Marc i DavidMarsupilamis 5èCurs:2012-2013

Tot va començar el dia que un cuiner va obrir un restaurant per guanyar calerons, el peluts que... Bé, que no li cabien. Sempre portava la seva espàtula i el seu barret de cuiner. Tenia el cabell molt punxegut i una arracada amb una forma hexagonal.No tenia una vida molt divertida, però tampoc la tenia molt avorrida.

El menjar preferit del Willy eren les hamburgueses i, és clar, ell també sabia fer unes hamburgueses delicioses, i sempre que les feia es rellepava els dits.

El Magburguer ja feia un temps que estava obert i sovint apareixia una clienta molt lletja. La noia tenia el nas molt punxegut, tenia moltes berrugues, el cabell blanc, portava

1

una escombra, un vestit negre i un barret punxegut i mig trencat. En fi, era una bruixa horrorosa. Ups! Això ho he de dir molt baixet perquè sinó s’enfada i em pot convertir en un porquet greixós.

A vegades la bruixa, quan el Willy li feia les hamburgueses malament, s’enfadava i convertia les hamburgueses en rates peludes i cargols llefiscosos.

Com que el seu negoci no tenia gaire èxit va anar a caçar porcs senglars i conills, per posar-los al forn i vendre’ls rostits, i així potser podria guanyar més calerons.Mentre caminava pel bosc gran i espès, va notar que algú caminava a prop seu, era algú verd, portava un barret, tenia les orelles llargues i punxegudes com la torre Eiffel, en fi seguim, era bastant baixet, tenia la boca petita i portava unes sabates com les de la pel·lícula d’Aladín, cargolades, finalment portava un armilla de pell de porc senglar bastant trencada.Aquella cosa que es movia li va dir en veu baixa a en Willy:

- Quan surti de darrera l’arbust no t’espantis perquè sóc un follet, d’acord?

- D’acord! - va dir el Willy amb veu tremolosa.Després el follet va sortir de l’arbust i el follet li va dir:

- Hola, no et faré cap mal.- Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!-va cridar el Willy.

El Willy es va espantar moltíssim, en fi em sembla que es va cagar als calçotets.

- Em pensava que els follets no existien - va dir amb veu tremolosa.

Després de parlar una estona, el Willy va pensar que podia convidar el follet al seu restaurant perquè provés les seves hamburgueses, la seva especialitat. Mai n’havia tastat cap.

2

Quan el Willy i el follet van arribar al restaurant, van estar parlant una estona. El follet li va dir que es deia Trèvol i que ja no vivia amb la seva família. Li va explicar la història del que va passar:

- Mentre jo jugava, els meus pares estaven cuinant uns macarrons, i de cop i volta una ombra fosca i gran ens va destruir la nostra casa de l’arbre. Jo em vaig escapar i l’ombra va segrestar als meus pares i ves a saber on estan ara.

El Willy li va dir que molt sovint tenia una clienta molt horrorosa al seu restaurant, una bruixa. Li va dir que li feia mala espina i que potser era la mateixa que va segrestar els seus pares. Va ser en aquell moment, com sense adonar-se’n, estaven planejant trobar l’amagatall de la bruixa i distreure-la per poder buscar si allà tenia segrestats els seus pares. Molta gent sabia que l’amagatall de la bruixa era darrera de la cascada de la muntanya Everest. Però, per arribar-hi, haurien d’enfrontar-se a monstres gegants de tota mena. Els dos nous, però grans amics, es van posar en marxa per poder rescatar a l’estimada família del follet.

Van veure que el cel començava a ser fosc i van decidir acampar al peu de la muntanya Everest. Van encendre una foguera i van treure la tenda de la gran motxilla que portava el Willy.

3

Després d’una setmana caminant, ja havien pujat uns 1200 metres. Va ser llavors quan de cop i volta un trol amb to agressiu es va posar davant seu i se’ls va mirar amb una mirada assassina.

Els dos, espantats, van començar a córrer més que un estruç i quan van aconseguir deixar uns quants metres de distancia, es van amagar darrera d’un arbust.Van parlar una estona, sabien que aquell trol només era el principi del que es trobarien, que hi hauria coses molt pitjors! Però també sabien que mai es rendirien. Van continuar el camí intentant no fer massa soroll perquè no els sentís el trol. Van passar unes tres hores i només els faltava 1000 metres per arribar a l’amagatall de la bruixa. Els dos estaven molt nerviosos sobretot el follet.Aleshores el cel va començar-se a posar negre-gris, era una tempesta elèctrica ben carregada de llamps, trons i pluja.Els dos grans amics estaven buscat un amagatall que no s’incendiés.

Al final, quan semblava que queien llamps, van trobar una cova per refugiar-se de la tempesta. Van decidir passar allà la nit.

4

Després d’una llarga nit els dos amics es va despertar, la tempesta ja havia passat i van decidir continuar el viatge. Només els faltava 300 metres de longitud per arribar a l’amagatall de la bruixa. Però, de cop, una aranya gegant va aparèixer davant seu.

- Ja t’havia dit que el trol no seria l’únic enemic que tindríem - va dir el follet amb to preocupat.

El follet va agafar un pal i li va dir:- Tu distreu-la que jo li clavaré el pal.

El Willy va distreure l’aranya gegant i mentrestant el follet va saltar per darrera i li va clavar el pal punxegut en el cap. D’aquesta tàctica se’n diu un “head shoot”.

Al cap de mitja hora els dos nois van arribar a la meitat de l’ascens a l’Everest on hi havia l’amagatall de la bruixa.A la porta hi havia un Cyclop enfadat, un monstre d’un sol ull, fent de guardià. Els dos nois no sabien com entrar.Aleshores els dos aventurers es van acostar silenciosament intentant entrar per un racó de la porta, sense fer soroll perquè el Cyclop no se n’adonés. Però per mala sort, el monstre se’n va adonar i de cop i volta el Cyclop va fer un crit que tots els ocells que estaven sobre els arbres van sortir volant a córrer cuita.

5

Tot va resultar un gran error ja que el Cyclop només havia cridat perquè volia ser amic del Willy i del follet, estava fart de la bruixa i de les seves ordres. Al final gràcies a l’ajuda del Cyclop van poder entrar dins l’amagatall. Ell es va quedar a la porta ja que era massa gran i no hi cabia. Aquest va plorar d’emoció abans d’acomiadar-se dels dos nous amics:

- Bona sort!!!! – va cridar el CyclopEls dos nois van entrar a l’amagatall de la bruixa morts de por, i de cop i volta els esglaons per on baixaven es van posar rectes com una rampa i van baixar com una bala, era com si caiguessin per un tobogan. Al cap de trenta segons van caure en un lloc fosc i amb estalactites de pedra massissa al sostre.De cop i volta una estalactita es va trencar, sort que el Willy va apartar d’una empenta al follet perquè l’estalactita anava directament al seu cap. Aquesta va quedar trinxada al terra. Al final del camí de la cova es veia una llum groga que il·luminava els ulls dels dos amics.

- Ehhhhhh, Willy és allà, és allà on està la bruixa, en aquella llum!!- va dir el follet amb un somriure a la cara.

- Però no sé com la destruirem!El Willy va pensar i va tenir una idea:

- Ja ho sé, agafarem el seu bastó màgic, aquell que té un anell brillant de color blau al seu mànec, i li llançarem un raig a l’esquena.

6

Els dos nois van córrer cap a la llum. A dins de la sala hi havia la bruixa roncant profundament. El follet li va agafar el bastó màgic que estava davant de la seva panxa i el follet li va llençar un raig amb força. Aquesta va despertar-se espantada i va caure d’esquena. Aleshores el follet va tornar a agafar el bastó màgic i va llançar un raig electrocutant que va desintegrar la bruixa.Els dos van sentir un crit i es va obrir una porta que hi havia a la sala. Dàllà va sortir la família del follet .Tots junts van sortir de la cova i es van tornar a trobar el Cyclop esperant. Van decidir anar a un restaurant per celebrar tot el que havien aconseguit. Ahhhh, aquest era un restaurant gegant perquè tots els Cyclops que volguessin hi poguessin anar i entrar!

7