guia farmacoterapeutica-10

GuiaFarmacoterapèutica1a eDiciÓ aNY 2010

2

RELACIÓ D’AUTORS I AUTORES I ALTRES PARTICIPANTS

Aquesta Guia Farmacoterapèutica ha estat elaborada per la Comissió Farmacoterapèutica (CFT) de l’Institut Català de la Salut (ICS) en col·laboració amb personal facultatiu dels diferents serveis dels hospitals ICS i l’Institut Català d’Oncologia (ICO).

La composició actual de la CFT és:

Presidenta: Dra. M. Figuerola

Vicepresidents: Dr. J. Benavent

Dr. JA. Bosch

Secretària: Dra. A. Catalán

Secretària tècnica: Dra. A. Troncoso

Vocals:Dra. M. Admetlla

Dra. C. Alerany

Dra. E. Amado

Dr. X. Bonafont

Dr. F. Borrell

Dr. X. Bruna

Dra. T. Butiñá

Dra. M. Canela

Dr. J. Casajuana

Dr. T. Casasín

Dra. A. Clopes

Dra. E. Comín

Dr. J. Costa

Dr. A. Cuxart

Dr. E. Diogène

Dr. L. Galván

Dr. A. Guerrero

Dra. M. A. Hortelano

Dr. R. J. Jódar

Dr. J.R. Laporte

Dr. F. Morell

Dra. R. Morros

Dra. M Oms

Dr. J.M. Pepió

Dra. G. Rodríguez

Dr. J. A. Schoenenberger

Dr. A. Soria

Dr. J. M. Tabernero

Dra. G. Torras

Dr. A. Vallano

Dra. R. Vallès

Dr. L. Arias (Hospital Universitari de Bellvitge)

Dr. J. García (Hospital Universitari Vall d’Hebron)

Dra. V. Ribera (Hospital Universitari Vall d’Hebron)

Dr. V. Mayoral (Hospital Universitari Bellvitge)

Dra. E. Limón (ABS Granollers)

Dr. J. Alegre (Hospital Universitari Vall d’Hebron)

Dr. F. Pellisé (Hospital Universitari Vall d’Hebron)

Dr. A. Cuxart (Hospital Universitari Vall d’Hebron)

Dr. J. A. Garcia (Server d’Atenció Primària Badalona)

Dra. G. Bendahan (Servei d’Atenció Primària Esquerra Barcelona)

Dr. F. Soler (Institut Catalá d’Oncologia)

Dr. J. Porta (Institut Catalá d’Oncologia)

Dra. M. Prats (Hospital Universitari Germans Trias i Pujol)

Dra. M. Just (Hospital Universitari Germans Trias i Pujol)

Dr. A. Roman (Hospital Universitari Vall d’Hebron)

Dr. J. Mesa (Hospital Universitari Vall d’Hebron)

Dra. I. Salinas (Hospital Universitari Germans Trias i Pujol)

Dr. J. Soler (Hospital Universitari Bellvitge)

Dr. X. Cos (Equip d’Atenció Primària La Mina)

Dr. JJ. Cabré (Equip d’Atenció Primària Reus-1)

Dra. E. Salvadó (Institut de Diagnòstic per la Imatge)

Dr. J. M. Gris (Hospital Universitari Vall d’Hebron)

Dr. C. Pérez (Hospital Universitari Germans Trias i Pujol)

Dr. E. Pérez (Hospital Universitari Germans Trias i Pujol)

Han col·laborat en l’elaboració d’aquesta Guia farmacoterapèutica (GFT):

3

1. PRESENTACIÓ 4

2. CRITERIS D’ELABORACIÓ DE LA GUIA FARMACOTERAPÈUTICA DE L’ICS 5

PROCÉS D’ELABORACIÓ 5

CRITERIS DE SELECCIÓ DE MEDICAMENTS 5

ESTRUCTURA DE LA GUIA 5

SOL·LICITUD D’INCLUSIÓ O EXCLUSIÓ D’UN FàRMAC 6

REVISIÓ I ACTUALITZACIÓ DE LA GFT 6

3. ABREVIATURES I SÍMBOLS 7

4. MEDICAMENTS SELECCIONATS 8

A0 APARELL DIGESTIU I METABOLISME 8

B0 SANG I ÒRGANS HEMATOPOÈTICS 14

C0 APARELL CARDIOVASCULAR 18

D0 TERàPIA DERMATOLÒGICA 23

G0 TERàPIA GENITOURINàRIA (INCLOSES HORMONES SEXUALS) 26

H0 TERàPIA HORMONAL 28

J0 TERàPIA ANTIINFECCIOSA SISTÈMICA 30

L0 TERàPIA ANTINEOPLàSTICA I AGENTS IMMUNOMODULADORS 38

M0 SISTEMA MUSCULOESQUELÈTIC 43

N0 SISTEMA NERVIÓS 45

P0 ANTIPARASITARIS, INSECTICIDES I REPEL·LENTS 50

R0 APARELL RESPIRATORI 51

S0 ÒRGANS DELS SENTITS 54

V0 DIVERSOS 57

5. ANNEX 59

ANNEX 1. EQUIVALÈNCIA TERAPÈUTICA 59

ANNEX 2. MEDIS DE CONTRAST 79

ANNEX 3. GESTIÓ DELS RADIOFàRMACS 89

ANNEX 4. ÚS COMPASSIU DE MEDICAMENTS EN INVESTIGACIÓ I ÚS DE MEDICAMENTS

REGISTRATS EN CONDICIONS DIFERENTS A LES DE LA FITXA TÈCNICA. NORMATIVA

MARC DE L’INSTITUT CATALà DE LA SALUT 99

ANNEX 5. MEDICAMENTS AMB PRESCRIPCIÓ ESPECIAL 102

6. ÍNDEX ALFABÈTIC 105

ÍNDEX DE MATÈRIES

presentació

4

1. PRESENTACIÓ

La Comissió Farmacoterapèutica (CFT) de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), es va crear el mes d’abril de l’any 2008 amb l’objectiu de disposar d’un òrgan que proporcionés suport tècnic i aval de qualitat a les polítiques i estratègies en matèria de medicaments d’ambdues institucions.

La CFT es va configurar com un espai participatiu de professionals sanitaris procedents dels diversos nivells assistencials de l’ICS i de l’ICO. Atesa la seva naturalesa assessora, la Comissió garanteix la complementarietat amb les comissions de farmàcia i terapèutica ja existents a l’organització, a les quals presta suport per desenvolupar les seves tasques en xarxa i serveix d’altaveu per a les recomanacions que generen.

El primer producte d’aquesta CFT és la publicació de la primera Guia farmacoterapèutica (GFT) comuna al conjunt de l’ICS, tant per als hospitals com per a l’atenció primària, i a les entitats proveïdores que estan incorporades a la Comissió. La Guia, constitueix un exercici de selecció de medicaments realitzada pels membres de la comissió amb la col·laboració de diferents professionals sanitari de l’ICS i ICO. La GFT vol reduir la variabilitat de la pràctica clínica contribuint, d’aquesta manera, a la continuïtat assistencial. Pretén, a més, orientar la compra corporativa de medicaments en el context pressupostari de la institució.

Aquesta primera edició de la GFT de l’ICS ha requerit un gran esforç de consens i és per aquest motiu que agraeixo la dedicació i col·laboració de tots els i les professionals que han participat en la seva elaboració.

La GFT de l’ICS és una primera aproximació per a la posada en comú d’una guia farmacològica única per a tot l’ICS i, per aquest motiu, és desig de la CFT que les possibles i puntuals divergències entre aquesta Guia i les GFT de cada hospital disminueixin en successives edicions.

Montserrat FiguerolaPresidenta de la Comissió Farmacoterapèuticade l’Institut Català de la Salut

criteris d'elaboració de la Guia Farmacoterapèutica de l'icS

5

2. CRITERIS D’ELABORACIÓ DE LA GUIA FARMACOTERAPÈUTICA DE L’ICS

a. procés d’elaboració

La GFT s’ha elaborat a partir d’un procés d’harmonització de les guies farmacoterapèutiques dels hospitals de l’ICS, de l’ICO i de l’Estàndard de qualitat de la prescripció farmacèutica de l’ICS (EQPF) de l’atenció primària.

Per crear la GFT de l’ICS es va formar un grup de treball multidisciplinari denominat Grup Coordinador de la GFT. Aquest grup és el responsable de coordinar les diverses tasques d’elaboració i actualització de la GFT de l’ICS.

Posteriorment, el Grup Coordinador de la GFT va revisar i va abordar la selecció dels medicaments de cada un dels grups terapèutics. Les coincidències van nodrir directament la GFT i les discrepàncies es van resoldre internament, mitjançant la creació de grups d’experts o amb l’assessorament de les comissions farmacoterapèutiques dels hospitals. Es van crear grups de treball per abordar la selecció de: radiofàrmacs, contrasts, insulines, heparines de baix pes molecular, fibrinolítics, inhibidors directes de la trombina, combinació d’anestèsics locals, fàrmacs implicats en el tractament de la hipertensió arterial pulmonar, en la degeneració macular associada a l’edat, el dolor i la fertilitat.

Les comissions farmacoterapèutiques dels hospitals que integren la comissió han revisat la Guia abans de la seva aprovació.

Finalment, la guia ha estat aprovada per el plenari de la CFT de l’ICS.

b. criteris de selecció de medicaments

Els fàrmacs que han de formar part de la GFT són seleccionats mitjançant l’avaluació de l’avantatge terapèutica, en relació amb uns fàrmacs de referència, segons els criteris de: eficàcia, seguretat, conveniència i anàlisi cost-efectividad.

S’ha considerat un fàrmac de referència el que té major evidència científica i és més eficient per al sistema sanitari.

A més, a l’hora de seleccionar els fàrmacs inclosos en la GFT, s’ha tingut en compte també l’àmplia utilització que es fa d’alguns fàrmacs en l’atenció primària i l’atenció especialitzada.

c. estructura de la guia

Els medicaments recollits en aquesta guia es presenten agrupats segons la classificació ATC (Anatomical, Therapeutic, Chemical) i, en cada un, s’hi especifica la denominació comuna internacional, les característiques de prescripció i dispensació (estupefaent, psicòtrop, medicament d’ús restringit i d’altres) i la informació referent a les equivalències terapèutiques.

La CFT de l’ICS ha decidit NO incloure a la llista de principis actius inclosos a la GFT, els grups de fàrmacs següents:

- Medicaments estrangers - Fórmules magistrals - Solucions i suplements per nutrició parenteral

criteris d'elaboració de la Guia Farmacoterapèutica de l'icS

6

Per tant, aquest grup de fàrmacs ha de ser gestionat per cada comissió farmacoterapèutica hospitalària individualment.

d. Sol·licitud d’inclusió o exclusió d’un fàrmac

En l’àmbit d’utilització de medicaments en hospitals, si un/a facultatiu/iva de qualsevol hospital de l’ICS o l’ICO sol·licita la inclusió o l’exclusió d’un nou fàrmac a la CFT del seu hospital, cal que la CFT de l’hospital notifiqui aquesta sol·licitud, per via electrònica, al Grup Coordinador de la GFT de l’ICS a través de la secretaria tècnica.

Un cop rebuda la sol·licitud d’inclusió o exclusió d’un fàrmac, el Grup Coordinador de la GFT de l’ICS juntament amb la comissió permanent ha de designar dues CFT d’hospitals de l’ICS o de l’ICO que hauran d’elaborar, cada una per separat i simultàniament, un informe d’avaluació del fàrmac. En el cas que les conclusions dels informes no siguin coincidents, el Grup Coordinador de la GFT valida els informes d’avaluació del fàrmac fets.

En l’àmbit d’utilització de medicaments en l’atenció primària, el Comitè d’Avaluació de Nous Medicament (CANM) avalua els fàrmacs susceptibles de ser utilitzats en l’atenció primària.

La inclusió i l’exclusió de medicaments de la GFT han de ser aprovades per la CFT de l’ICS. Per prendre les decisions, les persones que componen la CFT han de disposar dels informes d’avaluació i de validació, si és el cas.

e. revisió i actualització de la GFt

La GFT de l’ICS és un document dinàmic. La versió més actualitzada d’aquesta Guia és accessible i està en format electrònic. La versió electrònica es pot consultar a través de la intranet i la web de l’ICS.

Periòdicament, i almenys cada dos anys, el contingut de la GFT s’ha de revisar.

abreviatures i símbols

7

3. ABREVIATURES I SÍMBOLS

coDi DeScripciÓ

et Equivalent terapèuticmH Medicament homòleg

coNDicioNS De preScripciÓ i De DiSpeNSaciÓ

e Medicament estupefaentS Medicament psicòtropSp Subministrat per salut públicaur Ús restringiturpa Ús restringit al pacient ambulatori urH Ús restringit a l’hospital

Via D’aDmiNiStraciÓ

Gt GotesiV Intravenosa

medicaments seleccionats

8

4. MEDICAMENTS SELECCIONATS

A01 PREPARATS ESTOMATOLÒGICS

A01A eStomatoLÒGicS

A01AB aNtiiNFeccioSoS i aNtiSèpticS per aL tractameNt oraL LocaL

CLORHEXIDINA

HEXETIDINA

MICONAZOLE

NISTATINA

POVIDONA IODADA

A01AC corticoeSteroiDeS per aL tractameNt oraL LocaL

HIDROCORTISONA

A02 AGENTS PER A LES ALTERACIONS CAUSADES PER L’ACIDESA

A02A aNtiÀciDS

A02AA aNtiÀciDS DeriVatS DeL maGNeSi

MAGNESI, HIDRÒXID

A02AB aNtiÀciDS DeriVatS De L’aLumiNi

ALGELDRAT ET (Taula 1)

A02AD comBiNacioNS i compLeXoS D’aLumiNi, caLci i maGNeSi

ALMAGAT ET (Taula 1)

MAGALDRAT URPA

A02AH aNtiÀciDS amB BicarBoNat SÒDic

SODI, BICARBONAT

a0 APARELL DIGESTIU I METABOLISME

A02B aNtiuLceroSoS

A02BA aNtaGoNiSteS DeL receptor H2

RANITIDINA ET (Taula 2)

A02BB proStaGLaNDiNeS

MISOPROSTOL


9

A03 AGENTS PER A LES ALTERACIONS FUNCIONALS DE L’ESTÓMAC I INTESTÍ

A03A aNtieSpaSmÒDicS i aNticoLiNèrGicS

A03AB aNticoLiNèrGicS SiNtèticS DeriVatS amB amoNi QuaterNari

OTILONI BROMUR

A03B BeLLaDoNa i DeriVatS, moNoFÀrmacS

A03BA aLcaLoiDeS De La BeLLaDoNa, DeriVatS amB amiNa terciÀria

ATROPINA

A03BB aLcaLoiDeS SemiSiNtèticS De BeLLaDoNa, DeriVatS D’amoNi

BUTILESCOPOLAMINA

A03F prociNèticS

A03FA prociNèticS

DOMPERIDONA

METOCLOPRAMIDA

A02BC iNHiBiDorS De La BomBa De protoNS

OMEPRAZOLE ET (Taula 3)

A02BX aLtreS aGeNtS coNtra L’ÚLcera pèptica i eL reFLuX

SUCRALFAT

A04 ANTIEMÈTICS I ANTINÀUSÈES

A04AA aNtiemèticS aNtaGoNiSteS DeLS receptorS De SerotoNiNa (5-Ht3)

GRANISETRÓ MH (Taula 4)

ONDANSETRÓ MH (Taula 4)

A04AD aLtreS aNtiemèticS

APREPITANT URH

ESCOPOLAMINA

A05 TERÀPIA BILIAR I HEPÀTICA

A05A terÀpia BiLiar

A05AA ÀciDS BiLiarS

URSODEOXICÒLIC, àCID


10

A06 LAXANTS

A06AA LaXaNtS: LuBricaNtS i emoL·LieNtS

PARAFINA LÍQUIDA

A06AB LaXaNtS eStimuLaNtS

BISACODIL

SENÒSIDS A I B

PICOSULFALT SÒDIC / MAGNESI, ÒXID UR

A06AC LaXaNtS FormaDorS De VoLum

PLANTAGO OVATA

A06AD LaXaNtS oSmÒticS

SODI, FOSFAT DIBàSIC / SODI, FOSFAT MONOBàSIC

LACTITOL ET (Taula 5)

LACTULOSA ET (Taula 5)

POLIETILENGLICOL / SALS MINERALS

A06AG LaXaNtS: èNemeS

SODI, FOSFAT DIBàSIC DODECAHIDRATAT / SODI, FOSFAT MONOBàSIC MONOHIDRA

CITRAT, SÒDIC DIHIDRATAT / LAURILSULFAT, SÒDIC

A06AX aLtreS LaXaNtS

GLICEROL

A07 ANTIDIARREICS

A07AA aNtiiNFeccioSoS iNteStiNaLS: aNtiBiÒticS

NEOMICINA

PAROMOMICINA

A07BA aDSorBeNtS iNteStiNaLS: preparacioNS amB carBÓ aDSorBeNt

CARBÓ ADSORBENT

A07CA FÓrmuLeS per a La reHiDrataciÓ oraL

SOLUCIÓ REHIDRATACIÓ ORAL

A07DA iNHiBiDorS De La motiLitat iNteStiNaL

LOPERAMIDA


11

A09 ENZIMS DIGESTIUS

A09AA eNZimS DiGeStiuS

PANCREATINA

A10 FÁRMACS UTILITZATS EN DIABETIS

A10A iNSuLiNeS

A10AB iNSuLiNeS i aNÀLeGS D’acciÓ rÀpiDa

INSULINA HUMANA REGULAR

INSULINA ASPART

A10AC iNSuLiNeS i aNÀLeGS D’acciÓ iNtermèDia

INSULINA ISOFàNICA (NPH)

A07E aNtiiNFLamatoriS iNteStiNaLS

A07EA corticoSteroiDeS D’acciÓ LocaL

BUDESONIDA (ORAL) URPA

TRIAMCINOLONA

A07EC ÀciD amiNoSaLicÍLic i aGeNtS SimiLarS

MESALAZINA

SULFASALAZINA

A10AD comBiNacioNS D’iNSuLiNeS i aNÀLeGS D’acciÓ iNtermèDia i rÀpiDa

INSULINA ASPART / INSULINA ASPART PROTAMINA

INSULINA REGULAR / INSULINA ISOFàNICA

A10AE iNSuLiNeS i aNÀLeGS D’acciÓ proLoNGaDa

INSULINA GLARGINA

A10B aNtiDiaBèticS oraLS

A10BA BiGuaNiDeS

METFORMINA

A10BB SuLFoNamiDeS DeriVaDeS De La urea

GLIBENCLAMIDA

GLICLAZIDA

GLIMEPIRIDA

ET (Taula 6)

ET (Taula 6)

ET (Taula 6)

ET (Taula 6)GLIQUIDONA


12

A10BG tiaZoLiDiNaDioNeS

PIOGLITAZONA URPA

A10BX aLtreS HipoGLucemiaNtS, eXcLoeNt-Ne LeS iNSuLiNeS

REPAGLINIDA ET (Taula 7) URPA

A11 VITAMINES

A11AA poLiVitamÍNicS, comBiNacioNS amB miNeraLS

VITAMINES / MINERALS

A11CC VitamiNa D i FÀrmacS aNÀLeGS

CALCIFEDIOL

CALCITRIOL

COLECALCIFEROL

PARICALCITOL

A11DA VitamiNa B1, SoLa

TIAMINA

A11DB comBiNacioNS De VitamiNa B1 amB VitamiNeS B6 i/o B12

CIANOCOBALAMINA / PIRIDOXINA / TIAMINA IV

HIDROXICOBALAMINA / PIRIDOXINA / TIAMINA

A11GA VitamiNa c, SoLa

ASCÒRBIC, àCID

A11H aLtreS preparatS De VitamiNeS, moNoFÀrmacS

A11HA aLtreS VitamiNeS, SoLeS

DEXPANTENOL

PIRIDOXINA

TOCOFEROL

A11J aLtreS proDucteS amB VitamiNeS, comBiNacioNS

A11JA comBiNacioNS De VitamiNeS

COMPLEX B / ASCÒRBIC àCID


13

A12 SUPLEMENTS MINERALS

A12A caLci

A12AA SupLemeNtS miNeraLS: caLci

CALCI, CARBONAT ET (Taula 30)

CALCI, GLUBIONAT / CALCI, CARBONAT ET (Taula 30)

A12AX comBiNacioNS De caLci amB aLtreS FÀrmacS

CALCI, CARBONAT / COLECALCIFEROL

A12B potaSSi

A12BA SupLemeNtS miNeraLS: potaSSi

POTASSI, GLUCOHEPTONAT

ASCÒRBIC, àCID / POTASSI, BICARBONAT

ASCÒRBIC, àCID / ASPàRTIC, àCID / POTASSI, BICARBONAT

A12CC aLtreS SupLemeNtS miNeraLS: maGNeSi

MAGNESI, LACTAT

A16 ALTRES PRODUCTES PER AL METABOLISME

A16AA amiNoÀciDS i DeriVatS

BETAÏNA

CARNITINA

A16AB eNZimS

AGALSIDASA ALFA UR

AGALSIDASA BETA UR

ALGLUCOSIDASA ALFA UR*

*Aprovació a través del Programa d’avaluació, seguiment i finançament dels tractaments farmacològics d’alta complexitat

(PASFTAC)

IDURSULFASA UR*


(PASFTAC)

IMIGLUCERASA UR*


(PASFTAC)

A16AX aLtreS proDucteS per a L’apareLL DiGeStiu i eL metaBoLiSme

FENILBUTIRAT SÒDIC UR

MIGLUSTAT UR*


(PASFTAC)

ZINC, ACETAT


14

B0 SANG I ÒRGANS HEMATOPOÈTICS

B01 AGENTS ANTITROMBÒTICS

B01A aNtitromBÒticS

B01AA aNtaGoNiSteS De La VitamiNa K

ACENOCUMAROL

WARFARINA

B01AB HepariNeS i DeriVatS

ANTITROMBINA III

BEMIPARINA* MH (Taula 8)

DALTERAPINA* MH (Taula 8)

ENOXAPARINA* MH (Taula 8)

HEPARINA SÒDICA

NADROPARINA* MH (Taula 8)

TINZAPARINA* MH (Taula 8)

*Es recomana que els protocols dels hospitals prevegin només la utilització d’1 o 2 (màx. 3) d’aquestes heparines de baix

pes molecular.

B01AD aNtiaGreGaNtS pLaQuetariS (eXcLoSa L’HepariNa)

ABCIXIMAB

ACETILSALICÍLIC, àCID

CLOPIDOGREL

DIPIRIDAMOL IV

DROTECOGINA ALFA ACTIVADA UR

EPOPROSTENOL

ILOPROST

TIROFIBAN

B01AD aNtitromBÒticS: eNZimS

ALTEPLASA

TENECTEPLASA

UROQUINASA

B01AE iNHiBiDorS DirecteS De La tromBiNa

BIVALIRUDINA

LEPIRUDINA

B01AX aLtreS aNtitromBÒticSRIVAROXABAN UR

Indicació: Prevenció del tromboembolisme venós en pacients adultes sotmeses a cirurgia electiva de substitució de maluc o

genoll si hi ha contraindicacions o efectes adversos a l’heparina de baix pes molecular com pot ser la trombocitopènia.


15

FONDAPARINUX UR*

Indicació:

• Tractament de l’angina inestable o de l’infart de miocardi sense aixecament del segment ST (AI/IMSEST) en pacients en

els que no estigui indicada una intervenció invasiva (ICP) urgent (< 120 min.).

• Tractament de l’infart de miocardi amb aixecament del segment ST (IMCEST) en pacients tractats amb trombolítics o que

inicialment no rebin cap altre tractament de reperfusió.

* Emprar segons protocol assistencial

B02 ANTIHEMORRÀGICS

B02A aNtiFiBriNoLÍticS

B02AA aNtiFiBriNoLÍticS: amiNoÀciDS

AMINOCAPROIC, àCID

TRANEXàMIC, àCID

B02AB aNtiFiBriNoLÍticS: iNHiBiDorS De La proteïNaSa

ALFA-1 ANTITRIPSINA UR

INHIBIDOR ESTERASA C1 HUMANA UR

B02B VitamiNa K i aLtreS HemoStÀticS

B02BA VitamiNa K

FITOMENADIONA

B02BC HemoStÀticS LocaLS

ADHESIU DE FIBRINA

EPINEFRINA / FENAZONA / NAFAZOLINA / RUTÒSID

ESPONJA DE TROMBINA I FIBRINOGEN UR

B02BD FactorS De La coaGuLaciÓ SaNGuÍNia

COMPLEX DE PROTROMBINA

FACTOR VII ACTIVAT RECOMBINANT

FACTOR VIII PLASMàTIC

FACTOR VIII RECOMBINANT

FACTOR IX PLASMàTIC

FACTOR IX RECOMBINANT

FACTOR VIII / FACTOR VON WILLEBRAND


16

B03 PREPARATS ANTIANÈMICS

B03A Ferro

B03AA Ferro BiVaLeNt, preparatS oraLS

FERRO (II), SULFAT ET (Taula 9)

FERROGLICINA, SULFALT GT ET (Taula 9)

B03AC Ferro triVaLeNt, preparatS pareNteraLS

FERRO (III), HIDRÒXID SACAROSA

B03B VitamiNa B12 i ÀciD FÒLic

B03BA VitamiNa B12

CIANOCOBALAMINA

B03BB ÀciD FÒLic i DeriVatS

FÒLIC, àCID

B03X aLtreS preparatS aNtiaNèmicS

B03XA aLtreS preparatS aNtiaNèmicS

DARBEPOETINA ALFA MH

EPOETINA ALFA MH

EPOETINA BETA MH

EPOETINA BETA, METOXI-POLIETILENGLICOL MH

B05 SUBSTITUTS DE LA SANG I SOLUCIONS PER PERFUSIÓ

B05A SaNG i proDuctS reLacioNatS

B05AA SuBStitutS De pLaSma i FraccioNS proteiQueS pLaSmÀtiQueS

ALBÚMINA HUMANA

DEXTRà 40 / SODI, CLORUR

GELATINA / SODI, CLORUR / SODI, HIDRÒXID

HIDROXIETILMIDÓ

B05BB SoLucioNS Que aFecteN L’eQuiLiBri eLectroLÍtic

SODI, CLORUR

GLUCOSA / SODI, CLORUR

CALCI, CLORUR / POTASSI, CLORUR / SODI, CLORUR (RINGER)

CALCI, CLORUR / POTASSI, CLORUR / SODI, CLORUR / SODI, LACTAT (RINGER LACTAT)

SOLUCIÓ GLUCOSA / ELECTRÒLITS

SOLUCIÓ POLIELECTRÒLITS


17

B05BC SoLucioNS proDuctoreS De DiÜreSi oSmÒtica

MANNITOL

B05DA SoLucioNS per DiÀLiSi peritoNeaL: SoLucioNS iSotÒNiQueS

SOLUCIÓ DIàLISI PERITONEAL AMB ICODEXTRINA

B05DB SoLucioNS per DiÀLiSi peritoNeaL: SoLucioNS HipertÒNiQueS

SOLUCIÓ DIàLISI PERITONEAL

SOLUCIÓ DIàLISI PERITONEAL AMB GLUCOSA

B05XA SoLucioNS D’eLectrÒLitS

CALCI, CLORUR

POTASSI, ACETAT

POTASSI, CLORUR

SODI, ACETAT

SODI, BICARBONAT

SODI, FOSFAT

GLUCOSA / POTASSI, CLORUR

POTASSI, CLORUR / SODI, CLORUR

SOL. CARDIOPLÈGICA MANTENIMENT

SOL. CARDIOPLÈGICA REPERFUSIÓ

B05ZB HemoFiLtratS

SOLUCIÓ PER HEMOFILTRACIÓ I HEMODIàLISI AMB POTASSI

SOLUCIÓ PER HEMOFILTRACIÓ I HEMODIàLISI SENSE POTASSI


18

c0 APARELL CARDIOVASCULAR

C01 TERÀPIA CARDÍACA

C01A GLucÒSiDS carDiotÒNicS

C01AA GLucÒSiDS De DiGitaL

DIGOXINA

C01B aNtiarÍtmicS

C01BA aNtiarÍtmicS, cLaSSe ia

PROCAÏNAMIDA

C01BB aNtiarÍtmicS, cLaSSe iB

FENITOÏNA

LIDOCAÏNA

C01BC aNtiarÍtmicS, cLaSSe ic

FLECAÏNIDA

PROPAFENONA

C01BD aNtiarÍtmicS, cLaSSe iii

AMIODARONA

C01C eStimuLaNtS carDÍacS (eXcLoSoS eLS GLucÒSiDS)

C01CA eStimuLaNtS carDÍacS: aDreNèrGicS i DopamiNèrGicS

DOBUTAMINA

DOPAMINA

EPINEFRINA (ADRENALINA)

FENILEFRINA, HIDROCLORUR

ISOPRENALINA

NOREPINEFRINA (NORADRENALINA)

C01CE eStimuLaNtS carDÍacS: iNHiBiDorS De La FoSFoDieSteraSa

MILRINONA

C01CX aLtreS eStimuLaNtS carDÍacS

LEVOSIMENDAN UR

C01D VaSoDiLataDorS utiLitZatS eN maLaLtieS coroNÀrieS

C01DA VaSoDiLataDorS: NitratS orGÀNicS

ISOSORBIDA, MONONITRAT

NITROGLICERINA

C01DX aLtreS VaSoDiLataDorS utiLitZatS eN maLaLtieS carDÍaQueS

MOLSIDOMINA


19

C01E aLtreS preparatS per a La terÀpia carDÍaca

C01EA aLtreS preparatS per a La terÀpia carDÍaca: proStaGLaNDiNeS

ALPROSTADIL

ALPROSTADIL, CICLODEXTRINA

C01EB aLtreS preparatS per a La terÀpia carDÍaca, SoLS

ADENOSINA

ICATIBANT

IBUPROFÈN

INDOMETACINA

C02 ANTIHIPERTENSIUS

C02A aGeNtS aNtiaDreNÉrGicS D’acciÓ ceNtraL

C02AB aNtiHiperteNSiuS: metiLDopa

METILDOPA

C02AC aNtiHiperteNSiuS: aGoNiSteS De receptorS D’imiDaZoLiNa

CLONIDINA

C02C aGeNtS aNtiaDreNÉrGicS D’acciÓ periFÉrica

C02CA aNtiHiperteNSiuS: BLocaDorS aLFa aDreNèrGicS

DOXAZOSINA ET (Taula 19)

URAPIDIL

C02D aGeNtS Que actueN SoBre eL mÚScuL LLiS arterioLar

C02DB aNtiHiperteNSiuS: HiDraZiNoFtaLaZiNeS, DeriVatS

HIDRALAZINA

C02DD aNtiHiperteNSiuS: NitroFerriciaNur, DeriVatS

NITROPRUSIAT, SÒDIC

C02K aLtreS aNtiHiperteNSiuS

C02KX aLtreS aNtiHiperteNSiuS

BOSENTAN ET (Taula 10)

AMBRISENTAN ET (Taula 10) UR*

Indicació: pacients amb hipertensió arterial pulmonar classificats com a classe funcional II i III de l’Organització Mundial de

la Salut, que tenen un major risc d’hepatotoxicitat o interaccions medicamentoses.

* Aprovació a través del Programa d’avaluació, seguiment i finançament dels tractaments farmacològics d’alta complexitat

(PASFTAC)


20

C03 DIÜRÈTICS

C03A tiaZiDeS

C03AA DiÜrèticS D’acciÓ moDeraDa: tiaZiDeS, SoLeS

HIDROCLOROTIAZIDA

C03B DiÜrèticS moDeratS, eXcLoeNt-Ne LeS tiaZiDeS

C03BA DiÜrèticS: SuLFamiDeS, SoLeS

CLORTALIDONA

INDAPAMIDA

C03C DiÜrèticS De SoStre aLt

C03CA DiÜrèticS De SoStre aLt: SuLFamiDeS, SoLeS

FUROSEMIDA ET (Taula 11)

C03D aGeNtS eStaLViaDorS De potaSSi

C03DA DiÜrèticS: aNtaGoNiSteS D’aLDoSteroNa

ESPIRONOLACTONA

C03E DiÜrèticS i aGeNtS eStaLViaDorS De potaSSi eN comBiNaciÓ

C03EA DiÜrèticS De SoStre BaiX (acciÓ moDeraDa) amB eStaLViaDorS De potaSSi

AMILORIDA / HIDROCLOROTIAZIDA

C04 VASODILATADORS PERIFÈRICS

C04AD VaSoDiLataDorS periFèricS: DeriVatS De puriNa

PENTOXIFIL·LINA

C05 VASOPROTECTORS

C05A aNtiHemorroÏDaLS D’ÚS tÒpic

C05AA aGeNtS aNtiHemorroÏDaLS i FiSSureS aNaLS tÒpicS: corticoeSteroiDeS

HIDROCORTISONA


21

C05B terÀpia aNtiVaricoSa

C05BA aNtiVaricoSoS: preparatS tÒpicS amB HepariNa

PENTOSANOPOLISULFÚRIC, àCID

C05BB aNtiVaricoSoS: eScLeroSaNtS eN iNJecciÓ LocaL

POLIDOCANOL

C07 BLOCADORS BETA ADRENÈRGICS

C07A BLocaDorS Beta aDreNèrGicS, SoLS

C07AA BLocaDorS Beta aDreNèrGicS No carDioSeLectiuS, SoLS

PROPRANOLOL

SOTALOL

C07AB BLocaDorS Beta aDreNèrGicS carDioSeLectiuS SoLS

ATENOLOL ET (Taula 12)

BISOPROLOL ET (Taula 12)

ESMOLOL URH

METOPROLOL ET (Taula 12)

C07AG BLocaDorS aLFa i Beta aDreNèrGicS

CARVEDILOL

LABETALOL

C08 BLOCADORS DELS CANALS DE CALCI

C08C BLocaDorS De caNaLS De caLci SeLectiuS, amB acciÓ preFereNt VaScuLar

C08CA BLocaDorS DeLS caNaLS De caLci: DeriVatS De DiHiDropiriDiNa

AMLODIPINA ET (Taula 13)

NIFEDIPINA

NIMODIPINA

C08D BLocaDorS De caNaLS De caLci amB acciÓ preFereNt carDÍaca Directa

C08DA DeriVatS De La FeNiLaLQuiLamiNa

VERAPAMIL

C08DB BLocaDorS De caNaLS De caLci: DeriVatS De BeNZotiaZepiNa

DILTIAZEM


22

C09 AGENTS QUE ACTUEN SOBRE EL SISTEMA RENINA-ANGIOTENSINA

C09A iNHiBiDorS De L’aNGioteNSiNa-coNVertaSa, SoLS

C09AA iNHiBiDorS De L’aNGioteNSiNa-coNVertaSa, SoLS

CAPTOPRIL ET (Taula 14)

ENALAPRIL ET (Taula 14)

LISINOPRIL ET (Taula 14) URPA

PERINDOPRIL ET (Taula 14) URPA

RAMIPRIL ET (Taula 14) URPA

TRANDOLAPRIL ET (Taula 14) URPA

C09B iNHiBiDorS De L’aNGioteNSiNa-coNVertaSa, comBiNacioNS

C09BA aSSociacioNS De ieca amB DiÜrèticS

CAPTOPRIL / HIDROCLOROTIAZIDA URPA

ENALAPRIL / HIDROCLOROTIAZIDA URPA

LISINOPRIL / HIDROCLOROTIAZIDA URPA

PERINDOPRIL / INDAPAMIDA URPA

RAMIPRIL / HIDROCLOROTIAZIDA URPA

C09C aNtaGoNiSteS D’aNGioteNSiNa ii, SoLS

C09CA aNtaGoNiSteS D’aNGioteNSiNa ii, SoLS

LOSARTAN ET (Taula 15) UR*

*Ús restringit en cas d’intolerància o d’efectes adversos als IECA

VALSARTAN ET (Taula 15) UR*

*Ús restringit en cas d’intolerància o d’efectes adversos als IECA

C10 AGENTS QUE REDUEIXEN ELS LÍPIDS SÈRICS

C10A HipoLipemiaNtS

C10AA HipoLipemiaNtS: iNHiBiDorS De L’HmG-coa reDuctaSa

ATORVASTATINA ET (Taula 16) UR*

*Ús restringit a dosi altes (40 i 80 mg)

LOVASTATINA ET (Taula 16) URPA

PRAVASTATINA ET (Taula 16) URPA

SIMVASTATINA ET (Taula 16)

C10AB HipoLipemiaNtS: FiBratS

GEMFIBROZIL ET (Taula 17)

C10AC HipoLipemiaNtS: SeGreStraDorS De SaLS BiLiarS

COLESTIRAMINA ET (Taula 18)


23

D0 TERàPIA DERMATOLÒGICA

D01 ANTIFÚNGICS DERMATOLÒGICS

D01A aNtiFÚNGicS per a ÚS tÒpic

D01AC aNtiFÚNGicS tÒpicS: DeriVatS imiDaZÒLicS i triaZÒLicSCLOTRIMAZOLE

MICONAZOLE

D02 EMOL·LIENTS I PROTECTORS

D02A emoL·LieNtS i protectorS

D02AB emoL·LieNtS i protectorS: preparatS amB ZiNcLANOLINA ANHIDRA / MIDÓ / OLI D’AMETLLES / ZINC, ÒXID

ZINC ÒXID, COMBINACIONS

D02AC preparatS De VaSeLiNa i proDucteS GraSSoSVASELINA

D03 PREPARATS PER AL TRACTAMENT DE FERIDES I ÚLCERES

D03A cicatritZaNtS

D03AX aLtreS cicatritZaNtSHYDROCOTILE ASIATICA / NEOMICINA

D03B eNZimS

D03BA eNZimS proteoLÍticSCARBAMOILGLUTàMIC, àCID / INOSITOL / METIONINA / NITROFURAL / QUIMOTRIPSINA / RIBONUCLEIC, àCID / TRIPSINA

CLOSTRIDIOPEPTIDASA A / PROTEASA

CLOSTRIDIOPEPTIDASA A/NEOMICINA

D06 ANTIBIÒTICS I QUIMIOTERÀPICS PER A ÚS DERMATOLÒGIC

D06A aNtiBiÒticS tÒpicS

D06AA aNtiBiÒticS tÒpicS: tetracicLiNeSCLORTETRACICLINA

D06AX aLtreS aNtiBiÒticS tÒpicSFUSÍDIC, àCID

MUPIROCINA

BACITRINA / NEOMICINA


24

D06B QuimioterÀpicS tÒpicS

D06BA QuimioterÀpicS tÒpicS: SuLFoNamiDeSSULFADIAZINA ARGÈNTICA

D06BB QuimioterÀpicS tÒpicS: aNtiViraLSACICLOVIR

D07 CORTICOESTEROIDES TÒPICS

D07A corticoeSteroiDeS SoLS

D07AA corticoeSteroiDeS De potèNcia BaiXa (Grup i)

HIDROCORTISONA ET (Taula 31)

D07AC corticoeSteroiDeS poteNtS (Grup iii)

BETAMETASONA ET (Taula 31)

D07AD corticoeSteroiDeS moLt poteNtS (Grup iV)

CLOBETASOL ET (Taula 31)

D07CC comBiNacioNS De corticoeSteroiDeS De potèNcia aLta amB aNtiBiÒticSBETAMETASONA / GENTAMICINA

D08 ANTISÈPTICS I DESINFECTANTS

D08AC DeriVatS De BiGuaNiDeS i amiDiNeSCLORHEXIDINA

D08AF aNtiSèpticS i DeSiNFectaNtS: DeriVatS De La NitroFuraNtoÏNaNITROFURAL

D08AG aNtiSèpticS i DeSiNFectaNtS: DeriVatS DeL ioDePOVIDONA IODADA

D08AK aNtiSèpticS i DeSiNFectaNtS: compoStoS DeL mercuriMERBROMINA

D08AL aNtiSèpticS i DeSiNFectaNtS: compoStoS De La pLataNITRAT DE PLATA

D08AX aLtreS aNtiSèpticS i DeSiNFectaNtSALCOHOL ETÍLIC

PERÒXID D’HIDROGEN


25

D09 APÒSITS AMB MEDICAMENTS

D09AX apÒSitS amB VaSeLiNaBàLSAM DEL PERÚ / OLI DE RICÍ

D10 ANTIACNEICS

D10A aNtiacNeicS tÒpicS

D10AD aNtiacNeicS tÒpicS: retiNoiDeS tÒpicSISOTRETINOÏNA URPA

TRETINOÏNA URPA

D10AE aNtiacNeicS tÒpicS: perÒXiDSPERÒXID DE BENZOILOXI URPA

D10AF aNtiacNeicS tÒpicS: aNtiiNFeccioSoS tÒpicSERITROMICINA URPA

D10B aNtiacNeicS SiStèmicS

D10BA aNtiacNeicS SiStèmicS: retiNoiDeS SiStèmicSISOTRETINOÏNA URPA


26

G0 TERÀPIA GENITOURINÀRIA (INCLOSES HORMONES SEXUALS)

G01 ANTIINFECCIOSOS I ANTISÈPTICS GINECOLÒGICS

G01A aNtiiNFeccioSoS i aNtiSèpticS GiNecoLÒGicS (eXcLoSeS comBiNacioNS amB corticoeSteroiDeS)

G01AF DeriVatS D’imiDaZoLe

CLOTRIMAZOLE

METRONIDAZOLE

MICONAZOLE

G01AX aLtreS aNtiiNFeccioSoS i aNtiSèpticSPOVIDONA IODADA

G02 ALTRES PRODUCTES GINECOLÒGICS

G02A OXITÒCICS

G02AB oXitÒXicS: aLcaLoiDeS De La BaNYa De SèGoLMETILERGOMETRINA

G02AD oXitÒXicSS: proStaGLaNDiNeS

DINOPROSTONA

MISOPROSTOL

G02B ANTICONCEPTIUS PER A ÚS TÒPIC

G02BA aNticoNceptiuS iNtrauteriNSLEVONORGESTREL

G02C ALTRES PRODUCTES GINECOLÒGICS

G02CA SimpaticomimèticS, iNHiBiDorS DeL part RITODRINA

G02CB iNHiBiDorS De La proLactiNa CABERGOLINA

G02CC aNtiiNFLamatoriS VaGiNaLS BENCIDAMINA

G02CX aLtreS proDucteS GiNecoLÒGicS ATOSIBAN


27

G03 HORMONES SEXUALS I MODULADORS DEL SISTEMA GENITAL

G03A ANTICONCEPTIUS HORMONALS SISTÈMICS

G03AC proGeStÀGeNS LEVONORGESTREL

G03D PROGESTÀGENS

G03DC proGeStÀGeNS: DeriVatS D’eStrÉ NORETISTERONA

G03G GONADOTROFINES I ALTRES ESTIMULANTS DE L’ OVULACIÓ

G03GA GoNaDotroFiNeS

FOLITROPINA ALFA MH (Taula 20)

FOLITROPINA BETA MH (Taula 20)

GONADOTROFINA CORIÒNICA HUMANA

LUTROPINA ALFA UR

UROFOLITROPINA MH (Taula 20)HORMONA FOL·LICLE ESTIMULANT / HORMONA LUTEÏNIZANT (GONADOTROFINA MENOPàUSICA HUMANA)

MH (Taula 20)

G03GB eStimuLaNtS SiNtÉticS De L’oVuLaciÓ CLOMIFÈ

G04 PRODUCTES D’ÚS UROLÒGIC

G04B ALTRES PRODUCTS D’ÚS UROLÒGIC

G04BC DiSSoLVeNtS De cÀLcuLS uriNariS POTASSI, CITRAT / CÍTRIC, àCID

G04BD aNtieSpaSmÒDicS uriNariSOXIBUTININA

G04BE FÀrmacS utiLitZatS eN La DiSFuNciÓ erèctiLSILDENAFIL

G04C FÀRMACS PER A LA HIPERTRÒFIA PROSTÀTICA BENIGNA

G04CA BLocaDorS aLFa-aDreNèrGicSTAMSULOSINA ET (Taula 19)

G04CB iNHiBiDorS De teStoSteroNa aLFa-5-reDuctaSaFINASTERIDA


28

H0 TERÀPIA HORMONAL

H01 HORMONES DE LA HIPÒFISI I L’HIPOTÀLAM

H01A HORMONES DEL LÒBUL ANTERIOR DE LA HIPÒFISI I ANÀLEGS

H01AA actHTETRACOSàCTIDA

H01AC SomatotropiNa i aNÀLeGSSOMATOTROPINA UR**Consell Assessor

H01B HORMONES DEL LÒBUL POSTERIOR DE LA HIPÒFISI

H01BA VaSopreSSiNa i aNÀLeGS

DESMOPRESSINA

TERLIPRESSINA

H01BB oXitociNa i aNÀLeGS OXITOCINA

H01C HORMONES HIPOTALÀMIQUES

H01CB iNHiBiDorS De L’HormoNa DeL creiXemeNt

OCTREÒTIDA

SOMATOSTATINA

H02 CORTICOESTEROIDES SISTÈMICS

H02A corticoeSteroiDeS SiStèmicS, SoLS

H02AA corticoeSteroiDeS SiStèmicS, SoLS: miNeraLcorticoiDeSFLUDROCORTISONA

H02AB corticoeSteroiDeS SiStèmicS SoLS, GLucocorticoiDeS

BETAMETASONA ACETAT / BETAMETASONA FOSFAT

DEXAMETASONA ET (Taula 21)

HIDROCORTISONA ET (Taula 21)

METILPREDNISOLONA ET (Taula 21)

PREDNISOLONA GT ET (Taula 21)

PREDNISONA ET (Taula 21)

TRIAMCINOLONA ET (Taula 21)


29

H03 TERÀPIA TIROÏDAL

H03A PREPARATS TIROÏDALS

H03AA HormoNeS tiroÏDaLSLEVOTIROXINA

H03B PREPARATS ANTITIROÏDALS

H03BB preparatS aNtitiroÏDaLS: DeriVatS imiDaZÒLicS amB SoFre

CARBIMAZOLE TIAMAZOLE

H03C TERÀPIA AMB IODE

H03CA ioDoterapiaPOTASSI, IODUR URPA

H04 HORMONES PANCREÀTIQUES

H04A HORMONES GLUCOGENOLÍTIQUES

H04AA HormoNeS GLucoGeNoLÍtiQueSGLUCAGÓ

H05 HOMEOSTASI DEL CALCI

H05B AGENTS ANTIPARATIROÏDALS

H05BA caLcitoNiNeS CALCITONINA DE SALMÓ

H05BX aLtreS aGeNtS aNtiparatiroÏDaLS CINACALCET


30

J0 TERÀPIA ANTIINFECCIOSA SISTÈMICA

J01 ANTIBACTERIANS SISTÈMICS

J01A TETRACICLINES

J01AA tetracicLiNeS

DOXICICLINA

TIGECICLINA UR*

* Ús restringit segon política antimicrobiana

J01C BETA LACTAMASES, PENICIL·LINES

J01CA peNiciL·LiNeS D’ampLi eSpectre

AMOXICIL·LINA

AMPICIL·LINA

J01CE peNiciL·LiNeS SeNSiBLeS a Beta LactamaSeS

BENZILPENICIL·LINA, SÒDICA (PENICIL·LINA G)

BENZILPENICIL·LINA - BENZATINA

FENOXIMETILPENICIL·LINA (PENICIL·LINA V)

J01CF peNiciL·LiNeS reSiSteNtS a Beta LactamaSeS

CLOXACIL·LINA

J01CR comBiNacioNS De peNiciL·LiNeS, iNcL. iNHiBiDorS De Beta LactamaSeS

AMOXICIL·LINA/CLAVULàNIC

PIPERACIL·LINA/TAZOBACTAM UR*

* Ús restringit segons política antimicrobiana

J01D BETA LACTAMASES, ALTRES

J01DB ceFaLoSporiNeS De primera GeNeraciÓ

CEFADROXIL

CEFAZOLINA

J01DC ceFaLoSporiNeS De SeGoNa GeNeraciÓ

CEFOXITINA

CEFUROXIMA

CEFUROXIMA AXETIL

J01DD ceFaLoSporiNeS De tercera GeNeraciÓ

CEFOTAXIMA

CEFPODOXIMA PROXETIL UR


31

CEFTAZIDIMA

CEFTRIAXONA

J01DE ceFaLoSporiNeS De Quarta GeNeraciÓN CEFEPIMA URH*


J01DF moNoBactameS

AZTREONAM

J01DH carBapeNemS DORIPENEM UR*


ERTAPENEM UR*


IMIPENEM / CILASTATINA UR*


MEROPENEM UR*


J01E SULFONAMIDES I TRIMETOPRIM

J01EC SuLFoNamiDeS D’acciÓ iNtermèDia

SULFADIAZINA

J01EE comBiNacioNS De SuLFoNamiDeS i trimetoprim

SULFAMETOXAZOLE / TRIMETOPRIM (COTRIMOXAZOLE)

J01F MACRÒLIDS, LINCOSAMIDES I ESTREPTOGRAMINES

J01FA macrÒLiDS

AZITROMICINA

CLARITROMICINA

ERITROMICINA

JOSAMICINA URPA

J01FF LiNcoSamiDeS

CLINDAMICINA

J01G AMINOGLUCÒSIDS

J01GA amiNoGLucÓSiDS: eStreptomiciNeS

ESTREPTOMICINA


32

J01GB aLtreS amiNoGLucÒSiDS

AMIKACINA

GENTAMICINA

TOBRAMICINA

J01M QUINOLONES ANTIBACTERIANES

J01MA QuiNoLoNeS aNtiBacteriaNeS: FLuoroQuiNoLoNeS

CIPROFLOXACINA

LEVOFLOXACINA

MOXIFLOXACINA URH

Observacions: Ús restringit per al tractament de la tuberculosi pulmonar produïda per una soca resistent.

NORFLOXACINA

J01MB aLtreS QuiNoLoNeS

PIPEMÍDIC, àCID URPA

J01X ALTRES ANTIBACTERIANES

J01XA aLtreS aNtiBacteriaNS: GLucopèptiDS TEÏCOPLANINA UR*


VANCOMICINA

J01XB aLtreS aNtiBacteriaNS: poLimiXiNeS COLISTIMETAT UR*


J01XD aLtreS aNtiBacteriaNS: imiDaZoLeS

METRONIDAZOLE

J01XE DeriVatS De NitroFuraNtoÏNa

NITROFURANTOÏNA

J01XX aLtreS aNtiBacteriaNS DAPTOMICINA UR*


FOSFOMICINA

LINEZOLID UR*



33

J02 ANTIMICÒTICS, ÚS SISTÈMIC

J02A aNtimicÒticS, ÚS SiStèmic

J02AA aNtimicÒticS, ÚS SiStèmic: aNtiBiÒticS AMFOTERICINA B LIPOSOMAL UR*


AMFOTERICINA B COMPLEX LIPIDIC UR*


J02AB aNtimicÒticS, ÚS SiStèmic: imiDaZoLeS

KETOCONAZOLE

J02AC aNtimicÒticS, ÚS SiStèmic: triaZoLS

FLUCONAZOLE

ITRACONAZOLE

POSACONAZOLE UR *


VORICONAZOLE UR*


J02AX aLtreS aNtimicÒticS, ÚS SiStèmic ANIDULAFUNGINA UR*


CASPOFUNGINA UR*


J04 ANTIMICOBACTERIS

J04A ANTITUBERCULOSOS

J04AB aNtituBercuLoSoS: aNtiBiÒticS CAPREOMICINA UR*


RIFABUTINA

RIFAMPICINA

J04AC aNtituBercuLoSoS: HiDraZiDeS

ISONIAZIDA

ISONIAZIDA / PIRIDOXINA

J04AK aLtreS aNtituBercuLoSoS

ETAMBUTOL

PIRAZINAMIDA


34

J04AM comBiNacioNS D’aNtituBercuLoSoS

ETAMBUTOL / ISONIAZIDA / PIRAZINAMIDA / RIFAMPICINA

ISONIAZIDA / RIFAMPICINA

ISONIAZIDA / RIFAMPICINA/ PIRAZINAMIDA

RIFAMPICINA / ISONIAZIDA / PIRIDOXINA

J04B ANTILEPROSOS

J04BA aNtiLeproSoS

DAPSONA

J05 ANTIVIRALS, ÚS SISTÈMIC

J05A ANTIVIRALS D’ACCIÓ DIRECTA

J05AB aNtiViraLS: NucLeÒSiDS i NucLeÒtiDS, eXcLoSoS eLS iNHiBiDorS De traNScriptaSa iNVerSa

ACICLOVIR

CIDOFOVIR UR*


GANCICLOVIR

RIBAVIRINA UR*

*Consell Assessor

VALACICLOVIR URPAVALGANCICLOVIR UR*


J05AD aNtiViraLS: FoSFoNatS

FOSCARNET

J05AE aNtiViraLS: iNHiBiDorS De La proteaSa

ATAZANAVIR

DARUNAVIR

FOSAMPRENAVIR

INDINAVIR

LOPINAVIR / RITONAVIR

NELFINAVIR

RITONAVIR

SAQUINAVIR

TIPRANAVIR

J05AF NucLeÒSiDS i NucLeÒtiDS iNHiBiDorS De La traNScriptaSa iNVerSa

ABACAVIR

ADEFOVIR DIPIVOXIL


35

DIDANOSINA

EMTRICITABINA

ENTECAVIR

ESTAVUDINA

LAMIVUDINA

TELBIVUDINA UR*

*Consell Assessor

TENOFOVIR DISOPROXIL

ZIDOVUDINA

J05AG No NucLeÒSiDS i NucLeÒtiDS iNHiBiDorS De La traNScriptaSa iNVerSa

EFAVIRENZ

NEVIRAPINA

ETRAVIRINA

J05AH aNtiViraLS: iNHiBiDorS De La NeuramiDaSa

OSELTAMIVIR SP

ZANAMIVIR SP

J05AR aNtiViraLS per tractameNt D’iNFeccioNS per ViH i comBiNacioNS

EMTRICITABINA / TENOFOVIR

EMTRICITABINA / TENOFOVIR / EFAVIRENZ

LAMIVUDINA / ABACAVIR

ZIDOVUDINA / LAMIVUDINA

ZIDOVUDINA / LAMIVUDINA / ABACAVIR

J05AX aLtreS aNtiViraLS

ENFUVIRTIDA

MARAVIROC

RALTEGRAVIR

J06 SÈRUMS IMMUNES I IMMUNOGLOBULINES

J06BA immuNoGLoBuLiNeS HumaNeS iNeSpecÍFiQueS

IMMUNOGLOBULINES HUMANES INESPECÍFIQUES PER A ADM. IM

IMMUNOGLOBULINES HUMANES INESPECÌFIQUES PER A ADM. IV

IMMUNOGLOBULINES HUMANES INESPECÌFIQUES PER A ADM. SC

J06BB immuNoGLoBuLiNeS eSpecÍFiQueS

IMMUNOGLOBULINA ANTIHEPATITIS B

IMMUNOGLOBULINA ANTIRàBICA


36

IMMUNOGLOBULINA ANTIRH (D)

IMMUNOGLOBULINA ANTITETàNICA

PALIVIZUMAB

J07 VACUNES

J07A VACUNES ANTIBACTERIANES

J07AG VacuNeS De L’HaemopHiLuS iNFLueNZae B

VACUNA HAEMOPHILUS INFLUENZAE B, ANTÍGEN CONJUGAT SP

J07AH VacuNeS De meNiNGococS

POLISACàRIDS NEISSERIA MENINGITIDIS GRUP A / POLISACàRIDS NEISSERIA MENINGITIDIS GRUP C SP

OLISACàRID NEISSERIA MENINGITIDIS GRUP C CONJUGADA AMB PROTEÏNA CRM197 DE CORYNEBACTERIUM

DIPHTHERIAE SP

OLISACàRID NEISSERIA MENINGITIDIS GRUP C CONJUGADA AMB TOXOIDE TETàNIC SP

J07AJ VacuNeS De La toS FeriNa

VACUNA DTPa SP

J07AL VacuNeS De pNeumococS

VACUNA ANTIPNEUMOCÓCCICA POLISACàRIDS PURIFICATS SP

VACUNA ANTIPNEUMOCÓCCICA CONJUGADA SP

J07AM VacuNeS aNtitetÀNiQueS

VACUNA ANTITETàNICA SP

VACUNA TD (TOXOIDE DIFTÈRIC / TOXOIDE TETàNIC) SP

J07B VacuNeS aNtiViraLS

J07BB VacuNeS De La Grip

VACUNA DE LA GRIP SP

J07BC VacuNeS De L’HepatitiS

VACUNA VIRUS HEPATITIS B SP

VACUNA VIRUS HEPATITIS A SP

VACUNA VIRUS HEPATITIS B / VIRUS HEPATITIS A SP

J07BD VacuNeS DeL XarampiÓ

VACUNA TRIPLE VÍRICA (XARAMPIÓ / RUBÈOLA / PAROTIDITIS) SP

J07BF VacuNeS De La poLiomieLitiS

VACUNA VIRUS POLIOMIELITIS (VIRUS VIUS ESMORTEÏTS) SP

VACUNA VIRUS POLIOMIELITIS (VIRUS INACTIVATS) SP


37

J07BG VacuNeS De La rÀBia

VACUNA ANTIRàBICA SP

J07BJ VacuNeS De La ruBèoLa

VACUNA ANTIRUBÈOLA SP

J07BK VacuNeS De La VariceL·La ZÒSter

VACUNA VIRUS VARICEL·LA SP

J07BL VacuNeS De La FeBre GroGa

VACUNA FEBRE GROGA SP

J07C VACUNES ANTIBACTERIANES I ANTIVIRALS COMBINADES

J07CA VacuNeS aNtiBacteriaNeS i aNtiViraLS comBiNaDeS

VACUNA DTPA / HIB / VPI SP


38

L0 TERÀPIA ANTINEOPLÀSTICA I AGENTS IMMUNOMODULADORS

L01 CITOSTÀTICS

L01A AGENTS ALQUILANTS

L01AA aGeNtS aLQuiLaNtS: moStaSSeS NitroGeNaDeS

CICLOFOSFAMIDA

CLORAMBUCIL

IFOSFAMIDA

MELFALAN

L01AB aGeNtS aLQuiLaNtS: aLQuiLSuLFoNatS

BUSULFAN

L01AD NitroSoureeS

CARMUSTINA UR

FOTEMUSTINA UR

L01AX aLtreS aGeNtS aLQuiLaNtS

DACARBAZINA

TEMOZOLOMIDA

L01B ANTIMETABÒLITS

L01BA aNtimetaBÒLitS: aNÀLeGS De L’ÀciD FÒLic

METOTREXAT

PEMETREXED UR

RALTITREXED UR

L01BB aNtimetaBÒLitS: aNÀLeGS De La puriNa

CLADRIBINA

CLOFARABINA UR

FLUDARABINA

MERCAPTOPURINA

NELARABINA UR

TIOGUANINA

L01BC aNtimetaBÒLitS: aNÀLeGS De LaS pirimiDiNaS AZACITIDINA UR*

*Aprobació a través del Programa d’avaluació, seguiment i finançament dels tractaments farmacològics d’alta complexitat

(PASFTAC)

CAPECITABINA


39

CITARABINA

FLUOROURACIL

GEMCITABINA

L01C ALCALOIDES DE PLANTES I ALTRES PRODUCTES NATURALS

L01CA aLcaLoiDeS De La ViNca i aNÀLeGS

VINBLASTINA

VINCRISTINA

VINORELBINA

L01CB DeriVatS De La poDoFiLotoXiNa

ETOPÒSID

L01CD taXaNS

DOCETAXEL

PACLITAXEL

L01CX aLtreS aLcaLoiDeS De pLaNteS i proDucteS NaturaLSTRABECTEDINA UR*

*Aprobació a través del Programa d’avaluació, seguiment i finançament dels tractaments farmacològics d’alta complexitat (PASFTAC)

L01D ANTIBIÒTICS CITOTÒXICS I SUBSTÀNCIES RELACIONADES

L01DB aNtracicLiNeS i proDucteS reLacioNatS

DAUNORUBICINA

DOXORUBICINA LIPOSOMAL UR

DOXORUBICINA LIPOSOMAL PEGILADA UR

EPIRUBICINA

IDARUBICINA

MITOXANTRONA

L01DC aLtreS aNtiBiÒticS citotÒXicS

BLEOMICINA

MITOMICINA

L01X ALTRES AGENTS ANTINEOPLÀSTICS

L01XA aLtreS citoStÀticS: DeriVatS DeL pLatÍ

CARBOPLATÍ

CISPLATÍ

OXALIPLATÍ


40

L01XB aLtreS citoStÀticS: metiLHiDraZiNeS

PROCARBAZINA

L01XC aLtreS citoStÀticS: aNticoSSoS moNocLoNaLS

ALEMTUZUMAB UR

BEVACIZUMAB UR

CETUXIMAB UR

PANITUMUMAB UR

RITUXIMAB UR

TRASTUZUMAB UR

L01XE iNHiBiDorS DirecteS De La proteÏN-QuiNaSa

DASATINIB UR

ERLOTINIB UR

GEFITINIB UR*

Indicació: tractament de pacients adults amb càncer de pulmó no microcític, localment avançat o amb metàstasis, en

primera línia, i amb mutacions activadores de EFGR-TK.

* Ús amb criteri restringit i amb un programa d’avaluació de resultats i seguiment a les 8 setmanes.

LAPATINIB URH*


(PASFTAC)

NILOTINIB URH

SORAFENIB UR*


(PASFTAC)

SUNITINIB UR*

*Aprovació a través del Programa d’avaluació, seguiment i finançament dels tractaments farmacològics d’alta complexitat (PASFTAC)

L01XX aLtreS citoStÀticS

ARSÉNIC, TRIÒXID UR

BORTEZOMIB UR

ESTRAMUSTINA

HIDROXIUREA

IMATINIB

IRINOTECà

MITOTà

TOPOTECà

TRETINOÏNA UR


41

L02 TERÀPIA ENDOCRINA

L02A HormoNeS i aGeNtS reLacioNatS

L02AB HormoNeS i DeriVatS: proGeStÀGeNS

MEGESTROL

L02AE aNÀLeGS D’HormoNeS aLLiBeraDoreS De GoNaDotroFiNeS

BUSERELINA MH (Taula 22)

GOSERELINA MH (Taula 22)

LEUPRORELINA MH (Taula 22)

TRIPTORELINA MH (Taula 22)

L02B ANTAGONISTES HORMONALS I SUBSTÀNCIES RELACIONADES

L02BA aNtieStrÒGeNS

TAMOXIFÈN

L02BB aNtiaNDrÒGeNS

FLUTAMIDA

L02BG aNtaGoNiSteS HormoNaLS: iNHiBiDorS eNZimÀticS

ANASTROZOLE

EXEMESTà

LETROZOLE

L03 IMMUNOMODULADORS

L03AA FactorS eStimuLaNtS De coLÒNieS

FILGRASTIM MH (Taula 23)

LENOGASTRIM MH (Taula 23)

PEGFILGRASTIM UR

L03AB iNterFeroNS INTERFERÓ ALFA-2B UR*

*Consell Assessor

INTERFERÓ BETA-1A UR*

*Consell Assessor

INTERFERÓ BETA-1B UR*

*Consell Assessor

PEGINTERFERÓ ALFA-2A UR*

*Consell Assessor

PEGINTERFERÓ ALFA-2B UR*

*Consell Assessor


42

L03AC iNterLeuciNeS

ALDESLEUKINA (IL2) UR

L03AX aLtreS immuNomoDuLaDorS GLATIRAMER UR

*Consell Assessor

MYCOBACTERIUM BOVIS

L04 IMMUNODEPRESSORS

L04AA immuNoDepreSSorS SeLectiuS

ADALIMUMAB UR

BASILIXIMAB UR

CICLOSPORINA

ECULIZUMAB UR*


(PASFTAC)

ETANERCEPT UR

INFLIXIMAB UR

IMMUNOGLOBULINA DE CONILL ANTITIMOCÍTICA HUMAN UR

MICOFENOLAT DE MOFETIL

NATALIZUMAB UR*

*Consell Assessor

SIROLIMUS UR

TACROLIMUS

TEMSIROLIMUS UR

L04AC iNHiBiDorS De La iNterLeuciNa

TOCILIZUMAB UR

L04AX aLtreS immuNoDepreSSorS

AZATIOPRINA

LENALIDOMIDA UR


43

m0 SISTEMA MUSCULOESQUELÈTIC

M01 PRODUCTES ANTIINFLAMATORIS I ANTIREUMÀTICS

M01A ANTIINFLAMATORIS I ANTIREUMÀTICS NO ESTEROÏDALS

M01AB aNtiiNFLamatoriS: DeriVatS D’ÀciD acètic i acetamiDa

DICLOFENAC

INDOMETACINA

M01AE aNtiiNFLamatoriS: DeriVatS D’ÀciD propiÒNic

DEXKETOPROFÈN IM / IV URH

IBUPROFÈN

NAPROXÈN

M01C ANTIREUMÀTICS ESPECÌFICS

M01CC aNtireumÀticS eSpecÌFicS: peNiciLamiNa i aNÀLeGS

PENICILAMINA

M02 PREPARATS TÒPICS PER ALS DOLORS ARTICULARS I MUSCULARS

M02AA aNtiiNFLamatoriS No eSteroÏDaLS tÒpicS

DICLOFENAC

M03 RELAXANTS MUSCULARS

M03A MIORELAXANTS D’ACCIÓ PERIFÈRICA

M03AB mioreLaXaNtS: DeriVatS De La coLiNa

SUXAMETONI

M03AC aLtreS compoStoS D’amoNi QuaterNari

ATRACURI

CISATRACURI

MIVACURI

ROCURONI

VECURONI

M03AX aLtreS mioreLaXaNtS D’acciÓ periFèrica

TOXINA BOTULÍNICA TIPUS A (BOTOX®, DYSPORT®)

TOXINA BOTULÍNICA TIPUS B


44

M03B MIORELAXANTS D’ACCIÓ CENTRAL

M03BX aLtreS mioreLaXaNtS D’acciÓ ceNtraL

BACLOFÉN

M04 ANTIGOTOSOS

M04AA aNtiGotoSoS: iNHiBiDorS De La SÍNteSi D’ÀciD Úric

AL·LOPURINOL

M04AC aNtiGotoSoS SeNSe accioNS SoBre eL metaBoLiSme De L’ÀciD Úric

COLQUICINA

M05 FÀRMACS PER AL TRACTAMENT DE MALALTIES ÒSSIES

M05BA BiFoSFoNatS

ALENDRÒNIC, àCID

PAMIDRÒNIC, àCID

ZOLENDRÒNIC, àCID UR*

*Ús restringit per al tractament de la hipercalcèmia induïda per tumors i de la metàstasi òssia.


45

N0 SISTEMA NERVIÓS

N01 ANESTÈSICS

N01A ANESTÈSICS GENERALS

N01AB aNeStèSicS GeNeraLS: HiDrocarBurS HaLoGeNatS

DESFLURà

ISOFLURà

SEVOFLURà

N01AF aNeStèSicS GeNeraLS: BarBitÚricS, SoLS

TIOPENTAL

N01AH aNeStèSicS GeNeraLS: aNeStèSicS opioDeS

ALFENTANIL E

FENTANIL E

REMIFENTANIL E

N01AX aLtreS aNeStèSicS GeNeraLS

ETOMIDAT

KETAMINA

PROPOFOL

N01B ANESTÈSICS LOCALS

N01BA aNeStèSicS LocaLS: èSterS De L’ÀciD amiNoBeNZoic

PROCAÏNA

TETRACAÏNA

TETRACAÏNA / ADRENALINA

N01BB aNeStèSicS LocaLS: amiDeS

ARTICAÏNA / EPINEFRINA

BUPIVACAÏNA

BUPIVACAÏNA HIPERBàRICA

BUPIVACAÏNA / EPINEFRINA

LIDOCAÏNA

LIDOCAÏNA HIPERBàRICA

LIDOCAÏNA / EPINEFRINA

LIDOCAÏNA / PRILOCAÏNA

MEPIVACAÏNA

ROPIVACAÏNA

N01BX aLtreS aNeStèSicS LocaLS

ETIL, CLORUR


46

N02 ANALGÈSICS

N02A ANALGÈSICS OPIOIDES

N02AA opioiDeS: aLcaLoiDeS NaturaLS De L’opi

MORFINA E

OXICODONA URH, E

N02AB opioiDeS: DeriVatS De La FeNiLpiperiDiNa

FENTANIL E

PETIDINA E

N02AX aLtreS opioiDeS

TRAMADOL

N02B ALTRES ANALGÈSICS I ANTIPIRÈTICS

N02BA aNaLGèSicS i aNtipirèticS: DeriVatS De L’ÀciD SaLicÍLic

ACETISALICILAT DE LISINA

ACETILSALICÍLIC, àCID

N02BB aNaLGèSicS i aNtipirèticS: piraZoLoNeS

METAMIZOLE

N02BE aNaLGèSicS i aNtipirèticS: aNiLiD

PARACETAMOL

N02C ANTIMIGRANYA

N02CA aNtimiGraNYa: aLcaLoiDeS De La BaNYa De SèGoL

ERGOTAMINA / CAFEÏNA/ PARACETAMOL

N02CC aNtimiGraNYa: aGoNiSteS SeLectiuS DeL receptor 5-Ht1

RIZATRIPTAN ET (Taula 24) URPA

SUMATRIPTAN ET (Taula 24)

ZOLMITRIPTAN ET (Taula 24) URPA

N03 ANTIEPILÈPTICS

N03A ANTIEPILÈPTICS

N03AA aNtiepiLèpticS: BarBitÚricS

FENOBARBITAL P

PRIMIDONA


47

N03AB aNtiepiLèpticS: HiDaNtoÏNeS

FENITOÏNA

N03AE aNtiepiLèpticS: BeNZoDiaZepiNeS

CLONAZEPAM P

N03AF aNtiepiLèpticS: carBoXamiDeS

CARBAMAZEPINA

N03AG aNtiepiLèpticS: ÀciDS GraSSoS

VALPROIC, àCID

VIGABATRINA

N03AX aLtreS aNtiepiLèpticS

GABAPENTINA

LAMOTRIGINA UR

LEVETIRAZETAM IV UR

TOPIRAMAT

N04 ANTIPARKINSONIANS

N04A AGENTS ANTICOLINÈRGICS

N04AA aNtiparKiNSoNiaNS aNticoLiNèrGicS: amiNeS terciÀrieS

BIPERIDÈN

N04B AGENTS DOPAMINÈRGICS

N04BA aNtiparKiNSoNiaNS DopamiNèrGicS: Dopa i DeriVatS

LEVODOPA / CARBIDOPA

N04BC DopamiNèrGicS: aGoNiSteS DopamiNèrGicS

APOMORFINA

BROMOCRIPTINA

N04BD DopamiNèrGicS: iNHiBiDorS De La mao B

SELEGILINA

N05 PSICOLÈPTICS

N05A ANTIPSICÒTICS

N05AA aNtipSicÒticS: FeNotiaZiNeS amB caDeNa LateraL aLiFÀtica

CLORPROMAZINA

LEVOMEPROMAZINA


48

N05AB aNtipSicÒticS: FeNotiaZiNeS (piperaZiNa)

FLUFENAZINA

PERFENAZINA

TRIFLUOPERAZINA

N05AD aNtipSicÒticS: ButiroFeNoNeS

HALOPERIDOL

N05AF aNtipSicÒticS: tioXaNteNS

ZUCLOPENTIXOL

N05AH aNtipSicÒticS: DiaZepiNeS, oXaZepiNeS i tiaZepiNeS

CLOTIAPINA

CLOZAPINA

OLANZAPINA

N05AL aNtipSicÒticS: BeNZamiDeS

SULPIRIDA

N05AN aNtipSicÒticS: Liti

LITI CARBONAT

N05AX aLtreS aNtipSicÒticS

RISPERIDONA

N05B ANSIOLÌTICS

N05BA aNSioLÌticS: BeNZoDiaZepiNeS

ALPRAZOLAM ET (Taula 25) P

CLORAZEPAT DIPOTASSI ET (Taula 25) P

DIAZEPAM ET (Taula 25) P

LORAZEPAM ET (Taula 25) P

N05BB aNSioLÌticS: DiFeNiLmetaNS

HIDROXIZINA

N05C HIPNÒTICS I SEDANTS

N05CD HipNÒticS i SeDaNtS: BeNZoDiaZepiNeS

FLUNITRAZEPAM ET (Taula 25) P

LORMETAZEPAM ET (Taula 25) P

MIDAZOLAM IV P

N05CM aLtreS HipNÒticS i SeDaNtS

CLOMETIAZOLE


49

N06 PSICOANALÈPTICS

N06A ANTIDEPRESSIUS

N06AA iNHiBiDorS No SeLectiuS De La recaptaciÓ De moNoamiNeS

AMITRIPTILINA

CLOMIPRAMINA

IMIPRAMINA

NORTRIPTILINA URPA

N06AB iNHiBiDorS SeLectiuS De La recaptaciÓ De SerotoNiNa

CITALOPRAM

FLUOXETINA

PAROXETINA

SERTRALINA

N06AX aLtreS aNtiDepreSSiuS

VENLAFAXINA

N06B PSICOESTIMULANTS, UTILITZATS EN LA SÍNDROME DE DÈFICIT D’ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT I NOÒTROPS

N06BA SimpaticomimèticS D’acciÓ ceNtraL

METILFENIDAT P

N07 ALTRES FÀRMACS QUE ACTUEN SOBRE EL SISTEMA NERVIÓS

N07A PARASIMPATICOMIMÈTICS

N07AA paraSimpÁticomimèticS: aNticoLiNeSterÀSicS

EDROFONI

NEOSTIGMINA

PIRIDOSTIGMINA

N07B FÀRMACS UTILITZATS EN DESORDRES ADDICTIUS

N07BB FÀrmacS uSatS eN DepeNDèNcia aLcoHÒLica

NALTREXONA

N07BC FÀrmacS uSatS eN DepeNDèNcia a opioiDeS

METADONA E

N07X ALTRES FÀRMACS QUE ACTUEN SOBRE EL SISTEMA NERVIÓS

N07XX aLtreS

OXIBAT SÒDIC UR

RILUZOLE


50

P01 ANTIPROTOZOARIS

P01B ANTIMALÀRICS

P01BA aNtipaLÚDicS: amiNoQuiNoLiNeS

CLOROQUINA

HIDROXICLOROQUINA

P01BB aNtipaLÚDicS: BiGuaNiDeS

PROGUANIL / ATOVAQUONA

P01BD aNtipaLÚDicS: DiamiNopirimiDiNeS

PIRIMETAMINA

P01C AGENTS ANTILEISHMANIASIS I ALTRES TRIPANOSOMIASIS

P01CB LeiSHmaNiciDeS i tripaNoSomiciDeS: aNtimoNiaLS

ANTIMONIAT, MEGLUMÍNIC

P01CX aLtreS LeiSHmaNiciDeS i tripaNoSomiciDeS

PENTAMIDINA, ISETIONANT

P02 ANTIHELMÍNTICS

P02C ANTINEMATODES

P02CA aNtiHeLmÍNticS aNtiNematoDeS: BeNZoimiDaZoLS

ALBENDAZOLE

MEBENDAZOLE

P02D ANTICESTODES

P02DX aLtreS aNticeStoDeS

SODI, CLORUR 20%

P03 ECTOPARASITICIDES, INCL ESCABICIDES, INSECTICIDES

P03AC ectoparaSiticiDeS: DeriVatS De piretriNeS

PERMETRINA

p0 ANTIPARASITARIS, INSECTICIDES I REPEL·LENTS


51

r0 APARELL RESPIRATORI

R01 PREPARATS D’ÚS NASAL

R01A DESCONGESTIONANTS I ALTRES PREPARATS NASALS TÒPICS

R01AD preparatS NaSaLS: corticoeSteroiDeS

BUDESONIDA

BACITRACINA / CLORBUTANOL / FENILEFRINA / NEOMICINA / PREDNISOLONA

r02 PREPARATS FARINGIS

R02AA preparatS FariNGiS: aNtiSèpticS

CLORHEXIDINA / BENZOCAÏNA

r03 ANTIASMÀTICS

R03A ADRENÈRGICS INHALATS

R03AC aNtiaSmÀticS: aGoNiSteS Beta2-aDreNèrGicS SeLectiuS iNHaLtS

FORMOTEROL ET (Taula 26) URPA

SALBUTAMOL ET (Taula 26)

SALMETEROL ET (Taula 26) URPA

TERBUTALINA ET (Taula 26) URPA

R03AK aDreNèrGicS i aLtreS per maLatia oBStructiVa puLmoNar

FORMOTEROL / BUDESONIDA ET (Taula 27) URPA

SALMETEROL / FLUTICASONA ET (Taula 27) URPA

R03B ALTRES ANTIASMÀTICS INHALATS

R03BA aNtiaSmÀticS: GLucocorticoiDeS

BECLOMETASONA ET (Taula 28)

BUDESONIDA ET (Taula 28)

R03BB aNtiaSmÀticS: aNticoLiNèrGicS

IPRATROPI, BROMUR

R03C ADRENÈRGICS PER A ÚS SISTÈMIC

R03CA aGoNiSteS De receptorS aDreNèrGicS aLFa i Beta.

EFEDRINA, HIDORCLORUR


52

R03CC aNtiaSmÀticS: aGoNiSteS Beta2-aDreNèrGicS SeLectiuS SiStèmicS

SALBUTAMOL

R03D ALTRES ANTIASMÀTICS SISTÈMICS

R03DA aNtiaSmÀticS: XaNtiNeS

TEOFIL·LINA

R03DX aLtreS per maLaLtia oBStructiVa puLmoNar, ÚS SiStèmicOMALIZUMAB URH*

*Observacions: necessita autorització de la comissió farmacoterapèutica de cada hospital de manera individualitzada i donar resultats a 4 mesos.

r05 PREPARATS PER A LA TOS I EL REFREDAT

R05C EXPECTORANTS I MUCOLÍTICS

R05CB mucoLÍticS

ACETILCISTEÏNA

DORNASA ALFA UR

MESNA

R05D ANTITUSSÍGENS

R05DA aLcaLoiDeS De L’opi i DeriVatS

CODEÏNA

DEXTROMETORFAN

r06 ANTIHISTAMÍNICS, ÚS SISTÈMIC

R06AA aNtiHiStamÍNicS, ÚS SiStèmic: amiNoaLQuiLèterS

DIFENHIDRAMINA

DOXILAMINA / PIRIDOXINA

R06AB aNtiHiStamÍNicS, ÚS SiStèmic: aLQuiLamiNeS SuBStituÏDeS

DEXCLORFENIRAMINA

R06AD aNtiHiStamÍNicS, ÚS SiStèmic: FeNotiaZiNeS

PROMETAZINA

TIETILPERAZINA

R06AE aNtiHiStamÍNicS, ÚS SiStèmic: piperaZiNeS

CETIRIZINA


53

R06AX aLtreS aNtiHiStamÍNicS, ÚS SiStèmic

LORATADINA

r07 ALTRES PREPARATS PER AL SISTEMA RESPIRATORI

R07AA SurFactaNtS puLmoNarS

SURFACTANT PULMONAR PORCÍ

R07AX aLtreS

ÒXID NÍTRIC


54

S0 ÒRGANS DELS SENTITS

S01 OFTALMOLÒGICS

S01A ANTIINFECCIOSOS

S01AA oFtaLmoLÒGicS aNtiiNFeccioSoS: aNtiBiÒticS

CLORANFENICOL

CLORTETRACICLINA

ERITROMICINA

GENTAMICINA / METIONINA / RETINOL

TOBRAMICINA

S01AD oFtaLmoLÒGicS aNtiiNFeccioSoS: aNtiViraLS

ACICLOVIR

S01AX aLtreS aNtiiNFeccioSoS

CIPROFLOXACINA

S01B AGENTS ANTIINFLAMATORIS

S01BA oFtaLmoLÒGicS aNtiiNFLamatoriS: corticoeSteroiDeS, SoLS

DEXAMETASONA

HIDROCORTISONA

PREDNISOLONA

S01BB comBiNacioNS De corticoeSteroiDeS i miDriÀticS

MEDROXIPROGESTERONA / TETRIZOLINA

S01BC aGeNtS aNtiiNFLamatoriS No eSteroÍDicS

DICLOFENAC

S01C ANTIINFLAMATORIS I ANTIINFECCIOSOS EN COMBINACIÓ

S01CA corticoeSteroiDeS i aNtiiNFeccioSoS eN comBiNaciÓ

DEXAMETASONA / TOBRAMICINA

S01E ANTIGLAUCOMA I MIÒTICS

S01EA SimpaticomimèticS peL tractameNt DeL GLaucoma

BRIMONIDINA

S01EB aNtiGLaucoma i miÒticS: paraSimpaticomimèticS

ACETILCOLINA

PILOCARPINA


55

S01EC aNtiGLaucoma: iNHiBiDorS De L’aNHiDraSa carBÒNica

ACETAZOLAMIDA

BRINZOLAMIDA

S01ED aNtiGLaucoma i miÒticS: BLocaDorS Beta

TIMOLOL

S01EE aNtiGLaucoma aNÀLeGS De proStaGLaNDiNeS

LATANOPROST ET (Taula 29)

S01F MIDRIÀTICS I CICLOPLÈGICS

S01FA miDriÀticS i cicLopèGicS: aNticoLiNèrGicS

ATROPINA

CICLOPENTOLAT

TROPICAMIDA

S01FB SimpaticomimèticS (eXcL. preparatS aNtiGLaucoma)

FENILEFRINA

S01H ANESTÈSICS LOCALS

S01HA aNeStèSicS LocaLS

OXIBUPROCAÏNA

OXIBUPROCAÏNA / TETRACAÏNA

S01J AGENTS DE DIAGNÒSTIC

S01JA aGeNtS per ÚS autoDiaGNÒStic: coLoraNtS

FLUORESCEÏNA

FLUORESCEÏNA / OXIBUPROCAÏNA

S01L AGENTS ANTINEOVASCULARIZACIÓ

S01LA aGeNtS aNtiNeoVaScuLariZaciÓ

RANIBIZUMAB

VERTEPORFINA

S01X ALTRES OFTALMOLÒGICS

S01XA aLtreS oFtaLmoLÒGicS

ALCOHOL POLIVINÍLIC

SODI, CLORUR 5%

VASELINA OFTàLMIC


56

S02 OTOLÒGICS

S02A ANTIINFECCIOSOS

S02AA otoLÒGicS: aNtiiNFeccioSoS

CIPROFLOXACINA (OTIC)


57

V0 DIVERSOS

V03 RESTA DE PRODUCTES TERAPÈUTICS

V03AB aNtÍDotS

ACETILCISTEÏNA (ANTÍDOT)

FLUMAZENIL

NALOXONA

PROTAMINA

SILIBININA

SUGAMMADEX UR

V03AC aGeNtS QueLaNtS DeL Ferro

DEFERASIROX UR

DEFERIPRONA UR

DEFEROXAMINA

V03AE FÀrmacS aNtiHiperpotaSSèmicS i aNtiHiperFoSFatèmicS

CALCI, ACETAT

POLIESTIRENSULFONAT, CÁLCIC

SEVELAMER

V03AF DeSiNtoXiFicaNtS De citoStÀticS

DEXRAZOXà UR

FOLINAT, CàLCIC

MESNA (ANTÍDOT)

RASBURICASA UR

V04 AGENTS PER A DIAGNÒSTICS

V04CF proVeS De tuBercuLoSi

TUBERCULINA

V04CG proVeS De SecreciÓ GÀStrica13C-UREA (TAU KIT®, UBTEST®)

V04CJ proVeS FuNcioNaLS tiroiDeS

TIROTROPINA ALFA

V04CL proVeS De maLaLtieS aL·LèrGiQueS

METACOLINA


58

V04CX aLtreS aGeNtS per a DiaGNÒSticS

AMINOLEVULINAT D’ HEXIL UR

MANNTIOL (DIAGNÒSTIC)

V07 TOTS ELS ALTRES PRODUCTES NO TERAPÈUTICS

V07AB DiSSoLVeNtS i DiLueNtS (iNcL. SoLucioNS per irriGaciÓ)

SOLUCIÓ CONSERVACIÓ ÒRGANS (VIASPAN®)

V08 MEDIS DE CONTRAST

Vegeu l’annex 2. medis de contrast

medis de contrast per radiologia: d’acord amb les seves característiques fisicoquímiques es pot disposar d’un contrast radiològic iodat monòmer iònic d’alta osmolaritat. (amidotrizoats), d’un dimer iònic de baixa osmolaritat (àcid ioxàglic), d’un monòmer no iònic de baixa osmolaritat i baixa viscositat (iomeprol o iopamidol) o de viscositat intermèdia (iohexol o iopromida) i d’un dimer no iònic (iodixanol). A més, també cal disposar d’un contrast radiològic baritat.

medis de contrast per a ressonància nuclear magnètica: quant als medis de contrast per a ressonància nuclear magnètica es pot disposar d’un contrast de baix risc de desenvolupar fibrosi sistèmica nefrogènica (gadoteridol).

medis de contrast per ecografia: quant als medis de contrast per ecografia es pot disposar de l’associació d’acid palmític i galctosa i de les microsferes d’albúmina humana que contenen gasos del grup dels perfluorcarbonis (octafluropropà o hexafluorur de sofre).

V09 PRODUCTS RADIOFARMACÈUTICS PER A DIAGNÒSTICS

Vegeu l’annex 3. Gestió dels radiofàrmacs

V10 PRODUCTES RADIOFARMACÈUTICS TERAPÈUTICS

Vegeu l’annex 3. Gestió dels radiofàrmacs

V10XX aLtreS raDioFÀrmacS utiLitZatS eN terapèutica

IBRITUMOMAB TIUXETAN ITRIO-90 (90Y) UR

eQuiVaLèNcia terapèutica

59

taula 1. aNtiÀciDS

medicament inclòs a GFt

algeldrat233 – 700 mg/6 h

almagat*1- 1,5 g/8 h

* Fármac de referència

taula 2. aNtaGoNiSteS DeL receptor H2

Medicament NO inclòs a GFT medicament inclòs a GFt

cimetidina 400 mg/12h

ranitidina150 mg/12h

Famotidina20 mg/12h40 mg/24h

ranitidina150 mg/12h300 mg/24h

Nizatidina300 mg/24h

ranitidina300 mg/24h

roxatidina75 mg/12h150 mg/24h

ranitidina150 mg/12h300 mg/24h

ANNEX 5

aNNeX 1. eQuiVaLèNcia terapèutica

terminologia

• Equivalent terapèutic (ET): “El fàrmac que difereix en la seva composició o entitat química del fàrmac de referència, però del qual no es pot demostrar diferències en la seva activitat farmacològica i terapèutica a la dosi equivalent, quant a eficàcia i seguretat, i que pot estar sotmès a un programa d’intercanvi terapèutic”.

• Medicaments homòlegs (MH): es defineix com “els equivalents terapèutics que s’utilitzen indistintament segons la política o gestió de compres de l’hospital, la qual no ha d’impactar en la gestió de l’atenció primària.”

• Programa d’intercanvi terapèutic (PIT): és un consens per a la prescripció i dispensació de fàrmacs considerats equivalents terapèutics segons la informació científica disponible.

La selecció dels ET s’ha fet tenint en compte les indicacions aprovades, l’eficàcia, la seguretat, la conveniència (interaccions, contraindicacions, via i pauta d’administració) i el cost.

taules equivalents terapèutics


60

taula 3. iNHiBiDorS De La BomBa De protoNS


pantoprazole 20-40 mg/24h40 mg/24h IV

omeprazole20 mg/24h40 mg/24h IV

esomeprazole20-40 mg/24h

omeprazole20 mg/24h

Lansoprazole15-30 mg/24h

rabeprazole10-20 mg/24h

En la síndrome de Zollinger Ellison calen dosis majors

taula 4. aNtiemèticS aNtaGoNiSteS De receptorS De SerotoNiNa (5-Ht3)


palosetron250 mcg (DU) (injectable) Granisetron

3 mg (injectable) 1 mg/12h (oral)

ondasetron*8 mg (injectable) 8 mg/8 - 12h (oral)

tropisetron5 mg (injectable) 5 mg/24h (oral)

DU: dosis única

* Fàrmac de referència

taula 5. LaXaNtS oSmÒticS


Lactitol

10 g sobre

Lactulosa*10 g sobre

* Fàrmac de referència


61

taula 6. SuLFoNamiDeS DeriVaDeS De La urea

medicament No inclòs a GFt


Clorpropamida

250 mg/E

500 mg/E

250 mg/ES

Glimepirida†

1-2 mg/E

4 mg/E

8 mg/E

Glibenclamida*

5 mg/E

5 mg/EDS

Gliclazida‡

80 mg/E

160 mg/E

160 mg/ES

Gliclazida ret‡

30 mg/E

120 mg/E

Gliquidona†

15-30 mg/E

60 mg/E

60 mg/ES

Glipizida

5 mg/E

10 mg/E

10-15mg/ES

Glimepirida†

1-2 mg/E

4 mg/E

8 mg/E

Glibenclamida*

5 mg/E

5 mg/EDS

Gliclazida‡

80 mg/E

160 mg/E

160 mg/ES

Gliclazida ret‡

30 mg/E

120 mg/E

Gliquidona†

15-30 mg/E

60 mg/E

60 mg/ES

Glisentida

2,5-5 mg/E

10 mg/E

10 mg/ES

Glimepirida†

1-2 mg/E

4 mg/E

8 mg/E

Glibenclamida*

5 mg/E

5 mg/EDS

Gliclazida‡

80 mg/E

160 mg/E

160 mg/ES

Gliclazida ret‡

30 mg/E

120 mg/E

Gliquidona†

15-30 mg/E

60 mg/E

60 mg/ES

E: Esmorzar, D: Dinar, S: Sopar

† Ús restringit al pacient ambulatori

*Fàrmac de referència

‡Es considera que 80 mg de gliclazida en un comprimit convencional equivalen a 30 mg de gliclazida en un comprimit

d’alliberament controlat.

taula 7. aLtreS HipoGLucemiaNtS, eXcLoeNt-Ne LeS iNSuLiNeS


Nateglinida60 mg120 mg180 mg§

repaglinida†0,5 mg1 mg1,5 mg 2 mg

§ La dosi màxima recomanada és de 180 mg repartits en tres preses.



62

taula 30: SupLemeNtS miNeraLS: caLci

Sal de calciespecialitat farmacèutica

g de sal g de calci meq de calci

calci, carbonat*

Calcio Farmalider® sobres

3 g/sobre 1,2 g/sobre 60 mEq/sobre

Calcio Recordati® sobres

3 g/sobre 1,2 g/sobre 60 mEq/sobre

Caosina® sobres 2,5 g/sobre 1 g/sobre 50 mEq/sobre

Carbocal® comp 1,5 g/comp 0,6 g/comp 30 mEq/comp

Cimascal® comp masticables

1,5 g/comp 0,6 g/comp 30 mEq/comp

Densical® comp masticables


Mastical® comp masticables


Natecal® comp masticables


Calci, fosfatCalcio 20® emulsió 0,0209 g/ml 0,0083 g/ml 0,4 mEq/ml

Ostram® sobres 3,3 g/sobre 1,2 g/sobre 64 mEq/sobre

Calci, pidolat

Ibercal® sobres 3,75 g/sobre 0,5 g/sobre 25,12 mEq/sobre

Ibercal® comp efervescents

1,852 g/comp 0,25 g/comp 12,41 mEq/comp

Ibercal® solució 0,1 g/ml 0,0125 g/ml 0,67 mEq/ml

Tepox cal® sobres 3,75 g/sobre 0,5 g/sobre 25,12 mEq/sobre

Calci, carbonat + calci, lactogluconat

Calcium Sandoz® comp efevescents

0,875 g/comp de calci, carbonat + 1,132 g/comp de calci, lactogluconat

0,5 g/comp 25 mEq/comp

calci, carbonat + calci,glubionat*

Calcium Sandoz Forte® comp efevescents

0,3 g/comp de calci, carbonat + 2,94 g/comp de calci, glubionat

0,5 g/comp 25 mEq/comp

Gluconato calcic + Calci, sacarat

Suplecal® amp

0,9038 g/amp gluconat calci + 0,036 g/amp calci, sacarat

0,092 g/amp 4,6 mEq/amp

calci, clorur*Coruro cálcico Braun® amp

1 g/amp 0,18 g/amp 9,13 mEq/amp

*Medicaments inclosos en GFT

Dosi recomanada: 500 - 1500 mg / dia de Calci (dividir la dosi en diverses preses)


63

taula 8. HepariNeS i DeriVatS

Es recomana que els protocols dels hospitals prevegin només la utilització d’1 o 2 (màxim 3) d’aquestes hepari-nes de baix pes molecular. Aquests fàrmacs es consideren medicaments homòlegs.


indicacions autoritzades

Profilaxi MTEV Tractament MTEVAngina inestable i IAM sense Q

Hemodiàlisi

Dalteparina

En cirurgia, en no quirúrgics immobilitzats amb risc moderat o elevat.

De la TVP amb o sense TEP.

Prevenció secundària MTEV en pacients oncològics amb TVP i/o TEP.

Tractament de l’angina inestable i IAM sense ona Q.

Prevenció dels coàguls del sistema extracorpori durant la hemodiàlisi i hemofiltració en malalts amb IRC.

enoxaparina

En cirurgia ortopèdica o cirurgia general, i en no quirúrgics immobilitzats amb risc moderat o elevat.

De la TVP establerta (amb o sense TEP).

Tractament de l’angina inestable i IAM sense ona Q, administrada amb AAS.

Tractament de l’IAM amb elevació de l’ST.

Prevenció de la coagulació del circuit de CEC en l’ hemodiàlisi.

Nadroparina

En cirurgia general i cirurgia ortopèdica, i en no quirúrgics immobilitzats amb risc moderat o elevat.

De la TVP d’ EEII, amb o sense TEP.

Tractament de l’angina inestable i IAM sense ona Q.

Profilaxi de la coagulació de CEC en hemodiàlisi.

tinzaparina

En cirurgia general o ortopèdica. Prevenció ETE en no quirúrgics amb risc moderat o elevat.

De la TVP i de la MTE, inclosa la TVP i el TEP. No indicada en el TEP greu.

Profilaxi de la coagulació en el CEC en els circuits

d’hemodiàlisi, en pacients sense risc hemorràgic conegut.

Bemiparina

En cirurgia general i ortopèdica, i en pacients no quirúrgics amb risc moderat o elevat. Única autoritzada amb pauta d’inici postoperartori.

Prevenció secundària de la recurrència del TEV en pacients amb TVP i factors de risc transitori.

De la TVP establerta, amb o sense TEP.

Prevenció de la coagulació en el circuit de CEC en l’hemodiàlisi (Hepadren®).


64

indicació proFiLaXi De La maLaLtia tromBoemBÒLica VeNoSa


Profilaxi MTEV en pacients quirúrgics

Profilaxi MTEV en pacients no quirúrgics Profilaxi

secundària de la MTEV en pacients oncològics amb TVP i/o TEP

Profilaxi secundària de la recurrència TEV en pacients amb TVP i factors de risc transitori

Profilaxi en circulació extracorpòriaRisc moderat Risc elevat Risc moderat Risc elevat

tinzaparina 3.500 UI/24h

4.500 UI (60-90 kg)

50 UI/kg/dia (si >90 kg o

<60kg)

3.500 UI/24h 4.500 UI/24h

4.500 UI en començar la sessió (augment. en intervals de 500 UI si l’efecte és insuficient)

Nadroparina 2.850 UI/24h

2.850 UI (3 primers d) – 3.800 UI/24h

(<70 kg)

3.800 UI (3 primers d) – 5.700 UI/24h

(>70 kg)

2.850 UI/24h

3.800 UI/24h (50-70kg)

5.700 UI/24h (>70kg)

<50 kg: 2.850 UI

50-69 kg : 3.800 UI

³ 70 kg : 5.700 UI

en començar la sessió

enoxaparina 20 mg/24h 40 mg/24h 20 mg/24h 40 mg/24h0,6 – 1 mg/kg

en començar la sessió

Dalteparina 2.500 UI/24h

2.500 UI/24h (2-4 h abans i 12 h dp IQ) – 5.000 UI/24h

2.500 UI/24h 5.000 UI/24h

200 UI/kg/24h (1m)

150 UI/kg/24h (2-6m)

(Dmàx.: 18.000 UI)

5.000 UI o 10-15 UI/kg en començar la

sessió

Bemiparina 2.500 UI/24h 3.500 UI/24h 2.500 UI/24h 3.500 UI/24h3500 UI/24h

(màxim 3 m)

2.500 UI/2,5 ml (<60 kg)

3.500 UI(3,5 ml) (>60 kg)


65

indicació tractameNt De La maLaLtia tromBoemBÒLica VeNoSa i aNGiNa


tVpangina i iam sense

ona Qiam amb elevació del segment St

Bemiparina

115 UI/kg/24h

5.000 UI/24h (<50 kg)

7.500 UI/24h (50-70 kg)

10.000 UI/24h (>70 kg)

Dalteparina

200 UI/kg/24h o

100 UI/kg/12h

(Dmàx: 18.000 UI)

120 UI/kg/12h

(Dmàx: 10.000 UI/12h)

enoxaparina1 mg/kg/12h o

1,5 mg/kg/24h1 mg/kg/12h

bolus 30 mg IV

1mg/kg/12h

(Dmàxim 100 mg per a les 2 primeres dosis)

Nadroparina

85,5 UI/kg/12h o

171 UI/kg/24h

3.800 UI/12h (<50kg)

4.750 UI/12h (50-59kg)

5.700 UI/12h (60-69kg)

6.650 UI/12h (70-79kg)

7.600 UI/12h (>80kg)

0,1 ml/10kg/12h (bolus IV)

(Dmàxim: 1 ml)

tinzaparina 175 UI/kg/24h

taula 9. Ferro BiVaLeNt, preparatS oraLS


Ferroglicina, sulfat

567,66 mg cap. (100 mg Fe)

Ferro (ii), sulfat*

525 mg comp. (105 mg Fe)

256,3 mg comp. (80 mg Fe)


3 ml gotes (90 mg Fe)‡

Ferro (ii), gluconat

695 mg comp. (80 mg Fe)

Ferro (ii), sulfat*

256,3 mg comp. (80 mg Fe)



Ferro (ii), lactat

157,1 mg vial beb (37,5 mg Fe)



*Fàrmac de referència.

‡1 ml= 20 gotes


66

taula 10. aLtreS aNtiHiperteNSiuS

indicació HiperteNSiÓ arteriaL puLmoNar


Sitaxentan

100 mg/24h

Bosentan*

Dosi inici: 62,5 mg/12h durant 4 setmanes

Dosi manteniment: 125 mg/12h

ambrisentan

5-10 mg/24h

*Fármac de referència

taula 11. DiÜrèticS De SoStre aLt


Bumetanida

1 mg

2 mg

Furosemida

20 mg

40 mg

piretanida

6 mg

Furosemida

20 mg

torasemida

2,5 mg

5 mg

10 mg

Furosemida

10 mg

20 mg

40 mg

taula 12. BLocaDorS Beta aDreNèrGicS carDioSeLectiuS SoLS

Medicament NO inclòs a GFT


Celiprolol

200 mg Atenolol*

50 mg

Bisoprolol

10 mg

Metoprolol

100 mgNebivolol

5 mg

*Fàrmac de referència

En els hospitals, en cas de prescripció de blocadors beta exclosos de la GFT combinats amb diürètics, es donarà la substitució de cada fàrmac de forma independent.


67

taula 13. BLocaDorS De caNaLS De caLci SeLectiuS, amB acciÓ preFereNt VaScuLar


Barnidipina

10 mg

20 mg

amlodipinina

5 mg

10 mg

Felodipina

5 mg

amlodipina

5 mg

isradipina

2,5 mg

5 mg

amlodipina

5 mg

10 mg

Lacidipina

2 mg

4 mg

amlodipina

5 mg

10 mg

Lercanidipina

10 mg

amlodipina

5 mg

manidipina

10 mg

20 mg

amlodipina

5 mg

10 mg

Nicardipina

20mg/8h

30mg/12h

40mg/12h

40mg/8h

amlodipina

5 mg

5 mg

10 mg

10 mg

Nisoldipina

10 mg

20 mg

amlodipina

5 mg

10 mg

Nitrendipina

10 mg

20 mg

amlodipina

5 mg

10 mg

En els hospitals, en cas de prescripció d’antagonistes dels canals de calci exclosos de la GFT combinats amb diurètics, es donarà la substitució de cada fàrmac de forma independent.


68

taula 14. iNHiBiDorS De L’aNGioteNSiNa-coNVertaSa SoLS

Medicament NO inclòs a

GFTmedicament inclòs a GFt

imidapril

5 mg

10 mg

captopril*

50 mg

100 mg

enalapril*

10 mg

20 mg

Lisinopril†

10 mg

20 mg

perindopril†

4 mg

8 mg

ramipril†

2,5 mg

5 mg

trandolapril†

2 mg

4 mg

Quinapril

5 mg

10 mg

20 mg

40 mg

captopril*

25 mg

50 mg

100 mg

200 mg

enalapril*

5 mg

10 mg

20 mg

40 mg

Lisinopril†

5 mg

10 mg

20 mg

perindopril†

2 mg

4 mg

8 mg

ramipril†

1,25 mg

2,5 mg

5 mg

10 mg

trandolapril†

2 mg

4 mg

Benazepril

5 mg

10 mg

20 mg

captopril*

25 mg

50 mg

100 mg

enalapril*

5 mg

10 mg

20 mg

Lisinopril†

5 mg

10 mg

20 mg

perindopril†

2 mg

4 mg

8 mg

ramipril†

1,25 mg

2,5 mg

5 mg

trandolapril†

2 mg

4 mg

cilazapril

1 mg

2,5 mg

5 mg

captopril*

25 mg

50 mg

100 mg

enalapril*

5 mg

10 mg

20 mg

Lisinopril†

5 mg

10 mg

20 mg

perindopril†

2 mg

4 mg

8 mg

ramipril†

1,25 mg

2,5 mg

5 mg

trandolapril†

2 mg

4 mg

espirapril

6 mg

captopril*

100 mg

enalapril*

20 mg

Lisinopril†

20 mg

perindopril†

8 mg

ramipril†

5 mg

trandolapril†

4 mg

Fosinopril

10 mg

20 mg

captopril*

50 mg

100 mg

enalapril*

10 mg

20 mg

Lisinopril†

10 mg

20 mg

perindopril†

4 mg

8 mg

ramipril†

2,5 mg

5 mg

trandolapril†

2 mg

4 mg



En els hospitals, en cas de prescripció de IECA exclosos de la GFT combinats amb diurètics, es donarà la substitució de cada fàrmac de forma independent.


69

taula 15. aNtaGoNiSteS D’aNGioteNSiNa ii, SoLS


eprosartan

600 mg

Losartan*†

50 mg

Valsartan†

80 mg

irbesartan

75 mg

150 mg

300 mg

Losartan*

25 mg

50 mg

100 mg

Valsartan†

80 mg

160 mg

olmesartan

10 mg

20 mg

40 mg

Losartan*

25 mg

50 mg

100 mg

Valsartan†

80 mg

160 mg

telmisartan

20 mg

40 mg

80 mg

Losartan*

25 mg

50 mg

100 mg

Valsartan†

80 mg

160 mg

candesartan†

4 mg

16 mg

Losartan*

25 mg

100 mg

Valsartan†

160 mg


† Ús restringit en cas d’intolerància o d’efectes adversos als IECA

En els hospitals, en cas de prescripció de ARAII exclosos de la GFT combinats amb diurètics, es donarà la substitució de cada fàrmac de forma independent.

taula 16. HipoLipemiaNtS



Fluvastatina20 mg

40 mg

80 mg (alliberament prolongat)

Dmàx. 80mg/24h

atorvastatina

10 mg

Dmàx. 80 mg/24h

Lovastatina†20 mg

40 mg

80 mg

Dmàx. 80 mg/24h

pravastatina†

20 mg

40 mg

Dmàx. 40 mg/24h

Simvastatina*10 mg

20 mg

40 mg

Dmàx. 80 mg/24h

rosuvastatina10 mg

Dmàx. 40 mg/24h

atorvastatina20 mg

Dmàx. 80 mg/24h

Lovastatina†80 mg

Dmàx. 80 mg/24h

pravastatina†40 mg

Dmàx. 40 mg/24h

Simvastatina*40 mg

Dmàx. 80 mg/24h




70

taula 17. HipoLipemiaNtS: FiBratS


Bezafibrat

200 mg/8h

400 mg retard/24h

Gemfibrozil

900 mg/24h

600 mg/12hFenofibrat

160 mg/24h

Fenofibrat 200 mg càpsules i fenofibrat 160 mg comprimits supra® es consideren equivalents.

Els i les pacients que prenen 200 mg de fenofibrat micronitzat poden canviar a la concentració de 160 o a la de 145 sense que calgui ajustar la dosi.

taula 18. HipoLipemiaNtS: SeGreStaDorS De SaLS BiLiarS


colestipol†

5 g

Dmàx. 30 g/24 h en 3 preses

colestiramina

4 g

Dmàx. 32 g/24 h en 4 presesDetraxtrà†

500 mg

Dmàx. 4 g/24 h en 2 preses

† En quasevol de les presentacions.

taula 31: terÀpia DermatoLÒGica: corticoeSteroiDeS SoLS

poteNcia corticoiDe tÓpico eSpeciaLiDaD FÁrmacÉutica

POTENCIA DÉBIL

(GRUPO I)Hidrocortisona acetato 1%, 2,5%, 0,5%, 0,25%*

Dermosa hidrocortisona® 1%

Hidrocisdin® 0,5%

Hidrocortisona esteve espuma® 0,5%

Lactisona 1%, 2,5%

Schericur® 0,25%

POTENCIA INTERMEDIA

(GRUPO II)

Clobetasona, butirato 0,05% Emovate® 0,05%

Diclorisona 0,25%, 0,1% Dermaren® 0,25%

Fluocortina 0,75% Vaspit® 0,75%

Hidrocortisona butirato 0,1%

Hidrocortisona propionato 0,1%Ceneo® 0,1%

Nutrasona 0,1%


71

POTENCIA ALTA

(GRUPO III)

Beclometasona, dipropionato 0,025%Dereme® 0,025%

Menader simple 0,025%

Betametasona, valerato 0,1%, 0,05%*

Betnovate® 0,1%

Bettamousse® 0,1%

Celestoderm V® 0,05%, 0,1%

Betametasona, dipropionato 0,05%, 0,1% Diproderm® 0,05%

Budesonida 0,025%, 0,05%

Desoximetasona 0,25% Flubason® 0,25%

Diclorisona acetato 0,25%, 1%

Diflorasona diacetato 0,05% Murode® 0,05%

Diflucortolona, valerato 0,1%, 0,3% Claral® 0,1%, 0,3%

Fluclorolona, acetónido 0,02% Cutanit® 0,2%

Fluocinolona, acetónido 0,025%, 0,1%, 0,2%

Co Fluocin Fuerte® 0,1%

Cortiespec® 0,025%

Fluocid Forte® 0,2%

Fluodermo Fuerte® 0,2%

Flusolgen® 0,025%

Gelidina® 0,025%

Synalar® 0,025%, 0,2%, 0,01%

Fluocinonido 0,05% Novoter® 0,05%

Flucortolona monohidrato 0,2% Ultralan M® 0,2%

Flupamesona 0,3%, 0,15% Flutenal® 0,3%, 0,15%

Fluticasona propionato 0,005%, 0,05%

Halometasona 0,05%

Hidrocortisona, aceponato 0,1% Suniderma® 0,127%

Metilprednisolona, aceponato 0,1%Adventan® 0,1%

Lexxema® 0,1%

Mometasona furoato 0,1%

Elica® 0,1%

Elocom® 0,1%

Mometasona Korhispana EFG® 0,1%

Mometasona Mede EFG® 0,1%

Mometasona Serrageneric EFG® 0,1%

Mometasona Tarbis® 0,1%

Prednicarbato 0,25%Batmen® 0,25%

Peitel® 0,025%

Flucinolona, acetónido + Betametasona, valerato Alergical crema®


72

POTENCIA MUY ALTA

(GRUPO IV)clobetasol 0,05%, 0,5%*

Clarelux® 0,05 %

Clobex® 0,5%

Clovate® 0,05%

Decloban® 0,05%

*Medicaments inclosos a GFT

L’acció farmacològica de tots els corticosteroides tòpic és idèntica i les seves aplicacions clíniques són les mateixes. La diferència fonamental s’ha de buscar en la potència del preparat. Es consideren equivalents terapèutics i el Servei de Farmàcia subministrarà el preparat disponible més adequat sobre la base de la potència.

taula 19. BLocaDorS aLFa aDreNèrGicS

indicació HiperpLÀSia BeNiGNa De prÒStata


alfuzosina

2,5 mg/8h (alliberament ràpid)

5 mg/12h (alliberament modificat)


Doxazosina


2-4 mg/24 (alliberament ràpid)

tamsulosina

0,4 mg/24hterazosina

1 mg/24h

2 mg/24h

5 mg/24h

taula 20. GoNaDotroFiNeS

Aquest fàrmacs es consideren medicaments homòlegs.

indicacióestimulació ovàrica per al desenvolupament folicular múltiple previ a

fertilització in vitro o a altres tècniques de reproducció assistida.


Folitropina alfa

(FSH alfa recombinant)

Folitropina beta

(FSH beta recombinant)urofolitropina

Hormona folicle estimulant/hormona luteïnizant

Dosi inicial: 150-225 UI/dia sc.

Posteriorment cal ajustar dosi segons resposta ovàrica.

Dosi màxima: 450 UI / dia

Durada màxima: 20 dies

Dosi inicial: 100-225 UI/dia im o sc durant almenys 4 dies. Posteriorment cal ajustar dosi segons resposta ovàrica.

Dosi inicial: 150-225 UI/dia im (Fostipur ®) o sc (Bravelle ®, Fostipur ®).


Dosi màxima: 450 UI / dia.

Durada màxima: 20 dies.

Dosi inicial: 150-225 UI/dia im (HMG Lepori®, Menopur®) o sc (Menopur®).



Durada màxima: 20 dies.


73

indicacióanovulació: incloent-hi la síndrome d’ovari poliquístic (pcoD), en dones

que no hagin respost a clomifè.


Folitropina alfa

(FSH alfa recombinant)

Folitropina beta

(FSH beta recombinant)urofolitropina

Hormona folicle estimulant/hormona luteïnizant

Dosi inicial: 75-150 UI /dia sc

Posteriorment cal ajustar dosi segons resposta.

Dosi màxima 225 UI / dia.

Dosi inicial: 50 UI / dia im o sc durant almenys 7 dies.


Dosi inicial: 75-150 UI / dia im (Fostipur ®) o sc

(Bravelle ®, Fostipur ®).



Dosi inicial: 75-150 UI / dia im (HMG Lepori®, Menopur®) o sc (Menopur®) durant almenys 7 dies. Posteriorment cal ajustar dosi segons resposta.


taula 21. corticoeSteroiDeS SiStèmicS

priNcipi actiu actiVitat GLucocorticoiDe** SemiViDa (hores) DoSiS eQuiVaLeNtS

(mg)

acció curta

Hidrocortisona* 1 8-12 20

Cortisona 0.8 8-12 25

acció intermèdia

Deflazacort 5-10 36-48 7,5

prednisona* 4 18-36 5

Fludrocortisona 10 18-36 2

triamcinolona* 5 18-36 4

metilprednisona* 5 18-36 4

prednisolona* 4 18-36 5

acció prolongada

Parametasona 10 36-54*** 2

Betametasona 25-30 36-54 0,6-0,75

Dexametasona* 25 36-54 0,75

*Medicaments inclosos a GFT

**Activitat glucocorticoide comparada amb hidrocortisona

***Només està comercialitzada la presentació depot.


74

taula 22. aNÀLeGS D’HormoNeS aLLiBeraDoreS De GoNaDotroFiNeS

Aquest fàrmacs es consideren medicaments homòlegs.


indicació infertilitat femenina

Buserelina Goserelina Leuprorelina triptorelina

300 mcg (0.3 ml) /12 h sc (matí i nit)

3,6 mg / 4 setmanes sc (Implant depot)

a) Protocol curt: dosi màxima 1 mg (0,2 ml) / dia.

El tractament s’iniciarà al començament de la fase folicular i continuarà fins l’administració de hCG.

Durada del tractament: 12-14 dies.

b) Protocol llarg: dosi màxima 1 mg (0,2 ml) / dia.

El tractament s’iniciarà durant la fase lútia i continuarà fins l’administració de hCG.

Durada del tractament: 24-28 dies.

En ambdós casos, quan s’iniciï l’estimulació amb gonadotropines exògenes, la dosi de leuprorelina podria reduir-se a 0,5 mg (0,1 ml) / dia.

Règim im: 3,75 mg im el 2n dia del cicle.

Règim diari, sc:

a) Protocol curt: 0.1 mg / dia sc a partir del 2n dia del cicle fins el dia anterior al previst per a la inducció.

Durada del tractament: 10 - 12 dies per cicle.

b) Protocol llarg: 0.1 mg / dia sc a partir del 2n dia del cicle fins el dia anterior al previst per a la inducció.

Durada del tractament: 18 - 25 dies per cicle.

taula 23. FactorS eStimuLaNtS De coLÒNieS

Aquests fàrmacs es consideren medicaments homòlegs.


Filgastim

300 mcg

Lenogastim

263 mcg


75

taula 24. aNtimiGraNYa: aGoNiSteS SeLectiuS DeL receptor 5-Ht1



almotriptan

12,5 mg

Sumatriptan*

50-100 mg vo

10-20 mg inh

rizatriptan†

10 mg

Zolmitriptan†

2,5 mg

eletriptan

40 mg

Frovatriptan

2,5 mg

Naratriptan

2,5 mg


†Ús restringit al pacient ambulatori

taula 25. aNSioLÌticS i HipNÒticS: BeNZoDiaZepiNeS

principis actius inici d’acció Semivida d’eliminació (h)

acciÓ curta

Bentazepam

Brotizolam

Triazolam

Intermèdia

Ràpida

Ràpida

2,2-4,5

4-8

1,5-5

acciÓ iNtermèDia

alprazolam*

Bromazepam

Flunitrazepam*

Loprazolam

Lorazepam*

Lormetazepam*

Intermèdia

Lenta

Ràpida

Ràpida

Intermèdia

Ràpida

12-15

8-32

15-24

4-15

10-20

10-11

acciÓ LLarGa

Clobazam

clorazepat*

Diazepam*

Flurazepam

Ketazolam

Intermèdia

Ràpida

Ràpida

Ràpida

Intermèdia

10-50

30-100

30-100

47-100

50-100

HipNÒticS

Zaleplon

Zolpidem

Zopiclona

Ràpida

Ràpida

Ràpida

1-3

2,4-3,2

3,5-6

* Medicaments inclosos a GFT


76

indicació aNSietat


Flurazepam

15 mg

Diazepam

5 mg

Ketazolam

30 mg

Nitrazepam

5 mg

Halazepam

40 mg Diazepam

10 mgtetrazepam

50 mg

clordiacepòxid

25 mg/8h Diazepam

10 mg/8hclobazam

15 mg/12h

indicació aNSietat


Bromazepam

3 mg

Lorazepam

1 mg

Brotizolam

0,25 mg

Loprazolam

1 mg

triazolam

0,125 mg

Bentazepam

25 mg/8h

Lorazepam

1 mg/12 h

clotiazepam

5 mg/12h

oxazepam

10 mg/8h


77

indicació iNSomNi


Flunitrazepam

1 mg

Lormetazepam

1 mg

Brotizolam

0,25 mg

Flurazepam

30 mg

Loprazolam

1 mg

Nitrazepam

5 mg

Zolpidem

10 mg

Zopiclona

7,5 mg

taula 26. aNtiaSmÀticS: aGoNiSteS Beta2-aDreNèrGicS SeLectiuS iNHaLatS

Substituir exclusivament si s’assegura la correcta tècnica inhalatòria.

aGoNiSteS Beta2-aDreNèrGicS D’acciÓ curta


terbutalina†

250 mcg (1 inh)/6 h

500 mcg (2 inh)/ 6 h

Salbutamol

100 mcg (1 inh)/6 h

200 mcg (2 inh)/6 h

Dmáx=800 mcg


aGoNiSteS Beta2-aDreNèrGicS D’acciÓ LLarGa


Formoterol†

12 mcg (1 inh)/12 h

24 mcg (2 inh)/ 12 h

Salmeterol†

50 mcg (1 inh)/12 h

100 mcg (2 inh)/12 h


En els hospitals, en cas de prescripció d’un agonista beta2-adrenèrgic inhalat exclòs de la GFT combinat amb glucocorticoide, es donarà la substitució de cada fàrmac de forma independent.


78

taula 27. aDreNèrGicS i aLtreS per a La maLatia oBStructiVa puLmoNar



Formoterol/budesonida†

(associació)

Salmeterol/fluticasona†

(associació)

Salmeterol + budesonida

(principis actius individuals)

4,5 mcg/160 mcg/12 h 50 mcg/250 mcg (1 inh)/12 h50 mcg (1 inh) SALMETEROL/12 h

+ 200 mcg (1 inh) BUDESONIDA/12 h

9 mcg/320 mcg/12 h 50 mcg/500 mcg (2 inh)/12 h50 mcg (1 inh) SALMETEROL/12 h

+ 400 mcg (2 inh) BUDESONIDA/12 h


taula 28. aNtiaSmÀticS: GLucocorticoiDeS



Fluticasona

200 mcg (1 inh)/12 h

400 mcg (2 inh)/12 h

Beclometasona

250 mcg (1 inh)/12 h

500 mcg (2 inh)/12 h

Budesonida

200 mcg (1 inh)/12 h

400 mcg (2 inh)/12 h

En els hospitals, en cas de prescripció d’un agonista beta2-adrenèrgic inhalat exclòs de la GFT combinat amb glucocorticoide, es donarà la substitució de cada fàrmac de forma independent.

taula 29. aNtiGLaucoma aNÀLeGS De proStaGLaNDiNeS


Bimatoprost

0,03 %, 1 gota/24h Latanoprost

0,005 %, 1 gota/24htravoprost

0,004%, 1/24h

meDiS De coNtraSt

79

2. MEDIS DE CONTRAST

1. meDiS De coNtraSt per raDioLoGia

Els medis de contrast radiopacs es caracteritzen per presentar una estructura amb un àtom o dos àtoms de nombre atòmic elevat i d’alta densitat, que actuen absorbint els raigs X. Actualment els medis de contrast radiopacs més utilitzats són els baritats que contenen bari (la sal més utilitzada és el sulfat de bari) i els iodats que contenen un o diversos àtoms de iode. Els contrasts baritats són útils en el diagnòstic d’una gran varietat de processos digestius esofàgics, gàstrics, intestinals, però la seva baixa sensibilitat limita les seves indicacions. Els contrasts iodats són àmpliament utilitzats. La radiopacitat, que és el condicionant fonamental de la qualitat d’imatge, és proporcional a la concentració de iode assolida, que depèn del preparat, del volum i la velocitat d’administració, i del grau de dissolució i de la velocitat d’eliminació. En general els contrasts idodats es poden dosificar segons el contingut de iode. A l’annex 1, s’hi mostren els contrasts radiològics inclosos a les guies farmacoterapèutiques dels hospitals de l’Institut Català de la Salut.

Les principals característiques relacionades amb l’ús dels contrasts iodats són:

1) Osmolaritat. Depèn del nombre de partícules presents en un volum. Està relacionada amb el grau de ionització. Els derivats no iònics tenen una menor osmolaritat que els derivats iònics.

2) Radiodensitat. Depèn de la quantitat relativa de iode present a cada molècula. Els derivats iònics presenten un índex iode/partícula que és la meitat dels derivats no iònics que tenen els mateixos àtoms de iode.

3) Viscositat. Depèn de la mida de les partícules. Els contrasts que formen agregats moleculars tenen una major viscositat.

El contrast iodat ideal és el que presenta un major quocient radiodensitat/osmolaritat, excepte per indicacions molt específiques (urografia i colangiografia). La viscositat determina la facilitat i rapidesa d’administració del contrast, i una elevada viscositat s’associa amb problemes d’administració si s’utilitzen catèters de mida petita. Els contrasts iodats iònics d’alta osmolaritat que s’han utilitzat des de fa més de 40 anys tenen una bona sensibilitat diagnòstica i un nivell de seguretat acceptable. Però, en els darrers anys s’han comercialitzat nous agents de contrast radiològic anomenats no iònics de baixa osmolaritat (o de baixa osmolaritat) amb el propòsit de disminuir la freqüència d’aparició de les reaccions adverses associades als contrasts iònics d’alta osmolaritat.

1.1. classificació i característiques fisicoquímiques i farmacocinètiques dels contrasts radiològics iodats

Els contrasts radiològics iodats es poden classificar segons la seva composició iònica, mida molecular i osmolaritat (taula 1):

1. Monòmers iònics. En solució es dissocien en un anió radiopac i en un catió no radiopac (sodi o meglumina). Tenen 3 àtoms d’I per cada 2 partícules (relació 1,5) que equival aproximadament a 70 mg d’I per ml. Tenen una elevada osmolaritat.

2. Dimers iònics. En solució es dissocien en un anió i un catió no radiopac (sodi o meglumina) i alliberen 6 àtoms d’I per cada 2 partícules (relació 3) que equival aproximadament a 150 mg d’I per ml. La seva osmolaritat és similar a la dels monòmers no iònics.

3. Monòmers no iònics. No es dissocien i aporten 3 àtoms d’I per cada partícula (relació 3) que equival aproximadament a 150 mg d’I per ml. Tenen una baixa osmolaritat.

meDiS De coNtraSt

80

4. Dimers no iònics. No es dissocien i tenen 6 àtoms d’I per partícula (relació 6) que equival aproximadament a 300 mg d’I per ml. Tenen menor osmolaritat però major viscositat (augment del pes molecular).

A la taula 2, s’hi presenten algunes característiques farmacocinètiques dels contrasts iodats.

1.2. administració dels medis de contrast radiològic

Els medis de contrast es poden administrar per injecció intravenosa, per administració oral i per administració rectal. L’administració per via intravenosa s’utilitza per visualitzar els vasos sanguinis i els diversos òrgans com el cervell, la medul·la espinal, el fetge i el ronyó. Els medis de contrast utilitzats per a l’administració intravenosa són iodats i hidrosolubles. Característicament els medis de contrast estan continguts en uns injectors especials, que solen ser específics per a cada presentació, que injecta el contrast a través d’una petita agulla. Els medis de contrast per via oral s’utilitzen per fer exploracions radiològiques dels òrgans gastrointestinals i es poden utilitzar els medis de contrast amb sulfat de bari o els que contenen iode. Els mateixos medis de contrast administrats per via oral també es poden administrar per via rectal, però en diferents concentracions. 1.3. reaccions adverses als contrasts radiològics

Les reaccions adverses als contrasts es poden classificar a grans trets en 3 grups segons la gravetat:

a) Lleus, que no necessiten cap tractament. b) Moderades, que necessiten observació i tractament però no hospitalització. c) Greus, que posen en perill la vida del pacient i necessiten tractament immediat o hospitalització.

Els contrasts iodats iònics d’alta osmolaritat tenen una bona sensibilitat diagnòstica i un nivell de seguretat acceptable. A vegades, però, poden provocar l’aparició de reaccions adverses, sovint lleus, com sensació de malestar, calor i dolor al lloc de la injecció i d’altres, greus, com xoc anafilàctic. S’ha calculat que la incidència de reaccions adverses de tipus lleu és del 5% (2%-10%) i la de reaccions moderades de l’1% aproximadament, mentre que la incidència de reaccions greus i mortals és d’un 0,05% i 0,00025%, respectivament.

S’ha suggerit que la majoria d’efectes indesitjats dels medis de contrast iodats estan relacionats amb la hiperosmolaritat (també hi influeix la concentració iònica, i la toxicitat química directa). Els contrasts radiopacs iodats de baixa osmolaritat presenten una incidència menor d’efectes indesitjats lleus i moderats que els d’alta osmolaritat, però la incidència d’efectes greus sembla ser similar. Els contrasts no iònics causen menys efectes indesitjats (2% respecte del 5%) i reaccions adverses greus (0,1% respecte del 0,04%-0,15 en urografia) que els iònics.

Segons el mecanisme de producció, les reaccions adverses per contrasts radiològics poden ser: a) anafilàctiques o idiosincràtiques b) dosidependents c) específiques dels òrgans o locals. Les reaccions dosidependents presenten diferències segons sigui l’osmolaritat, la liposolubilitat, la naturalesa iònica o no iònica i els efectes químics específics de la molècula. Per exemple, els contrasts iònics poden unir-se al Ca o al Mg i reduir la contractilitat miocàrdica. Però no s’han observat diferències en les reaccions adverses anafilàctiques o idiosincràtiques. Respecte a les reaccions específiques d’òrgan o locals els contrasts d’alta osmolaritat, augmenten el flux de sang mitjançant vasodilatació i per tant augmenten la freqüència cardíaca, la contractilitat cardíaca i el consum d’oxigen cardíac, per la qual cosa poden ser perillosos en pacients cardiòpates. D’altra banda, els contrasts radiològics poden produir canvis transitoris en la funció renal. La relació d’aquests canvis amb el desenvolupament d’insuficiència renal no es coneix.

A més, també hi ha factors de risc individual que poden augmentar el risc de desenvolupar reaccions adverses amb els contrasts radiològics. S’han descrit com a factors més destacats una història prèvia de reaccions als contrasts radiològics, asma, antecedents d’al·lèrgia i reaccions d’hipersensibilitat a fàrmacs. D’altra banda,

meDiS De coNtraSt

81

els pacients d’edat molt avançada i les persones malaltes cardiòpates tenen un risc augmentat de reaccions greus, sobretot quan s’utilitzen grans dosis de contrasts. Altres possibles factors de risc que s’han descrit són hipertensió pulmonar, síndrome tòxica, deshidratació greu, paraproteïnèmia, trombocitopènia, malaltia de cèl·lules falciformes, elevat grau d’ansietat i factors ètnics. Els pacients diabètics amb insuficiència renal també tenen un risc incrementat de presentar quadres d’insuficiència renal aguda. Es considera que la hiperosmolaritat dels contrasts convencionals és un factor important relacionat amb l’aparició dels efectes adversos, en especial en els nounats i en les persones amb insuficiència cardíaca.

El desenvolupament dels contrasts de baixa osmolaritat s’ha associat a la creença d’una relació entre el grau d’osmolaritat i l’aparició dels efectes indesitjats i, per tant, s’ha proposat que el seu ús reduiria la incidència d’efectes adversos. Els resultats d’una metanàlisi van mostrar que la incidència de reaccions adverses severes va ser de 157 per 100.000 exploracions radiològiques realitzades amb contrasts iònics d’alta osmolaritat (0,157%) i per contra de 31 per cada 100.000 exploracions amb els contrasts de baixa osmolaritat (0,031%); malgrat aquestes dades, cal tenir en compte que moltes de les reaccions classificades com a greus podrien haver estat classificades com a menys greus. Per tant, encara que els estudis comparatius entre els contrasts d’alta i baixa osmolaritat observen un reducció de les reaccions menors o intermèdies amb aquests darrers, les quals en la majoria de casos no comprometen la vida de la persona malalta i, en general, es resolen espontàniament o amb un tractament mínim, no han demostrat una disminució clínicament rellevant de les reaccions majors o greus, i en particular, de les mortals. La mortalitat, associada a l’administració d’agents de contrast iodats, és molt baixa per als dos tipus d’agents de contrast radiològic (aproximadament 0,9 per cada 100.000 exploracions radiològiques) i, en general, s’associa a deficiències en la qualitat del procediment i a la manca de reconeixement i tractament adequat de les possibles reaccions adverses que puguin aparèixer, i també a la presència d’una malaltia greu coneguda.

1.4. Selecció dels medis de contrasts radiològics

L’elecció de la tècnica radiològica i del tipus de contrast radiològic depèn de la zona que hagi de ser visualitzada, dels mitjans disponibles al centre i de les característiques dels i les pacients, l’edat i la comorbilitat, que poden condicionar els efectes indesitjats. A més, també cal tenir en compte les presentacions disponibles (hi ha injectors que solen ser específics per a cada presentació) i el seu cost.

En les urografies s’utilitzen el medis de contrast hidrosolubles que contenen molècules petites, amb baixa unió a proteïnes plasmàtiques, que s’eliminen per filtració glomerular. Cal utilitzar altes concentracions plasmàtiques per assolir una adequada concentració urinària que permeti una bona visualització. La majoria dels contrasts iodats iònic són adequats i les sals d’amidotrizoat són adequades i s’han utilitzat molt sovint, però actualment es prefereix la utilització dels contrasts de baixa osmolaritat per la menor incidència d’efectes indesitjats. En general, s’utilitzen els contrasts momòmers no iònics de baixa osmolaritat i els dimers no iònics, atès que són més cars i tenen major viscositat, s’utilitzen en situacions específiques (per exemple, estudis de macrohematúria o pacients amb insuficiència renal).

En les angiografies les característiques dels contrasts iodats són similars als utilitzats en les urografies, i caldria utilitzar medis de contrast amb baix pes molecular, hidrosolubles, però amb un índex d’unió a les proteïnes plasmàtiques major que el dels anteriors. A més, és important que tinguin una baixa viscositat per facilitar una injecció intravenosa ràpida, i una elevada radiodensitat per contrarestar la dilució del medi de contrast en el volum sanguini.

En les radiografies gastrointestinals caldria utilitzar medis de contrast no absorbibles per via oral, capaços de recobrir de forma homogènia la mucosa digestiva sense interferir amb les secrecions intestinals ni produir imatges radiogràfiques irreals (artefactes radiogràfics). Els medis de contrast baritats són els preferibles, i els medis de contrat iodats són una alternativa, però les imatges tendeixen a ser de pitjor qualitat.

meDiS De coNtraSt

82

En les colecistografies i colangiografies si s’utilitza la via intravenosa caldria utilitzar medis de contrast amb alt pes molecular i una elevada unió a les proteïnes plasmàtiques a fi d’impedir una ràpida excreció renal. En canvi, en la colecistografia oral caldria utilitzar molècules petites, solubles en els fluids gastrointestinals i suficientment lipòfiles per difondre a través de les membranes de la mucosa.

En les mielografies, generalment s’utilitzen medis hidrosolubles no iònics.

2. meDiS De coNtraSt per a reSSoNÀNcieS NucLearS maGNètiQueS

Els medis de contrast per a la a ressonància nuclear magnètica (RM) són agents que contenen àtoms paramagnètics (ferro, manganesi, gadolini i altres). Mentre que en els estudis radiogràfics i de tomografia axial computada (TAC) el que es veu i s’analitza és directament la molècula de iode, en l’RM el que s’analitza és l’efecte paramagnètic d’aquests agents sobre els protons adjacents, de manera que un sol àtom d’un agent paramagnètic, com el gadolini, modifica els temps de relaxació de molts protons adjacents. L’elevada sensibilitat de l’RM als efectes del gadolini permet utilitzar menors dosis de contrast en comparació amb les que se solen utilitzar amb els contrasts iodats en la TAC.

En general els medis de contrast paramagnètics utilitzats en l’RM poden ser de distribució extracel·lular (quelants de gadolini), intracel·lular (basats en mangafodipir trisòdic [Mn-DPDP]) i mixtes, extracel como intracel·lular (basats en altres quelants del gadolini, com el gadoxetat disòdic [Gd-EOB-DTPA] i el gadobenat de dimeglumina [Gd-BOPTA]).

El gadolini és un metall amb una elevada capacitat paramagnètica i màxima capacitat d’atracció dels neutrons, que són característiques molt importants per ser un bon medi de contrast paramagnètic. Els medis de contrast basats en gadolini de distribució extracel·lular són els que s’utilitzen amb més freqüència a la pràctica clínica atès que augmenten la sensibilitat de la prova diagnòstica, permeten realitzar estudis vasculars similars a l’angiografia convencional i milloren la valoració de la vascularització d’un territori anatòmic.

El gadolini, però, és un metall molt tòxic i per evitar la toxicitat i poder utilitzar-lo a la pràctica clínica es lliga a diferents quelants orgànics. La majoria de quelats de gadolini són medis de contrast extracel·lulars inespecífics. Les característiques farmacològiques dels diferents preparats dels quelats de gadolini extracel·lular són molts similars i la principal diferència entre les molècules depèn de la seva estructura i de la seva càrrega iònica. L’estabilitat dels quelats de gadolini es relaciona amb la seva estructura que pot ser lineal (gadodiamida, gadoversetamida, gadopentetat de dimeglumina, gadobenat de dimeglumina, àcid gadoxètic, gadofosveset) o macrocíclica (gadoteridol, gadobutrol, gadoterat de meglumina). Els quelats de gadolini macrocíclics fixen amb més força el ió de gadolini que els d’estructura lineal i eviten l’alliberament del gadolini lliure. Respecte a la càrrega iònica, els quelats de gadolini poden ser iònics o no iònics. Els quelats de gadolini iònics contenen ions o càrregues elèctriques (gadopentetat de dimeglumina, gadobenat de dimeglumina, gadoterat de meglumina, àcid gadoxètic, gadofosveset) que no estan presents en els no iònics (gadodiamida, gadobutrol, gadoversetamida i gadoteridol). La càrrega elèctrica (ionicitat) millora la estabilitat de la molècula. Els quelats de gadolini no iònics tenen una menor osmolaritat i són menys viscosos. A la taula 3, s’hi presenten les característiques químiques dels diferents quelants de gadolini.

Els medis de contrast amb gadolini són hidròfils, no s’uneixen a proteïnes ni a receptors, s’eliminen per l’orina sense metabolitzar i es consideren marcadors del líquid extracel·lular. Els quelats de gadolini tenen un pes molecular baix, però no travessen la barrera hematoencefàlica ni les membranes cel·lulars intactes i s’eliminen por filtració glomerular passiva, amb una semivida en el plasma de 15 a 30 minuts. Menys del 0,1% de la dosi administrada s’elimina a través de les femtes i l’eliminació completa de l’organisme ocorre en les 6 primeres hores des de la seva administració.

meDiS De coNtraSt

83

Els efectes indesitjats més freqüents descrits amb els quelats de gadolini són cefalea, dolor en el lloc d’injecció, nàusees, vòmits i erupcions cutànies i nefrotoxicitat. La incidència de reaccions anafilàctiques greus és infreqüent (0,001-0,1%). En els darrers anys s’ha descrit un efecte indesitjat molt greu, la fibrosi sistèmica nefrogènica, que s’ha relacionat amb l’ús de contrasts amb quelats de gadolini, sobretot els que contenen gadodiamida, en els i les pacients amb insuficiència renal greu o els sotmeses a trasplantament hepàtic. L’Agència Europea de Medicaments (EMA) ha fet una avaluació del risc dels contrasts de gadolini per desenvolupar aquesta malaltia i els ha classificat en tres categories de risc:

a) Contrasts d’alt risc (gadoversetamina, gadodiamida, gadopentat de dimeglumina), que estan contraindicats en pacients amb insuficiència renal greu, que han de rebre o han rebut recentment un trasplantament hepàtic i nadons de menys de 4 setmanes.

b) Contrasts de gadolini de risc intermedi (gadofosveset trisòdic, àcid gadotèxic i gadobenat de dimeglumina) i de baix risc (gadoterat de dimeglumina, gadoteridol i gadobutrol), on cal disminuir la dosi utilitzada a la mínima recomanada en els pacients amb insuficiència renal greu, que han de rebre o han rebut recentment un trasplantament hepàtic i nadons i nens fins a 1 any.

D’altra banda, el medi de contrast específic hepatocitari i d’eliminació biliar és el Mn-DPDP, que s’utilitza per millorar la detecció de les lesions, és el cas de les metàstasis hepátiques, però també es pot utilitzar per diferenciar entre lesions de naturalesa hepatocitàries i lesions no hepatocitàries, perquè només capten aquest contrast les lesions que contenen hepatòcits. Desgraciadament, el fet que el Mn-DPDP pugui ser captat per les lesions benignes i malignes que contenen hepatòcits, limita el seu ús per a una correcta diferenciació entre lesions de naturalesa hepatocitària. La seva eliminació pràcticament total per la bilis permet la seva utilització en els estudis colangiogràfics de la via biliar.

Els nous medis de contrast de distribució mixta (extracel·lular i intracel·lular) basats en el gadolini (Gd-BOPTA i Gd-EOB-DTPA) combinen les característiques dels contrasts extracel·lulars i dels intracel·lulars en una mateixa molècula. Els medis de distribució mixta tenen la propietat d’obtenir imatges dinàmiques, com els contrasts de distribució extracel·lular, i, a més, obtenir imatges específiques hepatocel·lulars, com el Mn-DPDP, i també permeten caracteritzar una determinada lesió hepatocitària o no hepatocitària en les imatges tardanes de captació cel·lular. En el cas del Gd-BOPTA les imatges tardanes de captació cel·lular s’han d’obtenir com a mínim al voltant d’uns 40 minuts de l’administració del contrast, el que comporta un temps d’espera llarg, en canvi en el cas del Gd-EOB-DTPA aquestes imatges cel·lulars es poden obtenir 15 minuts o 20 minuts després de la injecció del contrast. Aquests contrasts es poden utilitzar en els estudis hepàtics i per valoració de la via biliar, però tampoc s’ha demostrat que puguin diferenciar les lesions hepatocitàries malignes i les benignes.

Els medis de contrasts amb partícules d’òxid de ferro són també coneguts com «agents superparamagnètics» en contraposició amb altres medis de contrast, com el gadolini i el manganès, anomenats «paramagnètics» pels seus diferents efectes locals. Aquests contrasts són negatius ja que a causa del seu contingut fèrric generen una important heterogeneïtat en el camp magnètic que es tradueix en una disminució del senyal en la imatge per RNM. Aquests contrasts són injectats per via intravenosa i posteriorment són fagocitats pels macròfags en diversos òrgans del sistema reticuloendotelial (SRE).

Els medis de contrast superparamagnètics tenen una part central amb cristalls d’òxid de ferro en diferents combinacions (Fe2O3, Fe3O4, Fe3O3 i FeOOH) i una altra de perifèrica constituïda per un recobriment biodegradable de dextrà o carboxidextrà. La coberta superficial condiciona la farmacocinètica que aporta estabilitat en solucions aquoses i determina la mida molecular. Aquesta mida és variable i pot arribar a ser de 200 nm, encara que la part central mai no sobrepassa els 10 nm2. Aquesta mida és precisament el factor determinant de la semivida d’eliminació del contrast en la sang i la seva posterior distribució en el SRE. Les partícules majors s’acumulen ràpidament a l’interior de les cèl·lules reticuloendotelials del fetge i la melsa,

meDiS De coNtraSt

84

mentre que les partícules més petites no són reconegudes immediatament per l’SRE i han de estar més temps en el interior dels vasos sanguinis per ser captades posteriorment pels ganglis limfàtics.

Les partícules de més de 50 nm, que s’anomenen «SPIO» (Superparamagnetic Iron Oxide), tenen un ràpid aclariment plasmàtic, una semivida d’eliminació en sang de 5 a 15 minuts i són captades fonamentalment pel fetge i la melsa. Les partícules de menys de 50 nm s’anomenen «USPIO» (Ultrasmall Superparamagnetic Iron Oxide), tenen una semivida d’eliminació més llarga i posteriorment són fagocitades pels macròfags dels ganglis limfàtics i de la medul·la òssia.

A l’annex, s’hi indiquen els contrasts per RM inclosos a les guies farmacoterapèutiques dels hospitals de l’Institut Català de la Salut. Cal destacar que en les llistes dels medis de contrast per RM disponibles als hospitals del Institut Català de la Salut, d’acord amb les guies farmacològiques dels hospitals, només hi ha quelats de gadolini i no hi ha agents paramagnètics o superparamagnètics.

3. meDiS De coNtraSt per a ecoGraFieS

Els medis de contrast ecogràfics són substàncies exògenes que administrats per via intravenosa augmenten el senyal ecogràfic. Tots els contrasts ecogràfics estan basats en microbombolles de gas estabilitzades amb diferents substàncies. Aquestes bombolles tenen un diàmetre d’1 a 10 μm, es mantenen sempre en l’espai intravascular perquè no traspassen l’endoteli i no tenen fase intersticial. Per mantenir l’estabilitat de les microbombolles s’han envoltat d’una capa o membrana de material estabilitzant (per exemple galactosa o fosfolípids) o s’han utilitzat gasos de baix coeficient de difusió i alt pes molecular del grup dels perfluorocarbonis. Els medis de contrast per ecografia s’utilitzen per ecocardiografies i en ecografia abdominal per a l’estudi de lesions focals hepàtiques, patologia pancreàtica, intestinal, renal, prostàtica i altres (patologia de pelvis femenina, de mama, reumatològica, valoració d’adenopaties o traumatismes lleus).

Les presentacions dels medis de contrast per ecografia comercialitzats poden ser diferents molècules com: a) una combinació de microcristalls de galactosa, que contenen microbombolles estabilitzades amb àcid palmític (Levovist®); b) l’octafluropropà, un gas del grup dels perfluorcarbons, encapsulat en albúmina humana (Optovist®): c) i hexafluorur de sofre, també un gas del grup dels perfluorcarbons, estabilitizat en diversos surfactants com fosfolípid i àcid palmític (Sonovue®). En algunes casos el fabricant proporciona una presentació formada per una xeringa plena de sèrum salí, un vial i un connector o sistema de transferència per preparar el producte (Sonovue®).

En general, els medis de contrast ecogràfics són molt ben tolerats i els efectes indesitjats més freqüents són lleus (cefalea, nàusees, vòmits, mareigs, sensació de calor, parestèsies, eritema cutani i coïssor) i autolimitats. Les reaccions d’hipersensibilitat són molt menys freqüents que les dels altres contrasts radiològics, i els efectes indesitjats greus són excepcionals. S’ha suggerit a partir d’estudis animals que pot haver-hi una ruptura microvascular si les bombolles estan sotmeses a ona ultrasonogràfica, cosa que pot ser un problema clínicament rellevant en les ecografies oculars i els estudis cerebrals. D’altra banda, també s’ha suggerit la possibilitat de contraccions prematures ventriculars amb l’ús de contrasts ecogràfics en ecocardiografia.

L’hexafluorur de sofre està contraindicat en la síndrome coronària aguda recent i en la miocardiopatia isquèmica clínicament inestable, la insuficiència cardíaca aguda i les alteracions greus del ritme cardíac. També està contraindicat en derivacions cardíaques dreta - esquerra, hipertensió pulmonar avançada, hipertensió arterial sistèmica no controlada i en pacients amb síndrome de destret respiratori de l’adult. No es recomana l’ús dels contrasts ecogràfics en l’ecografia ocular ni en els estudis cerebrals pel risc de ruptura microvascular

A l’annex, s’hi indiquen els contrasts per ecografia inclosos a les guies farmacoterapèutiques dels hospitals de l’Institut Català de la Salut.

meDiS De coNtraSt

85

coNcLuSiÓ

L’elecció del tipus de contrast radiològic depèn de les característiques fisicoquímiques (composició iònica, mida molecular, osmolaritat, viscositat), de la tècnica radiològica, de la zona que hagi de ser visualitzada, dels mitjans disponibles al centre, de les característiques dels pacients, l’edat i la comorbilitat, i del cost. D’acord amb les seves característiques fisicoquímiques es podria disposar d’un contrast radiològic iodat monòmer iònic d’alta osmolaritat (amidotrizoats), d’un dimer iònic de baixa osmolaritat (àcid ioxàglic), d’un monòmer no iònic de baixa osmolaritat i baixa viscositat (iomeprol o iopamidol) o de viscositat intermèdia (iohexol o iopromida) i d’un dimer no iònic (iodixanol). A més, també cal disposar d’un contrast radiològic baritat.

Entre els medis de contrast per a ressonància nuclear magnètica es pot disposar d’un contrast de baix risc de desenvolupar fibrosi sistèmica nefrogènica (gadoteridol). Pel que fa als medis de contrast per ecografia, es pot disposar de l’associació d’acid palmític i galctosa i de les microesferes d’albúmina humana que contenen gasos del grup dels perfluorcarbons (octafluropropà o hexafluorur de sofre).

1. Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de especialidades farmacéuticas 2009.

2. Morcos. Contrast-induced nephropathy: are there differences between los osmolar and iso-osmolar iodinated contrat media?. Clin Radiol 2009; 64: 468-72.

3. Graziani G, Montanelli A, Bambilla S, Balzarini L. Nephrogenic systemic fibrosis an unsolved riddle. J Nephrol 2009; 22: 203-7

4. Agència Española de Medicamentos y Productos Sanitarios. Nota informativa ref 2009/12 de 20 de noviembre. Fibrosis sistémica nefrogéncia y contrastes de gadolinio: Finalización de la revisión en Europa

5. Martí-Bonmati L, Pallardó Calatayud Y. Medios de contraste radiológicos. Monografias SERAM. 1ª ed. Buenos Aires; Madrid: Médica Panamericana: 2008.

6. Reynolds JEF. Martindale: The Extra Pharmacopoeia, 35ª ed. Londres: The Pharmaceutical Press; 2007

7. Katzberg RW, Barrett BJ. Risk of iodinated contrast

material-induced nephropathy with intravenous administration. Radiology 2007; 243: 622-628

8. Dukes MNG (dir). Meyler’s Side Effects of Drugs, 15ª ed. Amsterdam: Elsevier; 2006.

Bibliografia

9. Davidson C, Stacul F, McCullough PA, Tumlin J, Adam A, Lameire N et al; CNI Consensus Working Panel. Contrast media use. Am J Cardiol 2006; 98: 42-58

10. Thomsen HS. European Society of Urogential Radiology (ESUR) guidelines on the safe use of iodinated contrast media. Eur J Radiol 2006; 60: 307-313

11. Steinberg PE, Moore MD, Powe NR, Gopalan R, Davidoff AJ, Litt M et al. Safety and cost-effectiveness of high-osmolality as compared with low-osmolality contrast material in patients undergoing cardiac angiography. N Engl J Med 1992; 326: 425-30

12. Moore RD, Steinberg EP, Powe NR, Brinker JA, Fishman EK, Graziano S, et al. Nephrotoxicity of high-osmolality versus low-osmolality contrast media: randomized clinical trial. Radiology 1992; 182: 649-55

13. Caro JJ, Trindade E, McGregor M. The risk of death and of severe nonfatal reactions with high-vs low-osmolality contrast media: a meta-analysis. AJR 1991; 156: 825-32

14. Katayama H, Yamaguchi K, Kozuka T, Takashima T, Seez P, Matsuura K. Adverse reactions to ionic and non ionic contrast media: Radiology 1990; 175: 621-8

meDiS De coNtraSt

86

Taula 1. CARACTERÍSTIQUES FISICOQUÍMIQUES DELS CONTRASTS RADIOLÒGICS IODATS

Medi de contrast

Estructura Caràcter Osmolaritat(mOsm/kg aigua)

Índex iode Viscositat a 37ºc (cp)

Monòmer iònic triiodat d’alta osmolaritat

àcid amidotrizoic Monòmer Iònic 1.520 1,5 (3:2) 2,4

Dimers iònics triiodats de baixa osmolaritat

àcid iotròxic Dimer Iònic 600 2,5 (3:2) < 5,5

Dimer iònic hexaiodat de baixa osmolaritat

àcid ioxàglic Dimer Iònic 600 3 (6:2) < 5,5

Monòmers no iònics triiodats de baixa osmolaritat

Iohexol Monòmer No iònic 640 3 (3:1) 5,5 – 7

Iomeprol Monòmer No iònic 521 3 (3:1) < 5,5

Iopamidol Monòmer No iònic 616 3 (3:1) < 5,5

Iopromida Monòmer No iònic 607 3 (3:1) 5,5 – 7

Dimer no iònic hexaiodat isoosmolar

Iodixanol Dimer No iònic 290 6 (6:1) > 7

meDiS De coNtraSt

87

Taula 2. CARACTERÍSTIQUES FARMACOCINÈTIQUES DELS CONTRASTS RADIOLÒGICS IODATS

Medi de contrast

Unió a proteïnes plasmàtiques

Excreció renal Semivida d’eliminació

Eliminació hemodiàlisi

Monòmer iònic triiodat d’alta osmolaritat

àcid amidotrizoic No significativa 95% 30 – 60 minuts Sí

Dimers iònics triiodats de baixa osmolaritat

àcid iotròxic 60 – 90% < 10% 80 minuts No

Dimer iònic hexaiodat de baixa osmolaritat

àcid ioxàglic Molt baixa 90% 90 minuts Si

Monòmer no iònic triiodat de baixa osmolaritat

Iohexol Molt baixa 90% 120 minuts Sí

omeprol No significativa 90% 114 minuts Sí

Iopamidol No significativa 50% 120 minuts Sí

Iopromida No significativa 92% 180 minuts Sí

Dimer no iònic hexoiodat isoosmolar

Iodixanol No 97% 120 minuts Sí

meDiS De coNtraSt

88

Taula 3. CARACTERÍSTIQUES QUÍMIQUES DELS CONTRASTS DE GADOLINI

Medi de contrast Estructura química Càrrega elèctrica

Gadodiamida Lineal No iònic

Gadoversetamida Lineal No iònic

Gadopentat dimegumina Lineal Iònic

Gadobenat dimeglumina Lineal Iònic

àcid gadoxètic Lineal Iònic

Gadofosveset Lineal Iònic

Gadoteridol Cíclica No iònic

Gadobutrol Cíclica No iònic

Gadoterat meglumina Cíclica Iònic

GeStiÓ DeLS raDioFÀrmacS

89

ANNEX 3. GESTIÓ DELS RADIOFàRMACS

1.introducció

Els radiofàrmacs són medicaments que han assolit una gran importància a la pràctica clínica en els vessants majoritàriament diagnòstics i també terapèutics.

La consideració de medicament que les disposicions legals han donat als radiofàrmacs ha suposat la necessitat d’adequar els procediments que els gestionen i que van des del registre fins als processos d’adquisició, de preparació i de dispensació.

En aquest sentit, les autoritzacions de funcionament de les unitats de radiofarmàcia dels serveis de medicina nuclear, que la Direcció General de Recursos Sanitaris atorga, estableixen la seva vinculació amb els serveis de farmàcia hospitalària corresponents.

Aquest informe proposa el model de gestió dels radiofàrmacs com a medicaments a l’hospital i indica el punt de col·laboració entre els serveis de farmàcia i de medicina nuclear respecte de l’activitat de radiofarmàcia.

2. Definició de radiofàrmac

Un radiofàrmac és qualsevol producte que, si està preparat per emprar-lo amb finalitat diagnòstica o terapèutica, té un radionucleid o més d’un (isòtops radioactius). L’aplicació als i les pacients es fa en els serveis de medicina nuclear.

També tenen la consideració de radiofàrmacs:

• Generador: qualsevol sistema que incorpora un radionucleid (radionucleid pare) que en la desintegració origina un altre radionucleid (radionucleid fill) que s’utilitzarà com a part integrant d’un radiofàrmac.

• Equip reactiu: qualsevol preparat industrial que ha de combinar amb el radionucleid amb la finalitat d’obtenir el radiofàrmac final.

• Precursor: tot radionucleid produït industrialment amb la finalitat de marcar radioactivament altres substàncies abans de la seva administració.

Per tant, els radiofàrmacs estan formats per un element (aportat per l’equip reactiu) que fa les funcions de vehicle i un isòtop radioactiu.

L’equip reactiu (vehicle), a causa de les seves característiques fisicoquímiques o biològiques, aporta al radiofàrmac l’afinitat de dirigir-se cap a un òrgan o teixit concret amb el qual té una afinitat selectiva. D’altra banda, el radionucleid aporta al radiofàrmac l’emissió de radiació que s’utilitzarà amb finalitat diagnòstica o terapèutica.

Cal destacar que en alguns casos els radiofàrmacs estan formats únicament pel radionucleid en forma iònica (si aquests presenten per si mateixos afinitat per l’òrgan diana).

Altres tipus de radiofàrmacs són els formats per mostres autòlogues del pacient (cèl·lules, proteïnes) a les quals s’ha incorporat un radionucleid.


90

3. principals aspectes diferenciadors entre els medicaments convencionals i els radiofàrmacs

Els radiofàrmacs:

• Habitualment són d’administració única.• S’administren majoritàriament per via endovenosa.• Emeten radioactivitat. • La composició canvia amb el temps d’acord amb la desintegració radiactiva.• La vida mitjana efectiva és habitualment molt curta. Atesa la característica de vida mitjana efectiva molt curta, la majoria de radiofàrmacs s’han de preparar a la unitat de radiofarmàcia de cada servei de medicina nuclear de manera extemporània, a partir de productes precursors que necessiten una sèrie de manipulacions prèvies a l’administració.

Només una petita part dels radiofàrmacs emprats provenen directament dels laboratoris que els comercialitzen preparats per a l’administració.

4. Normativa legal

Les normes legals específiques que regulen l’activitat amb radiofàrmacs són les següents:

• Llei 25/1990, Llei del medicament (secció VI, articles 51, 52 i 53), que atorga als radiofàrmacs la consideració de medicaments i per tant l’aplicabilitat de les normatives farmacèutiques de la resta de medicaments (derogada per la Llei 29/2006, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris).

• Reial decret 479/1993, que regula els medicaments radiofàrmacs d’ús humà i estableix els requisits necessaris per garantir els criteris de seguretat, eficàcia i qualitat en l’autorització, preparació i control dels radiofàrmacs (derogat pel Reial Decret 1345/2007 pel qual es regula el procediment d’autorització, registre i condicions de dispensació dels medicaments d’ús humà fabricats industrialment).

• Reial decret 1841/1997, que estableix els criteris de qualitat en medicina nuclear, posant especial èmfasi en l’optimació de l’administració de radiofàrmacs i en la protecció radiològica de la persona

• Llei 29/2006, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris (capítol V, article 48), que complementa el que va establir la Llei del medicament de l’any 1990 amb les condicions per la preparació de dosis individuals de radiofàrmacs i mostres autòlogues marcades amb isòtops a les unitats de radiofarmàcia.

• Reial Decret 1345/2007, que regula el procediment d’autorització, registre i condicions de dispensació dels medicaments d’ús humà fabricats industrialment.

5. autorització administrativa de les unitats de radiofarmàcia i acord de col·laboració entre els serveis de medicina nuclear i de farmàcia

Les unitats de radiofarmàcia han de tenir l’autorització administrativa de la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En el document d’autorització hi consta que la unitat de radiofarmàcia ha d’estar vinculada al servei de farmàcia.Per donar compliment a aquesta condició i desenvolupar correctament la gestió dels radiofàrmacs a l’hospital, els serveis de medicina nuclear i de farmàcia han de signar un acord de col·laboració amb la unitat de radiofarmàcia, en el qual s’estableixen els aspectes següents:

• Vinculació de la unitat de radiofarmàcia amb el servei de farmàcia quant als processos de selecció, d’adquisició i de gestió pressupostària dels medicaments radiofàrmacs.


91

• Compromís del servei de medicina nuclear de donar tota la informació necessària sobre la utilització dels radiofàrmacs.

• Acord de participació d’una persona representant del servei de medicina nuclear en la comissió farmacoterapèutica sempre que es tracti de qualsevol tema sobre els radiofàrmacs.

• Acord de col·laboració quant a la formació conjunta del personal resident farmacèutic, tal com aconsellen les comissions nacionals de les especialitats de farmàcia hospitalària i de radiofarmàcia.

6. Selecció dels radiofàrmacs

A causa de les característiques especials dels radiofàrmacs, la selecció ha de realitzar-la, en primera instància, el servei de medicina nuclear que, a més de seguir els criteris d’eficàcia, de seguretat i de cost, ha de valorar els aspectes específics: els dies de subministrament, els dies de calibratge, l’activitat real rebuda i l’autorització de material radioactiu, la constància i el compliment del subministrament, l’estabilitat, les condicions de preparació i la qualitat de les imatges que s’obtenen.

La comissió de farmacoterapèutica ha de considerar si aprova la selecció del servei de medicina nuclear. En cas negatiu, els comentaris o suggeriments per a una nova valoració s’han de trametre al servei de medicina nuclear. Un cop aprovats per la comissió, els radiofàrmacs s’han d’incorporar a la guia farmacològica de l’hospital.

A les reunions de la comissió de farmacoterapèutica en que s’estudiïn les propostes d’inclusió de radiofàrmacs, hi ha d’assistir una persona representant del servei de medicina nuclear (habitualment l’especialista en radiofarmàcia).

Com a informació de referència per seleccionar els radiofàrmacs es poden utilitzar les taules dels radiofàrmacs registrats a Espanya i les indicacions diagnòstiques i terapèutiques per a les quals estan autoritzats (taules 1 i 2).

7. adquisició dels radiofàrmacs

El servei de farmàcia ha de gestionar els processos d’adquisició dels radiofàrmacs aprovats per la comissió de farmacoterapèutica, d’acord amb les necessitats de la unitat de radiofarmàcia i segons les directrius de la direcció econòmica i financera de l’hospital.

el procediment d’adquisició s’ha de fer de la manera següent:

• La unitat de radiofarmàcia ha de sol·licitar al servei de farmàcia, de manera periòdica, els radiofàrmacs que es necessiten per a un determinat període de temps.

• Tots els procediments d’entrades i sortides dels radiofàrmacs s’han de fer amb l’aplicatiu informàtic del servei de farmàcia de gestió de magatzems.

• El servei de farmàcia ha de presentar la sol·licitud de compra al laboratori proveïdor.• Els radiofàrmacs sol·licitats s’han de lliurar directament a la unitat de radiofarmàcia, que ha de signar l’albarà

de lliurament, una còpia del qual s’ha d’enviar al servei de farmàcia.• El servei de farmàcia ha de registrar l’entrada i simultàniament la sortida de la comanda a la unitat de

radiofarmàcia.• La unitat de radiofarmàcia ha de tenir un control exhaustiu de les entrades i les sortides realitzades, que

permeti en tot moment fer el seguiment de la traçabilitat dels radiofàrmacs administrats als i les pacients.

El servei de farmàcia ha de donar periòdicament informació del seguiment pressupostari d’aquest capítol als informes generals de la despesa farmacèutica.


92

Taula 1. INDICACIONS DIAGNÒSTIQUES DELS RADIOFÀRMACS D’ÚS HUMÀ AUTORITZADES A ESPANYA

i. marcats amb tecneci (99mtc)

albúmina humana (99mtc) Volum sanguini, angiocardiografia i ventriculografia

arcitumomab (99mtc)(aNti-cea immu-4-Fab)

Recidives o metàstasis de càncer de colon o recte, com a complement d’exploracions d’imatge habituals (ecografia, TAC)

Betistida (99mtc) Avaluació de patologies renals: estudi de la morfologia, perfusió i funció renal i caracterització del flux urinari

Bicisat de tecneci (99mtc) Avaluació d’alteracions de la perfusió cerebral regional

col·loides d’albúmina (99mtc)microcol·loides

Gammagrafia hepatoesplènica

col·loides d’albúmina (99mtc)milimicroesferes

iv: gammagrafia hepatoesplènica

aerosol: estudi de les vies respiratòries

col·loides d’albúmina (99mtc)nanocol·loides

iv: gammagrafia de la medul·la òssia i estudi de lesions inflamatòries extrabdominals

sc: limfogammagrafia

Aerosol: diagnòstic de l’embolisme pulmonar i avaluació de la ventilació pulmonar

Gresol de grafit per preparació de technegas per a inhalació

Diagnòstic de l’embolisme pulmonar

Depreòtide (99mtc) Gammagrafia de neoplàsies de pulmó en pacients amb nòduls solitaris

estany col·loidal i tecneci (99mtc) Imatge del sistema reticuloendotelial del fetge i la melsa.

estany medronat de tecneci (99mtc) o Sn-mDp(99mtc) per a marcatge cel·lular

Marcatged’eritròcits

angiogammagrafia i estudis de perfusió miocàrdica


exametazima de tecneci (99mtc) Gammagrafia cerebral: anomalies del flux sanguini cerebral regional

Marcatge de leucòcits

detecció de focus infecciosos i avaluació de malalties inflamatòries no infeccioses


93

exametazima de tecneci (99mtc) estabilitzat amb cobalt

Gammagrafia cerebral

Generador de tecneci (99mtc) iv gammagrafia tiroïdea

gammagrafia de glàndules salivals

localització de mucosa gàstrica ectòpica

Marcatged’eritròcits

gammagrafia cerebral


diagnòstic d’hemorràgies gastrointestinals ocultes

Ocular gammagrafia del conducte lacrimal

macroagregats d’albúmina (99mtc)

Gammagrafia pulmonar de perfusió

Flebogammagrafia

medronat de tecneci (99mtc) mDp(99mtc)

Gammagrafia òssia

oxidronat de tecneci (99mtc) Dtp(99mtc)

Gammagrafía òssia

pentetat de tecneci (99mtc) Dtpa(99mtc)

Iv gammagrafia renal dinàmica

determinació del filtrat glomerular

angiogammagrafia cerebral

tomogammagrafia cerebtal

Aerosol estudis de ventilació pulmonar

Oral estudi de reflux gastroesofàgic i buidament gàstric

pirofosfat de tecneci (99mtc) Marcatge d’eritròcits


diagnòstic d’hemorràgies gastrointestinals ocultes

Determinació del volum sanguini

Gammagrafia esplènica

propanodicarboxidifosfonat de tecneci (99mtc)

DpD(99mtc)

Gammagrafia òssia

Sestamibi de tecneci (99mtc) Diagnòstic de la disminució de la perfusió coronària

Diagnòstic i localització de l’infart de miocardi

Avaluació de la funció ventricular global o regional

Diagnòstic de malignitat en sospita de càncer de mama

Diagnòstic d’hiperparatiroidisme recurrent o persistent


94

Sulfur col·loidal i tecneci (99mtc) o sofre col·loidal(99mtc)

nanocol·loides

limfogammagrafia

Succimer i tecneci (99mtc) o DmSa(99mtc)

Gammagrafia estàtica (planar o tomogràfica) de morfologia i funció renal

Sulesomab immu-mN3-Fab’SH (99mtc)

Diagnòstic i extensió d’infeccions i inflamacions òssies en pacients amb sospita d’osteomielitis

Sulfur de reni col·loidal i tecneci (99mtc) macrocol·loides

Exploració del trànsit digestiu

Gammagrafia hepàtica (2a línia)

Gammagrafia esplènica (2a línia)

Gammagrafia de medul·la òssia (2a línia)

Sulfur de reni col·loidal i tecneci (99mtc) nanocol·loides

Limfogammagrafia

Gammagrafia gastroesofàgica

tetrofosmina (99mtc) Diagnòstic i localització d’isquèmia o infart de miocardi

Diagnòstic de malignitat en sospita de càncer de mama (2a línia)

trimetil-bromo-iDa i tecneci (99mtc) o mebrofenina (99mtc)

Gammagrafia hepatobiliar

Votumomab (99mtc) Diagnòstic de recidives o metàstasis de càncer de colon i recte

ii. marcats amb iode 123 (123i)

iobenguano(123i) o miBG(123i)

Diagnòstic de tumors embiològicament procedents de la cresta neural: feocromocitomes, paragangliomes, quemodectomes i ganglioneuromes

Diagnòstic i monitoratge de neuroblastomes

Avaluació de la captació de lobenguan

Estudi funcional de la medul·la suprarenal (hiperplàsia)

Estudi funcional del miocardi (innervació simpàtica)

estudi funcional del miocardi (innervació simpàtica)

Avaluació de la funció renal:

• flux plasmàtic renal efectiu

• funció renal regional i diferencial

• localització de parènquima renal intacte

Gammagrafia renal dinàmica


95

iodur(123i) de sodiEstudi morfològic i funcional de la glàndula tiroides

ioflupan(123i) Detecció de pèrdua de terminacions nervioses dopaminèrgiques funcionals en el cos estriat per diagnòstic diferencial de malaltia de Parkinson idiopàtica, atròfia multisistèmica i paràlisi supranuclear progressiva.

iii. marcats amb iode 131 (131i)

iobenguan(131i) o miBG(131i)

Càlcul de la dosi terapèutica d de lobenguan(131I)

iodur(131i) de sodi Cinètica tiroidea del iode (càlcul de la dosi terapèutica)

Identificar tiroides residual i metàstasis en càncer de tiroides

Gammagrafia tiroidea (2a línia)

Norcolesterol iodat (131i) Avaluació de la funció suprarenal cortical

Diagnòstic diferencial de metàstasis suprarenals

Detecció de teixit funcional residual post adrenolectomia

Detecció de teixit endocrí ectòpic

Diagnòstic i seguiment de tumors suprarenals normofuncionants

V. marcats amb crom (51cr)

cromat(51cr) de sodi Marcatge d’eritròcits per a ús diagnòstic

edetat de crom (51cr) o eDta(51cr)

Determinació del filtrat glomerular per avaluar la funció renal

Vi. marcats amb cobalt (57co)

cianocobalamina(57co) Prova de malabsorció de vitamina B12

Vii. marcats amb gal·li (67Ga)

citrat de gal·li (67Ga) Localització de lesions tumorals inespecífiques i inflamatòries


96

Viii. marcats amb seleni(75Se)

Àcid tauroselcòlic(75Se) Estudis de malabsorció i pèrdua de sals biliars

Avaluació de funció ileal, malaltia inflamatòria intestinal i diarrea crònica

Estudi de la circulació enterohepàtica

iX. marcats amb kriptó(81mKr)

Generador de kriptó (81mKr) Estudi de ventilació pulmonar (recomanat per a ús pediàtric)

Diagnòstic de l’embòlia pulmonar (combinat amb gammagrafia de perfusió pulmonar)

X. marcats amb itri(90Y)

itri(90Y) Marcatge de molècules portadores: la indicació correspondrà al radiofàrmac que es prepari, no al precursor

Xi. marcats amb indi(111in)

clorur d’indi (111in) Marcatge de molècules peptídiques: la indicació correspondrà al radiofàrmac que es prepari, no al precursor

indi (111in) oxina Marcatge de cèl·lules sanguínies (eritròcits, leucòcits i plaquetes)

pentetat d’indi (111in) Cisternogammagrafia (obstruccions del flux del LCR i diagnòstic diferencial de diferents formes d’hidrocefàlia)

Detecció de pèrdues de LCR

pentetreòtida (111in) Diagnòstic de tumors carcinòpids i tumors neuroendocrins gep


97

Xii. marcats amb xenon(133Xe)

Xenon (133Xe) Xenon(133Xe)

Estudi de perfusió cerebral regional

Xiii. marcats amb tal·li(201tl)

clorur de tal·li (210tl) Gammagrafia miocàrdica per valorar perfusió i viabilitat cel·lular

Gammagrafia dels músculs: perfusió muscular en malaltia vascular

Gammagrafia de paratiroides

Gammagrafia de paratiroides

i. marcats amb fòsfor (33p)

Fosfat (33p) de sodi Tractament pal·liatiu de la policitèmia vera i/o trombocitosi essencial

Tractament pal·liatiu del dolor ossi metastàsic en pacients terminals que no responen a altres tractaments

ii. marcats amb estronci (89Sr)

clorur d’estronci (89Sr) Tractament alternatiu o associat a radioteràpia per a la pal·liació del dolor per metàstasis òssies per càncer de pròstata en pacients terminals que no responen a tractament hormonal

iii. marcats amb itri (90Y)

Suspensió col·loidal d’itri (99Y) Sinoviortesi del genoll

Tractament intraperitoneal de vessaments malignes recurrents en pacients que no responen a radioteràpia o quimioteràpia

Tractament intrapleural de vessaments malignes recurrents en pacients que no responen a radioteràpia o quimioteràpia


98

iV. marcats amb iode 131 (131i)

iobenguan (131i) ometaiodobencilganidina (131i)

Tractaments de tumors que acumulen Iobenguan (131I) oMetaiodobencilganidina (131I)

iodur(131i) de sodi Tractament de la malaltia de Graves, bocí multtinodular tòxic o nòduls autònoms del tiroides

Tractament del carcinoma papilar i folicular de tiroides, incloent-hi malaltia metastàsica

V. marcats amb samari (153Sm)

Samari lexidronam (153Sm) Tractament del dolor ossi per metàstasis osteoblàstiques múltiples que acumulen difosfonats marcats amb 99mTc en la gammagrafia òssia

Vi. marcats amb erbi (169er)

citrat d’erbi (169er) Tractament de la monoartrosi o oligoartrosi reumatoide de les articulacions de mida petita de mans i peus que no respon al tractament intraarticular amb corticoides, o aquest està contraindicat

Vi. marcats amb reni (186re)

Sulfur col·loidal de reni (186re) Tractament de la mono o l’oligoartrosi reumatoide de les articulacions de mida mitjana (vertebrals, colze, canell, turmell i maluc) i en particular de l’artritis reumatoide.

Tractament de l’artropatia hemofílica

Tractament de l’artropatia crònica de la condrocalcinosi articular

99

ANNEX 4. ÚS COMPASSIU DE MEDICAMENTS EN INVESTIGACIÓ I ÚS DE MEDICAMENTS REGISTRATS EN CONDICIONS DIFERENTS A LES DE LA FITXA TÈCNICA. NORMATIVA MARC DE L’INSTITUT CATALà DE LA SALUT

1. introducció

El Reial decret 1015/2009, de 19 de juny, publicat al BOE de 20 de juny de 2009 pel qual es regula la disponibilitat de medicaments en situacions especials, ha canviat la definició legal de l’ús compassiu de medicaments, que ara queda limitat a la utilització de medicaments en fase d’investigació, sense que el o la pacient hagi de ser inclòs en un assaig clínic.

La utilització de medicaments registrats en condicions diferents a les aprovades en la fitxa tècnica, que abans es considerava també ús compassiu, passa a regir-se per una normativa específica.

Així doncs, aquesta proposta adapta el seu contingut a la nova normativa i manté les condicions de coneixement i control de la utilització dels medicaments a l’hospital.

2. Ús compassiu de medicaments en investigació

Definició: L’ús compassiu de medicaments en investigació és la utilització d’un medicament abans de la seva autorització de comercialització, per a un o una pacient concret que pateix una malaltia crònica o greu, que no pot ser tractada satisfactòriament amb un medicament autoritzat. El medicament ha de estar en fase de sol·licitud d’autorització de comercialització o en fase d’assaig clínic i el o la pacient no es pot incloure en cap assaig.

Sol·licitud d’autorització d’un tractament en ús compassiu pel personal mèdic

Per sol·licitar l’autorització d’un tractament en ús compassiu per a un pacient el personal mèdic ha de pre-sentar al servei de farmàcia els documents següents:

a) informe clínic per justificar la necessitat del medicament per al o la pacient. Cal fer-hi constar el diagnòstic, el motiu pel qual el o la pacient no es pot tractar de forma satisfactòria amb les alternatives terapèutiques autoritzades, les dades que donen suport a l’ús del medicament i les raons per les quals el o la pacient no es pot incloure en un assaig clínic. Cal fer-hi constar la dosi i la durada prevista del tractament. Cal adjuntar-hi també la bibliografia o documentació de referència.

b) consentiment informat del o la pacient davant de testimoni. Vist i plau del laboratori promotor dels assaigs clínics, si s’escau, ja que és una potestat del laboratori subministrar el medicament i pot negar-se a subministrar-lo.

El consentiment informat s’ha de fer en el model que hi ha a l’apartat de models d’impresos i que també està disponible a la intranet del Pla de qualitat, apartat d’informació de la Comissió Farmacoterapèutica. L’informe clínic i el vistiplau del laboratori promotor no tenen un model preestablert.

tramitació de la sol·licitud d’autorització a l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) del servei de farmàcia

El servei de farmàcia s’ha d’encarregar d’obtenir la documentació següent:

- Vist i plau de la direcció mèdica de l’hospital per a la realització del tractament. El servei de farmàcia ha de tramitar la sol·licitud de l’autorització a l’AEMPS que pot ser de dos tipus:

ÚS compaSSiu De meDicameNtS eN iNVeStiGaciÓ i ÚS De meDicameNtSreGiStratS eN coNDicioNS DiFereNtS a LeS De La FitXa tècNica

100

• Autorització d’accés individualitzat, que és el procediment general, en què cal demanar autorització específica per a cada pacient.

• Autorització temporal d’utilització, que aplica l’AEMPS si la fase d’investigació del medicament està ja avançada i es preveu que s’utilitzarà en un nombre significatiu de pacients. En aquest cas l’AEMPS fa una autorització amb caràcter general i no s’ha de demanar autorització prèvia per pacient.

L’autorització de l’AEMPS és vàlida mentre duri el tractament per a cada pacient per a qui es demana i no cal demanar autoritzacions periòdiques per a la seva continuïtat.

Un cop es rep el medicament per a cada pacient, la dispensació dels medicaments en ús compassiu s’ha de fer amb recepta de dispensació controlada o prescripció electrònica per a cada període de tractament.

3. Ús de medicaments registrats en condicions diferents a les de la fitxa tècnica

Condicions bàsiques de la nova legislació • La utilització de medicaments registrats en condicions diferents a les establertes en la seva fitxa tècnica ha de

tenir un caràcter excepcional i limitar-se a les situacions en què no hi ha alternatives terapèutiques autoritzades per a un determinat pacient. Aquesta utilització abans estava inclosa en el concepte d’ús compassiu, però ara té una normativa pròpia.

• La legislació actual ha suprimit l’autorització prèvia d’aquests tractaments per l’AEMPS però manté la necessitat de la justificació clínica dels tractaments i el consentiment informat del o la pacient. El nou Reial decret preveu que l’hospital reguli internament aquesta utilització i és per això que la Comissió ha acordat que cal obtenir també el vistiplau de la direcció mèdica. Aquest control es considera necessari perquè es tracta de la utilització de medicaments en condicions no autoritzades, la qual cosa implica un risc incrementat per al o la pacient, per al personal mèdic responsable i per a l’hospital. A més, en aquest cas els tractaments poden representar uns increments de la despesa molt importants per a l’hospital.

• No obstant això, la nova normativa reconeix el fet que hi ha casos en què les condicions d’ús de determinats medicament estan ja establertes en la pràctica clínica i avalades per evidència clínica suficient, abans que es facin efectius els tràmits per a la seva autorització o que no arriben mai a ser previstes en la fitxa tècnica per falta d’interès comercial per al laboratori fabricant. Per a aquests casos, el nou Reial decret admet que l’hospital pugui aprovar un protocol d’utilització i simplificar així el procés de prescripció i dispensació.

Sol·licitud d’autorització d’un tractament amb un medicament fora de condicions de la fitxa tècnica

Per sol·licitar l’autorització d’un tractament a un o una pacient amb un medicament en indicacions o condicions diferents de les establertes en la fitxa tècnica, el personal mèdic ha de presentar al servei de farmàcia els documents següents:

a) informe clínic per justificar la necessitat del medicament. Cal fer constar el diagnòstic, el motiu pel qual no es pot tractar el o la pacient de forma satisfactòria amb les alternatives terapèutiques autoritzades i les dades que donen suport a l’ús del medicament. Cal fer-hi constar la dosi i la durada prevista del tractament. Cal adjuntar-hi també la bibliografia o documentació de referència.

b) consentiment informat del o la pacient davant de testimoni.


101

El consentiment informat s’ha de fer en el model que hi ha a l’apartat de models d’impresos i que també està disponible a la intranet del Pla de qualitat a l’apartat d’informació de la Comissió Farmacoterapèutica.

A més, el personal medic ha de fer constar a la història clínica del o la pacient el tractament i la seva justificació.

Documentació complementària que el servei de farmàcia ha d’obtenir

El servei de farmàcia s’ha d’encarregar d’obtenir la documentació següent:

- Vist i plau de la direcció mèdica de l’hospital per a la realització del tractament. En els casos que el servei de farmàcia cregui convenient segons els criteris d’efectivitat i de costos, cal fer un informe d’avaluació de l’eficàcia i seguretat del tractament, calcular l’import total i indicar-lo en la sol·licitud a la direcció mèdica.

Dispensació dels medicaments per a ús en condicions fora de fitxa tècnica i arxivament de la documentació

Un cop obtingut el vistiplau de la direcció es pot iniciar el tractament sense cap tràmit addicional.

La dispensació dels medicaments per utilitzar-los en condicions diferents a la fitxa tècnica s’ha de fer amb recepta de dispensació controlada o prescripció electrònica per a cada període de tractament.

3.1. utilització de medicaments en condicions fora de fitxa tècnica segons un protocol d’utilització que la comissió Farmacoterapèutica ha d’aprovar

Si la utilització d’un medicament en condicions fora de les autoritzades a la fitxa tècnica es pot considerar acceptada en la pràctica clínica i avalada per l’evidència clínica suficient, la comissió farmacoterapèutica ha de proposar als serveis mèdics usuaris la presentació d’un protocol d’utilització. El protocol ha d’incloure un model de consentiment informat específic per a la condició.

Un cop la comissió farmacoterapèutica i la direcció mèdica han aprovat el protocol, per a la sol·licitud de cada tractament, el personal mèdic només haurà de demanar el consentiment informat del o la pacient i arxivar-lo a la història clínica.

En aquests casos no cal que el servei demani l’autorització de la direcció mèdica prèvia a cada tractament.

La dispensació dels medicaments per utilizar-los en condicions diferents a la fitxa tècnica amb un protocol terapèutic aprovat s’ha de fer amb recepta de dispensació controlada per a cada període de tractament.

Seguiment de pacients i avaluació de resultats

En cada cas el personal mèdic prescriptor és responsable d’aportar informació sobre els resultats del tractament sol·licitat (efectivitat i tolerabilitat) que ha d’enviat a la secretaria de la comissió. El servei de farmàcia ha d’informar periòdicament dels medicaments autoritzats i de les condicions d’ús.


meDicameNtS amB preScripciÓ eSpeciaL

102

ANNEX 5. MEDICAMENTS AMB PRESCRIPCIÓ ESPECIAL

meDicameNtS D’ÚS reStriNGit

Ús restringit

Adalimumab

Agalsidasa alfa

Agalsidasa beta

Aldesleukina (IL2)

Alfa-1 antitripsina

Alglucosidasa alfa

Alemtuzumab

Ambrisentan

Amfotericina B complex lipidic

Amfotericina B liposomal

Anidulafungina

Arsénic, triòxid

Atorvastatina

Azacitidina

Basiliximab

Bevacizumab

Bortezomib

Capreomicina

Carmustina Caspofungina

Cetuximab

Cefpodoxima proxetil

Cidofovir

Clofarabina

Colistimetat

Daptomicina

Dasatinib

Doripenem

Dornasa alfa

Doxorubicina liposomal

Doxorubicina liposomal pegilada

Drotecogina alfa activada

Erlotinib

Ertapenem

Esponja de trombina i fibrinogen

Etanercept

Fenilbutirat sòdic

Fondaparinux

Fotemustina

Ganciclovir

Gefitinib

Imiglucerasa

Imipenem / cilastatina

Immunoglobulina de conill antitimocítica humans

Infliximab

Inhibidor esterasa C1 humana

Lamotrigina

Lenalidomida

Levetiracetam

Levosimendan

Linezolid

Losartan

Lutropina alfa

Meropenem

Nelarabina

Oxibat sòdic

Panitumumab

Pegfilgrastim

Pemetrexed

Picosulfalt sòdic / magnesi, òxid

Piperacil·lina/tazobactam Posaconazole

Raltitrexed

Ribavirina

Rituximab

Rivaroxaban

Sirolimus

Sorafenib

Sunitinib

Teïcoplanina

Temsirolimus

Tigeciclina

Tocilizumab

Trabectedina

Trastuzumab

Tretinoïna

Valganciclovir

Valsartan

Voriconazole

Zinc, acetat

Zolendrònic, àcid


103

Ús restringit al/la pacient ambulatori

Budesonida (oral)

Captopril / hidroclorotiazida

Enalapril / hidroclorotiazida

Eritromicina (antiacneics tòpics)

Formoterol

Formoterol / budesonida

Isotretinoïna

Josamicina

Lisinopril

Lisinopril / hidroclorotiazida

Lovastatina

Magaldrat

Nortriptilina

Perindopril

Perindopril / indapamida

Peròxid de benzoiloxi

Pioglitazona

Pipemídic, àcid

Potassi, iodur

Pravastatina

Ramipril

Ramipril / hidroclorotiazida

Repaglinida

Rizatriptan

Salmeterol

Salmeterol / fluticasona Terbutalina

Trandolapril

Tretinoïna

Valaciclovir

Zolmitriptan

Ús restringit a l’hospital

Aprepitant

Cefepima

Dexketoprofèn

Esmolol

Lapatinib

Moxifloxacina

Nilotinib

Omalizumab

Oxicodona

meDicameNtS paSF-tac

En un context en què cal garantir les millors condicions d’ús d’acord amb l’evidència científica disponible, el Servei Català de la Salut (CatSalut) ha creat el Programa d’avaluació, seguiment i finançament dels tractaments farmacològics d’alta complexitat (PASF-TAC), adscrit a la Gerència d’Atenció Farmacèutica i Prestacions Complementàries.

Quins són els tractaments farmacològics de complexitat alta?

1. Teràpies farmacològiques orfenes, autoritzades per diagnosticar, prevenir o tractar afeccions amb risc per la vida o de caràcter molt greu, poc freqüents, que només afecten 5/10.000 persones en l’àmbit de la Unió Europea.

2. Medicaments de teràpia avançada: medicaments de teràpia gènica, medicaments de teràpia cel·lular somàtica i teràpia tissular, incloent-hi també la teràpia avançada per al tractament del càncer.

3. Els fàrmacs que l’Agència Europea del Medicament (EMEA) aprova i als quals adjudica la categoria de conditional approval o exceptional circumstances, perquè hi manca informació sobre eficàcia i/o seguretat clínica del fàrmac.

4. Fàrmacs als quals, en relació amb la seguretat del medicament, el Programa de gestió de riscos exigeix la incorporació d’activitats addicionals (no rutinàries) de minimització de riscos.

5. Altres tractaments farmacològics innovadors quant a procediment d’obtenció i fabricació, noves indicacions terapèutiques per a malalties o condicions per a les quals no hi havia ‘intervencions efectives, i altres.


104

medicaments inclosos a la Guia farmacoterapèutica de l’icS sotmesos al paSFtac

• Alglucosidasa alfa en malaltia de Pompe (en elaboració)• Ambrisentan en el tractament de la hipertensió arterial pulmonar• Azacitidina en síndromes mielodisplàstiques• Eculizumab en el tractament de l’hemoglobinúria paroxismal nocturna• Idursulfasa per al tractament de la mucopolisacaridosi II• Imiglucerasa en malaltia de Gaucher (en elaboració)• Lapatinib en càncer de mama avançat i/o metastàtic combinat amb capecitabina i inhibidors de l’aromatasa

(en elaboració)• Miglustat en malaltia de Gaucher (en elaboració) i en el tractament de Niemann-Pick tipus C • Sorafenib en el tractament del carcinoma hepatocel·lular avançat• Sunitinib en el tractament del carcinoma de cèl·lules renals avançat i/o metastàtic• Trabectedina en el tractament de sarcomes de teixits tous

meDicameNtS coNSeLL aSSeSSor

Els consells assessors estan constituïts per professionals d’experiència reconeguda que elaboren estudis, informen en tot el que fa referència a diferents matèries i assessoren el Departament de Salut.

Els medicaments inclosos a la Guia farmacoterapèutica de l’ICS sotmesos a Consell Assessor són els següents:

Glatiramer

Interferó alfa-2b

Interferó beta-1a

Interferó beta-1b

Natalizumab

Peginterferó alfa-2a

Peginterferó alfa-2b

Ribavirina

Somatotropina

Telbivudina

ÍNDeX aLFaBètic

105

6. ÍNDeX aLFaBètic

a

ABACAVIR, 34, 35

ABCIXIMAB, 14

ACENOCUMAROL, 14

ACETAZOLAMIDA, 55

ACETILCISTEÏNA, 52, 57

ACETILCOLINA, 54

ACETILSALICÍLIC, ÀCID, 14, 46

ACETISALICILAT DE LISINA, 46

ACICLOVIR, 24, 34, 54

ADALIMUMAB, 42, 102

ADEFOVIR DIPIVOXIL, 34

ADENOSINA, 19

ADHESIU DE FIBRINA, 15

ADRENALINA, 18, 45

AGALSIDASA ALFA, 13, 102

AGALSIDASA BETA, 13, 102

AL·LOPURINOL, 44

ALBENDAZOLE, 50

ALBÚMINA HUMANA, 16, 58, 84, 92

ALCOHOL ETÍLIC, 24

ALCOHOL POLIVINÍLIC, 55

ALDESLEUKINA, 42, 102

ALEMTUZUMAB, 40, 102

ALENDRÒNIC, ÀCID, 44

ALFA-1 ANTITRIPSINA, 15, 102

ALFENTANIL, 45

ALGELDRAT, 8, 59

ALGLUCOSIDASA ALFA, 13, 102, 104

ALMAGAT, 8, 59

ALPRAZOLAM, 48, 75

ALPROSTADIL, 19

ALTEPLASA, 14

AMBRISENTAN, 19, 66, 102, 104

AMFOTERICINA B COMPLEX, 33, 102

AMFOTERICINA B LIPOSOMAL, 33, 102

AMIKACINA, 32

AMILORIDA, 20

AMINOCAPROIC, ÀCID, 15

AMINOLEVULINAT D' HEXIL, 58

AMIODARONA, 18

AMITRIPTILINA, 49

AMLODIPINA, 21, 67

AMOXICIL·LINA, 30

AMPICIL·LINA, 30

ANASTROZOLE, 41

ANIDULAFUNGINA, 33, 102

ANTIMONIAT, MEGLUMÍNIC, 50

ANTITROMBINA III, 14

APOMORFINA, 47

APREPITANT, 9, 103

ARSÉNIC, TRIÒXID, 40, 102

ARTICAÏNA, 45

ASCÒRBIC ÀCID, 12

ASCÒRBIC, ÀCID, 12, 13

ATAZANAVIR, 34

ATENOLOL, 21, 66

ATORVASTATINA, 22, 69, 102

ATOSIBAN, 26

ATOVAQUONA, 50

ATRACURI, 43

ATROPINA, 9, 55

AZACITIDINA, 38, 102, 104

AZATIOPRINA, 42

AZITROMICINA, 31

AZTREONAM, 31

B

BACITRINA, 23

BACLOFÉN, 44

BÀLSAM DEL PERÚ/OLI DE RICÍ, 25

BASILIXIMAB, 42, 102

BECLOMETASONA, 51, 71, 78

BEMIPARINA, 14, 63, 64, 65

BENCIDAMINA, 26

BENZILPENICIL·LINA, SÒDICA, 30

BENZILPENICIL·LINA-BENZATINA, 30

BENZOCAÏNA, 51

BETAÏNA, 13

BETAMETASONA, 24, 28, 71, 73

BEVACIZUMAB, 40, 102

BIPERIDÈN, 47

BISOPROLOL, 21, 66

BIVALIRUDINA, 14

BLEOMICINA, 39

BORTEZOMIB, 40, 102

BOSENTAN, 19, 66

BRIMONIDINA, 54

BRINZOLAMIDA, 55

BROMOCRIPTINA, 47

BUDESONIDA, 51, 71, 78, 103

BUDESONIDA (ORAL), 11, 103

BUPIVACAÏNA, 45

BUSERELINA, 41, 74

BUSULFAN, 38

BUTILESCOPOLAMINA, 9

ÍNDeX aLFaBètic

106

c

CABERGOLINA, 26

CAFEÏNA, 46

CALCI, ACETAT, 57

CALCI, CARBONAT, 13, 62

CALCI, CLORUR, 16, 17, 62

CALCI, GLUBIONAT, 13, 62

CALCIFEDIOL, 12

CALCITONINA DE SALMÓ, 29

CALCITRIOL, 12

CAPECITABINA, 38, 104

CAPREOMICINA, 33, 102

CAPTOPRIL, 22, 68, 103

CARBAMAZEPINA, 47

CARBIDOPA, 47

CARBIMAZOLE, 29

CARBÓ ADSORBENT, 10

CARBOPLATÍ, 39

CARMUSTINA, 38, 102

CARNITINA, 13

CARVEDILOL, 21

CASPOFUNGINA, 33, 102

CEFADROXIL, 30

CEFAZOLINA, 30

CEFEPIMA, 31, 103

CEFOTAXIMA, 30

CEFOXITINA, 30

CEFPODOXIMA PROXETIL, 30, 102

CEFTAZIDIMA, 31

CEFTRIAXONA, 31

CEFUROXIMA, 30

CETIRIZINA, 52

CETUXIMAB, 40, 102

CIANOCOBALAMINA, 12, 16, 95

CICLOFOSFAMIDA, 38

CICLOPENTOLAT, 55

CICLOSPORINA, 42

CIDOFOVIR, 34, 102

CINACALCET, 29

CIPROFLOXACINA, 32, 54, 56

CISATRACURI, 43

CISPLATÍ, 39

CITALOPRAM, 49

CITARABINA, 39

CITRAT, SÒDIC DIHIDRATAT, 10

CÍTRIC, ÀCID, 27

CLADRIBINA, 38

CLARITROMICINA, 31

CLINDAMICINA, 31

CLOBETASOL, 24, 72

CLOFARABINA, 38, 102

CLOMETIAZOLE, 48

CLOMIFÈ, 27, 73

CLOMIPRAMINA, 49

CLONAZEPAM, 47

CLONIDINA, 19

CLOPIDOGREL, 14

CLORAMBUCIL, 38

CLORANFENICOL, 54

CLORAZEPAT DIPOTASSI, 48

CLORHEXIDINA, 8, 24, 51

CLOROQUINA, 50

CLORPROMAZINA, 47

CLORTALIDONA, 20

CLORTETRACICLINA, 23, 54

CLOSTRIDIOPEPTIDASA A, 23

CLOTIAPINA, 48

CLOTRIMAZOLE, 23, 26

CLOXACIL·LINA, 30

CLOZAPINA, 48

CODEÏNA, 52

COLECALCIFEROL, 12, 13

COLESTIRAMINA, 22, 70

COLISTIMETAT, 32, 102

COLQUICINA, 44

COMPLEX DE PROTROMBINA, 15

COTRIMOXAZOLE, 31

D

DACARBAZINA, 38

DALTERAPINA, 14

DAPSONA, 34

DAPTOMICINA, 32, 102

DARBEPOETINA ALFA, 16

DARUNAVIR, 34

DASATINIB, 40, 102

DAUNORUBICINA, 39

DEFERASIROX, 57

DEFERIPRONA, 57

DEFEROXAMINA, 57

DESFLURÀ, 45

DESMOPRESSINA, 28

DEXAMETASONA, 28, 54, 73

DEXCLORFENIRAMINA, 52

DEXKETOPROFÈN, 43, 103

DEXPANTENOL, 12

DEXRAZOXÀ, 57

DEXTRÀ 40, 16

DEXTROMETORFAN, 52

DIAZEPAM, 48, 75, 76

DICLOFENAC, 43, 54

DIDANOSINA, 35

DIFENHIDRAMINA, 52

DIGOXINA, 18

DILTIAZEM, 21

DINOPROSTONA, 26

DIPIRIDAMOL, 14

DOBUTAMINA, 18

DOCETAXEL, 39

DOMPERIDONA, 9

DOPAMINA, 18

DORIPENEM, 31, 102

DORNASA ALFA, 52, 102

DOXAZOSINA, 19, 72

DOXICICLINA, 30

DOXILAMINA, 52

DOXORUBICINA LIPOSOMAL, 39, 102

DOXORUBICINA LIPOSOMAL PEGILADA, 39, 102

DROTECOGINA ALFA ACTIVADA, 14, 102

ÍNDeX aLFaBètic

107

e

ECULIZUMAB, 42, 104

EDROFONI, 49

EFAVIRENZ, 35

EFEDRINA, HIDORCLORUR, 51

EMTRICITABINA, 35

ENALAPRIL, 22, 68, 103

ENFUVIRTIDA, 35

ENOXAPARINA, 14, 63, 64, 65

ENTECAVIR, 35

EPINEFRINA, 15, 18, 45

EPIRUBICINA, 39

EPOETINA ALFA, 16

EPOETINA BETA, 16

EPOETINA BETA, METOXI-POLIETILENGLICOL, 16

EPOPROSTENOL, 14

ERGOTAMINA, 46

ERITROMICINA, 25, 31, 54, 103

ERLOTINIB, 40, 102

ERTAPENEM, 31, 102

ESCOPOLAMINA, 9

ESMOLOL, 21, 103

ESPIRONOLACTONA, 20

ESPONJA DE TROMBINA I, 15, 102

ESTAVUDINA, 35

ESTRAMUSTINA, 40

ESTREPTOMICINA, 31

ETAMBUTOL, 33, 34

ETANERCEPT, 42, 102

ETIL, CLORUR, 45

ETOMIDAT, 45

ETOPÒSID, 39

ETRAVIRINA, 35

EXEMESTÀ, 41

F

FACTOR IX PLASMÀTIC, 15

FACTOR IX RECOMBINANT, 15

FACTOR VII ACTIVAT, 15

FACTOR VIII PLASMÀTIC, 15

FACTOR VIII RECOMBINANT, 15

FACTOR VON WILLEBRAND, 15

FENILBUTIRAT SÒDIC, 13, 102

FENILEFRINA, 51, 55

FENILEFRINA, HIDROCLORUR, 18

FENITOÏNA, 18, 47

FENOBARBITAL, 46

FENOXIMETILPENICIL·LINA, 30

FENTANIL, 45, 46

FERRO (II), SULFAT, 16, 65

FERRO (III), HIDRÒXID SACAROSA, 16

FERROGLICINA, SULFALT, 16

FINASTERIDA, 27

FITOMENADIONA, 15

FLECAÏNIDA, 18

FLUCONAZOLE, 33

FLUDARABINA, 38

FLUDROCORTISONA, 28, 73

FLUFENAZINA, 48

FLUMAZENIL, 57

FLUNITRAZEPAM, 48, 75, 77

FLUORESCEÏNA, 55

FLUOROURACIL, 39

FLUOXETINA, 49

FLUTAMIDA, 41

FLUTICASONA, 51, 71, 78, 103

FÒLIC, ÀCID, 16

FOLINAT, CÀLCIC, 57

FOLITROPINA ALFA, 27, 72, 73

FOLITROPINA BETA, 27, 72, 73

FONDAPARINUX, 15, 102

FORMOTEROL, 51, 77, 78, 103

FOSAMPRENAVIR, 34

FOSCARNET, 34

FOSFOMICINA, 32

FOTEMUSTINA, 38, 102

FUROSEMIDA, 20, 66

FUSÍDIC, ÀCID, 23

G

GABAPENTINA, 47

GANCICLOVIR, 34, 102

GEFITINIB, 40, 102

GELATINA, 16

GEMCITABINA, 39

GEMFIBROZIL, 22, 70

GENTAMICINA, 24, 32, 54

GLATIRAMER, 42, 104

GLIBENCLAMIDA, 11, 61

GLICEROL, 10

GLICLAZIDA, 11, 61

GLIMEPIRIDA, 11, 61

GLUCAGÓ, 29

GLUCOSA, 16, 17

GONADOTROFINA CORIÒNICA

HUMANA, 27

GONADOTROFINA MENOPÀUSICA HUMANA, 27

GOSERELINA, 41, 74

GRANISETRÓ, 9

ÍNDeX aLFaBètic

108

H

HALOPERIDOL, 48

HEPARINA SÒDICA, 14

HEXETIDINA, 8

HIDRALAZINA, 19

HIDROCLOROTIAZIDA, 20, 22, 103

HIDROCORTISONA, 8, 20, 24, 28, 54, 70, 71, 73

HIDROXICLOROQUINA, 50

HIDROXICOBALAMINA, 12

HIDROXIETILMIDÓ, 16

HIDROXIUREA, 40

HIDROXIZINA, 48

HORMONA FOL·LICLE ESTIMULANT, 27

HORMONA LUTEÏNIZANT, 27, 72, 73

HYDROCOTILE ASIATICA, 23

i

IBRITUMOMAB TIUXETAN ITRIO-90 (90Y), 58

IBUPROFÈN, 19, 43

ICATIBANT, 19

IDARUBICINA, 39

IDURSULFASA, 13, 104

IFOSFAMIDA, 38

ILOPROST, 14

IMATINIB, 40

IMIGLUCERASA, 13, 102, 104

IMIPENEM / CILASTATINA, 31, 102

IMIPRAMINA, 49

IMMUNOGLOBULINA ANTIHEPATITIS B, 35

IMMUNOGLOBULINA ANTIRÀBICA, 35

IMMUNOGLOBULINA ANTIRH (D), 36

MMUNOGLOBULINA ANTITETÀNICA, 36

IMMUNOGLOBULINA DE CONILL ANTITIMOCÍTICA HUMAN, 42, 102

IMMUNOGLOBULINES HUMANES, 35

INDAPAMIDA, 20, 22, 103

INDINAVIR, 34

INDOMETACINA, 19, 43

INFLIXIMAB, 42, 102

INHIBIDOR ESTERASA C1 HUMANA, 15, 102

INSULINA ASPART, 11

INSULINA ASPART PROTAMINA, 11

INSULINA GLARGINA, 11

INSULINA ISOFÀNICA, 11

INSULINA REGULAR, 11

INTERFERÓ ALFA-2B, 41, 104

INTERFERÓ BETA-1A, 41, 104

INTERFERÓ BETA-1B, 41, 104

IPRATROPI, BROMUR, 51

IRINOTECÀ, 40

ISOFLURÀ, 45

ISONIAZIDA, 33, 34

ISOPRENALINA, 18

ISOSORBIDA, MONONITRAT, 18

ISOTRETINOÏNA, 25, 103

ITRACONAZOLE, 33

J

JOSAMICINA, 31, 103

K

KETAMINA, 45 KETOCONAZOLE, 33

L

LABETALOL, 20

LACTITOL, 10, 60

LACTULOSA, 10, 60

LAMIVUDINA, 35

LAMOTRIGINA, 47, 102

LAPATINIB, 40, 103, 104

LATANOPROST, 55, 78

LAURILSULFAT, SÒDIC, 10

LENALIDOMIDA, 42, 102

LENOGASTRIM, 41

LEPIRUDINA, 14

LETROZOLE, 41

LEUPRORELINA, 41, 74

LEVETIRAZETAM, 47

LEVODOPA, 47

LEVOFLOXACINA, 32

LEVOMEPROMAZINA, 47

LEVONORGESTREL, 26, 27

LEVOSIMENDAN, 18, 102

LEVOTIROXINA, 29

LIDOCAÏNA, 18, 45

LINEZOLID, 32, 102

LISINOPRIL, 22, 68, 103

LITI CARBONAT, 48

LOPERAMIDA, 10

LOPINAVIR/RITONAVIR, 34

LORATADINA, 53

LORAZEPAM, 48, 75, 76

LORMETAZEPAM, 48, 75, 77

LOSARTAN, 22, 69, 102

LOVASTATINA, 22, 69, 103

LUTROPINA ALFA, 27, 102

ÍNDeX aLFaBètic

109

m

MAGALDRAT, 8, 103

MAGNESI, HIDRÒXID, 8

MAGNESI, LACTAT, 13

MANNITOL, 17

MARAVIROC, 35

MEBENDAZOLE, 50

MEDROXIPROGESTERONA, 54

MEGESTROL, 41

MELFALAN, 38

MEPIVACAÏNA, 45

MERBROMINA, 24

MERCAPTOPURINA, 38

MEROPENEM, 31, 102

MESALAZINA, 11

MESNA, 52, 57

METACOLINA, 57

METADONA, 49

METAMIZOLE, 46

METFORMINA, 11

METILDOPA, 19

METILERGOMETRINA, 26

METILFENIDAT, 49

METILPREDNISOLONA, 28, 71

METIONINA, 23, 54

METOCLOPRAMIDA, 9

METOPROLOL, 21, 66

METOTREXAT, 38

METRONIDAZOLE, 26, 32

MICOFENOLAT DE MOFETIL, 42

MICONAZOLE, 8, 23, 26

MIDAZOLAM, 48

MIGLUSTAT, 13, 104

MILRINONA, 18

MISOPROSTOL, 8, 26

MITOMICINA, 39

MITOTÀ, 40

MITOXANTRONA, 39

MIVACURI, 43

MOLSIDOMINA, 18

MORFINA, 46

MOXIFLOXACINA, 32, 103

MUPIROCINA, 23

MYCOBACTERIUM BOVIS, 42

N

NADROPARINA, 14, 63, 64, 65

NALOXONA, 57

NALTREXONA, 49

NAPROXÈN, 43

NATALIZUMAB, 42, 104

NELARABINA, 38, 102

NELFINAVIR, 34

NEOMICINA, 10, 23, 51

NEOSTIGMINA, 49

NEVIRAPINA, 35

NIFEDIPINA, 21

NILOTINIB, 40, 103

NIMODIPINA, 21

NISTATINA, 8

NITRAT DE PLATA, 24

NITROFURAL, 23, 24

NITROFURANTOÏNA, 24, 32

NITROGLICERINA, 18

NITROPRUSIAT, SÒDIC, 19

NORADRENALINA, 18

NOREPINEFRINA, 18

NORETISTERONA, 27

NORFLOXACINA, 32

NORTRIPTILINA, 49, 103

o

OCTREÒTIDA, 28

OLANZAPINA, 48

OMALIZUMAB, 52, 103

OMEPRAZOLE, 9, 60

ONDANSETRÓ, 9

OSELTAMIVIR, 35

OTILONI BROMUR, 9

OXALIPLATÍ, 39

OXIBAT SÒDIC, 49, 102

OXIBUPROCAÏNA, 55

OXIBUTININA, 27

OXICODONA, 46, 103

ÒXID NÍTRIC, 53

OXITOCINA, 28

p

PACLITAXEL, 39

PALIVIZUMAB, 36

PAMIDRÒNIC, ÀCID, 44

PANCREATINA, 11

PANITUMUMAB, 40, 102

PARACETAMOL, 46

PARAFINA LÍQUIDA, 10

PERMETRINA, 50

PERÒXID D’HIDROGEN, 24

PERÒXID DE BENZOILOXI, 25, 103

PETIDINA, 46

PICOSULFALT SÒDIC / MAGNESI, ÒXID, 10, 102

PILOCARPINA, 54

PIOGLITAZONA, 12, 103

POTASSI, ACETAT, 17

POTASSI, BICARBONAT, 13

POTASSI, CITRAT, 27

POTASSI, CLORUR, 16, 17

POTASSI, GLUCOHEPTONAT, 13

POTASSI, IODUR, 29, 103

POVIDONA IODADA, 8, 24, 26

ÍNDeX aLFaBètic

110

PARICALCITOL, 12

PAROMOMICINA, 10

PAROXETINA, 49

PEGFILGRASTIM, 41, 102

PEGINTERFERÓ ALFA-2A, 41, 104

PEGINTERFERÓ ALFA-2B, 41, 104

PEMETREXED, 38, 102

PENICIL·LINA G, 30

PENICILAMINA, 43

PENTAMIDINA, ISETIONANT, 50

PENTOSANOPOLISULFÚRIC, ÀCID, 21

PENTOXIFIL·LINA, 20

PERFENAZINA, 48

PERINDOPRIL, 22, 68, 103

PIPEMÍDIC, ÀCID, 32, 103

PIPERACIL·LINA/TAZOBACTAM, 30, 102

PIRAZINAMIDA, 33, 34

PIRIDOSTIGMINA, 49

PIRIDOXINA, 12, 33, 34, 52

PIRIMETAMINA, 50

PLANTAGO OVATA, 10

POLIDOCANOL, 21

POLIESTIRENSULFONAT, CÁLCIC, 57

POLIETILENGLICOL, 10

POSACONAZOLE, 33, 102

PRAVASTATINA, 22, 69, 103

PREDNISOLONA, 28, 51, 54, 73

PREDNISONA, 28, 73

PRILOCAÏNA, 45

PRIMIDONA, 46

PROCAÏNA, 45

PROCAÏNAMIDA, 18

PROCARBAZINA, 40

PROGUANIL, 50

PROMETAZINA, 52

PROPAFENONA, 18

PROPOFOL, 45

PROPRANOLOL, 21

PROTAMINA, 57

r

RALTEGRAVIR, 35

RALTITREXED, 38, 102

RAMIPRIL, 22, 68, 103

RANIBIZUMAB, 55

RANITIDINA, 8, 59

RASBURICASA, 57

REMIFENTANIL, 45

REPAGLINIDA, 12, 61, 103

RETINOL, 54

RIBAVIRINA, 34, 102, 104

RIFABUTINA, 33

RIFAMPICINA, 33, 34

RILUZOLE, 49

RINGER, 16

RINGER LACTAT, 16

RISPERIDONA, 48

RITODRINA, 26

RITONAVIR, 34

RITUXIMAB, 40, 102

RIVAROXABAN, 14, 102

RIZATRIPTAN, 46, 75, 103

ROCURONI, 43

ROPIVACAÏNA, 45

S

SALBUTAMOL, 52, 77

SALMETEROL, 103, 51, 77, 78

SAQUINAVIR, 34

SELEGILINA, 47

SENÒSIDS A I B, 10

SERTRALINA, 49

SEVELAMER, 57

SEVOFLURÀ, 45

SILDENAFIL, 27

SILIBININA, 57

SIMVASTATINA, 22, 69

SIROLIMUS, 42, 102

SODI, ACETAT, 17

SODI, BICARBONAT, 8, 17

SODI, CLORUR, 16, 17

SODI, CLORUR 20%, 50

SODI, CLORUR 5%, 55

SODI, FOSFAT, 17

SODI, FOSFAT DIBÀSIC, 10

SODI, FOSFAT MONOBÀSIC, 10

SODI, LACTAT, 16

SOLUCIÓ CARDIOPLÈGICA, 17

SOLUCIÓ CONSERVACIÓ ÒRGANS, 58

SOLUCIÓ REHIDRATACIÓ ORAL, 10

SOMATOSTATINA, 28

SOMATOTROPINA, 28, 104

SORAFENIB, 40, 102, 104

SOTALOL, 21

SUCRALFAT, 9

SUGAMMADEX, 57

SULFADIAZINA, 31

SULFADIAZINA ARGÈNTICA, 24

SULFAMETOXAZOLE/TRIMETOPRIM, 31

SULFASALAZINA, 11

SULPIRIDA, 48

SUMATRIPTAN, 46, 75

SUNITINIB, 40, 102, 104

SURFACTANT PULMONAR PORCÍ, 53

SUXAMETONI, 43

ÍNDeX aLFaBètic

111

t

TACROLIMUS, 42

TAMOXIFÈN, 41

TAMSULOSINA, 27, 72

TAU KIT, 57

TEÏCOPLANINA, 32, 102

TELBIVUDINA, 35, 104

TEMOZOLOMIDA, 38

TEMSIROLIMUS, 42, 102

TENECTEPLASA, 14

TENOFOVIR, 35

TENOFOVIR DISOPROXIL, 35

TEOFIL·LINA, 52

TERBUTALINA, 51, 77, 103

TERLIPRESSINA, 28

TETRACAÏNA, 45, 55

TETRACOSÀCTIDA, 28

TETRIZOLINA, 54

TIAMAZOLE, 29

TIAMINA, 12

TIETILPERAZINA, 52

TIGECICLINA, 30, 102

TIMOLOL, 55

TINZAPARINA, 14, 63, 64, 65

TIOGUANINA, 38

TIOPENTAL, 45

TIPRANAVIR, 34

TIROFIBAN, 14

TIROTROPINA ALFA, 57

TOBRAMICINA, 32, 54

TOCILIZUMAB, 42, 102

TOCOFEROL, 12

TOPIRAMAT, 47

TOPOTECÀ, 40

TOXINA BOTULÍNICA TIPUS B, 43

TOXINA BOTULÍNICA TIPUS A, 43

TRABECTEDINA, 39, 102, 104

TRAMADOL, 46

TRANDOLAPRIL, 22, 68, 103

TRANEXÀMIC, ÀCID, 15

TRASTUZUMAB, 40, 102

TRETINOÏNA, 25, 40, 102, 103

TRIAMCINOLONA, 11, 28, 73

TRIFLUOPERAZINA, 48

TRIPSINA, 23

TRIPTORELINA, 41, 74

TROPICAMIDA, 55

TUBERCULINA, 57

u

UBTEST, 57

URAPIDIL, 19

UROFOLITROPINA, 27, 72, 73

UROQUINASA, 14

URSODEOXICÒLIC, ÀCID, 9

V

VACUNA ANTIPNEUMOCÓCCICA CONJUGADA, 36

VACUNA ANTIPNEUMOCÓCCICA POLISACÀRIDS PURIFICATS, 36

VACUNA ANTIRÀBICA, 37

VACUNA ANTIRUBÈOLA, 37

VACUNA ANTITETÀNICA, 36

VACUNA DE LA GRIP, 36

VACUNA DTPa, 36

VACUNA DTPA / HIB / VPI, 37

VACUNA FEBRE GROGA, 37

VACUNA HAEMOPHILUS INFLUENZAE B, ANTÍGEN CONJUGAT, 36

VACUNA MENINGOCOC, 36

VACUNA TD (TOXOIDE DIFTÈRIC / TOXOIDE TETÀNIC), 36

VACUNA TRIPLE VÍRICA, 36

VACUNA VIRUS HEPATITIS A, 36

VACUNA VIRUS HEPATITIS B, 36

VACUNA VIRUS POLIOMIELITIS, 36

VACUNA VIRUS VARICEL·LA, 37

VALACICLOVIR, 34, 103

VALGANCICLOVIR, 34, 102

VALPROIC, ÀCID, 47

VALSARTAN, 22, 69, 102

VANCOMICINA, 32

VASELINA, 23, 25, 55

VECURONI, 43

VENLAFAXINA, 49

VERAPAMIL, 21

VERTEPORFINA, 55

VIGABATRINA, 47

VINBLASTINA, 39

VINCRISTINA, 39

VINORELBINA, 39

VITAMINES/MINERALS, 12

VORICONAZOLE, 33, 102

W

WARFARINA, 14

Z

ZANAMIVIR, 35

ZIDOVUDINA, 35

ZINC ÒXID, 23

ZINC, ACETAT, 13, 102

ZINC, ÒXID, 23

ZOLENDRÒNIC, ÀCID, 44, 102

ZOLMITRIPTAN, 46, 75, 103

ZUCLOPENTIXOL, 48

guia farmacoterapeutica-10

Education