fitxa 50 danae

FITXA 50: DÀNAEJúlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Títol Dànae

Autor Tiziano Vecellio (Pievi di Cadore, 1488/1489-Venècia, 1576)

Cronologia 1553-1554

Tècnica Oli sobre tela

Mides 1,29 x 1,81 m

Estil Escola veneciana.

Tema Mitològic

Localització Museu del Prado (Madrid)


BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Tiziano Vecellio, conegut amb el nom de TICIÀ, inicià els seus estudis al taller venecià de Giovanni BELLINI i es posà en contacte posteriorment amb GIORGIONE, amb qui mantingué una llarga relació professional i personal.

Després d’una estada a Pàdua, tornà a Venècia, on aviat esdevingué el pintor oficial de la República. Ben aviat desenvolupà un estil propi basat en l’ús del color, la vivacitat de la llum, la pinzellada solta i una gran delicadesa en les modulacions cromàtiques, que intensificà a l’inici de la dècada del 1540, quan entrà en contacte amb el Manierisme del centre i del nord d’Itàlia. Poc després viatjà a Roma, on va conèixer l’obra de MIQUEL ÀNGEL i quedà impressionat per l’antiguitat clàssica. Autoretrat, cap a 1550-1562,

oli sobre tela. 96 x 75 cm.


La Venus d’Urbino, 1538

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

La seva obra sempre mostrà un gran domini de la composició, del joc de la llum i l¡ombra, i sabé donar molta expressivitat als personatges. Principalment pintà temes religiosos, mitològics i retrats, un gènere que el va fer famós arreu d’Europa i que el portà a estar en contacte amb les corts principals del moment com les d’Este, Màntua i Urbino, i amb les personalitats més importants de l’Europa occidental, entre les quals hi ha Carles V –de qui va ser pintor de cambra- i Felip II –mecenes principal de TICIÀ en l’etapa final de la trajectòria del pintor.

Carles V a la batalla de Mühlberg (1548)


DESCRIPCIÓ FORMAL Ticià representa la jove princesa Dànae nua al llit, recolzada en uns coixins i mirant,

amb actitud sensual, la pluja de monedes que cau del cel. Al seu costat, un gosset sembla completament al marge de la situació, mentre la serventa intenta recollir amb el davantal l’or que cau del cel.


La composició de l’obra està dividida en dues parts per mitjà de la forta diagonal que dibuixa el cos nu de la jove i el domàs del llit. Enmig hi veiem la figura del déu, metamorfosat en pluja d’or, que, a més d’esdevenir el focus de llum, fa de nexe visual entre la serventa –que vol agafar l’or amb el davantal- i la princesa, que espera l’arribada del déu. La concatenació d’accions contraposades fa que l’obra aconsegueixi una mobilitat interna excel·lent, fet que s’accentua més encara per mitjà de les formes suaus i curvilínies dels personatges i dels objectes.

DESCRIPCIÓ FORMAL


DESCRIPCIÓ FORMAL

Ticià deixa de banda el dibuix i defineix els contorns no per mitjà de la línia, sinó per mitjà del tractament de la llum i el color. El pintor aconsegueix un gran efectisme atmosfèric gràcies a l’aplicació del sfumato en el dibuix del contorn de la jove, i en l’ús d’una gamma cromàtica de tonalitats càlides, com el vermell o el groc, que reforcen la sensualitat de l’escena.


TEMÀTICA

Segons la mitologia grega, un oracle havia anunciat al rei d’Argos que un dia moriria a mans del fill de la seva filla Dànae, i per aquest motiu va decidir tancar-la en una torre de bronze per allunyar-la dels seus pretendents. Tanmateix Zeus va aconseguir fecundar la jove princesa convertit en pluja d’or. D’aquesta unió va néixer Perseu, que, passat el temps, va matar accidentalment el seu avi amb un disc.

En la representació del tema, Ticià elegeix el moment precís en què Zeus, convertit en pluja d’or en forma de monedes, baixa damunt la jove des d’un núvol.


TEMÀTICA

Durant l’Edat Mitjan, el mite de Dànae va ser el símbol de la castedat i, alhora un exemple de la concepció d’una verge per intervenció divina, fet que hom interpretava en relació amb la narració evangèlica de l’Anunciació i la concepció de Maria. Però durant el Renaixement, el mite de Dànae va recuperar el sentit pagà i va esdevenir una temàtica molt popular entre els pintors, perquè permetia representar el nu femení. Ticià no en va ser una excepció, va fer tres versions diferents del mateix tema.

Dànae, 1544


MODELS I INFLUÈNCIES

Per fer aquest quadre, Ticià va tenir com a model la Venus adormida, 1510, del seu amic Giorgione. D’aquest darrer i del seu mestre Giovanni Bellini, Ticià va aprendre la utilització del color i de la llum com a mitjà d’expressió principal. També va admirar la pintura de Dürer, de qui va extreure la manera realista de descriure el paisatge i la solidesa compositiva.


MODELS I INFLUÈNCIES

Considerat un dels genis pictòrics més grans de tots els temps, Ticià va revolucionar la tècnica de la pintura a l’oli incorporant-hi pinzellades fluides, deixant que el color s’expressi amb llibertat total. Això, que va ser seguit a Venècia per IL TINTORETTO i IL VERONESE, també va tenir una gran repercussió en el desenvolupament de la pintura barroca espanyola del segle XVII

Il Veronese: Venus i Adonis (1562)

fitxa 50 danae

Education