alcover butlletí especial eleccions

of 24/24
alcover butlletí d’informació municipal número especial alcover butlletí d’informació municipal Agost 2007 Engega una nova legislatura Resultats electorals - Constitució de l’ajuntament - Les noves regidories

Post on 07-Mar-2016

231 views

Category:

Documents

8 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Alcover Agost 2007 - Especial eleccions Municipals

TRANSCRIPT

  • alcoverbutllet dinformaci municipal

    n me roe s p e c i a l alcover

    butllet dinformaci municipalAgost 2007

    Engega una novalegislatura

    Resultats electorals - Constituci de lajuntament - Les noves regidories

  • sumari

    3 La campanya electoral

    4 Nit de llops

    5 Les eleccions a cau dorella

    6 Els resultats electorals

    7 Constituci del nou ajuntament

    10 El primer plenari

    12 Entrevista a Anton Ferr, alcalde

    15 Els nous regidors

    16 Els regidors sortints

    23 El nou telemtic

    TELFONS DINTERS

    Ocines municipals 977 76 04 41Vigilncia municipal 629 632 753Casa de Cultura 977 76 05 95Biblioteca 977 76 05 95PIJ 977 76 05 95Alcover Rdio 977 76 01 66Escola Municipal de Msica 977 76 06 65Museu Municipal 977 84 64 52Llar dinfants Xiu-Xiu 977 84 67 04CEIP Mare de Du del Remei 977 84 61 76IES Fonts del Glorieta 977 76 08 39CAP Alcover 977 76 06 90Centre de Dia 977 76 00 83Llar de Jubilats 977 84 66 89Deixalleria 609 83 47 99Serveis Funeraris 977 76 00 64Jutjat de Pau 977 76 04 41Taxi 608 63 42 88Parrquia 977 84 60 82FECSA Avaries 900 77 00 77LAjuntament tescolta 900 10 10 01

    Mossos dEsquadra 088Gurdia Civil 977 84 60 06Bombers 085Emergncies 112Ambulncies 061Pius Hospital de Valls 900 61 30 00

    @: els regidors, a un clic!Anton Ferr Fons [email protected]

    Bonaventura Figueras Busquets [email protected]

    Julian Snchez Araque [email protected]

    M. Rosa Ballest Pujol [email protected]

    ngel Mora Clares [email protected]

    Francesc-Xavier Torrell Camps [email protected]

    Joan Dolcet Vallverd [email protected]

    Joan-Francesc Puig Torbellino [email protected]

    Josep M. Maideu i Torres [email protected]

    ngel Clares Gallego [email protected]

    M. Isabel Torres i Carnic [email protected]

    ALCOVER, BUTLLET DINFORMACI MUNICIPAL

    EDICI: rea de premsa de lAjuntament dAlcover

    ADREA: Plaa Nova, 3 43460 - Alcover (lAlt Camp)

    telfon: 977-760441 fax: 977-760541 www.alcover.cat

    MAQUETACI, DISSENY i IMPREMTA: Grques Sant Jordi

    FOTOGRAFIA: Jordi Ribellas, Sergi Franch i Ricard Caellas

    CONTACTE A/E: [email protected]

    www.alcover.cat

  • 3Illusi, ganes o empenta eren alguns dels termes ms utilitzats pels candidats alcoverencs que concurrien a les eleccions municipals en la nit electoral. Una valoraci que es feia en el transcurs de la clssica penjada de cartells i la corresponent mobilitzaci de simpatitzants i militants de les diferents formacions poltiques. Una penjada que, a diferncia de les anteriors eleccions o de la precampanya viscuda en diferents municipis del nostre entorn, es des-envolupava amb un acord signat pels 3 partits per tal de pactar els espais electorals a utilitzar.

    Aquest moment era per en realitat lequador duna cam-panya que els partits havien comenat fora dies abans. Concretament el dissabte 31 de mar quan es presentava la candidatura dEsquerra a Alcover. Lacte va comptar amb les intervencions del diputat i portaveu dERC al Congrs, Joan Tard i Maria Antnia Quintana, presidenta dERC de lAlt Camp, aix com la participaci de la candidata republi-cana, Isabel Torres. Al mes de maig, concretament el dis-sabte 19, ERC presentava el programa Opci de present, visi de futur, en qu segons comunicava Esquerra es vol posar de manifest que tenen una manera de pensar la pol-tica a mig i llarg termini, sense caure -diu el comunicat- en el parany del sectarisme i el partidisme.

    CiU, al seu torn, va presentar la candidatura acompanyats del secretari general dUni Democrtica de Catalunya i

    Desenvolupament tranquil duna campanya electoral

    portaveu adjunt de CiU al Parlament. Els ponents van des-tacar la profunda renovaci de la llista que es presentava i en la joventut dels seus membres que assolien una mitjana de 35 anys. I si va ser el secretari general dUDC lencarre-gat dobrir els actes pblics de la candidatura convergent, unes setmanes ms tard, va ser el diputat Carles Cam-puzano qui va acompanyar la llista en la presentaci del programa. Ho va fer el divendres 18 de maig en un acte en el qual van participar, a ms, membres de la candidatura com Antoni Llaurad, Jos ngel Ramia, Gaspar Capa-r, Magdalena Ballest, Joaquim Jimnez, ngel Clares i Josep Maria Maideu.

    Finalment, amb el lema Junts molt ms per fer!, Alcove-rencs pel Canvi-Progrs Municipal va presentar, el diven-dres 27 dabril, la seva candidatura per a les eleccions mu-nicipals. Alcoverencs pel Canvi va presentar davant dun gran nombre dalcoverencs una llista heterognia, amb persones de diversos mbits professionals, per tamb una proposta renovada, amb noves cares que sincorpo-raren al nou projecte del partit. Una daquestes noves ad-quisicions, Maria Rosa Ballester, va ser lencarregada den-gegar els parlaments de la presentaci de la candidatura. La candidatura dApC presentava el programa el divendres 25 de maig, amb les intervencions dngel Mora, Anton Ferr i Jaume Aym

    Dos dies abans de linici ocial de les eleccions munici-pals, els grups poltics van pactar els espais publicitaris a utilitzar en la campanya. Aquest acord per a la utilitzaci dels espais pblics -establert per primera vegada- volia evi-tar les disputes viscudes en diferents municipis del Camp on la Junta Electoral Central havia hagut dintervenir per resoldre casos de publicitat electoral fora de termini, apro-piaci despais pblics, etctera.

    De manera amistosa i proporcional, lacord signat pels re-presentants dERC, CiU i ApC-PM establia lorganitzaci dels espais publicitaris necessaris per garantir el dret a la informaci dels vens i evitar al mateix temps el farciment desproporcionat i desmesurat de publicitat en la campa-nya electoral. Aix, per a la collocaci dels cartells publici-taris, lajuntament posava a disposici de les candidatures panells per exposar la propaganda i concretava els indrets on es collocarien les diferents pancartes.

    Acord per a la utilitzaci dels espais de publicitat electoralLa mateixa nit electoral, els partits valoraven per Alcover

    Rdio aquesta iniciativa. ngel Clares de CiU considerava que la idea s bastant bona i ha estat un acord entre tots els partits, no ha estat una cosa de la gent que ara s a lajuntament que sembla que volen apuntar-sho com a una idea prpia. Ha estat un acord a qu ja fa dies que vam arribar i en aquestes batalles no hi hem dentrar. Per part dAlcoverencs pel Canvi, Anton Ferr assegurava que se sentia content de lacord, no s si sc el primer satisfet, per subscrivim absolutament aquesta iniciativa que ens permetr apartar aquest conicte i rivalitat per tal de des-embarcar el carrer. Aix es poden portar les coses amb ms tranquillitat i ms seny. Isabel Torres, dERC considerava que aquesta s una manera de no anar corrent la primera nit electoral a veure qui troba un fanal, o qui pot o no penjar un cartell. En denitiva, un acord satisfactori que podria repetir-se en properes cites electorals.

  • 4alcover rdio

    Entrevistes personals als candidats al programa Nit de LlopsJosep Maria Maideu, Llus Catal i Maria Rosa Ballest

    van anar passant pel programa Nit de Llops amb motiu de les eleccions municipals. Com fa quatre anys, en Siscu i la Laia Fuguet van conversar amb membres de les diferents llistes perqu expliquessin la seva infantesa, la seva etapa a lescola, els professors... tota una trajectria vital que fan les persones i les vincula al poble, als seus neguits i interessos. A diferncia de les passades eleccions, Nit de Llops no va convidar tots els caps de llista que haurien repetit lexperincia. Veus i cares noves. I noves histries.

    Aix, en aquest espai dentrevistes personals vam poder conixer aspectes i acostar-nos a la personalitat de Josep Maria Maideu, Maria Rosa Ballest i Llus Catal. Un seguit dentrevistes que ens donen loportunitat de trobar complicitats i histries desconegudes de la m dels convidats. Atansar-se a la seva infantesa, potser una mica la de tots, i entendre el comproms escollit per formar part duna llista electoral o esdevenir representant de lajuntament.

    Entrevista a Josep Maria Maideu, candidat de CiU

    Dins la programaci de la rdio amb motiu de les elecci-ons van ser preparats un seguit despais dedicats a coni-xer lactualitat dels diferents municipis. Aix, vam conversar amb Josep Jess Escoda, alcalde dAiguamrcia i el que era en aquell moment president del Consell Comarcal; Mateu Montserrat, alcalde del Pla de Santa Maria; Josep Comas, alcalde de Vila-rodona, i Josep Llus Cusid, alcal-de de Vallmoll. Possiblement molts de nosaltres hem llegit o escoltat algunes de les informacions sobre aquests mu-nicipis que feien referncia als projectes municipals, les propostes a tirar endavant, les demandes dels vens o la si-tuaci econmica i de desenvolupament dinfraestructures en cada poble. Un nivell que ens ajudi a veure la situaci de la poltica comarcal, fent tant sols un cop dorella a les veus dels alcaldes.

    Val la pena compartir el Centre de Dia de Vila-rodona mitjanant un conveni entre els municipis. Josep Jess Escoda, lalcalde dAiguamrcia, ens explicava diferents visions sobre la poltica municipal pel que fa a compartir recursos i equipaments, el transport pblic o les dicultats per gestionar un municipi extens i amb nuclis de poblaci dispersos. Un poble que encara mant la seva vitalitat pel que fa al sector primari i, en concret, a la pagesia. El plan-tejament tranquil i assossegat durbanisme a Aiguamrcia els permet la preservaci del paisatge, i tal i com assegura lalcalde, obre portes al desenvolupament del turisme. A banda, feia referncia a les inversions previstes a la zona dinuncia del seu municipi: la possibilitat de construcci del quart institut a la comarca al Pla de Santa Maria o la construcci del Centre de Dia a Vila-rodona.

    Segons lestudi que ha fet SOREA, podem crixer entre 8.000 i 10.000 habitants amb laigua que tenim sense pre-ocupaci. Aix doptimista es mostrava Mateu Montserrat

    sobre les possibilitats de creixement del Pla. Lalcalde del Pla manifestava el seu desencs perqu el quart institut de la comarca no es construs nalment al Pla de Santa Maria. A ms, el creixement urbanstic incls a les Normes sub-sidiries del 1992 i en el futur Pla General per reordenar el poble, els futurs espais per urbanitzar, lagenda 21, els equipaments educatius com la llar dinfants, els serveis per a la gent gran, sn encara assignatures pendents que po-dran resoldre en els propers anys, grcies a lmplia majo-ria amb qu compta CiU en aquest municipi.

    s curis que te nenteris que hi haur un quart institut a lmbit rural per la premsa. Per a Josep Maria Comas, el projecte del quart institut de la comarca va ser un tema mal portat i netament partidista, que no havia tingut en compte lopini dels municipis afectats. A banda, parla de la construcci del futur Centre de Dia del municipi, del mo-del de gesti i la satisfacci de lrea Bsica de Salut, de les 27 hectrees de sl industrial previstes al municipi i les possibilitats de creixement econmic de Vila-rodona.

    Constato que loposici ha intentat destruir iniciatives per al futur del poble, Josep Llus Cusid, alcalde de Vallmoll, ens explicava el model durbanitzaci de ciutat jard, la re-laci amb loposici i lampliaci de lrea de sl industrial. Qestions que aquest veter alcalde (des del 1991) ens explicava. A banda, la proximitat de lrea residencial de Vallmoll a lestaci del Camp, segons lalcalde obre espec-tatives de creixement. Vallmoll s avui una ciutat jard que est regulada per lalada dels edicis, amb habitatges uni-familiars o multifamiliars, per donar resposta a la demanda industrial i a les persones que amb una certa qualicaci professional poden accedir a aquests habitatges, descriu lalcalde del PSC. Finalment, una qesti controvertida: la relaci amb loposici.

    Ens acostem a la comarca

  • 5les eleccions

    Alcover Rdio va oferir un conjunt despais per acostar als vens lactualitat generada per les eleccions munici-pals. Aquests programes -tres entrevistes i el debat elec-toral- han posat a cau dorella les propostes, projectes o persones que feien una fotograa prou aproximada de les opcions poltiques. s evident que la necessitat daprofun-dir en el debat democrtic a peu de carrer signica donar valor a les iniciatives collectives, a les propostes que els partits poltics posen sobre la taula i fan arribar al conjunt del poble. La illusi que es pot generar en el conjunt del poble, o lengrescament del perode electoral -certament relatiu, vistes les dades de participaci- genera una quanti-tat dactes pblics, entrevistes i visites als vens que motiva el debat.

    Per duna manera personal, despullant-se davant dun micrfon, els candidats van explicar el que pensaven. Do-nar-nos loportunitat perqu des de la intimitat de casa, els vens pogussim saber quines sn les propostes de pro-grama. La necessitat de participar passa per la informaci, per accedir a aquesta obertament i sense ltres, ja s ms complicat. Anar als actes que es realitzen, llegir-se el programa, sn les opcions que posen a labast els partits. Per des del punt de vista del treball de la rdio, lesfor i la imaginaci han estat en la utilitzaci de diferents canals, com ms accessibles millor per facilitar la reexi.

    La gent que vota, i els que no voten, tenen el dret de conixer i saber qu s el que sest proposant, trencant el fenomen de a mi mhan dit que, perqu cadasc en faci la seva prpia reexi, duna manera personal. Tres entrevistes amb un mateix format i estructura que anaven seguint els punts ms destacats de cadascun dels progra-mes, aprofundint les argumentacions sobre els projectes proposats. Aquest s el fons.

    Per la forma, en el cas de les entrevistes, vol dir la ma-nera de presentar-se davant la gent, acostar-se als vens i aprotar el canal. Treure-li el suc als 60 minuts de conver-sa perqu duna manera natural es puguin explicar coses.

    Aquest fet, sense cap dubte s un dels valors que en la comunicaci local ms s t en compte. Potser, es valora tant perqu lexercici de la poltica per una banda i el peri-odisme per laltra -sovint de bracet- fan que la gent estigui una mica tipa de tpics, de mitges veritats, en el parlar i no dir res, i de discursos circulars i repetits. Trencar aquestes dinmiques que es poden produir en daltres nivells, hu-manitzar la relaci informativa amb els vens s un objectiu tant o ms lloable que les campanyes electorals basades en lemissi de falques publicitries de 20 segons, les sin-tonies enganxoses i els eslgans curts i neutres. Hem vol-gut superar-ho amb un plantejament ms ric i positiu, des del punt de vista del debat collectiu.

    En el debat, cada candidat va exposar el contrast de les propostes i lanlisi sobre la situaci del poble i la neces-sitat que sengeguin determinades iniciatives. Aquesta s la funci dun mitj de comunicaci local. All important s que hi hagi moguda, que tothom pugui dir el que pensa lliurement, i creure -i donar credibilitat- en all que sest dient. A ms, incidir en la capacitat i loportunitat que tots els vens tenen de dipositar en un sobre lopci escollida. Aquest s el principal valor daquests espais i la tasca de la rdio.

    Del conjunt de persones que governar lajuntament, s tant important -informativament parlant- el grup que s a lequip de govern, com els representants que es troben a loposici. Perqu no genera tant inters el nmero de representants que se situen a una banda o altra sin els punts de vista enriquidors i positius. A la gent que vota, els agrada veure com els representants escollits -siguin o no a lequip de govern- assumeixen la responsabilitat dexplicar qu s el que fan i proposen a la casa del com. Per aquest motiu, i a partir del mes de setembre es reprn lespai de tertlia i informaci Aldea Local. Ser el darrer dimecres de cada mes, una oportunitat per explicar als vens i donar-ne comptes la feina feta des de lajuntament. Perqu a la rdio, ens ho creiem.

    Les eleccions a cau dorella

    De dreta a esquerra; lequip que particip en la retransmissi de la llarga jornada electoral: Siscu Fuguet, Jordi Roca, Jordi Masqu, Sergi Franch, Oriol Fuguet (dret), Ferm Santamaria (dret), Josep Batet , Raul Casares, Laia Fuguet i Xavi Roca. Hi van ser presents al programa Mart Yebras i Pere Garcia (absents en la imatge)

  • 6MUNICIPALS 2007

    Partits Vots % Regidors

    APC-PM 1.460 70,84 % 8

    CiU 327 15,87 % 2

    ERC-AM 224 10,87 % 1

    resultats electorals

    Districte censal 1 / seccio 1 Mesa A

    Censats 923

    Vots emesos 583

    Vots en blanc 7

    Vots nuls 5

    ApC-PM 427

    CiU 90

    ERC 54

    Districte censal 1 / seccio 1 Mesa B

    Censats 984

    Vots emesos 635

    Vots en blanc 21

    Vots nuls 2

    ApC-PM 447

    CiU 100

    ERC 65

    Districte censal 2 / seccio 1 Mesa A

    Censats 806

    Vots emesos 430

    Vots en blanc 11

    Vots nuls 4

    ApC-PM 288

    CiU 76

    ERC 51

    Districte censal 2 / seccio 1 Mesa B

    Censats 791

    Vots emesos 436

    Vots en blanc 11

    Vots nuls 12

    ApC-PM 298

    CiU 61

    ERC 54

    MUNICIPALS 2003

    Partits Vots % Regidors

    APC 1.466 68,30 % 8

    CiU 534 22,16 % 2

    ERC-AM 185 7,68 % 1

    comparativa respecte comicis anteriors

    MUNICIPALS 1999

    Partits Vots % Regidors

    APC 974 42,93 % 5

    CiU 711 31,34 % 4

    ERC 241 10,62 % 1

    PSC 210 9,26 % 1

    PP 102 4,50 % 0

  • 7Intervenci dngel Mora, portaveu del grup municipal dAlcoverencs pel Canvi-PM

    Amigues i amics,

    El fet que ens trobem avui aqu onze persones, disposa-des a formar part del consistori durant els propers 4 anys, s nomes fruit de la voluntat del poble, que aix ho va ex-pressar a les urnes el passat 27 de maig. Aquesta veu popular, que t la facultat de jutjar i dictar sentncia, va recolzar majoritriament el projecte presentat per Alcove-rencs pel Canvi Progrs Municipal, agrupaci a la qual represento. s obvi que el principal objectiu, tant de les persones que avui ocupem aquestes cadires com de les que les van ocupar anteriorment, s treballar pel nostre po-ble i pels nostres vens. Com s obvi que la representati-vitat del nostre grup ens permetr formar un govern slid i estable per als propers quatre anys i que actuar amb la coherncia i honestedat que ha demostrat ns ara. s obvi tamb que posarem tots els mitjans que siguem capa-os dimaginar i daltres perqu els regidors de la resta de forces poltiques sigueu partceps de les grans decisions municipals i de les no tan grans, tal com hem fet ns ara, per tal que pugueu veure complert lobjectiu pel qual sou aqu i que us honora. I s que no ens ho plantegem de cap altra manera.

    I ara permeteu-me que us parli de lAnton Ferre, lAnton; persona que conec des de fa molts anys, per que des de fa 8, conec molt b. Quan el 1999, Alcoverencs pel Canvi va comenar a governar aquest poble, del bracet del PSC, lAnton va assumir la responsabilitat del lideratge en la gura dalcalde. Una responsabilitat gens fcil si tenim en compte que tot el que lenvoltava era nou i no hi havia un coneixement previ de les tasques que es duen a terme en un ajuntament. LAnton va superar aquesta fase ingrata de forma excellent noms amb la seva capacitat descoltar i la seva voluntat de treball. Des del primer dia va ser un digne representant municipal, per avui s tot un senyor alcalde. Perqu volem que continu sent lalcalde dAlcover els propers quatre anys, i perqu els nostres convilatans, de forma majoritria, aix ens ho han fet saber, els regidors electes de lagrupaci a la qual represento li donarem el nostre suport, i li volem manifestar la nostra delitat tot po-sant a la seva disposici tot all que la nostra humil perso-na sigui capa de donar de si.

    VOTAR A ESTE ALCALDE MIENTRAS VIVA em deia fa poc un ve del poble. Jo des daqu li desitjo llarga vida per tal que, en un futur, pugui donar suport a molts altres alcaldes.

    MOLTES GRCIES

    La sala de plens va ser lescenari de la constituci de lajuntament dAlcover. Un esdeveniment que va tenir lloc en el moment en qu la majoria dajuntaments acomplien aquest trmit arreu del pas. Daquesta manera es dna per acabat el procs electoral que sencetava amb linici ocial de la campanya electoral. El consistori format per 8 regidors dAlcoverencs pel Canvi (ApC), 2 de Convergncia i Uni (CiU) i 1 dEsquerra Republicana de Catalunya (ERC) mant la representaci

    Quilometre zerode la legislatura

    de la passada legislatura. El protocol, tal i com assenyala la llei de rgim electoral, va ser seguit daquesta manera: constituci de la mesa dedat, formada pels electes de major i menor edat, en aquest cas Julin Sanchez i Joan Dolcet, respectivament, i la secretria de la corporaci. Seguidament la comprovaci de credencials i les votacions. Isabel Torres, del grup municipal dERC obtingu un vot, Josep Maria Maideu, de CiU, 2 vots i Anton Ferr dApC, 8 vots.

  • 8Intervenci dIsabel Torres, poraveu del Grup Muni-cipal dEsquerra Republicana de Catalunya (ERC)

    El grup dEsquerra Republicana de Catalunya ha decidit votar pel seu representant, per mi mateixa, per solidaritat i respecte a la gent que ha dipositat la seva conana en la nostra candidatura. Dir que seguirem treballant pel poble dAlcover com hem fet en els ltims 8 anys, on hem tingut representaci a lajuntament i intentant treballar al mxim possible pel nostre poble. Grcies.

    Intervenci de Josep Maria Maideu, portaveu del grup municipal de Convergncia i Uni (CiU)

    Igualment, com Esquerra hem votat dels als nostres vo-tants: ens hem votat a nosaltres mateixos. I b, esperem fer alguna cosa durant aquests quatre anys. Esperem de-mostrar-los-ho. Creiem que treballant i amb esfor aix pot canviar, podem ser un grup que tingui ms representaci a lajuntament. Grcies.

    Discurs dinvestidura dAnton FerrMolt bon dia a tots.

    En primer lloc, vull felicitar a cadascun dels regidors aqu presents pel seu nomenament com a regidors daquest ajuntament, desitjant-vos molta sort i posant-me a la vostra disposici per tot all que us pugui oferir.

    Agrair tamb, com no pot ser daltra manera, a tots els companys de candidatura, a tota la gent que avui ens acompanya i al suport dun poble que duna forma majo-ritria ha dipositat la conana en mi i el nostre grup per conduir aquest poble durant els propers 4 anys.

    Ser lalcalde del meu poble s un privilegi que em fa molt feli. Mesforar cada dia per retornar-vos amb escreix aquest orgull, posant tota la meva capacitat i el meu esfor al servei vostre.

    Un record i un reconeixement a les persones i a la tas-ca que han desenvolupat els quatre regidors que ens han acompanyat durant els ltims 4 anys i que no renoven aquest nou mandat. Sn: el Sr. Pere Garcia Vidal, el Sr. Jordi Bov Tombas, el Sr. Vicen Lloret Roig i la Sra. M. Jess Comino Montes.

    I si em permeteu una feblesa, em vull referir especialment al Vicen i a la M. Jess: realment ha estat un honor com-partir aquests 8 anys amb vosaltres, mheu regalat la vostra amistat i hem compartit moltes vivncies junts que fa que aquest moment sigui especialment entranyable i aproto la solemnitat daquest acte per fer-vos a tots un just ho-menatge.

    Penso que tamb s un bon moment per manifestar el meu agrament a tots els treballadors i treballadores daquest ajuntament. De ben segur que la bona feina realit-zada per ells ha estat decisiva en les millores que ha viscut el nostre poble. El comproms i la feina ben feta de bona part daquest collectiu amb lajuntament fa que ms que treballadors, puguem parlar de collaboradors.

    Tamb em vull referir a lexperincia viscuda amb el pro-jecte dAlcoverencs pel Canvi Progrs Municipal. Lexi-gncia i qualitat humana de tota la gent que collabora amb nosaltres mha enriquit com a persona i mha fet viure una experincia irrepetible. Sabeu que sense vosaltres, res de tot aix no hagus estat possible i sapigueu que us con-tinuem necessitant al nostre costat. Estic segur que tots junts serem capaos de vncer els obstacles que es vagin presentant i aconseguirem els reptes que ens esperen en aquest nou perode.

    I si em permeteu una altra feblesa, i per tancar aquest captol dagraments, no puc deixar de reconixer el paper tant important que la meva famlia ha jugat, el patiment, la pacincia, el coratge i el suport, sobretot el suport que en cada moment mhan transms durant tots aquests anys. A ells, i crec que tamb es pot fer extensiu a molts dels que, com vosaltres, decideixen dedicar-se a la cosa pblica, vull dedicar-los-ho i compartir amb ells aquests moments tan emotius.

    Estem doncs a punt per encetar una nova legislatura. Darrere queden anys de bonana que ens han perms fer

    engega una nova legislatura

  • 9un pas important en la millora i modernitzaci del nostre poble. Per aix no ha de ser motiu dautocomplaena, sin ben al contrari, dexigncia i dambici per continuar construint lAlcover del futur

    Em comprometo a continuar pel mateix cam que ara fa just 8 anys vrem comenar. No podem desviar-nos gens ni mica, i el llarg trajecte ja recorregut ens ha de servir per continuar caminant amb un pas ms segur i ms ferm. I en aquest sentit, 3 compromisos que mhan dacompanyar durant aquesta nova legislatura i que dalguna manera han dorientar lestil i les pautes daquesta legislatura: ser un alcalde eca, un alcalde proper i un alcalde de tots.

    Eca per dur a terme el nostre programa, un conjunt de propostes ambicioses que caldr el mxim esfor per complir amb tots i cadascun dels compromisos. Eca per solucionar els problemes dels nostres convilatans, els ms grans per tamb els ms petits. Eca perqu guanyem en qualitat de vida i no perdem la nostra personalitat de po-ble. I eca tamb per posicionar Alcover com un referent en lmbit del Camp de Tarragona.

    Proper perqu vull continuar sent un alcalde que es bar-reja i es confon amb la gent, capa de crear una relaci digual a igual, de tu a tu amb tots els vens. Ens agrada escoltar la remor de la gent, sentir el seu al, noms acon-seguint aquesta proximitat es pot ser capa dadonar-ten de les mancances, dels problemes, de les reivindicacions de la gent. Em comprometo a continuar tenint les portes de lajuntament i de lalcaldia obertes de bat a bat perqu tots els alcoverencs tinguin la facilitat i loportunitat de ser hostes del que s tamb casa seva.

    I un alcalde de tots i per a tots. I aix vol dir treballar amb la m estesa als grups de loposici, tal i com ja els hem ex-pressat amb unes converses que hem mantingut aquests darrers dies. Penso fermament que, independentment dels resultats electorals i de les majories que en puguin resul-tar, tots tenim la mateixa part proindivisa de representaci popular, ning en t ms que un altre, i per tant hem de ser conseqents amb aquest principi, perqu cadasc, des

    del seu lloc, pugui desenvolupar la seva tasca amb tota la dignitat que mereix.

    Tamb ser alcalde de tots signica governar per a tots, no que ms criden o per a aquells que tenen uns interessos ms compromesos. Tamb ho hem de fer per als que callen, pels que no demanen, i tal com assenyala el nostre comproms electoral hem de contribuir, tamb des de lmbit municipal, a fer efectiu aquest principi tan elemental com es la igualtat doportunitats, fent especial incidncia en aquells sectors de poblaci ms desfavorits.

    I des duna altra banda, crec que avui s un dia apropiat per transmetre una reexi personal. Fa referncia a levi-

    dent i perillosa crisi de valors que pateix la nostra societat i que t, a veure amb legoisme i lindividualisme.

    La individualitat s el principi, s la pauta que malau-radament- guia el comportament de la societat davui. Cada vegada ms, lindividu sobresurt per damunt de la collectivitat. Volem estar b nosaltres, sense importar-nos tant - de vegades gens - el que passi al nostre costat.

    Aquesta individualisme sorgeix duna societat que s lla duna evoluci que va costar molt aconseguir que els drets ms elementals arribessin als treballadors, als infants, a les dones, en denitiva tinguessin carcter de drets univer-sals. Vam reclamar i vrem lluitar durant molt de temps per aconseguir-los, tant de temps que gaireb ens hem oblidat duna cosa tan elemental com que tot dret comporta un deure. La convivncia s una moneda amb dues cares, si no s aix aquesta moneda no t cap valor.

    No som aqu per canviar el mn, per dintre de la nostra petita i concreta realitat que s Alcover, hem dintentar que el nostre comportament sigui digne de lencrrec que el poble dAlcover ens ha donat. Us proposo una frmula per aconseguir-ho: harmonitzar la moral desitjada en els altres amb la conducta practicada per nosaltres

    La ms eca de les revolucions possibles s la que co-mena en la persona i acaba en la societat. Noms aix serem capaos devolucionar. No s si hem daspirar a ser bons per s que estic segur que hem de lluitar per ser millors.

    Em comprometo a ser digne de la conana que el poble dAlcover mha donat, amb la voluntat de continuar sent un del servidor de tots els alcoverencs i tant de bo que el meu, el nostre testimoni serveixi per dibuixar un poble ms just i un poble ms feli.

    Com diu Aristtil: lesperana s el somni de lhome des-pert. Volem estar ben desperts perqu la nostra esperana collectiva ens faci somiar en un poble millor. Us convoco a tots a treballar fermament per aconseguir-ho.

    Moltes grcies.

    La ms eca de les revolucions possibles s la que comena en la

    persona i acaba en la societat

    vull continuar sent un alcalde que es barreja i es

    confon amb la gent

  • 10organitzaci ajuntament

    Comissi informativa de serveis socials, salut pblica, cultura, joventut, educaci i esports

    President: ngel MoraVocal ApC-PM: Rosa BallestVocal ApC-PM: Joan DolcetVocal CiU: Josep M. MaideuVocal ERC: M. Isabel Torres

    El primer plenari de la legislatura

    Ladjudicaci de les obres de construcci del camp de gespa articial a la zona esportiva, laprovaci del pla par-cial de Masies Catalanes i la venda de dues parcelles al Polgon Industrial de Roques Roges sn algunes de les qestions tractades en el plenari que es va celebrar el di-lluns 25 de juny a un quart donze de la nit a lajuntament dAlcover. Aquestes tres qestions van ser aprovades per unanimitat en el primer dels plenaris de la legislatura. A banda, lAjuntament va manifestar per unanimitat el seu suport al pla educatiu dentorn local que implicar els dife-rents centres educatius municipals.

    Dins del plenari el primer punt feia referncia a la pre-

    sentaci de lorganigrama municipal, de les regidories i les comissions. En lapartat de precs i preguntes, ngel Clares, del grup de CiU, va interessar-se per la gesti de les parcelles de propietat municipal del Polgon Industrial Roques Roges. Al seu torn, Isabel Torres, dERC, va fer un prec perqu fossin publicats els sous i les retribucions dels crrecs electes de lajuntament. Sous, comissions i retribucions que van presentar-se al ple i que van obtenir el vot negatiu del grup dERC, per limport desmesurat del preu dassitncia a les comissions i el de CiU. Trobem que el sou de lalcalde s un pel desmesurat, assegur Josep Maria Maideu.

    Comissi informativa dobres i serveis, via pblica, medi ambient i turisme

    President: Ventura FiguerasVocal ApC-PM: Julian SnchezVocal ApC-PM: Xavi TorrellVocal CiU: Josep M. MaideuVocal ERC: M. Isabel Torres

    Comissi informativadhisenda, urbanisme, governaci i comunicaci

    President: nton FerrVocal ApC-PM: Julian SnchezVocal ApC-PM: Joan PuigVocal CiU: ngel ClaresVocal ERC: M. Isabel Torres

    Comissi informativa especialPresident: Anton FerrVocals: La resta de membres

    del consistori

    Junta de portaveus

    President: Anton Ferr FonsVocals: ngel Mora Clares, com a portaveu del grup municipal dAPC-PM Josep M. Maideu Torres, com a portaveu del grup municipal de CiU M. Isabel Torres Carnic, com a portaveu del grup municipal dERC

    Representant municipal davant el Consell Escolar

    ngel Mora Clares, com a representant de lAjuntament davant al Consell Escolar del CEIP Mare de Du del Remei i IES Fonts del Glorieta.

    Representant municipal davant el Patronat del Museu Municipal dAlcover Xavier Torrell Camps, com a representant de lAjuntament davant el Patronat del Museu Municipal.

    Representant municipal davant de Juntes de Compensaci. Anton Ferr Fons, com a representant de lAjuntament davant de Juntes de Compensaci.

    Representant municipal davant del Consell dAdministraci de la Rdio MunicipalJoan Puig Torbellino, com a representant de lAjuntament davant del Consell dAdministraci de la Rdio Municipal.

  • 11

    Junta local de govern

    President: Anton Ferr FonsVocals: Julin Snchez Araque ngel Mora Clares Xavier Torrell Camps

    La periodicitat de les sessions s mensual i es realitzaran el tercer dijous no festiu de cada mes, a les 22 hores a la sala de plens de lAjuntament, prvia convocatria. La periodicitat assenyalada podr modicar-se a criteri de lalcaldia, a la qual es faculta, quan la convocatria coincideix amb perodes de vacances, avanant-se o endarrerint-se en funci dobtenir una millor gesti en els assumptes municipals.

    organitzaci ajuntament

    Atribucions de lalcaldia delegades a la junta de govern1.- Aprovar loferta docupaci dacord amb el pressupost i la

    plantilla aprovat pel Ple, aprovar les bases de les proves per la selecci de personal i pels concursos de provisi de llocs de treball i distribuir les retribucions complementries que no siguin xes i peridiques.

    2.- Les aprovacions dels instruments de planejament de desenvolupament del planejament general no expressament atribudes al Ple, aix com la dels instruments de gesti urbanstica i dels projectes durbanitzaci.

    3.- Sancionar les faltes de desobedincia a la seva autoritat o per infracci de les ordenances municipals, exceptuant els casos en qu aquesta facultat estigui atribuda a altres rgans (sempre que no comportin separaci del servei als funcionaris i acomiadament del personal laboral).

    4.- Ladquisici de bns i drets quan el seu valor no superi el 10 per 100% dels recursos ordinaris del pressupost ni els 3.000.000 deuros, aix com lalineaci del patrimoni que no superi el percentatge ni la quantia indicats en els segents supsits: la de bns immobles, sempre que estigui previst en el pressupost.

    La de bns mobles, exceptuant els declarats de valor histric o artstic els quals la seva alienaci no es trobi prevista al pressupost.

    5.- Latorgament de les llicncies, exceptuant que les lleis sectorials ho atribueixin expressament al Ple o a la Comissi de Govern, fent excepci expressa de les llicncies amb un pressupost inferior a 30.000 euros.

    Rgim dindemnitzacions a favor dels membres de la corporaci

    CONCEPTE IMPORT

    Per assistncia a sessions del Ple de la corporaci 60 /sessi

    Per assistncia a sessions de la Junta Local de Govern 120 /sessi

    Per assistncia a sessions de la Comissi Informativa Especial 35 /sessi

    Per assistncia a les Comissions Executives de Control i Seguiment 70 /sessi

    Per assistncia a les Comissions Informatives 20 /sessi

    Per assistncia a Junta de Portaveus 20 /sessi

    a favor dels Grups Poltics Municipals, una assignaci econmica de carcter mensual que constar de:Component x, de 6,01 euros per grup.Component variable, 24,04 euros per regidor.

    Rgim de dedicaci i retributiu dels crrecs electes de la corporaci

    LALCALDE:Anton Ferr Fons exercir aquest crrec amb dedicaci exclusiva tal i com venia exercint ns al moment amb un import de retribuci brut anual de 44.820,36 euros.

    REGIDOR DE SERVEIS i TRESORER DE LA CORPORACIBonaventura Figueras Busquets exercir aquest crrec amb dedicaci parcial tal i com venia exercint ns el moment amb un import de retribuci brut anual, de 11.218,60 euros

    Aquesta retribuci es percebr en catorze pagues, dotze corresponents a les mensualitats de lany i les dues restants corresponents a les mensualitats de juny i desembre, i donant-los dalta al rgim general de la Seguretat Social.

    Lalcalde i el regidor de serveis no reben indemnitzaci de cap tipus.

  • 12

    4 anys ms. Alcoverencs pel Canvi amb Anton Ferr al capdavant veuen com la perspectiva de treball amb vuit regidors al capdavant permetr enllestir all que est escrit al programa electoral. Aquest s el comproms que des del 1999 la candidatura de progrs ha pres amb el poble dAlcover. Al marge dels reptes i els projectes assumibles en la present legislatura, Ferr assegura que la participaci de la gent s un dels objectius de lajuntament.

    40,5 per cent dels alcoverencs que estaven citats a votar no es van sentir seduts per fer-ho el 27 de maig. Uns resultats inslits per la majoria que dna a Alcoverencs pel Canvi per tamb per la baixa par-ticipaci...

    S, sembla que una cosa no vagi amb laltra. Inslits per-qu mantenir un percentatge i ns i tot augmentar-lo s complicat. Vam posar el llist molt alt el 2003 i era difcil mantenir la inuncia en el panorama poltic municipal. Sa-bem de la complicaci de mantenir aquests resultats. Amb

    el llacet negre de la participaci, haig de dir que per a mi ha estat una petita decepci. Honestament penso que des de lajuntament no hem donat motius perqu la gent sallunyi daquest comproms, daquesta actitud democrtica que representa anar a votar. Haurem de veure quin s el sentit i les circumstncies daquesta baixa participaci.

    Repassem els ndexs de participaci: el 1999 un 76,45%, el 2003 un 74,77%, i el 59,67% en aquestes darreres municipals...

    Direm que lalegria o la satisfacci no s plena per cul-pa daquest ndex -molt baix- de participaci. Possiblement tamb ha ajudat -sense molestar a ning- que hi havia una certa calma o uns papers preassignats en aquestes elec-cions. Poques coses en dubte, sense una rivalitat o una incertesa com hi havia hagut el 1999, o el dinamisme pol-tic alt del 2003. Aquesta situaci de calma poltica -no dir dentesa, per s dun cert relaxament-, pot haver encoma-nat el nostre electorat i fer pensar que aix podia continuar sense ser necessari anar a votar.

    entrevista a Anton Ferr Fons

    Amb la feina ms o menys ben feta i amb honestedat la gent hauria de participar quan se la convoca a unes elleccions

  • 13

    Lalcalde de Reus i diputat al Parlament ha atribuit labstenci al fet que el seu electorat estava molt tranquil, s aix?

    No ho s. Sempre he cregut que les eleccions municipals malgrat lestorb -deixam dir-ho aix- que determinats po-ltics vulguin fer entendre que sn unes eleccions legislati-ves qualsevol, perqu els discursos que sents a la televisi -el mitj massiu i que arriba a tot arreu- ens ubiquen en un context de legislatives. Els protagonistes sempre sn els mateixos. No sn els candidats, no sn les eleccions de la gent que vol ser alcalde, continuen apareixent els secre-taris generals del partit de loposici, els presidents dels governs i tot plegat. Bona part de culpa de labstenci s aqu.

    Per jo continuo creient que les municipals, les eleccions locals, tenen una autonomia i una singularitat prpia. I res tenen a veure amb daltres trifulgues, altres escenaris ni problemtiques que poden ser dun nivell molt ms gene-ral. A nivell global aix no sha sabut separar sucientment. I aqu s que discrepo amb lalcalde de Reus. Jo vull pensar que si les coses es fan ben fetes i hi ha una satisfacci, la gent hauria danar a votar. Si els servidors pblics han fet la feina ms o menys ben feta i amb honestedat el retorn hau-ria de ser que la gent participi quan se la convoca, votant aquelles persones que creguin que valen la pena. El joc s aquest. Entenc que la gent sallunyi de la poltica quan lexemple que determinades situacions i persones fan, pos-sibiliten, aquesta situaci, i crec que a Alcover aix no ha passat. I daqu la meva decepci.

    El 16 de juny es va constituir lajuntament i es co-mencen a aplicar a partir daquest punt les propos-tes de programa, parlava el programa dApC de par-ticipaci. Aix lliga amb la qesti de labstenci?

    S, s clar. En la mesura que siguem capaos daprofun-dir en determinades qestions que poden ser sensibles a incorporar la participaci ciutadana, potser ens podem curar daquestes situacions no volgudes. Hem sabut crear canals per podem millorar-ne la utilitzaci: la web, la rdio, el butllet, compareixences de lalcalde -encara estem fent entrevistes amb gent que per qestions diverses encara no hi hem pogut parlar-, el telfon 900 on gratutament els ve-ns poden transmetre qualsevol qesti... en aquesta lnia estem i tal com deia el programa, assignem una regidoria que entre daltres coses socupar daquests canals.

    Limportant sque siguem capaos darribar

    als domicilis i resoldreels problemes, a partir daqu

    tot tindr molt ms sentit.

    I estructures perqu els veins es puguin manifes-tar... com el projecte de participaci del POUM, per es podria obrir aquesta participaci a comissions com de cultura, esports o festes, de la mateixa ma-nera que es va fent amb la Fira?

    S, s clar. Per tamb dependr del tarann de cada re-gidor i de la perspectiva que cada regidoria vulgui orientar. Particularment estic a favor i estimular qualsevol iniciativa en aquest sentit perqu la gent que s fora del consistori pugui proposar iniciatives. Tot aix s molt fcil dir-ho per al posar-ho sobre la taula s molt complicat que puguin funcionar, amb contingut. Cada vegada ms la gent ens estem acomodant i sespera el plat escollit i en general no es vol participar en la decisi dels ingredients daquest. Fa-ria autocrtica: possiblement no en sapiguem prou, perqu vingui la gent i es facin comissions. Per per a fer comis-sions, aviat estan creades aquestes, si cal. Que funcionin, que tinguin contingut, amb la sucient autonomia, i que serveixin dalguna cosa ja s una altra cosa. Ho hem fet a la Fira, un excellent exemple, per tant de bo siguem capaos de traslladar aix a daltres mbits.

    Parlem ara de la participaci poltica, de la implica-ci de la resta de grups poltics. Quina s loposici que li agradaria a Anton Ferr?

    El paper de loposici pot ser ms complicat que el del govern. Penso honestament -i els quatre anys anteriors justiquen el que dic- que en el grup de govern trobaran tota la sensibilitat i el respecte al paper que exerceixen. Que som 11 regidors i que tots som representants en la mateixa mesura. Uns governen i els altres sn lalternativa. A mi magradaria trobar qestions en les que pogussim estar dacord i poder treballar conjuntament i que no tot hagus de ser aquesta dicotomia del s o no i establir ponts de relaci que vagin congurant un escenari tranquil, que guanyi valor. Tothom t coses a dir, a afegir i millorar. Aqu la ms alta responsabilitat la t el govern, i hem de ser generosos i encara molt ms sensibles perqu aix sigui possible, per tamb loposici ha de fer gestos en aquest sentit i per tant haur de ser un acord de les dues parts.

    En el programa dApC hi ha la proposta de cons-trucci dun centre geritric que aniria ms enll del Centre de Dia, que enguany compleix cinc anys. Des-prs de la creaci dinfraestructures, ms enll del totxo, ara tocaria denir el contingut als diferents projectes i complir els objectius...

    Per a mi s tant o ms important la feina de treball que es pot fer des dels serveis socials i arribar a la gent a les seves cases, que la prpia construcci de la residncia. Si ens plantegem la construcci daquesta residncia s perqu s un equipament que mereix Alcover i que dna alternati-ves a determinades situacions familiars. En aquest sentit, hi posarem tots els esforos i recursos per tenir aquesta residncia. Per aqu del que es tracta a ms a ms -i so-bretot- s que a travs daquest equipament puguin sorgir iniciatives i accions capaces danar a les famlies, all on hi

    entrevista a Anton Ferr Fons

  • 14

    ha els problemes, resoldre situacions, i fer-ho des del seu origen. s a dir, no noms solucionar el problema de la de-pendncia, de la solitud... qui t els recursos tamb t pos-sibilitats danar a la residncia. Limportant s que siguem capaos darribar als domicilis i resoldre els problemes que poden tenir els nostres grans i a partir daqu tot tindr molt ms sentit. No tant construir la residncia, amb uns grans serveis, i que noms pugui venir determinada gent. Tant de bo puguem, a ms, organitzar un voluntariat que interactu entre ells i que puguin arribar a aquestes situacions famili-ars, i que fem poble des daquest punt de vista.

    Per a aix calen recursos...S, i potser no acabarem, perqu hi ha situacions molt

    complicades. Em fa lefecte que lajuntament dAlcover ha posat linters i la implicaci en aquests problemes. No gai-res pobles des de fa cinc anys tenen un Centre de Dia i per tant en aquest sentit ens podem sentir orientats. Sempre serem decitaris a lhora de donar servei. Voldria recordar que lajuntament dAlcover no t cap tipus de competncia a lhora de fer poltiques de serveis socials. Els pobles de menys de 5.000 habitants no tenen cap tipus de compe-tncia assignada, i s el Consell Comarcal el responsable darticular i dirigir aquestes poltiques. Per tant, el nostre s un paper secundari.

    Som conscients per que el paper del Consell Comarcal s insucient perqu deuen tenir els recursos que deuen tenir i no poden abastar amb la profunditat que caldria un tema com s aquest per hem de ser conscients daix. Tenim un paper dltima la i com que el problema el tenim nosaltres malgrat el que diu la llei i malgrat el que diuen els sistemes de competncies, perqu el vivim, el compartim i ens afecta, no pots girar lesquena i dir: no, has danar al Consell Comarcal que sn els competents o has danar als serveis territorials de Tarragona perqu all tho soluciona-ran. Ho has de fer aqu i has dintentar resoldre-ho, que s dalguna manera el que hem estat fent aquests anys.

    Des del punt de vista del programa electoral que shavia plantejat el 1999, hi ha alguna cosa que a Anton Ferr li agradaria fer?

    S, poder solucionar problemes reals de la gent s el que mestimula i motiva per haver-me decidit a ser alcalde. Po-der crear i fer operativa una estructura que sigui capa de fer aix, sempre tindr de part meva una especial atenci. Ja veurem ns a on som capaos darribar. Per som am-biciosos i volem anar ms enll i intentarem agafar el toro per les banyes, som vuit regidors i ja veurem com va. s veritat que hi ha un tema de poble que penso que s ab-

    solutament prioritari per dibuixar el futur: la remodelaci del centre histric, els carrers i les places del nucli antic, i la variant de la carretera Mont-ral. Penso que sn les dues apostes ms importants que pot tenir avui el municipi.

    La recuperaci del convent de Santa Anna seria un os massa gran?

    S, perqu la magnitud del que shi ha de fer s tant im-mensament gran que gaireb espanta plantejar quina sor-tida pot tenir. De totes maneres, som absolutament cons-cients de la urgncia que t trobar una sortida al convent de Santa Anna, que aix sens est escapant de les mans, que no hem sabut posar-hi soluci i que haurem de ser imaginatius per posar-nos en contacte amb la gent i les institucions perqu el convent de Santa Anna continui sent un patrimoni que convisqui amb nosaltres durant molts anys.

    Tant o ms complicat que la restauraci de lesgl-sia Nova?

    Ms complicat. Segur. Econmicament s ms compli-cat, i lesglsia s un element viu que forma part dels me-canismes de convivncia de la nostra societat i per tant s ms factible arribar a ms recursos. Tot t la seva dicultat. Captar recursos no ha estat fcil i s complicat posar tantes administracions dacord, i que tots juguem un paper just i equitatiu -com penso que ha estat en lacord de nan-ament de restauraci de lesglsia Nova. Sense valoraci-ons de rnquings, s el ms complicat que tenim.

    I quan arribi el 2011, qu t ganes de fer?Magradaria arribar-hi amb la tranquillitat que hem sabut

    resoldre totes les qestions que hem plantejat en aquest programa i que en denitiva el canvi que es proposava per al meu poble el 1999 sha produt. Que hi ha hagut crec que ja sha vist en aquestes darreres eleccions- una rege-neraci poltica que penso que era urgent i necessria, i que, per tant, ens agafen el relleu altra gent preparada i que dins Alcoverencs pel Canvi sn capaos de reinventar una altra vegada amb una nova embranzida i experincies el projecte dAlcoverencs pel Canvi. En poltica, sempre val ms parlar uix daquestes coses per em fa lefecte que hauria danar per aqu. Caldr veure tamb quina capacitat de regeneraci, dactualitzaci t Alcoverencs pel Canvi i veure quina s la relaci de lalcalde i els seus vens. Seria bo que aix es pogus produir i avanar en una nova etapa amb relleu generacional.

    hi ha un tema de poble que penso que s absolutament prioritari per

    dibuixar el futur: la remodelaci del nucli histric i la variant de la carretera

    Mont-ral.

    poder solucionar problemesreals de la gent s el que mestimula i

    motiva per haver-me decidita ser alcalde

    entrevista a Anton Ferr Fons

  • 15

    Anton Ferr FonsAlcaldeRegidor dhisenda i urbanisme

    AlcaldiaCoordinaci de totes les rees de lajuntament.UrbanismeRelacions amb els tcnics, atendre consultes i redacci del nou POUM.HisendaConfecci i seguiment del pressupost municipal

    Bonaventura Figueras BusquetsPrimer tinent dalcaldeRegidor dobres, serveis i camins

    ObresSeguiment i control de les obres pbliques.ServeisResponsables del servei daigua, de neteja, denjardinament, cementiri. Funcionament i manteniment equipaments pblicsCaminsReforma i manteniment de camins municipals

    Julin Snchez AraqueSegon tinent dalcaldeRegidor de Governaci i via pblica

    GovernaciCoordinaci de la vigilncia municipal.Executar ordenana de convivencia ciutadana.Via pblicaOcupaci i regulaci de la via pblica.Manteniment i neteja de la via pblica.

    M. Rosa Ballest PujolTercer tinent dalcaldeRegidora de Salut i serveis socials

    SalutRelacions amb el CAP i resoldre la seva ampliaci.Creaci programa funcional nova residncia i els seus serveis.Serveis socialsCoordinaci Llar de Jubilats i Centre de Dia.Creaci de nous serveis datenci domiciliaria.

    ngel Mora ClaresRegidor dEducaci i cultura

    EducaciRelacions amb el CEIP i IES.Coordinaci EMMA, Llar dInfants i escola dadults.CulturaConfeccionar programaci cultural i festes.Gesti ca Cosme i relacions amb entitats.

    Xavier Torrell CampsRegidor de Medi Ambient, comer i turisme

    Medi ambientPoltica mediambiental del municipiEntorn natural i mas de ForsTurismeMuseu i patrimoni histric, Ocina de Turisme i Fira de BandolersComerSuport al comer local i campanyes per a la seva promoci

    Joan Dolcet VallverdRegidor dEsports i joventut

    EsportsGesti del nou camp municipal desports i pavell poliesportiu.Promoci esports base i preparaci monitors.JoventutCoordinaci amb el casal jove i organitzaci festes i lleure jovent.Gesti PIJ, borsa de treball i habitatge.

    Joan Puig TorbellinoRegidor de Comunicaci i atenci ciutadana

    ComunicaciIntroduir format televisiu al telemtic.Coordinaci amb Alcover Radio, butllet, web i telemtic.Atenci ciutadanaCoordinar el mitjans per fer arribar les peticions dels vens.Contestar i resoldre les peticions.Relacions amb les urbanitzacions.

    Josep M. Maideu TorresRegidor i portaveu del GM de CiU

    ngel Clares GallegoRegidor del GM de CiU

    M. Isabel Torres CarnicRegidora del GM dERC

    Elnouajuntament

  • La candidatura del PSC que es va presentar el 1999 comptava amb una mestressa de casa avesada a trencar-se les banyes en qu les petites coses quedessin resoltes. Petites i no tant petites. La Maria Jess va decidir com a representant del PSC lany 1999, que Alcover tindria un canvi de govern diferent que el qu hi havia hagut des de les primeres eleccions municipals posteriors a la mort del dictador. A partir daqu, ha assumit des de lajuntament les rees de sanitat i serveis socials. Aqu -ens diu- hi ha vist de tot.

    Com comena la poltica per a tu? Mho van proposar. I la veritat s que em va fer molta pere-sa anar a les llistes, per quan passa el temps i veus que va de deb, et pica la curiositat i em vaig fer el carnet del PSC. Feien el congrs del partit i volia anar a participar-hi i em van assenyalar que calia que tingus el carnet per assistir-hi. Hi havia una escola dhivern i vaig anar-hi. All un company de Tarragona em va dir que si volia aliar-me po-dia fer-ho llavors, que hi havia els peixos grossos. Si tapa-drina alg de dalt pots anar llavors al Congrs. Hi havia el company Borrell i li van proposar de fer-me de padr. Ho van fer el Borrell i el Tura (Jaume Sol-Tura). Em va fer molta illusi perqu mon pare havia estat molts anys escoltant la Pirenaica, que ell era a Frana. Recordo que nosaltres estvem cantant al carrer mentre el meu pare escoltava la Rdio Pirenaica perqu al barri hi havia un Gurdia Civil que era... ja mentens. Llavors ja vaig quedar involucrada. He tingut la sort dentrar a la poltica per la porta gran, de la m de la Rosa Barenys que en aquell moment era diputada i senadora, de la Montse Duch, de Prez de Tudela, de co-nixer lAlmunia, el Bono, presentada per molts crrecs alts del PSC, conec el Montilla, Manuela de Madre, Micaela Navarro,...

    La teva perspectiva de la poltica doncs ja no s la de la independncia, i et vnen a buscar per ser alg actiu...Al principi s. Et vnen a veure perqu ets la presidenta del Collectiu de Dones i creuen que amb el canvi que sest preparant a Alcover tu pots aguantar la llista dels socialis-tes. Daix nhavien parlat perqu quan mho van dir jo vaig pensar com vols que vagi a la llista dels socialistes si s un dels perdedors o almenys ho semblava?. Ells vnen pel que representes al poble. Desprs es tomba tot i jo mimpli-co amb el PSC. Vaig estar 2 anys del grup de dones de la federaci de Tarragona del Partit, participo a les escoles de dones, a la Comarcal,... i a partir daqu menvien al Consell Nacional, amb reunions cada mes i on ets part de lestruc-tura. Veus com es cuina tot plegat.

    Abans de ser regidora?Desprs.

    Quan el PSC et proposa liderar la llista, aqu hi ha una situaci molt determinada: cinc llistes, possibi-litats que CiU no repeteixi, una alternativa que pas-sa per entendres... molt complicat tot, no?Tenia clar que Carles Vidal podia no repetir malgrat que ho tenia tot molt lligat i que tots junts podem guanyar. Men recordo que Prez de Tudela em deia: si quedes com a al-caldessa, jo tajudar. No et preocupis que tenim un acord amb els independents. El meu marit a casa meva em pre-guntava qu feia, i li responia que li feia doposici a Carles Vidal perqu tenia clar que estarem quatre anys a loposi-ci, ho tenia tant segur que em feia els discursos i tot.

    I no noms desprs de les eleccions el PSC queda a loposici sin que a ms a ms...Tinc la paella pel mnec. I sc la persona que decideix qui mana a Alcover. Si els independents o... Podia haver-hi tres

    Maria Jess Comino Montesex-regidora

    El 1999 el poble havia volgut un canvi

  • alcaldes: Pere Roig (ERC), Anton Ferr (ApC) o Carles Vidal (CiU), i tots tres em van demanar el suport.

    O Maria Jess Comino?No. Jo ho tenia molt clar. El poble havia volgut un canvi i molts companys shaurien sentit traits si hagus utilitzat un vot diferent del qu havia fet. No es parlava destar en contra de CiU perqu calia aquell canvi a Alcover. No era un tema de partit.

    Tu coneixies els integrants dApC?Tota la gent no. Lngel Mora i Vicen (Lloret) perqu havi-en estat als castells, la Sonia (Martnez) perqu t una edat semblant a la meva lla, la Carmeta. I Ventura perqu en-cara men recordo daquells pantalons curts que passaven pel carrer amb el seu germ quan venien destudiar. I a qui no coneixia era a lAnton, potser lhavia vist quatre vegades pel poble, per no havem parlat mai.

    Parleu, i veus com ERC es despenja dun possible acord amb ApC i PSC...Crec que va ser una llstima perqu ApC van respectar tal i com havien anat els vots: primer ApC, ERC i desprs el PSC els que vam tenir menys vots.

    Perqu no hi va haver entesa?No ho s. Aix no tho puc dir. El que s que et puc dir s que quan em van trucar i em van dir que volien lalcaldia durant dos anys ells i dos Carles Vidal els vaig dir que no rotundament. Anvem per un canvi, no per a veure qui ma-naria. Havien tingut la sort que la gent havia escollit ApC per a fer un canvi i va ser aix. Res ms.

    I dins el cartips municipal, tu decideixes assumir els serveis socialsQuan vam anar per repartir les responsabilitats van dir: tu portars aix, aix i aix. Els hi vaig dir que jo era una sola: sanitat, serveis socials i prou. El tema era com fiem el pacte. Vam tenir la primera reuni i ho vam tenir molt fcil perqu en cap moment em vaig sentir la regidora del PSC, amb la conana de formar part dall. Que les coses es feien b. He anat a lajuntament i he entrat al despatx de lalcalde, lhe vist i no hi ha hagut mai all de que no se nenteri. Hi ha hagut una voluntat de ser tots uns, amb una complicitat collectiva. Ens ho hem passat fora b.

    Amb uns inicis a lajuntament se suposen que molt complicats..rem tots nous. La sort que vam tenir s que lAnton te-nia gent que li podia donar un cop de m, amb les portes obertes. Tampoc hi ha hagut una posici de partit perqu

    jo no he volgut ser la delegada del PSC. El temps per ges-tionar els assumptes era molt important, i si em trucaven de Barcelona, els deia que sadrecessin directament a lalcal-dia. A vegades mha trucat el company Royes per dir-me alguna cosa sobre alguna reuni i de seguit ja li deixava clar que ho havia daclarir amb lAnton.

    I desprs dels primers quatre anys de preparatius on es culmina un CAP, el Centre de Dia,... equipa-ments que han anat acompanyant la feina de ser-veis socials...Crec que amb el Centre de Dia, una de les complicitats ms importants s que lAnton va patir a casa seva amb el seu pare el que s tenir una persona a casa i aix el va fer ms susceptible als problemes, i quan la gent veu que ha de portar els grans al Centre de Dia de lHospital de Valls, que no hi ha lloc i els diuen que no hi poden anar ms, que ha de ser una setmana s i una altra no, que la gent neces-sita descarregar-se, sorgeix la necessitat. Ell sen fa molt susceptible daquest problema. A ms, amb la demanda de la Llar de Jubilats per ampliar lespai perqu amb lorga-nitzaci de les festes no shi cabia, ns a 120 persones a la sala del bar, llavors es comena a pensar en que hi ha una necessitat per cobrir la terrassa i fer compatible les dues coses. Es decideix i es fa.

    Has estat a ms membre del Consell Comarcal...Tenen molt pocs calers i tasques molt importants. A lAlt Camp creixen els pobles per no els diners. El problema s com et menges aix. Hi ha hagut una entesa entre tots els grups poltics i ha estat fora efectiu perqu les dispu-tes entre partits han quedat apartades i hem anat per veure com podem fer-ho.

    I sha aconseguit?Crec que s. He estat Consellera desports i els diners ja no vnen de la Generalitat. Llavors quan demanes a la Di-putaci els diners per a fer coses, et responen que els ajuntaments tenen derivats els recursos i compta que ha estat una conselleria en la que tant sols he pogut anar a donar copes als ciclistes i jugadors de petanca. I res ms.

    17entrevista a M. Jess Comino

    El poble havia volgut un canvi i molts companys shaurien sentit trats si hagus utilitzat un vot diferent del

    qu havia fet

    en cap moment em vaig sentir la regidora del PSC, amb la conana de

    formar part dall

  • Ha vist lajuntament des de tots els cantons. Al govern i a loposici. Una perspectiva que aquest professor dinstitut li ha servit per valorar la poltica municipal des de la tranquillitat del deure acomplert. Una experincia que recomanaria, de la mateixa manera que motivaria perqu la gent particips en la vida associativa del poble. Ho va fer, a ms, com a president del centenari del Cercle dAmics.

    Quan va ser la primera vegada que participes en una llista electoral?Fa dotze anys. Per les eleccions del 1995. Era militant dUni de feia uns anys, i simplement era militant de partit. Mai mhavia plantejat entrar a lajuntament,... De cop i volta em vaig trobar implicat amb un grup de gent que intentaven entrar a lajuntament, i no sen sortien, gent que es van fer militants dUni. Fem la proposta a CDC i sense adonar-me em trobo de nmero 4 a la llista. La meva intenci no era anar-hi sin daltres. Molts altres que jo creia que podien entrar-hi.

    La quota dUni?S, de la mateixa manera impensada que em vaig trobar un any desprs president del Cercle dAmics. Era membre de la Junta del Cercle perqu en el seu moment mhavien vingut a buscar. De de cop i volta plega el president i em trobo encapalant lentitat. Una vegada dins no cal dir que als dos llocs em vaig posar a treballar profundament per lajuntament dAlcover i la comarca de lAlt Camp, tant oblidada avui en dia.

    I quines responsabilitats agafes?Em trobo en un ajuntament del qu prcticament no en sabia res. Sem atorga el qu llavors era la regidoria de territori i medi ambient que aglutinava agricultura, medi ambient, indstria, urbanisme i activitats classicades. Una macroregidoria. Evidentment, em va costar molt posar-me al dia, sobretot en urbanisme. Vaig tenir al costat un bon element que em va ensenyar moltes coses, el Josep Roca, que llavors era laparellador municipal.

    Gaireb, una regidoria adjunta a lalcaldia!Al nal hi vaig estar relativament cmode. Amb urbanisme penso que vam treballar molt. Vam posar les bases perqu Alcover pogus crixer duna manera mnimament organitzada. Anys anteriors hi va haver un creixement

    desorbitat. Vam patir per posar les coses en ordre. En Medi Ambient vam tenir un marron del qu ning en sabia res. I realment es va veure que va ser tal marron. I penso que ens va costar el govern del municipi...

    El Centre de Transferncies de Residus...S. Cator i la Romiguera sn dues coses que no tenen res a veure amb tot aix. La histria comena amb el Centre de Transferncies de Residus. Tot neix amb una notcia de El Perodico. Lajuntament ni en sabia res ni evidentment hauria perms la installaci del Centre de Transferncies de Residus. Vam demanar explicacions i ens van dir que a Alcover no ho tenien plantejat, per que podien haver-hi possibilitats. A partir daqu es va muntar tota la moguda...

    La Plataforma...Es van mobilitzar per una falcia que no tenia cap ni peus. O potser en sabien ms ells que nosaltres de la histria aquesta. Desprs de la Generalitat va arribar una proposta per si es podia estudiar la possibilitat que ans a Alcover el Centre. En una reuni amb el Departament hi va haver quatre persones que van dir: Nosaltres marxem, si aix sens coacciona perqu es posi, pleguem de lajuntament. Tenem molt clar quan vam saber qu era un CTR, que no el volem. Els de la Plataforma saben que aix no vindria a Alcover, perqu els ho havia dit jo mateix. Desprs es van refer les postures amb un Cator No i Romiguera Verda. La seva opci no era social sin poltica. I tothom es va oblidar del CRT que havia estat el detonant. Les formes de vegades enfosqueixen les relacions. No calia enganyar els veins.

    La Generalitat us proposa la possibilitat de larribada de Cator?Sensenya la planta a installar el qu hi ha danar. I cap problema. La Planta de Dinamarca que va visitar lajuntament de llavors estava rodejada de cases. I es creu que podria ser interessant i un punt a favor dAlcover. Per ja shan vist els resultats. Una planta pilot per reciclar loli per lhem hagut de patir, i la patirem. Lgicament vam veure desprs que el qu Medi Ambient havia ensenyat a Carles Vidal no era la fase nal. Era una altra histria.

    I a les eleccions del 99, es presenten cinc partits amb tot aix com a tel de fons...Prviament per hi ha un ple a lajuntament interessantssim:

    PereGarcia Vidalex-regidor

    El funcionament intern de lajuntament no s tant diferent amb un color o un altre

  • 19

    el ple de les pancartes. Romiguera verda, pudors no, Cator fora. Aquell ple em va ensenyar moltes coses.

    Per exemple?Una cosa que desprs he aplicat a la feina: no perqu expliquis molt b les coses la gent et voldr entendre. Penso que va ser aix. Vaig explicar tota la histria de Cator i tot el qu shavia fet per millorar la planta. Que ha estat molt ms del qu sha fet en aquests darrers 8 anys, malgrat tot el qu es pugui dir. I la gent no ho va entendre.

    Shavia plantejat lassalt del govern municipal?S, clarament dirigit. All es va prendre lajuntament. Per est b. En aquell moment et sap greu, tenfades, et cabreges, faltes incls en algun moment a la gent. Ara des de la llunyania dius: perqu no?. Al nal la ra la t a qui li ha donat la gent.

    I et trobes de regidor a loposici...No puc dir massa cosa daquella legislatura. No va servir per res. Penso que lequip de govern va fer molt menys del qu havia de fer, i loposici no va fer res del qu havia de fer. Ells mateixos potser no sho creien. Majoria absoluta galopant i sha acabat el brquil!

    I al cap de quatre anys, es curen les ferides?A mi se mha acusat de no haver fet una oposici contundent i qui va escoltar el meu discurs de presa de posici com a regidor va poder escoltar que no fariem una oposici del no pel no. Que votarem a favor de totes aquelles coses que fossin bones pel poble. I si ApC hagus fet totes les coses al meu entendre positives pel poble, no mhauria importat dir-los a tot que s. La meva manera danar a loposici no s anar a la guerra ni destruir el contrari.

    La teva tamb ha estat una posici dobservador, una visi que els altres regidors no han tingut donat que tu havies estat al govern. Veies com altres coses shavien fet de manera diferent.El dia a dia, el funcionament intern de lajuntament no s tant diferent amb un color o un altre. ApC no ha fet coses tants diferents de les que haurem fet nosaltres al govern. Potser s que hi ha maneres i coses en les que s que hi ha diferncies. Estvem molt atents a petites coses que ara no es tenen en compte. Aquesta manera de fer de cara a la galeria que alguna vegada he criticat, penso que no la tenem. Que potser s molt ms productiva? Potser s. Hem insistit en els camins del poble, per s que seguim tenint camins intransitables! hem criticat la circulaci del poble, per s que un desastre i que sho faci mirar qui vulgui. No entenc perqu el carrer Sitjar no est pavimentat, no entenc com s que no hi ha un pas cebra a la cantonada del Suma si est demanat de fa temps... Lequip de govern mira les grans places, avingudes o construccions. Aquests es detalls no es cuiden.

    Productiva vols dir pel rendiment electoral?La gent es belluga davant de grans coses. Potser les haurem fet igualment. Estava planicat tot. Res de nou... menys el Mas de Fors! Tenem un Centre de Dia molt ms gran a cost zero i manteniment zero. Pagava lObra Social

    de La Caixa, i tenia tres vegades ms lespai que t ara. El CAP estava dat i benet. El Polgon industrial hi havia el Pla parcial fet. Ens lhavia pagat la Generalitat per tenir CATOR, i tampoc sel van inventar Alcoverencs pel Canvi. Linstitut el tenem concedit, per no va sortir com vam voler. Evidentment que lhan fet ells. Ca Cosme estava la primera fase feta...

    Per en sis o quatre anys es realitzen tots aquests projectes, aix s emprenyador...Sempre he fet servir un exemple per mostrar la barrabassada que ens va fer el govern de la Generalitat que era del nostre color: una vegada es desenvolupa el Pla parcial del polgon, ens diuen que el polgon all s inviable. Plantegem fer-lo a la carretera de Valls i no sens posa cap problema. Tot al contrari. Perdem les eleccions i al cap dun mes desencallen el poligon industrial a Roques Roges, i a partir daquell moment s un lloc ideal. I el Govern de la Generalitat era el mateix. Lex-president de la Diputaci ens va dir s que vosaltres no em porteu cap problema, i a la Selva aix els tenim callats. Hi van abocar el qu convenia.

    I veus a ms com CiU va perdent els seus votants... Els resultats del 99 fan un mal a CiU terrible. Per qui era militant o simpatitzant va ser desastrs. A partir daquell moment no es fa res per redrear el carro. I el 2003, la bofetada s molt bstia. Ens vam equivocar de valent. Tinc clarssim que no hi hauria dhaver anat a la llista. CiU ha seguit ensorrada i Uni ha mantingut un grupet que va treballant. A les del 2007, vam decidir que havem de canviar la gent de socarrel. Ara des de la distncia es pot ser ms objectiu. Potser en unes altres circunstncies CiU podria haver fet uns altres resultats. El votant dApC s votant de CiU, que pot ser-ho de manera del. s el gran encert dApC.

    Has estat a lequip de govern del Consell Comarcal, durant vuit anys...Del 1997 al 2003. Penso que s important el Consell Comarcal de lAlt Camp, i la comarca! Perqu som a lAlt Camp. Mha molestat que estem durant 8 anys desquena a la comarca, i suposo que hi estarem quatre anys ms. Es pot treballar molt per la comarca i el poble. I en canvi estem de cara a una comarca amb la qu no hi tenim res a veure. Vam estar quatre anys al Patronat de Turisme. Sent jo el president del Patronat vam engegar la Ruta del Cister conjuntament amb el Consell Comarcal de la Conca de Barber, intentant donar sortida al turisme de la Costa Daurada per la ruta del Gai. Vam tirar endavant la marca de productes de lAlt Camp, Alt Camp producci artesana. Va estar b per el Consell segent no va seguir amb la iniciativa. Em sap greu que una aventura interessant pels productors de la comarca. B, em vaig proposar treballar pel poble i la comarca i ho vaig aconseguir.

    Recomanaries a alg tastar aix de lajuntament?I tant, a lajuntament, en alguna entitat representativa del poble... gaireb ho obligaria! s complicat per ho recomanaria perqu es vegi com es fan les coses. Penso que la gent entendria moltes coses.

    entrevista a Pere Garcia Vidal

  • Plega i sacomiada de lajuntament on ha participat en els darrers 8 anys. Per a ell la poltica municipal t un valor clar i denit: baixar la poltica al nivell ms baix. Agricultura, promoci econmica, Cultura o Festes han estat diferents responsabilitats que ha assumint en 8 anys on ha pogut aprendre que els projectes sempre han danar acompanyats dactituds positives. Ens ho explica.

    Com arriba la teva decisi de formar part duna llista electoral?Lany 1998 em vnen a veure amb plantejaments per formar una candidatura independent, amb la preocupaci que el poble sest aturant i necessitava un canvi. Gent propera a mi, amb qui havia estat en entitats com els castells. En aquell moment, prenc la decisi de formar part daquest grup. Ho vaig veure interessant.

    i tincorpores dins la llista. Com recordes la primera campanya electoral?Molt intensament. Molt ms que les dues darreres. Hi havia cinc partits que intentaven posicionar-se, el grup que governava i quatre ms (PSC, ApC, PP i ERC) i des de la novetat suposo que vam girar la truita tenint en compte que sortem com a grup independent, i que havem de fer alguna cosa ms que vendre la idea poltica o unes sigles. Parlvem de la idea de collaboraci i que tothom s bo per participar i vam preparar una campanya diferent. Amb lorganitzaci de presentacions de llibres i altres activitats.

    No hi havies pensat mai en participar daquesta manera...No. Mhe mogut en daltres entitats. Les entitats amb qu he tingut ms relaci han estat els castells, el futbol... per la poltica no ho tenia al cap. Amb vint-i-vuit anys que

    ho vaig agafar no mho havia plantejat, tot i que vist amb perspectiva no s tan gros com podia semblar.

    Exerceixes de regidor de promoci econmica...Al meu mbit vaig assumir agricultura, medi ambient, turisme i als anys posteriors vaig assumir cultura perqu una companya va haver de restringir les seves funcions. Lexperincia de comenar a lajuntament era no noms exercir de regidor. Era comenar a fer coses noves que no coneixies. Fins i tot lajuntament no sabia ben b com funcionava. Dun dia per laltre no sabies ben b com anava. Finalment entre la gent que vam entrar a lajuntament vam poder fer. No ho vam tenir massa fcil perqu no hi va haver un relleu real dels coneixements, era nul. No hi havia carpetes ni transmissi de coneixements. Els sis o vuit primers mesos va ser adaptar-se a la situaci anterior i intentar innovar una cosa bastant adormida. Vam impulsar des de jornades de medi ambient, veure com naixia el polgon industrial... no timaginaves veuret en posicions de decisi. Sn experincies que tenriqueixen i et fan veure que pots fer i tirar endavant, que no s tan gran com sembla. Potser hi ha molta gent que pot fer-ho i que en aquest cas mhi vaig trobar jo.

    Trobes que cal prestigiar la poltica?Ens trobvem que participar en lajuntament ho veiem com una muntanya i que veiem els mateixos regidors, un mateix color poltic i una mateixa manera de fer. Li donem la importncia a un crrec, un regidor o un director de... i en denitiva sn persones que decideixen i que sn al teu nivell. Persones que han passat per altres fases, per sn les mateixes. Aix ho hem de tenir clar. Tothom amb una adaptaci, amb una manera de fer i pensar pot arribar a crrecs i determinades decisions, amb les circumstncies que et trobes, actues en conseqncia. Aquesta s la importncia de qualsevol responsabilitat.

    VicenLloret Roigex-regidor

    Som un poble prou petit perqu cap partit poltic marqui el nostre rumb

  • entrevista a Vicen Lloret21

    I quines decisions destacaries des del teu mbit?Realment en global s el fet dhaver format part de lajuntament, aix s un orgull. Tot el procs que hem portat des dApC ha estat un canvi important i les maneres de fer, des de la regeneraci de les festes amb la participaci i les decisions per organitzar-les...

    Ests parlant de la comissi de festes...Estic parlant de les decisions per organitzar les festes, si b al principi hi va haver una comissi de festes, desprs es va diluir i diria que prcticament ara no existeix.

    Per mentre tu eres regidor...Hi havia una comissi de festes, realment es va muntar amb la visi que jo tenia i que podia haver anat molt ms endavant. Decidem a partir de les reunions, els actes i fer possible que la gent sadons que all ho havia portat ella mateixa i que les entitats culturals hi participaven. Que la gent se senti implicada en denitiva en les coses que es preparen. Quan parlem de les installacions o infraestructures podem parlar de la Casa de Cultura i el fet dintentar portar una dinmica positiva amb una obertura a la gent i les entitats seria del que nestic ms content, no estar tancat a cap inquietud. Aquest seria el valor que menduc com a record.

    i de les rees on ms has gaudit?En les festes, s clar. Abans per comporta un cert treball, moltes hores i nits dinsomni, i viatges per veure qu es programa. A partir de lany 1999 i 2000, van evolucionar amb un seguit de 7 o 8 dies de festes seguides des del mat ns a la nit. Era una cosa de molta feina i que perseguia que deixs un bon regust a la gent. Com a conseqncia tamb veus altres coses: aquell focus que no funciona, laltaveu o la barra...

    Des del punt de vista local, com entens la poltica en un poble?Quan he explicat linici del viatge en les llistes, ja he assenyalat que la llista en la que entrava no tenia sigles poltiques -almenys aix era ApC al 1999- i realment s com crec que hauria de ser la poltica municipal. Aqu hi entra tothom, qualsevol manera de veure, ideologies properes al poble, propostes disposades a ser discutides. Crec en la poltica municipal, fora dels partits en qualsevol municipi. Som un poble prou petit perqu cap partit poltic marqui el nostre rumb i que les decisions les prenem nosaltres sense dependre de sigles fornies. I aqu, tant bones sn les idees duns i altres si agafen com a referncia el poble. Des del

    punt de vista de labstenci, s prou preocupant tot plegat. Aqu votes el governant ms proper a tu, a qui tindrs a la vora. Que ens hagi arribat labstenci al 40% vol dir que la gent no li dna importncia a la gent que passa davant o que ja li va b. Aix passa en les eleccions municipals i la resta, i no s el cam del que podem estar contents i est per analitzar. Els camins per incrementar la participaci i les frmules sn tan variades i tan desconegudes que s dicil. Haurem de posar de la nostra part i sobretot la gent ms jove s qui hauria de veure que no haurem de perdre el que tenim, que sadoni que no s el mateix que governin uns o els altres.

    Al Canvi thi has referit en diferents ocasions en aquesta conversa, quin adjectiu li posaries a aquest canvi? Una etapa viscuda que ha estat...Una experincia enriquidora personalment i municipalment. 8 anys en que he conegut moltes coses i he pogut veure com podem anar a ms i a millor. Molts exemples, per en denitiva projectes que feia molts anys que no es veien i maneres de fer que no es portaven. Que es podia haver millorat molt ms? per descomptat! per el cam ha estat bo i satisfactori.

    Que ens hagi arribat labstenci al 40% vol dir que la gent

    no li dna importncia a la gentque passa davanto que ja li va b

    Tothom amb una adaptaci,amb una manera de fer i pensar

    pot arribar a crrecsi determinades

    decisions

  • Passes al capdavant com a regidor el 2003, desprs que el cap de llista de CiU Carles Vidal, renunci a ser regidor desprs de les eleccions. La veritat s que mincorporo conscientment per sortir. Sc militant dUni Democrtica de Catalunya (UDC) i en tenia moltes ganes. Els nmeros que haviem fet era perqu sorts. Per vaig entrar de rebot.

    No havies anat mai a llistes?Era la primera vegada i la veritat s que en tenia moltes ganes. Qui es consideri alcoverenc, una de les coses que ha de tastar s lajuntament, el ms bsic que hi ha en un poble. Sem va oferir, i quan ho vaig raonar la meva decisi estava clara.

    Molta gent diria: jo no tinc temps!Les coses les has dafrontar per illusi. Llavors el temps surt, de les nits o don sigui, busques lespai per a fer el qu sigui. I si en comptes dillusionar-te, s una pedra que duus a lesquena, lgicament no rutllar b. Aquestes coses que agafes de manera amateur o altrusta, treus el temps don sigui. No s el cas dalcaldies i altres nivells, s clar. Als pobles s molt difcil fer llistes. Costa implicar-se.

    I quatre anys a loposici. Has vist la darrera campa-nya electoral tamb de molt prop. Les teves reexi-ons han dhaver servit als companys de partit?De la mateixa manera ho enfoco dins la motivaci i de les ganes que comentava. Ning desprs de quatre anys -i molt menys vuit- veur les coses de la mateixa manera. Taco-modes, tagrada la cadira, es veu tot diferent. Comences molt motivat amb ganes daprendre i veus la burocrcia de lajuntament i xoques amb el que vols fer i el que es pot fer. Quan sacaba una legislatura i veus que darrera hi ha gent motivada, saps que sn els que faran que la guspira esti-gui viva. Costa implicar-se a ms quan darrera hi ha unes sigles. La gent est cremada i augmenten les marques blanques i les formacions independents. Potser perqu s ms abstracte. CiU ha estat molts anys a lalcaldia i s ms senzill aportar alguna cosa en una formaci que mullar-se. Aquesta legislatura ha estat cmoda pel govern. No sha desgastat en cap tema excessivament gruixut, ho tenien tot rodat i els papers han sortit com havien de sortir. Pensava que ApC patirien alguna petita davallada, per qui ha re-but ms ha estat -estadsticament- CiU. I la composici de lajuntament ha quedat igual. Per altra banda, la campanya no ha tingut la crispaci ni els debats personals que potser en les darreres campanyes s que havien estat. Anar fent una mica la traveta, i aix s b. Ja est b.

    Vas ser present al darrer plenari...Magradar anar-hi i veure quins nmeros es fan anar, qu es fa i es proposa. Estic mentalitzat, ho tinc clar i vull se-guir. Anir als plens de pes per veure com van les coses.

    Hi ha prou canals i mitjans perqu tinguis tota la in-formaci que cal que tinguin els veins?Des de ladministraci s que hi ha informaci, per lalcove-renc del carrer no es vol implicar. Si exceptues els tres-cents de sempre. Ja es fan coses perqu la gent simpliqui, la web, Alcover Rdio, el telemtic. No shi arriba perqu la gent se senti part. Aquesta potser s lassignatura de tot lajuntament dAlcover. Que la gent faci propostes, vingui als plens... A banda per, la majoria de vegades s aix, per daltres s al revs. La gent et pregunta: s veritat aix? i tu com a regidor no en saps res perqu no ha pas-sat pel ple. Aix passa quan els governs sn de majories i els regidors sn els ltims a saber-ho. Men recordo el primer any que es van aprovar les taxes de la llar dinfants i alguna mare em va preguntar per la qesti. Abans de passar pel ple ja shavia donat per fet que seria tal i com shavia dit.

    s important que la gent simpliqui en el fer poble, com millorar-ho?Aglutinant els collectius, fomentant la participaci. En aquest sentit, el responsable s lajuntament, que ja ho fa b. Des de loposici crec que s molt limitat. A banda del conjunt de simpatitzants. La gent sap que no pots oferir res del qu ells voldrien. Una assignatura pendent s lAssoci-aci de Comerciants, el Carrer del Rec bull, i hi ha molta vida. Els estatuts estan fets! I tenim una xarxa comercial important. Seria interessant aquest projecte. Aquest s un poble fantstic amb unes capacitats i un futur impressio-nant si el sabem mantenir com a poble. La ratlla dels 4000 o 5000 habitants s una dimensi ideal. Quan saprovi aquest POUM, ja no s lAlcover que magrada. Hi poden caber set, vuit o quinze mil persones. Mentre podem crear serveis i indstries, a peu de les Muntanyes de Prades, al costat del mar, un clima benigne, ho tenim tot!

    I ara qu et ve de gust fer?La familia, la feina, I un projecte imminent s marxar amb el meu ll a fer el Camino de Santiago, en bicicleta. El repte s molt interessant, fa quatre mesos que estic concentrat en aix. Estic molt content dhaver estat regidor a lajunta-ment dAlcover

    JordiBov Tombasex-regidor

    Quan tens la illusi per a fer el que sigui, el temps surt

    Jordi Bov Tombas deixa lajun-tament per no la vida municipal, un projecte que a ell lillusiona. Ha estat els darrers quatre anys com a regidor de CiU i tancava aquestes passades eleccions la llista con-vergent. Un espai que es reserva sempre com a element simblic.

  • 23

    Seguint el pla de millores de lagutzil telemtic i esperant emetre en senyal digital abans de lapagada analgica prevista pel 2010, lultima modicaci sha efectuat per a millorar la senyal. Els canvis corresponent al canvi de canal que des de la creaci del telemtic ns el dia 23 de juliol havia estat emesa pel canal 21. Actualment i degut als problemes de recepci en algunes zones del municipi, sha optat per enviar la senyal pel canal 25 de la UHF. Aquest canvi permetr emetre amb mes potncia sense el perill de poder eclipsar altres televisions amb senyal analgica.

    Aprotant les modicacions a lestaci on hi ha lantena emissora, sha installat dos repetidors, un encarats a lurbanitzaci del Remei i laltre a la zona de Cam del Muntanyans, Serradalt i La Cabana on la senyal era prcticament nulla.

    Tot i laugment de potncia de la senyal, cal comprovar lorientaci de la nostra antena per assegurar una bona recepci. Actualment i amb lentrada de les senyals digitals molts vens han modicat la posici de lantena encarant-la en direcci al repetidor de la Mussara ja que es el repetidor que ofereix mes canals digitals. Aquesta opci es la mes desfavorable ja que la senyal del telemtic es oposada a aquesta orientaci. En aquest cas cal linstallaci dun mesclador per poder rebre la senyal de dos zones.

    Tenir actualment la senyal del repetidor de Miramar per rebre la TDT es mes desfavorable que rebre la senyal de la Mussara ja que actualment noms conta amb lemissi amb digital de Tv3, el 33, el K3-300 i el canal 3-24. Un clar exemple seria el dels vens de lurbanitzaci del Remei, que per requisits tcnics de recepci per la zona on estan ubicats tenen les antenes agafant la senyal de la Mussara. En aquest cas, per molt que saugmenti la senyal del telemtic, requerir lajut dun tcnic installador per que lassessori de la millor opci.

    Utilitzar lagutzil telemtic diriament, permet estar al dia de les informacions de primera m que es generen des de ladministraci local o de les entitats i associacions del

    El telemtic canvia de canal

    Senyal que arriba de La Mussara

    Senyal que arriba de Miramar

    Senyal que arriba del telemtic

    el telemtic

    municipi. Tamb permet escoltar la rdio amb tota la graella les 24 hores, avisos, defuncions, etc...

    Un altre mitj per mirar lagutzil telemtic es fer-ho mitjanant la web de lajuntament wwww.alcover.cat.

  • 24