TRIBUNA DELS GESTORS ADMINISTRATIUS MAIG | JUNY | 2012

PUBLICACIONS

12 Obra de referènciaPresentació del llibre “Règim jurídic del treball dels estrangers a Espanya”, a Lleida

TROBADA INSTITUCIONAL

13 Joana Ortega amb el ConsellEls gestors exposen a la vicepresidenta de la Generalitat la seva voluntat de col·laborar amb l’Administració

RODA DE PREMSA

14 Amnistia fi scalEls gestors donen a conèixer les limitacions de l’amnistia fi scal i els canvis en la Renda de 2011

ENTREVISTA

Gonzalo García de CastroDelegat especial de l’AEAT a Catalunya

EDITORIAL

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAGemma Martí

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCarme ElenaConcha FortezaMaria MiserachsBruno PardoMarina RocabrunaAurora RodésJosep TeixidorFrancisco TorresGabriel Villanueva

COL·LABORADORSNeus Bergua

FOTOGRAFIESManuel CanettiPhotoAltoBit Comunicación

COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64

EDITACol·legi Ofi cial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 Barcelonacolcatalunya@gestors.cat

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicaciónmmeca@grupobit.com

DEP. LEGAL: B-44973-92

En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a EL GESTOR ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

Col·legi de Gestors Administratius de Catalunyacolcatalunya@gestors.catwww.gestors.cat

18

PER GENTILESA DEL SEU GESTOR ADMINISTRATIU

SUMARI

2 EDITORIAL

I la regularització fi scal ha arribat

3 ENTREVISTA Gonzalo García

de Castro, delegat especial de

l’AEAT a Catalunya

6 OPINIÓ Moments de la veritat;

visites a clients. Jordi Amat

8 OPINIÓ

Crisi fi nancera i nous models de

banca. Cap on bufa el vent?

Cirus Andreu

10 SERVEIS

11 GESTORIES A CATALUNYA

Saumoy, Ribó i Baiges Assessors;

Gestoria Torres

12 DELEGACIONS Activitats de la

Delegació de Girona i de Lleida

13 TROBADA Joana Ortega rep el

Consell de Col·legis de Gestors

Administratius

14 RODA DE PREMSA Els gestors

donen a conèixer les limitacions de

l’amnistia fi scal

15 ACTIVITATS COL·LEGIALS

19 EINES TECNOLÒGIQUES

20 ACTIVITATS CULTURALS

3

6

8

13

14

I la regularització fi scal ha arribatLa publicació de l’Ordre Ministerial, que desenvolupa la disposició addicional 1a del Reial Decret-Llei 12/2012, ha tancat el llarg compàs d’espera que vivíem des que aquest va aparèixer al BOE el dia 31 de març juntament amb un Informe de la Direcció General de Tributs del 27 de juny.

Han estat mesos d’espera i especulacions en què ni els professionals hem pogut donar consells fi ables als nostres clients ni els interessats han pogut prendre decisions transcendents amb vista a regularitzar.

Per fi , com diu el títol de l’editorial, ha arribat la regularització. I ho ha fet d’una manera més aviat sorprenent. Davant del plantejament restrictiu del Decret-Llei, l’ordre opta pel camí contrari. Ens referim, com el lector ja haurà endevinat, al tractament que s’atorga als diners en efectiu. Mitjançant una autèntica cabriola jurídica es concedeix als posseïdors de diner negre un tracte especialment favorable fi ns al punt que, es podria dir, i no volem escandalitzar ningú, cal regularitzar, de fet, fi ns l’últim euro d’aquell color generat el dia abans de tancar el termini de presentació de la declaració tributària especial el 30 de novembre. No ho diuen les normes. És més que això, no es pot fer, ho deixa clar l’informe de 27 de juny; és clar però que això pot succeir.

Un altre aspecte que crida l’atenció és el mateix procediment de regularització. En ser exclusivament electrònic i lligar la declaració amb l’ingrés (models 750 i D-750) Hisenda es garanteix diners en vena amb més immediatesa que si se sotmetés a un fi ltre previ, cas per cas, per part dels òrgans d’inspecció. Això no exclou completament comprovacions ulteriors, tot i que la voluntat de la Direcció General de Tributs és reduir-les tant com es pugui. És un dels punts que no acaben de quedar clars en les normes aprovades. Com tampoc, i això és encara més important, si, fi nalment, es prendran les oportunes mesures per evitar que els que regularitzen puguin ser perseguits després pel delicte de blanqueig i considerar autoinculpatòria la mateixa declaració tributària especial. En fi , han quedat oberts alguns fl ancs que seria molt convenient de tancar, millor per via normativa que no pas interpretativa, i aquesta situació no és pas bona, perquè els possibles interessats no s’animaran a regularitzar si no se’ls dóna seguretat jurídica.

elg

esto

r

32

Els gestors són clau en els processos de mi-

llora de la relació de l’AEAT amb la societat

Recentment ha estat nomenat delegat especial de l’AEAT a Catalunya. Quins objectius es planteja en aquesta nova etapa professional?

Per a mi s’obre una nova etapa professional que afronto amb molta il·lusió, després de gaire bé vint-i-cinc anys de treball a l’Administra-ció tributària de l’Estat. Tota la meva carrera professional ha estat presidida per la vocació de servei públic i en aquests moments que ens ha tocat viure, aquesta serà la guia de la meva actuació.

Quina valoració fa de la campanya de la renda de 2011?

Molt positiva, tant per a l’Administració com per als ciutadans i per als col·laboradors socials en la gestió dels tributs. La potenciació dels serveis telemàtics per a l’accés a les dades fi scals és un veri-table èxit.

Però no solament això. Crec que estem en condicions d’afi rmar que a fi nal de juliol s’hauran fet entorn del 90% de les devolucions d’IRPF del 2011 i que el termini mitjà de devolució es continuarà reduint.

La potenciació dels serveis telemàtics per a l’accés a les dades fi scals és un veritable èxit

ENTREVISTA

Gonzalo García de CastroDelegat especial de l’AEAT a Catalunya

“El gestor administratiu té una funció essencial en l’àmbit tributari”

A fi nal de juliol s’hauran fet entorn del 90% de les devolucions d’IRPF del 2011 i el termini mitjà de devolució es continuarà reduint

ENTR

EVIS

TA

Observen canvis signifi catius respecte a l’edició anterior? Quins destacaria?

La campanya s’emmarca en un procés continuat de millora en els serveis d’informació i assistència als ciutadans. Els canvis són sem-pre graduals i tendeixen a generalitzar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per part de tots els ciutadans. Som conscients que l’AEAT és una institució essencial en l’impuls de l’Administració electrònica i tots els nostres esforços van en aques-ta direcció, sempre amb un enfocament amigable i de servei.

Quines novetats s’han introduït que benefi cien el ciutadà?

Crec que la nova confi guració de la pàgina web de l’AEAT en relació amb la campanya de renda permet una clara millora dels serveis d’assistència al ciutadà.

En concret, el sistema RENO acosta els ciutadans a l’Administració sense que s’hagin de desplaçar a les ofi cines de l’Administració.

Aquest enfocament de l’assistència al ciutadà permet l’accés sense interrupció als serveis tributaris les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana. I per a aquest accés només cal el número del DNI, el contingut de la casella 620 de la declaració d’IRPF del 2010 i un número de telèfon mòbil. D’aquesta manera tan senzilla, el ciuta-dà pot obtenir el número de referència que li permet descarregar les dades fi scals i l’esborrany de la declaració. Crec que això és un avanç digne de menció.

Vull destacar l’esforç de servei i la transparència que això suposa, atès que amb aquests mecanismes el ciutadà pot conèixer tota la informació que necessita per emplenar la declaració d’IRPF d’una manera correcta i completa.

Quina és la previsió del nombre de declaracions? D’aquestes, quantes seran a retornar?

En aquests moments, a Catalunya esperem entorn de 3,5 milions de declaracions d’IRPF del 2011. En concret, tres de cada quatre declaracions seran per retornar.

La crisi ha provocat un increment de les peticions d’ajorna-ments en el pagament?

El context econòmic que estem vivint infl ueix en la gestió recapta-dora. Els nostres serveis de recaptació són molt sensibles a aques-ta situació i adapten la seva organització a les necessitats del teixit empresarial i dels ciutadans.

La nova confi guració de la pàgina web de l’AEAT en relació amb la campanya de renda permet una clara millora dels serveis d’assistència al ciutadà

Som conscients que l’AEAT és una institució essencial en l’impuls de l’Administració electrònica i tots els nostres esforços van en aquesta direcció, sempre amb un enfocament amigable i de servei

El sistema RENO acosta els ciutadans a l’Administració sense que s’hagin de desplaçar a les ofi cines de l’Administració

ENTR

EVIS

TA

elg

esto

r

5

4

Intentem donar el millor servei possible als sol·licitants d’ajorna-ments, de manera que la tramitació sigui àgil i respongui els pro-blemes de liquiditat dels empresaris.

En defi nitiva, els ajornaments no són aliens a la conjuntura econò-mica. Però no podem oblidar que entre el 85 i el 90% dels ajorna-ments sol·licitats ho són per imports inferiors a 18.000 euros, fet que suposa que es concedeixin sense garanties.

Quin valor ha de donar el ciutadà a l’esborrany de renda?

Els ciutadans donen una valoració molt positiva de l’esborrany de la declaració. Aquest és un servei que millora any rere any i que és objecte d’una demanda creixent. És el millor senyal del bon funcionament de l’esborrany. El ciutadà és conscient que abans de presentar l’esborrany l’ha de revisar per actualitzar les dades personals i incorporar-hi la informació que amb caràcter previ no coneix l’Administració.

Per a l’Administració és una obligació arribar amb aquest servei al major nombre de persones possible, sempre en el marc de la millora dels serveis d’assistència al ciutadà.

Quins avantatges té la confi rmació de l’esborrany per Internet?

La fi abilitat, la seguretat i la immediatesa en la resposta de l’Admi-nistració. En primer lloc és un sistema fi able, ja que incorpora tota la informació fi scal que s’ha de consignar a la declaració d’IRPF. En segon lloc, perquè la tramitació és segura i efectiva, amb tots els avantatges de la tramitació telemàtica que, com tots sabem, és més efi cient que la tradicional tramitació “en paper”.

Finalment, la rapidesa. Estem en condicions d’afi rmar que amb aquest sistema s’agilita la tramitació de les devolucions d’IRPF, circumstància que sempre és ben rebuda pels ciutadans.

Com acull el ciutadà la telematització dels tràmits?

Molt bé. L’acollida és molt favorable i es considera necessària de forma gairebé unànime. Hem de reconèixer que el principal factor de legitimació dels processos d’implantació dels serveis telemàtics és l’agilitat de resposta. Els possibles dubtes davant l’ampliació de l’ús de les TIC en les relacions amb l’AEAT es dissi-pen quan la resposta a les sol·licituds dels contribuents és ràpida i precisa. Així, les nostres dades ens indiquen que la percepció dels ciutadans és positiva, especialment en aquest moment de campanya d’IRPF en què s’està fent palpable la facilitat en l’accés als serveis d’assistència que ofereix el web de l’AEAT, amb la consegüent agilitació de les devolucions.

El fet que la declaració de patrimoni s’hagi de fer exclusiva-ment per Internet, no representa un greuge per als ciutadans que no tenen un accés fàcil a les noves tecnologies?

Entenc que no, ja que es tracta d’un col·lectiu qualifi cat de contri-buents que estem segurs que no tenen cap problema per accedir a la via telemàtica.

Com valora la fi gura del gestor administratiu?

Molt positivament. El gestor administratiu té una funció essencial en l’àmbit tributari. En el marc dels convenis signats amb l’AEAT, crec que el present del paper del gestor administratiu és mostra d’un exercici professional seriós i efi cient. Pensant en el futur, crec que els gestors són clau en els processos de millora de la relació de l’AEAT amb la societat.

Com defi niria la relació d’aquest amb l’AEAT?

És una relació dinàmica en la qual valorem de forma especial tots els suggeriments i les propostes que ens arriben des dels col-legis de gestors, ja que incentiven els processos de millora en tots els àmbits de la gestió tributària.

I la del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya?

Amb el Col·legi de Gestors de Catalunya sempre hi hem man-tingut una relació fl uida i constructiva, especialment en l’àmbit informàtic i de la gestió tributària. És una corporació professional especialment pro activa, que desenvolupa un paper molt impor-tant en la relació dels ciutadans amb l’Administració.

A Catalunya esperem entorn de 3,5 milions de declaracions d’IRPF del 2011. En concret, tres de cada quatre declaracions seran per retornar

Tots tenim l’experiència que en la “venda” de serveis i en la seva posterior prestació, la visita als clients és fonamental. Difícilment es pot aconseguir una alta només amb una o diverses trucades, ja que estem parlant d’un servei on la confi ança és fonamental. Quan parlem de visita no ens referim exclusivament a la venda, sinó també a la de manteniment o, fi ns i tot, a la dirigida a resoldre alguna incidència. Encara que la relació entre el gestor i el client sigui continuada, hi ha situacions en què la necessitat d’una visita de manteniment és evident: d’una banda, quan estem parlant d’un bon client que només va al seu gestor quan té un problema, i per l’altra, la d’aquell tipus de clients que paguen una quota (pot ser important), però amb els quals la relació que s’estableix amb el gestor és molt poc personalitzada.Qui ha de fer el visita? La resposta seria “depèn”, pot ser un soci, pot ser el professional del nostre despatx que porta a aquest client. No hi ha regles escrites, però ha de fer un professional que inspiri confi ança al client. I sobretot el que és important és recordar que, sigui quin sigui l’objectiu de la visita, ha d’estar ben preparada, i ha de disposar de la informació sufi cient per tractar el tema que ens interessa plantejar.

A continuació relacionarem i analitzarem alguns dels tipus de visites més freqüents.

OPINIÓ

Moments de la veritat; visites a clients

Una refl exió sobre l’enfocament dels di-

ferents tipus de visites a clients actuals o

potencials que es poden o solen fer en una

gestoria, ja sigui a través del seu titular,

un professional o un comercial. Totes les

visites són moments de la veritat, i com

veurem, no parlarem només d’aquelles en

què es va a la cerca d’un client nou.

En la ‘venda’ de serveis i en la seva posterior prestació, la visita als clients és fonamental, i encara que la relació entre el gestor i el client sigui continuada, hi ha situacions en què la necessitat d’una visita de manteniment és necessària

JORDI AMADOSoci fundador de Jordi Amado & Consultors Associats

8

OPI

NIÓ

elg

esto

r

7

VISITES DE MANTENIMENT

Són les grans “oblidades” dels despatxos, com passa amb la majoria d’accions de fi delització. Sembla com si aquells clients que ja estan “segurs” no requerissin d’un seguiment conscienciós i diferent cada any. És freqüent deixar-se portar per la rutina amb el transcurs dels anys. Encara que el cert és que en l’assessorament jurídic estem parlant d’un servei permanent o continuat, en què el contacte amb el client gairebé no s’arriba a perdre mai, en aquest tipus de visites cal tenir-ho present. Sobretot en aquelles situacions en què el client tan sols dóna senyals de vida quan té algun problema i no de forma continuada. Cal pensar que de vegades les visites al “propi camp del client”, aporten una informació valuosíssima per al professional. Si coneix una mica més de l’empresa d’un client, per exemple, o del sector al qual pertany, es podrà anticipar més i millor a les seves necessitats.

El que ha de retenir...Cada any hem d’intentar sorprendre i saber més del nostre client i del seu sector. Aquest és l’únic camí possible per no perdre el client i tenir un retorn assegurat i continu any rere any.De tota manera, si estem parlant de clients que paguen una quota petita, de vegades pot no sortir a compte aquesta forma de mantenir-los, ja que és proporcionalment massa cara. En aquests casos pot ser sufi cient fer trucades mensuals i reunir-se dues o tres vegades a l’any. No obstant això, no podem oblidar que les bones visites de manteniment poden acabar proporcionant vendes creuades. És a dir, es pot aconseguir que el client sol·liciti nous serveis.

El nostre consell...Una forma de ser sistemàtics en aquest tipus de visites pot ser elaborant un calendari de visites, en què, atenent a la facturació que suposa cada client per a la signatura o al tipus de relació que s’estableixi amb ell, es projecten a l’any un nombre de visites determinades, i que el client sigui coneixedor d’aquest calendari.

VISITES PER INCIDÈNCIES O CLIENTS PERDUTS

Encara que en moltes situacions això es pot resoldre telefònicament, de vegades no és així. És possible que l’envergadura del client requerís la visita a domicili. Han d’estar molt ben preparades, ja que es corre el risc que la visita sigui encara contraproduent. Cal conèixer els motius de la queixa o contrarietat del client.

El nostre consell...Si la gestió es fa telefònicament o bé es fa una visita personal, nosaltres recomanem que sempre es redacta una fi txa de baixes de clients, on es detallin els motius.

VISITES DE MANTENIMENT DE CLIENTS POTENCIALS

Encara que la resposta d’un possible client a la primera visita sigui negativa, no vol dir que aquella referència s’hagi de deixar perdre en el bagul dels records. Amb el temps, les circumstàncies de les persones van canviant, i és possible que el que al seu dia fos un impediment per donar un sí defi nitiu com a client, ara ja no ho sigui o ja no existeixi. L’important en aquests casos és la constància i la perseverança, el client ha de captar que per nosaltres és molt important tenir-lo com a client del despatx.

És un error oblidar aquell client fallit, llevat que la seva reacció fos del tot negativa.

El nostre consell...L’ideal és que el professional o comercial que hagi fet el contacte guardi tota la informació referida al possible client, i que es marqui un termini per tornar-lo a visitar.

VISITES A CLIENTS MOROSOS

En aquestes situacions per sobre de tot s’ha de ser molt disciplinat en la gestió administrativa; recordatoris, cartes, trucades, i quan ja no fan efecte, i si el deute és important s’ha de realitzar una visita personal, amb un pla de contingències i que el client visioni que el deute fi ns i tot se li pot reclamar judicialment. Els despatxos no són una ONG. VISITES DE “TANCAMENT”

També és important preveure aquesta categoria, ja que és bastant freqüent que malgrat l’èxit relatiu que pugui tenir el professional o comercial amb un possible client, el contracte o el pressupost no s’acabi de tancar. El nostre consell...En aquests casos recomanem ser expeditiu i no tenir por a fer pressió comercial.

De vegades les visites al ‘propi camp del client’ aporten una informació valuosíssima per al professional. Si coneix una mica més de l’empresa d’un client, per exemple, o del sector al qual pertany, es podrà anticipar més i millor a les seves necessitats

En les visites de tancament es recomana ser expeditiu i no tenir por a fer pressió comercial si no volem eternitzar el tema

6

D’entrada, la interrupció d’algunes de les fonts tradicionals de provi-sió de la primera matèria bancària, el fi nançament als mateixos bancs, n’ha estat una de les conseqüències més severes. Les emissions de deute bancari adreçades als inversors professionals que han vençut des de l’inici de la crisi, només s’han renovat en el mercat a l’engròs en una petita part i han estat substituïdes en bona mesura per dipò-sits d’alta remuneració provinents del mercat detallista. Aquest movi-ment continua i acabarà fent que el sistema bancari sigui molt menys depenent del mercat de capitals majorista en el futur.

D’altra banda, aquestes tensions de liquiditat han fet aparèixer una forta competència pels dipòsits de les empreses i famílies que porta els bancs a oferir unes remuneracions molt més atractives als seus clients i, de retruc, a haver de prendre com a referència de la taxa d’interès exigida als nous demandants de crèdit aquests dipòsits d’alta remuneració.

La crisi fi nancera també ha fet evident la infravaloració del risc de les operacions de crèdit bancari. L’exemple de les hipoteques subprime ha estat molt representatiu dels excessos de crèdit de l’anterior fase del cicle econòmic. Ara doncs, no només el marge bancari s’ha de construir a partir d’una primera matèria més ben pagada, els dipò-sits de clients, sinó que el preu del risc de les operacions de crèdit ha de prendre en consideració els forts augments de la mortalitat empresarial, de la morositat comercial i de l’atur en un moment en

OPINIÓ

Crisi fi nancera i nous models de banca. Cap on bufa el vent?

La crisi fi nancera global s’ha desplegat en

una successió d’episodis que han qüestio-

nat alguns dels supòsits fonamentals amb

els que havien treballat la banca i els mer-

cats de capitals.

La crisi fi nancera també ha fet evident la infravaloració del risc de les operacions de crèdit bancari. L’exemple de les hipoteques subprime ha estat molt representatiu dels excessos de crèdit de l’anterior fase del cicle econòmic

CIRUS ANDREUSubdirector general de Banc Sabadell

elg

esto

r

9

OPI

NIÓ

8

Les millors pràctiques bancàries en aquests temps difícils han girat cap a la prudència en la concessió de crèdit i cap a l’acumulació d’actius líquids en el balanç per a compensar la manca de visibilitat sobre l’abastament de fi nançament en el futur

que els actius immobiliaris que poden servir de garantia del crèdit han ajustat a la baixa els seus preus de mercat molt signifi cativa-ment respecte dels valors del 2008. Això ha minvat la demanda solvent de crèdit precisa-ment en un moment de debilitat de l’activi-tat econòmica.

Aquesta crisi obliga una revisió del nivells de deute assumits per tots els agents econò-mics: administracions públiques, bancs, em-preses i famílies que ara semblen excessius en un context de creixement feble de l’acti-vitat econòmica i de contracció generalitzada dels ingressos dels deutors. Es fa necessària la reducció progressiva del deute acumulat i això suposa un esforç addicional de paga-ment del crèdit disposat que pot deteriorar la confi ança.

Les millors pràctiques bancàries en aquests temps difícils han girat cap a la prudència en la concessió de crèdit i cap a l’acumulació d’actius líquids en el balanç per compensar la manca de visibilitat sobre l’abastament de fi nançament en el futur. A més a més,

com que sembla la perspectiva és d’un creixement econòmic lent, els objectius de creixement del benefi ci per acció han cedit prioritat als objectius de seguretat i qualitat del fi nançament del negoci, és a dir a la bona correspondència entre actius i passius que mesura la ràtio dels préstecs sobre els di-pòsits. Des del punt de vista més estricte de l’inversor en borsa, el múltiple PER (preu de l’acció dividit pel benefi ci per acció) ha perdut importància perquè l’atenció es con-centra en el descompte que presenten les cotitzacions bancàries respecte dels seus valors comptables. El model de negoci de la banca comercial europea ha resistit aquesta crisi fi nancera global. Els bancs donen ara més valor estra-tègic a la diversifi cació de les seves activitats de dipòsit i crèdit en diferents sectors i blocs econòmics. S’ha engegat un procés de més supervisió i alhora de més concentració i ca-pitalització que millorarà la resistència cíclica dels bancs i la seva capacitat d’atendre les necessitats de crèdit i d’estalvi i d’inversió de les empreses i de les famílies.

ww

ww

ww

.ges

tors

.cat

Estar informat és vital en la vostra professió

SERVEIS

Ara podeu gaudir d’excel·lents novetats i millores en el SERVEI D’INFORMACIÓ, perquè estar ben informat us ofereix capacitat de gestió i assesso-rament de qualitat per ser més competitius.

El NOU SERVEI INFO EN LÍNIA us ofereix acces-sibilitat a la informació en totes les àrees com són: laboral i de la Seguretat Social; mercantil, administra-tiu i concursal; i fi scal i tributari, mitjançant diversos canals on-line, de manera ràpida i senzilla.

Aquest és el procediment:

Recepció de newslettters amb les novetats més importants.

Les 24 hores del dia, tota la informació a la vostra disposició en l’àrea privada del web i descàrrega im-mediata de la documentació que més us interessi.

ENTREU AL VOSTRE PORTAL PERSONAL DEL COL·LEGI www.gestors.cat, amb el nom d’usuari i la vostra contrasenya, i accediu a una informació privilegiada.

ÀREA LABORAL

Servei Info en línia Laboral, sense cap cost per a col·legiats exercents.

La Comissió Laboral ha integrat el Dr. José Igna-cio García Ninet, catedràtic de Treball i Seguretat Social de la UB, per a l’elaboració d’estudis, notes i informes en matèria laboral.

Mitjançant les newsletters: recull en matèria la-boral: anàlisis, informes i estudis laborals, recull de premsa laboral.

Accedint a la vostra àrea privada en el web:

· La informació al vostre abast quan la necessi-teu, només amb un click podeu descarregar-vos la documentació.

· Convenis col·lectius actualitzats, amb alertes setmanals i quinzenals de les novetats.

· Resums, actualitat normativa laboral: recull de les últimes normatives d’interès.

ÀREA MERCANTIL

Servei Info en línia Mercantil i Administratiu,

sense cap cost per a col·legiats exercents.

La Comissió Mercantil i Administrativa compta amb experts assessors per a l’elaboració dels documents en aquesta àrea: Dra. Belén Noguera, professora titular de Dret Administratius de la UB; Dr. Daniel Vázquez, catedràtic acreditat en Dret Mercantil de la UB; i Dr. Jordi Albiol, professor associat de Dret Mercantil de la UB.

Mitjançant les newsletters:

· Flash mercantil i administratiu: novetats le-gislatives i jurisprudència amb documentació associada diferenciada en apartats: societats, dret dels negocis, contractació mercantil, con-cursal, consumidors i resolució de confl ictes, entre d’altres.

· Informes, anàlisis i notes professionals: pun-tualment us facilitarem notes, informes i anàli-sis elaborats per experts professionals.

· Vademècum: puntualment us facilitarem estu-dis textuals de diverses lleis de l’àmbit mercantil.

Accedint a la vostra àrea privada en el web:

· La informació al vostre abast quan la necessi-teu, només amb un click podeu descarregar-vos la documentació que més us interessi.

ÚLTIMES NOVETATS

Estem a la vostra disposició per guiar-vos en aquest servei o si necessiteu realitzar qualsevol consulta.

Servei d’Atenció al Col·legiat

Tel. 93 317 06 86 sac@gestors.cat

GESTORIES

Perquè la teva experiència interessa a tothom i tots tenim alguna cosa a dir, participa en aquest fòrum del gestor explicant-nos la teva coneixença de la professió. Posa’t en contacte amb el Col·legi al telèfon 93 317 06 86 o bé al correu electrònic colcatalunya@gestors.cat

L’EXPERIÈNCIA DELS GESTORS

elg

esto

r

1110

Saumoy, Ribó i Baiges Assessors és un despatx professional amb domicili al c/Aribau, 199, primer pis, de Barcelona. El telèfon de contacte és el 932 593 600 i el fax el 932 121 818. Web http://www.srbasesores.com. Els dos gestors titulats amb què compta el despatx són el Sr. Pere Saumoy Bundó, número de col·legiat 1.341 i el Sr. Jospe Ribó Nirella, número de col·legiat 2.438.

SAUMOY RIBÓ I BAIGES ASSESSORS, SAP

La Gestoria Torres compta amb dos gestors col·legiats: Francisco Torres Verdugo, amb el número 1.675, i José López Bermúdez, col·legiat número 3.319. Aquesta està ubicada a l’avinguda Alfons, 611, baixos, 08918 Badalona. El seu número de telèfon és el 93 388 14 54 i el fax és el 93 399 29 11. El correu electrònic torres@gestores.net i mari@gestoriatorres.com, i la pàgina web www.gestoriatorres.com.

La gestoria la va fundar el 1965 el Sr. Rudesindo Domínguez. El 1987 el succeeix Francisco Tor-res com a titular de la mateixa gestoria, situació que s’ha mantingut fi ns aquest any 2012 en què la gestoria s’ha transformat en una SL integrada per quatre socis: Francisco Torres, gestor admi-nistratiu, advocat, API, administrador de fi nques, tècnic su- perior en prevenció de riscos i auditor laboral; María Llavero Romera, assessora fi scal i administradora; José López, advocat i gestor ad-ministratiu; i Salva- dor Torres, agent immobiliari i d’assegurances.

Francisco Torres es va integrar a la Junta del Go- vern del Col·legi de Gestors el 1994 com a ponent de la Comissió Laboral. El 1998 va ser elegit vice- president fi ns al 2004, i el 2005 va ser nomenat president d’honor de la institució, càrrec del qual

se sent molt honrat i orgullós.

En tot aquest temps no ha deixat de participar ac- tivament en congressos i trobades professionals, així com en totes les activitats de la vida col·legial, participant en nom de la institució en debats tele- visius, radiofònics o publicant articles a la premsa d’interès professional.

Tota aquesta participació en la vida col·legial no ha- gués estat possible si no l’hagués acompa-nyat un extraordinari equip humà i professional: Maria Lla- vero, Neus Peinado, Ma Carmen Ruiz, Noelia Martí- nez, Ana Torres, Gisela López, Mont-se Núñez, En- carna Peinado, Ramon Vallribera, Salvador Torres, José A. Rubio i José López.

Aquest és el veritable capital de la gestoria.

GESTORIA TORRES

El despatx va ser fundat l’any 1973 pels senyors Pere Saumoy Bundó (gestor administratiu) i Higi-ni Baiges Moral (graduat social). En aquests 40 anys s’ha consolidat com un important despatx on treballen més de 60 persones amb una formació adient per oferir un servei integral de consultoria i assessorament a particulars i a tot tipus d’em-preses i entitats.

“El nostre servei pretén donar una resposta a totes les necessitats dels nostres clients, amb els quals mantenim una relació personalitzada, i als quals els assegurem la màxima qualitat de les nostres intervencions, així com una total con-fi dencialitat en el tractament dels seus afers”, remarca el Sr. Saumoy, soci director del despatx professional.

Afegeix que: “La nostra major satisfacció és el re-coneixement dels nostres clients, dels que rebem constants mostres de fi delitat i confi ança. Sabem que això només és possible gràcies a un tracte molt personal i a l’encert d’un efi caç model de treball, que es caracteritza per l’entrega de tot un equip humà molt competent tècnicament, però que a més es perfecciona cada dia amb la seva dedicació”.

DELEGACIONSDELEGACIÓ DE GIRONA

DELEGACIÓ DE LLEIDA

Presentació del llibre “Règim jurídic del treball dels estrangers a Espanya”

Lleida acull l’acte de presentació del llibre edi-tat pel Col·legi Ofi cial de Gestors Administra-tius de Catalunya.

La subdelegada del Govern a Lleida, Inma Manso, el president del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, Alfons Lluzar, i el president de l’enti-tat a Lleida, Venanci Blanch, van presidir l’acte de presentació del llibre “Règim jurídic del treball dels estrangers a Espanya”, editat pel Col·legi.

Inma Manso va dir en la seva intervenció que amb aquest acte de presentació del llibre “iniciem a la Subdelegació una nova etapa d’obertura de la Ins-titució a les entitats i organismes de la ciutat per compartir aquest espai amb la ciutadania”.

Informació pràctica sobre la transferència telemàtica

Jornada Renda 2011

20 ABRIL

24 ABRIL

El dia 20 d’abril passat va tenir lloc una sessió infor-mativa i pràctica sobre la transferència telemàtica. El ponent, Sr. Marc Virgili, responsable funcional de GESCO, va explicar com realitzar el procés de la transferència telemàtica pas a pas i va resoldre dub-tes i qüestions que sorgeixen a les gestories en la tramitació telemàtica d’expedients de transferències a través de la plataforma A9.

Hi van assistir unes 45 persones i també es va comp-tar amb la presència de la cap de Trànsit de Girona, Sra. Marta Solano Sau que hi va anar acompanyada de diversos caps de negociat de la Prefectura.

Amb una assistència de més de 80 persones, es va realitzar el 24 d’abril passat la jornada de la Renda 2011. El ponent, Sr. Juan Robleda Cabezas, cap d’informació de l’AEAT a Girona, va fer una anàlisi exhaustiva de les principals novetats per a aquest any. Al fi nal de la seva exposició va donar resposta a totes les consultes que els assistents li van formular.

30 MAIG

En el decurs de l’acte, el ponent de la Comissió d’Estrangeria del Col·legi, Marc Giménez, va re-marcar la voluntat del COGAC de treballar i col-laborar amb les administracions en benefi ci del ciutadà, “realitzant tota mena d’aportacions, es-pecialment pràctiques, que permetin una millor aplicació de la llei”.

Per la seva banda, el director del llibre, el Dr. Gar-cía Ninet, va explicar que l’objectiu era “desenvo-lupar amb detall i de forma exhaustiva tota la legis-lació vigent al voltant de la tramitació d’expedients relacionats amb Estrangeria i la seva anàlisi jurí-dica per convertir-lo en un llibre útil que resolgui problemes i dubtes”.

Les novetats de la renda 2011

L’IRPF, les novetats fi scals del 2011 i l’impost de patrimoni van ser els temes centrals de la jornada formativa que va tenir lloc la tarda del 25 d’abril a la

25 ABRILDelegació de Lleida. Aquesta va ser presidida per la cap de la Dependència de la Gestió Tributària, Sra. Meritxell Calvet Roca, el Sr. Lluís Qui, secretari de la Delegació de Lleida, i el Sr.Venanci Blanch, presi-dent delegat de la Delegació de Lleida. Hi va inter-venir com a ponent el Sr.Antonio Pueyo Ibarz, cap

adjunt de la Dependència de la Gestió Tributària, qui va parlar de l’exempció en la retribució en espècie a treballadors per transports, les tarifes aplicables (estatal i autonòmica), la reducció en el rendiment net d’arrendaments, els benefi cis fi scals per a les activitats econòmiques, entre d’altres temes.

elg

esto

r

13

ACTIVITATS COL·LEGIALS

ACTIVITATS

12

TROBADA INSTITUCIONAL

Joana Ortega rep el Consell de Col·legis de Gestors Administratius

Durant la trobada, els gestors administratius van exposar a la vicepresidenta la seva voluntat de col·laborar amb l’Administració per fomentar la telematització dels tràmits –en la qual els gestors catalans són pioners amb la matriculació on line de vehicles, i en altres àmbits com ara escriptures o estrangeria-.

Alhora, el Consell de Col·legis de Gestors Adminis-tratius va oferir la seva col·laboració i experiència per telematitzar els tràmits necessaris per crear una empresa, fet que, com va remarcar el president del Consell i del Col·legi de Catalunya, Alfonso Llu-zar, “permetria guanyar en efi ciència i productivitat, i ens ajudaria a sortir de la crisi”.

La vicepresidenta va mostrar-se interessada en les propostes i va valorar l’experiència dels gestors ad-ministratius en tot el que és la telematització dels

tràmits i els va emplaçar a reunir-se amb el director de la Direcció General de Processos i Administració Electrònica i amb el de la d’Empreses i Ocupació. Alhora, va demanar als gestors la seva col·laboració per treballar en la Llei Òmnibus. “Encara ens queda un camí per fer, i cal continuar abordant la simplifi -cació normativa”, va manifestar Joana Ortega.

La delegació del Consell de Col·legis de Gestors Administratius de Catalunya la van integrar: Alfonso Lluzar López de Briñas, president, i els consellers: Marc Giménez Bachmann; Jaume Vilanova i Font; Juan Antonio Santos i Rovira; Venanci Blanch i Bo-net; Antonio Pérez Farguell; i Pau Garcia i Sistac.

A l’acte també hi van ser presents Marina Roca-bruna Saenz de Santamaría, gerent, i Núria Marín Tàpia, assessora jurídica del Consell de Col·legis de Gestors Administratius.

Els gestors exposen a la vicepresidenta de la Generalitat la seva voluntat de col·laborar amb l’Administració per potenciar els tràmits on line i facilitar la creació d’empreses com una via més per sortir de la crisi

Una delegació del Consell de Col·legis de Gestors Administratius de Catalunya, encapçalada pel seu president, Alfonso Lluzar, es va reunir el 24 d’abril amb la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, al Palau de la Generalitat.

El Col·legi de Gestors Administratius de Cata-lunya va realitzar el 8 de maig passat a la seu col·legial una roda de premsa per informar de la renda d’enguany i d’altres canvis relle-vants que afecten l’àmbit laboral i el fiscal, entre d’altres.

A la trobada, presentada per Alfonso Lluzar, pre-sident del Col·legi de Gestors, hi van assistir periodistes de TV3, BTV, El Periódico, Agència Catalana de Notícies, Catalunya Ràdio, Cadena SER, Cadena COPE i Onda Cero. A banda, pos-teriorment, d’altres mitjans també van donar a conèixer les informacions facilitades.

La primera intervenció va ser a càrrec de la po-nent de la Comissió de Comunicació, Carme Dal-mau, qui va explicar que la Llei 39/2010 de Pres-supostos Generals de l’Estat és la norma que conté la major part de les modifi cacions que afec-taran la declaració d’aquest exercici. No obstant això, diversos reials decrets i ordres ministerials

Durant la roda de premsa també es van tractar els canvis més rellevants de la Declaració de la Renda 2011 i l’Avantprojecte de Llei de mesures contra el frau fi scal

-aprovats posteriorment amb la fi nalitat de reduir el dèfi cit públic- van dictar noves mesures que afectaran també la liquidació de l’impost d’aquest any i que en general tindran com a conseqüència un increment de la tributació no només en l’IRPF, sinó també en relació amb altres impostos com el de transmissions patrimonials o el del patrimoni. També va destacar que enguany es detecten més peticions d’ajornament de terminis.

Seguidament, Josep Ribó, comptador del Col·legi, va exposar els canvis vinculats amb l’impost de societats, com el fet d’eliminar la llibertat d’amor-tització si l’empresa no genera llocs de treball.

Amnistia fi scal

Jordi Altayó, ponent de la Comissió Econòmica i Financera, Comptable i Tributària del Col·legi de Gestors, va exposar el punt de vista de l’entitat referent a la regularització de diner ocult, i va re-marcar que l’amnistia fi scal anunciada pel Govern

RODA DE PREMSA

Els gestors donen a conèixer les limitacions de l’amnistia fi scal

central “es queda curta”. A la vegada, va afegir que “la manca de reglament sobre l’amnistia fi scal fa que la gent que es vol acollir a aquesta mesura estigui inquieta perquè no hi ha unes ins-truccions clares”. Altayó també va exposar que el Govern espanyol “no ho ha fet bé amb una norma d’amnistia fi scal que no obliga a retornar en el sis-tema fi nancer espanyol els diners defraudats que estan dipositats a bancs estrangers”. El ponent de la Comissió Fiscal del Col·legi també va criticar que “les petites fortunes que pot tenir un contri-buent a casa seva, mai sortiran a la llum perquè la norma no ho facilita”.

La darrera intervenció va ser la del catedràtic de Dret Financer i Tributari, Lluís Manuel Alonso, qui va tractar sobre el frau fi scal i va explicar que “aquest s’ha de perseguir dins d’un ordre cons-titucional” i va qualifi car la trentena de mesures per combatre el frau fi scal de coacció cap al con-tribuent i no cap a les empreses que treballen amb opacitat.

elg

esto

r

1514

ACTI

VITA

TS C

OL·

LEG

IALS

El 16 d’abril, Marc Giménez Bachmann, membre de la Junta de Govern i ponent de la Comissió d’Estrangeria del Col·legi de Gestors Adminis-tratius de Catalunya, va assistir a les primeres proves de tramitació d’estrangeria que va realit-zar la Subdirecció General al Colegio Ofi cial de Gestores Administrativos de Madrid.

El 24 d’abril va ser la data escollida per a la segona reunió on es va veure i comprovar en directe el fun-cionament del programa d’estrangeria del Col·legi de Madrid. El testeig del programari, desenvolupat per SIGA 98 per a la resta de gestors administratius de tot l’Estat, va permetre els funcionaris assis-tents comprovar si pot ser adaptat a l’ús de l’Ofi -cina d’Estrangers.

“Aquestes proves són un gran avenç a l’hora de formar els Gestors Administratius en el funciona-ment del programa, la qual cosa suposarà un pas endavant en la tramitació d’estrangeria, ja que ampliarà els supòsits de tramitació telemàtica de permís de residència i treball de segona renovació a la primera renovació”, va remarcar Marc Giménez.

ESTRANGERIA

La renovació telemàtica ja és una realitat

Es tracta de la quarta vegada que els futurs gestors catalans podran realitzar aquestes proves a Catalu-nya, sense necessitat de desplaçar-se a Madrid. La primera edició va tenir lloc l’any 2008. Fins alesho-res, els gestors administratius s’havien de despla-çar a la capital de l’Estat per examinar-se.

Requisits

Per poder presentar-se a aquesta convocatòria, cal que els aspirants siguin llicenciats en Dret, Ciènci-es Polítiques i Sociologia, Ciències Econòmiques i Empresarials, i Administració i Direcció d’Empreses o estiguin graduats en algun dels títols universitaris corresponents al vigent sistema universitari espa-nyol inscrit en el registre de títols universitaris acre-ditats del Consell de Col·legis de Gestors Adminis-tratius de Catalunya.

El temari de les proves ha estat elaborat pel Consell de Col·legis de Gestors Administratius de Catalu-nya. Principalment, els temes a tractar estan rela-cionats amb Dret Constitucional, Comunitari, Civil i Penal. A la vegada, hi haurà una part de Dret Admi-nistratiu, Laboral, Fiscal i Estatutari.

Les proves

Les proves es dividiran en dues parts. Un primer exercici que consta d’un qüestionari de cent pre-guntes test amb resposta múltiple i una única d’en-certada. Cada encert comporta un punt i per cada error se’n descompten 0,50. Per a la superació de l’exercici caldrà obtenir un mínim de 50 punts.

El segon exercici és la resolució d’un cas pràctic de gestió econòmica i/o administrativa a desenvolupar en tres preguntes. Cada pregunta es valora d’1 a 20 punts, i per a la superació de l’exercici cal obtenir un mínim de 30 punts sobre 60.

EXERCICI PROFESSIONAL

Nova convocatòria de proves per accedir a la professió de GA

El 25 d’abril va sortir publicat al DOCG núm. 6.115 la resolució per la qual la Gene-

ralitat de Catalunya, a través del Departament de Justícia, convoca una nova edició

–la quarta que té lloc a Catalunya- de les proves per obtenir el títol de gestor admi-

nistratiu. La data límit per inscriure’s a les proves va ser el dia 25 de maig de 2012

El Consejo General de Colegios de Gestores Ad-ministrativos de España va acordar amb l’Orga-nización Nacional de Ciegos Españoles (ONCE) publicitar la campanya de Renda 2011 entre els seus treballadors i associats oferint els serveis de confecció de la declaració de la renda dels gestors administratius. Per tal que el gestor estigui format

FISCAL

El Consejo ofereix informació sobre discapacitat en la campanya de la Renda

sobre les especifi citats de la discapacitat en la con-fecció de l’IRPF, i així poder donar un servei de qua-litat, el Consejo ha elaborat una guia exhaustiva de la fi scalitat que afecta la discapacitació.

Aquesta iniciativa és el resultat del conveni de col-laboració signat l’any 2011 entre el Consejo Ge-

VEHICLES

Suma d’esforços en el sector del motor

El Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya i el Gremi de Venedors de Vehicles a Motor van sig-nar el 28 de juny passat un acord de col·laboració per treballar conjuntament en benefi ci del sector de l’automoció.

El president del Col·legi de Gestors, Alfonso Lluzar, i el president del Gremi del Motor, Miguel Donnay, van destacar que l’objectiu principal de l’acord és aprofi tar sinèrgies entre les dues institucions relaci-onades amb el món del motor en benefi ci d’aquest, un dels sectors clau de l’economia catalana.

El conveni –que es va gestar arran de les neces-sitats del sector de l’automoció, especialment en aquests moments de crisi- permet que tots els ges-tors col·legiats puguin estar al dia de totes les nove-tats del sector del motor, es benefi ciïn dels serveis del Gremi i que les dues entitats treballin conjunta-ment per portar a terme projectes en comú.

D’aquesta manera, l’acord entre el Col·legi de Ges-tors Administratius i el Gremi del Motor permet dissenyar estratègies que afavoreixin els dos col-lectius, intercanviar informació d’interès, organitzar esdeveniments de forma conjunta, utilitzar vies de difusió de les dues organitzacions i defensar els in-teressos comuns.

Tant el president del Col·legi de Gestors com el del

Gremi del Motor consideren que l’acord al qual s’ha arribat és molt positiu, “ja que entre les dues en-titats podem arribar a representar part del sector de l’automoció i podem obtenir sinèrgies, pel fet de tenir objectius comuns”, va remarcar Alfonso Lluzar. Per la seva banda, Miguel Donnay va afegir que: “en la situació en què vivim és especialment positiu i necessari unir esforços entre organitzaci-ons que treballen per a un mateix fi ”.

A més, el president dels Gestors va destacar que “tant per als agremiats com per als col·legiats serà una forma d’utilitzar una plataforma comuna que els permetrà d’obtenir informació d’interès per al desenvolupament de la feina diària”.

El primer acte conjunt entre les dues entitats tindrà lloc el proper dia 10 de juliol en el marc de la segona Jornada de l’Automoció Barcelona organitzada per Fecavem i Faconauto, del qual el Gremi del Motor és membre adherit. A l’acte, hi participarà el Col-legi de Gestors Administratius de Catalunya, i el seu president, Alfonso Lluzar, intervindrà en una confe-rència per parlar de la transferència telemàtica.

El Col·legi està convençut que aquestes sinèrgies amb altres organismes, especialment en l’actual conjuntura econòmica i social, ajudaran als gestors administratius a millorar i els permetran disposar de més eines per a l’exercici de la professió.

El Col·legi de Gestors signa un conveni de col·laboració amb el Gremi de Venedors

de Vehicles a Motor

neral de Colegios de Gestores Administrativos de España i la Fundación ONCE.

Cal destacar que en les aproximadament 22 mili-ons de declaracions per l’IRPF que s’esperen per a l’exercici, prop de 2,5 milions de declaracions tin-dran alguna mena de vinculació amb la discapacitat.

elg

esto

r

17

ACTI

VITA

TS C

OL·

LEG

IALS

16

El Màster en Gestió Administrativa, una via per accedir a la professió

FORMACIÓ

El Màster Universitari en Gestió Administrati-va, promogut per la Universitat Abat Oliba CEU i l’Institut Superior de Gestió Administrativa de Catalunya (ISGAC), entitat constituïda pel Col·legi, proporciona una formació ofi cial de postgrau que prepara per a l’exercici professional de Gestor Ad-ministratiu, sense qüestionar la convocatòria pú-blica de les proves d’accés a la professió.

Amb aquesta fi nalitat, el Consell de Col·legis Ofi ci-als de Gestors Administratius de Catalunya reconeix aquest Màster per procedir, d’ofi ci, a la seva declaració d’equivalència en els processos convocats a Catalu-nya per a l’obtenció del títol de Gestor Administratiu.

Així mateix, el Màster preveu les noves exigèn-cies tècniques derivades de la implantació de les noves tecnologies de la informació, així com els nous requeriments de la funció assessora del Gestor Administratiu, molt especialment en el cas de les empreses. També proporciona els conei-xements d’economia fi nancera i comptabilitat no previstos per l’accés a la professió.

Aquest Màster universitari és un títol adaptat al nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i verifi cat favorablement per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA).

Accés al Doctorat

El Màster ha estat confi gurat també com a iniciació a la investigació, vinculat al programa de Doctorat en Humanitats i Ciències Socials de la UAO - CEU. Les matèries que componen el Màster Universitari en Gestió Administrativa responen a la necessitat que els participants adquireixin una capacitació in-tegrada i sistematitzada de les tècniques a emprar en l’àmbit de la gestió administrativa.

L’alumnat aconseguirà representar, assessorar i gestionar clients d’acord amb el vigent règim jurídic enfront dels òrgans de les administra-cions publiques i del procediment administra-tiu comú. Finalment, els alumnes es formaran com a gestors administratius amb uns conei-xements i unes competències professionals en tots els àmbits.

ACTI

VITA

TS C

OL·

LEG

IALS

El 26 d’abril va tenir lloc el lliurament dels be-nefi cis obtinguts amb la venda de les postals de Nadal del Col·legi de Gestors a Pallapupas, els pallassos d’hospital.

L’acte va tenir lloc a la seu del COGAC i hi van as-sistir, per part de l’onegé, la seva presidenta, Ànge-la Rosales, i per part del Col·legi de Gestors, el seu president, Alfonso Lluzar.

Com en anteriors edicions, les postals de Nadal del Col·legi de Gestors són solidàries i els benefi cis de la seva venda es destinen a una onegé que treballi, principalment, en la infància.

ACTIVITATS

Els gestors recolzen les iniciatives delsPallapupas

El desgavell immobiliari a Catalunya

PUBLICACIONS

“Sempre he estat un home amb inquietuds, amb ganes de fer coses”, ens explica Casimir Alsina, advocat, economista, censor jurat de comptes, ad-ministrador de fi nques, agent de la propietat immo-biliària i gestor administratiu amb més de 50 anys d’experiència. Als 84 anys, el Sr. Alsina acaba de publicar el llibre “El desgavell immobiliari a Catalu-nya”, escrit juntament amb la seva fi lla Anna, doc-tora en Dret per la Universitat alemanya de Tübir-gen i professora de la Universitat de Princenton.Editat per l’Abadia de Montserrat, l’estudi dóna una explicació a les causes de la desfeta fi nancera, i també aporta idees creatives per sortir del forat negre absolut.

“Al món fa falta moral i ètica. Ara domina la cob-dícia i aquesta no porta enlloc. És per això que cal un canvi de sistema i que els joves tinguin una al-

tra mentalitat. Quan jo era jove no existia aquesta ambició desmesurada; el jovent de la meva edat treballàvem de dia i estudiàvem de nit, i els caps de setmana marxàvem d’excursió”, remarca l’au-tor de l’obra.

El llibre sorprèn per la seva exhaustivitat en l’explo-ració de totes les vessants relacionades amb el que podem anomenar món immobiliari, des de l’estudi del sòl, del planejament, de la construcció, passant per la compravenda i el lloguer privat i públic, fi ns a la problemàtica intermediació en els negocis immo-biliaris. “Aquí hi ha un desgavell; no hi ha un ordre com trobem a d’altres països, com ara el Canadà o França”, remarca el Sr. Alsina. I és que costa de creure que de tot plegat se’n pugui trobar una pro-cedència, una llavor, i que aquesta se sintetitzi ni més ni menys que amb la manca d’ètica humana.

El desgavell immobiliari a Catalunya. Qüestions econòmiques i problemes moralsCasimir Alsina RibéAnna Alsina NaudiPublicacions de l’Abadia de Montserrat

elg

esto

r

1918

EIN

ES T

ECN

OLÒ

GIQ

UES

Gestionar estratègicament la marca en línia

La primera regla a evitar és la confusió mitjançant la creació de múltiples identitats, en conseqüència, diverses marques.

Combina les teves estratègies tradicionals i digitals

Nombrosos estudis han mostrat que el 80% dels treballs provenen dels contactes, ja sigui abans o després de l’apa-rició del web 2.0.

Les xarxes socials incrementen la velocitat i l’accessibili-tat, i les plataformes professionals de contactes professi-onals com són LinkedIn o Xing ofereixen increïbles opor-tunitats d’expandir la teva xarxa i conèixer les oportunitats d’ocupació.

Convida sistemàticament les persones que ja coneixes o amb les que entres en contacte a les teves xarxes en línia i verifi ca que és el que teniu en comú, i quins perfi ls interes-sants pot tenir el nou contacte. Si tens 5 contactes “nego-ci” per setmana, això signifi ca potencialment 20 contactes addicionals per setmana en la teva xarxa en línia.

Tenir una estratègia a les xarxes socials és avui crucial per als candidats de llocs de treball a l’estranger, però no cal deixar de banda la recerca de feina tradicional responent als anuncis publicats per les empreses.

En ampliar considerablement les nostres xarxes personals i professionals, s’ha multiplicat per deu la importància de la construcció d’una imatge professional, així com la neces-sitat de posar en marxa una “estratègia personal de marca en línia”. Utilitzar les xarxes socials per a la recerca de feina signifi ca des d’un principi tenir una estratègia en línia, i se-guir unes regles bàsiques.

Considerar-se com una marca duradora i crear aquesta

marca amb una visió de llarg termini

• Totes les persones en recerca de feina han de conside-rar el seu perfi l com un producte (un cartera d’avantatges i competències) preparat a ser llançat sobre mercats espe-cífi cs (en aquest cas el mercat de l’ocupació) gràcies a un coneixement profund d’objectius (empreses i llocs).

• Les comunitats de xarxes socials estan basades a com-partir interessos comuns. Per tant, tothom és potencial-ment i simultàniament empresa, client, candidat, proveïdor. Cal construir el perfi l en línia com es construiria una marca: crear una marca coherent, professional, a llarg termini, i d’acord amb la comunitat que has triat focalitzar-te.

• Es tracta més de comunicar sobre el teu “entorn” profes-sional que de presentar les teves competències.

• Para atenció a les paraules clau que utilitzes per descriure el teu “e-perfi l”, demana recomanacions a LinkedIn o Xing, però únicament a les persones pertinents.

• Fes un vídeo curt amb el teu CV a Youtube, només amb fi nalitats professionals.

Posicionar-se en competències clau

• Els blocs són un mitjà efi caç per demostrar el tema d’es-pecialització. Els grups de discussió de LinkedIin són parti-cularment útils per arribar a les persones que comparteixen els mateixos interessos.

Combinar les xarxes socials i els serveis mòbils permet

als reclutadors tenir un accés ràpid i directe al teu perfi l

Utilitza les xarxes socials per passar d’una estratègia màr-queting anomenada “Push” a una altra anomenada “Pull”.

EINES TECNOLÒGIQUES

Com utilitzar les xarxes socials per trobar feina?Les xarxes socials –com ara Linkedin, Xing, Smallworld, Twitter, Facebook, Youtube- han canviat la nostra manera de fer negocis, i les oportunitats per millorar la recerca de feina.

El racó del Bon VivantStars Brut NatureCastell Peralada

DescripcióStars és un cava Brut Nature de color groc clar, cristal·lí i brillant, amb un abundant des-preniment de fi nes bombolles que formen corona. En nas és net, amb notes fruitals i records de la criança. Sec, suau i complex en boca, té un gran equilibri gustatiu. PR

EU ·

7,5

€

Puntiapart 2010Celler La VinyetaDescripció

Vi negre criança elaborat amb un 85% de cabernet sauvignon i un 15% de samsó. De color cirera picota de capa intensa. En nas, vi llarg i d’elevada intensitat olfactiva. Aromes de fruita madura i minerals, com-binades amb aromes terciàries pròpies de la seva criança en barriques de roure. Molt equilibrat i concentrat en boca, amb tanins elegants i complexos.

Raimat Terra Chardonnay 2011Raimat

DescripcióRaimat Terra és un vi blanc 100% char-donnay de la DO Costers del Segre que respon a un concepte integral de sosteni-bilitat. D’un color groc intens amb refl exos verdosos, al nas presenta totes les aromes primàries de la varietat chardonnay, prés-sec, nectarina i especialment l’aroma de la poma Granny Smith, cítrics refrescants molt suaus.

PREU

· 7,

3 €

Divins Selecció’09 by fernandezcoca.comSa Vinya de Can Servera

DescripcióL’anyada de 2009 de Divins by Fernandezcoca.com està elaborada amb un 75% de sirà, un 15% de mantonegro i un 10% de cabernet sauvignon. D’un color vermell robí, presenta una bona intensitat aromàtica, net i amb notes de fusta balsàmica. La seva entrada és suau, càlida. Acidesa equilibrada.

PREU

· 13

€PR

EU ·

11,5

€

ACTIVITATS CULTURALS

Visita a la col·lecció d’art contemporani de la Fundació Sorigué i de les obres en procès de l’artista Antonio López.

Els Gestors Administratius van ser el primer col·lectiu que va veure la mostra, que va coincidir amb la visita de l’artista manxec a la ciutat de Lleida.

Visita a la Fundació Sorigué

El Departament de Cultura del Col·legi de Gestors va organitzar el divendres 25 de maig passat una visita guiada i exclusiva a la col·lecció d’art contem-porani de la Fundació Sorigué on tam-bé vam tenir l’oportunitat de veure obres en procés de la col·lecció parti-cular de l’artista Antonio López.

La Fundació Sorigué, constituïda pel matrimoni So-rigué, fa més de 20 anys que desenvolupa activitats socials, educatives i culturals. Des de l’any 1999, la Fundació treballa en la creació d’una col·lecció d’art contemporani internacional formada per més de 450 obres de totes les disciplines. Entre d’altres artistes representats, trobem: Anselm Kiefer, Berlin-de De Bruyckere, Bill Viola, Franz Ackermann, Tony Cragg, Chuck Close, David Hockney, Anish Kapoor, Daniel Richter, Doris Salcedo, William Kentridge, Antony Gormley, Albert Oehlen, Georges Segal, Juan Muñoz, Cristina Iglesias, Antonio López, Julio Vaquero, Antoni Tapies o Jaume Plensa, entre altres.

Antonio López ha fet el préstec de part de la seva col·lecció privada formada per pintura, escultu-ra i dibuixos a partir dels quals es pot conèixer el seu procés de treball. Conviuran amb obres de la Fundació Sorigué fi ns a fi nal del mes d’octubre de 2012. En tot moment vam estar acompanyats per Iolanda Vives, responsable del Departament d’Ex-posicions de la Fundació, qui ens va explicar el fons d’art que es complementava amb les obres propi-etat de l’artista.

En acabar la visita es va fer un dinar a El Celler del Roser. I a la tarda, es van veure dues exposicions més al Centre d’Art La Panera, acompanyats per Helena Ayuso, del Departament d’Educació: A la derriba de Juan López i El repartiment de Rogelio López Cuenca.

Més informació: www.fundacionsorigue.com

www.lapanera.cat

elg

esto

r

ACTI

VITA

TS C

OL·

LEG

IALS

2120

L’exposició ofereix un recorregut per la història de la construcció de torres i gratacels, partint del mite de la torre de Babel, una construcció que desafi ava les lleis naturals i el poder diví i que fou una font d’inspiració per a pintors europeus des del segle XIII al XIX, fi ns als gratacels pro-jectats al segle XXI.

Des de la creació del mite de la torre de Babel fi ns a l’aparició dels primers gratacels l’any 1850 als Es-tats Units, el model s’ha reproduït regularment en el món entre els segles XX i XXI. Les torres refl ec-teixen un dels aspectes més importants de la mo-dernitat i constitueixen referències indispensables en termes de planifi cació urbana. El gratacel és una de les icones de la modernitat. La imatge del grata-cel ha passat a esdevenir una resposta interessant a la manca d’espai, no només a les grans ciutats d’occident, sinó arreu del món. L’adopció de les no-ves i més sofi sticades tecnologies obre un camp per a la seva renovació i la resposta a nous pro-blemes i a sensibilitats complexes. Altura, tecnolo-gia, sostenibilitat, creativitat i caràcter emblemàtic, conciliació de la funcionalitat i impacte estètic són qüestions cabdals i plenes d’actualitat.

Aquesta exposició ambiciona explorar, a través de pintures, gravats, dibuixos, maquetes, fotografi es i fi lms, la diversitat d’arquitectures que a través del

Torres i gratacelsDe Babel a Dubai

Du Zhenjun, Winds, 2010. Fotomuntatge

ACTIVITATS CULTURALS

Coincidint amb Les Nits d’Estiu a CaixaForum Barcelona, els gestors, col·laboradors, familiars i amics van celebrar la sisena edició de La Nit del Gestor, activitat de lleure que vol ser un moment de retrobament amb els companys

Sisena edició de La Nit del Gestor

temps han demostrat una recerca de l’inaccessible, per la seva desmesura i pel seu desig de vèncer qualsevol límit material.

Tots aquests dois a l’Auditori de CaixaForum

A les 21 h… el grup va poder assistir a la repre-sentació de Tots aquests dois, a l’Auditori de CaixaForum, un espectacle de Pep Tosar sobre Guillem d’Efak. El cabaret literari que es va pro-posar és un espectacle biogràfi c que fa servir la música en directe, la poesia, i l’audiovisual en clau de documental fi ccionat. Viatge des de l’exterior cap a l’interior de Guillem d’Efak, dotat d’una intel-ligència humanista fora de mida, que va viure en permanent acte de rebel·lia.

Més informació: www.laCaixa.es/ObraSocial

CaixaForum Barcelona

Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8

08038 – BarcelonaPep Tosar, interpretació, dramatúrgia i direcció / David Mengual, piano / Marc Cuevas, contrabaix / Oriol Roca, bateria

Gràcies al conveni signat amb CaixaForum, els nombrosos assistents

van poder gaudir d’una visita comentada, exclusiva i gratuïta a l’ex-

posició Torres i gratacels. De Babel a Dubai (a les 20 h), i d’entrada

gratuïta al cabaret literari Tots aquests dois (a les 21 h).

Dimecres 11 de juliol passat, a les 20 h, es va organitzar una visita guiada a l’exposició Torres i Gratacels. De Babel A Dubai, I el col·lectiu va disposar de localitats gratuïtes per a l’espectacle Tots Aquests Dois

ACTIVITATS CULTURALS

Tarda d’art a Sitges!

Més informació:

www.fundacio-stampfl i.org

www.hotelestela.com

ACTIVITATS CULTURALS

Gràcies al conveni amb CaixaForum Barcelona

els gestors, col·laboradors, familiars i amics

van poder assistir a dues de les grans exposici-

ons que aquest any han tingut lloc a Barcelona.

Les dues visites van ser guiades, exclusives i

gratuïtes per al col·lectiu.

Més d’una seixantena de gestors van formar els dos grups que van visitar l’exposició de Dela-croix (1798-1863), que va tenir lloc el dia 15 de maig passat, i la de Goya. Llums i ombres, el dia 17 de maig passat.

A l’exposició Delacroix (1798-1863) es van veure més de 130 obres del gran pintor francès, una de les fi gures més destacades del romanticisme, com ara Grècia expirant a les ruïnes de Mesolóngion (Museu de Belles Arts, Bordeus), un dels esbossos de la Mort de Sardanàpal (Museu del Louvre, París) o Dones d’Alger a les seves habitacions (Museu del Louvre, París). Organitzada conjuntament per l’Obra Social “la Caixa” i el Museu del Louvre en el marc d’un acord de col·laboració, és la més impor-tant que s’ha organitzat a Espanya al voltant de la fi gura de Delacroix.

Delacroix i Goya

Exitosa visita a la col·lecció d’art contemporani de la Fundació Stämpfl i i a l’exposició Erró. L’ull planetari. Seguidament còctel a l’hotel Estela Barcelona, l’Hotel de l’Art.

Els gestors, col·laboradors, familiars i amics van

tenir l’oportunitat d’assistir a aquestes visites

guiades i exclusives.

El Departament de Cultura del Col·legi de Gestors va oferir el 5 de juliol passat, a les 19 h, una visita guiada i exclusiva a la col·lecció d’art contempora-ni de la Fundació Stämpfl i (plaça de l’Ajuntament, s/n, de Sitges), on es va tenir l’oportunitat de veure obres de l’artista islandès Erró en l’exposició L’ull planetari. En tot moment els assistents van ser acompanyats pel matrimoni Anna Maria i Pere Stämpfl i, que van venir expressament des de París per rebre el grup. La Fundació Stämpfl i es va inaugurar l’any 2011. El centre està ubicat al cor de Sitges i ocupa dos edifi cis connectats: l’antic Mercat del Peix i part de l’edifi ci de Can Mec. La Fundació va néixer el 2006, impulsada pel matrimoni Stämpfl i, que des del 1971 manté una vinculació intensa i viva amb Sitges. Amb el suport de l’Ajuntament de Sitges i de la Generalitat, la Fundació reuneix actualment més de 80 obres cedides gratuïtament a la Funda-ció per artistes com ara: François Arnal, Eduardo Arroyo, Tom Carr, Philippe Cazal, Miguel Chevalier, Robert Combas, Guy de Rougemont, Jean- Michel Sanejouand, Jan Voss, Michael Warren i Joel-Peter Witkin, entre altres. L’obra d’Erró (Olafsvik, Islàndia, 1932) es pot veure per primera vegada a Catalunya, gràcies a l’expo-sició inaugurada a la Fundació Stämpfl i, L’ull pla-

netari, confi gurada per una trentena de pintures i collages del cosmopolita i reconegut creador. Es tracta d’obres que refl ecteixen algunes de les ca-racterístiques del seu treball, centrat en la mani-pulació de milers d’imatges procedents dels mass media, del còmic o de la història de l’art, amb les quals l’artista ironitza sobre les contradiccions del món contemporani. En acabar la visita el col·lectiu es va aturar a la cru-ïlla entre l’avinguda Sofi a i el carrer dels Capellans per veure l’escultura d’Antoni Roselló (33 m de ferro corten), una proposta diferent a les intervenci-ons escultòriques que s’implanten a les rotondes, atesa la seva visualització i la no ocupació del cen-tre de la intersecció.

Tot seguit el grup es va dirigir fi ns al Port d’Aigua-dolç, concretament a l’hotel Estela Barcelona (avinguda del Port d’Aiguadolç, 8), on després d’un còctel, es va tenir l’oportunitat de visitar obres d’artistes com són Grau Garriga, Josep Maria Subi-rachs, Josep Puigmartí, Antoni Xaus, Quim Hereu, Paco Durán, Xesco Mercè, Juan Iriarte o Marc Villa-longa; a més d’algunes de les habitacions intervin-gudes per artistes. En acabar els assistents es van quedar a sopar al restaurant de l’hotel.

La visita a l’exposició Goya. Llums i ombres, for-mada per gairebé un centenar d’obres, va oferir un recorregut cronològic per l’obra del mestre. Una importantíssima selecció articulada en forma de petits relats visuals sobre els grans temes abor-dats per l’artista al llarg de la seva vida. L’exposició es va presentar a Barcelona en el marc de l’acord de col·laboració entre l’Obra Social “la Caixa” i el Museu del Prado, i s’hi incloïen peces tan desta-cades com ara La Maja vestida, El para-sol, Vol de bruixes o Encara aprenc.

Erró: Coup de vent (2000)