EL FONS MARÍ

Algunes preguntesi

respostes sobre ...

Què és el fons abissal?

La zona abisal és la zona més fonda dels oceans. És tan fonda que no hi arriba la llum solar.

Com ho fan els peixos per viure a la zona abissal?

Els peixos abissals s’alimenten de cadàvers i restes orgànics.Existeixen peixos bioluminiscents que generen llum pròpia que atreu a les seves preses i també utilitzen la claror que emeten per a despistar els possibles depredadors.

Quin és el pop més gros que viu en el fons de la mar?

És el pop gegant del Pacífic. Fa entre 3 i 5 m. Els seus apèndixs són tan grossos que es diuen braços en comptes de tentacles. Tenen la capacitat de mimetitzar- se amb l'entorn (confondre's amb ell) gràcies a unes cèl·lules especials que tenen a la pell i que els permeten canviar de color per confondre's amb coralls, roques i plantes marines. Són animals intel.ligents: poden obrir pots, i trobar la sortida d'un laberint. Són carnívors que cacen de vespre, s'alimenten de gambes, peixos, llagostes i copinyes; també pooden arribar a atacar petits taurons i aus. Viuen una mitja de 4 anys. El podem trobar a : l'oceà Pacífic, Alaska i Japó.

Quin és l'animal marí que menja més?

És la balena blava. És l'animal més gros de la Terra, fins i tot més gros que el major dels dinosaures: fa 30 m de llargària i pesa al voltant de 200 tones. El seu cor és del tamany d'un cotxe i la seva llengua pesa igual que un elefant. Menja uns 40 milions de KRILLS al dia (petits crustacis de 2.5 cm). Un home pot nedar per dins els seus vasos sanguinis. La seva coa és tan gran com una ala d'un avió petit. És un dels animals marins més ràpids de l'oceà.

Quins tipus de meduses hi ha?

Són animals de cos gelatinós, amb forma de campana. Per desplaçar-se per l'aigua s'impulsen amb contraccions rítmiques. Els seus tentacles són llargs i prims i creen trampes mortals per als peixos, ja que gràcies a les cèl·lules verinoses, immobilitzen a tot petit animal que les toqui. N’hi ha de molts de tipus però una de les més perilloses és la caravel·la portuguesa.

Quin és l'animal marí que viu més anys?

És una medusa que es diu Turritopsis Nutricula. És un ésser viu que pot tornar a la seva joventut tantes vegades com vulgui i això vol dir que mai mor. Només fa mig cm. de longitud i no vàrem descobrir la seva existència fins fa 12 o 13 anys.

Quin és el depredador més gros del fons marí?

És el catxalot. Pot arribar a fer 20 metres de llargària i pesar 50 tones. És l'ésser viu que té el cervell més gros del món. En el cervell té un tipus de sensors que li permenten detectar els peixos i els calamars dels quals s'alimenta. Va ser molt perseguit entre els segles disset i vint per fabricar olis, sabó, productes cosmètics i lubricants. És l'animal dentat més gros del món.

Ha arribat qualque ésser humà al fons abissal?

Sí, el seu nom era Jacques Piccard i ho va aconseguir anant dins un petit submarí anomenat Trieste. Va arribar a quasi 11.000 m de profunditat. El descens es va produir en un lloc intermig entre la Xina i Austràlia, l 'any 1960.

Quina és la maquinària més moderna que ha pogut viatjar al fons abissal?

És un vehicle robòtic no tripulat que es diu Nereus. Gran part del fons marí més profund encara no ha estat explorat. Amb la seva tecnologia innovadora, el Nereus permetrà estudiar regions oceàniques que abans resultaven inaccessibles per la seva profunditat i pels seus perills.

El peix pedra és el més verinós del món. El seu verí pot resultar mortal pels éssers humans. Viu a les zones tropicals dels oceans Índic i Pacífic. Aquest peix té el color i l'aparença d'una roca. Quan estan a punt d'atacar-lo es camufla entre les roques.

Quin és el nom del peix més perillós del món?

Com va aparèixer la vida a la mar?

Segons un descobriment realitzat per un biòleg anomenat Carl Woese, es podria confirmar que realment la vida es va originar en el fons dels oceans. Carl va descobrir l'existència d'uns bacteris anomenats arqueobacteris , que vol dir bacteris antics, i que viven en situacions molt extremes a prop de volcans submarins. Varen fer proves geològiques a aquests bacteris i varen deduir que els seus components eren molt semblants a les primeres formes de vida que aparegueren durant els primers períodes de la formació de la Terra, concretament, molt semblants a fòssils d'arqueobacteris que tenen 3.235 milions d'anys d’antiguitat. .