1

Presència i ús de la llengua catalana en la nostra societat

multicultural

ESTER SANTALÓ, TÈCNICA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

SERVEI DE CATALÀ D’OLOT-LA GARROTXA

Coneixement del català

2Idescat, Enquesta d’usos lingüístics 2008

El català com a llengua habitual

(Enquesta d’usos lingüístics, Idescat i Secretaria de Política Lingüística, 2008)

Reflexions prèvies:diversitat lingüística

1. Quantes llengües es parlen a Catalunya?

2. I a la Garrotxa?3. De cada 100 persones que arriben a

Catalunya, quantes no tenen el castellà com a primera llengua?

4

1.Unes 300

2.Unes 80

3.70

Reflexions prèvies:conceptes lingüístics

Llengua familiarLlengua adoptadaLlengua pròpiaLlengua oficialLlengua comunaLlengua de l’empresa o organisme

5

1. També dita ‘materna’. No la triem: ens la imposa la família on naixem.

2. Hi establim llaços sentimentals i ens la fem nostra. L’hem escollida.

3. La que s’ha originat, ha nascut, en aquell territori.

4. La que les lleis han fixat en aquell territori.

5. Aquella que serveix als parlants per comunicar-se.

6. Aquella que l’empresa tria com a preferent per a les comunicacions orals i escrites.

L’ecosistema de les llengües (1)

6

Quan s’extingeix una espècie, s’empobreix TOT el planeta.

Consciència de salvaguarda i equilibri mediambientals.

Model sostenible, protecció del medi natural, gestió mediambiental... : termes comuns en la nostra societat.

L’ecosistema de les llengües (2)

7

Cada llengua també forma part d’un hàbitat.

Durant el segle XXI es poden morir unes 3.000 llengües, la meitat de les que es parlen al món.

Perdre una llengua també vol dir un empobriment de tot el planeta.

Gestionar el multilingüisme: des de fora

Declaració Universal de Drets Lingüístics:

Art. 4.1: “...Les persones que es traslladen i s’estableixen al territori d’una comunitat lingüística diferent de la pròpia tenen el dret i el deure de mantenir-hi una relació d’integració. “ 8

Gestionar el multilingüisme: des de dins

Una llengua comuna de socialització

9

Esfera pública: Administració

Esfera pública: Administració

Esfera pública: serveis

Esfera pública: serveis

Esfera pública: xarxa

social

Esfera pública: xarxa

social

“Tot allò que pot fer una llengua local no ho hauria de fer una llengua més global” Albert Bastardas

El canvi lingüístic

10Dades sociolingüístiques de tots els països de parla catalana,

2003-04. Secretaria de Política Lingüística i Escola d’Administració Pública de Catalunya

Actituds lingüístiques (1)

Canvi de conducta

Condicions socials Valors socials

11

Situacions històriques

adverses

Vivències de conflictes,

càstigs i bromes per motius

de llengua

Creació de prejudicis

(provincialisme, mala

educació...)

Politització de la llengua (no

té un valor neutre com el

castellà)

Identificació patriotisme-

llengua

Prejudicis dels mateixos

parlants (“el català és difícil”)

Actituds lingüístiques (2)

12

La conducta no és únicament l’acció de triar una llengua, sinó la connexió entre aquesta acció i les condicions de l’individu i el seu entorn. Ferran Suay i Gemma Sanginés Societat Valenciana de Psicologia

Fidelitat assertivaFidelitat assertiva

Fidelitat tímidaFidelitat tímida

Fidelitat mínimaFidelitat mínima

DefeccióDefeccióSubmissi

ó lingüístic

a

Submissió

lingüística

Aprenentatge de llengües

13

• El contacte afectiu, emotiu, amb autòctons (aprenentatge relaxat de la llengua)

• El contacte socioprofessional (amb empresaris, companys de feina, veïns, altres pares...)

• L’edat en el moment de la immigració

• L’escolarització en el país d’origen

• El reconeixement de l’esforç i la manifestació de l’empatia. MOTIVACIÓ INTERNA

• La necessitat. MOTIVACIÓ EXTERNA

Avantatges de conèixer el català (1)

Poder millorar les pròpies expectatives laborals, socials i humanes.

14

Poder tenir les mateixes condicions d’igualtat que la resta de persones que viuen a Catalunya.

Inserció dels més joves en el món laboral en igualtat d’oportunitats amb els joves del país.

Avantatges de conèixer el català (2)

Més seguretat en les relacions amb l’escola i les activitats que s’organitzen.

15

Més confiança per moure’s pel municipi o ciutat.

Opció de participar en la vida pública i de relacionar-se més en els espais públics.

Pautes d’actuació

Ús habitual i preferent del català. En el cas que ens responguin en castellà, demanem si entenen el català abans de canviar de llengua.

16

Parlem a poc a poc, amb frases simples. Abans de canviar de llengua, repetim les indicacions i aprofitem la gesticulació.

Deixem de banda idees preconcebudes: tothom, sigui d’on sigui i tingui l’aparença que tingui, pot saber parlar català.

La veu dels nous ciutadans

“Parlar català és una manera de mostrar-los que jo també sóc d’aquí; estic aquí, però sóc d’aquí, també”. Ousseybnou Niang

17Font: Vídeo “Campanya acollida lingüística” (Plataforma per la Llengua i 8TV)

“Aprendre català és una forma d’aproximar-se no només a uns costums i a unes tradicions, sinó al cor de la gent.” Robert Mettini

“ Els catalans no haurien de canviar de llengua, perquè, en el fons és l’única manera de trobar espais on aprendre”. Carmen Pérez

“ Qui vol prosperitat, ha d’aprendre el català”. Mohammed Iqbal

18

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE GIRONASERVEI DE CATALÀ D’OLOT-LA GARROTXA

Carrer del Mont Carmel, 3, 17800 OLOT

www.cpnl.cat