GRUPOS HOTELEROS EN ESPAÑA

.../principales grupos hoteleros por su presencia en España (1 de enero) 2016 2017

Est. Ud. Aloj. Est. Ud. Aloj.

91 HM HOTELS

92 GF HOTELES

93 ALEXANDRE HOTELS

94 ZENIT HOTELES

95 4R HOTELS

96 PRINSOTEL

97 SIDORME HOTELS

98 PORT HOTELS

99 INVISA HOTELES

100 GARBI

OLA HOTELS

102 CORDIAL CANARIAS HOTELS & RESORTS

103 SB HOTELS

104 SEASIDE HOTELS

105 SERHS HOTELS

106 HOTELES CENTER

107 PALIA HOTELS

108 DUNAS HOTELS & RESORTS

109 DREAMPLACE HOTELS & RESORTS

110 GLORIA PALACE

111 CELUISMA

112 INTERTUR

113 GRUPO BALI

114 ZT HOTELS

115 HELIOS

116 SPRING HOTELES

117 GEMA HOTELES

118 GRUPO CURSACH HOTELES

119 LEO MANAGEMENT

120 HL HOTELES LÓPEZ

121 GUITART HOTELS

122 MONARQUE HOTELES

123 DERBY HOTELS COLLECTION

124 INTUROTEL

125 HOTELS NUÑEZI NAVARRO

126 SH HOTELES

127 EIX HOTELS

128 ALDIANA

129 CHECKIN HOTELES

130 SALLES HOTELS

8

4

5

17

6

6

11

7

5

7

9

6

7

4

10

9

6

4

4

4

9

6

3

5

4

3

6

3

15

6

9

6

20

7

9

6

4

3

4

9

1.262

1.360

1.333

1.331

1.326

1.294

1.004

1.287

1.280

1.272

1.267

1.462

1.257

1.208

1.207

1.204

1.204

1.190

1.183

1.145

1.143

1.125

1.122

1.177

1.084

1.076

1.072

1.056

1.051

1.052

1.342

1.026

1.022

1.020

909

1.007

993

975

752

964

»

17

14

10

15

20

11

« 3

1.366

1.360

1.333

1.331

1.326

1.294

1.294

1.287

1.280

1.272

1.267

1.260

1.257

1.208

1.207

1.204

1.204

1.190

1.183

1.145

1.143

1.125

1.122

1.085

1.084

1.076

1.072

1.056

1.051

1.048

1.047

1.026

1.022

1.020

1.011

1.007

999

975

973

964

Enero 2017

El director general de Turisme posa Lloret com a exemple de bona gestió PER NOVA RÀDIO LLORET | EL 27 DE GENER DE 2017 | ACTUALITAT DESTACAT

IMATGE: OCTAVI BONO, AHIR | FONT: NRLL

“Cal un sector turístic potent que integri una part important de l’estructura econòmica de Catalunya”. Són paraules del director general de Turisme, Octavi Bono, expressades aquesta nit, en el sopar col•loqui del Club d’Economia de Lloret.

Bono, que ha centrat el seu discurs en la visió a mig i llarg termini, ha afegit que el turisme és un generador d’oportunitats i de riquesa al país i, per aquest motiu, cal dissenyar un full de ruta que aglutini totes les estratègies necessàries per impulsar la competitivitat.

En aquest sentit, el director general de Turisme ha posat Lloret com a exemple de bona gestió. Assegura que l’execució del pla operatiu, que en el pròxim mes es firmarà el finançament gràcies a la col•laboració de l’Ajuntament, la Generalitat, el sector privat i la Diputació, enfortirà la marca de la destinació i, de retruc, servirà per extrapolar aquesta experiència en altres indrets.

La presidenta del Club d’Economia, Cristina Cabañas, està completament d’acord amb les paraules del director general de Turisme.

El sopar col•loqui amb el director general de Turisme, Octavi Bono, ha tingut lloc, aquesta nit passada, a la Sala Palas Atenea del Guitart Central Park. Un acte que ha aplegat a un bon grapat de lloretencs que són professionals del sector.

Cristina Cabañas no ha pogut avançar quins seran els convidats de les properes trobades del Club d’Economia, però sí que ha assegurat que ja s’està treballant en l’agenda d’aquest 2017.

El Club d’Economia rebrà Octavi Bono, director general de Turisme, aquest dijous PER NOVA RÀDIO LLORET | EL 25 DE GENER DE 2017 | ACTUALITAT DESTACAT

IMATGE: OCTAVI BONO | FONT: NOTICIES TGN

Octavi Bono, director general de Turisme, serà demà a Lloret, per assistir al sopar-col•loqui del Club d’Economia. Es tracta d’un acte reservat als socis del club, en què hi assistiran l’alcalde Jaume Dulsat, Enric Dotras, president del gremi d’hostaleria, i Cristina Cabañas, presidenta del Club d’Economia.

El nou director general de la cadena hotelera Guitart, Roberto Torregrosa, ha explicat ques’aprofita l’assemblea de l’entitat per convidar personalitats destacades, com és el cas d’Octavi Bono.

Roberto Torregrosa ha explicat que en la majoria de col•loquis que organitza el Club d’Economia es parla de turisme perquè és el principal motor econòmic del municipi. Pel que fa a aquesta temporada, les sensacions són molt positives.

El sopar-col•loqui del Club d’Economia es farà demà dijous, a partir de dos quarts de nou del vespre, a l’hotel Guitart Central Park.

D’altra banda, de cara a dissabte, el Palas Atenea acull una festa titulada La nit de la neu. A banda de sopar i ball, es farà un sorteig d’un cap de setmana per a dues persones a l’aparthotel que el grup Guitart té a la Molina.

La sala Palas Atenea, que va obrir les portes fa trenta anys, ha estat reformada de dalt a baix.

leconomic.cat ANY 8 | NÚMERO 266 | DIUMENGE, 15 DE GENER DEL 2017

PUBLICACIÓ D’INFORMACIÓ I ANÀLISI SOBRE L’EMPRESA

Les empreses demoda sosteniblesón cosa catalanaLa firma catalana Holaluz, que factura 100 milions d’euros, vol ser

una plataforma d’intercanvi d’energia entre consumidors i productors

SISTEMA ELÈCTRIC PÀGINA 9

PROMOURE L’AUTOCONSUMCOMERÇ PÀGINES 28-29

DISTRIBUCIÓ PÀGINA 13

Sorli Discau renova laimatge i potencia labotiga de proximitat

L’externalització de plantilles als hotels perreduir costos augmenta la precarietat laborali va en direcció contrària als objectius d’un

turisme sostenible i exigentj Pàgines 4-8

OPORTUNITATS DE NEGOCI PÀGINES 48-49

L’inici d’obertura invitaa prendre posicions enla Cuba emergent

CONCEPCIÓ PATXOT, PROFESSORA UB PÀG. 24-26

“Els pitjors anys percobrar les pensionsseran a partir del 2022”

DIUMENGE, 15 DE GENER DEL 20172 L’ECONÒMIC

Sumari

EMPRENEDORS

GRAN ANGULAR

GRAN ANGULAR

EMPRESES

OPINIÓ

BORSA

EINES

16

Asseguradora,de compresMutua dePropietarios preparafusionar firmes.

04

BalançL’Íbex tanca per sotade com va arrencar.

Macson té un plaper créixerLa marca vol arribara les cent botigues entres anys.

24

David Avilés

37

Enric I. Canela

Santiago Pagès

Trycco també enels mòbilsL’empresa debustiada explora elmón virtual.

Model turísticde baix costEls hotelsexternalitzenplantilla per abaratircostos a costa de laprecarització delstreballadors

51

Moda sosteniblei rendibleCatalunya lidera elmercat de la roba querespecta el medi.

38

Productes apunt de caducarGoodafter és laproposta d’una joveemprenedora.

Sorli innova enles botiguesEl grup català estàrepensant la sevadistribució.

33 ExecucionshipotecàriesHi ha dubtes sobre siels bancs podeninstar a executar.

48

10

30

14

Holaluz apostaper l’autoconsumL’elèctrica vol seruna plataformad’intercanvi.

Jaume Giné

El patiment deles pimesCreix la bretxa entregrans i petitesempreses.

19Jacint Soler

43

44

13

09

El ‘wine bar’ delPetit CellerVol fer-se un foraten els espais perbeure vins de luxe.

Un modelenergètic a la UESuggeriments de laComissió.

Oportunitats denegoci a CubaL’illa avança cap al’obertura del seumercat.

29

54

39Francesc Granell

12

ConcepcióPatxot“La gravetat per alpensionista vindrà apartir del 2022”

Franc Ponti

16

36

FOCUS

56

Maria Buhigas

47

19

Francesc Roca

Josep Soler

27 Santiago NiñoJoan Torrent31

Maribel Berges33

Raül Ramos34

27

51

38

09

29

48

1424

13

04

12

4 L’ECONÒMIC

FOCUS

o hi ha discussiópossible sobreel fet que el tu-risme és un sec-tor motor de

creació de llocs de treball. Arabé, les estadístiques posen demanifest que –malgrat que ca-da cop ens arriben més turistes

Nque es deixen més diners– al’hostaleria hi ha els treballa-dors més mal pagats i els quemés precarietat tenen, una si-tuació que s’ha agreujat elsdarrers anys fins al punt quehan transcendit no pocs casosd’hotels que tenen els treba-lladors en condicions gairebéd’explotació. La gravetat delfenomen ha portat els matei-xos hotelers a fer un toc

d’atenció al seu sector per fre-nar la deriva. Des d’una pers-pectiva més general, tot aixòsembla donar la raó als econo-mistes que defensen que elnostre és un model turístic depreus baixos que ens empo-breix.

Aquest és el context en elqual s’ha de negociar el nouconveni col·lectiu d’hostale-ria i turisme de Catalunya que

hauria d’establir el marc derelacions laborals per als prò-xims anys. Els sindicats ja hanprocedit a denunciar l’ante-rior conveni, que expirava el2016, i adverteixen que serandurs en la negociació del nou.Paco Galván, responsabled’hostaleria de CCOO, prometmobilitzacions per intentarrevertir el procés de pèrdua deles conquestes laborals ques’havien assolit en les darreres

dècades anteriors a la crisi. Pera Jesús Lodeiro, de l’àread’hostaleria i turisme de laUGT, ara és el moment, per-què els indicadors de rendibi-litat dels hotels parlen de labona salut empresarial: “Elsector s’està guanyant molt béla vida i amb el nou convenihem de fer un canvi radical a lasituació dels treballadors;nosaltres hem posat l’espatllaen els moments complicats iara l’empresari ho ha de com-pensar”, diu.

És cert que el sector es gua-nya molt bé la vida? La qüestióes planteja en un moment ben

FRANCESC MUÑOZBARCELONA

DECISIÓ. Els hotels externalitzen un 60% dels seus treballadorsprincipalment per rebaixar costos. REPERCUSSIÓ. El procés hacomportat un increment de la precarietat laboral en el sector iuna intensificació del model turístic de preus baixos

EL TURISMES’ENTESTA ENEL ‘LOW COST’

Gener Agost

Rendibilitat hotelera i salaris dels treballadors del sector

FONT: IDESCAT/INE

INGRESSOS PER HABITACIÓ DISPONIBLE(RevPAR). En euros

FACTURACIÓ MITJANA PER HABITACIÓ OCUPADA(ADR). En euros

0

20

40

60

80

100

120

0

20

40

60

80

100

120

2008 2010 2016 2008 2010 2016 2008 2010 2016 2008 2010 2016

38,1

27,536,3

60,3 61,5

86,2 85,877,6

82,578,6 80,8

101,6Gener Agost

EVOLUCIÓ DE LES PERNOCTACIONS A CATALUNYAEn milions l’any en establiments hotelers. 2004-2016

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

2004 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15*FINS ALNOVEMBRE

2016

38,1

53,1*

39,941,9

42,5

41,945,5

49,350,2

51,9

40,8

48,2 48,4

60%Plantilla externalitzadaSón estimacions per al con-junt del sector a l’Estat espa-nyol. L’any 2014 era el 30%del total.

2011Barcelona, ciutat BiosphereL’ONU distingeix la capitalcatalana pel turisme respon-sable. L’Ajuntament estàdefinint els estàndards de lesauditories per incorporar elsconceptes de sostenibilitatsocial i laboral.

100%Hotels que externalitzenUn sondeig de PWC va pre-guntar als hotelers si els es-tabliments de la seva zonarecorrien a externalitza-cions. Tots van dir que sí.

36%Turistes prestatsBBVA Research estima queles tensions geopolítiques deles destinacions competido-res són responsables d’entreel 30% i el 36% de l’aug-ment de turistes estrangers.

LES XIFRES

Els sindicatssubratllen que elsmarges hotelers noparen de créixer

DEL 15 AL 21 DE GENER DEL 2017 5

dolç per al turisme perquè el2016 ha estat un any especial-ment bo, amb increments del8% en el nombre d’hostes i del6,4% de les pernoctacions(són dades de l’any fins al no-vembre).

Els ingressos per habitaciódisponible (RevPar) –un delsindicadors bàsics del negoci-oscil·len molt d’un mes debaixa ocupació com ara el ge-ner a un de màxima entrada declients com és el cas de l’agost(vegeu gràfic). Al conjunt deCatalunya s’observa que elsingressos en temporada altas’han recuperat de maneraàmplia, en canvi, encara no elsde la temporada baixa. Ara bé,l’anàlisi de la situació depèn decada establiment. MiquelHoms, responsable d’hotelsde la cadena catalana City Ho-tels, assegura: “Les rendibili-tats han millorat però no ne-dem en or com algú ens vol fercreure.” Homs posa de refe-rència l’any 2000, quan elpreu mitjà de la nit a l’hotelque la cadena té a Barcelonaestava en uns 115 euros i que vacaure fins a uns 82 euros el2009; ara està en 99 euros:“S’ha recuperat, però no alsnivells del 2000”, assegura.

En el cas de Barcelona, calpensar que l’augment de la de-manda ha anat paral·lel a unincrement de la planta hotele-

ra i dels apartaments turísticslegals i il·legals. Això ha con-trolat els preus fins l’any pas-sat quan la moratòria ordena-da pel govern municipal haaturat l’obertura de nous ho-tels, fet que està incidint en els

preus pressionant-los a l’alça.La satisfacció per la marxa

del negoci també és comparti-da pels hotels de la costa. Ro-berto Torregrosa, director ge-neral de Guitart Hotels, ambdiversos establiments a la

Costa Brava, explica que enca-denen dos anys satisfactoris iqualifica el 2016 de “molt bo”,el mateix que espera per al2017 i 2018 “sempre que nopassi res excepcional”, pun-tualitza.

Amb tota la prudència que esvulgui, sembla que tenir unhotel avui dia, sobretot si és aBarcelona, és un bon negoci, in’és la prova la cua d’inversorsque malden per obrir el seu es-tabliment a la capital catalana.

Ara bé, la directora de l’es-cola CETT de turisme, MariaAbellanet, pensa que és un er-ror establir un vincle entremarges empresarials i salarisdels treballadors, com prete-

nen els sindicats: “Les rendi-bilitats han d’estar relaciona-des amb el retorn de les inver-sions que s’han fet en la cons-trucció o la renovació dels ho-tels, però no amb els salaris,que estan relacionats als con-venis pactats entre empresarisi treballadors, o, en tot cas, al’assoliment d’objectius”, as-segura.

El problema d’aquest argu-ment és que no aguanta l’esce-nari contrari. Com s’ha vist,l’any 2008 la demanda va cau-re i, en conseqüència, tambého van fer els preus de les ha-bitacions, i els comptes de re-

SALARIS MITJANS ANUALS PER SECTORS En euros. Any 2014

SUBMINISTRAMENT D’ENERGIA

ACTIVITATS FINANCERES

INDÚSTRIES EXTRACTIVES

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

INDÚSTRIA MANUFATURERA

ACTIVITATS SANITÀRIES

CONSTRUCCIÓ

EDUCACIÓ

ADMINISTRATIVES

HOSTELERIA

EVOLUCIÓ DELS TREBALLADORS A L’HOSTELERIAEn milers de persones. Catalunya 2008-2016

0

50

100

150

200

250

2008 IIIT 2009 IVT 2013 2016

201,3

265,7253,0

185,7

22.858

MITJANAACTIVITATS

1

2

3

5

6

9

11

12

17

18

40.696

51.034

32.971

27.569

22.608

20.926

15.766

13.636

26.477

24.826

City Hotels, de la famíliaGanduxer, va decidirprovar l’externalització deldepartament de pis nomésen el nou hotel que vaninaugurar a Mataró el 2012:“No ho vam fer per raonseconòmiques sinó perflexibilitat i el resultat éspositiu amb matisos”,puntualitza Miquel Homs.Com que compensen elssous més baixos que tél’empresa de multiserveisno els surt més barat però síque els ajuda a fer front alproblema de l’envellimentde les plantilles. Per contra,l’elevada rotació no elspermet fer formació comvoldrien, “tot i així hoveiem com una opció defutur per nosaltres i per alsector”.

El procés invers ha fet CasualHoteles, una cadenavalenciana amb hotels adiverses ciutats espanyoles; al’inici de la crisi van acomiadarels treballadors i els vansubcontractar.“Posteriorment les coses vanmillorar i vam veure que sortiaa compte interioritzar”, diuJuan Carlos Sanjuan, màximresponsable. Assegura quetenir els treballadors enplantilla els surt rendible “ambmesos que l’estalvi pot arribaral 19%”. “¿Servei de mésqualitat? A mi el que m’importaés la qualitat de l’ocupació i si elstreballadors cobren bé, estanmés contents, treballen millor iels clients estan més satisfets”,afirma.

La teoria diu que deixar unservei no fonamental en mans

d’una empresaespecialitzada, ambtreballadors ben formats i nonegligir en el control pot serun factor de competitivitat.Fins al punt d’estar disposata pagar més per aquestasubcontractació. RobertoTorregrosa, de GuitartHotels, que ha optat pertreballadors en plantilla,pensa que l’externalitzaciópot ser una eina útil si es faservir amb seny i sensediscriminacions. Per a MariaAbellanet, del CETT, no hi hauna fórmula única, totes lesalternatives poden serbones, “els límits han de serl’excel·lència en el servei i lasostenibilitat futura, ambespecial menció de laformació del treballadors”,afirma.

Transferir o internalitzar,aquesta és la qüestió

La reforma laboraldel 2012 va facilitarl’esclat de lesexternalitzacions

6 L’ECONÒMIC

FOCUS

sultats no acabaven de qua-drar, aleshores alguns hote-lers van mirar de salvar la si-tuació passant costos fixos avariables transferint plantillaa empreses multiserveis, ambconvenis menys favorablesper als treballadors en salaris icondicions que els que esta-bleix el conveni d’hostaleria iturisme. Dit amb altres parau-les, van mirar la manerad’eludir el conveni de turis-me, que constituïa un obstacleper afrontar la guerra de preusque es va desfermar al sector.Moltes empreses es van apun-tar a l’externalització perquèels preus de les habitacions noes quedessin fora del mercat.

Homs explica que a partir del1995 i fins a l’esclat de la crisiels hotels havien consolidatunes plantilles estables perquèla demanda fins a cert punttambé ho era: “Els hotelershavíem configurat unes plan-tilles molt lineals perquè larealitat era previsible, però apartir del 2008 a mesos plensels succeïen mesos buits i a ai-xò amb una plantilla estableera difícil de respondre-hi,ens trobàvem amb unes con-dicions contractuals i de con-venis molt rígides”, explica elresponsable d’hotels de la ca-dena City.

El fenomen de les externalit-zacions no és nou en la indús-tria hotelera. Ja a finals del se-gle XX les ETT (empreses detreball temporal) van signifi-car un primer intent de subro-gar treballadors fins que lespressions van portar a modifi-car la llei que les regulava. Defet, algunes ETT es van trans-formar en empreses multiser-veis, que amb la crisi, però so-bretot després de la reformalaboral del 2012, han respostmassivament a la crida delsector d’externalitzar part deles seves plantilles.

Inicialment va afectar acti-vitats auxiliars (seguretat,manteniment, etc.), peròposteriorment es va estendre aàrees centrals com els depar-taments de pisos o bugaderia iavui dia pot afectar qualsevolprofessional que treballa en unhotel. “En l’actualitat un di-rector d’hotel pot treballaramb tot el personal d’una altraempresa”, assegura Juan Car-los Sanjuan, fundador i màximresponsable de Casual Hote-les, una cadena valencianad’establiments urbans i eco-nòmics.

Ernest Cañada investiga desde fa anys aquest fenomen i el

fruit del seu treball està reco-llit en llibres com Las que lim-pian los hoteles (2015) i, mésrecentment, Externalizacióndel trabajo en hoteles (2016).Cañada dona per bones algu-nes estimacions que s’han fetsobre la incidència de les ex-ternalitzacions als hotels es-panyols que parlen que a finalsdel 2014 representaven al vol-tant del 30% dels treballadorsdel sector i que el 2016 haurienassolit el 60% de les plantilles,amb independència de les es-trelles: “Des del 2012, que entraen vigor la reforma laboral, finsal moment present, la gestiódels recursos humans en elshotels canvia radicalment;passem a un model d’empresaon cada cop hi ha menys treba-lladors que hi estiguin vincu-lats”, explica. “Estem anantcap a un altre tipus d’hostale-ria”, afegeix Galván.

En aquest procés una fitamolt important van ser els EROque NH Hotels va fer el 2013 perreduir la plantilla en unes 500persones i subcontractar elservei, sobretot el de cambre-res de pis. Aquest cas va signi-ficar el tret de sortida perquèaltres grups s’apuntessin alcarro. El que als treballadorsafectats se’ls plantejava comun canvi poc més que de nomde l’empresa que signava lesseves nòmines, en la pràctica ide forma gradual ha significatuna pèrdua de salari, de drets icondicions per a un nombróscol·lectiu professional, de talmanera que la percepció quetenen els treballadors, moltsd’ells dones, és que han estatvíctimes d’una estafa. Tambéha estat la porta d’entrada demoltes irregularitats legals ianomalies laborals que s’expli-quen per la por dels treballa-dors de perdre la feina i no tro-

bar-ne cap més. “Hi ha em-preses de multiserveis que fanconvenis d’empresa de mane-ra irregular sense que ni sen’assabenti la plantilla, signenuns quants i s’aplica a tothom;ja hem tirat enrere 46 convenisd’empresa des que van afloraraquest tipus de negocis”, ex-plica Jesús Lodeiro, de la UGT,a tall d’exemple. També haaparegut la pràctica de pagar apreu fet: és a dir, per nombred’habitacions, de tal manera

que les jornades laborals s’hanallargat de manera intermina-ble (vegeu també pàgina 8).

El novembre passat, el presi-dent d’AC by Marriot, AntonioCatalán, va fer unes declara-cions sobre la transformacióque estava experimentantl’hoteleria que van provocarsorpresa. Algunes de les perlesque va compartir en un fòrumdel sector van ser aquestes: “Sis’ha de guanyar més a base desacrificar el personal, preferei-xo guanyar menys”; “Nosal-tres no externalitzem els pisos,no es pot pagar tres o quatreeuros per habitació, acceptaraixò suposa un deterioramentdel producte i de la imatge”; irespecte a la reforma laboral vadir: “Avui puc acomiadar pa-gant 20 dies per any i començara subcontractar, això és el quefan els que exploten les cam-breres de pis, i ho dic amb totesles lletres: exploten.”

No es pot saber què n’opina,d’aquestes afirmacions, elGremi d’Hotels de Barcelonaperquè ha declinat participaren aquest reportatge; en canvi,els hotelers consultats lamen-ten que les pràctiques d’algunsacabin afectant l’aposta per la

Manifestació convocada a Tossa per CCOO amb l’objectiu de defensar els drets del

Tal com explica ErnestCañada en el seu llibreExternalización deltrabajo en hoteles, unapart de les empresesmultiserveis que operen al’Estat es van crear peraprofitar la porta ques’obria amb la reformalaboral del 2012, però altresvan ser impulsades pergrups que ja funcionaven.Es distingeixen cinc granstipus d’empresesmultiserveis en funció de la

naturalesa de la matriu: jasiguin procedents de gransETT, d’empreses de serveisintegrals o facilityservices, d’empreses deneteja, d’empreses deseguretat o d’empreses delogística i serveis a laindústria. Moltes tenenconvenis propis querebaixen les condicions delconveni col·lectiu. Lareforma laboral del 2012trenca la prevalença delconveni col·lectiu.

Multiserveis i multiorigens

La precarització deltreball en el turismes’allunya del modelque volem

ERNEST CAÑADAINVESTIGADOR DE TURISME

Un director d’hotelpot treballar ambtot el personald’una altra empresa

No hi ha turismede qualitat sensetreball decent, ésun tema de base

MIQUEL PUIGECONOMISTA

AGUSTÍ COLOMAJUNTAMENT DE BARCELONA

ROBERTO TORREGROSADTOR. GRAL. GUITART HOTELS

JUAN CARLOS SANJUANDTOR. GRAL. CASUAL HOTELES

L’externalització noés per racionalitzarsinó per eludir elconveni col·lectiu

Externalització, sí;però si és de formaindiscriminada enspodem equivocar

DEL 15 AL 21 DE GENER DEL 2017 7

qualitat i per millorar el pro-ducte en què estan immersosmolts hotelers. Sembla clar quea Catalunya es podria fer un lli-bre de bones pràctiques hote-leres i de casos no en faltarien,però també sembla evident queles situacions que denunciensindicats i empresaris palesenun problema de model evi-dent. Per a l’economista Mi-quel Puig, autor de llibres comLa sortida del laberint (2013) oUn bon país no és un país ‘lowcost’ (2015), on critica el turis-me de masses i els efectes nega-tius sobre tota l’economia, elque està passant no fa sinó do-nar-li la raó: “Tenim molts ti-pus de turisme, de negocis, ur-bà, de sol i platja, rural, etc.,però només un únic model perdonar servei a totes aquestesmodalitats: mà d’obra barata;el problema de l’externalitza-ció és que no s’està utilitzantper aportar racionalitat a l’ac-tivitat, sinó que és la manerad’eludir el conveni col·lectiuperquè els treballadors i les fei-nes són els mateixos, però pa-gant menys, això sí.”

Per això Puig culpa princi-palment els polítics que hopermeten: “El turisme és una

activitat subvencionada, ambbaixos sous, baixes cotitza-cions i elevats costos socials. Ésun disbarat que se sosté per lamiopia dels polítics i l’egoismedels implicats”, assegura cate-gòric. Del mateix parer és Er-nest Cañada, que també és in-vestigador d’Alba Sud, un cen-tre de recerca en turisme, imembre del consell de turismei ciutat de l’Ajuntament deBarcelona: “La situació per laqual estan passant molts tre-

balladors externalitzats és unabomba de rellotgeria, les con-dicions s’han deteriorat tantque estan perdent la salut físicai psíquica i el problema l’aca-barà assumint la sanitat i lespensions públiques, això cla-rament és una privatitzaciódels beneficis i una socialitza-ció dels costos”, assegura.

Es parla de l’hoteleria comuna única cosa però en realitatés una amalgama de models degestió i de propietat que supo-

sen una complexitat afegida aaquest tema. Hi ha empreses defora del sector que hi han arri-bat per invertir-hi per les ren-dibilitats promeses, però tam-bé n’hi ha moltes que són fami-liars i que pensen ser-hi permolt temps. Aleshores ¿és re-alista aquesta imatge de l’em-presari explotador que noméscerca la rendibilitat immedia-ta? Segurament no seria ni jus-ta ni de sentit comú sinó mésaviat una mica ingènua. Potserseria més adequat veure l’ho-teler com un gestor en un sec-tor en plena convulsió que as-saja fórmules i que en algunscasos s’equivoca dramàtica-ment.

Abellanet, del CETT, reco-neix que el context està fentque les empreses se centrinmés en parts del negoci comara la venda: “Ja no vens el quetens sinó que has d’interpretarel que una demanda canviantvol en cada moment i has de sa-ber adaptar-te.” I també a te-

nir eines de comercialitzacióadequades. “Abans les habita-cions tenien un preu en tem-porada alta i un altre en tem-porada baixa, en l’actualitat elspreus poden variar fins a deuvegades en un dia” –explicaLaurent Gauze, el franquiciatmés gran de la cadena Accor al’Estat. “El negoci hoteler hacanviat radicalment, hi hallocs que s’externalitzen peròtambé s’han generat altres fei-nes”, assegura.

Això ho sap molt bé Patrick

Landman, responsable de Xo-tels, una tecnològica que ajudahotels independents en la tascade comercialitzar el seu pro-ducte. “Abans el director co-mercial o de vendes de l’hoteles limitava a tancar contractesun cop l’any, ara els preus sóndinàmics i evolucionen com lescotitzacions de la borsa, és untema molt tècnic”, explicaLandman, que subratlla quepoden millorar els ingressosdels seus clients entre un 10% iun 25%.

El cofundador de Xotels re-coneix que el sector estava for-mat per moltes petites empre-ses familiars amb un conceptede l’hoteleria molt centrat en elservei al client, però ara moltshotels són propietat de fonsd’inversió que els posen enmans de cadenes internacio-nals a canvi d’un rendiment.

Sigui com sigui, el món hote-ler ha basculat d’un negocicentrat en les persones a un al-tre més de tipus tecnològic, iaquí també hi pot haver part del’arrel del problema.

Potser això pot explicar altresneguits afegits a la precarietatcom la desprofessionalització oels dèficits en formació. JesúsLodeiro, de la UGT, recordaque el conveni va significar unintent de professionalitzar elsector: “Vam signar que laprofessió anés amb el treballa-dor i increments salarials asso-ciats a cicles formatius, peròtot ha quedat en paper mullat.”A més, els sindicats i Turismede Barcelona també van pactarel 2015 un compromís en reco-neixement del turisme que,entre altres coses, apostava pelreforçament de la professiona-litat i el compliment dels con-venis, però la realitat ha anaten la direcció contrària, segonsreconeix el mateix Ajuntamentde la ciutat. “La dinàmica deprecarització del treball en elturisme s’allunya del modelque volem: sostenible des delpunt de vista mediambiental,social i també laboral”, diuAgustí Colom, regidor que té lacartera de Turisme al consisto-ri.

Colom explica que han de-manat diversos estudis per “feraflorar” el problema en tota laseva dimensió. “Els sous baixosestan associats a poca formaciói poca estabilitat i això té con-seqüències negatives per a laqualitat del turisme”, assegurael regidor. “No hi ha turisme dequalitat sense treball decent, ésun tema de base”, afegeix Er-nest Cañada.

ls treballadors del sector turístic . ARXIU/QUIM PUIG

Work Europe es presentacom una alternativa al’externalització. AquestaETT letona cerca dèficits detreballadors en un puntd’Europa i els omple ambtreballadors d’una altra part.A l’Estat espanyol ha trobatun forat en el sector turísticque busca perfils deprofessionals poliglots,segons diu el responsableper a Espanya, Sergi Poch.Com que la Seguretat Socialdel treballador es paga al

país d’origen (sempre unpaís amb costos inferiors),pot oferir estalvis de fins a2.500 euros l’any entreballadors de jornadacompleta, pagant el mateixsou que a un treballadorlocal de la mateixa categoria.“Quan aquest estalvi es volaconseguir amboutsourcing, aquí rau elproblema”, diu Poch. Noobstant això, el directiupensa que no es potdemonitzar les

externalitzacions i insta apromoure eines deflexibilitat al sector que noacabin afectant elstreballadors. “Tenim unsistema laboral que nofunciona, hauríem de passard’un sistema que penalitza aun altre que premia fer lescoses bé amb incentiusfiscals, per exemple”,apunta. Coneixedor delsector a Europa, Poch pensaque l’actitud proteccionistaens resta ambició.

Una ETT letona cerca treballadors a Europa

El consistori deBarcelona vol feraflorar el problema iha demanat estudis

EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 DE GENER DEL 201742 | Apunts |

Mercats! Blanes, Cadaqués, Olot, Riude-llots de la Selva, Santa Coloma deFarners i Torroella de Montgrí.

PessebresBANYOLES! 11.00 a 13.00 i de 16.00 a 20.00.Carrer Valls, 6. Pessebre monu-mental de la Llar Santa TeresaJornet. Fins al 13 de gener.! 18.00 a 20.00. Can Duran. Col-lecció de figures de Jaume Duran.Fins al 13 de gener.! 18.00 a 20.00. Monestir de SantEsteve. Exposició de Pessebres deBanyoles i Comarca: 52è Concursde Pessebres de Banyoles, mostrade pessebres escolars fets ambmaterials reciclats, mostra depostals de Nadal i Patchwork, mo-nogràfic de Josep Llach i Tubert,exposició de fotografies dels con-curs estatal d’esports de munta-nya XXXI Piolet de Plata, pesse-bres tradicionals, pessebre Monu-mental del Working Progress dePessebres, exposició de figures deJordi Gich Batlle Naixement, obrade l’escultor Joan Carrera i De-llonder (1889-1952) i col·lecció dediorames rurals. Fins al 13 de ge-ner.CARTELLÀ! Pessebre Can Roseta, de RemeiMulleras. Fins al 12 de febrer.LES PLANES D’HOSTOLES! Exposició dels pessebres cons-truïts pels veïns Albert Marès,Jordi Pujolàs i els nens i nenes dela catequesi, a l’església. Per visi-tes cal trucar al telèfon 686 964888. Fins al 2 de febrer.LLANÇÀ! XXIV Mostra de Pessebres, a lacapella del port. Dies laborables,de 18.30 a 20.00; a partir del 6 degener en hores de missa; dies fes-tius, de 10.30 a 12.30 i de 18.30 a20.00; dies 25 i 26 de desembre i1 i 6 de gener, d'11.00 a 13.00. Finsal 22 de generMONT-RAS! 11.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00.Sala polivalent de l’ajuntament.XIII Mostra de Pessebres i Diora-mes. Fins al 15 de gener.PALAFRUGELL! El pessebre del museu amb fi-gures de Pilarín Bayés, al Museudel Suro. Fins al 5 de febrer.RODA DE TER! Seu de l’Agrupació Pessebrista.Pessebres, 37a Exposició de dio-rames. Horari: diumenges i festiusde 12.00 a 14.00 i de 17.00 a20.30; dissabtes i vigílies, de17.00 a 20.00 i laborables de Na-dal a Reis, de 17.00 a 20.00. Finsal 15 de gener.SANT FELIU DE PALLEROLS! Mostra de pessebres, a l’esglé-sia del Roser, 10.00 a 18.00, elsdissabtes, diumenges i festius. Iper visites en dies feiners, cal tru-car al 687 43 148. Fins al 2 de fe-brer.TORROELLA DE MONTGRÍ! Museu de la Mediterrània. Expo-sició del pessebre de Josep Mir.Fins al 30 de gener.

DansaLLORET DE MAR! 18.00. Sala Palas Atenea GuitartHotels. Festival de música i dansaVoices of Costa Brava.

ConferènciesFIGUERES! 19.00. Biblioteca Fages de Cli-ment. Xerrada LiceuBib sobrel’òpera Werther, a càrrec de PolAvinyó, del Gran Teatre del Liceu.

TertúliesPALAMÓS! 20.00. Biblioteca Lluís Barceló iBou. Tertúlia literària amb els tí-tols Lord Jim, de Joseph Conrad, iEn la solitud dels camps de cotó,de Bernard-Marie Koltès.

Donació de sangESPOLLA! 18.30 a 21.00. Sala polivalent LaCoromina.

Cap de setmanaBANYOLES! Sortida al Montgrí i a l’Estartit,per diumenge. Més informació, alCentre d’Estudis Comarcals deBanyoles, telèfon 972 572 361.BESCANÓ! 2a Marxa Corriols i pistes per laMiquela, per diumenge. Sortida,entre 08.30 a 09.30, de l’estació.! Caminada cultural Isidre Vicensa Montfullà, per diumenge, a par-tir de les 09.00, des del parc del’Ajuntament.GIRONA! Sortida Anem a... descobrir laGirona jueva, per dissabte, a les10.00. Lloc de trobada: plaça As-sumpció. Més informació a La Ca-seta, telèfon 972 221 866 o awww.girona.cat/caseta.HOSTALRIC! II Marxa popular Crema-torrons,per diumenge. Se sortirà a les09.00, de Domus Sent Soví. Ins-cripcions, a l’Oficina de Turisme,telèfon 972 87 41 65.LA BISBAL D’EMPORDÀ! 7a Marxa del Centre EsportiuClub de Tennis La Bisbal, per di-umenge. Se sortirà a les 09.00,del Club de Tennis, i les inscrip-cions es podran fer a partir de les08.30.

ExposicionsBREDA! Centre cultural Els Forns. Re-trats del Montseny, de MarianoPagès. Fins al 15 de gener.CAMPDEVÀNOL! Centre cívic. Mitologia i natura,d’Evelí Adam. Fins al 31 de març.CAMPLLONG! Restaurant Mas Canyet. Expo-sició de pintura realista de QuimEusebio. Fins al 15 de gener.CAMPRODON! Ajuntament. Exposició de foto-grafia El canvi climàtic a les glace-res dels Pirineus. Fins al 10 de ge-ner.FIGUERES! Biblioteca Fages de Climent.Exposició fotogràfica del 3r Con-curs de Fotografia Ferran Pou.Fins al 21 de gener.! Centre cívic Creu de la Mà.Mentawai, progrés o retrocés?, fo-tografies de Marina Calahorra.Fins al 13 de febrer.GIRONA! (A)parador 22. Guardianes delos objetos perdidos (poema obje-to), de Beat Keller. Fins al 14 degener.! Art En Brut Gallery. Fotografiad’autor, de Joan Mas. Fins al 17 degener.! Artusi. Obres de CatherineGleeson, François Besson, DeirdreBolger i David Duchatel. Fins al 18de febrer.! Biblioteca Carles Rahola. Mira-des a Fontserè. Fins al 4 de febrer.! CaixaForum. Accés directe. Pai-satges tòxics, obres d’Ester Parte-gàs i Miguel Ángel Rojas. Fins al10 de setembre.

! CaixaForum. Gènesi, fotogra-fies de Sebastiao Salgado. Fins al5 de març.! CaixaForum. My World. Reptesper a un món millor. Fins al 15 degener.! Casa de Cultura (2n planta).Sensacions. Dos llenguatges, delsalumnes del IES Santiago Sobre-qués. Fins al 3 de febrer.! Casa de Cultura. Sensacions.Dos llenguatges. Fins al 20 de ge-ner.! Col·legi de Periodistes. Marga-rita Rivière, obrint portes. Fins algener.! Espai 22. Mostra d'obra gràfica,de Tàpies Ponç Guinovart. Fins al14 gener.! Fundació Valvi. El cementirimarí. Memòria personal, d’Evdo-kim Perevalsky. Fins al 4 de febrer.! Girona innovació. Art 3. Fins al16 de febrer.! Museu d'Història dels Jueus.Aigües rituals. Una història delsbanys jueus de Girona. Fins al 23d'abril.! Museu d’Art de Girona. MiquelBlay, el camí de l’èxit. Fins al 17d’abril.! Museu d’Història. La Girona del’aigua. Fins al 2 d’abril.! Museu del Cinema. Sota l’ai-gua. 100 anys de la primera pel·lí-cula submarina. Fins al 29 de ge-ner.HOSTALRIC! Sala Benet Frigola. Passejantper Hostalric. Fins al 29 de gener.JOANETES! Centre de cultura i natura,Can Trona. Construint el territori.Arquitectura tradicional i paisatgea Catalunya. Fins al 22 de gener.L’ESCALA! Llibreria Vitel·la. Reversible.Fins al 7 de febrer.L’ESTARTIT! Sala d’exposicions de l’EMD.XV Mostra d’Art Local. Fins al 22de gener.LA JONQUERA! MUME. 100 anys de Ressorgi-ment. Fins al 29 de gener.! MUME. Pepita i Elisa Úriz Pi. DeBadostáin a Berlín Oriental. Histò-ria i compromís de les germanesÚriz. Fins al 26 de febrer.LLORET DE MAR! Casa de Cultura. Clarianes debosc, de Víctor Masferrer. Dins elprograma Exposicions Viatgeres.Fins al 28 de gener.

! Museu del Mar. Anem a la plat-ja. Fins al 30 de gener.OLOT! Sala 15. Icones de llum, color itransparència. Fins al 15 de gener.! Sala Oberta. Miquel Blay, senti-ment olotí. Fins al 15 de gener.PALAFRUGELL! Can Genís. Atrapats a la xarxa,fotografies els 6è Concurs de Fo-tografia de Can Genís fetes per jo-ves de 14 a 35 anys. Fins al 24 defebrer.! Fundació Josep Pla. Josep Pla ila civilització surera. Fins al 8 demaig.! Museu del Suro. Escenes delsuro, il·lustracions de Miquel Ros iSaballs. Fins al 17 de maig.PLATJA D’ARO! Parc dels Estanys. Les pedresparlen, escultura de gran formatde Josep Canals. Fins al 29 de ge-ner.RIPOLL! Biblioteca Lambert Mata. Ex-posició de poesia i tapís Teixint lanostra fortalesa. Fins al 29 de ge-ner.SALT! Les Bernardes. Fora al carrer,de Josep Burset. Fins al 27 de ge-ner.! Les Bernardes. Recycle (2016),de Dani Galindo. Fins al 27 de ge-ner.! Les Bernardes. Estranya terra(2016), de Jordi Cané. Fins al 27de gener.SANT FELIU DE GUÍXOLS! Espai K. Capella de l’anticHospital. Guixart. Mostra col·lec-tiva d’art, amb Nei Albertí, RicardoCampos, Narcís Comadira, EnricEstarlí, Ana Gutiérrez, Manel Mar-zo-Mart, Gerard Mas, Josep Mira-lles, Alex Pallí, Carles Piqueras,Joan Raset, Gerardo San Martín,Trevor Skinner, ValJep, AlbertoUdaeta. Es podrà visitar fins al 15de gener.SANT GREGORI! Biblioteca Miquel Martí i Pol.Fotografies que van participar alralli fotogràfic organitzat pelsAmics de la Fotografia ElZoom ala X Fira del Pa i la xocolata. Finsal 23 de gener.SANT JOAN DE LESABADESSES! Espai Art l’Abadia. Lugar-es /De-tener-se, de Pep Mata. Dissab-tes i diumenges, fins al 22 de ge-ner.

SANTA COLOMA DE FARNERS! Casa de la Paraula. Exposiciód'art Objectes banals, de QuimCantalozella. Fins al 19 de març.TORROELLA DE MONTGRÍ! Claustre de l’Hospital. Naturamorta, col·lectiva dels Amics de laFotografia. Fins al 28 de gener.! Espai Baix Ter del Museu de laMediterrània. Imatges inesborra-bles, de Miquel Graells. Fins al 9de gener.VILAJUÏGA! Espai d’Art del Celler Espelt.Megalitisme nocturn, fotografiesd’alguns dels dòlmens més em-blemàtics de l’Empordà, obra delgrup ANCA Lampyrids. Fins al 15de gener.

Cursets i tallersDANSA! Rupià. Dansa creativa per anens, música i dansa dins al cos.Dissabte 28 de gener, d'11.00 a13.00, a Lluerna Espai Creatiu.Més informació i inscripcions altelèfon 644 303 732.DIVERSOS! Bescanó. Taller creatiu, els di-mecres, de 20.00 a 21.00, a l’Ho-tel d’Entitats, a partir de l’11 degener. Més informació i inscrip-cions, al telèfon 629 75 60 09(Blas) o a martarosvi@gmail.com.! Bescanó. Taller de gestió d’emo-cions i conflictes, els dissabtes 21i 28 de gener, de 10.00 a 13.00, al’Hotel d’Entitats. Informació i ins-cripcions a cursos@bescano.cat oal telèfon 972 44 00 05.! Cornellà del Terri. Curs d’aroma-teràpia, a partir del 24 de gener, alcentre cultural. Més informació iinscripcions al telèfon 972 59 6736 o a www.cornelladelterri.cat.! Girona. Curs de constel·lacionsfamiliars. Dissabte 14 de gener, de16.00 a 20.00, a l’Espai Natura.Més informació i inscripcions altelèfon 972 20 33 15.! Girona. Curs de miracles, a càr-rec de José Vicente Mandé. Dime-cres 11 de gener, de 18.30 a 20.30,a l’Espai Natura. Més informació iinscripcions al 972 20 33 15.! Lloret de Mar. Taller Valora’t,aprèn a estimar-te i permet queels altres t’estimin!, a càrrec deGirona Formació en Creixent. Di-umenges 15 i 22 de gener, de10.00 a 20.00. Cal inscripció prè-via als telèfon 656 862 719 i 61632 06 98 o al a/e: gironaforma-cioencreixement@gmail.com.! Platja d’Aro. Tallers teòrics ipràctics d’hivern a l’entorn del’alimentació natural, al centre cí-vic Vicenç Bou, els dissabtes, apartir del 14 de gener, de 10.00 a13.30. Inscripcions, al mateix cen-tre cívic.! Ripoll. Taller Gestió de les emo-cions quan els pares es fan grans,pels dies 23 i 30 de gener i 6 defebrer, de 17.30 a 19.30, al casal cí-vic - La Devesa del Pla. Inscrip-cions, al mateix centre cívic o perwhatsapp al 636 09 08 08.! Rupià. Biografia: Fases i ritmesde vida. Un camí d'autocreixe-ment, a càrrec d'Isabel Campins.Diumenges 15 i 19 de gener, de09.30 a 14.30, a Lluerna EspaiCreatiu. Més informació i inscrip-cions al telèfon 644 303 732.! Rupià. Curs Vols aprendre a bio-construir?, a càrrec d'Oriol Balliu.Dissabte 14 de gener, de 10.00 a13.00, a Lluerna Espai Creatiu.Més informació al 644 303 732.! Rupià. Cus de sol pelvià, salutintegral del cos, a càrrec de MercèMiquel Tonietti. Divendres 20 degener, de 17.00 a 19.00, a LluernaEspai Creatiu. Més informació iinscripcions al 644 303 732.

! Rupià. Massatge infantil, a càr-rec de Marta Muñoz. Dies 11, 13,18, 20, 25 i 27 de gener, de 10.30 a12.00, a Lluerna. Inscripcions finsal 9 de gener, al telèfon 644 303732.! Rupià. Taller Com afrontar lespèrdues al llarg de la vida, a càrrecd’Isabel Campins. Divendres 13 degener, de 16.00 a 20.00, a LluernaEspai Creatiu. Més informació iinscripcions al telèfon 644 303732.! Rupià. Taller Com mantenir l'efi-ciència sense renunciar a tu ma-teix/a, a càrrec de Mar Morollón iSílvia Esteva. Dissabte 14 de ge-ner, de 16.00 a 19.00, a LluernaEspai Creatiu. Més informació iinscripcions al telèfon 644 303732.! Rupià. Taller Remeis naturals icasolans, a càrrec de Carme Jau-me. Dissabte 21 de gener, de10.00 a 13.30, a Lluerna EspaiCreatiu. Més informació i inscrip-cions al telèfon 644 303 732.! Rupià. Taller de constel·lacionsfamiliars, a càrrec de Núria Balliu.Dissabte 28 de gener, de 17.00 a20.00, a Lluerna Espai Creatiu.Més informació i inscripcions altelèfon 644 303 732.! Rupià. Viatge sensorial amb lesessències, a càrrec de Tània Ro-bledo. Dissabte 21 de gener, de18.00 a 20.00, a Lluerna EspaiCreatiu. Més informació i inscrip-cions al telèfon 644 303 732.

ConvocatòriesFOTOGRAFIA! Ribes de Freser. XV Concurs defotografia de la Vall de Ribes.Caldrà lliurar les obres (única-ment les fotomobils) a la següentadreça de correu electrònic: je-moca1957@gmail.com. La ins-cripció és gratuïta. Les obres de-gudament protegides i lliures dedespeses s’hauran de portar o en-viar a: Oficina de Turisme. Carre-tera de Bruguera, 2. Horari: de di-marts a dissabte, de 10 a 14.00 ide 16 a 18.00. Diumenges, de 10 a14. Data límit de presentació: 3 defebrer, a les 20.00.LITERATURA! Begur. Premi Josep Pallach deNarrativa Curta. S’estableixendues categories, una pels nens de12 a 16 anys i una altra pels de 16a 18 anys. Les obres han d’incidiren els valors del compromís sociali la solideritat. Han de ser escritesen català i no poden haver estatpremiades en cap altre concurs.L’extenció màxima de cada obraés de 3 fulls amb lletra Times NewRoman, cos 12. El termini de pre-sentació dels treballs és el 31 degener del 2017, i s’hauran de lliu-rar a l’oficina de registre d’entradade l’ajuntament de Begur. Més in-formació sobre les bases al972624155.! Girona. XXII Concurs Artístic iLiterari. Els Amics de la UNESCOde Girona convoca el concurs so-bre el tema Camins, corriols, re-correguts, senders... en les moda-litats de dibuix, carta escrita a mà,postal, narració, fotografia, ex-li-bris o marques de biblioteca, aucao article inèdit. La llengua de totsels treballs escrits serà la catala-na. El contingut de les diferentsmodalitats haurà de fer referènciaal tema del concurs. L’única ex-cepció és la de l’ex-libris que noqueda subjecte al tema. S’had’enviar l’original i dues còpies, enel cas d’article, carta i narració, inomés un original per a la restade modalitats, a la seu sociald’Amics de la UNESCO de Girona(c. Rutlla, 20-22 Hotel d’Entitats,17002 Girona), afegint la fitxa an-nexa a part. El termini d’admissióés per divendres 3 de febrer.

L’agenda

‘Reversible’ a la llibreria Vitel·la

‘Reversible’, el llibre ■ MARTA CARRETÉ

L’ESCALAFINS AL 7 DE FEBRER EXPOSICIÓL’exposició Reversible, basada en el llibre d’artistahomònim de Rosa Pou (poemes), Eugeni Prieto (fo-tografies) i Marta Carreté (maquetació i producció),parla de la pell íntima i la pell externa, a Vitel·la.

http://www.tribunaselvatana.cat/CA/4380/noticies/lloret-turisme-presenta-les-novetats-per-al-2017-a-fitur.html

Secció: Actualidad / Última Hora - Local24/01/2017

Lloret turisme presenta les novetats per al 2017 aFITURTítol: Europa Espanya Català

Lloret Turisme va participar la setmana passada a FITUR, la principal fira turística de l'estat, que télloc cada any a Madrid. L'entitat es va desplaçar fins a la capital espanyola per a participar a la firadurant els tres dies que aquesta es trobava oberta només per a professionals, de dimecres finsdivendres. Allà es van realitzar nombroses entrevistes amb mitjans de comunicació, empresestecnològiques i operadors turístics, als quals es van presentar algunes de les principals novetats ,com el calendari d'esdeveniments esportius, el nou programa de visites guiades i activitats enquatre idiomes i altres iniciatives referents a productes i esdeveniments.A banda de Lloret Turisme, fins a Madrid s'hi van desplaçar atres representants d'empresesturístiques de la vila com Evenia Hotels, Guitart Hotels, Samba Hotels, Hotel Acapulco, HotelAcacias, Hotel Xaine i les agències Viatges Guifré i Ttaveltec. Segons Elizabeth Keegan, gerent deLloret Turisme, aquest s'ha dedicat un esforç important a promocionar el turisme esportiu. "A horesd'ara tenim ja setze esdeveniments esportius confirmats, entre tornejos i competicions, el que faque durant gairebé tots els mesos de l'any tinguem competicions a la vila. Aquests esdeveniments,a més de portar gent directament, poden ser molt interessants per als operadors turístics i hotelsper a crear paquets i vendre conjuntament el producte".Els mercat espanyol segueix essent, un any més, el principal mercat emissor de Lloret de Mar. Afalta de tenir les xifres definitives de tancament del 2016, fins al 30 de novembre Lloret va rebre392.889 visitants de procedència espanyola, una xifra que representa ja un augment del 7%respecte al total de visitants de 2015.

http://www.canalajuntament.cat/sala-de-premsa/50776-ndp-lloret-turisme-presenta-les-novetats-per-al-2017-a-la-fira-fitur-a-madrid

Secció: Regional18/01/2017

Lloret de Mar. Lloret turisme presenta les novetatsper al 2017 a la fira FITUR a MadridTítol: Europa Espanya Català

És la primera fira important del sector turístic denguany i es celebrarà del 18 al 22 de generLloret Turisme es troba aquesta setmana a Madrid per a promocionar Lloret de Mar a la fira Fitur,la principal fira turística de lEstat espanyol, que té lloc del 18 al 22 de gener. Lentitat sha desplaçatfins a la capital espanyola per a participar a la fira durant els tres dies que aquesta es troba obertanomés per a professionals, de dimecres fins divendres.Durant aquests dies es realitzaran nombroses entrevistes amb mitjans de comunicació, empresestecnològiques i operadors turístics, als quals es presentaran algunes novetats com el calendaridesdeveniments esportius, el nou programa de visites guiades i activitats en quatre idiomes i altresiniciatives referents a productes i esdeveniments.Enguany sespera lassistència a la fira de més de 9.600 empreses, 165 països i regions i més de230.000 visitants.A més de Lloret Turisme, shan desplaçat fins a Madrid altres representants dempreses turístiquesde la vila com Evenia Hotels, Guitart Hotels, Samba Hotels, Hotel Acapulco, Hotel Acacias, HotelXaine i les agències Viatges Guifré i Ttaveltec. En paraules dElizabeth Keegan, gerent de LloretTurisme: Aquest any dedicarem un esforç important a promocionar el turisme esportiu icomençarem ja fent-ho a Fitur. A hores dara tenim ja setze esdeveniments esportius confirmats,entre tornejos i competicions, el que fa que durant gairebé tots els mesos de lany tinguemcompeticions a la vila. Aquests esdeveniments, a més de portar gent directament, poden ser moltinteressants per als operadors turístics i hotels per a crear paquets i vendre conjuntament elproducte.Els mercat espanyol segueix, un any més, com el principal mercat emissor de Lloret de Mar. Afalta de tenir les xifres definitives de tancament del 2016, fins al 30 de novembre, Lloret va rebre392.889 visitants de procedència espanyola, una xifra que representa ja un augment del 7%respecte al total de visitants de 2015. Demà a la nit es farà entrega dels certificats de Q QualitatTurística que atorga lICTE als hotels Aqua Hotel Bertran, lhotel Anabel, lhotel Marsol i lhotel SantaMarta; en restauració, al KFC Lloret de Mar i el McDonalds, ubicat a lavinguda Just Marlès, i enactivitats complementàries, al Jet Ski i el Lloret Water-Xtreme.Fitxer adjunt: 1484749218NDP Lloret Turisme present a Fitur.pdf

http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/1039908-el-turisme-s-entesta-en-el-low-cost.html?piwik_campaign=rss&piwik _kwd=mespubEcon%C3%B2mic&utm_source=rss&utm_medium=mespubEcon%C3%B2mic&utm_campaign=rss

Secció: Economía15/01/2017

El turisme s'entesta en el low cost'Títol: Europa Espanya Català

No hi ha discussió possible sobre el fet que el turisme és un sector motor de creació de llocs detreball. Ara bé, les estadístiques posen de manifest que malgrat que cada cop ens arriben mésturistes que es deixen més diners a l'hostaleria hi ha els treballadors més mal pagats i els que mésprecarietat tenen, una situació que s'ha agreujat els darrers anys fins al punt que han transcenditno pocs casos d'hotels que tenen els treballadors en condicions gairebé d'explotació. La gravetatdel fenomen ha portat els mateixos hotelers a fer un toc d'atenció al seu sector per frenar la deriva.Des d'una perspectiva més general, tot això sembla donar la raó als economistes que defensenque el nostre és un model turístic de preus baixos que ens empobreix.Aquest és el context en el qual s'ha de negociar el nou conveni col·lectiu d'hostaleria i turisme deCatalunya que hauria d'establir el marc de relacions laborals per als pròxims anys. Els sindicats jahan procedit a denunciar l'anterior conveni, que expirava el 2016, i adverteixen que seran durs enla negociació del nou. Paco Galván, responsable d'hostaleria de CCOO, promet mobilitzacions perintentar revertir el procés de pèrdua de les conquestes laborals que s'havien assolit en les darreresdècades anteriors a la crisi. Per a Jesús Lodeiro, de l'àrea d'hostaleria i turisme de la UGT, ara ésel moment, perquè els indicadors de rendibilitat dels hotels parlen de la bona salut empresarial: Elsector s'està guanyant molt bé la vida i amb el nou conveni hem de fer un canvi radical a lasituació dels treballadors; nosaltres hem posat l'espatlla en els moments complicats i aral'empresari ho ha de compensar, diu.És cert que el sector es guanya molt bé la vida? La qüestió es planteja en un moment ben dolç peral turisme perquè el 2016 ha estat un any especialment bo, amb increments del 8% en el nombred'hostes i del 6,4% de les pernoctacions (són dades de l'any fins al novembre).Els ingressos per habitació disponible (RevPar) un dels indicadors bàsics del negoci- oscil·len moltd'un mes de baixa ocupació com ara el gener a un de màxima entrada de clients com és el cas del'agost (vegeu gràfic). Al conjunt de Catalunya s'observa que els ingressos en temporada alta s'hanrecuperat de manera àmplia, en canvi, encara no els de la temporada baixa. Ara bé, l'anàlisi de lasituació depèn de cada establiment. Miquel Homs, responsable d'hotels de la cadena catalana CityHotels, assegura: Les rendibilitats han millorat però no nedem en or com algú ens vol fer creure.Homs posa de referència l'any 2000, quan el preu mitjà de la nit a l'hotel que la cadena té aBarcelona estava en uns 115 euros i que va caure fins a uns 82 euros el 2009; ara està en 99euros: S'ha recuperat, però no als nivells del 2000, assegura.En el cas de Barcelona, cal pensar que l'augment de la demanda ha anat paral·lel a un incrementde la planta hotelera i dels apartaments turístics legals i il·legals. Això ha controlat els preus finsl'any passat quan la moratòria ordenada pel govern municipal ha aturat l'obertura de nous hotels,fet que està incidint en els preus pressionant-los a l'alça.La satisfacció per la marxa del negoci també és compartida pels hotels de la costa. RobertoTorregrosa, director general de Guitart Hotels, amb diversos establiments a la Costa Brava, explicaque encadenen dos anys satisfactoris i qualifica el 2016 de molt bo, el mateix que espera per al2017 i 2018 sempre que no passi res excepcional, puntualitza.Amb tota la prudència que es vulgui, sembla que tenir un hotel avui dia, sobretot si és a Barcelona,és un bon negoci, i n'és la prova la cua d'inversors que malden per obrir el seu establiment a lacapital catalana.Ara bé, la directora de l'escola CETT de turisme, Maria Abellanet, pensa que és un error establirun vincle entre marges empresarials i salaris dels treballadors, com pretenen els sindicats: Les

rendibilitats han d'estar relacionades amb el retorn de les inversions que s'han fet en la construccióo la renovació dels hotels, però no amb els salaris, que estan relacionats als convenis pactatsentre empresaris i treballadors, o, en tot cas, a l'assoliment d'objectius, assegura.El problema d'aquest argument és que no aguanta l'escenari contrari. Com s'ha vist, l'any 2008 lademanda va caure i, en conseqüència, també ho van fer els preus de les habitacions, i elscomptes de resultats no acabaven de quadrar, aleshores alguns hotelers van mirar de salvar lasituació passant costos fixos a variables transferint plantilla a empreses multiserveis, ambconvenis menys favorables per als treballadors en salaris i condicions que els que estableix elconveni d'hostaleria i turisme. Dit amb altres paraules, van mirar la manera d'eludir el conveni deturisme, que constituïa un obstacle per afrontar la guerra de preus que es va desfermar al sector.Moltes empreses es van apuntar a l'externalització perquè els preus de les habitacions no esquedessin fora del mercat.Homs explica que a partir del 1995 i fins a l'esclat de la crisi els hotels havien consolidat unesplantilles estables perquè la demanda fins a cert punt també ho era: Els hotelers havíem configuratunes plantilles molt lineals perquè la realitat era previsible, però a partir del 2008 a mesos plens elssucceïen mesos buits i a això amb una plantilla estable era difícil de respondre-hi, ens trobàvemamb unes condicions contractuals i de convenis molt rígides, explica el responsable d'hotels de lacadena City.El fenomen de les externalitzacions no és nou en la indústria hotelera. Ja a finals del segle XX lesETT (empreses de treball temporal) van significar un primer intent de subrogar treballadors finsque les pressions van portar a modificar la llei que les regulava. De fet, algunes ETT es vantransformar en empreses multiserveis, que amb la crisi, però sobretot després de la reformalaboral del 2012, han respost massivament a la crida del sector d'externalitzar part de les sevesplantilles.Inicialment va afectar activitats auxiliars (seguretat, manteniment, etc.), però posteriorment es vaestendre a àrees centrals com els departaments de pisos o bugaderia i avui dia pot afectarqualsevol professional que treballa en un hotel. En l'actualitat un director d'hotel pot treballar ambtot el personal d'una altra empresa, assegura Juan Carlos Sanjuan, fundador i màxim responsablede Casual Hoteles, una cadena valenciana d'establiments urbans i econòmics.Ernest Cañada investiga des de fa anys aquest fenomen i el fruit del seu treball està recollit enllibres com Las que limpian los hoteles (2015) i, més recentment, Externalización del trabajo enhoteles (2016). Cañada dona per bones algunes estimacions que s'han fet sobre la incidència deles externalitzacions als hotels espanyols que parlen que a finals del 2014 representaven al voltantdel 30% dels treballadors del sector i que el 2016 haurien assolit el 60% de les plantilles, ambindependència de les estrelles: Des del 2012, que entra en vigor la reforma laboral, fins al momentpresent, la gestió dels recursos humans en els hotels canvia radicalment; passem a un modeld'empresa on cada cop hi ha menys treballadors que hi estiguin vinculats, explica. Estem anantcap a un altre tipus d'hostaleria, afegeix Galván.En aquest procés una fita molt important van ser els ERO que NH Hotels va fer el 2013 per reduirla plantilla en unes 500 persones i subcontractar el servei, sobretot el de cambreres de pis. Aquestcas va significar el tret de sortida perquè altres grups s'apuntessin al carro. El que als treballadorsafectats se'ls plantejava com un canvi poc més que de nom de l'empresa que signava les sevesnòmines, en la pràctica i de forma gradual ha significat una pèrdua de salari, de drets i condicionsper a un nombrós col·lectiu professional, de tal manera que la percepció que tenen elstreballadors, molts d'ells dones, és que han estat víctimes d'una estafa. També ha estat la portad'entrada de moltes irregularitats legals i anomalies laborals que s'expliquen per la por delstreballadors de perdre la feina i no trobar-ne cap més. Hi ha empreses de multiserveis que fanconvenis d'empresa de manera irregular sense que ni se n'assabenti la plantilla, signen uns quantsi s'aplica a tothom; ja hem tirat enrere 46 convenis d'empresa des que van aflorar aquest tipus denegocis, explica Jesús Lodeiro, de la UGT, a tall d'exemple. També ha aparegut la pràctica depagar a preu fet: és a dir, per nombre d'habitacions, de tal manera que les jornades laborals s'hanallargat de manera interminable (vegeu també pàgina 8).

El novembre passat, el president d'AC by Marriot, Antonio Catalán, va fer unes declaracions sobrela transformació que estava experimentant l'hoteleria que van provocar sorpresa. Algunes de lesperles que va compartir en un fòrum del sector van ser aquestes: Si s'ha de guanyar més a basede sacrificar el personal, prefereixo guanyar menys; Nosaltres no externalitzem els pisos, no es potpagar tres o quatre euros per habitació, acceptar això suposa un deteriorament del producte i de laimatge; i respecte a la reforma laboral va dir: Avui puc acomiadar pagant 20 dies per any icomençar a subcontractar, això és el que fan els que exploten les cambreres de pis, i ho dic ambtotes les lletres: exploten.No es pot saber què n'opina, d'aquestes afirmacions, el Gremi d'Hotels de Barcelona perquè hadeclinat participar en aquest reportatge; en canvi, els hotelers consultats lamenten que lespràctiques d'alguns acabin afectant l'aposta per la qualitat i per millorar el producte en què estanimmersos molts hotelers. Sembla clar que a Catalunya es podria fer un llibre de bones pràctiqueshoteleres i de casos no en faltarien, però també sembla evident que les situacions que denunciensindicats i empresaris palesen un problema de model evident. Per a l'economista Miquel Puig,autor de llibres com La sortida del laberint (2013) o Un bon país no és un país low cost' (2015), oncritica el turisme de masses i els efectes negatius sobre tota l'economia, el que està passant no fasinó donar-li la raó: Tenim molts tipus de turisme, de negocis, urbà, de sol i platja, rural, etc., perònomés un únic model per donar servei a totes aquestes modalitats: mà d'obra barata; el problemade l'externalització és que no s'està utilitzant per aportar racionalitat a l'activitat, sinó que és lamanera d'eludir el conveni col·lectiu perquè els treballadors i les feines són els mateixos, peròpagant menys, això sí.Per això Puig culpa principalment els polítics que ho permeten: El turisme és una activitatsubvencionada, amb baixos sous, baixes cotitzacions i elevats costos socials. És un disbarat quese sosté per la miopia dels polítics i l'egoisme dels implicats, assegura categòric. Del mateix parerés Ernest Cañada, que també és investigador d'Alba Sud, un centre de recerca en turisme, imembre del consell de turisme i ciutat de l'Ajuntament de Barcelona: La situació per la qual estanpassant molts treballadors externalitzats és una bomba de rellotgeria, les condicions s'handeteriorat tant que estan perdent la salut física i psíquica i el problema l'acabarà assumint lasanitat i les pensions públiques, això clarament és una privatització dels beneficis i unasocialització dels costos, assegura.Es parla de l'hoteleria com una única cosa però en realitat és una amalgama de models de gestió ide propietat que suposen una complexitat afegida a aquest tema. Hi ha empreses de fora delsector que hi han arribat per invertir-hi per les rendibilitats promeses, però també n'hi ha moltesque són familiars i que pensen ser-hi per molt temps. Aleshores ¿és realista aquesta imatge del'empresari explotador que només cerca la rendibilitat immediata? Segurament no seria ni justa nide sentit comú sinó més aviat una mica ingènua. Potser seria més adequat veure l'hoteler com ungestor en un sector en plena convulsió que assaja fórmules i que en alguns casos s'equivocadramàticament.Abellanet, del CETT, reconeix que el context està fent que les empreses se centrin més en partsdel negoci com ara la venda: Ja no vens el que tens sinó que has d'interpretar el que unademanda canviant vol en cada moment i has de saber adaptar-te. I també a tenir eines decomercialització adequades. Abans les habitacions tenien un preu en temporada alta i un altre entemporada baixa, en l'actualitat els preus poden variar fins a deu vegades en un dia explicaLaurent Gauze, el franquiciat més gran de la cadena Accor a l'Estat. El negoci hoteler ha canviatradicalment, hi ha llocs que s'externalitzen però també s'han generat altres feines, assegura.Això ho sap molt bé Patrick Landman, responsable de Xotels, una tecnològica que ajuda hotelsindependents en la tasca de comercialitzar el seu producte. Abans el director comercial o devendes de l'hotel es limitava a tancar contractes un cop l'any, ara els preus són dinàmics ievolucionen com les cotitzacions de la borsa, és un tema molt tècnic, explica Landman, quesubratlla que poden millorar els ingressos dels seus clients entre un 10% i un 25%.El cofundador de Xotels reconeix que el sector estava format per moltes petites empreses familiarsamb un concepte de l'hoteleria molt centrat en el servei al client, però ara molts hotels sónpropietat de fons d'inversió que els posen en mans de cadenes internacionals a canvi d'unrendiment.

Sigui com sigui, el món hoteler ha basculat d'un negoci centrat en les persones a un altre més detipus tecnològic, i aquí també hi pot haver part de l'arrel del problema.Potser això pot explicar altres neguits afegits a la precarietat com la desprofessionalització o elsdèficits en formació. Jesús Lodeiro, de la UGT, recorda que el conveni va significar un intent deprofessionalitzar el sector: Vam signar que la professió anés amb el treballador i incrementssalarials associats a cicles formatius, però tot ha quedat en paper mullat. A més, els sindicats iTurisme de Barcelona també van pactar el 2015 un compromís en reconeixement del turisme que,entre altres coses, apostava pel reforçament de la professionalitat i el compliment dels convenis,però la realitat ha anat en la direcció contrària, segons reconeix el mateix Ajuntament de la ciutat.La dinàmica de precarització del treball en el turisme s'allunya del model que volem: sostenibledes del punt de vista mediambiental, social i també laboral, diu Agustí Colom, regidor que té lacartera de Turisme al consistori.Colom explica que han demanat diversos estudis per fer aflorar el problema en tota la sevadimensió. Els sous baixos estan associats a poca formació i poca estabilitat i això téconseqüències negatives per a la qualitat del turisme, assegura el regidor. No hi ha turisme dequalitat sense treball decent, és un tema de base, afegeix Ernest Cañada.