1

Tots cap a la Via Catalana

alella Núm. 324agost-octubre 2013 any 53

3,50 €

Conversem amb Benjamí Izquierdo, regidor de CiU, just abans de deixar el seu càrrec a l’Ajuntament

L’Ajuntament d’Alella adquireix el fons documental dels “Plumeros”

2

3

Fent Via

Com ara fa un any, els colors de la senyera tornen a onejar a la portada de la Revista Alella. Aleshores parlàvem “d’oportunitat històrica” en un número que sortia al carrer després de la memorable manifestació de l’11 de setembre de 2012.

En aquell número, el 318, a més de valorar la par-ticipació alellenca en aquella jornada històrica, a les notícies Del poble en podíem trobar una que dona-va compte de la constitució de l’assemblea local de l’Assemblea Nacional Catalana, ANC. Precisament aquesta assemblea, la nacional, i les seves seccions lo-cals han estat les artífex que, aquest any, han permès mobilitzar bona part del poble català per assolir una nova fita històrica: la Via Catalana.

Les pàgines del dossier, a més de la crònica de la participació alellenca en la magna manifestació de Barcelona, es completaven amb altres reportatges que vinculaven Alella amb la història i l’actualitat de l’onada independentista que, constatàvem, recorria el país.

Aquesta onada, lluny d’apaivagar-se, segueix ben viva. En el següent número, el 319, us explicàvem els resultats locals de les eleccions anticipades al Parlament de Catalunya. A Alella, com a la resta del país, el per-centatge de participació va assolir rècords, i les forces sobiranistes sumades obtenien majoria.

En els números successius anem trobant altres no-tícies que refermem la voluntat de seguir endavant en el camí endegat, com ara l’adhesió unànime de les entitats i associacions alellenques a la Taula pel Ca-talà en rebuig de l’agressió de la llei Wert; la decisió del nostre Ajuntament d’ingressar els seus impostos a l’Agència Tributària de Catalunya; o bé, la multitu-dinària presentació de l’ACN a Alella Vinícola amb la presencia de la presidenta nacional Carme Forcadell, entre altres notícies.

Tot aquest impuls endegat fa un any ha tingut un punt culminant amb la celebració de la Via Cata-lana aquest 11 de setembre. És per tot això que, en la present edició, a més del reportatge fotogràfic a les pàgines d’actualitat, hem decidit també dedicar-hi la portada perquè resti com a testimoni històric. Per tant, deixem constància de com, igual que la resta de ciutadans del país, els veïns d’Alella, amb els gegants que els representen i els simbolitzen, varen acudir a la Via Catalana per enllaçar-se les mans i constituir part d’una cadena que va unir Catalunya de punta a punta.

Per acabar d’arrodonir-ho, de la present edició també destaquem com a la secció El personatge pre-sentem el President de l’ANC d’Alella: Jordi Pujolràs. En la seva figura volem homenatjar totes les persones que formen aquest moviment popular i transversal: l’Assemblea Nacional Catalana, que ha estat capaç de mobilitzar tan majoritàriament tot un país que clama pacíficament per un futur més just i en llibertat.

Ramon RuizDirector

PRIMERA PLANA

EDITORIAL01 Coberta Il·lustrem la portada d’aquest número amb una foto de Roger de Marfà durant la Via Catalana al Masnou. Gegants i timbalers van contribuir a donar el toc festiu al tram on es concentraven la majoria d’alellencs.

05 Cartes al director

07 Del poble• Incident de Gd’A amb els

trabucaires• Alella descobreix els seus

professionals• Roser Arenas és la Grossa de

Catalunya• Les gran obres d’art del Palau

del Marquès d’Alella a Barcelona s’han esfumat

• Un accident als Escolapis fa evident el perill d’accedir al seu recinte i posa en alerta els seus propietaris

• En Patufet és el protagonista del nou Parc de Can Comulada

• Un jove alellenc és el nou campió de Catalunya youth de ball esportiu

• L’Institut reprèn els intercanvis del programa Comenius

• Nou itinerari infantil de Cerquem les Arrels

• L’exposició La Bíblia i la Filatèlia, de nou a Alella

• Palens segueix creixentDel Ple• Aprovats els comptes generals de 2012• Suport a les entitats esportives • Adhesió i impuls al Pacte

Nacional pel Dret a Decidir• Adopció d’un protocol per

anticipar-se als desnonaments• Benjamí Izquierdo renuncia a

l’acta de regidor 9 de juny i 1 d’agost, festes locals d’Alella

11 Actualitat• Entrevista a Benjamí Izquierdo,

ex-regidor de CiU i president de la secció alellenca d’Unió Democràtica

• Impuls a la participació Ciutadana• Alella participa en la Via Catalana• Marxa de torxes per la

independència, Alella 2013• Llum verda a la permuta entre

el Casal d’Alella i l’Ajuntament per fer un nou edifici compartit

23 Què fa...Nina G. Sabatés?

24 Cultura• Els Gatmons tornen a l’escenari

després de 43 anys• Entrevista a Antoni Garriga,

cineasta• Imatges de la Festa Major• Imatges de la Festa de la

Verema• Petits artistes alellencs• L’Ajuntament d’Alella adquireix

el fons documental dels “Plumeros”

36 Personatge• Jordi Pujolràs, president de

l’ANC a Alella i enòleg de llarg recorregut

38 Solidaris• Aquest any, Colòmbia!

40 Els anys tràgics• Company Antoni Pujadas Nirell,

volem tornar a casa!)

43 Magazín

52 Esports• Neix la UE Alella, un nou club de

futbol• Futbol. A Tercera Catalana i amb

molts canvis• Rugbi. L’Alella tindrà escola de

rugbi l’any del seu XXè aniversari• EIE. L’EIE comença el nou curs

amb una gran cita• Atletisme. Entrenant d’amagat• Vòlei. Objectius ambiciosos per a

la nova temporada del CV Alella• Bàsquet. Nova temporada per al

Bàsquet Alella• Futbol de sala. L’Alella FS podria

jugar competició europea

4

Papersde viDO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Núm. 16 · Primavera 2012

Xuriguera i Faixedas brinden amb vi DO Alella

El Tast Tiana camina cap a la consolidació

Un vi i dos sommeliers de la DO Alella, a la final del concurs Nas d’Or

Papersde viDO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Núm. 14 · Nadal 2011

Brindem pel 2012 amb caves i escumosos DO Alella

Entrevista amb Jordi Bort, Director General de l’Incavi

Alella torna a brillar a la Guia de vins de Catalunya

Papersde viDO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Núm. 18 · Verema 2012

Altaveu pels “Alella”

La complexitat i noblesa dels blancs criats en fusta

Els vins de la DO Alella sota la mirada dels professionals

Ramon Parellada i les set generacions de la Fonda Europa

Jeroni Martorell, arquitecte d’Alella Vinícola

Arriba el moment que els prescriptors posin en valor els vins de la DO

PAISATGE

SAULÓSA

TRADICIÓTRSALINITAT

sURA

SSSSULÓ

SAULÓSAUL

ADICPANSA

BLANCA Papers

de viDO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Núm. 22 · Primavera 2013

Entrevista amb els responsables del Consorci de Turisme del Maresme

Reportatge: els restaurants especialitzats en casaments

Els enòlegs de la DO Alella tasten a cegues els seus vins rosats

El Tast Tiana inaugura la temporada de jornades gastronòmiques

Regala

una

subscripció

a Papers

de vi!

Subscriu-te!

Papersde viDO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Des de fa un parell d’anys, la revista Alella publica tota la informació del món del vi a la nova capçalera Papers de vi. Per tant, si vols estar assabentat de tot el que passa al món de la DO Alella, subscriu-te a Papers de vi. Per tan sols 9 euros a l'any rebràs sis revistes a casa teva i, amb el primer número, una ampolla de vi DO Alella de regal!

Formalitza la teva subscripció a www.papersdevi.cat/subscripcio

www.papersdevi.cat

5

PINTADES A L’ESCULTURA EL LLIBRE DE GAUDÍE El passat 7 d’agost, tot i que ja feia uns dies que ho havia vist, vaig penjar, a les xarxes socials, una foto de l’escultura El llibre de Gaudí tota plena de grafits al Parc Gaudí d’Alella. Com a text d’acompanyament vaig posar: “Qui es diverteix així no sap conviure ni respecta els altres, bretolada a l’escultura El llibre de Gaudí, Parc Gaudí #Alella”.

A dia d’avui la situació és la mateixa, continuen les pintades a la vista. Desconec quan i com, i si està previst un tractament per netejar-ho, tot i la possibilitat que aquest sigui reactiu sobre la superfície, i potser, després, aplicar un tracta-ment de recuperació i antiadherent de cara al futur. Segurament no deu ser fàcil i significarà el desemborsament de diner públic per la “gracie-ta” d’algú o d’alguns, que ens afecta a tothom, a més de la mala imatge del conjunt escultòric.

Cal estar amatents, ciutadans i administra-ció, amb els comportaments incívics, d’aquest fet puntual o de les pintades que van fer-se sobre les plaques de patrimoni local, per exemple. Em consta que l’administració local actua preventi-vament des d’àmbits de reforç escolar o d’acció social segons les edats, amb el recolzament de la policia local. Ara bé, amb diferent grau de responsabilitat, tots formem part del poble i no només hem de conservar-lo, sinó millorar-lo de cara al futur.

Jordi Albaladejo

alellaRevista independent d’informació local

EditaASSOCIACIÓ CULTURAL REVISTA ALELLA

PresidentaMaria Möller

AdreçaApartat de Correus 401 - 08328 Alellarevista.alella@gmail.comTel. 608 88 47 99 - Fax 93 540 07 28

Director Ramon Ruiz Bruy

Sots-director Eudald Serra

Redactor en cap Òscar Pallarès

Redactors Albert Alabau, Ramon Anglada, Jordi Albaladejo, Agnès Céspedes, Alba Céspedes, Ariadna Guasch, Sigrid Guillem, Carles Pérez, Laura Ruiz i Pep Vidal

Col·laboradorsCarme Blasco, Montse Donada, Jordi Farrús, Alex Fraguas, Quico Lluch, Jordi Ribas, Jordi Serrano, Aureli Taboada i Xavi Tarafa

Publicitat: Òscar Pallarès (Tel. 654 40 40 43)

Subscripcions: Maria Möller (Tel. 93 555 18 68)

Correcció: Aïda Estrada

Disseny gràfic i maquetació: Josep Puig

Producció: RRB

Impressió: Comgràfic

Dipòsit legal: B-24.950-62

Col·laboració: 3,50 euros

Amb el suport de:

Premi Tasis-Torrent 1989 de premsa comarcal. Fundada l’any 1960 per Eduard Serra i Güell. Dirigida per Esteve Riambau i Saurí de 1989 a 1994.

La revista Alella no es responsabilitza necessàriament de les opinions que continguin els articles signats.

TIRA CÒSMICA Alex FoGo

Les cartes al director han de ser com a més breus millor i han d’anar signades i amb nú-mero de DNI. La revista Alella es reserva el dret d’extractar-ne el contingut per motius d’espai. A més de fer ús del correu ordinari, també podeu fer-nos arribar els vostres escrits a la següent adreça de correu electrònic: revista.alella@gmail.com

Cartes al director

CARTES

FOTODENÚNCIA

QUÈ PASSA AMB EL 1714?A El Maresme constitueix la Comissió Commemo-ració 1713-1714, els representants de la qual són els regidors de cultura de cada municipi. I què ha presentat Alella? Res. És bastant inquietant que el nostre Ajuntament hagi estat incapaç de presentar cap activitat relacionada amb els fets del 1714 ni per aquest trimestre ni per al següent, deixant així els personatges històrics del nostre poble en l’oblit. Però encara és més preocupant que hi hagi hagut una associació que es dediqui a fer divulgació sobre aquest període històric i no s’hi hagi ni tant sols

pensat. ¿És que la iniciativa ciutadana està vetada en aquest poble si no és municipal? ¿Com pots ser que al programa de la celebració dels actes de com-memoració de 1714, els altres municipis ja tinguin activitats planejades, i nosaltres, poble del germans Lleonart i Mata-Coppons, no haguem presentat res? Què n’ha de dir el Regidor de Cultura? Ah, sí, que ara es farà una comissió des de l’Ajuntament, tutelada per l’Ajuntament, amb les persones esco-llides per l’Ajuntament. Qui dia passa any empeny.

Teresa Rampell

6

“QUO VADIS” PSC? O “QUO VADIS” CATALUNYA?En referència a l’article publicat per l’Eudald Serra respecte del PSC, voldria fer una sèrie d’aclariments.

És evident que el PSC ha perdut pistonada, però crec que són molt diverses les causes que han provocat el desgast que ha sofert. Després de 8 anys del tripartit format per el PSC, ERC i ICV, la davallada del PSC es podria considerar dins de la normalitat cíclica de la lògica política, el que ja no és tan lògic és que les dues formacions restants quedin al marge d’aquesta davallada, i això només és pot explicar per la descoberta de la nova perla de la política, “l’esperança de la independència”, un camí que ho esborra tot, ho arregla tot, ho tapa tot!!!

Esta clar que en aquest nou paradigma, el PSC està condemnat a patir, malgrat l’esforç que ha fet per reinventar-se (el PSC no és independentista), ja sigui proposant un nou model d’estat anomenat federalisme i recolzat pel PSOE en l’acord de Grana-da (per a mi, un punt de partida del tot insuficient); canviant el marc de relacions amb el PSOE; o inten-tant construir un missatge carregat de lluita pels drets socials que, evidentment, i com no, queda diluït dins del debat en què està centrat el país...

També podríem parlar de la dimissió del Sr. Montilla i de la manca de lideratge que va patir el partit durant els mesos previs al congrés, a més de la dificultat evident que ha tingut el PSC per trobar l’equilibri després de governar, en una nova realitat plena de crisi econòmica, social i institucional en el moment més difícil de la seva historia...

Dit això, no estic d’acord amb que la postura del PSC envers el dret a decidir sigui ambigua,

sempre s’ha dit el mateix “consulta acordada i vinculant”, com, per cert, va aprovar legítima-ment el Parlament de Catalunya en una votació majoritària, i que el President Artur Mas va re-cordar dies abans de la diada del passat 11 de setembre, dient que era en aquests termes o no seria, i que, per cert, va aixecar molta polseguera dins dels cercles sobiranistes-independentistes, encara que després, forçat per les pressions, va haver de matitzar-ho. Amb tot això voldria aclarir que, el PSC d’Alella va votar a favor de la Decla-ració Sobiranista del Parlament de Catalunya al Ple del nostre Ajuntament per damunt d’altres consideracions...

El PSC encara té (perquè sinó, jo no hi seria) voluntat integradora i aquest valor, el de la inte-gració a què és del tot fidel, esta deixant al mateix PSC a terra de ningú, ja que la resta dels partits no independentistes mancats de personalitat i arrossegats per l’onada imparable del nou mira-cle, han marxat a la comoditat dels extrems, uns extrems que de ben segur són altra cosa, però d’integradors res de res...

Per tant, jo crec que el PSC és el mirall de Ca-talunya, i la seva crisi d’identitat és, per extensió, la crisi d’identitat de la meva nació: Catalunya; una Catalunya esberlada per les tensions iden-titàries, però també per interessos econòmics i polítics inconfessables.

Amb tot aquest panorama, el PSC s’ha con-vertit en l’ase dels cops, sent així la víctima propí-cia d’un nou esport nacional, el de repartir llenya gratuïtament al PSC sense pietat, amb articles dolosos i plens d’aquella violència de baixa in-tensitat intel·lectual, on el dèbil és susceptible de ser eliminat a base de linxament tipogràfic (no em refereixo a tu, Eudald; parlo en gene-

ral) i, malauradament, en aquest joc de terra cremada, al meu parer, hi perdem tots. Eudald, dius “partit central de Catalunya”? jo dic, partit fonamental per la reconciliació i reconstrucció de les relacions entre el ciutadans encara que ara et costi veure-ho.

I jo, en aquestes em pregunto, “Quo vadis” Catalunya?, i la resposta està evidentment en l’opinió i decisió dels Catalans, una opinió que espero sigui fonamentada amb certeses ben reflexionades i no amb il·lusions inflades a cop de titular, amb certeses sense retrets, i tenint clar l’esforç econòmic que costaria la separa-ció de Catalunya d’Espanya, la sortida de la Comunitat Europea, amb el que això suposa, a més de la pèrdua del mercat Espanyol... i això que dic (que no es confongui amb un su-posat missatge de por) és senzillament una de les conseqüències immediates de tot plegat, sense més!!!

I per acabar, “Quo vadis” President? caldria que el partit que governa el país, s’aclareixi d’una vegada i digui el que són, o nacionalistes o sobi-ranistes o inter-dependentistes o confederalistes, no es pot ser tot a l’hora, perquè la meva nació, Catalunya, no es mereix una Ítaca sense port, ni un camí sense brúixola.

I jo dic, “sí a la consulta” i com no pot ser d’altra manera, acceptaré el que decidim demo-cràticament la majoria de la nació, sense excu-ses...

Visca Catalunya!!!!!

Abel MiravetSecretari d’Organització i Finances del PSC d’Alella

TRABUCAIRES AMB MASSA PÓLVORAAquestes línies són per agrair les mostres de suport, e-mails i cartes que estic rebent de veïns, veïnes i representants d’entitats del poble, tot condemnant la violència verbal i les amenaces rebudes en l’exercici del meu càrrec. El que ha-via de ser un acte Il·lusionant -la inauguració del Parc del Mil·lenari a Can Comulada- va ser l’escenari d’un atac inadmissible del president dels Trabucaires contra aquesta regidora, per haver defensat, al ple anterior, la necessitat que

es vetlli pel correcte desenvolupament de les fes-tes als carrers d’Alella on actuen els Trabucaires. Un veí amb el timpà perforat per les salves dels trabucs durant el sopar popular de la Festa Major i la desafortunada actuació coincident amb la concentració dels gegants que va espantar els més petits pel desmesurat impacte acústic, són els recents incidents que motiven Gent d’Alella a demanar la regulació de les seves actuacions: recorreguts, horaris, pólvora emprada i, en con-seqüència, impacte acústic mesurat en decibels

que no posin en risc la salut de les persones. Vàrem donar la benvinguda a la Colla en una de les nostres publicacions el 2010; i la mantenim, però hauran de fer compatible la festa amb el benestar dels assistents. És la nostra opinió, i per això hem demanat a l’Alcalde i a tot el Con-sistori que actuï. Podeu llegir-ne més a www.gentdalella.cat.

Mercè Marzo i Josep BardésRegidors de Gent d’Alella

PARLEN ELS TRABUCAIRESDes de la Colla de Trabucaires del Vi d’Alella, i passades la Festa Major i la Verema d’enguany, us fem arribar aquesta carta perquè la feu extensible als alellencs i alellenques.

La Colla de Trabucaires del Vi d’Alella som un grup de persones desitjosos de participar del caliu del nostre poble, amb voluntat de viure i compartir la nostra cultura i tradicions a través del món dels trabucaires. La nostra intenció és la de “cridar” a la festa, per fer saber a tothom que hi ha motiu de joia quan és festa al poble. Amb aquest objectiu, ens encanta col·laborar amb les altres entitats del poble, especialment quan som cridats a fer-ho.

Aquest any, a les festes de la Verema, hem convidat representants de les diferents compar-ses de Moros i Cristians del Campello (Alacant) i volem donar les gràcies al poble d’Alella per la gran acollida que els hi va fer. La seva tra-dició a l’hora de desfilar pels carrers és d’anar tirant algun petard, i si això va espantar alguns infants que anaven a seguir la cercavila dels gegants, des de la colla de trabucaires dema-nem disculpes.

Tanmateix, hem sigut coneixedors que hi ha hagut persones que han malentés aquesta vo-luntat i lamentem que així sigui. Per això, volem recalcar el desig que tenim com a Colla i excusar-

nos per les molèsties que haguem pogut ocasio-nar, però que mai hem volgut crear.

També hem sabut que hi ha qui, per desco-neixement, creu que els Trabucaires “fem apolo-gia de les armes”. No obstant això, creiem que amb aquest escrit desmentim totalment aquesta qüestió, i qui ho mantingui no només falta a la nostra veritat, sinó que menysté la cultura cata-lana, que tants lligams té amb la cultura del foc i de la pólvora.

Salut i pólvora!

Trabucaires del Vi d’Alella

CARTES

7

DEL POBLE

Incident de Gd’A amb els trabucairesLa regidora portaveu de Gent d’Alella, Mercè Marzo, va manifestar, al ple del passat 26 de setembre, que les galejades dels Trabucaires a la Festa Major i a la Festa de la Verema han causat molèsties als veïns, afirmant, fins i tot, que hi ha hagut qui, presumptament, ha sofert lesions al timpà. Aquesta denúncia pública va portar a què en la inauguració de la plaça del Mil·lenari del dia 28 de setembre, es produís una forta discussió entre aquesta regidora i el president de l’associació de Trabucaires, segons assegura la pròpia regidora Mar-zo. Al moment del tancament de la present edició, i en no poder in-formar-ne en més detall, la Revista Alella espera que aquest incident es resolgui de la millor manera entre ambdues persones implicades, ben conegudes al poble i apreciades per la feina que fan.

Alella descobreix els seus professionalsUn total de 47 empreses van estar presents el passat 6 d’octubre a la 1ª edició de la Fira de Professionals i Comerç d’Alella, que es va dur a terme de 10 a 14 hores a la Plaça de l’Ajuntament, en un esdeveni-ment de caire festiu i lúdic que va servir per a què molts veïns i veïnes del poble coneguessin el munt de professionals, de tots els sectors i especialitats, de què disposem a Alella.

Metges i farmacèutics, centres d’estètica, veterinaris, acadèmies i centres de formació i educació infantil, perruqueries, gabinets de psicologia i coaching, així com el garden, uns professionals del món de teatre, uns altres del disseny gràfic, o un arquitecte, un constructor, una odontòloga, una gestoria, un comerç de betes i fils i, fins i tot, uns elaboradors de cervesa artesana. Tots ells i molts altres van donar a conèixer els seus serveis en una matinal organitzada per l’associació Alella Negocis amb la col·laboració de l’Ajuntament. Els mateixos par-ticipants es van encarregar d’oferir activitats per gaudir de la jornada, com un contacontes per als més petits, rifes i concursos, xerrades, alhora que hi havia la possibilitat de fer-se amb un munt d’ofertes i descomptes amb motiu de la Fira.

Sònia Pujol, presidenta d’Alella Negocis, destaca el fet que “tot-hom estava encantat. L’experiència ha estat fantàstica, i crec que ha superat totes les expectatives. Durant tot el matí va haver un gran flux de gent, i es va crear molt bon ambient tant entre els expositors com amb els visitants”, constata. Pujol remarca que “a rel de la celebració d’aquesta fira, la nostra associació compta amb 30 nous socis”, cosa per la qual Alella Negocis agrupa ja prop de 100 professionals i comer-ços associats. Més informació sobre aquesta entitat al Tel. 93 540 89 24 o a direccio@alellanegocis.com

Roser Arenas és la Grossa de CatalunyaEl capgròs de la Roser de Ca l’Arenas de la Colla de Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers d’Alella és la imatge de la nova loteria nadalenca del nostre país, la Grossa de Cap d’Any, que el proper 31 de desem-bre repartirà 10,4 milions d’euros en premis. Ben abillada amb un vestit negre elegantíssim i una estola vermella, la nostra Roser Arenas protagonitza la campanya de Loteria de Catalu-nya, amb la seva imatge alegre, radiant de simpatia i bondat.

El capgròs de la Roser va ser escollit “per casualitat”, explica el president de la Colla de Gegants i Capgrossos, Sergi Moreno, des-prés que “una productora de vídeo l’havia vist al catàleg fotogràfic de l’Agrupació de Colles de Gegants de Catalunya i el va trobar escaient per dur a terme un espot que volien presentar a un concurs de propostes que feia la Generalitat”. Després de posar-se en con-tacte amb la colla i gravar una primera versió de l’anunci, “la idea va agradar i just per les festes de la Verema ens van confirmar que la Roser esdevenia la Grossa”, comenta Moreno. Després d’acordar els termes del contracte amb l’Ajuntament, el capgròs serà imatge d’aquesta nova loteria durant els propers cinc anys i dóna dret a que se’n facin rèpliques que es podran veure per tot Catalunya.

La vertadera protagonista de tot plegat, la Roser Arenas de carn i ossos, viu el fet amb il·lusió, tot i que ens confessa que “una mica atabalada amb tantes trucades i gent preguntant”. Considera “un honor” ser l’estrella de la campanya, tot i que creu que “ara ja no m’hi assemblo tant com quan el van construir, ara fa ja 27 anys. Ja no faig la cara tan ufanosa, però la gent m’hi reconeix i suposo que deu ser pel somriure”. La Roser percep que “tothom està content, però ara el que cal és que això ens porti bona sort als del poble”.

Les gran obres d’art del Palau del Marquès d’Alella a Barcelona s’han esfumatLa història d’aquest Palau és digna d’una novel·la o d’un fulletó televisiu. El segon Marquès d’Alella, Ferran Fabra i Puig, va fer-lo construir entre 1912-1914 al carrer Muntaner, al barri de Sant Gervasi. Va encarregar l’obra al reputat arquitecte Enric Sagnier, i els jardins, a l’especialista Rubió i Tudurí. L’any 1945, la propietat va ser comprada per l’empresari estraperlista Julio Muñoz Ramonet que va deixar en testament, el 1991, ‘el palau i el seu contingut complert’, amb un importantíssim fons d’art recopilat al llarg de la seva vida, a l’Ajuntament de Barcelona. Després d’anys de litigi amb les filles de Ramonet, que van negar-se a lliurar-lo al consistori, l’Ajuntament ha pres possessió del palau aquest estiu en execució d’una sentèn-cia del Tribunal Suprem. En l’obrir les portes... sorpresa! la majoria d’obres d’art inventariades anteriorment: quadres de Goya, el Greco, Fortuny, Sorolla, Tiziano, Monet, Delacroix… no es troben a les pa-rets de l’interior. Les marques on estaven posats els quadres encara es veuen. L’Ajuntament està fent un nou inventari i té intenció de reclamar per via judicial a les filles de Ramonet que retornin les obres d’art que han sortit de l’immoble. El següent capítol de la disputa comença a escriure’s...

QUI

CO L

LUCH

La Plaça de l’Ajuntament plena de gom a gom de professionals i visitants

La Grossa de Cap d’AnyCEDIDA

8

Un accident als Escolapis fa evident el perill d’accedir al seu recinte i posa en alerta els seus propietarisUna noia va patir diversos traumatismes i va haver de ser hospi-talitzada quan, el passat diumenge 29 de setembre, va accedir juntament amb una companya al recinte privat de la Torre del Governador, els antics Escolapis, i es va esfondrar una part del terra de l’edifici en què es trobava. L’accident fa palesa la precària situació actual d’aquesta emblemàtica finca d’Alella, i el perill que suposa el fet de no tenir l’accés degudament tancat ni un servei de vigilància que impedeixi l’entrada recurrent de moltes persones que s’hi acos-ten a passejar, a contemplar el que en queda i, fins i tot, a saquejar els pocs elements de valor que encara s’hi puguin trobar. Diversos veïns i col·lectius porten anys denunciant el mal estat del recinte i alertant de l’amenaça evident que algú prengués mal.

Davant aquest incident, l’Ajuntament d’Alella, que ha estat treballant amb el nou propietari de part de la Torre del Governador, l’entitat Caixabank, perquè es bloquegin els accessos i se’n garan-teixi la seguretat, va emetre un comunicat en el qual recorda que la Torre del Governador és una propietat privada i que, per tant, està prohibit accedir-hi sense consentiment dels propietaris. Al document constata que l’estat de conservació de la finca és pèssim i que, per això, des de fa molts temps, l’Ajuntament ha estat requerint els an-tics propietaris perquè actuïn en el seu manteniment i conservació, assegurant que l’única resposta de la propietat va ser portar totes les accions municipals al jutjat. El consistori informa també que els nous propietaris dels edificis ja han començat a actuar en el tanca-ment dels accessos a la finca i que s’ha posat en contacte amb ells per informar-los de l’accident i reiterar-los la necessitat de continuar actuant per tal d’evitar riscos innecessaris.

La setmana posterior a l’accident es van poder veure noves senyalitzacions prohibint l’accés al recinte i càmeres de seguretat en diversos punts vetllant pel seu control.

En Patufet és el protagonista del nou Parc de Can Comulada ALa Plaça del Mil·lenari és el nom de la nova plaça i parc infantil que es va inaugurar el passat 28 de setembre al nucli de Can Comulada. El parc destaca per estar inspirat en el tradicional conte del Patufet, en aquest cas sota la visió de la il·lustradora Pilarín Bayés, que s’ha encarregat del disseny de diferents elements lúdics infantils. Així, a més d’una caseta que fa de botiga, el tobogan pren la forma d’un gran bou, els cavallets de molla són en patufet i la seva moneda, i el gronxador es troba sota una col i una cistella d’anar a comprar. A més, un panell explica detalladament el conte. El parc està deguda-ment enjardinat i compta amb una taula de pícnic i diversos bancs. L’obra ha tingut un cost de 32.000€.

Un jove alellenc és el nou campió de Catalunya youth de ball esportiu L’alellenc Jordi Vengohechea i la seva parella Sígrid Merenguer, del club de ball esportiu Pasbàsic del Masnou, es van proclamar cam-pions de Catalunya en la modalitat de standards, de la categoria youth, en el certamen celebrat el 28 i 29 de setembre a Santa Maria de Palautordera. Vengohechea i Merenguer van ser, a més, subcam-pions en la modalitat de llatins. Aquest triomf és un pas més en la consolidació d’aquesta parella, promeses del ball al nostre país, que ja al mes d’abril van ser tercer classificats al Campionat d’Espanya youth també de standards. Enhorabona!

L’Institut reprèn els intercanvis del programa ComeniusAmb l’inici de curs, el grup d’alumnes de l’INS Alella que l’any passat va iniciar la seva participació al programa Comenius de la Unió Euro-pea d’intercanvis internacionals, reprèn amb força la seva activitat. Ho ha fet ja durant aquest mes d’octubre, en el qual un grupet de tres alumnes ha estat a Grècia, a l’illa de Lemnos. A la seva tornada, l’institut ha acollit quatre joves de Martinica, que faran una estada de 3 mesos, fins al 19 de gener. Posteriorment, ja durant el 2014, quatre alellencs aniran també a l’illa francesa, i altres tindran ocasió de fer visites d’una setmana a una població de Txèquia i a les illes Açores a Portugal. Però el punt àlgid d’enguany serà al mes de gener quan, durant la setmana del 21 al 26, el centre acollirà una trobada general d’alumnes vinguts de tots els països participants, que són França, Alemanya, Turquia, Grècia, Txèquia i Portugal, representants per a poblacions com Alella, en un projecte que en aquesta edició porta per títol Landscape as a mirror (El paisatge com a mirall). “Som l’únic institut de tot l’Estat que participa en aquesta edició de Comenius, i això ens ha de fer donar-li molt de valor”, remarca Lina Rubio, directora de l’INS Alella.

DEL POBLE

GEN

T D’

ALEL

LA

Nou itinerari infantil de Cerquem les Arrels Descobreix Alella, itinerari creat per Cerquem les Arrels especialment per a nens i nenes de 6 a 14 anys, va permetre els participants del casal d’estiu del complex esportiu municipal conèixer breus pinzella-des del passat de la població en un recorregut de aproximadament una hora. Conduit pels historiadors i redactors d’aquesta publicació, Jordi Albadalejo i Ramon Anglada, l’itinerari es va iniciar a la Creu de Pedra on es van explicar els orígens d’Alella com a petit poble rural i el significat de terme municipal. Després de passar per Can Lleonart, on es va visualitzar la situació del poble entre dues rieres, i de l’antiga Escola Fabra, el grup es va dirigir al barri del Rost, on es va transmetre l’estructura del barri i es va resseguir una de les seves andrones. Passar per aquests estrets carrerons entre cases va ser un dels moments que més va agradar els nens. Enfilant riera amunt, es varen realitzar altres parades, per exemple davant de Cal Boter o Les Hortènsies, on se’ls va presentar la figura de Ferrer i Guàrdia i el projecte de l’Escola Moderna. Abans de tancar l’itinerari a Can Manyé, on es va visualitzar tot un seguit de fotografies històriques d’algun dels punts per on acabaven de passar, es va fer una última aturada davant d’un dels accessos de l’Escola Pia, on es va tractar la història d’aquesta gran finca tot destacant el seu ús com a refugi de guerra per a infants.

De cara a l’estiu vinent, l’objectiu de Cerquem les Arrels és tornar a oferir gratuïtament la celebració d’aquest itinerari, aquesta vegada a tots els casals d’estiu de la població.

9

L’exposició La Bíblia i la Filatèlia, de nou a Alella El Cercle Filatèlic Bíblic va oferir de nou l’exposició La Bíblia i la Filatèlia, que tan bona acollida va tenir l’any passat. Aquest cop ho va fer a Alella Vinícola, durant la darrera setmana d’agost. Una conferència inaugural sobre la història de la Bíblia a Espanya va donar pas a una mostra de diverses col·leccions amb més de 160 fulls amb segells, sobres de primer dia i altres signes postals, sempre relacionats amb les Sagrades Escriptures. També s’hi va poder veure una col·lecció de vinyetes de la Bíblia, i monedes gregues i romanes relacionades amb la història bíblica, a més d’un recull de Bíblies antigues d’entre els segles XVI i XX, entre les quals destacava una reimpressió de Leipzig del tom VIII de la Bíblia Políglota d’Amberes, editada al segle XVI, i diverses traduccions catalanes. Amb motiu d’aquesta exposició, el Cercle Filatèlic Bíblic va editar dos segells, un en honor d’Alella Vinícola i l’altre, d’una de les bíblies del Cercle, la Bíblia Regia.

Aprovats els comptes generals de 2012El ple celebrat el 25 de juliol va servir per apro-var, de manera definitiva, el Compte General de l’exercici 2012. L’Alcalde, Andreu Francisco, va resumir el document que recull la situació econòmica de l’any passat de l’Ajuntament tot recordant algunes dades significatives, com són un superàvit pressupostari de prop d’1 milió d’euros, un estalvi net d’1.050.000 i un romanent de tresoreria d’1.044.000. Tam-bé va remarcar que “el ràtio d’endeutament és de 31,14%, quan el màxim permès per llei és el 75%”. El regidor Benjamí Izquierdo, de CiU, va voler posar atenció a les alertes de l’informe d’intervenció i les recomanacions que aquest fa sobre la contractació de ser-veis. La regidora Mercè Marzo, de Gd’A, va insistir en aquesta darrera qüestió i va criticar la gestió de proveïdors, afirmant que cal dur a terme una revisió de contractes d’alguns serveis com l’enllumenat i la neteja d’edificis. Marzo també veu necessari revisar les gratifi-cacions, complements i hores extres que es paguen al personal municipal. Finalment, els Comptes es van aprovar amb els vots a favor de ERC-SxA i PSC, els vots en contra de Gd’A i l’abstenció de CiU.

Suport a les entitats esportives Davant les inspeccions de Treball i Seguretat Social que en els darrers mesos s’han dut a terme en diverses entitats esportives catala-nes, i amb l’objectiu de protegir i posar en va-lor la tasca de voluntariat que es desenvolupa en el seu si i que sovint es confon amb la tasca professional, l’Ajuntament va proposar al Ple de 25 de juliol una moció en la qual s’insta

el Govern de l’Estat a suspendre aquestes ins-peccions i establir un diàleg amb les entitats esportives, alhora que hauria d’adoptar noves mesures administratives i interpretatives pel que fa a la prestació de serveis en entitats sense ànim de lucre com són els clubs i as-sociacions esportives. Es va aprovar per una-nimitat.

Adhesió i impuls al Pacte Nacional pel Dret a DecidirAmb els vots a favor d’ERC-SxA, CiU i la re-gidora Marzo de Gd’A, i les abstencions de PSC i el regidor Bardés de Gd’A, al juliol, el consistori va aprovar la seva adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, mitjançant el qual es vol facilitar la participació de la societat civil en el procés cap a la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalu-nya, promovent que entitats, associacions i agents econòmics d’Alella se sumin a aquest procés democràtic.

Adopció d’un protocol per anticipar-se als desnonamentsEl Ple de l’Ajuntament de juliol va decidir, per unanimitat, adherir-se a un nou protocol im-pulsat per les entitats municipalistes, les di-putacions catalanes, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Conseller de Justícia pel qual els serveis socials municipals podran incorporar un informe de la situació familiar o personal d’aquells que es vegin afectats per un procés de desnonament a fi i efecte que aquest sigui valorat pels jutjats.

Benjamí Izquierdo renuncia a l’acta de regidor

El Ple de setembre va donar compte de la re-núncia presentada pel regidor de CiU Benjamí Izquierdo que, per motius professionals, no podrà seguir desenvolupant la tasca que va assumir a l’inici d’aquesta legislatura com a número 2 del partit que representa. També va renunciar a substituir-lo Lluís Roca –a qui pertocaria accedir al càrrec com a següent membre de la llista al seu partit.

9 de juny i 1 d’agost, festes locals d’Alella

L’Ajuntament va aprovar, al setembre, les fes-tes locals que adoptarà el municipi per a l’any 2014. Amb els vots a favor d’ERC-SxA, PSC i CiU, es va decidir que seria festiu al poble, amb motiu de la Segona Pasqua, el 9 de juny, i per Sant Feliu, patró, el dia 1 d’agost. Gd’A va considerar que es podrien haver considerat altres festivitats com les que adopten les es-coles o la festa de la Mercè de Barcelona, que afecta molts veïns, i per això es va abstenir en la votació.

DEL PLE

DEL POBLE

Palens segueix creixent El passat mes de febrer, Palens (www.palens.com) va traslladar el seu centre d’operacions d’Alella a Badalona amb l’ànim de trobar l’espai adequat per donar resposta a la creixent demanda nacional i internacional de les seves ulleres wood hand made in Barcelona. Tot i que l’alellenc Oscar Palència, líder i fundador de la marca, s’esperava poder estar una bona temporada en aquest nou local, el gran èxit de Palens i la continua demanda dels seus productes ja els ha dut a deixar petit aquest nou local. Tot i que li agradaria poder tornar a Alella, ho veu complicat per la manca d’instal·lacions adequades a les seves necessitats i per la manca de suport municipal a la seva empresa. Palens ocupa prop d’una trentena de persones i no para de treure nous productes, com unes ulleres mescla de fusta i pedra o un sistema patentat de branques de fusta flexibles per adaptar-se millor a cada usuari. Tot i la finalització de la temporada d’estiu, les perspectives de creixement són força optimistes, sobretot a altres hemisferis, i Palens ja idea nous productes amb què delectar el món.

10

FOTÒGRAF DE MODA realitza retrats i reportatges

per a particulars

Truqueu sense compromís al tel. 679 43 26 34www.farrus.com

Felip II, 143 - Barcelona - Tel. 93 352 74 56

Vall de Rials, s/n - Apartat de correus 451 - AlellaTel. 93 540 31 48 - www.roura.es

Passeig d’Antoni Borrell, 13 · 08328 AlellaTelèfon 935 40 17 94

Panxeta amb patata enmascarada

‘Capeleti’ de camagrocs i rossinyols

Ja podeu venir a tastar la nova carta de tardor!

1111

Izquierdo, com tots els regidors que passen per aquesta secció, va triar un comerç alellenc per fer-se la sessió de fotos. La tria va ser fàcil: el restaurant Can Cabús, que regenta la seva esposa.

Entrevista a Benjamí Izquierdo, ex-regidor de CiU i president de la secció alellenca d’Unió Democràtica de Catalunya

“CiU a Alella té un handicap que es diu Andreu Francisco”

ACTUALITAT

Es va presentar com a independent, tot ocupant el número dos a les llis-tes de CiU a les darreres eleccions municipals. Dos anys després, Ben-jamí Izquierdo és el president de la secció alellenca d’Unió Democràtica de Catalunya, però deixa el seient de regidor per dedicar-se a projectes personals. Durant l’entrevista, fuig de la politització i se centra en la gestió econòmica, a la que es dedica des de fa temps després d’estudiar Enginyeria Industrial. Elogia l’Alcalde i considera que Alella té sort de te-nir-lo, malgrat que reconeix que és un problema per a CiU.

LAURA RUIZ / FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

Dema serà el teu darrer ple… com és? Sí. És el ple on es ratificarà la meva dimis-sió. Deixo el càrrec per motius purament professionals: d’una banda, amb la meva dona tenim molta feina en els restaurant que dirigim i, per l’altra, tinc una empresa de logística industrial i ens ha sortit un pro-jecte important a Almería, on hauré d’anar

sovint. Per la meva forma de ser, com que no m’hi podré dedicar com es mereix, pre-fereixo que ho faci algú que sí que pugui. Prefereixo ser honest.

Et sap greu? Molt, molt. En el meu correu per acomia-dar-me dels companys ho vaig voler deixar clar: a l’Ajuntament, he conegut persones d’una qualitat humana fantàstica. Indepen-

dentment de les posicions polítiques, en l’àmbit personal els hi tinc un reconeixe-ment molt gran, i ells també m’han demos-trat una gran estima. M’enduc l’amistat de tots ells.

Amb tots els regidors hi ha hagut tan bona sintonia? Sí, tant amb els del govern com amb els de l’oposició.

12

ACTUALITAT

Xatart i Francisco han insinuat en diverses ocasions la incorporació de CiU a la coalició de govern, com ho veus? Jo ho veuria bé, molt bé. Sobretot tenint en compte els dos anys que venen. De fet, hi ha hagut alguna conversa en aquesta direcció, sense cap mena de compromís final, però ben encaminada. Penso que, en aquests mo-ments, hi ha una alienació ideològica molt adequada per fer front al que ens ve a sobre, i per això ho veuria molt bé.

Aquest pacte hauria d’incloure la regidora del PSC? Això és ciència-ficció perquè qui ha de pen-sar-ho és l’Alcalde. Jo penso que això no hau-ria de trencar la coalició que ERC té amb el PSC. A nivell de país, les relacions amb el PSC no són les millors, però a nivell munici-pal és diferent. No ha de ser una condició de CiU que, per entrar al govern, el PSC n’hagi de sortir.

A què et refereixes amb els “dos anys que venen”?Són dos anys en els que espero i desitjo que viurem moltes coses. Haurem d’expressar la nostra voluntat com a poble de Catalunya. Seran molt intensos i haurem de superposar tasques: malgrat que no podem deixar de banda la gestió de les obligacions munici-pals, també caldrà cuidar-se de les que es derivin de la consulta i les seves conseqüèn-cies.

Alella s’ha convertit en un poble capda-vanter del moviment independentista. Què us sembla? Penso que aquest no hauria de ser el nos-tre únic objectiu. L’Andreu ha fet algunes accions molt significatives; per exemple, vam ser un dels primers en dipositar els impostos a l’Agència Tributària Catalana. Em sembla bé, però a més de dedicar tot el temps que faci falta en aquestes qüesti-ons, tenim unes obligacions amb els nostres ciutadans d’Alella i ens hem de dedicar al poble. A vegades he tingut la sensació que dediquem una mica massa de temps a temes de política d’altura. Ara, estic d’acord amb que siguem un poble capdavanter en aquest aspecte.

I ets optimista? Creus que hi haurà consulta aviat? Per una banda, sóc optimista i, per l’altra, dubto quan penso en els interessos, sobre-tot econòmics, que passen per sobre dels sentiments. Ara es parla d’un pacte fiscal, com el que proposa Duran i Lleida en el seu escrit... De totes maneres, penso que el pre-sident Artur Mas està condicionat i que ERC no deixarà que no es continuï endavant amb la consulta.

Vas participar a la Via Catalana? Desgraciadament vaig haver de treballar al restaurant fins tard perquè teníem un grup molt gran de gent. És la servitud de la res-tauració: no tenim festes.

Alella vota CiU en massa a les eleccions catalanes i les espanyoles, perquè no a les municipals? Crec que Alella en el seu conjunt és conver-gent, però quan arriben les municipals, i hem d’escollir alcalde, ens mirem la persona. Això passa per davant de les sigles dels partits. L’Andreu té empatia personal i fa una bona tasca; i les eleccions no es guanyen al des-patx sinó al carrer, i això l’Andreu ho fa molt bé. Tenim sort per tenir l’Andreu, però com a CiU tenim un handicap que es diu Andreu Francisco. És difícil fer-li ombra...

La Cristina Xatart hauria de tornar a encapçalar la llista de CiU? Seria una bona alcaldessa? La Cristina té un gran problema, ja ho he dit abans: l’Andreu Francisco. Crec que la Cris-tina podria treure uns bons resultats, però guanyar és més difícil.

Tots els regidors de CiU vareu votar a favor dels pressupostos de 2013, què et sembla la gestió econòmica de l’Ajuntament? Jo sóc enginyer, però m’he dedicat sempre a temes de gestió d’empresa, i un dels temes que portava a l’Ajuntament era la comissió de comptes. Haig de reconèixer que al nos-tre Ajuntament la gestió està ben controla-da. Ara bé, no estic d’acord amb tot. Una de les coses que em preocupaven és que les despeses continuaven igual, mentre que els ingressos impositius baixaven. Falten inici-atives perquè els nostres ingressos puguin millorar i portar activitats econòmiques que donin seguretat de cara el futur. Aquest any s’ha pal·liat una mica per l’increment de l’IVA i això no ens sembla bé perquè hi ha altres formules: nosaltres proposaven d’incremen-tar l’IBI.

Vius de prop la gestió d’un negoci a Alella, creus que l’Ajuntament fa prou per ajudar el comerç? Penso que es podria fer més. Aquest és un dels punts que podrien millorar-se. S’hauria de mirar de crear un centre d’emprenedoria amb temes d’investigació i noves tecnologies.

Crear un viver, sobretot per a gent jove i molt preparada, perquè rebin ajuda per desenvo-lupar projectes innovadors. A Badalona i a Mataró hi ha exemples de vivers que podrien servir d’exemple.

I també es podria fer més per a promocionar el turisme? Sí, sembla que ara l’oficina de turisme co-mença a funcionar, però les iniciatives que surten són majoritàriament de l’àmbit privat. Jo crec que caldria un recolzament públic; això impulsaria el comerç i els serveis del poble. Es va fer un informe per veure com es podia fer, però ha quedat a la prestatgeria. Amb la marca Alella es podrien fer moltes més coses.

Quan fa que milites a CiU? Milito a Unió des de fa poc temps. De fet, quan em vaig presentar jo anava de número dos com a independent, però l’agrupació mu-nicipal em va demanar que, si no em feia res, milités a Unió perquè hi hagués un represen-tant de cada. Un es pensa que tot són flors i violes entre Convergència i Unió, però quan ets dins veus que no ho és tant.

Deixes la regidoria, també la militància? No, no vull desconnectar-me del tot. Em van anomenar president local d’Unió i ho conti-nuaré essent.

I et sents identificat amb Unió Democràtica de Catalunya? Home, haig de reconèixer que la gent d’Unió amb que he tractat és molt ferma i d’una mentalitat molt oberta. És un partit sense radicalismes. M’hi trobo còmode. De mo-ment continuo, no m’he plantejat què faré. I si alguna vegada m’hi deixo de sentir, m’ho replantejaré.

I tornaries a presentar-te a unes eleccions? És possible, perquè haig de reconèixer que m’agrada. Quan em pregunten “què sóc”, m’agrada dir que botiguer. He crescut en una botiga de barri i m’agrada molt el tracte directe amb la gent. Podria fer alguna cosa positiva en política més endavant, ara només obro un parèntesi.

Ara que has vist com funciona l’Ajuntament per dins, què en penses? Penso que funciona bé, tot i que m’hagués agradat poder desenvolupar les meves idees. Això no és una crítica a la manera de fer ac-tual. Ara, com que he estat molt anys treba-llant amb temes de gestió de multinacional, tinc un concepte de la gestió municipal que intento equiparar-la a l’empresa privada. In-tentaria relacionar més les accions amb els objectius i que els pressupostos estiguessin desenvolupats en detall, que cada partida es-

“He tingut la sensació que dediquem una mica massa temps amb temes de política d’altura”

13

tigués dedicada a una acció concreta. Així, que després hi pogués haver una revisió dels compromisos.

CiU va donar suport a l’aprovació inicial del POUM, continuareu recolzant-lo? Precisament una de les tasques a les que no m’he pogut dedicar és al POUM. Jo no vaig te-nir ocasió de votar perquè es va fer abans de les eleccions en què em presentava. Durant el període que jo he estat a l’Ajuntament no s’ha tractat el POUM, i això és una frustració per a mi.

I en el punt en que ens trobem ara, hi votaries a favor? Caldrà fer les actualitzacions que faci falta d’acord amb les esmenes i les coses que han canviat. Per exemple, crec que cal esmenar la planificació del Casal. Ara, en termes ge-nerals, si això es fa, no hi haurà problema perquè CiU doni suport al POUM. És un do-cument importantíssim per al desenvolupa-ment del nostre poble. Per això, crec que és essencial dedicar el temps que sigui perquè el POUM s’aprovi amb el suport de totes les forces polítiques.

Hi ha la crítica que és un document realit-zat abans que esclatés la crisi. Aquesta és, justament, una de les qüestions

que han canviat i que han de modificar-se al text definitiu. De totes maneres, el text es va aprovar el 2011, quan la crisi ja era una realitat, i hi ha compromisos que no es poden fer enrere.

Creus que el govern fa bé de no tirar endavant el nou Casal? L’Andreu tenia el compromís i la il·lusió de fer aquest projecte, i des de l’oposició ens vam mobilitzar per fer-l’hi reconsiderar ja que no era el moment de fer una obra d’aquesta di-mensió. La majoria de la gent pensava que no ens podíem endeutar d’aquesta manera. És evident que és necessari renovar el Casal, però no cal anar tan lluny. La nostra posició va influir molt en que es reconsiderés la in-versió.

I quins projectes creus que cal entomar abans que s’acabi el mandat? Una remodelació del Casal és necessària. També crec que seria bo crear un parc de referència al poble; els que tenim ara estan dispersos, m’agradaria que n’hi hagués un de central. Es podria fer sense massa despeses. I pel que fa a la biblioteca, si s’aconseguissin les subvencions, es podria tirar endavant. Ara bé, sembla que no les tindrem... També, com he explicat abans, optaria per potenciar el turisme i crear un viver d’empreses.

Benjamí Izquierdo...· Va néixer néixer al barri de Sant Andreu

de Barcelona l’any 1951.· Diu que va venir a Alella fa vint anys

perquè després de ser “dels de la gar-rafeta i la planta”, van decidir venir-hi a viure amb la seva dona.

· El seu primer record d’Alella són els dinars al Duran.

· D’Alella li agrada que sembli la Toscana.· No li agrada el trànsit de les hores punta.· Políticament es defineix de centre i

progressista. Creu en una Catalunya independent “ben gestionada”.

· Quan li demanem pel seu referent po-lític, diu que ha de reconèixer que és “pujolista”.

· Espiritualment té molts dubtes: no és practicant, però no sap si és possible que tot s’acabi amb la mort.

· Si ha d’escollir un vi de la DO triaria un Marquès d’Alella perquè sempre li ha agradat molt.

· El seu racó preferit del poble és el bos-quet per la vista que es pot divisar des d’allà.

· No té Facebook, però si que està co-mençant a fer anar Twitter.

PERFIL

14

15

AGNÈS CÉSPEDESEntitats.alella.cat és el nou portal d’entitats i associacions que es pot trobar a Internet des del passat estiu. Es tracta d’una plataforma en la qual hi ha relacionades la majoria d’en-titats del municipi –al voltant d’una seixante-na-, classificades segons el seu àmbit d’actu-ació. Així hi ha entitats socials, culturals, es-portives, educatives, veïnals... amb les seves dades i descripció, a més d’aquelles notícies i textos que cadascuna d’elles vol publicar. És una web molt clara i fàcil tant per al navegant que hi busca informació com per a l’entitat a l’hora de penjar-hi la seva.

La nova web substitueix la que funcio-nava des de fa dos anys amb el suport de la Diputació de Barcelona, que va tancar el 30 de juny, i ofereix més serveis i compta amb noves funcionalitats. Alhora, esdevé un òr-gan de comunicació entre l’Ajuntament i les associacions, mitjançant el qual es donen a conèixer les normatives de participació, les convocatòries de subvencions i tot tipus d’in-formació d’interès per al món associatiu.

En aquest nou portal, dissenyat per l’em-presa Ample24, s’hi poden inscriure totes les

entitats i col·lectius del poble que estiguin degudament apuntats al registre municipal. Només cal que contactin amb l’Ajuntament i se’ls facilitarà un nom d’usuari i una contra-senya. Després, podran utilitzar-lo com a es-pai web propi, ja que amb una operativa molt senzilla poden gestionar-lo i actualitzar-lo per mantenir informats els seus associats i el con-junt d’internautes, ja sigui penjant-hi textos, fotografies o vídeos, per donar a conèixer les seves activitats i focus d’interès al voltant dels quals treballen.

Tots fem AlellaMés enllà del món virtual d’Internet, les as-sociacions d’Alella tenen una presència ben real al poble, com es va fer palès en la ce-lebració del Tu fas Alella, la trobada anual d’entitats i voluntariat que enguany es va dur a terme el matí del 22 de setembre a la Plaça de l’Ajuntament. La trobada va reunir un total de 33 entitats, essent-hi representades associ-acions socials, veïnals, culturals, esportives, educatives, etc. que des dels diferents estands on s’ubicaven van poder oferir als seus con-vilatans informació de primera mà sobre els

seus eixos de treball i les activitats que rea-litzen. D’aquesta manera, algunes d’elles van poder captar nous associats i usuaris dels seus serveis, i d’altres, simplement, donar-se a conèixer entre aquells que no n’havien po-gut tenir oportunitat.

El canvi d’emplaçament i de dates –fins ara s’havia fet a la Riera a la primavera- no va afectar la participació a l’esdeveniment, més aviat al contrari, ja que la majoria de col-lectius que hi van prendre part van manifes-tar que la plaça havia afavorit la interacció i fomentat la relació entre tots ells, sorgint fins i tot projectes comuns. L’únic inconvenient va ser que la manca d’espai va impedir la instal-lació de jocs infantils i inflables com s’havia fet en les celebracions precedents.

Aquesta festa per a l’associacionisme ale-llenc va acabar amb un multitudinari dinar a Can Gaza, consistent en una fideuà que va comptar amb més de 500 comensals.

El colofóLa nova web i la trobada anual d’entitats donaran pas ben aviat a la presentació, per part de l’Ajuntament, d’un nou reglament de participació que regularitzarà el registre d’en-titats, vetllarà pel seu bon funcionament i en fomentarà la bona gestió. Aquests dies s’està acabant de polir i es preveu que es presenti abans d’acabar l’any.

ACTUALITAT

Impuls a la participació ciutadanaUn nou portal d’entitats i l’exitosa celebració del Tu fas Alella, preàmbul del nou reglament de participació que es presentarà a final d’any

Servint els darrers plats de l’enorme fideuà que es va preparar a Can Gaza per al dinar del voluntariat.

QUI

CO L

LUCH

16

ACTUALITAT

CARLES PÉREZTot i que el traçat de la Via Catalana no contemplava el seu pas pel nostre poble, van ser molts els alellencs que, a les 17:14h de la passada Diada, van unir les seves mans a la d’altres ciutadans, convertint-se així en baules de la immensa cadena humana que va travessar tota Catalunya. La majoria dels alellencs que van participar ho van fer als trams de la carretera Nacional II, al seu pas pel Masnou. Podem dir que el tram de Can Teixidor va ser el tram d’Alella. A les 4 de la tarda ja es podien veure grups d’alellencs amb estelades que baixaven per la riera a ocupar el

seu lloc. No obstant, recollint la crida realitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per a omplir els trams de les comar-ques de Tarragona amb menys gent inscrita, l’Ajuntament i l’ANC van organitzar un autocar a Sant Carles de las Ràpita que es va omplir amb 50 veïns d’Alella. Els actes de la Diada a Alella van començar la nit anterior amb la segona marxa de torxes per la independència, organitzada per 4 entitats del poble. Pel matí del dia 11 de setembre, es va realitzar la ja tradicional ofrena floral de les entitats i partits polítics alellencs als germans Lleonart, els nostres herois de 1714.

Alella participa en la Via CatalanaAl Masnou, arreu de Catalunya i del món, els alellencs s’agafen de les mans per la independència

En Feliu, la Madrona i la Facunda no van voler perdre’s aquesta jornada festiva i es van desplaçar fins al Masnou.

ÒSC

R PA

LLAR

ÈS

17

8

1. La família Rovira Cortada es va desplaçar fins a Altafulla.2. Priscila Dergarabedian (a l’esquerra de la foto càmara en mà) a la Via de México DF.3. Les gemanes Molina, amb uns amics, a Amposta. 4. La família Brutau va fer via al Masnou.5. Marc Salas va agafar-se de les mans amb els catalans de Helsinki.6. Mònica Cladellas i el seu fill Pol, a Caldes d’Estrac.7. Horacio Babini a la via catalana de Buenos Aires.8. Els voluntaris que van organitzar el tram 432 de la Via, al Masnou (Foto: Quico Lluch).

1

3

5

4

6

7

2

18

ACTUALITAT

JORDI ALBALADEJO Davant d’un gran plafó situat a l’edifici del Mercat, amb imatges de diferents persona-litats de la política, la cultura i la societat que han treballat per la vitalitat nacional arreu dels Països Catalans, va llegir-se el manifest de la marxa de torxes. Des de Can Lleonart, una comitiva amb torxes i molts acompanyants havien fet prèviament un itinerari pel centre urbà fins a la plaça de l’Ajuntament la nit del dimarts 10 de setem-bre, vigília de la Diada. Finalment, mentre s’apagaven les torxes en un bidó amb aigua, uns porrons amb vi i cervesa van permetre uns moments d’animades converses, moltes de les quals sobre la Via Catalana de l’en-demà.

Els organitzadors, el nucli local de la Coordi-nadora d’Associacions per la Llengua (CAL),

l’Ateneu Alellenc, Cerquem les Arrels i La Garnatxa, somreien perquè, tot i les incle-mències meteorològiques de la nit amb l’apa-rició momentània de pluja, la marxa havia estat molt reeixida a nivell organitzatiu i per la nombrosa i variada assistència: nens i jo-ves, adults i gent gran.

El suport de l’Ajuntament d’Alella i la participació de grallers i timbalers de les colles de geganters i diables del poble i del cantautor Narcís Perich, varen contribuir a fer gran, per segon any consecutiu, un acte cívic i democràtic de caràcter independen-tista.

Narcís Perich canta i comença la marxaAl pati de Can Lleonart, a partir de les 22h, van començar a aplegar-se els assistents i, mentre es venien les torxes a un preu mínim de 4 euros (el seu cost real era de 5’75 euros i la diferència l’assumien les entitats orga-nitzadores), va actuar el cantautor alellenc Narcís Perich. Va interpretar el tema Mà en

mà, cançó que s’ha fet molt coneguda per

Marxa de torxes per la independència, Alella 2013‘‘Ara com ara estem escrivint el present. Si no defallim, el futur està també en les nostres mans’.

Instantània del pati de Can Lleonart, pocs minuts abans de l’inici de la marxa.

NENS, JOVES, ADULTS I GENT GRAN VAN CONFORMAR LA NOMBROSA ASSISTÈNCIA

19

ACTUALITAT

estar dedicada a La Via Catalana per la inde-pendència que va tenir lloc al llarg de 400km durant la Diada.

L’itinerari van encapçalar-lo grallers i timbalers d’Alella que van afegir un to d’animació a la marxa i al seu significat reivindicatiu que es va repetir a moltes ciutats i viles catalanes. Van encendre’s 87 torxes, totes les posades a la venda, i en total més de 300 persones van participar en la marxa.

Amb motiu de la Diada i també per l’avís de les entitats organitzadores a les bústies dels veïns i veïnes que viuen al llarg del re-corregut de la marxa, les terrasses, terrats, balcons i finestres estaven guarnits com mai, amb estelades i també senyeres.

QUI

CO L

LUCH

EL MANIFEST DE LA MARXA PER LA INDEPENDÈNCIA

Confeccionat de forma unitària per les entitats convocants i llegit per dos integrants d’elles, el manifest va començar amb una invitació a mobilitzar-se amb la coneguda cita del poeta Vicent Andrés Estellés: “Baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”. El text va destacar en clau local el suport del Ple municipal d’Alella a la petició expressada al manifest de la marxa de l’any anterior, per tal “d’hissar la bandera estelada de forma permanent a Can Lleonart, i instar el Parlament de Catalunya a iniciar la secessió del Regne d’Espanya”; també per la declaració el 27 de setembre de 2012 d’Alella com “territori català lliure”. Un altre aspecte citat va ser l’exemple dels Ajuntaments com el d’Alella que exercei-xen la sobirania fiscal i ingressen les seves obligacions amb Hisenda a l’Agència Tributària de Catalunya.El protagonisme cívic de la mesa d’entitats Alella pel català en defensa de la immersió lin-güística a les escoles, i l’activisme democràtic de la Via Catalana que va pronosticar-se que seria un gran èxit el dia següent amb molts alellencs i alellenques participants, van posar-se en valor com respostes a “l’estratègia d’assimilació” i “l’ofec polític, econòmic i cultural” sobre Catalunya, amb independència del color polític per part del Govern de l’Estat.Va definir-se com una oportunitat i motiu d’esperança per assolir un Estat independent en què es dugui a terme una profunda regeneració democràtica i es garanteixi la igualtat d’oportunitats i l’equitat social. Finalment, va haver una referència als personatges del plafó monumental que feia de fons dels lectors del manifest: “Francesc Macià, Ovidi Montllor, Lola Anglada… Tots ells ens ob-serven esperançats que aquest cop serà la bona”; i va cloure’s el manifest amb uns visques reivindicatius de la Llibertat, Catalunya Lliure i els Països Catalans.

QUI

CO L

LUCH

QUI

CO L

LUCH

20

21

JORDI ALBALADEJO El dijous 10 d’octubre va ser una data as-senyalada en la història i el futur del Casal d’Alella. Una assemblea general de socis va votar àmpliament a favor d’una permuta amb l’Ajuntament d’Alella, les condicions de la qual les negociarà la Junta actual. La intenció és enderrocar el vell edifici fora de normativa i que l’Ajuntament en faci un de nou compartit que comprengui una sala polivalent i una part de casal. Per requeriments tècnics, la part d’equipament públic seria una sala polivalent de 400 metres quadrats en un sol nivell, i dos nivells de 200 metres quadrats cada un per a ús del Casal. La distribució interna d’aquesta darrera part vindrà donada per la decisió dels socis, amb la possibilitat, per exemple, d’un bar amb cuina que permeti servir àpats.

Com es va plantejar la permuta als socis?Els assistents a l’assemblea, al moment d’acreditar-se, van poder recollir un sobre de votació amb una papereta i la pregunta: “Esteu d’acord amb la permuta i que la Junta negociï les condicions de la mateixa?”; amb dues opcions de resposta a marcar: Si o No. En total van assistir-hi 71 socis amb dret a vot.

El president del Casal, Pablo Martínez, per tal que s’exposessin les opcions i s’acla-rissin els dubtes que poguessin tenir els socis abans de procedir-se a la votació, va donar veu a l’advocada que actua en aquest procés en representació del Casal, Mª Teresa Giralt; i després, a l’advocat que representa l’Ajunta-ment d’Alella, Salvi Pagès.

Giralt va començar la intervenció, afir-mant que l’anterior consorci entre el Casal i l’Ajuntament, per una nova ubicació que va decaure pel seu elevat cost, no era una bona opció perquè el Casal perdia tota la propietat. Va afegir que, atès que la seu social no reu-

neix prou condicions i els permisos d’activi-tats tenen dificultats sobretot per condicions de seguretat i, a més, el Casal no té diners suficients per a cometre les reformes reque-rides, veia com a millor opció la permuta. A continuació, va adreçar una sèrie de pregun-tes a l’advocat de l’Ajuntament sobre el perquè de la distribució que es proposa tècnicament de 400 metres en un sol nivell de la sala po-livalent municipal i, en canvi, els 200 + 200 metres quadrats en dos nivell per al Casal, les sortides d’emergència i les connexions interi-ors. També va demanar què passaria en cas que els socis no aprovessin la permuta i, en cas d’aprovar-se, on anirien aquests mentre es fessin les obres.

Salvi Pagès, per la seva part, va coincidir amb Giralt en considerar superat l’anterior consorci Casal-Ajuntament; va recordar que, actualment, el bar i el local del Casal es tro-ben en un impàs de la llicència d’activitats perquè la situació de l’edifici està desfasada en diferents normatives, esdevenint respon-sables en cas d’algun incident el president, la junta, i l’Ajuntament. Per tal de plantejar-se què fer amb l’antic edifici, els socis havien de tenir present que, tant per qüestions de pro-cediment com d’endeutament i de crèdit, no es permet el traspàs directe de diners públics per fer un local nou a una entitat privada; i el nou edifici havia de quantificar-se d’acord amb el valor del terreny i no com una possi-ble donació encoberta. Per això, va continu-ar, la millor fórmula per assegurar el futur del Casal i que el municipi obtingui un nou equipament, és la figura de la permuta en un nou edifici compartit. Per necessitats tècni-ques, la sala polivalent comptaria amb gra-deries retràctils per convertir-la en diàfana si s’escau, i necessita un sol nivell elevat per a l’escenari, llums, acústica, etc. Per la seva part, el Casal es repartiria en dues plantes

amb un accés propi –i connexió interna amb la sala polivalent– i amb la distribució inte-rior que escullin els socis amb la possibilitat d’un bar amb cuina i, per tant, obtenir-ne ren-des més elevades. Desgranant el posiciona-ment municipal, Pagès va afegir que tots els serveis i condicions de seguretat s’ajustaran a la normativa, com no podia ser de cap altra manera. Va assegurar que esperava que els socis aprovessin la permuta perquè era una oportunitat per trobar una bona solució a la situació de carreró sense sortida existent, però que si els socis no ho volien, el projec-te no prosperaria i els problemes de l’edifici s’eternitzarien. En resposta a la pregunta de “on anirien els socis si tot anava endavant i comencessin les obres”, va assegurar que l’Ajuntament només pot oferir locals de 50-60 metres quadrats o bé fer una quantificació econòmica del perjudici i proposar un preu substitutori.

Intervencions dels socis i votacióA continuació, diferents socis van realitzar preguntes i observacions sobre la proposta de permuta, requerint, entre altres qüestions, quin era el model de casal i d’activitats que es volia? Es va plantejar que tenint un casal modern es revitalitzaria a nivell de gent i ac-tivitats; vàries veus van reclamar conèixer el projecte més definit per tal de valorar-lo com calia. Respecte d’aquest requeriment, Salvi Pagès va afirmar que la votació que s’anava a fer a continuació era un primer pas, i després de la negociació caldria referendar el conveni resultant.

Finalment, va arribar el moment de la vo-tació: de 71 socis assistents amb dret a vot, 39 van ser afirmatius, 11 negatius, 1 nul i 1 en blanc. La resta no va votar. Per tant, va apro-var-se negociar les condicions de la permuta i obrir una nova pàgina del Casal.

CULTURA

Llum verda a la permuta entre el Casal d’Alella i l’Ajuntament per fer un nou edifici compartitEls socis del Casal voten majoritàriament a favor d’una permuta i que la Junta negociï les condicions

22

23

ALBERT ALABAU Aquesta alellenca va entrar a Radio Premià de Dalt quan tot just tenia 18 anys, i ho va fer complint el somni de tot adolescent: condu-int un espai de música independent on podia punxar el que li venia de gust. Allà va conèixer el masnoví Bruno Sokolowicz -controvertit referent català en la difusió musical de música independent, popularment coneguda com “in-die”-, qui la va convidar a unir-se al programa que tenia a Radio Ciutat de Badalona (en en-davant RCB), on la Nina repassava l’agenda de concerts i esdeveniments musicals de la zona.

Corrien els últims anys dels 90, en plena efervescència de l’escena “indie” en els canals aliens a la música convencional, quan la Nina es va trobar al centre d’aquell món: “Estava rodejada de la gent que editava Mondosonoro, Rockdelux, Sputnik, etc. i amb alguns d’ells coincidíem a RCB. Vaig aprendre moltíssim en poc temps, ja que anava a molts concerts de grups que m’agradaven, i descobria contí-nuament nous artistes, dels inicis dels quals estava molt a prop. Ah, i escoltava música tot el dia!”, confessa emocionada. Durant aquesta etapa també col·laborava amb revistes espe-cialitzades com Mondosonoro, on va realitzar un especial sobre el grup de culte britànic: The Cure. “Això sí que va ser un autèntic somni fet realitat!”, exclama.

I en un tres i no res va arribar el final de la carrera de Periodisme i la necessitat de començar a guanyar-se les garrofes. “Fins a aquell moment treballava molt intensament, però ho feia quasi per amor a l’art, tot plegat era molt vocacional”, comenta amb un somriu-re còmplice. Va ser aleshores quan li va sorgir l’oportunitat d’incorporar-se a la revista Ti-

erra, el Planeta Musical, especialitzada en músiques del món. Un projecte de nova cre-ació a Espanya que li va permetre descobrir

artistes d’arreu, sobretot d’Àfrica, entendre millor les arrels de la música moderna i viatjar molt: “igual estava a Tunísia en la presentació d’una artista local; com me n’anava a Nova York per St. Patrick’s Day a cobrir un concert del grup irlandès de música tradicional The Chieftains”, explica entusiasmada la nostra protagonista.

Aquesta etapa va durar 2 anys. “Era una revista molt interessant de fer i amb una bona demanda incloent l’Amèrica Llatina, d’on la gent ens contactava per subscriure’s, tot i que allà no hi teníem distribució. Però també era molt cara de fer... i van decidir tancar-la”, co-menta amb certa tristesa, la Nina.

I així va arribar el torn de plegar veles i enfocar-se cap a nous reptes. El que no sa-bia la Nina era el que l’esperava... i és que, en pocs mesos, va passar de viure a Barcelona, a traslladar-se a Madrid per, poc després, anar-se’n a Londres a treballar per la cadena multinacional de música MTV. A Londres hi va viure durant 6 mesos -etapa que recorda com de les més apassionants de la seva vida per la gran quantitat d’experiències que hi va viure-, per després tornar a Madrid formada en la metodologia i cultura corporativa de com gestionar els continguts musicals en un imperi audiovisual ianqui com MTV. Això li va perme-tre posar en marxa la producció de diversos programes musicals de difusió per a tota Es-panya –primer, un informatiu musical diari, després, les llistes d’èxits, continuant amb un espai dedicat a la música electrònica i, fins i tot, una iniciativa tant popular com Fiber, un programa vinculat al Festival Internacional de Benicàssim (FIB)–, a més de cobrir-ne d’altres com el Sónar o el Primavera Sound, i realitzar monogràfics sobre artistes de diversa índole. “En aquella època, en paral·lel a tot això, ana-va a 3 o 4 concerts a la setmana, el que signifi-

cava preparar-los bé, fer l’entrevista al grup o artista i preparar el material per a l’edició dels programes del dia següent. En fi, una autèntica bogeria que m’encantava”, comenta aquesta alellenca internacional fent-me venir salivera.

Sis anys més tard, motivat sobretot per l’augment del consum de continguts musicals a Internet, MTV Espanya va tancar l’equip de producció en ple. La Nina va tornar a Catalu-nya i va seguir vinculada a la industria musical com a freelance. Va ser així com va acabar treballant al departament de comunicació del Sónar i en una agència de comunicació i rela-cions públiques de Barcelona, descobrint, de retruc, el que podia aportar des d’aquesta altra perspectiva amb tot el coneixement i l’expe-riència acumulats. “Sabia el que necessitaven els periodistes per a poder fer bé la seva feina, fet que em permetia anticipar-me, aportant un major valor afegit a la tasca comunicativa del festival”, ens esclareix.

Actualment, és cap de comunicació del portal immobiliari Habitaclia, una empresa “.com” ubicada a Mataró, on aplica la filosofia 2.0 a tot el procés comunicatiu. Però manté el vincle amb la música a través de diverses col·laboracions als mitjans tradicionals, com la que fa al magazine de La Vanguardia, on ens descobreix noves propostes musicals, tan interessants com The Beach House o The XX.

Tot i que la seva activitat professional ha anat canviant força els últims anys –es va es-pecialitzar en comunicació i màrqueting on-line– segueix escoltant tanta música com la feina i la vida familiar li permeten: “la música ja no és el centre de la meva vida com va ser fa uns anys, però segueix ocupant-hi un espai important”, comenta la Nina.

Esperem seguir gaudint molt de temps de la seva apassionada crítica, sempre sinònim de bon gust.

QUÈ FA?

D’esquerra a dreta: Nina G. Sabatés; Nina amb Tim Gane, del grup anglès Stereolab, al festival AV que es va celebrar a Fuengirola, el 2004; Nina amb Brian Wilson, dels Beach Boys; Nina amb Calexico al Fib 2003. La Nina amb la seva taula d’escriure al darrera.

Què fa… Nina G. Sabatés?La Nina G. Sabatés és una professional del món del periodisme i de la comunicació que porta més de vint anys descobrint artistes musicals d’arreu del món i fent-los arribar al públic a través de diversos canals

24

CULTURA

ARIADNA GUASCHFa tres anys que en Joaquim Saiz i en Josep Guàrdia van decidir esbrinar on vivia en Toni Zapata. Volien recuperar un amic a qui feia 43 anys que no veien. En Joaquim i en Josep havien mantingut l’amistat i tenien curiositat per saber d’en Toni. Tots tres, juntament amb en Josep Cortada i en Joan Sendra, eren els integrants del grup musical Els Eclipses. La banda s’havia format l’any 62 a Alella i ame-nitzaven diferents celebracions del municipi amb versions de temes de grups de l’època, com The Beatles, Los Sirex, Los Mustang o The Shadows. En aquella època, assajaven al centre moral d’Alella, però la desconfian-ça que generaven les seves “melenes” els va empènyer a buscar un altre local on poder as-sajar amb més tranquil·litat. “Melenes?! Pots comptar, duia els cabells una mica més llargs que ara...!”, exclama en Joaquim. A través d’un conegut, van trobar un local a Montgat on els permetien assajar totes les setmanes. Aquell canvi els va fer replantejar-se el nom del grup i, després de molt pensar, van deci-dir girar les síl·labes de Montgat, d’aquesta manera varen sorgir els Gatmons. Es van convertir en el grup “oficial” dels diumenges

a la tarda del Restaurant La Donzella, de Ba-dalona. Tot i així, a poc a poc, els integrants del grup varen anar guardant els seus instru-ments dins les seves fundes. “La mili, la feina, la parella...” En Joaquim i en Josep recorden com, a poc a poc, es van anar separant de la música. En Joaquim treballava de paleta i es va aficionar a l’esport, i en Josep va anar a treballar un taller mecànic de reparació de cotxes. Van perdre el contacte totalment amb en Toni Zapata. Fins fa tres anys, que van decidir buscar-lo. I no van fer cap recer-ca a Google, ni a Facebook, sinó que es van plantar a Canyet i preguntant, primer, a un bar i a la mestressa d’una botiga de tota la vida després, amb qui a més van trobar co-neixences comunes, van materialitzar el seu desig, la seva il·lusió. “Els vaig apuntar el meu telèfon en un paper”, explica en Joaquim. Al cap d’uns dies, aquell conegut en comú amb la botiguera de Canyet, els va facilitar el telèfon d’en Toni Zapata. Els ulls d’en Joaquim i d’en Josep s’humitegen quan recorden aquella tro-bada. “Va ser una abraçada a tres, increïble, molt emocionant”. A continuació, en Joaquim i en Josep ens expliquen què va passar des-prés d’aquella trobada.

Des que tocàveu amb Els Eclipses, primer, i amb els Gatmons després, quina ha estat la vostra relació amb la música?Joaquim: Jo em vaig apartar totalment de la música, em vaig dedicar en cos i ànima a la feina de paleta i a l’esport, primer al futbol i després, als 40 anys, vaig començar amb l’atletisme d’ultrafons. A mitjans dels anys 90 vaig començar a fer classes de guitarra clàssica. Tenia la música en un racó de les meves golfes!Josep: En aquests 43 anys he tingut la música completament oblidada, fins al punt que ni la meva dona sabia que havia tocat en un grup de música!

Com se us va ocórrer tornar a ajuntar els Gatmons?Joaquim/Josep: Va ser una història molt curiosa. Nosaltres dos havíem mantingut l’amistat, però havíem perdut totalment el contacte amb en Toni Zapata. I un dia se’ns va ocórrer buscar-lo. Què se’n deu ha-ver fet? ens preguntàvem, i va ser així que vàrem anar fins al Canyadó per indagar on vivia i si hi havia manera de localitzar-lo. Després de preguntar en un bar, vam anar

Els Gatmons tornen a l’escenari després de 43 anysO la història d’una amistatEls Gatmons durant la seva actuació a la Festa Major d’aquest any. QUICO LLUCH

25

a parar a una botiga de queviures de tota la vida. Allà, en Joaquim va deixar el seu telèfon, i a través d’un conegut en comú, ens van fer arribar el telèfon d’en Toni. Và-rem quedar aquí a Alella, feia 43 anys que no l’havíem vist, i quan el vam veure pujar, vam saber que era ell! Ens vàrem fer una abraçada tots tres junts, va ser molt emoci-onant. Aleshores, vàrem venir aquí a casa i vam estar xerrant de com ens havien anat les coses i, quan ja ens vam haver posat a dia, en Toni ens va dir: I si desenfundem les guitarres?

I quina va ser la vostra resposta?Joaquim: Doncs que sí! Imagina’t, després de 43 anys! Que curiós, precisament en aquell moment en què jo estava fent classes de gui-tarra...Josep: Jo encara recordo la cara que va fer la meva dona quan li vaig dir que ens ajuntarí-em una altra vegada per tocar. Tuuuu??? En un grup de música??? No s’ho podia creure! Pensa que un cop jubilat, jo no tenia cap afició i, a més, tenia les mans molt fotudes, molta artrosi, i no saps com he millorat amb la pràc-tica dels acords!

I quins són els integrants actuals dels Gatmons?Joaquim/Josep: Doncs nosaltres dos, en Toni, és ell qui ens dirigeix, en Narcís Perich, que és un músic professional que un dia ens va venir a escoltar i ens va demanar si podia to-car amb nosaltres, tant li va agradar la nos-tra manera de fer... I en Carles Barnadas, a la bateria.

A on assageu? Joaquim/Josep: Tots els dissabtes al matí ens trobem a Can Lleonart, però després, entre setmana, tenim molta feina, en Toni ens posa molts deures! Molts acords per repassar, per millorar...

A part de l’edat, amb què són diferents els Gatmons d’avui amb els de fa 43 anys?Joaquim: Estem contents i, a través d’aquesta alegria, millorem cada dia i avancem. Fins i tot, potser ara ho fem millor que abans. Te-nim experiència i no tenim cap pressa, sentim que funciona, les coses flueixen! Ens sentim molt afortunats de gaudir d’aquest regal que ens ha donat la vida.Josep: Ara s’exigeix molt més! Els instru-

ments sonen millor, cal afinar molt! Les ga-nes de fer-ho bé són més intenses que abans. Pensa que jo toco a través de la oïda i dedico molt de temps a perfeccionar els acords...

Quants concerts heu fet? Joaquim/Josep: Fa 1 any que vàrem fer la pri-mera actuació al Casal, va ser molt emocio-nant, estava tot ple! Tenim més de 30 cançons memoritzades i en aquest últim any hem fet 4 concerts. A la Festa Major d’Alella, pensa que el públic ens en demanava més! Quins són els projectes de futur dels Gat-mons? Més concerts, la gravació d’un disc, potser?Joaquim: Ho tenim previst, i tant que sí! Jo crec en podrem treure un ben aviat. Nosaltres anem perfeccionant temes i quan en tinguem uns quants d’enllestits, potser traiem un disc. Mira què et dic, potser abans d’1 any!Josep: Nosaltres no sabem res, això ho mana el públic... De moment no anem a buscar més actuacions perquè ja vénen!

Tornaríeu enrere?Joaquim/Josep: Enrere?????? Noooo, de cap manera! Sempre endavant!

Josep Guàrdia i Quim Saiz davant la bonica premsa de raïm que presideix el menjador de la casa de Saiz

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

26

ALBA CÉSPEDESAntoni Garr iga i Gimferrer (Barce-lona, 22 de juliol de 1933), pèrit industri-al jubilat, fa més de trenta anys que viu a Alella i n’ha dedicat cinquanta al cinema amateur. Aquest ju-liol passat, Can Ma-nyé li va dedicar un cicle de cinema amb la projecció d’algu-nes de les seves pel-lícules.

Com es va iniciar en la producció cinematogràfica?Vam iniciar-ho a principis dels anys 60 com una distracció, començant amb el cinema d’animació. Ens passàvem les nits fent fo-togrames de retalls de paper, i va durar una bona temporada. Però com que la tècnica de l’animació va anar per una altra banda, després ens vam passar a les produccions d’imatge real, amb actors.

Quan diu vam, a qui es refereix?Jo sempre he fet cine amb un soci, en Jan Baca. Sempre hem treballat junts, perquè es pot fer cinema de manera individual, però sempre és millor formar un tàndem perquè cadascú aporta alguna cosa. Ell sempre ha portat més el tema del guió, sobretot últi-mament, i jo assumia més la filmació amb la càmera, i la direcció de tot el projecte.

I sempre curtmetratges?Sí, no tenim cap llargmetratge, perquè un llargmetratge és per projectar-lo en una sala de cinema i no teníem pressupost ni mitjans. Nosaltres fèiem pel·lícules que podien durar 25, 30 o 40 minuts com a molt. I així ens ha anat prou bé, la nostra filmografia s’estén en més de 60 pel·lícules!

Deuen haver tractat temàtiques molt diverses...Tenim pel·lícules amb crítica àcida en temes com l’habitatge, el terrorisme, el racisme...

i també hem tractat altres aspectes com la violència de gènere o l’eutanàsia. Els temes i trames sempre han estat pensats i per fer pensar. Però la realització d’una pel·lícula, tenint el tema i un esbós del guió, sempre depenia de si teníem els recursos suficients per fer-la.

Amb quins actors han pogut comptar en la seva filmografia?L’equip d’actors i actrius sempre han estat col·laboracions gratuïtes, i en els papers pro-tagonistes hem pogut comptar amb profes-sionals com l’Abel Folk, l’Enric Majó, l’Anna Sahun, en Juanjo Puigcorbé, l’Ernest Serra-hima, la Carme Elias, l’Àngels Poch... i molts altres. Nosaltres sempre hem fet cinema en català i anàvem a buscar actors i actrius de teatre en català per donar prestigi al cinema d’aquí.

I l’equip tècnic qui el formava?En Jan i jo bàsicament. Però en els últims anys s’havia ampliat notablement perquè teníem una persona que es dedicava al so directe, un tècnic per a la il·luminació, un compositor per a la banda sonora... això sí, sempre col·laboracions desinteressades!

La seva obra ha estat premiada?Sí, nosaltres vam anar a molts concursos dins de Catalunya, i també a Espanya, però

el més important sem-pre ha estat el certa-men anual de l’UNICA (Unió Internacional de Cinema Amateur). És un concurs que té força prestigi, amb un jurat composat per professionals i, de mica en mica, el nostre cine es va anar imposant. Esperaven la nostra pel·lícula, perquè cada any ens emportàvem meda-lla d’or o de plata. De l’UNICA hem guanyat 17 medalles d’or i 10 de plata.

Què en pensa del cinema que es fa avui en dia?Crec que el cinema, en general, està en una crisi molt forta, perquè la tècnica ha evolu-cionat tant que ho ha regirat tot. Els efectes especials s’han menjat els guions, tot són bu-fetades i trets, i això acaba esgotant, perquè les pel·lícules d’acció actuals acaben sent totes el mateix. El cinema independent vol ser el professional, amb molt pocs recursos, intentant explicar alguna història i fer sentir alguna cosa. Però crec que el cinema ama-teur ha quedat força esborrat.

27

CULTURA

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

“El cinema amateur ha quedat força esborrat”Entrevista a Antoni Garriga, cineasta

FILMOGRAFIA*Aquests i d’altres títols poden trobar-se en webs especialitzades a InternetMaternasis (1968)Sex (1970)Hàbitat (1971)L’home de la poma (1972)Blanc i negre (1974)Booum! (1978)Un casament (1990)Accident (1992)Cómo escribir cartas de amor (1997)Les germanes (2003)Hijab (2009)Nocturn (2011)

28

CULTURA

IMATGES DE LA FESTA MAJOR FOTOS: QUICO LLUCH

El multitudinari sopar de Festa Major, presidit pel campanar de l’església de Sant Feliu.

La baixada d’andròmines compta cada any amb més participació, tant pel que fa a nombre de vehicles com a la comitiva que els acompanyen.

29

Els més menuts a una hora i els adolescents a una altra troben en la fira la màxima diversió.

El sopar jove, una de les darreres incorporacions al programa.

Les activitats infantils mai no poden faltar a la Festa.

La canalla exhibeix orgullosa les seves creacions per al concurs de dibuix.

La tibada de llibant, una novetat de fa dos anys que gaudeix de cada cop més èxit.

La Guerra Guarra és símbol de diversió. Si hi participa en Sergi Moreno, també de rialles!

Peres farcides i ben guarnides!

No hi ha Festa Major si no hi ha gegants…

30

CULTURA

IMATGES DE LA FESTA DE LA VEREMA FOTOS: QUICO LLUCH

Un dels hereus durant la tallada de raïm a la Vinya Testimonial.

La plaça de l’Ajuntament habilitada com espai per sopar permet evitar aglomeracions a l’Hort de la Rectoria

3131

Una botifarra a la brasa ve molt de gust després d’anar a dormir tard i llevar-se d’hora.

El correfoc, un dels moments màgics de la Verema.

El conseller Felip Puig tasta pernil d’un dels estands de la Mostra Gastronòmica

Joan Pera llegeix el seu pregó

Mark Ullod va amenitzar l’acte d’inauguració de l’exposició Collita Pròpia

Els trabucaires no fallen mai a la seva cita amb la Festa de la Verema. (Foto: Marcos Agüero)

Alguns van trobar a faltar la Salseta del Poble Sec la nit de divendres, però tot aquell que ho va voler va poder ballar fins entrada la matinada.

L’Hort de la Rectoria ple de gom a gom.

32

Av. Sant Mateu, 5-9 · AlellaTel. 93 540 78 57www.hotelportadalella.es

Nova carta del restaurantMenú laborable a 15€Menú gourmet a 25€Menú maridatge DO Alella a 30€Menú degustació ànec a 35€Menú de grups a partir de 35€

BAR TERRASSA CHILL OUT AMB VISTES

NOVA CARTA CHILLOUT AMB GINTÒNICS, TAULES, TAPES...

3333

AGNÈS CÉSPEDES Un bon reguitzell de nens i nenes d’entre 3 i 13 anys van prendre part en la 17a edició del Concurs de Dibuix Infantil que organitza, any rere any, l’Associació de Dones Montserrat Roig d’Alella. 70 participants van prendre part en aquest acte que ja ha esdevingut una tradició dins la Festa Major de Sant Feliu. Nenes i nens van presentar molts dibuixos, amb visions infantils ben curioses i dignes de menció totes elles, d’en-tre les quals el jurat format per Rosa Barambio, catedràtica de Belles Arts i pintora, Sònia Palma, llicenciada en Belles Arts i Joan Maria Borrell, pintor amb estudis de pintura i escultura per l’escola Massana, en van destacar els següents, mereixedors dels diversos premis.

Petits artistes alellencs70 nens i nenes prenen part al concurs de dibuix de l’Associació de Dones Montserrat Roig

1r premi: Abril Bernocco

1r premi: Carlota Gómez

1r premi: Jaume Salvador

CATEGORIA A

CATEGORIA C

CATEGORIA B

2n premi: Max Ponsa

2n premi: Anna Parra

2n premi: Cristian Meius

3r premi: Caterina Terrado

PREMI ESPECIAL: Marc Senarega

3r premi: Paula Amador

3r premi: Martina Peñaranda

CULTURA

34

CULTURA

RAMON ANGLADAA l’entorn de les fabriquetes tèxtils de la Coma Fosca, va existir, des d’inicis del segle XX, un centre de manipulació de plomes que prepa-rava aquesta matèria primera per a la fabrica-ció de diversos productes. Entre tots ells van destacar els plomalls, indispensables aquella època per treure la pols i netejar les cases. Al llarg de tots aquests anys d’activitat, l’empre-sa va generar un munt de documentació tant de caràcter tècnic com la relacionada amb la seva mà d’obra. Aquest és, doncs, el fons documental de la Manipuladora de Plumas

Viuda Domingo Sanjuan, adquirit el passat mes de juliol per part de l’Ajuntament d’Alella.

Amb el canvi de propietat de l’última seu del centre de manipulació alellenc, aquest fons documental passava a córrer el risc de marxar de la població i ser venut de forma fragmentada. Tot es va encetar quan el Res-taurant Azahar comprava definitivament la petita casa de Can Segimon, última seu de la Manipuladora a Alella, amb tot el que aquesta contenia, documents inclosos. La ne-cessitat dels nous propietaris de desprendre’s de bona part d’aquest material era urgent per tal de poder dedicar els nous espais al seu negoci de restauració. A través de tèc-niques municipals, la notícia de la possible venda del fons documental arribava ben avi-at a la Regidoria de Cultura i a l’Alcaldia.

Les primeres ofertes de particulars, el propi interès municipal inicial i l’assesso-rament sol·licitat per tal de poder quantificar el valor de tot aquest patrimoni, va anar generant expectatives crei-xents entre els propietaris, que ja eren ben conscients que en podrien treure profit econòmic.

Davant d’aquesta situació, de la valoració po-sitiva de la qualitat d’una documentació que encara mantenia la seva integritat, i amb el re-cord d’experiències negatives protagonitzades per antics equips de govern -com és el cas de la pèrdua de l’antiga biblioteca de l’Escola Pia

d’Alella encara avui amb alguns volums amb el segell de l’escola presents a les llibreries de vell- el consistori va decidir tancar, d’una vegada per totes, la compra d’aquesta docu-mentació per 726 euros, IVA inclòs.

Tal com destaca Fede Salas, Regidor de Cultura i Festes, després de realitzar dues vi-

sites per inspeccionar aquest material, es va portar a terme l’adquisició, amb el principal objectiu de “recuperar, conservar i en un futur classificar, donar-li un destí i fer-ne difusió”. A falta d’una revisió a fons de tot aquest materi-al, des de la Regidoria de Cultura es destaca que un percentatge molt elevat dels documents són de caràcter laboral, com per exemple da-des econòmiques o filiacions a la seguretat so-cial, mentre que l’altre gran grup de documents es podria considerar de caràcter tècnic, com la classificació dels tipus de plomes existents o la manera de realitzar els plomalls. Després d’una primera anàlisi superficial del fons, s’ha pogut detectar la presència de patents de ma-quinària, algunes màquines creades expres-sament per la manipulació d’aquesta matèria primera, tot i que possiblement s’hagin produ-ït vendes d’aquesta tipologia de documents a particulars. Pel que sembla, aquestes patents i tots els elements relacionats amb les màqui-nes havien despertat cert interès entre col-

leccionistes i antiquaris.Tot i l’existència de mo-

biliari, maquinària, plomalls ja muntats o cartells, des del municipi no es va creure ne-cessària la seva adquisició principalment per la falta d’un espai permanent d’exposició i conservació. Un tema encara en estudi, ja que a dia d’avui no sembla clar el destí defini-tiu d’aquest fons. Dubtes més que raonables davant el de-sordre general, la inexistent gestió documental i les males condicions de magatzematge, temperatura i humitat de l’Ar-xiu Municipal d’Alella.

Després de la compra, ara s’obre un període de classificació i tractament documental; un cop acabat, es valorarà quin és el nivell de difusió que permetrà tot aquest material.

L’Ajuntament d’Alella adquireix el fons documental dels “Plumeros”Canvis en la propietat de l’habitatge que acollia l’antiga seu de l’empresa i el seu arxiu han possibilitat l’operació

L’ARXIU MUNICIPAL S’HA ENRIQUIT AMB AQUESTA VALUOSA COMPRA QUE HA COSTAT 726 EUROS

Carta de 1933 de la Nixon Packing, empresa texana especialista en pollastres, gallines, ous i galls d’indi, a la Viuda de Domingo San Juan en referència a un certificat de sanitat sol·licitat.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

3535

Què era la Manipuladora de Plumas?La Manipuladora de Plumas Viuda Domingo Sanjuan va ser una petita indústria que es de-dicava al tractament i transformació de plo-mes de diverses aus. Des d’Alella es prepara-va el material que es convertia en producte a Barcelona. Aquesta matèria primera, un cop tractada al centre de manipulació, era enviada a la factoria barcelonina de l’empresa, situ-ada al carrer Neptú de la Vila de Gràcia, on es realitzava l’acabat dels diferents productes comercialitzats. Entre tots ells van destacar els plomalls, avui pràcticament en desús. Les plomes de les mones de Pasqua, les de gran rigidesa per escriure amb tinta o les plomes tenyides per als rams de flors, varen ser altres dels productes fabricats.

La part de l’empresa instal·lada a Alella va ocupar inicialment el petit habitatge de Can Segimon i, més tard, un espai molt més ampli a la Riera Coma Fosca just per sobre d’una altra petita fabriqueta alellenca: Can Manyé.

Després de molts anys de funcionament, l’inici de l’activitat al poble es situaria entre 1915 i 1920, i d’haver superat el difícil període de la Guerra Civil, la Manipuladora cessava la seva activitat pels vols del 1983, novament instal·lada a Can Segimon.

El centre de manipulació alellenc va ser conegut ràpidament per tothom com els “Plu-

meros” i va arribar a donar feina a una cin-quantena de persones en els moments àlgids d’activitat. Tot dones pel que fa a les tasques de tractament de les plomes, mentre que els pocs homes es dedicaven a l’eliminació de re-sidus, especialment la canya de les plomes, i al transport setmanal del producte tractat cap a Barcelona.

Plomes que tenien un valor i una qualitat diversa depenent de la part del cos i l’animal de què provenien. Les principals eren les

d’oca, gallina i estruç, considerades les de més qualitat i que provenien de l’estranger.

Tot i parlar d’indústria, les tasques realit-zades eren majoritàriament manuals i molt properes a un treball artesanal. Depenent de les comandes i la matèria primera arribades des de Barcelona, l’activitat era més o menys frenètica. Aquestes feines anaven des de tri-

ar, pesar, tallar i rentar les plomes fins a en-colar-les i tenyir-les. Cristina Armengol, del Centre de Recerca Històrica d’Alella Cerquem les Arrels, descriu a la perfecció dins del llibre Recordant. Alella en el temps tasques com el procés de tint de les plomes: “Les plomes d’es-truç eren les úniques que no es tenyien en cap ocasió. La resta, en canvi, podien adoptar les tonalitats més vives després d’haver passat pels dipòsits de plom del pati. La caldera, feta d’aram, escalfava l’aigua fins els 80, 90 o 95º C. Quan era calenta s’abocava en tres cubelles de plom, únic material que resistia la corrosió dels àcids emprats en el procés de tintura, jun-tament amb el tint utilitzat, que habitualment era l’anilina. Cada tipus de ploma requeria un tractament específic”.

Els plomalls preparats per enviar a la fac-toria es diferenciaven en diverses categori-es com superior primera, superior segona o suprema pel que fa a les de qualitat màxima. Categories que marcaven el preu definitiu del producte.

Amb una jornada de vuit del matí fins a les set de la tarda, amb una llarga pausa al mig-dia per dinar i atendre els marits, la veritable ànima de la Manipuladora varen ser les seves treballadores, malgrat les dures condicions de treball, la convivència diària amb productes nocius i els jornals reduïts.

“ELS PLUMEROS” VA ARRIBAR A DONAR FEINA A UNA CINQUANTENA DE PERSONES EN ELS MOMENTS ÀLGIDS D’ACTIVITAT

Plànol de 1926 d’una màquina de vapor pel tractament de plomes de l’empresa d’enginyeria W.J Fraser & Co. Ltd (Dagenham, Essex).

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

36

37

SIGRID GUILLEM / FOTO: JORDI FARRÚSJordi Pujolràs (Girona, 1945) porta l’estima pel territori a la sang; un sentiment de pertinença que, per a ell, tots els catalans portem a l’ADN. President de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Alella, Pujolràs és el responsable de que es constituís la representació territorial d’aquesta Societat al poble el 2012, que actualment suma cent-vint afiliats. Alellenc d’adopció, la seva trajectòria professional revela un expert del món del vi i el comerç: primer per estar divuit anys exercint d’enòleg a l’Alella Vinícola i, després, per ser secretari del Consell Regulador del Vi i pre-sident del Comitè de Tast. Sempre vinculat a l’àmbit de l’alimentació, va treballar també a Sal Costa, en una multinacional francesa i en una empresa de distribució. Retirat del món professional, segueix en actiu en el sector tot oferint xerrades i cursos de tast, i col·labora amb la revista Papers de Vi. Inquiet i curiós de mena, té el seu bloc, on escriu sobre vi i gastronomia i que, segons ell, va començar com un repte personal i d’exercici estilístic, tenint com a referent la prosa de Josep Pla que tant li agrada. Compartir conversa amb en Jordi Pujolràs és tenir el privilegi de saber-se davant un mestre, pel bagatge cultural que despunta i la persona que es dóna a conèixer, rica en pensament i recorregut vital.

Proper, dialogant i humil, Pujolràs està convençut que s’assolirà la independència democràtica de Catalunya, i de la bona feina i del sistema de funcionament de l’ANC, que actua com un lobby o grup de pressió, “però potser no amb la rapidesa que caldria. Primer s’han de crear les estructures d’Estat, com diu en Mas. Ara només ens falta la hisenda pública, la resta ja les tenim i amb capacitat de gestionar-les bé”, comenta.

“L’Assemblea Nacional és una societat transversal, no es demana afiliació politica als socis, interessa només que lluitis per la independència nacional i que siguis demòcrata, per assolir-la sense la força. Funcionem assembleàriament: cada poble té la seva territorial i aquestes s’organitzen en comarcals, i un cop al mes ens trobem en assemblea”, explica.

Descendent d’una nissaga de distribuidors de vins gironins, Pujol-ràs es va traslladar a Barcelona de jove per estudiar a l’Escola Superior d’Agricultura, on es va diplomar com a pèrit agrícola especialista en viticultura i enologia. Després, es treuria la diplomatura en tast de vins per l’Institut Du Vin de l’Universitat de Bordeus. “Llavors no existia prò-piament la carrera d’enologia i la formació en tast; t’havies d’espavilar pel teu compte. Però teníem la gran sort que abans d’acabar la carrera ja et venien a buscar”, esmena.

L’any 1967 Pujolràs va entrar a treballar d’enòleg a l’Alella Vinícola, iniciant una llarga etapa professional de divuit anys en què, a més de les funcions pròpies d’enòleg, va estar “impulsant l’exportació de vins al nord d’Europa i tot Centre-Amèrica aprofitant la xarxa de catalans que havien fet les Amèriques, com ara els distribuidors d’aliments més importants a Panamà, que eren gent de l’Havana amb avantpassats ori-ginaris d’aquí. El sentiment catalanista el portem a la sang i l’estimació per la terra a l’ADN: anaves amb un vi català i et deien “passi, passi”. Vaig conèixer molta gent de moltes cultures i això és bonic”.

Precisament, Pujolràs explica que “quan exportava vins, en Mas era un nano jove que treballava en comerç exterior a la Generalitat. I quan feiem presentacions de vins catalans a països europeus l’enviaven

a ell perquè parlava idiomes –quin politic espanyol parla idiomes en una Europa Unida? Cap ni un! He viatjat amb ell: un tio fantàstic, molt prudent i molt intel·ligent, però no s’atrevia a portar Catalunya cap a la independència, i d’aquí el paper de l’ANC que fa de lobby”.

Pujolràs recorda la seva adaptació a Alella com “divertida”: “Jo venia de la ciutat i tenia un aspecte diferent, anava amb grenyes”. Va llogar una habitació a l’avui desaparegut El Niu: “tenia un equip estereofònic que em van deixar posar a l’habitació i escoltava jazz”, reviu amb espurnes als ulls. “Em deien “el químic” perquè duia bata blanca a la feina”, comenta somrient. De l’Alella que el va rebre, Pujolràs ens remet a “un poble amb els carrers per asfaltar, sense clavegueram ni enllumenat public; aquest es va començar a posar quan jo hi era... No hi havia urbanitzacions i anar a Barcelona era un viatge, doncs no hi havia autopista“.

El 1984 Pujolràs pren també el càrrec de gerent de l’Alella Vinícola, que deixa un any després perquè no comparteix el canvi estratègic que l’Assemblea de socis constituents de la Cooperativa decideix empendre, i que implica deixar de produir vins de criança per vins joves: “Per a mi era i ha estat un error estratègic tremend –es va haver de vendre la cooperativa- i com que no ho compartia i no hi vaig voler participar,

vaig marxar. Era una casa que havia fet vins de criança i que en veníem tota la producció –tota, fins l’última ampolla!- i amb una marca, el Marfil, reconeguda arreu i que exportàvem a pràcticament tots els continents. A més, es va cometre l’error de fer vins blancs joves sense la maquinària adequada”.

Gran afeccionat al jazz, Pujolràs té a casa cinc mil discs d’aquest gènere musical que va començar a comprar als setze anys. El jazz va ser precisament per a ell una sentida desco-berta que, al llarg dels anys, ha madurat en un profund coneixement del gènere i en una

passió arrelada a la seva persona. Partidari de la “cuina d’harmonia” –“el vi i el menjar no s’han de tapar l’un a l’altre”–, amenitza també els seus àpats diaris amb música de jazz i en fa així el seu petit gran plaer diari, un ritual per als sentits.

La sala Jamboree perviu en el record de la seva etapa de joventut a Barcelona: “estalviava per anar-hi a les tardes amb altres estudiants i podia conversar amb els músics, fins i tot et deixaven tocar. Va ser on vaig aprendre més de com escoltar el jazz, què trobar-hi”. I Pujolràs hi va trobar expressió i llibertat. “Lo maco del jazz és la improvització. L’artista s’expressa amb total llibertat”. També li agrada la percussió i toca el tambor africà o djembe.

Amb una gran cultura enogastronòmica, Pujolràs sent predilecció per la cuina tradicional que té cura de l’estacionalitat dels productes. I es lamenta que actualment hi hagi “moltes casas de comidas” que bus-quen atipar a la gent, i pocs restaurants –en el sentit primigeni del terme “restaurar”– als quals normalment hi va la gent que no té molta gana”.Tot i que la crisi econòmica ha condicionat els hàbits de consum del vi –“la gent consumeix menys vi fora de casa”–, “avui hi ha més cultura de vi: la gent hi enten més, l’aprecia més; el vi ha passat a ser la part intel·lectual d’un àpat”, sentencia Pujolràs. Ell mateix tria primer el vi i després el menjar que millor hi lliga. Extrec del seu bloc: “(...) El vi forma part de la gastronomia del lloc, les vinyes formen part del pai-satge i lo que mengem sempre és el paisatge del territori més o menys cuit” (“De varietats i etiquetes”).

Jordi PujolràsPresident de l’ANC a Alella i enòleg de llarg recorregut

“Vendre vi és vendre il·lusió” per aquest expert en viticul-tura i enologia, avui decidit a participar de forma activa per la independència democràtica de Catalunya tot adoptant la mateixa màxima.

PERSONATGE

38

Colòmbia ha estat el país on aquest juliol s’han fet les estades solidàries organitzades per l’Ajuntament d’Alella amb l’Associació Cata-lana per la Pau (ACP). I nosaltres, la Marta i en Marc, els que hem tingut la sort d’haver estat seleccionats per viure aquesta experiència. L’objectiu d’aquestes beques que atorga l’Ajun-tament és conèixer la cooperació al desenvo-lupament a mans d’una ONG i, en tornar, fer difusió de la realitat que hem vist. Però aquest any, fruit del programa Càmera en mà d’ACP, l’estada s’ha completat amb l’enregistrament de material audiovisual per elaborar dues càpsules en format vídeo, una sobre la feina dels acompanyants internacionals i l’altra al voltant de la importància de l’associacionisme camperol colombià. Tot un repte!

El dia 3 de juliol varem aterrar a Bogotà. Tots dos hi havíem estat, però participar en aquest projecte ens ha fet conèixer un país en conflicte i ens ha fet viure’l d’una altra manera, enriquidora i dura alhora. La Colòmbia actual té moltes cares diferents, fruit de la diversitat geogràfica i d’una guerra civil silenciada, però evident i de gran complexitat. Hi ha diversos actors, entre els principals, el propi Estat, go-vernat per la dreta; la guerrilla, amb la facció més coneguda i nombrosa de les FARC–EP o l’ELN; el paramilitars, grups il·legals d’extre-ma dreta que duen a terme tot tipus d’activitats il·lícites massa sovint encobertes pel govern; i, finalment, diferents grups de narcotraficants que, en menor mesura, també juguen un pa-per important en el conflicte intern colombià. Tot plegat configura un entramat d’interessos difícil de resoldre: tots volen el control del po-der i utilitzen la manipulació, la coacció i la violència sense cap mirament. La situació no sembla tenir un horitzó de pau a curt termini, tot i que actualment hi ha oberta una taula

de negociació entre el govern i les FARC a La Habana, Cuba, per cercar un pacte que doni estabilitat al país. Sembla un bon principi, però són molts els serrells que cal pentinar. L’Estat no fa res davant les atrocitats comeses pels paramilitars, amb els que comparteix una certa base ideològica, i això dificulta les nego-ciacions, ja que les FARC reclamen que se’ls condemni igual que se’ls jutja a ells pels seus crims, que també son incomptables. De fet, una de les reivindicacions de les associacions de Drets Humans a Colòmbia és aconseguir que es jutgi el propi Estat colombià per les constants violacions dels Drets Humans que comet el seu exèrcit, però això és molt difícil perquè la llei no ho permet.

Cinquanta anys de maltractamentMentrestant, els camperols fa temps que s’es-tan organitzant i proposen diferents actuaci-ons per tal de recuperar les terres, actuar-hi amb respecte i desenvolupar-hi projectes que reverteixin a les pròpies comunitats. Recor-dem que la complexitat de la situació afecta especialment les zones rurals on el conflicte armat i la violació dels Drets Humans porta més de cinquanta anys maltractant la pobla-ció camperola, indefensa davant la situació. Habiten i cultiven una terra disputada pels grups esmentats i per les multinacionals, per les seves riqueses naturals -sobretot or, aigua i

petroli-, per la seva situació estratègica com a corredors de droga o per ser bons amagatalls. L’altra cara de la moneda són les ciutats on els problemes del camp és veuen i viuen llunyans. Tot i així no queden exemptes d’una massa de població pobríssima desplaçada, sense feina i vivint en situació més que precària, això sí, als barris del sud, lluny del nord enreixat, vigilat i hiperprotegit. La classe mitjana quasi bé no existeix.

En aquesta increïble, adolorida i contras-tada Colòmbia vàrem ser fantàsticament acollits pels cooperants voluntaris d’IAP.

Aquest any, Colòmbia!

SOLIDARIS

Text i fotos: Marta Rafa / Marc Viladecans

En Marc i la Marta amb membres de IAP al Cerro de Montserrate, a Bogotà.

Per les deficients carreteres rurals només circulen vehicles tot terreny, sempre carregats de persones i mercaderies i sense cap tipus de mesura de seguretat.

Uns ciutadans reivindiquen una associació en contra dels crims comesos per l’Estat colombià.

39

Internacional Action for Peace és una petita ONG, dins d’ACP, amb seu a Barcelona, que es dedica a l’acompanyament internacional, principalment donant suport a les organitza-cions camperoles davant de les agressions i vulneracions dels Drets Humans que pateixen els seus líders i membres, sobretot per part de les forces de l’Estat, que els acusa injus-tament de tenir nexes amb la guerrilla i els tracta de terroristes, dificultant i, a vegades fins i tot, destruint la seva feina. A través de les explicacions dels cooperants, les entrevistes i alguns desplaçaments a regió, se’ns va fer més que evident que en aquest context polític, econòmic i social, l’associacionisme camperol pren una importància cabdal; que unir-se i or-ganitzar-se és l’única manera de defensar-se i d’aconseguir canvis i millores. Hi ha zones del país on no hi ha escoles, ni hospitals, ni poli-cia, ni tan sols carreteres, amb tot el que això comporta. La presència de l’Estat es redueix a un destacament militar que, armat fins les dents, controla la vida dels veïnats i el trànsit de les vies, tractant cordialment a tothom com

a possible enemic. Les associacions reclamen la construcció de les infraestructures bàsi-ques, però l’Estat no només no atén les petici-ons sinó que les agredeix de forma continuada acusant falsament, amenaçant, empresonant i, fins i tot si cal, fent desaparèixer persones, fet que fomenta l’aparició de grups revolucio-naris i alimenta la durada del conflicte. Està clar que si de qui t’has de protegir és del propi Estat, és que alguna cosa no va gens bé.

Situació críticaLa situació entre govern i camperols, aquest juliol, va arribar a un dels moments més crítics dels darrers anys. Farts d’intentar establir diàleg amb el govern sense èxit, els

camperols es van alçar, van tallar les carre-teres al Catatumbo, una zona fronterera amb Veneçuela, per exigir negociacions que, de moment, s’han pagat amb la mort de quatre d’ells a mans de l’exèrcit. El 19 d’agost hi va haver una aturada general, però la situació no ha millorat massa des de llavors.

Malauradament, el nostre visat de turista

i la perillosa situació no va permetre que ens acostéssim a la zona, però hem pogut viure en primera persona, a altres llocs del país, la feina titànica i convençuda que fan les associ-acions de camperols i les moltes organitzaci-ons de voluntaris colombians i internacionals que lluiten per la defensa dels Drets Humans i que participen en tasques socials i humani-tàries. I és clar, hem pogut seguir la tasca que fan els cooperants d’IAP. L’acompanyament internacional intenta, com diu el seu nom, que a través de la presència d’un organisme inter-nacional, bé al costat de persones concretes, bé en actes determinats, es preservin drets bàsics com el de la vida, el de la lliure de circu-lació, el d’assemblea o el de la llibertat. Sembla increïble, oi? Sí, a nosaltres també ens va sor-prendre que encara hi haguessin detencions, desaparicions, amenaces als implicats i a les famílies pel sol fet de pertànyer o ser acusat de pertànyer a una associació. El cooperant té l’avantatge, per ser estranger i pertànyer a una organització, de ser molt més respectat i escoltat que qualsevol nadiu, és per això que la seva tasca passa per buscar sempre una entesa i una alternativa dialogada a les armes.

La necessària difusióDe nou a Catalunya, comença la difusió. La pri-mera cita serà el 16 de novembre a Can Lleonart a les 18h, on explicarem la nostra experiència amb més detall i on hi esteu tots convidats. Més endavant presentarem els vídeos i anirem creant alguns esdeveniments per compartir algunes històries i pensaments sobre un país enorme, preciós, divers, riquíssim, de gent generosa i op-timista, però ferit per la violència i els interessos de poder indiscriminats que és Colòmbia.

SOLIDARIS

Manifestació a Barrancabermeja. És habitual que els colombians implicats en els processos de pau llueixin lemes reivindicatius en tot tipus d’objectes personals.

Un carrer caòtic del centre de Bogotà.

Manifestació d’estudiants a Bogotà per recolzar la situació dels Camperols al Catatumbo.

Entrevistant un camperol en una vereda del Tolima, zona rural al sud de la capital.

RAMON ANGLADAEl Juliol de 1938 sis soldats ale-llencs de les lleves dels anys 1922, 1923 i 1924 que formaven part del mateix batalló d’obres i fortifica-cions, varen establir correspon-dència amb l’aleshores Alcalde-President d’Alella, Antoni Pujadas i Nirell. L’objectiu era ben clar, demanar-li que intercedís davant de les autoritats militars per acon-seguir un retorn a casa definitiu o, si més no, un permís temporal per tal de poder conrear la terra i recol·lectar collites. Tres varen ser les missives enviades en tot aquest procés. A la primera carta, transmetien a en Pujadas els prin-cipals motius de la seva petició. Al-tres soldats de les mateixes lleves, destinats a obres i fortificacions, i que en els seus respectius pobles d’origen feien de pagesos, ja havien aconseguit tornar a casa temporal-ment per treballar la terra, gràcies a les gestions realitzades des dels seus respectius ajuntaments.

La seva petició deixava trasllu-ir una certa recança per la situació que es vivia tant al front com a Ale-lla, amb uns camps cada vegada menys pro-ductius. Un retorn que, consideraven, seria en benefici propi, però també del municipi:

“Benvolgut company, salut vos desitgem com la nostra és bona a la present. Ens diri-gim a vos per demanar-vos que, com a alcal-de del poble, vos interesseu perquè com en altres pobles els que pertanyen a les lleves dels anys 1922-23-24 i d’ofici pagès, si el po-ble els necessita per les feines de recol·lecció de fruites o cereals, o per sembrar, i ho sol-licita, són retornats a llurs cases, sinó en definitiu, amb permís temporal. No podem ignorar que tots fem falta a casa, puig tots hem deixat dones soles, que no només es perden les viandes sinó que, per altra part, no poden vigilar-ho i els ho roben tot. Nos-altres creiem que no solament fem falta a casa, sinó que de poder tornar, encara que fos temporalment, seria en benefici del po-

ble, puig som sis que treballarem i per tant produiríem”

La missiva signada per Agustí Fibla, Sebas-tià Nolla, Jaume Viñallonga, Agustí Sin, An-dreu Pijoan i Pere Serdà es tancava demanant la mediació urgent de l’Ajuntament d’Alella i, si

calgués, la del Sindicat Agrícola del qual tots sis n’eren membres. Cal destacar que en les dues cartes enviades des del front de guerra,

Andreu Pijoan signa amb el seu nom i l’empremta digital, mentre que els altres cinc es limiten a signar. Des-coneixem si aquest soldat sabia escriure o va ser algun dels seus companys qui va fer-ho per ell.

La confiança en l’Alcalde Puja-das, que havia de remetre una car-ta reclamant el retorn dels page-sos alellencs al Tinent Coronel cap del 2on sector, base 8ena, batalló d’obres i fortificacions, era abso-luta. I no s’equivocaven pas ja que el 19 de juliol de 1938 rebien carta mecanografiada de Pujadas on se’ls informava que ja s’havien re-alitzat els tràmits que sol·licitaven:

“Companys, rebuda la vostra lletra de la del corrent en la que veig esteu bé de salut, lo que cele-bro. Referent a lo que em demaneu us assabento que avui mateix he tirat al correu una instancia dirigi-da al vostre Jefe, tal com indiqueu, en la que exposo la necessitat de braços per a procedir a la collita dels diferents fruits que se recol-lecten en aquest terme municipal, i acabo demanant us concedeixi el corresponent permís per anar a

les vostres llars amb el fi de poder treballar en les feines del camp, cosa tan necessària en les actuals circumstàncies. Desitjo tin-gueu sort en la demanda aquesta, en la qual, com ja he dit, exposo la necessitat d’homes en el camp. Veurem com anirà. Us desitjo salut i sort, el vostre company i amic del que ja sabeu podeu disposar”

Els soldats remetien una última carta a l’Alcalde Antoni Pujadas per informar-lo que ja sabien que les gestions pel seu retorn a casa havien començat. A més dels corresponents agraïments, s’insistia en que el seu retorn era “tan necessari per a nosaltres i per al poble en general”. Finalment, s’aprofitava també per fer una recomanació de cara a l’enviament de futures cartes a la Inspección General de Ingenieros. Si es volia tenir la seguretat que arribés la carta, molt millor si l’adreça del seu batalló anava escrita en castellà.

ELS ANYS TRÀGICS

EN MEMÒRIA DELS ALELLENCS REPRESALIATS PEL FRANQUISME

40

Carta d’agraïment dels soldats alellencs a l’Alcalde Pujadas per les gestions realitzades per tal d’aconseguir el seu retorn cap al poble. Juliol de 1938.

Company Antoni Pujadas Nirell, volem tornar a casa!

AMA

LA FALTA DE MÀ D’OBRA AGRÍCOLA A LA REREGUARDA REPRESENTÀ UN GREU PROBLEMA PER A LA CATALUNYA REPUBLICANA

41

ELS ANYS TRÀGICS

Ferms al frontTot i la petició realitzada per la corporació municipal de la mà de l’Alcalde Antoni Pu-jadas, cap del sis pagesos alellencs va poder tornar a casa abans de la finalització de la guerra. Almenys així ho indica la documen-tació localitzada i consultada fins a dia d’avui. D’aquests sis soldats només en varen tornar quatre, ja que els altres dos varen morir a les acaballes del conflicte bèl·lic. I és precisa-ment d’aquests que n’hem pogut reconstruir la història gràcies a l’ajuda i la memòria de les seves famílies.

Agustí Sin Castells i Jaume Viñallonga Co-mas són dos dels protagonistes d’aquesta his-tòria que varen perdre la vida al front. L’Agus-tí Sin vivia al carrer Verdaguer, cantonada amb la Riera, a un habitatge a què s’accedia per una petita porta que en l’actualitat encara es conserva, i estava casat amb la Francisca Martínez Serrat. A més de ser membre del Sindicat Agrícola, tenia certa vinculació amb Esquerra Republicana de Catalunya. Pel que fa a la seva feina al camp, conreava les terres de Can Torras mentre la seva dona formava part del servei de la casa. Va formar part de les tropes republicanes que varen lluitar a

la Batalla de l’Ebre, on va morir. Els famili-ars de l’Agustí encara recorden com la seva muller, la Francisca Martínez, parlava amb

recança de la mort del seu marit en aquesta cruenta batalla que va marcar el destí de la Catalunya republicana. La data de la seva mort no sembla gens clara i estaria entre la matinada del 25 de juliol de 1938 i el vespre del 16 de novembre de 1938, dates oficials de l’inici i final de l’enfrontament a l’Ebre. Aquest soldat va morir sense poder conèixer el seu fill, nascut el juny de 1938. Un fill, l’Agustí Sin Martínez, que es va dedicar professionalment a la conducció d’autobusos i que va ser ben conegut i estimat a la població.

Menys dades coneixem del Jaume Viñallon-ga Comas. No sabem, per exemple, a quin front va morir ni la data en què això es va produir.

Jaume Viñallonga estava casat amb la Maria Al-banell i va tenir dues filles, la Maria i la Montser-rat, i un fill que va morir quan era petit. Aquesta família que va arribar de Montornès del Vallès pels vols de 1929, va viure al Torrent Vallbona just al primer barri passat el carrer Sant Antoni. La seva família creu que quan va morir deuria tenir entre trenta-dos i trenta-cinc anys.

Cap de les dues famílies coneixia l’exis-tència d’aquest creuament de cartes entre els soldats i l’Alcalde d’Alella per tal de poder marxar provisionalment o definitiva de l’hor-ror de la guerra. Malauradament l’Agustí i el Jaume no van poder tornar cap Alella, però reconstruir la seva història és un petit reco-neixement a la seva valentia.

Si els nostres lectors/res coneixen més da-des dels alellencs protagonistes d’aquest article, preguem es posin en contacte amb nosaltres per tal de seguir reconstruint aquest petit fragment de la nostra història:

revista.alella@gmail.comcerquemlesarrels@gmail.com

AGUSTÍ SIN I JAUME VIÑALLONGA FOREN DOS DELS PROTAGONISTES D’AQUEST INTERCANVI EPISTOLAR

Jaume Viñallonga Comas. Agustí Sin Castells.

FAM

ÍLIA

SIN

FAM

ÍLIA

VIÑ

ALLO

NG

A

42

ACTUALITATPremsa Comarcal

Menys accidents de motocicleta, prioritat del Servei Català de Trànsit (SCT)

RedaccióBarcelona

27 morts ocupants

Perfil de l’accidentalitat de dues rodes

homes

31-40 51-60

sortides de viacol·lisions amb un altre vehicle

casc

L’SCT posa en marxa campanyes específiques per millorar la seguretat dels motoristes

Campanya per millorar la visibilitat dels motoristes

“Millor que et vegin”

A Catalunya, hi ha un milió de vehicles que no han passat la ITV.

L’envelliment del parc mòbil de Cata-

lunya derivat de la crisi econòmica així

com l’increment dels vehicles que circu-len sense la ITV (Inspecció Tècnica de Vehicles) en regla té efectes direc-

tes sobre la seguretat viària. L’SCT ha

volgut posar fil a l’agulla per solucionar

aquesta problemàtica que suposa un

increment del risc d’accidents i durant

el mes d’octubre enviarà avisos per

escrit als conductors que no tinguin la

ITV regularitzada. A partir del mes de novembre l’SCT ja començarà a sanci-onar els vehicles detectats que circulin

sense la ITV al dia, a través dels lectors

de matrícula instal·lats a la xarxa viària

catalana.

Balanç positiu de la sinistralitat viària a Catalunya durant els mesos d’estiu

Des de que l’SCT disposa de dades de sinistralitat oficials, aquest ha estat el millor estiu pel que respecte al nom-bre de víctimes mortals i ferits greus registrats.

Entre el 21 de juny i el 31 d’agost, s’han produït 34 accidents mortals i 35 morts; un 8% menys que en el mateix període del 2012. La tendència reductora també és manté en el global de l’any 2013 atès que des de l’1 de ge-ner fins al 31 d’agost hi ha hagut un 30,1% menys de víctimes mortals que l’any passat.

La sinistralitat en el període d’estiu s’ha concrentrat sobre tot en vies de la de-marcació de Barcelona, amb un 68% del total de víctimes mortals. Pel que fa a la tipologia dels accidents, les col-lisions frontals, les sortides de via i les col·lisions per encalç han suposat prop del 68,6% dels morts en sinistres de trànsit durant l’estiu.

L’SCT SANCIONARÀ

A PARTIR DE NOVEMBRE

PER CIRCULAR SENSE

LA ITV EN REGLA

L’SC

T ha

inic

iat u

na c

ampa

nya

per f

omen

tar l

’ús

dels

adh

esiu

s re

flec

tors

en

el c

asc.

Els

Mos

sos

d’Es

quad

ra e

ls d

istr

ibue

ixen

en

els

cont

rols

PR

EMO

T.

Díptic de la campanya “Millor que et vegin”, que té com a objectiu fomentar l’ús dels reflectors en el casc dels motoristes.

MAGAZÍN

43

Eudald Serra Fa unes setmanes enrere l’INCAVI, l’Institut Català de la Vinya i el Vi, feia pública la dada que el 66% del vi que es consumeix als restau-rants del país no és elaborat a Catalunya. O el que és el mateix, de cada tres ampolles venudes només una pertany a alguna denominació d’origen catalana.

És evident que aquestes xi-fres són relativament positives si les comparem amb les de finals del 2011, quan una de cada quatre ampolles perta-nyia a un elaborador català, la qual cosa vol dir que només un 25% del vi que es consumia als restaurants de casa nostra ara fa dos anys era fet aquí.

Aquests números per un país com el nostre, amb tanta tradició vinícola i amb dotze denominacions d’origen re-conegudes, i amb uns vins i elaboradors cada vegada re-coneguts a nivell mundial, són realment pobres.

Segurament si aquestes da-des les exportéssim als restau-rants i botigues de tota la zona DO Alella, els percentatges en-cara serien més decebedors.

Potser algú creurà que aquesta reflexió és excessivament localista, i que el vi, com moltes altres coses a la vida, és universal. Que és bo eixamplar mires, no quedar-se amb uns productes molt determinats i que cal tastar i gaudir del bon vi que es fa arreu del món.

Sovint però alguns dels qui defensen aquest punt de vista són els que menys pre-diquen amb l’exemple i quan van a un restau-

rant amb prou feines es mouen entre un parell de DO, i fins i tot de marques en concret.

(Això també passa a la política. N’hi ha que com més universals i ciutadans del món diuen que són, en realitat prediquen un naci-

onalisme encobert més exacerbat).Però tornant a la qüestió, no crec que de-

fensar i promocionar el consum del vi fet a Catalunya, i en particular a Alella, sigui incom-patible amb estar obert a la resta de vins. Es tracta d’una mica més d’autoestima per part dels consumidors i en certa manera també d’alguns restauradors. I d’altra banda, caldria una millor entesa entre aquests últims i els distribuïdors i elaboradors.

No dic amb això que en els últims anys no s’hagin fet esforços des de totes les parts implicades. La tendència ens indica que la situació està canviant, però potser no tant de pressa com voldríem, o bé perquè fa uns

anys enrere havíem tocat fons en aquest sentit.

De tota manera, encara fa mal als ulls, i també al cor, veure la carta de vins d’alguns restaurants del país, i del Ma-resme en especial, on s’exhi-beixen i es promocionen més alguns vins d’altres zones que no pas els fets aquí.

Aquest fet seria impensa-ble no només en regions vi-nícoles de fora amb molt de renom com ara Burdeus, la Borgonya, la Rioja o Ribera del Duero, sinó també en al-tres zones amb molta menys tradició que la nostra.

Gairebé a tot arreu, el vi de la casa és de la terra, i a la car-ta hi figuren un bon nombre de productes de la zona. Una premissa que nosaltres encara no tenim assumida del tot.

Som un país, passa amb el vi però també amb d’altres coses més, on sovint apreciem

més el de fora que el de casa, i on ens costa adonar-nos-en que els nostres vins i elabo-radors són més reconeguts a l’exterior que entre els seus conciutadans.

Estic convençut, com deia abans, que això està canviant, i que cada cop hi ha més cons-ciència sobre el tema, però les estadístiques, encara que alguns diguin que són massa fre-des, són les que són i indiquen que encara queda molt de camí per recórrer.

TASQUES DIPLOMÀTIQUES

Autoestima

alellaSubscriu-te!Per només 16€ a l’any rebràs la revista Alella a casa tevaEntra a www.revistaalella.cat/subscripcio o truca’ns al 608 88 47 99 (tardes)

Vols estar assabentat de tot el que passa a Alella?

Revista independent d’informació localrevistaalella

44

MAGAZÍN

Can Pallissó

LES CASES DE LA RIERA

Jordi Ribas A menys que els primers propietaris fossin els Gurri, els primers de què tenim notícia són els Flo. Hi trobem vivint a la casa en Josep Giralt i la seva esposa Rosa Flo Arenas, propietària de la finca, heretada d’una germana seva.

En Josep i la Rosa varen tenir una filla, que va morir jove, i un fill l’any 1900, en Josep Giralt Flo, que, tot i que feia de pagès i de paleta, li deien el Fusteret.

En Josep Giralt Flo es va casar amb l’Elvira Guillem Ramoneda, filla de Guils de Cerdanya, que havia passat un any a Le Bouget (França) no sabem perquè. Varen tenir una filla: la Maria. (Revista Alella nº 219)

En enviduar prou jove, en Josep es va tornar a casar i ho va fer amb la Victòria Romero Elena, amb la qual va tenir un fill, l’Antonio Giralt Romero.

Just acabada la guerra civil espanyola, l’Antonio, molt petit, recorda que acompanyat de la seva germana Maria i la seva veïna Angeleta Puig, anaven a Cal Marqués on hi havia tropes aquarterades. Hi acudien per-què, al migdia, els donaven un plat de macarrons italians per dinar, que els treia la gana.

L’any 1941, l’àvia Flo, extravertida i emprenedora, va vendre la casa a en Pepe Brutau Giralt, que hi va fer moltes reparacions fins a deixar-la com nova i, acabades les obres, hi va anar a viure amb la seva dona, la

Rosa Flo Arenas. La Maria i l’Antonio, germans nascuts a Can Pallissó.

La família Brutau. En Pepe, la Pepeta, en Josep, en Jaume i en Salvador. Encara naixeria en Daniel, uns anys més tard.

45

MAGAZÍNMAGAZÍN

Pepeta Font Ferrer i els seus quatre fills: en Josep, en Jaume, en Salvador i en Daniel. Hi varen viure fins l’any 1957.

Varen sofrir la tràgica mort d’en Jaume als vint i cinc anys, el dia 16 de novembre de 1961, a Gènova. Era pilot d’aviació i va patir un accident.

En Pepe Brutau Giralt va ser alcalde d’Alella del 1950 al 1964. L’any 1960, en Pepe va vendre la casa a l’entranyable Àngel Puigmal

Piera, agricultor, que hi va viure amb la seva esposa Nati Marrugat Vila i els seus fills l’Antònia, l’Angel i la Montse que, en casar-se, varen marxar de casa.

Recentment, l’Àngel ens ha deixat per sempre i, actualment, a la casa hi viu la seva vídua que l’enyora profundament.

NOTA CURIOSAAllà on acaba l’illa Cosialls, a la part nord, on actualment hi ha l’òptica, es pot notar que l’edifici no acaba de forma quadrada, com seria lògic, sinó que insinua una corba.

Allà començava l’entrada i acabava la vorera, que més amunt continuava fins el pas de cal Noiasso.

Aquesta forma la trobem en molts edificis vells, i era donada als edificis per facilitar l’entrada de carruatges a les cases, i en aquest cas concret, al pati de Can Pallissó. Tal com va quedar després de l’obra que hi va fer en Pepe Brutau, era el lloc adient perquè junt amb els seus fills confeccionés l’altar els dies en que hi havia processó al poble, costum força arrelada per allà els anys 40 i 50 del segle passat.

En aquesta foto es veu clarament el que dic en la NOTA CURIOSA: Les voreres (inacabades) del forn i l’òptica, el pas de can Pallissó, la vorera de Can Pallissó, el pas de Cal Noiasso, la vorera de la Farmàcia, el pas de Can Soldevila i la vorera fins a la bodega Jordana. Més amunt ja no n’hi havia. Foto del 1905 aprox. La riera està sense asfaltar i la carretera a l’altura de Can Calderó també.(La nena de la fotografia es la mare del qui això escriu)

Carte d’identité Carnet d’identificació francès del temps que va viure l’Elvira Guillem al poble de Le Bouget. Molt francesa la traducció “sui generis” que fa l’escrivent, de la toponímia i del cognom de l’Elvira. Interessant conèixer les belles faccions de l’Elvira, molt jove.

46

47

MAGAZÍN

La ciència del sexePere EstupinyàRandom House Mondadori. 2013

Òscar Pallarès T’agrada la ciència? I el sexe? Aquest és el teu llibre! Seguint el mètode científic, el químic Pere Estupinyà ha analitzat tota mena d’estudis, ha parlat amb fisi-òlegs, psicòlegs, antropòlegs, biòlegs i sociòlegs, ha entrevistat experts en hipersexualitat i en conductes sexuals de risc. Ha entrevistat asexuals, fetitxistes, dones multiorgàsmiques i anorgàsmiques i totes aquelles persones que ha cregut convenient amb l’objectiu d’aconseguir tota la informació necessària per explicar al lector què passa al nostre cervell quan pensem en, parlem de o practiquem sexe.

Cançons d’amor i de pluja*Sergi PàmiesQuaderns Crema, 2013

Carme Blasco Aquest llibre és un recull de contes clarament autobiogrà-fic. Està escrit amb molta tendresa i a la vegada amb un punt d’ironia. S’ha de llegir a poc i poc i fruir de cada paraula; és d’aquells llibres que sap greu que s’acabi. La temàtica dels contes és variada i en cada un d’ells l’autor et transporta a un estat d’ànim diferent, sempre, però, amb un somriure als llavis.

Dentro de la luzStandstill MBuenasuerte-PS2013

Albert AlabauPodria parlar durant dies sobre els Standstill i el que signifiquen per a mi, però prefereixo resumir-ho di-ent que és un grup en continua evolució artística disc a disc –potser menys que en anteriors oca-sions-, dels que et fan créixer com a oient i com a persona. No hi ha notes ni valoracions. Les ex-periències són íntimes i vitals. Si fossin britànics, potser els compararien amb els Pink Floyd. Però són d’aquí... Si tens pressa, aquest no és un disc per a tu. Si t’agrada gaudir intensament de tot el que et brinda la vida, però entens que això implica dedicar-hi temps, aleshores aquest disc està fet a la teva mida: seu, serveix-te un bon pansa blanca fresquet, relaxa’t, fes-lo rodar una vegada i una altra i... gaudeix. Sobretot gaudeix.

LLIBRES

DISC

Montse Donada Seguint la tradició, la nostra parròquia ha celebrat la festivitat del patró d’Alella, Sant Feliu, amb una Missa Solemne. La celebració ha estat presidida per Mons. Jaume Traserra, bisbe emèrit de Solsona, i concelebrada pel rector Mn. Josep Fàbregas, els exrectors de la parròquia Mn. Joan Barat i Mn. Guillem Brossa, així com l’exvicari Mn. Joan Déu i altres rectors i sacerdots de l’arxiprestat. Va assistir-hi una nombrosa representació de les autoritats del poble i un gran nombre de feligresos.

El passat mes de setembre, amb ocasió de les Festes de la Verema i en l’acte d’ober-tura, el nostre rector, Mn. Josep Fàbregas, va fer la benedicció del primer most, tot desit-jant a tot el poble unes festes ben reeixides

Hem iniciat ja la catequesi en els diver-sos nivells. S’han inscrit 35 nens i nenes. El curs ha començat amb la missa familiar del diumenge 6 d’octubre i acabarà, si Déu vol, el mes de juny de 2014. Durant el mes de maig se celebraran les primeres comunions dels infants de les famílies que ho desitgin.

El proper mes de novembre, i com ja s’ha fet altres vegades, l’Associació de Do-nes Montserrat Roig farà una recollida de menjar a benefici de Càritas, d’acord amb el següent calendari i horari:

Divendres 8: de 10 a 13h. Davant de Can Jana, Caprabo i Sorli.

Dissabte 9: de 10 a 14h. Davant de Prò-xim i Sorli.

Diumenge 10: de 10 a 13h. Davant de Pròxim i Sorli.

Com sempre, confiem en la generositat del poble d’Alella.

Vida Creixent a AlellaA la nostra parròquia de Sant Feliu d’Alella, fa ja 16 anys que existeix un grup del Movi-ment Vida Creixent.

Sabem de què es tracta? Avui, en aquest espai que ens cedeix la Revista Alella voldríem explicar-ho.

Vida Creixent és un moviment cristià de persones adultes, de a partir de 65 anys.

Som un petit grup de laics que ens reunim un cop al mes per explicar i tractar uns temes de religió presentats per cada secretariat di-ocesà.

Volem tenir una dimensió nova de la nos-tra edat:

perquè no ens volem jubilar de la vida,perquè no podem abdicar,perquè volem situar-nos en els nous temps

que vivim i compartir la nostra fe cristiana amb els demés.

La maduresa ens dóna capacitat d’accep-tar la nostra edat, d’adaptar-nos al nostre mo-ment històric, de col·laborar sense nostàlgies d’altres temps.

Vivim! – per tant, hem de compartir els nostres afanys i projectes

Estimem! – per tant, hem de donar un sentit a la nostra vida.

Volem compartir! – per tant, podem donar la nostra experiència a la societat plural que tenim avui.

Volem ser útils a Déu, a l’ésser humà, a la gent, al poble.

No ens podem aïllar i hem d’establir con-tacte amb els altres, ajudant-nos en grup; junts aprendre a avançar en el testimoniatge de Crist i al servei de l’entorn en què vivim.

Aquest curs, la 1ª reunió està prevista per al dimecres 16 d’octubre, d’11 a 12 del matí i, com sempre, a la Residència Germans Aymar i Puig que ens acull.

El tema de la trobada és: Què és això del Regne de Déu? segons l’evangeli de St. Mateu.

Per què no proveu de venir a les trobades? Pot ser un bé per a tots.

Si voleu més informació, podeu dirigir-vos a la parròquia.

LA PARRÒQUIA AVUI

Quim Batlle, Foranell Pansa BlancaEnfilat dalt de la Serralada Litoral, el Celler Quim Batlle està envoltat de tres hectàrees de vinya de Pansa Blanca, Garnatxa Blanca i Picapoll. Les tres varietats que el mateix Quim Batlle defensa “són les que s’han plantat aquí tota la vida”. Tots els seus vins es diuen Foranell, que és el nom que rep el vent que puja des del mar cap a la muntanya i que influencia i dóna caràcter als vins de Batlle.

El Foranell Pansa Blanca presenta els tons verdosos típics de la va-rietat i la zona. Té una bona estructura aromàtica gràcies a l’exposició de cara al mar i a l’alçada de 308 metres, que assegura un contrast tèrmic molt acusat, amb dies molt calorosos, alleugerats pel foranell, i nits fresques. Estructura gustativa àcida molt ben compensada amb gustos ametllats i de compotes de fruites.

AVUI TASTEM...

*El pots trobar a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

48

Bar Azahar

ALELLA PARADA I FONDA

La façana del restaurant. La Chari, l’Andrés i la Bibiana, a la porta de l’Azahar.

Ramon Ruiz / Fotos: Òscar PallarèsEl nom azahar prové de l’àrab (al-azahar) i vol dir flor blanca, en català en diem tarongina o flor de taronger. El Restaurant Azahar va rebre aquest nom en memòria d’Andalusia, ja que aquesta flor n’és un dels seus símbols, i d’aquesta terra germana és d’on provenen els seus propietaris.A més, aquest mot Azahar s’esdevé especialment indicat per a un restaurant situat a Alella, atès que també evoca un temps, no gaire llunyà, on el cultiu del taronger era tradicional del nostre municipi.

L’Andrés Pozo, un dels dos fundadors d’aquest Restaurant havia regentat el Bar Pistacho a Ba-dalona, i va ser al Restaurant Mas Llombart, a la Conreria, al poble veí de Sant Fost de Campcente-lles, on va conèixer la Rosario Fernández, la Chari, que al poc temps va esdevenir la seva esposa, i junts varen emprendre l’aventura de muntar el Restaurant Azahar.

Altres membres de la família són gent molt coneguda en aquesta part de la comarca per la seva dedicació a la restauració. Una de les ger-manes de la Chari, la Proce, juntament amb el seu marit, en Rafa, ja fa molts anys que estan al mencionat Restaurant Mas Llombart. Un fill d’aquests, en Toni Corpas regenta el Bar de la Plaça d’Alella. Un altra germana de la Chari és la Luisa què, juntament amb el seu marit, Eduardo, són els propietaris del Bar La Garlopa, establi-ment alellenc que ja va protagonitzar un capítol d’Alella, parada i fonda. Curiosament, hem de dir que una filla d’aquests darrers es diu Azahara, també, és clar, com a record dels orígens familiars andalusos.

Del matrimoni de l’Andrés i la Chari varen néi-xer dos fruits: la Bibiana i l’Abel. La noia, després de treballar uns quants anys fora de casa, ara torna a fer equip amb els pares. Entre els tres

es reparteixen la feina i, quan hi ha una diada o simplement quan, com passa sovint, han d’aten-dre una colla nombrosa, l’Abel sempre dona un cop de mà.

El Restaurant Azahar es va inaugurar el 1997; en principi l’establiment es limitava al local sota cobert que anteriorment havia fet la funció de garatge, i que va ser transformat en Restaurant mercès a l’esforç del matrimoni. No va ser fins a bastant després que, mitjançant un acord amb els veïns, es va poder ampliar a la gran terrassa que ocupa el patí davanter de la casa veïna. Pre-cisament aquesta casa ha pogut ser adquirida recentment per la família Pozo Fernández, i en l’actualitat estan començant a planejar la seva rehabilitació.

En la secció Arrels d’aquest mateix número de la revista Alella, hi trobareu informació més detallada d’aquesta casa ja que, en el passat, va ser seu de l’empresa confeccionadora dels cele-bres plumeros d’Alella i, per tant, dins les seves parets es varen desenvolupar alguns dels capítols de la petita història industrial d’Alella.

En l’actualitat, l’Azahar obre tots els dies de la setmana. A l’hora de dinar dels dies laborables, s’ofereix un menú per 9,25 euros, composat per tres plats de primer, tres de segon i els postres, aquests darrers són majoritàriament d’elaboració casolana gràcies a la bona traça de la Bibiana.

Pel que fa als plats d’aquest menú, no se-gueixen una planificació metòdica sinó que, com ens explica la Chari, són fruit de la seva inspira-ció: potser, en anar a comprar al matí, trobi unes bones mongetes tendres i aquestes passin a ser un dels plats que se serviran al migdia. De totes maneres, al llarg de tot l’any a l’Azahar s’hi en-cén el foc, i tant al menú com a l’hora de sopar sempre es poden degustar tota mena de carns fetes a la brasa.

No cal dir que hi ha tota una sèrie de plats que no falten mai, com ara la clàssica paella dels dijous, el gaspatxo a l’estiu i, així que comença el fred, l’escudella amb carn d’olla. Els caps de setmana, el menú és més complet i passa a costar 17 euros. Entre els plats que s’hi poden escollir tenen molt d’èxit les Galtes a la llenya.

Però un esdeveniment que cada any esperen amb delit molts clients, és quan a partir de Tot Sants comença la temporada de calçots. Efecti-vament són moltes les colles i famílies que gau-deixen d’aquest tradicional menjar, i cal destacar que els calçots que se serveixen a l’Azahar són de la Vall de Rials d’Alella.

Un altre fet que ens agrada ressaltar és com a la carta de vins, de mica en mica i seguint la tendència actual, s’hi han anat incorporant els vins de DO Alella i, en l’actualitat, gairebé totes les referències, tant de vi com de cava, són de casa nostra.

Dins el cicle anual, hi ha dues diades festives a Alella, la Festa Major i la Verema, que com-porten jornades de molt de públic a l’Azahar. La Bibiana ens explica també, com cada any, per la nit de Reis, quan passa la Cavalcada per davant del restaurant, aquest s’omple de gom a gom i, des del restaurant, gaudeixen llançant una pluja de caramels sobre la quitxalla que conforma el seguici reial.

Per acabar, dir que els Pozo Fernández, el domicili dels quals està al costat mateix del res-taurant, són una família plenament integrada en la vida quotidiana del poble. Gaudeixen d’una clientela sobretot formada per veïns d’Alella i les seves rodalies, molts dels quals porten una bona colla d’anys freqüentant amb assiduïtat aquest establiment tan casolà. I és què al Restaurant Azahar tot et convida a sentir-t’hi a gust; com a casa, vaja.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

49

MAGAZÍN

Jordi SerranoL’aligot comú és un rapinyaire mitjà que me-sura entre 50 i 60 centímetres de llargada i que pot assolir 140 centímetres d’enverga-dura (la distància entre les puntes de les ales quan estan completament desplegades). Amb aquestes dimensions, és un dels ocells de rapinya més grossos que podem trobar al Baix Maresme, i potser el més gros dels que hi viuen durant tot l’any. I recalquem “durant tot l’any” perquè n’hi ha de migradors que el superen, com l’àliga marcenca, que només ens visita durant uns mesos, o d’altres que ens sobrevolen de pas cap al nord o cap al sud sense aturar-se a les nostres contrades. Estem, per tant, davant d’un ocell sedenta-ri, relativament abundant i amb una àmplia distribució territorial, que forma poblacions estables amb individus que hi romanen durant tot l’any. Però a més, aquestes poblacions, a

l’hivern, reben exemplars nòrdics que fugen del fred, fet pel qual és durant aquests mesos que les poblacions de casa nostra presenten un major número d’individus i és més fàcil detectar-los.

Si volem identificar un aligot comú pel co-lor, no ens serà gaire fàcil; es tracta d’un dels rapinyaires amb més varietat de plomatges que podem trobar (s’han identificat fins a dotze dissenys diferents), des d’individus pràctica-ment blancs fins als que són gairebé negres. Tanmateix, a les nostres latituds hi predominen els exemplars de tonalitats marronoses, amb una banda més clara al pit, com si es tractés d’un collaret, que destaca sobretot quan estan aturats a llocs elevats, i una vora negra ampla a les ales i a la cua. Al dessota de les ales també s’hi poden veure, amb més o menys intensitat segons l’individu, diverses taques clares, men-tre que observats per damunt, acostumen a ser totalment foscos.

En vol, l’aligot comú remunta amb les ales en forma de V aplanada, i quan planeja ho fa amb les ales horitzontals o lleugerament arquejades. Aquesta manera de volar, així com el seu aspecte general compacte i robust, la cua curta i el cap ample i rígid, són trets que el distingeixen d’un altre aligot, el vesper (Pernis apivorus), amb el qual es confon sovint. De vegades, també es queda suspès a l’aire, com jugant amb el vent, encara que no ho fa de manera freqüent.

L’hàbitat preferit per l’aligot comú són els espais de mosaic agroforestal, amb masses boscoses o plantacions en contacte amb espais agrícoles, camps, pastures o ambients oberts. Als espais forestals hi fa el niu, de branques, dalt dels arbres o en cingleres. Pon dos o tres ous que incuben els dos adults durant uns cin-quanta dies, que és el mateix període que tri-guen els pollets en abandonar el niu. Als espais agraris hi caça rèptils, petits mamífers, cucs o ocellets, que sovint detecta des del capdamunt d’una talaia aïllada (un pal de telèfons o de la llum, un arbre isolat,...), tret que també el diferencia de l’aligot vesper, que mai no s’atura al descobert. Sent especial predilecció per les rates i els ratolins (de fet, el seu nom en cas-tellà ho denota clarament: ratonero común) i no dubta a l’hora d’aprofitar les despulles que pugui trobar d’altres animals morts.

A Alella, tot i que no és segur que hi arribi a nidificar, es pot veure amb relativa facilitat a les zones forestals de la capçalera de la ri-era Coma Fosca, entre Can Comulada, Mas Coll i Alella Parc. Sovint sobrevola també els espais agrícoles de l’àrea de Can Cortès-Camí del Greny, Coma Clara, Rials i Sistres. Entre els mesos d’agost i octubre, època àlgida de la migració post-nupcial, quan molts ocells rapinyaires i d’altres de més petits baixen de latitud cap a terres més càlides per passar-hi l’hivern, se’n poden veure de pas tot resseguint la Serralada Litoral cap al sud.

NATURA

L’aligot comúFITXA TÈCNICA

Ordre: AccipitriformesFamília: AccipítridsNom científic: Buteo buteoNom vulgar: Aligot comú

ARXI

U

ARXI

U

50

51

MAGAZINE

Passió filatèlica

Jordi AlbaladejoAntoni Hernández i la seva esposa Mariona Xi-cota arriben somrients a la nostra cita per ser entrevistats sobre la seva afició a col·leccionar segells, però també monedes i llibres antics. Hem quedat a l’Alella Vinícola, a l’Espai Marfil, on re-centment havia estat instal·lada l’exposició La Bíblia i la Filatèlia, organitzada pel Cercle Filatèlic Bíblic d’Alella, entitat de què són impulsors. Per a l’exposició van encarregar a la Casa de la Mo-neda i Timbre, un segell commemoratiu d’Alella Vinícola. Una empremta original de difusió de la marca i del municipi d’Alella. L’any 2012, en una primera exposició temàtica sobre la Bíblia i la seva difusió filatèlica, celebrada al Centre Cultural Can Lleonart, també van presentar per a l’ocasió un segell de curs legal amb la imatge de la masia de Can Lleonart.

Antoni i Mariona acaben de tornar de Lleó, ciutat castellana on s’exposen peces de la seva col·lecció particular sobre la Bíblia en el marc de la 51 Exposición Filatélica Nacional–EXFILNA 2013. Aquest esdeveniment els ha impedit assistir amb els seus companys alellencs a la Trobada

d’Entitats i del Voluntariat d’enguany. A Lleó, l’any 2010, Antoni Hernández en qualitat d’ex-pert i col·leccionista, va ser el coordinador de l’exposició La Bíblia y la Filatelia de la qual va editar-se un llibret il·lustrat amb diferents textos, entre ells un seu sobre aquesta temàtica.

Com va començar l’afició filatèlica?Corrien els anys cinquanta del segle XX quan l’Antoni Hernández va començar la seva afició a la filatèlia, tenia sis anys. El seu pare va animar-lo a col·leccionar segells en comptes de col·leccionar altres objectes que en el futur no tindrien tant de valor econòmic. La seva passió de col·leccionista va començar a forjar-se a les paradetes de venda i d’intercanvi de la Plaça Reial i també del Mercat de Sant Antoni; la seva esposa Mariona va tre-

ballar de secretària a l’Administració Principal de Correus de Barcelona, i comparteix així l’interès per aquest món especialitzat.

Avui dia, l’Antoni té milers de segells amb diferents col·leccions temàtiques que van co-mençar a aparèixer a partir dels anys quaranta i cinquanta del segle XX, quan, a més de segells de reis, reines i governants, també com a mitjà de promoció i coneixement, varen sorgir segells commemoratius dels Jocs Olímpics, d’activitats i localitats… Explica que l’Estat espanyol és l’únic país sense segells impresos sobre la Bíblia, quan a molts països és una pràctica corrent tant en els propis segells com per mitjà de frases al·lusives en els mata-segells dels sobres circulats. I per aques-ta raó, va impulsar l’edició d’un segell amb el nom de Déu, autor de la Bíblia, en les quatre llengües de l’Estat: castellà, català, eusquera i gallec.

Filatèlia, numismàtica i edicions de les Sagrades EscripturesL’Antoni relaciona estretament el col·leccionisme amb el coneixement i la difusió a l’entorn de la seva especialitat: la història de la Bíblia. Descriu la filatèlia com cultura, història, amor i bellesa.L’anàlisi bíblic relacionat amb la presència en l’àmbit filatèlic, Antoni el completa amb la nu-mismàtica i diferents edicions de les Sagrades Escriptures, amb especial atenció a l’aparició del nom de Déu en elles com a Jehovà.

Les monedes que col·lecciona contenen ins-cripcions o personatges que s’esmenten en la Bíblia, de les quals destaquen 20 monedes de plata d’una seca nord-americana que pesen, mi més ni menys, que 3kg! amb vint paràboles de Jesús de Nazaret; així com monedes gregues i romanes relacionades amb la història bíblica. També col·lecciona llibres antics i diferents edi-cions de bíblies, la més destacada que posseeix és la reimpressió feta a Leipzig del volum VIII de la Bíblia Regia o Bíblia Poliglota d’Anvers, del segle XVI.

COL·LECCIONISTES

FITXA

Núm. peces: milers; per exemple la col·lecció temàtica Bíblia i Filatèlia està formada per 800 segells.Inici: Anys cinquanta del segle XX.1a peça: Segells referits a l’aleshores colònia espanyola de Guinea Equatorial.Peça més valuosa: Segells d’Isabel i d’Alfons XII; i de ferrocarrils.També col·lecciona: Monedes des del segle V aC fins al 200 dC; llibres antics.

Ets col·leccionista? Vols ensenyar-nos la teva col·lecció de sobres de sucre, de sotacopes, de nines Barbie, de llaunes de cervesa o de qualsevol altra cosa? Posa’t en contacte amb nosaltres a revista.alella@gmail.com o al 608 88 47 99 (tardes).

Xicota i Hernández, a casa seva amb els segells editats amb motiu de les exposicions d’Alella.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

52

ESPORTS

Neix la UE Alella,

un nou club de futbol

PEP VIDAL

Primer de tot, amb quina actitud afronteu aquest repte de formar un nou club?Amb molta il·lusió. De fet, nosaltres, els de la directiva, estem en un segon pla. Els que tenen una il·lusió que realment és per venir-la a veure són els “nanos”. Ells ens han enco-manat la il·lusió perquè els pares ens hàgim decidit a ajudar-los en tot això.

Què voleu que sigui la UE Alella?La nostra idea, per començar, és fer un equip amateur ja que tots els jugadors són d’últim any de juvenil; però si algú vol sumar-se al nostre projecte, que no dubti en preguntar i contactar amb nosaltres sense cap tipus de compromís. Nosaltres tenim ganes de que tot això creixi.

És un projecte que teniu des de fa anys o que ha sorgit aquest estiu?Ja portàvem alguns anys que ho anàvem par-

lant, però costa molt. No és tan fàcil dir-ho com fer-ho i això ho hem pogut comprovar vivint-ho en les nostres carns, però no era impossible. Ara, un cop ja està creat, hem de mirar d’ampliar-ho.

Quins entrebancs heu tingut en tot aquest procés de formació del club?Principalment burocràtics. Perquè realment hem d’agrair a l’Alella CF, al regidor d’esports i a l’Alcalde tot el que ens han ajudat. Sobretot el regidor ha tingut un gran comportament amb nosaltres, ens ha donat molt de suport. L’Alella CF, igual, ens ha donat facilitats.

Quins problemes heu tingut amb la utilització del camp, quadrar horaris d’entrenament, de partits... tenint en compte que ja hi havia un club aquí a Alella?Hem de tenir present que ells tenen molts equips. Ells ja tenien horaris i un calendari, i nosaltres ens hem hagut d’adaptar. Estem en-

trenant a una hora en qual el camp era buit, i per a nosaltres és perfecte: tenim tot el camp. Després, per a jugar els partits demanem que no siguin a unes hores intempestives, tant per ells, com per la gent que ho vulgui venir a veure, i també pels rivals, perquè no hagin de venir a Alella segons a quines hores.

D’on vénen aquests colors groc i negres de l’escut i les equipacions?Nosaltres no fem res sense comptar amb els “nanos”, i a ells els va agradar aquesta equipa-ció. Són ells els que van escollir aquests colors i, tant a mi com al Jordi Carriqué, el president, com a tothom, ens van semblar bé. A mi, perso-nalment, m’era igual que fos blau, verd, groc... Ells també han triat la segona equipació.

Joan Roca és un dels impulsors i directius del nou club de futbol que s’ha fundat aquest estiu a Alella: la Unió Es-portiva Alella. Per ara, el club només té un equip juvenil que la temporada que ve ja serà amateur, però el projecte és ambiciós. Tots els que formen aquesta nova entitat respiren il·lusió i creuen que pot créixer en tots els sentits, sense posar-hi sostre. A llarg termini esperen consolidar-se com un club amb identitat pròpia.

ÒSCAR PALLARÈS

“Tant el regidor, com l’Alcalde com el CF Alella ens han donat facilitats”

53

ESPORTS

Aquest any teniu un equip a juvenil que ja ha disputat bastants partits amistosos i ha començat la lliga. Com el veus?Jo crec que ens falta rodatge, però és un equip competitiu. Ens han fet molts gols, però també n’hem fet molts. De moment, en cap partit ho hem fet malament: estem a l’alçada, i això que l’equip encara no està completament fet. L’equip és un pèl curt, però s’està completant amb incorporacions i te-nim l’esperança que cada cop vindran més. De fet, us enfrontareu a l’Alella CF en el que serà el primer derbi de la història del poble. Com veus això?Serà un partit bonic. Tenen companys i molt bons amics a l’equip de l’Alella CF. Espero que sigui un partit net i que guanyi el mi-llor, que desitjo que sigui la Unió Esportiva evidentment. Això passa perquè no poden desplaçar cap dels dos equips a un altre grup si són ja clubs diferents. Un partit al qual esperem que vingui molta gent.

Quins objectius teniu a llarg termini?Intentar que la gent ens faci costat, a més del que he comentat abans de la possibilitat de créixer amb nous equips. No volem ser un club desconegut per la gent, que quan passin per aquí no diguin “qui són aquests?”.Volem

ser un club recolzat per la gent i que Alella el senti com a seu.

Veus l’equip d’ara preparat ja per l’any en què formareu un equip amateur?Sí, en principi començarem a quarta catala-na. Segur que trobarem equips aspres, durs i forts, però ells ja tenen una edat en què s’han trobat equips de tots tipus.

Us plantegeu la possibilitat d’arribar a formar equips de totes les categories de base?Nosaltres, ara mateix, només disposem d’un juvenil, però no descartem que la gent ens vegi, li agradi i ens pregunti. Estem oberts a escoltar tota mena de propostes. La nostra idea, per començar, és fer un amateur ja que tots els jugadors són d’últim any de juvenil, però si algú vol sumar-se al nostre projecte que no dubti en preguntar i en contactar amb nosaltres sense cap compromís. La idea, en-

cara que sigui llunyana, és aquesta i per això lluitarem.

Creieu que en un poble com Alella hi ha suficients suports i practicants per mantenir dos clubs de futbol?Jo penso que sí. A més, a vegades en la riva-litat és com es construeixen els bons equips. Cadascun un intenta superar l’altre. Les ri-valitats de bona fe i dintre d’uns límits són bones.

Quin recolzament espereu per part del poble, no només com a possibles ju-gadors sinó també com a aficionats, pa-trocinadors o, fins i tot, gent que s’impliqui directament en el club?De fet, ja en tenim. El què passa és que el tema dels patrocinadors ara mateix... Són temps durs, però hi ha gent amb voluntat, i com ens coneixen, ens ajuden en tot el que poden. La resta la posarem els pares que per això estem aquí.

Per últim, què diries als alellencs perquè vinguin a jugar o a animar el vostre club?Demanem que vinguin amb la il·lusió que nosaltres posem i la que tenen els nens. Crec que veuran un bon futbol i s’ho pas-saran bé.

“Ara mateix només disposem d’un juvenil, però estem oberts i disposats a créixer”

La plantilla de la UE Alella, amb els membres de la junta directiva.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

54

AURELI TABOADAUn any més, l’Alella ha iniciat la temporada amb totes les es-perances dipositades en els 17 equips que participen en les dife-rents categories del club.Aquest any, l’Alella ha augmen-tat la quantitat d’equips de fut-bol base i compta amb més d’un centenar de jugadors, a més dels jugadors del primer equip, l’ama-teur i el femení.

El club està integrat per tres equips, un prebenjamí, dos benja-mins, tres alevins, dos infantils, un infantil/aleví femení, dos ca-det i un equip juvenil.

A tot això, hem d’afegir un equip no federat, només formatiu, que prepara jugadors per al futur

del futbol base: l’escoleta.Com hem indicat, també dis-

posen d’un equip femení, l’ama-teur i el primer equip.

Aquest any, després de con-solidar-se a Tercera Catalana, el principal objectiu del primer equip del CF Alella per aquesta temporada, és aconseguir acabar entre el grup dels equips capda-vanters del Grup 4, tot i que hi ha conjunts molt forts i amb molta experiència a la categoria.

Nova junta directivaCom a gran novetat, hi ha una nova Junta Directiva al Club, encapçalada pel nou president: Joan Vidal, a qui li desitgem molta sort i èxits.

En l’aspecte esportiu, també hi ha coses a destacar: un nou entrenador pel primer equip, en Miguel Angel Fayos, serà l’en-carregat de dirigir els nostres jugadors.

Al primer equip, s’han realit-zat una sèrie d’incorporacions respecte al grup de l’any passat. Es tracta de jugadors amb expe-riència i amb una gran qualitat tècnica.

Per altra banda, el futbol base de l’Alella té com a principal ob-jectiu continuar augmentant el nombre de jugadors i equips i, el més important, que aquets juga-dors puguin gaudir jugant a fut-bol, alhora que milloren.

Desprès de quatre jornades

disputades, l’Alella Club de Fut-bol es troba situat en segona posició del Grup 4 de Tercera Catalana i, tot i que és molt aviat per treure cap conclusió, estem convençuts que aconseguiran la fita que s’han marcat per aquesta temporada.

Amb tres partits guanyats i un perdut, nou gols a favor i quatre en contra, es troben a un punt del líder.

Pel que fa al futbol base, cal destacar que aquest proper cap de setmana s’inicien totes les lli-gues a totes les categories i, de ben segur, els nostres nois ens donaran moltes alegries.

Molta sort a tots i que gaudiu de la temporada 2013-2014.

JORDI SERRANODesprés d’una pila d’anys in-tentant-ho sense gaire èxit, fi-nalment aquest mes d’octubre ha vist la llum la tant desitjada escola de rugbi de l’Alella. S’ha arribat a un acord amb l’Ajun-tament per poder fer ús de les pistes d’atletisme del Camí del Mig els dilluns per la tarda, a partir de quarts de sis i fins al vespre, i potser, d’aquesta ma-nera, oferir als nens i nenes d’entre 5 i 15 anys la possibilitat

d’aprendre a jugar a rugbi. Fins ara, els intents per crear l’escola havien fracassat, bé per manca d’un horari apte per als infants, bé per haver ofert aquest esport tard, quan totes les activitats ex-traescolars ja estaven tancades, o bé per manca d’un espai idoni per practicar aquest esport. El Club s’ha pres amb molt d’entu-siasme aquesta nova oportunitat i, tal com ja va fer uns quants anys enrere, tornarà a utilitzar les pistes d’atletisme per entre-

nar, en aquest cas, amb els més petits, encara que potser no si-gui el millor indret per fer-ho. Sigui com sigui, l’objectiu final és clar: intentar consolidar el rugbi a Alella, tant pel que fa a la ubicació com a efectes de vi-sualització i participació.

D’altra banda, com esmenta el títol d’aquest article, enguany el Club de Rugby Alella compleix vint anys. S’han previst diversos esdeveniments que es duran a terme durant tota la temporada,

com partits de veterans, un dinar de germanor, o una samarreta commemorativa, entre altres.

Per últim, a nivell esportiu, l’equip sènior disputarà una vega-da més el torneig de Segona Ca-talana. La competició comença el 13 d’octubre i l’Alella l’afronta amb ganes de fer un bon paper. Aquest any hi ha noves incorpo-racions i han retornat a l’equip di-versos jugadors que, per diversos motius, les darreres temporades no havien jugat. Som-hi, Alella!

PEP VIDALL’Escola d’Iniciació Esportiva d’Alella va arrencar el passat 30 de setembre un nou curs car-regat d’activitats obertes per a tots els nens i nenes del poble. Enguany, més de 200 infants practicaran els diferents esports a les diferents instal·lacions mu-nicipals, sense deixar de banda els valors socials i cognitius que els coordinadors i entrenadors volen transmetre. Respecte de

l’anterior temporada, totes les disciplines ja impulsades i con-solidades continuen, amb un es-pecial creixement en l’atletisme, un esport que està tenint molt bona acceptació. El futbol sala, que segueix formant jugadors que després passen a formar part de l’Alella FS, és l’activitat amb més esportistes: fins a set equips participaran en les competicions del Consell Esportiu del Mares-me. El patinatge és l’altre esport

majoritari al poble, amb més de seixanta patinadors, la majoria noies. A més del Fit-Kid, la gim-nàstica rítmica, el multi-esport i el pre-esport, cal fer especial menció al judo i al taekwondo. Totes dues modalitats han supe-rat ja els quaranta participants. En el cas del taekwondo, el pas-sat 26 d’octubre, el poliesportiu d’Alella va ser testimoni d’una cita molt especial, l’organització de l’XIé Torneig FAMC Infantil

de Combat i la XIIa Copa de Catalunya Sènior. Els taekwon-distes alellencs, dirigits per Ju-lio Sánchez, van repetir a casa el bon paper dels campionats anteriors. Tot i haver d’enfron-tar-se amb rivals que entrenen al gimnàs tres o quatre dies a la setmana, van aconseguir uns re-sultats més que destacables. To-tes les grans promeses i figures de la disciplina van ser presents al nostre municipi.

FUTBOL

A Tercera Catalana i amb molts canvis

RUGBI

L’Alella tindrà escola de rugbi l’any del seu XXè aniversari

ESCOLA D’INICIACIÓ ESPORTIVA (EIE)

L’EIE comença el nou curs amb una gran cita

ESPORTS

55

ESPORTS

XAVI TARAFAEntrenar d’amagat. Aquesta és l’única explicació plausible per als bons resultats de tornada de l’estiu dels atletes del Serra Mari-na Alella. Està clar que molts d’ells no han fet vacances, atlèticament parlant, i han tornat en un bon estat de forma. No importa si les proves han estat curtes o llargues, asfalt o muntanya, el bon paper s’ha realitzat en totes.

Primerament, cal destacar

l’estat de forma de la Màbel Vila, que va acabar en cinquena posició femenina a la Burriac Attack, una de les proves més exigents del ca-lendari de muntanya, i una setma-na després, pujava al tercer esglaó del podi a la I Cursa de Muntanya de Teià. I en proves de muntanya, no van ser gens menyspreables les 12h45’ emprades per Xavi Tarafa en acabar la mítica Matagalls–Montserrat sobre una distància de 85’5km i 5.900m de desnivell

acumulat, sortint de Coll Formic a les 16:33h i arribant al Monestir de Montserrat la matinada següent.

El mateix Xavi Tarafa s’havia acostat als 40’ (40’25’’) en 10km d’asfalt a la Cursa Ronda 43 l’on-ze de setembre a Mataró. En la mateixa cursa, Jordi Simeon va mostrar un excepcional estat de forma en acabar-la en 38’20’’. Però no ha estat l’únic en trencar la barrera dels 40’ en la tornada de les vacances. En Javi Palomo i

l’Edgar Olivares també van córrer per sota de 4 minuts el quilòmetre en la cursa de la Mercè, acabant en 39’36’’ i 39’48’’ respectivament.

Per la seva banda, en David Torrent va cremant etapes en la seva preparació per la marató de Nova York, acabant la mitja mara-tó de Sant Cugat en 1h40’29’.

De seguir així, la temporada apunta maneres. A veure quines marques ens depararà la tempo-rada.

PEP VIDALComença una nova temporada per al Bàsquet Alella amb il-lusions renovades després dels bons resultats aconseguits l’an-terior temporada. Enguany, el club comptarà amb onze equips,

a part de l’escola, amb un total de 110 jugadors que lluiran els colors del poble arreu de Catalu-nya. El sènior masculí, entrenat pel també president Joan Costa, ja acumula diverses setmanes de competició a la segona cata-

lana. L’inici ha estat irregular i la primera victòria no va arribar fins la tercera jornada davant el Col·legi Cultural de Badalona, però mica en mica esperen acli-matar-se a la competició i que-dar en la millor posició possible.

Els equips sots-21 (tant masculí com femení) i el júnior han dis-putat ja quatre jornades dels respectius campionats, metre que tots els equips de promoció van haver d’esperar fins al 20 d’octubre.

PEP VIDALMolts canvis en la nova temporada de l’Alella FS. El club ha decidit can-viar de federació i ha abandonat les competicions de la FCF-RFEF per inscriure’s a les de la Federació Catalana de Futbol Sala (FCFS), reconeguda internacionalment. El primer equip sènior de l’Alella FS ha obtingut plaça a la màxima ca-tegoria, la Lliga Nacional Catalana, en la qual els tres primers classifi-

cats juguen competició europea la següent temporada. Els objectius dels alellencs, reforçats aquest es-tiu amb jugadors contrastats i de molta qualitat, són ambiciosos i es-peren poder lluitar per la part alta. Han començat bé la lliga, desta-cant especialment la golejada el 5 d’octubre per 6-0 en el derbi contra el Teià F5, un equip que porta ja va-ries temporades a la categoria. La situació és igual o fins i tot millor

per al sènior femení, candidat clar a ser campió, tot i la derrota en el partit inicial contra el Teià F5 (1-2). A més, compten amb la jugadora internacional Anna Giralt, que va formar part de l’entrenament que la selecció catalana va fer al poli-esportiu Abelardo Vera el passat diumenge 6 d’octubre. Les millors jugadores catalanes van entrenar al nostre municipi en una sessió a portes obertes que va servir per

preparar el Mundial del novem-bre a Colòmbia, ja que la selecció catalana de Futsal té ple dret per competir internacionalment. El club també ha creat nous equips de base. A més del juvenil masculí i del juvenil-cadet femení, s’hi ha afegit un infantil format per juga-dors provinents de la Escola d’In-iciació Esportiva. Tots ells també participen en les competicions de la FCFS.

ATLETISME

Entrenant d’amagat

BÀSQUET

Nova temporada per al Bàsquet Alella

FUTBOL DE SALA

L’Alella FS podria jugar competició europea

PEP VIDALEls equips del CV Alella ja han ini-ciat les seves respectives competi-cions. El club, que tot just compleix la tercera temporada des de la seva fundació, segueix promocionant

l’esport entre els més joves, i als dos equips cadets s’hi ha sumat un juvenil. Fins a set equips vestiran aquesta temporada els colors de l’entitat. El sènior masculí va pujar l’estiu passat a primera catalana i,

malgrat ser nouvinguts a la catego-ria, esperen fer un bon paper sense descartar lluitar per un altre as-cens. El filial repetirà a tercera ca-talana, categoria en què l’any passat va acabar en quarta posició, amb

el mateix objectiu. Els dos equips sènior femenins ja van tenir un ren-diment creixent i esperen donar un salt de qualitat en aquest nou curs i poder lluitar amb les millors de les seves respectives lligues.

VÒLEI

Objectius ambiciosos per a la nova temporada del CV Alella

56