1

FULLdominicalSETMANARI D’INFORMACIÓ DE L’ESGLÉSIA DE MALLORCA - 07 Febrer 2021 - Núm. 06

PA

RA

UL

ES

de

vid

a

SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADA,

Bisbe de Mallorca

Fixar-nos en les «prioritats pasto-rals» de Jesús sempre aporta llum a

la nostra vida perquè expliquen la seva atenció a les persones, els gestos cons-tants per acollir-les, la seva capacitat d’escolta i l’atenció personalitzada, la proximitat a tot aquell o aquella que mostra una necessitat física, espiritual o material. Definint-se com a bon Pas-

tor, la gent l’entén, perquè tothom sap per experiència que el pastor té cura de les ovelles, les coneix i elles el coneixen, les estima i les porta a bons pasturatges. Així, es fa proper als qui esperen d’ell una paraula d’esperança, una alenada de salut. I, quina és la seva prioritat? S’ha d’anar a l’Evangeli per a veure que entre les seves prioritats hi ha els malalts, hi ha tota persona necessitada de salut.

L’Evangeli ens fa veure que l’activitat de Jesús és frenètica, però, amb un gran equilibri per la seva part, la sap unir als moments de pregària, temps de contacte amb el seu Pare, i això fa que els seus deixebles li arribin a dir: «tothom us està cercant». La passió de Jesús pels malalts ens duu a una reflexió sobre nosaltres, els seus seguidors, la seva Església, en una circumstància en la qual, a causa de la pandèmia, hem hagut de multiplicar molt, i no sense dificultats, els es-forços d’atenció. Estam davant d’una de les prioritats en la

nostra relació amb el Senyor i amb les persones que hem de posar en exercici. Quan l’esperit del mal posseeix algú, Jesús es presenta com el qui venç i fa que la persona recuperi la seva dignitat i la seva llibertat. Només units a Ell i esti-mant com Ell, podrem unir-nos a la seva lluita contra el mal i l’arribarem a vèncer.

La proximitat de Jesús cap als malalts que esperen curació i cap a tots aquells i aquelles que tenen necessitat de salvació, ens estimula i anima a fer de la nostra vida una entrega a la causa d’aquesta forma d’evangelitzar, que inclou paraules i fets alliberadors, actituds i accions de transformació per-sonal i social, el canvi que Déu espera des de la nostra con-versió a Ell i a tots els qui són la seva imatge i semblança. D’aquí, el dret a evangelitzar l’àmbit social, és a dir, tal com ho detalla la doctrina social de l’Església, a «fer ressonar la paraula alliberadora de l’Evangeli en el món complex de la producció, del treball, de l’empresa, de les finances, del comerç, de la política, de la jurisprudència, de la cultura, de les comunicacions socials, en què viu l’home. L’amones-tació que sant Pau, “Ai de mi si no anunciés l’Evangeli!” (1Co 9,16), s’adreça a si mateix ressona en la consciència de l’Església com un reclam a recórrer tots els camins de l’evangelització» (cf. CDSE 70 i 71). El nostre esforç diari ha de fer que l’atenció a la salut de la persona arribi a tots els indrets de la seva vida.

Les prioritats pastorals de Jesús i les nostres

Full dominical 2

07 de febrer 2021ACTUALITAT diocesanaP

RO

GR

AM

AC

IÓ

RE

LIG

IOS

A

PRODUCCIÓ DE TELEVISIÓ

MOSAICDiumenge a les 10 h.

CELEBRACIÓ DE L’EUCARISTIADiumenge a les 10,30 h.

ESGLÉSIA NOTÍCIADiumenge a les 11,30 h.

PRODUCCIÓ DE RÀDIO

TEMPS DE CREUREDiumenge a les 7,30 h.

ESGLÉSIA NOTÍCIADiumenge a les 9,45 h.

MIRALL DE L’ESGLÉSIADivendres a les 13,30 h.

BON DIA MALLORCADilluns a divendres a les 6,57 h.

PARAULES DEL BISBE I ÀNGELUSDiumenge a les 11,57 h.

RADIO MARÍARevista DiocesanaDiumenge a les 13,30 h.

Enguany el Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, de la Santa Seu, ha proposat com a tema de formació per aquest curs 2020/2021 el següent text evan-gèlic: “De mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou ger-mans” (Mt. 23, 8). I el Departament de Pastoral de la Salut de la Conferència Episcopal Espanyola l’ha acotat al lema que s’ha publicat en els cartells de la Jornada Mundial del Malalt 2021 de la següent manera: “Cuidem-nos mútuament”. Es fa èmfasi en la gran preocupació que ens ocupa de la soledat dels malalts, dels moribunds, dels familiars i, sovint, dels cui-dadors dels malalts, que aquests darrers mesos s’ha fet més patent per la quantitat d’homes i dones que han patit cruel-ment la soledat d’haver d’estar confinats sols a casa o a una habitació dels hospitals o residències de majors. Molts d’ells no han pogut gaudir de la companyia dels seus sers estimats, ni tampoc del consol que atorguen els sagraments, la presèn-cia sacramental del Senyor al costat dels qui més sofreixen, ni el recolzament dels capellans ni voluntaris de la Pastoral de la Salut, els quals no poden dur a terme la seva preciosa missió en nom de l’Església de visitar els malalts, i els seus familiars i cuidadors, ni de reforçar el personal sanitari, tan castigat per la enorme pressió que encara viuen en la seva lluita diària contra la pandèmia. Per aquest motiu és més necessari que mai trobar la forma de cuidar-nos els uns als altres, humana-ment, però també espiritualment.

El papa Francesc, en el seu missatge per a la XXIX Jornada Mundial del Malalt d’aquest any 2021, que cada any celebram dia 11 de febrer, memòria litúrgica de la Mare de Déu de Lourdes, al lema del Dicasteri romà hi ha afegit un subtítol: “La relació de confiança, fonament de l’atenció als malalts”. En aquest missatge el papa ens recorda que Jesús, enfront de la hipocresia d’aquells que “diuen i no fan” (Mt. 23, 3) davant la necessitat d’un germà o una germana, proposa “aturar-se, es-coltar, establir una relació directa i personal amb l’altre, sentir empatia i commoció per ell o per ella, deixar-se involucrar en el seu sofriment fins a arribar a fer-se càrrec d’ell mitjançant el servei (cf. Lc. 10, 30-35, la paràbola del Bon Samarità).” (cf. Missatge Jornada del Malalt 2021, n. 1). L’experiència

d’aquesta pandèmia ens obliga, com a Pastoral de la Salut de la Diòcesi de Mallorca, i també a nivell personal, a revisar què podem fer per acostar-nos als qui estan més tot sols en-frontant la malaltia o la soledat i de recordar que som ger-mans i germanes els uns dels altres amb l’obligació d’oferir un servei integral a tota persona humana. Hem d’assegurar que tothom tengui el necessari per a viure, estigui ben cuidat sanitàriament i no li manqui l’atenció humana i religiosa que el Senyor ens demana quan, responent al mestre de la Llei a qui li va explicar qui és el proïsme per a nosaltres i com ens hem de comportar els seus seguidors amb els demés, després de contar la paràbola del Bon samarità, li va respondre: “vés, i tu fé igual” (Lc. 10, 37).

«Cuidem-nos mútuament»Josep Adrover Vallbona, delegat de Pastoral de la Salut

JORNADA MUNDIAL DEL MALALT 11 de febrer de 2021

PASQUA DEL MALALT9 de maig de 2021

CUIDEM-NOSmútuament

3

07 de febrer 2021

Full dominical

ACTUALITAT diocesana

El 17 de gener se celebrà la Jornada d’Infàn-cia Missionera a Espanya. Els diners recap-tats a través d’aquesta campanya a tot el món passen a formar part d’un Fons Universal de Solidaritat, que es distribueix per a projectes infantils de les 1.115 diòcesis que són con-siderades Territoris de Missió. El 2020 es fi-nançaren 2.800 projectes que han aconseguit que milers de nins i nines: tenguin un refugi on viure, rebin catequesi i sàpiguen que Jesús els estima, puguin aprendre a llegir, tenguin una escola i llibres, puguin menjar i jugar i no hagin de treballar, tenguin medicines i algú que els curi, i aprenguin a ser ells també missioners.

La directora del Secretariat de Missions de la diòcesi de Mallorca, Catalina Albertí, assenyala que «l’any passat amb aquesta campanya es recaptaren 17 milions d’euros en tot el món i Espanya fou el segon país, per darrerE d’Alemanya, en l’aportació econòmica, contribuint amb 2 milions d’euros».Infància Missionera és una xarxa internacional d’infants que, amb la seva pregària i aportacions, ajuden els missioners en el seu treball amb la infància. Amb aquesta Obra Pontifícia, els nins i nines són protagonistes de la missió i fan costat als missioners perquè més de quatre milions d’infants a les

missions puguin accedir a l’educació, la salut, la protecció de la vida i la fe. Tot, com a fruit d’un procés de formació missionera diferent a cada país.

Precisament, la campanya d’Infància Missio-nera va principalment dirigida a les escoles i als grups de catequesi. «A més de l’ajuda econòmica, se cerca la sensibilització dels nins i nines de la nostra societat. Molts no són conscients de la situació en què es troben infants d’altres llocs del planeta, que viuen en la pobresa i són marginats», explica Albertí.

La celebració d’Infància Missionera no és si-multània a tot el món. A Espanya se sol ce-lebrar el darrer diumenge de gener, però per

evitar fer-lo coincidir amb el Diumenge de la Paraula, insti-tuït pel Papa el 2019, la Conferència Episcopal Espanyola ac-ceptà avançar-lo una setmana, de manera que se celebrà el 17 de gener. El lema d’enguany ha estat “Amb Jesús a Natzaret, som família!” Obres Missionals Pontifícies (OMP) és l’ins-trument oficial de l’Església que s’encarrega del sosteniment dels Territoris de Missió. Una de les quatre obres que formen aquesta institució, anomenada “Obra d’Infància Missionera”, és la que organitza aquesta jornada.

El 17 de gener se celebrà la Jornada d’Infància Missionera 2021Els diners recaptats es destinen a projectes infantils dels 1.115 Territoris de Missió. En la campanya de l’any passat, Espanya aportà 2 milions d’euros

El papa Francesc ha regularitzat, de forma es-table i institucionalitzada, que els ministeris del Lector i de l’Acòlit estan oberts a les dones. Amb el motu proprio Spiritus Domini, publi-cat el 12 de gener, el Sant Pare modifica el pri-mer paràgraf del cànon 230 del Codi de Dret Canònic i estableix, de forma regulada, que d’ara en endavant també les dones poden llegir la Paraula de Déu durant les celebracions litúr-giques i realitzar un servei a l’altar, bé com a ministres o com a dispensadores de l’Eucaris-tia, i se’ls atribueix un acte litúrgic que les institucionalitza. Aquest fet no és novetat en el sentit que en moltes diòcesis ja es duia a terme gràcies a l’autorització dels bisbes, però no es preveia en la norma ni s’havia regulat en el Codi de Dret Canònic. El Papa ha fet aquesta passa perquè, segons especifica, ha acceptat les recomanacions sorgides en diver-ses assemblees sinodals i perquè sosté que «avui en dia hi ha

un creixent sentit d’urgència per redescobrir la coresponsabilitat de tots els batiats en l’Esglé-sia, i en particular la missió dels laics». En una carta dirigida al Cardenal Ladaria, el Pontífex expressa que «oferir als laics d’ambdós sexes la possibilitat d’accedir als ministeris d’Acolitat i Lectorat, en virtut de la seva participació en el sacerdoci baptismal, augmentarà el reconeixe-ment, també a través d’un acte litúrgic (insti-tució), de la preciosa contribució que des de fa temps moltíssims laics, incloses les dones, ofe-

reixen a la vida i a la missió de l’Església». La nova formula-ció del cànon resta de la forma següent: «Els laics d’una cer-ta edat i uns dons determinats per decret de la Conferència Episcopal podran ser empleats permanentment, mitjançat ritu litúrgic establert, en els ministeris de lectors i acòlits», de manera que se suprimeix l’especificitat del “sexe masculí” que hi havia fins aleshores.

El Papa estableix de manera institucional que les dones poden llegir la Paraula de Déu i dispensar l’EucaristiaEl Sant Pare modifica el Codi de Dret Canònic per normalitzar el que ja es duia a terme en totes aquelles diòcesis en què el seu bisbe ho havia autoritzat

Full dominical 4

07 de febrer 2021ACTUALITAT diocesana

El Bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, pregà a sant Sebastià i demanà la seva intercessió per acabar amb la pandèmia de la Covid-19 que afecta a tot el món des de fa ja deu mesos. L’Eucaristia ha estat l’únic acte de les festes del patró de Pal-ma que s’ha celebrat enguany per mor de la crisi sanitària. Mons. Sebastià Taltavull presidí la missa i assegurà que «no hem renunciat a viure la festa de sant Sebastià -com les altres festes d’aquest temps- amb el seu sabor cristià, original, fent cas de l’encàrrec de Jesús quan institueix l’Eucaristia i deixa dit com a testament “feis això en memòria meva»”.

Mons. Taltavull subratllà la importància de «sentir-nos co-responsables del caminar històric del nostre poble, sense re-nunciar a allò que més ens ha de configurar com a tals la seva cohesió, el seu esforç compartit, les seves mesures de prudència, en una situació tan delicada en la qual ens hi va la salut personal i col·lectiva». Així, feia una crida a la respon-sabilitat de tothom, a respectar les restriccions sanitàries en aquests moments vigents i a renunciar d’allò que a dia d’avui passa a un segon pla en favor de la salut col·lectiva. «Això és el que avui demanam en la nostra pregària, tot recordant i valorant la fe dels qui al llarg dels segles han invocat la in-tercessió de sant Sebastià com a protector contra la pesta», digué. Però remarcà que la pregària no és suficient, sinó que ha d’anar acompanyada del «dejuni», en referència a fer els sacrificis necessaris per aconseguir millorar la situació: «de-juni, que vol dir austeritat, renúncia, confinament, retallada d’horaris, abstenir-se de coses ben legítimes perquè altres les puguin tenir, deixar de competir i cooperar, compartir i no acaparar, privar-se de beneficis propis perquè altres també puguin tenir una oportunitat... Sabem que el dejuni no és agradable, que és sols un mitjà per aconseguir un objectiu que és de tots i és la salut, també de tots i per a tots».

Al final de la celebració, Mons. Sebastià Taltavull es dirigí a la relíquia del braç de sant Sebastià, exposada al presbiteri, i demanà la seva intercessió, com havien fet tantes genera-cions enrere, per a l’alliberació de la pesta. Ho féu pensant en tots els qui han mort i per tots els malalts, confinats i els qui pateixen les conseqüències de la pandèmia. «Acudim a vós,

Senyor, en el dia del nostre patró de Palma, sant Sebastià, en un moment molt delicat per a tots nosaltres i tota la humani-tat. El mal de la pandèmia s’està estenent cada dia més i més, creant nous contagis i víctimes. Volem que tota la societat gaudeixi de salut, gràcia que esperam de la vostra bondat i l’amor que ens teniu», pregà.

Continuà fent referència que tot i els avanços, com és la va-cuna, aquests moments segueixen essent de tristor i insegu-retat: «Ho veiem en els ancians de les residències, els malalts de les UCI, les famílies que no poden acomiadar els que acaben de morir». Davant aquestes situacions de tensió que necessiten respostes de proximitat i de confiança, el Bisbe demanà a Déu que per intercessió de la Mare de Déu de la Salut i de sant Sebastià, patrons de Ciutat, siguem bons sa-maritans: «Donau-nos més fe, més esperança, més caritat i, sobretot, més salut».

Acte seguit, el Bisbe presidí l’Eucaristia a la parròquia palme-sana que té com a titular sant Sebastià.

Des dels primers segles, just després de les persecucions, l’Església venera sant Sebastià i sempre l’ha tingut com a re-ferent important per a la vida dels cristians i dels pobles. A Palma és invocat especialment quan el poble és atacat per l’epidèmia de la pesta. L’any 1595, sant Sebastià fou venerat com a Patró de la Ciutat i l’any 1634 substituí l’antic Patró, l’Àngel Custodi, que també ho era de la Ciutat i del Regne de Mallorca.

El Bisbe demanà la intercessió de sant Sebastià per acabar amb la pandèmiaL’Eucaristia en honor al patró de Palma ha estat l’únic acte de les festes que s’ha celebrat

5

07 de febrer 2021

Full dominical

ACTUALITAT diocesana

Sant Antoni Abat és un dels sants més populars i festejats al llarg de tota la geografia mallor-quina. Immersos en la pandè-mia de la Covid-19, el Govern Balear i el Bisbat de Mallorca, a principis d’any, acordaren la suspensió de les festes de Sant Antoni a tots els indrets, amb l’excepció de mantenir els actes religiosos respectant les mesu-res sanitàries. Així, les festes de Sant Antoni 2021 a municipis

que, habitualment, les celebren amb festa major, s’han reduït a allò essencial: les celebracions religioses en honor al sant. Per tot se suspengueren les tradicionals beneïdes, acte que té lloc sempre en aquest dia, ja que Sant Antoni és el sant protector dels animals. També s’anul·laren els foguerons, to-rrades, balls dels dimonis, i actes de caire festiu tan populars en la revetla de Sant Antoni.

A sa Pobla, a Manacor i a Artà, indrets on les Completes se celebraven amb l’església plena de gom a gom, enguany ho feren a porta tancada i sense públic. «Les Completes se ce-lebren i es resa a Sant Antoni tot i que no hi pugui haver públic, i enguany més que mai hi hem de resar per la situació en què es troba el nostre poble, en aquests moments afectat per la Covid-19», assegura el rector de Manacor, Mn. Anto-ni Amorós. A les Completes celebrades a la l’església de la Mare de Déu dels Dolors hi assistiren els ministres, la coral que acompanyava la celebració, les persones encarregades de les lectures, els equips de vigilància i desinfecció i també la banda de música municipal, ja que, assegura el rector, «és un valor no separar el res de Completes de l’esclat del cant dels goigs, que són acompanyats per la banda de música», afirma Mn. Antoni Amorós. Al municipi manacorí, l’ofici del dia de Sant Antoni se celebrà també a porta tancada, mentre que a altres pobles es feu amb el 30% d’aforament permès a dia d’avui.

Manacor, amb una tradició vuit vegades centenària, compta amb el Patronat de Sant Antoni, una entitat que amb plena col·laboració amb les institucions locals, com la parròquia dels Dolors i l’Ajuntament, no escatima recursos ni esforços per tal d’adaptar la seva festa, enguany més que mai, als nous signes del temps. El president del Patronat de Sant Anto-ni de Manacor, Antoni Gomila, explica que «el Patronat és l’herència de l’antiga obreria, que perdurà fins a finals dels anys seixanta». Amb el pas del temps es va anar reivindicant la festa i anà agafant força, fins que es creà una associació cultural, aquest patronat, el 1982. Des de llavors ençà, «és el

Patronat de Sant Antoni que s’encarrega d’organitzar les fes-tes del sant» tan nostrades en aquest municipi, explica Go-mila. Gairebé ininterrompudament, des del segle XIV que es construí la capella en honor a Sant Antoni, Manacor havia venerat el sant i en les darreres dècades aquesta festa ha anat agafant prou rellevància, tot i que sempre s’havia celebrat a Mallorca, principalment a la Part Forana.

Mn. Antoni Amorós afirma que actualment «la festa de Sant Antoni és el crit d’identitat dels mallorquins, principalment festejat amb força als municipis de Llevant i al Nord de l’illa». Per altra banda, diu, «no deixa de tenir una importància re-ligiosa, tant perquè és el sant protector dels animals com per la devoció religiosa que els creients li tenen».

Enguany, tot i que aquesta festa s’ha hagut de celebrar amb només allò essencial, Antoni Gomila explica que el Patro-nat de Sant Antoni ha situat unes imatges representatives d’aquesta festa a Manacor, amb lones col·locades a diferents indrets del municipi. Totes elles simbolitzen moments de la festa i recorden aspectes fonamentals de la festivitat de Sant Antoni a Manacor.

La festa de Sant Antoni 2021, només amb allò essencialNomés les Completes, a porta tancada, i les altres funcions religioses s’han oficiat als municipis que celebren aquesta festivitat Fotografies: manacormanacor.com

Full dominical 6

07 de febrer 2021BONA novaD

IUM

EN

GE

V d

ura

nt

l’an

y B

DO

MIN

GO

V o

rdin

ari

o BLectura del llibre de Job

7, 1-4. 6-7

Job digué als seus amics: -«L’home a la terra, ¿no està sot-mès a servitud, no passa la vida com un jornaler? Com un esclau desitja seure a l’ombra, espera l’hora de cobrar com el treballador. Però a mi, m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Tot d’una que em fic al llit ja pens: ¿Quan serà de dia perquè em pugui aixecar? I estic ansiós del vespre a la matinada. Els meus dies han corregut més que una llançadora; ja s’acaben, ja no hi queda fil. Recordau que la meva vida no és sinó un respir: els meus ulls no tor-naran veure la felicitat.»

Salm responsorial (salm 146)

Alabau el Senyor que conforta els cors desfets. Lectura de la 1ª carta de sant Pau als cristians de Corint9, 16-19.22-23

Germans, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi, que no ho fes! Si jo m’ho ha-gués cercat, podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho cercat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. ¿Per quin motiu puc esperar una recompensa? Doncs que jo, quan treball per difondre l’evangeli, no el convertesqui en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dóna el meu servei. Jo som lliure: no era esclau de ningú, però m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els dèbils, m’he fet dèbil com ells. M’he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot lo que sigui necessari per poder-hi tenir part.

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc1, 29-39

En aquell temps Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó jeia amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar sa mà, i la va fer aixecar; la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s’havia post, li dugueren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia reunit davant la por-ta, i ell va curar molts de malalts de diverses malalties; va treure també molts de dimonis, i no els deixava par-lar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es va aixecar, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó amb els seus companys sortí a cercar-lo. Quan el trobaren, li digueren: -«Tothom vos cerca.» Ell els digué: -«Anem a altres llocs, als pobles vesins, i tam-bé hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc, i traient els dimonis.

Lectura del libro de Job7, 1-4. 6-7

Habló Job diciendo: El hombre está en la tierra cum-pliendo un servicio, sus días son los de un jornalero. Como el esclavo, suspira por la sombra, como el jor-nalero, aguarda el salario. Mi herencia son meses bal-díos, me asignan noches de fatiga; al acostarme pienso: ¿cuándo me levantaré?; se alarga la noche y me harto de dar vueltas hasta el alba. Mis días corren más que la lan-zadera y se consumen sin esperanza. Recuerdo que mi vida es un soplo, y que mis ojos no verán más la dicha.

Salmo responsorial (salmo 146)

Alabad al Señor, que sana los corazones quebrantados.

Lectura de la 1ª carta del Apóstol San Pablo a los Corintios9, 16-19. 22-23

Hermanos: El hecho de predicar no es para mí moti-vo de soberbia. No tengo más remedio y, ¡ay de mí si no anuncio el Evangelio! Si yo lo hiciera por mi propio gusto, eso mismo sería mi paga. Pero si lo hago a pe-sar mío es que me han encargado este oficio. Entonces, ¿cuál es la paga? Precisamente dar a conocer el Evange-lio, anunciándolo de balde, sin usar el derecho que me da la predicación de esta Buena Noticia. Me he hecho débil con los débiles, para ganar a los débiles; me he he-cho todo a todos, para ganar, sea como sea, a algunos. Y hago todo esto por el Evangelio, para participar yo también de sus bienes.

Lectura del santo Evangelio según san Marcos1, 29-39

En aquel tiempo, al salir Jesús de la sinagoga, fue con Santiago y Juan a casa de Simón y Andrés. La suegra de Simón estaba en cama con fiebre, y se lo dijeron. Jesús se acercó, la cogió de la mano y la levantó. Se le pasó la fiebre y se puso a servirles. Al anochecer, cuando se puso el sol, le llevaron todos los enfermos y poseídos. La población entera se agolpaba a la puerta. Curó a muchos enfermos de diversos males y expulsó muchos demonios; y como los demonios lo conocían, no les permitía hablar. Se levantó de madrugada, se marchó al descampado y allí se puso a orar. Simón y sus compañe-ros fueron y, al encontrarlo, le dijeron: -Todo el mundo te busca. Él les respondió: -Vámonos a otra parte, a las aldeas cercanas, para predicar también allí; que para eso he venido. Así recorrió toda Galilea, predicando en las sinagogas y expulsando los demonios.

7

07 de febrer 2021

Full dominical

BONA nova

SA

NT

OR

AL

de

la s

etm

an

a

CO

ME

NTA

RI

a l

’Evan

ge

li

Avui, contemplem Jesús a Cafarnaüm, el centre del seu ministeri, i més en concret a casa de Simó Pere: «Sortint de la sinagoga, se n’anà (...) a casa de Simó i Andreu» (Mc 1,29). Allí hi trobà la seva família, la d’aquells que escolten la Paraula i la compleixen (cf. Lc 8,21). La so-gra de Pere està malalta al llit i Ell, amb un gest que va més enllà de l’anècdota, li dona la mà, l’aixeca de la seva prostració i la retorna al servei. S’acosta als pobres-so-frents que li porten i els cura només allargant la mà; només amb un breu contacte amb Ell, que és font de la vida, queden alliberats-salvats. Tots busquem el Crist, alguns d’una manera ben volguda i esforçada, d’altres potser sense ser-ne conscients, ja que «el nostre cor està inquiet i no troba repòs fins a reposar en Ell» (Sant Agustí). Però, així com nosaltres el busquem ja que necessitem que ens alliberi del mal i del Maligne, Ell se’ns acosta per a fer possible allò que mai no podríem aconseguir tot sols. Ell s’ha fet feble per a guanyar-nos a nosaltres febles, «s’ha fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui» (1Co 9,22).

Hi ha una mà allargada envers nosaltres que jaiem acla-parats per tants mals; només cal obrir la nostra i ens trobarem drets i renovats per al servei. Podem “obrir” la nostra mà mitjançant la pregària, tot prenent exem-ple del Senyor: «De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va que-dar pregant» (Mc 1,35). A més, l’Eucaristia de cada diu-menge és la trobada amb el Senyor que ve a aixecar-nos del pecat de la rutina i del desànim per a fer de nosal-tres testimonis vius d’una trobada que ens renova cons-tantment, i que ens fa lliures de debò amb Jesucrist.

Dilluns, 8. Dilluns de la setmana V.

Sant Jeroni Emilià, santa Josefina Bakhita, sant Esteve abat. Missa: Gn 1, 1-19; Sal 103, 1-2a. 5-6. 10. 12. 24. 35c; Mc 6, 53-56.Dimarts, 9. Dimarts de la setmana V.

Santa Apol·lònia, sant Rainald, sant Miquel Febres Cordero. Missa: Gn 1, 20 – 2, 4a; Sal 8, 4-9; Mc 7, 1-13.Dimecres, 10. Santa Escolàstica,

sant Caralampi, sant Guillem ermità. Missa: Gn 2, 4b-9. 15-17; Sal 103, 1-2a. 27-30; Mc 7, 14-23.Dijous, 11. Dijous de la setmana V. Jornada Mundial del Malalt.

Mare de Déu de Lorda (Lourdes), sant Pasqual I papa, sant Pere Maldonado. Missa: Gn 2, 18-25; Sal 127, 1-5; Mc 7, 24-30.Divendres, 12. Divendres de la setmana V.

Santa Eulàlia de Barcelona, sants Màrtirs de Bitínia, sant Benet d’Aniane. Missa: Gn 3, 1-8; Sal 31, 1-2. 5-7; Mc 7, 31-37.Dissabte, 13. Dissabte de la setmana V.

Sant Benigne, sant Martinià, sant Gilbert. Missa: Gn 3, 9-24; Sal 89, 2-6. 12-13; Mc 8, 1-10.Diumenge, 14. Diumenge VI de durant l’any i setmana II del saltiri.

Sants Ciril i Metodi, sant Valentí, sant Joan B. de la Concepció. Missa: Lv 13, 1-2. 45-46; Sal 31, 1-2. 5-11; 1C 10, 31 – 11, 1; Mc 1, 40-45.

170mm ANCHO x 100mm ALTO_2021_CAT.qxp_Maquetación 1 24/11/20 13:09 Página 1

Full dominical 8

07 de febrer 2021ACTUALITAT diocesanaPA

RA

UL

ES

de

vid

a

SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADA, Bisbe de Mallorca

AG

EN

DA

m

es

de f

eb

rer

20

21

EDITA: Secretaria de Comunicació Carrer Seminari, 4 3r pis / 07001 Palma (Illes Balears) / Tel. 971 21 46 01 / mcs@bisbatdemallorca.com

DIRECCIÓ: Jero Mut Campaner / www.bisbatdemallorca.com

IMPRIMEIX: Serveis Gràfics Eugeni - Carrer Seminari, 4 / 07001 Palma (Illes Balears) / Tel. 971 24 49 79 / tgeugeni@gmail.com / Dipòsit legal: PM 696/1986

AQUESTA I MÉS INFORMACIÓ bisbat de mallorca @bisbatmallorca www.bisbatdemallorca.com

bisbat de mallorca agencia baleria www.agenciabaleria.comYouTube

Parròquia Santa Maria del CamíPrograma d’actes en honor a la Mare de Déu de Lourdes

Dimecres 10 18 h.

Rosari cantat

Dijous 1112 h.

Angelus i missa mariana i cant dels Goigs.

Dissabte 1318 h.

Sessió de catequesi a l’altar de la Mare de Déu de Lourdes

Catedral de MallorcaCelebració de la Jornada Mundial del Malalt Dijous 11 de febrer 11h.

La Diòcesi celebrarà a la Seu la Jornada Mundial del Malalt que presidirà el Bis-be de Mallorca. L’objectiu d’aquest acte es sensibilitzar el Poble de Déu i les diver-ses institucions sanitàries catòliques i la mateixa societat civil, davant la necessitat d’assegurar la millor assistència possible als malalts. Aquesta celebració també es podrà seguir per streaming a través de la pàgina web i xarxes socials de la Catedral.

Las prioridades pastorales de Jesús y las nuestras

Fijarnos en las «prioridades pastorales» de Jesús siempre aporta luz a nuestra vida porque expli-

can su atención a las personas, los constantes gestos para acogerlas, su capacidad de escucha y la atención personalizada, la proximidad a todo aquel o aquella

que muestra una necesidad física, espiritual o material. Definiéndose como buen Pastor, la gente lo entiende, porque todo el mundo sabe por experiencia que el pastor tiene cuidado de las ovejas, las conoce y ellas lo conocen, las quiere y las lleva a buenos pastos. Así, se hace cercano a quienes esperan de él una palabra de esperanza, un aliento de salud. Y, ¿cuál es su prioridad? Se tiene que ir al Evangelio para ver que entre sus prioridades están los enfermos, está toda persona necesitada de salud.

El Evangelio nos hace ver que la actividad de Jesús es frenética, pero, con un gran equilibrio por su parte, la sabe unir a los momentos de oración, tiempo de contacto con su Padre, y esto hace que sus discí-pulos le lleguen a decir: «todo el mundo te está buscando». La pasión de Jesús por los enfermos nos lleva a una reflexión sobre nosotros, sus seguidores, su Iglesia, en una circunstancia en la cual, debido a la pan-demia, hemos tenido que multiplicar mucho, y no sin dificultades, los esfuerzos de atención. Estamos ante una de las prioridades en nuestra relación con el Señor y con las personas que tenemos que poner en práctica. Cuando el espíritu del mal posee a alguien, Jesús se presenta como quien vence y hace que la persona recupere su dignidad y su libertad. Solo unidos a Él y amando como Él, podremos unirnos a su lucha contra el mal y llegaremos a vencerlo.

La proximidad de Jesús hacia los enfermos que esperan curación y hacia todos aquellos y aquellas que tienen necesidad de salvación, nos estimula y anima a hacer de nuestra vida una entrega a la causa de esta forma de evangelizar, que incluye palabras y hechos liberadores, actitu-des y acciones de transformación personal y social, el cambio que Dios espera desde nuestra conversión a Él y a todos los que son su imagen y semejanza. De aquí, el derecho a evangelizar el ámbito social, es decir, tal y como lo detalla la doctrina social de la Iglesia, a «hacer resonar la palabra liberadora del Evangelio en el complejo mundo de la pro-ducción, del trabajo, de la empresa, de las finanzas, del comercio, de la política, de la jurisprudencia, de la cultura, de las comunicaciones so-ciales, en el que el hombre vive. La amonestación que san Pablo, “¡Ay de mí si no predicara el Evangelio!” (1Co 9,16), se dirige a sí mismo resuena en la conciencia de la Iglesia como un llamado a recorrer to-das las vías de la evangelización» (cf. CDSE 70 y 71). Nuestro esfuerzo diario tiene que hacer que la atención a la salud de la persona llegue a todos los lugares de su vida.