eja 10, martzu abrile 2012
DESCRIPTION
mensile in sarduTRANSCRIPT
10
LIMBASNATZIONESCULTURAS
noasdocumentos
intervistas
INTERVISTA A FRANCA MASU, Cantante > p. 8
IN DONU
04 06 11ABBA E MÀNDIGU: DUOS DERETOS GALU A CUMPRIRE. DIE MUNDIALE DE S'ABBA
PRO UNA LIMBA NATZIONALE, UFITZIALE: NORMAS DE REFERÈNTZIA COMUNAS
SI SES ATZUDU, AJÒ!SU SARDU IMPARADUA GIOGU
S’Alighera: sa mùsica de s’ànima
yessí
ouijasì
simdaocbai
MARTZU·ABRILE 2012
“S’amore pro s’aligheresu mi
nch’at bintu. Ca de un’amore beru si podet faeddare”
PAPIROS
Leghein sarduLeghePAPIROS
i n s a l i m b a , s e m u s n a t z i o n e
No est una ventana cale si siat
ESPONIMUS incarrera de Biasi 11708100 NÙGOROtel./fax 0784 [email protected]
ABERTURAS IN PVC, LINNA E ÀTERU
Una de sas possibilidades
NOVA-LINEElegàntzia e tecnologia moderna
Sas 12 calidades de sas ventanas
• Isulamentu tèrmicu e aorru energèticu
• Isulamentu acùsticu mannu
• Protetzione manna dae su sole e dae su calore
• Resistèntzia a su bentu e a s'abba
• Protetzione e seguràntzia
• Abertura e aeratzione manìvile
• Cuidadu pagu
• Disinnu e figura galana
• Traballu a mesura de su cliente
• Consulèntzia de calidade e posta in òpera a règula de arte
• Ambiente e risorsas naturales
• Garantzia e calidade
BENDIDORE AUTORIZADU
MODERNIDADE E/O TRADITZIONE
Pro agradare de prus, abbarramus sena identidade o sìmbulos?S’imprendidore ispagnolu Florentino Pérez, presidente de su Real Madrid, su 29 de martzu at postu sa prima pedra simbòlica de su Real Madrid Resort Island, unu cumplessu turìstico-isportivu chi at a nàschere in ghennàrgiu de su 2015 in s’ìsula de Ras Al Khaimah, una de sas sete chi formant sos Emirados Àrabos Unidos.Unu progetu de 1.000 milliones de èuros chi at a acurtziare su Real Madrid a prus de 150 millones de “madridistas” chi istant in Àsia. E tando ite at fatu su RM? Nch’at catzadu sa grughe chi b’at in sa corona de s’emblema suo pro non “turmentare” sa gente de cussos logos de religione mussulmana. Gasi etotu ant fatu sos de su FC Barcelona chi tenent una grughe ruja in s’emblema issoro: l’ant trasformada in un’asta in sa malliedda issoro, in sos istados de religione mussulmana. Gasi etotu, s’Inter cun una grughe ruja in sa malliedda sua de sos 100 annos, cando at bintu sos turcos de su Fenerbache, in Turchia est istada acusada de ratzismu. Ma sa tolleràntzia non diat dèvere èssere basada in su rispetu a pare de sas identidades e de sos sìmbulos de cada cultura? Pro dinare o pro cumbèniu, sa cultura otzidentale paret disposta a tzèdere a s’intolleràntzia unilaterale. A ue amus a arribbare si sighimus gosi?No est chi nos at a tocare a nche catzare moros e grughe dae sa bandera nostra pro èssere atzetados dae sos mussulmanos o si tenimus relatziones cun istados mussulmanos?
Anglomania?Americanizatzione e autocolonizatzione a s’italiana!
Sa crisi chi est sufrende como s'Europa paret prus sistemàtica chi non transitòria e ocasionale; no est una crisi econòmica ebbia ma de rùolu in su mundu e, duncas, finas de identidade. Pustis de una tendèntzia espansiva durada 500 annos in ue s’Europa at assugetadu e isfrutadu pòpulos e siendas naturales de cada logu, irrichende·si in manera istremenada a costas de sos àteros pòpulos, oe sas richesas materiales e umanas e sa produtzione de sos benes si nche sunt tramudende a aterue. Finas sa demografia est totu bortulada: sa populatzione est formada semper de prus de betzos chi costant semper de prus a s'Istadu, sunt assìstidos dae immigrados. Est cambiada sa relatzione cun su traballu, nemos cheret fàghere unos cantos traballos, etc. Ma s'Europa no est triulada petzi dae custos problemas: finas sas natziones majoritàrias in intro de sos istados sunt perdende sas identidades natzionales, sacrificadas a sa mundializatzione chi s’Otzidente matessi at ideadu e praticadu.
Si abbaidamus sa pràtica linguìstica de s'Istadu italianu, caraterizada dae una colonizatzione e sustitutzione de paràulas inglesas in intro de cada setore de s’italianu, operada cada die dae su mundu de s’informatzione e adotada cun disciplina ispantosa dae totus, a manca e a dereta (sos ùrtimos: default, spread, credit crunch, etc.), cumprendimus chi custu protzessu de cunformismu culturale e pèrdida de identidade (si mai bi nd’at àpidu) est sa mustra de una crisi prus profunda, chi non tenet paragone in Europa.
Urtimamente, in custu protzessu parossìsticu de autocolonizatzione e americanizatzione, est arribbada sa detzisione de su Politècnicu de Milanu, in ue dae su 2014, «totu s'oferta formativa magistrale», duncas biènniu finale e dotorados, ant a èssere «erogados» in limba inglesa. Duncas, a pustis de su triènniu de base, non b'ant a èssere prus sas "duas possibilidades" de sos cursos in sas duas limbas ma petzi in inglesu! Est craru chi dae s’americanizatzione de sa limba e dae custu modellu pilota de universidade moet su progetu/protzessu de americanizatzione de totu s’universidade italiana, de s’iscola e de sa sotziedade, giai cumintzadu dae annos, chi mi timo chi at a dare su resurtadu contràriu de su chi pretendent: galu prus dipendèntzia, sutaisvilupu, e mancantzia de democratzzia linguìstica.
S’istadu italianu, chi non si difendet mancu sa limba de sa natzione majoritària, at a fàghere peus e peus cun sa limba sarda e sas àteras limbas natzionales. Antis, sa passividade a s’interferèntzia de s’ingresu in s’italianu est unu matessi modellu chi disponet sos Sardos a s’interferèntzia de s’italianu in su sardu.
Sena contare chi s’Istadu italianu est giai faghende un'interventu indiretu negativu contra a sa limba sarda, cando torrat a nudda finas sa tutela finantziària garantida dae sa 482/99.
Progetu realizadu finas cun sa
partetzipatzione de sa REGIONE
AUTÒNOMA DE SARDIGNA
L.R. 26/97 subra de sa limba e de sa
cultura sarda
NOAS / EJADiretore editoriale
Diegu Corraine Diretore
responsàbileChiaffredo Valla
Collaboradores de custu nùmeru
Alessandro Michelucci,
Sarvadore Serra, Gianfranco Pinna,
Giuanne Luisu Stochino
Registratzione Tribunale de
Nùgoro, n. 85/1987 de su
12.6.1987Gràfica Didàc
Imprenta StudioStampa,
NùgoroNOAS EJA
P.tza de Tola 24, 07100 TÀTARI
Post.el. [email protected]
eja est in distributzione gratùita in sas
librerias: • Messaggerie
Sarde, Mondadori, Odradek , Petali
di carta de Tàtari• Miele Amaro,
‘900, Mondadori de Nùgoro
• Murru, L’isola del libro
(c. de Campània e c. de Tuveri)
de Casteddu.
PAPIROSEJA est unu DONU DE PAPIROS EDITZIONESe de REGIONE AUTÒNOMA DE SARDIGNA Assessoradu de sa Cultura
NOAS curtzas >>> IDEAS
ERRATA CORRIGE Inoghe curregimus duas faddinas de su nùmeru 9 de EJA: in pàg. 6, in s’art. «CÒMPORA SARDU», còmpora PRODUTOS LOCALES, sa frase giusta est “Àteras informatziones subra “Compra sardo” las agatades in su situ www.comprasardo.it. S’art. est de Giuanne Luisu Stochino. In pàg. 13, s’art. 21 de Freàrgiu: “Su plurilinguismu pro un’educatzione inclusiva”, est de Irina Bokova, Diretore generale de s’UNESCO.
Iscrie·nos pro nos propònnere argumentos noos, realidades, eventos, documentos, pessonàgios e pro nos imbiare crìticas e cussìgios.
“Bogamus a campu sa limba” in cale si siat ocasione e logu
30 annos a como sa limba istaiat mègius ma b'aiat prus pagu cussèntzia, oe b'at prus cussèntzia de sa limba ma, a dolu mannu, "prus pagu limba”, comente cantidade de pessones chi la faeddant e calidade de sa limba matessi. Pro custu, tocat a la mustrare, a la bogare a campu, in cale si siat ocasione e logu, sa limba nostra! Si no lu faghimus como, cras at a èssere peus; si no lu faghimus nois, nemos l’at a fàghere in parte nostra. E lassemus cantare sos chi nos cherent cumbìnchere chi sa limba est un’elementu segundàriu de sa liberatzione sarda. Faghimus a manera chi sa limba sarda siat ufitziale a beru, in cada logu e impreu, como e inoghe.
MAURITÀNIA
MALI
AZAWAD
ALGERIA
BENINGUINEA
BURKINA
Tessal i t
Sokoto
Parakou
Tamba
Tamale
Araouane
Gao
Kayes
Taoudenni
Tombouctou
Tambacounda
Bamako
Abba e màndigu: duos deretos galu a cumprire22 de martzu, Die mundiale de s’Abba
SOS TÙAREGS DE S’AZAWAD SI PROCLAMANT INDIPENDENTES Su moimentu natzionale pro sa liberatzione de s’Azawad (MNLA) est un’organizatzione polìtica e militare tùareg, duncas apartenente a su pòpulu bèrberu, pro s'autodeterminatzione e s'indipendèntzia de su territòriu de s'Azawad (Nord de su Mali), chi includet sa regione de Tomboctou, sa regione de Kidal e sa regione de Gao. A pustis de s’insurretzione de su Nord de su Mali, su moimentu controllat sas tres regiones a nord de su riu Niger. Su 6 de abrile de su 2012, su MNLA at proclamadu in manera unilaterale s’indipendèntzia de s’Istadu de s’Azawad, chi però no est istadu reconnotu nen dae s’Unione Africana nen dae sa comunidade internatzionale. Àteras infos in:http://mnlamov.net
4
DERETOS FUNDAMENTALES
Su 22 de martzu, in totu su mundu, est sa Die Mundiale de s’abba. L’ant istituida sas Natziones Unidas in su 1992, a pustis de sa cunferèntzia de Rio, pro fàghere pessare a s’opinione pùblica, ma mescamente a sos responsàbiles de sos Istados, cale est sa situatzione de sa disponibilidade de abba in su mundu. Ocannu s’Onu at propostu su tema “Abba e seguràntzia alimentare”; est un’argumentu a beru de atualidade, si si cunsìderat chi, belle cun sos impinnos a livellu de “Obietivos de su Millènniu” pro minimare de su mesu sa proportzione de pessones sena abba e sena servìtzios igiènicos de base, sas denùntzias de sas Natziones Unidas etotu non faghent pessare in bonu.
Galu oe, difatis, in su mundu, petzi su 63 pro chentu de sas pessones tenent sos servìtzios igiènicos de base; e custa proportzione at a artiare petzi a su 67 pro chentu intro de su 2015, in suta meda de su 75 pro chentu chi si pessaiat.
Tenende contu de sa crèschida demogràfica chi b’est como, sas previsiones non dant perunu acunortu: intro de su 2030, prus de su mesu de sa populatzione at a vìvere in sas tzitades mannas e at a èssere formada dae gente chi at a istare in sas barracòpolis, duncas sena servìtzios ìdricos e sena servìtzios igiènicos-sanitàrios, cando chi su raportu de sa Banca Mundiale denùntziat su fatu chi, intro de su 2030, sa dimanda de abba nch’at a colare s’oferta de su 40 pro chentu. Abba chi, a parte su fatu chi non totus nd’ant, s’est faghende una
sienda semper prus rara e, belle cun sos progressos tecnològicos, su chi galu non si resessit a fàghere est a produire s’abba. In càmbiu, resessimus cada die a impitare cantidades mannas de abba pro bìere, coghinare e sabunare, ma, galu de prus, in manera indireta, pro produire sos alimentos chi cunsumamus. In prus, si contat chi su 70 pro chentu de sos cunsumos de abba durche pertocat su campu de s’agricultura, in su cultivu de tzereales chi, a s’ispissu, non sunt destinados a produire alimentos, ma, pro nàrrere, biocarburantes.
Sas responsabilidades de sa politica
Su “deretu a s’abba”, santzionadu dae sa risolutzione de sas Natziones Unidas de su mese de trìulas de su 2010, est peleende pro si fàghere realidade.
“Su Forum Mundiale de s’abba, chi est agabbadu dae pagu in Marsìglia, e sos traballos pro ammaniare s’Addòviu Mundiale de sa Terra “ Rio+20”, promòvidu dae sas Natziones Unidas, faghent essire a pìgiu atitùdines contraditòrias dae bandas de sa comunidade internatzionale” narat Rosario Lembo, Presidente de su “Comitadu Italianu pro su Cuntratu Mundiale de s’abba”, chi, dae prus de 12 annos, est impinnadu in Itàlia e in su mundu pro difèndere s’abba comente bene comunu e deretu umanu.
In sa decraratzione finale de su Forum Mundiale de Marsìglia, sos Istados leant un’impinnu genèricu pro atzelerare s’atuatzione prena de sos òbligos de sos deretos umanos in
matèria de disponibilidade de abba potàbile segura e neta e servìtzios igiènicos cun totu sos mèdios apropiados, in s’àmbitu de sos isfortzos pro bìnchere sa crisi ìdrica in totu sos livellos, refudende!si però de parare fronte a sa "dimensione sotziale" de sas polìticas ìdricas e de afirmare torra s’impinnu a cuncretizare sos deretos umanos a s'abba e a sos servìtzios igiènicos-sanitàrios, comente reconnotu dae s’assemblea generale de sas Natziones Unidas in su 2010.
Paret craru chi, galu in su 2012 —a pàrrere de Rosario Lembo— , sa Die Mundiale de s’abba si faghet petzi a paràulas, cun proclamas genèricos subra de sa disponibilidade "universale” de abba potàbile e servìtzios igiènicos-sanitàrios "de base" pro totus, sena los pònnere in pràtica.
Sunt oramai baranta annos chi sas ghias polìticas de sos Paisos chi s’oponent a su deretu umanu a s'abba proclamant s’impinnu issoro a lu garantire, in antis in su 2000 e como tasende!lu a su 2030.
Su referendum de s’abba no atuadu
In Itàlia, mancari 26 milliones de tzitadinos apant decraradu chi s’abba no est una mercantzia chi si nde podet bogare profetu, su Guvernu e su Parlamentu non cherent leare unu providimentu legislativu chi cuncretizet su mandadu referendàriu e reconnoscat su deretu a s’abba.
Comitadu italianu de su Cuntratu Mundiale de s’Abba, martzu 2012http://contrattoacqua.it
martzu · abrile 2012
Capìtulu 1 de su libreddu de s’Onu chi tratat de sas pràticas mègius in favore de s’abba, chi si podet iscarrigare in pdf in su situ:www.un.org/waterforlifedecade
S'emblema de sa Dècada internatzionale de atzione de s’ONU «S’abba pro sa vida» (2005 - 2015): duas manos dae ue essit unu tzurru de abba chi simbulizat s’abba comente bena de vida.
carrera de Guerrazzi 208100 NÙGOROTel.: 0784/37335 Fax: 0784/36299Tzell.: + 39 348 2438107
[email protected] www.assicurazionimannia.it
Mariolina Mannìa, agente de Asseguràntzias semus unu cherchu
O!tzina botànica | Istùdiu de fundos farmatzèuticos
carrera de Roma 5 | 08100 NÙGOROtel. 0784-37133 | post.el.: [email protected]
Erboristeria
Erbas
SAS ERBAS NOSTRAS TI PODENT AGIUARE A ISTARE MÈGIUS E FINAS A SANARE
“Ratificada” dae s’Istadu italianusa Carta Europea de sas Limbasde Diegu Corràine
“LIVING TONGUES” PRO SARVARE SAS LIMBAS IN PERÌGULU DE ESTINTZIONE Sas limbas faeddadas dae una cantidade minore de pessones arriscant de iscumpàrrere. Sos babbos e mamas no imparant sa limba issoro a sos fìgios chi sunt custrintos a nde faeddare un’àtera in sa vida de cada die e in iscola. A como, sunt 6.809 sas limbas inclùdidas in sa base de datos de Ethnologue, e de custas petzi 330 sunt faeddadas dae prus de unu millione de pessones. Unas 450 limbas faeddadas petzi dae unos cantos antzianos sunt a puntu de mòrrere. E, galu peus, belle su mesu de sa limbas de su mundu diat pòdere mòrrere in sos 100 annos chi ant a bènnere. Si non si parat fronte cun polìticas linguìsticas adeguadas. Su Living Tongues Institute (Istitutu de sas Limbas Bias), de Oregon, USA, s’est ocupende de custu problema: pro cada limba chi morit, morit finas finas s’istòria colletiva de unu pòpulu. S’Istitutu documentat in manera sientìfica sas limbas in perìgulu e assistit sas comunidades in su mantenimentu e rivitalizatzione de sas limbas nativas issoro, tràmite sas Tecnologias de s’Informatzione (ICT) e àteros istrumentos adeguados.
DERETOS LINGUÌSTICOS
5
Paràulas bonas ma dinare pagu
Sa “Carta europea de sas limbas regionales o minoritària” est unu tratadu internatzionale cuncruidu in Istrasburgu su 5 de santandria de su 1992, in intro de su Cussìgiu de Europa. Cunforma a sas cunditziones de custu tratadu, pro intrare in vigore bi cheriant 5 ratìficas, arribbadas su 1-3-1998: Custos sunt sos istados de Europa chi ant firmadu e ratificadu sa Carta: Armènia, Àustria, Bòsnia e Erzegòvina, Croàtzia, Danimarca, Tzipru, Finlàndia, Germània, Islovènia, Ispagna , Isvètzia, Isvìtzera, Liechtenstein, Lussemburgu, Montenegru, Norvègia, Paisos Bassos, Polònia, Rennu Unidu, Repùblica Islovaca, Repùblica Tzeca, Romania, Serbia, Ucraina, Ungheria. Imbetzes, ant firmadu ma non ratificadu: Azerbaijan, Frantza, Islanda, Itàlia, Matzedònia, Malta, Moldàvia, Rùssia. No ant firmadu nen ratificadu: Albania, Andorra, Bèlgiu, Bulgaria, Geòrgia, Grètzia, Irlanda, Letònia, Lituània, Mònacu, Portugallu, Santu Marine, Turchia.
Su Cussìgiu de sos Ministros de su guvernu Monti, de reghente, at “ratificadu”, cun unu disinnu de lege chi li bisòngiat s’aprovatzione de su Parlamentu, sa “Carta europea de sas limbas regionales o minoritàrias” emanada dae su Cussìgiu de Europa in su 1992, intrada in vigore s’1-3-1998 cun sas primas ratìficas de chimbe Istados, firmada dae s’Itàlia in su 2000 ma galu a ratificare.
Est una noa bona a beru, si su providimentu at a tènnere èsitu bonu, ca at a chèrrere nàrrere chi s’Istadu italianu, in fines, a pustis de annos medas de disinteressu pro su destinu de sas dòighi comunidades cun limba diferente dae s’italianu, at a pòdere èssere obligadu a l’aplicare in manera prena. In Sardigna, a pustis de custa noa, deretu b’at àpidu reatziones de triunfu e simplificatziones pagu abbistas, comente chi si traterat de s’annu 1 de sa polìtica linguìstica europea e italiana in defensa de su sardu e de sas àteras limbas, chi s’elencu issoro, de su restu, no est presente in sa Carta ma in sas leges sìngulas de atuatzione emanadas dae sos Istados. In Itàlia custa lege b’est giai, e est sa 482/99, chi àplicat, in mesu de s’àteru, cantu est prevìdidu dae s’art. 6 de sa Costituzione italiana, chi narat chi “Sa Repùblica tutelat cun normas apòsitas sas minorias linguìsticas”. Forsis calicunu, mòidu dae unu protagonismu impressidu, no at cumpresu chi sa Lege 482/99 est pròpiu sa “tradutzione” italiana de sa Carta. Difatis, cunforma a s’ art. 2, “cada Parte si impinnat a aplicare a su nessi trintachimbe paràgrafos o capuversos isseberados in mesu de sos disponimentos de sa parte III de sa Carta
presente, e, de custos, nessi tres isseberados in cadaunu de sos artìculos 8 e 12 e unu in cadaunu de sos artìculos 9, 10, 11 e 13”. In sa 482, s’Istadu italianu s’est impinnadu petzi pro custa rechesta mìnima, ma l’at fatu.
Duncas s’atzione nostra diat dèvere punnare a pedire a su guvernu e a su parlamentu s’integratzione de sa 482/99, cun s’aplicatzione de “totu” sos paràgrafos de sa Carta e non de su mìnimu de sos trintachimbe. Petzi gasi diamus pòdere bìdere, in prus de su chi previdet sa 482, s’impreu prenu e ufitziale de su sardu in s’insinnamentu, in sa giustìtzia, in s’amministratzione e in sos servìtzios pùblicos, in sos mèdios de comunicatzione de massa, in sas atividades e in sas infrastruturas culturales, in sa vida econòmica e sotziale.
A distàntzia de dòighi annos si diat dèvere torrare a pessare finas a sa possibilidade de modificare sa 482 includende sa limba de sos Sinti e Rom, chi non b’est in su testu in vigore.
Duncas, si cherimus aplicare a beru sa Carta, est in sa lege 482 de su 1999 chi si devet cuntzentrare s’atentzione nostra e fundare un’atzione de polìtica linguìstica esaustiva. Ma nche devimus finas brincare su muru de mudìmine presente in Itàlia subra de custos argumentos. Difatis, nemos nde faeddat in Itàlia, a diferèntzia de sa Frantza, in ue sa ratìfica mancada de sa Carta est ocasione de cuntierras mannas, cun su candidadu sotzialista Hollande chi est s’ùnicu a garantire chi l’at a ratificare si l’eleghent, cando chi Sarkosy, Le Pen, Mélenchon —dereta e manca, duncas— si decrarant contràrios a sa ratìfica de sa
Carta dae bandas de sa Frantza. Duncas, mancari siamus cuntentos de su providimentu de su Cussìgiu de sos Ministros, devimus valutare sas intentziones beras de sos guvernos italianos, mescamente de su chi b’est como, e sa sintzeridade de sos propòsitos suos. Difatis, b’est sa duda chi sa ratìfica siat una trampa pro cuare sas detzisiones reales e dolorosas de su guvernu Monti, chi, galu prus de sos àteros, at minimadu sos istantziamentos pro totu sas dòighi minorias a petzi 1.768.792 èuros pro s’annu 2012, su prus bassu cunforma a sos noe milliones de èuros de su 1999 , su primu annu de sa Lege.
De custos 1.768.792 èuros, su sardu chi, pro nùmeru de faeddadores, est sa segunda limba de s’Istadu, si nde bidet assinnados petzi 350.000, cando chi sos friulanos ant a tènnere petzi 240.000 èuros. Belle nulla, un’isboidamentu finantziàriu de sa Lege.
Sigomente unu de sos puntos importantes de sa Carta est su chi previdet s’ art. 15, est a nàrrere su cumintzu de raportos periòdicos chi sos Istados membros devent cunsinnare a su Cussìgiu, torrende imposta a una sèrie de pregontas valutativas chi permitant de averiguare su gradu de protetzione de sas limbas minoritàrias in sos Istados sìngulos, nos diamus dèvere mobilitare pro sinnalare in cada manera, finas de acordu cun sas dòighi minorias, sas incumpriduras oramai graves a beru de s’Istadu italianu a propòsitu de sa defensa de sas minorias suas. Est pro custu chi diamus dèvere afortire su movimentu linguìsticu sardu e de sas àteras limbas de s’Istadu italianu, pro pretèndere su rispetu de sa lege. <
Sa Carta Europea in sìntesi
Pro una limba natzionale, ufitziale:normas de referèntzia comunasde Diegu Corràine
EUSKADI, IN 20 ANNOS EST CRÈSCHIDA SA CANTIDADE DE BILÌNGUES S'anteprima de sos resurtados de sa de 5 Inchestas Sotziulinguìsticas relativa a sa Comunidade Autònoma Basca, chi at a èssere cumpretada intro de pagos meses, at cunfirmadu sas tendèntzias chi si sunt cunfirmende dae prus de duas dècadas, dae cando si sunt afortidas e aprofundidas sas istrategias in favore de sa normalizatzione de s'euskara in sa sotziedade e in su territòriu: macari siat a pagu a pagu, est creschende sa cantidade de pessones chi ischint s'euskera (cunsiderados in s'inchesta comente "bilìngues", ca a diferèntzia de su chi càpitat in castiglianu, b'at petzi calicunu chi est monolìngue), chi est arribbada a su 32% de sa populatzione, duos puntos in prus de chimbe annos a como. In prus, est creschende semper de prus sa cantidade de giòvanos chi sunt imparende su bascu in foras de sa famìlia, mescamente in iscola, chi sa trasmissione familiare est garantida e chi est megiorende finas sa calidade de su bascu.
RÈGULAS DE ISCRITURA
6
10 annos de isperimentatzione
Custa est sa lògica de sa LSU, de sa LSC e de cale si siat àteru istandard
IT’EST UN’ISTANDARDSu tèrmine inglesu standard derivat dae su vocàbulu frantzesu antigu estendart, chi cheret nàrrere istendardu, insinna, pandela . Su tèrmine italianu o sardu chi s’acùrtziat de prus a standard est “norma”, règula. Un’istandard est, difatis, una norma atzetada, unu modellu de referèntzia a ue nos uniformamus a manera chi siat repìtidu a pustis.[addat. Wikipedia]
Sas firmas de sos Cumissàrios de sa Lsude su 2001
Variedades e norma de referèntzia
Pro s'impreu "normale" e ufitziale de su sardu, in totu sos documentos e in totu sos àmbitos sotziales e territoriales: aministratzione, iscola, informatzione..., b’at bisòngiu chi sa Limba Sarda tèngiat finas una "norma linguìstica", duncas règulas iscritas de referèntzia (non 2, 3, 4, etc. normas diferentes)
Custa règula istandard, duncas, comente “forma de referèntzia” de sa Limba pro rapresentare (comente una “bandera”) in manera unitària (iscrita) sa diversidade reale (orale), est unu bisòngiu chi naschet:
a. in època antiga, dae sos iscritores chi cherent una cantidade de letores semper prus manna de sos de sa bidda issoro.
Sos iscritores sunt sos primos istandardizadores. In Sardigna belle nemos iscriet in una variedade esclusivamente sua, locale, ma totus proponent unu modellu prus universale: Araolla (*1550? +1600?), Garipa (*1580 +1640), Madau (*1723 +1800), Cossu (*1739 +1837).
b. in època cuntemporànea, dae sa comunidade de sos istudiosos o dae su guvernu sardu (1998>2006) chi cheret chi sa limba sua non siat petzi mèdiu de comunicatzione sotziale ma finas territoriale e ufitziale.
Est gasi chi naschet sa cumissione de sa LSU, Limba Sarda Unificada, cun su primu
incàrrigu (28-12-1998), sighidu dae su segundu incàrrigu (28-12-1999). Sa proposta definitiva essit a campu su 28-2-2001, a pustis de 21 riuniones de sa cumissione (formada dae E. Blasco, R. Bolognesi, D. Corraine, I. Delogu, A. Dettori, G. Paulis, M. Pittau, T. Rubattu, L. Sole, H.J. Wolf, M. Porru (segretàriu)) e prus de 120 oras de traballu fatu in Aristanis e Casteddu.
Pustis de sas polèmicas e de s'isperimentatzione, su presidente R. Soru incàrrigat un'àtera cumissione, chi at a mendare sa LSU, pustis de un’annu de riuniones. Tando sa Giunta de sa RAS at a publicare sa LSC Limba Sarda Comuna, cun delìbera de su 18 de Abrile de su 2006.Siat sa LSU siat sa LSC rapresentant unu passu istòricu de importu mannu a beru pro s'ufitzialidade de sa limba nostra. Sunt una norma iscrita cumplementare a sas variedades orales e no un'alternativa a issas.
S’istandard cunsentit de afortire su passàgiu dae s'oralidade a s'iscritura pro s'ufitzialidade e sa modernizatzione. S'istandard aunit, rapresentat sa variabilidade de sas variedades orales, las afortit.
Sa presèntzia de una règula de iscritura generale no nche catzat sa possibilidade de iscrìere finas sas variedaes locales. <
martzu · abrile 2012
!"#$%&'('%)*#+$,+-#
%"#.)'/0
ALTANEd. Papirosf.du 15 * 15 cmPàginas 18Preju 5,5 !
www.papiros.it
paghe
[»pakE]
paghe
[»pa/E]
[»pahE]
NARAMUS...
ISCRIIMUS...
[»padZE]
[»padZi]
[»paZi][»paƒE]
paghe
[»pakE]
paghe
[»pa/E]
[»pahE]
[»padZE]
[»padZi]
[»paZi][»paƒE]
paxi
pagi
page
pachepahe
pa°e
paghe
Pro impreos generales, bi cheret un'iscritura comuna (sa tzentrale "paghe"), comente currispondèntzia de totu sas pronùntzias locales de su derivadu sardu dae su latinu PACEM. In manera cumplementare, si diant pòdere adotare iscrituras locales (sas esternas "pache, pahe, pa°e, page, pagi, paxi) pro impreos locales.
Gherardu Mercatore, geògrafua 500 annos dae sa nàschida
SAS LIMBAS MINORITÀRIAS DE S’ISTADU FRANTZESU SI MOBÌLITANT PRO SA CARTA EUROPEA 10.000 pessones in Quimper, 20.000 in Tolosa, unas cantas mìgias in Paisu bascu, in Alsàtzia, in Catalugna, carchi chentina in Còrsica: at tentu una resessida ispantosa sa manifestatzione de su 31 de martzu chi pretendiat deretos craros e seguros pro sas limbas minoritàrias de Frantza. Cun una paràula de òrdine pro totus: «Sas limbas nostras, sas culturas nostras, unu deretu, una lege». Sos manifestantes pediant a sos candidados a sas eletziones presidentziales de ratificare, paris elèghidos, sa Carta europea de sas limbas giai firmada dae sa Frantza. François Hollande, François Bayrou e Eva Joly ant giai decraradu chi sunt in favore. Nicolas Sarkozy, in càmbiu, s'est decraradu contràriu a sa ratìfica. Gasi etotu Jean-Luc Mélenchon, de su partidu de sa Sinistra, "fieru de èssere giacobinu, fieru de faeddare in frantzesu e in ispagnolu, sa limba de sos giajos". Contrària finas Marine Le Pen.
7
PESSONÀGIOS
Nàschidu in Rupelmonde, Fiandra, su 5 de martzu de su 1512 e mortu in Duisburg su 2 de nadale de su 1594, a nùmene si naraiat Gerard de Kremer. Mercatore est sa latinizatzione de Kremer chi cheret nàrrere "mercante". Mercatore est connotu mescamente ca a fùrriu de su 1560 aiat elaboradu s'idea de una manera noa de fàghere projetziones in sas mapas, ponende in paris sa curvadura reale de sa Terra. Impreada pro sa prima bia in su 1569, a pustis at a èssere connota comente projetzione de Mercatore. Custu sistema proponet chi sas lìnias de longitùdine siant parallelas, a manera chi pro sos marineris siat prus discansosu a marcare sas diretziones de sas bùssulas cun lìnias retas.
Giai dae su1534, Mercatore si fiat postu a istudiare matemàtica,
astronomia e geografia. Aiat finas imparadu a fàghere intzisiones in ràmene cun s'agiudu de Gaspard Van der Heyden, disinnadore de mapas isfèricas.
Un'àtera novidade posta in òpera dae Mercatore est istada s'adotzione de caràteres cursivos a s'italiana, prus crara de sos caràteres gòticos, comente capitaiat in sos mapamundos de in antis. Pro presentare custa casta de iscritura noa aiat finas iscritu unu libru.
A pustis, Mercator aiat publicadu una mapa de Palestina (1537), unu planisferu (1538) e un mapa de Fiandra (1540).
In su 1544, Mercatore, protestante, est incausadu de eresia dae sa Crèsia catòlica e nche colat sete meses in presone. En 1552, si nche tràmudat cun sa famìlia a Dùisburg, in ue aberit unu laboratòriu de cartografia. Est istadu unu de sos primos a impreare sa paràula Atlante pro inditare una regorta de mapas. Cumintzat a publicare unu Atlante suo in su 1578. Ma at a èssere su fìgiu Rumold Mercator a cuncruire s'òpera in su 1595, pustis mortu su babbu in su 1594. eja
ISCOLA IN CATALANU!“Defensem l’Escola en Català” est unu moimentu chi est promoende una proposta de lege presentada in su Parlamentu catalanu, a manera chi, comente narat s’art. 1, “su catalanu siat s’ùnica limba veiculare de su sistema educativu”www.escolaencatala.cat
LIMBAS
“Si nois cherimus,
peruna limba est mala a
imparare, a faeddare e a
iscrìere”
SARDINIA Intzisione in ràmene, a colores, de cm 34,5 x 23 de mannària, chi est sa de 15 de sa Carta de Itàlia, a costàgiu de sa carta de sa Còrsica, in intro de s'Atlante de Mercatore. Est una derivatzione de sa Carta de Europa publicada in bìndighi fògios in su 1554, custoida in sa Stadt-Bibliotek de Breslàvia.
LLENGUA NACIONAL/78Revista trimestrale chi s’interessat de temas de istòria, sotziulinguìstica, lèssicu, sintassi, fonètica e chi cheret su “Català, única llengua oficial”. www.llenguanacional.cat
NOAS IN CATALANUVilaWeb est su portale informativu prus antigu e importante de Catalugna, promòvidu dae su giornalista Vicente Partal in su 1995, cumpostu finas cun editziones locales. www.vilaweb.cat
Tàtari NON Thàtari"Thàtari", lèghidu in unu situ internèt.Su critèriu currente, adotadu finas dae sa Ras pro sos cartellos chi at giai postu in s'intrada de carchi bidda, est de iscrìere sos macrotopònimos cunforma a sa pronùntzia locale.Tando, "Sassari", in sardu si pronùntziat Tàtari e s'iscriet Tàtari. Non tenet sentidu a l'iscriere in àtera manera.
Tiesi NON Thiesi!"Thiesi" lèghidu in carchi documentu in sardu publicadu in carchi situ.Sa comuna de Tiesi at gia decretadu dae meda chi s'iscritura giusta est Tiesi. S'impreu de sa h non tenet perunu sentidu ca non currispondet a peruna pronùntzia in su nùmene de custa bidda. In perunu logu de Sardigna —e prus pagu in Tiesi!— si pronùntziat [»Tiezi], cun sonu fricativu dentale.
presutzu NON prosciutu/presciutuEst giustu!presutzu, chi si podet finas pronuntziare e iscrìere!presuthu, presutu,!presussu, etc.
pòveru NON pòberu"pòveru est un'addatamentu dae s'italianu "povero". Non benit dae su lat. PAUPERUM, ca si nono diat èssere istadu "pàperu/pàberu", chi forsis esistit galu in carchi variedade meridionale (bide Wagner, DES).
SA CARTA DE SA SARDIGNA DE MERCATORE Pro nois Sardos, sa Carta de Mercatore de su 1589 est de importu mannu, ca si tratat de unu traballu in ue sa figura e sas costas de Sardigna sunt de una craresa e realismu prus mannos a cunfrontu de totu sas cartas publicadas finas a tando e mègius de belle totu sas cartas publicadas in su sèculu a pustis. Sa Sardigna est partzida in Capo Lugudori e in Capo Cagliari. Podides agatare una riprodutzione prus pretzisa e colorada, cun un'ischeda descritiva in su libru de Luigi PILONI, Carte geografiche della Sardegna,Cagliari 1974-1997, Edizioni Della Torre.
Carta de s'Europa fata dae Gherardu Mercatore in su 1589
Vida longa a su siddadu chi tenimus: sa limba!Sa funtzione de sa mùsica, de sa poesia e... de s’iscolaPregontas de Diegu Corràine
FRANCAMASU
“S’amore pro
s’aligheresu
mi nch’at
bintu. Ca de
un’amore
beru si podet
faeddare”
intervista
Ite relatzione tenes cun sa limba tua?A iscobèrrere sa limba de sas raighinas tuas cando nche ses giai manna no est sa matessi cosa de l’àere connota a pitzinna. E est pròpiu dae custu puntu chi chèrgio cumintzare: dae un’addòviu mannu chi s’est fatu iscoberta manna.Semper m’ant incantadu sas limbas de sos àteros logos, forsis ca, a pitzinna, deo espressaia sa passione mea prus manna de sa vida mea: a cantare.A cantare! Comente t’est nàschida custa passione?Potzo ammentare chi tenia noe annos cando faghia s’imitatzione de sas cantzones istràngias, istrochende su sonu de s’inglesu o de su frantzesu, ca totu custu fiat comente unu mistèriu pro mene, belle unu giogu. E cando apo aconcadu a cantare sos primos modellos de jazz, devo atrogare chi non semper conoschia in manera perfeta sas paràulas, ma giogaia cun s’atitùdine e predispositzione particulare mea a s’imitatzione fonètica. Totu custu finas cando s’est tratadu petzi de m’ispassiare…E cando est chi ti ses dedicada cun s’ànima e cun su corpus a s’aligheresu?Sas cosas càmbiant e pro mene sunt cambiadas meda cando m’est bastadu s’ànimu de m’acurtziare a sa limba aligheresa. Pro mene, so faeddende de sa medade de sos annos 90, s’aligheresu fiat petzi una cosa de famìlia, acorrada in un’àmbitu populare meda, in mesu de totu cussos aligheresos chi deo abbaidaia cun ogros distacados; però non fiat una sensatzione de distacu negativu o de
discunfiàntzia; si in casu, cussa limba rapresentaiat pro mene unu mundu a bandas, unu mundu in foras de mene, ie ue deo pessaia chi non diat àere potzidu intrare mai pro su fatu craru meda e elementare chi nemos mi l’aiat imparada…e deo, a sa sola, no ischia comente fàghere a l’imparare; o, forsis, a la nàrrere prus crara, galu non cheria.Ite idea t’aias fatu de custa limba?Tenia un’idea curiosa in intro meu: chie faeddaiat in aligheresu mi pariat prus cuntentu, mi pariat chi leaiat parte in sa vida in manera diferente; mi pariat prus ricu.Duncas, cando intendia in sa ràdiu cantzones in aligheresu o andaia a teatru e bidia sas cummèdias populares, fia cuntenta de s’ispassiòngiu de sos àteros e, in su matessi tempus, intendia unu pagu de delusione: non podia cumprèndere in manera cumpreta, ca non tenia sa “crae” pro intrare. E, belle gasi, s’aligheresu a bellu a bellu fiat prenende sa vida mea e in segretu mi fiat cramende. Comente chi esseret unu destinu.Pròpiu unu disafiu con tegus etotu, duncas!Eja! M’ammento s’alligria istremenada chi apo intesu cando apo detzìdidu de fàghere custa iscumissa: a imparare s’aligheresu e, mescamente, a pòdere cantare in algheresu. Duncas, duos issèberos: unu culturale e unu artìsticu. Ostàculos, dificultades?No est istadu fàtzile pro nudda. Apo chertu istudiare totu su chi apo pòdidu e so andada a unas cantas iscolas, mancari pro pagas
letziones: su tantu de imparare unu pagu de gramàtica e sa pronùntzia.Ite t’at agiuadu?Pustis, s’amore pro s’aligheresu mi nch’at bintu. Ca de un’amore beru si podet faeddare. Unu sentimentu gasi fundudu chi m’at fatu finas sufrire meda.E sa proa de su de presentare a su pùblicu su resurtadu !de s’iscumissa tua?M’ammento chi, sas primas bias chi apo pòdidu leare parte in unos cantos festival in Catalugna, connoschia a mente petzi sos bìculos chi dia àere dèvidu cantare, ma non fia a tretu de torrare imposta a sas pregontas de sos giornalistas: non fia mere de sa limba e galu devia pessare in italianu e traduire cun sa mente in aligheresu…unu disacatu!Ma, in fines, as postu marrania e t’est andada bene!Eja. Como su cuntentu meu prus mannu est su de àere otentu unu gradu de connoschèntzia linguìstica bonu a beru, dia nàrrere. Ca sos istùdios e sos aprofundimentos no agabbant mai…e cun umilidade meda, però finas cun un’alligria manna, naro chi oe, a s’ispissu, m’abbìgio chi so pessende in aligheresu e, cando iscrio sos testos pro sas cantzones meas, lu fatzo deretu in sa limba mea.Mi so pessende !a cantu ses cuntenta!Custa est istada una cunchista e m’intendo prus rica, prus cumpreta e, mescamente, creo semper de prus chi sa mùsica siat un veìculu immediadu, un mèdiu pro fàghere cròmpere, paris cun sas paràulas, emotziones e sugestiones; duncas, ispero
>>>
Laboratòriu òrafu de Giuanne Rocca
PUBL
ITZI
DAD
E
Fot
ogra!a
e g
rà!c
a de
Pie
rluig
i Roc
ca
ISPULIGADENTES
Prenda pro innetare sas dentes e sas origras
FILIPINAS, PROGRAMA GUVERNATIVU PRO SARVARE SAS LIMBAS NATIVAS A su nessi 50 limbas nativas de Filipinas diant pòdere iscumpàrrere in tempus de 20 annos, a pàrrere de Artemio Barbosa, antropòlogu de su Museu Natzionale de Filipinas. In sas Filipinas, cun 95 milliones de pessones, faeddant pus de 175 limbas, ma calicuna cun pagas pessones chi la faeddant e àteras chi sunt cunsideradas estintas ca non b'at prus gente chi la faeddat. Dae su cumintzu de s'annu iscolàsticu nou, in làmpadas, su Ministèriu de s'Educatzione, 12 de sas limbas prus faeddadas ant a intrare in s'iscola in càmbiu de s'inglesu e de su filipinu (tagalòg) comente limba de sa didàtica dae s'iscola de s'infàntzia finas a sos grados superiosres. Sas 12 limbas sunt faeddadas dae 63 milliones de pessones.
Intervista a Franca Masu >>>
10
de èssere resessida a dare s’agiudu meu minore a sa vida culturale de sa tzitade, aberende, in su matessi, unu caminu de internatzionalizatzione a sa cantzone in aligheresu.Ma s’aligheresu comente limba no est in pelea? Non pessas chi ses arribbada tropu a tardu?Pesso, ispero, chi nono. Bi tèngio a torrare a pònnere in craru custu aspetu ca, cun unu pagu de romantitzismu, chi non faghet dannu cando si faeddat de un’argumentu gasi delicadu, m’aiant naradu chi, a bias, sas paràulas s’ismalàidant e si nche morint. S’ismalàidant de maladias incuràbiles comente sa retòrica e s’olvidu. E, cun issas, si nche morint sas paritstòrias chi contant. Faeddende cun modèstia, proo a dare s’agiudu meu pro chi s’aligheresu siat una limba bia!No as a èssere ruta finas tue in sa retòrica de sas “raighinas”?Dia nàrrere chi nono. Sigomente de sas raighinas non si nde podet fàghere a mancu pro vìvere, cadaunu devet cuerrare sos ammentos suos e, duncas, los devet cumpartzire pro li torrare prus vida a su chi semus istados e a totu su chi amus a èssere. Duncas nos! cunfirmas chi non faghimus male a difèndere e a fàghere crèschere sas identidades nostras?Pròpiu comente naraiant sas notas de sa coberta de s’album meu “Alguìmia”, impitende sas paràulas de su grandu iscritore sardu Frantziscu Masala : “…Descrie su giardinu tuo e t’as a fàghere universale”.S’Alighera est su giardinu. A cantare sas melodias antigas suas cheret nàrrere, pro mene, a dare vida a cussas paràulas chi contant una veridade, unu vìvidu, un’istòria. E est cun mannia e passione chi las propòngio a totu su mundu e, paris cun sas cumpositziones meas, si faghent parte integrante de mene matessi, devenint sa vida mea etotu.Custa intervista la semus faghende a pustis de pagu tempus dae sa cunferèntzia intitulada “Paraules sentides”. Ite cherent nàrrere, pro tene, custas duas paràulas in aparèntzia elementares?Las podimus cumprèndere in duas maneras: “Paràulas intesas”, pro nàrrere chi las apo imparadas ascurtende!las, e “sentidas” pro nàrrere chi las sento, las tèngio in su coro comente chi esserent istadas semper meas.Cada paràula chi canto m’at faeddadu de bellesa, m’at faeddadu cun una poesia sùtile de disìgios e de nostalgias, m’at trasmìtidu alligria e tristura; in fines, m’at donadu vida. E est pro custa resone chi totu custu oe faghet parte
de sa vida mea matessi. E deo, cun sa boghe mea, la potzo trasmìtere a àteras pessones, a chie si siat.Non crees chi semus lassinende in sa poesia, chi nos semus allarghende dae sa realidade?Non pesso chi siat gasi. Creo in sa dimensione cuncreta de s’isvilupu possìbile de sa limba nostra, chi, tando, potzat lassare logu finas a sa poesia, ca una limba bia non si podet sarvare petzi cun sa poesia. Pro custu, cunfio meda a beru in su fatu chi in S’Alighera mandent a dae in antis una pranificatzione cuncreta de polìtica linguìstica, in antis de totu dae bandas de s’Amministratzione, pro chi si impinnet a valutare e cuntzentrare isfortzos finalizados a programas chi previdant sa defensa e sa difusione cumpretas de su patrimòniu linguìsticu de S’Alighera, in s’àmbitu turìsticu, de seguru, ma, mescamente, in sos cuntestos culturales e de s’insinnamentu.Mustras una cuncretesa chi mancat a “non poetas” medas!!M’agradat chi lu pesses. S’aligheresu comente patrimòniu identitàriu e, duncas, culturale, diat dèvere intrare prus a fundu in sas cussèntzias de sos tzitadinos e custu si diat pòdere realizare cando l’ant a pònnere comente matèria de istùdiu in sas iscolas de cada òrdine e gradu. So cuntenta a beru chi custa idea siat giai in caminu pro si fàghere realidade. A pustis de sos degheoto annos cadaunu at a èssere lìberu de si magonire un’istùdiu prus o mancu aprofundidu.Ite !li naras a chie vivet sa sardidade in manera trista e cungiada, o cultivat un’identidade priva de limba?Si podet vìvere s’identidade pròpia e su sensu de apartenèntzia sena s’intèndere in gàbia; prus a prestu, si devent vìvere custas cosas cun lebiesa, ispìridu de curiosidade, mente aberta a sa modernidade e, mescamente, si devet cumprèndere chi custu at a èssere un’ irrichimentu chi at a pòdere abèrrere ghennas medas, non pro unu venidore de traballu ebbia, ma finas in riferimentu a una richesa personale, agiuende, in custa manera, a dare vida longa a su siddadu chi totus tenimus: sa limba aligheresa e finas sa limba sarda, chi est sa limba natzionale de sos Sardos. <
martzu · abrile 2012
FRANCA MASU
Franca Masu, nàschida in S'Alighera, est una de sas boghes prus galanas de su Mediterràneu, cun su càntigu suo in limba catalana. Autodidata, at cumintzadu s'atividade sua cantende jazz e cantzones in su primu mesu de sos annos 90, finas a s'addòviu cun Mark Harris ch in su 1999 est su produtore discogràficu de su primu discu El meu viatge (Saintrock 2000). Dae tando at publicadu àteros 4 cd e s'at formadu un'identidade artìstica totu originale chi l'at fata connòschere dae sa crìtica internatzionale e l'at cunsentidu de cantare in Festivales e Rassinnas de totu su mundu. SOS DISCOS DE FRANCA MASU
El meu viatge (2000), Alguimia (2003), Aquamare (2006), Hoy como ahyer (2008),10 anys (2011)
www.francamasu.com
Iscola elementare
in limba Ayta, in
Porac, a nord de
Manila
Su videogiogu “Si ses atzudu, ajò” est unu progetu de s’ufìtziu de sa limba sarda de sos comunes de Fordongianus, Paule e Sèdilo.
S’intentu fiat cussu de fàghere arribare unu messàgiu de importu pro su prus a sos giòvanos: ddis fàghere a cumprèndere s’importàntzia de sa limba nostra e ddis imparare finas a iscrìere.
A intro bi sunt iscritos subra sa limba sarda, s’importàntzia de tènnere una limba iscrita uguale pro totus e su bilinguismu, est a nàrrere cando duas limbas benint reconnotas a manera ufitziale in un’istadu o territòriu, tenent duncas sa matessi importàntzia.
Pro chi su sardu potzat èssere una limba a beru tenet bisòngiu de èssere finas iscritu, devet tènnere règulas, comente cale si siat limba, ca si onniunu iscrìet comente ddi praghet, totu nde podet essire a pìgiu, ma una limba nono, de seguru.
Chie pensat chi una limba iscrita uguale pro totus at a portare a sa morte de sas variantes locales, pensat male ca est pròpiu a s’imbesse: una limba faeddada ebbia a sa fine si nche morit, ca est una limba a metade, ddi mancat carchi cosa. Un’iscritu istandard dd’assigurat uniformidade e coerèntzia, dd’assigurat sa vida.
S’est pensadu de nàrrere totu custu in una manera noa, moderna e de fàghere faeddare sos protagonistas de su giogu: Archilai (su fordangianesu), Diadoru (su paulesu) e Titinu (su sedilesu).
Sunt tres amigos de sas tres biddas chi benint a pare e incumentzant a faeddare inte issos; detzidint de fàghere un’aconcada e de atraessare unu portale màgicu dae ue nemos at mai tentu su coràgiu de nche passare ca est perigulosu
meda. Narant chi a dae segus b’at unu pòsidu cuadu. Ma pro chi su portale s’abèrgiat, devent iscrìere in antis sa fòrmula màgica, chi totus connoschent: Mègius una terra sena pane chi una terra sena giustìtzia..
Provant totus sos tres ma su portale non s’aberit e sos tres cumpàngios cumprendent chi b’at calicuna cosa chi no andat: ant iscritu sa matessi cosa in tres maneras diferentes. Sigomente non cherent renuntziare a agatare su pòsidu, detzidint de imparare a iscrìere!!.
A intro de su giogu bi sunt unas cantas règulas, sas prus importantes pro pòdere èssere coerentes cando s’iscrìet: pronùmenes, verbos, cunsonantes, sa vocale paragògica, sa D eufònica, sos atzentos, sos agetivos….. A giogare ebbia e a ddas brincare non faghet ca, pro nche passare dae unu livellu a s’àteru de su giogu e arribare a su pòsidu, tocat a fàghere sos esertzìtzios giustos!!.
A sa fine sos tres amigos arribant a su pòsidu e si rendent contu chi non fiat perigulosu e difitzile gasi, chi bastaiat unu pagu de passèntzia e istùdiu ebbia. Sunt cuntentos ca ant imparadu unas cantas règulas pro iscrìere ma…. ant a sighire a faeddare in fordangianesu, in paulesu e in sedilesu, comente ant semper fatu. Nudda si perdet a imparare cosa noa, si balangiat ebbia!!!.
Ite est su pòsidu? su bilinguismu. E si amus nadu chi bilinguismu cheret nàrrere chi sas duas limbas tenent sa matessi importàntzia, dd’amus rapresentadu cun cantigheddos de vida de onni die, filminos fatos a intro de sas biddas, in sos comunes e in sas iscolas in ue sa gente faeddat su sardu comente chi siat sa limba “normale” e no una limba chi tocat a tènnere brigùngia a impreare. <
ÌSULA DE PASCUA, CRESCHENT LIMBAS INDÌGENAS In s'Ìsula de Pascua (Tzile), est crèschida de su 50% sa cantidade de pitzinnos chi faeddat sas limbas nativas. S'initziativa de torrare a sas limbas originàrias est cumintzada in su 2011. "Maururu (Gràtzias)" est istada sa paràula-sìmbulu chi sos istudentes de su Litzeu Lorenzo Baeza Vega ant abboghinadu pro retzire, s'ùrtima die de abrile, sas autoridades ghiadas dae su Diretore generale de sa Corporación Nacional de Desarrollo Indígena (Conadi), Jorge
Retamal, andadu a connòschere in pessone su resurtadu de s'educatzione interculturale basadu in s'imparu de sas limbas nativas, cun s'agiudu de belle 100 milliones de pesos dados dae sa Conadi. S'interventu de sa Conadi no est petzi in favore de sa etnia rapa nui, ma finas cun sos aymara, atacameña, diaguita, colla, mapuche, kaweshkar, yámana e selk'man. "In totale, s'istitutzione tenet 145 giardinos infantile in totu su Tzile" in ue b'at finas pitzinnos chi faeddant in limbas originàrias.
LIMBA SARDA
Si ses atzudu, Ajò!Su Sardu imparadu a giogude Sara Firinu Dae a su nessi duos annos, in Sardigna est presente
un'entidade culturale, s'Istasac (Istituto per la Storia dell'Antifascismo e dell'Età Contemporanea della Sardegna Centrale) chi s'interessat de istùdios istòricos, didàtica e divulgatzione de eventos e pessonàgios de sa Resitèntzia antifascista. Un'interessu particulare est destinadu a connòschere sa parte chi ant tentu sos Sardos (comente Pedru Borrotzu) in sa Resistèntzia. E duncas una de sas atividades prus importantes est sa presentada de libros, comente, in sos ùrtimos meses, “Gli Internati Militari Italiani” de Avagliano-Palmieri, in Nùgoro, Casteddu, S'Alighera, Macumere.Un'àtera atividade de s'Istasac, animada mescamente dae Aldo Borghesi e Marina Moncelsi, est sa tzelebratzione, cada annu, su 27 de ghennàrgiu, de sa Die de sa Memòria.S'istùdiu de sos partigianos sardos, de sos deportados e de sos antifascistas sardos est una de sas atividades de s'Istasac.Su 25 de abrile coladu, in Nùgoro, a contu de s'Istasac, est istadu projetadu su documentàriu "Una storia, due vite", frutu de sa chirca e istùdiu de Marina Moncelsi e de sa regista Pj Gambioli, dedicadu a sos partigianos Pedru Borrotzu e Antoni Mereu.
ISTÒRIA
S’ISTASAC in NùgoroChirca istòrica e divulgatzione
Nàschidu in Orane in su 1921, fusiladu in Chiusola (La Spezia) su 5 de abrile de su 1944, istudente, Medàllia de oro a su valore militare a sa memòria. Istudente universitàriu in Tàtari, aiat leadu parte a sa segunda gherra mundiale. Fiat istadu ufitziale in Ligùria, ma pustis de s'armistìtziu fiat intradu in sa Resistèntzia e fiat devènnidu cumandante de una de sas formatziones partigianas. Si fiat cunsinnadu a sos tedescos, cando aiat ischidu chi sos nazifascistas aiaint impresonadu unos cantos tziviles chi l'aiant agasagiadu. Ma sos nazifascistas l'aiant torturadu e fusiladu pagas dies a pustis.
PedruBorrotzu
11
libru cartonadu pro piseddos dae 3 a 6 annos f.du 10 * 10 cm / Pàginas 22 / Preju 4,5 !
Òrdina !nas in internet: www.papiros.it
In sas librerias de Sardigna
TRATORIA KEBABERIA «dal ROSSO» > de Andria Ruju carrera de Salaris 15 / 08100 NÙGOROtel. 0784-235060 / tzell. 3288410836
a nde boles kebàb?su nostru t’at a agradare
Kebab, in àrabucheret nàrrere “petzaarrustida”, a su sòlitu
de angione, boe, berbeghe o puddu,
cotu in s’ispiduverticale.
M’agradat su sardu ca...pro mene cheret nàrrere a m’intèndere lìberude Giuanne Luisu Stochino
GALITZIANU IN SOS TELÈFONOS SAMSUNG Sa multinatzionale Samsung at annuntziadu de reghente in Twitter sa detzisione de adotare su galitzianu, su bascu e su catalanu in sos dispositivos suos. Custu est su frutu de sas pressiones de A Mesa pola normalización lingüística de Galìtzia a sa Samsung e a àteros fabricantes, ma finas su resurtadu de una campagna de pressione sotziale posta in pràtica mescamente in àmbitu catalanu.
Giuanneluisu Stochinoest nàschidu in Nùgoro e at istudiadu in Casteddu laureende.si in Lìteras modernas cun una tesi subra su Rennu de Sardigna. S’interessat de sardu giai dae medas annos. At traballadu in s’Ufìtziu de sa Limba sarda de Nùgoro e at collaboradu e collaborat cun rivistas e notitziàrios web in sardu. Est peri professore de iscola in sas mèdias de Serrenti.
12
Sa Lìngua sardain Biddaspitziosade Marcella Collu
Ocannu puru eus tentu sorti de incarrerai cun su portalitu linguìsticu in Biddaspitziosa. Su servìtziu sighit giai de Donniassanti 2010 cun unu pàsiu de unus cantu mesis a s’inghitziu de su 2012. Is finantziamentus po custu servìtziu ndi benint de sa lei natzionali 482/99 chi donat a is Entis pùblicus su dinai po is fainas chi iant a depi promovi su bilinguismu Sardu-Italianu in su Pùblicu. E difatis, custa est s’idea de s’amministratzioni comunali chi
at detzìdiu, giai in su 2010, de intregai su servìtziu a s’assòtziu culturali “Sa Bèrtula Antiga”. In s’Ofìtziu Lìngua Sarda s’operadori atendit a unu biaxi de fainas: eus furriau in sardu is paperis prodùsius de su Comunu, traballau cun sa scola, donau un agiudu a sa genti chi bolit tragai in sardu scritus de d-onnia casta. In su mesi de Maju 2011, eus acabau unu traballu chi pertocàt sa moda de fraigai is domus sardas pesau cun s’Istitutu Cumprensivu “A. Gramsci”. Po Cabudanni 2011 at incarrerau su Cursu de Sardu, apariciau po is impreaus de su Comunu. In custa sperièntzia eus connotu mellus su cuntèssiu linguìsticu de sa bidda: is chi
fueddant su sardu de veras tenint asumancu 50 annus e funt prus is òminis che is fèminas (e custu bessit a craru fintzas me su Pùblicu intru de is impreaus etotu); is pipius de scola arribant a ddu cumprendi ebia, a ùrtimu is chi tenint 20-40 annus ddu chistionant a lampaluxi e no poderant unu arrexonu intreu in sardu. Totus amostant, asumancu a s’inghìtziu, unu frenu psicològicu a chistionai in sardu cun genti stràngia. Po sa promotzioni de su servìtziu eus fatu in su giassu istitutzionali de su Comunu unu liòngiu innui cuberai is traballus de s’ofìtziu. S’ofìtziu dd’agatais in sa Biblioteca de su Comunu e abarrat obetu a sa genti duas dis a sa cida. <
LIMBA SARDA
LOGOS&LIMBA SARDA
Cun sa limba onniunu de nois espressat sos sentidos suos, bonos o malos chi siant, ma suos. In Sardigna medas de nois sunt istados privados de custu primadu deleghende a un’àtera limba custu ruolu. Creo chi torrare a sa limba nostra siat comente torrare a sa libertarde de pessare sena velos, sena missos e sena cadenas. In prus, in sa sotziedade de oe, ligada a unu cuntzetu abusadu e istrumentalizadu de globalizatzione, unu ruolu importante lu podet tènnere petzi chie tenet personalidade crara, forte e bera.
Nois sos sardos tenimus in prus de una ispetzifitziadade culturale e geogràfica, un’ispetzifitzidade linguìstica chi nos distinghet e chi nos podet fàghere sugetos ativos in su campu mannu de sa mundializatzione. Aspetos culturales e traditzionales podent èssere de agiudu, ma, a dolu mannu, non podent èssere
deteminantes. In dae in antis de sos àteros pòpulos diamus èssere dèbiles ca si a sa pretesa de èssere cunsiderados dae sos àteros leamus pro nàrrere sas launeddas o sos tenores o sos ballos, sos àteros ant a rispòndere chi tenent su mandolinu, sa cornamusa o carchi ballu originale, ma sa limba? Sa limba la tenimus e cussa servit pro distìnghere de prus unu pòpulu dae un’àteru cun craresa e chi donat su rispetu a pare. In prus, est s’elementu de sa traditzione de unu pòpulu chi mègius s’addatat a sos cambiamentos.
Pro sos sardos duncas est mescamente custa su caminu de sighire, sa carta de identidade chi nos presentat a su mundu, chi nos cunsentit de èsistere. Creo chi su pòpulu nostru la devat agabbare cun custu suitzìdiu culturale colletivu chi comente bidimus no at giutu a istare mègius, ma semper peus,
disorientados e indifesos in cara a su mundu e, prus chi no àteru inserrados.
Sa risposta est in sa limba nostra, torrare a si leare sa limba est a torrare a si leare sa libertade de èssere pòpulu cun sos àteros pòpulos, pro èssere protagonistas e no còpias isballiadas de àteras culturas. Onniunu de nois s’at a intèndere prus “pessone”, s’at a intèndere prus lìberu e gasi totu paris lìberos. Duncas m’agradat su sardu ca m’intendo lìberu e gasi dia chèrrere pro totu sos sardos.
Devimus fàghere a manera chi sa limba nostra non mòrgiat, chi sos milli annos e prus de bida chi tenet non agabent in custa manera. Si amus a èssere a puntu de cumprèndere ite si balet su sardu amus a cumprèndere ite si balent sos sardos cara a su millènniu de tres, cara a unu benidore nou, sena birgòngias e sena fàulas. <
martzu · abrile 2012
SA LIMBA "KHASI", PRO S'UNESCO, NO EST PRUS IN PERÌGULU S'UNESCO nch'at catzadu su khasi dae s'Atlante interativu de sas limbas de su mundu in perìgulu. Su khasi si faeddat in sa regione de sos montes Khasi e Jaintia in s'istadu de Meghalaya in Ìndia. S'Unesco at decraradu chi su khasi, faeddadu dae unos 850.000 ab., “no est in perìgulu” cunforma a s'iscala de vitalidade de sas limbas de s'Unesco. Diat pàrrere chi su tempus venidore de su khasi siat asseguradu, ca dae 2005 est decraradu limba ufitziale assotziada in s'istadu de Meghalaya e sa variedade istandard de su khasi est impreada in s'iscola primària e segundària, in sa ràdiu, in sa televisione e in sa religione. Carchi dialetu de su khasi, in càmbiu est iscumparende. Su missionàriu salesianu de Baunei don Nicola Tuligi (+17/03/2010) fiat istudiosu de khasi.
S’AligheraAcordu cummertziale intre su nord de Sardignaa e su territòriu de Girona.
Sas !Càmeras de Cummèrtziu de Girona, Palamós e Sant Feliu de Guíxols ant firmadu un’acordu cun !sa Càmera de Tàtari pro promòvere sos cuncàmbios cummertziales, turìsticos e culturales cun su nord de Sardigna. Una delegatzione de sa Càmera de Cummèrtziu, Indùstria e Artesania de Tàtari at fatu dae pagu una vìsita in Girona pro isvilupare e afortire sas !relatziones econòmicas, cummertziales e culturales intre sos duos territòrios, boghende profetu dae sos ligàmenes istòricos intre Catalugna e S’Alighera.Sa vìsita l’ant ammaniada paris sas Càmeras de Girona, Palamós e Sant Feliu de Guíxols, su Patronadu de su Turismu Costa Brava-Girona e sa Delegatzione de su Guvernu de sa Generalitat in Girona, istitutziones chi unas cantas chidas a como sunt andadas a su nord de Sardigna pro cumintzare custa collaboratzione cun s’agiudu de s’Espai Llull, sa delegatzione de sa Generalitat in S’Alighera. Durante custu addòviu sas Càmeras !de Cummèrtziu gironinas e sa de Tàtari ant firmadu une cunventzione.S’acordu previdet custos puntos:- Elaboratzione paris de istùdios e de progetos chi pertocant sos programas a tèrmine curtzu e mèdiu pro s’isvilupu de sos cuncàmbios cummertziales e culturales intre sos duos territòrios.- Cuncàmbiu de connoschèntzias, informatziones e
documentatziones tècnicas, formatzione de personale a livellu tècnicu, amministrativu e imprenditoriale.- Agiudu a sa realizatzione de acordos a livellu imprenditoriale (intre impresas in forma individuale e/o assotziada) pro favorire un’integratzione mègius intre sos sistemas econòmicos e produtivos rispetivos.- Promovimentu, moende dae sos acordos individuales regulados dae sa fòrmula de sa retziprotzidade, de initziativas chi punnent !a agiuare e isvilupare su tràficu marìtimu e aèreu intre sos duos territòrios.- Partetzipatzione e/o organizatzione paris de fieras, mustras, laboratòrios!e atividades simigiantes de fàghere in sos territòrios rispetivos, o finas in paisos tertzos de interessu istratègicu comunu.- Favorire sas relatziones cun àteros organismos e istitutziones locales (Amministratzione pùblica, Universidade, tzentros de chirca, e totu gasi) cun s’idea de promòvere sos cuncàmbios intre impresas, entes, assòtzios, amministratziones pùblicas e istruturas de chirca de sos duos territòrios.In! custa ocasione ant finas fatu un’anàlisi de su setore turìsticu gironinu, (cuidada dae Ramón Ramos, diretore de su Patronadu de su Turismu Costa Brava – Girona) e de sos setores prus importantes de s’economia tataresa (cuidada dae !!unos cantos rapresentantes de sa Càmera sarda). Gasi etotu b’at àpidu una riunione de traballu intre su Delegadu a s’Agricultura de sa Generalitat, Jordi Aurich, e sos imprendidores gironinos de sos setores agrualimentare e de sa distributzione cummertziale. In previsione b’at unos cantos addòvios in Girona e Tàtari pro cuncretare su ventàgliu de produtos o servìtzios chi si podent presentare paris in s’atividade de promovimentu de sos duos territòrios. <
PRO SAS LIMBAS INDÌGENAS IN PERÌGULU: SU RUOLU DE SA FUNDATZIONE VOLKSWAGEN “In sas duas o tres generatziones chi ant a bènnere, dae 3000 a 4000 limbas diant pòdere iscumpàrrere”, narat Vera Szöllösi-Brenig, istudiosa de su progetu DoBeS (“Dokumentation Bedrohter Sprachen” o Documentatzione de Limbas in Perìgulu). Su programa DoBeS, de sa Fundatzione Volkswagen, est dedicadu dae su 1999 a creare unu registru mundial. Paris cun sa Fundatzione Max Planck e istitutziones locales, est resessida a documentare custas limbas tràmite mèdios audiovisuales e iscritos. In Amèrica de su Sud b'abbarrant unas 900 o 1.000 limbas indìgenas. “Medas de custas tenet pagos faeddadores a beru e sa majoria est iscumparende. Sunt medas sos chi tenent prus de 40 annos, non bident unu tempus venidore in sa limba issoro, la faeddant sos mannos ma no la trasmitent a sos fìgios. Gasi sa limba morit”, narat su prof. Wolf Dietrich de s'Universidade de Münster, espertu de limbas indìgenas.
13
JOAN ELIES ADELL PITARCH Lìtera dae ...ESPAI LLULL, Via Columbano, 4, 07041 L’Alguer / S’Alighera tel. 079-983498
IN SARDUsi podet!
Oramai sunt annos chi in Nùgoro si podet pònnere sa vitura in sos logos apòsitos de sa tzitade comporende sos billetes bilìngues de parchègiu imprentados dae sa ATP. Sinnale chi “in sardu si podet” impreare su sardu in manera ufitziale, sena dèvere pagare costos in prus. Pro ite non proponimus a àteros entes chi fatzant sa matessi cosa?
Billetesde parchègiuin Nùgoro
Sos libros de sas Editziones PAPIROS sunt presentes in sas LIBRERIAS: CANU, CASTA, de ARISTANIS / PAESE D'OMBRE de BIDDEXIDRU / TI CON ZERO, de BOSA / DATTENA, de CABUTERRA / IL LIBRO de CARBÒNIA / BIBLOS, DATTENA MONDADORI, DETTORI CARTOLIBRERIA, IL BASTIONE, LA STAZIONE CARTOLIBRERIA, LE LIBRERIE SRL, MIELE AMARO, MURRU, PIAZZA REPUBBLICA, SUCCA, TIZIANO, de CASTEDDU / MONDADORI de IGRÈSIAS / GULLIVER PAPER POINT de ÌSILI / EMMEPI de MACUMERE / MIELE AMARO, MONDADORI, NOVECENTO, SAN PAOLO, de NÙGORO / LO SCOLARO de PULA / IL LABIRINTO, IL MANOSCRITTO, LOBRANO, LYTHOS, MONDOLIBRO, de S'ALIGHERA / COBER srl, DESSI' MONDADORI, FELTRINELLI POINT, IL RIBALTINO, KOINÈ, MAX 88, MESSAGGERIE SARDE, MONDADORI, ODRADEK, PAOLINE, PETALI DI CARTA, de TÀTARI
GIRONA, capitale de provìntzia, 96.000 ab.
Semper
in sardu
Awajatu, maistru de limba Awetí, faeddada dae 140 pessones chi istant in su Parcu indìgenu de Xingú, Mato Grosso, Brazil
“La Setmana”, finas a oe 863 nùmerosCada chida in otzitanu dae su 1995
LUEGO APROVADU DAE SA CEI SU MISSALE IN FRIULANU?Sa chistione de s'aprovatzione de su Missale catòlicu in limba friulana "at a èssere esaminada luego" ae sa Cunferèntzia episcolae italiana. L'at riferidu, in una nota, su presidente de sa Provìntzia de Ùdine, Oietro Fontanini (Lega), chi at addoviadu su 15 de abrile coladu in Aquileia su presidente de sa Cei card. Angelo Bagnasco, in ocasione de s'addòviu eclesiale de sas Crèsias de su Nordest "Aquileia 2". Fontanini at donadu a sos 15 pìscamos de sas diòtzesis de su Norest una publicatzione
dedicada a sos Patriarcas de su Friuli, chi esponet s'istòria de su Patriarcadu de Aquileia cun su contu de sa vida de sos 75 protagonistas chi s'ant dadu su càmbiu in sa ghia de sa Crèsia in 12 sèculos in Aquileia, Grado, Cormons, Cividale e Ùdine. "Como —at decraradu Fontanini— semus isetende sa promilgatzione de su Missale in friulanu dae sa Cunferèntzia episcocape italiana".Su de su presidente de sa prov. de Ùdine est unu sinnale bonu de interessu identitàriu de sos amministradores friulanos!
EX JUGOSLAVIA
Gürsel N., Retour dans les Balkans,!Editions Empreinte, Paris 2012. / www.editions-empreinte.comPetrungaro S., Balcani. Una storia di violenza?, Carocci, Roma 2012. / www.carocci.it
PÒPULOS INDÌGENOS DE ÀSIA
Drover L., Christen in Thailand: Am Beispiel der Karen und der Akha, Peter Lang Verlag, Frankfurt am Main 2012. / www.peterlang.comHer V. K.,!Buley-Meissner M. L. (cuidadu de), Hmong and American:!From Refugees to Citizens, Minnesota Historical Society Press, St. Paul (MN) 2012. / www.mhspress.orgPhan Z.,!Lewis D., Tochter des Dschungels, Knaur Verlag, München 2012./www.droemer-knaur.deRoy A., In marcia con i ribelli,!Guanda, Milano 2012. / www.guanda.it
INDÌGENOS DE AMÈRICA LATINA
Alanoca Arocutipa V., El buen vivir en la cultura aymara: Re-creando esperanzas y alternativas desde las heridas y cicatrices, Editorial Academica Espanola,!Saarbrücken 2012. / https://www.eae-publishing.comLeón-Portilla, Independencia, reforma, revolución, ¿y los indios qué?,!UNAM-Conaculta, México 2012 . / www.conaculta.gob.mx!O’Donnell K., Weaving Transnational Solidarity: From the Catskills to Chiapas and Beyond, Haymarket Books, Chicago (IL) 2012./www.haymarketbooks.orgSabatini S., Il prete e l'antropologo. Tra gli indios dell'Amazzonia, Ediesse, Roma 2012.!/www.ediesseonline.it
de ALESSANDRO MICHELUCCI
14
El Lèxic alguerès de l'agricultura i la ramaderia entre els segles XVII i XVIIIde Andreu Bosch i RodoredaEd. IEC / p. 290 / 40 €Istùdiu filològicu de s'editzione de sos Registros de dannos, iscritos totu inncatalanu e collidos in s'Archìviu Istòricu Munitzipale de S'Alighera, su libru analizat su lèssicu de s'agricultura e de s'allevamentu de su bestiàmene e mustrat sas interferèntzias de su sardu in s'aligheresu intre sos sèculos 17 e 18, in bator campos lexicosemànticos: nùmenes de su bestiàmene, nùmenes de sa terra, nùmenes de sa produtzione e de s'indùstria agrìcula (chi includet nùmes de frùtora, ortalìtzia, àrbores, etc.), e nùemens de sos trastes. Leghende su libru, si bidet crara s’influèntzia manna de su sardu in s’aligheresu de sa massaria. Su libru includet unu CD-ROM cun s'editzione de sos testos, inèditos.
..............................................
Emigrati sardi a New York ai primi del ‘900de Giuseppe MeloniEd. EDES / p. 240 / 14 €Si tratat de una de archìviu in sa documentatzione de Ellis Island-New York chi pertocat mescamente sos emigrados de Berchidda. Est un’istùdiu interessante chi mustrat una mobilidade manna de sos Sardos de tando. Baddu si podet animare àteros istudiosos a fàghere sa matessi chirca e istùdiu pro àteras biddas in sa matessi època!
GIORNALES LIMBAS&NATZIONES LIBROS
Sa limba otzitana, sorre de su sardu, est faeddada (dae unos 2 milliones de pessones) in sa medade meridionale de sa Frantza, in Itàlia e in Catalugna (Badde de Aràn).
La Setmana est unu giornale de informazione in otzitanu, editadu dae Vistedit dae su 1995, chi tratta de s'atualidade politica economica e sotziale de Otzitània, de sas àteras minorai linguistica e natzionales de Frantza e de su mundu. In cada nùmeru de 16 pàginas, s'interessat de sos temas de sa sotziedade de oe, comente podet èssere sa mundializatzione o s'isvilupu sustenìbile o àteros temas de custa casta. Sa cosa prus importante, però, est chi sa redatzione de LS proat a dare a sos letores (comente faghimus finas nosi de EJA, de su restu) una visione diferente de sos eventos e de sos fenòmenos, dae unu puntu de mirada particulare diferente dae sos mèdios de informatzione istatalista.A su 13 de abrile de ocannu sunt arribbados a su n. 863! Un’esperièntzia chi nos ànimat finas a nois a sighire, non tocat a s’isporare.
Vistedit est parte de sa FIMOC, Federatzione de sos mèdias otzitanos, un’assòtziu chi aunit impresas o sotziedades chi cherent promòere e ispainare sa limba e sa cultura otzitana. Sa finalidade sua est cumprida dae sa mutualizatzione e cuncàmbiu de sas risorsas tècnicas e umanas, chi lis assegurat a totus finas una visibilidade prus manna.A su FIMOC apartenet finas Ràdio País: ràdiu in otzitanu chi emitit in Bearn, Bigòrra, Gèrs e Shalòssa, e finas in Internèt:www.radio-pais.com e Ràdio Occitània: Ràdiu de Tolosa chi si podet ascurtare finas in lìnia: www.radio-occitania.com.Sende chi sa limba issoro diat pàrrere posta peus de sa sardu, sos Otzitanos non si perdent in tzarras (comente sos “indipendentistas” nostros) e parant fronte, in pràtica, a su podere istremenadu de su frantzesu.
martzu · abrile 2012
Cheres timbrare sas lìterastuas cun custa frase?Pro animare sos amigos tuosa s’impreu de sa limba sarda! CÒMPORA CUSTU TIMBRU chi costat > 35 "
Inclùdidos sos gastos (5! de Racum.) de imbiu in sa Posta.
Òrdina e paga cun PayPal: www.papiros.it
Mannària 6 cm x 2,5 cm
Vistedit Sa sotziedade Vistedit est un'impresa de informazione in limba otzitana, chi pùblicat pro prima cosa su settimanale LA SETMANA, chi proponet informatziones culturale, politica, economica e sotziales chi pertocant s'ispàtziu otzitanu e fina su mundi. In prus, pùblicat unu giornale in rete internèt cun su matessi tìtulu; duas rivistas pro piseddos, Papagai pro so 4-8 annos, Plumalhon pro sos 8-12 annos. Èdita finas libros pro pitzinnos in sos dialetos gascon e lengadocian. Vistedit est una cooperativa, duncas apartenet a s'economia sotziale e solidària, est amministrada dae sos sòtzios, e duncas est un'impresa indipendente.
limbas& natzionescada die, NOAS in sardu dae Sardigna e dae su Mundu
www.limbas.tempusnostru.it
10
LLENGUESNACIONS
CULTURES
novasdocumentsentrevistes
ENTREVISTA A FRANCA MASU, Cantant
GRATÜIT
Sardenya, una illa, una nació, una llengua, molts idiomes
L’Alguer: la música de l’ànima
yessí
ouijasì
simdaocbai
MARÇ·ABRIL 2012
“L'amor per l'alguerès m'ha vençut. Perquè
d'un autèntic amor es por
parlar”
PAPIROS
Llegeixen sardLlegeixPAPIROS
e n l a l l e n g u a , s o m n a c i ó
Preguntes de Diegu Corràine
Quina relació tens amb la teva llengua?Descobrir la llengua de les teves arrels quan ja ets gran no és la mateixa cosa que haver-la coneguda durant la infantesa. És precisament d’aquest punt que jo voldria partir: d’un gran encontre que és esdevingut una gran descoberta.Sempre m’han fascinat les llengües dels altres països, potser perquè des de la meva infantesa, jo expressava la meva passió més gran de la vida: cantar.Cantar! Com t’ha nascut aquesta passió?Puc recordar quan tenia nou anys que feia imitacions de les cançons estrangeres, simulant el so de l’anglès o del francès, perquè tot allò era com un misteri per a mi, quasi com un joc. I quan em vas aventurar a cantar els primers estàndards de jazz, confesso que no sempre coneixia perfectament el text però jugava amb la meva especial actitud i predisposició a la imitació fonètica. Tot això fins el moment que només es tractava de divertir-me...I quan és que t’has dedicat en cos i ànima a l’alguerès? Les coses canvien, però, i per a mi han canviat molt quan he tingut el coratge d’acostar-me a l’alguerès. Per a mi, estic parlant de la meitat dels anys 90, l’alguerès era només un fet familiar, restringit a un àmbit molt popular, a tota aquella part de la gent de l’Alguer que jo mirava amb uns ulls distants, però no amb la sensació d’indiferència negatica o de desconfiança, més aviat aquella llengua representava per a mi tot un món a part, un món que era fora de mi, on jo pensava que mai no podria mai entrar per un fet molt clar i simple: ningú mai no me l’havia ensenyat... i jo, per mi mateixa, no sabia com fer per aprendre-la, o potser encara més senzill, encara no volia. Quina idea t’havies fet d’aquesta llengua? Tenia una curiosa percepció dintre de mi: qui parlava en alguerès, en alguna manera em semblava més feliç, vivia la vida d’una manera diferent i semblava, als meus ulls, més ric. Per tant, quan sentia a la ràdio cançons en alguerès o anava al teatre i veia les comèdies populars, jo gaudia del divertiment dels altres i, al mateix temps, experimentava una petita desil·lusió: no ho podia entendre plenament, perquè no tenia “la clau” per entrar-hi. Amb tot, l’alguerès a poc a poc omplia la meva vida i en secret em cridava. Gairebé com una destinació.Tot un repte amb tu mateixa, doncs!És clar!!Recordo!que la infinita!alegria que!vaig sentir!quan!em vaig decidir a fer aquesta!aposta:!aprendre!l’alguerès!i,!sobretot,!a cantar en!alguerès.!Així que!dues tries: una cultural !i!una artística. Obstacles, dificultats?No ha estat gens fàcil. He volgut estudiar tot allò que he pogut i he anat a diverses escoles a la ciutat, tot i que durant poques classes: només per aprendre un poc de gramàtica i la pronúncia.
Què t’ha ajudat? Després, l’amor per l'alguerès m’ha vençut. Perquè d’un autèntic amor es pot parlar. Un sentiment ben profund que també m’ha fet sofrir molt. I la prova de presentar al públic el resultat de la teva aposta? Recordo que les primeres vegades que vaig poder participar a festivals a Catalunya, coneixia de memòria només les cançons que havia de cantar, però no estava en disposició de respondre a les preguntes dels periodistes: no dominava la llengua i encara devia pensar en italià i traduir mentalment en alguerès… un desastre!Però, a la fi, te n’has sortit de la teva aposta!Sí. Ara la meva satisfacció més gran és la d’haver assolit una nivell de coneixement lingüístic força bo, diria. Tot i que els estudis i els aprofundiments no acaben mai... amb molta humilitat, però amb gran joia puc dir que avui en moltes ocasions em sorprenc a mi mateixa pensant en alguerès i quan escric els textos per les meves cançons, ho faig directament en la “meva” llengua. Imagino la teva felicitat!Aquesta ha estat una conquesta i em sento més rica, més completa i, sobretot, crec cada vegada més que la música és un vehicle immediat, un mitjà a través del qual les emocions!poden obtenir!suggeriments!variats!però, a la vegada,!arriben les paraules a!la gent!i, a més de!tot això,!espero haver aconseguit posar el meu granet!de sorra!fent una aportació!cultural a!la ciutat,!mentre que al mateix!temps he obert un camí!de la internacionalització!de la cançó!de l'Alguer.Però l’alguerès com a llengua no es troba en una situació difícil? No penses d’haver arribat tard? Penso, espero que no. M’agrada insistir en aquest aspecte perquè, amb un poc de romanticisme, que no fa gens de mal parlant d’un tema tan delicat com aquest, m’havien dit que de vegades les paraules es posen malaltes i es moren. Emmalalteixen de malalties incurables com la retòrica i l’oblit. I així, amb elles moren també les històries que aquestes paraules expliquen. Modestament, tracto de donar el meu ajut perquè l’alguerès sigui una llengua viva!No hauràs caigut tu en la retòrica de les “arrels”?Penso que no. Si sabem que les arrels són indispensables per la nostra vida, cadascú hauria de fer-se un tresor dels propis records i, per tant, compartir-los per retornar més via a allò que hem estat i tot allò que serem.Per tant ens confirmes que no ens equivoquem en defensar i fer créixer les nostres identitats?Així com deien les notes de la portada del meu àlbum “Alguímia”, utilitzant les paraules del gran escriptor sard Franziscu Masala: “…Descriu el teu jardí i esdevindràs universal”.
L’Alguer és el meu jardí. Cantar les seves antigues melodies significa per a mi donar vida a aquelles paraules que expliquen una veritat, una cosa viscuda, una historia. I és amb orgull i passió que ofereixo a tot el món i, juntament a les cançons, esdevenen part integrant de mi mateix, es converteixen en la meva pròpia vida. Aquesta entrevista s’ha realitzat poc temps després del congrés titulat “Paraules sentides”. Què signifiquen per a tu aquestes dues paraules aparentment senzilles? Podem entendre-les de dues formes: “Paraules sentides”, en el sentit que les he apreses escoltant-les i “sentides” amb el significat que els sento, que les porto en el cor com si fossin estat sempre meves. Cada paraula que canto m’ha parlat de bellesa, m’ha parlat amb una poesia subtil de desitjos i de nostàlgies, m’han transmès alegria i malenconia; això és, m’han regalat vida. E és per això que tot això avui forma part de la meva pròpia vida. I jo, amb la meva veu la puc transmetre a altre gent, a qualsevol. No creus que ens estem acostant a la poesia , que ens estem allunyant de la realitat? No ho crec. Crec en la dimensió concreta d’un desenvolupament possible de la nostra llengua, que per tant pugui deixar espai també a la poesia, perquè una llengua viva no pot sobreviure només amb la poesia. Per això confio moltíssim que a l’Alguer es porti endavant una planificació concreta de política lingüística, primer de tot per part de l’Administració, perquè es comprometi a valorar i a concentrar esforços destinats a programes que proveeixin la defensa i la difusió completa del patrimoni lingüístic de l’Alguer en l’àmbit turístic, però especialment en els contextos culturals i escolàstic. Demostres un concreció que manca a molts “no poetes”! M’agrada que ho pensis. L’alguerès com a patrimoni identitari i, per tant, cultural hauria d’entrar molt més profundament en les consciències dels ciutadans i això es podria realitzar quan es converteixi en matèria d’estudi en les escoles en tots els ordres i graus. Sóc molt feliç que aquesta idea estigui ja en marxa per convertir-se en una realitat. Després dels 18 cadascú serà lliure de cultivar un estudi més o menys profund. Què dius a qui viu la sarditat d’una forma trista i tancada o qui cultiva una identitat privada de llengua? Es pot viure la nostra identitat i el sentit de pertinença sense sentir-se en una gàbia; més aviat s’ha de viure amb lleugeresa, esperit de curiositat, ment oberta a la modernitat i, sobretot, comprenent que això només serà un enriquiment que podrà obrir moltes portes, no sols a un futur professional i de treball sinó també en referència a uns riquesa personal, i poder així contribuir a donar una llarga vida al tresor que tots tenim en les nostres mans: l’alguerès i també la llengua sarda que és la llengua nacional dels sards. <
Visca el tresor que tenim: la llengua!La funció de la música, de la poesia i... de l’escola
FRANCAMASU entrevista