alcoverbutlletí d’informació municipal

1

51 alcoverbutlletí d’informació municipalDesembre 2005

L’EMMAcomençaa caminar

Projecte museogràfic del museu - Restauració de l’esglèsia - Pla local de joventut

2temps era temps

El març de 1985 es va celebrar al Museu un acte ben especial. Després d’una sessió de divulgació dels estudis fets al jaciment

Alcover-Mont-ral des de 1966, es va procedir al lliurament del Perleidus Giganteus, una peça única en aquest camp.

L’acte va ser presidit pel Dr. Jaume Porta, catedràtic de Paleontologia de la Facultat de Geologia de Barcelona,

la Dra. Laurence Beltan, el Dr. J.F Villalta, el Dr. L.Via i el Dr. S.Calzada.

Fotografia: Andreu Barberà i la Dra. Laurence Beltan, qui va fer entrega del Perleidus Giganteus

3sumari

3 Obertura

4 L’EMMA

12 El Museu Municipal

19 La gestió dels residus

obertura

24 Restauració de l’església

33 Cinema a la sala parroquial

36 Pla local de joventut

40 El Centre de Dia

fóssils amb denominació d’origen

L’última obra de teatre que he escrit, encara per estrenar, comença en una muntanya on dos personatges es dedi-quen a buscar fòssils. Un d’ells, parteix una pedra pel mig i li apareix un ammonit. Aquesta obra no té res a veure amb la paleontologia però a mi m’ha servit com a introducció per parlar d’un altre tema avui molt d’actualitat: les fosses comunes on van a parar les restes de la barbàrie en totes les nostres guerres contemporànies. L’escena dels fòssils, tanmateix, no és casual. Un escriptor, parli del que parli, sempre parla de si mateix i, a través de les seves ficcions, sempre fa aparèixer fragments o imatges de la seva vida o de les altres vides que ha conegut. En el meu cas, l’escena dels fòssils és estrictament biogràfica i es remunta a una època, fa gairebé trenta anys, en què una colla de joves veïns d’Alcover, guiats per Andreu Barbarà, ens passejàvem pels Motllats a la caça de la bestiola petrificada.

Tot això cal inserir-ho en el seu context. Deu anys més enrere, quan jo era un marrec i l’Andreu Barbarà exercia d’alcalde d’Alcover, a la partida de la Lloera van apaèixer una altra mena de fòssils. De seguida es va veure que aquelles troballes eren importants, en la mesura que no es tractava de nous exemplars d’espècies conegudes, com els ja esmentats ammonits (de fet, els ammonits són un grup al qual pertanyen una gran quantitat d’espècies), o els trilobits, o les holotúries. Entre les lloses calcàries, hi apareixien noves espècies que calia batejar. Bona quan-titat d’especialistes, entre els quals ara jo recordo la Dra. Beltan, de París, o els Drs. Via i Vilalta o la professora Carmina Virgili, es van deixar caure per Alcover. Els articles sobre els fòssils alcoverencs van començar a aparèixer en revistes especialitzades i obres col·lectives de diversos llocs. I alguns dels fòssils van començar a adquirir noms topogràficament pròxims, com ara Alcoveria brevis BELTAN o Tarracolimulus rieki. Naturalment, en un primer moment, alguns fòssils van volar, bé cap a museus de fora o cap a col·leccions privades. Sortosament, la reacció que en aquell moment va tenir l’alcalde va ser providencial. Sense recursos, va fundar un museu destinat bàsicament a acollir aquelles estranyes i sorprenents troballes.

Encara que jo era petit, recordo el dia exacte de la inauguració del museu. Jo devia tenir set o vuit anys. Era un diumenge i, sortint de missa major, com tocava, vaig anar allà on anava tothom, a la torre del portal de St. Miquel on s’havia instal·lat inicilament la col·lecció. Per omplir les dues petites estances de la torre s’hi havien encabit moltes coses de caràcter molt divers, entre elles em ve a la memòria una peça que devia ser la maqueta d’un vaixell, però el que a mi va sorprendre’m més va ser un exemplar de Perleidus giganteus petrificat.

Des de ben petit, vaig convertir-me en visitant més o menys ocasional d’aquell museu, fins que, un cop la col·lecció de peces traslladada a ca Batistó i jo instal·lat a l’adolescència, vaig començar a fer-hi visites més freqüents. M’hi passava molts diumenges i festes, en companyia de l’Andreu Barbarà i del Leandro, de vegades atenent visites, de vegades discutint possibles millores o algunes iniciatives que podien repercutir positivament en el Museu. Llavors, el museu ja no era només una col·lecció de fòssils, força extensa per cert, on a més dels peixos s’hi trobaven altres varietats del regne animal, com ara els rèptils llavors encara no engolits en la febre juràssica, sinó que havia acon-seguit reunir una bona quantitat d’elements d’interès que, d’altra manera, s’hauria volatilitzat amb el pas del temps, des de les escasses restes conservades d’alguns jaciments prehistòrics, ibèrics i romans, fins a les obres de Josep Aladern, Plàcid Vidal, Anton Isern i Maria Domènech, passant per moltes peces representatives del món domèstic i del treball a les passades generacions. Per millorar tot allò, en aquell moment van emprendre algunes iniciatives. Vam fer excursions a la recerca del fòssil perdut, com la que esmentava al començament; o vam convocar per pri-mer cop el premi de poesia Antoni Isern (l’any 1976), que va comptar amb un jurat de luxe (Xavier Amorós, Francesc Vallverdú i Jaume Vidal Alcover) i que va guanyar el malaurat Miquel Escudero i Claveguera, amb uns esplèndids Fulls del Romanç d’Elsa Ellisson, més endavant publicat a la col·lecció Llibres del Mall.

De tot aquest brou, en va néixer el Centre d’Estudis Alcoverencs i moltes altres iniciatives que ara no recordaré, per no cansar el lector i per no abusar d’aquestes pàgines. Però precisament ara que el Museu s’ha reobert, després d’un llarg període d’hivernació, m’ha semblat oportú de recordar aquells fantàstics dies i entusiastes persones. El Museu que tenim avui a disposició del públic no és només un acte de justícia contra tot aquell esforç, sinó que representa una porta oberta a través de la qual poden atansar-se a Alcover moltes persones. En aquell moment, hi havia molt poques persones a treballar. Tot i que en aquest aspecte sempre ens deixem endur per la queixa, em consta que avui els entusiastes són més, la majoria a recer del Patronat del Museu. Esperem que la realitat d’avui no decaigui i que aviat puguem veure altres espais i propostes a disposició del públic.

Joan Cavallé

4en profunditat

4

La nostra societat es troba en una evolució constant, i allò que

era vàlid fa uns anys o tant sols uns quants mesos, queda obsolet, per tant s’han de buscar solucions o alternatives a tots aquests canvis. Tot això, també, és pot aplicar en com ha canviat l’estructura famili-ar, no fa massa anys el paper de la dona era el de tenir cura o “cuidar” a les persones grans, i actualment el rol de la dona, dins de la família, és molt diferent.

L’increment de la dependència o de les discapacitats que afecten la realització de les activitats bà-siques de la vida diària, és un fet, que tot i que és més freqüent en les persones més grans, afecta les persones independentment de la seva edat, i afecta també de forma molt directa les famílies que han de tenir-ne cura.

És per això, que la creació dels Centres de Dia intenta ser un complement i un suport a la vida familiar.

El Centre de Dia d’Alcover, ubi-cat al centre urbà de la pobla-ció, va ser inaugurat l’octubre de 2002, i va entrar en funcionament el dia 4 de novembre. Va néixer de la iniciativa de l’Ajuntament, que sensibilitzat per les necessitats de la gent gran del poble, i juntament amb la col·laboració de la Unió Temporal d’empreses, formada pel Pius Hospital de Valls i Aten-ció Primària Alt Camp (CAP), van unir esforços per tal de que aquest projecte sigui una realitat.

L’objectiu de la seva creació és el d’oferir a la població un Servei d’atenció a la gent gran.

El Centre de Dia és un servei

d’acolliment diürn on s’atenen les activitats de la vida diària per a persones grans, i ofereix als seus usuaris una atenció personalitza-da, quedant reflexada en una aten-ció bio-psico-social.

És un servei complementari a la llar, adequat a les necessitats d’as-sistència, afavorint la recuperació i manteniment del màxim grau d’au-tonomia personal i social, mantenir l’acceptació de la persona amb discapacitats en el seu entorn sò-cio-familiar, proporcionar suport a les famílies que tenen cura de les persones grans i oferir, també, una atenció sanitària adaptada a les necessitats de cada persona.

Els serveis que ofereix el Centre de Dia són: acolliment i convivèn-cia, dinar i berenar, atenció perso-nal a les activitats de la vida dià-ria, animació sòcio-cultural, suport

El Centre de dia, un servei consolidatL’Escoxxxxxx xx x x x x x x x x x x x x x x x

xxxx xxxx x xx x x x x xx x xx x

xxx x xx x x x x x x x x x x x x x xxx xxxcipi

El passat ?????? va tenir lloc al centre de dia.

5en profunditat

familiar i garantir el seguiment i la prevenció de les alteracions de la salut. També, compta amb el ser-vei de transport adaptat.

Ja fa tres anys que el Centre va començar la seva activitat, durant els primers mesos vam comptar amb l’assistència de tres usuaris, en l’actualitat ja són vint persones que gaudeixen d’aquest servei. Al llarg d’aquests tres anys han pas-sat pel centre unes 26 persones, per tant podem dir que el Centre de Dia, doncs, està plenament consolidat, però hi ha les expecta-tives sempre de millorar el servei, i és per això que durant aquest any s’ha incorporat una nova professi-onal, com és la Terapeuta Ocupa-cional, o s’han consolidat o aug-mentat d’altres, com és el cas del Servei d’infermeria i del Respon-sable Higiènico-sanitari amb un conveni de col·laboració entre el Centre i el CAP d’Alcover, i també, la col·laboració amb el Pius Hospi-tal pel Servei d’Animació i de Fisio-teràpia, i per últim, la consolidació del Servei de Transport adaptat.

Dir que el Centre en el seu ini-ci complia unes expectatives, que durant aquests tres anys de funci-onament podem dir que les ha su-

perat en escreix, és per això, que ja s’està plantejant un canvi d’ubica-ció del Centre, ja que això perme-trà una millor atenció dels usuaris i poder oferir nous serveis.

Com s’ha comentat, el 4 de no-vembre del 2002 va començar el seu funcionament a nivell privat, al mateix temps es va començar els tràmits administratius per sol·licitar que el centre fos col·laborador amb el Dep. De Benestar i Família.

A l’abril del 2005 l’Ajuntament va signar amb el Dep. de Benestar i Família el conveni de col·laboració que acredita al Servei com a Cen-tre col·laborador, i a partir del no-vembre d’aquest any diferents usuaris del Centre ja poden gaudir de la subvenció de part del cost de la plaça per part del Dep. de Benestar i Família.

El passat 11 de novembre vam celebrar, juntament amb els usua-ris i els seus familiars, una petita festa pel 3r. Aniversari del Centre de Dia. També vam comptar amb la presència del Sr. Jordi Tous, Dele-gat Territorial del Departament de Benestar i Família de Tarragona, la Dra. Pilar Magrinyà, en represen-tació del Sr. Josep Ma. Sabaté, Director dels Serveis Territorials

de Salut i el Sr. Anton Ferré, Al-calde d’Alcover. També hi van ser presents el Dr. Julio Garcia Prieto, Gerent del Pius Hospital de Valls i el Dr. Joaquim Pellejà Pellejà, Di-rector del CAP d’Alcover, en repre-sentació de l’empresa que porta la gestió del Centre.

No vull acabar sense donar les gràcies a les famílies, perquè sen-se la seva confiança en la cura i atenció dels seus familiars no po-dríem haver celebrat aquests tres anys de funcionament, com també a tots els que els professionals que formen part del Centre de Dia, ja que gràcies a tots ells podem dir que el Centre de Dia d’Alcover és avui una realitat.

A títol personal dir, que quan s’hem va proposar portar la direc-ció del Centre va ser tot un repte per a mi, no ha estat un camí fàcil, però puc dir avui, que tot l’esforç dut a terme ha valgut la pena, so-bretot quan veig amb la il·lusió que assisteixen els nostres usuaris al Centre i la millora en les seves ca-pacitats per a la seva vida quotidi-ana, afavorint l’autonomia personal i la seva integració, i el suport te-nen les famílies en la cura i atenció dels seus familiars.

Mirant el present crec que ens podem sentir orgullosos del que s’ha aconseguit, però no n’hem de tenir prou, cal que mirem cap al fu-tur i desitjar que anem fent camí, aportant més coses de les que, creiem faran que aquest Centre de Dia sigui un referent per a tota la comarca.

I recordar, que mai s’ha d’obli-dar la difícil ciència de viure pels altres, fent-nos càrrec dels seus sentiments i necessitats.

Montserrat Iglesias Directora del Centre de Dia

6polígon

La política industrial de l’ajunta-ment d’Alcover comença a donar els seus fruits. Aquest podria ser el resum d’un escrit que expliqués com es desenvolupen les coses en aquest sector industrial, a partir de la determinació de tirar endavant la promoció de sòl urbanitzable al polígon industrial Roques Roges. De fet, fa tres anys poques perso-nes haurien cregut que a les aca-balles del 2005, hi hagués més de vint-i-cinc hectàrees urbanitzades, algunes indústries funcionat i la pràctica totalitat de les parcel·les del SAU 3 i SAU 6 venudes. Per tant, aquella iniciativa de promou-re, ordenar i concentrar, en la me-sura de les nostres possibilitats, el sector industrial del nostre poble en un mateix espai, comença a ser una realitat.

Pel que fa a la venda de les parcel·les, totes s’han venut i ja està exhaurit tot el sòl industri-al. En aquest sentit, algú podria creure que algunes transaccions que s’han portat a terme podríem

Roques Roges va creixent

respondre a motivacions espe-culatives de sectors immobiliaris que inverteixen en sòl industrial per vendre’l més endavant i gene-rar una plusvàlua, però en el nos-tre cas això no és així, perquè una de les condicions imposades per l’ajuntament i l’INCASOL a l’hora de vendre terrenys industrials, és l’obligació de construir naus en un termini màxim de dos anys. Això vol dir que en el cas d’incompliment d’aquesta clàusula, l’INCASOL com part venedora, es reserva el dret de recuperar els terrenys ve-nuts. No cal dir que el comprador, coneixedor d’aquesta clàusula, sap molt bé el que ha de cons-truir en el termini abans esmentat. Aquesta condició garanteix que en els propers dos anys l’activitat constructiva en el polígon industri-al Roques Roges sigui un fet i que una vegada finalitzades les obres, l’activitat industrial poc a poc serà una realitat i gaudirem d’un polígon viu i actiu.

Però avui no parlem només pos-

sibilitats que segurament es faran realitat, ara ja podem parlar de concrecions, de fets i una mostra d’aquests fets és la recent inaugu-ració de la fàbrica de morters mo-nocapa Weber. La planta propietat de companyia Saint Gobain Weber Cemarksa, S.A. es va inaugurar el passat 8 d’octubre i es troba en un procés de posada en marxa que, segons la companyia, està previst que a finals d’any la planta funcioni amb absoluta normalitat. Aquesta empresa del sector de la cons-trucció, líder en la fabricació de morters monocapa, ha invertit més de sis milions d’euros en aquesta primera fase que donarà feina di-recta a una quinzena de persones, al marge dels beneficis indirectes vinculats a la seva activitat com ara el manteniment i conservació de les instal·lacions i el transport de mercaderies. No oblidem que la planta de Weber està dissenyada per produir unes 100.000 tones l’any, cosa que representa doblar aquesta xifra pel que fa a la ma-nipulació de productes, entrades de matèries primeres i sortides de producte acabat. Però això no s’acaba aquí, l’empresa en qüestió ja ha sol·licitat llicència per iniciar les obres d’una segona fase que permeti construir i posar en funci-onament una nova planta de pro-ductes especials. Segons totes les informacions, la nova planta de Weber d’Alcover es conver-tirà a curt termini en la planta de referència a Espanya pel que fa a la fabricació d’especialitzats d’alt valor afegit, com ara resines epo-xi, productes per a les juntes, etc.. Val la pena recordar que aquesta empresa té més d’una dotzena de plantes repartides per tot l’estat i subministra a la pràctica totalitat de comunitats autònomes espa-nyoles i a Portugal.FO

TO: R

CB

- El

Val

lenc

7

Els beneficis d’impulsar la crea-ció del polígon industrial Roques Roges són evidents. Per una part ha permès integrar urbanística-ment dues empreses importants del nostre terme municipal, Alcover Química i Rovago, que amb el nou polígon han quedat al costat, constituint un mateix espai, cosa que possibilita compartir equipa-ments i serveis. En segon terme, la nova àrea industrial també permet que algunes indústries ubicades dins del nucli urbà o a la periferia de la població tinguin la possibili-tat de reubicar-se, crèixer i gaudir de tots els serveis necessaris que requereix una indústria moderna. I finalment, s’ha aconseguit gene-rar un pol d’atracció industrial, un espai ideal per empreses que cer-quen bones comunicacions, amb les consegüents sinèrgies que generen experiències d’aquestes característiques. Disposar, doncs, d’uns bons accessos, d’una cor-recta urbanització, de la correspo-nent estació depuradora d’aigües residuals, dels espais verds, l’enllu-

EL POLÍGON ROQUES ROGES EN XIFRES

Polígon Total m2 Total serveis Total per construir Parcel·les

SAU 3 (1) 42.034 19.034 de vials, aparcaments i equipaments 23.000 m2 de parcel·les 19 entre 750 i 1500

SAU 6 (2) 139.499 45.932 de vials, espais verds i equipament 93.567 m2 de parcel·les 67 entre 1000 i 10000

WEBER 93.693 28.000 aproximadament 65.693 m2 de parcel·les 1

Total 275.226 92.966 182.260 87 parcel·les

(1) Per a la petita i mitjana empresa

(2) Per a la mitjana (44.463 m2) i la gran (49.104 m2) empresa.

el polígon

mentat públic, etc., són raons sufi-cients per atraure a les empreses.

Una demostració de les espec-tatives que generen equipaments com el polígon industrial Roques Roges, és el contacte que fa me-sos va iniciar l’ajuntament d’Alcover amb l’empresa Llaza de Reus i que ha culminat amb la signatura d’un conveni, que ha de permetre a curt termini el trasllat de la major part de les seves instal·lacions a la nos-tra població. Per tal de conèixer al-guna cosa més d’aquesta empre-sa, podem dir que Llaza, inicials de Llagostera i Zaragoza, els seus principals propietaris, és una soci-etat que es dedica a la fabricació dels mecanismes per accionar tol-dos i tendalls. Els esmentats me-canismes són d’aleació metàlica i la planta d’Alcover es durà a terme tant la fundició del metall com la mecanització, acabat, pintat i em-balat d’aquests productes. Per fer-nos una idea més exacta, actual-ment Llaza, en moments punta, pot donar feina directa a prop de dues-centes persones. Si bé és cert que

bona part d’aquestes persones ja estan contractades i es traslladari-en a treballar a la nostra població, no és menys cert que la reposició de llocs de treballs i les puntes de feina poden demandar llocs de treball que l’ajuntament, a través la borsa de treball gestionada di-rectament, procurarà que sorgeixin del poble.

Aquest diferencial existents d’unes sis o set-centes persones, entre les prop de mil que cada dia surten d’Alcover per anar a treba-llar a d’altres poblacions del Camp de Tarragona i les tres-centes que cada dia venen de fora, s’ha d’anar reduint i fer possible que Alcover sigui un lloc ideal per viure i al ma-teix temps treballar-hi. Dotar d’ofer-tes de treball dignes, qualificades i correctament remunerades, és un dels objectius que es proposa l’ajuntament en política industrial.

8 medi ambient

En el transcurs del temps i en moments determinats, sem-

pre han aparegut paraules que de sobte s’han incorporat al llenguat-ge quotidià i han acabat formant part de les expressions més habi-tuals. Una de les paraules sorgida de cop i volta i que darrerament ha sovintejat, tant en el llenguatge oral com en l’escrit, és la paraula “sostenible” que utilitzem molt, so-bretot, quan volem fer referència a qüestions mediambientals.

Avui qualsevol cosa ha de ser “sostenible”, les polítiques ener-gètiques, l’obra d’una carretera, la construcció d’un nou habitatge, la gestió d’un bosc, l’explotació de tal recurs, etc. Però, com totes les coses, quan n’abusem el valor semàntic és dilueix i es desvirtua. En el mon municipal també pas-sa el mateix, tothom afirma que treballa pel medi ambient i que la seva política és “sostenible”, però la millor demostració de que real-ment es porten a termes polítiques “sostenibles” és baixar al nivell de la concreció, al terreny dels fets, i això és el que intenta fer des de fa uns anys l’ajuntament d’Alcover en aquesta matèria.

Sostenible vol dir, entre d’altres coses, aprofitar o explotar els re-cursos naturals, tot garantint-ne el seu gaudi a les futures generaci-ons. Qualifiquem, per exemple, de polítiques energètiques sosteni-bles les que, tot i el seu consum,

no s’esgoten i tenim la capacitat de produir-ne de nou. Partint d’aquest principi bàsic, l’àrea de Medi Am-bient de l’Ajuntament d’Alcover ha volgut treballar en tres fronts: els residus, les energies renovables i el medi natural.

ELS RESIDUS SÒLIDS URBANS

Pel que fa als residus sòlids mu-nicipals o urbans, s’ha treballat i es treballa en disminuir-ne la seva quantitat i a incrementar prioritàri-ament el seu re-aprofitament o va-lorització material. Per tant, evitar que el vidre, el cartró o els plàstics vagin a l’abocador i tornar-los a re-incorporar a la cadena de pro-ducció dels respectius productes, és una de les prioritats en aquesta matèria. De totes maneres i al mar-ge d’aquesta primera acció selec-tiva, no podem passar per alt que prop del 50% de la brossa que generem a casa és matèria orgàni-ca i que barrejada tampoc s’apro-fita. Per aquesta raó la campanya de la recollida per separat de la matèria orgànica, és una altra ini-ciativa adreçada a la producció de compost i a la disminució d’apor-tacions a l’abocador. Pensem que els abocadors són un dels respon-sables de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que perjudi-quen la capa d’ozó i, per tant, tot el que sigui evitar portar brossa a l’abocador serà positiu.

Per millorar aquests resultats ha calgut prendre algunes mesures com ara l’agrupació de tots els contenidors de la brossa en una mateixa àrea i afegir en aquests es-pais el cinquè contenidor de color marró per a la recollida per separat de la matèria orgànica. També s’ha dut a terme la campanya d’instal-lació de compostadors casolans, adreçada a les famílies que viuen en cases unifamiliars i que tenen terreny suficient per fer-ho. I, fi-nalment, s’ha millorat la deixalleria dotant-la de més mitjans materials, no oblidem que la deixalleria és l’espai receptor de residus volu-minosos i especials que també és consideren residus sòlids urbans.

EL MEDI AMBIENT I EL MEDI NATURAL

Finalment i per acabar, cal dir que el suport i l’impuls donat per l’ajuntament d’Alcover a la futura declaració de parc natural a les muntanyes de Prades, ha estat clar i inequívoc. Alcover sempre s’ha sentit vinculat a aquest espai a través de la vall del Glorieta i el camí de Mont-ral, porta d’entrada del futur parc natural. També en aquesta direcció, ara fa tres anys, l’ajuntament va adquirir la finca Mas de Forès amb l’objectiu de transformar-la en un espai lúdic i divulgatiu de la diversitat del propi entorn i del conjunt de les munta-nyes de Prades.

Alcover i el medi ambient

8

9medi ambient

LA BROSSA EN XIFRESAlgunes de les mesures abans esmentades estan

avalades per les xifres i referent a la brossa, us deta-llem a continuació un comparatiu entre els anys 2004 i 2005, que demostra l’increment del aprofitament dels

residus sòlids urbans d’Alcover. De totes maneres val la pena tornar a recordar que enguany s’ha implantat a tot el poble la recollida de la orgànica i s’ha dut a terme l’agrupació de contenidors:

* Els plàstics, els bricks, el pórex i les llaunes, es consideren envasos petits que es dipositen al contenidor groc.

Dif. 2004-2005 Dif. 2004-2005

Fracció 2004 2005 increment Kg. increment %

Matèria orgànica 0 330.000 330.000 100%

Vidre 70.280 102.000 31.720 45%

Cartró i paper 64.950 117.500 52.550 80%

Envasos lleugers * 35.900 63.000 27.100 75%

Total 171.130 612.500 441.370 260%

D’aquestes xifres exposades, extrapolades fins el 31 de desembre, es pot concloure que Alcover ha reduit en el 2005 l’aportació de brossa a l’abocador en més de 440 tones i ha incrementat en 111 les tones recuperades de vidre, cartró i envasos, el que coneixem com a recollida selectiva tradicional. Totes aquestes xifres demostren que amb una correcta gestió de la brossa i amb la col·laboració ciutadana es pot incrementar la selectiva i l’aprofitament d’un recurs que produïm cada dia a les nostres llars.

Referent a la qüestió econòmica, amb la taxa de la brossa, tradicionalment sempre s’han recaptat menys diners que el cost real que representa la prestació del servei. Per tant, tot el que sigui gestionar millor la brossa, permetrà a curt i mig termini escurçar aquest diferencial i possibilitarà la congelació de la taxa que paguem tots els alcoverencs.

De totes maneres i pel que fa a l’import de la taxa de la recollida i tractament de la brossa, podem afir-mar que en aquests moments el que es paga per aquest concepte a Alcover és inferior al que es paga a la majoria dels pobles del nostre entorn.

9

Comperativa de residus sòlids urbans generats els anys 2004-2005

10medi ambient

El model energètic actual dels països desenvolupats es basa

fonamentalment en l’explotació de combustibles fòssils (carbó i pe-troli) i radioactius (urani enriquit). Aquests recursos energètics són limitats (no renovables) i perjudi-quen greument el medi ambient.

Afrontar aquesta problemàtica implica un canvi de model ener-gètic que es basi en una major explotació de recursos energètics renovables. L’energia solar, eòlica, hidràulica, biomassa, o geotèrmica en són alguns exemples. Aquests recursos destaquen per generar molts menys residus i sobretot menys emissions de diòxid de car-boni a l’atmosfera.

Pel que fa a l’energia solar, el seu aprofitament s’està promovent

Alcover disposa d’un equipament municipalamb plaques solars

força des de l’Administració Esta-tal (el nou Código Técnico de la Edificación, el qual es preveu entri en vigor el 2006, obligarà a l’ús de l’energia solar tèrmica en els edifi-cis de nova construcció), Autonò-mica (a Catalunya el Departament de Medi Ambient i Habitatge té en fase d’esborrany el Decret d’ecoe-ficiència en els edificis) i Local (ac-tualment molts municipis catalans regulen la obligació de l’ús d’ener-gia solar tèrmica en els edificis de nova construcció mitjançant les ordenances solars).

En aquest sentit la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alcover fa més d’un any que es preocupa per millorar l’eficiència energètica en els edificis munici-pals. L’any 2004 es van efectuar

dos estudis d’eficiència energèti-ca: un al pavelló poliesportiu i un altre als vestuaris del camp de futbol municipal. Fruit d’aquest es-tudis es va creure oportú efectuar tasques de sensibilització al per-sonal de brigades de l’Ajuntament i promoure una instal·lació solar tèrmica per a l’obtenció d’aigua calenta sanitària per a les dutxes dels vestuaris del camp de futbol. Aquesta instal·lació està en funcio-nament des del passat mes de se-tembre, consta de 10 m2 de cap-tació solar i un dipòsit de 1.000 litres i permet estalviar fins a un 60 % de la demanda energètica anual per a l’escalfament d’aigua.

L’element fonamental de qual-sevol instal·lació solar tèrmica és el captador solar, que transforma

11medi ambient

Foto plaques solars vestuaris camp de futbol

Alcover consolida una alternativa per al tractament de les deixalles orgàniques: el compostatge casolà.

El passat divendres dia 11 de novembre a la Casa de Cultura Ca Cosme va tenir lloc la segona ses-

sió formativa de la Xarxa de Compostatge Casolà (XCC). La xerrada va anar a càrrec d’Isabel Carreras i Ester Avila, tècniques del Centre de Recursos Medi-ambientals (CRM). A l’acte hi van assistir més de 20 persones.

La xarxa de compostadors és un col·lectiu de ciu-tadans compromesos amb la recollida de matèria or-gànica a la vegada que produeixen en la seva mateixa activitat una reducció immediata dels residus. La xar-xa pretèn implicar els ciutadans en la recollida selec-tiva de matèria orgànica, més enllà de la separació de residus i convidar totes aquelles persones que viuen en cases o disposen d’hort perquè converteixin les restes de material vegetal del seu jardí o de la cuina en compost.

Aquesta és una opció còmoda per als propietaris de jardins per tractar les restes de matèria vegetal i orgànica, i aconseguir un producte que podran uti-litzar dins de casa. La Xarxa s’adreça a particulars, empreses de jardineria i centres educatius perquè el compostage sigui un hàbit quotidià i aprofitar tot allò que de fet no és un residu. Per altra banda, el procés de transformació de compost no comporta molèsties (males olors, brutícia) i és de gran facilitat.

Afegint els residus progressivament al composta-dor o ben aplegant-los en un munt i deixant reposar

l’energia de la radiació solar en energia calorífica, la qual s’emmagatzema en un fluid tèrmic. Aquestes instal·lacions solen constar de dos circuits. El primari és un circuit tancat per on hi circula el fluid tèrmic, mentre que el secundari és un circuit obert que pro-porciona l’aigua de consum. L’energia calorífica es transfereix del primari al secundari mitjançant un bes-canviador de calor i l’aigua escalfada s’emmagatzema a l’acumulador des d’on es distribueix pel consum fi-nal. Durant la nit o dies molt ennuvolats, si s’ha gas-tat tota l’aigua calenta escalfada amb el sol, entra en funcionament el sistema d’aportació auxiliar d’energia que sol estar constituït per una resistència elèctrica o bé una caldera de gas.

els materials amb temperatura i humitat suficient és possible produir compost que després es pot utilitzar per alimentar la terra de l’hort o el jardí. D’aquesta manera, els ciutadans compten amb una possibilitat més a l’hora de tractar lñes deixalles orgàniques.

En la primera sessió, celebrada el divendres dia 3 de juny de 2005, s’hi van adherir un total de 16 per-sones. L’Ajuntament d’Alcover subvenciona l’adquisi-ció d’uns compostadors amb una capacitat de 320 litres i l’empresa que els subministra facilita l’asses-sorament on-line als ciutadans que s’adhereixin a la xarxa. Aquesta iniciativa s’emmarca dins la campanya ORGANICza’t, Alcover recollida selectiva de matèria orgànica mb el suport de l’Agencia Catalana de Resi-dus i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

12

La vila d’Alcover compta actual-ment amb un patrimoni cultural

i arquitectònic que des del museu es treballa per redimensionar dins i fora del límits estrictament terri-torials.

Les activitats i ofertes culturals que s’hi relacionen van més enllà de les tradicionalment contempla-des per una institució d’aquest ti-pus. Es a dir, el Museu s’ articula i pretén abastar un programa ampli d’activitats des d’on vertebrar i di-fondre al públic en general tot el patrimoni del qual es custodi i com a tal representa.

Així doncs la nova oferta museís-tica del museu, recentment refor-mat i, després d’uns anys d’ intens treball portes endins, novament obert al públic, s’integra d’un am-pli ventall de possibilitats que vol anar consolidant. L’eix vertebrador d’aquesta oferta museística que es planteja, gira al voltant de dues

Un museu “obert” al public

línies bàsiques de treball: l’oferta museogràfica de la nova sala de paleontologia sota el títol “les mun-tanyes de Prades ara fa 240 mili-ons d’anys. Els fòssils d’Alcover-Mont-ral” i tot un seguit d’activitats permanents i temporals centrades en l’oferta d’un itinerari cultural pel cas antic de la vila i una agenda cultural d’activitats trimestrals.

Respecte el nou muntatge ex-positiu de la sala de fòssils , val a dir que l’oferta actual no es ce-nyeix única i exclusivament a la presentació dels exemplars més emblemàtics de la seva col·lecció. L’exposició combina un discurs museogràfic mitjançant text escrit i fotografia amb la possibilitat d’una visita guiada a l’exposició on es descobreix al públic allò que que-da ocult als ulls del visitant, com és l’origen d’aquesta col·lecció, com i quan es va descobrir i de re-truc, la realitat patrimonial d’una

explotació a l’aire lliure. Concreta-ment d’unes canteres d’on s’ex-trau l’anomenada pedra d’Alcover on, de manera fortuïta i al llarg de les darreres dècades, casualment, els picapedrers han viscut l’experi-

13

ència de veure com es convertien en improvisats paleontòlegs, quan treballant de manera manual la pe-dra d’Alcover, han estat els artífex d’una troballa sense precedents, un patrimoni paleontològic de gran valor científic i cultural i un clar re-ferent per a la vila.

Tot plegat dotant el Museu d’un valuós patrimoni paleontològic que hi roman exposat i respecte el qual caldria destacar-ne també, tot el suport didàctic que s’hi relaciona, al voltant d’ una interessant oferta pedagògica per a grups escolars.

L’altre eix d’actuació abans es-mentat, més enllà de la realitat fí-sica del museu , fa referència als itineraris culturals. Concretament estaríem parlant de l’oferta actual d’una visita guiada a la ruta urbana que sota el títol “una passejada en el temps”, pretén posar de mani-fest el llegat històric i arquitectò-nic amb el qual compta la vila i que com un llibre obert, descriu per si mateixa, a través d’edificis antics i vestigis del passat, moments àl-gids d’ esplendor de la seva his-tòria, com ara tot allò que manté relació amb l’època daurada del Renaixement.

Val a dir que aquesta ruta urba-na, va comptar amb una molt bona acollida entre la població local, quan arrel de les festes de la fira i festa major d’enguany, el passat dia 12 d’octubre, es concertà per al públic en general, com una acti-vitat més dins la programació de les festes, una visita guiada pel casc antic de la vila.

No cal dir que un cop consolida-da l’oferta cultural d’aquest itinera-ri, el museu continuarà treballant per a ampliar el ventall de possi-bilitats que aquest recurs turístic i cultural comporta. No oblidem que el patrimoni cultural i arquitectònic que des del museu es vol difondre no es restringeix tan sols al nucli urbà, sinó que s’insereix dins un

el museu

programa marc més ampli que obeeix l’objectiu primer de prote-gir el patrimoni cultural alcoverenc, més enllà dels límits avui dia dibui-xats pel recorregut de les antigues muralles. Tot expandint el camp d’actuació i difusió patrimonial cap a altres indrets circumdants no menys significatius, molts d’ells envoltats d’un paratge natural de gran bellesa, com podria ser el convent de Santa Anna, l’Ermita del Remei o el molins paperers, per citar-ne alguns exemples.

I per a finalitzar, un darrer apunt que insereix de nou en l’oferta mu-

seística més enllà de la purament museogràfica i que fa referència a les activitats trimestrals, una programació puntual, que vindria a completar una mena d’agenda cultural on el ventall de possibili-tats resulta força interessant. Així doncs es contempla la necessitat de posar a l’abast del públic lo-cal i en general: conferències es-pecialitzades, xerrades, activitats familiars, actes concrets per di-fondre les tasques d’investigació i conservació que es duen a terme dins el museu, exposicions tempo-rals,....Tot plegat, arrodonint un xic

14

més l’oferta cultural que com a institució moderna i al servei de la ciutadania, el museu avui dia es planteja anar progressivament consolidant.

Així doncs activitats com la que es realitzà el passat dia 30 de novembre, amb l’Aula d’Acollida ( del CEIP Mare de Déu del Remei i del SES Fonts del Glorie-ta), en què de manera conjunta, aprofitant l’activitat permanent del Museu referida a la ruta urbana al cas antic i amb l’objectiu de donar acollida als nens immi-grant de la nostra vila, des del Museu i d’acord amb la coordinadora lingüística intercultural, es programà una activitat lúdica educativa per a donar-los a co-nèixer el seu nou entorn i el patrimoni cultural que hi roman present.

En definitiva, un exemple concret d’ un primer pas en la voluntat d’aconseguir integrar el funcionament intern del museu al teixit social del qual forma part, tot convidant associacions i entitats locals a participar-hi. En aquestes darreres setmanes, també s’han pro-gramat des del Museu, visites guiades a l’exposició de fòssils, per a diferents col·lectius i associacions d’àmbit local, com ara el Col·lectiu de Dones i l’Asso-ciació de Jubilats, com un primer pas d’aproximació que caldrà anar continuant i treballant.

15museu municipal

LA INAUGURACIÓ DEL MUSEU

El passat dia 8 d’octubre, coincidint amb la inaugura-ció de la Fira de Bandolers, el Museu Municipal d’Alcover reobria les seves portes al públic després d’un llarg pe-ríode de remodelació i restauració.

L’acte d’inauguració va comptar entre les autoritats assistents amb la presència del Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el senyor Antoni Ciurana; qui s’en-carrega així, després de dedicar unes paraules d’elogi al treball realitzat, destapar la placa commemorativa que deixava en els annals de la vila, el record d’un dia tan assenyalat pels alcoverencs.

Tanmateix i en representació del Museu, el senyor Andreu Barberà, qui tants anys hi dedicà els seus es-forços i tantes il·lusions hi diposità, treballant-hi metòdi-cament perquè el museu, inaugurat l’any 1967, esdevin-gués un referent cultural dins i fora de l’àmbit territorial, ens emocionà amb el seu discurs ple de sentimentalis-me de qui en definitiva, com si d’un fill es tractés, l’ha vist néixer i créixer. A la vegada que es feia esment i re-coneixement de la tasca constant i eficient del Patronat del Museu, encarregat de gestionar i assessorar tota les accions efectuades portes endins.

El treball museístic realitzat durant anys veia així acom-plir una fita important, presentar al públic en general un

edifici emblemàtic pel que fa al patrimoni arquitectònic de la vila, conegut popularment com Ca Batistó. Es dei-xava al descobert doncs una joia arquitectònica de gran bellesa i singularitat.

Un contenidor restaurat i adequat a totes les neces-sitats implícites en un museu modern, com el que re-presenta, uns espais, unes dependències que redesco-brien així un llegat pictòric i unes sinuoses formes que, ens advoquen un passat i a la vegada, el revaloritzen. La restauració portes endins es completava també amb una remodelació i condicionament del tot necessària de la façana i part adjacent de la muralla on descansa l’es-tructura de la casa noble. Es tracta de la adequació del portal de la Saura, un valor patrimonial més amb el qual compta el museu i que calia protegir amb el condiciona-ment tècnic que requeria.

A tot això cal afegir el fet de què juntament amb la remodelació de la part noble i la façana, l’entrada de l’edifici i la planta baixa, també feia palès el efectes del treball de conservació. L’espai d’acollida, en definitiva, el primer àmbit amb el que es troba el qui visita el museu i on s’ubicarien a partir d’ara, tot mantenint les formes i l’essència originals, nous serveis del tot necessaris per a un museu modern, com és el cas de la recepció i botiga o els magatzems (no oberts al púbic).

A aquest treball de remodelació s’hi sumava també tota una labor museogràfica no menys important, que dotava la valuosa col·lecció de fòssils del Triàsic de la significació que realment li pertoca. Es feia doncs la presentació al públic d’ un nou format, encaminat a aconseguir un major grau de recursos didàctics que en complementin la seva difusió i comprensió, en termes museístics.

Tot plegat, el dia 8 d’octubre, es presentava un entorn museístic de gran interès cultural i patrimonial que tor-nava a ser a l’abast de la ciutadania en general. Un nou museu el qual des de la seva recent inauguració, hauria de donar el tret de sortida a un treball intens per a difon-dre el patrimoni que conté i que a més a més, ha permès dotar l’edifici d’unes instal·lacions que sens dubte ens advoquen de ple un museu del segle XXI.

Darrerament, arrel de la inauguració de l’exposició temporal La mirada d’un metge andorrà que es va fer a la sala noble de ca Batistó, el Museu va poder acollir a tots aquells que hi varen poder assistir, en un entorn gai-rebé privilegiat, tal i com va remarcar en el seu discurs la senyora Teresa Felip, directora dels serveis territorials de Cultura.

Des del museu es pretén doncs revaloritzar aquest va-lor arquitectònic i patrimonial amb el qual compta i no hi dubte que seran molts altres els actes i les activitats que s’hi duran a terme. Finalment, l’objectiu primer de dotar Alcover d’un museu condicionat a les noves exigències museístiques i museogràfiques, es va fer palès i es pre-sentava al públic amb la intenció de fer realitat tot un projecte museístic madurat i elaborat des de fa anys.

16

El Museu Municipal d’Alcover (MMAL) en el marc d’ac-tivitats de divulgació de la tasca que realitza des del

punt de vista museístic i amb la pretensió de donar a co-nèixer els valors arquitectònics del nucli antic d’Alcover ha preparat un circuit cultural que transcorre pel poble, aquest adreçat específicament a alumnes nouvinguts del CEIP Mare de Déu del remei. El projecte titulat “Iti-nerari d’acollida. Caminant pel poble” s’ha preparat con-juntament amb l’escola i compta amb la col·laboració de l’Aula d’Acollida comarcal.

L’itinerari pretén difondre a joves de diferents proce-dències i edats els continguts més bàsics del Museu, explicar l’origen dels fòssils que allí s’exposen així com del territori d’on provenen. I a més, realitzar un recorre-gut urbà que transcorre pels principals serveis que té Alcover en el seu nucli antic. Aquest itinerari doncs, col acostar serveis com la Biblioteca, el Punt d’Informació Juvenil situats a l’edifici Renaixentista de Ca Cosme,

El Museu Municipal organitza un itinerari d’acollida als alumnes nouvinguts

les Oficines Municipals o el Jutjat de Pau a l’edifici de l’Ajuntament, el mateix Museu a la Casa noble de Ca Batistó,... A més, el recorregut inclou també aspectes pràctics com el Centre d’Atenció Primària, l’Emissora Municipal i l’Escola de Música. Aquest projecte de di-vulgació local contempla la redacció d’un dossier peda-gògic que permetrà la seva utilització dins un programa més extensiu.

De fet, aquesta és una de les diferents activitats que ja ha engegat el Museu per tal de donar a conèixer la tas-ca cultural que realitza una vegada enllestits els treballs de rehabilitació de l’edifici. El Museu fins el moment ha organitzat visites adreçades a professors del CEIP Mare de Déu del Remei, d’Ensenyament Secundari i de la Uni-versitat Rovira i Virgili (URV) per tal de posar a l’abast a professionals de l’ensenyament dels continguts pedagò-gics del Museu.

museu municipal

17taller ocupacional

El passat 21 de novembre es va posar en marxa el nou taller d’ocupació Mas de Forès II. Després de la expe-

riència del primer taller, que va finalitzar el passat mes de setembre, l’ajuntament ha cregut convenient continuar tre-ballant en aquesta direcció. Els tallers d’ocupació, igual que les cases d’oficis. les escoles tallers o els plans d’ocupació, formen part de les polítiques actives que els ajuntaments, bàsicament, junt amb el Departament de Treball de la Ge-neralitat, posen en marxa per d’afovorir la formació i la in-seresió laboral de persones i/o col·lectius que en moments puntuals poden tenir dificultats a l’hora d’incorporar-se al mercat laboral. Per tant, els participants dels tallers d’ocu-pació gaudeixen d’una doble condició, són alumnes i tre-balladors. Això vol dir que per una part aprenen i per altra reben un sou pel treball que fan.

El finançament d’aquestes iniciatives van a càrrec de les administracions, però en tot cas cal dir que el gruix més im-portant còrrer a càrrec de la Unió Europea a través del Fons Socials Europeu. Val la pena fer esment a aquesta qüestió per la importància que ha representat pel nostre pais rebre fons durant aquests darrers vint anys. No oblidem que Es-panya, membre de la U.E., ha estat beneficiari net, això vol dir que ha rebut més del que hi ha posat, i d’altres, com ara França o Alemanya, han contribuit més del que han rebut.

Tornat als tallers i fent una mica d’història, direm que el primer TO Mas de Forès estava format per un grup de vuit dones, que van treballar en feines relacionades amb la “ges-tió integral d’espais naturals”. Aquesta llarga denominació va permetre a les participants fer feines diverses a la finca i adquirir una formació bàsica de les tècniques més comunes de la jardineria i la silvicultura. Per tant, totes les participants van acabar el taller d’un any de durada, coneguent el funci-onament de les eines més habituals com ara les serres, les desbrossadores, etc. i, al mateix temps, van poder conèixer els diversos habitats existents a Mas de Forès. No oblidem que en aquesta finca hi trobem representats diversos habi-tats com ara el bosc de ribera, el bosc mediterrani, conrreus tradicionals i espais enjardinats construits al costat del mas al llarg dels anys.

Pel que fa a la insersió, avui podem dir que, finalitzat el pri-mer taller, una part d’aquelles primeres persones ja teballa. Per tant, després d’evaluar els resultats, sembla coherent que l’ajuntament hagi volgut continuar organitzant el nou TO Mas de Forès II de “gestió forestal”. Aquest nou taller ha de permetre portar a terme treballs tradicionals com les aclarides, neteges de sotabosc, esporgades o tractaments fitosanitaris, sense oblidar la recuperació d’antigues activi-tats com ara el de marger, que ha de permetre construir i mantenir els marges existents.

El taller d’ocupació Mas de Forès II i una eina d’insersió eficaç

Queda clar que des del punt de vista social els beneficis dels tallers d’ocupació són evidents, però també s’ha de dir que l’ajuntament vol que totes les actuacions que es duguin a terme a Mas de Forès siguin útils. Per tant, les actuacions puntuals del nou taller d’ocupació, s’han d’ajustar a tots els projectes previstos per a la zona. Un dels darrers projectes redactats per Mas de Forès és la millora de la vialitat i la creació d’una zona d’esbarjo. Conseqüentment, un dels en-càrrecs que rebrà el nou taller d’cupació serà fer els treballs d’aquequació de la nova zona d’esbarjo i la instal·lació de tot el mobiliari urbà.

Mas de Forès és una finca d’ús públic i l’objectiu és que la població en gaudeixi i per gaudir-ne s’han de fer els equipaments necessaris com ara la zona d’esbarjo abans esmentada. També en altres ocasions hem dit que Mas de Forès aspira a ser la porta d’entrada del futur parc natural de les muntanyes de Prades i a mig termini convertir-lo en un centre d’interpretació del propi espai i del futur parc na-tural. Si a tot plegat hi afegim les tasques de conservació i manteniment que s’han fet i es faran, constatarem i reitera-rem que els beneficis del TO a Mas de Forès són evidents i constatables.

No voldriem acabar sense parlar, també, de la possibilitat que el taller posi en marxa la producció d’alguns conreus ecològics de forma experimental que permetin produir frui-tes i hostalisses. Si la producció obtinguda, trova la correcta comercialització, es podria crear una nova activitat i perme-tria ocupar de forma continuada algunes de les persones participants al taller.

Membres del nou taller d’ocupació Mas de Forés II

18

Alcover finalment disposa d’un espai definit a internet.

Es tracta de la nova pàgina web dedicada única i exclusivament a la vila: www.alcover.com. Aquesta web, presentada el passat mes d’octubre a la Casa de Cultura Ca Cosme, és un producte de l’Organisme Autònom per a la Societat de la Informació de la Diputació de Tarragona (OASI) i està gestionada per la regidoria de comunicació.

La web s’estructura en diferents apartats temàtics que permet organitzar i gestionar diferents informacions en un mateix espai. Així, actualment hi ha tres carpetes actives: la carpeta “Inici” o bé “principal”, “Fira de Bandolers” i l’espai dedicat a la “Biblioteca Municipal”. Cada carpeta consta de tres blocs generals; dos menús laterals i enmig d’ells un espai destinat als continguts de la web.

CARPETA INICI

Pel que fa a la finestra principal de la web, l’usuari hi pot trobar informació exhaustiva sobre el

www.alcover.comoberta una nova finestra amb els ciutadans

poble. Els continguts de la columna de l’esquerra fan referència a informacions de l’administració local, l’equip de govern, les regidories, la composició de l’Ajuntament, etcètera, mentre que els de la dreta s’han reservat per un caire més social (història del poble o festes locals, per exemple).

Diferents anuncis gràfics que es publiquen a la web, destaquen algun apartat nou o algun espai d’interès com ara el Museu Municipal d’Alcover (MMAL) o la Borsa d’habitatge. Són anuncis fixos que permeten accedir als continguts específics.

A la columna de la dreta també cal destacar tot un seguit de serveis útils per als usuaris i que els permet una interactivitat amb la web. Les enquestes, el llibre de visites i el servei de contacte amb l’Ajuntament ofereixen al visitant una participació directa a la web i la possibilitat de fer-hi arribar propostes i suggeriments. El servei de la galeria d’imatges dóna una visió més humana de la web, i des d’on s’ofereixen

instantànies de diferents activitats o esdeveniments que han succeït al poble. Finalment, el buscador facilita la cerca selectiva i ràpida a qualsevol tipus d’informació de la web.

Pel que fa l’espai central de continguts, aquest consta d’un apartat de previsió meteorològica d’avui i de demà, d’una agenda on es pot consultar els actes destacats en els pròxims dies i les informacions setmanals sobre el poble.

La Fira de Bandolers a la web disposa d’un espai on s’explica aquest esdeveniment i s’hi pot trobar tota la informació sobre aquesta festa tan assenyalada. Aquest espai ocupa un apartat específic, donada la quantitat d’informació que genera i la importància de la festivitat. L’estructura d’aquesta carpeta també consta de dos menús laterals amb la classificació de tota la informació sobre aquesta fira. L’apartat central està destinat a l’agenda d’actes destacables, comú a totes les carpetes, i a les notícies de la Fira.

Carpeta Biblioteca MunicipalDes de l’any 1997, la biblioteca

pública d’Alcover pertany a l’Ajuntament i des d’aleshores, des de la regidoria de cultura s’estan fent tot un seguit d’actuacions per tal de consolidar-la com un equipament municipal més. D’aquesta manera, el seu apartat a la web municipal és fonamental per arribar a tot el públic ja que permet als usuaris fer-ne ús fora dels horaris d’atenció al públic. A més a més, actualment s’ha convocat un concurs de creació del logotip per a la biblioteca i la web ajuda a difondre aquest concurs.

www

19www

L’estructura d’aquest apartat, semblant a la pàgina principal, es basa en dues columnes laterals les quals contenen informació sobre la biblioteca i els serveis que aquesta ofereix. Els serveis més destacables són l’accés a totes les activitats i concursos que la biblioteca organitza i el servei de visites culturals guiades a la biblioteca. L’espai central està destinat a l’agenda d’actes i l’anunci de noves adquisicions de la biblioteca: novel·les, DVDs o enciclopèdies.

PROPERAMENT

Actualment, s’està treballant per oferir dos espais temàtics més als usuaris de la web”. Les Muntanyes de Prades i els diferents itineraris que des d’Alcover es poden realitzar i les informacions referides a l’esport alcoverenc es veuran reflectides a la web ben aviat.

La primera mostrarà el paper d’Alcover dins a l’espai natural del futur parc. Serà un referent

turístic i alhora un homenatge al patrimoni natural de la vila. Amb la carpeta “Esports”, a part de fomentar la pràctica de l’esport al poble, s’intentarà incentivar als joves a fer de la web una eina útil on podran trobar tota la informació sobre esports: partits jugats, classificacions de curses, campionats de patinatge o bé sortides amb bicicleta. Els usuaris, podran participar i enviar informació o imatges per publicar. D’aquesta manera, la web és més de tots.

En l’àmbit de gestió de tràmits, aviat s’implantarà el sistema TRAM-CAT 365 el qual permetrà la gestió de tràmits administratius dels ciutadans via internet. Es tracta d’un sistema estandaritzat per la Generalitat de Catalunya i que ja funciona en algunes localitats. Ben aviat, els alcoverencs i les alcoverenques podran fer ús d’aquest servei tal i com actualment ho fan els ciutadans de Castellar del Vallès; localitat pionera d’aquest servei.

Un altre pla de futur per a la web és l’activació d’una borsa de treball on tots els registrats al servei rebran un servei d’assessorament gratuït, tindran accés a totes les ofertes de feina locals i de les poblacions veïnes i els empresaris que necessitin recursos humans també podran anunciar les seves ofertes.

Segons el nivell de connectivitat de la web en el futur i el contingut d’aquesta, es plantejarà la creació d’apartats d’accés restringit. D’aquesta manera, només els usuaris registrats podran accedir a certa informació.

La web municipal és una web per a tothom i que té com a objectius mantenir la informació de la web viva i dinàmica, introduir la interactivitat entre els veïns i promocionar Alcover a l’exterior. La web municipal, tot i estar en marxa, acaba de fer els seus primers passos i encara li queda molt per recórrer. Per això, cal visitar-la sovint i que us involucreu.

20

L’Ajuntament d’Alcover ofereix el servei de borsa d’habitatge

a través de la web del municipi (www.alcover.com). La web que va ser presentada el passat mes d’octubre inclou un servei per a rebre sol·licituds d’habitatge i posa en disposició dels visitants la possibilitat d’ofertar i cercar ha-bitatges disponibles pel lloguer. La iniciativa s’inclou dins les ac-tuacions del Pla Local de Joventut subvencionades per la Secretaria General de Joventut, amb la parti-cipació i assessorament del Con-sell Comarcal de l’Alt Camp.

L’Ajuntament facilita als joves l’accés a una vivenda a través d’una base de dades d’habitat-ges amb possibilitat de lloguer, classificada per preus, superfície i situació. Amb aquesta proposta, l’administració local intervé en una problemàtica tant complexa com és l’accés dels joves a l’habitatge. La prioritat que s’apunta amb la borsa d’habitatge és establir una xarxa d’habitatges disponibles, un servei d’assessorament i vincular els Plans de Rehabilitació de ca-ses al nucli antic a aquesta borsa, D’aquesta manera evitar l’envelli-ment del nucli històric del poble obrint la possibilitat per accedir a habitatges actualment desocu-pats. També, a partir de la Borsa d’Habitatge es proporciona infor-mació, assessorament i el segui-ment del contracte i una tranquil-litat pel que fa als propietaris a l’hora de llogar un habitatge.

Des de la Regidoria de Joventut i la Regidoria d’Urbanisme, els pro-motors de la iniciativa, es treballa

per buscar fòrmules que permetin la contractació gratuïta d’una as-segurança multirisc de l’habitatge que cobreixi els possibles des-perfectes que es pugin ocasionar a la vivenda durant el període de lloguer, una assegurança de cau-ció per prevenir possibles impaga-ments de la renda del lloguer i la tramitació d’ajudes per a la reha-bilitació de la vivenda. A aquestes actuacions, se’n posaran a l’abast d’altres per la promoció de reha-bilitacions de vivendes que puguin ser incloses dins la Borsa d’Habi-tatge.

ALTRES ACTUACIONS DESTINADES A «LLOGUER JOVE»

L’Ajuntament d’Alcover va adqui-rir l’any 2001 un immoble i a través d’un conveni amb el Departament de Política Territorial, acollint-se al programa per habitatges per jo-ves, va acordar la cessió del solar. L’enderrocament ha anat a càrrec de l’Ajuntament.

Aquests habitatges estan pen-sats per a ser ocupats en règim de lloguer i durant un període limitat de 5 anys per mantenir la rotació dels llogaters i la finalitat dels habi-tatges. Es tracta d’oferir un primer habitatge assequible econòmica-ment i de manera temporal que permeti l’emancipació dels joves. Les administracions responsables d’aquesta iniciativa són la Secre-taria General de Joventut, el De-partament de Política Territorial i l’Ajuntament d’Alcover.

Borsa d’habitatge de lloguer jove, on line

joventut

21

Alcover ràdio: compromís amb la comunicació

la ràdio

Alcover Ràdio enceta aquesta nova temporada una graella

de programació que recull els di-ferents espais musicals i progra-mes dins les 24 hores d’emissió interrompuda. Aquest canvi ha es-tat possible a partir de l’adquisició d’un gestor de continguts que per-met programar les repeticions dels espais que s’emeten en directe durant la setmana. Així doncs, si

us heu perdut el programa del ves-pre, al matí-migdia o tarda, tindreu una segona oportunitat...

Per altra banda, a partir del mes de gener, l’emissora oferirà l’espai 12 a les 12, un breu informatiu que recollirà diferents informacions de l’actualitat diària del poble i comar-ca. Aquest espai es repetirà a les 4 de la tarda. Amb aquest servei informatiu es pretén fixar una cita

diària amb les persones que vul-guin conèixer més d’aprop la re-alitat que ens envolta, des de les convocatòries i activitats de les entitats a l’actualitat de la política municipal al comunicat metereolò-gic o de carreteres. JA ho sabeu, 12 minuts d’informació a les dotze del migdia.

22llar d’infants

La nova llar d’infants: més espais, més serveis, més «Xiu-Xiu».

Quan fa pocs anys es remodela-va i ampliava la Llar d’Infants muni-cipal, hom tenia la certesa de que una nova futura ampliació no es faria esperar gaire. Ja no té res a veure l’actual instal·lació amb la que recordem que hi havia fa qua-tre anys i escacs. Es podia preveu-re: uns espais limitats, juntament amb el creixement demogràfic de la població i la demanda d’ampli-ació del servei d’acollida a partir de quatre mesos, eren uns indicis prou sòlids, juntament amb la vo-luntat expressa de l’Ajuntament de oferir el millor als nostres infants, per imaginar-nos el que avui te-nim.

Durant aquest període d’obres, la Llar ha vist doblada la seva capacitat, podent acollir actualment fins a 123 alumnes repartits de la forma següent: 60

d’edifici, ja que es pot accedir a la primera planta a través d’un ascensor. El projecte ha estat realitzat per l’arquitecte munici-pal, Josep Canela, el qual ha fet també el seguiment de les obres. L’execució de les mateixes les ha realitzat l’empresa Construccions Alberich.

Cal destacar també l’equipa-ment dels nous espais amb mobili-ari de qualitat i l’adquisició del ma-terial necessari per a dur a terme el projecte educatiu de la Llar. Un projecte educatiu que es basa en els següents objectius:

. Conciliar la vida laboral amb la familiar.

. Atendre les necessitats educa-tives dels infants els tres primers anys de vida.

. Crear els fonaments del desen-volupament harmoniós de l’infant.

nens/es de 2 anys, 39 nens/es d’1 any i 24 nadons. Aquestes places s’han cobert pràcticament des del primer dia, amb molt poques vacants. També la plantilla s’ha vist, lògicament, incrementada, passant de 6 a 8 educadores i una coordinadora.

Pel que fa a la millora dels es-pais existents, s’han separat amb diferents aïllaments dues aules d’un any i dues aules de dos anys. També s’han repassat terra, sòcol i parets per tal de que hi hagués uniformitat en tot l’edifici.

De nova construcció tenim les dues aules de nadons amb dormi-toris, una aula polivalent (nadons, psicomotricitat...) biberonia, cuina, menjador i despatx; a més d’una àmplia terrassa per esbarjo dels petits. L’accessibilitat compleix la normativa vigent en aquest tipus

23llar d’infants

LA NOVA LLAR D’INFANTS «XIU-XIU»

Titularitat municipal. Subvencionada pel Departament d’Educació

Horaris:· Bàsic: de 9 a 1 i de 3 a 5· Ampliació i acolliment: de 8 a 9 i de 5 a 7· Menjador: d’1 a 3

Aules i educadores:

2 anys: Conillets Lourdes Planella Peixets. Eva Masdeu Tortugues. Susagna Savall

1 any: Cargols. Carme Ramírez Pollets. Pilar Carmona Ànecs. Montse Serra

Nadons: Sols. Mònica Roca Llunes. (a partir de gener de 2006. Educadora per determinar)

Coordinadora: Glòria Serra

24ceip

La consellera d’Educació inaugura la Llar d’infants i l’ampliació del CEIP.

I això va succeir el passat 25 de setembre. Un pú-blic nombrós i implicat assistia amb expectació a l’ac-te d’inauguració de la nova Llar d’infants i del CEIP Mare de Déu del Remei. La invitada d’honor era la consellera d’Educació, Marta Cid. L’acompanyaven l’alcalde d’Alcover, Anton Ferré, el regidor d’Ense-nyament, Àngel Mora, el director dels serveis territo-rials Josep Maria Pallàs, la inspectora de zona, Maria Teresa Piqué, mestres i educadores, diferents perso-nalitats del món de la política i representants de les entitats locals

L’acte va començar amb una visita a les instal-lacions de la Llar i el posterior descobriment de la placa commemorativa. Tot seguit la comitiva es des-plaçà cap el nou edifici del CEIP, annex al ja existent, i seguidament visità l’edifici històric que es presentava totalment remodelat, tant en espais com en serveis. En finalitzar el recorregut i després de descobrir una segona placa arribarien els parlaments, a càrrec de la Glòria Serra, coordinadora de la Llar; la Goretti Andreu, directora del CEIP, l’Anton Ferré, alcalde d’Alcover i de la mateixa consellera, la qual elogià la tasca realitzada pels diferents professionals de l’edu-cació i per un Ajuntament totalment abocat en l’asso-liment de les fites més altes en ensenyament.

La consellera no va voler acomiadar-se sense visitar les obres del nou institut, que entrarà en funciona-ment el proper curs escolar.

25ses

Les obres del Institut, endavant.

Durant el mes d’agost es van ini-ciar les obres per a la construcció del nostre Institut, unes obres que van ser visitades per la consellera d’Educació, sra. Marta Cid, apro-fitant la visita que va fer al nostre poble per tal d’inaugurar l’amplia-ció de la llar d’Infants municipal Xiu Xiu i les obres de remodelació de l’escola pública Mare de Déu del Remei.

L’empresa que està portant a terme la construcció de l’Insti-tut Fonts del Glorieta s’anomena Construcciones Galve y Gil, S.A. i la seva adjudicació es va fer mitjan-çant conscurs públic que va con-vocar el Departament d’Educació i en el que es van presentar fins a 5 empreses més. L’import d’adju-dicació és de 2.352.695,03 �. Per altra banda, tot el que respecta a moviment de terres i enderrocs de les construccions existents ha anat a càrrec de l’ajuntament.

El ritme d’execució del projecte constructiu és força bo, i tot fa pen-sar que el proper curs 2006/2007 es podrien iniciar els cursos de l’ESO al nou edifici. Un nou cen-tre que a més de les aules espe-cífiques per a impartir les classes (aules comuns, laboratori, aula de tecnologia, música i idiomes, in-formàtica, ...), disposarà també de menjador, d’un gimnàs que podrà complir també les funcions de sala d’actes, els seus corresponents vestidors i biblioteca.

L’adéu definitiu a les “caracoles” és un fet. Una vella i justa reivin-dicació del nostre poble quedarà assolida, és hora de fer un agraï-ment a totes les persones que han col·laborat i han treballat perquè això fos possible, i fer un reconei-xement més explícit a tota la comu-nitat educativa (mestres, alumnes, pares i mares, consell escolar, AMPA,...) pel seu compromís i grau d’implicació demostrat.

Més bones notíciesAl llarg de tot aquest article, us

podeu haver adonat que sempre hem fet referència a l’Institut i no al SES com fins ara. Aquesta apreci-ació respon a que des del Depar-tament d’Educació de la Generali-tat de Catalunya ja s’ha donat llum verda a l’ampliació del centre que estem construint per convertir-lo en Institut.

En aquest sentit, indicar que el passat mes d’octubre es va adjudi-car la redacció del projecte execu-tiu a l’arquitecte Anton M. Pàmies, que disposa d’un termini de 6 me-sos per a confeccionar els plànols

i la memòria constructiva per am-pliar el nostre centre que passarà de tenir 2 línies d’ESO i cap de batxiller, a 3 línies d’ESO i 2 de Batxiller. L’execució d’aquestes obres d’ampliació, que s’estima es podran dur a terme al llarg de l’any 2007, seran totalment compatibles amb el normal desenvolupament del curs.

Això suposarà que Alcover passi a tenir una oferta pública educativa que es podrà iniciar als 4 mesos a la Llar d’Infants Municipal Xiu-Xiu, i passant pel CEIP Mare de Déu del Remei, es podrà allargar fins els 18 anys a l’Institut Fonts del Glorieta.

26EMMA

Tot i que es tracta d’un bonic nom de noia; tot i que ha fet les primeres passes, no ens estem referint a

una nena de mesos que comença a gaudir de la verti-calitat. L’EMMA és , de fet, el que esperàvem des de feia temps. Nascuda de la voluntat ferma de l’Ajunta-ment i guiada per la bona mà del seu actual director, David Ferré, l’EMMA, que no és altra cosa que l’Es-cola Municipal de Música d’Alcover, veu la llum amb un objectiu clar: fer sentir la música al màxim nombre possible de persones i despertar en ells l’interès per aquest art.

L’escola inicia la seva activitat a mitjans d’octubre, quan l’estat de les obres permet l’aprofitament del seu interior. Les previsions d’alumnat per aquest pri-mer curs es veuen superades en gairebé el doble del que en un principi s’havia calculat. La bonica xifra de 100 alumnes ens dóna una idea de l’interès que ha despertat el fet musical en la població. Alumnes de

L’EMMA comença a caminar

totes les edats assisteixen amb il·lusió a les classes de llenguatge musical, instrument i cant què són im-partides per excel·lents professionals de la música, escollits de forma acurada per la seva capacitat i vo-cació.

Quan aquest article surti a la llum, els alumnes de l’EMMA ja hauran realitzat la seva primera audició a la Sala Excelsior, aula polivalent amb una magnífica sonoritat i que porta el nom d’aquella mítica orquestra que passejà el nom de la nostra vila per incomptables llocs.

Les intencions de l’EMMA passen per ser el primer referent del moviment musical a Alcover, col·laborant amb les diferents entitats, organitzant concerts i ta-llers musicals, participant en aquells actes als quals sigui convidada i, en definitiva, formant part activa de la societat cultural alcoverenca.

PROFESSORS DE L’EMMA

DAVID FERRÉ

Direcció, piano, acompanyaments i conjunt instrumental.

MONTSERRAT SERRA

Cap d’estudis, llenguatge de grau elemental i mitjà, coral de grau elemental i mitjà i piano.

BLANCA JUL IÀ

Sensibilització i iniciació, corals sensibilització i iniciació, piano i cant.

GEMMA GAYETE

Gralla i conjunt instrumental.

XAVI LLORACH

Guitarra elèctrica i clàssica, Djs i música electrònica.

JORDI ADSERÀ

Guitarra elèctrica i clàssica.

ENRIC ORDAX

Saxo, flauta, clarinet i conjunt instrumental.

GERARD ROCA

Bateria, percussió, timbal i conjunt instrumental.

JOSEP M. GOMIS

Coral adulta, tècnica vocal, monogràfics i piano adult.

JUDITH BARCHIN

Secretaria.

27EMMA

L’EMMA es fa petita el dia de la seva inauguració

Després d’un mes i mig de la seva entrada en fun-cionament, el passat 4 de desembre tingué lloc

la inauguració oficial de l’Escola de Música. L’acte va comptar amb la presència del president de la Dipu-tació de Tarragona, Joan Aregio. L’acompanyaven l’al-calde d’Alcover, Anton Ferré, el director de l’escola, David Ferré, regidors de l’Ajuntament, representants de les entitats locals, professors de l’escola, alumnes, familiars i públic en general.

Un cop acabada la visita a les instal·lacions, el Sr. Joan Aregio feu l’honor de descobrir la placa com-memorativa i tot seguit hi va haver els corresponents parlaments. En ells es destacava el salt qualitatiu que representa una escola d’aquest tipus en una població com la nostra i l’interès per la música demostrat, en més o menys grau, pels diferents grups i individus, que al llarg del segle passat i de l’actual van iniciar la seva aventura musical a Alcover.

Després dels parlaments tothom va poder visitar les instal·lacions i finalment s’obsequià els assistents amb un petit refrigeri

28

Tot just enguany hem celebrat la 3a. edició de la renovada fira

d’Alcover i podem dir, sense por a equivocar-nos, que aquesta té quel-com que la fa especial, singular, parti-cipativa, viva... És tot això i moltes co-ses més les que han permès donar un tomb a un esdeveniment festiu, que hi havia al llarg de l’any i que havia per-dut la capacitat d’engrescar a la gent de casa i de fora.

Bona part de la responsabilitat de la possible consolidació i capaci-tat d’engrescament que ha generat la Fira és la implicació i participació activa d’entitats i persones voluntàri-es anònimes que han concebut una forma diferent de viure la festa, no des de la indiferència sinó des de la complicitat de sentir-se actor i no espectadors. La colla gegantera, or-ganitzant la trobada de gegants; el Col·lectiu de dones, confeccionant els dalmasos; la Casa Fornet ela-borant les Bandoleres; un grup de més de 30 persones anònimes que organitza el Tast de Bandolers que enguany a servit més de 1.000 plats; el Centre d’Estudis Alcoverencs coorganitzant el premi de memòria alcovernca; Alcover Radio, realitzant un conjunt de programes especials dedicats a la Fira; el Centre Excursi-onista d’Alcover, portant a terme una sortida pel terme; varis restaurants de la vila que han ofert una proposta gastronòmica batejada sota el nom de Bandolers a Taula; veïns que han cedit casa seva per al desenvolupa-ment dels espectacles de teatre de carrer; la parròquia amb els actes de

Fira de bandolers,un referent històric i festiu a tenir en compte

29

l’ermita del Remei; el Cercle d’Amics, preparant l’exposició i la tradicional cantada d’havaneres; botiguers del nucli antic, ambientant els carrers i convidant al passeig; actors locals que s’han incorporat a les accions te-atrals, persones que col·laboren amb la regidoria en la planificació i disseny dels actes .... Tots i totes han aportat un gra de sorra del gran castell que podria simbolitzar la nostra fira.

Per altra banda, la quantitat no és suficient excusa per generar i man-tenir una expectativa, així la qualitat dels espectacles teatrals, dels pro-ductes que s’han vinculat a la festa: la samarreta, les Bandoleres, l’ambi-entació dels carrers amb dalmasos, les propostes gastronòmiques dels restaurants, el Tast de Bandolers, les sortides pel terme..., han estat a l’alçada o com a mínim han assolit el sostre esperat per molta gent. Tot plegat no deslligat d’un treball cons-tant i de l’observació d’aspectes que cal millorar.

El redescobriment d’espais cotidi-ans del poble com la pl. Cosme Vidal, la pl. Vella i el carrer del Rec, que fins el moment ens havien passat desa-percebuts han permès contemplar ambientacions naturals irrepetibles. S’han generat sensacions noves, s’han revaloritzat espais, s’han donat la possibilitat de desconcentrar les actuacions en llocs que fins el mo-ment no s’havia plantejat. Per dir-ho d’una altra manera, s’han posat valors immobles: carrers, places, façanes... que eren infrautilitzats.

No hi ha una formula per aconse-guir l’èxit de la Fira o qualsevol esde-veniment i en qualsevol cas, si existís, aquesta s’hauria d’anar adaptant al dia dia i a la gent per tal de garantir la vigència de la mateixa i, així, poder as-solir la durabilitat en el temps. Aquest és sens dubte el nostre repte és cosa de tots

Els darrers sis o set mesos de l’any i per diversos mo-

tius, a la nostra vila augmenten les festes. Molts són els motius que propicien la necessitat de sortir al carrer a gaudir i parti-cipar de les festes. L’arribada del bon temps, les vacances, les festes populars dels barris i urbanitzacions, la nostra festa major d’estiu, etc..

Just quant canviem les samar-retes i camises de màniga curta per les de màniga llarga arriba la nostra Fira de Bandolers, Fira del Remei i Festa Major, sense donar-nos temps d’una a l’altre a carregar-nos de força per se-guir el ritme que exigeixen les festes més grans del poble.

Amb el tret de sortida que ens dóna cada any la festivitat de Sant Joan i amb l’arribada de la flama del Canigó portada pels Bruixots d’Alcover per cremar les fogueres, comencen les revetlles que s’organitzen a tota la vila. Cal destacar la revetlla cada vegada més popular orga-nitzada pels membres d’Alcover Ràdio. Una revetlla que és el punt de trobada de joves i no tant joves per gaudir de l’ambi-ent festiu d’una nit màgica.

Encetat el mes de juliol i com cada any, comença el cicle d’actes anomenat “Nits a la Fresca”. Actes organitzats en diferents escenaris del poble amb la finalitat de divertir, entre-tenir i fer gaudir a grans i petits d’una oferta lúdica i cultural, si

Les festes

més no ajudar a fer més lleu les caloroses nits dels dijous esti-uencs. Aquest any hem gaudit de dos dies de cinema familiar i un de cinema infantil. La com-panyia de teatre d’Alcover “Els Noctàmbuls” ens van interpre-tar l’obra de teatre Diners, Di-ners, Diners. La música també va ser present amb el grup de percussió senegalès Ndum-belane, el quartet Cooperativa Rakía format per dos tarrago-nins i dos búlgars, el sobrada-ment conegut Tomeu Penya que el dia de Sant Roc ens va oferir un acústic dins un marc incomparable com va ser la pla-ça Nova plena de gom a gom. Dins el mateix dia de la festivi-tat local de Sant Roc i havent deixat un dia abans la festivitat de la Mare de Déu d’agost, es va celebrar el 27ena edició de la festa d’Homenatge a la Gent gran. Una festa que Alcover de-dica merescudament i sense in-terrupció any rera any a la gent gran de la vila amb diferents ac-tes plens d’efecte i emoció.

Cal destacar dins els ac-tes d’estiu, la festa de Sant Cristòfol, patró dels conduc-tors. Juntament amb la celebra-ció de l’Eucaristia i la tradicio-nal i participativa benedicció de vehicles, l’agrupació de con-ductors d’Alcover va organitzar diferents actes durant els dies 8 i 9 de juliol, acabant amb el popular dinar al restaurant El Alamo.

32

Les festes de barris també han tingut el seu protagonis-me. Festes com la de les Cases Noves, la festa del Serradalt i la festa de la Cabana han tingut com objectiu les ganes de fo-mentar l’associacionisme entre veïns i són un clar exemple tre-ball i esforç sense ànim de lucre per part dels organitzadors.

Entrant al mes d’octubre, Alcover rememora amb la seva fira de bandolers una època compresa entre els segles XVI i XVII on l’existència de ban-dolers a la vila va deixar em-premta i va escriure part de la historia del nostre poble. Dins dels propis actes de la Fira de Bandolers també es destaca la XIII Trobada de Gegants o la popular cursa d’ ornis, amb la participació a en la seva tercera edició de 34 andròmines.

El mateix cap de setmana també es celebra la Festa de la Mare de Déu del Remei. Una festa que cada any és més participativa, actes celebrats a l’ermita del Remei com l’ofrena floral a la Mare de Déu del Re-mei, la missa solemne i la be-nedicció de coques són un clar exemple.

Dins d’una setmana plena d’actes entre la fira i la Festa Major, cal destacar la II cursa BTT Valls del Glorieta. Una cur-sa organitzada per una futura nova entitat de la nostra vila, els amics de la bicicleta. Aques-

33

ta segona edició també va ser molt participativa i elogiada per part dels participants vers a l’or-ganització.

El tercer cap de setmana d’octubre i amb la tronada com avís de que la Festa Major ja ha començat, Alcover es prepara per viure fins el dilluns, dia del Còs, un seguit d’actes festius. La participació de les entitats culturals de la nostra vila, el pregó de Festa Major, aquest any dut a terme pel Sr. Josep M. Andreu i Prats, president del Club Gimnàstic de Tarragona, actes familiars o espectacles infantils confeccionen part del que podem trobar dins la nostra festa major.

Aquest any, Alcover ha par-ticipat al Festival Internacional de Titelles celebrat a l’Alt Camp per primer any i coincidint amb la Festa Major. Hem pogut gaudir d’espectacles familiars com l’argentí Diego Stirman, la companyia mallorquina de titelles Teresetes Migjorn i l’es-pectacle d’Hugo i Inés, mim peruà que va fer les delícies de petits i grans. També destacar el concert de festa major amb els grups M-Clan, Whiskyn’s, el grup alcoverenc Thes i els Dj’s Masqué i Jorge Mesa. Aquest any també vam poder gaudir de la Megafesta de l’Emisora Flaix Fm que va fer omplir el pavelló per segon any consecutiu.

34

Celebrat el 27è homenatge a la vellesa

La Festa Major petita inclou tradicionalment un acte ben

entranyable: l’homenatge a la Ve-llesa. Enguany arribava a la vint i setena edició. Els Homenatjats va-ren ser: Leandro Miguélez Canton (15/03/1926), Francisco Rubio Te-jada (20/06/1927), Carme Granja Llavoré (01/10/1912), Maria Roca Llaveria (21/06/1912), i els matri-monis Antonio Torrell Cavallé i M. Lluïsa Camps Rull i Miguel Mén-dez Rodríguez i Inocencia Borrella Cámara.

Un dels canvis organitzatius d’enguany és el canvi de la cel-lebració de la missa que es va desplaçar a l’Esglèsia Parroqui-al de l’Assumpció amb una molt bona acceptació.

35

S’ha ampliat la zona esportiva del Camp Munici-pal d’Esports, construint-se un camp de futbol-

7 i una pista poliesportiva. Aquests dos equipament s’afegeixen a l’oferta que es tenia amb el camp de futbol, el pavelló municipal i la pista poliesportiva del centre educatiu.

En el projecte també s’ha dut a terme una remode-lació dels antics vestidors del camp de futbol, que havien quedat en desús després de la construcció dels nous vestidors a l’any 2000.

S’ha realitzat també una adequació de l’entorn del camp d’esports, per facilitat l’accés i l’aparcament de vehicles.

La nova zona esportiva té ara una extensió de més de dues hectàrees.

Amb aquesta ampliació es soluciona dos problemes de l’oferta dels equipaments esportius a Alcover:

· La saturació d’utilització del Camp de futbol, per part dels diversos equips i categories de Club Es-portiu Alcover. A vegades els entrenament s’havien de fer en espais compartits amb la dificultat que es genera alhora de portar l’entrenament controlat. Això afectava sobretot a les categories inferiors (benja-mins, alevins i infantil)

Ampliació de la zona esportiva

Ara es podran dividir els diversos equips en espais diferenciats.

· La dificultat d’accés de la pista municipal situada dins el recinte del CEIP Mare de Deu del Remei i la SES Fonts del Glorieta. Aquesta situació no perme-tia un ús fàcil als veïns d’Alcover d’aquestes instal-lacions esportives. Ara la practica de l’esport serà en un horari molt més obert i de més fàcil accés.

Aquestes noves instal·lacions disposen d’una ade-quada d’iluminació artificial cosa que permet ampliar l’horari de l’oferta en hores de tarda-nit.

Aquesta nova oferta s’agruparà en el Protocol d’Ús d’Instal·lacions Esportives que es publicarà propera-ment, on es detallarà les condicions per accedir a l’ús dels equipaments esportiu d’Alcover.

El projecte a suposat una inversió d’uns 300.000 euros, aportats en la seva totalitat per l’ajuntament, i l’ha portat a terme l’empresa Constecnia S.A. de la Selva del Camp al llarg de 5 mesos.

Properament es preveu una nova ampliació de les instal·lacions esportives amb l’adequació del entorn del pavelló municipal, integrant un parc esportiu a la nova urbanització del carrer Miquel Marti i Pol.

zona esportiva

36

Presentació de les seccions de CE Alcover

Coincidint amb el començament de la nova temporada esportiva al mes de setembre, el CE Alcover va presentar les diferents seccions i jugadors de l’entitat amb la tradicional foto de família del club.

Que els alcoverencs són afeccionats a la muntanya

és una evidència si passegem qualsevol cap de setmana per l’entorn de les muntanyes de Prades o bé la Vall del riu Glorieta. Una altra mostra és la vitalitat associativa que demostra la població amb la constitució recent de dues noves entitats: el Club Excursionista d’Alcover (CEDA) i el Club Ciclista Alcover.

Pel que fa a la primera entitat, destacar l’organització de diferents excursions els darrers mesos per la Vall del Glorieta, la Morera del Montsant o la Serra Major. Per la seva banda, el Club Ciclista Alcover va realitzar la sortida inaugural en BTT fins a la Font de l’Irla el passat diumenge 18 de desembre.

Constituïdes dues noves entitats esportives de muntanya

esports

37

El passat 12 d’octubre va tenir lloc la II Cursa de BTT Vall del Glorieta. La cursa, organitzada per

l’actual Club Ciclista Alcover i l’Ajuntament d’Alcover, va tenir gran acceptació un any més tot i el mal temps de les hores prèvies. Tan l’arribada com la sortida de la cursa va ser a la Plaça President Lluís Companys, lloc on es van lliurar els premis i un record de l’assis-tència.A les 7 del matí els primers esportistes arribaven a

la Plaça Lluís Companys amb la incertesa si la prova s’ajornaria o no, donades les condicions metereològi-ques de la nit anterior. Un cop l’organització va deci-dir mantenir la convocatòria, els participants inscrits abans del dia 7 d’octubre van poder recollir els seu dorsal. La resta van poder inscriure’s i recollir el seu dorsal fins a les 08:30h. Poc desprès de les 9 del matí la cursa va començar. El recorregut de la cursa d’enguany, semblant al de

la primera edició, era aproximadament d’uns 25 km. Gran part del qual transcorria per camins, senders i pistes forestals tots enfangats per la pluja. El cir-cuit estava ben senyalitzat, especialment en els punts més conflictius. L’avituallament i els punts de control estaven tam-

bé ben situats. El circuit es caracteritzava per dues pujades i baixades intercalades. Tot i ser una cursa dura, els participants van gaudir d’alguns dels millors espais naturals de la zona boscosa d’Alcover.En aquesta segona edició de la cursa hi van parti-

cipar un total de 88 persones, 10 de les quals eren locals i 4 eren dones. Tot i que la pluja va reduir el

nombre d’inscripcions abans de la cursa, els orga-nitzadors de la cursa estan satisfets. De cara l’any vinent l’organització preveu una tercera edició de la cursa amb uns resultats semblants a les dues prime-res edicions. La cursa comença a consolidar-se. El que si és clar és que el tema de la seguretat millorarà, ja que l’organització finalment es constitueix en club: el Club Ciclista Alcover.

En un apartat gràficA la web municipal (www.alcover.com) podeu con-

sultar la classificació general de la cursa, els partici-pants inscrits i el recull de fotografies de la prova.

Èxit de la II Cursa BTT Vall del Glorieta

38esports

La regidoria d’esports de l’Ajuntament d’Alcover, amb el suport del Fornàs Atlètic Club Valls Alt

Camp (FACVAC), va organitzar la 1ª Milla Urbana d’Alcover. La iniciativa va sorgir arran d’una proposta particular amb la intenció de promoure altres esports a la vila i alhora apropar al públic a noves activitats.

Descripció de la cursaLa cursa, celebrada el passat 14 d’agost, va te-

nir lloc a l’Avinguda Catalunya davant de la Plaça President Lluís Companys. L’organització, desprès d’analitzar les tres possibles ubicacions, va decidir que aquesta era la millor perquè era la que menys afectava al trànsit, el circuit era el millor pels metres requerits de la cursa (1.609m) i era de fàcil accés.

La inscripció de la cursa era gratuïta i es podia fer per internet, a les oficines d’atenció al ciutadà o al mateix dia de la cursa una hora abans de començar. Tothom s’hi podia inscriure independentment de la seva edat i del seu estat físic.

La milla va constar d’un total de 9 curses, la prime-ra de la qual va començar puntualment a les 7 de la tarda. Les curses van ser consecutives i en poques d’elles hi va córrer més d’una categoria ja que hi havia suficients participants de cada categoria.

A l’arribada a la línia de meta els atletes accedien directament a la zona d’avituallament on se’ls oferia una peça de fruita i se’ls obsequiava amb una sama-rreta i altres obsequis.

Un cop finalitzada la cursa número 9 es va procedir al lliurament de premis. En total es van lliurar 18 tro-feus, 18 medalles, 24 copes i sis premis en metàl·lic per a la categoria absoluta.

OrganitzacióL’organització no s’esperava tal acceptació del pú-

blic, especialment dels alcoverencs i alcoverenques. A la milla hi van participar un total de 109 atletes, 44 dels quals eren de la vila. Dies abans de la cursa només s’havien inscrit 17 persones i això no ajudava gaire a l’organització a preveure l’èxit de la cursa. De fet, aquestes coses no se saben fins al dia de l’acte quan es fan les últimes inscripcions.

Tot i que els participants i el públic assistent a l’acte, van fer de la 1ª Milla Urbana d’Alcover un acte espor-tiu per recordar, cal destacar el paper del FACVAC que ens va assessorar en tot el que comporta orga-nitzar una cursa d’aquestes característiques i també ens va facilitar un jutge de carrera.

2006L’any vinent, sens dubte, es celebrarà la segona

edició de la Milla Urbana d’Alcover. De fet, aquesta era la idea quan es va plantejar organitzar la cursa. Encara no se sap ben bé com serà la 2ª Milla Ur-bana d’Alcover, però s’intentarà premiar als atletes locals. Tot i que és bastant difícil si tenim en compte que en una milla, al ser una cursa gratuïta, els parti-cipants només reben aigua i alguna cosa de menjar un cop han corregut. Finalment, dir que de cara lla 1ª Milla Urbana d’Alcover va deixar molt alt el llistó i que haurem de treballar força si es volen assolir resultats semblants l’agost vinent.

ParticipacióDes de l’Ajuntament d’Alcover ens agradaria recal-

car que l’aspecte més positiu de la 1ª Milla Urbana d’Alcover, no és qui va guanyat o quanta gent hi va participar, sinó la reacció del poble i el valor social que aquesta genera. Aquell diumenge molta gent es va interessar pel món de la milla. Amics, pares, fills i fins i tot avis van gaudir d’ella; uns animant i els altres corrent.

Celebrada la primera prova de Milla Urbana

39telèfons i horaris

TELEFONS D’INTERÈS

Ajuntament d’Alcover 977 76 04 41 - fax 977 76 05 41Guàrdia Civil 977 84 60 06Mossos d’esquadra 088 - 977 84 60 06Bombers 112Ambulàncies 112Jutjat de Pau 977 76 04 41CAP 977 76 06 90PIUS Hospital de Valls 977 61 30 00 - 977 61 21 31Vigilància municipal 629 63 27 53Serveis funeraris-Tanatori 977 76 00 64Casa de Cultura 977 76 05 95Biblioteca municipal 977 76 05 95PIJ 977 76 05 95Museu municipal 977 84 64 52Consell Comarcal 977 60 62 87Taxi 977 84 64 66 - 608 63 42 88Parròquia 977 84 60 82SES Fonts del Glorieta 977 76 08 39CEIP Mare de Déu del Remei 977 84 61 76Llar d’infants 977 84 67 04Llar de jubilats 977 84 66 89Deixalleria 609 83 47 99Centre de dia 977 76 00 83Alcover ràdio 977 76 01 66FECSA Avaries 900 77 00 77

HORARIS D’INTERÈS

Oficines Ajuntament De dilluns a divendres de 9 a 14h. i de 16 h. a 19 h.

Oficina atenció al ciutadà de 9 h. a 14 h.

Horari d’urbanisme Dimarts de 10 h. a 13 h.

Horari deixalleria Dimarts i dijous de 17 h. a 20 h. i dissabte de 9 h. a 13 h.

Horari cementiri De 8 h. a 20 h.

Horari jutjat de Pau Dimarts i dijous de 16 h . a 17 h.

AUTOBUSOS ALCOVER - TARRAGONAper el Milà, Vilallonga, el Morell i Constantí - Feiners de dilluns a divendres

Sortides Alcover 7,30 h - 14,30 h.

Sortides Tarragona 11,30 h. - 18,30 h.Autocars Plana - Tel. 977 21 44 75

AUTOBUSOS REUS - ALCOVER - VALLSde dilluns a divendres

Sortides Alcover - Valls8,25 - 9,20 - 11,05 - 12,50 - 14,50 - 16,20 - 18,35 - 19,50 - 20,35

Sortides Alcover - Reus 7,16 - 8,12 - 9,12 - 11,42 - 13,56 - 15,26 - 17,26 - 18,26 - 19,26

Hispano Igualadina - Tel. 977 77 06 98 (Reus) - 93 804 44 51 (Igualada)

HORARIS TRENBARCELONA - TARRAGONA - REUS - ALCOVER - MONTBLANC - LLEIDA

BCN - Sants 6,33 h 11,03 h 12,03 h 14,03 h 17,03 h

Tarragona 7,34 h 8,00 h 12,02 h 12,30 h 13,03 h 15,04 h 18,03 h

Reus 7,49 h 8,14 h 12,45 h 13,21 h 15,19 h 18,18 h

ALCOVER 8,29 h 12,59 h 13,36 h 15,32 h 18,33 h

Montblanc ( • ) 9,05 h 13,59 h 15,58 h 18,50 h

Lleida 9,52 h 14,50 h 16,48 h 19,54 h

LLEIDA - MONTBLANC - ALCOVER - REUS - TARRAGONA - BARCELONA

Lleida 6,38 h 13,10 h 15,45 h

Montblanc 7,25 h 13,58 h 16,34 h

ALCOVER 7,47 h 9,22 h ( • ) 14,17 h 17,00 h 19,05 h

Reus 8,01 h 9,36 h 14,31 h 17,14 h 19,19 h

Tarragona ( * ) 8,15 h 9,50 h 10,25 h 14,51 h 17,28 h 19,32 h 19,57 h

BCN - Sants 9,30 h 11,30 h 16,00 h 18,30 h 21,00 h

RENFE - Tel. 977 24 02 02 (Tarragona) - 977 31 11 34 (Reus) - www.renfe.es

( • ) No circula els diumenges - ( * ) Els diumenges inicia el recorregut a Tarragona