Estimar la natura

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient

© Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienthttp://www.gencat.es/mediamb/

Text: José Luis Gallego

Dibuixos: Xavier Bou

Revisió tècnica: Puiggraciós Villaronga SánchezPere Martí MainarJordi Ruiz Olmo

Maquetació: Edicions la Mola, SL

Primera edició: juny de 2001Tiratge: 2.000 exemplarsImpressió: Primer Segona EdicionsDL: B-31114-01

Aquesta publicació ha estat feta amb paper ecològic mat de 150 gi les cobertes amb cartolina ecològica mat de 250 g.

Biblioteca de Catalunya - Dades CIP

Gallego, José LuisEstimar la naturaBibliografiaI. Bou, Xavier, il. II. Catalunya. Departament de Medi Ambient III.Títol1. Ciències naturals - Guies de la natura - Llibres per a infants 2.Natura, Estudi de 1a - Mètodes actius - Llibres per a infants 3.Educació ambiental - Llibres per a infants502.2:087.5

Estimar la natura

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient

1

2

ÍndexPresentació · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 4Pròleg · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 5

Observar la natura · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 6Entendre per aprendre · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 8Quadern de camp · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 10Observatori portàtil · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 12Enregistrar sons al camp · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 14La natura en un got · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 16Un aquari natural · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 18El nostre terrari · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 20Un periscopi casolà · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 22

Treballar amb la natura · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 24Col·leccionar rastres per conèixer la natura · · · · · · · · · 26Tresors de la natura · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 28Premsa de flors i fulles · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 30Un arxiu d’arbres · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 32Quadres de teranyines · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 34Motlles de petjades · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 36Mosaic de minerals · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 38Guardar plomes · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 40Recollir petxines marines · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 42

3 Protegir la natura · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 44Els vigilants del bosc · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 46Caixes niu · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 48Fabricar paper reciclat · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 50Plantar arbres · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 52Menjadora per a ocells · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 54Salvar capgrossos · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 56Ajudar animals ferits · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 58Recollir pollets orfes · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 60

Biblioteca del naturalista · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 62

Presentacióe sempre, un dels objectiusfonamentals del Departament

de Medi Ambient ha estat sensibilit-zar i educar ambientalment la poblacióde Catalunya: sensibilitzar-la, perquès'adoni que els problemes ambientalsactuals són conseqüència dels hàbitsde comportament ambientalment in-sostenibles de tots plegats; i educar-la, perquè modifiqui positivament laseva relació amb l'entorn natural i esti-gui en situació de contribuir amb co-neixement de causa a trobar solucionsals reptes ambientals.

Dins del conjunt d'actuacions en-caminades a atènyer aquest objectiu,el Departament dedica, com és lògic,una atenció preferent i especial a l'edu-cació ambiental de nois i noies, ja queel futur del país depèn tant de l'actitudi del sentit de responsabilitat ambien-tal dels qui avui són joves —i demàseran ciutadans— com del que femd'ara endavant els qui des d'àmbits deresponsabilitat diversos treballem perorientar la societat catalana cap unmodel de creixement sostenible.

Per això, el Departament, creat arafa justament deu anys, duu a terme un

esforç constant per elaborar recursoseducatius sobre temàtiques ambien-tals, recursos com el quadern de campEstimar la natura: un recull suggerentd'activitats, explicades de manera con-cisa i entenedora i acompanyades dedibuixos que en faciliten la comprensió,adreçat als joves que passin uns diesde colònies a l’estiu i facin activitatsdiverses a la natura, als qui participinen esplais i entitats de lleure que pro-posen sortides al camp i excursions i,també, als educadors ambientals, elsquals poden aprofitar-lo com a fontd'inspiració per preparar activitats di-dàctiques.

Em complau, doncs, de presentar-vos-el, amb l'esperança que les activi-tats que proposa el quadern us agra-din, us donin idees per estudiar la na-tura i consells per protegir-la millor i,en darrer terme, contribueixin a des-vetllar en tots els qui en feu ús un sen-tit ètic i cívic de responsabilitat am-biental i de respecte per la natura.

FELIP PUIG I GODESConseller de Medi Ambient

de la Generalitat de Catalunya

D

Pròlega naturalesa és un lloc divertit.Recordo que quan tenia la vos-

tra edat el que més m’agradava eraacostar-m’hi. Vaig agafar tanta aficióa passejar sota els arbres, observar idibuixar els ocells, reconèixer les florso admirar els insectes que va acabarper convertir-se en el meu ofici. Quanrecordo aquells anys de descobrimentpels boscos em sento afortunat i usho voldria transmetre a través d’a-quest llibret, on hi trobareu propostesper fer de l’observació i el respecte perla natura una tasca considerada, for-mativa i molt divertida.

Trobar-se amb els amics per cons-truir una menjadora per ajudar elsocells a superar els rigors hivernals, oplantar arbres per tornar al bosc laseva espessor són, a més a més d’unaestupenda manera de passar eltemps, un acte d’estima cap a lanaturalesa i una afició que us ajudaràa créixer com a persones i a sentir-vos orgullosos quan aneu d’excursió.

Caminar pel bosc és un plaer delqual els catalans podem gaudir de

manera privilegiada ja que vivim enun país de boscos: el 60 % del terri-tori de Catalunya és forestal i tenimmés de 1.200 milions d’arbres. To-quem a 200 per habitant! Per aixòvull proposar-vos que apagueu per uncap de setmana l’ordinador i la tele-visió i que us ajunteu tota la collaper anar d’excursió a gaudir d’a-quest patrimoni.

Un cop al bosc podeu iniciar unacol·lecció de plomes, o atrevir-vosamb desafiaments tecnològics comgravar els sons dels ocells, o penjarcaixes niu. Amb aquests passa-temps posareu a prova la vostratraça i us divertireu alhora que apre-neu moltes coses. Perquè l’educacióambiental no ha de ser una tascasinó un divertiment. Fa uns anys esva fer famós un lema que deia«conèixer la natura és començar aconservar-la». Us hi convido ambaquest llibre: a conèixer-la, a obser-var-la, a treballar-hi i salvar-la.

JOSÉ LUIS GALLEGO

L

Observar la natura

1

8

n aquest capítol aprendrem atenir els ulls i les orelles ben

oberts, a educar la mirada i a aprofi-tar els ensenyaments que, molt ràpi-dament, ens ofereix la natura en elsnostres passeigs pel camp. Per aixòhe volgut posar, com a primera pràc-tica, la d’organitzar i omplir una llibre-ta de camp amb anotacions que, ambel temps, es convertiran en un ele-ment útil per interpretar els esdeve-niments naturals. També fabricaremalguns enginys casolans per aprendrede la natura oculta, aquella que no esveu, com ara la construcció d’unaimprovisada enregistradora de camp,amb la qual podrem copsar els sonsde les aus per crear un arxiu sonor.

I, per observar les escenes méstrepidants amb els protagonistes de

l’entorn, aprendrem a confeccionarun observatori portàtil, en el qualesperarem les presències dels ani-mals salvatges, de manera quepuguem veure sense ser vistos: unasofisticada tècnica basada en elrespecte del silenci i en la concentra-ció que ens procurarà els millorsmoments de camp.

Aprendrem també a observar elsprocessos naturals seguint el seulent curs des de la nostra pròpiacasa. Assistint, per exemple, al pro-digi de la germinació vegetal, origende tot el que ens trobarem en elsnostres passeigs pel bosc. Per aixòfarem un experiment senzill i pràctic,observant el desenvolupament d’unaplanta a partir de la seva llavor.Aquesta fascinant proposta ens

E

Entendre per aprendrePer viure de debò la natura cal, a més de les ganes de conèixer-la,un entrenament previ. No et pensis que, quan surtis d’excursió,els animals apareixeran en escena com ho fan en undocumental de la televisió. Et caldrà esperar que apareguinfent ús de tres hàbits fonamentals en tot naturalistaaficionat: la perspicàcia, el mètode i la paciència.

9

servirà a més a més de preparacióper a la que farem més endavant deplantar arbres, inclosa en l’últimcapítol. I també aprendrem a tenir encompte el més minúscul entre tot elque és viu.

El que és petit és bonic i ho des-cobrirem junts confeccionant unterrari o un aquari naturals. Al seuinterior, hi criarem espècies del nos-tre entorn per repoblar desprészones en les quals hagin desapare-

gut o, senzillament, per aprendre queel cicle de la vida, la manera com esrelacionen els éssers vius entre si iamb el seu entorn (això és en reali-tat l’ecologia), es repeteix a escalaen cada porció de la natura, fins i toten la que et proposo guardar a l’inte-rior d’una vella peixera.

Les lleis que regeixen a la selvaamazònica o a l’estepa masai regirantambé al nostre aquari o terrarinatural.

10

·Una llibreta·Llapis·Goma·Prismàtics·Lupa·Material de dibuix·Llibres de consulta

ESTRIS NECESSARIS

Escollirem una llibretad’espiral de tapes gruixudes irígides, de 10 cm d’ample per15 d’alt, perquè ens siguicòmoda d’utilitzar com aquadern. Els fulls han de serquadriculats, perquè ensresulti més fàcil escriure-hi idibuixar-hi. Procurarem que

1 tingui unes 150 pàgines, jaque així ens assegurarem queles nostres observacionstinguin continuïtat. El llapis ila goma seran les milloreseines d’escriptura i dibuix. Enspermetran anotar i ferrectificacions amb rapidesa ipulcritud.

Quadern de campEl quadern de camp és el diari personal que ha de tenir totapersona amant de la natura i amb afany d’aprendre. Ensajudarà a observar i fixar la mirada en el paisatge i els seushabitants i tindrem un recull de les troballes naturalistes méssignificatives de les nostres sortides i excursions.

11

Un cop a casa, comprovaremles nostres anotacions, lesampliarem amb l’ajut de llibresde consulta, i donarem colorals dibuixos que més ensagradin dels que haguem fetdurant l’excursió.

3

Alguns consells

· Uns prismàtics i una lupa ens ajudaran molt a fer les observacions alcamp.· Les observacions les podem fer quan anem d’excursió i també alscarrers i als parcs de la ciutat (fins i tot dins de casa nostra) enspermetran tenir trobades amb plantes, aus, insectes i rosegadors.· Hi ha moltes guies de camp i altres manuals que ens permetrancontrastar les nostres observacions.

A la part superior de lapàgina posarem la data i ellloc on realitzareml’observació. Anotarem totallò que creguem interessant ifarem dibuixos a mà alçadadel protagonista (planta,animal o pedra) de la nostraobservació.

2

12

Amb les canyes construiremuna estructura semblant a lad’una tenda índia, lligant totsels extrems d’un cantó (el queformarà el sostre) i obrint elsde l’altre per subjectar-los aterra i formar una basetriangular. Utilitzarem lescordes com a vents i clavaremles piquetes per subjectarl’estructura al terra.

1 Pintarem el llençol «decamuflatge» amb els mateixostons de la vegetació del lloc onvolem posar l’observatori. Lespintures no han d’estar fetesamb dissolvents i compostossintètics, perquè haurem depassar molt de temps al’interior, al sol, i podríemintoxicar-nos amb els seusvapors tòxics.

2

Observatori portàtilPer a l’observació del comportament i els costums de les aus id’altres animals ens serà útil poder-nos amagar i passardesapercebuts. Per aconseguir-ho, res millor que fabricar-nos undiscret observatori portàtil, amb el qual evitarem delatar lanostra presència.

13

Per la part frontal obrirem unafinestra, que dissimularemamb una mosquitera negraperquè ens permeti veuresense ser vistos.

4

Alguns consells

· Per fer fotos d’espècies enperill o amenaçades al seuniu cal una autoritzacióadministrativa.· Farem tot el muntatge undia abans de fer l’observació,perquè així els animalss’acostumaran a veure’l.· A més a més de la finestraper mirar, podem fer un altreforat per passar elsprismàtics o l’objectiu.· Hem de dir als pares on heminstal·lat el nostre amagatall.

·Un llençol vell·Canyes o pals llargues·Pintures no tòxiques·Piquetes i un martell de càmping·Corda·Mosquitera

ESTRIS NECESSARIS

Quan la base de canyess’aguanti ben ferma, lataparem per sobre amb elllençol, i el lligarem amb lacorda als pals de l’estructura,perquè no caigui o voli amb uncop de vent.

3

14

Per confeccionar el nostrepropi equip de gravació no enscaldrà més que el walkmanque utilitzem per escoltarmúsica. Només seràimprescindible que incorporiuna entrada per al micròfonextern.

1Perquè el vent no interfereixien les nostres gravacions,podem embolicar el micròfonamb una mica de roba fina ouna xarxa metàl·lica, icol·locar-la com si fos unacaputxa.

2

·Un walkman·Un micròfon amb un

cable llarg·Un pal d’escombra

ESTRIS NECESSARIS

Enregistrar sons al campEls sons de la natura ens descobreixen un món fascinant i enspermeten interpretar el llenguatge del camp. Des del cant mésmelòdic dels ocells, que tant pot avisar-nos d’un nou dia cominformar-nos del zel de determinada espècie, als xiscles d’unacria en un cau. Enregistrar tots aquests sons ens servirà perconèixer millor a tots els seus intèrprets.

15

Com que allò que ens interessarà gravarés moltes vegades inaccessible a lapotència del micròfon, necessitarem unpal (un d’escombra serà suficient) peracoblar-hi el micròfon a l’extrem amb cintaadhesiva i així poder-lo acostar a lesbranques de l’arbre o al fons del cau.

3

No ens oblidaremdels auriculars delwalkman, que enspermetran sentirles nostresgravacions tan bonpunt les haguemfet.

4

Alguns consells

· En cas que vulguem fer gravacions en camp obert, amb la boca d’unbidó de plàstic podem construir-nos una pantalla parabòlica que enspermetrà concentrar les ones del so cap al micròfon,que haurem de fixar a una vareta que sobresurti dela pantalla, de manera que la boca del micròfonreculli el so rebotat.· Recorda però que no es pot molestar els animalsals seus nius.

16

Col·locarem paper assecantrecobrint el vas per dins, posaremla llavor entre el paper assecant iel got, i després posarem el cotófluix de manera que mantinguipressionada la llavor contra el vidredel got. Un cop feta la preparacióde la llavor amb el cotó fluix, hiafegirem aigua, sense que aquestaarribi a tocar la llavor ni amarar elpaper assecant.

1

·Un got de vidre·Paper assecant·Cotó fluix·Llavors·Aigua

ESTRIS NECESSARIS

La natura en un gotUna de les pràctiques més interessants per al naturalistaaficionat és observar el creixement d’una llavor pas a pas. Unexperiment senzill que podem fer fàcilment a casa nostra, ambuna petita preparació. Tota una lliçó de ciències naturals sensesortir de casa.

17

Posarem el got en un lloc ambllum, sec i protegit del fred icomençarem a observar, dia adia, què succeeix. El primer diala llavor absorbeix l’aigua i escomença a inflar. A partir delcinquè dia la llavor germina,l’arrel creix cap a baix i la tijacap a la llum.

2

Després dels deu dies la tijas’obre pas entre el paperassecant i el cotó fluix i surta l’exterior, on ensenya unesfulles que li permetran captarla llum del sol i alimentar-se.Al cap de dues setmanestindrem una plantadesenvolupada a l’exterior i ungarbuix d’arrels al fons, onencara podrem veure la llavor.Podem plantar-la en un test i,si ens en cuidem, n’obtindremmés llavors.

3

Alguns consells

· No xoparem d’aigua el got, perquè podríem ofegar la llavor o fer quees podreixin les arrels.· És preferible mantenir el got en un lloc protegit dels raigs de sol, jaque es podria produir un augment de temperatura al seu interior.· Podem cultivar arbres seguint el mateix mètode amb els seus fruits.

18

Per formar el fons del nostreaquari, primer el netejarem aconsciència. Després,col·locarem a dins objectes del’entorn que ens permetinrecrear un ambient natural(pedres de riu i sorra gruixudade platja que haurem rentatabans amb aigua dolça icalenta per netejar-les de sal).

1

·Un aquari buit·Aigua declorada, que

obtindrem deixant en

repòs aigua de l’aixeta

durant 24 hores·Sorra de platja i

pedres de riu·Plantes, capgrossos i

peixos i petits

invertebrats

d’espècies no

protegides que podem

treure dels bassals

ESTRIS NECESSARIS

Un aquari naturalLa cria de peixos en aquaris artificials genera un importantcomerç d’espècies que moltes vegades estan en perill d’extinció.Nosaltres podem crear un aquari natural on desenvolupar la cria ila recuperació d’espècies comunes del nostre entorn, les qualspoden ser peixos, amfibis o vegetals.

19

Abans de l’aigua, posarem unpaper de diari sobre la sorra iles pedres, i hi anirem tirantl’aigua a poc a poc, per evitarque arrossegui tots elsmaterials que hi hem posat.

2

Alguns consells

· Durant les primeres setmanes, mentre s’estan aclimatant lesespècies vegetals, no és bo introduir cap animal a l’aquari.· Els carpins són una espècie autòctona amb la qual podrem formar elnostre aquari sense fomentar el tràfic d’espècies exòtiquesamenaçades.· Per omplir l’aquari podem obtenir algues i plantes aquàtiques delsbassals. Si aconseguim obtenir l’equilibri ecològic, no haurem de ferres per netejar-lo. Els invertebrats sapròfags (polls, escarabats ipuces d’aigua) s’encarregaran de mantenir a ratlla els nivells dedetritus i uns quants moluscos d’aigua dolça i peixos filtradorscontribuiran a la neteja. També hi ha algunes espècies que fan denetejavidres.

A més de les espèciesautòctones aconsellades alrequadre, és una bona ideaaconseguir capgrossos d’unbassal d’aigua, que ensdonaran la possibilitatd’assistir a l’espectacularfenomen de la metamorfosi: eltrànsit per les diferents fasesde creixement que en tresmesos els convertirà engranotes i gripaus.

3

20

·Un aquari vell·Una malla·Una esponja vella·Terra, pedres, roba, paper

i encenalls de fusta·Larves d’insecte (cucs de la

farina o cucs de seda)

ESTRIS NECESSARIS

Cobrirem un aquari vuit ambuna capa gruixuda de terra,unes pedres, uns trossos deroba i paper i una esponjahumida.

1

El nostre terrariLes tradicionals col·leccions d’insectes en les quals aquests estravessaven amb una agulla de cap entre cotó fluix i naftalina hanposat en perill moltes espècies a tot el món. Una proposta menysagressiva i força més fascinant, que ens permetrà evitar-ho, ésconstruir-nos el nostre propi terrari, on cuidarem i observareminsectes vius.

21

El taparem amb una malla omosquitera ben fina i elposarem en un lloc humit quees mantingui a unatemperatura estable de 30 ºC, sota una bombeta.

2Alguns consells

· No tancarem insectes adultsal nostre terrari. És mésinteressant observar elcreixement de les seves larves.·Quan la larva s’hagi convertiten un adult deixarem l’insecteen llibertat al mateix lloc on elvam trobar.· Una de les espècies ideals pera l’observació dels diferentsestadis de creixement ésl’escarabat moliner (Tenebriomolitor). La larva d’aquestcoleòpter és el popular cuc dela farina, que trobaremfàcilment a les botiguesd’animals. Per alimentar-lonomés ens caldrà segó, farinai uns encenalls de fusta.· Podem substituir l’escarabatmoliner pels populars cucs deseda, que experimenten unaapassionant metamorfosi. Elseu aliment preferit són lesfulles de morera, però tambémengen enciam.· Recorda que algunes espèciesd’insectes estan protegides ino es poden agafar.

22

Un periscopi casolàL’observació dels éssers vius que viuen sota l’aigua en llacunes,rius i roques del mar és sovint difícil perquè la llum que esreflecteix sobre l’aigua no permet una visió correcta del fons. Perpoder contemplar l’ecosistema subaquàtic farem un periscopiaprofitant uns quants materials vells.

Col·locarem un dels extremsdel tub sobre el separadorde plàstic, que ha de sercompletament transparent iresistent, i marquem la sevacircunferència amb unrotulador sobre la superfíciedel plàstic.

1 Després retallarem el cercle il’enganxarem a un delsextrems del tub amb l’ajutde la cinta aïllant, procurantque el tub quedicompletament tancat.

2

23

Amb el nostre nou periscopi japodrem explorar el fons delstolls i llacunes, i les roquesmarines, sense haver de ferservir xarxes de captura o capaltre procediment que puguialterar l’equilibri aquàtic.

3

Alguns consells

· És molt important queintrodueixis el periscopi al’aigua amb compte i evitisles col·lisions contra el fons,que podrien enfosquir l’aigua,i contra els animals.· Mai no hem de recollir capmostra del fons. La vidasubaquàtica manté undelicat equilibri que es pottrencar amb la més petitaimprudència.

·Un tub de plàstic d’uns 10 cm

d’ample i uns 30 cm d’alçada·Un separador vell de carpeta que

sigui transparent·Cinta aïllant·Cúter i rotulador

ESTRIS NECESSARIS