Sexe: Femení

Edat: 30

A què et dediques actualment?

Sóc PhD student al departament de urologia transnacional de l’Hospital de Vall d'Hebron. La meva investigació està centrada en els marcadors moleculars del càncer de pròstata.

Quins estudis vas realitzar per arribar a on ets ara? Vaig estudiar la llicenciatura de Biologia i em vaig especialitzar en genètica. Al acabar la carrera vaig decidir dedicar-me a la investigació, i el primer que vaig fer va ser trucar per citar-me amb els directors de diverses línees d'investigació (principalment oncologia i neurologia) dels hospitals de referència de Barcelona (Clínic, Bellvitge i Vall d'Hebron). La investigació del càncer de pròstata va ser la que en aquell moment més em va il·lusionar ja que hi havia la possibilitat de diagnosticar precoçment el càncer de pròstata salvant moltes vides.

Vas fer algun màster? El procés natural és que et contractin posteriorment d'estudiar un màster oficial (el meu va ser de biomedicina) ja que sense ell no pots matricular-te com a estudiant de doctorat. En el meu cas, al ja estar en nòmina amb contracte directament pel departament vaig començar algunes línees de recerca i al acabar el màster em vaig matricular com a estudiant de PhD i vaig demanar una beca d'investigació que em varen concedir.

Perquè vas decidir estudiar això? Vaig decidir estudiar biologia per motius que no tenen res a veure amb el que em dedico actualment. No vaig tenir al batxillerat un assessorament adequat per part de l'escola com per saber quines opcions professionals podria tenir després de la carrera i quines professions se'm podrien donar millor amb els meus punts forts personals i intel·lectuals.

T’agrada el teu lloc de treball? Si el poguessis canviar, ho faries? El lloc de treball té les seves avantatges i inconvenients, en part pels pocs mitjans que tenim a la recerca a España, la competitivitat poc productiva en els mateixos investigadors i les poques col·laboracions que es porten a terme entre països. Actualment España no és el primer país que recomanaria per fer un PhD o exercir la medicina, abans recomanaria fer-ho a l’estranger i posteriorment tornar a España amb els nous coneixements adquirits.

Has anat a l’estranger o a fora d’Espanya algun cop? Vaig anar al Japó a través d'una col·laboració amb el National Cancer Center de Tokyo. Al no poder disposar d'ajuda per part del meu departament, vaig decidir posar-

me en contacte amb els investigadors de més renom del món (Univ de Yale, Harvard, Stanford a USA, Oxford i Cambridge a UK i NCC de Tokyo) dins del meu camp per proposar-li’s fer un stage d'uns mesos per desenvolupar unes tècniques que jo n'estava especialitzada i per aprendre’n de noves que ells en son referents. Finalment em vaig decidir anar amb l'investigador Takahiro Ochiya ja que era el que m'oferia un stage més interessant i amb més facilitats

Com et vas sentir? Anar-me’n a un país tant diferent sola em feia una mica de respecte al principi però procurar adaptar-me i viure com una ciutadana més adoptant els seus costums va fer que la meva estada fos molt més enriquidora i agradable.

Com és la teva situació actual? Gràcies a aquesta col·laboració el meu director i jo ens vàrem adonar que ens interessava treballar durant més temps és per això que abans de tornar a España em va oferir dirigir un dels seus departaments durant 3 anys i així, vaig aconseguir un contracte de feina un any abans de finalitzar el meu PhD.

Per finalitzar, què en penses de les carreres? Totes les carreres son més difícils als primers anys on toquen cursar les assignatures troncals que poden no interessar tant a la majoria del alumnat però si la carrera t'agrada a partir del 2/3 any comences a disfrutar-la i llavors totes les disciplines són fàcils.