dossier ciutadania

Col·legi Pare Enric d’Ossó

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

2n CICLE ESO

Profesora: Mercedes Lázaro

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA - EDUCACIÓ EN VALORS M. Lázaro

1 - INTRODUCCIÓ

El present crèdit variable va dirigit als alumnes de segon cicle d'Educació Secundària Obligatòria.Desenvolupa els continguts de la matèria d’Educació per a la ciutadania relacionats amb la convivència i socialització de la persona, necessaris per completar la formació integral dels alumnes.

Aquests continguts s'han adaptat a les característiques dels alumnes i a la ideologia del centre.

Pel seu contingut i enfocament aquest crèdit suposa un complement als crèdits de tutoria, desenvolupant aspectes fonamentals tant del PAT com del Pla de Pastoral del centre. En aquest sentit, cal destacar, que s’insereix plenament en la línia de la "Educació per a la Justícia i la Pau", eix fonamental de l’esmentat pla. El crèdit concreta aquesta línia d'educació en els aspectes més relacionats amb la ciutadania, la convivència i la participació social.

2


2- OBJECTIUS DIDÀCTICS

L’objectiu fonamental del crèdit és aconseguir una educació en valors que completi la formació humana de l’alumne.

Es prioritzen els valors que afecten la dimensió social de la persona i a la seva condició de ciutadà. El sentiment de pertinença a una comunitat, la convivència, la participació, la implicació en els assumptes del grup, són factors necessaris perquè la persona configure i consolidi la seva pròpia identitat i autoestima, i són, per tant, aspectes fonamentals a desenvolupar en aquesta etapa de formació dels alumnes de l'ESO.

El crèdit pretén aconseguir que l’alumne se senti membre actiu de la societat. Que valori la necessitat de la pertinència a un grup social i se senti implicat en els problemes de convivència que això suposa. Pretén també fer reflexionar l’alumne sobre els valors necessaris per a una convivència pacífica i fer-li veure la necessitat de col · laborar en la consecució d'una societat més justa solidària.

Podem concretar els objectius del crèdit en els següents punts:

1 - Reflexionar sobre la dimensió social de l’ésser humà.

2 - Reconèixer la necessitat de la pertinença a un grup social.

3 - Reflexionar sobre les relacions amb els altres i sobre el comportament propi en un grup.

4 - Comprendre les diferents formes i nivells de convivència en diferents àmbits o grups socials.

5 - Reflexionar sobre patrons de conducta i sobre els valors bàsics que els sustenten.

6 - Interioritzar principis ètics de convivència.

7 - Reflexionar i argumentar sobre el sentit dels principis de convivència.

8 - Reconèixer la necessitat de la participació per aconseguir construir el grup social.

9 - Fomentar actituds de cooperació, de solidaritat, de respecte, de justícia i de convivència pacífica.

10 - Reflexionar sobre les lleis i les normes socials.

11 - Conèixer la Declaració Universal dels Drets Humans i reflexionar sobre els principis morals universals.

3


3 - CONTINGUTS

A) Procediments1. Obtenció i anàlisi de la informació1.1. Selecció, comparació, classificació i anàlisi de problemes i situacions extrets de la vida quotidiana.1.2. Utilització de fonts d’informació. Selecció, classificació i anàlisi de notícies, i articles extrets d'aquestes fonts.1.3. Obtenció d’informació mitjançant fonts orals directes (elaboració de qüestionaris i entrevistes)

2. Comprensió i aplicació de la informació 2.1. Lectura i comprensió i anàlisi de textos2.2. Elaboració de textos escrits opinant, argumentant i raonant amb coherència les pròpies idees.2.3. Anàlisi de causes, i conseqüències dels diferents fets. Extracció de conclusions.

3. Debat i argumentació3.1. Posada en comú de la informació obtinguda3.2. Posada en comú de les opinions i experiències personals3.3. Diàleg, debat i argumentació d’opinions i d’idees personals.

B) Conceptes1. L’home com a ésser social.• la dimensió social de l’ésser humà.• El procés de socialització• La necessitat de la convivència

2. Els àmbits de la convivència• La família• L'escola• El barri i els veïns• El planeta

3. Els valors de la convivència• La igualtat• La justícia i la pau• El respecte i la tolerància• La solidaritat i la cooperació

4. Les normes de la convivència• Concepte i necessitat de la norma• Els drets i els deures• L’autoritat i l’obediència• La llibertat• La responsabilitat• Els Drets Humans

4


C) Valors, normes i actituds

1. Actitud d’interès i participació activa en discussions i debats2. Intervencions oportunes, amb arguments raonats i coherents3. Actitud de respecte i tolerància davant idees i opinions alienes4. Predisposició al treball en equip ia la col·laboració5. Actitud de crítica raonada i positiva. Rebuig d’actituds de fanatisme o intolerància.6. Actitud de compromís i sensibilització davant els problemes socials i de convivència7. Sensibilització davant les injustícies socials i la defensa dels Drets Humans.8. Valoració positiva de les actituds no violentes9. Compromís personal en l’estudi i la feina diària10. Presentació acurada dels treballs.

4 - AVALUACIÓ

L’avaluació de la matèria es farà de manera contínua, mitjançant el seguiment dels alumnes en la seva actitud i treball diari.

S’avaluaran les activitats directament relacionades amb les unitats didàctiques, així com altres de caràcter complementari (treballs, entrevistes ...). Tant en unes com en les altres s’avaluaran per separat els conceptes, els procediments i les actituds.Al llarg del crèdit l’alumne pot anar fent un treball d’ampliació i il · lustració del dossier, utilitzant exemples extrets de la premsa diària. Aquest treball, de lliurament voluntari, serà valorat com a nota d’actitud i de procediments.

Donat el caràcter de l'assignatura, com l’abundància d’activitats i exercicis inclosos en les unitats didàctiques, no es veu necessària la inclusió de proves o exàmens en els quals es valorin únicament els conceptes.

Les actituds, que són part fonamental dels continguts del crèdit, es valoraran atenent les opinions ia la forma de manifestar-se l’alumne durant les classes i durant les seves participacions en els debats. També durant l’elaboració de les activitats personals i en grup.

L’adquisició i comprensió dels conceptes, l’aplicació de procediments i la manifestació d’actituds adequades i concordants amb els valors que el crèdit pretén promoure, tindran el mateix pes a l’hora d’establir la qualificació final del crèdit

Com a orientació més clara i directa per a l’alumne resumirem els aspectes fonamentals per a l’avaluació positiva del crèdit:

5


- Asistencia diaria a clase- Elaboración de todas las actividades y entrega de las mismas en el plazo

previsto.- Cuidado en la presentación de dichas actividades (correcta ortografía,

márgenes, caligrafía...) - Participación activa e interesada en las explicaciones, comentarios y debates.- Manifestación de opiniones razonadas, coherentes y sensatas.- Colaboración y respeto a los demás durante el trabajo en grupo- Colaboración a crear un buen ambiente de trabajo y convivencia en clase- Esfuerzo y voluntad de superación personal, manifestado en la mejora o

repetición de ejercicios, en la dedicación y en el trabajo serio y constante.

5 - METODOLOGIA

És important aconseguir una metodologia activa a la classe fomentant i incentivant la participació de l’alumne en debats d’opinió.

Les exposicions teòriques se cenyiran al guió del dossier lliurat prèviament als alumnes i tindran la finalitat d’explicar i comentar el contingut. És fonamental que aquestes exposicions s’acompanyin i es concretin amb exemples, que hauran d’estar enregistrats de la vida quotidiana i d’àmbits pròxims a l’alumne.

Les activitats i exercicis es realitzaran durant les classes i estaran guiades per la professora. Després de l’elaboració de les mateixes, ja sigui individualment o en petit grup, es realitzarà una posada en comú i es suscitarà el debat d’opinió.

A cada bloc temàtic es pot plantejar un petit treball basat en un projecte amb uns objectius concrets relacionats amb el contingut treballat. En aquest projectes poden intervenir altres àrees per tal de fer un treball interdisciplinari.

6 - SEQÜENCIACIÓ I TEMPORITZACIÓ

S’ha d’adaptar a les característiques del grup pel que és difícil establir amb precisió.En general es repartiran les 35 hores de la matèria de manera que es dediquin de 2 a 3 hores a l’exposició teòrica de cada tema i de 3 a 4 hores a la realització i posada en comú de les activitats corresponents al mateix.La resta de les hores es dedicaran a activitats de tipus complementari, debats, simulació de casos, i elaboració de treballs i projectes.

6

Col·legi Pare Enric d’Ossó

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

Unitats didàctiques


INDEX

• Presentació ................................................ ......................... pàg 3

• Introducció. L’home: un ésser social ..................................... 5• Activitats d’introducció ...................................... ........ ......... 6

• Unitat 1. Els àmbits de la convivència .................. ............... 7• Activitats de la Unitat 1 ............................................ ........... 15

• Unitat 2. Els valors de la convivència .......................... ...... 17• Activitats de la Unitat 2 ............................................ ... ........ 23

• Unitat 3. Les normes de la convivència ....................... ........ 25• Activitats de la Unitat 3 ............................................ . ......... 31

• Activitats complementàries ............................................... .... 33

2


PRESENTACIÓ

Sovint hauràs sentit a dir que els joves "passeu de tot", que no us interesseu per res, que sou uns individualistes, que només penseu en el present, en passar-ho bé i poder consumir. Fins i tot s'ha inventat una paraula per definir a gran part de la joventut actual: "passota".No obstant això, la veritat és que els joves sí que participen i s’interessen per aquelles coses que els motiven i sobretot s’interessen per aquelles coses que coneixen més i els són més properes.La idea del jove "passota" s’oposa a la idea del jove participatiu i social. Del jove que conviu en grup i col · labora amb el grup per aconseguir que les coses funcionin.

L’objectiu d'aquest crèdit és el de proporcionar un espai de reflexió sobre tot el que significa conviure en grup i participar en la societat.Parlarem de com ens relacionem amb els diferents grups als quals pertanyem, de com i fins a quin punt ens impliquem en el funcionament d’aquests grups.

Conviure en grup comporta uns beneficis innegables, però també comporta conflictes. En aquest crèdit parlarem també dels diferents criteris que ens porten a actuar d'una manera o altra davant els conflictes que es generen en els grups i en la societat.Parlarem d’ètica i de valors, és a dir d’aquelles normes que ens han ensenyat o que ens dicta la consciència i que ens diuen quina és la millor forma de fer les coses en cada moment.

En aquest crèdit tindràs l’oportunitat de parlar i d’exposar les teves idees sobre tot això. Podràs pensar i exposar als altres quins són els valors que creus fonamentals per a la convivència, si estàs o no d’acord amb les normes que la societat imposa. Podràs donar i escoltar opinions sobre el que està bé i el que no, i ..., sobretot, podràs demostrar que ¡no ets un passota!.

3


Comentari:

Fes un cometari sobre la presentació de la matèria. Què opines sobre el que diu dels joves?. Com penses que serà aquest crèdit?. T’interessen els temes que es tractaran?.Comenta la vinyeta d'aquesta pàgina. Què vol dir? Quina relació té amb el que has llegit a la presentació?

CURIOSO, UNO CIERRA LOS OJOS Y EL MUNDO DESAPARECE

4


INTRODUCCIÓ

L’HOME: UN ÉSSER SOCIAL

L’ésser humà, és per naturalesa, un ésser social. Com a bon descendent del mico, necessita i aprèn des de petit a viure en grup, en manada, d'una manera organitzada i estructurada.Les formigues i els primats són exemples de grups amb una organització social perfectament establerta, jerarquitzada, i absolutament necessària per a la supervivència.No obstant això, l’home, a diferència de les formigues i dels seus germans, els micos, posseeix el do d’un llenguatge ric i complex, que li permet transmetre i comunicar els seus pensaments, les seves idees i establir i transmetre els seus criteris de pensament i de conducta.La societat humana és diferent a la dels animals. En el nostre cas no ens regim únicament per la llei o l'instint de supervivència. Els humans, gràcies al llenguatge i al pensament, hem establert uns principis morals i ètics de convivència i hem establert unes normes per relacionar-nos. Tenim una consciència, un sentit del bé i del mal i un sentit del transcendent que ens fan diferents als animals.

Les persones, els éssers humans, actuem i ens comportem en base a tres factors fonamentals:

• Biològics: Com en qualsevol animal l’herència determina les nostres característiques físiques i els nostres instints. Som, doncs, una espècie animal i per tant tenim comportaments animals.

• Psicològics: el caràcter i la personalitat influeixen també en la nostra forma d’actuar. La relació amb els pares, la forma en què ens han educat des de petits, les experiències viscudes ... tot això configura la nostra manera de ser, pròpia i única.

• Socials o socioculturals: Adreçant-nos altres persones necessitem actuar d'una determinada manera que ha d’estar més o menys d’acord amb la manera d’actuar d'aquestes altres persones. La necessitat de la convivència determina també el nostre comportament i els nostres actes.

En els propers temes d'aquest crèdit analitzarem fonamentalment aquest últim factor que marca la forma d’actuar dels humans. Intentarem reflexionar sobre "com s'ho fa" l’ésser humà per poder conviure en grup i sobre quines són les millors pautes per aconseguir aquesta convivència.

Si hem de viure, o millor dit, conviure en societat, anem a estudiar com ha de ser aquesta societat perquè ens puguem trobar a gust. Anem a determinar què fer i com fer que aquesta societat sigui la millor, no només per a nosaltres, sinó també per als que vindran després de nosaltres.

5


ACTIVITATS D’INTRODUCCIÓ

1 - Explica què signifiquen els termes "social" i "societat"

2 - El fet que els éssers humans siguem "éssers socials" ens iguala o ens diferencia dels animals?

3 - Llegeix el següent fragment escrit per Aristòtil:

"La raó per la qual l'ésser humà és més que l’abella o qualsevol animal gregari, un animal social, és evident: la naturalesa, com solem dir, no fa res en va, i l’ésser humà és l’únic animal que té paraula . (...) I el que no pot viure en societat, o no necessita res per la seva pròpia suficiència, no és membre de la ciutat, sinó una bèstia o un déu. "

• Quina diferència hi ha entre "animal gregari" i "animal social"?• Quina és la característica essencial de l’ésser humà segons Aristòtil?• Què opines al respecte?• Quina relació té el fet que l’ésser humà tingui el llenguatge amb el fet que visqui en societat?

4 - Què és una persona?. Quina diferència hi ha entre una persona i una cosa?

5 - Comenta la següent frase:

"L’altre és aquell que és diferent de la meva, que és divers, però que alhora m'és indispensable"

6 - Tracta de trobar una definició pròpia del que és "l'altre".

7 - Creus que les persones necessiten aprendre a viure en societat, és a dir, "socialitzar"?I els animals?En què creus que pot consistir el procés de socialització d'una persona?

8 - Com són les teves relacions amb els altres?. Creus que els altres influeixen en la teva vida?.I tu?, Influeixes en la vida dels altres?. Les teves accions i la teva manera de ser ¿estan d’alguna manera influïdes pel fet de viure en grup o en societat?

9 – Pensa i escriu, alguna de les maneres en que participes o podries participar a la societat on vius.

6


TEMA 1: ELS ÀMBITS DE LA CONVIVÈNCIA

1.1. Introducció

1.2. La família• Composició• Altres models pseudofamiliars.• Les pautes del comportament familiar.

1.3. l'escola• Professors i alumnes• La disciplina i l'autodisciplina

1.4. El veïnatge• Les associacions de veïns• La parròquia

1.5. El grup d’amics

1.6. La ciutat. l’Estat

1.7. El Planeta.

7


1.1. INTRODUCCIÓ.

Com ja hem vist en el tema anterior, l'ésser humà, des del seu naixement, està en contacte amb altres éssers humans, ja que necessita les seves atencions. Així inicia la seva socialització, és a dir, el seu aprenentatge en la relació amb altres.Al llarg de la seva vida l'home es relaciona amb els altres dins de diferents àmbits o estadis:• Primer està la relació amb els pares, la família, l'escola bressol ....• Després continua el seu aprenentatge en la convivència i la participació dins de l'escola, el grup d'amics, el barri, els veïns ...• Finalment, en la seva vida posterior, ampliarà el seu cercle de relacions a la feina, agrupacions polítiques, religioses, ... i participarà activament en la societat a la qual pertany.

1.2. LA FAMÍLIA. La família és la institució humana més antiga i més universal. És, alhora, una necessitat biològica, afectiva i cultural.Al llarg de la història i en les diferents cultures, la família ha adquirit aspectes diferents, però les seves funcions s'han mantingut constants i poden ser resumides així:- Regular la relació sexual i de procreació entre els membres de la parella.- Educar els fills, és a dir, ajudar a la seva socialització i integració en la societat.- Formar una unitat econòmica (a través de la producció i el consum).

• Composició de la família

Típicament la família està formada per un home i una dona units en matrimoni civil o religiós.El matrimoni és el contracte establert entre els cònjuges pel qual, públicament es lliuren els seus cossos i es prometen fidelitat mútua al llarg de les seves vides.Per als cristians creients, el matrimoni, és a més un sagrament. Un signe o ritu sagrat pel qual els cònjuges se santifiquen i adquireixen la gràcia divina que els facilitarà el compliment dels seus fins.

La durada del matrimoni depèn de les creences i els costums. Per als cristians, el matrimoni dura tota la vida. Per a altres persones, que accepten el divorci, el matrimoni pot acabar en el moment en què es posa fi al contracte civil entre els cònjuges.La separació o el divorci dóna lloc a un altre tipus de família., L'anomenada:

- Família monoparental: que és la constituïda per la mare o el pare (només un d'ells) i els fills.

8


La família pot estar constituïda pels pares i els fills únicament, en aquest cas l'anomenem família nuclear, però també pot estar constituïda per altres parents, és a dir, per altres persones que té llaços de sang amb la família nuclear (avis, oncles, cosins ...) i que poden conviure i relacionar formant, en ocasions, un gran grup familiar.

• Altres models pseudofamiliares

En ocasions, segons el tipus de cultura o societat, no hi ha l'agrupació familiar que hem definit abans. És el cas dels grups de persones que viuen dins de sistemes que podem anomenar "utopies socialitzants", on els fills són separats dels pares i educats en comú entre totes les persones del grup, per exemple els kibbutz jueus, les comunas hippyes o algunes sectes religioses.

També està el cas en què per l'absència o pèrdua total dels pares i parents no existeix pròpiament una vida familiar i el procés de socialització de l'infant es realitza en institucions públiques o privades (hospicis, cases d'acollida ...) les quals intenten substituir amb més o menys èxit la veritable família.

• La convivència familiar

És en la família on la convivència i el tracte entre les persones és més íntim i constant. Els llaços afectius no eviten que moltes vegades sorgeixin els conflictes. Per evitar aquests i aconseguir una bona convivència cal que tots els membres es respectin entre si i que siguin- Responsables: coneguin i compleixin les seves obligacions.- Coherents: es comportin d’acord amb la realitat, d’acord amb els pactes establerts i les necessitats existents.- Col·laboradors: participant amb el seu treball en fer més agradable i suportable el dels altres.

La sensatesa, la coherència i el consens a l'hora d'establir les normes de convivència en una família, farà que aquestes siguin complertes també amb més agrado i cada membre assumeixi amb major responsabilitat la seva funció en el grup.

1.3. L'ESCOLA

L'escola serveix de complement i continuació de la tasca educativa realitzada a la família. És el primer "model de societat" que trobem quan som nens i sortim de l'entorn familiar. És a l'escola on realment aprenem a conviure amb altres persones, a relacionar-nos i a assumir les normes i les pautes de comportament que aplicarem després en la societat.

9


L'escola és on es transmeten i adquireixen els coneixements bàsics per poder "sobreviure" a la societat i ser membres útils d'ella. Però també l'escola és on s'educa a les persones en una sèrie de valors útils per a la convivència i per al propi desenvolupament personal (com el respecte, la solidaritat, la responsabilitat ...).Cal, doncs, que aquests valors i aquesta educació que proporciona l'escola no es contradiguin amb els de la família. Els pares i els professors són el punt de referència més proper dels infants i adolescents en la seva etapa escolar i han de proporcionar a aquest un model coherent de conducta.

• Professors i alumnes.

La tasca fonamental dels professors és la d'educar i ensenyar als alumnes. L'obligació fonamental dels alumnes és la d'estudiar i aprendre.Les dues coses es desenvoluparan més eficaçment si s'ha creat entre ambdós un clima adequat de col·laboració, de respecte i d'afecte.

No hi ha res més gratificant per a un professor que constatar l'evolució positiva d'un alumne. Veure com augmenta el seu interès per la matèria, veure com treu profit del que ell li ha ensenyat i com millora progressivament no només en els seus estudis sinó en la seva personalitat, les seves relacions, i el seu caràcter.Igualment hauria de ser gratificant per a l'alumne constatar com va ampliant els seus coneixements, veure capaç de discórrer per si mateix, d'entendre conceptes nous dels que abans res o poc sabia. Constatar que és capaç d'entendre i parlar amb sentit del món que l'envolta.

D'això es dedueix, doncs, que el treball del professor, a més d'ensenyar, és transmetre el gust per aprendre, ajudar l'alumne a què aprengui per si només, ensenyar a aprendre. I que la tasca de l'alumne no és només la d'estudiar en el sentit de "covar" sinó també la d'analitzar el que estudia, relacionar-lo amb altres coneixements, intentar deduir coses per si mateix, preguntar ..., treure el màxim partit de les classes i del que li ensenyen, amb la finalitat d'enriquir culturalment i com a persona.

• Disciplina i autodisciplina

Acabem de veure que per educar i per ensenyar cal la comunicació entre professor i alumne.Però la comunicació és impossible si no hi ha una actitud d'ordre, atenció i silenci. En una paraula: sense disciplina.Disciplina és, per tant, el compliment de les regles necessàries per mantenir l'ordre.Podem distingir entre la disciplina externa o imposada i l'autodisciplina:

10


• La disciplina imposada o externa és la que el professor ha d'exigir a classe, o fora d'ella, perquè la seva explicació sigui escoltada, per evitar les possibles distraccions, per evitar que l'alumne pugui fer mal o fer a altres ... És , per tant, - imprescindible per al desenvolupament de la classe,- Necessària per prevenir accidents- Un acte de justícia perquè els alumnes interessats no siguin privats del seu dret a aprendre per una minoria inadequada. • L'autodisciplina és la que consisteix en el control dels propis actes. S'exerceix quan un mateix estableix les seves pròpies regles per governar la seva vida, les seves activitats, el seu estudi, de forma voluntària i conscient.És més propi d'un ésser lliure i autònom obrar per convenciment que no per imposició. Si creus que el silenci és necessari a classe per seguir l'explicació del professor, impónte aquest silenci independentment que el professor ho exigeixi i estaràs obrant com una persona madura.La autodisciplina és, doncs, un tret de maduresa i responsabilitat en qualsevol persona.

L'escola ha d'educar l'alumne en la disciplina i en l'autodisciplina, ja que el desenvolupament d'aquesta afavoreix el seu desenvolupament com a persona i el seu procés de socialització i li garanteix l'èxit en molts aspectes de la seva vida (èxit en estudis posteriors, a la feina, en les seves relacions personals ...)

1.4. EL BARRI I EL VEÏNATGE.

Els veïns de la mateixa escala, o de les cases contigües són gent que viuen a prop nostre i amb les que fàcilment podem relacionar-nos. A la pràctica aquesta relació és molt variable: gairebé nul · la en les grans ciutats, però més freqüent en petits pobles, on també solen ser més abundants els conflictes.

En qualsevol cas seria desitjable que les relacions, poques o moltes, s'establissin sobre una base de respecte a la respectiva intimitat, però creant una atmosfera de cordialitat i de col · laboració i ajuda mútua.

És important també per a la convivència entre veïns procurar respectar el descans dels altres, tenint cura de no fer sorolls excessius, així com tenir cura i col · laborar en el manteniment d'aquelles zones d'ús comú, (escala, porteria ascensor ...)

• Les associacions de veïns

En molts barris els veïns s'agrupen en les anomenades associacions de veïns. És una forma d'organització que permet una participació activa dels propis veïns en la millora del barri. Des d'elles s'organitzen festes i activitats culturals i lúdiques, es treballa per millorar les instal · lacions i els recursos del barri, i es vetlla per millorar la convivència i la qualitat de vida dels veïns.

11


• La parròquia

La parròquia és també un àmbit de convivència específic que tenen les persones catòliques dins del barri. És en ella on es reuneixen per celebrar esdeveniments fonamentals en la seva vida (baptisme, confirmació, matrimoni ..)A les parròquies dels barris es participa i es col · labora tant en activitats de formació espiritual (xerrades, catequesi, grups de pregària ...) com en activitats de solidaritat i ajuda als altres. Des de la parròquia, els veïns exerceixen una tasca important d'assistència social i ajuda a malalts, ancians, discapacitats ... i també s'organitzen altres activitats de caràcter més lúdic (esplais, convivències ...)

1.5. EL GRUP D'AMICS

El grup d'amics és l'àmbit de convivència on les relacions són més intenses, després del familiar.Així com les relacions familiars ens vénen imposades, el grup d'amics el vam triar lliurement. No obstant això, no totes les relacions entre els components d'un grup són d'amistat. Molts no passen de ser companys o companyes, col · legues, amb els que hi ha bona relació però no una amistat profunda. Perquè neixi l'amistat ha d'haver una relació freqüent, però també certes afinitats: objectius, interessos, maneres de ser i de pensar i, sobretot, un alt grau de confiança i intimitat.

Sigui quin sigui el grau d'amistat, als components del grup els uneixen interessos i aficions comunes, s'identifiquen amb ell, comparteixen fins i tot maneres de pensar, de vestir, i de parlar i estan units per sentiments de lleialtat i solidaritat.La convivència en el grup sol ser gratificant i es veu com un espai de comprensió i benestar, sent de vegades fins i tot un refugi davant les difícils relacions que puguin haver a la família ia l'escola.

Les relacions de convivència amb els amics o amb els membres del grup poden ser enriquidores i afavorir el nostre desenvolupament personal i social, però, una mala orientació d'aquest grup, una mala elecció del mateix o els conflictes que es poden generar dins d'ell, poden tenir un efecte negatiu en les persones. És important saber analitzar la nostra relació amb el grup d'amics i tenir el caràcter i els recursos per fer nous amics i canviar de grup si veiem que aquest o aquests ens perjudiquen.

1.6. LA CIUTAT I L'ESTAT

De la mateixa manera que tots naixem en el si d'una família, també naixem dins d'una ciutat i dins d'un estat. La família i el municipi són, per tant, les unitats naturals de convivència.L'ésser humà és, doncs, ciutadà. Això vol dir que exerceix una funció pública, és a dir, que governa i participa activament en els assumptes de la ciutat. La participació en el govern de la seva comunitat (ciutat, municipi, estat ..) és un dret i un deure de tot ciutadà.

12


• Democràcia i participació

Democràcia significa etimològicament "poder del poble". És a dir, que és el poble, els ciutadans, els qui decideixen les lleis i les persones que els governen.La democràcia directa només va ser possible en les petites ciutats gregues, on els ciutadans a l'àgora o plaça, amb el braç alçat decidien per votació.A la pràctica actual la democràcia ha de ser representativa, o sigui, que el poble elegeix els seus representants i aquests elaboren les lleis i elegeixen els que governen, segons diferents procediments.La democràcia exigeix dues condicions fonamentals:- Que es preservi la llibertat i diversitat dels punts de vista i- Que els ciutadans participin activament en la discussió política.

Tot això exigeix al seu torn que hi hagi llibertat d'informació, de manera que els ciutadans puguin saber realment el que passa, i, per tant, llibertat de premsa i d'altres mitjans informatius. Cal també que els ciutadans tinguin un criteri sòlid amb què jutjar els esdeveniments, que sigui crític, i que tingui una bona formació general i una educació del pensament polític.

1.7. EL PLANETA I LA NATURA

A més de ser ciutadans d'un país, o un estat, no hem d'oblidar que també pertanyem o som "ciutadans del món". Igual que protegim els nostres pobles i ciutats, els nostres parcs, els nostres costums, hem també protegir i participar en la conservació del nostre medi natural, del nostre planeta i dels altres pobles i cultures que l'habiten.

La preocupació per les qüestions ecològiques i mediambientals hauria de ser fonamental per a nosaltres.

• L'ecologia i l'ètica.

El respecte per la natura és una qüestió de sentit comú, però també està en joc la supervivència de moltes espècies inclosa la de l’ésser humà.Sabem que el planeta té uns recursos limitats, que la contaminació ambiental i l’explotació abusiva d’aquests recursos tard o d’hora tindran conseqüències irreparables.Per aquesta raó podem enunciar el que anomenem imperatiu ecològic: "Actua de tal manera que els efectes de la teva actuació respectin la vida humana sobre la terra".

L'anomenat "desenvolupament sostenible" fa referència a l'equilibri que ha d'haver entre el consum derivat de les necessitats humanes i l'explotació dels recursos naturals. Només es pot garantir la supervivència de l'home sobre el planeta si som capaços d'equilibrar el que gastem i el que la natura pot reposar.

13


• Els drets de les generacions futures.

Igual que estem obligats a respectar els drets de les persones amb les que convivim, hem de respectar els drets d'aquelles persones que habitaran nostres ciutats, els nostres pobles i el nostre planeta després de nosaltres.Els nostres fills, els nostres néts, els nostres descendents, tenen els mateixos drets que nosaltres a poder sobreviure en aquest planeta ia gaudir dels seus recursos i la seva riquesa material, biològica i cultural.

Estem obligats, doncs, des d'un punt de vista moral i ètic, a preservar la riquesa i la diversitat de cultural, a vetllar pel desenvolupament sostenible i preocupar-nos per la cura i respecte a la naturalesa.

14


ACTIVITATS. TEMA 1

1 - Un cop llegit el tema, elabora un quadre conceptual on resumeixis i relacions dels conceptes que apareixen.

2 - Comenta la frase següent: Estàs d'acord amb ella? Explica-ho amb algun exemple.

"No és la carn ni la sang, sinó el cor, el que ens fa pares i fills".(Fiedrich Schiller 1759-1805. Poeta alemany)

3 - Recull dades, preguntant als teus pares i / o avis, i elabora una redacció on expliquis com era la vida familiar quan tenien la teva edat.Explica quants membres vivien junts, com eren les seves relacions, quines tasques exercia cadascun ... Explica també quines normes hi havia i qui les dictava, què passava si no obeïen, com ocupaven el temps lliure, etc, etc ...

4 - Treu unes conclusions de l'activitat anterior. ¿Ha canviat el tipus de família al llarg del temps?. Quines diferències fonamentals hi ha entre la família de fa 60 o 50 anys i la d'ara?. A què creus que es deuen aquests canvis?

5 - Explica quines normes teniu a la teva família, com s'estableixen i quina funció o responsabilitats té cada membre. Posa-ho en comú amb els altres companys.

6 - Comenta i explica el significat de la següent frase. Estàs d'acord amb ella?. Per què?

"Educació significa alliberament" André Gide

7 - Fes una llista d'aspectes positius i d'aspectes negatius de la teva experiència escolar. Explica breuement per què han estat positius o negatius.

8 - Imagina't que ets pare o mare. Explica, en forma de redacció com t'agradaria que fos l'escola on anirien els teus fills.

9 - Com penses que ha de ser el professor ideal?, I l'alumne ideal?. Fes una llista de les seves característiques. Has tingut alguna vegada algun professor que consideressis que era un "bon" professor-. Explica per què.

10 - Què penses sobre la disciplina a l'escola ia la família?. Creus que és necessària?, Indispensable?. Quina funció creus que té?. Com creus que hauria d'exercir la disciplina?.

11 - Llegeix la frase i justifica el que diu:

"L'amistat exigeix respecte i estima"

12 - Llegeix el text i fes un comentari del mateix:

15


“ (...) Hamilton me cambió profundamente, como sólamente lo podía hacer un libro excepcional, o una rara personalidad o bien una extraña experiencia. Por primera vez en la vida comprendí qué era experimentar un amistad vital y, aún así, no sentirse esclavizado ni ligado a causa de ello. Nunca,una vez separados, sentí la necesidad de su presencia real; él se había dado completamente, y yo le poseía sin ser poseido. Fue la primera experiencia pura y total de la amistad, y nuncamás no se repitió con ningún otro amigo. Hamilton, más que un amigo, era la amistad en sí misma.”

Henry Miller,Trópico de Capricornio

· ¿Qué crees que significa la frase subrayada?· ¿Has vivido alguna vez un tipo de amistad parecida?. ¿Crees que es posible?· ¿Cómo definirías tu la amistad?· ¿Existe un relación de amistad entre los miembros de tu grupo”. ¿Por qué?. ¿Y

entre los compañeros de la clase?

11- ¿Cómo estamos de civismo?. Explica por escrito qué harías o cómo reaccionarías en cada una de estas situaciones. (Ponlo luego en común con los compañeros.)

a) Ves una persona que se cae en la calleb) Ves a alguien que fuma en el tren en un vagón de no fumadores.c) Los chicos del barrio te piden que les ayudes a recoger maderas para la hoguera de

San Juan.d) Ves que alguien escribe en las paredes del colegio con un espray.e) Tienes un vecino escandaloso.f) Te piden colaborar para escribir anónimos al alcalde denunciando el mal estado y la falta de recursos del barrio en el que vives. g) Los vecinos del barrio organizan patrullas para evitar la delincuencia.

13- Actividad de investigación: (en grupo)Dividir la clase en grupos de 3 o 4 alumnos. Cada grupo debe dirigirse a una asociación de vecinos, a una parroquia del barrio, o a un centro cívico y recoger información sobre:· historia de la asociación ( cuando empezó a funcionar, cómo se creó, para qué...),· actividades que llevan a cabo ( de qué tipo son, cuándo y cómo se realizan...),· a quién van dirigidas dichas actividades,· quién participa o colabora, quién dirige y organiza,· qué hay que hacer para poder participar y colaborar en las actividades,La información debe recogerse por escrito. Con toda la información recogida, cada grupo elaborará un artículo periodístico que podrá editarse en la revista del colegio. (se pueden incluir fotografías)

14- Actividad de investigación. (en grupo)Busca más información sobre el tema del “desarrollo sostenible”. Consulta en enciclopedias científicas, en Internet o dirígete a alguna asociación o grupo ecologista. Con todo lo recogido elabora un artículo sobre el tema. En el artículo debes expresar también tu opinión y proponer medidas que estén a nuestro alcance para conseguirlo.

16


TEMA 2. ELS VALORS DE LA CONVIVÈNCIA

2.1. Introducció

2.2. La igualtat• Racisme i exclusió social• discriminació sexual• les desigualtats socials

2.3. La justícia i la pau• Violència i no-violència. El Pacifisme2.4. El respecte i la tolerància

2.5. La solidaritat i la cooperació.• Egoisme i altruisme.• Generositat i ajuda mútua• La cooperació i el voluntariat(Organitzacions solidàries)• El voluntariat

17


2.1. INTRODUCCIÓ

En la nostra relació de convivència amb les altres persones sovint hem de prendre decisions sobre la nostra forma d'actuar amb els altres. Aquesta forma d'actuar amb els altres ve marcada pels valors.Els valors són les motivacions que ens fan actuar d'una manera o d'una altra perquè pensem que és la millor o la més justa. Dit d'una altra manera: els valors són les coses immaterials però que creiem que són bones, perquè serveixen per a alguna cosa.

Cal una educació en els valors que fomenten l'amor i el respecte a les persones i les coses perquè la convivència sigui possible.

2.2. la IGUALTAT

Les persones no som totes iguals. Igualtat no vol dir identitat. Els éssers humans som diferents físicament però també ens diferencia la cultura, la religió, la llengua ... No obstant això, només pel fet de ser éssers humans i pertànyer tots a la mateixa raça (la raça humana), tenim tots els mateixos drets fonamentals (el dret a la vida, a l'educació, a la salut ...) i tots hem de ser tractats igual davant la llei.

• Racisme i exclusió social.

El racisme és la creença que nega la igualtat d'aquests drets fonamentals entre els diferents grups humans.L'anomenat racisme biològic sosté la falsa creença que les desigualtats culturals provenen de diferències biològiques o genètiques i que, per tant, hi ha races superiors i races inferiors.El racisme cultural està basat en una por irracional a la pèrdua de la pròpia identitat, ia la barreja i contacte amb gent d'altres cultures, i també en un cert sentiment egoista de defensa de les pròpies condicions econòmiques. Aquest tipus de racisme és el que provoca, per exemple, el rebuig als inmmigrantes perquè "vénen a treure'ns la feina" o perquè "al final ens van a envair".

Hi ha altres formes d'exclusió social no associades amb el racisme però que comporten també el rebuig i la marginació d'uns grups humans enfront d'altres, és el cas dels drogoaddictes, els captaires, o fins i tot els ancians, els qui són vistos com a éssers inútils per la societat. Aquests grups socials, juntament els immigrants, són en moltes ocasions no només marginats o rebutjats sinó també assetjats i maltractats per grups radicals.

• La discriminació sexual.

Quan parlem d'igualtat de drets fonamentals, també hem de pensar en la discriminació que en diferents èpoques i en diferents països ha patit i pateix la dona davant l'home. En les societats més avançades econòmicament

18


cal reconèixer que hi ha hagut grans progressos i que les dones tenen, almenys en teoria, els mateixos drets davant la llei que els homes.No obstant això, no hem d'oblidar, que encara avui en dia, en alguns països, la dona és tractada com un ésser inferior a l'home i no té els mínims drets fonamentals. (L'integrisme islàmic nega el dret de la dona a tenir assistència sanitària, educació, a treballar fora de casa, oa participar en la vida social i política ...)

• Desigualtats socials.

És un fet manifest el que no totes les persones que convivim en aquest planeta hem tingut la mateixa "sort" al arribar-hi. Mentre que una petita part dels seus habitants naixem i vivim en països amb recursos, i econòmicament desenvolupats, una gran majoria ho fa en països pobres, amb pocs recursos naturals i amb una greu pobresa econòmica. L'anomenat "Tercer Món" comprèn tres quartes parts de la població mundial.No obstant això, no està clar que aquesta situació de desigualtat sigui irreversible. Un millor repartiment dels recursos del planeta i l'ajuda no només econòmica sinó també cultural i sanitària poden ser passos per arribar a pal · liar poc a poc aquestes tan greus desigualtats.

2.3. LA JUSTÍCIA I LA PAU

Perquè la convivència sigui possible és necessari que en els grups socials es donin aquests dos aspectes: la justícia i la pau. Freqüentment una és conseqüència de l'altra.Hem de distingir la Justícia entesa com a llei i la Justícia entesa com a valor moral. Es pot parlar d'una llei justa o injusta, però també d'una forma d'actuar justa o injusta.

Actuem d'una manera justa quan ens guiem per la veritat, donant a cadascú el que li pertany, segons els seus drets. No obstant això, com el concepte de veritat no és absolut, és també molt difícil establir un criteri absolut sobre el que és just i el que no. Per això, en cada moment històric, en cada tipus de societat, el concepte de justícia és diferent.

Podríem dir que actuarem justament sempre que ho fem d'acord amb els nostres principis morals, d'acord amb la nostra consciència, amb el que cada un de nosaltres creiem que és bo, procurant tractar l'altre com voldríem que ens tractessin a nosaltres.

La Declaració dels Drets Humans, de la qual més tard parlarem, ha representat un intent d'acord per arribar a un codi moral universal, que dicti el que és just (bo o vertader) i el que no, independentment de religions i cultures.

19


Les situacions d'injustícia freqüentment desencadenen conflictes i impedeixen la convivència pacífica. És normal, per la pròpia naturalesa de l'home, que en un grup social, hagi interessos i sentiments oposats i aquests desencadenin conflictes.El problema és com es poden resoldre aquests conflictes i quina actitud prenem davant d'ells.

• Violència i no-violència. El Pacifisme

Davant l'aparició d'un conflicte la resposta per intentar solucionar-pot ser violenta o no violenta.

• La resposta violenta es produeix per l'alliberament incontrolada de les passions i els sentiments. És una forma agressiva de mostrar la superioritat davant un adversari per dominar-lo. La violència i l'agressivitat no només es donen en grups humans sinó també entre els animals, com a pauta de comportament dels individus per mantenir la seva posició dominant en el grup.En el cas dels éssers humans la violència no només pot ser física, sinó que també pot ser verbal (insults, amenaces ...).Les conductes agressives i violentes vénen en molts casos fomentades per influències familiars i culturals.

• La resposta no-violenta respon a una manera racional d'intentar resoldre el conflicte. Part d'un domini o control de les passions i els sentiments, per arribar a la solució mitjançant el diàleg, el pacte i el consens. En la resposta violenta tractem d'imposar a l'altre per la por. En la resposta no violenta es mostra la força o el poder per mitjà del raonament i la intel · ligència.La resposta agressiva a una conducta agressiva ens posa al mateix nivell moral que el del nostre adversari i sol ser font de més conflictes. La resposta no violenta ens col · loca moralment per sobre del nostre adversari.La no-violència no s'ha de confondre amb passivitat o indiferència sinó com una forma de resposta al mal o la injustícia sense caure en el mal i la injustícia.

La no-violència no només és una forma de resoldre els conflictes sinó que pot arribar a constituir una manera o estil de vida. Moltes religions inclosa la catòlica assumeixen l'estil de vida no-violent, posant per davant de qualsevol conflicte l'amor i el respecte a l'altre.

• El Pacifisme és una postura política basada en la no-violència. Al llarg de la història la majoria dels conflictes s'han resolt amb guerres o amb violència. El pacifisme s'oposa a la guerra com a forma de violència organitzada i promou la cooperació entre països i la reducció dels desequilibris i injustícies socials com a mitjà de reduir els conflictes.Les postures pacifistes van unides generalment a les postures antimilitaristes ia l'objecció de consciència. L'adopció d'una postura pacifista ha d'anar íntimament lligada a una manera de vida basat en la no-violència perquè sigui una postura coherent.

20


2.4. EL RESPECTE I LA TOLERÀNCIA

El respecte i la tolerància són dos valors indispensables per a la convivència entre els éssers humans. Són la base de les relacions d'amistat, de parella, de la ciutadania i de la democràcia.Una persona és respectuosa i tolerant quan és capaç de tractar els altres amb la mateixa consideració que a si mateix.

• El respecte, com a dret fonamental, és el reconeixement de la pròpia dignitat i de la dignitat dels altres. Comporta tractar als altres de manera considerada, valorant només pel fet de ser persones.Respectar les persones no vol dir estar d'acord amb totes les actuacions. Significa combatre aquelles actuacions que no ens semblen justes sense menysprear o ignorar la dignitat del que les comet.

• La tolerància va unida al respecte. Ser tolerant significa respectar les opinions, les creences i les actituds dels altres, encara que siguin diferents de les nostres. La tolerància implica que s'admeten i s'accepten les diferències entre les persones.La intolerància comporta la imposició forçosa i de vegades violenta d'una creença, d'una forma de pensar i la repressió de les altres. La defensa a ultrança de les pròpies creences, polítiques o religioses, per mitjans violents és el que anomenem integrisme.

2.5. LA SOLIDARITAT I LA COOPERACIÓ

La solidaritat és un valor humà que suposa estar disposat a compartir ia col · laborar amb els altres. La solidaritat és aquella actitud per la qual ens sentim implicats en els problemes i en els sentiments de l'altre.Una actitud solidària és també una actitud de cohesió i suport als altres, que facilita la consecució d'un objectiu comú.

• Egoisme i altruisme

La solidaritat comporta mirar més enllà de nosaltres mateixos, és a dir comporta una actitud altruista i no egoista.La persona egoista només s'interessa per si mateixa o pels problemes que li poden afectar a ella. Intenta buscar el seu propi benefici i sol caure fàcilment en actituds insolidàries.La persona altruista anteposa el bé dels altres al seu propi bé. Té una disposició natural a ajudar als altres que el fa ser generosa i solidària.

• Generositat i ajuda mútua

La generositat és una virtut que comporta el lliurament als altres sense esperar res a canvi.

No només s'ha d'entendre la generositat com a lliurament de béns materials (caritat), sinó com el lliurament de si mateix. El lliurament de la teva feina, del teu temps de la

21


teva dedicació. Quan aquesta entrega es realitza només pel desig d'ajudar a l'altre i esperant únicament la recompensa de l'alegria que proporciona el fer el bé parlem de gratuïtat.

La solidaritat, la generositat o gratuïtat, l'altruisme, són valors basats en el respecte i l'amor als altres. Són valors que ens fan més humans i més dignes. Són valors necessaris per a la convivència en grup i en societat.

• La cooperació i el voluntariat. (Organitzacions solidàries)

Una forma de manifestació de la solidaritat és la cooperació dins de grups organitzats dels quals canalitzen distribueixen i planifiquen l'ajuda a les persones, grups, països ... que ho necessiten.

Les ONG (organitzacions no governamentals) són grups o organitzacions que, sense ànim de lucre, i amb total independència dels governs, busquen recursos per finançar projectes o accions de cooperació per als països subdesenvolupats o amb problemes greus (guerres, catàstrofes naturals .. .)Algunes ONG presten serveis sanitaris (Creu Roja, Metges Sense Fronteres, Infermeres Sense Fronteres ...), altres s'ocupen dels pobres, els marginats, la infància, l'ecologia (Intermón, Pallassos sense Fronteres, Ajuda en Acció, SOS Racisme, Greenpeace ...)

L'Església Catòlica té una llarga tradició en l'acció solidària i la cooperació amb països del tercer món i grups socials desfavorits. Càritas i Mans Unides són dos exemples.

Hi ha persones que canalitzen els seus desitjos de solidaritat i cooperació a través del voluntariat social. Bé integrades en un grup o bé individualment, dediquen part del seu temps lliure a alguna tasca social: fer companyia a un ancià, ajudar en un centre de discapacitats, ajudar en centres d'acollida d'indigents, alfabetitzar presos ...Algunes d'aquestes persones fan aquests treballs al barri oa prop de les seves cases, altres ho fan lluny del seu país o en altres continents. Moltes institucions d'ajuda i solidaritat funcionen gràcies a la generositat, la gratuïtat i la col · laboració de persones voluntàries.

22


ACTIVITATS TEMA 2

1 - Llegeix el text següent:

"M'agradaria que aquesta pàgina no la llegissin els adults. He de dir-vos que no us trobo, en general, prou rebels contra el que ells signifiquen. No noto la vostra rebel · lia contra les terribles injustícies del voltant (...). No us podeu permetre quedar bé als vostres ulls dient només quina pena això o quina pena allò. S'ha de reaccionar plantant arbres, donant la cara, defensant insubmisos o defensant negres ... Us veig massa dòcils davant de la subversió de valors que caracteritza la nostra lamentable societat. Les morts a Somàlia importen menys que els resultats del futbol (...). Us heu de imposar i trencar la quadrícula imposada per l'ambient, per l'educació que heu rebut, per l'aire que respireu ... Si un s'ha de trencar el coll contra l'aire, es el trenca i ja està. La pregunta inicial que ens hem de plantejar 1-1 és: què faig jo? Què faig pel món, per la pau, per la solidaritat, per la meva pròpia vida també, per la meva progrés, pel dels altres, per l'ecologia, per tants i tants ideals. No podeu tolerar que es digui de vosaltres que teniu un eslògan: "primer jo, segon jo, i si hi ha un tercer, també jo". Si els joves no creieu en l'amor i la seva fermesa i el seu domini, en la pacificació de la Terra i en la fraternitat, qui creurà?. Perquè els vostres ideals no han de sortir dels majors, sinó d'vuetro cor: de conèixer els uns als altres més del que us coneixeu, d'estimar-vos més del que us estimeu. Sé que, entre vosaltres, més que racisme hi ha ignorància, més que odi, desconeixement. I un desig trist de riqueses que us fa detestar tot allò que és pobre (...) No caigueu en el parany de dir-vos: "Això no m'agrada, quan sigui gran ho canviaré.", Perquè són els anys els que ens acostumen al que és dolent. Ningú us arreglarà el que no funciona si no ho feu vosaltres. (...) Aspirem a una vida millor millorant l'economia i no a les persones (...). Cada vegada ens dirigeixen més els tecnòlegs i menys els humanistes. D'aquesta manera hem arribat a inventar un sistema que consisteix en la burrada següent: "com més produeix, consumeix, i llença el individu, més feliç és". Que disbarat!. Si us plau, enganxeu foc a aquest paradís. Però ara mateix! Ja!

Antonio GalaCarta als hereus.El país Dominical. Octubre 1993 • Pensa i contesta amb la més absoluta sinceritat: Hi ha alguna cosa que no t'agradi que voldries canviar? (A l'escola, en la teva família, al barri, al món)Què fas per canviar-la?. Per què?. Què podries fer i com?.

2 - Observa la historieta i fes un petit comentari d'ella.

23


3 - Pensa en algun fenomen de violència que es doni en el teu entorn. Busca les raons per les quals es dóna. Analitza com és la teva actitud i la dels altres davant d'aquest fet. Creus que pot tenir solució?. Quines accions es podrien dur a terme per evitar aquesta violència?

4 - T'has sentit en alguna ocasió discriminat o tractat d'una manera injusta?. Explica el fet i analitza-ho. Realment tenies raó?. Per què se't va tractar així?. Com et vas sentir?. Com vas reaccionar?. Hi ha més persones que els pugui passar el mateix que a tu?.

5 - Un club de futbol cedeix un jugador a un altre equip a canvi de deu mil milions de pessetes. Com valoraries aquest fet?. Et sembla just?. Es pot acceptar com un fet natural i lògic?.

6 - Pensa i escriu la teva opinió: Què és per a tu respectar a una persona?. Hi ha persones que mereixen major respecte que altres?. A quins companys de la classe creus que se'ls respecta més?. A quins professors respectes més? Per què?. El respecte és una cosa que es té o que es guanya?

7 - Pensa ara sobre la dignitat. Intenta definir què és la dignitat. Alguna vegada t'has sentit poc digne '. Creus que una persona pot arribar a perdre la seva dignitat?. Que creus que necessita una persona per viure dignament?.

8 - Durant una sortida escolar teva escola coincideix amb un altre. Un grup d'alumnes d'aquest col · legi (que sembla de classe alta) et comença a mirar, es riuen i murmuren etre ells sense deixar de mirar-te. Algun fa un gest que sembla provocador. Com reacciones?. Posa't en la situació, pensa i escriu una narració amb diferents desenllaços basats en les diferents formes d'actuar que tindries.

9 - Llegeix les biografies de M. Luther King i de Gandhi. Resumeix en poques línies el més important del que van fer i quina va ser la seva actitud.

10 - Pensa en algun projecte de solidaritat en què, com a grup, podríeu participar. Posa la teva idea en comú amb els altres i trieu, entre tots, una que sigui fàcilment realitzable o que estigui al vostre abast. (La resta depèn de vosaltres.) 11 - Busca alguna persona que hagi participat en alguna acció solidària o que pertanyi a alguna ONG. Parla amb ella i recull per escrit les seves impressions i comentaris. Fes-ho com si fos una entrevista per a una publicació.

24


TEMA 3: LES NORMES DE LA CONVIVÈNCIA

3.1. Introducció

3.2. Concepte de norma• Classes de normes• Transgressió de la norma• Norma social, moral i jurídica• La llei

3.3. El dret i el deure• Els Drets Humans

3.4. L'autoritat i l'obediència• L'obediència• La desobediència conscient• L'autonomia personal i l'autoritat

3.5. La llibertat i la responsabilitat• Concepte de llibertat• Les llibertats• Concepte de responsabilitat• La responsabilitat en relació alconeixement, la llibertat i la intencionalitat.

25


3.1. INTRODUCCIÓ

• Quan ens relacionem amb les altres persones els podem fer de forma espontània o no intencionada. És el tipus de relació que es dóna entre els veïns d'un barri, entre els alumnes d'una escola .....Altres vegades la relació amb els altres es busca intencionadament. És el cas de les relacions d'amistat, relacions sentimentals, les relacions laborals, o quan ens unim a un grup amb una finalitat determinada.Moltes vegades la relació amb altres persones és una cosa obligat o imposat, com ara les relacions amb la família, amb els companys de la classe, amb el professor ...

• Algunes d'aquestes formes de relació seran més simples i fàcils de dur a terme, d'altres seran més complexes.En qualsevol cas en tots aquests tipus de relació o de convivència es dóna la presència d'uns interessos i també es poden donar, lògicament uns conflictes.Es comprèn, doncs, que ha de ser necessari un tipus de regulació o reglamentació, acceptada per tots els membres, ja que sense ella, la relació o la convivència no seria possible, (com no seria possible jugar un partit de futbol sense regles o si cada jugador tingués les seves pròpies)

3.2. CONCEPTE DE NORMA

Entenem per norma, el conjunt d'acords o regles que permeten la regulació de les relacions entre les persones.En la nostra vida diària contínuament ens subjectem a moltes normes de diferents classes.

• Classes de normes

• Anomenem normes universals a les que es refereixen a aspectes fonamentals per a la supervivència dels éssers humans. (Per ex. No matar)• Anomenem normes particulars a les que es donen en algunes societats o en ocasions concretes. (Per ex. Les normes d'urbanitat)

També podríem classificar les normes segons la seva finalitat:• Jurídiques: que fixen els drets legals• Tècniques: que regulen les qüestions científiques i tecnològiques (normes DIN)• Gramaticals: que regulen l'ús del llenguatge• Morales: que es refereixen a la forma d'actuar en relació al Bé i al Mal

Segons la seva forma les normes poden ser:• explícites: Les que apareixen escrites o publicades en els documents corresponents.• implícites: Les no escrites però acceptades generalment, per costum o per rutina.

26


• Transgressió de la norma

Quan dins d'un grup s'incompleix una norma prèviament establerta, s'aplica una sanció. Això no només passa en el cas de les normes legals (condemna de presó per cometre un robatori, per ex.) Sinó també dins de l'àmbit d'altres grups (en un club, en una escola ..., qui no compleix les normes és "sancionat" d'alguna manera.)La sanció pot entendre de moltes maneres diferents, per exemple: L'alumne que falta a les normes de convivència pot ser amonestat pel professor, però també pot ser que rebi el rebuig dels seus companys.Fins i tot quan l'incompliment de la norma no s'ha fet públic, el transgressor pateix una "sanció", per exemple, el que ha mentit, perjudicant així a un altre company, pateix en la seva pròpia autoestima, se sap indigne de la confiança dels altres , li "remordeix la consciència". No oblidem que la pròpia consciència, el jutge més sever.Com a resum:• Transgressió de normes legals (escrites i reglamentades): Sanció o càstig reglamentat.• Transgressió de normes socials (generalment no escrites): Rebuig social• Transgressió de normes morals: Rebuig social i generalment autocàstig o autorebuig (baixa autoestima).

• Normes socials, morals i jurídiques

Totes les normes són socials, però, no totes les normes socials són normes morals.• Una norma és moral quan fa referència al bé i al mal o quan interpreta la consciència moral d'un individu o un grup.• Una norma és jurídica quan està expressada mitjançant una llei.

Algunes normes poden ser alhora morals i jurídiques, d'altres no. Quan robes infringeixes una norma moral, perquè obres mal, però també una norma jurídica, perquè la llei ho prohibeix. Si menteixes als teus pares, obres mal, infringeixes una norma moral però no jurídica. Si creues el carrer amb el semàfor vermell infringeixes una norma jurídica, però no moral (tret que posis en perill la teva vida o la d'altres).

• La llei

• La llei és la formalització jurídica d'una norma. La llei regula la norma i també el càstig pel seu incompliment.• L'objectiu de la llei és aconseguir el bé comú per a un grup social, i en això radica la seva força moral.• La llei regula la vida política, social, i econòmica de la societat. Regula els drets i deures dels ciutadans amb la societat i entre ells i sanciona el seu incompliment.

27


3.3. EL DRET I EL DEURE

• El dret és la facultat de poder fer legítimament una cosa• El deure és l'obligatorietat legal o moral de fer alguna cosa Els drets i els deures han de correspondre. Un dret per a una persona sol implicar un deure per a una altra. Per exemple: si Antonio. té dret a entrar en un local, Pere (que és l'amo del local) té el deure de deixar-lo passar. Si Joan té dret a poder descansar, Pepe té el deure de no impedir.

De vegades, els drets d'una persona poden xocar amb els de les altres. És llavors quan sorgeixen els conflictes. Per això la llei protegeix el bé comú i limita legítimament els drets individuals.Per exemple: El dret de Rosa a fumar pot enfrontar-se al dret de Merche a conservar la salut. La llei regula dos drets fixant llocs i les condicions en què Rosa pugui exercir el seu dret a fumar.

• Els Drets Humans

L'any 1948 l'Assemblea de les Nacions Unides va signar a París la Declaració dels Drets Humans, a la qual es van adherir la majoria dels països representats.La Declaració dels Dret Humans està basada en la idea que totes les persones ens podem posar d'acord sobre unes normes de convivència universals, malgrat les diferències culturals i, per això, es defineixen com a principis fonamentals de totes les cultures.Els Drets Humans representen un grup de drets deguts a les persones pel sol fet de ser-ho, són naturals i inalienables.Les bases fonamentals d'aquests drets és la relació d'igualtat, dignitat i respecte entre totes les persones com a mitjà per aconseguir la llibertat, la justícia i la pau al món.(Vegeu l'annex al dossier sobre la Declaració de Drets Humans)

3.4. L'AUTORITAT I LA OBEDIÈNCIA

L'autoritat és el poder que s'exerceix sobre una persona o un grup. Normalment quan parlem d'autoritat ens referim a l'autoritat normativa, és a dir a la que fixa les lleis i regula els drets i deures i el seu compliment.El concepte d'autoritat planteja un altre molt important: el de l'obediència. Per què cal seguir les normes que l'autoritat estableix?

• L'obediència

Es dóna quan els individus d'un grup social accepten i compleixen les normes imposades per l'autoritat o pel líder del grup. Perquè això succeeixi, els membres del grup han de ser conscients de la necessitat i la bondat i aquestes normes, és a dir, han de ser conscients del benefici que comporta el seu compliment.

28


• La desobediència conscient

A vegades, les normes o les lleis establertes estan en contradicció amb els nostres valors o la nostra ideologia i tenim el convenciment profund que no hem de fer el que ens manen. És llavors quan es pot arribar a la desobediència conscient. Hi ha diferents formes de desobediència conscient: • La desobediència civil: Quan desobeeix una llei o tot un sistema per considerar injust.• L'objecció de consciència: Més que una desobediència, és una forma de "no col · laboració" o de protesta activa. Significa negar-se a complir un deure imposat per llei, com per exemple el servei militar o el pagament d'impostos per finançar despeses de l'exèrcit (objecció fiscal).

En qualsevol cas, la desobediència o l'objecció de consciència, haurien de ser el fruit d'una reflexió profunda basada en una bona documentació i informació.La persona que opta per l'objecció de consciència ha de fer sense deixar-se portar per la comoditat, la moda o el benefici personal. Ho ha de fer seriosa i conscientment i la seva decisió ha de ser coherent amb les seves idees i amb la seva forma d'actuar.

• L'autonomia personal i l'autoritat

L'autonomia personal és la capacitat d'una persona per donar-se normes a ella mateixa i, per tant, de autodisciplinar i autogovernar-se.En altres paraules: autonomia és la capacitat de fer un ús responsable de la pròpia llibertat. (Més endavant parlarem de la responsabilitat i la llibertat).

La persona autònoma, autodisciplinada, i autogovernada, gaudeix del major grau de llibertat, ja que dicta les seves pròpies normes i no depèn de normes exteriors.Si la societat està formada per individus autònoms, igualment responsables i posseïdors d'un recte criteri, segurament coincidirien en les seves normes, i no es donarien els conflictes. En aquest cas no serien necessàries les lleis ni l'autoritat que les dictés.No obstant això, aquesta situació, encara que ideal, és certament utòpica i, com ja hem vist anteriorment, el normal és que es precisi de l'autoritat i de les normes per regular les relacions dels grups socials.

3.5. LA LLIBERTAT I LA RESPONSABILITAT

• Concepte de llibertat

Si per llibertat entenem "poder fer el que vulguem", podem afirmar que no hi ha hagut o hi haurà cap home lliure.Tots els éssers humans estem condicionats per la biologia (som limitats a les nostres facultats i els nostres gens), la psicologia (ens influeixen les experiències viscudes) i per altres factors culturals (l'educació, la família ...)

29


No obstant això, res no ens condiciona de manera que no puguem prendre les nostres pròpies decisions.

Podem definir, doncs, la llibertat com:

La decisió que sorgeix de la persona d'una manera conscient i responsable, però que és inseparable de condicionaments fisio-biològics i històric-socials.

• Les llibertats

Si s'entén la llibertat com a falta de coacció, es pot entendre que una persona és "lliure" quan no se sent obligat. És llavors quan podem parlar de "llibertats": llibertat de premsa, llibertat d'palabrea, llibertat religiosa, llibertat de consciència ...)Cal destacar que també aquest concepte és impossible en la pràctica, ja que tots tenim, com ja hem vist anteriorment, unes obligacions o uns deures envers els altres que ens impedeixen fer el que perjudica altres.

• Concepte de responsabilitat

Responsabilitat és la capacitat de respondre d'una opció que hem pres, és a dir, de poder argumentar o justificar-la.

Hauríem de distingir en tres dos tipus de responsabilitat:a) La responsabilitat davant un mateix: És complir amb el que cada un considera que és la seva obligació o el seu deure, encara que ningú li obligui a fer-ho.b) La responsabilitat davant dels altres: És respondre dels nostres actes i poder justificar quan aquests afecten o incideixen en la vida d'altres persones. (Responsabilitat social)

Un professor té la responsabilitat personal de fer la seva feina el millor possible, perquè assumeix que la seva obligació és la ensenyar i educar els seus alumnes. Però també té una responsabilitat social, perquè d'ell depenen molts aspectes de la vida dels seus alumnes i de la futura societat que ells formen.

• La intenció i la responsabilitat.

Tots els nostres actes afecten o poden afectar la vida dels altres, i, per tant som responsables. Quan causem mal a algú, encara que ho fem sense mala intenció, som responsables del que hem fet. Quan incomplim una llei o una norma per desconeixement de la mateixa, som igualment responsables del que fem i ens poden sancionar per això.

Només deixem de ser responsables plenament dels nostres actes quan ens ha estat impossible deixar de fer-los. Per exemple, quan ens han obligat, o quan aquests han estat efectuats sota els efectes de la demència o altre estat d'inconsciència.

30


ACTIVITATS TEMA 3

1 - Contesta les següents preguntes raonant les respostes:

• Creus que és necessari que hi hagi una normativa de convivència en un centre escolar?. I en una família '.• S'ha de castigar la gent que transgredeix les normes?• Creus que les normes es poden o s'han de canviar?. Quan i per què.• Com cal actuar quan una norma ens sembla injusta?• Com et sents quan observes que algú inculple una norma i no rep cap càstig?

2 - En grups de quatre elaboreu una normativa de convivència que us sembli justa i aplicable. (No hauria d'incloure més de 10 normes). A continuació elaboreu un document on s'estableixin les possibles sancions en cas que no es compleixi aquesta normativa.

3 - Compara la normativa de convivència que heu creat amb la que ja existeix. Observa les diferències i fes un comentari sobre això.

4 - Comenta i explica el sentit de la frase. Estàs d'acord amb el seu significat? A continuació relaciona-la amb la historieta de Mafalda ..

"Els meus drets acaben on comencen els dels altres"

5 - Llegeix els drets i els deures dels alumnes en el RRI. Assenyala tots aquells que creus que habitualment no es compleixen i explica els motius o la causa de que això passi. Proposa solucions.

6 - Què és per a tu l'autoritat? Creus que és necessari per a la convivència que certes persones tinguin més autoritat que d'altres? . Explica i posa exemples.

31


7 - Qui té més autoritat a casa teva ¿el teu pare?, La teva mare? ¿Tu?. Què professor de tots els que has creus que té més autoritat? Per què?. Quina és en la teva opinió la millor forma d'imposar autoritat?.

8 - Estàs d'acord amb els enunciats següents?. Explica per què.a) Sóc lliure i ningú m'ha de dir el que he de fer.b) Sóc lliure i viu com vullc) Sóc lliure mentre respecti les normes de convivènciad) Sóc lliure perquè em sento lliuree) Sóc lliure perquè no depenc de ningú ni de res.f) Sóc lliure perquè ningú ni res depèn de mi

9 - Compara la teva situació actual amb la d'un jove de la teva edat del poble Yanomami a la selva amazònica. Qui dels dos creus que és més lliure?. Raona la resposta.

10 - Alguna vegada has causat mal a algú sense intenció?. Com t'has sentit? T'has considerat responsable d'això?.

11 - Després de llegir el cas següent i de reflexionar-hi, debatre-a classe seguint el guió de les preguntes: En l'intermedi entre una classe i una altra, Eva treu el cap a la finestra per mirar el pati. Laura i Antonio estan parlant darrere d'ella. Antoni, que sap que Eva és molt susceptible, decideix fer-li una broma. Li agafa la mà a la Laura i l'obliga a donar un copet al cul a Eva. Aquesta es gira, i, al veure Antonio darrere d'ella, enfurismada aixeca la mà per donar-li una coca. Antoni es tira cap enrere per esquivar el cop, amb tan mala fortuna que dóna amb el cap en un vidre. El cristall es trenca i els trossos cauen al pati. Agunos trossos de vidre cauen sobre el cap d'altres alumnes de diferents edats que resulten ferits de consideració.

• Quin grau de responsabilitat té cada un dels personatges d'aquesta història?. • • Què grau de responsabilitat té els personatges que no apareixen en aquesta història? (Professors, pares, director de l'escola ...)• Ha estat intencionat el mal que han causat als alumnes que estaven al pati?• Qui hauria d'assumir les culpes dels danys causats?• Caldria sancionar algú pel que ha passat?. Que sanció seria la més justa?• Es podria haver evitat que això passés fet? Com?

12 - Lectura de la Declaració Universal dels Drets Humans. Activitats.

32


AUTOAVALUACIÓ

En aquesta matèria hem parlat de molts temes, entre ells de justícia i de moral, del que és bo o dolent, correcte o incorrecte segons la nostra consciència. Valorar el teu rendiment, la teva feina i actitud al llarg d'aquest crèdit és una cosa necessària i de justícia, per a tu i els teus companys.

La primera persona davant la qual has retre comptes és davant teu mateix. Tu ets qui millor et pots jutjar. Però, això si, abans de res has de ser just, no només per tu, sinó per no cometre una injustícia amb els teus companys.

Posa en pràctica s'ha après en aquest crèdit i actua èticament quan facis aquesta avaluació. Reflexiona i posa’t una puntuació del 0 al 10 en aquestes preguntes:

PROCEDIMENTS

• Has realitzat totes les activitats que s'han demanat? ............................

• Has cura la presentació? Has vigilat de no cometre faltes d'ortografia, de fer bona lletra, deixar marges .........................

• Has posat en comú les teves opinions amb els teus companys? Has recollit les seves opinions i les afegit en les teves activitats? .................

• Has anat subratllant al dossier les idees més importants? ...................

• Has guardat i recollit en el dossier totes les activitats d'una manera ordenada? ............................................. ..............................

Nota mitjana procediments:

CONCEPTES:

• Creus que podries explicar fàcilment a una altra persona què vol dir ser “ciutadà”? .....................................................................................

• Sabries resumir el contingut general i fonamental del crèdit? ............

• Sabries explicar què són els valors i quins són fonamentals per a la convivència? .............................................. ....................................

• Has après conceptes nous? Has adquirit algun coneixement sobre temes que desconeixies? ............................................ .

• Sabries explicar què és la Declaració dels Drets Humans i per què ha estat i és tan important la seva acceptació? ..................................

Nota mitjana conceptes:33


ACTITUDS, VALORS, NORMES

a) Actituds a classe

• Has estat atent durant les classes escoltant les explicacions del professor i les opinions dels companys .........................................

• Has participat exposant davant tots els teus opinions i punts de vista sobre els temes tractats? ........................................... ....................

• Has mostrat una actitud d'interès col · laborant a crear un clima de treball i un ambient serè que faciliti el diàleg?. ........................

• Has participat i col · laborat activament en els treballs en grup? ........

• Has sabut respectar el torn de paraula en els debats, sent tolerant i respectuós amb les opinions diferents a les teves? ..............

b) Actituds personals

• Has arribat a refelxionar i plantejar seriosament temes i qüestions que abans no t'havies plantejat? .......................................... ...

• Has arribat a comprendre la importància que té la participació en els temes socials? ¿Aquestes convençut que la teva participació és necessària per millorar la societat? ............................................ ..............

• Creus que val la pena intentar que es respectin els drets humans i evitar les injustícies? ............................................ ................. .

• Creus en els drets humans? .......................................... .....................

• ¿Rebutges les actituds violentes encara que tinguin una finalitat justa? ..... .

Nota mitjana d'actituds:

Comentari i valoració personal del crèdit:

34

dossier ciutadania

Documents