P 01

F I T X A 0 4

PRINCIPALS REQUISITS I RECOMANACIONS PER A LA CONVERSIÓ DE GRANGES AVÍCOLES A PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

FITXATÈCNICA

01. Introducció Alguns dels requeriments normatius més rellevants que caracteritzen la producció avícola ecològica, els quals es desenvolupen en aquesta fitxa, són:

Les aus hauran de tenir accés a patis coberts de vegetació en la seva major part i dotats d’instal·lacions de protecció.

Els galliners s’hauran de construir de manera que les aus tinguin fàcil accés a una zona a l’aire lliure.

Les aus de corral no podran mantenir-se en gàbies.

Un terç almenys del sòl serà una construcció sòlida, és a dir, no en forma de llistons o reixeta, coberta d’un jaç de palla, encenalls, sorra o torba- Els edificis hauran de buidar-se després de la cria de cada lot d’aus de corral per netejar i desinfectar els locals i el material que s’hi utilitza.

No es poden emprar aminoàcids sintètics en l’elaboració dels pinsos ecològics.

Es prohibeix l’ús preventiu de medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química o antibiòtics (a excepció de vacunes i les actuacions incloses als programes d’erradicació de malalties).

Les aus de corral d’engreix s’hauran de criar fins que arribin a una edat mínima o hauran de procedir d’estirps de creixement lent.

Les dejeccions ramaderes generades s’hauran de destinar a terres ecològiques, sense sobrepassar els límits marcats per la normativa.

02. Consideracions generals La producció ecològica és un sistema de producció que té per objectiu l’obtenció de productes d’alta qualitat mitjançant processos que no danyin el medi ambient, la salut humana, la salut i el benestar dels animals ni la salut de les plantes.

La ramaderia ecològica ha de sotmetre’s a rigoroses normes de benestar animal i respondre a les necessitats del comportament pròpies de cada espècie, mentre que l’atenció veterinària s’ha de basar en la prevenció de

malalties. En aquest sentit, s’ha de prestar atenció especial a les condicions d’estabulació, les pràctiques pecuàries i la càrrega ramadera. D’altra banda, l’elecció de races ha de tenir en compte la seva capacitat d’adaptació a les condicions locals.

La producció avícola ecològica és un sistema de producció certificada. Els interessats han d’inscriure la seva explotació al Registre d’operadors ecològics que gestiona el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), que és l’autoritat de control a Catalunya. Els operadors han de complir tota la normativa que els hi sigui d’aplicació, tant la de tipus general, en funció de les seves activitats, com la normativa específica que regula la producció ecològica, establerta actualment a nivell europeu pel Reglament (CE) Reglament (CE) 834/2007 i el Reglament (CE) 889/2008, així com pel Quadern de Normes Tècniques i els criteris d’aplicació de la normativa europea de producció agroalimentària ecològica a Catalunya.

La inscripció en l’esmentat registre comporta que l’explotació quedarà sotmesa al sistema de control i certificació que realitza el CCPAE, que és condició prèvia a la comercialització d’animals i productes d’origen ramader utilitzant els termes i logotips referits a la producció ecològica. Els productors hauran de comunicar al CCPAE el seu pla de producció, amb tota la informació detallada del mateix (programa d’alimentació, pla sanitari, condicions de maneig, models de registre, protocol de neteja i desinfecció, etc.) en una memòria tècnica que hauran de presentar a l’iniciar les activitats, i també cada cop que aquestes es modifiquin.

De forma general, queda prohibida la producció ramadera sense terra, en la qual el ramader no gestiona superfície agrícola o no té un acord de cooperació escrit amb altres operadors ecològics per tal d’estendre els fems excedentaris.

RESUM

Aquesta fitxa està dedicada a la normativa que regula la producció avícola ecològica. Es tracta d’un recull dels principals punts de la normativa ecològica que afecten a qualsevol granja de producció avícola de carn o posta que vulgui certificar la seva producció com a ecològica. Cal tenir en compte que, a més de les normes de la producció ecològica, també s’han de complir totes les normes generals que siguin d’aplicació. S’inclouen també unes breus notes i recomanacions tècniques a tenir en compte abans d’iniciar la conversió al sistema ecològic.

Normativa

PRINCIPALS REQUISITS I RECOMANACIONS PER A LA CONVERSIÓ DE GRANGES AVÍCOLES A PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

Núm. 04

P 02

F I T X A 0 4

PRINCIPALS REQUISITS I RECOMANACIONS PER A LA CONVERSIÓ DE GRANGES AVÍCOLES A PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

FITXATÈCNICA

Imatge 1. Granja Molí de Bonsfills (Vallmanya de Pinós)

03. Normes d’allotjament del bestiar

L’aïllament, escalfament i ventilació de l’edifici hauran de garantir que la circulació de l’aire, el nivell de pols, la temperatura, la humitat relativa i la concentració de gas es mantinguin en límits no nocius per als animals. Els edificis han de permetre una abundant ventilació i entrada de llum naturals. Malgrat la normativa europea no contempli els mètodes de ventilació forçada, en cas que unes condicions climàtiques extremes puguin comprometre el benestar dels animals, caldrà adoptar aquelles mesures que siguin necessàries per mitigar-les, sempre que no vagin en contra les normes establertes. En cas que calgui utilitzar excepcionalment ventilació forçada, correspon a l’operador justificar la concurrència d’aquestes condicions climàtiques excepcionals i guardar els corresponents registres de funcionament, per tal que el personal inspector del CCPAE disposi de la informació necessària per a la seva valoració.

La densitat d’aus en els edificis haurà de ser compatible amb la seva comoditat i benestar, així com amb les necessitats específiques de l’espècie. Així mateix, s’hauran de tenir en compte les necessitats inherents al comportament dels animals, que depenen principalment de la grandària del grup i del sexe d’aquests animals. La densitat ha de garantir espai suficient per mantenir-se alçats de forma natural, tombar-se fàcilment, girar, netejar-se, estar en qualsevol posició normal i poder fer tots els moviments naturals.

Es pot realitzar la producció de carn a l’aire lliure sense disposar d’allotjaments, però en aquests espais s’haurà de disposar de refugis distribuïts de forma equilibrada i d’un número suficient de menjadores i abeuradors en funció de la superfície i del nombre d’animals. Les condicions del nombre de refugis s’indiquen dins de l’apartat de l’accés a l’aire lliure.

Taula 1. Superfícies mínimes cobertes i a l’aire lliure per l’avicultura ecològica

Zona coberta (I) Zona a l’aire

lliure (II)

animals/m2 cm de perxa/au

niu m2/cap

Gallines ponedores

6 18

7 aus/niu

(si niu comú, 120

cm2/au)

4

Aus de corral d’engreix en allotjament fix

10

(amb màx. de 21 kg

pes viu/m2)

20

(només per a

pintades)

4: pollastres de carn i pintades

4,5: ànecs

10: gall dindis

15: oques

Aus de corral d’engreix en allotjament mòbil

16(III)

(amb màx. de 30 kg

pes viu/m2)

2,5

(I) Superfície neta disponible per animal (II) m2 d’espai disponible en rotació/cap sempre que no se superi el límit de 170 kg de N/ha/any (III) Exclusivament en cas d’allotjament mòbil que no superi 150 m2 de superfície disponible

Els edificis per a les aus de corral hauran de complir les següents condicions:

- Almenys un terç del sòl serà un paviment sòlid cobert d’un jaç de palla, encenalls, sorra o torba (No en forma de llistons o reixeta), entenent per sòl aquella superfície coberta ocupada per les aus.

- En els galliners per a gallines ponedores, una part suficientment gran del sòl disponible per a les gallines s’haurà de poder utilitzar per a la recollida de les dejeccions ramaderes.

- Els animals disposaran de perxes, el nombre i dimensió de les quals s’adaptaran a les seves necessitats, segons la taula 1.

- Els galliners s’han de construir de manera que les aus tinguin fàcil l’accés a una zona a l’aire lliure mitjançant

CAL TENIR EN COMPTE

Per poder comercialitzar carn i ous ecològics, el control i certificació s’ha de mantenir en qualsevol etapa de producció, transformació i distribució, des de la granja i els camps fins als escorxadors, sales d’especejament i centres de classificació d’ous.

En cas de sistemes de producció en règim d’integració, és imprescindible que s’inscrigui al registre d’operadors ecològics tant l’empresa integradora com les explotacions integrades. En aquests casos és imprescindible aportar el contracte d’integració en el procés d’inscripció, en el qual hi ha de constar de forma clara les obligacions i responsabilitats de cadascuna de les parts.

Per poder comercialitzar carn i ous ecològics, el control i certificació s’ha de mantenir en qualsevol etapa de producció, transformació i distribució, des de la granja i els camps fins als escorxadors, sales d’especejament i centres de classificació d’ous.

En cas de sistemes de producció en règim d’integració, és imprescindible que s’inscrigui al registre d’operadors ecològics tant l’empresa integradora com les explotacions integrades. En aquests casos és imprescindible aportar el contracte d’integració en el procés d’inscripció, en el qual hi ha de constar de forma clara les obligacions i responsabilitats de cadascuna de les parts.

Per poder comercialitzar carn i ous ecològics, el control i certificació s’ha de mantenir en qualsevol etapa de producció, transformació i distribució, des de la granja i els camps fins als escorxadors, sales d’especejament i centres de classificació d’ous.

En cas de sistemes de producció en règim d’integració, és imprescindible que s’inscrigui al registre d’operadors ecològics tant l’empresa integradora com les explotacions integrades. En aquests casos és imprescindible aportar el contracte d’integració en el procés d’inscripció, en el qual hi ha de constar de forma clara les obligacions i responsabilitats de cadascuna de les parts.

Per poder comercialitzar carn i ous ecològics, el control i certificació s’ha de mantenir en qualsevol etapa de producció, transformació i distribució, des de la granja i els camps fins als escorxadors, sales d’especejament i centres de classificació d’ous.

RECOMANACIÓ

Tant si s’han de crear de nou, com si s’han d’adaptar unes instal·lacions preexistents, cal realitzar un esforç important perquè el disseny dels allotjaments s’adapti al compliment de les normes de producció ecològica i a les necessitats productives, de comportament i de benestar del bestiar.

P 03

F I T X A 0 4

PRINCIPALS REQUISITS I RECOMANACIONS PER A LA CONVERSIÓ DE GRANGES AVÍCOLES A PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

FITXATÈCNICA

trapes d’entrada i sortida d’una grandària adequada per a les aus i amb una longitud combinada d’almenys quatre metres per cada 100 metres quadrats de la superfície del local que estigui a la disposició de les aus.

- A cada galliner no hi pot haver més de:

4.800 pollastres

3.000 gallines ponedores

5.200 pintades

4.000 ànecs femelles de Barbaria o de Pequín, 3.200 ànecs mascles de Barbaria o de Pequín o altres ànecs

2.500 capons, oques o galls dindis

- Es poden tenir diversos galliners dins d’un mateix edifici, sempre que es compleixin les següents condicions:

Hi ha d’haver una separació sòlida completa entre galliners, de tal forma que s’eviti la visibilitat i la circulació d’animals entre galliners. Aquesta separació ha de ser una paret sòlida, opaca i estanca de, com a mínim, dos metres d’alçada des del terra.

Els patis han d’estar separats i dedicats exclusivament a cadascun dels galliners.

La llum natural es podrà complementar amb mitjans artificials fins a un màxim de 16 hores de llum diàries, sempre amb un període de descans nocturn continu d’almenys vuit hores.

En avicultura de carn, cal tenir en compte que la superfície total dels galliners utilitzable no haurà d’excedir dels 1.600 m2, entesa aquesta com l’espai disponible que ocupen els animals.

Per tal d’evitar la utilització de mètodes de cria intensius, les aus de corral s’hauran de de criar fins a una edat mínima o procedir d’estirps de creixement lent (les reconegudes a Catalunya són: pollastres penedesencs, pollastres del Prat i pollastres empordanesos, tot i que se’n poden autoritzar altres, a criteri del DARP). Quan no es crien estirps de creixement lent, les edats en el moment de sacrifici seran, com a mínim, les següents:

- 81 dies per a pollastres

- 150 dies per als capons

- 49 dies per als ànecs de Pequín

- 70 dies per als ànecs femella de Barbaria

- 84 dies per als ànecs mascles de Barbaria

- 92 dies per als ànecs híbrids denominats Mallard

- 94 dies per a les pintades

- 140 dies per als galls dindi mascles i les oques per a rostir

- 100 dies per als galls dindi femelles

- 42 dies per a guatlles

L’allotjament haurà de disposar d’una zona còmoda, neta i seca suficientment gran per dormir o descansar, construïda amb materials sòlids que no siguin llistons. La zona de descans anirà proveïda d’un jaç ampli i sec amb llit. El llit haurà de contenir palla o altres materials naturals adequats.

En el cas de les aus aquàtiques, quan les condicions climàtiques i higièniques ho permetin, aquestes hauran de

tenir accés a un corrent d’aigua, toll, llac o estany, a fi de respectar les necessitats específiques de cada espècie i els seus requisits de benestar.

Imatge 2. Gallines ecològiques en patis amb coberta vegetal; Granja La Roca (Sant Llorenç del Munt)

04. Accés als espais a l’aire lliure i càrrega ramadera Segons estableix la normativa, el bestiar, de forma general, tindrà accés permanent a zones a l’aire lliure, preferiblement pastures, sempre que les condicions atmosfèriques i l’estat de la terra ho permetin, tret que existeixin restriccions i obligacions relacionades amb la protecció de la salut humana i animal, en virtut de la legislació comunitària. Les aus de corral hauran de tenir accés a un espai a l’aire lliure durant almenys un terç de la seva vida.

En el cas de l’avicultura, els espais a l’aire lliure han d’estar coberts de vegetació en la seva major part, així com dotats d’instal·lacions de protecció a modus de refugi, contra l’atac de la fauna salvatge o de les inclemències climàtiques. Aquests refugis, que han d’estar distribuïts de forma homogènia sobre el terreny, poden ser aixoplucs o estructures fixes al terra i també superfícies arbrades, matolls o altres tipus de vegetació o elements que puguin fer aquesta funció, sempre que no es tracti d’allotjaments (galliners) fixes o mòbils.

En el cas de sistemes de producció que utilitzen allotjaments coberts, els espais a l’aire lliure no podran estendre’s més enllà d’un radi de 150 metres des de la trapa de sortida de l’edifici més proper. No obstant, aquesta extensió podrà ampliar-se fins a un radi de 350 metres des de la trapa de sortida de l’edifici més proper, sempre que els espais a l’aire lliure tinguin distribuïts un nombre suficient de refugis a raó, almenys, de quatre refugis per hectàrea repartits de forma equilibrada en la superfície de l’espai a l’aire lliure.

En el cas de sistemes de producció que no disposen d’allotjaments i la producció es realitza a l’aire lliure, aquests espais han de disposar de refugis distribuïts de forma equilibrada a raó, almenys, de quatre refugis per hectàrea. En qualsevol cas, la distància màxima entre refugis d’un mateix espai no pot sobrepassar els 150 metres.

Tant en el cas de producció amb allotjaments coberts com sense, en els espais a l’aire lliure hi haurà abeuradors

P 04

F I T X A 0 4

PRINCIPALS REQUISITS I RECOMANACIONS PER A LA CONVERSIÓ DE GRANGES AVÍCOLES A PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

FITXATÈCNICA

suficients adequats al nombre d’animals i superfície. En qualsevol cas, la distància màxima entre abeuradors no pot superar els 150 metres. En el cas dels sistemes de producció a l’aire lliure, en els refugis també es disposarà d’un número suficient de menjadores en funció de la superfície i del nombre d’animals

Si, en un moment donat, les aus s’han de mantenir a l’interior, per restriccions o obligacions imposades per la normativa comunitària, els animals hauran de tenir accés en tot moment a quantitats suficients de farratges basts i d’altres materials adequats per satisfer les seves necessitats etològiques.

Les terres dels patis a les que tenen accés els animals hauran de passar un període de conversió d’un any. Es podrà reconèixer retroactivament l’inici del període de conversió si es pot demostrar que en aquests espais no s’han efectuat tractaments durant l’últim any amb productes no autoritzats en la producció ecològica.

Imatge 3. Gallines ecològiques en refugi; Granja Ecoavícola (Cadí-Moixeró)

En el cas que l’operador no disposi de suficient terra agrícola per tal d’escampar les dejeccions ramaderes generades en les instal·lacions sense excedir el límit de 170 kg N anuals per hectàrea de superfície agrícola utilitzada, caldrà que disposi d’acords de cooperació escrits amb altres operadors ecològics, de forma que aquests puguin escampar aquestes dejeccions en les seves superfícies agrícoles sense excedir els límits marcats per la normativa. Les entregues de dejeccions es registraran al llibre d’explotació.

El DARP ha publicat els coeficients de nitrogen i gallinassa en avicultura ecològica, document que conté les indicacions que cal seguir per presentar un Pla de gestió de dejeccions ramaderes d'una explotació avícola ecològica i per a calcular la superfície dels patis per tal de que no es superi el límit màxim de 170 kg N/ha i any.

05. Producció simultània de bestiar ecològic i no ecològic En l’explotació hi podrà haver animals no ecològics, sempre que siguin d’espècies diferents i es criïn en unitats en les quals els edificis i parcel·les utilitzades estiguin clarament separats de les unitats dedicades a la producció ecològica. D’aquesta manera, el titular d’una explotació ramadera no pot tenir, en una mateixa marca oficial, animals de la mateixa espècie gestionats de forma convencional i ecològica.

06. Maneig dels animals En ramaderia ecològica no podran efectuar-se de manera rutinària operacions com la retallada del bec. No obstant, el DARP podrà autoritzar algunes d’aquestes operacions, cas per cas, per motius de seguretat o si estan destinades a millorar la salut, el benestar o la higiene del bestiar. Malgrat tot, el retall de bec només podrà afectar, com a màxim, a 1/3 part de la longitud del bec.

No es justifica una mutilació si abans no s’han adoptat totes les mesures estructurals, ambientals, de maneig i alimentació que contribueixin a minimitzar la necessitat de realitzar aquestes mutilacions.

El titular de l’explotació haurà de sol·licitar, cada cop que ho necessiti, l’autorització per realitzar mutilacions, indicant el nombre d’animals afectats i adjuntant la corresponent declaració responsable signada pel veterinari de l‘explotació, si escau. El sofriment dels animals s’haurà de reduir al mínim, mitjançant l’aplicació d’una anestèsia o analgèsia adequada, i l’execució de l’operació s‘haurà de realitzar a l’edat més apropiada i únicament per part de personal qualificat.

07. Alimentació Almenys el 20% dels pinsos hauran de procedir de la pròpia explotació o, si això no és possible, s'hauran de produir en la mateixa zona, en col·laboració amb altres explotacions ecològiques o empreses de pinsos

RECOMANACIÓ

Per tal de facilitar que les aus aprofitin i explorin els patis, resulta convenient disposar d’una alta densitat d'arbres i arbustos distribuïts uniformement per la seva superfície. També s’hi poden realitzar sembres, com per exemple de blat de moro, o combinacions de franges de blat de moro amb altres cultius d’espècies pratenques de creixement ràpid, que puguin ser aprofitats per les gallines. L'ús d’arbres (morera, garrofer…), farratges i, fins i tot, plantes aromàtiques (romaní, farigola, espígol…) als parcs, pot ser un bona alternativa per donar complexitat a la vegetació, alhora que es produeixen aliments per a les gallines.

P 05

F I T X A 0 4

PRINCIPALS REQUISITS I RECOMANACIONS PER A LA CONVERSIÓ DE GRANGES AVÍCOLES A PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

FITXATÈCNICA

A les racions diàries de les aus de corral s’hauran d’afegir farratges comuns frescos, dessecats o ensitjats. Les pràctiques d’engreix hauran de ser reversibles en qualsevol fase del procés de cria. Queda prohibida l’alimentació forçada. Es prohibeix sotmetre als animals a unes condicions o a una dieta que puguin afavorir l’aparició d’anèmies.

La inclusió d’aliments en conversió en la fórmula alimentària de les racions podrà arribar fins a un percentatge màxim del 30% d’aquesta, de mitjana. Quan els aliments en conversió procedeixin de la pròpia explotació, el percentatge podrà ser de fins al 100%. La utilització d’aliments procedents de pastures naturals o del cultius de pastures permanents, farratges perennes o cultius proteaginosos en el seu primer any de conversió, estarà limitat al 20% de la quantitat mitja total d’aliments, a condició que formin part de la pròpia explotació. Quan s’utilitzin simultàniament aliments de parcel·les en el seu primer any de conversió i de parcel·les en conversió de segon any, el percentatge total combinat de tals aliments no excedirà dels percentatges màxims citats al principi d’aquest paràgraf. Aquests percentatges es calcularan anualment com a percentatge de matèria seca dels aliments d’origen vegetal.

08. Profilaxi, tractaments veterinaris, neteja i desinfecció d’instal·lacions La prevenció de les malalties es basarà en la selecció de les races i les estirps, les pràctiques de gestió pecuària, l’ús de pinsos d’alta qualitat i l’exercici, així com d’unes densitats ramaderes adequades i una estabulació apropiada en bones condicions higièniques.

De forma general, en ramaderia ecològica queda prohibida la utilització de medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química i l’ús d’antibiòtics en tractaments preventius, així com la utilització de substàncies per estimular el creixement o la producció (inclosos els antibiòtics, els coccidiostàtics i altres substàncies artificials que estimulen el creixement). També estan prohibides les hormones, o substàncies similars, per al control de la reproducció (per exemple, la inducció o sincronització del zel) o amb altres fins.

Els edificis hauran de buidar-se després de la cria de cada lot d’aus de corral, per netejar i desinfectar els locals i el material que s’hi utilitza. A més, cada vegada que acaba la cria d’un lot d’aus de corral, els patis s’hauran d’evacuar perquè hi pugui tornar a créixer la vegetació. . A Catalunya, el període durant el qual els patis hauran de romandre buits és de 40 dies.

L’operador haurà de guardar documents justificatius de l’aplicació d’aquest període. Quedaran exemptes d’aquests requisits les aus de corral que no es criïn en lots, no es mantinguin en patis i que puguin córrer d’un costat a un altre durant tot el dia.

Si malgrat les mesures preventives preses per vetllar per la salut dels animals, els animals emmalalteixen o es lesionen, seran tractats immediatament i, en cas necessari, aïllant-los i allotjant-los degudament. Sempre que tinguin un efecte terapèutic eficaç per a les malalties, es donarà preferència al tractament amb productes fitoterapèutics i homeopàtics, però si l’aplicació d’aquests o altres tipus de productes no resulta eficaç per guarir una malaltia o lesió, i és imprescindible administrar un tractament que eviti sofriments o trastorns als animals, es podran utilitzar medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química o antibiòtics sota la responsabilitat d’un veterinari.

Imatge 4. Maneig pollets. Granja Ecoavícola (Cadí-Moixeró)

RECOMANACIÓ

Els costos derivats de l’alimentació solen suposar un % molt elevat del total de costos de l’explotació avícola ecològica. Per aquest motiu, és important mantenir un nivell elevat d’integració agropecuària, procurant que la granja disposi de suficient base territorial pròpia. En cas de no ser possible l’autosuficiència alimentària amb productes de la pròpia explotació, convé dur a terme acords escrits de col·laboració amb altres operadors ecològics de la mateixa zona, tant pel subministrament d’alimentació pel bestiar com per la gestió de dejeccions.

CAL TENIR EN COMPTE

Amb excepció de les vacunacions, dels tractaments antiparasitaris i dels programes d’erradicació obligatòria, quan un animal o un grup d’animals rebin més de tres tractaments amb medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química o antibiòtics en un període de 12 mesos (o més d’un tractament, si el seu cicle de vida productiva és inferior a un any), els animals o els productes derivats dels mateixos no podran vendre’s com productes ecològics i els animals hauran de sotmetre’s de nou al corresponent període de conversió (10 setmanes per a les aus destinades a la producció de carn i 6 setmanes en el cas de les aus de corral destinades a la producció d’ous).

El temps d’espera entre l’última administració del medicament veterinari al·lopàtic a un animal es duplicarà en relació amb el temps d’espera legal o, en cas que no s’hagi especificat aquest període, serà de 48 hores.

Amb excepció de les vacunacions, dels tractaments antiparasitaris i dels programes d’erradicació obligatòria, quan un animal o un grup d’animals rebin més de tres tractaments amb medicaments veterinaris al·lopàtics de

P 06

F I T X A 0 4

PRINCIPALS REQUISITS I RECOMANACIONS PER A LA CONVERSIÓ DE GRANGES AVÍCOLES A PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

FITXATÈCNICA

La normativa també inclou un llistat restringit de productes aptes per netejar i desinfectar els locals, instal·lacions i utensilis ramaders, podeu consultar la fitxa normativa PAE núm. 03 per a més informació. Per altra banda, es podran utilitzar rodenticides (únicament en paranys) i els productes de l’annex II del Reglament (CE) 889/2008 per eliminar insectes i altres plagues dels locals i instal·lacions en les quals es mantingui el bestiar.

09. Entrada d’animals

Es poden introduir directament animals ecològics a l’explotació, això en el cas de l’avicultura és bastant complicat pel sistema productiu en sí i per la dificultat a trobar animals ecològics, per això es permet:

a) Introduir animals no ecològics, sempre que les polletes destinades a la producció d’ous i aus de corral per a la producció de carn tinguin menys de tres dies de vida;

b) Introduir polletes criades de manera no ecològica destinades a la producció d’ous que tinguin un màxim de 18 setmanes, sempre que compleixin les disposicions relatives a l’alimentació, la profilaxi i els tractaments veterinaris del Reglament (CE) 889/2008 de la Comissió, de 5 de setembre de 2008.

L'operador/a ecològic que, degut a la no disponibilitat d’animals ecològics, necessita utilitzar animals no ecològics a la seva explotació avícola ecològica, ha de sol·licitar-ho de forma prèvia a l’autoritat competent en matèria de producció ecològica, en el cas de Catalunya, és el Departament d’Agricultura de la Generalitat i al web de la Unitat de Producció Agroalimentària Ecològica hi trobareu informació detallada sobre el procediment i les condicions. Al seleccionar les races o estirps, es tindrà en compte la seva capacitat per adaptar-se a les condicions de l’entorn i la seva vitalitat i resistència a les malalties. A més, aquesta selecció haurà de fer-se tenint en compte la necessitat d’evitar malalties o problemes sanitaris específics associats a determinades races o estirps utilitzades en la ramaderia intensiva, com ara la mort sobtada. Haurà de donar-se preferència a les races i estirps autòctones.

Imatge 5. Granja La Tavella (Cardedeu)

CRÈDITS Autor:

Unitat Producció Agrària Ecològica Servei d’Ordenació Agrícola Departament d’Agricultura,

Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP)

93.409.20. 90 – eco.daam@gencat.cat