Efectivitat de l’electroestimulacióanalgèsica en el tractament del

dolor produït per el síndrome de la fuetada cervical

HOSPITAL DE MATARÓ.SERVEI DE MEDICINA FÍSICA I REHABILITACIÓ.

INTRODUCCIÓ

SÍNDROME DE LA FUETADA CERVICAL (SLC)• Conjunt de síntomas que apareixen

després d’un mecanismed’aceleració-desaceleració ambtransferència d’energia al coll.

ELECTROESTIMULACIÓ ANALGÈSICA (TENS)• El seu ús està recomenat en el

dolor musculoesquelètic.

Spitzer WO et al. Spine (phila Pa 1976). 1995 Apr 15;20(8 Suppl):1S-73S.

DeSantana et al. Curr Rheumatol Rep. 2008 December ; 10(6): 492–499.

OBJETIU

• Valorar l’efectivitat de TENS d’alta i baixafreqüència com a tratament del dolorproduït per el SLC.

MATERIAL I MÈTODE

• Estudi preliminar prospectiu tipusassaig clínic aleatoritzat.

MATERIAL I MÈTODE

CRITERIS D’INCLUSIÓ• WAD I o II.• 18 - 75 anys d’edat.

CRITERIS D’EXCLUSIÓ• WAD III o IV.• Fractures associades

d’extremitat superiori/o inferior.

• Traumatismecraneoencefàlic.

• Antecedents de cirugía cervical, malaltiaoncològica o reumatològica.

MOSTRA INICIAL:177

MOSTRA:133

Pacients a qui se’ls va donar l’alta mèdica abansde completar 5 setmanes

de tractament:- Per millorasintomatològica- No tolerància del TENS- Ordre de la mútuad’assegurances- Alta voluntària

Pacients a qui no es va poder contactar

MOSTRA PER VALORAR L’EFECTIVITAT DE LES MODALITATS DEL TENS ALS 3 MESES:

52

MATERIAL I MÈTODE

MATERIAL I MÈTODE

• Estudio preliminar prospectivo tipoensayo clínico aleatorizado.

• Escala visual analoga del dolor (EVA).• Escala de depresión y ansiedad de Goldberg.

• Northwick Park Hospital Neck PainQuestionnaire (NPH).

• Demora en llegar al servicio de MedicinaFísica & Rehabilitación (SMFR).

• Días de inmovilización cervical.

PACIENT

TENS: 3 Hz TENS: 80 Hz

Retirada de’ortesis cervical.Termoteràpia superficial.Exercicis d’estirament de la musculatura cervical i cintura escapularExercicis de reeducació del control postural.Exercicis isomètrics de la musculatura cervical.Higiene postural.

MATERIAL I MÈTODE

RESULTATS

• SEXE:HOME, 35,60%

DONE, 64,40%

ALTRI, 48,90%

ATUR, 33%

ALTRES, 18,10%

• CATEGORIA LABORAL:

RESULTATS

• TEMPS D’INMOVILIZACIÓ CERVICAL:

6,35 (± 5,99) DIES

28,91 (± 12,98) DIES

TEMPS A ARRIBAR A SMFR:

RESULTATS

CERVICALGIA; 25

LUMBALGIA; 20

DORSALGIA; 7

• ANTECEDENTS PATOLÒGICS DEL PACIENT PREVI ACCIDENT:

RESULTATS

CARACTERÍSTIQUES DEL ACCIDENT:

69%

19%

12%

IMPACTE POSTERIOR

IMPACTE LATERAL

IMPACTE ANTERIOR O ATROPELLATS

58%27%

12% 3%

CONDUCTORCOPILOTACOMPANYANTATROPELLAT

EVOLUCIÓ DE L’EVA A LES 5 SETMANES DE TRACTAMENT

p : 0,574

RESULTATS

INICIAL SETMANA 1

SETMANA 2

SETMANA 3

SETMANA 4

SETMANA 5

TENS DE BAIXA FREQÜÈNCIA 64,7 58,3 50,9 52,2 48,1 44,4

TENS D'ALTA FREQÜÈNCIA 59,7 52,3 54,5 47,4 49,4 42,5

0102030405060708090

100

DESCENSEVA

20,3

17,2

EVOLUCIÓ DEL NPH A LES 5 SETMANES DE TRACTAMENT

RESULTATS

INICIALSETMANA 1

SETMANA 2

SETMANA 3

SETMANA 4

SETMANA 5

TENS DE BAIXA FREQÜÈNCIA

46,36 38,5 35,59 34,21 34,87 32,21

TENS D'ALTA FREQÜÈNCIA 45,74 40,01 38,22 38,35 36,14 31,37

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

DESCENSNPH

14,15

14,37

p : 0,315

EVOLUCIÓ DE LA SUBESCALA DE ANSIETAT DE GOLDBERG A LES 5 SETMANES DE TRACTAMENT

RESULTATS

INICIALSETMANA 1

SETMANA 2

SETMANA 3

SETMANA 4

SETMANA 5

TENS DE BAIXA FREQÜÈNCIA

4,24 3,58 3,36 3,31 2,88 2,44

TENS D'ALTA FREQÜÈNCIA 5,34 4,21 3,47 3,22 3,39 2,89

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

DESCENSGOLDBER

G

1,8

2,45

p : 0,498

EVOLUCIÓ DE LA SUBESCALA DE DEPRESIÓ DE GOLDBERG A LES 5 SETMANES DE TRACTAMENT

RESULTATS

INICIALSETMANA 1

SETMANA 2

SETMANA 3

SETMANA 4

SETMANA 5

TENS DE BAIXA FREQÜÈNCIA

2,22 2,19 2,05 2,2 2,16 1,97

TENS D'ALTA FREQÜÈNCIA 2,77 2,63 2,58 2,12 2,41 2,28

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

DESCENSGOLDBER

G

0,25

0,49

p : 0,728

RESULTATS

tiempomes 3semana 4semana 3semana 2semana 1inicial

Med

ias

mar

gina

les

estim

adas

7

6

5

4

3

BAJA FRECUENCIAALTA FRECUENCIA

TIPO DE TENS.

Evolución VAS

p : 0,854

DESCENSOEVA

28,6

20,1

60,556,7

54,6

50 47,1

40,4

67,1

58,855,4

50

44

38,5

CONCLUSIONS

• El TENS de baixa i alta freqüència podria sereficaç en el tractament del dolor després depatir SLC, però no s’observen diferències entreles dues modalitats.

LIMITACIONS

• Escàs seguiment dels pacients desprésd’haver estat donats d’alta.

• Diversos pacients no van completar lessessions de tractament perquè no elscobria la mútua d’accidentcorresponent .

• No vam tenir un grup control sensetractament amb TENS.