† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

...............................................................................

fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.395

als 4 vents.........Una festa de totsLa Pasqua de Resurrecció, principal festa cristiana, ens convida a celebrar la veritat més consoladora que existeix: la mort no té la darrera paraula. Creuant la seva porta, entrem a la vida eterna, incomparablement millor que l’actual. Amb la seva resurrecció, Jesucrist és primícia de la nova vida que ens espera, quan Déu disposi, en el seu amor infinit.

Al voltant d’aquesta data he recordat ja alguna vegada aquell text tan bell que va escriure Joseph Ratzinger, molt abans de ser Papa. Evocava en ell el seu naixement un Dissabte Sant, en un petit poble d’un centenar de cases, Marktl, al costat del riu Eno, a la riba del qual va néixer, per contrast, un personatge funest: Adolf Hitler.

Aquell dia en què se celebra la vetlla pasqual, tot i ser un 16 d’abril (de 1927), havia nevat bastant, de manera que els seus germans no van poder acudir al seu bateig, que va ser el mateix dia del seu naixement. Així ho van explicar els seus pares al futur Benet XVI, el qual va escriure: «Em fa una gran alegria haver nascut la vigília del Diumenge de Glòria […]. Em sembla que simbolitza la meva pròpia història, la meva situació actual, estar a les portes de la glòria sense haver-hi entrat encara.»

Passats els anys, la reflexió del teòleg troba encara més sentit. En el seu retir actiu, el Papa que va precedir Francesc sembla trobar-se més que mai a l’espera d’aquesta abraçada definitiva amb Crist.

‘

Però aquesta és també la nostra situació, que lluny de ser angoixant és font d’esperança per als qui creuen. La fe ens porta a celebrar l’alegria de la Pasqua, que es manifesta en la litúrgia amb paraules com les del Salm 117, que es resa en aquest dia: «Aquest és el dia en què ha obrat el Senyor: alegrem-nos i celebrem-lo.»

Com un ressò d’aquesta alegria, en les famílies i en els pobles se celebren múltiples manifestacions tradicionals, algunes tan pròpies nostres com menjar la mona o els cants populars de les Caramelles, que acaben quan un dels participants eleva una cistella perquè els qui treuen el cap a balcons i finestres puguin fer un donatiu.

És un fet que no està mancat de simbolisme: tots hi participen, els qui canten i els qui miren. Us convido a posar en el cistell pasqual el millor que tenim: l’alegria de la nostra fe, perquè pugui beneficiar d’altres persones.

La fe ens porta a celebrar l’alegria de la Pasqua

5 d’abril de 2015 Diumenge de Pasqua

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

...............................................................................Us desitgem una bona i santa Pasqua de Resurrecció!

preguem amb l’Església

en el nostre

món passa...…que quan te’l mires des del dolor, la malaltia, la mort… tot adquireix una altra perspectiva.

Hi ha coses que semblen importants que passen a segon terme i poden agafar relleu les petites coses que en la vida ordinària ens poden passar com desapercebudes.

Quan veus un gran hospital des de dins pots pensar: quantes persones que hi dediquen la vida a curar els altres, quants mitjans materials i quants milions es necessiten per a oferir un bon servei!

I tot això bàsicament va dirigit a curar els cos. I, tard o d’hora, sempre acaba en un fracàs, ja que al final el cos se’n torna a la pols.

I de tot el que en podríem dir «la resta» de la persona humana, com en tenim cura? Quins mitjans hi dediquem? Què hi fem? Pot ser que passi a segon terme el més important de la vida!

Aquestes experiències, viscudes des de la fe, poden ser com una immersió en el camp de la transcendència, en el més enllà, en la comunió dels sants.

En aquests moments les creences religioses poden tenir —i tenen— un gran paper. Per què costa tant d’admetre-ho?

Miquel Barbarà Anglès, pvre.

in memoriam—Mn. Marià Sordé Dalmau va morir el dissabte dia 21 de març, a l’edat de 78 anys. Les seves exèquies, presidides pel Sr. Arquebisbe, es van celebrar el dia 23 de març, dia de sant Josep Oriol, patró dels preveres, a l’església parroquial de Sant Martí Bisbe del Morell.

Ordenat prevere l’11 de novembre de 1961 a l’església parroquial del Morell va començar a exercir el ministeri, com a vicari, a la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Mont-roig del Camp. També va ser encarregat de les parròquies de Sant Jaume Apòstol dels Garidells i de Sant Sebastià de Puigdelfí, càrrecs que va assumir l’any 1963, juntament amb el de ser vicari de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Valls. Anys més tard seria rector de la Parròquia de Santa Llúcia de Bellmunt del Priorat, prevere encarregat de Sant Andreu d’Arbolí i rector de la parròquia de Sant Miquel d’Alforja, i més endavant encarregat de l’església del Dolç Nom de Maria del Vilet i rector de les parròquies de Sant Salvador de Rocafort de Vallbona, de Sant Martí de Sant Martí de Maldà, de Sant Jaume de Nalec, i després de Sant Bartomeu de Montferri i de Sant Jaume de Bràfim. L’any 1998 va ser nomenat rector de la Parròquia de Sant Salvador dels Pallaresos i encarregat de l’església del Sagrat Cor de Jesús de Vistabella. La darrera tasca pastoral que se li havia encomanat va ser la de capellà de la Residència Nostra Llar dels Pallaresos.

—Maria Lluïsa Cisquella Corsà va treballar a la Secretaria General de l’Arquebisbat durant vint-i-sis anys i, tant abans d’aquest període com després va ser voluntària dedicant hores i esforços a l’Església diocesana. Amb il·lusió va col·laborar en la realització del Concili Provincial Tarraconense 1995 i també va ser membre fundadora del Cor dels Amics de la Catedral de Tarragona. Un cop jubilada, tot i la greu malaltia que patia, va continuar col·laborant a l’Arquebisbat, a la recepció del palau arquebisbal. El Sr. Arquebisbe va presidir les seves exèquies el 9 de març a la Catedral de Tarragona en companyia del seu espòs, els seus germans i família, treballadors i companys de l’Arquebisbat i nombrosos preveres.

Reposin en la pau de Crist!

El Sant Pare encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes d’abril de 2015, les següents intencions per a la pregària:

Intenció universal: Perquè les persones aprenguin a respectar la creació i a cuidar-la com a do de Déu.

Intenció per a l’evangelització: Perquè els cristians perseguits sentin la presència reconfortant del Senyor ressuscitat i la solidaritat de tota l’Església.

Litúrgiade la setmana

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau,2 • 43003 Tarragona Directora: Anna Robert • Consell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Santi Grimau i Montse SabatéTelèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

agenda

Cicle B Litúrgia de les Hores: Salmòdia de l’Octava. Completes I o II de diumenge

Diumenge, 5: Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor (Sol) [Ac 10, 34a.37-43; Salm 117, 1-2.16ab-17.22-23; Col 3, 1-4, o bé: 1Co 5, 6b-8; Jn 20, 1-9, o bé: Mc 16, 1-7; o bé a la Missa vespertina:Lc 24, 13-35 (LE/LH pròpies)]

Dilluns 6, dins l’Octava de Pasqua: [Ac 2, 14.22-32; Salm 15, 1-2 i 5.7-8.9-10.11; Mt 28, 8-15]

Dimarts 7, dins l’Octava de Pasqua: [Ac 2, 36-41; Salm 32, 4-5.18-19.20 i 22; Jn 20,11-18] Sant Joan Baptista de La Salle, prevere, fundador dels Germans de les Escoles Cristianes

Dimecres 8, dins l’Octava de Pasqua: [Ac 3, 1-10; Salm 104, 1-2.3-4.6-7.8-9; Lc 24, 13-35]

Dijous 9, dins l’Octava de Pasqua: [Ac 3, 11-26; Salm 8, 2a i 5.6-7.8-9; Lc 24, 35-48]

Divendres 10, dins l’Octava de Pasqua: [Ac 4, 1-12; Salm 117, 1-2 i 4.22-24.25-27a; Jn 21, 1-14]

Dissabte 11, dins l’Octava de Pasqua: [Ac 4, 13-21; Salm 117, 1 i 14-15.16ab-18.19-21; Mc 16, 9-15] Sant Estanislau, bisbe i màrtir

Diumenge, 12: Diumenge II de Pasqua o de la Divina Misericòrdia [Ac 4, 32-35; Salm 117, 1-2.3-4.16ab-18.22-24; 1Jn 5, 1-6; Jn 20, 19-31 (LE/LH pròpies)]

nomenaments

10 d’abril

—Sopar-col·loqui organitzat per Justícia i Pau sobre el tema «Socialització de la pobresa: nous perfils de la pobresa a Espanya», a càrrec del Dr. Àngel Belzunegui, director de la Càtedra d’Inclusió Social i coautor del VII Informe FOESSA 2014. Al Restaurant M.R. (c/ Francolí, 59, Torreforta) a les 20.30 h. Cal confirmar l’assistència al tel. 977 21 23 03.

De l’11 al 18 d’abril

—Setmana missionera a l’arxiprestat del Baix Camp amb els missioners combonians P. Antoni Calvera i P. José Rubio Organitza conjuntament la Delegació diocesana de missions i l’arxiprestat del Baix Camp.

Designació del nou Consell EpiscopalEl Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol Balcells, va signar, amb data de 25 de març de 2015, els nomenaments de:

— Mn. Manuel M. Fuentes i Gasó com a vicari episcopal de la zona pastoral del Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, l’Urgell i les Garrigues.

— Mn. Joan Miquel Bravo Alarcón com a vicari episcopal de la zona pastoral de l’Alt Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès.

I ha renovat els nomenaments de:

— Mn. Joaquim Fortuny Vizcarro com a vicari general de l’arxidiòcesi de Tarragona.

— Mn. Jordi Figueras Jové com a vicari episcopal de la zona pastoral de Tarragona.

— Sra. Rosalia Gras Minguella com a secretària general i cancellera de l’Arquebisbat de Tarragona.

La funció del Consell Episcopal consisteix en ajudar al prelat en el govern de l’arxidiòcesi, sobretot en la direcció de l’activitat pastoral.

El Sr. Arquebisbe ha donat les gràcies sincerament a les persones que han exercit el càrrec de vicari episcopal durant els sis darrers anys i ara ho deixen, que són Mn. Francisco Giménez Porcuna i Mn. Josep Bofarull Veciana. Mons. Pujol també ha volgut agrair les persones que han acceptat treballar en aquest nou Consell Episcopal.

La presa de possessió va tenir lloc el dia 30 de març, Dilluns Sant, a les 9.30 h, a la capella del palau arquebisbal.

12 d’abril

—Festa de la Divina Misericòrdia, a la Catedral de Tarragona. Els actes començaran a les 11.00 h amb una missa solemne i es clouran a les 17.00 h amb la reserva del Santíssim i veneració de la relíquia de santa Faustina Kowalska.

—Taller per a famílies «Anem a fer una mòmia!», al Museu Bíblic Tarraconense, a les 11.30 h. Per a participar-hi cal inscriure’s al Museu (tel. 977 25 18 88 o al correu museu.biblic@arqtgn.cat) abans del 8 d’abril. El preu per persona és de 6 euros.

—Trobada de parròquies de l’arxiprestat del Tarragonès Llevant a Roda de Berà, de les 17.00 h a les 22.00 h. Organitza l’arxiprestat del Tarragonès Llevant.

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

Un sepulcre obert i buit… i davant d’un mateix fet objectiu, lectures diferents:Maria Magdalena, Simó Pere, Joan… Llegim des de la clau dels nostres afectes i experiències vitals. Maria experimenta que li han pres l’Amor que va donar sentit a la seva vida… Simó Pere, no sabem quina va ser la seva lectura, la coneix el Pare, que veu el que és secret… Joan ho veié i cregué, el seu interior s’il·lumina —com la força imparable de la matinada dissipa les tenebres— amb la presència del Crist ressuscitat que ve amb el seu ofici de consolar.«De fet encara no havien entès…» Acceptar el nostre ritme lent, feixuc d’enteniment i de cor… un ritme al qual Déu mateix s’adapta respectuós amb la certesa que un dia se’ns regalen d’improvís experiències que il·luminen la història personal, i tot cobra sentit! Deixebles estimats, gràcia regalada que ens capacita per a veure i creure.Veniu, Esperit creador! Enceneu la vostra llum en els nostres sentits!

Deixebles estimats

Mirada endins Gna. Aránzazu Palau, de la Congregació de Ntra. Sra. de la Consolació

Lectura dels Fets dels Apòstols (10, 34a.37-43)

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»

Salm responsorial [117, 1-2.6ab-17.22-23 (R.: 24)]

Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo, perdura eternament el seu amor. Que respongui la casa d’Israel: perdura eternament el seu amor.

R. Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo.O bé: Al·leluia

La dreta del Senyor fa proeses, la dreta del Senyor em glorifica. No moriré, viuré encara,per contar les proeses del Senyor. R.

LecturesDiumenge de Pasqua

La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se’n meravellen. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (3,1-4)

Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (20,1-9)

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.