fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

N. 44 - 01 de novembre de 2015

“Amics de Déu per sempre”

Mons. Javier SalinasBISBE DE MALLORCA

ParaulesDE VIDA

La festa de Tots Sants proclama la santedat de Déu, i ens fa tastar l’alegria de formar part de la gran família dels amics de Déu: els sants. En ells, es realitza la promesa de Déu: “Mirau quina prova d’amor ens ha donat el Pare com a fills de Déu, i ho som!” (1Jo 3,1). Mentre caminam cap a la festa que no tindrà fi, la trobada definitiva amb Déu, l’Església en aquest dia dóna gràcies a Déu per tots els seus fills. A alguns els presenta com a models i intercessors: Són els sants i beats. Altres formen part d’una gran multitud i romanen en la memòria de molts de nosaltres. Avui, la visita al cementeri ens convida a fer memòria de tots ells, especialment dels més propers, el cor dels quals només Déu coneix.

La santedat és la vocació del poble cristià, un do de Déu i una tasca nostra. Un do, perquè es tracta de deixar-nos transformar pel seu Amor perquè Ell compti en les nostres decisions, valors i visió de la vida. Però també és una tasca nostra, perquè requereix la nostra voluntat de secundar el camí d’Aquell que es mostra com a signe màxim de

la santedat de Déu: Jesucrist, “el Sant de Déu” (Mc 1,24). En aquesta línia, és necessària i important l’educació de la persona en totes les seves dimensions, perquè pugui acollir la proposta de vida que ens ofereix el Pare en el seu fill Jesús, i que ens arriba per l’acció de l’Esperit Sant que habita en el nostre cor. La santedat sempre va unida al desenvolupament de totes les dimensions de la persona, i això requereix un àmbit educatiu.

El proper dissabte tindrà lloc el Congrés d’Evangelització dedicat al gran tema de l’educació, en què estan implicades la família i l’escola. Una oportunitat per trobar nous impulsos en el creixement de la persona en el camí d’arribar a ser “amics de Déu per sempre”.

2

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

EDITA Secretaria de ComunicacióCarrer Seminari, 4 - 3r pis07001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 21 46 01mcs@bisbatdemallorca.com

DIRECCIÓCristina Sànchez Bernardowww.bisbatdemallorca.comDipòsit legal: PM 696/1986

IMPRIMEIXServeis Gràfics Eugeni

Carrer Temple, 1607001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 24 49 79tgeugeni@gmail.com

LLIBRE

CRÒNICA 50 ANYS MATER MISERICORDIAE Autor: Joan Josep Matas Pastor

DARLO TODO A CAMBIO DE NADAMateo Cladera Periodista

Sin salario alguno, sin pedir nada a cambio. Allí donde nadie quiere, han elegido vivir los 96 misioneros mallorquines que han optado por la entrega total de su vida y obra al prójimo, a costa de zambullirse de cabeza y sin dudarlo en un mar de pobreza, calamidades o enfermedades incurables o mortales. Además de atender a las cuestiones del alma, la labor de los misioneros católicos alcanza a los hospitales, los ambulatorios, los orfanatos, y a todo rincón donde anide la necesidad, y donde el más rico no tiene prácticamente nada salvo su pobreza. A cambio de nada.Existe gente de una pasta especial. Distinta. Héroes que un día dan un portazo al bienestar occidental y se largan a los destinos más depauperados para ayudar a los demás. Su ejemplo embellece la condición humana, cuya reputación últimamente anda un poco de capa caída entre las bombas que matan, niños y fanáticos que exhiben cabezas cortadas, o hieren a niños ya en el vientre materno. La sociedad adeuda a estas personas que se dejan la piel y hasta la vida en una de las más hermosas tareas que haya conocido el ser humano: darlo todo a cambio de nada.

LA EDUCACIÓN ENCIERRA UN TESORO (II)Mn. Miquel Gual Tortella

Educar es ayudar al otro a trascenderse, condu-ciéndolo más allá de lo puramente inmanente y tangible. En este sen-tido, pienso que es in-cuestionable el valor trascendente que encierra cualquier acto educati-vo, a condición de que el centro no recaiga sobre el que enseña, sino sobre el que aprende. El educa-dor, sea quien sea éste, es el que ejerce la función de guiar un proceso de interiorización, sabiendo que es el otro el único que tiene la llave de su interioridad y el único que puede abrirse o cerrarse al hecho de encontrar, a través de la misma educación, la armonía en el alma, en el cuerpo y entre ambos, a semejanza de la que existe entre los seres de todo el universo. A este pensamiento, heredado del mundo clásico, podemos añadir aquel otro más reciente de Mistral, quien afirmaba que la educación, tal vez, sea la forma más alta de buscar a Dios. La educación, por tanto, es un camino para la autosuperación; un camino a través del cual aprendemos a dominar lo inmediato para abrirnos a nu-evos valores y a nuevos horizontes de significado. En este sentido, el Congreso que celebraremos el día 7 de noviem-bre, bajo el lema “Congrés per a l’Evangelització: Educam”, quiere, con toda humildad, aportar, a través de las ponencias y de los talleres experienciales, un marco teórico-práctico de reflexión, que, más que agotarse con la misma celebración congresual, podría generar un fuerte estímulo capaz de ani-mar una educación en el valor de la trascendencia.

Si haguéssim de resumir la història de Mater d’aquests cin-quanta anys en una frase podria ser la següent: un somni, una inquietud, un anhel i un compromís fet realitat. Dos són els pilars bàsics de l’organització que coincideixen amb el carisma fundacional de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia: sanitat i educació. Mater Misericordiae ha estat i és l’obra de referència identitària de la Congregació, n’ha esdevingut el buc insignia. Hi ha tota una sèrie d’eixos transversals que han guiat i ens expliquen la història de l’or-ganització al llarg d’aquests cinquanta anys. La naturalesa i la conservacio del patrimoni natural com a escenari d’apre-nentatge i d’integració que no debades forma part intrínseca del carisma franciscà, n’és un dels més importants. Ara bé, pens que l’eix fonamental de tots els plantejaments educatius i socials de Mater és, sense cap dubte, la construcció de per-sones no aïllades, sinó en relació amb el seu entorn familiar i social.

3

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

Una de las dos ponencias marco del próximo congreso diocesano es la de Agustín Domingo Moratalla, profesor titular y catedrático de Filosofía Moral y Política en la Universidad de Valencia, que nos hablará “De la microética fa-miliar a la macroética global. Desafíos del Papa Francisco a la nueva escuela y la nueva familia”. Entrevistamos al profesor Moratalla, uno de los mayores expertos en ética aplicada.

Pensando en el título de tu con-ferencia: educación y evangeliza-ción o mejor evangelización y edu-cación, ¿por qué orden?El orden de los factores no altera el pro-ducto. ¿Qué producto estamos buscan-do? ¿qué tipo de persona y qué mode-lo de sociedad queremos? El orden es menos importante que la meta que bus-camos. Buscamos el crecimiento perso-nal, la capacitación para la felicidad y la justicia, el desarrollo de los talentos y, también, la posibilidad de hacer que el mundo no sea una jungla, una tribu o una aldea sino una “casa común” como dice el Papa Francisco en la Laudato Si’. Educamos y evangelizamos para hacer un mundo más habitable, para po-ner este mundo en condiciones de digni-dad, justicia y agradecimiento. Entonces, ¿cuál es el papel de la familia en la evangelización y cuál en la educación?El papel de la familia es determinante. Nadie cuestiona el papel de la familia en la educación. Tampoco se debería cuestionar en la evangelización por-que la familia es la iglesia doméstica. Sin familia, la evangelización sería im-personal, anónima, despersonalizante, masificadora y quizá casi inhumana. No evangelizamos para individualizar, atomizar o gregarizar, evangelizamos para cuidar y transmitir la buena nue-va a un mundo necesitado de buenas noticias, necesitado de espacios de sa-nación, agradecimiento y responsabili-dad. Y esos espacios tienen una matriz familiar, sin ella no aprenderíamos a integrar, cuidar, agradecer y responsa-bilizar.

Agustín Domingo Moratalla: “Educamos y evangelizamos para hacer un mundo más habitable”Jaime Vázquez

En pleno Sínodo sobre la Familia, ¿se está enfocando acertadamente la colaboración entre la familia y el co-legio?La relación entre las familias y los colegios es una relación compleja. En contextos ru-rales es más sencilla porque no hay dife-rentes tipos de colegios o de parroquias. En contextos urbanos no solo hay diferen-tes tipos de colegios sino diferentes tipos de parroquias. En los colegios concertados de titularidad religiosa o diocesana la rela-ción es más básica y fluida, de hecho, sin la implicación de las familias en todas las dimensiones del colegio, la educación con-certada no funcionaría. Por eso es superior la implicación de las familias en estos co-legios que en los de titularidad estatal o autonómica. Podríamos decir que la rela-ción entre familia y colegio es estructural. Sucede de manera diferente en los colegios no concertados donde las familias se que-dan en segundo plano y donde la participa-ción de las familias en la comunidad edu-cativa es menor.

¿Quizás tendríamos que redefinir el término familia cristiana?Quienes recuerden la familia cristiana de la postguerra o recuerden las familias cris-tianas de los años setenta se darán cuenta de que estamos ante realidades educativas diferentes. Hay algunos rasgos esenciales y comunes. Por ejemplo, son espacios de aprendizaje, crecimiento y cuidado donde se celebra narrativamente la vida. El ca-rácter cristiano de la familia emerge de esa narrativa compartida que perdura en el tiempo y proporciona sentido a to-dos los miembros de la unidad fami-liar. También hay rasgos diferentes porque las prácticas de piedad han cambiado. En sociedades globales, abiertas, modernas e individualizan-tes la diferenciación “cristiana” de la familia no se puede plantear en términos de consumo de servicios religiosos o sacramentales, sino de comunidades de memoria. Las nue-vas generaciones de familias que for-marán nuestros hijos se plantearán el carácter “cristiano” de su familia en términos de autenticidad existencial, de sinceridad personal, de responsa-

bilidad y, sobre todo, de fidelidad a una comunidad de memoria con la que hacer significativo todo lo que nos pasa. Finalmente, ¿qué papel tienen las parroquias en la educación?El papel de las parroquias es más impor-tante de lo que los teólogos, los obispos y los propios párrocos se creen. Esta-mos acostumbrados a ver las parroquias en clave intraeclesial y no en clave cívi-ca, social o cultural. Antes de que exis-tiera nuestro actual sistema educativo ya existían las parroquias, antes de que hubiera Estado social ya existían las pa-rroquias, antes de que hubiera servicios sociales ya existían las parroquias. Por un lado, las parroquias son espacios de identificación religiosa donde se pro-duce un sentimiento de arraigo y per-tenencia a una determinada tradición eclesial. Por otro, son espacios natura-les y básicos de participación cívica. La mayoría de los líderes sociales, políticos y económicos no han empezado sus ca-rreras en los partidos, los sindicatos o las empresas, las han empezado en las catequesis parroquiales. Cuando los pa-dres llevan a sus hijos a la catequesis los están sacando de los espacios privados de confort para situarlos en los espacios públicos de deliberación, y se entrenan para la participación social básica. Las parroquias son espacios para formación en tolerancia, respeto, crecimiento com-partido y, sobre todo, responsabilidad solidaria.

4

Aquest segon Congrés, com a prolongació del celebrat l’any passat, vol seguir profundit-zant sobre la tasca evangelitzadora de la nostra Església. Però, què vol dir evangelitzar? Evangelitzar és dir a qualsevol persona “tu ets estimat/da per Déu”. I no solament dir-li-ho, sinó comportar-se amb ell de tal manera que descobreixi i senti que hi ha en ell quelcom de salvat, quelcom de més gran i més noble del que podia imaginar.

El Congrés pretén, també, ser un esdeveniment eclesial; un espai i un temps que ens do-nam, com a Església de Déu que és a Mallorca, per enriquir-nos mútuament a través de les aportacions dels ponents, dels contactes amb altres membres de l’Església, així com també participant dels diferents tallers experiencials que hi tindran lloc. La pluralitat dels assistents serà, igualment, un element més d’enriquiment personal.

El Congrés d’enguany vol centrar la seva reflexió sobre dos elements primaris per a l’evan-gelització: la Família i l’Escola. Tant la Família com l’Escola, no solament han canviat, sinó que es pot afirmar que estan en canvi permanent. El seu canvi, doncs, és el motiu que ens obliga a prendre més consciència del moment que vivim, així com també, descobrir les noves maneres per fer d’aquests dos elements noves plataformes evangelitzadores, és a dir, llocs privilegiats des dels quals se sembra la llavor de l’Evangeli.

1r. Prendre més consciència de la necessà-ria consolidació de les relacions entre Fa-mília i Escola per tal de caminar cap a una educació més integral, en la qual hi tengui lloc, també, l’anunci de l’Evangeli, comprès com a font de valors.

2n. Promoure, i si és possible, crear una estructura per a agents de pastoral escolar i professors de Religió, tant de la Concerta-da com de la Pública, que servís de lloc de trobada, planificació i realització de plans pastorals escolars per als escolars d’avui.

DISSABTE DIA 7 DE NOVEMBRE 2015COL·LEGI MADRE ALBERTA (SON RAPINYA)

ELS OBJECTIUS DEL CONGRÉS

PRESENTACIÓ

INFORMACIÓ &

INSCRIPCIONS

5

Aquest segon Congrés, com a prolongació del celebrat l’any passat, vol seguir profundit-zant sobre la tasca evangelitzadora de la nostra Església. Però, què vol dir evangelitzar? Evangelitzar és dir a qualsevol persona “tu ets estimat/da per Déu”. I no solament dir-li-ho, sinó comportar-se amb ell de tal manera que descobreixi i senti que hi ha en ell quelcom de salvat, quelcom de més gran i més noble del que podia imaginar.

El Congrés pretén, també, ser un esdeveniment eclesial; un espai i un temps que ens do-nam, com a Església de Déu que és a Mallorca, per enriquir-nos mútuament a través de les aportacions dels ponents, dels contactes amb altres membres de l’Església, així com també participant dels diferents tallers experiencials que hi tindran lloc. La pluralitat dels assistents serà, igualment, un element més d’enriquiment personal.

El Congrés d’enguany vol centrar la seva reflexió sobre dos elements primaris per a l’evan-gelització: la Família i l’Escola. Tant la Família com l’Escola, no solament han canviat, sinó que es pot afirmar que estan en canvi permanent. El seu canvi, doncs, és el motiu que ens obliga a prendre més consciència del moment que vivim, així com també, descobrir les noves maneres per fer d’aquests dos elements noves plataformes evangelitzadores, és a dir, llocs privilegiats des dels quals se sembra la llavor de l’Evangeli.

1r. Prendre més consciència de la necessà-ria consolidació de les relacions entre Fa-mília i Escola per tal de caminar cap a una educació més integral, en la qual hi tengui lloc, també, l’anunci de l’Evangeli, comprès com a font de valors.

2n. Promoure, i si és possible, crear una estructura per a agents de pastoral escolar i professors de Religió, tant de la Concerta-da com de la Pública, que servís de lloc de trobada, planificació i realització de plans pastorals escolars per als escolars d’avui.

DISSABTE DIA 7 DE NOVEMBRE 2015COL·LEGI MADRE ALBERTA (SON RAPINYA)

ELS OBJECTIUS DEL CONGRÉS

PRESENTACIÓ

INFORMACIÓ &

INSCRIPCIONS

INSCRIPCIÓ: 10 EUROSDINAR: 10 EUROS (MENÚ INFANTIL 5 EUROS)

SERVEI DE GUARDERIA GRATUÏT TOT EL DIA

Aquesta temàtica es concretarà en tallers. Cada participant en el congrés en podrà realitzar tres.

EL MATÍ ESCOLTAREM DUES PONÈNCIES MARC

«De la microética familiar a la macroética global. Desafíos del Papa Francisco a la nueva escuela y la nueva familia» Agustín Domingo MoratallaDoctor en Filosofia i Lletres per la Univer-sitat Pontifícia de Salamanca. Professor titular i catedràtic acreditat de Filosofia Moral i Política a la Universitat de València.

«Educar en la Fe desde la colaboración familia-colegio»Virginia Cagigal de CregorioDoctora en Psicologia per la Universitat Pontifícia de Comillas. Professora del De-partament de Psicologia de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universi-tat Pontifícia Comillas.

L’horabaixa del congrés podrem apro-par-nos a l’educació des de moltes pers-pectives gràcies als tallers experiencials que ens donaran idees pràctiques perquè tant l’escola com la família puguin seguir educant responsablement des de l’Evangeli a partir dels següents temes:

La bona convivènciaEl comportament dels fillsLa intel·ligència espiritualL’autoconeixementLa Bíblia en famíliaFe i adolescènciaPrevenció de drogodependènciaResolució de conflictesEducació en el lleureLa pregàriaLa transmissió de la feEls valorsLes relacions socialsLes noves tecnologiesEducar des de la parròquiaSeguretat afectiva i confiançaLa catequesi de famíliesL’amistatEl compromís socialLa músicaAcompanyament de joves Família i discapacitat

INFORMACIÓ &

INSCRIPCIONS

6

TOTS SANTS TODOS LOS SANTOS

Lectura del llibre de l’Apocalipsi 7, 2-4. 9-14

Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i a la mar: -«No faceu cap mal a la terra, ni a la mar ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu.» Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel. Després vaig veure una multitud tan gran que ningú l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. Estaven drets davant el trono i davant l’Anyell, vestits de blanc, i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces: -«Hosanna al nostre Déu, que seu en el trono, i a l’Anyell.» I tots els àngels estaven drets al voltant del trono, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el trono amb el front fins en terra, adorant Déu, i deien: -«Amén. Alabança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.» Llavors un dels ancians em va demanar: -«Aquests que van vestits de blanc, ¿qui són i d’on vénen?» Jo li vaig respondre: -«Senyor meu, vós ho sabeu.» Ell em digué: -«Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs.»

Salm responsorial (23)Aquests són els qui vénen per veure-vos de cara, Senyor.

Lectura de la primera carta de sant Joan 3, 1-3

Estimats, mirau quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell, es purifica, tal com Jesucrist és pur.

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu 5, 1-12a

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: -«Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justs: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compatirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justs: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, vos ofendran, vos perseguiran i escamparan contra vosaltres tota casta de calúmnies: alegrau-vos-ne i feis festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»

Lectura del libro del Apocalipsis7, 2-4. 9-14

Yo, Juan, vi a otro ángel que subía del oriente llevando el sello del Dios vivo. Gritó con voz potente a los cuatro ángeles encargados de dañar a la tierra y al mar, diciéndoles: «No dañéis a la tierra ni al mar ni a los árboles hasta que marquemos en la frente a los siervos de nuestro Dios.» Oí también el numero de los marcados, ciento cuarenta y cuatro mil, de todas las tribus de Israel. Después, vi una muchedumbre inmensa, que nadie podría contar, de toda nación, razas, pueblos y lenguas, de pie delante del trono y del Cordero, vestidos con vestiduras blancas y con palmas en sus manos. Y gritaban con voz potente: -¡La salvación es de nuestro Dios, que está sentado en el trono, y del Cordero! Y todos los ángeles que estaban alrededor del trono y de los ancianos y de los cuatro vivientes, cayeron rostro a tierra ante el trono, y adoraron a Dios, diciendo: -Amén. La bendición y la gloria y la sabiduría y la acción de gracias y el honor y el poder y la fuerza son de nuestro Dios, por los siglos de los siglos. Amén. Y uno de los ancianos me dijo: -Esos que están vestidos con vestiduras blancas ¿quiénes son y de dónde han venido? Yo le respondí”: -Señor mío, tú lo sabrás. Él me respondió: -Estos son los que vienen de la gran tribulación: han lavado y blanqueado sus mantos en la sangre del Cordero.

Salmo responsorial (23)Estos son los que buscan al Señor.

Lectura de la primera carta del apóstol san Juan3, 1-3

Queridos hermanos: Mirad qué amor nos ha tenido el Padre para llamarnos hijos de Dios, pues ¡lo somos! El mundo no nos conoce porque no le conoció a Él. Queridos: ahora somos hijos de Dios y aún no se ha manifestado lo que seremos. Sabemos que, cuando se manifieste, seremos semejantes a Él, porque le veremos tal cual es. Todo el que tiene esta esperanza en él, se hace puro como puro es él.

Lectura del santo Evangelio según san Mateo5, 1-12a

En aquel tiempo, al ver Jesús el gentío, subió a la montaña, se sentó, y se acercaron sus discípulos; y él se puso a hablar enseñándolos: Dichosos los pobres en el espíritu, porque de ellos es el Reino de los Cielos. Dichosos los sufridos, porque ellos heredarán la Tierra. Dichosos los que lloran, porque ellos serán consolados. Dichosos los que tienen hambre y sed de la justicia, porque ellos quedarán saciados. Dichosos los misericordiosos, porque ellos alcanzarán misericordia. Dichosos los limpios de corazón, porque ellos verán a Dios. Dichosos los que trabajan por la paz, porque ellos se llamarán «los Hijos de Dios». Dichosos los perseguidos por causa de la justicia, porque de ellos es el Reino de los cielos. Dichosos vosotros cuando os insulten y os persigan, y os calumnien de cualquier modo por mi causa. Estad alegres y contentos, porque vuestra recompensa será grande en el cielo.

OPINIO

7

¿QUÉ SIGNIFICA HABLAR EN POSITIVO?Francesc Ramis Darderbibliayoriente.blogspot.com

SANTORAL de la setmana

Dilluns, 2Commemoració dels feels difunts, sant Victorí, sant Malaquies bisbe. Missa: Leccionari de Difunts.Dimarts, 3 Dimarts de la setmana XXXI de durant l’any i III del saltiri. Sant Martí de Porres, santa Sílvia, sant Ermengol d’Urgell. Missa: Rm 12, 5-16a; Sal 130, 1-3; Lc 14, 15-24.Dimecres, 4Sant Carles Borromeu, sants Vital i Agrícola, sant Fèlix de Valois. Missa: Rm 13, 8-10; Sal 111, 1-5. 9; Lc 14-25-33.Dijous, 5Dijous de la setmana XXXI.Sants Teòtim, Filoteu i Timoteu, sant Gerald. Missa: Rm 14, 7-12; Sal 26, 1. 4. 13-14; Lc 15, 1-10.Divendres, 6Sants Innocenci de la Immaculada i Pere Poveda, preveres i màrtirs, i màrtirs d’Espanya del Segle XX,sant Fèlix, sant Lleonard ermità, sant Sever de Barcelona. Missa: Rm 15, 14-21; Sal 97, 1-4; Lc 16, 1-8.Dissabte, 7 Dissabte de la setmana XXXI.Sant Wil·librord, sant Engelbert, beat Francesc Palau. Missa: Rm 16, 3-9. 16. 22-27; Sal 144, 2-5. 10-11; Lc 16, 9-15.Diumenge, 8Diumenge XXXII de durant l’any i setmana IV del saltiri.Sants Quatre màrtirs coronats, sant Deusdedit I papa, beat Joan Duns Scot. Missa: 1R 17, 10-16; Sal 145, 7-10; He 9, 24-28; Mc 12, 38-44 / 41-44.

La realidad social no está teñida de color de rosa, sino todo lo con-trario. Los medios de comunicación muestran cómo los aconteci-mientos están cargados de dureza: guerras, terremotos, altercados, y un sinfín de sucesos trágicos. A veces los medios de comunicación se ceban en la morbosidad de la noticia. Comenzó a publicarse en Estados Unidos un periódico que solo daba buenas noticias, y al poco tiempo la empresa quebró. Hablar en positivo no consiste en dar solo buenas noticias. Consiste en describir la realidad a veces cruel de nuestro mundo, pero sin detenerse solo en ella; hay también en nuestro mundo acontecimientos que generan esperanza, y que ca-recen de la debida consideración y padecen el olvido de los medios de comunicación. Jesús envió a sus discípulos a proclamar la Buena Nueva. Sabía que el Evangelio, la Buena Noticia por excelencia, no sería recibido con gozo en todas partes, y lo advirtió a los apóstoles: “si entráis en un pueblo y no os reciben bien, salid a la plaza y decid: Hasta el polvo de vuestro pueblo que se nos ha pegado a los pies nos lo sacudimos” (Lc 10,10-11). Ahora bien, el consejo de Jesús no se detenía aquí, exigía a sus discípulos que añadiesen otra cosa: “Sa-bed, de todas formas, que está cerca el Reino de Dios” (Lc 10,11). Eso es hablar en positivo: que quien se acerca a nosotros, aunque esté desalentado e incluso nos rechace, pueda separarse de nosotros oyendo una palabra de esperanza, y perciba en nuestro comporta-miento la llegada del Reino de Dios.

VISITA GUIADA AL MUSEU DIOCESÀCatalà, castellà, anglès i francès

DVD

DVDSOR MARIA RAFELATendresa i servei

Documental que presenta la figura de Sor Maria Rafela, “sa Mestra Casasnovas”, fundadora de les Missioneres dels Sagrats Cors. Una dona que féu de la catequesi i dels exercicis espirituals autèntics instruments per poder tenir una experiència interior. Coneixem, amb els testimonis de les persones que més la coneixen, una dona extraordinària, avançada als seus temps, amb visió de futur i do de paraulaper dialogar amb els altres.

Durada: 30 minuts

PREU: 10 €Per a comandes971 21 46 01 - mcs@bisbatdemallorca.com

DVDJUEUS, CONVERSOS I XUETESHistòria d’una marginacióMitjançant testimonis i pinzellades d’història, ens anam endinsant dins la cruel i trista vida dels jueus, conversos i xuetes de la societat mallorquina durant els segles de la reconquesta fins als nostres dies.

Durada: 90 minuts

PREU: 10 €Per a comandes971 21 46 01 - mcs@bisbatdemallorca.com

DVDCONFERÈNCIA DE FRANCESC TORRALBA“Intel·ligència espiritual”

S’ofereixen unes pautes molt pràctiques per a aquells pares, catequistes o educadors que vulguin conrear la intel·ligència espiritual en els nins, i es reflexiona sobre els beneficis de l’espiritualitat en el benestar psicològic dels infants. A través de conceptes com religiositat, confessionalitat, creences o valors, Torralba ens mostrarà com establir les bases perquè els nins interioritzin aquests principis.

PREU: 10 €Per a comandes971 21 46 01 - mcs@bisbatdemallorca.com

DVDVISITA GUIADA AL MUSEU DIOCESÀCatalà, castellà, anglès i francès

Les pedres de les seves parets, la llum de les seves imatges, el missatge de tants d’artistes i tants de creients que ens parlen des de les obres que se’ns ofereix contemplar, ens van transportant a distints moments de la història de la nostra Església diocesana, ens testifiquen la vida de les comunitats cristianes en el si de les quals han vist la llum, documenten diferents formes de devoció i de pietat i són mostra de diverses sensibilitats artístiques capaces de parlar d’una mateixa fe cristiana que fa molts de segles va arrelar profundament en la nostra terra mallorquina i segueix viva.

Durada: 40 minuts

PREU: 10 €Per a comandes971 21 46 01 - mcs@bisbatdemallorca.com

Les pedres de les seves parets, la llum de les seves imatges, el missatge de tants d’artistes i tants de creients que ens par-len des de les obres que se’ns ofereix contemplar, ens van transportant a distints moments de la història de la nostra Església diocesana, ens testifiquen la vida de les comunitats cristianes en el si de les quals han vist la llum, documenten diferents formes de devoció i de pietat i són mostra de diver-ses sensibilitats artístiques capaces de parlar d’una mateixa fe cristiana que fa molts de segles va arrelar profundament en la nostra terra mallorquina i segueix viva.

Durada: 40 minutsPREU: 10 €

Per a comandes 971 21 46 01

MÉS INFORMACIÓ: mcs@bisbatdemallorca.com

SER ESPIRITUALS P. Gregori Mateu

Ser espirituals —seduïts per l’esperit— és un repte per als cristians. El creients, juntament amb la comunitat de fe, han de generar iniciatives amb una mentalitat renovada i amb una vivència fonda, interior, madu-ra, mesella del foc de l’esperit. És necessari que l’esperit doni vida a la nostra fe, transfor-mant les nostres persones, les nostres famílies, la nostra so-cietat. La vida del creient s’ha de convertir en un compromís serè, constant, eficaç, que ens permeti aconseguir un món més humà, més pacífic: més just. El protagonista fonamental de la nostra vida ha de ser l’esperit. Ha de trencar la monoto-nia quotidiana, assolint punts d’interès que renovin la nostra tasca i els nostres comportaments. Hem de combinar encerta-dament el treball i el descans; la bullícia i el silenci interior; les relacions amb les criatures i la comunicació amb Déu; l’atenció a les nostres necessitats amb el servei desinteres-sat cap als altres. Esser més espirituals significa trobar allò que resulta millor, a dintre, mantenir-nos oberts al diàleg amb Déu, potenciar el compromís amb l`evangeli i donar sentit i direcció a les nostres vides. La millor espiritualitat és la que et fa més bona persona: més compassiu, més desprès, més amorós, més humanitari, més responsable.

MISSES AL CEMENTERI DE PALMA

Els dies 1 i 2 de novembre, festa de Tots Sants i Feels Difunts respectivament, hi haurà misses al Cementeri de Palma a les 10, 11 i 12 h. El Bisbe de Mallorca, Mons. Javier Salinas, presidirà la missa de les 11 h de dia 1.

8

AGENDADe l’1 al 8 de novembre de 2015

“Amigos de Dios para siempre”

Mons. Javier SalinasBISBE DE MALLORCA

ParaulesDE VIDA

MÉS INFORMACIÓ: bisbedemallorca.blogspot.com.es

La fiesta de Todos los Santos proclama la santidad de Dios, y nos hace gustar la alegría de formar parte de la

gran familia de los amigos de Dios: los Santos. En ellos, se realiza la promesa de Dios: “Mirad qué amor nos ha tenido el Padre para llamarnos hijos de Dios, pues ¡lo somos!”. (1Jn 3,1). Mientras caminamos hacia la fiesta que no tendrá fin, el encuentro definitivo con Dios, la Iglesia en este día da gracias a Dios por todos sus hijos. Algunos los presenta como modelos e intercesores: Son los santos y beatos. Otros forman parte de una gran muchedumbre y permanecen en la memoria de muchos de nosotros. Hoy, la visita al cementerio nos invita a hacer memoria de todos ellos, especialmente de los más cercanos, y cuyo corazón solo Dios conoce.

La santidad es la vocación del pueblo cristiano, un don de Dios y una tarea nuestra. Un don, porque se trata de dejarnos transformar por su Amor para que Él cuente en nuestras decisiones, valores y visión de la vida. Pero también es una tarea nuestra, porque requiere de nuestra voluntad de secundar el camino de Aquel que se muestra como signo máximo de la santidad de Dios: Jesucristo, “el Santo de Dios” (Mc 1,24). En esta línea, es necesario e importante, la educación de la persona en todas sus dimensiones, para que pueda acoger la propuesta de vida que nos ofrece el Padre en su hijo Jesús, y que nos alcanza por la acción del Espíritu Santo que habita en nuestro corazón. La santidad siempre va unida al desarrollo de todas las dimensiones de la persona, y esto requiere un ámbito educativo.

El próximo sábado tendrá lugar el Congreso de Evangelización dedicado al gran tema de la educación, en la que están implicadas la familia y la escuela. Una oportunidad para encontrar nuevos impulsos en el crecimiento de la persona en el camino de llegar a ser “amigos de Dios para siempre”.

DIUMENGE 1TOTS SANTSMissa presidida pel Bisbe Javier Salinas a la capella del cementeri de Palma a les 11 h.

DILLUNS 2FEELS DIFUNTS

DIMARTS 3ASSOCIACIÓ DE VÍDUESMissa presidida per Mn. Julià Cifre a l’Associació de Vídues. A les 18 h.

DIMECRES 4PARRÒQUIA D’ANDRATX“Evangeli i vida”: Estudi de l’Evangeli a l’estil pradosià inspirats amb la metodologia del Beat Antoni Chavrier. A les 21 h a la Parròquia d’Andratx.

DIJOUS 5MÀ AMIGAAcompanyar i compartir la vivència del dol a la Rectoria d’Andratx. De 17 a 18 h.

LLIBRERIA SAN PABLOPresentació, signatura i debat del llibre La experiencia de Dios: La supervivència de la mente después de la muerte de José Lorenzo González. A les 18 h.

DELEGACIÓ DE CATEQUESITrobada de catequistes d’infants i joves dels arxiprestats de Palma 4 i Ponent al Seminari Nou a les 20:30 h.

DIVENDRES 6MEMÒRIA DELS MÀRTIRS DEL SEGLE XXSant Pere Poveda Castroverde i Sant Innocenci de la Immaculada Canoura Arnau, preveres, i companys màrtirs.

DISSABTE 7BEAT JOSEP PALAU I QUER

II CONGRÉS PER A L’EVANGELITZACIÓ“Educam”. Al Col·legi Madre Alberta.

EXALUMNES DE LA MISSIÓEls exalumnes de la missió tenen la seva trobada anual a Binissalem. A les 12 h, Missa i després dinar de germanor.

PASTORAL DE LA SALUTFormació per a voluntaris a càrrec de Margarita Covas, psicòloga clínica: “Conceptos básicos de bioètica”. De 10 a 13 h al Seminari Nou.

DIUMENGE 8ARXIPRESTAT DES PLATrobada de formació a Pina a les 18 h.

http://www.ramonllull700.com/

Ramon Llullel projecte missional i la pervivència de la devoció

del 24 al 27 de novembre de 2015Sant Francesc i

CaixaForum PalmaPalma (Illes Balears)

C O N G R É S I N T E R N A C I O N A L