el porter, l'especificitat i la productivitat a l'entrenament

8/3/2019 El Porter, l'Especificitat i La Productivitat a l'Entrenament

1/4

Gerard Artigas Torrent@Gerard_Artigas

El porter, lespecificitat i la productivitat en lentrenament

Un porter s mig equip, Segons diferents autors i entrenadors la figura del porter esdev entre un 70 i un

80% de lequip, Sense aquesta portera lequip no aniria primer, Sort del porter que ens va salvar el

partit Aquests sn un dels molts comentaris que acostumem a sentir setmana rera setmana, i que ens

donen a entendre que tothom coincideix en afirmar que la figura del porter en un esport de pista com el

futbol sala no noms s important sin que es converteix en

essencial.

Per exactament quins factors transformen en essencial aquesta

posici tant especial?

-En primer lloc s lnic component de lequip on el reglament li

permet utilizar qualsevol part del cos per tocar la pilota, evidentmentsempre que sigui dins de lrea.

-Degut a les petites dimensions de la pista, el porter es veu condicionat a actuar constantment.

-Prcticament sempre acostuma a ser lltim defensa de lequip, per tant, el grau de responsabilitat perqu

la pilota no entri a la porteria s mxima.

-Enllaant amb el factor anterior, i amb una clara diferncia amb la resta de jugadors de camp, qualsevol

error del porter provoca un alt percentatge de rebre un gol, fet que no sempre es pot dir dun jugador.

-En nombroses ocasions s el primer responsable dinicar latac del seu equip, ja sigui en atac posicional o

en contraatac.

-Degut a la seva ubicaci, el porter s el jugador de dins la pista que t la millor visi de tot el camp i de

tots els jugadors, per tant, es converteix en un immillorable comunicador i organitzador pel seu equip.

-Es tracta de lnic recurs defensiu per evitar el gol en situacions clares com els llanaments de penal, de 10

metres o de faltes sense barrera.

Si tots acceptem aquesta importncia i conseqentment estem dacord en

afirmar que lespecificitat de lentrenament dun porter s molt alta, el

segent pas s reflexionar sobre la frmula daugmentar la productivitat

daquest entrenament perqu doni com a producte uns millors resultats i,

per tant, laugment de lxit en les seves actuacions.

A continuaci posar a debatre diferents decisions i actuacions que shan prs per donar un treball

especfic al porter per que podem posar en dubte si la seva productivitat s alta o no. Magradaria aclarir

que en cap cas s una crtica negativa envers aquestes actuacions, ja que el simple fet que shagi pensat en


2/4


aquest treball especfic ja s una acci a aplaudir pels diferents clubs i equips, simplement es tracta duna

reflexi per tal que puguem analitzar aquests entrenaments i poder-los millorar per treuen ms el suc.

-s productiu dedicar 10 minuts de treball especfic de porters en un o dos entrenaments

setmanals?

-Dna resultats reals fer un entrenament especfic de porters 1 cop cada mes o cada mes i mig?

-s transferible i productiu basar lentrenament en passar-se una pilota medicinal o de futsal fent

abdominals?

-s transferible mecanitzar lentrenament de porters perqu esdevinguin automatismes quan les

accions en un partit sn constantment canviants?

-s especfic que els porters realitzin la mateixa crrega

fsica que la resta de jugadors?

Comentades aquestes idees magradaria aportar una srie de

reflexions que ens poden ajudar a rendibilitzar el treball de

porters tot realitzant entrenaments ms transferibles i amb un

major grau de productivitat:

1: BUSCAR UNA CONSTANT TRANSFERNCIA

Com a element primordial per treballar amb la major especificitat possible s necessari analitzar realment

les accions tcnic-tctiques que executa un porter en un partit i a continuaci dissenyar exercicis que

sajustin realment a lentrenament daquestes accions. Si aix saconsegueix estarem treballant amb una

transferncia molt alta.

2: FOMENTAR LA PRESA DE DECISIONS

Cal incidir en fomentar el treball de la presa de decisions en comptes de noms treballar ambmecanitzaci. Aconseguir que el porter percebi on desviar un rebuig, a quin company sacar rpidament,

decidir el moment de sortir de lrea, percebre i decidir el costat fort a tapar del contrari... Si aconseguim

treballar sota aquest prisma estarem augmentant especficament el seu treball.

3: APOSTAR PER UN ENTRENAMENT INTEGRAT

Cal dissenyar lentrenament del porter duna forma integrada, s a dir, que es dissenyin exercicis on es

treballin el component fsic, tcnic i tctic duna manera conjunta i no allada, ja que en un partit ens

trobarem accions que integraran aquests tres factors.


3/4


4: DIFICULTAR EL CAMP VISUAL

Si sabem que durant un partit el porter t a 8 jugadors per davant, per cercar una major transferncia

haurem de programar exercicis dificultant la visi al porter, mitjanant panells, cons alts, persones,

pissarres...

5: DIVERSIFICAR EL MATERIAL

Tot i que el material bsic de treball s la pilota de futbol

sala, hem de procurar utilitzar altres tipus de materials

per augmentar la incertesa i conseqentment la presa de

decisions. Aquests materials poden ser: pilotes de tennis,

pilotes de plstic, pilotes de platja, globus, bancs, cons...

6: ENSENYAR A DECIDIR EL REBUIG

Com ja he enunciat anteriorment, cal posar en dubte lafirmaci categrica que diu que els rebuigs del

porter sempre han danar cap als laterals. Crec que haurem daprofundir en laspecte que ha de ser el

porter el que decideix la direcci on ha de rebutjar, ja que ha de desviar la pilota cap all on no hi ha ning

o hi ha un company, per mai cap a on hi ha un rival, aix doncs, si al lateral hi ha un rival en opci de fer

gol li hem de dir al porter que rebutgi cap als laterals sempre? Jo crec que no.

7: TREBALLAR LA PASSADA LLARGA

Si som conscients que les passades amb la m i el peu de ms de 20 metres sn freqents en un partit, per

qu prcticament sempre entrenem passades dentre 5 i 20 metres i prou? Si no ho fem aix, no podrem

exigir als nostres porters que executin passades de 30 metres amb potncia i precisi. Seria interessant

dedicar una part de la sessi dentrenament a que els porters treballin aquest tipus de passada, tant aries

com rases.

8: PROGRAMAR AMB COHERNCIA

Per dur a terme una programaci dels continguts

coherent haurem de tenir en compte les

caracterstiques fsiques i mentals dels porters que

estem entrenant. Daquesta manera en etapes

diniciaci tot i que no s massa bo especialitzar als

jugadors per posicions, si hem de treballar la figura del porter, ho haurem de fer sota unes directrius on es

desenvolupin les Habilitats Motrius Bsiques a travs dexercicis coordinatius amb i sense pilota. En etapes


4/4


posteriors treballarem ja els elements tcnics i fsics del porter integralment i en letapa de

perfeccionament juntament amb el fsic i la tcnica haurem dintroduir tamb el concepte tctic.

9: INCLOURE EL PORTER EN EL JOC AMB ELS PEUS

Degut a la importnica que tenen els porters en el joc amb els peus en el futbol sala actual, i sempre que

ens ho permeti lentrenament programat, hem dintentar incloure als porters en els exercicis de rondos i

conservacions per tal de millorar aquesta faceta del joc.

10: DONAR RECURSOS TCTICS

Degut a que el porter s el millor situat de lequip per visualitzar el joc, s important no excloure als

porters de les xerrades tctiques. s bo que els porters spiguen com funciona el sistema datac i de

defensa de lequip per saber-ne les caracterstiques i poder actuar de forma lgica. Tamb ser important

que siguin presents quan aquestes xerrades tctiques vagin referides al joc de lequip rival.

De la figura del porter en podrem estar parlant i discutint durant hores per la intenci daquest article s

reflexionar sobre la manera com estem entrenant als nostres porters i com ho podem fer per millorar-ho.

Trobo necessari tornar a remarcar que el ms important s buscar all que el porter produeix amb ms

incidncia en un partit per tal de reproduir-ho posteriorment durant els entrenaments, perqu en

definitiva ser el que ens far entrenar realment el que ens trobarem a la competici.

Gerard Artigas Torrent

el porter, l'especificitat i la productivitat a l'entrenament

Documents