generalitat de catalunya departament de medi ambient i...

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

ACORD De 2 de març de 2010, de declaració d’impacte ambiental del Projecte Reordenació d’accessos a Terrassa. C-16 i C-58, al terme municipal de Terrassa, promogut i tramitat per la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Antecedents Amb data de 14 de gener de 2008, la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través de l’òrgan gestor Gestió d’Infraestructures S.A. (GISA), tramet a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, el document ambiental de l’estudi: Reordenació d'Accessos a Terrassa. C-16 i C-58. Terrassa, per tal i d’acord amb l’article 5.1 del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel que s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, es procedeixi a iniciar el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental, amb la determinació de l’abast i nivell de detall d’aquest. Amb data 3 de març de 2008 la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC 5082) va sotmetre a informació pública l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental del projecte,Millora General. Condicionament. Reordenació d’accessos a Terrassa. Carretera C-16, PK. 20.700 al 24,500 i carretera C-58, PK. 15+500 al 20+010. Tram: Terrassa, un exemplar dels quals va tenir entrada al Departament de Medi Ambient i Habitatge el 4 de març de 2008. Amb data 13 de maig de 2008, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge, van remetre a la Direcció General de Carreteres el document d’abast sobre el contingut de l’estudi d’impacte ambiental. Amb data 4 de setembre de 2008, va tenir entrada al registre del Departament de Medi Ambient i Habitatge, un document complementari a l’estudi d’impacte ambiental, destinat a complimentar els aspectes sol·licitats en el document d’abast emès per l’òrgan ambiental i no recollits en l’estudi d’impacte ambiental al ser aprovat tècnicament per la Direcció General de Carreteres, en data de 25 de febrer, de forma prèvia a l’emissió d’aquest. Amb data 19 de març de 2009 té entrada al registre del Departament de Medi Ambient i Habitatge, per part de la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, la sol·licitud de declaració d’impacte ambiental i l’expedient d’informació pública en relació a l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental. Marc normatiu i procediment administratiu L’estudi informatiu es va sotmetre al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental previst per als projectes inclosos en l’annex I, del RDL 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, al considerar-se que forma part integrant d’un conjunt d’actuacions que comporten una remodelació important de la xarxa viària de la zona (ronda del Vallès, ronda oest de Sabadell, condicionament de la C-58, etc.).


Per tal de donar compliment a l’article 8 del Reial decret legislatiu 1/2008, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat va consultar a les següents administracions i entitats: Direcció General de Patrimoni Cultural, Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, Direcció General de Medi Natural, l’Agència Catalana de l’Aigua, la Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica de la Direcció General de Qualitat Ambiental, a l’Ajuntament de Terrassa, al Consell Comarcal del Vallès Occidental i a l’Associació per a la Defensa de la Natura Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura (ADENC). Es va rebre resposta per part del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, del Servei de Protecció de Fauna i Animals de Companyia de la Direcció General de Medi Natural, i del Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica de la Direcció General de Qualitat Ambiental, així com de la Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura (ADENC). Considerant el contingut de les respostes, l’estudi d’impacte ambiental a més del contingut especificat a la normativa sobre avaluació d’impacte ambiental, havia d’estudiar: En l’apartat d’alternatives, i atès que el PITC planteja la creació de carrils específics per al bus als corredors d’entrada a Barcelona i a les entrades de les principals àrees urbanes, un dels quals a la C-58 entre Sabadell i Meridiana - Sant Andreu a Barcelona, es proposa estudiar la viabilitat d’aprofitar l’actuació per prolongar aquesta via fins a Terrassa. Afectació que l’ampliació de la via i reordenament d’accessos sobre la connectivitat ecològica i estudi de mesures per tal de millorar-la. Les implicacions derivades de la inclusió del projecte en municipis declarats com a zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric d’acord amb el Decret 226/2006, de 23 de maig, i considerar les que disposa el Pla d’actuació per a restablir la qualitat de l’aire per als contaminants NO2 i PM10 de 40 municipis de la RMB. El vector soroll d’acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica. L’afecció de l’actuació sobre les espècies protegides i/o amenaçades, la hidrogeologia, la xarxa de camins i el patrimoni cultural.

L'estudi informatiu i l’estudi d'impacte ambiental es va sotmetre a informació pública per part de la Direcció General de Carreteres mitjançant anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de 3 de març de 2008 (DOGC núm. 5082), i s'han presentat informes i al·legacions per part de: l’Agència Catalana de l’Aigua, de la Delegació del Govern a les Societats Concessionàries d’Autopistes del DPTOP, de l’ADENC, de diferents àrees dels Ajuntaments de Terrassa i Sabadell, de la Direcció General del Transport Terrestre, de la Direcció General del Patrimoni Cultural, i del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Les al·legacions han estat valorades i respostes per GISA, i les estimades, d’acord amb l’expedient d’informació pública, seran majoritàriament tingudes en compte en fase de redacció del projecte constructiu, el qual incorporarà un projecte complementari de mesures correctores, en especial per la xarxa de camins històrics que passen a través e la C-58 i la millora de la connectivitat ecològica de la infraestructura.


En aquest sentit i en relació a les al·legacions de caire ambiental, es pronuncia l’Ajuntament de Sabadell, segons el qual cal incorporar estudi més detallat dels itineraris transversals afectats pel que fa a camins històrics, itineraris de bicicleta i també passos de fauna del que se’n derivin les corresponents mesures correctores al que GISA respon que inclourà un estudi més detallat de les mesures correctores a adoptar respecte els passos de camins històrics a través de la C-58 i els passos de fauna per les obres de drenatge i en el projecte constructiu s’estudiarà la possibilitat d’executar “obertures” en els passos de la zona de la mitjana per a donar major llum i pal·liar l’efecte túnel. També, sol·licita considerar la viabilitat del perllongament del carril bus Meridiana - Ripollet fins a Terrassa, per a ser coherent amb l’objectiu bàsic d’assolir una mobilitat sostenible, i que l’actuació produeixi la mínima afecció sobre el Parc Agrari de Sabadell. En relació a la primera, GISA dona com a resposta que la petició és competència de la Direcció General del Transport Terrestre, i en relació a la segona que l’EIA ja ho té present però que el projecte constructiu preveurà les mesures correctores necessàries als talussos L’Ajuntament de Terrassa al·lega que l’estudi informatiu no inclou cap millora de connectivitat en el Parc Territorial de la Grípia-Betzuca, malgrat la DIA corresponent al projecte, Millora general. Condicionament Autopista C-58: ampliació a tres carrils i calçades laterals. Tram: Cerdanyola del Vallès – Terrassa. Cal donar continuïtat al futur Parc Territorial augmentant els passos a través de l’autopista o bé la seva secció, enlloc de disminuir-los. També fa diferents observacions en relació a la xarxa de camins històrics afectats per l’actuació, i en concret pel de Sant Quirze del Vallès - Sant Julià d’Altura, exposa la necessitat d’estudiar la viabilitat d’incloure un pas superior sobre la C-58, ja que actualment està tallat. GISA, atenent que el camí discorre entre els termes municipals de Sabadell, Sant Quirze i Terrassa, proposa un estudi de modificació del traçat del camí, per al qual cal un acord entre els tres municipis. Així mateix fa diferents suggeriments de mesures complementaries de restauració (hàbitats, vegetació, etc.) a les incloses en l’EIA, les zones i trams de carretera que entren en desús, la connectivitat i a la disposició de pantalles acústiques i visuals (front del barri del Roc Blanc), que s’estudiaran a l’estudi constructiu. En relació a l’encreuament de la infraestructura amb el Torrent de la Betzuca, de la Grípia i les obres de drenatge Can Poal caldrà incorporar elements que permetin l’entrada de llum al túnel del primer, i assegurar la funcionalitat com a pas de fauna de tots ells amb el condicionament dels torrents i les obres de drenatge. Aquests aspectes es tindran presents al projecte complementari. L’ADENC, al·lega dèficits en la presentació d’alternatives, en l’Avaluació Ambiental Estratègica, en l’avaluació dels gasos contaminants, així com irregularitats en el tràmit administratiu, degut a efectuar el tràmit d’informació pública amb anterioritat a l’emissió del document d’abast per part de l’òrgan ambiental. Es desestimen les al·legacions corresponents a la presentació insuficient d’alternatives i al dèficit d’Avaluació Ambiental Estratègica, atenent a la no obligatorietat de considerar alternatives que el promotor no contempla i a que l’avaluació estratègica és per figures de planejament territorial, no correspon pas a projectes.


En relació a la contaminació atmosfèrica el promotor respon que l’estudi de l’emissió de partícules de les diferents alternatives, es va incloure en la documentació complementària lliurada al Departament de Medi Ambient i Habitatge. En quant a irregularitats en el tràmit el promotor respon que l’11 de gener es lliurà el document inicial, i que al no rebre el document d’abast, el 3 de març es procedí a efectuar la informació pública. Cal dir però en aquest sentit, que d’acord amb el RDL 1/2008, l’òrgan ambiental disposa 3 mesos per a l’emissió de l’informe d’abast. Els Serveis Territorials a Barcelona del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural exposen, entre d’altres mesures preventives, la necessitat de minimitzar els impactes en la realització de les obres sobre els espais agraris que encara es mantenen i evitar establir parc de maquinària en parcel·les agrícoles productives. Descripció del projecte i de l’estudi d’impacte ambiental El projecte es localitza als termes municipals de Terrassa, Sant Quirze del Vallès i Sabadell, i contempla l’ampliació de la C-58 a tres carrils des del PK 15+500 al PK 19+500, i a quatre per al tram de l’actuació corresponent a la C-16, la reordenació dels diferents accessos i sortides, així com la seva adaptació a les obres d’interconnexió amb el Quart Cinturó (B-40), i tenen per objecte d’augmentar la capacitat de la via d’acord amb les previsions d’increment de trànsit que comportarà l’entrada en funcionament del tram Abrera-Terrassa d’aquesta via.

L’estudi informatiu distingeix tres trams de l’actuació, plantejant dues alternatives pel segon tram, que configuren les dues alternatives plantejades: Tram 1: del PK 15+344 – PK 19+106 de la C-58: En aquest tram l’estudi determina l’ampliació a tres carrils del tronc de la C-58, i pel qual es planteja una solució única.


Tram 2: del PK 19+106 – PK 20+010 de la C-58 i PK 20+539 al PK 23+179 de la C-16: Aquest tram inclou l’enllaç de la C-16 amb la C-58 i el nus de l’accés de Terrassa Centre i connexió amb l’antiga N-150. L’estudi planteja una solució única per a l’enllaç entre la C-16 i la C-58, mentre que planteja dues alternatives per a la solució viària de l’actual accés a Terrassa i connexió amb l’antiga N-150: Solució 1: Planteja una remodelació de l’actual accés mitjançant la implantació d’una macro rotonda a diferent nivell (per sota de la traça del tronc de la C-16), el desviament de la traça de la N-150 i la construcció d’una col·lectora en direcció Barcelona. Solució 2: Planteja la remodelació de l’actual accés mitjançant la implantació d’una rotonda a l’actual N-150, invertir la disposició de la trompeta oest de l’actual enllaç i la construcció d’una col·lectora en direcció Barcelona.

Tram 3: del PK 23+179 al PK 24+170 de la C-16, que inclou l’accés a Terrassa Nord i l’adaptació a les obres d’interconnexió amb el quart cinturó B-40. L’estudi preveu l’ampliació a quatre carrils del tronc de la C-16 i la remodelació de l’actual accés nord de Terrassa. D’aquesta manera, les dues alternatives plantejades queden configurades de la següent manera: Alternativa 1: Tram 1 + Tram 2-solució 1 + Tram 3 Alternativa 2: Tram 1 + Tram 2-solució 2 + Tram 3 En relació a l’ocupació del sòl i balanç de terres de les 2 alternatives, la solució 1 presenta unes xifres superiors en relació a l’altra, amb un important volum d’excedents.

Alternativa Superfície d'ocupació

(m2)

Desmunts

(m3)

Terraplens (m3)

Abocador

(m3)

Préstecs (m3)

ALT 1 (T1+T2-S1-T3)

169.828 849.433 413.766 435.666 0

ALT 2 (T1+T2-S2-T3)

144.091 634.717 574.278 60.439 0

El projecte preveu la prolongació i millora de les obres de drenatge transversals existents, i la creació de 3 de noves. En general les obres de drenatge existents o projectades són tubs de 2m de diàmetre o calaixos 2x2, algunes són de 3 metres de diàmetre i una és un calaix de 5x5. Estructures previstes es concentren sobretot al tram 2 per bé que n’hi ha algunes al tram 1, pel qual es preveuen 2 ampliacions de viaducte i 4 de pas inferior. Al tram 3 totes les estructures són ja existents o corresponen al projecte de la B40. La solució 1 del tram 2 preveu 6 ampliacions passos inferiors, 1 ampliació de viaducte, 1 reconstrucció de viaducte, 3 estructures de viaducte projectat, 6 projectes d’obres de fàbrica, 1 pas inferior, 3 passos superiors (FFCC, C-16 i C-17) i 1 pèrgola. La solució 2 del tram 2, preveu l’ampliació dels passos inferiors, dues ampliacions de viaducte, 1 reconstrucció de viaducte, 2 estructures de viaducte projectat, 2 passos inferiors i 5 passos superiors.


L’estudi d’impacte ambiental, redactat per la consultora EUROGEOTECNICA, i signat per la Sra. Glòria Laviga Menal descriu i valora els factors ambientals susceptibles d’ésser afectats pel projecte. Entre els principals impactes associats a l’actuació, en destaca: El gran volum d’excedents de terres que l’actuació generarà (sensiblement superiors a l’alternativa 1) per als quals caldrà trobar destinació. L’augment en les immissions de gasos contaminats que es preveu associat a l’increment molt gran de trànsit que tindrà la via. L’increment del soroll en fase d’explotació per bé que en general es mantindran dins els límits normatius. Pertorbacions en les condicions de drenatge motiu pel qual es recomana millorar les condicions actuals poc satisfactòries dels torrents de la Font del Pont, la Betzuca i de la Grípia. El risc considerable de contaminar els torrents a causa del rentat de la calçada atès la poca entitat del cabal dels torrents. Per bé que es preveu una afectació feble a la vegetació natural, les més remarcables corresponen als trams ambientalment més sensibles amb danys a les taques residuals d’alzinar i roureda (Grípia i Betzuca), a la vegetació de ribera dels tres torrents (Grípia, Betzuca i Font del Pont) i a la pineda Parc Agrari de Sabadell. Afecció al corredor biològic nord-sud format per espais agraris i el sistema de torrents del sector per al qual es sol·licita adequar les obres de drenatge per al pas de fauna (n particular ple Senglar). Afecció al jaciment romà de Can Bosch de Basea i a Can Sabater del Torrent i Can Casanova, elements patrimonials catalogats. El document complementari lliurat com a resposta als aspectes contemplats en el document d’abast, no tractats en l’EIA al ser anterior a aquest, inclou una quantificació de l’emissió de partícules en fase de construcció, els resultats del qual són molt similars per ambdues alternatives, i relaciona les mesures correctores per tal d’evitar l’augment de pols a tenir present en fase d’execució del projecte. L’estudi d’impacte ambiental del projecte, considera els impactes globals d’ambdues alternatives un cop realitzades les mesures preventives i correctores com a compatible-moderat i conclou que la millor alternativa és la 1 (Tram 1 + Tram 2-solució 1 + Tram 3), per bé que presenta un balanç de terres sensiblement més desfavorable que la 2, però en canvi, l’alternativa 1 reordena els accessos a Terrassa d’una manera més d’acord amb el planejament i el paisatge. Entre el conjunt de mesures correctores destinades a corregir els impactes ambientals identificats destaquen: Fase de redacció del projecte constructiu Realització d’un estudi de detall de les mesures correctores a adoptar respecte els passos de camins històrics a través de la C-58 i els passos de fauna per les obres de drenatge. En fase de projecte constructiu s’estudiarà la possibilitat d’executar “obertures” en els passos de la zona de la mitjana per a donar major llum i pal·liar l’efecte túnel.


Fase de construcció Condicionar l’obra de drenatge del torrent de la Betzuca per al pas de senglars i les obres de drenatge existents en la C-58 en els torrents de la Grípia i la Font del Pont. L’ocupació temporal de sòl a les zones considerades d’especial interès, haurà de ser mínima i preferentment nul·la. Realitzar un estudi hidrogeològic de detall de la zona de les Martines-Vistalegre-Can Poal, amb l’objectiu d’avaluar el risc d’infiltració d’aigua dels vessants als desmunts i establir les mesures correctores pertinents en fase de projecte constructiu per avaluar l’efecte barrera i dren de la nova traça i determinar les mesures correctores més idònies. Pel tal de minimitzar la contaminació química en fase d’explotació del Torrent de La Grípia, de la Font del Pont i de la Betzuca, l’aigua de pluja drenada de la calçada de l’autopista, no ha de ser abocada directament als torrents, fet que s’haurà de tenir present en el disseny de les vies de drenatge en el projecte constructiu. Concentrar el període d’obres entre l’1 d’agost i el 15 de març, en 2 trams de l’obra: entre l’inici del projecte (Sant Quirze) i el torrent de la Grípia i en les zones extraurbanes des del viaducte de la riera de Palau, especialment per als treballs que requereixin moviments de terres importants o que generin molt soroll, per tal de minimitzar els danys i molèsties sobre la població i la fauna salvatge. Realitzar els apantallaments acústics i físics per tal de reduir i confinar les emissions atmosfèriques. Fase d’explotació L’àmbit on es desenvolupa el projecte forma part de la Zona de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric del Vallès-Baix Llobregat, per a partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM 10), motiu pel qual es considera necessari adoptar mesures especials destinades a reduir les emissions de contaminants des del focus emissor que representa l’eix de la carretera. Per això proposen minimitzar la dispersió de contaminants cap als costat de l’autopista mitjançant la plantació als talussos de franges arbrades d’amplada mínima de 10 m destinades a absorbir gasos i partícules.

L’estudi d’impacte ambiental ha estat informat entre d’altres, per l’Agència Catalana de l’Aigua, Direcció General de Patrimoni Cultural i la Direcció General de Qualitat Ambiental. L’Agència Catalana de l’Aigua, informa que els llindars d’escorrentiu, definits al estudi informatiu, no es consideren correctes atès que difereixen significativament cap al costat de la inseguretat dels calculats per l’Agència Catalana de l’Aigua per a l’alternativa escollida. A més les obres de drenatge OF 2.02a, OD 2.02b, OD 2.03 i OD 2.04, associades a drenatge longitudinal segons l’estudi informatiu, corresponen a drenatge transversal, i en conseqüència, caldrà que s’ajustin a les recomanacions de l’ACA pel que fa al cabal de càlcul, que haurà de ser del cabal associat al període de retorn de 500 anys, resguard, sobreelevació i línia d’energia. També , el coeficient de rugositat utilitzat, comprès entre 0,013 i 0,018, no és correcte. Per obres de formigó l’ACA recomana un mínim de 0,02. Finalment, consideren que les obres de drenatge existents en els torrents de la Grípia i el de la Font del Pont, s’han de recondicionar per tal d’evitar problemes d’inundacions al costat nord de l’autopista, deguts a l’acumulació de sediments.


El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, emet, amb data 26 de març de 2008, informe favorable sobre l’estudi informatiu i l’Estudi d’Impacte Ambiental del projecte, sempre que es portin a terme les mesures correctores proposades en l’EIA i les incloses en el seu informe, entre les quals destaquen: Can Misert i Can Coret: Seguiment-control exhaustiu per tal de documentar possibles evidències arqueològiques relacionades amb el jaciment. En cas que apareguin restes arqueològiques es portarà a terme l’excavació arqueològica en extensió. Vinya d’en Manel /Can Bosc de Basea: Portar a terme una intervenció arqueològica consistent en sondejos arqueològics, per tal d’identificar, delimitar i valorar les possibles restes relacionades amb la vil·la romana, que s’haurà de fer una vegada s’hagin efectuat les expropiacions i abans de l’inici de les obres. Caldrà portar a terme un seguiment arqueològic al llarg de tota la obra i durant la fase de moviments de terres, així com un seguiment paleontològic en aquells punts potencialment es puguin trobar restes paleontològiques. L’Oficina Tècnica per a la Prevenció de la Contaminació Acústica, de la Direcció General de Qualitat Ambiental, valida l’estudi presentat condicionat a què el projecte constructiu inclogui un estudi acústic de detall amb les mesures necessàries per assolir els objectius de qualitat acústica per a una zona de sensibilitat acústica moderada, en els receptors sensibles situats a l’entorn de la infraestructura, que ha de ser validat per l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Acústica del Departament de Medi Ambient i Habitatge. L’Oficina Tècnica de Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire de la Direcció General de Qualitat Ambiental, considera que l’Estudi d’Impacte Ambiental, presenta mancances en relació a la quantificació de l’emissió de partícules en fase d’explotació de la infraestructura. En concret, i en relació a l’apartat referent a la quantificació de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres associades a l’actuació, exposa que aquest és incomplet, i que per donar compliment a l’article 9 del DECRET 152/2007, de 10 de juliol, d'aprovació del Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric i a la mesura PR03 del Pla d’actuació, Criteris ambientals a aplicar en l’aprovació de modificacions existents o noves infraestructures, és necessari que el projecte a més de l’estudi d’IMD i de l’estudi de l’àrea d’influència, vagi acompanyat d’un balanç d’emissions de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres per a les diferents alternatives plantejades en fase d’explotació. D’acord amb l’article 9.3 del mateix Decret, l'òrgan competent per aprovar el projecte de la infraestructura ha de disposar d'un informe preceptiu emès per l'Oficina Tècnica de Plans d'Actuació de Millora de la Qualitat de l'Aire que s'incorporarà a la Declaració d'impacte ambiental, el qual pot fixar mesures compensatòries en el cas que el seu balanç d'emissions ho requereixi. Capacitat del medi receptor Les zones d’actuació del projecte queden fora dels límits dels espais que formen part de la proposta catalana de xarxa Natura 2000 i dels espais d’interès naturals, definits pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural.


Tanmateix però, d’acord amb el Pla Territorial Parcial de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, l’actuació travessa dos corredors fluvials (Riera de les Arenes i Torrent de la Betzuca i xarxa de torrents propera), i un connector amenaçat per continus urbans definit al voltant del mateix torrent de la Betzuca, els terrenys al voltant dels quals es proposen com de protecció especial, pel seu interès natural i agrari. La importància del connector i dels corredors fluvials ve donada pel seu valor de connexió de la Serra de Collserola, pràcticament aïllada, amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac i amb el connector que discorre transversalment seguint la Serralada prelitoral.

En relació a la fauna, i per bé que no s’afecta cap Àrea d’Interès Faunístic catalogada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, la importància d’aquests espais rau en el valor de connexió faunística que presenten (reconegut tant pel PTP com en l’Estudi d’Impacte Ambiental), amb qual en les actuacions previstes hauran d’anar encaminades a millorar-la i hauran de minimitzar-ne la pertorbació i afecció a la vegetació de ribera dels corredors fluvials. A més a més bona part de les lleres i els marges dels torrents pròxims a la via, presenten una concentració important de canya americana (Arundo donax), que empobreix la vegetació de ribera i que caldria eliminar.


Pel que fa als hàbitats d’interès comunitari en el traçat i d’acord amb la base cartogràfica disponible al Departament de Medi Ambient i Habitatge, no se n’afecten d’interès prioritari. Si en canvi s’afecten els següents hàbitats, considerats com a no prioritaris:

Codi Descripció Prioritari 9540 Pinedes mediterrànies No 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera No

3270 Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (p.p.) i del Bidention (p.p.)

No

També s’afecten taques residuals d’alzinar i roureda (Grípia i Betzuca), i a la pineda Parc Agrari de Sabadell. L’àmbit d’actuació no afecta cap espai d’interès geològic, aqüífer protegit, ni zona humida inclosa en l’inventari. El projecte es desenvolupa a través de zones densament poblades. Els municipis de Terrassa, Sant Quirze del Vallès i Sabadell, estan declarats com a zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric d’acord amb el Decret 226/2006, de 23 de maig, per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, atès que tal i com s’exposa en l’informe emès per l’Oficina Tècnica de Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire, s’ha superat el valor límit anual i s’ha excedit el nombre de superacions permeses del valor límit diari. La caracterització de les partícules denota que els factors que generen aquests valors són el transport (emissions de contaminants pels tubs d’escapament, i resuspensió) i localment, determinades indústries.


L’EIA considera esperable que hi hagi un increment de les emissions, atès que segons l’estudi de trànsit del MOPU la IMD de la via es podria duplicar en fase de funcionament de la via, per bé que no com a conseqüència directa de la millora de la carretera sinó de l’entrada en funcionament de la B-40 (Quart cinturó), l’increment de població resident als nuclis urbans, la mobilitat obligada, etc. L’Informe de Sostenibilitat Ambiental del Pla Territorial Parcial de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, en l’apartat 5.2. Coherència dels objectius ambientals amb les propostes territorials del Pla, per al corredor Barcelona – Terrassa i de cara a assolir majors quotes de transvasament modal cap al Transport Públic Col·lectiu, recomana dissenyar el BUS-VAO previst de Sabadell a Barcelona, per a un possible perllongament fins a Terrassa, per tal d’acomplir amb les expectatives de quotes modals futures. La possibilitat d’estudiar com alternativa plantejada per al projecte, la viabilitat d’aprofitar l’actuació per tal d’aprofitar l’ampliació a tres carrils que manca de la C-58 per tal de dedicar-lo a la prolongació del carril BUS-VAO previst entre Sabadell i Barcelona, també es va sol·licitar per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge en fase d’abast i per part de l’Ajuntament de Sabadell. La seva consideració, també, facilitaria assolir els objectius de canvi modal fixats en el PDM de la RMB, així com alguns dels objectius que es marca el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya que impulsa el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i aprovat pel Govern (com ara la reducció dels temps de trajecte en autobús i el nombre de serveis directes entre Terrassa i Barcelona previstos), alhora que dotaria de coherència a tota la infraestructura si es té present el nombre d’usuaris potencials que es deixa d’atendre, i es té present que a dins la RMB el corredor Barcelona-Vallès Occidental és un dels que presenten un nivell més elevat de desplaçaments intercomarcals entre setmana, d’acord amb l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana (2006). També, si es té present l’estudi de trànsit del MOPU en relació a la posada en marxa del tram de la B-40, Abrera-Terrassa d’acord amb el qual la IMD de la via es pot doblar i al qual l’EIA en fa referència, posen en dubte els efectes beneficiosos que l’actuació pot tenir sobre la congestió i els nivells de PM10 associats a l’entrada en funcionament d’aquesta, amb el qual és del parer del Departament de Medi ambient i Habitatge que l’impacte de l’actuació sobre el vector atmosfera, amb les alternatives que es plantegen, cal elevar-lo a Sever. En relació a l’impacte acústic, l’EIA considera que es preveu un increment general del soroll en la fase d’explotació, però que aquest es mantindria dins dels límits normatius si s’implementen les mesures correctores proposades, si bé recorden que en l’actualitat, diferents zones els superen. Per aquest motiu es consideren com a compatible per a la fase de construcció i compatible-moderat, en fase d’explotació. Pel que fa a la hidrologia, considera que l’actuació tindrà un impacte compatible. Tot i així, cal tenir present que el traçat del projecte corresponent al municipi de Terrassa travessa zones delimitades com potencialment inundables per l'avinguda de període de retorn de 50, 100 i 500 anys, segons criteris model hidràulic, a la riera de les Arenes i diverses zones inundables segons criteris geomorfològics.


El projecte constructiu haurà de tenir present les consideracions efectuades per l’Agència Catalana de l’Aigua, en l’informe emès data 17 de novembre de 2008, al qual ja s’ha fet referència anteriorment. Els municipis de Sabadell, Sant Quirze del Vallès i Terrassa estan declarats com a zona d’alt risc d’incendi per la qual cosa caldrà estar al què disposa el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, i el Decret 130/1998 de 12 de maig de Mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de carreteres. En relació al Patrimoni Cultural, en cap de les alternatives s’afecten Bens Culturals d’Interès Nacional per a cap de els alternatives. D’acord amb l’estudi d’impacte ambiental però, a causa de les excavacions i moviments de terres s’afecten jaciments arqueològics catalogats, i es previsible també una afecció a l’entorn d’elements patrimonials catalogats (Can Sabater del Torrent i Can Casanova. L’actuació afecta una important xarxa de camins històrics, bona part dels quals estan inclosos en la Xarxa de camins del Vallès Natural, impulsada pel Consell Comarcal del Vallès Occidental, la continuïtat i senyalització dels quals s’ha de garantir durant la fase d’execució del projecte, fet que s’haurà de tenir en compte en la redacció del projecte complementari de mesures correctores dedicat a la xarxa de camins històrics que passen a través e la C-58 i que ha d’acompanyar el projecte constructiu.

El municipi de Sabadell compta amb camins ramaders en tràmit de classificació.


Tenint en compte tots aquest factors i donada la magnitud del projecte, la capacitat del medi receptor es preveu suficient per assumir l’obra objecte d’aquest Acord. Avaluació d’impacte ambiental Vist l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental que valora l’impacte global del projecte com a compatible-moderat, es considera que aquest, i en concret en relació al vector aire s’ha de d’elevar com a sever, atenent la ubicació de l’actuació dins una zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric, la finalitat i característiques de la infraestructura i les consideracions aportades per l’estudi d’impacte ambiental en relació a les IMD futures. Tanmateix, i atenent que no es preveuen efectes irreversibles i permanents sobre cap factor ambiental sensible per a l’alternativa triada que comportin un impacte crític, vista la capacitat del medi per acollir el projecte i a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat la Ponència Ambiental formula la declaració d’impacte ambiental amb caràcter favorable per a l’Alternativa 1 del projecte, si s’implementen les condicions establertes a l’estudi d’impacte ambiental i les condicions addicionals fixades en el present acord. Condicions addicionals Alternatives Atès que l’actuació es desenvolupa en una Zona de Protecció Especial per a l’Ambient Atmosfèric per haver superat els nivells de partícules inferiors a 10 micres (PM10), i que l’entrada en funcionament del tram Abrera-Terrassa de la B-40 fan preveure incrementar la IMD de la infraestructura i per tant les emissions, i atès que en l’informe de Sostenibilitat Ambiental del Pla Territorial Parcial de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, entre el conjunt de recomanacions que es proposen de cara a assolir les expectatives de quota modal futures i afavorir en el transvasament cap al transport públic col·lectiu, hi figura la de dissenyar el BUS-VAO actualment contemplat entre Sabadell i Barcelona, per a un possible perllongament fins a Terrassa, el projecte constructiu de l’actuació de reordenació d’accessos a Terrassa i ampliació de la C-58 a tres carrils, haurà d’analitzar la funcionalitat i compatibilitat amb aquesta futura infraestructura de transport públic. Aigua Ajustar les obres de drenatge OF 2.02a, OD 2.02b, OD 2.03 i OD 2.04, associades a drenatge longitudinal segons l’estudi informatiu, corresponen a drenatge transversal a les recomanacions de l’ACA pel que fa al cabal de càlcul, que haurà de ser del cabal associat al període de retorn de 500 anys, resguard, sobreelevació i línia d’energia. Per obres de formigó l’ACA recomana un mínim de 0,02. Recondicionar les obres de drenatge existents en els torrents de la Grípia i el de la Font del Pont, per tal d’evitar problemes d’inundacions al costat nord de l’autopista, deguts a l’acumulació de sediments.


El projecte constructiu haurà de tenir present la documentació corresponent al Pla de Gestió Específica de l’Espai Fluvial de les conques hidrogràfiques del Llobregat (riera del Palau i de les Arenes) i del riu Besòs (torrent de la Batzuca. Així mateix, s’hauran de tenir amb compte els criteris que determina l’Agència Catalana de l’Aigua en el Document Directrius de Planificació i Gestió de l’Espai Fluvial. Ambient Atmosfèric. Aire. Presentar davant l’Oficina Tècnica de Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire de la Direcció General de Qualitat Ambiental, per tal que aquesta n’emeti l’informi preceptiu, la documentació que tracti següents aspectes: Per donar compliment a l’article 9 del DECRET 152/2007, de 10 de juliol, d'aprovació del Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric i a la mesura PR03 del Pla d’actuació, Criteris ambientals a aplicar en l’aprovació de modificacions existents o noves infraestructures, és necessari que el projecte a més de l’estudi d’IMD i de l’estudi de l’àrea d’influència, vagi acompanyat d’un balanç d’emissions de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres per a les diferents alternatives plantejades en fase d’explotació. Atès que la documentació lliurada conté una quantificació de les emissions de partícules per al 2010 (situació inicial), resta pendent el càlcul de les emissions a 2 anys després de d’entrada en funcionament de la infraestructura per tal de poder-ne efectuar el balanç. Incorporar les mesures preventives, correctores o compensatòries que s’estableixen a l’article 12 del Decret 152/07 i a la mesura PR06, Criteris ambientals a aplicar en l’execució d’obres públiques, del document descriptiu i de mesures i actuacions executives del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a la fase de construcció, també i en relació a les plantes temporals de tractament de materials pulverulents que es puguin requerir durant la fase de construcció, hauran de complir amb l’establert a l’article 11 del Decret 152/2007 i la mesura PR05 Criteris ambientals a aplicar a les instal·lacions temporals de manipulació de materials pulverulents, del document descriptiu i de mesures d’actuacions executives del Pla d’actuació. Aquestes s’hauran d’incorporar al projecte constructiu. Ambient Atmosfèric. Soroll.

El projecte constructiu haurà d’incloure un estudi acústic de detall amb les mesures necessàries per assolir els objectius de qualitat acústica per a una zona de sensibilitat acústica moderada, en els receptors sensibles situats a l’entorn de la infraestructura, el qual haurà de ser validat per l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Acústica del Departament de Medi Ambient i Habitatge. L’emissió sonora de la maquinària que s’utilitza en les obres públiques i en la construcció s’ha d’ajustar a les prescripcions que estableix la normativa vigent, d’acord amb la Directiva 2000/14, de 8 de maig de 2000, que regula les emissions sonores a l’entorn produïdes per les màquines d’ús a l’aire lliure, i les normes complementàries.


Patrimoni Cultural D’acord amb l’informe emès pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, amb data 26 de març de 2008, a part de les mesures correctores incloses en l’Estudi d’Impacte Ambiental caldrà que s’estigui a les demés consideracions que aquest efectua, entre les quals destaquen: Can Misert i Can Coret: Seguiment-control exhaustiu per tal de documentar possibles evidències arqueològiques relacionades amb el jaciment. En cas que apareguin restes arqueològiques es portarà a terme l’excavació arqueològica en extensió. Vinya d’en Manel /Can Bosc de Basea: Portar a terme una intervenció arqueològica consistent en sondejos arqueològics, per tal d’identificar, delimitar i valorar les possibles restes relacionades amb la vil·la romana, que s’haurà de fer una vegada s’hagin efectuat les expropiacions i abans de l’inici de les obres. Caldrà portar a terme un seguiment arqueològic al llarg de tota la obra i durant la fase de moviments de terres, així com un seguiment paleontològic en aquells punts potencialment es puguin trobar restes paleontològiques. Medi Natural L’estudi de detall de les mesures correctores a adoptar respecte a la connectivitat i als passos de fauna per les obres de drenatge, haurà de tenir amb compte els criteris del document, Prescripcions tècniques per al disseny de passos de fauna i ballats perimetrals, del Ministeri de Medi Ambient. Any 2006, pel dimensionament dels drenatges adaptats com a passos de fauna. Les actuacions previstes en sòl de protecció especial i en el Parc Agrari de Sabadell, hauran de minimitzar l’afectació a la vegetació, especialment sobre els hàbitats d’interès comunitari. En les actuacions corresponents a les obres de drenatge del torrent de la Font del Pont i de la Betzuca, caldrà procedir eliminar les comunitats de canya americana ((Arundo donax) afectades per les actuacions de construcció i d’adequació d’aquestes com a pas de fauna. En quant als terraplens d’alçades importants, valorar la construcció d’estructures de contenció al peu d’aquests, quan comporti la ocupació i afectació de zones ambientalment sensibles (Habitats d’interès, cursos d’aigua, etc.), per a les quals es recomana estudiar la possibilitat de recórrer a tècniques de bioenginyeria. Com a norma general s’haurà de donar als talussos un pendent de 3H:2V, que en permetin la revegetació. Mesures preventives i de control addicional Residus En relació als residus, el pla de terres, les mesures correctores i el pla de vigilància ambiental han de referir-se a la legislació vigent, actualment: Normativa general sobre residus: Llei 10/1998, de 21 d’abril de Residus, i Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus.


Pels sòls contaminats: Reial decret 9/2005, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminats del sòl i criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats. Pels residus de la construcció: Decret 2001/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció (modificat pel Decret 161/2001, de 12 de juny). El promotor té l’obligació d’informar prèviament a l’òrgan ambiental encarregat del seguiment i vigilància de la gestió a efectuar dels residus previstos generar durant l’execució del projecte.

Les mesures correctores han d’incloure:

En funció dels tipus (codi CER) i quantitats dels residus estimats al projecte constructiu, l’establiment de les zones d’emmagatzematge dels residus i de la seva gestió prevista d’acord amb la legislació vigent, considerant que:

El temps màxim d’emmagatzematge dels residus perillosos no superarà els sis mesos i s’hauran d’emmagatzemar sota cobert. Els residus líquids s’hauran d’emmagatzemar en zona pavimentada, amb un sistema de recollida per a possibles vessaments. L’establiment de la correcta gestió d’acord amb la normativa vigent de les runes i altres residus de la construcció, incloses les terres o pedres d’excavació de la construcció que no hagin de ser reutilitzades com a rebliment per a la mateixa obra o per una altra obra/activitat legalment autoritzada per a utilitzar aquests materials.

L’establiment de zones i protocols d’actuació per al canvi d’olis i combustibles a la maquinària així com per a la neteja de cubes de formigó, per tal de prevenir vessaments accidentals sobre el sòl.

L’establiment d’un protocol d’actuació en cas que s’identifiqui algun espai contaminat afectat per l’obra o en cas que aquest espai sigui identificat durant l’execució de l’obra. Aquest fet haurà de ser notificat a l’Agència de Residus de Catalunya.

Prevenció d’incendis forestals Donar compliment a les mesures de prevenció d’incendis establertes al Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals i Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres Altres Situar el parc de maquinària, els abassegaments de materials i instal·lacions provisionals d’obra, en zones de mínim risc de contaminació ( planeres, poc permeables, allunyades de la zona d’influència de barrancs i torrents). Aquestes zones un cop utilitzades seran restaurades restituint la seva situació original.


Realitzar un pla de terres (emplaçament i capacitat dels abassegaments de les terres sobrants, restauració.... ) que ha d’estar inclòs en el projecte constructiu. En tot cas, els abocadors temporals i/o permanents s’hauran d’ubicar preferentment en zones degradades i de mínima afectació ecològica i paisatgística, allunyats de cursos fluvials i de zones d’interès natural. Tots els abocadors s’hauran de restaurar mitjançant l’estesa de terra vegetal i la seva revegetació sens perjudici de la resta de condicions establertes als permisos o autoritzacions que requereixin. La gestió de terres de les terres i runes haurà de realitzar-se d’acord amb la legislació vigent. Es redactarà amb anterioritat a l’inici de l’obra, un pla de camins d’obra que reflecteixi tots els camins i accessos necessaris per a la seva execució. Com a criteri general es procurarà evitar l’obertura de nous camins i utilitzar els camins existents. Restituir tots els camins i accessos interceptats per l’obra. Sobre el programa de vigilància ambiental. Responsabilitzar de l'execució del programa de vigilància ambiental i dels seus costos al promotor del projecte. Aquest disposarà d’una direcció ambiental d’obra que tindrà com a funció bàsica fer complir el que disposa l’estudi d’impacte ambiental i la present declaració d’impacte. Les incidències ambientals s’hauran de reflectir en informes tècnics dels quals s’haurà de trametre una còpia al Departament de Medi Ambient i Habitatge. El projecte constructiu haurà d’incorporar les mesures ambientals tant preventives, correctores com de seguiment definides a l’estudi d’impacte ambiental i en la present declaració. Aquestes mesures seran justificades en la memòria i annexos corresponents, establint el seu disseny, ubicació i dimensions en el document de plànols; les seves exigències tècniques en el plec de prescripcions tècniques i el seu cost en el pressupost del projecte. També s’hauran de valorar i incloure els costos derivats del programa de vigilància ambiental. Qualsevol modificació del projecte requerirà informe previ del Departament de Medi Ambient i habitatge als efectes de valorar la seva incidència en el medi. Així mateix, i previ a l’inici de les obres, es remetrà al Departament de Medi Ambient i Habitatge: còpia del projecte constructiu; còpia de l’estudi de detall de les mesures correctores a adoptar respecte els passos de camins històrics a través de la C-58 i els passos de fauna per les obres de drenatge, còpia del projecte de restauració, de mesures correctores i d’integració paisatgística i del programa de vigilància ambiental definitiu, al qual s’hauran incorporat els controls i sistemes de gestió que estableix la present declaració. Constituir, abans de l’inici de les obres, una Comissió mixta de concertació i control entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el promotor. Aquesta comissió tècnica vetllarà pel contingut, la periodicitat, l’aplicació i l’època de realització de les mesures correctores i de protecció que assenyalen l’estudi d’impacte ambiental i la present declaració. El Departament de Medi Ambient exercirà la funció de comprovació, interpretació, seguiment i vigilància ambiental d'aquesta declaració d'impacte i de les condicions imposades, i també les altres funcions que preveu l'article 7 del Decret 114/1988, de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental.


Aquesta declaració d’impacte ambiental s’incorporarà als tràmits administratius i resolutoris de la Generalitat de Catalunya que autoritzin total o parcialment aquest projecte. D’acord amb el que estableix l’article 15 del Reial Decret Legislatiu 1/2008, l'òrgan substantiu quan autoritzi el projecte haurà de posar a disposició del públic la següent informació: El contingut de la decisió i les condicions imposades. Les principals raons i consideracions en les que es basa la decisió, en relació amb les observacions i opinions expressades durant l’avaluació d’impacte ambiental. Una descripció, quan sigui necessari, de les principals mesures per a evitar, reduir i, si és possible, anular els principals efectes adversos. D’acord amb el que estableix l’article 5 del Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental, aquesta declaració d’impacte ambiental s'ha de fer pública mitjançant la seva publicació al DOGC i s’ha d'adreçar a la Direcció General de Carreteres.

generalitat de catalunya departament de medi ambient i...

Documents