1 1

i havia una vegada un nin que nomia Harry i vivia en un petit poble anomenat Test Town.

A ca se va tenia molts de llibres. Un dia en va

agafar un de molt antic que estava a un racó de la biblioteca, el va obrir i va veure que tenia un portal. Va estirar un tros de fusta petit que sobresortia de la pàgina, i de cop i volta va sentir una veu dolça que venia de l’interior del llibre que li deia:

H

- Vine amb mi, vine amb mi!!! Junts

viurem moltes aventures extraordinàries i divertides!!

En Harry va quedar amb la boca oberta i no estava segur de si entrar o no. Però la màgia del llibre va fer que tornàs petit i més petit. Li va costar prendre la decisió però al final va entrar.

-Quin món més fantàstic!!!- va exclamar en Harry. Era a davall la mar i no s’ofegava!! En Harry estava envoltat

de sirenes. Totes tenien els cabells molt llargs, els ulls blaus i una coa de peix de molts de colors. Totes eren molt guapes, però tenien cara d’assustades.

De cop en Harry va sentir una veueta que venia de darrera les sirenes. Quan totes varen haver passat va veure una joveneta d’uns 19 anys, alta i prima, amb els cabells castanys, llargs i arrissats.

Quan va ser davant en Harry, es va aturar i li va dir:

2

- A la fi has arribat! Feia molta estona que t’esperava! Necessitam la teva ajuda!! En Harry va tornar quedar molt sorprès, però la veu d’aquella al·lota li era estranya, així que li va dir:

- La teva veu me sona molt! Te conec?

Na Raquel amb cara de poca paciència li va contestar:

- Soc na Raquel! La meva veu et sona perquè fa molta estona t’he cridat perquè venguessis aquí. Tenim un gran problema: en Mariano és un ser maligne de 62 anys que menja rates, té ales de drac i vol treure les sirenes de la mar per vendre-les a la plaça del poble.

En aquell moment i sense saber d’on, va

aparèixer un remolí i d’una bombolla gegant va aparèixer en Mariano cridant com un drac. Per tot on passava aquella bombolla, es morien tots els sers vius que hi havia al voltant. En Harry dins la butxaca duia una agulla de cosir, es va llançar cap a en Mariano i va explotar la bombolla. En

Mariano es va quedar sense oxigen i va desaparèixer, però abans, va prometre que tornaria convertit en un altre ésser. En Harry i na Raquel varen mirar per amunt i varen veure un àngel que davallava del cel i es dirigia cap a ells ràpidament com un coet. Es va plantar davant ells i els va dir:

- Help me, help me!!!

En Harry i na Raquel varen dir al mateix temps:

- Quèèèèèèè!!!

3

- Veniu a ajudar-nos, veniu a ajudar-nos!!!- va repetir l’àngel.

- Per què?- va demanar en Harry. - Crec que ja ho sé! En Mariano ens ha dit que es

transformaria i ara està creant problemes al cel! - va cridar na Raquel.

- Avui dematí al nostre regne del cel hem rebut unes

nines amb ales. Els hem dit que podien quedar al nostre hotel. Però després d’elles ha arribat una cosa pitjor. Un dimoni terrorífic que les vol segrestar per menjar-se-les. -Va explicar l’àngel.

Sense esperar la seva resposta, l’àngel els va tirar uns polvets que duia dins la butxaca, es varen donar les mans i varen començar a pujar ràpidament. Varen travessar els niguls que eren humits i varen acabar tots xops. A la fi arribaren a un castell amb una porta ben grossa i varen entrar.

Allà

dedins no hi havia ningú, o això pareixia. Perquè al cap de poc temps varen començar a comparèixer dimonis i més dimonis que els envoltaven i tiraven foc.

En Harry va agafar un poal que hi havia a devora ell i va començar a tirar-los poalades de niguls i els seus amics el varen seguir.

4

Els dimonis, com que eren fets de foc, quan els tiraven niguls es transformaven en cendra i desapareixien. Però els muntets de cendra que quedaven es varen començar a ajuntar i es convertiren en un dimoniot anomenat Mariano que treia foc fins i tot per les orelles!!

L’àngel va tornar treure un parell de polvets que li quedaven de dedins la butxaca i els va tirar damunt unes armadures que hi havia darrera ell. De sobte, aquelles armadures cobraren vida i es començaren a moure.

De manera ràpida, les armadures començaren a ajuntar un munt de niguls i formaren una gran tempesta damunt en Mariano. Al cap d’una estona es varen començar a veure llamps i després d’un fortíssim tro, va començar a ploure de manera descontrolada damunt en ell.

En aquell instant, en Mariano va començar a desaparèixer formant un gran munt de carbó que com que pesava tant va travessar els niguls i va caure a un rotllo de sitja.

5

6

Quan sortiren del castell varen veure un portal que s’obria

davant ells. Al portal hi feia molt de vent i d’allà mateix aparegueren dues mans que els agafaren i els tragueren d’aquell conte.

- On som? - va dir en Harry . - No ho sé, però amb tants de llibres... pareix una biblioteca.

– Va contestar na Raquel. - I què feim a una biblioteca? – Va afegir després. - Ah! Ja ho sé- va exclamar en Harry- Vaig treure el llibre de

la biblioteca dilluns passat i avui l’havia de tornar, així que deu ser ell el que ens ha duit fins aquí.

Quan entraren a la biblioteca, varen veure un cartell que anunciava la creació d’un concurs de contes infantils per celebrar el 25è a aniversari de la creació de la Biblioteca de Test Town i na Raquel li va demanar a en Harry: -Vols que hi participem i contam la història que hem viscut junts?

I conte contat, conte acabat

7

Aquí teniu altres dibuixos que férem pel conte, però que desgraciadament no ens hi caberen!!!

8

9