UD2 DERMOFARMÀCIANF1 La pellNF2 Normativa i legislació en dermofarmàcia_______NF3 Cosmètica facialNF4 Cosmètica corporal_______________________NF5 Cosmètica capil·larNF6 Cosmètica decorativa_____________________NF7 FotoproteccióNF8 Higiene infantil__________________________NF9 Higiene bucodentalc

UD2

UD4

UD5

UD3

UD6

LA PELL

Anatomia i fisiologia humanes bàsiques

Professora: Mónica Torres CFGM Farmàcia i Parafarmàcia

Professora: Mónica Torres CFGM Farmàcia i ParafarmàciaCurs 2011-2012 Grup: Matí

EL SISTEMA TEGUMENTARI

Sistema que:- protegeix la integritat física i bioquímica - manté constant la temperatura corporal- proporciona informació sensorial de l'entorn.

Format per:• Pell• Estructures annexes:

• pèl• ungles• diverses glàndules• músculs• nervis

LA PELL: GENERALITATS

• Representa el 16 % del pes corporal, per això potconsiderar-se a l’òrgan cutani com el més gran delcos

• La seva superfície ve expressada per la següentfórmula:

Pes x AlçadaSuperfície =

60

- En adults, la pell cobreix un àrea de gairebé 2 metresquadrats i pesa 4,5 o 5 kg

- Gruix varia des de 0,5 mm. en les parpelles fins a 4 mm. en elstalons

- La dermatologia és la branca de la medicina que s'especialitzaen el diagnòstic i el tractament de les malalties de la pell.

- Des del punt de vista estructural, la pell consta de dues partsprincipals.

- La superficial i més prima està composta de teixit epiteliali es denomina epidermis.- La profunda i més gruixuda, de teixit connectiu, és ladermis.

- Sota aquesta es troba el teixit subcutani, encara que noforma part d'ella, també denominat hipodermis, la qualconsisteix en teixits principalment adipós

CAPESDE LA PELL

• EPIDERMIS– Teixit epitelial

• DERMIS– Teixit connectiu

• HIPODERMIS– Teixit adipós

Zones de transiciócutaneomucosa

• Llavis• Nas• Parpelles

• Vulva• Prepuci• Anus

COLOR DE LA PELL

• El color de la pell esdevé com a resultat conjunt de diferentssubstàncies:

– Carotens El carotè és un pigment fotosintètic de colortaronja responsable del color ataronjat de la pell. Estroba al teixit cel·lular subcutani de la hipodermis,enmagatzemat a les cèl·lules adipocítiques.

– Oxihemoglobina és l'hemoglobina quan està unida al'oxigen donant aspecte vermell intens carácterístic delsvasos sanguinis de la dermis

– Melanina En els humans, la melanina és el principaldeterminant del color de la pell, produïda per l’epidermisa partir de la tirosina

EPIDERMIS: GENERALITATS

• És la capa més externa, formada per 5 capes oestrats

• Està formada per teixit epitelial esquamós estratificat• Espessor:

Entre 0.07 – 0.12 mm (pot ser més de 1 mm. a la plantadel peu)

• Renovació cel·lular: Entre 15-30 dies• No té vasos sanguinis• Les cèl·lules d’aquesta capa produeixen:

– Cèl·lules Queratinòcits: Queratina– Cèl·lules Melanòcits: Melanina

EPIDERMIS: CÈL·LULES• QUERATINÒCITS

– Formen el sistema queratinitzant i produeixen queratina.– La Queratina és una proteïna fibrosa i resistent que protegeix la pell

com els teixits subjacents de la calor, dels microbis i dels químics– A més produeixen una substància lipídica enganxosa que ajuden a

segellar les cèl·lules• MELANÒCITS

– Formen el sistema pigmentari i produeixen melanina– Les seves prolongacions cel·lulars llargues i primes s'estenen entre els

queratinòcits i els transfereixen grànuls de melanina.• CÈL·LULES LANGERHANS

– Formen part del sistema immunitari• CÈL·LULES DE MERKEL

– Son cèl·lules capaces d’actuar com a receptores sensitives a la pressió

EPIDERMIS: ESTRATS

EPIDERMIS: ESTRAT BASAL• Consisteix en una sola filera de

queratinòcits cúbics o cilíndrics. Algunesd’aquestes cèl·lules són cèl·lules mare ogerminatives sotmeses a mitosis contínues.

• Capa més profunda de la epidermis.S’uneix estretament a l’estrat espinós pelsdesmosomes i a la dermis a traves delshemidesmosomes

• Cèl·lules nucleades i vives• A partir d’aquestes cèl·lules es formaran la

resta de queratinòcits de la epidermis, enrecanvi constant

• En aquest estrat també trobem elsmelanòcits, cèl·lules productores delpigment melanina, i protector enfront de laradiació UV

EPIDERMIS: ESTRAT BASAL

EPIDERMIS: ESTRAT ESPINÓS• Vuit o deu capes de queratinòcits

polièdrics estretament unides• Les cèl·lules de capes més superficials són

una mica més planes• Les cèl·lules tenen nucli• Les cèl·lules estan unides amb les seves

veïnes i a les de l’estrat basal mitjançantdesmosomes

• Els desmosomes són feixos de filamentsdel citosquelet que s'insereixen entrecèl·lules i originen la unió estretad’aquestes.

• Els desmosomes semblen “espines” de lacèl·lula, per això el nom d’aquest estrat

• La funció d’aquest estrat és donarestabilitat a tota la epidermis

EPIDERMIS: ESTRAT ESPINÓS

EPIDERMIS: ESTRAT GRANULÓS• Part central de l'epidermis, consta de tres a cinc capes de queratinòcits

aplanats• Queratinòcits en procés d’apoptosi

» sense nucli en les capes més externes» Amb nucli a les capes més internes

• Dins els queratinòcits han aparegut estructures granuloses que contenenqueratohialina, què és una substància precursora de la queratina

• Els queratinòcits també contenen grànuls els quals alliberen una secreciód'alt contingut de lípids que omple els espais entre les cèl·lules de l'estratgranulós i altres més superficials de l'epidermis (impermeabilitzador).

• L'estrat granulós marca la transició entre els estrats profunds,metabólicamente actius, i les cèl·lules mortes dels estrats superficials.

EPIDERMIS: ESTRAT LÚCID

• Estrat amorf que només trobem a la epidermisdels palmells de les mans i les plantes dels peus

• Consta de tres a cinc capes de queratinòcitstransparents, plans i morts ( no existeix ni nucli niorgànuls).

• Fabriquen una substància anomenada eleïdina, queté la funció de donar elasticitat a la pell

EPIDERMIS: ESTRAT CORNI• És l’estrat més superficial de la epidermis• Està format per moltes fileres (25-30) de queratinòcits plans,

sense nucli ni citoplasma, plens de queratina• No existeixen desmosomes (estructures d’unió) entre aquestes

cèl·lules, el que fa que no estiguin tan adherides unes a les altres ifacilita la descamació.

• Existeix entre les cèl·lules lípids dels grànuls laminars que ajuden afer impermeable l'estrat.

• La queratina els hi confereix duresa, per això el nom d’aquestestrat. Els queratinòcits es converteixen en escates que és vanrenovant progressivament

• Aquest estrat serveix de barrera de l’entrada de microorganismesi evita la deshidratació de la pell.

EPIDERMIS: ESTRAT CORNI

FUNCIONS DE LA EPIDERMIS

• Protecció enfront:– els traumatismes– les infeccions– el sol– la deshidratació

• Permeabilitat selectiva asubstàncies

• Queratinització– Producció de

queratina en elsqueranòcits

• Melanogènesi– Producció de melanina

en els melanòcits

Funcions de la epidermisQUERATINITZACIÓ

• El procés de queratinització és el resultatde tres processos:– Transformació de queratohialina de l’estrat

granulós en queratina de l’estrat corni– Deshidratació cèl·lular a mida que les cèl·lules

passen a nivells més externs (estrat granulósestrat lúcid estrat corni)

– Pèrdua del material cèl·lular dels queratinòcits amida que les cèl·lules passen a nivells més externs

CÈL·LULES QUERATINITZADES

Duraciódelprocés

4setmanes

Procésacceleratper

abrasionso

cremades

Funcions de la Epidermis:MELANOGÈNESI - Factors

• Herència genètica– Raça– Família

• Exposició solar– Latitud– Estació de l’any

• Edat• Hormones

– Embaràs

• Cosmètics i fàrmacs• Trastorns i malalties

La Melanogènesi o producció de melanina és un procés que ésprodueix de diferent manera en cada persona. Hi ha una sèriede factors que influeixen en aquesta producció de melanina.

Funcions de la epidermisMELANOGÈNESI (I)‏

Funcions de la epidermisMELANOGÈNESI (II)

• La melanina procedeix de l’aminoàcid tirosina, que es transformat per l’enzim tirosinasa,sintetitzat als ribosomes de les cèl·lules anomenades melanòcits

• La tirosina i la tirosinasa passen a l’aparell de Golgi i a partir d’aquest es formaranvesícules on comença la transformació en melanina, que es diuen premelanosomes

• Quan la tirosina ja s’ha transformat en melanina, la vesícula es diu melanosoma• El melanosoma buida el seu contingut als queratinòcits veïns al melanòcit

LA PELL (II) ‏

Anatomia i fisiologia humanes bàsiques

CAPES DE LA PELL

• EPIDERMIS– Teixit epitelial

• DERMIS– Teixit connectiu dens

• HIPODERMIS– Teixit connectiu lax i teixit

adipós

DERMIS• La capa més profunda de la pell és la dermis, formada per teixit connectiu

fibrós dens• Cèl·lules pròpies:

– Fibroblasts– Macròfags– adipòcits

• Fibres:- Col·lagen– Elastina– Reticulina

• La dermis posseeix vasos sanguinis, nervis, glàndules sebàcies isudorípares i fol·licles pilosos.

DERMIS PAPIL·LAR

Sota la membrana basal• Porció superficial de la dermis• Consisteix en teixit connectiu que

conté fibres elàstiques fines• Les fibres es disposen de forma

perpendicular a la superfície de lapell

• Aquí trobem l’origen de lesempremtes dàctilars.

DERMIS RETICULAR

• Les fibres es disposen de formaxarxa(paral·leles i perpendiculars)per sota de la dermis papil·lar

• Teixit connectiu dens i irregularamb feixos de fibres de col·làgen ialgunes fibres elàstiquesgruixudes que formen xarxes

• La combinació de fibres decol·làgen i elàstiques donaresistència, extensibilitat ielasticitat a la pell

DERMIS: ZONESD'acord amb la seva estructura tissular, la dermis es divideix en capespapil·lar superficial i reticular profunda.

DERMIS: INNERVACIÓ• Algunes papil·les dermiques també inclouen receptors tàctils,

denominats corpuscles tàctils o de Meissner, que sónterminacions nervioses sensibles al tacte.

• També existeixen altres terminacions nerviosesespecialitzades de la dermis:– A la calor: Corpuscles de Ruffini– Al fred: Bulbs de Krause– A la pressió: Corpuscles de Paccini– Al tacte: Corpuscles de Meissner– Al dolor (Nociceptors): Terminacions nervioses lliures

DERMIS: VASCULARITZACIÓ• Al contrari que la epidermis, la dermis sí té

una autèntica xarxa vascular en forma deplexes (arterioles, vènules i capil·larsinterconectats) ‏

• Això permet una excel·lent regulaciótèrmica– Plexe papil·lar: Format per capil·lars

que ajudaran a la nutrició de lescèl·lules dels estrats més profunds dela epidermis

– Plexe reticular: Es situa prop de lahipodermis, en la zona més profunda dela dermis

DERMIS: FIBRES (I)‏• Col·lagen

– Les fibres amb aquesta proteïnaen forma d'hèlix són les mésabundants de la dermis (>70%) ‏

– Les fibres es situen de formaperpendicular a la superfície dela pell en la zona papil·lar i deforma paral·lela en la zonareticular

– Molta flexibilitat, però tambémolt resistent a l'estirament

– Dóna consistència a la dermis

DERMIS: FIBRES (II)‏• Elastina

– Dóna elasticitat– Les fibres es disposen en perpendicular a la superfície de la

pell– Representen el 5% aprox. de les fibres dèrmiques

• Reticulina (en realitat, col·lagen tipus III) ‏– Poc elàstic. Forma xarxes rígides de suport.– Fibres molt escasses a la dermis

DERMIS: FIBRES ELÀSTIQUES

Imatge de teixit dèrmic amb fibres de col·lagen i elastina

LES GLÀNDULES DÈRMIQUES

• Formen part dels annexes cutanis, junt amb el pèl iles ungles

• Com ells, estan formats a partir de replecs(invaginacions) de la epidermis en el si de la dermis

• Són de secreció exocrina, és a dir, que el seuproducte surt a l'exterior del cos

• En trobem de dos tipus:– Glàndules sebàcies– Glàndules sudorípares

GLÀNDULES SEBÀCIES

• Es troben a tot arreu on hi hagi pèl,però són molt nombroses al cuircabellut, a la cara , a l'esquena...

• No existeixen als palmells de lesmans i a les plantes dels peus

• Secreció regulada pel sistemaendocrí (andrògens)

• Secreció holocrina: La cèl·lula ésdestruïda juntament amb elproducte de secreció)

•Característiques de la secreció: Sèu (greix)–pH: Àcid–Olor: Sí, per enranciment del greix

•Associades als fol·licles pilosos

GLÀNDULES SUDORÍPARESECRINES

• Característiques de la secreció:Suor molt líquida– pH: Àcid– Olor: No

• No associades als fol·licles pilosos• Estructura tubular• Es troben a tot el cos, especialment a

la cara, al tòrax, als palmells de lesmans i a les plantes dels peus

• Secreció no regulada pel sistemaendocrí es regula pel sistema autònom

• Secreció ecrina, funciótermoreguladora, la evaporació de lasuor refreda la superfície corporal.

Les funcions de la suor ecrina:

I. Funció termoreguladora

II. Sudoració Emocional: Per ansietat, per dolor… (“suorfreda”)

III. Hidratació de la capa cornia, pel seu contingut enurea i àcid làctic

IV. Filtració de les radiacions ultraviolades B pel seucontingut en àcid urocànic

V. Com a antisèptic i antifúngic, pel seu contingut enimmunoglobulines i el seu pH àcid

GLÀNDULES SUDORÍPARESECRINES

SUOR

GLÀNDULES SUDORÍPARESAPOCRINES

• Característiques de la secreció: Suor– pH: Neutre– Olor: No. L’olor prové de la descomposició de la

suor a causa de flora de la pell (fongs i bacteris)– Composició: formada per lípids, proteïnes, sucres

reductors, amoníac• Estructura tubular, a la zona més profunda de la

dermis• Es troben a les aixelles, les engonals, l'arèola mamària

i la regió anogenital.• Secreció regulada pel sistema endocrí, es

desenvolupen en la pubertat• Aquest tipus de secreció consisteix en la evaginació

de les substàncies de les membranes de les cel·lulesformant vesicules que surten a l’exterior pel tubul dela glàndula

GLÀNDULES SUDORÍPARESAPOCRINES

Funcions de la suor apocrina:

I. Poc conegudes

II. Sudoració emocional: per estímul sexual oamb l’adrenalina.

III.En els animals, formen part de lesferomones, que són el medi d’atracció sexuali per marcar el territori, actuan com amissatgers olfactius.*

* En les cultures primitives podria tenir una funció social, en lanostra cultura no té lloc ja que rebutgem l’olor corporal

EMULSIÓ EPICUTÀNIA• L'emulsió epicutánea o mantell hidrolipídic és l'emulsió formada per

l'aigua procedent de les glàndules sudorípares i l'ambient, juntamentamb els lípids de les glàndules sebàcies i de la capa còrnia.

• Cobreix tota la superfície de la pell i li atorga les característiques depH, hidratació, suavitat i protecció. Actua com un autèntic cosmèticnatural

• Emulsió tipus O/A (fase externa aquosa) ´bé A/O (fase externaoliosa, depenent dels diferents tipus de pell.

• Emulsió formada per:– Sèu (fase oliosa)– Suor (fase aquosa)– Emulgent (secretat per les glàndules junt amb el sèu i la suor)

HIPODERMIS• També anomenada teixit cel·lular subcutani• Aquesta capa de la pell no està clarament diferenciada de la dermis• Formada per teixit conjuntiu fibrós laxe i, especialment, per teixit

adipós

HIPODERMIS: FUNCIONS

• Regulació tèrmica: A més gruix, més resistència al fred

• Dipòsit energètic: A més gruix, més resistència a la ganaen casos de dejú

• Protecció enfront els traumatismes: A més gruix, més“coixí”...

• Dipòsit de precursors d'hormones

ANNEXES DE LA PELL

msanc377@xtec.cat La pell (I)‏

Quins són els annexes de la pell?

• ANNEXES NOQUERATINITZATS– Glàndules sudorípares

ecrines– Glàndules sudorípares

apocrines– Glàndules sebàcies

• ANNEXESQUERATINITZATS– Pèl– Ungles

EL PÈL

Estructura formada per restes de cossos cel·lulars amb un altcontingut de la proteïna queratina.

- És troba localitzat a la dermis papil·lar, a on se li proporcionen elsnutrients necessaris pel seu creixement.

- En el pèl, les cèl·lules queden unides sempre unes amb les altres,donant lloc a una queratina més dura.

-S’anomena cabell quan cobreix el cap dels humans.

-A la resta del cos és pot anomenar pèl (braços, cames, pit, esquena,genitals) i borrisol (pèl més debil i suau, sovint invisible).

- Es forma en un fol·licle de la dermis.

EL PÈLCadascun dels pèls està formatper: - una arrel, gruixuda en la seva base, es troba situada en un fol·licle pilós

- una tija que es projecta cap amunt per sobre de la superfície del'epidermis.

- En un adult el nombre aproximat de pèls és d'uns cinc milions

- En el cap hi ha al voltant d'un milió

LES UNGLES­ L'ungla és una estructura annexa de la pelllocalitzada a les regions distals delsmembres

­Les ungles són apèndixs de queratina duraque es formen en els dits de les mans i peus.

­ Aquestes cèl·lules no es descamen

­ Creixen 1 mm per setmana, depèn de laedat, estació de l’any, exercicis fets igenètica­Tenen forma de lamina plana rectangular,convexa a les vores laterals i rosada

­ Color degut a que les cèl·lules sóntransparents i es veu zona inferior moltirrigada.

LES UNGLES

FUNCIONS-Les ungles preserven la pell sensible que tenen sotad’elles.- Serveixen també per agafar i raspar coses-Una funció de la làmina ungueal és la permeabilitat: lapèrdua d'aigua a través de la ungla és tan elevada com através del palmell de la mà.-L'ungla juntament amb la punta dels dits constitueixenuna unitat funcional com a òrgan del tacte i òrgan prènsil

PARTS DE L’UNGLAA la ungla també se la coneix com a cosungueal, està formada per:

Matriu: Zona d’origen i producció del’unglaCutícula: Plecs epidèrmics en les zoneslaterals i proximals

Lúnula: part de la matriu visible, de colorblanc, que presenta forma de mitja lluna.

Llit unguial: Teixit connectiu adherentque es troba sota l’ungla i connecta amb elditHiponiquio: Teixit ubicat sobra la partlliure de l’ungla, protegeix el llit unguial deles infeccions.

PARTS DE L’UNGLA

LESIONSLESIONS

DEDE

LA PELLLA PELL

Tipus de lesions dermatològiques

• Lesions primàries: Són aquelles que es desenvolupen com resultatdirecte del procés de malaltia. Trobem tres tipus:

– Lesions planes amb canvi de color– Lesions elevades sòlides– Lesions elevades amb contingut líquid

• Lesions secundàries: Són aquelles que evolucionen de les lesionsprimàries o bé es desenvolupen com a conseqüència d'alguna acció delpacient. Indiquen cronicitat. Parlarem de:

– Elevades– Deprimides

Lesions primàries:

Lesions planes amb canvi de color

Màcula - Taca

Taca delimitada a la pell, produïda a causa d'una alteració de lapigmentació, del reg sanguini o per sortida de sang (al teixit).

Aquestes alteracions poden o no anar acompanyades d'un augment deconsistència o de un canvi de nivell de la pell.El seu diàmetre és aproximadament d’1 cm, canvis majors són anomenatstaques. Exemples mácules: Xarampió, rubeola, varicel·la, nevus i pigues(màcules pigmentàries hipercròmiques). Exemples taques: Angiomes,telangièctasis, púrpures, vitiligen

VitiligenEl vitiligen és una malaltia degenerativa de lapell en la que els melanòcits (les cèl·lulesresponsables de la pigmentació de la pell) moren,deixant així de produir melanina

Melanina: (substància causant de la pigmentacióde la pell) a la zona on hi ha hagut la mortcel·lular.

Es manifesta per les taques blanques queresulten de l'absència del pigment a la pell; solenésser lesions circulars amb vores definides i ambuna extensió variable; encara que solen observar-se més freqüentment en les extremitats (mans ipeus), zones d'extensió i flexió (genolls i colzes), ien alguns casos a la cara o als genitals .

El vitiligen no és contagiós, ni pel tacte o elcontacte de cap naturalesa; els processos que esdonen per al seu inici són inherents a cadapersona, i per tant no hi ha cap perill de contagi.És possible que les persones de pell molt blancano notin les petites àrees de vitiligo.

AngiomesHiperplàsies dels vasos sanguinis hipodèrmics, (augment del tamanydels vasos.)

L’angioma aracni o aranya vascular s’anomena també telangièctasi.Són lesions que sembla que desapareguin al efectuar pressió sobreelles

En alguns casos, les lesions es resolen espontàniament. El tractamentamb làser les eradica completament.

PúrpuraLesió a la pell causades per sangextravasada:

Segons el seu tamany i gravetat trobem: lespetèquies, l’ equimosi, i l’hematoma.

PetequiesLes petequies són petites taques de colorvermell púrpura d’un diàmetre inferior a0.5 cm degudes a l’extravasació puntual desang.

No desapareixen al pressionar amb el dit.Normalment van associades a problemesvasculars i hematològics

HematomaUn hematoma és una acumulació de sang, causat pel trencament de vasoscapil·lars, que apareix generalment com resposta a un cop, una contusió o unamagulladura. En aquest traumatisme es trenquen els vasos sanguinis però lasang no pot sortir a l'exterior, acumulant-se en un punt dolorós.

Si l'hemorràgia és petita perquè solament s'hagin trencat alguns capil·lars,l’hematoma no tindrà cap gravetat, i solament produirà molèsties si s'exerceixpressió sobre el. A poc a poc s'anirà dissolent i el seu aspecte morat inicialanirà canviant de color (verdós-groguenc) fins a desaparèixer.

Lesions primàries

Lesions elevades sólides

PàpulesUna pàpula és una lesió petita, sòlida, elevada. Les pàpules són de menysd'un centímetre de diàmetre, i la porció principal es projecta damunt delplànol de la pell.

Afecta a la epidermis i a la dermis superficial.

Durícia

Engruiximent de la epidermis com a element defensiu en zones amb granfregament

NòdulsEls nòduls són elements sòlids, delimitats, prominents, de grandàriavariable (més de 1cm) que ocupen l’hipodermis o el límitdermoepidèrmic .

Pot provenir d’una pàpula que es fa gran.

Alguns exemples són: Fol·liculitis, furóncol, acne.

Lesions primàries

Lesions elevades amb contingut líquid

ButllofesSón elevacions delimitades de l’epidermis de contingut serós(sèrum) o hemorràgic, però que pot ser ocasionalment de pus.

Les butllofes resulten deldesplegament de la epidermis, de lacapa còrnia.

Butllofa per cremades

Les cremades de primer grau només produeixen envermelliment de lapell.Les de segon grau produeixen butllofes, com s'aprecia aquí .

Butllofa - Vesícula per mossegada de puces

Les larves de la nigua (puça) poden causar picades que produeixenbutllofes (vesícules) i sagnat dintre de la pell (púrpura).

En general es localitzen en àrees exposades de la pell, de fàcil accésper a les larves de la puça.

Les vesícules són butllofes de tamany petit.

Pústules

Són lesions en la superfície de la pell que es caracteritzen per serpetites, inflamades, plenes de pus i similars a una butllofa. .

Freqüentment degudes a infeccions per estafilococs en els fol·licles o através dels porus sudorípars.

Quist

És una cavitat o borsa de teixit tancada que pot estar plena d'aire, líquid,pus o altre material. Els quists són comuns en la pell i es desenvolupencom resultat d'una infecció, obstrucció de les glàndules sebàcies o alvoltant de cossos estranys.

Lesions secundàriesAquelles que deriven de lesions primàries per gratat o sobreinfecció

Lesions elevades

EscatesLes escates són un despreniment o exfoliació visible de les capesexternes de la pell. Es produeixen unes làmines constituïdes percèl·lules de l’estrat corni, de gruix variable, fàcilment exfoliables.

Aspecte de la pell amb psoriasis (4X)

CicatriuUna cicatriu és un pegat de pell permanent que creix sobre una ferida. Es formaquan el cos es cura espontàniament després d’un tall, una raspadura, unacremada o altres.

Les cicatrius solen ser més gruixudes, així com més rosades, vermelles o brillantsque la resta de la pell.

L'aspecte de les cicatrius depèn:

• La grandària i la profunditat de laferida

• La seva localització en el cos

• El temps de curació

• L'edat

• La tendència hereditària a lacicatrització.

Les cicatrius solen difuminar-se amb el temps, però mai desapareixencompletament.

Estries: Cicatrius lineals blanques.

Cicatriu

Lesions secundàriesAquelles que deriven de lesions primàries per gratat o sobreinfecció

Lesions deprimides

Clivella - (Fissura)Trencament lineal de l’epidermis que arriba a la part superior de ladermis, no massa profunda ni massa llarga.

S'observen amb freqüència en algunes zones com llavis, palmells,dits, peus.

Les causes comunes són el fred, productes de neteja...

ÚlceresLes úlceres són pèrdues de la epidermis i de la dermis com a mínim,formant cràters de grandària variable, exudatius, vermellós blavós overmell.

Les causes poden ser infeccions bacterianes o micótiques, malaltiesvasculars i neurològiques, tumors…