1

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

N. 17 - 26 d’abril de 2020

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

Un pla per a ressuscitar i les preguntes del papa Francesc

Quan s’està parlant de pactes per a la reconstrucció de la nostra societat, tan afectada per la pandèmia del coronavi-rus, l’Església, en la persona del papa Francesc, diu que no podem escriure la història present i futura al marge del sofriment de tanta gent, i hi incideix oferint una reflexió que hauríem d’incorporar. Al costat d’aquesta reconstrucció, ell ens proposa «un pla per a ressuscitar». Serà bo que, en aquest moment de prova, els cristians facem en positiu aquesta aportació.

Duim setmanes confinats que han donat per a molt. És majoritària l’opinió que no podem anar sols i que ens neces-sitam els uns als altres per a reconstruir la nostra convivència ciutadana. «Si alguna cosa hem après al llarg d’aquest temps –diu el papa Francesc– és que ningú se salva sol. Les fronteres cauen, els murs s’esfondren, i tots els discursos integristes es dissolen davant d’una presència quasi imperceptible que manifesta la fragilitat de la qual estam fets. La

Pasqua ens convoca i convida a fer memòria d’aquesta altra presència discreta i respectuosa, generosa i reconciliadora...»

Si volem reconstruir, hem d’alliberar-nos dels vells esquemes propis d’ideologies totalitàries que no han creat més que divisió i violèn-cia, per a cedir a una nova forma de viure la política des de valors que no admeten cap domini d’uns sobre els altres. El papa Francesc novament fa referència a la globalització de la indiferència que seguirà amenaçant i temptant el nostre camí. Per això, posa a la nostra consideració una bateria de preguntes perquè ens ho repensem.

Ell diu que «si actuam com un sol poble, fins i tot davant d’altres epidèmies que ens amenacen, podem aconseguir un impacte real». I es demana: «Serem capaços d’actuar responsablement enfront de la fam que pateixen tants, sabent que hi ha aliment per a tots? Seguirem mirant cap a l’altre costat amb un silenci còmplice davant d’aquestes guerres alimentades per desigs de domini i de poder? Estarem disposats a canviar els estils de vida que en submergeixen tants en la pobresa, promovent i animant-nos a dur una vida més austera i humana que faci possible un repartiment equitatiu dels recursos? Adoptarem com a comunitat internacional les mesures necessàries per a frenar la devastació del medi ambient o seguirem negant l’evidència?».

La resposta és en la construcció de la civilització de l’amor, que es fa amb l’esforç de cada dia, ininterrompudament i fonamentat en aquest valor indiscutible. Això suposa l’esforç compromès de tots, suposa una compromesa comunitat de germans.

2

LLIBRE

fulldominicalEDITA

Secretaria de ComunicacióCarrer Seminari, 4 - 3r pis07001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 21 46 01mcs@bisbatdemallorca.com

DIRECCIÓCristina Sànchez Bernardowww.bisbatdemallorca.comDipòsit legal: PM 696/1986

IMPRIMEIXServeis Gràfics Eugeni

Carrer Temple, 1607001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 24 49 79

Jesus vivey te quiere

vivo

JORNADA MUNDIAL DE ORACIÓN POR LAS VOCACIONES

Y JORNADA DE VOCACIONES NATIVAS

3 de mayo de 2020

Cartel JMOV.indd 1 12/03/2020 12:42:02

Una pizca de alegría… siempre que sea hondaAUTOR: Maurizio MirilliEDITORIAL: RIALP

Todo el mundo busca la felicidad, poseer un corazón colmado. Pero la alegría plena se encuentra en luga-res desconcertantes. El papa Francisco prologa este pequeño libro, y defiende que esa alegría se alcanza si hacemos prota-gonistas de nuestras vidas a aquellos que la sociedad rechaza. Por otra parte, Mirilli defiende la alegría de perdonar y de ser perdonado, sobre todo por Dios, rechazando tantas satisfacci-ones efímeras de un mundo obsesionado por lo momentáneo. Maurizio Mirilli (Mesagne, 1970) es sacerdote de la diócesis de Roma, licenciado en Estadística por la Universidad de La Sapienza, y en Filosofía y Teología por la U. Lateranense. Dirige el Servicio de Pastoral Juvenil de la diócesis de Roma.

EmmaúsMn. Llorenç Tous Massanet

Una torrentada que no hi cap dins les voreres inunda tot el voltant on confluei-xen els rierols de les muntanyes. Tot és aigua roja que dava-lla, s’eixampla i ves-sa dins la mar gran. Com la vida: un ca-ramull incontrolable d’errors pobres vo-luntats, llibertats condicionades, nobles intuïcions amb més o manco encerts i ajudes, vers un bon final. Sempre entre om-bres i esperances. Sempre amb amor més o manco concretat, amb limitacions i sorpreses.

L’aigua de la torrentada descansa en pau dins la mar gran, calmada ja de tantes ones, trabucades i obertes dins la bondat i el perdó de Déu, també amb el del pelegrí a si mateix i als altres, també amb el perdó dels altres que des del cel, prop de Deu, somriuen. Aquesta mar calmada o en tempesta té Amo, com la vida. Cada vida és una propietat compartida. Déu go-verna les aigües del cel i les de la terra, també el foc i l’orat-jol de l’alba. El conjunt resulta ser una composició perfecta, com una partitura musical que jo titularia amb una paraula de Jesús, anant a Emmaús; l’evangelista Lluc (24,26) la planta en grec en quatre lletres, “édei”, “calia” “era necessari”.

Jesús ho digué en arameu, però quan ja de fet coneixia per experiència el llenguatge de “l’altre món” i entenia bé els seus misteris personals, com la creu. Quan els anys ens acos-ten al cel i el camí que ens resta és molt més curt que el que deixam darrere, podem llegir tots els enderivells de nostra història personal amb la llum que ens arriba d’allà dalt. Ales-hores queda clar que “calia”, “era necessari” que succeís tot quant hem passat. Era inevitable que Jesús, venint d’on venia i com havia fet el trajecte, acabàs en la creu. “No calia que el Messies patís tot això abans de d’entrar a la seva glòria?”, els deia als companys de camí. Són paraules del mateix Jesús que, a Getsemaní i poc després a la creu, no entenia el seu final. Molts de nosaltres tampoc no entenem algunes realitats personals o d’altri, però a mesura que ens acostam com Jesús ressuscitat, a la llum de l’altre món, començam a lligar caps i entenem la lògica del misteri.

Com que ningú neix ensenyat és normal que tots haguem de pagar el mossatge del gran ofici que és aprendre a viure. Nostre Mestre encara ens ensenya més:”Mirau els aucells del cel: no sembren, ni seguen ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. No valeu més vosaltres que no ells?... No farà més per vosaltres, gent de poca fe?” (Mt 6, 26-30). Quan amb l’ajuda del Company de viatge aprenem a confiar en Déu, nostre interior torna com la mar immensa en calma a trenc d’alba, la pau i la llum ho embolcalla tot en serenitat, també els misteris de les profunditats.

33

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

MÉS INFORMACIÓ: catedraldemallorca.org

El Capítol Catedral de Mallorca i Càritas reforcen els seus llaçosConscient de la crisi que patim i de les conseqüències imprevisibles que tendrà a curt i mitjà termini.

Conscient de la crisi que patim i de les conseqüències impre-visibles que tendrà a curt i mitjà termini, i que afectarà sobre-tot les persones més necessitades de la població, el Capítol Catedral de Mallorca ha pres la decisió següent, que serà efectiva immediatament:

- Posar a disposició de Càritas Diocesana els recursos eco-nòmics de la Seu, per tal de col·laborar que no manqui, en uns moments difícils, l’ajut necessari a les persones que atén aquesta institució en nom de l’Església Diocesana de Ma-llorca.

- Per tal que es faci d’una manera intel·ligent i eficaç, el Capí-tol ha proposat a la direcció de Càritas, i aquesta ho ha accep-tat, la creació d’una Comissió formada pel degà president; el delegat diocesà de Càritas, el director financer de la Seu i la gestora de Càritas. La funció de la dita Comissió serà periò-dicament decidir les quantitats i la forma de portar a terme la iniciativa de la Seu.

MÉS INFORMACIÓ: omp.es

El papa crea a través d’OMP un fons per a les zones de missió afectades pel coronavirusAmb una aportació inicial de 750.000 euros, aquest fons intentarà pal·liar les necessitats dels països del sud.

Amb una aportació inicial de 750.000 euros, aquest fons intentarà pal·liar les necessitats dels països del sud, en part, terres de missió, en què la pandèmia ja comença a crear situ-acions molt difícils que, desgraciadament, s’espera que em-pitjorin. Àfrica, Amèrica, el sud d’Àsia no són el centre de la notícia, perquè després de la Xina, ha estat Europa el centre d’atenció i, ara, es comença a desplaçar als Estats Units, així com s’estén la pandèmia. No obstant això, atesa l’escassetat de mitjans d’aquestes parts del món, el coronavirus podria provocar situacions molt difícils. El Fons d’Emergència creat a través de les Obres Missionals Pontifícies s’utilitzarà per acompanyar les comunitats afectades en els territoris de mis-sió a través de les estructures i institucions de l’Església. Les Obres Missionals Pontifícies d’Espanya sumaran les aporta-cions d’Espanya a l’aportació inicial de 750.000 euros desti-nada pel papa Francesc a aquest fi i començarà una campanya en aquest sentit a partir de dilluns.

El cardenal Luis Antonio G. Tagle, prefecte de la Congrega-ció per a l’Evangelització dels Pobles, mostrava el seu agra-ïment al papa Francesc per aquesta decisió, i explicava que “el Sant Pare fa una crida a tota la xarxa de l’Església per fer front als canvis que ens esperen”. I és que “en la seva tasca d’evangelització, l’Església està sovint a l’avantguar-da davant les grans amenaces al benestar humà”. Només a l’Àfrica, explicava el cardenal del dicasteri missioner, “hi ha més de 74.000 religioses i més de 46.000 sacerdots que di-rigeixen 7.274 hospitals i clíniques, 2.346 llars per a ancians i persones vulnerables, i s’educa més de 19 milions de nins a 45.088 escoles primàries. En moltes zones rurals són els únics proveïdors d’atenció de la salut i educació”. Els fidels i els organismes i institucions de l’Església que puguin i vul-guin ajudar estan cridats a contribuir a aquest fons a través de les Obres Missionals Pontifícies de cada país. Aquestes són el canal oficial de suport al papa per a les més de 1.000 diòcesis que cobreixen els territoris de missió especialment a Àsia, Àfrica, Oceania i part de la regió de l’Amazones i altres vi-cariats apostòlics a les zones més en les “perifèries” d’Amè-rica. Segons el president de les Obres Missionals Pontifícies, l’arquebisbe Giampietro Dal Toso, gràcies a aquesta xarxa és possible “demostrar que ningú no està sol en aquesta crisi”.

4

Si voleu que les vostres activitats, celebracions, festivitats, fotografies o actes surtin en aquesta página, enviau

un correu electrònic a mcs@bisbatdemallorca.com

MÉS INFORMACIÓ: conferenciaepiscopal.es

Agraïment i suport als periodistes per part dels bisbes de la CECS“Els comunicadors sou garants d’esperança davant el Covid-19”.

Els bisbes de la Comissió Episcopal per a les Comunicacions So-cials de la Conferència Episcopal Espanyola, a la qual pertany el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, han expressat, a través d’un comunicat, el seu agraïment i suport als periodistes per la feina que estan realitzant en aquest temps de pandèmia. “Els comunicadors sou garants d’esperança davant el Covid-19”, comença el text. Adjuntam el text complet:Els comunicadors sou garants d’esperança davant el Covid-19 Semblava que no arribaria el maligne coronavirus que castigava llunyanes zones de la terra, però de sobte els espanyols ens hem vist confinats a casa nostra, com succeeix en altres països. Enmig d’aquesta situació, vosaltres comunicadors i periodistes heu de narrar el drama mortal d’aquesta pandèmia i alhora els exemples esperançadors de lliurament i solidaritat que es donen en abun-dància en la nostra societat.

Els bisbes de la Comissió Episcopal per a les Comunicacions Socials (CECS), volem reconèixer el lluminós treball dels profes-sionals que estan en primera línia d’aquesta guerra, com són els professionals sanitaris i els seus serveis auxiliars, laboratoris i farmàcies. Amb ells, tots els que ens faciliten la nostra vida quotidiana, repartidors i distribuïdors, comerciants i supermercats, serveis de neteja, de transport, de manteniment, funeràries, juntament amb les exemplars actuacions dels militars, guàrdies civils i policies. També hem d’agrair el servei dels sacerdots, donant consol en els cementeris, atenent des de les parròquies els qui estan tots sols i assistint els més necessitats, units a Càritas. Igualment, a tots aquells que contribueixen anònimament i solidàriament al bé comú, vagi el nostre respecte, admiració i agraïment.

De manera especial, demanam i esperam la ràpida recuperació dels professionals que han caigut malalts i encomanam els qui han donat la seva vida pel bé de tots. Cada un d’ells fa veritat la petició del papa Francesc que ens convida a “prendre seriosament el que compta, a no perdre’ns en coses insignificants, a redescobrir que la vida no serveix, si no serveix. Perquè la vida es mesura des de l’amor” (Roma 6 d’abril de 2020).

En aquests moments difícils, els mitjans de comunicació ens permeten conèixer el que està passant amb tots els seus matisos i les seves complexitats, posen en context les informacions i donen resposta a les nostres preguntes. A més, difonen les indicacions que assenyalen les autoritats competents, que hem de viure en aquest moment com a societat, i ajuden a desmentir les notícies falses i els rumors que poden angoixar o fer caure en la desesperació o el desordre. El vostre servei és essencial per a una societat que estima la llibertat i la veritat. Volem destacar el paper de les empreses de comunicació i la tasca social que vosaltres, periodistes, corresponsals i comunicadors, portau a terme en aquesta epidèmia: escurçant les distàncies geogràfiques i socials, obriu una fines-tra a l’esperança i al futur, donau a conèixer iniciatives solidàries i oferiu als que estan confinats a casa múltiples possibilitats per estar connectats amb el món i per desenvolupar les seves qualitats. Sense oblidar la capacitat d’entretenir amb programes d’humor, amb el cinema o la música, que ens permet sortir d’una rutina diària necessàriament estreta, i ens pot vincular amb el millor de la humanitat, l’art i la cultura. Sense aquesta tasca dels mitjans de comunicació, aquest aïllament seria moltíssim pitjor.

En moltes ocasions, aquest treball no està exempt de dificultats tècniques i de preocupacions personals en el present, però també en la por sobre el que pugui passar en el futur amb el vostre lloc de treball. L’agraïment de tots hauria de traduir-se en suport social perquè els mitjans puguin continuar fent la seva tasca ara i en un futur que es presenta difícil. Rebeu tots la nostra consideració, respecte i alè! La nostra esperança és en el fet que el coronavirus sigui vençut, no sols pel treball individual d’alguns, sinó per l’esforç col·lectiu de cadascun que compleix el seu deure, que en el cas de molts de nosaltres és el de quedar-nos a casa. Cal treure lliçons del que està passant. Aquesta situació es pot superar junts, entre tots, sumant l’esforç de cada un per construir un temps nou ple de valors i amb un estil de vida molt més senzill i fratern.

Ha finalitzat el temps litúrgic de la Quaresma, però no ha acabat el nostre confinament a les cases, seguim en “situació quares-mal”, però vivint amb sentit Pascual el goig i l’esperança que sorgeix de l’esdeveniment clau del cristianisme: Crist ha mort i ha ressuscitat, vencent el mal, la mort, el dolor i tota malaltia. Perquè Ell és l’Esperança dels vivents, dels que estan a prop i dels llunyans. A tots arriba amb la seva acció misteriosa i salvadora. Quan moren les esperances dels pobles, desapareixen les cultures. Per això, a vosaltres, homes i dones de la comunicació a Espanya, us demanam que no us canseu enmig d’aquest fosc panorama. Siau portadors de la veritat i l’esperança en tot allò que feis i comunicau, perquè les vostres notícies i programes arribin al cor de la ciutadania adolorida. Sapigueu que sou presents en les nostres oracions perquè el mal d’aquest espantós virus no us arribi i pugueu gaudir sempre de la “salut de l’ànima i del cos”.

5

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

Si voleu que les vostres activitats, celebracions, festivitats, fotografies o actes surtin en aquesta página, enviau

un correu electrònic a mcs@bisbatdemallorca.com

MÉS INFORMACIÓ: mansunides.org

Mans Unides aprova els primers projectes d’emergència per pal·liar l’impacte de la crisi del coronavirus en els més vulnerablesL’ONG ha aprovat un primer enviament de més de 150.000 euros de fons d’emergència per fer front a necessitats bàsiques de la població més empobrida.

Des del començament de la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus, Mans Unides està treballant al costat dels seus so-cis locals dels prop de 60 països en què és present, per donar una resposta ràpida i efectiva a les necessitats i mancances que pugui estar experimentant la població més vulnerable amb la qual treballa.

“Molts dels nostres socis locals d’Amèrica, Àsia i Àfrica ens han demanat reconduir les activitats que estaven duent a terme en els projectes, per tal de poder dedicar fons i esforços tant a accions de prevenció del contagi per coronavirus, així com ac-cions destinades específicament a combatre les conseqüències que les mesures de confinament adoptades per la major part dels governs estan tenint entre la població més empobrida: migrants, refugiats, treballadors precaris, dones, nins, ancians...”, asse-gura Isabel Vogel, responsable de l’Àrea de projectes de Mans Unides.

“En alguns països s’han hagut de suspendre els programes que s’estaven desenvolupant i en altres s’estan posant en marxa ac-cions per donar resposta immediata a les necessitats més urgents de la població i fer front a l’impacte que aquesta crisi està ja tenint”, assenyala Vogel.

L’ONG de l’Església catòlica ha aprovat ja l’enviament de més de 150.000 euros dels fons d’emergència, que es destinaran a cobrir necessitats bàsiques de la població més empobrida en pa-ïsos com Guatemala, Índia o Israel i a pal·liar les mancances sanitàries per fer front a virus a Angola, Camerun i Malawi.

“A Angola, Mans Unides ha enviat 9.500 euros a l’hospital de Balambo per a una acció d’emergència composta per mesures de sensibilització i prevenció del contagi i per l’adquisició de medi-caments, concentradors i màscares d’oxigen per facilitar la feina a l’UCI en una zona del país que encara es ressent de les dècades de guerra civil”, explica Vogel. Al Camerun, on les mancances sanitàries són també molt importants, Mans Unides ha donat suport, amb prop de 32.000 euros, una iniciativa d’emergència destinada a la prevenció del contagi del personal sanitari al po-pulós barri de Talla, a la ciutat de Kibri, així com a la formació de les comunitats per evitar la propagació del virus. “Amb aquest projecte, que permetrà l’adquisició de 3.000 tests ràpids i la rea-lització d’activitats de sensibilització entre la població, treballa-rem per conscienciar les comunitats sobre les mesures a prendre per evitar el contagi i tractarem de detectar quines persones po-den estar ja contagiades per coronavirus, en un lloc en el qual, per les seves condicions econòmiques, la població mai no podria tenir accés a aquestes proves; amb les implicacions que això té per a la propagació de la pandèmia”, informa Isabel Vogel. Tam-bé a Malawi, un dels països més pobres del món i en el qual la població s’enfronta diàriament a la desnutrició i a malalties com

la sida, la tuberculosi i la malària, Mans Uni-des va desti-nar prop de 27.000 euros a un projecte de prevenció i sensibilització que permetrà informar la població, a través de programes de ràdio i materials impresos, sobre el contagi per coronavirus. La responsable de projectes de Mans Unides ex-plica que, amb els fons enviats, “el nostre soci de la diòcesi de Karanga adquirirà, també, 23 concentradors d’oxigen i 6 petits generadors per als centres sanitaris de la seva influència”.

A Amèrica, la primera partida de fons d’emergència estarà des-tinada a Guatemala; concretament a l’abocador de Cobán, on els 45.500 euros enviats permetran fer front a la crisi alimentà-ria que pateixen les 250 famílies més necessitades de l’aboca-dor. “Amb aquests fons, es distribuiran setmanalment aliments i productes d’higiene a 1.500 persones que viuen en extrema pobresa. A més, dues vegades per setmana, es donarà un bere-nar nutricional als nins treballadors de l’abocador i es posarà en marxa un sistema d’alerta per detectar els casos de més risc”, relata Vogel. També a Àsia la preocupació de Mans Unides pels col·lectius de població més vulnerables és extrema. Allà, com a la resta dels continents, els socis locals de l’ONG estan ja treba-llant per socórrer la població més desemparada.

A l’Índia, al districte de Kamrup, on proliferen les famílies de treballadors migrants (més del 80% de la població), que han construït infrahabitatges als costats de la via de ferrocarril, es repartiran 1.500 kg d’aliments i 3.000 kits d’higiene i medica-ments. “Mans Unides ha enviat ja gairebé 10.000 euros per aju-dar a aquestes persones que viuen per sota del llindar de pobresa, però que, probablement, no siguin receptores de l’ajuda del Go-vern perquè no tenen un document oficial o prova d’identitat de residència”, informa la responsable de projectes de l’ONG. També des d’Israel, els socis locals de la Institució han demanat suport a Mans Unides per atendre un altre dels col·lectius més vulnerables d’aquesta crisi: els migrants. “Enviarem 30.000 eu-ros a les dones eritrees sol·licitants d’asil, que solen treballar en el servei domèstic, interromput per les mesures de confinament. Amb aquests fons es lliuraran 200 tiquets perquè puguin adqui-rir, durant els propers 4 mesos, productes bàsics d’alimentació i higiene”, explica Isabel Vogel. Mans Unides continuarà treba-llant perquè la pandèmia de coronavirus no faci que caiguin en l’oblit els milions de persones que viuen una crisi permanent de fam i pobresa. “Aquestes persones viuen en països en els quals no és possible donar resposta a les conseqüències que el confi-nament i la malaltia estan tenint sobre la població. Vivim en un món global en què hem comprovat que ningú, per molt poderós que sigui, no és immune a una crisi com l’actual. Esper que això ens faci reflexionar i ens ajudi a posar-nos en la pell dels que més pateixen, encara que estiguin lluny”, assenyala Clara Pardo, presidenta de l’ONG.

66

DOMINGO III DE PASCUA ADIUMENGE III PASQUA A

Lectura dels Fets dels Apòstols2, 14. 22-28

El dia de Pentecostès, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: -«Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escoltau bé i sapigueu això que us dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vosaltres obrant entre vosaltres, per mà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. Doncs bé: d’acord amb la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vàreu matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sense llei. Però Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort, que de cap manera podia retenir-lo captiu. Perquè David referint-se a ell, deia: «Sempre tenc present el Senyor, amb ell a la dreta, no cauré mai. El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meva vida enmig dels morts, ni deixareu que es corrompi el qui us estima. M’ensenyareu el camí que duu a la vida: goig i festa a voler a la vostra presència.»

Salm responsorial (salm 15)Ensenyau-me, Senyor, el camí que duu a la vida.

Lectura de la primera carta de sant Pere

1, 17-21Estimats: Vosaltres invocau com a Pare aquell que judica cadascú segons les seves obres, sense fer distincions. Per tant, vetlau sobre la vostra conducta durant l’estada en aquest món. Pensau que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com serien la plata o l’or, sinó amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell sense tara ni defecte. Abans de crear el món, Déu havia decidit el seu destí, i ara a la fi del temps, l’ha manifestat per a vosaltres, els qui, per ell, heu cregut en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts i l’ha glorificat. Per això, teniu posada en Déu la fe i l’esperança.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc24, 13-35

Aquell mateix diumenge dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un poble anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversa-ven entre ells comentant aquests incidents. Mentre conversaven i discu-tien, Jesús mateix els va agafar i es posà a caminar amb ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin. Ell els demanà: -«¿De què discutiu entre vosaltres caminant?» Ells s’aturaren amb un posat trist, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: -«De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem, ¿ets l’únic que no saps allò que hi ha passat?» Els demanà: -«¿Què?» Li contestaren: -«El cas de Jesús de Natzaret. S’havia revelat com un profeta poderós en obres i paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l’entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han retgirat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot se’ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l’han vist.» Ell els digué: -«Sí que us costa d’entendre! Quins cors tan indeci-sos a creure tot allò que havien anunciat els profetes! ¿No havia de patir tot això el Messies abans d’entrar a la seva glòria?» Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint els de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell. Mentrestant s’acostaven al poblet on es dirigien i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: -«Queda’t amb nosaltres que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar.» Jesús entrà per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien un a l’altre: -«¿No és veritat que els nostres cors s’inflamaven dins nosaltres mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?» Llavors mateix s’aixecaren de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allà trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ell, que deien: -«Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó.» Ells també contaven allò que els havia passat pel camí, i com l’havien reconegut quan partia el pa.

Lectura de los Hechos de los Apóstoles2, 14. 22-28

El día de Pentecostés, se presentó Pedro con los once, levantó la voz y dirigió la palabra: Escuchadme, israelitas: Os hablo de Jesús Nazareno, el hombre que Dios acreditó ante vosotros realizando por su medio los milagros, signos y prodigios que conocéis. Conforme al plan previsto y sancionado por Dios, os lo entregaron, y vosotros, por mano de pa-ganos, lo matasteis en una cruz. Pero Dios lo resucitó rompiendo las ataduras de la muerte; no era posible que la muerte lo retuviera bajo su dominio, pues David dice: «Tengo siempre presente al Señor, con él a mi derecha no vacilaré. Por eso se me alegra el corazón, exulta mi lengua y mi carne descansa esperanzada. Porque no me entregarás a la muerte ni dejarás a tu fiel conocer la corrupción. Me has enseñado el sendero de la vida, me saciarás de gozo en tu presencia.»

Salmo responsorial (salmo 15)Señor, me enseñarás el sendero de la vida.

Lectura de la primera carta del apóstol san Pedro 1, 17-21

Queridos hermanos: Si llamáis Padre al que juzga a cada uno, según sus obras, sin parcialidad, tomad en serio vuestro proceder en esta vida. Ya sabéis con qué os rescataron de ese proceder inútil recibido de vuestros padres: no con bienes efímeros, con oro o plata, sino a precio de la sangre de Cristo, el cordero sin defecto ni mancha, previsto antes de la creación del mundo y manifestado al final de los tiempos por nuestro bien. Por Cristo vosotros creéis en Dios, que lo resucitó y le dio gloria, y así habéis puesto en Dios vuestra fe y vuestra esperanza.

Lectura del santo Evangelio según san Lucas24, 13-35

Dos discípulos de Jesús iban andando aquel mismo día, el primero de la semana, a una aldea llamada Emaús, distante unas dos leguas de Je-rusalén; iban comentando todo lo que había sucedido. Mientras con-versaban y discutían, Jesús en persona se acercó y se puso a caminar con ellos. Pero sus ojos no eran capaces de reconocerlo. Él les dijo: -¿Qué conversación es esa que traéis mientras vais de camino? Ellos se detuvieron preocupados. Y uno de ellos, que se llamaba Cleofás, le replicó: -¿Eres tú el único forastero en Jerusalén que no sabes lo que ha pasado allí estos días? Él les preguntó: -¿Qué? Ellos le contestaron: -Lo de Jesús el Nazareno, que fue un profeta poderoso en obras y palabras ante Dios y todo el pueblo; cómo lo entregaron los sumos sacerdotes y nuestros jefes para que lo condenaran a muerte, y lo crucificaron. Nosotros esperábamos que él fuera el futuro liberador de Israel. Y ya ves, hace dos días que sucedió esto. Es verdad que algunas mujeres de nuestro grupo nos han sobresaltado, pues fueron muy de mañana al sepulcro, no encontraron su cuerpo, e incluso vinieron diciendo que habían visto una aparición de ángeles, que les habían dicho que estaba vivo. Algunos de los nuestros fueron también al sepulcro y lo encon-traron como habían dicho las mujeres; pero a él no le vieron. Entonces Jesús les dijo: -¡Qué necios y torpes sois para creer lo que anunciaron los profetas! ¿No era necesario que el Mesías padeciera esto para entrar en su gloria? Y comenzando por Moisés y siguiendo por los profetas les explicó lo que se refería a él en toda la Escritura. Ya cerca de la aldea donde iban, él hizo ademán de seguir adelante, pero ellos le apremiaron diciendo: -Quédate con nosotros porque atardece y el día va de caída. Y entró para quedarse con ellos. Sentado a la mesa con ellos tomó el pan, pronunció la bendición, lo partió y se lo dio. A ellos se les abrieron los ojos y lo reconocieron. Pero él desapareció. Ellos comentaron: -¿No ar-día nuestro corazón mientras nos hablaba por el camino y nos explicaba las Escrituras? Y levantándose al momento, se volvieron a Jerusalén, donde encontraron reunidos a los once con sus compañeros, que esta-ban diciendo: –Era verdad, ha resucitado el Señor y se ha aparecido a Simón. Y ellos contaron lo que les había pasado por el camino y cómo lo habían reconocido al partir el pan.

77

SANTORAL de la setmana COMENTARI a l’Evangeli

Dilluns, 27. Dilluns de la setmana III. Mare de Déu de Montserrat, sant Simeó de Jerusalem, sant Pol·lió, Sant Pere Ermengol. Missa: Fets 6, 8-15: Sal 118, 23-24. 26-27. 29-30: Jo 6, 22-29.

Dimarts, 28. Dimarts de la setmana III. Sant Pere Chanel, sant Lluís Maria Grignon de Montfort, sant Vital de Ravena. Missa: Fets 7, 51 – 8, 1a; Sal 30, 3-4. 6-8. 17. 20 .21; Jo 6, 30-35.

Dimecres, 29. Santa Catalina de Sena, sant Hug de Cluny, sant Sever de Nàpols. Missa: 1Jo 1, 5 – 2, 2; Sal 102, 1-4. 8-9. 13-14. 17-18; Mt 11, 25-30.

Dijous, 30. Dijous de la setmana III. Sant Pius V papa, sant Josep B. Cottolengo, santa Sofia. Mis-sa: Fets 8, 26-40; Sal 65, 8-9. 16-17. 20; Jo 6, 44-51.

Divendres, 1. Divendres de la setmana III. Sant Josep obrer, sant Jeremies profeta, sant Ricard Pampuri. Missa: Fets 9, 1-20; Sal 116; Jo 6, 52-59.

Dissabte, 2. Sant Atanasi, sant Antoní de Florència, sant Josep Maria Rubio. Missa: Fets 9, 31-42; Sal 115, 12-17; Jo 6, 60-69.

Diumenge, 3. Diumenge IV de Pasqua o del Bon Pastor. Sants Felip i Jaume, el menor, apòstols; sants Evenci, Ale-xandre i Teòdul; sant Juvenal. Missa: Fets 2, 14a. 36-41; Sal 22, 1-6; 1Pe 2, 20b-25; Jo 10, 1-10.

Avui començam la proclamació de l’Evangeli amb l’expres-sió: «Aquell mateix diumenge» (Lc 24,13). Sí, encara diu-menge. Pasqua —s’ha dit— és com un gran diumenge de cinquanta dies. Oh, si sabéssim la importància que té aquest dia en la vida dels cristians! «Hi ha motius per a dir, com suggereix l’homilia d’un autor del segle IV (el Pseudoeusebi d’Alexandria), que el ‘dia del Senyor’ és el ‘senyor dels dies’ (...). Aquesta és, efectivament, per als cristians la “festa pri-mordial”» (Sant Joan Pau II). El diumenge ens és si matern, bressol, festeig, llar i també alè missioner.

Però quan el dia del Senyor perd relleu en la nostra existència també s’eclipsa el “Senyor del dia”, i ens tornam tan pragmà-tics i “seriosos” que només donam crèdit als nostres projectes i previsions, plans i estratègies; llavors, fins i tot la matei-xa llibertat amb la qual Déu actua ens és motiu d’escàndol i d’allunyament. Ignorant l’estupor, ens tancam a la manifes-tació més lluminosa de la glòria de Déu, i tot es converteix en un capvespre de desencís, preludi d’una nit inacabable, on la vida sembla condemnada a un perenne insomni.

Tanmateix, l’Evangeli proclamat al bell mig de les assem-blees dominicals és sempre anunci angèlic d’una claror adre-çada a enteniments i cors feixucs per a creure (Lc 24,25), i per això és suau, no pas esclatant, ja que —altrament— més que il·luminar-nos ens encegaria. És la Vida del Ressuscitat que l’Esperit ens comunica amb la Paraula i el Pa partit, tot respectant el nostre caminar fet de passes curtes i no sempre ben adreçades.

Cada diumenge recordam que Jesús «va entrar per quedar-se amb ells» (Lc 24,29), amb nosaltres. L’has reconegut avui, cristià?

88

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

Un plan para resucitar y las preguntas del papa Francisco

Cuando se está hablando de pactos para la reconstrucción de nuestra sociedad, tan afectada por la pandemia del coronavirus, la Iglesia, en la persona del papa Francisco, dice que no podemos escribir la historia presente y futura al margen del sufrimiento de tanta gente, e incide ofreciendo una reflexión que deberíamos incorporar a la nuestra. Junto a esta reconstrucción, él nos propone «un plan para resucitar». Será bueno que, en este momento de prueba, los cristianos hagamos en positivo este aporte.

Llevamos semanas confinados que han dado para mucho. Es mayoritaria la opinión de que no podemos caminar solos y que nos necesitamos unos a otros para reconstruir nuestra convivencia ciudadana. «Si algo hemos apren-

dido a lo largo de este tiempo —dice el papa Francisco— es que nadie se salva solo. Las fronteras caen, los muros se derrumban, y todos los discursos integristas se disuelven ante una presencia casi imperceptible que manifiesta la fragilidad de la que estamos hechos. La Pascua nos convoca e invita a hacer memoria de esta otra presencia discreta y respetuosa, generosa y reconciliadora...»

Si queremos reconstruir, debemos liberarnos de los viejos esquemas propios de ideologías totalitarias que no han creado más que división y violencia, para ceder a una nueva forma de vivir la política desde valores que no admiten ningún dominio de unos sobre otros. El papa Francisco nuevamente hace referencia a la globalización de la indiferencia que seguirá amenazando y tentando nuestro caminar. Para ello, pone a nuestra consideración una batería de preguntas para que nos lo repensemos.

Él dice que «si actuamos como un solo pueblo, incluso frente a otras epidemias que nos amenazan, podemos conseguir un impacto real». Y se pregunta: «¿Seremos capaces de actuar responsablemente frente al hambre que sufren tantos, sabiendo que hay alimen-to para todos? ¿Seguiremos mirando hacia otro lado con un silencio cómplice ante estas guerras alimentadas por deseos de dominio y de poder? ¿Estaremos dispuestos a cambiar los estilos de vida que sumergen a tantos en la pobreza, promoviendo y animándonos a llevar una vida más austera y humana que haga posible un reparto equitativo de los recursos? ¿Adoptaremos como comunidad internacional las medidas necesarias para frenar la devastación del medio ambiente o seguiremos negando la evidencia?».

La respuesta está en la construcción de la civilización del amor, que se hace con el esfuerzo de cada día, ininterrumpidamente y fundamentado en este valor indiscutible. Esto supone el esfuerzo comprometido de todos, supone una comprometida comunidad de hermanos.