1

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

N. 16 - 19 d’abril de 2020

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

La pandèmia econòmica provoca noves pobreses

«El cristià que dona un tros de pa al qui passa fam, realitza una obra de misericòrdia; però el qui la fa innecessària, i suprimeix les causes que donen origen a la injustícia, lluita de manera molt més eficaç pel triomf pasqual». Són paraules de sant Agustí. La Pasqua de Jesús, superació definitiva de les pobreses i de la injustícia més radicals, ens fa adonar que la fe cristiana no pot ser mai el descans fictici dels qui viuen tranquils sense amor. Tot al contrari: la fe cristiana ha de ser el fonament i el motor de la nostra entrega generosa als altres. La fe no és opi, ni narcòtic, ni una targeta per a ben morir, sinó estímul i forca per a fer de la nostra terra una terra de germans, mentre peregrinam cap a la meta definitiva.

Pasqua significa «pas», canvi qualitatiu d’una situació de precarietat a una altra de plenitud. Ens anima molt escoltar que «cada fill de Déu és un vencedor del món», quan sabem que hem nascut d’Ell. Amb Crist ressuscitat és possible

néixer a la confiança d’una nova primavera per a l’Església i per a la societat, i dir-ho precisament en un moment en el qual el futur es presenta amb tanta imprecisió a causa de la pandèmia que encara s’està patint directament o en les seves conseqüències. A la pandèmia sanitària s’hi ajunta la pandèmia econòmica, la qual ens està exigint una nova visió de tot, coses i persones, treballades des de cada petit gest, ja que «cada gest compta» com ens està demanant l’Església a través de Càritas.

Aquest és un compromís seriós per a nosaltres, que hem rebut un encàrrec molt clar de Jesús en relació amb els pobres i les situacions de pobresa. Entre nosaltres estam parlant, tanmateix, de «noves pobreses» que, tal com es preveu en aquests moments de nova crisi eco-nòmica, haurem d’afrontar amb coratge i amb l’adquisició de noves actituds solidàries que ens facin caminar vers unes mesures de més austeritat, que ja demanen per elles mateixes noves formes de compartir. Tot i que no va ser un èxit total en aquells inicis de l’Església per la manca de despreniment per part d’alguns, no podem deixar de tenir la primera comunitat cristiana com a referent indiscutible.

El que és important en aquests moments és la incorporació de valors ètics al progrés i al benestar de les societats modernes. És un fet que la pandèmia ha paralitzat un estil de vida accelerat i poc contemplatiu, per això hem de superar la mala consciència de la propietat estricta basada en un individualisme que no porta enlloc, i pensar que estam en el món senzillament per a ser bons administradors que treballen sempre per unes relacions justes i a favor de la igualtat entre les persones i del bé comú.

2 33

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

LIBRE¡Quiero resucitar! Palabras y despalabras del AlzheimerAutor: Ana Llovet BarqueroEditorial: San Pablo

Una mujer se decide a apuntar las palabras y las «despalabras» que van surgiendo de los labios de su anciano padre, aquejado de Alzheimer. Lenguaje en descomposición, muchas veces sin aparente sentido, que ella se empeña en interpretar para poder seguir comunicándose con él. A lo largo del libro, este ejercicio irá convirtiéndose en un juego de espejos en el que la escritora acabará por descubrir su propio reflejo en las expresiones de su padre enfermo, que da pistas de su sufrimiento «en primera persona», a pesar de su demencia. ¡Quiero resucitar! es la historia de un encuentro. El acercamiento definitivo de un padre y su hija en torno a temas como la familia y sus relaciones, la muerte y la trascendencia en el contexto de una terrible dolencia que cada vez afecta a mayor número de personas: el Alzheimer.

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

«Tu canvies la seva història», lema de la campanya anual de cooperació internacional de CàritasCentrada en el lideratge de les dones, aquesta iniciativa cerca canalitzar donacions cap als projectes que Càritas ajuda en 54 països.

Sota el lema “Tu canvies la seva història”, Càritas llança per segon any consecutiu el mes de març la seva campanya anual de cooperació inter-nacional. Orientada preferentment a la captació de donacions per a algun dels 203 projectes que l’organització està ajudant en 54 països de tot el món, aquesta acció cerca, a més, ser una convidada a augmentar el compromís personal en la lluita contra la pobresa i la desi-gualtat en un món cada vegada més interrelacionat.

En aquesta edició, la campanya posa el focus en diferents realitats de dones amb nom i cognoms que, gràcies a l’acompanyament i treball realitzat amb Càritas, han aconseguit millorar les seves capacitats, enfortir els seus drets i accedir a una vida més digna.

El testimon d’AminaUna de les experiències amb les quals s’obre la sèrie de testimonis que s’aniran visibilitzant dins la campanya al llarg de les pròxi-mes setmanes és el d’Amina, una dona de 27 anys que viu en un poble del Senegal. “Un dia, en el mercat, —explica— una senyora em va contar que la seva germana havia anat a Càritas i que, gràcies a la formació rebuda, ara té feina. L’endemà vaig acudir per a informar-me i vaig estar parlant molt de temps amb una persona que em va ensenyar una aula on joves com jo estudiaven amb un professor”.

“Aquesta mateixa persona va visitar la meva família per a parlar-los sobre la meva futura formació. Després d’estudiar i passar un examen, em vaig matricular per a ser auxiliar d’infermeria i vaig començar a treballar. Ara m’agradaria continuar estudiant per a ser metgessa. Sé que ho aconseguiré!”, afegeix.

Un treball que no coneix fronteresLa història d’Amina es repeteix en els 54 països dels cinc continents on la Confederació Càritas Espanyola secunda actualment un total de 203 projectes de cooperació al desenvolupament o de resposta a emergències naturals. A través de les Càritas germanes i les seves Esglésies locals, és possible dur a terme un treball de lluita contra la pobresa i la desigualtat que no coneix fronteres. “La cooperació internacional de Càritas contribueix a irradiar la caritat i la justícia a tot el món, millorant la qualitat de vida de les persones, lluitant per un món més just i responent a les necessitats dels més empobrits”, assenyala Mª Ángeles García.

Aquesta opció de Càritas pels descartats segueix el model de cooperació fraterna, basat en els objectius de crear comunitat, acostar persones, generar comunió en la diversitat i propiciar la trobada entre germans, establint una especial atenció a les per-sones que més sofreixen. En definitiva, un model de cooperació que, com indica el papa Francesc a Laudato si’, tengui “una aproximació integral per a combatre la pobresa, retornar la dignitat als exclosos i simultàniament per a cuidar la naturalesa”. Què podem fer nosaltres?En els materials de difusió de la campanya es proposen quatre maneres de sumar-se a aquesta:

Promoure la solidaritat sent llit del suport a projectes de desenvolupament i d’emergències provocades per desastres naturals, socials i polítics.

• Secundar amb donacions la campanya de cooperació que se celebra cada mes de març.• Donar a conèixer, sensibilitzar i promoure els principis dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.• Participar en els programes de voluntariat internacional.

Línies d’acció de Càritas en cooperació internacionalEl darrer any, la Confederació Càritas Espanyola, integrada per 70 Càritas Diocesanes, va destinar a projectes de cooperació inter-nacional 25,4 milions d’euros, la qual cosa representa el 7,2 per cent dels 353 milions d’euros invertits en tots els seus programes de lluita contra la pobresa. Per àmbits d’intervenció, dels 203 projectes de cooperació internacional secundats, el 21% correspon al capítol de dret a l’alimentació, seguit d’acció humanitària (20%), enfortiment de les capacitats (18%), mobilitat humana (16%), construcció de pau (11%) i cura de la Creació (3%), entre d’altres. Per regions, Càritas Espanyola està desenvolupant 54 projectes en 15 països d’Amèrica Llatina; 40 projectes en 8 països d’Àsia; 75 projectes en 16 països d’Àfrica; 19 projectes en 5 països d’Ori-ent Mitjà; 15 projectes en 10 països d’Europa.

LIBRETejer historias: Comunicar esperanza en tiempos de pandemiaEditor: Fernando Prado AyusoEditorial: Claret

En medio de esta pandemia que nos invade a toda la Huma-nidad se hace necesario que los periodistas rescatemos mo-mentos de esperanza, luces en medio de la oscuridad que nos recuerdan que Dios se hace presente.

Tras la propuesta de Fernando Ayuso cmf, director de Publi-caciones Claretianas, aquí tienes el regalo de Pascua, histo-rias que 30 periodistas quieren tejer en este tiempo, historias de vida, historias profundas, historias de entrega, historias de esperanza. Con su venta se ayudará a Cáritas en la cam-paña #CadaGestoCuenta

fulldominicalEDITA

Secretaria de ComunicacióCarrer Seminari, 4 - 3r pis07001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 21 46 01mcs@bisbatdemallorca.com

DIRECCIÓCristina Sànchez Bernardowww.bisbatdemallorca.comDipòsit legal: PM 696/1986

IMPRIMEIXServeis Gràfics Eugeni

Carrer Temple, 1607001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 24 49 79

Jesus vivey te quiere

vivo

JORNADA MUNDIAL DE ORACIÓN POR LAS VOCACIONES

Y JORNADA DE VOCACIONES NATIVAS

3 de mayo de 2020

Cartel JMOV.indd 1 12/03/2020 12:42:02

QUI MÉS PATEIX EL MALTRACTAMENT AL PLANETA NO ETS TU. Col·laborar està a la teva mà.

900 811 888mansunides.org

210mm ANCHO x 148mm ALTO_20120_CAT.qxp_Maquetación 1 27/11/19 14:23 Página 1

4 5

Missa CrismalL’administració d’aquests olis, la comunicació de la grà-cia de Déu a través de la unció que feim amb ells, en el baptisme, en la confirmació, en l’orde sacerdotal i epis-copal, i en la unció dels malalts, ens toca a nosaltres, els capellans i el bisbe. Aquí és quan vull recordar-vos, es-timats germans i amics preveres, la importància, la seri-etat i la profunditat d’aquesta missió. Ho diu molt bé la pregària d’acció de gràcies que d’aquí a uns moments farem: «Jesucrist, per la unció de l’Esperit Sant, no sols enriqueix amb un sacerdoci real el poble dels redimits –que som tots–, sinó que portat pel seu amor fratern, escull uns homes que per la imposició de les mans participin del seu sagrat ministeri, renovin en nom seu el sacrifici de la redempció humana i preparin per als vostres fills el convit pasqual; i que també, moguts per la caritat, com a pastors vagin al davant del vostre poble, l’alimentin amb la Paraula i el refacin amb els sagraments».

Aparentment, sembla que l’arbre encara estigui sec, però si contemplam les puntes de les seves rames a con-trallum, veurem que, gràcies a aquesta llum, ja apunten nous brots de vida. La percepció és lenta i un tant difu-minada, però augmenta a poc a poc en intensitat a mesura que el dia puja i va desapareixent la nit. Donau-nos, Se-nyor, un cor net per a veure-hi i per a veure-us en aquells i aquelles que estimen i s’entreguen com Vós. L’anunci de Pasqua troba encara la resistència de la fosca que es-campa la malaltia del coronavirus arreu de la humanitat i impedeix veure més enllà. Però la llum hi és, el sol ha sortit, la Pasqua dona notícia que la mort és vençuda per-què Jesús ha ressuscitat. També els primers deixebles i les dones que van apropar-se al sepulcre tenien la ment ofuscada, la por els tenia gelats, els sentiments de fracàs els impedien albirar una sortida lluminosa.

Vetla Pasqual

SetmanaSanta 2020Extractes de les homilies del bisbe Sebastià Taltavull

Dijous SantAvui, Dijous sant, és dia de gestos silenciosos, de sig-nes amb profund significat, de paraules que arriben al cor, de propostes de radicalitat evangèlica, de pregària confiada, acompanyant sempre Jesús. Entenc del tot allò que només és possible evangelitzar quan es fa en un clima d’amor. Tot s’entén millor quan l’experiència de sentir-se estimat condueix a la decisió d’estimar. El marc és l’amor. El signe, l’Eucaristia. El gest, rentar els peus. La veu, les seves paraules: estimar com ell ha estimat.

Divendres SantLa creu feixuga de la malaltia del coronavirus no és la darrera paraula que condueix a la mort i, carregada damunt la humanitat sencera, avui necessita de molts «cireneus» que ajudin a portar-la, i fins i tot a suprimir-la. Aquests «cireneus» hi són, i dins els hospitals i residències, arriscant la seva vida i salut, estan fent més lleuger el sofriment dels qui estan clavats a la creu de la Covid-19 i d’altres malalties. Les seves ferides ens estan curant. Són els vertaders testimonis de la veritat de l’amor que ens està revelant el mateix Jesús clavat a la creu, al qual adorarem i besarem en silenci, i al qual també rebrem espiritualment en la comunió.

Pasqua és això: veure i experimentar que en qualsevol lloc on estam ens estimam a l’estil de Jesús, duent fins a l’extrem les exigències d’aquest amor. Allà on hi ha un cristià hi ha Crist viu, ressuscitat. Aquest és l’únic «evangeli» que molts llegiran, però serà un «evangeli viu», fet tot ell de testimoni transparent. Com amb els deixebles d’Emmaús, Jesús ressuscitat es posa a cami-nar amb nosaltres, ens demana de què parlam, vol dur part activa en les nostres converses, vol estar de ple pre-sent en la nostra vida, ens reuneix per a partir el pa, que és Ell mateix amb tots nosaltres, perquè tinguem vida i la tinguem amb abundància.

Diumenge de Pasqua

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

6 76 7

DOMINGO II DE PASCUA ASANTORAL de la setmana

DIUMENGE II PASQUA A COMENTARI a l’Evangeli

Lectura dels Fets dels Apòstols2, 42-47

Els germans eren constants a assistir a l’ensenyament dels apòs-tols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària. Tothom sentia un gran respecte, i els apòstols feien molts de prodigis i miracles. Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els seus béns; venien les seves propietats i les altres coses que posseïen, per distribuir els diners entre tots, se-gons les necessitats de cadascú. Cada dia assistien unànimement al culte del temple. Després, a casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb senzillesa i alegria, cantant les alabances de Déu. Tot el poble els apreciava. Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats.

Salm responsorial (salm 117)Enaltiu el senyor. Que ho és, de bo!

Perdura eternament el seu amor.

Lectura de la primera carta de sant Pere1, 3-9

Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist. Pel gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. L’esperança que us dóna és una heretat que res pot destruir ni deteriorar ni mustiar, reservada dalt al cel per a vosaltres: creients com sou, el poder de Déu vos guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada perquè es reveli a la fi del temps. Això us ha de donar una gran alegria, ni que ara, si convingués, vos haguessin d’entristir per poc temps diverses proves. Si l’or, que al capdavall perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també ha de ser provada, perquè resulti mereixedora d’elogi, d’honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l’estimau, i des d’ara, per haver cregut en ell sense haver-lo vist, estau plens d’una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan20, 19-31

El vespre d’aquell mateix diumenge els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús va entrar, es posà al mig i els digué: -«Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà dir: -«Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envii a vosaltres.» Llavors va alenar damunt ells i els digué: -«Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: -«Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: -«Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fic el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré.» Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i digué: -«Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: -«Duu el dit aquí i mira’m les mans; duu la mà i posa-me-la dins el costat. No sigues tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respon-gué: -«Senyor meu i Déu meu.» Jesús li diu: -«¿Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i tingueu vida en el seu nom, per haver cregut.

Lectura de los Hechos de los Apóstoles2, 42-47

Los hermanos eran constantes en escuchar la enseñanza de los apóstoles, en la vida común, en la fracción del pan y en las ora-ciones. Todo el mundo estaba impresionado por los muchos prodigios y signos que los apóstoles hacían en Jerusalén. Los creyentes vivían todos unidos y lo tenían todo en común; ven-dían posesiones y bienes y lo repartían entre todos, según la necesidad de cada uno. A diario acudían al templo todos unidos, celebraban la fracción del pan en las casas y comían juntos ala-bando a Dios con alegría y de todo corazón; eran bien vistos de todo el pueblo y día tras día el Señor iba agregando al grupo los que se iban salvando.

Salmo responsorial (salmo 117)Dad gracias al Señor porque es bueno,

porque es eterna su misericordia.

Lectura de la primera carta del apóstol san Pedro 1, 3-9

Bendito sea Dios, Padre de nuestro Señor Jesucristo, que, en su gran misericordia, por la resurrección de Jesucristo de entre los muertos, nos ha hecho nacer de nuevo para una esperanza viva, para una herencia incorruptible, pura, imperecedera, que os está reservada en el cielo. La fuerza de Dios os custodia en la fe para la salvación que aguarda a manifestarse en el momento final. Alegraos de ello, aunque de momento tengáis que sufrir un poco, en pruebas diversas: así la comprobación de vuestra fe -de más precio que el oro que, aunque perecedero, lo aquilatan a fuego- llegará a ser alabanza y gloria y honor cuando se ma-nifieste Jesucristo nuestro Señor. No habéis visto a Jesucristo, y lo amáis; no lo veis, y creéis en él; y os alegráis con un gozo inefable y transfigurado, alcanzando así la meta de vuestra fe: vuestra propia salvación.

Lectura del santo Evangelio según san Juan20, 19-31

Al anochecer de aquel día, el primero de la semana, estaban los discípulos en una casa con las puertas cerradas, por miedo a los judíos. Y en esto entró Jesús, se puso en medio y les dijo: -Paz a vosotros. Y diciendo esto, les enseñó las manos y el costado. Y los discípulos se llenaron de alegría al ver al Señor. Jesús repitió: -Paz a vosotros. Como el Padre me ha enviado, así tam-bién os envío yo. Y dicho esto exhaló su aliento sobre ellos y les dijo: -Recibid el Espíritu Santo; a quienes les perdonéis los pecados, les quedan perdonados; a quienes se los retengáis, les quedan retenidos. Tomás, uno de los doce, llamado el Mellizo, no estaba con ellos cuando vino Jesús. Y los otros discípulos le decían: -Hemos visto al Señor. Pero él les contestó: -Si no veo en sus manos la señal de los clavos, si no meto el dedo en el agujero de los clavos y no meto la mano en su costado, no lo creo. A los ocho días estaban otra vez dentro los discípulos y Tomás con ellos. Llegó Jesús, estando cerradas las puertas, se puso en medio y dijo: -Paz a vosotros. Luego dijo a Tomás: -Trae tu dedo, aquí tienes mis manos; trae tu mano y métela en mi costado; y no seas incrédulo, sino creyente. Contestó Tomás: -¡Señor mío y Dios mío! Jesús le dijo: -¿Porque me has visto has creído? Dichosos los que crean sin haber visto. Muchos otros signos, que no están escritos en este libro, hizo Jesús a la vista de los discípulos. Éstos se han escrito para que creáis que Jesús es el Mesías, el Hijo de Dios, y para que, creyendo, tengáis vida en su Nombre.

Avui, Diumenge II de Pasqua, completam l’octava d’aquest temps litúrgic, una de les dues octaves que en la litúrgia re-novada pel Concili Vaticà II han quedat. Durant vuit dies contemplam el mateix misteri i miram d’aprofundir-lo sota la llum de l’Esperit Sant. Per designi del papa Joan Pau II, aquest diumenge s’anomena Diumenge de la Divina Miseri-còrdia. Es tracta de quelcom que va molt més enllà d’una devoció particular.

Com ha explicat el Sant Pare en la seva encíclica Dives in misericordia, la Divina Misericòrdia és la manifestació amo-rosa de Déu en una història ferida pel pecat. “Misericòrdia” prové de dues paraules: “Misèria” i “cor”. Déu posa la nostra situació mísera deguda al pecat en el seu cor de Pare, que és fidel als seus designis. Jesucrist, mort i ressuscitat, és la suprema manifestació i actuació de la Divina Misericòrdia. «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic» (Jn 3,16) i l’ha enviat a la mort perquè fóssim salvats. «Per a redimir l’esclau ha sacrificat el Fill», hem proclamat en el Pregó pasqual de la Vigília. I, un cop ressuscitat, l’ha consti-tuït en font de salvació per a tots els qui creuen en Ell. Per la fe i la conversió acollim el tresor de la Divina Misericòrdia.

La Santa Mare Església, que vol que els seus fills visquin de la vida del ressuscitat, mana que —almenys per Pasqua— es combregui i que es faci en gràcia de Déu. La cinquantena pasqual és el temps oportú per l’acompliment pasqual. És un bon moment per a confessar-se i acollir el poder de perdonar els pecats que el Senyor ressuscitat ha conferit a la seva Es-glésia, ja que Ell digué només als Apòstols: «Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats» (Jn 20,22-23). Així acudirem a les fonts de la Divina Misericòr-dia. I no dubtem a portar els nostres amics a aquestes fonts de vida: a l’Eucaristia i a la Penitència. Jesús ressuscitat compta amb nosaltres.

Dilluns, 20. Dilluns de la setmana II. Sant Anicet papa, sant Secundí, santa Agnès de Montepulcia-no. Missa: Fets 4, 23-31; Sal 2, 1-9; Jo 3, 1-8.Dimarts, 21. Dimarts de la setmana II. Sant Anselm de Canterbury, sant Conrad de Parzham, sant Romà Adame. Missa: Fets 4, 32-37; Sal 92, 1-2. 5; Jo 3, 7b-15.Dimecres, 22. Dimecres de la setmana II. Sant Soter papa, sant Leònides, sant Agapit I papa. Missa: Fets 5, 17-26; Sal 33, 2-9; Jo 3, 16-21.Dijous, 23. Dijous de la setmana II. Sant Jordi, sant Adalbert, sant Gerard. Missa: Fets 5, 27-33; Sal 33, 2. 9. 18. 17. 19-20; Jo 3, 31-36.Divendres, 24. Divendres de la setmana II. Sant Fidel de Sigmaringuen, santa Maria Cleofàs i santa Sa-lomé. Missa: Fets 5, 34-42; Sal 26, 1. 4. 13-14; Jo 6, 1-15.Dissabte, 25. Sant Marc evangelista, sant Anià d’Alexandria, sant Pere de Betancur. Missa: 1Pe 5, 5b-14; Sal 88, 2-3. 6-7. 16-17; Mc 16, 15-20.Diumenge, 26. Diumenge III de Pasqua i setmana III del saltiri. Sant Isidor de Sevilla, sant Clet papa, sant Pascasi Radbert. Missa: Fets 2, 14. 22-28; Sal 15, 1-2. 5. 7-11; 1Pe 1, 17-21; Lc 24, 13-35.

88

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

La pandemia económica provoca nuevas pobrezas

«El cristiano que da un trozo de pan al que pasa hambre, realiza una obra de misericordia; pero el que la hace innecesaria, y suprime las causas que dan origen a la injusticia, lucha de manera mucho más eficaz por el

triunfo pascual». Son palabras de San Agustín. La Pascua de Jesús, superación definitiva de las po-brezas y de la injusticia más radicales, nos hace ver que la fe cristiana no puede ser nunca el descanso ficticio de quienes viven tranquilos sin amor. Todo lo contrario: la fe cristiana debe ser el fundamento y el motor de nuestra entrega generosa a los demás. La fe no es opio, ni narcótico, ni una tarjeta para bien morir, sino estímulo y fuerza para hacer de nuestra tierra una tierra de hermanos, mientras peregrinamos hacia la meta definitiva.

Pascua significa “paso”, cambio cualitativo de una situación de precariedad a otra de plenitud. Nos ani-ma mucho escuchar que «cada hijo de Dios es un vencedor del mundo», cuando sabemos que hemos nacido de Él. Con Cristo resucitado es posible na-cer a la confianza de una nueva primavera para la Iglesia y para la sociedad, y decirlo precisamente en un momento en el que el futuro se presenta con tanta imprecisión debido a la pandemia que aún se está sufriendo directamente o en sus consecuencias. A la pandemia sanitaria se le añade la pandemia econó-mica, la cual nos está exigiendo una nueva visión de todo, cosas y personas, trabajadas desde cada pe-queño gesto, ya que «cada gesto cuenta» como nos está pidiendo la Iglesia a través de Cáritas.

Este es un compromiso serio para nosotros, que hemos recibido un encargo muy claro de Jesús en relación a los pobres y las situaciones de pobreza. Entre nosotros estamos hablando, sin embargo, de «nuevas pobrezas» que, tal y como se prevé en es-tos momentos de nueva crisis económica, tendremos que afrontar con coraje y con la adquisición de nue-vas actitudes solidarias que nos hagan caminar hacia unas medidas de más austeridad, que ya piden por ellas mismas nuevas formas de compartir. Aunque no fue un éxito total en aquellos inicios de la Iglesia debido a la falta de desprendimiento por parte de al-gunos, no podemos dejar de tener a la primera comu-nidad cristiana como referente indiscutible.

Lo importante en estos momentos es la incorpora-ción de valores éticos al progreso y al bienestar de las sociedades modernas. Es un hecho que la pan-demia ha paralizado un estilo de vida acelerado y poco contemplativo, por eso tenemos que superar la mala conciencia de la propiedad estricta basada en un individualismo que no lleva a ninguna parte, y pensar que estamos en el mundo sencillamente para ser buenos administradores que trabajan siempre por unas relaciones justas y a favor de la igualdad entre las personas y del bien común.

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

90è aniversari de la Real Cofradía de N. P. Jesús Nazareno “El cautivo”Aquest aniversari es va celebrar a l’església de Monti-sion de Palma amb un seguit d’actes.

La Real Cofradía de N. P. Jesús Nazareno celebra els 90 anys de la seva Constitució (1930-2020). Aquest aniversari es va cele-brar a l’església de Monti-sion de Palma amb un seguit d’actes. Divendres 6 de març varen inaugurar els actes amb l’exposició de la història, les imatges i els estendards. El vicepresident va fer la lliçó inaugural amb lectura del memoràndum. A continuació, la celebra-ció de la Santa Missa, presidida pel Pare Miquel Garau (consiliari) i concelebrada pels membres de la comunitat. Hi va participar amb els seus cants la coral Vermells de la Seu. Varen realitzar el lliurament de medalles als nous confrares, juntament amb unes plaques record de l’acte. Es va nomenar confrare d’honor Àngela Alfaro, periodis-ta i comentarista d’IB3. En acabar es va procedir al besapeus de la imatge que presidia la celebració. I varen finalitzar amb un concert de l’Agrupació Musical Camp Redó, que els acompanya en les desfilades processionals del Dijous i Divendres Sant.

L’endemà es va celebrar el concert benèfic a favor de Monti-sion So-lidària. Va cantar el Cor de Son Dameto, que enguany celebra el seu cinquè aniversari, amb una trajectòria de més de 50 concerts i diver-ses distincions obtingudes en els certàmens de Gent Gran organitzats pel Consell de Mallorca i que està dirigit des de la seva fundació per Francesc Bonnín Socías.