J. 1TA.SSOT I .tl t'NTANER

exigia till manual series per a us de tei,legs. Si d'liixinicnis nonics posseissintaquests fragments, no cs fitcil que ens I'imagincssiin autor do tantcs paginespieties de villa i de color corn In ha cii les sever obres en vulgar."

Pere BoaIGAS

PRANCVSC nF; B. MoLt.: UPI home de combat (Musser .1lcorer). Palma de

Mallorca, Editorial Moll, [1962). :326 pigs. + 16 lams. (Biblioteca

56-57 = Biblioteca Les Illes (I'OrR, 79-R(1). - ,llos.si•rt Alcover i el Pais I'alenciii.

Conferencia pronunciada amb motiii de la clausura dels cursos de llengua i

literatura valenciana de aLo Rat-I'enatn, el dia 15 de jury de 1961. Valencia

1962. 32 pigs. + 1 lam. (RI'uhli(acions dels eursos de llengua i literatura valen-

ciana de Lo Rat-I'enat., 1(3). - h;jistolari del bisbe Carsalade a »ross`n Alcover.

Prdleg i notes de PRANCESC DE B. Alot.t.. Mallorca, -Nadal de 1964 - Cap d'Any

190/5. 32 pigs. - Bernhard Schddel i els inicis de la lingiiistiea catalana. Bareelo-

ni, 1965. (RHomenatge it Jaume Vicens i Vivesit, I, 95-110). - Cartes de tuna

lullih d'h;n 1lateu Ohrador a rrrosscn Alcoi,er. Mallorca 1965. (EL, IX, 229-250).

I. L'esdeveninicut Ines csperat amb unit iii de Party centenaii de la naixen-ca de mosscn Antoni Al. Alcover (1962) fou, it mes de I'acabament del DCTB,la pnblicacio de la biografia de ]'original canonge unallorqui, que el see deixe-ble i continuador Prancesc do B. Moll ens tenia promesa. El Ilibre, aparegutsimultiniament a les colleccions .I,es hies d'Oro i ARaixa., es una bona intro-duccio, dirigida al gran public, a la coniplicada villa de mosscn Alcover, moltsuperior a 1'apassionat Don Antonio Maria do J. Rotger (Mallorca 1925). Endeu capitols, sucosos i densos, que hom liegeix amb avidesa, el presenta Ra lagent d'avui en tota ]a dimensio humana i socials en que ci coneguc durant elsooze anys que va Rconvitire i trehallar ;tmh ell„ (pig. 7). Moll atlvcrtcix anihtota claredat que el llihre no cs till pallegiric iii rota simple apologia ; es unahiografia. i;s tin ]libre (I'll isturia, i la lnistoria feta lionradanicnt no cs unilate-ral : no lia d'csscr Ili apologetica Ili dcnigrativa, sing sincera i responsablc>+(pig. 7). L'autor ha aprofitat soviet urn anterior esbos biografic (publicat alprimer nuniero de vol. XV del BDLIC), del qual procedeix, gairebe sencer,I'epileg ; altres capitols maullevats, molt refosos, son RAIn. Alcover, apologistsi polemista cati,lico, ((Mn. Alcover, historiograf i arqueuleg., RMn. Alcover,folkloristan, Mn.RAlcover, filuleg», etc. ; per contra, hi maraca el iesunn pre-liminar de les .principals dates de la seva vidai , que hauria estat molt util.

J~s evident que, en tin llibret de tres-centes pagines, no es possible de dir-hotot. Per aixo, seria hen d'agrair que Francesc de It. 'Moll ens dunes una ediciomolt ampliada, que pogues tractar en detail aspectes que ara queden forsosa-ment foscos o son ohlidats per complet. Eris agradaria, per exentple, tin estudiit foes de la formacio intellectual i do la tasca crudita de mosscn Alcover ;d'una manera especial, convindria escatir la cronologia i ]a influencia de ]esamistats literiries citadel (161p. :38), I'll altre print pricticament incdit a tractar

4. La Si ID, cs cicada cn e1 , icsli,i i Ill c., cn di%cisu. in,ITCts do In I'ida deJesucrisl, okra escrita vets els auys 1403-1404. Aquestes citacions deuuistren quc, quailescrivia la I'ida do Jesucrisl , IEiximenis tenia ja escrits els Ilibres II, IV i V de la Sum-ma, estava escriviut el VI, i encara no liavia comenSat a escriure el VII, del qual parlacom d'un llibre en projecte (vegeu AN1011 6s, of'. (it., 184-185).

160

I. MASSOT I 111 .v'TA'.ER - PERE BOIaIGAS

publicaci6 de la part mes selecta de I'cpistolari Alcover» (pile. 5), ens dorii eltext fntegre i acurat de les dotre cartes rehudes per mosscn Astoni Maria,entre el 1900 i el 1926, de monsem-or Juli M. Carsalade du Pont, bisbe deI'erpinya.

I,cs lletres, ben anotades, son interessants per les dad" que contenen, perosobrctot corn a testimoniatge de la personalitat del hisbe Carsalade, gase6 denaixenta, que sabe fer-se rosselloncs amb cls rossellunesos, fins al puntde parlar i d'escriure en catala.

IV. feix mes copi6s de Iletres dirigides a mosscn :Alcover es del ro-manista alemany doctor Bernhard Schadel. Eutre cartes (alguncs Ilargufssimes)i postals, hi figures levers 1 70 documents. Tots estan escrits en alemany, forad'una carta en castella (pergnc calia quc mosscn Alcover la mostras a gentque no sahia l'alcnianv)n (pag. 95). A base d'aquesta correspondcncia, Moll es-tudia les relacions cntre Schiidel i Alcover, des del 1!x14 fins al 1926. S6n pn-hlicats molts fragments de cartes que Um veure els successius projectes deSchadel per a fomcntar I'cstudi cientffie del catala. Espcrem qne algnn diaaqucstes cartes podran csscr publicades completes.

V. -- Francesc de 13. Moll ha publicat, cncara, dell Cartes de terra lul-Wzd'En .11ateu Obrador a mossi,n .1lco.er, escrites rtes del (Icsesrhre de 1511)0 finsal setembre de 1908, que .tenon vertader interes per als historiadors del lul-lisme modern. -A part ('aquest valor intrinsec o de contingut historic, s6n ful-portants com a document lingiifstic, corn a mostra de literatura epistoler ons'agermana la cultura d'un vertader literal am) la forma familiar del parlarconversacional i de confian4ai (pugs. 230-231). La transcripci6 es fidel i esexplicada iamb notes aclaridores de fets i de persones» (par. 2:30). A Li Carta Ixhi ha una allusio a Pouipeu Fabra, considcrat com a critic exigent que aestaa I'aguavt v vetla sa Ilebra» (pag. 216)."

Josep 'I,lssK'r i 'IuxT.ixrR

J. X. II11.1.(;.ARTll : Una biblioteca cistercierrse nredie .^al: l.a Real (3lallorca).Barcelona, Balinesiana , 1960. 104 p'igs. (AST, XXXII, s9-15x1).

El monestir cistercenc de la Real, filial de Poblet, fou fundat poes anusdcspres de ]a conquesta de 'Mallorca pet rei Janine I. Els primers rnonjos de-gueren venir de 1Fontfreda. La lliccncia de funda66 data del 13 de setembre de1232 ; la Carta de dotaci6, del 29 de jury de 1239 ; la construcci6 del monestiren el scu emplacament actual, a quatre quilometres de Palma, degue acahar-sepoc abans del 1266, o sigui pet matrix temps, o poe dcspres, de la conversi6 deRamon I,lull. Hom sap, per la Vida coetdnia, que Elul] visitava la Real quanes preparava per al sell apostolat, en cls any, imurediats a la seva conversi6(viers 1265-1271). Per aixo pensaren els sells biografs que la influcncia de laReal en la genesi del pensament lullia degue esser considerable. I)arrerament,peru, aquesta idea, com tantes d'altres relatives a ]a hiografia de 1,lull, ha estatrectificada. E'opini6 que avui predomina sobre aquesta important gi.icstf6 es

3. Per it ]es relacions entre Fabra i Alcover, vegeu, cncara, l'Epistolari di PompeuFabra a mosses Antoni Al. Alcover , a cura del mateix FRAFCE,C DF. B . MOLL ([ TArrega]1969), que sera recensionat en una altra ocasiu, i el urcu article Pompcu Fabra i Ala-llorca, aSerra d'Orn, agost 1969, pigs. 41-42. Sobre mosses Alcover en general, vegeu lesmemories de MOLL, Els mcus primers lrciita anys (Mallorca 1970).

162