1

Ensenyament d’Odontologia

Curs 2007-08

ASSIGNATURA: Odontologia Preventiva i Comunitària

CODI: 141025

DEPARTAMENT: Odontoestomatologia

PROFESSORAT: Dr. Emili Cuenca Sala i Dra. Isabel Martínez Lizan

CRÈDITS: 9

TIPUS: obligatòria

IMPARTICIÓ: anual

CICLE: segon

CURS: tercer

1. INTRODUCCIÓ L’odontologia preventiva és la part de l’odontologia que s’ocupa dels diferents mètodes de promoció de la salut oral i de prevenció de les malalties orals, independentment de si aquests mètodes s’usen individualment o col·lectivament. L’odontologia comunitària és la disciplina responsable del diagnòstic, de la prevenció i del tractament dels problemes de salut oral de la comunitat. L’odontologia comunitària no es limita únicament a evitar la malaltia de la comunitat, sinó que també té a veure amb totes aquelles funcions relacionades amb la restauració de la salut i amb les funcions generals o de serveis en relació amb la planificació i l’administració sanitària. 2. PLA D’ESTUDIS El Reial Decret 970/1986 d’11 d’abril de 1986, que disposa la creació del Títol Oficial de Llicenciatura en Odontologia i especifica els coneixements i experiències necessàries per a la seva obtenció, inclou l’Odontologia Preventiva i Comunitària entre les matèries troncals obligatòries. Les directrius generals dels plans d’estudi que s’establien al Reial Decret 970/1986 es modifiquen amb l’aparició del Reial Decret 1418/1990 de 26 d’octubre de 1990. En la nova normativa, l’Odontologia Preventiva i

2

Comunitària continua considerant-se com a matèria troncal. En l’acord de 28 de setembre de 1992 del Consell d’Universitats i la Resolució de la Universitat de Barcelona de 23 de novembre de 1992 s’assenyala que els continguts de la matèria Odontologia Preventiva i Comunitària s’impartiran el tercer any de la llicenciatura, tenint assignats nou crèdits, quatre i mig de caràcter teòric i els quatre i mig restants de caràcter pràctic-clínic. 3. PROFESSORAT Per impartir els coneixements de l’assignatura Odontologia Preventiva i Comunitària, el Departament hi ha adscrit el professorat següent: Catedràtic: Dr. Emili Cuenca Sala Professora titular: Dra. Isabel Martínez Lizán Professorat associat: Dra. Teresa Álvarez Sánchez

Dr. Elías Casals Peiró Dra . Meritxell Calatayud Mañosa Dra. Cristina Nevot González Dr. German Pareja Pané Dra. Angels Jiménez Pereiro

Dra. Valentina Muñoz Bollas 4. PREREQUISITS Es recomana tenir aprovades les assignatures ‘Epidemiologia i Salut Pública’ i ‘Bioestadística’ a fi de tenir més garanties d’assolir els objectius de l’assignatura. 5. COMPETÈNCIES QUE ES DESENVOLUPEN EN L’ASSIGNATURA 1. Tenir coneixement dels conceptes d'intervenció mínima i ser competent en proporcionar un enfocament global dels hàbits bucals. 2. Ser competent en aplicar tractaments basats en la evidència 3. Ser competent en proporcionar les instruccions d'higiene bucal i en l'aplicació de les mesures preventivo-terapèutiques específiques en cada cas. 4. Ser competent en educar als pacients en lo concernient a la etiologia i prevenció de les malalties bucals i en motivar-los per assumir responsabilitats en relació amb la seva salut bucal. 5. Ser competent en prescriure i monitoritzar els efectes dels agents farmacològics apropiats incloent-hi el control químic de la placa dental. 6. Ser competent en proporcionar consell dietètic i d'educació nutricional rellevant per la salut bucal. 7.Tenir coneixement dels efectes del tabac en la salut bucal i de les maneres que permeten ajudar al pacient que desitja deixar de fumar. 8. Ser competent en desenvolupar estratègies per predir, prevenir i corregir deficiències en les tècniques d'higiene oral del pacient, així com

3

proporcionar estratègies per controlar nàbits orals adversos i alteracions de la funció bucal. 9. Ser competent en avaluar els resultats dels tractaments i dissenyar un pla de manteniment integral de salud bucal individualitzat per el pacient segons el seu risc. 10. Ser competent en la execució de procediments preventius i restauradors que preserven les estructures bucals, i que prevenen les malalties i promouen una bona salud bucal. 11. Ser competent en l'aplicació dels principis de la promoció de la salud i de la prevenció de la malaltia. 12. Tenir coneixement de la organització i de la provisió d'assitència sanitària en l'atenció primària, especialitzada i hospitalària. 13. Tenir coneixement dels procediments encaminats a efectuar el diagnòstic de salut en la comunitat i saber interpretat els resultats. 14. Tenir coneixement de la importància de les mesures preventives orientades a la comunitat. 15. Tenir coneixement de les repercusions de les tendències demogràfiques i epidemiològiques en la pràctica de la odontologia. 16. Ser competent en la elaboració i execució de programes de salut i tenir coneixement de la coordinació interinstitucional i interprofessional necessària per a la seva execució. 17.- Tenir coneixement de les complexes interaccions entre els factors ambientals, socials i conductuals amb la salut oral i general. 6. OBJECTIUS

Objectius generals o institucionals El pla d’estudis de la Universitat de Barcelona, conduent a l’obtenció del títol oficial de llicenciat en odontologia, publicat en el BOE del 2 d’abril de 1987, estableix clarament els objectius educatius generals: a. “Proporcionar a l’interessat els coneixements, destreses i actituds que es requereixen per a la prevenció, diagnòstic i tractament de les anomalies i malalties de les dents, la boca, les mandíbules i els teixits corresponents. b. Formar-li en el mètode científic aplicat a l’estudi, l’avaluació i la solució dels problemes de la salut dental. c. Preparar-lo perquè continuï individualment la seva formació durant tota la seva vida professional. d. Capacitar-lo perquè pugui orientar-se, eventualment, cap a l’especialització, la investigació i la docència. “ Del mateix text, i per la seva directa relació amb la disciplina, objecte d’aquest concurs, es trien els següents objectius de la matèria: ”Durant el segon cicle, l’estudiant ha de completar la seva formació adquirint els coneixements teòrics i pràctics, les destreses i actituds que el capacitin per realitzar les diverses activitats implicades en la

4

prevenció, diagnòstic i tractament de les anomalies de les dents, la boca, les mandíbules i els teixits corresponents i en l’atenció a la salut oral” Amb tal finalitat deu: ”Capacitar-se per adoptar les mesures higièniques i profilàctiques personals i comunitàries, necessàries per a la prevenció de les malalties i la promoció de la salut oral. Capacitar-se per contribuir a la planificació de l’assistència sanitària de la comunitat: - Identificant els problemes de salut oral i analitzant-los en els seus diferents aspectes (biomèdics, ambientals, socials, econòmics i legals). - Col·laborant en l’execució dels plans d’assistència sanitària i de promoció de la salut.. - Participant en l’educació sanitària. Objectius intermedis Els objectius intermedis en Odontologia Preventiva i Comunitària podrien concretar-se en els següents: 1. Adquirir les destreses i actituds necessàries en l’exploració clínica del pacient. Obtenir i avaluar dades clíniques, radiològiques i complementàries del pacient i fer un plantejament diagnòstic, pronòstic i terapèutic del seu estat de salut oral. 2. Distingir les característiques del diagnòstic i la terapèutica en l’atenció odontològica individualitzada, davant els mètodes i programes a desenvolupar en l’atenció odontològica col·lectiva. 3. Identificar els agents etiològics i de risc de les malalties orals. 4. Descriure els factors epidemiològics de les malalties orals. 5. Explicar i realitzar els principals mètodes per al control i la prevenció de les malalties orals. 6. Dominar les tècniques d’educació sanitària a nivell individual i comunitari. 7. Descriure l’estat de salut oral i les necessitats de tractament odontològic en la seva comunitat. 8. Descriure l’estructura actual dels serveis sanitaris i socials en relació amb la salut oral a Espanya. La descripció detallada dels objectius específics es presentarà al capítol

5

de programació, de forma separada per als diferents blocs temàtics en els quals s’han agrupat els continguts de la matèria.

1. DESENVOLUPAMENT DE L’ASSIGNATURA

Domini cognoscitiu Els quatre crèdits i mig del qual consta la disciplina d’Odontologia Preventiva i Comunitària, un total de 37 temes, s’exposen en lliçons magistrals de 50 minuts de durada, aproximadament. En la disciplina d’Odontologia Preventiva i Comunitària d’aquesta Facultat, durant el primer quadrimestre es realitzaran setmanalment seminaris en grups reduits. Als seminaris es tractaran els diversos temes des d’un punt de vista pràctic, encara que posant èmfasi en les bases científiques de les normes i procediments discutits i recolzant-se en la literatura rellevant sobre cada tema. Un dels objectius principals dels seminaris és tractar el fonament teòric de les pràctiques clíniques que es realitzaran en el segon quadrimestre, així com detenir-se en aspectes d’aplicació pràctica que no es tracten a la clínica, com pot ser la forma d’establir un control continuat a llarg termini del pacient, etc. Domini sensitiu motor Inclou tots els tipus d’aprenentatge el denominador comú del qual són les pràctiques, entenent com a tals el conjunt d’activitats en les quals s’apliquen els coneixements teòrics adquirits en les classes i seminaris, i orientats a crear destreses. En l’àmbit didàctic, els coneixements pràctics tenen una doble acceptació: - Realització d’activitats orientades a adquirir destreses. - Conjunt d’exercicis, duts a terme sobre la realitat, per capacitar professionalment l’alumne que aprèn. Consisteix a situar l’alumne davant de realitats concretes, de les que haurà d’aprendre per respondre en el futur a les experiències socials que li demandarà l’exercici de la seva professió. Domini afectiu Actitud és el comportament representatiu d’un sentiment o convicció; una disposició persistent a actuar positivament o negativament cap a una persona, grup, objecte, situació o valor.

6

Aquest camp té com a objectiu final aconseguir que l’alumne desenvolupi una actitud positiva davant els pacients i la societat, cap a la professió odontològica en general, i cap a l’Odontologia Preventiva i Comunitària en particular, i els seus objectius s’assoleixen mitjançant les tutories.

Les tutories són un temps prefixat en el qual el professor està a disposició dels alumnes, per a la seva orientació en l’estudi de la disciplina, ajudant-los a superar les dificultats de l’aprenentatge i recomanant-los les lectures, experiències i treballs que el professor consideri necessaris, podent aquells consultar qualsevol dubte o problema que se’ls plantegi al llarg del curs en relació amb la disciplina.

4.1.- PROGRAMA TEÒRIC

El currículum estableix una càrrega horària de quatre crèdits i mig, que s’han distribuït en tres grans apartats: introducció a l’assignatura, odontologia preventiva i odontologia comunitària. Aquests apartats contenen els nou blocs temàtics que agrupen les trenta-sets lliçons o temes del programa. La programació de la part teòrica s’especificarà per blocs temàtics incloent els següents aspectes: - Contingut especificat per temes. - Objectius específics del bloc temàtic. - Bibliografia bàsica de consulta per a l’alumne. I. Introducció Bloc temàtic 1. Definicions i conceptes CONTINGUTS Tema 1. Odontologia preventiva i comunitària: evolució històrica i concepte actual. Tema 2. La salut oral i què la determina. Concepte de prevenció i promoció de la salut. Les estratègies en odontologia preventiva. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Definir el concepte de salut a partir de la definició proposada per l’OMS, per arribar al concepte dinàmic de salut. 2. Analitzar els determinants o condicionants de la salut i de la malaltia en els individus, grups i col·lectivitats. 3. Analitzar cada un dels determinants en relació amb la salut bucal.

7

4. Descriure la importància relativa de cada un dels determinants de la salut als països desenvolupats. 5. Presentar la distribució de les despeses públiques destinades al sector sanitari i sanitari-dental, en funció dels determinants de la salut. 6. Comparar la distribució de les despeses públiques amb la importància relativa dels determinants. 7. Extreure conclusions sobre les prioritats futures de la salut bucal comunitària als països desenvolupats. 8. Definir el concepte actual d’Odontologia Preventiva. 9. Definir el concepte actual d’Odontologia Comunitària. 10. Assenyalar les diferències entre Salut Pública i Salut Comunitària. 11. Analitzar els conceptes ampli i restringit d’Odontologia Preventiva. 12. Definir el concepte d’història natural de la malaltia. 13. Explicar els períodes de la història natural de la malaltia. 14. Distingir els nivells de prevenció, segons el concepte de Leavell i Clark. 15. Definir el concepte de prevenció primària, secundària i terciària. 16. Descriure les mesures de prevenció específiques i inespecífiques. 17. Presentar exemples de mesures de prevenció inespecífica i específica en Odontologia. 18. Descriure els nivells d’aplicació de mesures preventives en Odontologia. 19. Explicar la necessitat de la integració de l’Odontologia Preventiva en l’Atenció Primària. BIBLIOGRAFIA

Cuenca E, Baca P. Odontología preventiva y comunitaria: principios métodos y aplicaciones. 3ª ed. Barcelona: Masson, 2005. Piedrola G, Gálvez R, Sierra A, Sáenz M, Gómez L, Fernández Crehuet J, Salleras L, Cueto A, Gestal JJ. Medicina preventiva y salud pública. 10a ed. Barcelona: Salvat, 2001. Rose G. The strategy of preventive medicine. Oxford: Oxford University Press, 1992.

II. Odontologia preventiva Bloc temàtic 2. Prevenció de la càries dental CONTINGUTS Tema 3. Càries dental. Bases científiques per prevenir-la. Els factors de risc. Tema 4. Placa bacteriana i càries. Pel·lícula adquirida. Fisiologia i patogènia de la placa bacteriana. Concepte de placa cariogènica. Tema 5. Mètodes per al control i l’eliminació de la placa bacteriana I. Mètodes mecànics. Raspallat de dents. Higiene interproximal. Profilaxi professional. Tema 6. Mètodes per al control i l’eliminació de la placa bacteriana II. Mètodes químics de control de la placa.

8

Tema 7. Sucre i càries. Evidència científica de la relació entre el sucre i la càries. Concepte de dieta i nutrició. Efectes locals de la dieta en relació amb la càries. Avaluació i control del poder cariogènic de la dieta. Tema 8. Fluor i prevenció de càries. Els fluorurs i la seva relació amb la càries: perspectiva històrica i situació actual. Bases científiques de l’actuació del fluor en relació amb la prevenció de la càries. Tema 9. Metabolisme del fluor. Absorció, distribució i eliminació. Mecanismes d’actuació. Fluorosi: característiques i classificació en relació amb la seva gravetat. Contingut en fluor dels productes dentals: el dosatge. Tema 10. Fluor sistèmic: fluoració de les aigües de proveïment públic. Suplements dietètics. Fluoració de la sal. Fluoració d’altres vehicles. Tema 11. Actuació tòpica del fluor. Mecanisme d’acció. Utilització racional dels agents tòpics del fluor. Mètodes d’aplicació. Tema 12. Actuació tòpica del fluor: mètodes d’aplicació professional. Metodologia i pautes de tractament. Mètodes d’autoaplicació. Pautes de tractament. Tema 13. Segelladors de fissures. Bases científiques per a la utilització de segelladors. Indicacions i metodologia d’aplicació a la clínica. Utilització en programes comunitaris. Tema 14. Saliva i salut oral. Les proves salivals i la identificació del risc de càries. Tema 15. Concepte i identificació del risc de càries. La càries com a malaltia i la càries com a lesió. Les proves salivals i la identificació del risc de càries. Tema 16. Pautes d’actuació d’acord amb el risc individual de càries. Presa de decisions en relació amb tractaments no invasius de la càries. OBJECTIUS ESPECIFICS 1. Descriure breument els mecanismes etiològics de la càries, d’acord a la teoria ecològica. 2. Descriure les característiques de la placa bacteriana cariogènica. 3. Descriure les característiques d’un raspall dental correcte. 4. Descriure els principals tipus de fil dental. 5. Discutir l’efectivitat de les mesures d’higiene oral, en relació amb la prevenció de càries. 6. Explicar els avantatges i inconvenients del control químic de la placa bacteriana. 7. Definir els termes dieta i nutrició. 8. Presentar un breu record històric de la introducció i difusió del sucre als països desenvolupats. 9. Descriure els nivells i tendències del consum de sucre a Espanya i en la resta de països de la CEE. 10. Explicar breument els estudis epidemiològics sobre sucre i càries en general, i la investigació de Vipelhom en particular, destacant la importància

9

de les seves conclusions en relació amb el sucre i la càries. 11. Descriure les mesures d’informació i educació sanitària per reduir el consum excessiu de sucre. 12. Destacar les principals característiques dels edulcorants no cariogènics. 13. Presentar un breu record històric sobre el descobriment de les propietats preventives del fluor sobre la càries dental. 14. Descriure la sèrie d’estudis epidemiològics que van portar al descobriment del fluor com a element preventiu de càries. 15. Exposar els mecanismes preventius del fluor, emfatitzant la seva acció remineralizadora. 6. Citar les vies d’incorporació del fluor a l’esmalt. 17. Assenyalar les dosis letals d’ió fluor en mg. per kg. de pes. 18. Assenyalar les dosis a partir de les quals poden produir-se intoxicacions cròniques de fluor. 19. Presentar un breu record històric de la fluoració de les aigües d’abastament públic. 20. Descriure la situació actual de la fluoració de les aigües al món. 21. Exposar cuales són els avantatges de la fluoració de les aigües respecte als altres mètodes d’ús del fluor. 22. Descriure quinal és la situació actual de la fluoració de les aigües a Espanya. 23. Exposar i discutir quins són els arguments més utilitzats per oposar-se a la fluoració de les aigües potables. 24. Assenyalar les variables a tenir en compte per dosificar els suplements de fluor. 25. Explicar quin és el mecanisme d’acció del fluor per via tòpica. 26. Explicar l’efectivitat dels diferents mètodes d’actuació preventiva del fluor. 27. Justificar la tècnica dels segelladors de fissures. 28. Descriure l’acció protectora del fluor a les diferents superfícies de la dent. 29. Descriure l’evolució de la càries i la seva localització al llarg del temps en països amb experiència en programes preventius de fluor. 30. Exposar les prioritats en relació amb edat i peces dentàries per rebre segelladors de fissures. 31. Descriure les funcions de la saliva i el seu efecte sobre l’equilibri del medi oral. 32. Diferenciar la malaltia de càries de la lesió de càries. 33. Definir el concepte de risc de càries 34. Descriure els factors de risc principals de la malaltia de càries. 35. Esmentar les proves salivals de risc de càries més freqüents. 36. Explicar la relació entre nivells elevats de lactobacils i càries. 37. Explicar la relació entre nivells elevats d’E. mutans i càries. 38. Exposar l’abast i limitacions de la immunització contra la càries dental en éssers humans. BIBLIOGRAFIA

Cuenca E, Baca P. Odontología preventiva y comunitaria: principios métodos y aplicaciones. 3ª ed. Barcelona: Masson, 2005.

10

Almerich JM, Cabedo B, Eustaquio MW, Montiel JM. Situación actual de la fluorización en España. Informe técnico de SESPO nº 1 (1988/1). Arch Odont-Estom Prev y Comunit, 1999; 15: 504-510. Anderson M, Bales D, Omnell KA. Modern management of dental caries: the cutting edge is not the dental bur. JADA, 1993; 124: 37-44. Bachelor P, Sheiham A. The limitations of a ‘high risk’ approach for the prevention of dental caries. Community Dent Oral Epidemiol, 2002; 30: 302-12. Burt BA, Eklund SA. Dentistry, dental practice, and the community. 4th ed. Philadelphia: Saunders, 1992; 52-112. Consensus statement on diet of the FDI’s Second World Conference on Oral Health Promotion. Int Dent J, 2000; 50: 115-174. Fejerskov O, Kidd E (ed.). Dental caries. The disease and its clinical management. Oxford: Blackwell Munksgaard, 2003; 189-223. García R, Serra Ll. Contribución de la epidemiología a la evaluación del poder cariogénico de la dieta. Rev. Sal. Púb., 1997; 5: 49-68. Krasse B. Why was the Vipeholm study done and why have this symposium? Scan J Dent Res, 1989; 97: 99-102. Llodra JC, Bravo M, Baca P. Análisis de la retención de los selladores de fisuras: revisión de los artículos aparecidos entre 1975-1990. Arch Odont-Estom Prev y Comunit, 1992; 4: 61-73. Serra Ll, García R, Ramón JM, Ribas L, Manau C, Cuenca E, Salleras Ll. Azúcar y caries: aproximación a la situación epidemiológica en Cataluña y resultados de un estudio transversal. Arch Odont-Estom Prev y Comunit, 1993; 9 (II): 675- 686. Sheiham A, Watt RG. The common risk factor approach: a rational basis for promoting oral health. Community Dent Oral Epidemiol, 2000; 28: 399-406. Simonsen RJ. Pit and fissure sealant: review of the literature. Pediatr Dent, 2002; 24(5): 393-414. Cortes J (ed.). Simposio Fluor 2000 (SESPO). Actualidad, dosificación y pautas de tratamiento. Valencia: Promolibro, 2000. Almerich JM (ed.). Simposio Saliva y Salud Dental (SESPO). Valencia: Promolibro, 1998. Llena Puy C, Martínez Lizan I (ed.). Simposio Usos e Indicaciones de los Antimicrobianos Orales (SESPO). Valencia: Promolibro, 2005.

11

Steven M, William H, Brian A. Recommendations for using fluoride to prevent and control dental caries in the United States 2001. <www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/rr5014a1.htm>. Uso apropiado de los suplementos fluorados en la prevención de la caries dental. Informe de la Conferencia de Consenso de la Asociación Dental Canadiense, Toronto, Canadá, 28-29 de Noviembre 1997. Arch Odonto-Estom Prev y Comunit, 1999; 15(4): 178-185.

Bloc temàtic 3. Prevenció de les malalties periodontals CONTINGUTS Tema 17. Bases científiques per a la prevenció i el control de les malalties periodontals. Epidemiologia. Concepte actual. Factors etiopatogènics. Classificació. Susceptibilitat individual. Factors de risc i factors de predicció. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Conèixer l’epidemiologia de les malalties periodontals. 2. Desenvolupar les estratègies a seguir per a la prevenció de les malalties periodontals. 3. Descriure els índexs periodontals més comuns. 4. Diferenciar els conceptes de gingivitis i periodontitis. 5. Conèixer els factors modificadors locals i sistèmics de les malalties periodontals. 6. Citar la classificació actual de les malalties periodontals. 7. Diferenciar els conceptes de periodontitis en fase activa i en fase inactiva. 8. Establir el nivell de risc del pacient periodontal. 9. Conèixer les tècniques de prevenció i control de les malalties periodontals. 10. Conèixer la problemàtica de la prevenció de les malalties periodontals a nivell comunitari. BIBLIOGRAFIA

Cuenca E, Baca P. Odontología preventiva y comunitaria: principios, métodos y aplicaciones. 3ª ed. Barcelona: Masson, 2005. García RI, Henshaw MM, Drall EA. Relación entre las enfermedades periodontales y la salud sistémica. Periodontology, 2000 (edición española 2002); 1: 21-36. Philstrom BL. Evaluación del riesgo periodontal, diagnóstico y planificación del tratamiento. Periodontology, 2000 (edición española 2002); 1: 37-58. Sanz M (ed.). Primer workshop ibérico. Control de placa e higiene oral. Madrid: Ergon, 2003.

12

Schenkein HA. Factores de riesgo genéticos en la enfermedad periodontal. Periodontology, 2000 (edición española 2003); 5: 79-90.

Bloc temàtic 4. Prevenció del càncer oral CONTINGUTS Tema 18. Prevenció del càncer oral. Epidemiologia. Factors de risc. Diagnòstic precoç. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Conèixer l’epidemiologia del càncer oral. 2. Enumerar els factors de risc del càncer oral, emfatitzant el paper del tabac i l’alcohol. 3. Justificar la importància del diagnòstic precoç 4. Conèixer les mesures preventives del càncer oral. 5. Conèixer les complicacions orals secundàries al tractament del càncer amb radioteràpia o quimioteràpia. 6. Indicar les mesures preventives que s’han d’instaurar abans, durant i després d’un tractament amb radioteràpia o quimioteràpia. BIBLIOGRAFIA

Cuenca E, Baca P. Odontología preventiva y comunitaria: principios, métodos y aplicaciones. 3ª ed. Barcelona: Masson, 2005. Nieto A, Ramos MR. Rising trends in oral cancer mortality in Spain, 1975-94. J Oral Pathol Med, 2002; 31(3): 147-52.

Bloc temàtic 5. Prevenció dels traumatismes dentals i alteracions de l’esmalt CONTINGUTS Tema 19. Prevenció dels traumatismes dentals. Alteracions de l’esmalt: prevenció de l’erosió, de l’abrasió i de l’atrició. OBJECTIUS ESPECÍIFICS 1. Explicar les causes més freqüents de fractures dentàries en les diferents edats. 2. Enumerar els factors predisponentes a fractures dentàries. 3. Resumir l’epidemiologia descriptiva de les fractures dentàries. 4. Enumerar els beneficis potencials que brinden els protectors bucals en l’esport. BIBLIOGRAFIA

13

Cuenca E, Baca P. Odontología preventiva y comunitaria: principios, métodos y aplicaciones. 3ª ed. Barcelona: Masson, 2005. Andreasen JO, Andreasen FM. Lesiones dentarias traumáticas. Madrid: Panamericana, 1990. Johsen DC, Winters JE. Prevención de traumatismos intrabucales en los deportes. En: Ranalli DN. Odontología del deporte. Clínicas odontológicas de Norteamérica. México: Interamericana/McGraw-Hill, 1991; 645-654. Guevara PA, Ranalli DN. Técnicas para fabricar protectores bucales. En: Ranalli DN. Odontología del deporte. Clínicas odontológicas de Norteamérica. México: Interamericana/McGraw-Hill, 1991; 655-670. DiAngelis AJ, Bakland LK. Clasificación de los traumatismos dentales. JADA, 1999; 2(3): 10-29. Forner L, Llena MC, Amengual J. Actitud preventiva ante los traumatismos dentarios. Arch Odonto-Estom, 1999; 15(4): 155-162. Casanova G et col. Prevención específica de los traumatismos dentales de origen deportivo. Arch Odonto-Estom, 2000; 16(3): 170-176. Holbrook WP, Árnadóttir IB, Kay EJ. Prevention. Part 3: prevention of tooth wear. Br Dent J, 2003; 195: 75-81. Litonjua LA, Andreana S, Bush PJ, Cohen RE. Tooth wear: attrition, erosion and abrasion. Quintessence Int, 2003; 34: 435-446.

Bloc temàtic 6. Prevenció de la transmissió d’infeccions a la clínica odontològica CONTINGUTS Tema 20. Les malalties de transmissió per fluids orgànics I. Hepatitis. Epidemiologia. Tema 21. Les malalties de transmissió per fluids orgànics II. Síndrome de la immunodeficiència adquirida. Epidemiologia. Tema 22. Pautes per a la prevenció de les infeccions creuades i altres situacions de risc en la pràctica de l’odontologia. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Definir els conceptes de la SIDA i la síndrome relacionada amb ell. 2. Explicar la repercussió que ha tingut la SIDA des del punt de vista odontològic, tant a nivell d’assistència pública com privada. 3. Explicar la història natural de la infecció pel virus HIV a la llum dels coneixements actuals. 4. Presentar l’epidemiologia descriptiva de la SIDA al món, a Espanya i a

14

Catalunya. 5. Descriure la cadena epidemiològica de la infecció pel virus HIV, fent especial èmfasi als mecanismes de transmissió provats. 6. Presentar l’epidemiologia descriptiva de l’hepatitis B a Espanya i a Catalunya. 7. Descriure la cadena epidemiològica de la infecció pel virus de l’hepatitis B. 8. Presentar les mesures a seguir per a la prevenció de la infecció pel virus de l’hepatitis B per l’odontòleg i els seus auxiliars. 9. Descriure els grups de risc en relació amb l’hepatitis B, amb especial menció de l’odontòleg com a integrant d’aquest grup de risc. 10. Explicar la conveniència de la vacunació contra l’hepatitis B entre els professionals de l’odontologia. BIBLIOGRAFIA

Prevención de la infección por virus de transmisión sanguínea (VIH, VHC y VHB) en odontoestomatología. Plan Nacional sobre el Sida. 2ª ed. Madrid: Consejo General de Odontoestomatólogos. Ministerio de Sanidad y Consumo. Centro de Publicaciones, junio 2001. Álvarez T, Pareja G. Prevención de la transmisión de enfermedades en la clínica odontológica. En: Cuenca E, Baca P. Odontología preventiva y comunitaria. 3ª ed. Barcelona: Masson, 2005. Normes d’actuació després d’una exposició accidental a sang o altres fluids biològics en el medi sanitari. Quaderns de la bona praxi. Barcelona: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Centre d’Estudis Col·legials, desembre 1998. <www.comb.es/cat/serveis_profes/ publicacions/bonapraxi/bp9.htm>. Sistema integrat de vigilància epidemiològica de l’HIV/sida a Catalunya (SIVES). Informe anual 2001. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, novembre 2002. <www.ceescat.org/Documents/Sives2001_Cat.pdf>. Epidemiología del sida en España <www.msc.es>. Epidemiología del sida en el mundo <www.unaids.org>. Possible transmission of human immunodeficiency virus to a patient during an invasive dental procedure. MMWR, 1990; 39(29): 489-93. <www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/00001679.htm>. Epidemiologic notes and reports update: transmission of HIV infection during invasive dental procedures. MMWR, 1991; 40(23): 377. <www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/00014428.htm>. Gillcrist JA. Hepatitis viruses A, B, C, D, E and G: implications for dental personnel. J Am Dent Assoc, 1999; 130(4): 509-20.

15

Jaffe HW, McCurdy JM, Kalish MI et al. Lac of HIV transmission in the practice of a dentist with AIDS. Ann Intern Med, 1994; 121: 855-59. <www.acponline.org/journals/annals/01dec94/lack.htm>.

III. Odontologia comunitària Bloc temàtic 7. Epidemiologia en odontologia CONTINGUTS Tema 23. Concepte i usos de l’epidemiologia en l’odontologia. La investigació en poblacions humanes. El mètode epidemiològic en l’odontologia. Tema 24. El mesurament de la salut i la malaltia en l’odontologia. Índexs. Tema 25. Les tendències epidemiològiques de les malalties orals. Els patrons canviants en l’aparició i la distribució de les malalties orals. Anàlisi de les seves causes. Tema 26. L’odontologia basada en l’evidència. Introducció, conceptes i aplicacions. OBJECTIUS ESPECIFICS 1. Explicar breument l’evolució històrica del concepte d’epidemiologia i la seva definició actual. 2. Descriure el paper de l’epidemiologia com a ciència d’investigació bàsica i aplicada en la investigació etiològica de les malalties orales. 3. Presentar exemples dels usos de l’epidemiologia en planificació i programació en Odontologia Comunitària: Identificació dels problemes i de les necessitats de salut: establiment de prioritats i avaluació dels programes de salut oral. 4. Enumerar els principals tipus d’estudis epidemiològics: observacionals, descriptius i analítics, i experimentals. 5. Descriure els principals estudis analítics observacionals, fent especial referència al disseny, als seus usos i a la inferència causal que proporcionen 6. Descriure els principals estudis experimentals (assaigs comunitaris no randomitzats, assaigs clínics randomitzats, assaigs comunitaris randomitzats) fent especial referència al disseny, als seus usos i a la inferència causal que proporcionen. 7. Assenyalar les etapes a seguir en l’elaboració d’un programa de salut oral. 8. Explicar el paper de l’epidemiologia en la identificació de problemes i necessitats de salut. 9. Assenyalar els estudis epidemiològics més útils per a la identificació de problemes i necessitats de salut. 10. Definir el concepte d’indicador del nivell de salut. 11. Descriure els principals indicadors utilitzats per al mesurament de càries i malalties periodontals. 12. Presentar els nivells d’aquests indicadors a Catalunya i a Espanya. 13. Comparar aquests nivells amb els dels països subdesenvolupats i industrialitzats.

16

14. Descriure quins són els indicadors de salut oral fixats per l’OMS a les seves metes de “Salut per a Todos l’any 2000”. 15. Descriure breument quines són les pautes canviants de les malalties orals als països industrialitzats i entre els països subdesenvolupats. 16. Explicar quines són les principals causes a què s’atribueix la disminució de la càries en alguns països. 17. Explicar quines són les principals causes a què s’atribueix l’augment de les càries en alguns països subdesenvolupats. 18. Explicar el paper de l’epidemiologia en l’avaluació dels programes de salut. 19. Definir el concepte d’avaluació. 20. Descriure els nivells de l’avaluació: estructura, procés i resultats. 21. Definir els conceptes d’eficàcia, efectivitat i eficiència. 22. Assenyalar els principals estudis epidemiològics utilitzats per a l’avaluació de l’eficàcia. 23. Explicar els avantatges dels estudis experimentals sobre els observacionals en l’avaluació de l’eficàcia de les intervencions preventives. 24. Assenyalar els principals estudis epidemiològics utilitzats per a l’avaluació de l’efectivitat dels programes de salut. 25. Explicar els avantatges dels estudis experimentals sobre els observacionals per a l’avaluació de l’efectivitat en les intervencions preventives. 26. Analitzar les tendències de les malalties de càries i malalties periodontals a Espanya i Catalunya en els últims anys. 27. Assenyalar els possibles factors determinants de les tendències actuals d’aquestes malalties, a Espanya i Catalunya. 28. Discutir les possibles conseqüències sanitàries i socials de les pautes canviants de les malalties orales. 29. Descriure les relacions entre factors socials i nivell de salut buco-dental de la comunitat. 30. Descriure els objectius i activitats marcats en el « Pla de Salut de Catalunya » per a l’any 2000. BIBLIOGRAFIA

Cuenca E, Baca P. Odontología preventiva y comunitaria: principios, métodos y aplicaciones. Barcelona: Masson, 2005. Bravo R, Campos C. Medicina basada en pruebas (= Evidence-based medicine). JANO, 1997; 53: 71-8. Daley B, Watt R, Batchelor P, Treasure E. Essential dental public health. Oxford: Oxford University Press, 2002. Document marc per a l’elaboració del Pla de salut de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Gray JAM. Atención sanitaria basada en la evidencia. Madrid: Churchill Livingstone, 1997.

17

Ismail AI, Bader JD. Evidence-based dentistry in clinical practice. JADA, 2004; 135: 78-83. Jenicek M, Cleroux R. Epidemiología: principios, técnicas y aplicaciones. Barcelona: Salvat, 1988. Pareja Pané G, Cuenca Sala E. La odontología basada en la evidencia. RCOE, 1999; 4(4): 395-400. Petersen PR. The world oral health report 2003: continuous improvement of oral health en the 21st century. The approach of the WHO Oral Health Programme. Community Dent Oral Epidemiol, 2003; 31 (Suppl. 1): 3-24. Sackett DL, Richardson WS, Rosenberg W, Haynes RB. Medicina basada en la evidencia. Cómo ejercer y enseñar la MBE. Madrid: Churchill Livingstone, 1997.

Bloc temàtic 8. Educació sanitària CONTINGUTS Tema 27: Promoció de la Salut: evolució històrica. Accions de la promoció de la salut. Objectiu de la promoció de la salut oral. Determinants sòcioambientals de la malaltia: determinants de la salut oral. Factors de riscs comuns. Capital social. Efectivitat de les intervencions de promoció de la salut oral. Tema 28: Educació sanitària. Determinants del comportament. Camps d’acció de l’Educació Sanitària. Com planificar un programa d’Educació Sanitària Oral. Medis on dur a terme l’Educació Sanitària. Impediments pels canvis de comportament a llarg termini. Els diferents mètodes d’Educació Sanitària oral Tema 29. Tabac i salut oral OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Enumerar els determinants de salut segons el model canadenc de Lalonde. 2. Definir el concepte de comportament de salut. 3. Definir el concepte actual d’educació sanitària. 4. Explicar el paper de l’educació sanitària en la promoció i restabliment de la salut bucal de la comunitat. 5. Enumerar els agents de l’educació sanitària. 6. Descriure els rols exemplar i educatiu del personal sanitari. 7. Explicar les dificultats de la modificació de les actituds i comportaments de salut. BIBLIOGRAFIA

18

Blánaid D, Watt R, Batchelor P, Treasure E. Essential dental public health. Oxford: Oxford University Press, 2002. Cortés Martinicorena J (ed.). Educación sanitaria, una revisión crítica. Valencia: Promolibro, 1999. Cuenca E, Baca P. Odontología preventiva y comunitaria: principios, métodos y aplicaciones. 3ª ed. Barcelona: Masson, 2005. Kay EJ, Locker D. Is dental health education effective? A systematic review of current evidence. Community Dent Oral Epidemiol, 1996; 24: 231-5. Piédrola Gil G et al. Medicina preventiva y salud pública. 10ª ed. Barcelona: Masson, 2001. Watt RG. Emerging theories into the social determinants of health: implications for oral health promotion. Community Dent Oral Epidemiol, 2002; 30: 241-7.

Bloc temàtic 9. Organització i administració de serveis de salut oral CONTINGUTS Tema 30. El model de pràctica professional en l’odontologia. Característiques, evolució i perspectives futures. Tema 31. Planificació i programació en l’odontologia comunitària. Etapes d’un programa sanitari odontològic. Tema 32. Demografia professional. Evolució i perspectives futures. Tema 33. El concepte d’atenció primària de salut. L’odontologia i la seva integració en l’atenció primària de salut. Tema 34. La restauració de la salut oral. Anàlisi dels diversos sistemes d’assistència odontològica i impacte en la salut oral de la població. Sistemes imperants en els diferents països europeus. Tema 35. Desigualtat i salut oral. Tema 36. Economia de la salut I. Conceptes bàsics d’economia sanitària i aplicació en odontologia comunitària. Tema 37. Economia de la salut II. Anàlisi de costos. Anàlisi de minimització de costos. Anàlisi cost-efectivitat. Anàlisi cost-utilitat. Anàlisi cost-benefici.

19

OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Definir el concepte de planificació. 2. Definir un programa de salut. 3. Descriure les característiques d’un programa de salut. 4. Enumerar les etapes a seguir en l’elaboració d’un programa de salut. 5. Explicar el paper de l’epidemiologia en la identificació dels problemes i necessitats de salut. 6. Explicar el paper de l’epidemiologia a l’establiment de les necessitats. 7. Explicar com es fixen els objectius de salut a arribar per un programa. 8. Explicar com es determinen les activitats a desenvolupar per assolir els objectius fixats. 9. Explicar com s’analitzen i coordinen els recursos humans, materials i econòmics necessaris per produir les activitats a desenvolupar per assolir els objectius proposats pel programa. 10. Explicar com es durà a terme l’avaluació, a fi de determinar si s’han assolit els objectius. 11. Desenvolupar les estratègies a seguir per a una correcta planificació dels programes de salut al nostre país. 12. Desenvolupar les etapes a seguir per a l’establiment d’un programa preventiu de càries entre una comunitat d’escolars. 13. Descriure els diferents tipus de professions relacionades amb l’odontologia, especificant les seves funcions. 14. Definir el concepte d’Atenció Primària. La declaració d’Alma-Ata. 15. Descriure les característiques de l’Atenció Primària, posant especial èmfasi en la integració de les activitats preventives amb les assistencials. 16. Explicar el paper de l’Odontologia dins de l’Atenció Primària. 17. Descriure els components de l’equip d’Atenció Primària. 18. Descriure les funcions de l’equip d’Atenció Primària. 19. Descriure les funcions de l’odontòleg en l’equip d’Atenció Primària. 20. Presentar un disseny bàsic d’un equip de salut dental, descrivint els seus components i funcions dins de l’equip d’Atenció Primària de Salut. 21. Definir el concepte d’economia sanitària. 22. Explicar com el percentatge de despesa sanitària dental als diferents països desenvolupats no es correspon amb els indicadors de salut buco-dental. 23. Definir el concepte d’anàlisi econòmica dels programes de salut. 24. Definir el concepte d’anàlisi cost/efectivitat. 25. Definir el concepte d’anàlisi cost/benefici. 26. Explicar els usos del concepte cost/efectivitat. 27. Explicar els usos del concepte cost/benefici. 28. Presentar exemples d’anàlisi cost/efectivitat i cost/benefici. 29. Definir el concepte de Sistema de Salut. 30. Definir de forma somera els Sistemes de Salut buco-dental predominants al món. 31. Explicar la relació entre els sistemes d’assistència dental i l’estat de salut i cobertura de necessitats de la població. BIBLIOGRAFIA

Cuenca E, Baca P. Odontología preventiva y comunitaria: principios, métodos y aplicaciones. 3ª ed. Barcelona: Masson, 2005.

20

Bravo M. Desigualdades geográficas en las cargas de trabajo por dentista en España entre 1987 y 1997. Cargas de trabajo por dentista. RCOE, 2004; 9(3): 277-284. Cunningham SJ. Economic evaluation of healthcare. Is it important to us? Br Dent J, 2000; 188(5): 250-54. Document marc per a l’elaboració del Pla de salut de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Drummond MF, Stoddart GL, Torrance GW. Métodos para la evaluación económica de los programas de atención de la salud. Madrid: Díaz de Santos, 1991. Jenicek M, Cleroux R. Epidemiología: principios, técnicas y aplicaciones. Barcelona: Salvat, 1988. Locker D. Deprivation and oral health: a review. Community Dent Oral Epidemiol, 2000; 28:161-9. Watt R, Sheiham A. Inequalities in oral health: a review of the evidence and recommendations for action. Br Dent J, 1999; 187(1): 6-12.

4.2. PROGRAMA PRÀCTIC

D’acord amb el pla d’estudis en vigor, la càrrega docent de l’assignatura corresponent als ensenyaments pràctics és de quatre crèdits i mig, i es desenvolupa de la manera següent:

• Primer quadrimestre: seminaris • Segon quadrimestre: pràctiques clíniques • Pràctiques extramurals: 30 hores per alumne, a realitzar durant tot el

curs, en funció de la programació dels Centres d'Atenció Primària assignats

Primer quadrimestre Durant el primer cuatrimestre, la docència pràctica de l’assignatura es durà a terme mitjançant seminaris. Les sessions mitjançant seminaris que precedeixen les pràctiques clíniques pretenen tractar aspectes de l’aplicació pràctica dels coneixements teòrics i que són fonamentals per a la consecució clínica. El tutor de cada grup avaluarà aspectes com la realització dels exercicis i activitats proposats, així com la participació en les discussions sobre el tema a debatre.

21

A continuació adjuntem una relació ordenada dels temes i continguts bibliogràfics necessaris per el desenvolupament dels seminaris.

SEMINARI 1: PROFESSIONALISME. Objectius: 1.- Conèixer els principis ètics i la seva aplicació en l’exercici professional i ésser competent en exercir-los. 2.- Conèixer el paper de l’odontòleg dins de les professions sanitàries i ésser competent en treballar amb altres professionals sanitaris i membres de l’equip odontològic. 3.- Ésser competent en avaluar la evidència científica i saber aplicar-la adequadament en l’atenció sanitària dels seus pacients. Bibliografia de lectura obligada: Cuenca E. La pràctica de la odontología: el profesionalismo. En: Cuenca E y Baca P, eds. Odontología preventiva y comunitaria. Principios, métodos y aplicaciones, 3ª ed. Masson. Barcelona 2005. Cuenca E. Profesionalismo, odontología y la profesión organizada. RCOE 2002; 7: 147. Jones KD Jr. Extreme makeovers. JADA 2005; 136: 397-398. Traducció Dr. E. Casals com a: Cosmética exagerada. Ecenbarger W. Com són de sincers els dentistes? Reader’s Digest. (Traducció Dr. E. Casals). SEMINARI 2: PREPARACIÓ DE TREBALLS CIENTÍFICS I ODONTOLOGIA BASADA EN LA EVIDÈNCIA CIENTÍFICA. Objectius:

1.- Ésser capaç de preparar un article de revisió.

2.- Ésser capaç de buscar i trobar les principals fonts bibliogràfiques.

3.- Ésser capaç d’avaluar la qualitat de la literatura científica.

Bibliografia de lectura obligada: Sanz M. Odontología Basada en la Evidencia. Evaluación crítica de la literatura científica. En: Cuenca E y Baca P, eds. Odontología preventiva y comunitaria. Principios, métodos y aplicaciones, 3ª ed. Masson. Barcelona 2005.

22

Apunts curs OBE: SESPO Jerez. Marcos Arenal, Jose Luis. El artículo de revisión: metodología de planificación y elaboración. RCOE 2000; 5: 161-171. Cóm fer un treball científic. Document de treball elaborat per la Unitat d’Odontologia Preventiva i Comunitària. SEMINARI 3: CONTROL D’INFECCIÓ. PREVENCIÓ DE LA TRANSMISSIÓ DE MALALTIES INFECCIOSES A L’ENTORN DENTAL. Objectius: 1.- Ésser capaç de conèixer les vies de transmissió de les malalties infeccioses a l´entorn dental i les implicacions pel professional com font de la infecció i com a receptor. 2.- Ésser capaç d’establir mètodes de barrera per controlar la transmissió de les malalties infeccioses a l’entorn dental. Bibliografia de lectura obligada: Alvarez MT, Pareja G. Prevención de la transmisión de enfermedades en la clínica odontológica. En: Cuenca E y Baca P, eds. Odontología preventiva y comunitaria. Principios, métodos y aplicaciones, 3ª ed. Masson. Barcelona 2005. Pareja Pané G. Riesgo de transmisión de enfermedades infecciosas en la clínica dental. RCOE 2004; 9: 313-321. SEMINARI 4: INDEXS EPIDEMIOLÒGICS Objectius:

1.- Ésser capaç d’utilitzar adequadament els diferents índexs epidemiològics més emprats en odontologia preventiva i comunitària.

Bibliografia de lectura obligada:

Cortés FJ. Medición de la salud y la enfermedad en Odontología Comunitaria. En: Cuenca E y Baca P, eds. Odontología preventiva y comunitaria. Principios, métodos y aplicaciones, 3ª ed. Masson. Barcelona 2005. SEMINARI 5: CONTROL DE LA PLACA BACTERIANA. DIETA I SALUT ORAL Objectius:

1.- Ésser capaç d’aplicar els diferents mètodes (mecànics i químics) per eliminar la placa bacteriana.

23

2.- Ésser capaç d’identificar els aliments cariogènics i avaluar el poder cariogènic de la dieta.

3.- Ésser capaç d’aplicar les recomanacions alimentaries necessàries per prevenir la caries dental.

Bibliografia de lectura obligada: Burt B.A, Szpunar S.M. El estudio de Michigan: relación entre ingestión de azúcares y caries dental durante un período de tres años. Archivos de Odontoestomatología 1995; 9(vol 11): 527-540. Serra Ll. Dieta, nutrición y salud oral. En: Cuenca E y Baca P, eds. Odontología preventiva y comunitaria. Principios, métodos y aplicaciones, 3ª ed. Masson. Barcelona 2005. Junco MP, Baca P. Métodos de control de placa bacteriana. En: Cuenca E y Baca P, eds. Odontología preventiva y comunitaria. Principios, métodos y aplicaciones, 3ª ed. Masson. Barcelona 2005. SEMINARI 6: US RACIONAL DEL FLUOR. SEGELLADORS DE FISSURES Objectius:

1. Conèixer els mecanismes d´acció del fluor: agent preventiu vs. agent terapèutic.

2.- Ésser capaç de fer una prescripció adequada de compostos de flúor d’acord a les característiques de cada pacient. 3.- Ésser capaç d’aplicar adequadament els segelladors de fissures. Bibliografia de lectura obligada: American Dental Association Council on Scientific Affairs. Fluor tópico de aplicación profesional. Traducció del Dr. Germàn Pareja de: JADA 2006;137(8):1151-9. Baca P. Uso racional del flúor. En: Cuenca E y Baca P, eds. Odontología preventiva y comunitaria. Principios, métodos y aplicaciones, 3ª ed. Masson. Barcelona 2005. Llodra JC. Selladores de fisuras. En: Cuenca E y Baca P, eds. Odontología preventiva y comunitaria. Principios, métodos y aplicaciones, 3ª ed. Masson. Barcelona 2005.

24

SEMINARI 7 i 8: CRITERIS DIAGNÒSTICS DE CÀRIES . RISC DE CÀRIES: DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT. Objectius:

1. Ésser capaç d’identificar els factors de risc principals de la malaltia de caries.

2. Ésser capaç de diagnosticar el risc de caries a cada pacient.

3. Ésser capaç d’aplicar i interpretar les tècniques radiològiques més indicades en el diagnòstic de les lesions de caries.

4. Ésser capaç d’aplicar i interpretar les tècniques de diagnòstic microbiològic de risc de càries.

5. Ésser capaç d’orientar les pautes de tractament indicades per cada nivell de risc.

Bibliografia de lectura obligada: Baca P. Caries: fundamentos actuales de su prevención y control. En: Cuenca E y Baca P, eds. Odontología preventiva y comunitaria. Principios, métodos y aplicaciones, 3ª ed. Masson. Barcelona 2005. Nyvad B, Maschiulskiene V, Baelum V. Fiabilidad de un nuevo sistema diagnóstico de caries diferenciando ente lesiones de caries activas e inactivas. Caries Res. 1999; 33: 252-260. (Traducció Dr. E. Casals). Anusavice KJ .Treatment Regimens in Preventive and Restorative Dentistry.Pautas de tratamiento en Odontología Preventiva y Conservadora. JADA, Vol 126, June 1995. National Institute for Clinical Excellence. Dental recall: Recall interval between routine dental examinations. Clinical guideline. Londres: NICE; octubre 2004. (Traducció Dr. G. Pareja) SEMINARI 9 - 13: Resolució de casos clínics Segon quadrimestre: PRÀCTIQUES CLÍNIQUES A partir del segon quadrimestre, els alumnes han de practicar amb pacients reals les fases de diagnòstic i de tractament que s’han desenvolupat amb deteniment en els seminaris previs i que afecten l’àmbit clínic de la nostra assignatura. Pràctica 1: HISTÒRIA CLINICA I EXPLORACIÓ DEL PACIENT EN ODONTOLOGIA PREVENTIVA

25

Continguts Recollida de dades. Elaboració d’índexs de càries, placa bacteriana i necessitats de tractament periodontal. Objectius 1. Realitzar la història clínica i exploració dels pacients que acudeixen a la clínica tenint en compte les dades rellevants per establir un pla de tractament preventiu. 2. Conèixer com s’obtenen els índexs de càries, placa i CPITN. 3. Determinar els esmentats índexs en els pacients que acudeixen a la clínica. Pràctica 2: PROVES SALIVALS EN L’IDENTIFICACION DEL RISC DE CÀRIES Contingut Determinació del flux salival. Capacitat tampó de la saliva. Quantificació de Streptococcus mutans i Lactobacillus. Interpretació dels resultats. Objectius 1. Conèixer quan i com s’ha de realitzar el mesurament del |flux salival, la determinació de la capacitat tampó de la saliva i la quantificació d’estreptococs mutans i lactobacils en saliva. 2. Realitzar el mesurament del flux salival, la determinació de la capacitat tampó de la saliva i la quantificació d’estreptococs mutans i lactobacils en saliva en un mateix o en un company. 3. Realitzar el mesurament del flux salival, la determinació de la capacitat tampó de la saliva i/o la quantificació d’estreptococs mutans i lactobacils en saliva en aquells pacients en qui estigui indicat. 4. Avaluar i interpretar els resultats del mesurament del fluix|flux salival, la determinació de la capacitat tampó de la saliva i la quantificació d’estreptococs mutans i lactobacils en saliva. Pràctica 3: IDENTIFICACION DEL NIVELL DE RISC DEL PACIENT RESPECTE A CÀRIES, MALALTIES PERIODONTALS I CANCER ORAL Contingut Identificació del nivell de risc del pacient respecte a càries, malalties periodontals i càncer oral. Elaboració del pla de tractament preventiu individual d’acord al risc de malaltia oral Objectius

26

1. Determinar, a partir de les dades obtingudes de la història clínica i de les exploracions realitzades, quin és el nivell actual de risc de càries dels pacients que acudeixen a la clínica. 2. Determinar, a partir de les dades obtingudes de la història clínica i de les exploracions realitzades, quin és el nivell actual de risc de malalties periodontals dels pacients que acudeixen a la clínica. 3. Determinar, a partir de les dades obtingudes de la història clínica i de les exploracions realitzades, quin és el nivell actual de risc de càncer dels pacients que acudeixen a la clínica. 4. D’acord amb el risc de càries detectat, establir el pla de seguiment i tractament procedent. 5. D’acord amb el risc de malalties periodontals detectat, establir el pla de seguiment i tractament procedent. 6. D’acord amb el risc de càncer detectat, establir el pla de seguiment i tractament procedent. Pràctica 4: CONTROL DE PLACA BACTERIANA Contingut Revelatge de placa. Índex de placa. Tècniques d’higiene oral: Raspallat, fil de seda, raspalls interproximals. Tècniques per a pacients amb necessitats especials (nens, ancians, portadors de pròtesi o ortodòncia, pacients periodontals, discapacitats). Control quimioteràpic de placa: indicacions. Motivació. Objectius 1. Conèixer la utilitat clínica i les diferents tècniques de revelatge de placa. 2. Recollir l’índex de placa d’O’Leary. 3. Conèixer les qualitats que ha de tenir un raspall dental correcte i les diferents tècniques de raspallada. 4. Conèixer que tècnica de raspallada s’ha de recomanar al pacient segons les seves característiques. 5. Conèixer les diferents tècniques d’higiene interproximal. 6. Conèixer que tècnica d’higiene interproximal s’ha de recomanar al pacient segons les seves característiques. 7. Ser capaç d’ensenyar al pacient les diferents tècniques de raspallada. 8. Ser capaç d’ensenyar al pacient les diferents tècniques d’higiene interproximal 9. Conèixer l’ús i les indicacions dels agents antiplaca. 10. Conèixer com intentar motivar el pacient per realitzar una correcta higiene oral. Práctica 5: ELIMINACIÓ PROFESSIONAL DE PLACA, CÀLCUL I TINCIONS: SUPRA i SUBGINGIVALS Continguts

27

Ultrasons, subsons. Tècnica d’ instrumentació manual. Pulit. Objectius 1. Utilitzar el material ultrasònic per l’eliminació del càlcul supragingival del paciente. 2. Utilitzar els instruments manuals per eliminar el càlcul i la placa supra i subgingivals del pacient. 3. Emprar la sonda periodontal i l’explorador pel control de l’ eliminació de càlcul. 4. Utilitzar adequadament la peça de mà, les copes de goma, la seda dental, les tires abrasives i la pasta de profilaxi per eliminar tincions i realizar el pulit de las superficies dentàrias. Pràctica 6: DIETA I CÀRIES Contingut Enquestes dietètiques. Interpretació i valoració. Consell dietètic. Motivació. Objectius 1. Conèixer els factors de què depèn el poder cariogènic dels aliments. 2. Conèixer en què casos està indicat fer una enquesta dietètica als pacients. 3. Saber valorar i interpretar una enquesta dietètica. 4. Conèixer les recomanacions dietètiques adequades segons el nivell de risc de càries i l’enquesta dietètica si procedeix. 5. Saber informar el pacient sobre la relació sucre-càries de forma clara. 6. Conèixer com intentar motivar el pacient per a una dieta no cariogènica. Pràctica 7: DETERMINACIÓ DE LES NECESSITATS INDIVIDUALS D’UTILIZACIÓ DE FLUOR Contingut Prescripció de fluor sistèmic. Prescripció de fluor tòpic d’autoaplicació. Tècniques especials per a pacients de risc. Motivació. Objectius 1. Conèixer i prescriure la dosificació de fluor sistèmic adequada a cada cas. 2. Conèixer tots els mètodes d’autoaplicació de fluor. 3. Conèixer les indicacions dels diferents mètodes d’autoaplicació de fluor. 4. Prescriure els mètodes d’autoaplicació de fluor adequats segons el nivell de risc de càries del pacient. 5. Conèixer com intentar motivar el pacient per a una ús adequat del fluor d’autoaplicació.

28

Pràctica 8: APLICACIÓ PROFESSIONAL DE FLUOR Contingut Aplicació de gels, vernissos i solucions de fluor. Objectius 1. Conèixer les tècniques d’aplicació i indicacions dels gels, solucions i vernissos de fluor. 2. Aplicar correctament el gel de fluor als pacients en qui està indicat. 3. Aplicar correctament el vernís de fluor als pacients en qui està indicat. 4. Conèixer la freqüència d’aplicació de gel i vernís de fluor segons les necessitats del pacient. Pràctica 9: SEGELLADORS DE FISSURES Contingut Indicacions. Tècnica clínica. Objectius 1. Seleccionar als pacients i dents que siguin susceptibles d’aplicació de segelladors. 2. Conèixer els passos clínics en l’aplicació d’un segellador de fissures. 3. Aplicar segelladors en aquells pacients i dents en què aquest indicat. 4. Comprovar la col·locació correcta del segellador de fissures. Pràctica 10: PROFILAXI PROFESSIONAL CORRECTA PER A LA PREVENCIÓ DE LES MALALTIES ORALES Contingut Exploració meticulosa i identificació de factors de risc. Revelatge de placa. Índex de placa. Ensenyament d’higiene oral. Motivació per a un correcte control de placa i dieta i un adequat ús del fluor. Eliminació de placa, càlcul i tincions supra i subgingivals. Polit, incloent polit interproximal. Aplicació de segellaments si procedeix. Aplicació de gel o vernís de fluor. Cita per a la següent profilaxi segons necessitats. Objectius 1. Comprendre el sentit d’una profilaxi professional correctament realitzada en la prevenció i el control de les malalties orales. 2. Conèixer que parts d’una profilaxi professional poden delegar-se en personal auxiliar ben entrenat. 3. Saber determinar la freqüència de profilaxis professionals en cada cas.

29

4. Conèixer com intentar motivar el pacient per acudir a les visites de profilaxi amb la freqüència necessària en cada cas. PRÀCTIQUES EXTRAMURALS Introducció i objectius: Els ensenyaments “extramurs”, es poden definir com aquells ensenyaments que tot i coordinats per els proveïdors tradicionals- departaments universitaris- es donen a un lloc fora del centre acadèmic o facultat. La progressiva implantació d’aquest tipus d’ensenyament en ciències de la salut respon a la necessària integració dels professionals de la salut en el sistema sanitari propi a fi d’adequar les seves competències als requeriments de la població a la que han de servir. En el cas de l’odontologia, aquest tipus d’ensenyament es especialment important com es constata en el ampli debat i en les múltiples iniciatives per implantar l’ensenyament extramurs a la majoria de països del nostre entorn. Aquesta necessitat és especialment sentida en el nostre país i caldrà formalitzar-la en els propers plans d’estudis que sorgeixin en aplicació dels acords de Bologna. Tradicionalment l’ensenyament de l’odontologia al nostre país ha estat aïllat del context sanitari, i circumscrit en les clíniques universitàries fora del context real de les necessitats i demandes socials. Com a resposta a aquesta situació ,la majoria de països del nostre entorn estan aplicant nous dissenys curriculars en la formació dels dentistes. Aquest nou enfocament descansa sobre la base de l’Atenció Primària (AP) a fi d’integrar l’odontologia en el seu àmbit independentment del tipus de provisió- publica o privada o de les prestacions establertes. Com a resultat d’aquesta situació, un nombre cada vegada més gran de facultats d’odontologia esta desenvolupant períodes de formació extramurs en centre de AP comunitaris, sota la tutela de les administracions universitàries i sanitàries. Objectius: - Tenir contacte amb el món real dels pacients. - Desenvolupar noves habilitats, com el treball en equip. - Millorar la confiança del estudiant. - Entrar en contacte amb diversitat de pacients i procediments. - Millorar les habilitats en comunicar-se. - Estar en contacte amb altres membres del equip sanitari. - Tenir una visió més amplia de l’odontologia. D’altre banda els centre extramurs CAP participants es beneficien de : - Millora en les oportunitats de recerca.

30

- Oportunitats de ampliar la carrera professional del personal del centre extramurs. - Augment del potencial de reclutar futurs professionals o col·laboradors. En el context curricular actual dels estudis d’odontologia, la Odontologia Preventiva i Comunitària, per raons òbvies, necessita aquest tipus de ensenyament per completar la formació dels estudiants. Col.laboren en aquestes pràctiques 20 odontòlegs de Centres d’Atenció Primària (CAP) que realitzen activitats de prevenció i promoció de la salut i activitats d’odontologia comunitària. Aquests centres són pròxims a la Facultat d’Odontologia i tenen facilitats de mobilitat amb transport públic . La coordinació i seguiment de l’alumne es fa des de la Unitat d’Odontologia Preventiva i Comunitària, concretament pels tutors de grup. Activitats: Els alumnes matriculats a l’assignatura, seran distribuits individualment per cadascun dels centres d’atenció primària que col.laboren; de tal manera que només hi haurà un alumne realitzen les activitats amb l’odontòleg del CAP. Durant el periode lectiu de l’assignatura d’Odontologia Preventiva i Comunitària, cada alumne haurà de realitzar 30 hores de alguna/es de les següents activitats: Descriure la situació del servei d’odontologia del Centre d’Atenció Primària (CAP).

• Disponibilitat de material (cubetes de fluor, fluor, segellats de fissures, llum de polimertizació, ulleres de protecció llum hal.logena, ulleres de protecció de treball)

• Horari de treball de l´odontòleg • Horari de treball de l’odontòleg • % de temps destinat a activitats preventives i

comunitàries respecte al total) • Visites diàries que realitza. • Valoració dels índexs epidemiològics en escolars (CAOD, cod,

IR, % escolars lliures de càries i % segellats) • Nombre d´escoles que es revisen a aquella àrea bàsica i total

d’escolars que representa • Cursos en els quals es realitza activitats de cribatge • Paper de pediatria i infermeria en les activitats orals • Nombre de geriàtrics en el territori de l’ABS (percentatge en el

qual es desenvolupa alguna tasca comunitària desde el CAP _totes, no tan sols oral).

31

• Existència de grups d’educació sanitària per a gestants

Realització d´una activitat d’educació sanitària dirigida a:

a. Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) o d’Educació Secundària Obligatòria (ESO).

a.1. Què és la càries? � Formació de la càries. � Microorganismes responsables

a.2.Funció de les dents i tècniques de raspallat. Recomanacions de l´ús de fluor a casa i l´escola. a.3. Dieta i càries:

� aliments més adequats per l´esmorçar � aliments més cariogènics i menys cariogènics. � ingesta dels aliments: picar entre àpats...

a.4. Modes que afecten a la cavitat oral: � Piercings labials i linguals: alteracions que poden causar. � Tabaquisme i les seves conseqüències a la boca: halitosi,

alteració gingival, tincions dentals...

b. Gestants (coordinades per el Centre d’Atenció a la Dona):

b.1. Canvis que es produeixen a la cavitat oral durant la gestació: canvis salivals i la seva repercussió en la càries, canvis hormonals que afectin a la geniva... b.2. Tècniques de raspallat, revisions dentals recomanades durant l´embaràs i fluoritzacions professionals i domiciliaries. b.3. Cura de les dents del nen b.4. Dieta no cariogènica durant l´embaràs i cures especials: b.5. Aliments cariogènics i no cariogènics: quins aliments són més recomanats per menjar entre àpats. b.6. Glopejar desprès dels vòmits per evitar l´acció de l´àcid sobre l´esmalt per les repercussions que pot tenir.

c. Geriàtrics:

c.1. Ensenyament d´higiene oral amb raspall manual i elèctric. c.2. Ensenyament d´higiene oral i manteniment de les diferents pròtesis ( pròtesis completa, parcial removible... )

d. Hàbit tabàquic:

d.1. Actuació de la nicotina, quitrà i resta de substàncies sobre: � Mucosa � Dents � Papil·les gustatives � Geniva

d.2. Alteracions cariogèniques que provoca el tabac i les localitzacions més freqüents de lesions.

e. Diabètics:

e.1. Repercussió de la glucèmia augmentada en les diferents patologies orals.

32

e.2. Ensenyament d´higiene oral, cures especials i recomanació de revisions a seguir.

Assistència a la consulta d´odontologia. a. Nens:

� Avaluació de les dades obtingudes a les revisions escolar veient el CAOD, cod, etc., d´aquella població.

� Fluorització en cubeta de fluor concentrat acidulat als nens d´alt risc de càries.

� Segellat de fissures als nens d´alt risc de càries. � Ensenyament d´higiene oral als nens detectats a

l´escola amb un elevat acúmul de placa per mala higiene oral.

b. Embarassades (derivades per el Centre d’Atenció a la Dona): � Revisions al 2n i 3n trimestre de gestació. � Ensenyament d´higiene oral. � Fluorització al 2º i 3º trimestre amb cubeta de fluor

concentrat acidulat. � Tartrectomia a la dona gestants que presenta

acúmuls de tosca. 8.AVALUACIÓ L’avaluació -tant dels objectius com de les competències, així com dels coneixements- a assolir per part de l’alumne, es duu a terme mitjançant l’avaluació continuada de tots els exercicis i activitats proposades a la llarg del curs. Aquesta avaluació continuada es detalla a continuació: Avaluació pràctiques : L’assistència a les pràctiques és obligatòria i l’avaluació es porta a terme sobre la base de: 1. Assistència als seminaris i a les pràctiques clíniques. L’absència, sense justificar, a més del 20 % del total de sessions pràctiques realitzades comporta suspendre l’avaluació ordinària de l’assignatura. 2. Lectura dels articles científics i participació en les discussions de grup durant el període de seminaris.

33

3. Coneixements teòrics dels procediments en la pràctica clínica —previs al tracte amb pacients reals (prova escrita). 4. Competències clíniques al final del període de pràctiques de l’assignatura. 5. Desenvolupament d’una activitat en el marc de l’odontologia en l’assistència primària —pràctiques extramurs concertades des de la Unitat d’Odontologia Preventiva i Comunitària-, així com la realització d’una memòria de la seva estada. 6. Recerca bibliogràfica i anàlisi de la literatura científica: El.laboració d’un treball escrit. Avaluació coneixements teòrics: Pel que fa a l’avaluació dels coneixements, s’utilitza una prova amb preguntes de resposta curta i oberta. Aquest sistema permet avaluar totes les àrees de coneixement del programa. L’examen constarà de cinquanta preguntes que s’avaluaran de la manera següent:

• Resposta correcta i completa: 2 punts • Resposta correcta, però parcialment incompleta: 1 punt • Resposta incorrecta o molt incompleta: 0 punts

Dates de l’avaluació ordinària: per determinar Dates de l’avaluació extraordinària: per determinar La qualificació final queda distribuïda de la manera següent: Pràctiques: 30 % de la qualificació final Examen teòric: 70 % de la qualificació final

9.TEMPORALITZACIÓ Lliçons teòriques Dues hores setmanals impartides els dimarts i els dijous, de 8 a 9 hores, durant el primer quadrimestre; i una hora setmanal, impartida els dimarts, de 8 a 9 hores, durant el segon quadrimestre. L’aula on s’impartiran les classes encara s’ha de determinar (aulari del campus de Bellvitge). Sessions pràctiques

34

dilluns dimarts dimecres dijous divendres

11,30-14,30 x x x X 15,30-20,30 x x

Hores de tutoria Dimarts, de 10 a 13 hores, al despatx 2.43