duro fort especial - totselsnoms.org · cites amb la memÒria histÒrica de la guerra civil i la...

wwwwwwwwwwCITES AMB LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA GUERRA CIVIL I LA POSTGUERRA

sssssssssssss COMMEMORACIONS

Les primeres pintades que jo recorde haver vist ales parets —molts anys abans que s’ompliren denegre i de colors amb la facilitat universal delsesprais— eren unes imatges petites amb les cares

de Franco i de José Antonio Primo de Rivera, fetes ambtrepa, que en cas del Caudillo portaven invariablementun peu que posava “Año de la Victoria”. Això era a laperifèria de València, entre la ciutat i l’horta, que era onjo vaig nàixer i vaig passar la infància i l’adolescència.

La guerra, en aquell barri entre el tramvia urbà i elscamps llaurats, no degué ser una experiència tan direc-tament tràgica com en tants altres llocs. Els meusgermans, bastant més grans, evocaven l’espectacle dis-tant i nocturn dels bombardeigs sobre el port de Valèn-cia i sobre els dipòsits de benzina, com una visió deflames i d’esclats. I a casa recordaven sovint aquell diaque, a l’hortet que hi havia darrere, va caure un obúsd’artilleria antiaèria, que provocà una escena confusad’especialistes en explosius cavant un clot al voltant.Al costat mateix, hi havia una fàbrica de municions,amb un refugi on acudien els veïns quan sentien lasirena que anunciava el pas dels avions italians deMallorca, i després, quan havia passat el perill, ja dematí, sobrevolava un aparell que, per alguna raó desco-neguda, tothom en deia “la pava”: devia ser molt lent imolt ineficaç.

Jo vaig nàixer a penes nou mesos després d’acabar-se laguerra, qui sap si fruit de l’alegria dels pares pel final delconflicte i de les pors, o pel final feliç de la victòria de “l’or-dre”.Mon pare era un home dedreta,conservador, no feixis-ta ni després franquista, ni falangista ni res de tot això, mésaviat escèptic davant del règim triomfant que s’instal·là ambdesfilades, braços en alt i dibuixos i rètols a les parets. Qui sapsi després de prop d’una dotzena d’anys sense fills van pensarque aquell “Año de la Victoria” era un bon moment perbuscar una altra criatura. Quan ja estava tot clar i decidit,quan les tropes de Franco ja eren a la frontera francesa, quana Madrid tot es desfeia i a València, capital agònica de laRepública, els “rojos” s’amagaven o fugien i els “nacionals”esperaven ja obertament l’arribada dels seus, mon pare i mamare van encomanar un altre fill. Degué ser l’única petitaglòria del triomf que van celebrar o conèixer, i el resultat vaigser jo. Havien guanyat els que ells volien que guanyaren,certament, els qui tornarien a obrir les esglésies i restaurarienun ordre per a ells incomprensiblement capgirat. Però resmés. Mai no els vaig sentir parlar malament dels “rojos” odels republicans, mai vaig sentir que justificaren presons iexecucions (ni els assassinats de l’altre bàndol durant la gue-rra, evidentment), mai vaig sentir-los entusiastes del nou rè-gim.Maivaigsentir, enaquella casa, l’evocació decaptriomf.

Per no oblidar mai. Elproper dilluns es com-pleixen els 70 anys del’entrada de l’exèrcitnacional a Barcelona.Coincidint amb l’efe-mèride, la Comissió dela Dignitat entregaràels seus premis anuals,concedits a persones oentitats que s’han dis-tingit en la tasca de larecuperació de la me-mòria històrica. En-guany, els guardonatssón els documentalis-tes Montserrat Armen-gou i Ricard Belis; l’ar-tista visual FrancescTorres; la Comissió delCentenari de l’Estela-da i la Xarxa d’Enti-tats. A més, la Institu-ció de les Lletres Cata-lanes (ILC) comença a

publicar avui el blocLa ruta de l’exili. Dia adia 70 anys després(http:// blocs.gencat.n e t /blocs/AppPHP/ruta_exili/), on es repassarà elcamí cap a l’exili seguitper intel·lectuals i es-criptors catalans comJosep Pous, Carles Ri-ba, Mercè Rodoreda,Antoni Rovira i Virgilii Joaquim Ruyra, entrealtres literats. Aquestaés la primera de les ac-cions que la ILC haprogramat per comme-morar els 70 anys del’exili. La propostaprincipal serà l’exposi-ció Literatures de l’exi-li. Retorn a Catalunya,que es podrà veure del21 d’abril al 21 de juny.

Triomf senseglòriaJOAN F. MIRA

La Guerra Civil és protagonis-ta de la cartellera cultural queno dóna l’esquena a la me-mòria històrica:

� La mort que arribava del cel.La mostra Quan plovien les bom-bes recupera la història dels bom-bardeigs que van patir més de140 poblacions catalanes. Fins al25 de gener es pot veure al Mu-seu Comarcal de Manresa (Viade Sant Ignasi, 40). Per posar-hicontext, el millor és visitar l’expo-sició La Guerra Civil a Catalun-ya. Testimonis i vivències, a la seubarcelonina del Museu d’His-tòria de Catalunya (Pl. Jaume Vi-la, 3) fins a l’1 de març.

� Pare d’un símbol. Malgrat lacontrovèrsia, la fotografia Mortd’un milicià, de Robert Capa, ésuna de les grans icones gràfiquesde la Guerra Civil, només supera-da per la immensitat del Guerni-ca de Picasso. L’exposició Capa,

aquí aplega, entre altres mate-rials, les 30 fotografies que es vansalvar del reportatge que va fer aTarragona el 15 de gener de1939, dia en què van entrar a laciutat les tropes franquistes. L’ex-posició romandrà oberta fins al28 de febrer al Palau Firal i deCongressos de Tarragona (Arqui-tecte Rovira, 2). Obrirà boca per-que al juny, el Museu Nacionald’Art de Catalunya presentaràdues grans exposicions dedicadesa Capa i a la seva companya Ger-da Taro. I, a finals d’any, es veuràal Centre d’Art Santa Mònica lesimatges d’Agustí Centellas alcamp de concentració de Bram.

� Activistes de l’esperança.Les guerres estan plenes de mons-tres, però també d’herois. La mes-tra suïssa Elisabeth Eidenbez vapertànyer a la segona categoria.Moltes dones i els seus nadonsvan poder sobreviure gràcies a lamaternitat que Eidenbez va fun-

dar a la vila rossellonesa d’Elna.Les seves protegides proveniensobretot dels lamentables campson França va internar la immen-sa majoria dels exiliats republi-cans. La seva trajectòria s’expli-ca fins al 25 de gener a La Mater-nitat d’Elna al Museu Comarcalde Cervera (Major, 115).

� Les línies del patiment. A lapostguerra, la frontera separavaEstats i patiments. D’un costat,el drama dels exiliats com PauCasals, el compromís del qualamb la llibertat es pot seguir a lamostra Pau Casals i l’exili, fins al29 de març al Moll de Costa delPort de Tarragona (Tinglado, 1).A l’altra banda, els que van patirla repressió franquista, víctimesoblidades de les quals ara es recu-pera la seva història a exposici-ons com Les preses de Franco, albarceloní Centre Cultural Fran-cesca Bonnemaison (Sant PereMés Baix, 7) fins al 7 de febrer.

70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya

Retrat de Robert Capa, autor de la icona Mort d’unmilicià, realitzat per Yousuf Karsh.

PYMAG-CURTIN, S. A. CONVOCATORIA DE JUNTA

GENERAL EXTRAORDINARIADE ACCIONISTAS

Se convoca a los señores accio-nistas de la compañía a la juntageneral extraordinaria, que tendrálugar en su domicilio social el día 2de marzo de 2009, a las 10.30horas, en primera convocatoria, yel 9 de marzo de 2009, a la mismahora, en segunda convocatoria,con arreglo al siguiente

ORDEN DEL DÍAPrimero. Nombramiento de presi-dente y secretario de la reunión dejunta general extraordinaria deaccionistas.Segundo. Aceptación de la renun-cia a su cargo de consejero delseñor Jorge Gracia Font.Tercero. Dimisión de los conseje-ros de la compañía y aprobaciónde su gestión.Cuarto. Cambio del sistema deadministración de la sociedad ynombramiento de nuevos adminis-tradores.Quinto. Delegación de facultades.

En cumplimiento de la legalidadvigente se hace constar el derechoque corresponde a los accionistasde examinar en el domicilio socialel texto íntegro de las modificacio-nes propuestas y el informe sobrelas mismas, así como pedir laentrega o el envío de forma gratui-ta de dichos documentos.

Sta. Perpetua de Mogoda (Barcelona),a 16 de enero de 2009. El consejero

delegado, Fco. Javier Gracía Font

DIESEL PENEDES, S. A.La junta general extraordinaria y uni-versal de accionistas celebrada el 31de julio del 2008 acordó, por unanimi-dad, la reducción del capital en VEIN-TICINCO MIL UN EUROS CON SE-SENTA CÉNTIMOS (25.001,60 euros),para dejarlo establecido en NOVENTAY CINCO MIL CIENTO NOVENTA YOCHO EUROS CON CUARENTACÉNTIMOS (95.198,40 euros), amorti-zando 832 acciones propias de lasociedad, números 3.169 a la 4.000,ambos inclusive, de valor nominal30,05 euros por acción. La reducción tiene por finalidad laamortización de acciones propias dela compañía en cumplimiento del ar-tículo 76 LSA y se llevará a cabo unavez transcurrido el plazo establecidoen el artículo 166 LSA.

Santa Margarida i Els Monjos, 5 de diciembrede 2008. El secretario del Consejo de

Administración, Pere Lluís Martí Abella

LA FINCO 90, S. A.CONVOCATORIA JUNTA

GENERAL EXTRAORDINARIAEl administrador único de la sociedad haacordado convocar a los señores accio-nistas de la mercantil La Finco 90,Sociedad Anónima, a la junta generalextraordinaria que se celebrará el próxi-mo día 9 de marzo de 2009, a las 17horas, en Barcelona, calle Aribau, 191-193, 3.º 2.ª, en primera convocatoria, oen su caso, el inmediato siguiente, a las18 horas y en el mismo lugar, en segundaconvocatoria, para tratar el siguiente

ORDEN DEL DÍAPrimero. Ampliación de capital hasta unmáximo de 100.000 euros.Segundo. Estado actual de la sociedad yde los inmuebles de su propiedad.Tercero. Ruegos y preguntas.Los señores accionistas podrán examinaren el domicilio social o pedir el envío gra-tuito de los documentos que serán some-tidos a la aprobación de la junta general.

Barcelona, 19 de enero de 2009La administradora única,

M.ª Dolores de Balanzó Sola

8 / QUADERN EL PAÍS, dijous 22 de gener de 2009

FRANCESC VILANOVA

El 26 de gener de 1939, les tropesfranquistes, italianes i marroqui-nes entraven a Barcelona. Era elprincipi de la fi de la campanya

de Catalunya, el penúltim moment culmi-nant en l’ocupació del territori irredent,“rojo-separatista” per excel·lència. A lafi, després de tants anys d’estar sotmesaal separatisme i a l’anarquisme, Catalu-nya podria respirar l’aire espanyol que liarribava de ponent. Com deia un cartellde l’època: “Ha llegado España”. I vaarribar amb totes les conseqüències iuna molt llarga factura per cobrar. Certa-ment, des de l’òptica falangista, homdeia que “lo que llamábamos Españanacional vino en peso a Barcelona a com-prender” (Juan Ramón Masoliver,1944). Però és innegable que la capacitatde “comprensió” d’aquella Espanya aca-bada d’arribar era força relativa. Sobre-tot tenint en compte el punt de partidaexpressat per un dels grans fracassats deldesplegament del franquisme a Catalu-

nya, Luys Santa Marina, cridat a les mésaltes glòries intel·lectuals falangistes enterra catalana, i oblidat en un raconet dela història: “Se empezó con juegos flora-les y sardanas, y se ha terminado inmo-lando juventudes en el Ebro. Y esto nopuede volver” (1939).

� L’ocupació. Efectivament, perquè resno tornés, el primer senyal de per on ani-rien les coses va ser el Règim Especiald’Ocupació, una situació d’excepcionali-tat que només es va aplicar a Catalunya, ique deixava el territori sota el control ab-solut dels militars, amb les complicitatsòbvies de l’àmplia coalició reaccionària(falangistes, monàrquics, integristes i car-lins, vells cedistes, etc.) encarregada de po-sar en marxa el Nuevo Estado. De la lectu-ra del ban d’ocupació, signat pel generalÁlvarez Arenas, es desprenia que els as-pectes essencials de la nova realitat (ordrepúblic i repressió, administració de justí-cia, control del territori, reorganitzacióeconòmica, etc.), quedava en mans dels

militars, en una estructura fortament jerar-quitzada i amb una clara voluntat totali-tària; tan totalitària que fins i tot la qües-tió de la llengua va ocupar un lloc centralen el ban d’ocupació: “Estad seguros cata-lanes, de que vuestro lenguaje en el usoprivado y familiar no será perseguido...”.

Amb això es liquidava qualsevol me-na d’especulació falangista sobre l’úsde la llengua catalana com un instru-ment per guanyar-se a certs sectors dela població. Havia “llegado España” icom ja havia afirmat un dels grans pe-riodistes-intel·lectuals de la situació,Manuel Aznar, “los catalanes debenpensar seriamente que les llega el mo-mento de cumplir inexorablemente sudeber de españoles”.

El 10 de febrer de 1939, les tropes delgeneral Solchaga arribaven a La Jonque-ra i tancaven la frontera. L’ocupació i lafi de la campanya de Catalunya eren jauna realitat. Ja podia començar el desple-gament del Nuevo Estado.

Passa a la pàgina 2

Espe

cial

NúmeNúmero 1.2901.290, dijoudijous 22 de gener de 200922 de gener de 2009Q U A D E RA D E R N N

Q

“Ha llegado España”L’entrada de les tropes feixistes a Barcelona, ara fa 70 anys, va ser tan

sols la punta de llança de la imposició dels valors del nou règim

Feien poca planta i noeren pocs, també a les vo-reres, els estols de Fran-co —tan abrigats— a la

desfilada que marcà el pas i l’or-dre a tres generacions. La pro-cessó —i la fuita dels qui no vo-lien ser ocupats ni enterrats—fixà una memòria que no ha pre-cipitat i no pot ésser part de lageologia immutable.

La caiguda de Barcelona ten-gué estralls, preludis de por,bombes i foc que queien del celdels avions feixistes que s’alça-ven a Mallorca: els Savoia quebeneí amb mitra i bàcul l’arque-bisbe Josep Miralles, les imat-ges són a l’Aquí estamos, full deFalange. El gest li va retreure elcatòlic escriptor francès Geor-ges Bernanos, que denuncià larepressió a l’illa. Miralles l’es-menà: no foren 3.000 morts, no-més dos mil.

Jordi Pujol, de missió a Pal-ma als anys 80, mentà el casdels bombarders mallorquins—sense el bisbe— després de ferperdonar els catalans per actua-cions poc memorables —de cai-re financer/feudal i militar— en-vers els illencs. El repàs dels fetsdestapa un seguit de travelades.

El general Goded dictà elcop a Mallorca en el ban de“passar per les armes” i saltàaviat a Barcelona, on ell fouaniquilat. Llorenç Villalonga,que maldà dels aviadors rojosde Barcelona que tiraren qua-tre bombes sobre l’illa, s’inspi-rà en afusellaments : “les oíadisparar contra los rojos. Eran(falangistes) esbeltos, anóni-mos y oscuros, con una oscuri-dad resplandeciente.” El 39 glo-ssà que “en un segle” no s’ha-via tingut “una victòria tan es-clafant” però “contra nosal-tres”.

Al llibre Els de Cabrera JoanRigo narra la peripècia dels pa-gesos de l’illa per mor de la visi-ta pels milicians del capità Ba-yo —mestre de Fidel Castro—,en l’expedició de fracàs a Eivis-sa i Mallorca. Ex pres de Fran-co, Jeroni de Cabrera, feia resis-tència i deixava la ràbia contraels duros picant l’efígie del dicta-dor encunyada. Fou fort i gaire-bé etern el Caudillo del duro“por la gracia de Dios”. Els di-ners de guerra tenen una bande-ra: la continuïtat en pessetes deLa Caixa passà per Mallorca,on la caixa forta sí esdevinguéfidel als rebels.

Un dels símbols franquistes que encara es troba a molts edificis catalans.

‘Duro’ fortANDREU MANRESA

Amb col·laboracions d’Eulàlia Pérez Vallverdú, Mireia Capdevila Candell, Maria Campillo,Carles Santacana, Teresa Ferré i Josep Casamartina, entre d’altres

JOSEP CASAMARTINA i PARASSOLS

El 1938, amb els bombar-deigs de Barcelona, ja esveia a venir que es perdriala guerra. Llavors va ha-

ver-hi gent que va decidir canviarels diners republicans, que aviatno valdrien res, per pintura i vaninvertir en autors consolidats. Ta-rradellas, per exemple, va com-prar molts quadres a Pidelaserraque va vendre com mai amb unsguanys, però, que no li servien niper comprar menjar. Togores,abans de fugir a França, va ven-dre quasi tota la producció a unsfabricants de Sabadell que la re-vendrien a la postguerra. VilaArrufat, mig amagat a Sant Se-bastià de Montmajor, també vavendre un munt de teles mit-jançant el seu cunyat, Pepe Vives,que era decorador i seguia treba-llant. Obiols pintava marededéusper als capçals de llit de gent quees casava i estaven “disposats apagar el que sigui”.

Aquell any era el darrer quel’Espanya de la República teniarepresentació al Concurs Interna-cional de Pintura del Carnegie dePittsburgh. Al mateix temps, elbàndol franquista es presentava ala Biennal de Venècia convidatper Mussolini. El comissari Euge-ni d’Ors, després d’haver fracas-sat en el seu feixisme a la catalanade l’època noucentista —tal comindica Cacho Viu a Revisión deEugenio d’Ors– i d’un influent re-cer madrileny als anys vint, s’ha-via apuntat al bàndol nacional,decidit a poder guiar estètica-ment la nova Espanya. Un fetque només va aconseguir a mit-ges perquè aviat Franco es trau-ria del damunt l’ambiciosa facciófalangista. A Venècia hi presenta-va l’obra dels escultors: de Torre,Mañé i Pérez Comendador, i elspintors Zuloaga, Maeztu, Álva-rez de Sotomayor, Aguiar, Lino iPere Pruna. En una argúcia per

pujar la qualitat del conjunt,d’Ors va afegir fora de catàleg unnu de Togores, procedent d’unacol·lecció privada, i una escultu-ra de Gargallo, sense el permís dela família, ja que l’escultor ja eramort.

Els artistes catalans que s’ha-vien implicat amb Franco—Marés, Pruna...— van desfilarairosos el 1939; els que s’havienamagat durant la guerra —comara Vila Arrufat— van apuntar-se als nous temps; n’hi havia d’al-tres que no s’havien significat enuna banda ni a l’altra i van anarfent la viu viu; els que s’havienimplicat en l’altre bàndol i no ha-vien fugit —Obiols, Nogués...—van emmotllar-se com van poderesquivant denúncies de la compe-tència; i molts dels que van mar-xar —Togores, Rebull, Miró, Sun-yer...— tard o d’hora van anartornant, uns molt ben integrats i

els altres aïllats en un exili inte-rior. També va haver-n’hi que novan tornar, o ho van fer passadesunes dècades, com ara Clavé, Jun-yer, Gausachs, Garcia Lamolla,Grau Sala o, entre altres, Vilado-mat, que, com Manolo Huguél’any 39, acabaria fent una està-tua de Franco.

El període de la immediatapostguerra espanyola és tan anti-pàtic i té tantes connotacions ne-gatives que és difícil acostar-s’hi.L’art i l’arquitectura de l’èpocaestan envoltats d’una crosta depàtina vella i mala ombra, unstrets que n’acaben sent la caracte-rística principal. Malgrat les ínfu-

les messiàniques que tenien els na-cionals no van aportar ni generarcap estil concret, sinó que vanaprofitar el que ja existia, fos mo-dern —en alguns casos— o con-servador —la majoria devegades—, amb menys qualitat imés parafernàlia.

Però a Catalunya qui tallariael bacallà seria la burgesia acomo-dada que recuperava immediata-ment els seus valors. L’octubre de1939, la Sala Parés reobria lesportes amb Pintores de ayer yhoy, formada pels mateixos nomsque havien tancat la temporadael 1936. “Els nostres pintors ha-vien continuat treballant sempre iferen possible una bona exposi-ció que tingué un gran èxit”, es-criuria, anys més tard, Joan An-ton Maragall, membre de la Di-rección General de Bellas Artesimpulsada per d’Ors. Serien elsanys daurats de la Sala Parés i elsseus pintors que culminarienamb els pamflets Pintura sin is-mos i El Realismo como máximaexpresión de la belleza. D’altrabanda, els artistes que es van de-dicar a pintar o esculpir santsvan fer l’agost donada la quanti-tat d’esglésies cremades.

L’escultura es va tornar mésfreda i menys estilitzada. I l’arqui-tectura es va enlletgir amb fron-tons, obeliscs i àrides simetries;de cop i volta —si venia de labanda falangista— també podiaposar-se à la page per a una desfi-lada de la Victoria, un edifici sin-dical, un dispensari, uns habitat-ges protegits o una fàbrica. Peròl’aiguabarreig d’estils ja planavaals anys trenta. No deixa de sersimptomàtic que l’any 1950 Bar-celona encara no tingués un Mo-numento a los Caídos. Davant laimminència del Congreso Eucarís-tico Internacional, se’n va encarre-gar un a Josep Clarà. L’obra—ara retirada de circulació peròque situada al gaieixample seria

l’admiració de propis i estranys—va significar la culminació i la clo-enda de l’etapa carca. Pel mateixcongrés, l’arquitecte Soteras, inte-grat al Movimiento —igual queMitjans o Coderch— projectavaun tinglado modern, gairebé d’es-til Brasília. Poc abans, Coderchconstruïa a la Barceloneta l’exem-plar bloc d’habitatges de l’Institu-

to Nacional de la Marina. I ésque, vist el panorama internacio-nal després de la Segona Guerra,l’art més tradicional envellia rà-pid, ja no era exportable per ferveure que tot anava bé. Llavors elfranquisme va començar a pujaral carro de la modernitat benacomboiada per un Xènius castísque li feia d’àngel de la guarda.

Art per a un nou règim?

La mort del soldat de Franco, de Pere Pruna, oli presentat a la Biennal deVenècia de 1937.

“Els artistes queesculpien sants van ferl’agost per la quantitatd’esglésies cremades”

70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya / Art

EL PAÍS, dijous 22 de gener de 2009 QUADERN / 7

El 19 de juliol de 1939, SolidaridadNacional publica l’article Perot loLladre dedicat a Pere Bosch Gimpe-ra. És el primer d’una sèrie de 36

que, sota l’epígraf Fantasmones Rojos, eldiari falangista treurà fins a març de 1940.El seu autor, Miguel Utrillo Vidal, va serl’inspirador de la secció que neixia amb laintenció de sumar-se a la visió franquistade l’actuació menada per la Generalitat ila República i contribuir a justificar da-vant la societat catalana la revolta militar il’anorreament de qualsevol vestigi de lalegalitat republicana.

Concebuda com una biografia, en ter-mes de guignol i/o de “necrológica en vi-da”, pren el seu títol del concepte que diri-gents i institucions republicanes havien es-tat manipulats per forces estrangeres ambl’objectiu de destruir Espanya. El mateixUtrillo, a propòsit del text dedicat a JoanComorera, defineix què cal entendre per“fantasmón”: “Cada uno de ellos [en re-ferència a Comorera, Fronjosà, Serra iMoret i Gerhar], en su género, podríanofrecerse como prototipo del fantasmóngrotesco y fofo, de la marioneta que igno-ra quién maneja los hilos de su precaria ymecánica existencia”.

Tot i la diversitat de col·laboradors, lasecció presenta una clara uniformitat enl’estil, característic del retòric discurs falan-gista, en la desmesura de les calúmnies i enla intenció última: passar comptes, en nomde la “Justicia de España”, a tots aquellsque havien mostrat el seu compromís ambla República i amb la Generalitat. Perquè,malgrat l’existència d’articles dedicats apersonatges estatals (els presidents AlcaláZamora i Azaña, Pablo Iglesias, IndalecioPrieto, Gonzalo de Reparaz, Jiménez deAsúa i el general Rojo), l’objectiu de Fan-tasmones Rojos és tossudament combatre idesprestigiar el nacionalisme català.

Com a característiques destaca la reduï-da atenció a l’esfera política en favor de lacultural. Només els presidents de la Gene-ralitat, Macià “el fósil de catalanismo” iCompanys “el fantasmón número 1”, iJoan Casanoves, president del Parlament,“aficionado al vedetismo y a los com-plots”, són objecte d’articles. Una focalit-zació òbvia en el context de la intenció dedestruir símbols cohesionadors de la legali-tat i, amb ella, dels referents de la societatcatalana.

En segon lloc, destaca l’absència d’arti-cles sobre personatges revolucionaris id’esquerres. I quan apareixen queden eng-lobats sota l’etiqueta genèrica de “la hor-da”. Contràriament, els atacs més furi-bunds se’ls enduen els sectors del catalanis-me moderat i, concretament, Acció Catala-na, que segons Utrillo va ser “más funestaque la FAI”. La raó, evident: a Catalunya,l’oposició a l’Alzamiento va sercol·lectiva. Fins i tot els partits d’ordre,catòlics inclosos, podien no sentir-se còmo-des amb la situació revolucionària però novan creure mai que el Movimiento Nacio-nal fos la solució desitjable. En tercer lloc,l’atribució sistemàtica a tots els personat-ges i a les actucions que menen d’una con-

ducta immoral que es resumeixen en lacovardia i en la voluntat d’aprofitar-seeconòmicament de les circumstàncies, endefinitiva “de medrar”. Es veu ja en el títoldel primer article i la tornem a trobar end’altres referits, per citar-ne alguns, a Pom-peu Fabra “un gran ‘vividor’ del catalanis-mo” o Eugeni Xammar “el ‘despreocupa-do’ estafador”.

I és en aquest aspecte on pot captar-sela categoria moral i l’odi i la rancúnia queatresoraven; al capdavall, “FantasmonesRojos” no és sinó la versió periodísticaque complementa les actuacions repressi-ves dels vencedors contra la població (lespurgues amb oli de ricí, els rapats de ca-bell...) juntament amb les institucionals(consells de guerra, afusellaments, expe-dients de depuració...). Només la viscerali-tat inherent a la ideologia falangista potexplicar els comentaris de satisfacció quesusciten, per exemple, les condicions delsexiliats en els camps de concentració fran-cesos, on “hacen vida de perros rabiosos”.Els mateixos sentiments i actituds que elspermeten calumniar i insultar artistes iintel·lectuals de prestigi reconegut, l’actua-ció dels quals dins i fora de les fronteresdesmentia la imatge de la realitat catalana

que els revoltats intentaven fixar i expor-tar. Així, Pau Casals esdevé “un perfectoasno” fora del món musical i, alhora “po-drá ser el mejor violoncelista del Mundo,pero es también uno de los mejores taca-ños que jamás se han conocido. Y además,es masón y judío. Es decir, un genio senci-llamente repugnante”. Pompeu Fabra,“siempre tan pulcro, tan callado, tan hipó-crita y tan masón”, esdevé el responsablede l’intent de genocidi lingüístic perquèamb el seu compromís amb la Generalitatacaba per comprometre la llengua i mal-grat ésser “el máximo prestigio del país”no dubta a negar l’entrada “en casa de unamigo suyo a un sacerdote que iba a admi-nistrar los auxilios espirituales” i a requi-sar “una torre en San Feliu de Codinas”.O Carles Riba, el personatge més enervantper a Utrillo per la influència que té “co-mo persona” en la societat catalana delmoment, el qual es “dedica” sistemàtica-ment a signar manifestos contra el feixis-me i l’Alzamiento, mentre de sota mà, mo-gut per “una ambición que no conoce lími-tes” obté, mitjançant “la adulación” càr-recs i distincions que no mereix. A totsells, i amb lleugeres variacions, Utrillo elsfa responsables que, a Barcelona, “el solde nuestra Patria (...) apareciera tinto ensangre”.

Utrillo (Sitges, 1915-Madrid, 1990)va ser un personatge sinistre de postguer-ra: testimoni acusatori en depuracionscom la de Joaquim Folch i Torres, vainiciar un camuflatge que parcialmenttrencava a El Eco de Sitges. El consistori,el 1984, va otorgar-li el premi Sitges, enla categoria de Ploma d’Or, pel conjuntde la seva “notable obra”. Coses de lamemòria històrica.

Eulàlia Pérez Vallverdú és filòloga i prepara unllibre sobre Fantasmones Rojos.

70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya / Periodisme i política

Ve de la primera pàgina� Exili i repressió. Un periodis-ta barceloní, Juan Esteban Vila-ró, va ser el primer en publicarun llibre sobre els exiliats, La caí-da de los dioses rojos. Entre d’al-tres sentències, en va deixar unade rotunda: “Una guerra comola nuestra presupone fatalmentela expulsión de la parte dirigentede los vencidos”. Però no nomésels dirigents; vora de 460.000 per-sones van creuar la frontera elsprimers dies de febrer de 1939.Uns 220.000 eren militars; la res-ta, civils: homes, dones, nens,gent gran, professors universita-ris i manobres, escriptors i pa-gesos, alcaldes i regidors, minis-tres i consellers. Va ser un exilimai vist que, per a Catalunya, vatenir uns costos brutals. Bonapart de la seva classeintel·lectual, política i sindical,va haver de marxar. La Universi-tat de Barcelona, convertida enbotí de guerra dels vencedors, vaser despullada de les primeres es-pases. La plana major dels escrip-tors, periodistes, professionals li-berals més significats, també esvan exiliar. I al seu costat, milersde civils que es van amuntegar enels camps de concentració france-sos.

Mentre milers havien de mar-xar, a Catalunya es va deixaranar una onada repressiva maivista: després de les primeres exe-cucions sobre el terreny (la co-lumna sanguinària del generalSagardía pel Pallars, per exem-ple), va venir la repressió regla-da: consells de guerra i afusella-ments; camps de concentració(com el d’Horta, a Barcelona);presons sobresaturades; marespreses que perdien els seus fills,lliurats a l’Auxilio Social de lavídua d’Onésimo Redondo; bata-llons de càstig; mà d’obra semies-clava, utilitzada per refer tot allòque les tropes franquistes haviendestruït, però també perquè eldoctor Martín Almagro pogués

continuar les excavacions d’Em-púries, gràcies a un acord amb laCapitania General per utilitzarpresos. Les xifres nomésil·luminen una part de l’escenari:3.688 executats, vora de 200.000presos a les darreries de 1940(per a tot Espanya, incloent-hiCatalunya). A Lleida es vanobrir un mínim de 4.000 expe-dients de responsabilitats políti-ques; a Barcelona, 10.000.

En l’àmbit de les responsabili-tats polítiques, com en els con-sells de guerra, la dictadura vateixir una tupida xarxa de com-plicitats amb l’Església (els cape-llans redactaven un dels informesoficials), el nou poder municipal,

etc. Era el regne de la denúncia ila delació. Tan extens era el siste-ma, i tan flexible, que fins i totCarlos Godó Valls, comte de Go-dó, es va trobar amb un expe-dient d’aquesta mena entre cap icoll. Se’n va sortir bé, evident-ment, però durant un any va ha-ver de moure totes les seves in-fluències per evitar mals majors.

� Les depuracions. L’aparell del’Estat i l’administració pública atots els nivells van ser depurats.És a dir, immediatament desprésd’assolir el control sobre el terri-tori, tots els funcionaris públics,però també els professionals libe-rals, es van haver de sotmetre aprocessos de depuració per ava-luar la seva conducta i la sevafiabilitat ideològica. Va ser unaneteja brutal i d’una profunditatextraordinària. El 16 d’agost de1939, els mestres de Barcelona

van ser reunits a l’anomenat Pala-cio de la Música per escoltar dis-cursos com el de José Bonet delRío, tinent d’alcalde de l’Ajunta-ment de Barcelona: “Orientemos

a los niños según el programa dela Falange que preside nuestroserenísimo Caudillo”. El profes-sor Salomó Marquès ha pogutparlar d’aquesta depuració esco-

lar com un “trencament volgut idur”. Anys de renovació pedagò-gica van ser enterrats en l’escolanacionalcatòlica.

A l’única universitat del país,

‘Fantasmones rojos’:acarnissamentdes de la ‘Soli’

EULÀLIA PÉREZ VALLVERDÚ

“Mentre milers haviende marxar, a Catalunya esva deixar anar una onadarepressiva mai vista”

Imatge inèdita de l’acte de col·locació, a la façana de l’Ajuntament de Barcelona, de la placa que reprodueix el darrer parte dela guerra o Comunicado de la Victoria. Presideixen l’administrador apostòlic de la diòcesi, doctor Miguel Díaz de Gómara;l’alcalde, Miquel Mateu i Pla; el general Eliseo Álvarez Arenas, cap dels Serveis d'Ocupació i, el seu costat, el president de laDiputació Provincial, Josep Maria Milà i Camps, comte de Montseny, el maig de 1939. / ARXIU MUNICIPAL ADMINISTRATIU


Una imatge de l’agènciaEFE mostra l’entradadels cossos d’avantguar-da de l’Exèrcit de Nava-

rra per la Gran Via el dia 26 degener de 1939. A la banda esquer-ra, un home camina amb una ma-leta mirant a terra. Probablementaquesta és la instantània que mi-llor reflecteix la situació. Uns arri-ben, altres marxen. La discreciódomina el moment. L’endemà,les tropes desfilen pels principalscarrers de Barcelona davant lamassa que, braç alçat, saluda efu-sivament. El pas pel passeig deGràcia queda retratat, per exem-ple, per l’agència EFE o per Al-bert-Louis Deschamps, corres-ponsal de L’Illustration francesa.Es perfila la imatge de la victòria

sobre Catalunya, però no es potreproduir a la premsa del dia iconvertir-la en icona. Dels 27 dia-ris que hi havia a Barcelona el1936, tres anys més tard només enreapareixen 6. El de principal cir-culació, La Vanguardia, ho faràal dia següent de l’ocupació senseel suplement gràfic. Aquestes qua-tre pàgines, tan innovadores i po-pulars en els anys 30, tornen eldiumenge 5 de febrer deixant cla-ra l’estètica del nou règim. La por-tada i la contraportada són re-trats, a tota pàgina, de FranciscoFranco i José Antonio Primo deRivera, respectivament. Les duesinteriors mostren els retrats delsnous càrrecs de la ciutat; el nouescut amb el lema una, grande,libre o la notícia de la reobertura

de la catedral. El reportatge des-tacat és la primera missa, celebra-da a la plaça Catalunya. Res denou doncs, respecte l’estètica i latemàtica que el bàndol franquistabastí durant la guerra: retrats delslíders, desfilades militars, actes re-ligiosos, processons i poca cosamés. Distanciament fotogràfic ex-cepte en les imatges de culte a lapersonalitat, endolcides pel retocpictorialista tradicional.

La icona ha d’esperar fins a ladesfilada de la Victòria presididaper Franco del 21 de febrer. LaVanguardia en fa un suplementespecial al dia següent perquè arales pàgines gràfiques són setma-nals i només surten en diumenge.Diverses fonts apunten que l’assis-tència de públic fou més aviat min-

sa perquè no s’havia anunciat,però les fotografies mostren elcontrari. Brangulí, Pérez de Ro-zas i, especialment Compte, testi-monien un acte d’opulència delsvencedors davant la ciutadaniaque els aclama. La maquinària decontrol informatiu del règim esta-va en marxa. Els fotògrafs que nos’exiliaren havien de lliurar els ne-gatius des del 18 de juliol del 1936per poder seguir treballant. Bran-gulí n’escatimà alguns a les autori-tats, Badosa lliurà tots els del seupare i els pocs que havia fet ell.No obstant això, li fou prohibitexercir el fotoperiodisme i es dedi-cà a la fotografia industrial. Totaquest material anava a parar a lasecció fotogràfica del Servicio Na-cional de Propaganda, dirigida

per Compte, galerista que es con-vertí en el fotògraf oficial del rè-gim a Barcelona. La generació defotoperiodistes dels 30, que ha-vien viscut totes les innovacionsdel mitjà, quedava destruïda. Gas-par, Torrents, Puigfarran i Cente-lles s’exiliaren. Els dos darrersvan tornar però el règim els abo-cà a la fotografia industrial. Capd’ells deixà constància del mo-ment de marxar fotogràficament.Però sí ho feren altres professio-nals estrangers, com Robert Capao David Seymour “Chim”. Lesagències internacionals com Asso-ciated Press també captaren les

riuades humanes de dones, nens ivells camí de la frontera. El 31 degener The New York Times publi-cava dues imatges de l'agència. Ala primera, una multitud entusias-ta saluda les tropes franquistesals carrers de Barcelona. A la se-gona, una cua de nens i donesintenta arribar a la frontera. Lapremsa francesa fou la que dedi-cà més espai a l’exili ja que laproximitat de centenars de milersde refugiats a les seves fronteresfou el tema principal de l’actuali-tat dels primers mesos del 39.L’estudi Chauvin de Perpinyà,els fons dels diaris Excelsior o Pa-ris Soir o les agències internacio-nals han llegat un fons immensde la Retirada. Entre els milersd’imatges, també n’existeix algu-na que ja és una icona. I l’atzarha fet descobrir recentment el lle-gat fotogràfic del pintor ManuelMoros, de qui es presenta a par-tir de la setmana vinent una re-trospectiva al Museu de l’Exili deLa Jonquera.

Teresa Ferré és professora de pe-riodisme de la Universitat Rovira iVirgili.

Cap a la construcció de la iconaTERESA FERRÉ

70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya / Fotografia

Els fotògrafs que nos’exiliaren havien delliurar els negatius desdel 18 de juliol de 1936per seguir treballant

Cossos d’avantguarda de l’Exèrcit de Navarra per la Gran Via el dia 26 de gener de 1939. A l’esquerra, un home camina capcot amb una maleta. / EFE



L’entrada de les tropes fran-quistes a Barcelona el 26 degener de 1939 obrí la portaa un nou panorama polític,

social i ideològic; era l’inici d’unprofund procés contrarevoluciona-ri. S’engegà un període marcat perl’ocupació del poder local per partde la nova classe política vencedo-ra de la guerra que havia d’impo-sar els valors que acompanyavenla victòria militar franquista. Und’aquests valors era la visualitza-ció pública de les amistats de laNueva España, l’Alemanya de Hit-ler i la Itàlia de Mussolini. Eral’hora de fer entrar en escena aalemanys i italians en el si de laBarcelona franquista. I què millorque les visites oficials d’alguns delsdirigents per a fer-ho evident.

La primera visita per part delsfeixistes italians va anar a càrrecdel comte Galeazzo Ciano, minis-tre d’Afers Exteriors, que arribà aBarcelona el 10 de juliol de 1939.No només és la torna de l’escapa-da que un mes abans havia fet Ser-rano Súñer a Itàlia, sinó la culmi-nació d’un procés d’expiació de laBarcelona “rojo-separatista” quehavia començat amb la desfiladade la Victòria el febrer de 1939 ihavia seguit amb la visita del ma-teix Cuñadísimo el juny. L’arriba-da del “insigne misionero de laamistad y de la hermandad de Ita-lia” volia consolidar les relacionsentre els dos règims que havien se-gellat la seva amistat “con la san-gre de los héroes comunes” tal icom sentenciava la premsa d’a-quells dies. Espanya i Itàlia estre-nyien vincles en ser les dues dicta-dures feixistes medite-rrànies.

Itàlia no era l’únicaamiga. Calia comptaramb l’Alemanya nazi.Això es veié el 23 d’oc-tubre de 1940 quan vaaterrar Heinrich Hi-mmler —Reischführerd’Alemanya i cap de lesSS. Aquesta fugaç visi-ta (aeròdrom d’El Prat,Poble Espanyol, mones-tir de Montserrat, Ajun-tament i txeca de Vall-major) va tenir un altcontingut simbòlic perevidenciar la submissiói gratitud que l’Espan-ya franquista, represen-tada per les autoritatsbarcelonines, rendia aqui “con tanto patriotis-mo sacó a su país de lahumillación, del ludri-bio y de la ruina a quele había condenado el sanedrín deVersalles”.

Però no només van ser visites almés alt nivell. Seguint les pautesmarcades per Ciano i Himmler,Barcelona rebé successives delega-cions alemanyes i italianes que re-fermaren la profunda amistat fran-quista-nazi-feixista. Les JoventutsHitlerianes i Italianes del Littoriovan ser dos visitants assidus (maigde 1941, octubre de 1941, juny iagost de 1942 i novembre de1943), així com també reputats di-rigents nazis: Hans Thomsen (capdel Partit Nacional Socialista Ale-many a Espanya), Frau Von Sto-hrer (ambaixador alemany a Es-panya), Gustav Adolf Scheel (capsuprem dels estudiants alemanys),entre d’altres. En aquestes ocasio-

ns, la ciutat vestia les seves millorsrobes i lluïa la seva cara més prope-ra al règim, i la premsa així hodifonia. Declaracions com les deldoctor Scheel al Col·legi Alemany— “Vuelvo a mi patria sintiendouna amistad profunda hacia Espa-ña y prometo ser siempre fiel a losespañoles, tanto en los buenos co-mo en los malos momentos”— hovalien tot.

Barcelona acollia aquestes visi-tes fent un gran esforç organitzatiui logístic, però era la penitènciaque calia pagar per esborrar la Bar-celona “rojo-separatista”, encaraque el seu cost econòmic fos tandesorbitant per l’època com lesmés de 14.000 pessetes que va su-posar la visita de Himmler perl’Ajuntament de Barcelona.

Quina era la geografia urbana

de les visites? Un dels centres neu-ràlgics era la Jefatura Provincialde la FET y de las JONS, al Pas-seig de Gràcia, on hi havia l’Altarde los Caídos, parada obligatòria.Després venien les recepcions al’Ajuntament, la Diputació Provin-cial i el Govern Civil, totes immer-ses dins un procés d’ocupació i úsde l’espai públic per netejar el pass-at republicà d’aquestes institucio-ns i visualitzar la nova època.

En aquesta lògica de recuperarels espais de socialització de la ciu-tat, el Teatre Tívoli, el Coliseum, elLiceu o el Palau de la Música Cata-lana es van convertir en seus decelebracions. Veure l’escenari delPalau de la Música ocupat per es-vàstiques i retrats de Hitler impli-cava molt més que la cerimònia:era un senyal del grau d’accepta-ció de què gaudia el nazisme a laBarcelona franquista.

L’ocupació d’aquests espais esvinculava al nou calendari festiuque el règim havia imposat a laciutat seguint les pautes de les cele-bracions nazis i italianes. Al costatdel 18 de juliol (Día del Alzamien-to) o l’1 d’octubre (Día del Caudi-llo), la ciutat va acollir també l’ani-versari d’Adolf Hitler, el Dia dels

Caiguts pel Moviment NacionalSocialista, l’aniversari de la funda-ció de l’Imperi Italià o el vintè ani-versari de la Marxa sobre Roma(octubre de 1942). La raó: reforçarels arguments que també erenvàlids per la causa espanyola.

Italians i alemanys eren elsamics i referents de la Nueva Espa-ña i de la Barcelona franquista, iaixò s’havia de fer visible a nivellinstitucional. Així, no ha de sor-prendre que el Col·legi Alemanyreobrís les seves portes l’octubrede 1939 amb un acte presidit perles principals autoritats franquis-tes, o que durant aquests anys laciutat visqués l’obertura de nouscentres com el Centro Germano-Español, l’Associació Cultural“Amigos de Alemania” o l’Ofici-na d’Informació Turística Ale-manya. Però els grans focus de di-fusió del nou ordre eren elCol·legi Alemany —per ser “unjalón más en el no interrumpidoenlace cultural que ha existidosiempre entre Alemania y Espa-ña”— i l’Institut de Cultura Italia-na, que el novembre de 1941 inau-gurà la majestuosa Cripta de losCaídos per retre un “ferviente ho-menaje a los camaradas italianosque, en unidad de destino, ofrecie-ron sus vidas juveniles por la Espa-ña Una, Grande y Libre”.

I no es poden oblidar les exposi-cions. Una de les imatges més im-pactants fou la de les esvàstiquesonejant a la façana del Palau delParlament —rebatejat el 1939 coma Palacio de Arte Moderno—quan s’hi celebrà l’Exposició d’Ar-quitectura Moderna Alemanya

(octubre de 1942). I tan brutalcom aquesta ho va ser la del bustde Hitler presidint l’Exposició delLlibre Alemany al Paranimf de laUniversitat de Barcelona (febrerde 1941).

Més enllà de les dues visites es-telars de Ciano i Himmler, Barcelo-na acollí més d’un centenar d’ac-tes (conferències acadèmiques, visi-tes, competicions esportives, etc.)protagonitzats pels camaradeseuropeus de la dictadura. Barcelo-na no era la capital política de l’Es-panya de Franco, però els seus diri-gents van seguir un precís guió perestar a l’alçada del nou ordre euro-peu.

Mireia Capdevila és historiadora i mem-bre de la Fundació Carles Pi i Sunyer.

la de Barcelona, va desaparèixerquasi la meitat de la plantilla dedocents (uns 140 professors), en-tre exiliats, depurats i joves a quino se’ls va renovar el contracte.Els vells catedràtics de dretes icontraris a l’experiència renova-dora i catalanista de la Universi-tat Autònoma republicana vantornar al comandament. Ambells van arribar nous docents d’al-tres llocs d’Espanya o joves quehavien acumulat mèrits de gue-rra. El resultat va ser catastròfic;la Universitat de Barcelona va en-trar en una de les etapes més fos-ques i decadents de la seva llargahistòria.

Arquitectes com Josep LluísSert van ser sancionats amb laprohibició d’exercir a Espanya;el pedagog Artur Martorell, undels grans responsables del siste-ma educatiu barceloní, va sertraslladat al servei de pompes fú-nebres; Jordi Rubió i Balaguer vaser expulsat de la direcció de laBiblioteca de Catalunya, ara Bi-blioteca Central, que havia fun-dat anys enrere.

� Revisió dels pecats i faltes. Iamb la instal·lació i desenvolupa-ment del Nuevo Estado, amb la“llegada de España”, es va impo-sar la immediata revisió del pass-at, del paper que els diferents sec-tors socials del país havien tingutdurant els anys de domini “rojo-separatista”. Amb les classes po-pulars, els anarquistes, els comu-nistes o els republicans d’esque-rra, no s’hi va perdre gaire eltemps; eren culpables, i llestos.On calia un esforç pedagògic més

important era amb els sectors delcatalanisme burgès que, es deia,havien obert les portes a la revo-lució. Per aquest motiu, FerranValls Taberner va poder parlarde “la falsa ruta del nacionalis-mo catalán”, i el periodista-intel·lectual Santiago Nadal afir-mava que “la burguesía catalana,hasta sus pináculos más cultos,hubo de hacerle, por su adhesiónal catalanismo, el juego a la revo-lución destructora”. El catalanis-me, en totes les seves formulacio-ns, va ser passat per la pedra delnacionalisme espanyolista mésextremista, combinat amb la ver-sió hispànica del feixisme.

� La Catalunya franquista. Evi-dentment, per instal·lar el NuevoEstado calia personal, i no nomésel funcionariat, civil o militar, quevenia amb l’exèrcit vencedor. Comja van explicar investigadors comCarles Viver Pi-Sunyer, Borja deRiquer o Martí Marín, la cúpuladel Nuevo Estado a les provinciascatalanes era majoritàriamentforània: capitans generals, gover-nadors civils, delegats ministe-

rials... Però les Diputacions provin-cials i els ajuntaments van quedaren mans d’un personal polític indí-gena prou conegut de tothom: quimés qui menys, els nous alcaldes iregidors, presidents de Diputaci-ons, etc., eren afiliats de Falange,però els seus orígens i trajectòriespodien ser diversos: des de regiona-listes desencantats i desenganyatscom Valls Taberner i Josep M. Ta-llada (o joves ambiciosos com Jo-sep Maria de Porcioles), a monàr-quics alfonsins (el comte de Mont-seny, per exemple; o Miquel Ma-teu, alcalde de Barcelona), extre-ma dreta espanyolista pura i dura,falangistes de primera hora (pocs:Carlos Trías Bertran, José MaríaFontana Tarrats...), carlins, gentde la CEDA catalana... En bonapart, eren veterans dirigents localsi provincials, que ja havien ocupatcàrrecs públics durant la dictadu-ra de Primo de Rivera (1923-1930)i el Bienni Negre republicà(1934-1935).

A aquesta nova/vella classe po-lítica, cal afegir-hi la complexaoperació de substitució de laintel·lectualitat catalanista i repu-blicana desapareguda. A partir deplataformes com el setmanari Des-tino, un grup de periodistes i escrip-tors (Ignasi Agustí, Santiago Na-dal, Jaume Ruiz Manent, ManuelBrunet, Guillermo Díaz-Plaja,etc.) es va posar a treballar perconvertir-se en el nou referentintel·lectual de la “Cataluña recu-perada para España”. Una micamés enllà, els falangistes de LuysSanta Marina, Juan Ramón Maso-liver o l’histriònic Luis de Galinso-ga també intentaven convertir-seen els fars de la “nova cultura”.

A poc a poc, el franquisme esva anar estenent els seus braçosper tot Catalunya. Les directriusescopides per Madrid eren aplica-des pels franquistes catalans, al’administració local, a la premsa,a l’aparell econòmic i repressiu.Havia “llegado España” i ho ha-via fet per a quedar-se, tan defini-tivament com això fos possible.

Francesc Vilanova és professor d’Històriaa la UAB i investigador de la Fundació CarlesPi i Sunyer

Ciano, Himmler i altres amicsalemanys i italians

MIREIA CAPDEVILA I CANDELL

Barcelona va acollir mésd’un centenard’actes del sociseuropeus feixistes

“La cúpula del ‘NuevoEstado’ a les ‘provincias’catalanes eramajoritàriament forània”

Les Joventuts Hitlerianes al Palau de la Música Catalana, en una imatge inèdita de 1943.

“Anys de renovaciópedagògica van serenterrats en l’escolanacionalcatòlica”


Els historiadors solen explicar les guerres com un enfrontament entrepobles, milícies i poders; però, en el fons, totes les guerres tenen coma protagonistes persones molt concretes, homes, dones i nens ambànima, de carn i ossos, i els seus drames són allò que constitueix la

veritable dimensió catastròfica de tot conflicte bèl·lic. Avui ens ha semblatque podíem posar l’exemple d’un intel·lectual europeu d’enorme categoria,jueu-alemany, narrador i assagista, i, segurament, el més gran crític literarique vagi donar el molt trasbalsat segle passat: Walter Benjamin.

Benjamin se’n va anar d’Alemanya l’any 1933, just arran l’ascensiódel nacional-socialisme i de Hitler al poder; i, en vista de la situació al seupaís natal, es va quedar a París, lloc en què, bàsicament, va redactar elsseus assaigs sobre Baudelaire i va recollir milers de citacions per a laredacció del que només s’ha pogut editar com a projecte: L’obra delspassatges. L’any 1939, quan va esclatar la guerra, Benjamin va ser tancaten el camp de concentració francès de Clos Saint-Joseph, prop de Nevers,d’on va ser alliberat el mes de novembre del mateix any, malgrat el règimcol·laboracionista i antisemita de Vichy. Va tornar a París i va començara redactar les famoses Tesis sobre la filosofia de la història (traducciócatalana a Ed. Genérico, 2007), però la persecució alemanya el va portara fugir cap a la França Sud. Va estar a Lourdes el mes de juny, i després aMarsella, on va coincidir amb Arthur Koestler, que el sobreviuria unacolla d’anys, i al qual va oferir la meitat de les 62 dosis de morfina queduia a sobre. Li va dir a Koestler, que degué parlar-li del suïcidi com aúltima solució, aquestes paraules: “Quedi-se-les, per si un cas”. L’altrameitat se la va quedar ell, perquè la necessitava pels problemes de cor quearrossegava des de feia temps.

A Marsella va aconseguir, pels bons oficis de Max Horkheimer, unvisat per traslladar-se als Estats Units —vegeu el film Casablanca—, llocen què ja havia plantat seu l’Institut per a la Investigació Social, lideratper aquest mateix i Theodor W. Adorno. El mes de setembre de 1940 vapassar a Banyuls-sur-Mer, amb la intenció de travessar els Pirineus perl’anomenada ruta Líster, que encara es pot recórrer. L’alcalde de Ban-yuls, socialista, el va ajudar en aquesta empresa, i també va fer-ho la

dona que ens ha deixat eldocument més fiable sobreaquesta travessia: LisaFittko, que després va aju-dar molta més gent a pas-sar a Espanya. La tardadel 24 de setembre, LisaFittko, Benjamin, la senyo-ra Henny Gurland, el filld’aquesta i, segons quediuen, tres dones fugitives

més, van fer una mena “d’assaig” de la travessia dels Pirineus. Vancaminar cosa de quatre hores, fins a una clariana, encara lluny de lafrontera franco-espanyola, per conèixer el terreny. La intenció era tornara Banyuls, i fer l’endemà l’excursió definitiva. Però Benjamin es vaquedar, tot sol, en aquella clariana, sense roba d’abric ni aliments, sempreacompanyat de la misteriosa maleta de viatge, de color fosc, semblant aaquells maletins que abans feien servir els metges. Segons tots els testimo-nis, Benjamin hi duia un manuscrit que no volia que es perdés de cap deles maneres. L’endemà, dia 25, la resta dels expedicionaris van tornar areunir-se amb ell. Van passar treballs a fer la ruta, i van arribar el mateixdia 25 a Portbou, a entrada de nit: van estatjar-se tots a l’Hotel-Fonda deFrancia, Benjamin en una habitació que donava a un pati interior, sensevistes, que encara podia visitar-se (previ pagament d’una propina genero-sa) fa uns quants anys: l’hotel va ser enderrocat en fa dos o tres, i aras’alça, al seu lloc, un bloc de pisos.

Els gendarmes espanyols van comunicar a tota la colla que, degut auna ordre —just del dia abans!— dels governs alemany i francès, amb laconnivència del règim franquista, tota persona que passés a Espanyasense un visat de sortida de França, seria deportada immediatament,altra vegada, a territori francès. En saber això, aquella mateixa nit proba-blement, potser l’endemà al matí, Benjamin es va prendre la morfina queduia, i va passar tot el dia 26 al llit de mort. El metge del poble, RamónVila-Moreno, el va visitar fins a quatre vegades, i aquell mateix vespre vacertificar, cap a les 22h., la mort de Benjamin. Segons l’informe judicial,Benjamin duia al maletí famós, mai recuperat, sis fotografies-carnet, unaradiografia, una pipa d’ambre, unes ulleres amb muntura de níquel ambl’estoig, unes quantes cartes i uns quants diaris vells. De manuscrit, nose’n va parlar mai. És possible que la senyora Gurland, la més pròxima aBenjamin, l’hagués agafat prèviament, i que el destruís, també possible-ment, per evitar complicacions. Segons el parer de molts especialistes,podia tractar-se d’una còpia augmentada de les Tesis de Filosofia de laHistòria, l’esborrany de les quals ens va pervenir gràcies a GeorgesBataille, que l’havia guardat a la Biblioteca Nacional de França. Benja-min va ser enterrat com a cristià —perquè les autoritats van malentendreel seu nom, i van llegir Benjamín [sic] Walter, en comptes de WalterBenjamin—, el dia 28, al cementiri de Portbou, en un nínxol llogat percinc anys; després d’aquest lapse les seves restes van ser llançades enuna fossa comuna. Al lloc on se suposa que descansen, hi ha una placaque cita un passatge de les Tesis esmentades: “No hi ha cap documentde cultura que no ho sigui també de la barbàrie”. És la discontinuïtathistòrica que Benjamin hauria volgut veure, algun dia, superada.

“No hi cap document decultura que no ho siguitambé de la barbàrie”

ELS VOSTRES CLÀSSICS

La mort de WalterBenjamin

JORDI LLOVET

Són molts els llibres que elshistoriadors han consa-grat a analitzar els primersanys del franquisme a Ca-

talunya. Gairebé totes les temàti-ques disposen d’alguna aproxi-mació. Per això es fa difícil feruna tria. La que segueix privile-gia les referències a Barcelona ials moments més immediats a lafi de la Guerra Civil. Aquell1939 que molts qualifiquen comun any zero.

� Rafael Abella, Finales deenero 1939, Barcelona cambiade piel, Barcelona, Planeta,1992. Fidel a l’estil que ja ha-via utilitzat en llibres ante-riors sobre la vida quotidiana,l’autor ofereix múltiples testi-monis (franquistes i republi-cans) que expliquen com vanviure l’entrada franquista aBarcelona.

� Aracil, R.; Segura, A; Oliva,J; Pont, M., Empresaris de lapostguerra. La Comisión de In-corporación Industrial y Mer-cantil n.2, 1938-1942, CambraComerç, Barcelona, 1999. Re-cerca que tracta un dels temesmenys estudiats fins ara. Coms’ho van fer els empresaris apartir de 1939 per recuperar lesempreses col·lectivitzades. Itambé com aquest procés es vaaprofitar per passar comptes.

� Josep Benet,, L’intent fran-quista de genocidi cultural contraCatalunya, PAM, Barcelona,1995. 534 pàgines. Basat en Cata-lunya sota el règim franquista,editada el 1973 per les EditionsCatalanes de París, es tracta delprimer intent àmpliament docu-mentat per explicar l’impacte dela implantació del franquisme a

Catalunya. Dedica moltes pàgi-nes al règim especial d’ocupacióque va viure Barcelona de genera juliol de 1939.

� Jaume Claret, La repressiófranquista a la Universitat Cata-lana, Eumo editorial, Vic, 2003,260 pàgines. Llibre imprescindi-ble per conèixer l’abast i la signi-ficació de la repressió desenca-denada el 1939 en contra delprojecte de la Universitat Autò-noma, amb el detall del procésde depuració del professorat.Es fa evident quina universitatva quedar el 1939.

� Jaume Fabre, Els que es vanquedar. 1939: Barcelona, ciutatocupada. PAM, Barcelona,2003, 365 pàgines. Intent de re-tratar la vida quotidiana de Bar-celona tot just ocupada pels fran-quistes. Hi ha un especial interèsper explicar els canvis en el pai-satge físic i humà de la ciutat,amb reiterada utilització de lapremsa com a font històrica.

� Jaume Fabre, Periodistesuniformats. Diaris barceloninsdels anys 40: la represa i la re-pressió, Barcelona, Col·legi Pe-riodistes, 1996, 191pàgines. Re-pàs de l’actitud dels diaris bar-celonins en reprendre la publi-cació el 1939, amb interessantinformació sobre les implica-cions d’empreses i les líniesmarcades pels directors.

� Aram Monfort, Barcelona1939. El camp de concentraciód’Horta, Barcelona, L’Avenç,2008, 277 pàgines. Aprofundidarecerca sobre la repressió imme-diata a Barcelona, centrada en elcamp de concentració d’Horta,però amb interessants informacio-

ns sobre tot l’entramat repressiu iles presons barcelonines de 1939.

� M. Risques, F. Vilanova, R.Vinyes (coord.), Les ruptures del’any 1939, Barcelona, Funda-ció Carles Pi i Sunyer/PAM,2000. Publicació sorgida d’unprojecte en el que va destacarl’exposició 1939. Barcelona anyzero i una seqüència d’articles alQuadern d’EL PAÍS (abril-juliol1999), analitza les múltiples rup-tures de 1939, des del nou poderlocal a l’exili, l’art dels guanya-dors o el nou llenguatge oficial.

� Queralt Solé, Catalunya1939: l’última derrota, Badalona,Ara Llibres, 2006. Obra que na-rra detalladament el tram finalde la guerra a Catalunya, ambl’ocupació de l’exèrcit franquistai els problemes de tota mena quehavia de suportar la població,des del canvi de moneda fins a lafam i els darrers bombardejos.

� Joan M. Thomàs, Falange,Guerra Civil, Franquisme. FETde las JONS a Barcelona en elsprimers anys del règim franquis-ta, Barcelona, PAM, 1992. Re-cerca fonamental per entendreles estratègies dels franquistescatalans, des d’abans d’entrar aBarcelona, i especialment les se-ves disputes internes a partir de1939 per repartir-se el poder.

� Joan Villarroya, Desterrats.L’exili català de 1939, EditorialBase, Barcelona, 2002. 168 pàgi-nes. Monografia divulgativa so-bre l’exili que va provocar la ins-tauració del franquisme, ambdades sobre els camps de concen-tració i la destinació dels exiliats.Útil per a una primera aproxi-mació a aquesta temàtica.

1939: guia de lecturaCARLES SANTACANA

Contràriament al que pugui sem-blar, la bibliografia sobre la Gue-rra Civil està lluny d’exhaurir-se,com demostren els títols previs-tos els propers dies i mesos. És elcas, per exemple, d’El documentde Prats (La Magrana), on Tho-mas Faitg, a finals de gener de1939, amb 18 anys, va deixar tes-timoni escrit del pas de gairebé100.000 refugiats a la seva Pratsde Molló. Un informe de la dua-na francesa i el llistat de morts

espanyols identificats a la locali-tat completen el volum.

Partes de guerra (RBA) és eltítol sota el qual l’autor IgnacioMartínez de Pisón proposa unaoriginal antologia de fragmentsd’obra de novel·listes (Rivas, Pi-nilla, Sender, chaves Nogales,Rodoreda, Delibes...) amb lesque es pot resseguir el conflicte.

Un clàssic de l’anarquismecom Rudolf Rocker és l’autor deLa tragedia de España (Melusi-

na), on va disseccionar, el 1937,els interessos dels països suposa-dament neutrals.

La correspondència que Ca-milo José Cela va mantenir ambintel·lectuals a l’exili, com araZambrano, Alberti, Sender iAyala (Destino), i una anàlisi di-vulgativa sobre l’èxode, La tra-gèdia de l’exili republicà català,de Tàrio Rubio (Rafael DalmauEditor), poden servir de vermutnomés fins abans de Sant Jordi.

L’entrada de més llibres

Imatge de l’entrada de les tropes nacionals a Barcelona, rebudes amb braços alçats.

70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya / Bibliografia


Aquest títol d’un conegut poema de Josep Carner—del qual el dia 9 de febrer celebrarem el 125èaniversari del naixement— ha estat pres per JuliàGuillamon per titular el seu llibre sobre l’exili dels

escriptors catalans. El poema parla d’un dia de “sol i depluja i de vent”, un dia on passa tot, i acaba amb aquellareferència a “la Pàtria, no encara nascuda | com l’hem somia-da sos fills”. Versos finals que sortosament podem sentir enla veu del poeta, en un disc adjunt. Aquesta veu que estrenca quan els diu i que era tan emotiva quan se sentia en lainoblidable exposició que Guillamon va muntar al CCCB jafa algun temps. Aquella exposició era, ara es veu clar, unesborrany, un guió, un camp de treball i també una promesa.

Aquest llibre, que hauria pogut quedar-se en un estudisobre el tema que tracta, i ja hauria estat un llibre importantper la seva extensa documentació, s’ha convertit en una

autèntica obra literària. Guillamon no es queda en el paperd’estudiós, sinó que, mogut per la commoció que li produeixallò que tracta, sap vehicular aquesta commoció en unaprosa eficaç i continguda i ens la comunica i ens commou.Jo, que vaig celebrar aquella exposició per l’emoció queprovocava, més enllà de la riquesa documental, m’he llegitaquest llibre amb el mateix plaer literari amb què llegeixouna gran novel·la. Si no fos que no és una obra de ficció,m’atreviria a dir que ens trobem davant d’una de les grans

novel·les catalanes. Però deixem estar això dels gèneres. Elllibre de Guillamon és literatura perquè l’organització tex-tual dels documents, l’ordre en què apareixen els personat-ges, els comentaris, les citacions, tot està esplèndidamenttravat, i amb mà segura, l’autor condueix el lector, a travésd’aquesta selva de dades i records i referències, cap a l’objec-tiu del coneixement d’un món que ell ha explorat i que té lagenerositat de voler-nos donar. Ens dóna el món i ens dónala seva pròpia emoció. I això ho fa amb una seguretatencomiable, amb una precisió notable, amb una elegànciad’alta volada. Mai no cau en el sentimentalisme ni el plori-queig. Tampoc en l’abús del dramatisme. En fi, si vostès sónamants de llegir aquestes novel·les històriques que ara estantan de moda, aquí trobaran una novel·la històrica senseenganys ni truculències, una novel·la històrica de gran enver-gadura, un fresc, com se sol dir, d’una part important de lanostra cultura, d’una part que ens falta, que hauria de serfonament per al nostre futur, si és que en tenim algun.

Guillamon viatja, parla, anota, ressegueix la vida quehan fet els exiliats i els seus fills, mira fotografies, rastreja,observa, pensa, relaciona, i ho vertebra tot en una prosaen la que ell mai no deixa de ser-hi present com a testimo-ni, en una prosa eficaç, una prosa podríem dir-ne noconvencionalment literària, una prosa, però, que no s’estàde metàfores efectives i, esclar, d’un pols controladamentsostingut. No es perdin aquest llibre, sisplau.

L’historiador Antoni Rovi-ra i Virgili, a Els darrersdies de la Catalunya Repu-blicana (Proa), introdueix

el dia 23 de gener de 1939 ambl’epígraf Passos inútils sota lesbombes. El llibre, escrit molt pocdesprés dels fets, explica l’èxodedels quadres dirigents del governcatalà i ofereix una visió molt fia-ble de Barcelona entre els dies 22 i24. La imatge de la ciutat i delsseus habitants devia ser colpidoraper a molts —i per les mateixescauses— atès que la majoria delsrelats autobiogràfics (dels polí-tics, dels escriptors o dels artis-tes), confegits sovint a molta dis-tància temporal i partint de peri-pècies personals força distintes,coincideixen en l’essencial. Untext fins fa pocs anys inèdit, eldietari del crític d’espectacles Se-bastià Gasch (Etapes d’una novavida), resumeix en poques frasesla situació: bombardeigs cada diai cada mitja hora, i gent demacra-da que corre amunt i avall en unaciutat on ja no funcionen els tram-vies: els uns corren cap als refugis,els altres a la recerca de visats i

d’algun mitjà de transport fins ala frontera. Gasch va poder sortirel dimarts 24, i entre els que ana-ven amb ell al mateix camió tro-nat —tanmateix un luxe—comptem amb les visions de Xa-vier Benguerel (Memòries1905-1940, L’Avenç) o d’AnnaMurià (Àlbum de records, L’aixer-nador) que com miralls encaratsenfoquen flaixos d’aquella sorti-da des del Palau Robert (la inquie-tud general, la fragilitat de Domè-nec Guansé, l’embalum d’equipat-ge de la família Artís). I de la deldia abans, la del Bibliobús amb lamajoria dels escriptors, reclutatsper Francesc Trabal amb anades ivingudes, també, per tot el radiurbà.

Les passes d’alguns tallaren

ben just. Carles Fontserè (Me-mòries d’un cartellista català,Proa) reporta que el pintor Anto-ni Clavé passà la nit del 25 bus-cant un camió on enfilar-se, i lamateixa nit va marxar Miquel Gui-nart (Memòries d’un militant cata-lanista, Publicacions de l’Abadiade Montserrat); Teresa Pàmies(Quan érem capitans, Proa) sortí el

26, amb les tropes baixant ja pelTibidabo, i fixa una imatge esfe-reïdora dels ferits de l’hospital deVallcarca cridant que no els deixes-sin a mans de l’enemic. I incideixtambé en un aspecte força reiterat:malgrat que sota els titulars delsdiaris hom podia imaginar la de-rrota imminent, un desenllaç tansobtat agafà tothom desprevingut.

D’ací la “batalla del pa-per”, iniciada arreu i endos fronts. El primer, eltrasllat o la destrucció dedocuments compromete-dors que es produïa a lesseus del govern, dels par-tits i sindicats, dels orga-nismes culturals. Els polí-tics rememoren l’empa-quetat d’arxius oficials ola destrucció de fitxers demilitants, mentre Gaschconsigna la gran cremadade papers al Casal de laCultura i al setmanari Me-ridià. I Anna Murià, ladels arxius de la Institucióde les Lletres Catalanes.Josep Pernau (Diari de lacaiguda de Catalunya, Edi-ciones B) reporta les co-lumnes de foc i els núvolsde cendra que el periodis-ta Georges Soria veia desde l’hotel Majèstic.Paral·lelament, elsintel·lectuals lliuren bata-lles particulars amb elsseus papers i llibres: elque cal destruir, el que se-ria imprescindible conser-var, el que convindriadeixat en dipòsit. MentreRovira perd la batalla aHorta, envoltat per mun-tanyes de carpetes impos-sibles d’encabir a l’equi-patge, al carrer MuntanerC.A. Jordana reparteixmanuscrits i traduccionsper cases de coneguts.Joan Oliver esbocina. Gas-ch es penedirà llargamentde deixar les llibretes d’ar-ticles.

Tots aquests testimo-nis (i els llibres de me-mòries del periodista Jo-sep M. Poblet, i els delConseller Carles Pi i Sun-yer, entre molts d’altres)expliquen la desbandada,

les corrues de gent carregada ambtota mena de coses pel passeig deGràcia i per la Diagonal. I també,l’ambient d’una ciutat exhausta,on no hi ha menjar ni cap sistemaper escalfar les cases, i on fatemps que no queden ni els colo-ms. Una ciutat que va esdevenintdeserta i, a partir de la tarda del23, com buidada, amb una mena

de silenci dens i expectant ques’anava apoderant dels carrers. El24, escriu Benguerel, “el color deldia era distint, i com inversem-blant”.

Pocs són els autors que deixende consignar els dos sentimentspredominants entre la població,“la infinita tristesa dels uns, la sor-da alegria dels altres”, segons Ro-vira. O la insòlencia dels que ja esconsideren entre els vencedors.Com la del capellà que havia re-but ajut, al començament de laguerra, de l’advocat Maurici Se-rrahima (Memòries de la guerra ide l’exili, Edicions 62) i es troba alfinal el seu benefactor, malalt icompletament esgotat, en unbanc a mitja pujada a casa sevades del centre (no funciona tam-poc el tren de Sarrià). Retrets icap gest de consol: lacontemporització resulta ja sobre-ra.

I encara, hi ha els records es-crits dels nois d’aleshores. La sorti-da dels poetes Carles Riba i Cle-mentina Arderiu explicada pel seufill de setze anys (uns papers publi-cats per Jaume Medina en un estu-

di sobre el poeta). O la coincidèn-cia, en l’evocació dels assalts alsmagatzems de queviures, dels nensdels barris alts (Joan i Jacint Ra-ventós, Dos infants i la guerra,Club Editor) i els dels barris me-nestrals (Joaquim Molas, Frag-ments de memòria, Pagès editors).Això ens porta enllà del dia 26. El27, una altra noia (Núria Pi-Sun-yer, L’exili manllevat, Proa) apre-nia en una escola de París que laindiferència pot ser una forma decrueltat. Per justificar el seu tras-bals evident, va dir a la mestra, enfrancès, que havia caigut “Barcelo-na”. La resposta glacial va ser: “Ilfaut dire Barcelone”.

Maria Campillo és professora deliteratura de la UAB.

COLLS I PUNYS

El dia revoltNARCÍS COMADIRA

“Pocs autors deixen deconsignar ‘la infinitatristesa dels uns, lasorda alegria dels altres’

“Els diaris anunciaven laderrota imminent, però eldesenllaç tan sobtat agafàtothom desprevingut”

Passos sota les bombesMARIA CAMPILLO

L’escriptor Sebastià Gasch, a París, als primers anys d’exili.

70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya / La memòria literària


Una imatge de l’agènciaEFE mostra l’entradadels cossos d’avantguar-da de l’Exèrcit de Nava-

rra per la Gran Via el dia 26 degener de 1939. A la banda esquer-ra, un home camina amb una ma-leta mirant a terra. Probablementaquesta és la instantània que mi-llor reflecteix la situació. Uns arri-ben, altres marxen. La discreciódomina el moment. L’endemà,les tropes desfilen pels principalscarrers de Barcelona davant lamassa que, braç alçat, saluda efu-sivament. El pas pel passeig deGràcia queda retratat, per exem-ple, per l’agència EFE o per Al-bert-Louis Deschamps, corres-ponsal de L’Illustration francesa.Es perfila la imatge de la victòria

sobre Catalunya, però no es potreproduir a la premsa del dia iconvertir-la en icona. Dels 27 dia-ris que hi havia a Barcelona el1936, tres anys més tard només enreapareixen 6. El de principal cir-culació, La Vanguardia, ho faràal dia següent de l’ocupació senseel suplement gràfic. Aquestes qua-tre pàgines, tan innovadores i po-pulars en els anys 30, tornen eldiumenge 5 de febrer deixant cla-ra l’estètica del nou règim. La por-tada i la contraportada són re-trats, a tota pàgina, de FranciscoFranco i José Antonio Primo deRivera, respectivament. Les duesinteriors mostren els retrats delsnous càrrecs de la ciutat; el nouescut amb el lema una, grande,libre o la notícia de la reobertura

de la catedral. El reportatge des-tacat és la primera missa, celebra-da a la plaça Catalunya. Res denou doncs, respecte l’estètica i latemàtica que el bàndol franquistabastí durant la guerra: retrats delslíders, desfilades militars, actes re-ligiosos, processons i poca cosamés. Distanciament fotogràfic ex-cepte en les imatges de culte a lapersonalitat, endolcides pel retocpictorialista tradicional.

La icona ha d’esperar fins a ladesfilada de la Victòria presididaper Franco del 21 de febrer. LaVanguardia en fa un suplementespecial al dia següent perquè arales pàgines gràfiques són setma-nals i només surten en diumenge.Diverses fonts apunten que l’assis-tència de públic fou més aviat min-

sa perquè no s’havia anunciat,però les fotografies mostren elcontrari. Brangulí, Pérez de Ro-zas i, especialment Compte, testi-monien un acte d’opulència delsvencedors davant la ciutadaniaque els aclama. La maquinària decontrol informatiu del règim esta-va en marxa. Els fotògrafs que nos’exiliaren havien de lliurar els ne-gatius des del 18 de juliol del 1936per poder seguir treballant. Bran-gulí n’escatimà alguns a les autori-tats, Badosa lliurà tots els del seupare i els pocs que havia fet ell.No obstant això, li fou prohibitexercir el fotoperiodisme i es dedi-cà a la fotografia industrial. Totaquest material anava a parar a lasecció fotogràfica del Servicio Na-cional de Propaganda, dirigida

per Compte, galerista que es con-vertí en el fotògraf oficial del rè-gim a Barcelona. La generació defotoperiodistes dels 30, que ha-vien viscut totes les innovacionsdel mitjà, quedava destruïda. Gas-par, Torrents, Puigfarran i Cente-lles s’exiliaren. Els dos darrersvan tornar però el règim els abo-cà a la fotografia industrial. Capd’ells deixà constància del mo-ment de marxar fotogràficament.Però sí ho feren altres professio-nals estrangers, com Robert Capao David Seymour “Chim”. Lesagències internacionals com Asso-ciated Press també captaren les

riuades humanes de dones, nens ivells camí de la frontera. El 31 degener The New York Times publi-cava dues imatges de l'agència. Ala primera, una multitud entusias-ta saluda les tropes franquistesals carrers de Barcelona. A la se-gona, una cua de nens i donesintenta arribar a la frontera. Lapremsa francesa fou la que dedi-cà més espai a l’exili ja que laproximitat de centenars de milersde refugiats a les seves fronteresfou el tema principal de l’actuali-tat dels primers mesos del 39.L’estudi Chauvin de Perpinyà,els fons dels diaris Excelsior o Pa-ris Soir o les agències internacio-nals han llegat un fons immensde la Retirada. Entre els milersd’imatges, també n’existeix algu-na que ja és una icona. I l’atzarha fet descobrir recentment el lle-gat fotogràfic del pintor ManuelMoros, de qui es presenta a par-tir de la setmana vinent una re-trospectiva al Museu de l’Exili deLa Jonquera.

Teresa Ferré és professora de pe-riodisme de la Universitat Rovira iVirgili.

Cap a la construcció de la iconaTERESA FERRÉ

70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya / Fotografia

Els fotògrafs que nos’exiliaren havien delliurar els negatius desdel 18 de juliol de 1936per seguir treballant

Cossos d’avantguarda de l’Exèrcit de Navarra per la Gran Via el dia 26 de gener de 1939. A l’esquerra, un home camina capcot amb una maleta. / EFE



L’entrada de les tropes fran-quistes a Barcelona el 26 degener de 1939 obrí la portaa un nou panorama polític,

social i ideològic; era l’inici d’unprofund procés contrarevoluciona-ri. S’engegà un període marcat perl’ocupació del poder local per partde la nova classe política vencedo-ra de la guerra que havia d’impo-sar els valors que acompanyavenla victòria militar franquista. Und’aquests valors era la visualitza-ció pública de les amistats de laNueva España, l’Alemanya de Hit-ler i la Itàlia de Mussolini. Eral’hora de fer entrar en escena aalemanys i italians en el si de laBarcelona franquista. I què millorque les visites oficials d’alguns delsdirigents per a fer-ho evident.

La primera visita per part delsfeixistes italians va anar a càrrecdel comte Galeazzo Ciano, minis-tre d’Afers Exteriors, que arribà aBarcelona el 10 de juliol de 1939.No només és la torna de l’escapa-da que un mes abans havia fet Ser-rano Súñer a Itàlia, sinó la culmi-nació d’un procés d’expiació de laBarcelona “rojo-separatista” quehavia començat amb la desfiladade la Victòria el febrer de 1939 ihavia seguit amb la visita del ma-teix Cuñadísimo el juny. L’arriba-da del “insigne misionero de laamistad y de la hermandad de Ita-lia” volia consolidar les relacionsentre els dos règims que havien se-gellat la seva amistat “con la san-gre de los héroes comunes” tal icom sentenciava la premsa d’a-quells dies. Espanya i Itàlia estre-nyien vincles en ser les dues dicta-dures feixistes medite-rrànies.

Itàlia no era l’únicaamiga. Calia comptaramb l’Alemanya nazi.Això es veié el 23 d’oc-tubre de 1940 quan vaaterrar Heinrich Hi-mmler —Reischführerd’Alemanya i cap de lesSS. Aquesta fugaç visi-ta (aeròdrom d’El Prat,Poble Espanyol, mones-tir de Montserrat, Ajun-tament i txeca de Vall-major) va tenir un altcontingut simbòlic perevidenciar la submissiói gratitud que l’Espan-ya franquista, represen-tada per les autoritatsbarcelonines, rendia aqui “con tanto patriotis-mo sacó a su país de lahumillación, del ludri-bio y de la ruina a quele había condenado el sanedrín deVersalles”.

Però no només van ser visites almés alt nivell. Seguint les pautesmarcades per Ciano i Himmler,Barcelona rebé successives delega-cions alemanyes i italianes que re-fermaren la profunda amistat fran-quista-nazi-feixista. Les JoventutsHitlerianes i Italianes del Littoriovan ser dos visitants assidus (maigde 1941, octubre de 1941, juny iagost de 1942 i novembre de1943), així com també reputats di-rigents nazis: Hans Thomsen (capdel Partit Nacional Socialista Ale-many a Espanya), Frau Von Sto-hrer (ambaixador alemany a Es-panya), Gustav Adolf Scheel (capsuprem dels estudiants alemanys),entre d’altres. En aquestes ocasio-

ns, la ciutat vestia les seves millorsrobes i lluïa la seva cara més prope-ra al règim, i la premsa així hodifonia. Declaracions com les deldoctor Scheel al Col·legi Alemany— “Vuelvo a mi patria sintiendouna amistad profunda hacia Espa-ña y prometo ser siempre fiel a losespañoles, tanto en los buenos co-mo en los malos momentos”— hovalien tot.

Barcelona acollia aquestes visi-tes fent un gran esforç organitzatiui logístic, però era la penitènciaque calia pagar per esborrar la Bar-celona “rojo-separatista”, encaraque el seu cost econòmic fos tandesorbitant per l’època com lesmés de 14.000 pessetes que va su-posar la visita de Himmler perl’Ajuntament de Barcelona.

Quina era la geografia urbana

de les visites? Un dels centres neu-ràlgics era la Jefatura Provincialde la FET y de las JONS, al Pas-seig de Gràcia, on hi havia l’Altarde los Caídos, parada obligatòria.Després venien les recepcions al’Ajuntament, la Diputació Provin-cial i el Govern Civil, totes immer-ses dins un procés d’ocupació i úsde l’espai públic per netejar el pass-at republicà d’aquestes institucio-ns i visualitzar la nova època.

En aquesta lògica de recuperarels espais de socialització de la ciu-tat, el Teatre Tívoli, el Coliseum, elLiceu o el Palau de la Música Cata-lana es van convertir en seus decelebracions. Veure l’escenari delPalau de la Música ocupat per es-vàstiques i retrats de Hitler impli-cava molt més que la cerimònia:era un senyal del grau d’accepta-ció de què gaudia el nazisme a laBarcelona franquista.

L’ocupació d’aquests espais esvinculava al nou calendari festiuque el règim havia imposat a laciutat seguint les pautes de les cele-bracions nazis i italianes. Al costatdel 18 de juliol (Día del Alzamien-to) o l’1 d’octubre (Día del Caudi-llo), la ciutat va acollir també l’ani-versari d’Adolf Hitler, el Dia dels

Caiguts pel Moviment NacionalSocialista, l’aniversari de la funda-ció de l’Imperi Italià o el vintè ani-versari de la Marxa sobre Roma(octubre de 1942). La raó: reforçarels arguments que també erenvàlids per la causa espanyola.

Italians i alemanys eren elsamics i referents de la Nueva Espa-ña i de la Barcelona franquista, iaixò s’havia de fer visible a nivellinstitucional. Així, no ha de sor-prendre que el Col·legi Alemanyreobrís les seves portes l’octubrede 1939 amb un acte presidit perles principals autoritats franquis-tes, o que durant aquests anys laciutat visqués l’obertura de nouscentres com el Centro Germano-Español, l’Associació Cultural“Amigos de Alemania” o l’Ofici-na d’Informació Turística Ale-manya. Però els grans focus de di-fusió del nou ordre eren elCol·legi Alemany —per ser “unjalón más en el no interrumpidoenlace cultural que ha existidosiempre entre Alemania y Espa-ña”— i l’Institut de Cultura Italia-na, que el novembre de 1941 inau-gurà la majestuosa Cripta de losCaídos per retre un “ferviente ho-menaje a los camaradas italianosque, en unidad de destino, ofrecie-ron sus vidas juveniles por la Espa-ña Una, Grande y Libre”.

I no es poden oblidar les exposi-cions. Una de les imatges més im-pactants fou la de les esvàstiquesonejant a la façana del Palau delParlament —rebatejat el 1939 coma Palacio de Arte Moderno—quan s’hi celebrà l’Exposició d’Ar-quitectura Moderna Alemanya

(octubre de 1942). I tan brutalcom aquesta ho va ser la del bustde Hitler presidint l’Exposició delLlibre Alemany al Paranimf de laUniversitat de Barcelona (febrerde 1941).

Més enllà de les dues visites es-telars de Ciano i Himmler, Barcelo-na acollí més d’un centenar d’ac-tes (conferències acadèmiques, visi-tes, competicions esportives, etc.)protagonitzats pels camaradeseuropeus de la dictadura. Barcelo-na no era la capital política de l’Es-panya de Franco, però els seus diri-gents van seguir un precís guió perestar a l’alçada del nou ordre euro-peu.

Mireia Capdevila és historiadora i mem-bre de la Fundació Carles Pi i Sunyer.

la de Barcelona, va desaparèixerquasi la meitat de la plantilla dedocents (uns 140 professors), en-tre exiliats, depurats i joves a quino se’ls va renovar el contracte.Els vells catedràtics de dretes icontraris a l’experiència renova-dora i catalanista de la Universi-tat Autònoma republicana vantornar al comandament. Ambells van arribar nous docents d’al-tres llocs d’Espanya o joves quehavien acumulat mèrits de gue-rra. El resultat va ser catastròfic;la Universitat de Barcelona va en-trar en una de les etapes més fos-ques i decadents de la seva llargahistòria.

Arquitectes com Josep LluísSert van ser sancionats amb laprohibició d’exercir a Espanya;el pedagog Artur Martorell, undels grans responsables del siste-ma educatiu barceloní, va sertraslladat al servei de pompes fú-nebres; Jordi Rubió i Balaguer vaser expulsat de la direcció de laBiblioteca de Catalunya, ara Bi-blioteca Central, que havia fun-dat anys enrere.

� Revisió dels pecats i faltes. Iamb la instal·lació i desenvolupa-ment del Nuevo Estado, amb la“llegada de España”, es va impo-sar la immediata revisió del pass-at, del paper que els diferents sec-tors socials del país havien tingutdurant els anys de domini “rojo-separatista”. Amb les classes po-pulars, els anarquistes, els comu-nistes o els republicans d’esque-rra, no s’hi va perdre gaire eltemps; eren culpables, i llestos.On calia un esforç pedagògic més

important era amb els sectors delcatalanisme burgès que, es deia,havien obert les portes a la revo-lució. Per aquest motiu, FerranValls Taberner va poder parlarde “la falsa ruta del nacionalis-mo catalán”, i el periodista-intel·lectual Santiago Nadal afir-mava que “la burguesía catalana,hasta sus pináculos más cultos,hubo de hacerle, por su adhesiónal catalanismo, el juego a la revo-lución destructora”. El catalanis-me, en totes les seves formulacio-ns, va ser passat per la pedra delnacionalisme espanyolista mésextremista, combinat amb la ver-sió hispànica del feixisme.

� La Catalunya franquista. Evi-dentment, per instal·lar el NuevoEstado calia personal, i no nomésel funcionariat, civil o militar, quevenia amb l’exèrcit vencedor. Comja van explicar investigadors comCarles Viver Pi-Sunyer, Borja deRiquer o Martí Marín, la cúpuladel Nuevo Estado a les provinciascatalanes era majoritàriamentforània: capitans generals, gover-nadors civils, delegats ministe-

rials... Però les Diputacions provin-cials i els ajuntaments van quedaren mans d’un personal polític indí-gena prou conegut de tothom: quimés qui menys, els nous alcaldes iregidors, presidents de Diputaci-ons, etc., eren afiliats de Falange,però els seus orígens i trajectòriespodien ser diversos: des de regiona-listes desencantats i desenganyatscom Valls Taberner i Josep M. Ta-llada (o joves ambiciosos com Jo-sep Maria de Porcioles), a monàr-quics alfonsins (el comte de Mont-seny, per exemple; o Miquel Ma-teu, alcalde de Barcelona), extre-ma dreta espanyolista pura i dura,falangistes de primera hora (pocs:Carlos Trías Bertran, José MaríaFontana Tarrats...), carlins, gentde la CEDA catalana... En bonapart, eren veterans dirigents localsi provincials, que ja havien ocupatcàrrecs públics durant la dictadu-ra de Primo de Rivera (1923-1930)i el Bienni Negre republicà(1934-1935).

A aquesta nova/vella classe po-lítica, cal afegir-hi la complexaoperació de substitució de laintel·lectualitat catalanista i repu-blicana desapareguda. A partir deplataformes com el setmanari Des-tino, un grup de periodistes i escrip-tors (Ignasi Agustí, Santiago Na-dal, Jaume Ruiz Manent, ManuelBrunet, Guillermo Díaz-Plaja,etc.) es va posar a treballar perconvertir-se en el nou referentintel·lectual de la “Cataluña recu-perada para España”. Una micamés enllà, els falangistes de LuysSanta Marina, Juan Ramón Maso-liver o l’histriònic Luis de Galinso-ga també intentaven convertir-seen els fars de la “nova cultura”.

A poc a poc, el franquisme esva anar estenent els seus braçosper tot Catalunya. Les directriusescopides per Madrid eren aplica-des pels franquistes catalans, al’administració local, a la premsa,a l’aparell econòmic i repressiu.Havia “llegado España” i ho ha-via fet per a quedar-se, tan defini-tivament com això fos possible.

Francesc Vilanova és professor d’Històriaa la UAB i investigador de la Fundació CarlesPi i Sunyer

Ciano, Himmler i altres amicsalemanys i italians

MIREIA CAPDEVILA I CANDELL

Barcelona va acollir mésd’un centenard’actes del sociseuropeus feixistes

“La cúpula del ‘NuevoEstado’ a les ‘provincias’catalanes eramajoritàriament forània”

Les Joventuts Hitlerianes al Palau de la Música Catalana, en una imatge inèdita de 1943.

“Anys de renovaciópedagògica van serenterrats en l’escolanacionalcatòlica”


JOSEP CASAMARTINA i PARASSOLS

El 1938, amb els bombar-deigs de Barcelona, ja esveia a venir que es perdriala guerra. Llavors va ha-

ver-hi gent que va decidir canviarels diners republicans, que aviatno valdrien res, per pintura i vaninvertir en autors consolidats. Ta-rradellas, per exemple, va com-prar molts quadres a Pidelaserraque va vendre com mai amb unsguanys, però, que no li servien niper comprar menjar. Togores,abans de fugir a França, va ven-dre quasi tota la producció a unsfabricants de Sabadell que la re-vendrien a la postguerra. VilaArrufat, mig amagat a Sant Se-bastià de Montmajor, també vavendre un munt de teles mit-jançant el seu cunyat, Pepe Vives,que era decorador i seguia treba-llant. Obiols pintava marededéusper als capçals de llit de gent quees casava i estaven “disposats apagar el que sigui”.

Aquell any era el darrer quel’Espanya de la República teniarepresentació al Concurs Interna-cional de Pintura del Carnegie dePittsburgh. Al mateix temps, elbàndol franquista es presentava ala Biennal de Venècia convidatper Mussolini. El comissari Euge-ni d’Ors, després d’haver fracas-sat en el seu feixisme a la catalanade l’època noucentista —tal comindica Cacho Viu a Revisión deEugenio d’Ors– i d’un influent re-cer madrileny als anys vint, s’ha-via apuntat al bàndol nacional,decidit a poder guiar estètica-ment la nova Espanya. Un fetque només va aconseguir a mit-ges perquè aviat Franco es trau-ria del damunt l’ambiciosa facciófalangista. A Venècia hi presenta-va l’obra dels escultors: de Torre,Mañé i Pérez Comendador, i elspintors Zuloaga, Maeztu, Álva-rez de Sotomayor, Aguiar, Lino iPere Pruna. En una argúcia per

pujar la qualitat del conjunt,d’Ors va afegir fora de catàleg unnu de Togores, procedent d’unacol·lecció privada, i una escultu-ra de Gargallo, sense el permís dela família, ja que l’escultor ja eramort.

Els artistes catalans que s’ha-vien implicat amb Franco—Marés, Pruna...— van desfilarairosos el 1939; els que s’havienamagat durant la guerra —comara Vila Arrufat— van apuntar-se als nous temps; n’hi havia d’al-tres que no s’havien significat enuna banda ni a l’altra i van anarfent la viu viu; els que s’havienimplicat en l’altre bàndol i no ha-vien fugit —Obiols, Nogués...—van emmotllar-se com van poderesquivant denúncies de la compe-tència; i molts dels que van mar-xar —Togores, Rebull, Miró, Sun-yer...— tard o d’hora van anartornant, uns molt ben integrats i

els altres aïllats en un exili inte-rior. També va haver-n’hi que novan tornar, o ho van fer passadesunes dècades, com ara Clavé, Jun-yer, Gausachs, Garcia Lamolla,Grau Sala o, entre altres, Vilado-mat, que, com Manolo Huguél’any 39, acabaria fent una està-tua de Franco.

El període de la immediatapostguerra espanyola és tan anti-pàtic i té tantes connotacions ne-gatives que és difícil acostar-s’hi.L’art i l’arquitectura de l’èpocaestan envoltats d’una crosta depàtina vella i mala ombra, unstrets que n’acaben sent la caracte-rística principal. Malgrat les ínfu-

les messiàniques que tenien els na-cionals no van aportar ni generarcap estil concret, sinó que vanaprofitar el que ja existia, fos mo-dern —en alguns casos— o con-servador —la majoria devegades—, amb menys qualitat imés parafernàlia.

Però a Catalunya qui tallariael bacallà seria la burgesia acomo-dada que recuperava immediata-ment els seus valors. L’octubre de1939, la Sala Parés reobria lesportes amb Pintores de ayer yhoy, formada pels mateixos nomsque havien tancat la temporadael 1936. “Els nostres pintors ha-vien continuat treballant sempre iferen possible una bona exposi-ció que tingué un gran èxit”, es-criuria, anys més tard, Joan An-ton Maragall, membre de la Di-rección General de Bellas Artesimpulsada per d’Ors. Serien elsanys daurats de la Sala Parés i elsseus pintors que culminarienamb els pamflets Pintura sin is-mos i El Realismo como máximaexpresión de la belleza. D’altrabanda, els artistes que es van de-dicar a pintar o esculpir santsvan fer l’agost donada la quanti-tat d’esglésies cremades.

L’escultura es va tornar mésfreda i menys estilitzada. I l’arqui-tectura es va enlletgir amb fron-tons, obeliscs i àrides simetries;de cop i volta —si venia de labanda falangista— també podiaposar-se à la page per a una desfi-lada de la Victoria, un edifici sin-dical, un dispensari, uns habitat-ges protegits o una fàbrica. Peròl’aiguabarreig d’estils ja planavaals anys trenta. No deixa de sersimptomàtic que l’any 1950 Bar-celona encara no tingués un Mo-numento a los Caídos. Davant laimminència del Congreso Eucarís-tico Internacional, se’n va encarre-gar un a Josep Clarà. L’obra—ara retirada de circulació peròque situada al gaieixample seria

l’admiració de propis i estranys—va significar la culminació i la clo-enda de l’etapa carca. Pel mateixcongrés, l’arquitecte Soteras, inte-grat al Movimiento —igual queMitjans o Coderch— projectavaun tinglado modern, gairebé d’es-til Brasília. Poc abans, Coderchconstruïa a la Barceloneta l’exem-plar bloc d’habitatges de l’Institu-

to Nacional de la Marina. I ésque, vist el panorama internacio-nal després de la Segona Guerra,l’art més tradicional envellia rà-pid, ja no era exportable per ferveure que tot anava bé. Llavors elfranquisme va començar a pujaral carro de la modernitat benacomboiada per un Xènius castísque li feia d’àngel de la guarda.

Art per a un nou règim?

La mort del soldat de Franco, de Pere Pruna, oli presentat a la Biennal deVenècia de 1937.

“Els artistes queesculpien sants van ferl’agost per la quantitatd’esglésies cremades”

70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya / Art


El 19 de juliol de 1939, SolidaridadNacional publica l’article Perot loLladre dedicat a Pere Bosch Gimpe-ra. És el primer d’una sèrie de 36

que, sota l’epígraf Fantasmones Rojos, eldiari falangista treurà fins a març de 1940.El seu autor, Miguel Utrillo Vidal, va serl’inspirador de la secció que neixia amb laintenció de sumar-se a la visió franquistade l’actuació menada per la Generalitat ila República i contribuir a justificar da-vant la societat catalana la revolta militar il’anorreament de qualsevol vestigi de lalegalitat republicana.

Concebuda com una biografia, en ter-mes de guignol i/o de “necrológica en vi-da”, pren el seu títol del concepte que diri-gents i institucions republicanes havien es-tat manipulats per forces estrangeres ambl’objectiu de destruir Espanya. El mateixUtrillo, a propòsit del text dedicat a JoanComorera, defineix què cal entendre per“fantasmón”: “Cada uno de ellos [en re-ferència a Comorera, Fronjosà, Serra iMoret i Gerhar], en su género, podríanofrecerse como prototipo del fantasmóngrotesco y fofo, de la marioneta que igno-ra quién maneja los hilos de su precaria ymecánica existencia”.

Tot i la diversitat de col·laboradors, lasecció presenta una clara uniformitat enl’estil, característic del retòric discurs falan-gista, en la desmesura de les calúmnies i enla intenció última: passar comptes, en nomde la “Justicia de España”, a tots aquellsque havien mostrat el seu compromís ambla República i amb la Generalitat. Perquè,malgrat l’existència d’articles dedicats apersonatges estatals (els presidents AlcaláZamora i Azaña, Pablo Iglesias, IndalecioPrieto, Gonzalo de Reparaz, Jiménez deAsúa i el general Rojo), l’objectiu de Fan-tasmones Rojos és tossudament combatre idesprestigiar el nacionalisme català.

Com a característiques destaca la reduï-da atenció a l’esfera política en favor de lacultural. Només els presidents de la Gene-ralitat, Macià “el fósil de catalanismo” iCompanys “el fantasmón número 1”, iJoan Casanoves, president del Parlament,“aficionado al vedetismo y a los com-plots”, són objecte d’articles. Una focalit-zació òbvia en el context de la intenció dedestruir símbols cohesionadors de la legali-tat i, amb ella, dels referents de la societatcatalana.

En segon lloc, destaca l’absència d’arti-cles sobre personatges revolucionaris id’esquerres. I quan apareixen queden eng-lobats sota l’etiqueta genèrica de “la hor-da”. Contràriament, els atacs més furi-bunds se’ls enduen els sectors del catalanis-me moderat i, concretament, Acció Catala-na, que segons Utrillo va ser “más funestaque la FAI”. La raó, evident: a Catalunya,l’oposició a l’Alzamiento va sercol·lectiva. Fins i tot els partits d’ordre,catòlics inclosos, podien no sentir-se còmo-des amb la situació revolucionària però novan creure mai que el Movimiento Nacio-nal fos la solució desitjable. En tercer lloc,l’atribució sistemàtica a tots els personat-ges i a les actucions que menen d’una con-

ducta immoral que es resumeixen en lacovardia i en la voluntat d’aprofitar-seeconòmicament de les circumstàncies, endefinitiva “de medrar”. Es veu ja en el títoldel primer article i la tornem a trobar end’altres referits, per citar-ne alguns, a Pom-peu Fabra “un gran ‘vividor’ del catalanis-mo” o Eugeni Xammar “el ‘despreocupa-do’ estafador”.

I és en aquest aspecte on pot captar-sela categoria moral i l’odi i la rancúnia queatresoraven; al capdavall, “FantasmonesRojos” no és sinó la versió periodísticaque complementa les actuacions repressi-ves dels vencedors contra la població (lespurgues amb oli de ricí, els rapats de ca-bell...) juntament amb les institucionals(consells de guerra, afusellaments, expe-dients de depuració...). Només la viscerali-tat inherent a la ideologia falangista potexplicar els comentaris de satisfacció quesusciten, per exemple, les condicions delsexiliats en els camps de concentració fran-cesos, on “hacen vida de perros rabiosos”.Els mateixos sentiments i actituds que elspermeten calumniar i insultar artistes iintel·lectuals de prestigi reconegut, l’actua-ció dels quals dins i fora de les fronteresdesmentia la imatge de la realitat catalana

que els revoltats intentaven fixar i expor-tar. Així, Pau Casals esdevé “un perfectoasno” fora del món musical i, alhora “po-drá ser el mejor violoncelista del Mundo,pero es también uno de los mejores taca-ños que jamás se han conocido. Y además,es masón y judío. Es decir, un genio senci-llamente repugnante”. Pompeu Fabra,“siempre tan pulcro, tan callado, tan hipó-crita y tan masón”, esdevé el responsablede l’intent de genocidi lingüístic perquèamb el seu compromís amb la Generalitatacaba per comprometre la llengua i mal-grat ésser “el máximo prestigio del país”no dubta a negar l’entrada “en casa de unamigo suyo a un sacerdote que iba a admi-nistrar los auxilios espirituales” i a requi-sar “una torre en San Feliu de Codinas”.O Carles Riba, el personatge més enervantper a Utrillo per la influència que té “co-mo persona” en la societat catalana delmoment, el qual es “dedica” sistemàtica-ment a signar manifestos contra el feixis-me i l’Alzamiento, mentre de sota mà, mo-gut per “una ambición que no conoce lími-tes” obté, mitjançant “la adulación” càr-recs i distincions que no mereix. A totsells, i amb lleugeres variacions, Utrillo elsfa responsables que, a Barcelona, “el solde nuestra Patria (...) apareciera tinto ensangre”.

Utrillo (Sitges, 1915-Madrid, 1990)va ser un personatge sinistre de postguer-ra: testimoni acusatori en depuracionscom la de Joaquim Folch i Torres, vainiciar un camuflatge que parcialmenttrencava a El Eco de Sitges. El consistori,el 1984, va otorgar-li el premi Sitges, enla categoria de Ploma d’Or, pel conjuntde la seva “notable obra”. Coses de lamemòria històrica.

Eulàlia Pérez Vallverdú és filòloga i prepara unllibre sobre Fantasmones Rojos.


Ve de la primera pàgina� Exili i repressió. Un periodis-ta barceloní, Juan Esteban Vila-ró, va ser el primer en publicarun llibre sobre els exiliats, La caí-da de los dioses rojos. Entre d’al-tres sentències, en va deixar unade rotunda: “Una guerra comola nuestra presupone fatalmentela expulsión de la parte dirigentede los vencidos”. Però no nomésels dirigents; vora de 460.000 per-sones van creuar la frontera elsprimers dies de febrer de 1939.Uns 220.000 eren militars; la res-ta, civils: homes, dones, nens,gent gran, professors universita-ris i manobres, escriptors i pa-gesos, alcaldes i regidors, minis-tres i consellers. Va ser un exilimai vist que, per a Catalunya, vatenir uns costos brutals. Bonapart de la seva classeintel·lectual, política i sindical,va haver de marxar. La Universi-tat de Barcelona, convertida enbotí de guerra dels vencedors, vaser despullada de les primeres es-pases. La plana major dels escrip-tors, periodistes, professionals li-berals més significats, també esvan exiliar. I al seu costat, milersde civils que es van amuntegar enels camps de concentració france-sos.

Mentre milers havien de mar-xar, a Catalunya es va deixaranar una onada repressiva maivista: després de les primeres exe-cucions sobre el terreny (la co-lumna sanguinària del generalSagardía pel Pallars, per exem-ple), va venir la repressió regla-da: consells de guerra i afusella-ments; camps de concentració(com el d’Horta, a Barcelona);presons sobresaturades; marespreses que perdien els seus fills,lliurats a l’Auxilio Social de lavídua d’Onésimo Redondo; bata-llons de càstig; mà d’obra semies-clava, utilitzada per refer tot allòque les tropes franquistes haviendestruït, però també perquè eldoctor Martín Almagro pogués

continuar les excavacions d’Em-púries, gràcies a un acord amb laCapitania General per utilitzarpresos. Les xifres nomésil·luminen una part de l’escenari:3.688 executats, vora de 200.000presos a les darreries de 1940(per a tot Espanya, incloent-hiCatalunya). A Lleida es vanobrir un mínim de 4.000 expe-dients de responsabilitats políti-ques; a Barcelona, 10.000.

En l’àmbit de les responsabili-tats polítiques, com en els con-sells de guerra, la dictadura vateixir una tupida xarxa de com-plicitats amb l’Església (els cape-llans redactaven un dels informesoficials), el nou poder municipal,

etc. Era el regne de la denúncia ila delació. Tan extens era el siste-ma, i tan flexible, que fins i totCarlos Godó Valls, comte de Go-dó, es va trobar amb un expe-dient d’aquesta mena entre cap icoll. Se’n va sortir bé, evident-ment, però durant un any va ha-ver de moure totes les seves in-fluències per evitar mals majors.

� Les depuracions. L’aparell del’Estat i l’administració pública atots els nivells van ser depurats.És a dir, immediatament desprésd’assolir el control sobre el terri-tori, tots els funcionaris públics,però també els professionals libe-rals, es van haver de sotmetre aprocessos de depuració per ava-luar la seva conducta i la sevafiabilitat ideològica. Va ser unaneteja brutal i d’una profunditatextraordinària. El 16 d’agost de1939, els mestres de Barcelona

van ser reunits a l’anomenat Pala-cio de la Música per escoltar dis-cursos com el de José Bonet delRío, tinent d’alcalde de l’Ajunta-ment de Barcelona: “Orientemos

a los niños según el programa dela Falange que preside nuestroserenísimo Caudillo”. El profes-sor Salomó Marquès ha pogutparlar d’aquesta depuració esco-

lar com un “trencament volgut idur”. Anys de renovació pedagò-gica van ser enterrats en l’escolanacionalcatòlica.

A l’única universitat del país,

‘Fantasmones rojos’:acarnissamentdes de la ‘Soli’

EULÀLIA PÉREZ VALLVERDÚ

“Mentre milers haviende marxar, a Catalunya esva deixar anar una onadarepressiva mai vista”

Imatge inèdita de l’acte de col·locació, a la façana de l’Ajuntament de Barcelona, de la placa que reprodueix el darrer parte dela guerra o Comunicado de la Victoria. Presideixen l’administrador apostòlic de la diòcesi, doctor Miguel Díaz de Gómara;l’alcalde, Miquel Mateu i Pla; el general Eliseo Álvarez Arenas, cap dels Serveis d'Ocupació i, el seu costat, el president de laDiputació Provincial, Josep Maria Milà i Camps, comte de Montseny, el maig de 1939. / ARXIU MUNICIPAL ADMINISTRATIU


wwwwwwwwwwCITES AMB LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA GUERRA CIVIL I LA POSTGUERRA

sssssssssssss COMMEMORACIONS

Les primeres pintades que jo recorde haver vist ales parets —molts anys abans que s’ompliren denegre i de colors amb la facilitat universal delsesprais— eren unes imatges petites amb les cares

de Franco i de José Antonio Primo de Rivera, fetes ambtrepa, que en cas del Caudillo portaven invariablementun peu que posava “Año de la Victoria”. Això era a laperifèria de València, entre la ciutat i l’horta, que era onjo vaig nàixer i vaig passar la infància i l’adolescència.

La guerra, en aquell barri entre el tramvia urbà i elscamps llaurats, no degué ser una experiència tan direc-tament tràgica com en tants altres llocs. Els meusgermans, bastant més grans, evocaven l’espectacle dis-tant i nocturn dels bombardeigs sobre el port de Valèn-cia i sobre els dipòsits de benzina, com una visió deflames i d’esclats. I a casa recordaven sovint aquell diaque, a l’hortet que hi havia darrere, va caure un obúsd’artilleria antiaèria, que provocà una escena confusad’especialistes en explosius cavant un clot al voltant.Al costat mateix, hi havia una fàbrica de municions,amb un refugi on acudien els veïns quan sentien lasirena que anunciava el pas dels avions italians deMallorca, i després, quan havia passat el perill, ja dematí, sobrevolava un aparell que, per alguna raó desco-neguda, tothom en deia “la pava”: devia ser molt lent imolt ineficaç.

Jo vaig nàixer a penes nou mesos després d’acabar-se laguerra, qui sap si fruit de l’alegria dels pares pel final delconflicte i de les pors, o pel final feliç de la victòria de “l’or-dre”.Mon pare era un home dedreta,conservador, no feixis-ta ni després franquista, ni falangista ni res de tot això, mésaviat escèptic davant del règim triomfant que s’instal·là ambdesfilades, braços en alt i dibuixos i rètols a les parets. Qui sapsi després de prop d’una dotzena d’anys sense fills van pensarque aquell “Año de la Victoria” era un bon moment perbuscar una altra criatura. Quan ja estava tot clar i decidit,quan les tropes de Franco ja eren a la frontera francesa, quana Madrid tot es desfeia i a València, capital agònica de laRepública, els “rojos” s’amagaven o fugien i els “nacionals”esperaven ja obertament l’arribada dels seus, mon pare i mamare van encomanar un altre fill. Degué ser l’única petitaglòria del triomf que van celebrar o conèixer, i el resultat vaigser jo. Havien guanyat els que ells volien que guanyaren,certament, els qui tornarien a obrir les esglésies i restaurarienun ordre per a ells incomprensiblement capgirat. Però resmés. Mai no els vaig sentir parlar malament dels “rojos” odels republicans, mai vaig sentir que justificaren presons iexecucions (ni els assassinats de l’altre bàndol durant la gue-rra, evidentment), mai vaig sentir-los entusiastes del nou rè-gim.Maivaigsentir, enaquella casa, l’evocació decaptriomf.

Per no oblidar mai. Elproper dilluns es com-pleixen els 70 anys del’entrada de l’exèrcitnacional a Barcelona.Coincidint amb l’efe-mèride, la Comissió dela Dignitat entregaràels seus premis anuals,concedits a persones oentitats que s’han dis-tingit en la tasca de larecuperació de la me-mòria històrica. En-guany, els guardonatssón els documentalis-tes Montserrat Armen-gou i Ricard Belis; l’ar-tista visual FrancescTorres; la Comissió delCentenari de l’Estela-da i la Xarxa d’Enti-tats. A més, la Institu-ció de les Lletres Cata-lanes (ILC) comença a

publicar avui el blocLa ruta de l’exili. Dia adia 70 anys després(http:// blocs.gencat.n e t /blocs/AppPHP/ruta_exili/), on es repassarà elcamí cap a l’exili seguitper intel·lectuals i es-criptors catalans comJosep Pous, Carles Ri-ba, Mercè Rodoreda,Antoni Rovira i Virgilii Joaquim Ruyra, entrealtres literats. Aquestaés la primera de les ac-cions que la ILC haprogramat per comme-morar els 70 anys del’exili. La propostaprincipal serà l’exposi-ció Literatures de l’exi-li. Retorn a Catalunya,que es podrà veure del21 d’abril al 21 de juny.

Triomf senseglòriaJOAN F. MIRA

Agen

da

La Guerra Civil és protagonis-ta de la cartellera cultural queno dóna l’esquena a la me-mòria històrica:

� La mort que arribava del cel.La mostra Quan plovien les bom-bes recupera la història dels bom-bardeigs que van patir més de140 poblacions catalanes. Fins al25 de gener es pot veure al Mu-seu Comarcal de Manresa (Viade Sant Ignasi, 40). Per posar-hicontext, el millor és visitar l’expo-sició La Guerra Civil a Catalun-ya. Testimonis i vivències, a la seubarcelonina del Museu d’His-tòria de Catalunya (Pl. Jaume Vi-la, 3) fins a l’1 de març.

� Pare d’un símbol. Malgrat lacontrovèrsia, la fotografia Mortd’un milicià, de Robert Capa, ésuna de les grans icones gràfiquesde la Guerra Civil, només supera-da per la immensitat del Guerni-ca de Picasso. L’exposició Capa,

aquí aplega, entre altres mate-rials, les 30 fotografies que es vansalvar del reportatge que va fer aTarragona el 15 de gener de1939, dia en què van entrar a laciutat les tropes franquistes. L’ex-posició romandrà oberta fins al28 de febrer al Palau Firal i deCongressos de Tarragona (Arqui-tecte Rovira, 2). Obrirà boca per-que al juny, el Museu Nacionald’Art de Catalunya presentaràdues grans exposicions dedicadesa Capa i a la seva companya Ger-da Taro. I, a finals d’any, es veuràal Centre d’Art Santa Mònica lesimatges d’Agustí Centellas alcamp de concentració de Bram.

� Activistes de l’esperança.Les guerres estan plenes de mons-tres, però també d’herois. La mes-tra suïssa Elisabeth Eidenbez vapertànyer a la segona categoria.Moltes dones i els seus nadonsvan poder sobreviure gràcies a lamaternitat que Eidenbez va fun-

dar a la vila rossellonesa d’Elna.Les seves protegides proveniensobretot dels lamentables campson França va internar la immen-sa majoria dels exiliats republi-cans. La seva trajectòria s’expli-ca fins al 25 de gener a La Mater-nitat d’Elna al Museu Comarcalde Cervera (Major, 115).

� Les línies del patiment. A lapostguerra, la frontera separavaEstats i patiments. D’un costat,el drama dels exiliats com PauCasals, el compromís del qualamb la llibertat es pot seguir a lamostra Pau Casals i l’exili, fins al29 de març al Moll de Costa delPort de Tarragona (Tinglado, 1).A l’altra banda, els que van patirla repressió franquista, víctimesoblidades de les quals ara es recu-pera la seva història a exposici-ons com Les preses de Franco, albarceloní Centre Cultural Fran-cesca Bonnemaison (Sant PereMés Baix, 7) fins al 7 de febrer.

70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya

Retrat de Robert Capa, autor de la icona Mort d’unmilicià, realitzat per Yousuf Karsh.

PYMAG-CURTIN, S. A. CONVOCATORIA DE JUNTA

GENERAL EXTRAORDINARIADE ACCIONISTAS

Se convoca a los señores accio-nistas de la compañía a la juntageneral extraordinaria, que tendrálugar en su domicilio social el día 2de marzo de 2009, a las 10.30horas, en primera convocatoria, yel 9 de marzo de 2009, a la mismahora, en segunda convocatoria,con arreglo al siguiente

ORDEN DEL DÍAPrimero. Nombramiento de presi-dente y secretario de la reunión dejunta general extraordinaria deaccionistas.Segundo. Aceptación de la renun-cia a su cargo de consejero delseñor Jorge Gracia Font.Tercero. Dimisión de los conseje-ros de la compañía y aprobaciónde su gestión.Cuarto. Cambio del sistema deadministración de la sociedad ynombramiento de nuevos adminis-tradores.Quinto. Delegación de facultades.

En cumplimiento de la legalidadvigente se hace constar el derechoque corresponde a los accionistasde examinar en el domicilio socialel texto íntegro de las modificacio-nes propuestas y el informe sobrelas mismas, así como pedir laentrega o el envío de forma gratui-ta de dichos documentos.

Sta. Perpetua de Mogoda (Barcelona),a 16 de enero de 2009. El consejero

delegado, Fco. Javier Gracía Font

DIESEL PENEDES, S. A.La junta general extraordinaria y uni-versal de accionistas celebrada el 31de julio del 2008 acordó, por unanimi-dad, la reducción del capital en VEIN-TICINCO MIL UN EUROS CON SE-SENTA CÉNTIMOS (25.001,60 euros),para dejarlo establecido en NOVENTAY CINCO MIL CIENTO NOVENTA YOCHO EUROS CON CUARENTACÉNTIMOS (95.198,40 euros), amorti-zando 832 acciones propias de lasociedad, números 3.169 a la 4.000,ambos inclusive, de valor nominal30,05 euros por acción. La reducción tiene por finalidad laamortización de acciones propias dela compañía en cumplimiento del ar-tículo 76 LSA y se llevará a cabo unavez transcurrido el plazo establecidoen el artículo 166 LSA.

Santa Margarida i Els Monjos, 5 de diciembrede 2008. El secretario del Consejo de

Administración, Pere Lluís Martí Abella

LA FINCO 90, S. A.CONVOCATORIA JUNTA

GENERAL EXTRAORDINARIAEl administrador único de la sociedad haacordado convocar a los señores accio-nistas de la mercantil La Finco 90,Sociedad Anónima, a la junta generalextraordinaria que se celebrará el próxi-mo día 9 de marzo de 2009, a las 17horas, en Barcelona, calle Aribau, 191-193, 3.º 2.ª, en primera convocatoria, oen su caso, el inmediato siguiente, a las18 horas y en el mismo lugar, en segundaconvocatoria, para tratar el siguiente

ORDEN DEL DÍAPrimero. Ampliación de capital hasta unmáximo de 100.000 euros.Segundo. Estado actual de la sociedad yde los inmuebles de su propiedad.Tercero. Ruegos y preguntas.Los señores accionistas podrán examinaren el domicilio social o pedir el envío gra-tuito de los documentos que serán some-tidos a la aprobación de la junta general.

Barcelona, 19 de enero de 2009La administradora única,

M.ª Dolores de Balanzó Sola


FRANCESC VILANOVA

El 26 de gener de 1939, les tropesfranquistes, italianes i marroqui-nes entraven a Barcelona. Era elprincipi de la fi de la campanya

de Catalunya, el penúltim moment culmi-nant en l’ocupació del territori irredent,“rojo-separatista” per excel·lència. A lafi, després de tants anys d’estar sotmesaal separatisme i a l’anarquisme, Catalu-nya podria respirar l’aire espanyol que liarribava de ponent. Com deia un cartellde l’època: “Ha llegado España”. I vaarribar amb totes les conseqüències iuna molt llarga factura per cobrar. Certa-ment, des de l’òptica falangista, homdeia que “lo que llamábamos Españanacional vino en peso a Barcelona a com-prender” (Juan Ramón Masoliver,1944). Però és innegable que la capacitatde “comprensió” d’aquella Espanya aca-bada d’arribar era força relativa. Sobre-tot tenint en compte el punt de partidaexpressat per un dels grans fracassats deldesplegament del franquisme a Catalu-

nya, Luys Santa Marina, cridat a les mésaltes glòries intel·lectuals falangistes enterra catalana, i oblidat en un raconet dela història: “Se empezó con juegos flora-les y sardanas, y se ha terminado inmo-lando juventudes en el Ebro. Y esto nopuede volver” (1939).

� L’ocupació. Efectivament, perquè resno tornés, el primer senyal de per on ani-rien les coses va ser el Règim Especiald’Ocupació, una situació d’excepcionali-tat que només es va aplicar a Catalunya, ique deixava el territori sota el control ab-solut dels militars, amb les complicitatsòbvies de l’àmplia coalició reaccionària(falangistes, monàrquics, integristes i car-lins, vells cedistes, etc.) encarregada de po-sar en marxa el Nuevo Estado. De la lectu-ra del ban d’ocupació, signat pel generalÁlvarez Arenas, es desprenia que els as-pectes essencials de la nova realitat (ordrepúblic i repressió, administració de justí-cia, control del territori, reorganitzacióeconòmica, etc.), quedava en mans dels

militars, en una estructura fortament jerar-quitzada i amb una clara voluntat totali-tària; tan totalitària que fins i tot la qües-tió de la llengua va ocupar un lloc centralen el ban d’ocupació: “Estad seguros cata-lanes, de que vuestro lenguaje en el usoprivado y familiar no será perseguido...”.

Amb això es liquidava qualsevol me-na d’especulació falangista sobre l’úsde la llengua catalana com un instru-ment per guanyar-se a certs sectors dela població. Havia “llegado España” icom ja havia afirmat un dels grans pe-riodistes-intel·lectuals de la situació,Manuel Aznar, “los catalanes debenpensar seriamente que les llega el mo-mento de cumplir inexorablemente sudeber de españoles”.

El 10 de febrer de 1939, les tropes delgeneral Solchaga arribaven a La Jonque-ra i tancaven la frontera. L’ocupació i lafi de la campanya de Catalunya eren jauna realitat. Ja podia començar el desple-gament del Nuevo Estado.

Passa a la pàgina 2

NúmeNúmero 1.2901.290, dijoudijous 22 de gener de 200922 de gener de 2009Q U A D E RA D E R N N

Q

“Ha llegado España”L’entrada de les tropes feixistes a Barcelona, ara fa 70 anys, va ser tan

sols la punta de llança de la imposició dels valors del nou règim

Feien poca planta i noeren pocs, també a les vo-reres, els estols de Fran-co —tan abrigats— a la

desfilada que marcà el pas i l’or-dre a tres generacions. La pro-cessó —i la fuita dels qui no vo-lien ser ocupats ni enterrats—fixà una memòria que no ha pre-cipitat i no pot ésser part de lageologia immutable.

La caiguda de Barcelona ten-gué estralls, preludis de por,bombes i foc que queien del celdels avions feixistes que s’alça-ven a Mallorca: els Savoia quebeneí amb mitra i bàcul l’arque-bisbe Josep Miralles, les imat-ges són a l’Aquí estamos, full deFalange. El gest li va retreure elcatòlic escriptor francès Geor-ges Bernanos, que denuncià larepressió a l’illa. Miralles l’es-menà: no foren 3.000 morts, no-més dos mil.

Jordi Pujol, de missió a Pal-ma als anys 80, mentà el casdels bombarders mallorquins—sense el bisbe— després de ferperdonar els catalans per actua-cions poc memorables —de cai-re financer/feudal i militar— en-vers els illencs. El repàs dels fetsdestapa un seguit de travelades.

El general Goded dictà elcop a Mallorca en el ban de“passar per les armes” i saltàaviat a Barcelona, on ell fouaniquilat. Llorenç Villalonga,que maldà dels aviadors rojosde Barcelona que tiraren qua-tre bombes sobre l’illa, s’inspi-rà en afusellaments : “les oíadisparar contra los rojos. Eran(falangistes) esbeltos, anóni-mos y oscuros, con una oscuri-dad resplandeciente.” El 39 glo-ssà que “en un segle” no s’ha-via tingut “una victòria tan es-clafant” però “contra nosal-tres”.

Al llibre Els de Cabrera JoanRigo narra la peripècia dels pa-gesos de l’illa per mor de la visi-ta pels milicians del capità Ba-yo —mestre de Fidel Castro—,en l’expedició de fracàs a Eivis-sa i Mallorca. Ex pres de Fran-co, Jeroni de Cabrera, feia resis-tència i deixava la ràbia contraels duros picant l’efígie del dicta-dor encunyada. Fou fort i gaire-bé etern el Caudillo del duro“por la gracia de Dios”. Els di-ners de guerra tenen una bande-ra: la continuïtat en pessetes deLa Caixa passà per Mallorca,on la caixa forta sí esdevinguéfidel als rebels.

Un dels símbols franquistes que encara es troba a molts edificis catalans.

‘Duro’ fortANDREU MANRESA

Amb col·laboracions d’Eulàlia Pérez Vallverdú, Mireia Capdevila Candell, Maria Campillo,Carles Santacana, Teresa Ferré i Josep Casamartina, entre d’altres

duro fort especial - totselsnoms.org · cites amb la memÒria histÒrica de la guerra civil i la...

Documents