quaderns d'acció social i ciutadania

SUMARI

QA

sC

~

QuAdernsd’ACCió soCiAl

Q6 davantalCultura per a la cohesió social per Jordi rustullet i lluís noguera

8 a fonsel retorn social de la cultura: els beneficis cohesionadors de l’acció comunitària‘tots som una colla’: un programa d'integració al món casteller de població nouvingudaGrup de reporters i reporteres de la Gent Gran de solsona: mirar des d’angles diversosPallapupas: pallassos i teatre per a infants i ancians ingressats en hospitals

per vicenç relats

18 l’escànerel retorn social de les polítiques culturals: de l’impacte social al valor públic per Joan subirats, nicolás barbieri i

24 l’anàlisiels no públics: els que no consumeixen cultura per Joan sabatédesigualtats culturals per Antonio AriñoApropant mirades, construint discursos; dinamitzant a través de l’art per marta ricart Fauré i el hip hop per Pruden Panadès mediació i creativitat en el desenvolupament cultural comunitari per Jaume Casacubertala llengua com a factor de cohesió social per Alba vendrellimmigració i castells: de la integració espontània a la invitació explícita per Guillermo solerel compromís social dels museus per Carles Garcíasobre biblioteques públiques: una història quotidiana per Jordi Artigaleducació artística per a la cohesió social des d’un servei municipal per núria sempereel teatre com a teràpia emocional per Glòria rognonidansa integrada, dansa en la diversitat per Jordi CortésFer fàcil la lectura per Francesc Parcerisasel registre de la memòria històrica i la història oral al servei de la comunitat per Adrià rocaCultura gitana, també cultura catalana per Pedro Casermeiroles polítiques de gènere en l'àmbit de la cultura per bea Porqueresels mitjans de comunicació, eines de cohesió social per sue Aran

85 referÈncies documentalselaborat per diXit amb la col·laboració de l’oPe-Gabinet tècnic del departament de Cultura i mitjans de Comunicació

92 entornsComusitària, una eina de suport al desenvolupament cultural comunitari per laia serra i noemí rubio l’Auditori acosta la música a 8.000 persones usuàries dels serveis socials cada anyla comuna virtual de l’artista Antoni Abadnous genis, un projecte d’art per a persones amb discapacitat per Xavier tedó

105 diàlegsalvador sunyer: un apassionat de la literatura i del teatre, que entén la cultura com a cohesió social per vicenç relats

122 Punt i a PartCasal rock, quan fer televisió és un plaer per eli Pons

132 bones PràctiQues internacionalselaborat per diXit amb la col·laboració de l’oPe-Gabinet tècnic del departament de Cultura i mitjans de Comunicació

EL RETORN SOCIALDE LA CULTURA

anàlisis eXPertes

diàleg

sue aranantonio ariÑoJordi artigalnicolÁs barbieriJaume casacubertaPedro casermeirocarles garcÍaPruden PanadÈsfrancesc Parcerisas

bea PorQueresmarta ricart

adrià rocaglÒria rognoni

Joan sabatÉsnÚria semPere

guillermo solerJoan subirats

adriana Partalalba vendrell

salvador sunYer, director de temPorada

alta i del centre d'arts escÈniQues el canal

entorns• ComusitàriA, unA einA de suPort Al desenvoluPAment ComunitAri• l’Auditori AProPA, lA ComunA virtuAl d’Antoni AbAd, nous Genis

~octubre 2010

per Eli PonsCASAL ROCK, QUAN FER TELEVISIÓ ÉS UN PLAER

revista d’informació, anàlisi i investigació socials

i CiutAdAniAAdriana Partal

cobertes10:Maquetación 1 23/09/10 7:13 Página 1

01-03:MaquetaciÛn 1 22/09/10 15:22 Página 1

~

Aquest número ha estat fruit de la col·laboració entre:


QPresident del Consell Editorial:

Jordi Rustullet i Tallada

Direcció:

Vicenç Relats i Casas

Consell Editorial:

Oriol Amorós, Carolina Homar, Josep Gonzàlez-Cambray, Imma Pérez, Carme Porta, Marta Selva, Àdam Tomàs, Jordi Tous,Carles Vega, Eugeni Villabí, Laura Juanola, Macià Serra i Josep Viñas

Coordinació editorial:

M.Carme Rodés i Marta Andilla

Correcció:

Joana Roch i Anna Almenar

Han col·laborat en aquest número:

Sue Aran, Jordi Artigal, Antonio Ariño, Nicolás Barbieri, Jaume Casacuberta, Pedro Casermeiro, Jordi Cortés, Carles García,Raquel Gómez, Eric Monteagudo, Lluís Noguera, Pruden Panadès, Francesc Parcerisas, Adriana Partal, Bea Porqueres, MartaPuig, Marta Ricart, Adrià Roca, Glòria Rognoni, Noemí Rubio, Joan Sabatés, Francesc Sala, Núria Sempere, Laia Serra,Guillermo Soler, Joan Subirats, Xavier Tedó, Alba Vendrell

Fotografia:

Miquel Codina, Jordi Estruch, Lluís Grané (Fons MIT), Ivan Giménez-Costa, Eddy Kelele (Click! Art Foto), Revista Castells i TV3

Impressió i enquadernació: Agpograf ImpressorsTiratge: 7.500 exemplarsDipòsit legal: B/22876-08ISSN: 1888-4636

El contingut dels articles és responsabilitat dels autors i nomésel que es diu al davantal és l’opinió de la revista.Quadernsd’Acció Social i Ciutadania és una publicació quadrimestral.

Disseny i maquetació: Ramon Vilageliu. Scripta [email protected]

© Generalitat de CatalunyaDepartament d’Acció Social i Ciutadania1a edició: octubre de 2010

Redacció:

[email protected] d’Acció Social i CiutadaniaPl. Pau Vila, 108039 BARCELONA

Els continguts d’aquesta revistaestan subjectes a una llicènciaReconeixement 2.5 de CreativeCommons, si no s’hi indica el con-trari. Se’n permet la reproducció,

la distribució, la comunicació pública i la transformació pergenerar una obra derivada, sense cap restricció sempre quese’n citi el titular dels drets (autor, revista Quadernsd’Acció Social i Ciutadania, Generalitat de Catalunya). Lallicència completa es pot consultar a http://creativecom-mons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.

BY

04:MaquetaciÛn 1 22/09/10 15:24 Página 7

SUMARI

Q

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

6 DAVANTALCultura per a la cohesió social

per Jordi Rustullet i Lluís Noguera

8 A FONSEl retorn social de la cultura: els beneficis cohesionadors de l’acció comunitària‘Tots som una colla’: un programa d'integració al món casteller de població nouvingudaGrup de Reporters i Reporteres de la Gent Gran de Solsona: mirar des d’angles diversosPallapupas: pallassos i teatre per a infants i ancians ingressats en hospitals

per Vicenç Relats

18 L’ESCÀNEREl retorn social de les polítiques culturals: de l’impacte social al valor públic

per Joan Subirats, Nicolás Barbieri i Adriana Partal

24 L’ANÀLISIJoan Sabatés, Antonio Ariño, Marta Ricart, Pruden Panadès, Jaume Casacuberta, Alba Vendrell,Guillermo Soler, Carles García, Jordi Artigal, Núria Sempere, Glòria Rognoni, Jordi Cortés,Francesc Parcerisas, Adrià Roca, Pedro Casermeiro, Bea Porqueres i Sue Aran

85 REFERÈNCIES DOCUMENTALSElaborat per DIXIT, Centre de Documentació de Serveis Socials

92 ENTORNS

Comusitària, una eina de suport al desenvolupament cultural comunitariper Laia Serra i Noemí Rubio

L’Auditori acosta la música a persones usuàries dels serveis socials‘Nous Genis’, un projecte d’art per a persones amb discapacitatLa comuna virtual de l’artista Antoni Abad

per Xavier Tedó

105 DIÀLEGSalvador Sunyer: Un apassionat de la literatura i del teatre, que entén la cultura coma eina de cohesió

per Vicenç Relats

122 PUNT I A PART

Casal Rock, quan fer televisió és un plaerper Eli Pons

132 BONES PRÀCTIQUES INTERNACIONALSElaborat per DIXIT, Centre de Documentació de Serveis Socials

amb la col·laboració de l’OPE-Gabinet Tècnic del Departament de Cultura iMitjans de Comunicació

amb la col·laboració de l’OPE-Gabinet Tècnic del Departament de Cultura iMitjans de Comunicació


Q

davantal


Cultura per a la Cohesió soCial

Davantal

Quan es reflexiona al voltant del finançament dels serveis i prestacions socials, cada vegada s'abona més la necessi-

tat de fer anàlisis cost-benefici detallades, que ben segur demostrarien l'estalvi indirecte per a l'erari públic que supo-

sen determinades inversions socials que no sempre tenen resultats vistosos. Així, per exemple, la tasca de tantes enti-

tats socials a la comunitat –en el suport a persones que pateixen diverses malalties o en l'atenció a tantes altres causes

d’exclusió– aporta, sens dubte, a les famílies afectades i al conjunt de la societat, uns beneficis induïts molt valuosos

que no són fàcils d'avaluar. Es tracta d'un autèntic benefici social que cal tenir molt en compte, perquè resulta impres-

cindible i impagable.

De manera similar, l'activitat i l'acció cultural –tant la promoguda des de l'àmbit privat com des de les polítiques

públiques– són elements clau per a l'enriquiment formatiu personal i comunitari, per al desenvolupament de sòlides

relacions de solidaritat i, en definitiva, per a la cohesió social. Encara que resulti aparentment imperceptible, l'educa-

ció, l’acció i la creativitat cultural impacten fondament en la cohesió d'una societat i en el seu desenvolupament demo-

cràtic, deixant-hi una petja fonda. Garantir l'accés de totes les persones als béns i serveis culturals, a la formació i al

desenvolupament de la seva expressivitat artística són objectius irrenunciables, també, pels beneficis que generen, d’un

valor social insondable.

En els darrers temps s'ha començat a avaluar allò que se'n diu el retorn social de la cultura i es demostren cada cop

més els efectes beneficiosos que té en l'educació de les persones, en el reforçament de les identitats col·lectives i els

valors compartits, en la inclusió social i en la cohesió d’una societat.

En aquest número de Quaderns d'Acció Social i Ciutadania, que és fruit d'una col·laboració especial entre els depar-

taments d'Acció Social i Ciutadania i de Cultura i Mitjans de Comunicació, es posa èmfasi en l'impacte d'aquest retorn

social fruit de l’acció cultural que es presta a través de l’associacionisme, de les xarxes d’equipaments i/o infraestruc-

tures culturals, així com dels mitjans de comunicació i de tantes iniciatives que desenvolupen la sensibilitat i l'expres-

sivitat creativa de les persones en el camp de la música, les arts escèniques i plàstiques o la literatura, ja sigui indivi-

dualment o col·lectiva.

Posar en valor el retorn social de la cultura convida a treballar esperançadament per la cohesió social des de diver-

sos àmbits, de forma transversal entre les diverses administracions, i a contribuir-hi, també i de manera essencial, des

de polítiques públiques de desenvolupament cultural comunitari.

Lluís Noguera, secretari general del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Jordi Rustullet, secretari general del Departament d’Acció Social i Ciutadania

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

QASC < 7


Q

a fons


QASC < 14

A FONS < <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Una trentena de colles castellereshan participat aquest any en el pro-grama d’integració de nouvinguts almón casteller “Tots som una colla”,que consisteix en uns tallers d’in-troducció als castells adreçats espe-cialment a la població d’origenimmigrat, per tal que hi puguin par-ticipar. És una iniciativa de laCoordinadora de Colles Castelleresde Catalunya (CCCC), amb laSecretaria per a la Immigració delDepartament d’Ac ció Social iCiutadania i el Centre de Promocióde la Cultura Popular i Tra di cionalCatalana del Departament deCultura i Mitjans de Comuni cacióde la Generalitat, que té el suportde l’Ajuntament de Bar celona.

L’any passat es va desenvoluparuna prova pilot en quatre de lespoblacions amb colla castellera quetenen índexs de població immigran-da més elevats: Salt, Vic, Guissona iel Vendrell. Als tallers, hi van assistir

‘Tots som una colla’: un programad'integració al món casteller de

població nouvinguda

Integrants de la Colla Joves Xiquets de Valls. Foto: revista “Castells”

< Hi ha una gran diversitat d’iniciatives i associacions que, arrelades al

món cultural i les seves pràctiques i tècniques, es desenvolupen plenament

en l’àmbit social i desenvolupen una tasca remarcable a favor de la cohesió

i la integració social en camps ben diversos. A continuació, es presenten tres

casos de bones pràctiques en aquest sentit, que es poden afegir als que es

presenten a la secció “Entorns” (pàgines 92-104).


QASC < 15

< A FONS<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

un total de 194 persones i l’expe-riència va ser molt ben valorada pelsparticipants.

Aquest any 2010, el projecte s’haofert a les 56 colles castelleres enactiu que hi ha al país i n'hi han par-ticipat una trentena, d’una vintenade poblacions, entre les quals hi haBarcelona, l’Hospitalet de Llo bre -gat, Badalona, Terrassa, Mataró, Tar -ragona, Reus o Grano llers. Lescolles han fet els seus tallers des delmes de maig i durant la temporadacastellera.

La difusió dels tallers es fa encontacte amb els tècnics d’immigra-ció de cada localitat i amb les enti-tats que treballen en aquest àmbit, através d'uns cartells i díptics en nouidiomes. També es va editar unmaterial audiovisual didàctic especí-ficament pensat per a aquests

tallers, que consisteixen en tres ses-sions de dues hores cadascuna.

Històricament, les colles caste-lleres ja han funcionat com una einaespontània d’integració de nouvin-guts a la cultura catalana. El fet que

tothom és vàlid dins d'una colla cas-tellera i hi pot participar, junt ambla necessitat de les colles de sumarsempre nous efectius, les convertei-xen en un actiu de primer ordre peracollir tota mena de persones Q

Els anys cinquanta i seixanta del segle passat, les collescastelleres –que llavors estaven localitzades només a Valls,el Vendrell, Tarragona, Vilafranca del Penedès i l'Arboç– javan incorporar castellers de la immigració procedentssobretot d’Andalusia i també comencen a fer-ho ara ambnous catalans procedents de les noves migracions provi-nents de fora de l'Estat, que suposen un gran potencial decreixement. Així ho posa en relleu un treball de recercade batxillerat fet pel jove estudiant Guillem Cordoniu,publicat per la revista Castells del maig-juny passat, queanalitza els membres de totes les colles castelleres queavui hi ha al país, mirant si són nascuts a Catalunya, laresta de l'Estat o fora d’aquest, i les compara amb lesdades de població dels seus respectius municipis.

L'anàlisi revela que la penetració de nous catalans entreles colles castelleres té encara molt recorregut per fer i

que no està relacionada ni amb la mida de les colles ni enla quantitat d'immigrants de cada municipi. Així, en tresde les poblacions amb una taxa de ciutadans estrangersmés elevada –com Salt, Vic i Guissona– la presència decastellers nouvinguts no passa del 3%.

L’estudi mostra que el procés d'incorporació d'immi-grants a les colles castelleres és relativament baix, ja quegeneralment la proporció dels que hi participen és infe-rior a la que registren els padrons municipals. Hi ha qua-tre colles, però, on aquest procés és a la inversa. Es trac-ta dels Castellers de la Sagrada Família de Barcelona, elsCastellers de Caldes de Montbui, els Castellers deCerdanyola del Vallès i els Castellers de Rubí, ja que mésd'un 15% dels seus membres són nascuts fora de l'Estat,una xifra superior a la seva població immigrada, al voltantdel 14%.

Nous catalans a les colles castelleres

Històricament, les colles castelleres ja han funcio-

nat com una eina espontània d’integració de nouvin-

guts a la cultura catalana. El fet que tothom és vàlid

dins d'una colla castellera i hi pot participar, junt

amb la necessitat de les colles de sumar sempre nous

efectius, les converteixen en un actiu de primer ordre

per acollir tota mena de persones.


QASC < 16

A FONS < <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

El Grup de Reporters i Reporteresde la Gent Gran de Solsona va néixerfruit d’un procés formatiu de dina-mització engegat el 2004 per les tèc-niques de Serveis Socials del’Ajuntament de Solsona, ideat icoordinat per l'artista i educadoraMarta Ricart, adreçat als jubilats ijubilades de la comarca del Solsonès.La proposta es va iniciar com un cursde fotografia digital que, a més deformar les persones participants enles principals tècniques de fotografiadigital, introduïa noves maneres demirar la realitat a través de la fotogra-fia. L’òptica d’una càmera, presa com

a fil conductor de les maneres deveure l’entorn, possibilita aprendre elpunt de vista des d’on hom se situaper mirar i com es copsa la realitat, fetque permet reflexionar sobre el llocon cadascú se situa en l’entorn on esmou. Les persones que hi van prendrepart es van introduir en el complexunivers de la cultura visual, per analit-zar i comprendre les maneres deveure la realitat que tenim a l’abast.

El curs va permetre obrir novesvies a la creació a aquestes personesgrans, sobretot partint del sentit del’humor i del riure’s d’un mateixcom a principals estratègies de crea-

ció i aprenentatge a través de la foto-grafia. Els nous mitjans i sobretot elsprogrames de retoc digital de la imat-ge han obert un univers nou de crea-ció. El grup va interpretar aquestsmitjans com una manera de jugaramb la realitat en què vivien, tot ofe-rint possibilitats i alternatives des dela creació d’un imaginari fotogràficfictici.

Un grup autònom

Com a resultat de les dinàmiquesengegades en aquell curs, el grup dereporters i reporteres s’ha anat con-vertint en un grup autònom que par-ticipa a diverses activitats de lacomarca i col·labora amb entitats icol·lectius. Produeixen documentalsen format audiovisual (fent tot elprocés de producció de manera autò-noma i amb la coordinació d’un pro-fessional), fan reportatges fotogràficsper a diferents entitats de Solsona o elseu propi treball artístic.

Cada any, el grup organitza unaexposició on presenta els seus tre-balls fotogràfics que parteixen d’i-maginar altres realitats a través delretoc digital de la imatge.Actualment el grup està muntant unbloc i prepara un calendari d’expo-sicions itinerant per a altres munici-pis propers on mostrar el seu apre-nentatge

Grup de Reporters i Reporteres de laGent Gran de Solsona: la possibilitat

de mirar des d’angles diversos

Una imatge del grup de Reporters i Reporteres de la Gent Gran de Solsona, en plena acció. Foto: MC Q


QASC < 17

< A FONS<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Pallapupas és una associació, senseànim de lucre, formada per actors ipallassos professionals, que, des del’any 2000, treballa als hospitals icentres sociosanitaris per millorar laqualitat de vida dels infants, joves iancians malalts i estar presents en elsprocessos mèdics dolorosos per tald’alleugerir-los. La seva tasca huma-nitza la salut tenint en compte l’as-pecte emocional del malalt i cons-ciencia sobre la malaltia infantil, atre-vint-se a parlar-ne sense l’estigmasocial que la caracteritza.

Un tret distintiu de Pallapupas ésque ofereix un servei de caràcterassistencial i no sols d’entreteniment,amb l’objectiu que hi hagi un canvi enel concepte i que, des del món de lasalut, s’accepti que el teatre és unabona eina per als malalts.

Un treball professional

Des de l’organització vetllen perla professionalitat, ja que l’equip dePallapupas el formen actors i pallas-sos professionals amb formacióespecífica per treballar en centres desalut. Treballen en equip i col·labo-ren estretament amb l’equip sanitariper poder atendre els pacients i con-tribuir a la seva recuperació física iemocional.

L’associació du a terme una atenciópersonalitzada i de qualitat, ja que

cada intervenció s’adapta a les neces-sitats físiques i emocionals del malalthospitalitzat i respecta la seva intimi-tat i la de la seva família.

Pallapupas va començar la sevaactivitat l’any 2000, atenent infants ijoves ingressats a l’Hospital de SantJoan de Déu, d’Esplugues deLlobregat. Des de fa dos anys l’entitatha començat a treballar amb nouscol·lectius, com ara la gent gran, elsadults amb malalties mentals i elsfamiliars de pacients de salut mental.

Actualment Pallapupas treballa aquinze centres sociosanitaris catalans:l’Hospital de Sant Joan de Déu, elParc Taulí de Sabadell, l’Hospital

Clínic, la Clínica Barceloneta, laClínica Bonanova i l’Hospital delMar, el Centre Respir (Llar Mundet)i les residències d’ancians de laFundació Pere Relats de Barcelona, elCentre Martí i Julià de Santa Colomade Gramenet, l’Hospital Althaia deManresa, l’Hospital Arnau deVilanova de Lleida, l’Hospital deTerrassa, els centres de salut mentalde Mollet del Vallès i Vilanova i laGeltrú, així com a la seu del’Associació d’Amics dels MalaltsMentals i de la Federació Catalanad’Associacions de Familiars iPersones amb Problemes de SalutMental

Pallapupas: pallassos i teatreal servei d’infants i ancians

ingressats en hospitals

El lloc web de Pallapupas mostra les activitats que programen.

Q


Q

l’escàner


Una mirada del retorn social:l’accent en les externalitats de la cultura

Les primeres referències internacionals documentadessobre l’impacte social de les polítiques culturals esremunten a la dècada de 1980.1 A partir d’aquestmoment, les experiències d’implementació de polítiquespúbliques així com els estudis que se n’han fet han anatguanyant més importància i rellevància per als agentsimplicats.

La perspectiva adoptada ha centrat l’atenció en lesexternalitats de la cultura. Es destaca la suposada capaci-tat de les polítiques culturals per contribuir a la consecu-ció dels objectius d’altres polítiques públiques i les sevesagendes: educació, salut, medi ambient, seguretat, urba-nisme, etc. Es defensa i argumenta així en favor de la fun-ció instrumental de l’acció cultural que rep suport perpart de l’Administració pública.

Amb l’objectiu d’exemplificar aquesta perspectiva, lataula número 1 presenta alguns dels efectes que iniciati-ves públiques i investigacions acadèmiques han buscatdestacar.

Una perspectiva limitada?

Quin és l’origen d’una mirada com la que hem presen-tat? Les transformacions econòmiques, socials i políti-ques de finals de 1970 i principis de 1980 conformen elcontext en què, davant el poc pes estructural de les polí-tiques culturals (comparat amb el d’altres polítiquespúbliques), els agents culturals (sobretot d’àmbit local)reben demandes per legitimar les seves actuacions ambarguments de tipus econòmic i social.

Sense subestimar l’impacte positiu d’aquest tipus d’i-niciativa, resulta útil reflexionar sobre algunes de les

QASC < 19

El retorn social de lespolítiques culturals: de l’impacte

social al valor públic

< L’ESCÀNER <<<<<<<<<<<<<<<<<

Les polítiques culturals han anat acumulant, en la seva breu història d’institucionalització, nous objec-tius i instruments d’intervenció fins a aconseguir un cert reconeixement de la seva contribució a la pro-fessionalització i consolidació dels sectors de les arts i la cultura, així com de l’aportació al desenvolupa-ment econòmic. Tanmateix, canvis recents en els objectius que aquestes polítiques semblen assumir fannecessari ampliar la perspectiva en la seva anàlisi, i desenvolupar una mirada centrada en la seva incidèn-cia per a la millora de la qualitat de vida de les persones, en els beneficis generats per al conjunt de la ciu-tadania i, en definitiva, en la contribució al desenvolupament de societats inclusives i sostenibles. En qui-nes esferes de la realitat social i de quina manera repercuteixen les accions culturals promogudes per lespolítiques públiques? Quin és el seu valor públic?

Per Joan Subirats, Nicolás Barbieri i Adriana Partal

Universitat Autònoma de Barcelona

Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP)


QASC < 20

seves debilitats i també sobre possibles alternatives. Elprocés expansiu del concepte de cultura i dels àmbitsd’intervenció de l’acció cultural, la seva vinculació direc-ta amb altres àmbits i polítiques públiques, pot derivartant en la sobrevaloració del seu impacte real així com enla falta de profunditat conceptual en l’anàlisi dels seusresultats. Aquesta perspectiva ha generat expectatives ipressions desmesurades sobre els agents culturals. Encomptes de debatre sobre què i com desenvolupen la sevatasca, les organitzacions i institucions culturals es trobendavant la necessitat de demostrar de quina manera hancontribuït a resoldre problemàtiques d’agendes políti-ques més àmplies, com per exemple els índexs de delic-tes o de fracàs escolar.

Davant la manca de reflexió i avaluació de les qualitatsintrínseques de l’acció cultural, una perspectiva alterna-tiva busca reconèixer, més enllà de l’impacte social de lacultura, el seu valor públic. S’hi assenyala la necessitat dedesenvolupar un llenguatge que reconegui els elementsafectius i intangibles de l’experiència i la pràctica cultu-ral. Es tracta de desenvolupar polítiques culturals quefomentin una cultura segura del seu propi valor, de tro-bar la seva vinculació amb valors permanents com l’equi-tat o la justícia. En definitiva, de poder impulsar una ava-luació del valor públic de les organitzacions culturals,dels outcomes no necessàriament vinculats a categoriesinstrumentals. La taula número 2 compara les dues pers-pectives assenyalades.

L’ESCÀNER < <<<<<<<<<<<<<<<<<

Àmbit de repercussió Alguns efectes de les polítiques culturals

Increment de les competències transferibles a la futura vida laboral i professional

Educació Augment de l’assistència regular dels alumnes i de la continuïtat dels estudis

Apropament entre l’escola i la comunitat

Increment de la connexió de les persones amb l’entorn natural

Medi ambient Conservació i preservació del patrimoni arquitectònic i natural

Promoció de productes i serveis ecològicament sostenibles

Millora de l’entorn, l’espai i la difusió de la salut pública

Salut Millora dels tractaments (art com a instrument terapèutic)

Increment de l’autonomia dels pacients discapacitats

1) Perspectiva tradicional 2) Nova mirada

Centrada en Impacte social de la cultura Valor públic de la cultura

Identifica i destaca Externalitats: capacitats instrumentals Transversalitat: beneficis de les

i estratègiques de les polítiques culturals polítiques culturals per a la ciutadania

Taula 1. El retorn social de les polítiques culturals: perspectiva tradicional instrumental.

Taula 2. Perspectives sobre el retorn social de les polítiques culturals


QASC < 21

Noves mirades sobre el retorn socialde les polítiques culturals

Com construir-hi, doncs, un concepte sòlid, rigorós iprecís que doni compte del que significa el valor públicde les polítiques culturals, el seu retorn social? Amb mésànim d’obrir que de concloure el debat, presentem acontinuació cinc eixos, àmbits transversals en què consi-derem que les polítiques públiques culturals generenrepercussions i beneficis a escala social per al conjunt dela població.

1) Identitat i valors col·lectius. Les polítiques cultu-rals contribueixen a la creació, potenciació i manteni-ment de les identitats col·lectives i del sentit de perti-nença comunitària. Així doncs, es desenvolupen imagi-naris i referents comuns que es despleguen en una èticacompartida i en la protecció d’uns valors comuns accep-tats. Les narracions col·lectives presents a la comunitat(en general vinculades a un passat construït de formacol·lectiva) poden resultar suficientment flexibles comper convidar a implicar-s’hi aquelles persones que totjust hi arriben. Fins i tot, en determinats casos, preser-vant-hi la llibertat de l’individu per entrar i sortir delslímits del col·lectiu.

< L’ESCÀNER <<<<<<<<<<<<<<<<<

“Davant la manca de reflexió i avaluació

de les qualitats intrínseques de l’acció cul-

tural, una perspectiva alternativa busca

reconèixer, més enllà de l’impacte social de

la cultura, el seu valor públic. S’hi assenya-

la la necessitat de desenvolupar un llen-

guatge que reconegui els elements afectius

i intangibles de l’experiència i la pràctica

cultural. Es tracta de desenvolupar políti-

ques culturals que fomentin una cultura

segura del seu propi valor, de trobar la seva

vinculació amb valors permanents com l’e-

quitat o la justícia.”


QASC < 22

2) Capital social: inclusió, participació ciutadana iacció col·lectiva. La generació i acceptació de normes ivalors compartits permeten la consolidació dels lligamsnecessaris per al desenvolupament de les comunitats.Aquests processos es tradueixen en una reducció del’aïllament social i en la consolidació de la cohesiósocial. Al mateix temps, les polítiques culturals fomen-ten el desenvolupament de comunitats culturals (artis-tes, gestors, usuaris, públic) amb un alt grau d’implica-ció. S’impulsa així la participació i l’acció col·lectiva endiverses modalitats: el voluntariat i l’associacionismed’una banda, o la cooperació entre organitzacions i eltreball en xarxa en un segon nivell.

3) Reconeixement i gestió del conflicte. Les políti-ques culturals poden fomentar una idea de democràciamés oberta i inclusiva, que permet afrontar els conflic-tes socials dintre d’un marc simbòlic. En definitiva, d’a-questa manera es reconeix i incorpora el conflicte coma motor social, al temps que la política es legitima coma espai per a la seva gestió. Les concepcions sobre el ques’entén per un grup i comunitat cultural (és a dir, elsseus límits) es tornen més flexibles i àmplies.

4) Revaloració de les anomenades “classes no produc-tives”. Es tracta de grups que acostumen a trobar-seinfrarepresentats entre les audiències culturals, i on elsnivells de participació i consum cultural també resultenmenors. El col·lectiu de la gent gran és el més importantentre aquells considerats, des del paradigma industrialis-ta, com a classes no productives, un segment que tambéinclou persones en risc d’exclusió social, minories ètni-ques, o fins i tot algunes comunitats locals. El retornsocial de les polítiques culturals es tradueix, en aquestcas, en el desenvolupament de persones amb interessos,recursos i capital cultural propi, així com en la millora dela percepció que els grups assenyalats tenen d’ells matei-xos i la inclusió dels seus membres en comunitats de per-tinença.

5) Desenvolupament autònom i promoció de la creati-vitat de les persones. Es tracta de la millora en les capa-citats per interpretar, entendre i fer entendre als altres elmón que ens envolta. Implica la formació integral depersones capacitades per respondre a una realitat enconstant transformació. Així, la innovació i la creativitats’hi valoren no només en termes de desenvolupamenteconòmic, sinó també com a eines de transformació

social. La societat emancipada (que comprèn formes derelació, afecció, socialització, estructures de cooperació,intercanvis culturals, formes lingüístiques, migracions,etc.) desenvolupa coneixement i és una gran font de cre-ativitat per a la seva pròpia estructura.

L’ESCÀNER < <<<<<<<<<<<<<<<<<

“Les polítiques culturals contribueixen a

la creació, potenciació i manteniment de

les identitats col·lectives i del sentit de

pertinença comunitària. Així doncs, es des-

envolupen imaginaris i referents comuns

que es despleguen en una ètica comparti-

da i en la protecció d’uns valors comuns

acceptats.”


< L’ESCÀNER

QASC < 23

Consideracions finals: cap al desenvolupamentde processos d’avaluació integralde les polítiques culturals

Identificada la complexitat que comporta una milloraen la comprensió del retorn social de les polítiques cul-turals, de la magnitud dels beneficis que generen, peròtambé de les seves limitacions, el repte és poder avançaren la creació d’instruments per a la seva avaluació. Lespoques experiències internacionals en valoracions d’a-quest tipus permeten, però, comprovar les dificultatsd’aplicar de forma directa i indiscriminada els mateixosindicadors per a diferents escales comunitàries i territo-rials. El procés de construcció d’indicadors no és unatasca exclusivament tècnica i s’hauria de poder-hi impli-car els actors que probablement seran els futurs avaluats.I això inclou, per al cas del retorn social de la cultura, elsagents dels diferents subsectors culturals, però fonamen-talment representants i responsables d’altres polítiques

públiques socials. Es tracta d’una tasca del tot útil per aldisseny de metodologies que permetin produir informa-ció més precisa sobre l’eficàcia de les polítiques culturalsi les conseqüències de la seva implementació

1. Per a una presentació exhaustiva, es pot consultar la recerca“El retorn social de les polítiques culturals”, elaborada perl’IGOP (amb la direcció de Joan Subirats i Xavier Fina) a partird’un encàrrec del Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya.

http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SSCC/GT/Arxius%20GT/ESTUDI_11_C.pdf.

<<<<<<<<<<<<<<<<<

Joan Subirats és doctor en Ciències Econòmiques; catedràtic de Ciència Política de la Universitat

Autònoma de Barcelona. Ha estat director de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) des

de la seva creació fins al juliol del 2009. Actualment és responsable del Programa de Doctorat de

l’IGOP. Especialista en polítiques públiques i en temes de gestió i innovació democràtica. Col·labo-

ra habitualment amb diversos mitjans de comunicació.

Nicolás Barbieri és investigador predoctoral a l’IGOP, màster en Ciència Política i llicenciat en

Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha participat en projectes de recerca i ha

impartit docència en els àmbits de polítiques culturals, tercer sector i joventut. Escriu actualment la

seva tesi doctoral sobre l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya (1980-2008). Investigador

convidat a la Universitat de Montpeller I.

Adriana Partal és investigadora de l’IGOP des de l’any 2008. Postgrau en Direcció i Gestió

d’Institucions, Empreses i Plataformes Culturals a l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i

llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha participat en projectes de

recerca sobre polítiques culturals i tercer sector. Col·laboradora de la J.W. Goethe Universität

Frankfurt.

Q


Q

l’anàlisi


QASC < 25

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

En les societats occidentals avançades l’accés a la cultu-ra és gairebé universal. La possibilitat d’accedir a la cul-tura i el coneixement està plenament garantit i protegiti, a més, aquests són percebuts per la majoria dels mem-bres de la societat com un valor fonamental. D’altrabanda, la cultura i el coneixement són el motor de tot ungrup d’empreses que anomenem indústries culturals obé són imprescindibles per a la recerca i la innovació delssectors productius tradicionals.

Tanmateix, hi ha algun col·lectiu que encara es mantin-gui al marge de la cultura? Podem parlar d’una certa “frac-tura cultural”? Quina és la situació al nostre país? Per res-pondre a aquestes preguntes s’han utilitzat les dades de lasegona onada de 2010 del Baròmetre de la Comunicació ila Cultura i s’han considerat conjuntament els consums decinema, música, llibres, videojocs, espectacles, concerts iexposicions. Les dades ens diuen que un 4,7 % de la pobla-ció de més de 14 anys –303.000 persones– no fa cap con-sum cultural. El retrat del no consumidor cultural seriauna dona de 65 anys i més, nascuda fora de Catalunya i noestrangera amb el castellà com a llengua habitual, ambestudis primaris o sense estudis, jubilada, i de classe socialmitjana-baixa i baixa.

Aquesta primera aproximació als no consumidors ensmostra un comportament clarament generacional, associata aquelles persones que varen viure la seva joventut –i tot

el seu procés formatiu– en una situació no democràtica ide manca d’igualtat d’oportunitats. La classe social, defini-da a partir dels estudis i l’ocupació, també marcaria elsconsums culturals baixos.

Però no tots els consums culturals ens proposen el mateiximaginari de coneixement o representen la mateixa activitatintel·lectual per a la ciutadania. Si separem la dada global perconsum cultural un 64 % de la població no va mai al cinema,un 11 % no escolta música, un 42 % no llegeix llibres, un 78% no juga a videojocs, un 75 % no assisteix a espectacles —que inclouen teatre, dansa, circ i màgia— i un 70 % no va nia concerts ni a exposicions. Escoltar música seria el consumcultural més freqüent, l’equivalent al consum massiu de latelevisió en l’àmbit dels mitjans de comunicació.

La lectura és un dels indicadors principals per valorar lacultura i la riquesa democràtica d’una societat. Actua -lment, però, la lectura va més enllà dels llibres i podemincorporar els lectors de diaris, de les revistes i dels mit-jans digitals. Podem trobar 258.000 persones, un 4 % dela població, que no llegeix cap d’aquests mitjans i quecoincideix, amb petites variacions, amb el perfil descritanteriorment. Per separat, un 43 % de la població no hallegit cap llibre en els darrers 12 mesos, un 15 % no ha lle-git cap diari en els darrers 30 dies, un 19 % no ha llegit caprevista en els últims 6 mesos i un 70 % no ha consultat capmitjà digital en els darrers 30 dies.

Els no públics: els que no consumeixen cultura

Per Joan Sabaté, director general de la Fundació

Audiències de la Comunicació i la Cultura


Pel que fa al cinema, els concerts, els espectacles i lesexposicions no hi ha diferències gaire significatives en elperfil dels no consumidors, que varien entre el 64 i el 75% que no en fa cap consum en diferents períodes detemps. En aquests casos, tampoc hi ha variacions per gène-re i es troben petites variacions en referència a l’edat.

Una mirada específica mereix el consum d’Internet, pelseu potencial com a canal transmissor de la majoria demanifestacions culturals convencionals. El no públicd’Internet defineix l’anomenada bretxa digital, que permolts autors és especialment delicada perquè inclou altresfactures com pot ser la cultural o, fins i tot, la industrial enel cas de societats en procés de desenvolupament. Un 38,5% de la població (2.470.000 persones) no s’ha connectat

QASC < 26

L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

“Les dades ens diuen que un 4,7 % de

la població de més de 14 anys –303.000

persones– no fa cap consum cultural. El

retrat del no consumidor cultural seria

una dona de 65 anys i més, nascuda fora

de Catalunya i no estrangera amb el cas-

tellà com a llengua habitual, amb estu-

dis primaris o sense estudis, jubilada, i

de classe social mitjana-baixa i baixa”

Joan Sabaté i Salazar és el director gene-

ral de FUNDACC – Fundació Audiències de

la Comunicació i la Cultura, la fundació

que impulsa el Baròmetre de la Comu -

nicació i la Cultura, l’estudi d’audiències i

consums culturals dels territoris de parla

catalana. Llicenciat en Comunicació Audio -

visual, màster en Comunicació Social i

Humanitats (URL) i PMD per ESADE, Joan

Sabaté ha treballat en la direcció i gestió de projectes relacionats

amb les tecnologies de la informació i la comunicació i el periodis-

me digital. En destaquen la direcció del centre tecnològic CETEI

(Fundació Joan XXIII), la gestió de comunitats virtuals a GEC-UOC

Group o la coordinació de projectes de continguts al portal d’inter-

net WorldOnline. Ha estat col·laborador de la secció de comunica-

ció del diari Avui i de les revistes Web, Netsurf i el suplement

Novatec de La Vanguardia, entre d’altres. Actualment, també és

professor de Sociologia de la Comunicació i d’Entorns Multimèdia

a la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL).

% de persones que fan consum de cinema 36% de persones que no fan consum de cinema 64

% de persones que fan consum d’espectacles 25% de persones que no fan consum d’espectacles 75

% de persones que fan consum de concerts 30% de persones que no fan consum de concerts 70

% de persones que fan consum d’exposicions 30% de persones que no fan consum d’exposicions 70

% de persones que escolten música 89% de persones que no escolten música 11

% de persones que fan consum de videojocs 22% de persones que no fan consum de videojocs 78

% de persones que fan consum de llibres 58% de persones que no fan consum de llibres 42

Consums culturals en % sobre el total de població catalana (majors de 14 anys)

Font: Baròmetre de la Comu nicació i la Cultura de laFundació Audiències de la Comunicació i la Cultura.Segona onada de 2010 (maig 209 a abril 2010).

* Cinema, música i videojocs: últims 3 mesos.Concerts, espectacles, exposicions i llibres: últims 12 mesos


QASC < 27

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

Perfil de població que no fa cap consum cultural:303.000 persones, un 4,7 del total de població (majors de 14 anys)

% sobre el total de % que no fa consum culturalpoblació catalana (majors de 14 anys) (distribucósobre el total de cada públic)

Homes 49 41

Dones 51 59

de 14 a 29 anys 23 1

de 30 a 39 anys 20 5

de 40 a 49 anys 18 7

de 50 a 64 anys 20 18

de 65 o més anys 19 68

Nascuts/des a Catalunya 45 34

Nascuts/des a la resta de l’Estat 36 56

Nascuts/des a l’estranger 19 11

Calatà com a llengua habitual 38 32

Castellà com a llengua habitual 59 65

Altres 3 3

Sense estudis 5 31

Primaris 8 29

Secundaris 67 38

Superiors 20 1

Treballa 51 17

Persona aturada 13 5

Persona jubilada 20 61

Responsabilitats de la llar 8 17

Estudiants 7 0

Classe social alta o mitja/alta 28 7

Classe social mitjana 49 33

Classe social baixa o mitja/baixa 23 61

Font

: B

aròm

etre

de

la C

omu n

icac

ió i

la C

ultu

ra d

e la

Fun

daci

ó A

udiè

ncie

s de

la C

omun

icac

ió i

la C

ultu

ra.

Sego

na o

nada

de

2010

(m

aig

209

a ab

ril 2

010)

.


QASC < 28

<<<<<<<<<<<<<<<<<L’ANÀLISI <

a Internet en els darrers 30 dies. En aquest cas, un 59 %són dones, un 71 % tenen més de 50 anys, un 61 % tenenestudis secundaris i, malgrat que un 42 % estan jubilats, un41 % són encara població activa. També és destacable queun 47 % són de classe mitjana. Malgrat que el componentgeneracional és evident, és important observar que un 16% dels no internautes es troben entre els 14 i els 39 anys,un grup que representa el 43 % de la població.

I això ens porta a analitzar el comportament culturaldels joves. Aquests han estat objecte freqüentment d’unamirada molt crítica sobre els seus consums culturals, quesovint no es correspon a la realitat. Els joves tenen unsconsums culturals i de mitjans de comunicació més gransque els adults. Van més al cinema, a concerts, a especta-cles, a exposicions, escolten més música i juguen més avideojocs. Però també llegeixen més, tant llibres com mit-jans digitals. En el cas d’aquests darrers, un 47 % delsjoves entre 14 i 24 anys llegeixen mitjans digitals, respec-te a un 28 % els adults.

Afortunadament, és difícil mantenir-se al marge de lacultura en la nostra societat. El paper dels mitjans decomunicació ha estat rellevant en la difusió cultural, peròsovint es veuen afavorits els consums més audiovisuals i,per tant, determinats models de coneixement. A més,encara hi ha col·lectius com la gent gran o les dones quepoden quedar fora de joc, com a conseqüència de barrerestecnològiques o educatives.

El factor generacional i la igualtat d’oportunitats en l’ac-cés als mitjans de comunicació i la cultura és important,

però cal estar atents també a incrementar el nivell de for-mació de la ciutadania. L’accés a la cultura i l’educació sónels vectors de creixement d’una ciutadania més lliure i res-ponsable. Una nova ciutadania del coneixement, impres-cindible per a una societat més plural i en transformaciócontínua.

“Afortunadament, és difícil mantenir-se al

marge de la cultura en la nostra societat. El

paper dels mitjans de comunicació ha estat

rellevant en la difusió cultural, però sovint

es veuen afavorits els consums més audio-

visuals i, per tant, determinats models de

coneixement. A més, encara hi ha col·lec-

tius com la gent gran o les dones que poden

quedar fora de joc, com a conseqüència de

barreres tecnològiques o educatives.”

LLIBRES (últims 12 mesos)Lector 57No lector 43

DIARIS (últims 30 dies)Lector 85No lector 15

REVISTES (últims 6 mesos)Lector 81No lector 19

MITJANS DIGITALS (últims 30 dies)Lector 30No lector 70

Població que no llegeix cap tipus de mitjà: 258.000 persones de total de població (majors de 14 anys)



QASC < 29

El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura és l’estudid’audiències i consums culturals dels territoris de parlacatalana. El Baròmetre analitza el consum de premsa,ràdio, revistes, televisió, medi exterior, Internet, telefo-nia, llibres, cinema, música, espectacles, exposicions, con-certs i videojocs. Amb una periodicitat bimestral, el

Baròmetre proporciona als principals agents del mer-cat –mitjans de comunicació, grups de comunicació,indústries culturals, instituts de recerca, organismespúblics, etc. dades que permeten l’anàlisi de l’activitat alssectors de la comunicació i la cultura. A Catalunya, es fanmés de 30.000 entrevistes presencials a la llar a individusde més de 14 anys, i és l’estudi en profunditat més gran iprecís en el seu àmbit

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

Q

CINEMA (últims 3 mesos)Hi va algun cop 2.296.000 35,8No hi va mai 4.124.000 64,2

CONCERTS (últims 12 mesos)Hi va algun cop 1.920.000 29,9No hi va mai 4.497.000 70,1

ESPECTACLES: circ, teatre, dansa (últims 12 mesos)Hi va algun cop 1.604.000 25,0No hi va mai 4.814.000 75,0

EXPOSICIONS (últims 12 mesos)Hi va algun cop 1.950.000 30,4No hi va mai 4.467.000 69,6

VIDEOJOCS (últims 3 mesos)Hi juguen alguna vegada 1.402.000 22,4No hi juguen mai 4.864.000 77,6

INTERNET (últims 30 dies)Es connecta alguna vegada 3.951.000 61,5No es connecta mai 2.470.000 38,5

Consum cultural del total de població i en % (majors de 14 anys)


Foto: IGC


QASC < 30

Al carrer s'ha fet un silenci absolut. A penes hi ha tràn-sit i els grups de nenes i nens que a aquestes hores volete-gen i munten algaravia a la plaça han emmudit com elsocells quan s'acosta una tempesta. Són les vuit del vesprei en la televisió transmeten el partit Espanya-Paraguai delCampionat Mundial de Futbol. Milions de persones acasa, en cafeteries i bars, enfundades en banderes, proveï-des de les més grans emocions, s'han acomodat davant lapantalla per seguir amb ansietat el desenvolupament del'esdeveniment; milions de persones de tota classe i con-dició, com es deia abans, de diferents edats i nivells edu-catius, de diferents orígens i ideologies... La pantalla hafet el miracle de congregar la diversitat, allò dispers, dife-rent i desigual. Com es pot dubtar, en aquest context, del'existència d'un consens social i una cultura generals enaquestes societats que certs científics apocalíptics qualifi-quen d’individualitzades, dualitzades, fluïdes, fragmenta-des, dissoltes! El magne esdeveniment esportiu consu-meix una comunió de valors, de lleialtats i emocions, desentit de pertinença i identitats, amb una extraordinàriaeficàcia. El ritual i el culte esportius —en aquest cas, elfutbol— congreguen i reuneixen els seus fidels esquivantdiferències i neutralitzant desigualtats.

Això és el que semblen corroborar algunes interpreta-cions de les dades d'enquestes sobre pràctiques culturalsquan destaquen el caràcter transversal de les audiènciestelevisives. De fet, es pot dir que hi ha molts altres aspec-tes de la vida cultural que són compartits per gents queocupen posicions socials diverses. I en aquest sentit, espodria parlar de pràctiques comunes i de cultura comuna.

Però aquestes investigacions també registren altres fenò-mens: la majoria de la gent mai no ha anat al teatre, no haassistit a un espectacle d'òpera o un concert de músicaclàssica, no sol visitar sales d'exposicions d'art i no té cos-tum d'anar a una biblioteca. Tampoc manifesten cap inte-rès ni intenció de fer-ho, quan se'ls pregunta sobre l'as-sumpte. Hi ha un ventall de pràctiques culturals, relativa-ment consagrades en el món acadèmic i intel·lectual ientre la classe política, la característica més distintiva deles quals es troba en el fet que són pròpies de minoriesselectes. I així ha succeït de manera estable i perdurableen el temps i persistint contra tota bona intenció política,encara que es construeixin equipaments, es financinentrades i es facin campanyes de màrqueting. Pulchrumest paucorum hominum.

Hi ha, doncs, pràctiques culturals que, sens dubte, podemqualificar de transversals per aquesta sorprenent capacitatseva de seduir i enlluernar públics massius i heterogenis.Però també hi ha altres pràctiques segmentàries, dotades demarcadors simbòlics que permeten identificar amb deter-minats cercles, grups d'estatus o categories de la població ique expressen els seus estils de vida. El cas de les preferèn-cies musicals és el més significatiu, amb el seu esclat engèneres, estils, grups, etc. que s'expliquen fonamentalment,encara que no exclusivament, per la creixent importànciade l'edat i les generacions, en una societat amb una creixentesperança de vida. En altres casos, com determinats tipus delectures i formes d'accés a Internet, és el sexe el factor queexplica de manera preferent les diferències, que permetendistingir entre pautes femenines i masculines.

Desigualtats culturals

Per Antonio Ariño Villarroya, catedràtic de Sociologiade la Universitat de València

L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<


Hi ha pràctiques transversals; n'hi ha de segmentàries itambé n’hi ha altres que són minoritàries, exclusives iexcloents. En aquestes últimes, la dimensió estètica i dedesenvolupament o autorealització personal, d'unabanda, i el seu caràcter de signes diferenciadors de posi-ció i distinció social, d’una altra, es confonen, s’encaval-quen i es combinen de diverses i astutes maneres. Peròno hi ha dubte que en aquests casos el volum de capital ode recursos que es tenen i l'existència d'una "carrera" otrajectòria ben assentada de cultiu de les mateixes sónfactors decisius per explicar les diferències. Dit d'unaaltra manera, la renda disponible, l'ocupació, l'ordred'estatus i el nivell educatiu, tenen papers determinantsen la seva explicació.

Encara que sovint s’afirmi que cada un té "els seus pro-pis gustos", que el mercat permet l'elecció individual i lapersonalització del consum, l'estudi de les pràctiques ipreferències culturals permet captar l'existència de regu-laritats sistemàtiques i agrupaments consistents que nonomés reflecteixen diferències significatives entre catego-ries socials, sinó que també constitueixen desigualtats cul-turals. Aquest assumpte —el de la desigualtat cultural—no ha merescut una atenció destacada en les ciènciessocials espanyoles i tampoc ha constituït un objecte per-sistent i rigorós de les polítiques desenvolupades en elsdarrers quaranta anys. Quan el 1978 es va crear elMinisteri de Cultura, es va començar a parlar de demo-

cratització cultural, però tan tímidament que aquestmodel no es va dotar d'un programa consistent i duradorde recursos i d'actuacions orientades a millorar la distri-bució social dels béns i serveis culturals.

La recerca internacional recent –per exemple, els estu-dis sobre preferències i pràctiques culturals en països comFrança i Anglaterra, molt més sensibles als problemesd'estratificació social del consum cultural o de les des-igualtats culturals– mostra dos fets incontestables: el pri-mer, la persistència en el temps de grans desigualtats cul-turals i això malgrat que en els darrers quaranta anys lasocietat europea, també l'espanyola i la catalana, ha can-viat de forma molt significativa: generalització de la com-petència lectora, universalització de l'ensenyament gene-ral bàsic, irrupció de la cultura dels mitjans de comunica-ció i més recentment d'Internet.

QASC < 31

“Hi ha pràctiques culturals que, sens

dubte, podem qualificar de transversals

per aquesta sorprenent capacitat seva

de seduir i enlluernar públics massius i

heterogenis. Però també hi ha altres

pràctiques segmentàries, dotades de

marcadors simbòlics que permeten iden-

tificar amb determinats cercles, grups

d'estatus o categories de la població i

que expressen els seus estils de vida”

Antonio Ariño Villarroya és catedràtic deSociologia de la Universitat de València idesenvolupa la seua activitat docent a laFacultat de Ciències Socials. En l’actualitatés vicerector de Planificació i Igualtat. Haestat director del Departament deSociologia i Antropologia Social (1997-2003), vicerector d'Estudis i OrganitzacióAcadèmica (2003-2006), i vicerector deConvergència Europea i Qualitat (2006-

2010), així com vicepresident de la Federació Espanyola deSociologia (2004-2007). Pertany als consells de diverses revistescientífiques: Revista Internacional de Sociologia, Revista Españolade Sociologia, Catalan Journal of Communication & Cultural Studiesi Papeles del CEIC. És membre del Consell de Cultura Popular iTradicional de Catalunya. Ha actuat com a avaluador per a ANEP,AQU, AGAUR i altres agències d’avaluació. Els seus temes d'investi-gació es plasmen en els seus projectes i publicacions, entre els qualsdestaquen La ciutat ritual (1992), Sociologia de la cultura (1998), Laciutadania solidària. El voluntariat i les organitzacions de volunta-riat a la Comunitat Valenciana (2001), Les cruïlles de la diversitatcultural (CIS, 2005), La participació cultural a Espanya (FundacióAutor, 2006), Associacionisme i voluntariat a Espanya (Tirant LoBlanch, 2007), L'ofici d'estudiar en la Universitat (PUV, 2008),Autonomia personal en l'edat avançada (CAM, 2008), El movimentOpen (PUV, 2009) i Las prácticas culturales en España (Ariel, 2010).

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<


QASC < 32

El segon fenomen té a veure amb el fet que un dels fac-tors que més i millor explica avui les desigualtats culturalsés el nivell educatiu, i aquest es troba relacionat amb laqualitat de l'educació preescolar. Aquesta importància delcapital educatiu no és sinó el resultat directe de les enor-mes diferències que es produeixen en l'esperança de vidaescolar amb l'extensió dels sistemes educatius madurs.

En qualificar de madur un sistema educatiu, m'esticreferint a diverses dimensions: allargament creixent del'escolarització, diversificació de l'oferta (amb itineraris ibranques diferenciats en els nivells mitjans i superiors),esglaonament vertical de l'arquitectura del sistema idiversitat de règims de propietat dels centres. En aquestscontextos, els que fracassen en edats molt primerenqueso en etapes inicials del recorregut aconseguiran èxits icompetències molt inferiors als que arribin al final delrecorregut. L'escola –gairebé sembla una heretgia dir-ho–és un factor de desigualtat. A Espanya, per exemple, l'a-bandonament abans d'hora, és a dir, el percentatge depoblació de 18 a 24 anys que no ha completat el nivell d'e-ducació secundària de segona etapa i no segueix cap tipusd'educació-formació, és del 31 %. 1 Aquestes desigualtatsen el capital educatiu tenen una extraordinària capacitatde produir i reproduir desigualtats en els diferents campsde preferència i pràctica cultural.

Però retornem al començament: hem dit que hi ha pre-ferències culturals que tenen un caràcter transversal. I d'ai-xò semblava derivar que hi ha pràctiques socialment indife-renciades. De fet, alguns autors en estudiar aquestes prefe-rències i pràctiques han parlat de la creixent difusió de pau-tes de consum omnívores que es caracteritzarien per l'a-bandonament de les regles estrictes d'exclusió i una capaci-tat per apreciar una amplitud de gèneres combinant almateix temps, per exemple, la música clàssica i la popular.

<<<<<<<<<<<<<<<<<L’ANÀLISI <

“L'escola –gairebé sembla una heretgia

dir-ho– és un factor de desigualtat. A

Espanya, per exemple, l'abandonament

abans d'hora, és a dir, el percentatge de

població de 18 a 24 anys que no ha comple-

tat el nivell d'educació secundària de sego-

na etapa i no segueix cap tipus d'educació-

formació, és del 31 %.”


QASC < 33

No obstant això, si no ens acontentem amb la perspec-tiva superficial que proporcionen les enquestes sobreaquest assumpte i abandonem el territori de l'estudi depràctiques discretes, descobrirem que l’omnivorisme potser una nova forma, més subtil, de marcar les distincionsculturals i socials. Per a això, hem d'introduir el conceptede règim de gust i de pràctica que no només presta aten-ció a les pràctiques que es fan, els gustos que es professen,els coneixements que es posseeixen, en un determinatcamp, sinó les regles que organitzen la seva combinació ideterminen la modalitat de participació i consum. I un fetés indubtable: els que tenen capitals educatius elevats apli-quen regles i organitzen combinacions d'aquests elementsque són molt diferents de les dels que tenen baixos nivellsde capital educatiu, amb independència que es donincoincidències en alguns dels elements barrejats al menú.

En la societat contemporània, es pot produir la impres-sió que el mercat és un espai obert a tots i que cadascú potseleccionar amb llibertat les seves preferències –musicals,lectores, cinematogràfiques, artístiques, etc.– però, l'evi-dència empírica mostra que hi ha una estratificació socialdel consum cultural, que els règims de gust i de pràcticasón molt diferents i en certs casos també molt desiguals,i que aquestes diferències i desigualtats depenen de fac-tors com el nivell educatiu, l'edat, el gènere i, per des-comptat, la classe i l'estatus.

Sistemes educatius madurs

Hem destacat la importància del nivell educatiu ensocietats amb sistemes educatius madurs. Cal afegir que lanostra és també una societat d'edats, derivada del constantincrement de l'esperança de vida i de l'organització dediferents processos i fenòmens socials en funció de l'edat;que és una societat multicultural, en la qual hi ha diferèn-cies irreductibles i jerarquitzades basades en la diversitatderivada dels fluxos migratoris, i que és una societat digi-tal, on el domini de les competències associades a lesnoves tecnologies de la informació i la comunicació cons-titueixen un requisit ineludible no només per a l'accés alscontinguts de la cibercultura, sinó també per esdevenir-ne participant i productor.

La conclusió hauria de ser òbvia (i urgent en aquesttemps de crisi): si no hi ha polítiques explícites, persis-

tents i sistemàtiques, a favor de la democratització cultu-ral, i si aquestes polítiques no es connecten en edats pri-merenques amb les polítiques (pre)escolars, les desigual-tats culturals no es reduiran sinó que s’incrementaran. Sila universalització dels béns i serveis culturals encara ésun objectiu desitjable, caldrà invertir en polítiques cultu-rals i educatives de prevenció de la vulnerabilitat socialsevera. No sembla que hi hagi altres dreceres

1. Mentre que a la Unió Europea dels vint-i-set l’abandonament és del 14,8%. Pel que fa a l’esperança de vida escolar al sistema educatiu espanyol als cincanys és de 17,2 anys (curs 2005-2006). Vegeu-ne més dades a Ministerio deEducación, 2009, Las cifras de la educación en España. Estadísticas e Indicadores[en línia].

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

“En la societat contemporània, es pot pro-

duir la impressió que el mercat és un espai

obert a tots i que cadascú pot seleccionar

amb llibertat les seves preferències –musi-

cals, lectores, cinematogràfiques, artísti-

ques, etc– però, l'evidència empírica mos-

tra que hi ha una estratificació social del

consum cultural, que els règims de gust i de

pràctica són molt diferents i en certs casos

també molt desiguals, i que aquestes dife-

rències i desigualtats depenen de factors

com el nivell educatiu, l'edat, el gènere i,

per descomptat, la classe i l'estatus.”

Q


QASC < 34

Nous llenguatges, possibilitats i horitzons

La manera que tenim de comprendre el nostre entorn ila realitat té a veure amb allò que coneixem. Les nostresmirades sovint s’alimenten dels discursos del nostre vol-tant, dels relats i les històries que anem escoltant, llegint ocompartint. En aquest procés, ens anem formant unaimatge de qui som i on som a través de tot allò que anemvivint i aprenent en el nostre dia a dia.

En una societat plural i diversa com la nostra es fa moltnecessari partir de la riquesa dels modes de veure i deviure, però difícilment hi ha espais per aproximar-s’hi ivisualitzar-la. Ens trobem que tenim a l’abast una granquantitat de mitjans tecnològics que possibiliten crear iproduir imaginaris i relats. Però la capacitat d’imaginar ireinventar no és a l’abast de tothom. Tenir a mà una granquantitat de mitjans no implica que visquem en unadiversitat de discursos. La possibilitat d’expressar-se i lacerca de llenguatges des dels quals poder-ho fer, són unaeina molt important per reflexionar, crear i canviar elnostre entorn.

Davant d’això, ens trobem amb un panorama que dema-na obrir les portes a noves formes de pensar, reflexionar imirar el nostre entorn; estar oberts a nous discursos quepossibilitin una mirada positiva, creativa i transformadora

de la realitat. Estratègies basades en l’acció, la pluralitat ila diversitat que ofereixin altres maneres de mirar i com-prendre el context que estem vivint. L’art i el treball cre-atiu, contribueixen d’una manera molt important enaquesta tasca, ja que possibiliten des de l’acció (i no des dela recepció, a la qual estem tan acostumats), la creació denous llenguatges, la reflexió sobre la nostra realitat i la visi-bilitat de processos d’aprenentatge compartits.

Altres mirades cap a l’art i el treball creatiu

Sovint, el primer en què pensem quan parlem d’art ésen el producte resultat d’un treball creatiu desenvolupatper un artista i exposat en un museu, galeria, teatre, etc.En aquesta manera de comprendre l’art, el procés de cre-ació artística generalment es deixa de banda, per valorar elresultat (que és el que generalment veiem). Però a banda,trobem moltes altres estratègies creatives que tenen encompte tant el paper de l’artista com el treball que desen-volupa, i sobretot que comprenen el propi procés creatiucom a estratègia clau de treball.

L’art com a dinamitzador comunitari1 respon a una novamanera de comprendre i treballar l’art2 que trenca amb laimatge estereotipada de l’artista i el treball creatiu, i que

Apropant mirades,construint discursos;

dinamitzant a través de l’art

Per Marta Ricart i Masip, artista i educadora

L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<


considera el procés creatiu com una important eina d’apo-derament3 que es desenvolupa des d’un treball col·labora-tiu i cooperatiu entre diferents professionals i participantsen un determinat context social. L’art com a dinamitzadorcomunitari fa processos artístics en col·laboració ambdiversos agents i amb diferents col·lectius i contextos quepossibiliten espais d’intercanvi, aprenentatge, comprensiói reflexió tot creant un producte conjunt que visualitza elprocés i obre noves vies de comprensió i actuació. Alhoracontribueix a crear un grup motor que activa i articulapropostes creatives per fomentar el canvi en el seu contextde treball. L’art com a dinamitzador comunitari parteix dela interdisciplinarietat per construir processos de creaciócol·lectius com a estratègia de canvi i com a motor perarticular noves idees, propostes i accions.

L’art com a procés de dinamització i eina del possible

L’eix d’un projecte artístic dinamitzador és el propi pro-cés que es va desenvolupant i que esdevé un important ins-trument d’aprenentatge. Un aprenentatge que compartei-xen tant els participants, l’artista, com els professionalsamb els quals treballa conjuntament. Les relacions que esprodueixen dins el mateix espai així com en relació amb elcontext i l’entorn on es troben, possibiliten la creació deprocessos on les emocions tenen un paper molt impor-tant. I és que el treball creatiu no es basa sols en la creació

d’un producte sinó en tot el que va succeint en el si d’ungrup motor que treballa de manera col·laborativa (amb lacol·laboració i coordinació de diversos professionals) i quesent que pot compartir, reflexionar, sentir, reinventar iexpressar-se amb altres llenguatges.

És així com partint de la interdisciplinarietat, l’art coma element dinamitzador obre les portes a nous llenguatgesque possibiliten interpretacions diverses d’un mateix i del’entorn. Nous codis amb els quals comunicar-se des del’aprenentatge de diferents posicions que ja no passen perla queixa sinó per visualitzar diverses realitats i oferirestratègies de canvi des del passar-s’ho bé. Per mitjà de laconstrucció de nous llenguatges a través de l’art, obrim elcamí de la imaginació i la possibilitat, un camí que ens per-met proposar, recrear i repensar la realitat i el món quevolem viure.

Processos de participació i intercanvi

Com es tira endavant un procés creatiu dinamitzador?Com es crea un grup motor? Com es generen estratègiesde participació i intercanvi?

Els processos de participació per implicar les personesque formaran part del grup motor o de la trajectòria delprojecte, sovint són una incògnita. Tenim a l’abast una gran

QASC < 35

“Tenim a l’abast una gran quantitat demitjans tecnològics que possibilitencrear i produir imaginaris i relats. Però lacapacitat d’imaginar i reinventar no és al’abast de tothom. Tenir a mà una granquantitat de mitjans no implica que vis-quem en una diversitat de discursos.”

Marta Ricart i Masip és artista i educadora.La seva trajectòria passa pels àmbits de larecerca, l’educació, la dinamització comuni-tària i l’art. Ha estat professora associadade l’àrea d’educació artística de la Facultatde Belles Arts de la Universitat deBarcelona així com professora de secundà-ria. Actualment treballa en el projecteACNÉ, un projecte de dinamització rural a

través de l’art. Ha fet projectes artístics de dinamització comunità-ria amb diversos col·lectius, contextos i grups d’edat, des de l’any2001. És sòcia fundadora de l’entitat Teleduca. Educació iComunicació i cofundadora de la Xarxa Artibarri. ComunitatsCreatives pel Canvi Social. Ha fet diversos articles sobre art i dina-mització comunitària i és coautora de les publicacions: Joves, crea-ció i comunitat (Fundació Jaume Bofill, col·lecció “Finestra Oberta”) iProcessos creatius transformadors (Ed. El Serbal).

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<


QASC < 36

diversitat de maneres d’engegar un treball creatiu dinamit-zador, però sovint ens trobem que el context des d’onaquest s’engega acaba sent un element determinant. Aixíens trobem que el nivell d’implicació i el tipus de partici-pants que acaben formant part de la proposta, podenvariar depenent si aquesta és una iniciativa que prové del’administració, d’un artista, d’una entitat o associació od’un grup d’individus no associats. Els mecanismes de par-ticipació que es posen en pràctica, de vegades passen peroferir cursos i tallers que acaben en processos d’intercan-vi creatius i participatius. D’altres vegades s’inicien ambxerrades, debats o exposicions. O d’altres en interven-cions artístiques a l’espai públic com a forma de generarprocessos de participació que poden ser puntuals o queacaben generant un grup de persones interessades quedonen continuïtat a la iniciativa. S’ha de tenir en compte,però, que un projecte artístic dinamitzador demana laposada en pràctica d’estratègies diferents depenent del’entorn on es desenvolupa.4

Però sigui quina sigui la via per iniciar un projecte creatiudinamitzador, és important tenir molta cura del procés per-què aquest acabi sent un element que acabi produint trans-formacions tant en els participants com en el context onaquests se situen. La difusió de la proposta, la visibilitat isobretot el fet de tenir present com donar continuïtat alprojecte són importants perquè els processos no es quedinestancats en dinàmiques limitades en l’espai i el temps.

Visualitzant i reconeixent

Tot i que l’èmfasi del treball artístic dinamitzador és elpropi procés de creació, el producte resultant tambéesdevé important. El procés de fer visibles els productesderivats d’un procés d’aprenentatge, són una estratègiade reconeixement molt necessària; un reconeixementque passa per visualitzar determinades representacions iexpressions que parteixen de la diversitat de persones i

<<<<<<<<<<<<<<<<<L’ANÀLISI <

Foto: Miquel Cardona. Grup de reporters de la gent gran de Solsona.


QASC < 37

col·lectius socials i contribueixen a ampliar el nostreimaginari per presentar i difondre modes de veure i depensar alternatius als que ens vénen donats. De vegadesens trobem, però, que no es cuiden les estratègies perfer visibles els processos i que és dificultós trobar elsmarcs des dels quals poder-los compartir més enllà delpropi context on s’han portat a terme.

Alguns dubtes i dilemes

Tot i ser una estratègia molt reconeguda en països comAnglaterra, els Estats Units, Canadà, entre d’altres, aCatalunya trobem que cada cop més es desenvolupen

aquest tipus d’iniciatives i de mica en mica es va conei-xent el seu paper dinamitzador. Tot i així ens trobem queles propostes creatives dinamitzadores sobreviuen ambla lògica de les subvencions. Una dinàmica que sovint faperillar la continuïtat de les propostes i que no encaixaamb la lògica de procés en la qual se situen.

Per altra banda, trobem que les iniciatives artístiquesdinamitzadores s’acaben desenvolupant generalment enentorns urbans i concretament en contextos socialmenti econòmicament desafavorits. Si tenim present que sónuna important estratègia d’apoderament que permetaprendre i fer visibles les mirades d’un col·lectiu sobreun context determinat per possibilitar canvis, s’obren

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

- Crear un grup motor de treball. El grup és l’eix de la propostade manera que la creació d’un grup motivat i amb un compromísde continuïtat garanteix el desenvolupament òptim del projecte. En aquest tipus de treball dinamitzador, el grup és el principalinstrument d’apoderament de manera que ha d’acabar sentautònom i amb iniciativa per acabar creant i construint els seuspropis processos. -Viure el procés creatiu des de la flexibilitat. Tot i que és moltimportant partir d’uns objectius clars i tenir traçat el camí quees vol seguir, el propi procés creatiu desenvolupat pel grupmarca la pauta del seu desenvolupament. Un procés on vanpassant coses que no coneixem ni controlem. És importanttenir la flexibilitat suficient per anar reconduint les dinàmiquesi els processos en funció de tot allò que va succeint al llarg d’a-quest procés. - Dinamitzar el grup motor tot partint d’estratègies col·labo-ratives i cooperatives de funcionament. El paper de la perso-na coordinadora dinamitzadora és clau per consolidar el grupi donar-li les eines necessàries perquè vagi adquirint autono-mia. Aquesta persona ha de tenir les eines per cohesionar elgrup i construir processos d’aprenentatge emocionalmentrics.- Partir d’estratègies creatives interdisciplinàries com aeix de creació (teatre, circ, dansa, arts plàstiques, audiovisuals,etc.). Fer un treball creatiu no implica centrar-se en una discipli-na artística sinó que podem construir processos de treball des

de la interdisciplinarietat que involucrin diferents professionalsen la consecució d’un projecte. - Donar una finalitat al treball que s’està fent. Un treball crea-tiu col·laboratiu ha de tenir una finalitat i un objectiu clars pelsquals es fa. Per què el fem? On ens portarà? La comunicació entre els participants i els diferents col·labora-dors de la proposta és clau per tirar endavant un projecte crea-tiu. - Documentar el procés de treball creatiu. El procés de docu-mentació com a registre de tot el que es va aprenent i va suc-ceint al llarg de la trajectòria del projecte, pot tenir múltiplesusos: pot ser una eina per reflexionar sobre el procés, unaestratègia de dinamització de grup, una estratègia per engegarun procés avaluador o un element complementari al procés devisualització del producte que n’acabi resultant. - Fer visible i donar a conèixer el treball. Tot i la importànciadel procés en aquest tipus de propostes, el resultat també s’hade tenir en compte. Fer visible l’aprenentatge que s’ha anatconstruint en el marc d’un grup motor de treball és clau percohesionar el grup així com per difondre i comunicar la propos-ta al context on se situa. Visualitzar el producte i el procés delprojecte contribueix a enfortir el marc de relacions d’un contextdeterminat tot oferint altres maneres de comprendre que par-teixen de la diversitat de mirades de diferents col·lectiussocials.

Alguns elements que s’hAn de tenir en compte en un procés Artístic dinAmitzAdor:


QASC < 38

un munt d’opcions que van més enllà de la connexióamb el propi territori per aprendre modes de veured’altres contextos i col·lectius socials. Així es podriencrear dinàmiques creatives que connectin diferents con-textos, col·lectius o territoris i que possibilitin compar-tir processos d’aprenentatge i mirades diverses. La difu-sió d’altres modes de veure i l’intercanvi de la diversitatde representacions que parteixin dels propis col·lectiusi persones, es fa molt necessari per contribuir a pluralit-zar la mirada. I és que hauríem de tenir a l’abast les einesper imaginar, repensar i sobretot reinventar-nos nosal-tres mateixos però també el context i el món que estemvivint, per tal de construir noves formes de viure i deveure que contribueixin al canvi

1. En aquest article ens referim a l’art com a dinamitzador comunitari peròpodem trobar diferents maneres de parlar de pràctiques creatives comunitàriessimilars com: arts comunitàries, animació comunitària, treball cultural, acciócultural, desenvolupament cultural comunitari, entre d’altres.

2. Que fa molts anys que es desenvolupa en països com Anglaterra, Austràlia,Estats Units, entre d’altres i que en el nostre país no té un reconeixement insti-tucional.

3. Quan parlem d’apoderament ens referim al procés de transformació tantpersonal com social que passa per un canvi d’actitud entre les persones i quepossibilita passar de conèixer un determinat fet a ser activistes per passar a trans-formar-lo.

4. Hem de tenir en compte que generalment les estratègies de participaciós’acaben dissenyant pensant en entorns urbans. Altres contextos com el mónrural presenten unes característiques molt diferents que fan que sigui moltnecessari cercar les estratègies pròpies de l’entorn i els modes de viure que li sónpropis.

REfERèNCIES:

www.artibarri.org

Ricart, M.; Sauri, E. Processos creatius transformadors. Els projectesartístics d’intervenció comunitària protagonitzats per joves a Catalunya.Barcelona: Edicions del Serbal, 2009.

<<<<<<<<<<<<<<<<<L’ANÀLISI <

Q

Foto: Miquel Cardona. Fotomuntatge realitzat pel Grup de reporters de la gent gran de Solsona.


QASC < 39

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

“La veritat és que el vocable joventut, ambigu, permetmanipulacions una mica capcioses. Sempre som joves res-pecte a algú: més joves que algú.”

Joan Fuster1

Probablement no hi hagi consensos universals sobre l’e-dat de ser jove perquè són els llocs i les circumstàncies lesque marquen l’inici i el final d’aquesta etapa. Entre elsestudiosos de les realitats juvenils conviuen perspectivesdiverses, n’hi ha que subratllen el caràcter transitori de lajoventut com a temps previ a l’edat adulta i n’hi ha queafirmen la plenitud dels anys joves per se.

En el context cultural occidental veiem com l’antic miteque exaltava els anys joves ha mutat en un potent dinamit-zador econòmic basat en la il·lusió d’aturar l’envelliment.Si abans calia literàriament “pactar amb el diable”, ara hi hamolts recursos per a qui vol perpetuar la pròpia joventut.Al mateix temps, la popularització de l’ús de les TIC hacapgirat la tradició: són les persones més joves les quepoden transmetre “l’experiència” del seu coneixement a lagent gran. Paral·lelament, en l’opinió pública s’ha anat ins-tal·lant la idea que associa “joventut” amb “problemes”; a ladifusió d’aquesta idea hi contribueixen aquells mitjans decomunicació que aborden les informacions relacionadesamb la gent jove des de la lleugeresa o la simplificació.

Enmig d’aquestes i d’altres paradoxes, no hi ha dubteque els col·lectius joves ocupen un lloc equidistant queinterpel·la simultàniament tots els àmbits de la vida priva-da i pública: habitatge, cultura, emancipació, salut, convi-vència, treball, lleure, participació, mobilitat, educació,

cohesió social, recerca, futur… Les accions o les omissionsde les polítiques de joventut en aquestes qüestions es fanvisibles al cap de deu o quinze anys, en una mena “d’efec-te retrovisor” implacable que posa al descobert el que s’hafet i el que no s’ha fet en aquesta matèria.

A Catalunya, aquesta foto retrospectiva mostra unaprimera esquerda: la que separa les polítiques d’infànciai les de joventut. Com s’explica aquesta distància, quinsarguments raonables col·loquen infància i joventut encarpetes separades? Vivim temps de canvis continus peròencara no es pot obviar que primer s’és infant i despréspersona jove. Per què no parlem doncs de gent jove delszero als vint-i-cinc anys?

Com menys anys tingui la persona en el moment del pri-mer contacte amb la cultura, més freqüent serà la partici-pació posterior.2

Aquesta conclusió, traslladada al context català, posa enevidència que les programacions culturals de cap de set-mana i per a tota mena de famílies són un fet consolidat.L’oferta és riquíssima i els seus precedents es troben en lesiniciatives que des de la societat civil catalana3 es posarenen marxa en temps políticament molt difícils. Al llarg delsanys seixanta i setanta del segle XX, es crearen les condi-cions per tal que “com abans millor” les experiències cul-turals fossin possibles, i la continuïtat en les iniciatives haestat determinant. No és segur que tothom que formavapart d’aquell públic infantil hagi perseverat com a públicadult, però va tenir l’oportunitat de provar-ho. Tal vegadainvertir ara en educació significa estalviar més endavant enmàrqueting, només és qüestió de temps.

Fauré i el hip hop

Per Pruden Panadès, gestora cultural


El paper de les famílies és decisiu en les primeres pas-ses: Un ambient escolar creatiu, en el qual els alumnes esfamiliaritzin des de molt aviat amb el teatre, la música, ladansa, les arts plàstiques i la literatura tant com amb elberenar, és l’objectiu que s’ha de cercar.4 A partir delscatorze o quinze anys la influència dels amics i les ami-gues s’afegeix a la de l’escola i la família.

Aquí s’obre una segona esquerda: després de les abun-dants programacions per a públics familiars, la poblacióadolescent sembla desaparèixer del mapa cultural. Quanprecisament, els i les joves d’aquest tram d’edat5 volenparticipar, disposen de més temps de lleure i són elsprincipals usuaris d’Internet, malgrat que el seu poderadquisitiu sigui baix.

No és el gran moment per al foment de la participa-ció? Com podem fer-ho si aquelles primeres experièn-cies no s’han generalitzat o els centres educatius no ofe-reixen un ambient creatiu?

QASC < 40

L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

“No hi ha dubte que els col·lectius joves

ocupen un lloc equidistant que interpel·la

simultàniament tots els àmbits de la vida

privada i pública: habitatge, cultura,

emancipació, salut, convivència, treball,

lleure, participació, mobilitat, educació,

cohesió social, recerca, futur…”

Pruden Panadès és llicenciada en Història

de l’Art per la UB (1976), ha cursat també

estudis d’història (màster en Història de

les Dones, UB, 1993) i comunicació (màster

en Direcció de la Comunicació Empresarial

i Institucional, UAB, 2003). Després d’uns

anys en la docència (primària i secundà-

ria), es va iniciar com a gestora cultural al

Centre Cultural de la Fundació “la Caixa” a

Granollers (1981) on desenvolupa la seva activitat professional i

dirigeix l’equipament (1988 i 2006). Especialment interessada en

les relacions entre educació i cultura, també ho està en el coneixe-

ment dels públics de la cultura; al llarg d’aquests anys participa

activament en seminaris i cursos dedicats a aquests temes. L’any

2006 dissenya i posa en marxa el programa CaixaEscena dedicat

a promoure l’activitat teatral en centres de secundària de tot

l’Estat espanyol. Alumna de la primera promoció del màster inte-

runiversitari Joventut i Societat, coordinat per la Universitat de

Girona, en l’actualitat està enllestint el treball final.

Foto: IGC


QASC < 41

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

En el cas de l’educació cultural no és el mateix con-templar que actuar, consumir que practicar, observarque provar, assistir que participar, escoltar que dialogar,mirar que experimentar, veure que viure. Són processosnecessaris per elaborar opinió i decidir. També és qües-tió de temps.

Totes aquestes accions formen part dels drets cultu-rals fonamentals. Si no es vetlla per garantir el seu com-pliment en les millors condicions per a tothom, assistima una de les més greus i subtils variants d’exclusiósocial. La desgastada dissociació entre la “contemplaciócultural distingida” i la cultura popular, tampoc noaporta gran cosa.

Per quines raons els programes educatius oficials enca-ra no garanteixen l’oportunitat (no em refereixo als iti-neraris de batxillerat específics) de “tastar” els llenguat-ges artístics, o de familiaritzar-s’hi? Per què únicamentsón (fràgilment) curriculars l’educació plàstica i la musi-cal? La literatura té una presència normalitzada, però elteatre o la dansa: per què estan confinats a l’extraescola-ritat? Des de quan no formen part del patrimoni culturalde tots? Qui les qüestiona com a matèries generadores deconeixements, habilitats i competències individuals icol·lectives? Es tracta d’una responsabilitat exclusiva del’escola o va més enllà?

És imparable l’emergència d’uns corrents d’opinió id’acció que arreu del món6 estan impulsant l’educació eni des de les arts com una de les més fructíferes “inver-sions” de present i de futur: el cas d’Alemanya és remar-cable. A Catalunya és creixent el nombre d’iniciatives id’artistes de trajectòria consolidada que estan propiciantprojectes comunitaris7 amb col·lectius de totes les edats.

Sense renunciar a l’excel·lència i mentre els plansd’ensenyament obligatori no esmenin aquests dèficits is’enriqueixi l’educació cultural dels futurs docents,aquestes col·laboracions en projectes compartits (supe-radores tant del tallerisme com de la beneficència) sóntal vegada la millor fórmula per a uns temps de crisi enels quals s’imposa administrar creativament recursos,idees i equipaments.

A Catalunya, disposem dels elements (instal·lacions,centres de formació, creadors d’alt nivell, organitzacionsdel lleure) per elaborar un programa innovador i d’ampliabast que harmonitzi les més diverses necessitats socialsamb les potencialitats de les pràctiques culturals. El dià-

leg regular, imaginatiu (gens fantasiós) entre agentssocials, educatius, culturals i creadors predisposats, junta una nova priorització dels pressupostos, poden concre-tar i estimular accions transversals socialment útils i,estic segura, artísticament sorprenents.

És per aquesta mena de raons que, sense tenir res encontra del hip hop, em costa acceptar que sigui un delspocs components en la minsa “dieta” de dansa dels i lesjoves. Especialment quan hem vist ballar un rock and rollmeravellós a la companyia de teatre de l’IES Picasso deNou Barris o entusiasmar-se per un valset de Ferran Sorals novells actors i actrius de l’IES Lauro de lesFranqueses, els quals, juntament a temes de Lou Reed imúsica màquina, han descobert l’“In Paradisum” delRèquiem de Fauré. Una música que els agrada molt perals seus exercicis de relaxació.

I si no es té l’oportunitat de provar-ho, no es pot sabersi agrada o no

1. FUSTER, Joan. Babels i babilònies. Palma de Mallorca: Moll, 1972.

2. NAGEL, Ineke. “Family and School Effects from Adolescence toAdulthood”. The Netherlands’ Journal of Social Sciences. Amsterdam, 2002.

3. BAILE, Ferran; LAMAÑA, Julio; OLAYA,Martí; ROSAURA, Francesc.Espectacles per a nois i noies a Catalunya. Cinema, Dansa, Música i Teatre.Terrassa: Fundació Torre de Palau, 2009.

4. NAGEL, I. Op. cit.

5. SERRACANT i MELENDRES, Pau; SOLER i MARTÍ, Roger. La joven-tut catalana al segle XXI. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departamentd’acció social i Ciutadania. Secretaria de Joventut, 2009.

6. Enguany s’ha fet a Seül la II Conferència Internacional sobre Educacióen les Arts convocada per la UNESCO. Juntament al seguiment del full deruta fixat en la primera conferència (Lisboa, 2006) els principals objectiuseren els de reflexionar novament sobre la dimensió sociocultural de l’educa-ció en les arts amb relació a la promoció de la diversitat cultural, de la cohe-sió social i com a motor de noves oportunitats. També s’ha parlat de l’estatde la recerca sobre l’avaluació del seu impacte per tal de garantir un accésequitatiu.

Vegeu el butlletí de la comissió alemanya de la UNESCO del maig de2010: “Arts Education For All: What Experts In Germany Are Saying”.

7. Joves i cultura: “La porta oberta”. Girona, 2009. UdG. I CongrésInternacional Joventut i Societat.

Q


QASC < 42

Les qüestions més importants de l'acció social i culturalen el marc del desenvolupament cultural comunitari(DCC) són indubtablement les derivades de la participa-ció. Entre aquestes trobem la mediació i l'acció creativa,dues línies de treball fonamentals que han estat semprepresents en la pràctica del treball sociocultural. En aquesttext es presenta una dimensió amagada del treball socio-cultural propi del DCC, que conviu i va de la mà de lestradicionals dimensions social, cultural i educativa. És ladimensió artisticocomunitària. Una dimensió en la qualnomés poden actuar-hi professionals amb capacitat degenerar processos de participació col·laboratius, on lesarts (acció creativa) i les relacions interpersonals (media-ció) són la clau del desenvolupament sociocultural d'unacomunitat.

El concepte de mediació que es troba en el DCC, esdefineix com el procés que ha de facilitar la comunicacióentre dues o més parts en conflicte, tot afavorint que lespersones (comunitats) implicades puguin arribar, perelles mateixes, a un acord que els permeti millorar la sevarelació. En aquest procés la comunicació és un tema cen-tral. Fer possible que cada persona (comunitat) puguiexpressar els seus interessos és el punt de partida per tro-bar solucions constructives, i només quan les necessitatsde cadascú han pogut aflorar i s'ha produït un reconeixe-ment per part de l'altre, les opcions per aconseguir acordsreals i efectius es fan possibles.

La inclusió de la variable arts i cultura en la pràcticadel treball comunitari, dóna com a resultat el DCC, unconcepte que descriu un model d'intervenció i de media-ció, que ens presenta l'existència d'una metodologia detreball sociocultural eficient, que pren l'art en les sevesdiverses formes i expressions, com a eina per a la trans-formació social.

L'aplicació de projectes de DCC fa possible el desco-briment de nous llenguatges expressius i de producció del'art i significa un mitjà de gran abast per al canvi, per aldesafiament i per posar de manifest noves opcions, demanera que els artistes i els treballadors socials i culturalsque participen en aquests projectes de DCC, adquireixenel rol d'agents afavoridors del canvi en aquest context.Uns agents que posen en el centre de la cultura la gent,tota la gent, i que utilitzen els llenguatges expressius deles arts i la cultura com a eines per a la transformaciósocial, on el procés és tan important com el producte.

És indubtable que als professionals de l'acció sociocul-tural els correspon desenvolupar un rol clar com a media-dors. Potser no tant amb una orientació cap a la resoluciód'un conflicte concret (que en ocasions també es dóna),sinó des de la perspectiva de l'actuació mediadora que calefectuar entre els interessos particulars del grup o comu-nitat amb el qual s'està intervenint i les possibilitats realsde consecució d’aquests. Els professionals, doncs, han detenir en compte les dues parts, els interessos i les possibi-

Mediació i creativitaten el desenvolupament

cultural comunitari

Per Jaume Casacuberta, educador social, coordinador tècnic de

la xarxa de centres cívics de l’Ajuntament de Granollers

L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<


litats, i buscar estratègies per tal d'apropar les diferentsposicions individuals i/o de grup, per a la consecució del'objectiu comunitari definit en el projecte d'intervenció,és a dir, en el projecte de DCC.

Aquest rol professional dels diferents agents que actuenen l'àmbit del DCC, ha de ser per definició del tot impar-cial. No hi pot haver lloc per a la implicació personal queels podria situar en una posició vulnerable o de no ajuda ique dificultaria la recerca d'estratègies per tal d'arribar alsobjectius proposats. L'exercici d'aquest rol de mediacióafavoreix la transformació i l'establiment de noves rela-cions socials. És a dir, que en el marc d'una pràctica habi-tual com pot ser l'organització d'activitats diverses detemps lliure o d'oci cultural, aquestes van dirigides aaconseguir, entre d'altres objectius i finalitats, la millorrelació entre les persones. En aquesta pràctica els agentsdel DCC fan una mediació indirecta entre individus, pertal d'aconseguir un bon enteniment i un canvi en aquestsmateixos individus. Es potencia, al mateix temps, la trans-formació de la realitat dels individus d'una comunitat,amb la finalitat de crear un efecte multiplicador que pos-teriorment i en conseqüència, pugui propiciar un canvi otransformació social que influeixi en el comportament,en el posicionament i en les actituds de les persones. Aixídoncs, els professionals que actuen en l'àmbit del DCC,fan una acció de mediació des de l'objectivitat, per tal decrear noves i millors formes de relació entre els individus.

Arribats a aquest punt d'identificació i de reconeixe-ment de la mediació i de l'acció creativa com conceptesbàsics en els projectes de DCC, podem adonar-nos i fins itot definir que, el treball sociocultural propi del DCCadquireix la dimensió artisticocomunitària en el precísmoment en què entren en joc la mediació i l'acció creati-va com a metodologia d'intervenció.

La dimensió artisticocomunitària

Partim de la certesa que l'aplicació de projectes deDCC en el marc de l'acció sociocultural, actua en tresdimensions ben diferenciades i destacables, i que alhoraestan relacionades entre si. Són la dimensió social, ladimensió cultural i la dimensió educativa. En el momenten què incorporem la mediació i l'acció creativa en lanostra metodologia central d'intervenció, que és elDCC, és quan apareix una nova dimensió de caràctertransversal que matisa les tres dimensions bàsiques: és ladimensió artisticocomunitària. La confluència d'aques-tes dues variables aplicades al treball sociocultural (lamediació i l'acció creativa), influeix directament i demanera efectiva en les tres dimensions bàsiques. Aquesta

QASC < 43

“En el marc d'una pràctica habitual com

pot ser l'organització d'activitats diver-

ses de temps lliure o d'oci cultural,

aquestes van dirigides a aconseguir,

entre d'altres objectius i finalitats, la

millor relació entre les persones. En

aquesta pràctica els agents del DCC fan

una mediació indirecta entre individus,

per tal d'aconseguir un bon enteniment i

un canvi en aquests mateixos individus.”

Jaume Casacuberta i Inglès és un educador

social que desenvolupa la seva tasca pro-

fessional principalment en els àmbits

públics de la gestió cultural i de l'educació

social, i en l'actualitat és el coordinador tèc-

nic de la xarxa de centres cívics de

l'Ajuntament de Granollers. Col·labora en

publicacions diverses aportant articles teò-

rics i de reflexió a l'entorn de la cultura, la

dinamització social i la participació ciuta-

dana, i ha estat el coordinador general de les Primeres Jornades

Internacionals de Desenvolupament Cultural Comunitari (DCC) i de

posteriors jornades de DCC d'abast territorial català fetes a la ciutat

de Granollers. En l'àmbit de la formació, entre d'altres participa-

cions com a docent, va impulsar i codirigir la Diplomatura de

Postgrau en Desenvolupament Cultural Comunitari, impartida con-

juntament pel Centre Tecnològic i Universitari de Granollers i la

Universitat Autònoma de Barcelona.

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<


QASC < 44

influència és un estímul que generarà una resposta crea-tiva, sorprenent i orientada a provocar un canvi.

La dimensió artisticocomunitària posa l'accent en lamediació com a forma de millorar la relació entre elsindividus i el seu entorn i és potenciadora de les capaci-tats comunicatives i de resolució de conflictes dels mem-bres d'una comunitat. Actuar professionalment enaquesta dimensió, significa tenir en compte que les per-sones es relacionen amb l'entorn a partir de tres capaci-tats innates que són: la receptivitat, entesa com a per-cepció de l'entorn amb els cinc sentits i com a atenció atot el que ens envolta; l'expressió, entesa com a mesuraque reflecteix la manera de comunicar a través dels dife-rents llenguatges expressius, ja siguin aquests els orals,els corporals, els artístics, etc., i la creativitat, definidacom a eina de desenvolupament, de creixement i demillora, per buscar alternatives, canvis i situacionsnoves. En el moment en què contemplem aquestsàmbits, receptivitat, expressió i creativitat, és quan ensadonem de com el DCC actua i pren en consideració elsaspectes humans més bàsics, fins i tot primaris, que inci-deixen mitjançant estímuls en el desenvolupament de ladimensió artisticocomunitària, posant de manifest almateix temps, la relació que hi ha entre aquesta i lesaltres tres dimensions fonamentals.

En el marc de la dimensió artisticocomunitària, l'ac-ció creativa i en especial la mediació pretenen posar encontacte les persones a partir de les possibilitats que elsofereixen els diferents llenguatges expressius, i ajudar-les a desenvolupar-se més harmònicament amb ellesmateixes i amb el seu entorn. Tots dos aspectes duentambé implícit l'art, entès aquest com a fenomencol·laboratiu de creació i ruptura de la realitat, que pos-sibilita la imaginació i la creació de noves realitats, alho-ra que produeix satisfacció.

Impulsar projectes de DCC significa actuar en l'espaipúblic, és a dir, incidir en l'espai de relació de les dife-rències. La majoria dels conflictes en què es trobenimplicades les persones i organitzacions de la comunitatque interactuen en aquest espai, han de ser mitjans, iabordar aquesta tensió des d'un procés de mediació és lamillor opció quan les persones involucrades han de con-tinuar relacionant-se.

En l'àmbit del DCC, la mediació fa possible la millo-ra de la comunicació, la comprensió mútua i l'empatia

entre els membres de la comunitat, ja siguin aquestsindividus, agrupacions o associacions; els capacita en lamillora de les seves habilitats de negociació i resolucióde conflictes; els ofereix un espai on (els membres de lacomunitat implicats en un conflicte o desacord) tinguinl'ocasió de treballar junts en la seva resolució, i els ofe-reix informació sobre recursos que permetran a lesparts prendre les seves pròpies decisions i aplicar lesseves solucions.

És des de l'experiència de l'acció, de la reflexió i de laformació, que la mediació que es fa en el marc dels pro-jectes de DCC, deixa de ser considerada exclusivamentcom una eina de resolució alternativa de conflictes, perpassar a ser una de les primeres i més freqüents vies pergestionar els possibles conflictes, evitant d'aquestamanera que l'enfrontament, sovint destructiu, o el judi-ci o l'arbitratge de terceres persones, siguin la solucióirracional i externa als problemes.

Com a conclusió es constata que la comunitat és l'àm-bit privilegiat per a la utilització de la mediació com atècnica de gestió preventiva de conflictes, per tant, lamediació és aplicable en els diferents espais i àmbits onpuguin generar-se diferències i conflictes. La presènciaindiscutible de la mediació en el desenvolupament deprojectes de DCC possibilita la resolució dels conflictesi la superació de les diferències des de la creativitat isense deteriorar les relacions humanes, ja que es basa enla col·laboració i en la no-confrontació

<<<<<<<<<<<<<<<<<L’ANÀLISI <

“La comunitat és l'àmbit privilegiat per a

la utilització de la mediació com a tècnica

de gestió preventiva de conflictes, per tant,

la mediació és aplicable en els diferents

espais i àmbits on puguin generar-se dife-

rències i conflictes.”

Q


QASC < 45

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

Només cal passejar pels mercats, anar a les escoles o aga-far el metro per adonar-se que en els darrers anys elscarrers, els pobles i les ciutats de Catalunya han canviat laseva imatge. Gran part d'aquesta transformació ha estat apartir de l'arribada de persones de procedències diverses aCatalunya, especialment des de l'any 2000. Les dades sal-ten a la vista, l'any 2000 segons les dades de l'InstitutNacional d’Estadística (INE) el 2,9 per cent de la poblacióera estrangera mentre que l'any 2009 el percentatge puja-va fins al 15,9 per cent. La transformació és evident i cla-rament observable al carrer i en el dia a dia de la majoriadels ciutadans d'aquest país.

De totes maneres, tot i que la percepció individual demoltes persones basada en l’edat que tenen ha estat com siaquest fet fos extraordinari, nou i, per tant, desestabilitza-dor, només cal fer un cop d'ull enrere per adonar-se queCatalunya està feta de migracions i que si avui som el quesom és gràcies a les anades i vingudes de persones. Aquestés un tret diferenciador davant d'altres països. Així, doncs,als segles XVI i XVII els occitans i francesos van arribar arepresentar el 20 per cent de la població catalana, per al'Exposició Universal de Barcelona del 1888 van arribarmolts aragonesos, en els anys seixanta-vuitanta van ser elsandalusos i els extremenys els que van buscar a Catalunyaallò que els era impossible aconseguir a casa seva: sortir dela pobresa i l'estancament econòmic i social.

De la mateixa manera que moltes persones van buscar aCatalunya noves oportunitats, també molts catalans ho vanfer a d'altres parts del món: no podem oblidar les migra-cions dels segles XVIII i XIX cap a Amèrica per controlar

negocis a les colònies i també les migracions de molts cata-lans de la costa catalana i les Illes Balears cap a Cuba,Puerto Rico, Argentina, l'Uruguai... fugint de la pobresa,d’on sinó neixen les havaneres? Els llibres d'història desta-quen que entre els anys 1885 i 1890 van emigrar deCatalunya més de 21.000 persones i que fins i tot en certsperíodes el 25 per cent dels homes en edat de treballarhavien migrat. En aquest breu recorregut no podem obli-dar els exiliats de la Guerra Civil que van haver de migrara països d'arreu del món.

El nostre passat i la nostra història ens mostra que nopodem tractar la immigració d'aquests darrers anys comuna situació nova i aquesta constatació ens ha de fer veureque la nostra experiència migratòria com a país és un punta favor en la gestió de la situació actual.

Aquests canvis, transformacions i reinvencions són elque fa que els pobles sobrevisquin i creixin. Les societatssón dinàmiques, vives, perquè estan formades de personesamb anhels, interessos, visions de futur i realitats diferentsque fan que l’acció social es converteixi en un joc actiu,dinàmic i participatiu. Per això, una societat canviant ésuna societat viva i preparada per afrontar els reptes que esplantegen a escala mundial. D’altra banda, una societatestàtica, immòbil, obstinada a només preservar i basada enuns valors essencialistes que fan molt difícil la transforma-ció és una societat, un poble, destinat a la folklorització i lafossilització. És per això que tenir por i desconfiançadavant del canvi ens posiciona en una situació incòmoda ifa difícil la convivència; si només volem preservar, enllocde convidar, explicar, intercanviar, aprendre i transformar-

La llengua com afactor de cohesió social

Per Alba Vendrell, gestora cultural


nos, correm el perill de convertir-nos en una societatsegregada, en una Catalunya amb moltes Catalunyes i araper ara seria un preu massa car a pagar tenint en compte lasituació del país. Si ens convertim en un país segregat permotius de procedència, religió o classe social impossibili-tem la construcció conjunta d'un projecte de futur comú.

En una situació de canvi i transformació és cada cop mésimportant treballar per afavorir la cohesió social, és a dir,fer que hi hagi vincles, intercanvis, espais de trobada entretotes les persones que formem part de Catalunya, siguiquina sigui la nostra procedència, i basar les nostres rela-cions en el respecte i el reconeixement de l'altre com a simateix. De la mateixa manera s'ha de poder treballar desd'aquest vessant cohesionador que té el seu punt clau en laigualtat de les persones. No són "uns" que es cohesionenals "altres" ni els de "fora" que es converteixen en els de"dins" sinó que tothom hi juga el mateix paper. Tothom had’estar disposat a transformar-se, a canviar, i per fer-hos’han de buscar els punts d'unió entre les persones enllocde destacar allò que ens fa diferents, i més si la diferèncias'utilitza com una arma per segregar. Catalunya avui és unpoble amb persones que tenen històries i passats molt dife-rents, però que volen construir plegats un futur comú.Només si les persones senten que formen part d'aquestpaís, s'identifiquen i escullen pertànyer a aquest projecteserem una societat cohesionada, forta i amb presènciaespecífica al món.

El programa ‘Quedem?’

AAmb aquest objectiu cohesionador, Òmnium Culturaltira endavant des de fa uns anys el programa Quedem? que

consisteix en l'organització d'activitats culturals i de lleureque permeten per una banda conèixer millor el propientorn i a la vegada conèixer les persones que en formenpart, persones amb les quals d'una altra manera difícilmentcoincidiríem. Les activitats aprofiten també el potencialdel català com a llengua d’aproximació i per això és sem-pre la llengua vehicular de les activitats. Els resultats sóndestacables, però encara ho són més per la manera coms'aconsegueixen: tractant l'ús del català amb plena norma-litat. Així, doncs, mentre que el 38,38 per cent dels parti-cipants tenen com a llengua pròpia el català, el 89,74 percent dels participants utilitzen el català com a llenguadurant les activitats. Aquest canvi s’aconsegueix tractant lallengua com un element d’aproximació entre les personesdel grup, ja que el fet de parlar una mateixa llengua fa queles persones se sentin en un primer moment més a prop,els fa explicar el món d'una manera similar.

A les activitats del programa Quedem? s’utilitza la llen-gua com a senyal de respecte i reconeixement, per aixòs’evita determinar quin ús se’n fa depenent de l’interlocu-tor que hi ha al davant. No es dóna per fet que una perso-na no parla o no entén el català, sinó que es mostra el reco-neixement de l’altre com un igual a través de la utilitzaciódel català com a llengua normalitzada. De la mateixamanera, s’eviten també les actituds impositives o agressi-ves, ja que provoquen gairebé sempre allunyament, rebuigi manca d’interès a utilitzar el català. El programaQuedem? aconsegueix crear un ambient distès en el qualla llengua, tot i que és un element molt important, és trac-tada amb tanta normalitat que fa que es presenti com unallengua viva, interessant, plena de coneixements i atracti-va per a tothom. Amb aquesta normalitat es convidatothom a fer seva la llengua catalana.

QASC < 46

L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

“Una societat estàtica, immòbil, obsti-

nada a només preservar i basada en uns

valors essencialistes que fan molt difícil

la transformació és una societat, un

poble, destinat a la folklorització i la fos-

silització.”

Alba Vendrell és llicenciada en Sociologiaper la Universitat de Barcelona i va cursarestudis de postgrau sobre immigració a laUniversitat Ramon Llull. Ha treballat enl’àmbit de la immigració a l’administraciópública tant en l’àmbit local com comarcal.Actualment, dirigeix el programa Que -dem? Activitats per veure Catalunya ambuns altres ulls d’Òmnium Cultural amb el

qual l’entitat treballa per afavorir la cohesió social de Catalunya.


QASC < 47

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

Més de 250 llengües

Actualment es parlen a Catalunya més de 250 llengües,fet històricament remarcable que converteix Catalunya enuna societat plurilingüe en la qual, per exemple, l’amazicés la tercera llengua més parlada. Aquest pluralisme lin-güístic esdevé avui un element socialment enriquidor.Molts ciutadans de Catalunya parlen 2 o 3 llengües i en fanusos diferents depenent de l'entorn en què es troben, jasigui a casa, a la feina, amb els amics... Aquest potencialque tenim com a societat no pot ser obviat i potenciar-loens posiciona al món i ens fa més competitius, és un poten-cial que ha de ser aprofitat i que s'ha d'omplir de valor.

A la vegada, s’ha de potenciar en tots els àmbits que lallengua utilitzada a l’espai públic comú sigui la catalana, jaque l’ús d’una mateixa llengua entre les persones d’unterritori es converteix en un signe de pertinença a unmateix poble. Tot i que la llengua no és l’únic element decohesió social, sinó que també hi ha altres elements quesón igualment necessaris com l’educació, la cultura i laparticipació activa. És per això que el català és una einaútil per a les persones que el parlen sense la qual ésimpossible la igualtat d’oportunitats. La llengua no potesdevenir un element d’exclusió, sinó que ha de contri-buir juntament amb altres elements a afavorir la cohesiósocial a Catalunya

“Actualment es parlen a Catalunya més de

250 llengües, fet històricament remarcable

que converteix Catalunya en una societat

plurilingüe en la qual, per exemple, l’ama-

zic és la tercera llengua més parlada.

Aquest pluralisme lingüístic esdevé avui un

element socialment enriquidor.”

Q


QASC < 48

Ja fa uns anys, el programa de temàtica castellera delqual jo era responsable a la televisió local de Tarragona vadedicar un especial a fer la prèvia de l’edició corresponentdel Concurs de Castells de Tarragona. Lògicament, vamconvidar els dirigents de les tres colles castelleres ambopcions al triomf. Un cop finalitzat el programa, que s’e-metia en directe, la tertúlia va continuar, ara ja en to infor-mal, tot sopant. A mesura que la conversa es feia més i mésdistesa, va arribar un moment en què els tres convidats —que s’expressaven en un català correcte— van acabar par-lant entre ells en castellà. No és estrany si tenim en comp-te que s’havien conegut de petits, i tots tres tenien aques-ta llengua com a materna. Però el que em va semblar real-ment remarcable va ser constatar com els dirigents de tresde les colles castelleres més potents del país tenien arrelsfora de Catalunya. I no per casualitat.

He començat amb aquesta anècdota personal per remar-car que la capacitat dels castells d’integrar persones d’al-tres procedències no és nova, ni l’hem descoberta ara. Apoblacions com Valls, Tarragona, Vilafranca o el Vendrell,les colles es van nodrir, en el període dels seixanta i setan-ta, amb castellers procedents de la immigració espanyola.Persones —sovint vailets petits, com ho van ser els tresfuturs dirigents dels quals parlava— que van trobar en elscastells una via d’entrada a la cultura de les seves pobla-

cions i d’aprenentatge de la llengua catalana. Fins i tot espot dir que la participació d’aquests castellers d’origenandalús, extremeny o castellà va ser determinant perquèels castells es mantinguessin en uns anys difícils.

És fàcil d’entendre què fa que els castells resultin unaactivitat integradora: ho fa la pura necessitat de les colles.Per fer castells es necessita molta gent. Per créixer com acolla es necessita encara més gent. No hi ha, en aquest sen-tit, un límit, un màxim quant a participants. Si algú trucaa la porta d’una colla castellera, mai no sentirà com a res-posta: “Gràcies, però ja en som prou.” I, a més, tot i quedeterminades posicions (com ara els castellers que pugen)sí que demanen unes condicions físiques específiques,tothom pot contribuir a la pinya, la base del castell. Aixòfa que, en un castell, tothom acabi sent útil: petits i grans,homes i dones... I, evidentment, catalans d’origen i nouscatalans. A això cal afegir els atractius propis de l’activitatcastellera com a tal (espectacular, participativa), així comel fet que entrar en una colla castellera representa eixam-plar notablement l’univers d’interaccions personals, espe-cialment si un arriba nou a aquella població o, no cal dir-ho, al país.

Per tant, els castells ja fa molt de temps que s’autodefi-neixen com a “integradors”. En primer lloc, perquè ho sónpotencialment. I, en segon lloc, perquè aquesta integració

Immigració i castells: de la integració espontània

a la invitació explícita

Per Guillermo Soler, gerent de la Coordinadora deColles Castelleres de Catalunya

L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<


s’ha donat de forma efectiva. Fins al moment, però, s’haproduït de forma espontània, més per la naturalesa pròpiadels castells que perquè les colles hagin fet esforços enaquesta direcció. Per dir-ho d’alguna manera, ha estat mésmèrit dels castells que dels castellers. Deixant de bandainiciatives puntuals de colles com els Marrecs de Salt o elsMinyons de Terrassa, és amb el projecte “Tots som unacolla” que el món casteller realment fa un pas endavant is’ofereix, d’una banda, a la societat catalana i, de l’altra, ala població nouvinguda, per exercir de pont.

“Tots som una colla” és un projecte de la Coordinadorade Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) que té elsuport dels departaments d’Acció Social i Ciutadania (mit-jançant la Secretaria per a la Immigració) i de Cultura iMitjans de Comunicació (mitjançant el Centre dePromoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana) dela Generalitat de Catalunya. El plantejament és ben senzill:convidar la població nouvinguda a participar en l’activitatcastellera, invitació que es concreta amb uns tallers.

El programa va començar el 2009 amb una prova pilotque es va fer amb quatre colles de poblacions amb un altíndex de població immigrant: Salt, Guissona, Vic i elVendrell. Aquest 2010, el projecte s’ha fet extensiu a unatrentena de colles, que inclouen algunes de les principalspoblacions del país: Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat,Badalona, Mataró, Terrassa, Tarragona, Reus o Sant Cugat,entre d’altres.

Lògicament, és aviat per avaluar els resultats, ja quemoltes colles encara no han fet els tallers. Tot i això, síque podem avançar alguns elements que ens semblensignificatius:

• Per part de la població nouvinguda, la invitació és moltben rebuda, fins i tot quan no es participa en l’activitat.Que una entitat “catalana”, sovint percebuda com una deles “fortes” dins el seu municipi, s’adreci específicament idirectament a la comunitat immigrant és un gest agraït.Això es veu reforçat pel fet que la cartelleria i els dípticsque s’han editat inclouen textos en nou llengües, la qualcosa denota un esforç d’acostament.

• Per a les colles castelleres implicades, el projecte estàresultant una experiència enriquidora i un element interndinamitzador. En molts casos, la colla s’havia plantejatanteriorment fer una iniciativa d’aquest tipus, però mai nos’havia concretat per manca d’eines, ara proporcionadesper “Tots som una colla”.

• Cal valorar també molt positivament la repercussióque la campanya està tenint entre la població autòctona aescala local, tant en el sentit de generar una imatge positi-va de les colles com a entitats dinàmiques i compromeses,com fins i tot amb la participació de catalans d’origen enels tallers.

• Més enllà dels resultats, necessàriament limitats, quetinguin aquesta trentena de tallers, estem convençuts quel’èxit del projecte consisteix en el fet que s’estan obrint

QASC < 49

“Els castells permeten una interacció

cos a cos, frec a frec, esquena contra

esquena. Quan en castells parlem de tre-

ball conjunt, ho fem de forma literal. No

hi ha gaires àmbits, en la nostra societat

actual, que permetin aquesta unió verita-

blement física, i menys encara entre per-

sones procedents de diferents cultures.”

Guillermo Soler García de Oteyza (Tarra -gona, 1974) és llicenciat en Periodisme(UAB) i Antropologia Social i Cultural (URV).Durant deu anys va dedicar-se a la informa-ció castellera en mitjans com els diaris ElPunt i La Vanguardia, així com al programaQuarts de Nou del Canal 33, del qual en vaser subdirector. Des de juny de 2009 ésgerent de la Coordinadora de Colles

Castelleres. És autor o coautor de diversos llibres de temàtica caste-llera, antropològica i musical.

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<


QASC < 50

una sèrie de portes que ja no es tancaran. Gràcies a “Totssom una colla”, les agrupacions castelleres han establertcontactes amb entitats de nouvinguts i amb els tècnicslocals d’immigració, la qual cosa està donant peu a novesedicions dels tallers, així com d’altres intercanvis i projec-tes. L’objectiu seria que la repetició d’aquests contactesportés finalment a fer que la invitació a fer castells fosimplícita, que tothom tingués clar que en una colla tothomés benvingut.

Cal apuntar encara dos darrers factors que, pensem,poden contribuir a la solidesa de l’oferta castellera com unespai d’integració cultural, per sobre d’altres manifesta-cions culturals similars. En primer lloc, no hem de menys-prear el valor simbòlic d’aquesta oferta. Tot i que origina-ris del Camp de Tarragona i el Penedès, els castells hanadquirit al llarg de les darreres dècades tot un seguit d’a-tributs de representativitat nacional. Avui en dia hi hacolles pràcticament a tot el país, i els castells són percebuts

pel conjunt de la població catalana com un element propi.És habitual, fins i tot, que la figura del castell s’utilitzi comuna metàfora d’allò que es vol que sigui el país: unió, tre-ball per un objectiu comú, transversalitat... En aquest con-text, un món casteller obert a la participació de tots potser també metàfora d’un país obert a la participació detots, sense discriminació d’origen.

Segon, els castells permeten una interacció cos a cos,frec a frec, esquena contra esquena. Quan en castells par-lem de treball conjunt, ho fem de forma literal. No hi hagaires àmbits, en la nostra societat actual, que permetinaquesta unió veritablement física, i menys encara entrepersones procedents de diferents cultures. I no és, de capmanera, una qüestió menor: qui ha suat amb tu, qui hapatit amb tu, qui s’ha abraçat amb tu per celebrar un èxito ha plorat amb tu de ràbia per un fracàs... aquesta perso-na mai més podrà ser un estrany

<<<<<<<<<<<<<<<<<L’ANÀLISI <

Q

4 de9 amb folre i l’agulla dels Castellers de Vilafranca a Sant Fèlix (2008). Foto: revista “Castells”


QASC < 51

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

El tòpic sobre els museus els representa com uns edifi-cis imponents, temples laics, d’accés controlat, silencio-sos, avorrits... Els seus ocupants són gent seriosa, erudita,savis que coneixen i custodien els secrets més ben amagatsde la nostra cultura. El tòpic poques vegades recorda queno tots els museus són d’art. Per tant, en qualsevol repre-sentació popular (cinema, teatre, televisió, etc.) en la qualapareix un museu acostuma a ser representat per una salaen la qual hi ha quadres penjats a les parets. En aquestarepresentació el visitant, un estrany, s’ha d’acostar almuseu amb una actitud reverencial i de respecte (silenci!).Segons aquest tòpic el museu no va més enllà de la funcióde guardià de les essències, dels tresors del país.

Tot i aquesta visió estereotipada, ja fa temps que moltsdels nostres museus, i concretament el nostre, el MuseuIndustrial del Ter, s’estan replantejant les seves relacionsamb els ciutadans i amb el conjunt de la societat des de laperspectiva del compromís. I si una cosa ha canviat o estàcanviant en el món dels museus és com aquests plantegenla seva relació amb el seu entorn. El museu no és ja nomésaquell temple inaccessible en el qual uns quants escollitscustodien les essències de la pàtria i les protegeixen de lacontaminació externa. No són ja (o no ho volen ser, que enla meva opinió a la llarga és pràcticament el mateix) espaistancats, limitats per a uns quants intèrprets.

Més enllà del contenidor d’objectes

Ja fa temps que els museus han ampliat les seves fun-cions més enllà de ser el clàssic contenidor d’objectes iexposicions. Els museus, i crec que això és especialmentcert en el marc de la museologia local catalana, han assu-mit funcions que han superat una visió de la gestió delpatrimoni com una finalitat en si mateixa. En aquestanova perspectiva dels museus, el patrimoni, la seva con-servació, estudi i difusió, no és només una finalitat, sinóuna eina que ens permet treballar per al desenvolupa-ment local, la cohesió social, la dinamització cultural, lapromoció de processos de participació i debat ciutadà,etc. Això és el que a dia d’avui, amb molts esforços,estan fent molts museus en el nostre país, innovant enles estratègies de gestió, a pesar, sovint, de la limitaciódels recursos i de la tasca pendent de transmetre a la ciu-tadania i a les institucions que la despesa cultural éstambé despesa social.

De fet, la definició de museu que recull la llei catala-na de museus, de 1990, ja té en compte aquesta dimen-sió de compromís social dels museus. És la següent:

Són museus, als efectes d'aquesta Llei, les institucionspermanents, sense finalitat de lucre, al servei de la socie-tat i del seu desenvolupament, obertes al públic, que

El compromís social dels museus

Per Carles García Hermosilla, director del

Museu Industrial del Ter


reuneixen un conjunt de béns culturals mobles i immo-bles, els conserven, els documenten i estudien, els exhi-beixen i en difonen el coneixement per a la recerca, l'en-senyament i el gaudi intel·lectual i estètic i es constituei-xen en espai per a la participació cultural, lúdica i cien-tífica dels ciutadans. (Llei 17/1990, de 2 de novembre,de museus DOGC núm. 1367, de 14.11.1990)

Aquesta definició està inspirada en la desenvolupadaper l’ICOM (Consell Internacional dels Museus), orga-nisme vinculat a la UNESCO, que aplega museus i pro-fessionals dels museus de tot el món i que, entre altresfuncions, organitza el dia internacional dels museus quese celebra cada any el 18 de maig amb un lema específic.Aquest any, el tema ha estat Museus per l’harmoniasocial, l’any 2008 va ser Els museus agents del canvisocial i el desenvolupament; l’any 2006, El museu i elsjoves, o l’any 2005, El museu, pont entre cultures.Aquests lemes posen de manifest la voluntat de posaraquests equipaments al servei del conjunt de la societat,posant l’accent en col·lectius específics i afrontant elsreptes comuns.

Millor difusió i ampliació de públics

Voldria destacar en aquest article tres aspectes queactualment s’estan duent a terme des dels nostresmuseus i en els quals destaca l’interès pel retorn socialde la cultura. En primer lloc, la millora de les estratè-gies de difusió i comunicació i l’ampliació dels públics

dels museus tenint en compte les necessitats de col·lec-tius específics. En segon lloc, el paper dels museus coma agents actius del canvi social. I finalment, la importàn-cia dels canvis en el concepte de patrimoni i memòria,incorporant nous grups socials. Aquesta reflexió en treslínies està marcada per l’experiència desenvolupada desdel Museu Industrial del Ter de Manlleu, el qual definim,en la línia de molts altres equipaments del país, com amuseu de territori i societat.

Els museus treballen cada cop amb més intensitat en lamillora de les seves estratègies de difusió i comunicacióamb la voluntat de democratitzar els coneixements quecustodien, ja sigui l’art, la història, el medi ambient, etc.i fer-los accessibles a un nombre cada cop més gran depersones. Les sales de molts museus catalans s’hanomplert, per exemple, de teatre. El llenguatge dramàticassociat a la visita al museu atreu nous visitants i els per-met reviure la història de formes diferents. En aquestsentit, al Museu Industrial del Ter, les visites teatralitza-des han permès atreure al museu gent que no hi haviamostrat interès fins aleshores.

Amb tot, l’ampliació dels públics no és l’únic objec-tiu. Els nostres museus estan cada cop més preocupatsper l’accessibilitat de col·lectius que normalment hantingut limitat el seu accés al museu, ja sigui a causa de lesseves discapacitats físiques o per la seva situació com acol·lectius en risc d’exclusió social. Els museus disposencada vegada de més programes per atendre la diversitatsocial en les seves múltiples formes. Cal destacar enaquests moments i en aquest àmbit la preocupació per

QASC < 52

L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

“Si una cosa ha canviat o està canviant

en el món dels museus és com aquests

plantegen la seva relació amb el seu

entorn. El museu no és ja només aquell

temple inaccessible en el qual uns quants

escollits custodien les essències de la

pàtria i les protegeixen de la contamina-

ció externa.”

Carles García Hermosilla és llicenciat en

Geografia i Història (especialitat en antro-

pologia) i màster en Museologia i Gestió

del Patrimoni Cultural per la Universitat

de Barcelona. Ha treballat en diversos

projectes de l’àmbit de la gestió del patri-

moni cultural i els museus. Fins a l’any

2004 va treballar en la definició i la ges-

tió de l’Inventari del Patrimoni Etnològic

de Catalunya del Centre de Promoció de la Cultura Popular i

Tradicional Catalana. Des de l’any 2004 és el director del Museu

Industrial del Ter de Manlleu.


QASC < 53

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

l’accessibilitat de persones cegues i amb discapacitatsvisuals. En aquest sentit la Xarxa de Museus Locals de laDiputació de Barcelona està desenvolupant el programaLa mirada tàctil orientat a posar a l’abast d’aquestcol·lectiu recursos museogràfics basats en el tacte.

Però si cal destacar algun esforç especial per part delsmuseus en l’àmbit de la millora de les estratègies dedifusió i obertura al seu entorn aquest s’ha donat enl’àmbit educatiu. Actualment més d’un milió d’estu-diants visiten anualment els diferents museus i col·lec-cions del país segons les estadístiques de visitants alsmuseus catalans elaborades des de la Direcció Generaldel Patrimoni Cultural. En els darrers decennis elsmuseus han reflexionat a bastament sobre aquesta qües-tió i han creat àrees educatives específiques i això s’havist reflectit amb la creació de línies pedagògiques prò-pies, en la creació de recursos educatius moderns i endefinitiva en la creació d’una àmplia oferta al servei delconjunt de la comunitat educativa.

Els museus poden ser també agents de transformaciósocial i territorial. El patrimoni és també un recurs dedesenvolupament integral que els museus podem activarmitjançant la recerca, la conservació i la difusió. Moltsmuseus catalans, especialment de l’àmbit local interve-nen activament en processos de desenvolupament local,de sensibilització i recuperació mediambiental, d’orde-nació territorial, de dinamització de teixit productiu,etc. M’agradaria ressaltar en aquesta dimensió el projec-te Riberes del Ter desenvolupat pel nostre museu i quepermet, mitjançant el treball conjunt amb els municipisi els propietaris i amb el treball de persones en risc d’ex-clusió social i el voluntariat, recuperar els valors ecolò-gics del conjunt dels hàbitats aquàtics i la zona inundabled’aquest tram de riu, i la seva connectivitat ecològica. Ola recuperació de les hortes de can Sanglas, adjacents alnostre museu com a espai d’horts comunitaris.

Les transformacions del concepte patrimoni

Finalment, m’agradaria destacar la importància de lestransformacions del concepte de patrimoni que es pro-dueixen als museus. El patrimoni ja no són únicamentles col·leccions d’art o els monuments (esglésies, cas-tells...). El concepte de patrimoni ha ampliat el seu

abast i ara els museus reconeixen en les seves represen-tacions patrimonials grups socials tradicionalmentabsents en la construcció simbòlica del patrimoni. En lesnoves narracions apareixen les dones, els nens, els immi-grants, els obrers, etc. En aquest sentit els nostresmuseus són també un instrument de democratització dela memòria. Des d’aquesta perspectiva el museu és unabona eina per impulsar la participació i la cohesió social.La democratització de la cultura va més enllà de lamillora de la difusió de les activitats dels museus.

En definitiva, la preocupació pel retorn social de lacultura és cada cop més central en els nostres museus.Sens dubte queda molta feina per fer ja que els museus,malgrat les transformacions dels darrers anys, tenimencara reptes pendents en aquesta línia per aconseguirque l’estereotip de museu de l’inici d’aquest article tin-gui les hores comptades Q

Visita teatralitzada al Museu Industrial del Ter. Foto: Lluís Grané (Fons MIT)


QASC < 54

Ja fa anys que tenim a la biblioteca de Salt, on treballo,un àlbum titulat L’illa: una història quotidiana. Il·lustrat iescrit per Armin Greder, traduït al català per NúriaVentura i editat per Lóguez l’any 2003, és d’aquells textosque no abandono i molt sovint em trobo rellegint-lo i pro-posant o compartint la seva lectura. Aquesta història, commoltes d’altres, és una de les que conformen aquest patri-moni imaginari que m’ajuda no només a entendre la mevafeina sinó a entendre’m mi mateix i la vida en general.Com diu en Miquel Berga a la seva columna del diari ElPunt, “la lectura és per aprendre… coses importants”. Hiha secrets als quals només ens podem apropar amb la poe-sia i la narració. Són aquelles ficcions que ens revelen cosesque, moltes vegades, ni nosaltres mateixos sabem que por-tem dins.

En aquest llibre, de poques paraules i imatges colpido-res, l’autor ens explica una història molt senzilla.

Comença així: “Un matí, els habitants de l’illa van trobarun home a la platja, al lloc on el corrent de la mar i el destíhavien arrossegat el seu rai. L’home es va aixecar quan vaveure que s’apropaven… No era com ells”.

Aquest començament està escrit enmig de la blancor deles dues primeres planes del llibre, acompanyat de dospetits dibuixos: un és el de la pastera on, presumiblement,l’home ha arribat a l’illa i en l’altre hi apareix ell mateixtot despullat.

Una lectura pausada de text i imatge d’aquest comença-ment de la història ens fa veure que aquell “no era com

ells” és del tot fals ja que el nouvingut és igual que la restadels habitants de l’illa. Un malentès, el d’aquesta miradaincapaç de veure la realitat, serà, de bracet amb la pordavant la diferència, el fil conductor de tota la trama.

Què ens diuen els habitants d’aquella illa?“Millor seria retornar-lo tot seguit… aquest lloc no li

agradarà…”El pescador, però, contesta: “Seria enviar-lo a morir i jo

no vull aquest pes a la consciència… hem d’acollir-lo.”“Nosaltres no podem mantenir tothom que arribi fins

aquí… perquè també acabaríem passant fam… podríempagar-li una mica menys que a un dels nostres.”

“I el mestre va parlar amb gravetat sobre els salvatges iels seus costums.”

“Menja amb les mans i menja ossos.”“Si no t’acabes la sopa, vindrà i se t’emportarà.”“Estic segur que si pogués ens mataria a tots.”“‘Un estranger provoca el pànic…’, posava el diari amb

grans titulars.”“La situació és preocupant, cal fer alguna cosa abans no

sigui massa tard.”Imagineu-vos aquesta illa que va construint murs enor-

mes davant els “perills” exteriors, explicada amb dibuixosque recorden una pintura d’Edward Munch i el seu crit.

I també us puc explicar el final que Greder ens ofereixen aquesta història: a les dues darreres pàgines ja no hitrobem paraules, només un ferotge mar de fosques ona-des gegants i al bell mig la barca del pescador cremant.

Sobre biblioteques públiques:una història quotidiana

Per Jordi Artigal Valls, bibliotecari

Biblioteca d’en Massagran de Salt

L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<


Hem assistit durant les trenta-dues pàgines del conte altriomf de la por, de l’exclusió de l’altre. L’autor ens faviure amb tota la seva cruesa, aquest camí que porta a laxenofòbia, al tancament davant el desconegut, sobretot siés dèbil i pobre.

Les biblioteques públiques són espais privilegiats queens ajuden a defensar-nos davant de determinades cons-truccions socials. És amb les biblioteques que podemtransformar la nostra illa en un espai obert per igual a totel veïnatge, lloc de cruïlla, on el sentiment de la por éssubstituït per la confiança que dóna la paraula i el pensa-ment compartits. Espais privilegiats que ens acullen i ensfan sentir de la comunitat de la qual formem part i que enspoden oferir la possibilitat de reconstruir-nos en les per-sones que volem ser. Sense pors, sense exclusions ni cate-gories. Un espai democràtic i gratuït on hi practiquem cul-tura en el sentit més ampli. Hi trobem les millors històriesmai escrites, la millor música, les millors pel·lícules, leseines digitals bàsiques per comunicar-nos o buscar infor-mació, els millors i més importants textos científics.Envoltats dels nostres veïns i amb ells podem participar enactivitats culturals, podem fer propostes… tota la infor-mació al nostre abast en un espai acollidor, tranquil, on nohi ha ciutadans de primera o segona i on sembla que eltemps s’hagi aturat: les presses es queden fora.

Per primera vegada a la nostra història tenim un país onaixò és possible, ja no és un somni dels admirats països delNord. Els catalans i les catalanes tenim una bona xarxa debiblioteques públiques que entre moltes altres coses, ensajuden a ser el país acollidor que sempre hem volgut ser.El vell somni iniciat ara fa cent anys, amb aquella històricaMancomunitat, que va tenir la voluntat de començar amodernitzar el país i també, no ho oblidem, la vella volun-tat de la classe treballadora amb tants i tants ateneus popu-lars i associacions culturals i polítiques amb fam d’apren-dre i compartir, tot, d’alguna manera queda recollit en larealitat de les biblioteques públiques actuals de les nostresciutats, barris i pobles. Les dues dictadures ho varen atu-rar, però la vella voluntat s’ha acabat imposant.

Ser capaços de continuar apostant per les bibliotequespúbliques és treballar per una societat democràtica, ober-ta, lliure i acollidora.

Un dret social

La lectura pública és un dret social. I és en la defensad’aquest dret que hem de pensar en aquesta bibliotecade la comunitat: Com ha de ser aquesta biblioteca?Quins serveis ha de donar? Quin fons ha de tenir? Quinpersonal l’ha de gestionar?

QASC < 55

“Les biblioteques públiques són espaisprivilegiats que ens ajuden a defensar-nos davant de determinades construc-cions socials. És amb les biblioteques quepodem transformar la nostra illa en unespai obert per igual a tot el veïnatge,lloc de cruïlla, on el sentiment de la porés substituït per la confiança que dóna laparaula i el pensament compartits.”

Jordi Artigal Valls és bibliotecari i actual-

ment forma part de l’equip de la Biblioteca

Infantil i Juvenil d’en Massagran de Salt,

amb l’Eva Rull i l’Eulàlia Morer. La seva

feina actual de bibliotecari té el seu origen

i la primera i més important formació en

una llibreria alternativa d’un barri perifèric

de la Barcelona franquista dels anys setan-

ta. Des del 1989 està treballant en el món

de la biblioteca pública.

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<


QASC < 56

Moltes realitats bibliotecàries conviuen en el nostrepaís. Si bé les biblioteques formen part del Sistema deLectura Pública, són de titularitat municipal i això elsdóna la possibilitat d’estar atentes a la seva realitatsocial, de respondre a les demandes de les persones a quivan dirigides. En els barris, pobles i ciutats on la presèn-cia de nouvinguts és important la biblioteca és el granespai de tots, sense distincions, la gran porta d’entrada ala nova realitat. La mateixa escola, dividida entre públi-ca, privada i concertada no ho té fàcil per respondre a lesdemandes de tota la seva comunitat i ja des de ben petitssepara la població. Per això el treball bibliotecari had’estar dirigit a i per a les persones i les seves necessitatsculturals, de formació i d’oci. Ha de ser un treball atenta les demandes, i que aculli totes les iniciatives i reduc-

tes del vell espai intel·lectual sense exclusions. Potser ésl’hora de viure la realitat de les biblioteques públiquesdels barris perifèrics com una possibilitat de transforma-ció, on canvis personals i de la comunitat encara són vis-cuts com a possibles.

Seria bo que les persones que hi treballem ens ho cre-guéssim. I no només nosaltres, sinó que altres professio-nals dels mateixos municipis també visquessin les biblio-teques públiques com a infraestructures que ofereixenpossibilitats. I que aquesta vivència donés la possibilitatd’un treball interprofessional en xarxa davant les dificul-tats quotidianes que tots tenim.

La funció pública no ajuda a crear equips bibliotecariscompromesos amb aquesta realitat. Potser aquí tenim elgran repte actual. L’estructura jeràrquica entre direc-tors, bibliotecaris i auxiliars tècnics hauria de donar pasa equips de treball de persones amb perfils diferents,capaces de treballar en equip i de sumar esforços pertirar endavant les grans i modernes biblioteques ques’han construït els darrers anys. Persones treballadoresque creguessin en els espais públics, l’aposta professio-nal de les quals fos la de la defensa d’aquests espais coma serveis de i per a tota la comunitat. El gran canvi tec-nològic no hauria d’amagar altres necessitats, per moltcomplex que sigui afrontar-les

<<<<<<<<<<<<<<<<<L’ANÀLISI <

Q

“Envoltats dels nostres veïns i amb ellspodem participar en activitats culturals,podem fer propostes… tota la informacióal nostre abast en un espai acollidor, tran-quil, on no hi ha ciutadans de primera osegona i on sembla que el temps s’hagi atu-rat: les presses es queden fora.”

I·lustració d’Armind Greder al llibre L’illa: una història quotidiana.


QASC < 58

Un miler d’infants, joves i adults de l’Hospitalet prac-

tiquen setmanalment la música, la dansa, el teatre o la

fotografia en el marc de l’Escola de Música - Centre de

les Arts (EMCA). Creada a l’octubre del 2005 pel Ple

municipal, l’EMCA és una de les institucions d’educació

artística de Catalunya que ha nascut amb la voluntat de

servir tant les arts com la ciutadania. Aquest compromís

amb els drets de tots els hospitalencs (i el subratllat no és

accidental) va posar la inclusió i la cohesió social a la mis-

sió de l’organització.

Per assolir el seu objectiu principal, fer servir les arts

com a vehicle per a la cohesió social i l’èxit escolar, els cinc

cursos d’experiència han assentat les seves tres línies d’ac-

tuació principals:

1. Cursos de llarg recorregut per a ciutadans que volun-

tàriament s’inscriuen a l’escola de música, l’escola de tea-

tre o l’escola de fotografia.

2. Cursos de llarg recorregut de música i de dansa per a

nens i nenes escolaritzats en centres que mereixen una

atenció preferent.

3. Projectes de creació comunitària en centres educatius

que necessiten sacsejar la motivació dels seus membres.

Estem acostumats a acceptar que les institucions cultu-

rals que proveeixen serveis d’educació artística responen a

una lògica organitzativa que assegura resultats artístics

òptims, encara que aquesta intenció faci perdre practicants

pel camí o deixi d’atreure els que no tenen tradició d’ex-

pressar-se a través de les arts. Estem acostumats, també, a

acceptar que les organitzacions socials que utilitzen les arts

com a instrument per a l’expressió individual i col·lectiva

renunciïn a l’excel·lència artística perquè l’accent rau jus-

tament en la cohesió. Al Centre de les Arts de l’Hospitalet

la tensió entre els resultats artístics i la recerca dels practi-

cants més allunyats esdevé el motor de les seves activitats.

Per aconseguir l’equilibri esmentat, l’equip del Centre

de les Arts ha hagut d’implantar estratègies pedagògiques

noves, dissenyar serveis per als col·lectius que es poden

beneficiar de les externalitats positives de la pràctica artís-

tica i establir activitats de creació contemporània compro-

meses amb la comunitat.

Repensar les estratègies pedagògiques:una mirada sobre l’exclusió artística

En els països de l’Europa meridional, tocar un instru-

ment s’ha entès històricament com una habilitat excep-

cional. Especialment si aquest instrument està associat a

les músiques “cultes” i el seu aprenentatge passa per una

acció acadèmica. En el mateix entorn, hem convingut

tàcitament també que només estan cridats a tocar

aquells que mostren una perícia fora del comú. No

endebades la paraula amateur ha adquirit una connotació

més aviat negativa.

Educació artística per a la cohesió social des d’un servei municipal

Per Núria Sempere, directora de l’Escola de Música -Centre de les Arts de l’Ajuntament de l’Hospitalet

L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<


Però aquesta posició selectiva de l’educació musical i

artística en l’univers de les polítiques culturals, per sort

no és un universal. Els països de l’Europa septentrional,

que han desenvolupat un major ventall de drets cultu-

rals, han inclòs el dret de tots els nens i joves a ser actius

musicalment i artísticament. I aquest dret s’ha traduït

no tan sols en uns equipaments educatius i culturals de

proximitat sinó també en unes metodologies d’ensenya-

ment i aprenentatge que afavoreixen la inclusió.

El Centre de les Arts de l’Hospitalet s’ha inspirat en

les concepcions metodològiques nòrdiques i anglosaxo-

nes a l’hora de concretar uns principis educatius que ja

nodreixen la resta del sistema educatiu català i espanyol:

aprenentatge significatiu per tal que tot allò nou que s’a-

prèn connecti amb alguna experiència prèvia de l’estu-

diant; aprenentatge funcional per tal que tots els nous

aprenentatges es concretin en una aplicació immediata i

aprenentatge cooperatiu per tal d’afavorir que s’apren-

gui dels iguals així com s’aprèn del mestre.

Parlar d’aprenentatge significatiu ens remet a enten-

dre que tocar un instrument adquireix sentit quan es

toca en grup i que els aprenentatges instrumentals con-

necten amb el paper de cada instrument en el conjunt

instrumental. Derivat d’aquest compromís, l’oferta ins-

trumental de l’escola de música del Centre de les Arts

s’organitza en plantilles instrumentals (orquestra de

corda, big band, grup de percussió, banda...) que respo-

nen a una lògica artística i permeten arribar a tocar de

seguida repertoris originals.

El compromís amb l’aprenentatge funcional ens ha dut

a repensar les matèries a través de les quals s’aprèn

música. El llenguatge musical —allò que abans anome-

nàvem solfeig— és una eina per comprendre el que

toquem i per possibilitar una millor interpretació. Per

què segregar-lo de l’instrument si és la interpretació

instrumental la que dóna sentit a la participació musical?

L’organització acadèmica de l’escola de música no con-

templa el llenguatge musical com a matèria sinó com un

contingut dins de cada instrument i cada conjunt instru-

mental. Els estudiants només aprenen el llenguatge

musical que necessiten per poder tocar.

Parlar d’aprenentatge cooperatiu ens remet a enten-

dre l’educació instrumental com una acció col·lectiva.

Tant es pot aprendre a tocar la viola en grup com indi-

vidualment però aprendre-la en grup ens aporta uns

valors que l’educació individual no aporta i, a més,

aquest entorn col·lectiu ens permet facilitar l’accés a un

major nombre d’estudiants.

Tots estem cridats a tocar un instrument, a ballar, o a

fer teatre, només cal una institució que desenvolupi les

metodologies adequades per fer-nos-ho possible. Unes

metodologies que acullin estudiants amb tota mena de

capacitats i que tinguin cura de tractar adequadament

dues tipologies d’estudiant excepcionals: els que tenen

dificultats d’aprenentatge i els que tenen vocació d’esde-

venir professionals de música.

QASC < 59

“Els països de l’Europa septentrional,

que han desenvolupat un major ventall de

drets culturals, han inclòs el dret de tots

els nens i joves a ser actius musicalment

i artísticament. I aquest dret s’ha traduït

no tan sols en uns equipaments educatius

i culturals de proximitat sinó també en

unes metodologies d’ensenyament i apre-

nentatge que afavoreixen la inclusió.”

Núria Sempere ha desenvolupat la seva tra-jectòria professional entorn al compromísamb la democratització de l’educació artís-tica. Primer a l’escola municipal de músicade Santa Perpètua de Mogoda, després al’Institut Municipal d’Educació de Barcelonai des del 2005 és directora de l’Escola deMúsica – Centre de les Arts de l’Ajuntamentde l’Hospitalet. Des del 2001 és professora

de desenvolupament professional a l’Escola Superior de Música deCatalunya de la qual va ser membre de l’equip directiu del 2001 al2005. Ha estat presidenta de l’Associació Catalana d’Escoles deMúsica (ACEM) i de l’Asociación de Escuelas de Música y Danza(UEMyD) i membre de l’equip directiu de l’European Music SchoolUnion (EMU). És professora de guitarra pel Conservatori Municipalde Música de Barcelona, llicenciada en Història de l’Art per laUniversitat de Barcelona i Màster en Direcció Pública per ESADE.

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<


QASC < 60

Els drets dels nous ciutadans:les arts com a factor de cohesió

Paral·lelament a l’oferta d’educació artística (música,

teatre i fotografia) per a ciutadans que voluntàriament

decideixen inscriure’s al Centre de les Arts, les políti-

ques educatives i culturals d’integració, ens fan obrir

una línia d’actuació dins l’horari escolar dels centres que

mereixen una atenció preferent. Parlem de centres d’a-

tenció preferent quan la tipologia de l’alumnat (immi-

gració, pobresa o població amb característiques culturals

poc orientades a l’assoliment) demana dedicació addi-

cional per assolir els resultats acadèmics estàndards.

Perquè creiem que tocar en una orquestra o formar

part d’un cos de ball contribueix a incrementar l’aten-

ció, la concentració i la disciplina dels infants i perquè

creiem que els insereix en un espai cultural que també

els pertany, des del Centre de les Arts hem volgut com-

plementar la mirada integradora de totes les expressions

culturals en el marc de les expressions artístiques públi-

ques, amb un compromís per oferir als nens i les nenes

immigrants la possibilitat de sentir que la cultura euro-

<<<<<<<<<<<<<<<<<L’ANÀLISI <

“Tenim a l’abast artistes preocupats per

obrir nous processos de creació que con-

templen la comunitat com a motor per al

seu procés creatiu. Tenim docents que

necessiten albirar noves formes de motiva-

ció en els seus estudiants, tenim estudiants

pels quals les arts són un àmbit exogen a la

seva forma d’expressió.”

Una activitat de dansa al Centre de les Arts de l’Hospitalet.


QASC < 61

pea també els pertany i que en poden ser tan protagonis-

tes com els fills dels autòctons.

A la primera escola d’atenció preferent es va iniciar la

pràctica dels instruments de corda (violí, viola, violon-

cel i contrabaix) en tots els nens i les nenes de primària;

a la segona escola de les mateixes característiques es va

iniciar la pràctica dels instruments de vent de l’orques-

tra; a la tercera escola, la dansa clàssica i espanyola, i el

proper curs s’inicien 3 escoles més en els instruments

de corda.

Avui toquen Mozart i ballen Granados 300 nens i

nenes que no ho haurien fet sense la intervenció muni-

cipal. Tres-cents nens i nenes que senten que tocar el

fagot o posar-se un mallot forma part de les seves vides.

I confiem que a la seva vida adulta sentin també que hi

ha una altra participació cultural possible més enllà de

les pràctiques més comercials.

Sacsejant consciències: la creació comunitàriacom a estratègia i com a resultat

Un artista dins una aula pot semblar un exotisme si es

limita a tocar, a cantar, a ballar o a pintar per als altres

—perquè hi ha un espai de difusió artística entès com a

tal—, però ràpidament queda integrat si ofereix la seva

mirada integrat en un procés de creació. Això és el que

fan quinze artistes que anualment engeguen processos

de creació amb els estudiants i el mestre d’escoles de

primària i secundària.

No pretenem banalitzar les arts sinó aportar una nova

perspectiva, des de les arts, per abordar les preocupa-

cions dels membres de la comunitat educativa. Això sí,

fent que el procés de creació col·lectiva tingui un resul-

tat final del qual tota la comunitat pugui enorgullir-se.

Un compositor i una coreògrafa plantegen la dificultat

del pas de la primària a la secundària, un artista visual

inicia un procés de reflexió sobre l’amor a l’adolescèn-

cia, un actor afavoreix la presa col·lectiva de decisions,

un compositor obre nous camins a l’adopció de les

matemàtiques com a eina per a la cohesió.

Tenim a l’abast artistes preocupats per obrir nous pro-

cessos de creació que contemplen la comunitat com a

motor per al seu procés creatiu. Tenim docents que

necessiten albirar noves formes de motivació en els seus

estudiants, tenim estudiants pels quals les arts són un

àmbit exogen a la seva forma d’expressió. Posant-los

junts els uns aprenen dels altres i s’engeguen processos

que ens condueixen a resultats artístics de gran qualitat

i a resultats de cohesió social que cal propiciar.

La presentació de les obres resultants es fa en “els tem-

ples” de les arts, de tal manera que actuar al teatre

Joventut o als escenaris dels centres culturals de la ciutat

acaba formant part de les experiències dels estudiants.

L’accent en les persones

Aquest servei municipal involucra avui mil cinc-cents

hospitalencs en activitats de curt i llarg recorregut en 18

espais de la ciutat. Aviat tindrà també un espai central a

la fàbrica de Can Trinxet. Un cop disposi d’aquest espai

central, les activitats educatives es complementaran amb

activitats de creació, producció i difusió estables que

posaran l’accent en les persones. Especialment en

aquells que encara no han descobert que les arts poden

ser un vehicle per a la seva expressivitat individual i que

poden contribuir a millorar les relacions a la seva comu-

nitat.

El Centre de les Arts ens demostra que una adequada

relació entre les polítiques de benestar, d’educació i de

cultura dóna resultats òptims en tots tres camps i

demostra també que avui les polítiques culturals poden

ser una resposta als reptes que els àmbits de l’educació i

el benestar tenen plantejats

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

Q

“Parlar d’aprenentatge cooperatiu ens

remet a entendre l’educació instrumental

com una acció col·lectiva. Tant es pot apren-

dre a tocar la viola en grup com individual-

ment, però aprendre-la en grup ens aporta

uns valors que l’educació individual no

aporta i, a més, aquest entorn col·lectiu ens

permet facilitar l’accés a un major nombre

d’estudiants.”


QASC < 62

Una obra de teatre que té per actors persones amb dis-capacitat psíquica o malaltia mental produeix en la socie-tat un doble impacte. El primer impacte es produeix en elsmateixos intèrprets. Perquè el fet que persones amb disca-pacitat pugin a un escenari i facin riure el públic, l’emocio-nin, el conquistin i en rebin l’aplaudiment els fa valorar laseva, generalment menystinguda, capacitat.

L’altre impacte es produeix en el públic que, en veurepersones amb discapacitat defensant una obra de teatre,amb gràcia, tendresa i professionalitat, en descobreix lacapacitat.

Dit això, potser no caldria dir res més; el seu interèssociocultural és evident. Però naturalment hi ha un seguitd’arguments que es poden detallar, ampliar.

El primer que caldria remarcar és la sensibilitat de laCooperativa FEMAREC envers els actors i les actriuscomponents del Grup de Teatre Social, tots ells treballa-dors-usuaris del Centre Especial de Treball d’aquesta enti-tat. La idea de fer-los fer teatre es produeix a partir de lavoluntat d’anar més enllà en la tasca d’integració sociald’aquests treballadors, amb una activitat cultural i lúdicaamb evidents efectes terapèutics i formatius que potenciaen gran mesura la seva autoestima i autonomia personals ique, alhora, serveix d’eficaç mitjà de difusió envers lasocietat de tot el potencial creatiu, artístic i pedagògic,carregat de missatges positius, que és capaç d’oferir aquestcol·lectiu de persones

El teatre com a eina terapèutica. Els intèrprets

El teatre és una eina terapèutica i els intèrprets en sónels primers beneficiaris. “Tu series capaç de pujar a l’es-cenari com nosaltres?”—deia uns dels actors al públic,en una de les nostres obres. Es referia a la valentia ques’ha de tenir per enfrontar-se a un públic. Cal superar lavergonya. Cal estar segur del que has de fer, i del que hasde dir. Cal vèncer la por al temut —quedar-se en blanc.Cal estar segur d’un mateix.

El procés de vèncer els “cals” es produeix durant elsassajos. Uns assajos que van donant, a poc a poc, la segu-retat i la confiança necessàries.

Molts dels actors i actrius que formen part del grupde Teatre Social de Femarec fa sis, vuit, deu anys que fanteatre. Han après l’ofici. No tenen res a veure les obresdels nostres inicis amb les d’ara. Les primeres eren gai-rebé només coreogràfiques, moviment, molta música...molt poc text. Hi havia dificultat de memorització, dedicció, de projecció de la veu. Actualment, la presènciaescènica, la seguretat, la professionalitat de cada und’ells ha propiciat que el text, l’humor, els gags desinhi-bits, el contacte amb el públic, hagi anat agafant prota-gonisme.

El teatre com ateràpia emocional

Per Glòria Rognoni, actriu i directora teatral

L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<


Les obres són de creació pròpia. Es parteix d’unaidea i d’aquesta idea en van sorgint diversos brancalssobre els quals els intèrprets van improvisant. Se’lscondueix de manera que en la mesura de les seves pos-sibilitats, cada un aconsegueixi entendre i aportar allòque sent, allò que intueix, allò que sorgeix en elmoment màgic de la creació, on les barreres emocio-nals es trenquen, les inhibicions es van superant, on hiha cabuda per a la sensibilitat, la valentia o la por decadascú, tot plegat motiu de preguntes i respostes quedonen pas al diàleg i al debat, al consens. L’obra serà,doncs part d’ells mateixos.

L’evolució que cada un dels actors i actrius han fet res-pecte a l’acceptació de la seva discapacitat, de com elteatre els ha ajudat a vèncer pors i timideses, es demos-tra amb la valentia que han tingut a expressar-ho davantd’un públic. Per exemple, en l’última obra estrena-da –Manual d’instruccions– queda palès.

Mery

Andreu

Sandra

QASC < 63

“L’altre impacte es produeix en elpúblic que, en veure persones amb disca-pacitat defensant una obra de teatre,amb gràcia, tendresa i professionalitat,en descobreix la capacitat.”

Glòria Rognoni va quedar fascinada als 16anys per una obra de teatre d’una compa-nyia veneciana i aquest amor a primeravista li va despertar la vocació teatral.Després d’assistir al curs acadèmic de tea-tre impartit per Albert Boadella, va entrara formar part de la companyia Els Joglarsamb qui va fer gires per tot Catalunya,l’Estat espanyol i Europa dels muntatges El

diari, El Joc, Cruel Ubris, Mary d’Ous, Àlies Serrallonga. El 1975,durant la gravació per a TVE de l’espectacle Àlies Serrallonga alteatre Romea, va tenir un accident del qual en va resultar afectadaper una paraplegia. Posteriorment va treballar, com a directoraadjunta, amb la Companyia Teatre de la Claca i es va reincorporardurant quatre anys a Els Joglars com a directora adjunta dels mun-tatges Laetius, Teledeum, Virtuosos de Fontenebleau, entre d’altres.Els 1990-1992 crea i dirigeix les Cerimònies dels Jocs Paralímpicsde Barcelona-92 i el 1994 les dels Jocs Special Olympics, per a per-sones amb discapacitats psíquiques. També va conduir el magazinediari Bon dia Catalunya de TV3 (1995-1996). Com a actriu, desprésde l’accident, va ser intèrpret d’obres com Mori el Merma; El Gest(adaptació de L’Os de Txèkhov) i El Passaport de Pierre Bourgeade;i Tener o no tener de Rosa Zaragoza. Ha dirigit diverses obres deteatre tant de creació pròpia com d’altres autors. Requerida per lacooperativa d’iniciativa social FEMAREC, des del 1997 s’especialit-za en la creació i direcció d’obres de teatre, on els únics intèrpretssón persones amb discapacitats psíquiques i malalties mentals. Laseva tasca al capdavant del grup de Teatre Social de FEMAREC varebre la Menció Especial en l’apartat de les Arts Escèniques delsPremis Ciutat de Barcelona el 2004 i el Premi Ciutat de Sant Cugat2007, entre altres distincions.

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

Quan vaig amb gent que no conec, mai vullparlar per por, perquè penso que no m’ente-nen, que es riuran de mi... I ara mira, sócaquí, parlant de les meves intimitats davant detothom. Uf!! Mai m’hauria imaginat que fariauna cosa així.Bé, trobo que la discapacitat és un tema durper entendre el que diuen els altres de nosal-tres. I penso que, accepto que sóc discapacitat

i m’agrada com estic. Jo sóc una personanoble, divertida i m’ho passo bé.

He après a portar una casa, a manegar un sou ifer que s’aguanti fins a final de mes. També din-tre de la meva discapacitat crec que em costamolt assumir segons quines coses perquè emtanco molt. M’ha costat la meva suor ser comsóc ara mateix, però ho he aconseguit per mimateixa. Jo lluito per ser com tots vosaltres,per sobreviure al dia a dia.


QASC < 64

Albert

Xavi

Marga

El teatre com a eina terapèutica. El públic

Si el teatre és terapèutic per als actors, ho és sensdubte també per al públic. Entre l’escenari i el públic,fruit de la interpretació diàfana, sincera, entusiasta delsactors i de la predisposició del mateix públic, es crea unflux energètic brillant, emocionant, corprenedor. Imàgicament s’aconsegueix el desig de la Marga: elpúblic, captivat, valora la capacitat, la intel·ligència deles persones amb discapacitat. A la vegada que se li brin-da la inestimable oportunitat d’enriquir la seva sensibili-tat, la seva humanitat.

<<<<<<<<<<<<<<<<<L’ANÀLISI <

“Si el teatre és terapèutic per als actors,ho és sens dubte també per al públic. Entrel’escenari i el públic, fruit de la interpreta-ció diàfana, sincera, entusiasta dels actors ide la predisposició del mateix públic, escrea un flux energètic brillant, emocionant,corprenedor.”

Doncs mira, jo vaig néixer amb el cordó umbi-lical embolicat al coll i per això tinc una disca-pacitat. Gràcies a la meva discapacitat tinc feinafixa, cosa que altres no la tenen.

Mi frase ideal es timidez, sacar la timidez conayuda de los demás sobre todo de la participa-ción en general de la familia y que te ayude averte más alegre o que te vean más “distingo”,más dis-tin-to. En el teatro eres más abierto,haces más cosas; en la función te ven más alegrey en la familia te ven más cerrado, más callado,hablas poco. Todo esto es porque tenemos latimidez muy “raigada” en nosotros mismos, y latenemos de sacar de donde podamos y vencer-la. Llegará un momento que esta timidez sepodrá vencer y enseñar a los demás que nosomos tímidos, que somos personas abiertashumildes y sobre todo sinceras.

(Parla molt exageradament) Els pares em deien:“aquesta nena és una calamitat, aquesta nena nopodrà treballar, aquesta nena no es casarà,aquesta nena no d’això, no d’allò, res, res, abso-lutament, res”. Senyors, treballo, visc en parellai tenim cotxe i tot. És una cosa immensa,immensa senyors, immensa...(Canvia el to de veu, ara és ella mateixa) Jopenso que tinc una intel·ligència que la gent novalora.

Actors del Grup de Teatre Social de FEMAREC. Foto: Jordi Estruch


QASC < 65

El teatre com a eina cultural. La difusió

Atesa la indiscutible eficàcia d’aquesta realitat socialenvers intèrprets i públic, no hi ha dubte que el que ésdesitjable és que se’n pugui beneficiar el sector de lasocietat més ampli possible. L’objectiu del teatre ésarribar al públic, l’objectiu de la cultura és arribar a lasocietat.

Però malgrat totes les virtuts d’aquest teatre nostre,que considerem que va més enllà del teatre, i tot i queels membres del Jurat dels Premis Ciutat de Barcelonaens atorguen la Menció Especial en l’apartat de les ArtsEscèniques “per l’alt nivell d’exigència artística per l’o-bra L’altra mirada i per tota la trajectòria artística delgrup de Teatre Social de Femarec”, és molt difícil entraren el circuit d’exhibició teatral on es faci possible elpreuat, enriquidor, imprescindible, intercanvi cultural.

Si la cultura, i especialment la cultura social, no esdifon, on és la cultura?

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

Q

“És molt difícil entrar en el circuit d’exhi-bició teatral on es faci possible el preuat,enriquidor, imprescindible, intercanvi cultu-ral. Si la cultura, i especialment la culturasocial, no es difon, on és la cultura?”

Imatge d’una representació del Grup de Teatre Social de FEMAREC. Foto: Jordi Estruch


QASC < 66

Els darrers temps estic involucrat en l’experiència dela dansa integrada, a través de la companyia Alta Realitat,a Barcelona. He organitzat una sèrie de laboratoris derecerca amb mestres amb una gran experiència en elcamp de la dansa integrada, com Adam Benjamín, funda-dor de la companyia anglesa Candoco; MarisaBrugarolas, del col·lectiu Rueda Pies de Múrcia, la com-panyia El Tinglao de Madrid... També he fet la peça dedansa-teatre VITRIOL, en la qual hi participen artistesamb i sense discapacitat, actors i ballarins professionals.Un d’ells és cec i una d’elles té hemiplegia al costat dretdel cos i afàsia.

La dansa en la diversitat és aquella dansa en la qualtenen cabuda persones que normalment estan fora delscircuits de dansa, ja sigui en el seu aprenentatge o en laseva execució davant de públic. Entre els col·lectius quehistòricament han estat absents de la dansa hi ha el de lespersones amb discapacitat. Quan es crea un grup de dansao s’imparteixen classes que estan dirigides exclusivamenta persones amb discapacitat es parla de dansa en la diver-sitat. Quan en els grups hi ha persones amb i sense disca-pacitat treballant conjuntament, aprenent mútuament, esparla de dansa integrada. És una forma de dansa en quèballen conjuntament persones amb alguna discapacitat ipersones sense discapacitat, que s’obre a persones ambdiferents capacitats i que ajuda a potenciar les capacitatsque tenim d’utilitzar el nostre cos en l’espai en el qual ensmovem i en relació amb els altres cossos.

Històricament, les persones discapacitades han estataïllades de la societat. Aquest aïllament ha limitat sovintla seva experiència física, emocional i social, com tambéla seva expressió artística. La dansa integrada intenta eli-minar el prejudici que inhibeix la diversitat cultural iartística en el camp de la dansa, la diversitat funcional,conreant una base comuna per a l’expressió creativa detotes les persones. Aquest mètode introdueix l’experièn-cia de ballar en una comunitat integrada per personesamb diferents capacitats per així contribuir a la construc-ció d’una societat més justa i amb igualtat d’oportunitatsper a tothom.

Els objectius de la dansa integrada

La dansa integrada es proposa desenvolupar un procésde treball on les persones amb i sense discapacitats —que a partir d’ara anomenarem persones amb diversitatfuncional— es reuneixin per a l’aprenentatge, la comu-nicació i la creació artística. També té com a objectiucapacitar professionals de l’àrea de la dansa, del treballcorporal, de la teràpia de dansa del moviment i l’educa-ció en una pedagogia de la dansa i el moviment queinclou totes les persones, més enllà de la seva edat, cul-tura i limitació física, sensorial, intel·lectual o psíquica.Aquí també hi ha una diversitat sensorial, física,intel·lectual, emocional...

Dansa integrada,dansa en la diversitat

Per Jordi Cortés, ballarí, director artístic d’Alta Realitat

L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<


La dansa integrada pretén construir una comunitatartística que inclogui totes les persones, més enllà de lesseves discapacitats, experiència o cultura, així com crearpeces de dansa integrada que desafiïn les barreres actitu-dinals i els prejudicis del públic en provocar un canvi depercepció de l’estètica del moviment i l’apreciació dediferents tipus de cossos.

Probablement crearà un canvi de paradigma de l’estè-tica en la dansa i l’art contemporani, un canvi al qual elsmitjans educatius, artístics i la societat han d’estaratents.

A la dansa integrada es reconeix l’especificitat de cadacos en moviment, en la mesura que aquest cos és unaentitat psicofísica amb determinats trets anatòmics,fisiològics i psicològics i en la mesura que s’emmarcadins de discursos específics. Utilitzem llenguatges demoviments a través d’aprenentatges inclusius, tot usantpropostes de moviment que són accessibles per a tots elsparticipants i que, al seu torn, amplien el camp percep-tiu, motriu, sensorial i expressiu de tothom indepen-dentment de la capacitat o discapacitat.

QASC < 67

“La dansa en la diversitat és aquella

dansa en la qual tenen cabuda persones

que normalment estan fora dels circuits

de dansa, ja sigui en el seu aprenentat-

ge o en la seva execució davant de públic.

Entre els col·lectius que històricament

han estat absents de la dansa hi ha el de

les persones amb discapacitat.”

Jordi Cortés és ballarí i un dels directors

artístics de la companyia de dansa Alta

Realitat, amb la qual recentment ha estre-

nat la peça VITRIOL al Mercat de les Flors

de Barcelona, amb artistes amb i sense dis-

capacitat. Organitza tallers i laboratoris de

dansa integrada, als quals convida mestres

de l’àmbit nacional i internacional.

Actualment està preparant el projecte de

dansa i teatre Blackout, en el qual també treballarà amb persones

amb diversitat funcional. Ha estat intèrpret en companyies com

Lanònima Imperial, Mudances, Metros i Teatre Metropolità de

Barcelona, entre d’altres. A Londres, on va residir, va actuar amb

DV8 Physical Theater, el National Theater, Rusell Maliphant, Wendy

Houston, Nigel Charnock i va fer tallers de recerca teatral amb el

Theatre de Complicite. Va ser membre fundador de la companyia bri-

tànica Heightened Reality (Alta Realitat), creant i produint especta-

cles com Ai, Carmela! De José Sanchis Sinisterra. En televisió ha par-

ticipat a la sèrie de la BBC Dance for Camera i en cinema va codiri-

gir, amb la realitzadora Clara Van Gool, la pel·lícula inspirada en la

seva pròpia peça Lucky.

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

Artistes amb i sense discapacitat en un espectacle de Jordi Cortés.


QASC < 68

Més enllà del que sembla bonic

En aquesta dansa es vol trobar el que és possible enlloc del que sembla bonic. Perquè el que és possibleentre individus molt diversos crea i recrea una estèticabasada en la presència de l’acció i no una estètica queatén a models prefixats. Cada cos és únic i presentanoves oportunitats per explorar nous i possibles movi-ments. La cadira de rodes, unes crosses, formen part delcos dels ballarins.

Tot aquest tipus de treball, provoca una nova forma demirar, una reflexió, possiblement un canvi de paradigmade l’estètica en la dansa i l’art contemporani, un canvique es pot impulsar creant fòrums de debat; donantsuport a propostes de recerca; possibilitant espais detreball on es puguin intercanviar experiències; ajudant ala difusió de propostes creatives integrades.

Hi ha un llarg camí per recórrer que, alhora, és fasci-

nant. Arran d’un dels laboratoris de dansa integrada,s’ha creat un fòrum d’amics de la dansa integrada aEspanya, que ja té més de cent membres, i continuacreixent. Ens movem junts, sempre endavant, sempreevolucionant

<<<<<<<<<<<<<<<<<L’ANÀLISI <

Q

“A la dansa integrada es reconeix l’espe-

cificitat de cada cos en moviment, en la

mesura que aquest cos és una entitat psico-

física amb determinats trets anatòmics,

fisiològics i psicològics i en la mesura que

s’emmarca dins de discursos específics.”


QASC < 70

Com explicita l’article segon dels estatuts de l’AssociacióLectura Fàcil (ALF), la fi de l’associació és “fomentar, elabo-rar i desenvolupar material de lectura, audiovisual i de mul-timèdia per a persones que, per qualsevol motiu físic, psí-quic o social, tinguin dificultats per utilitzar els esmentatsmitjans com a vehicles de comunicació, informació, forma-ció o lleure; facilitant-los així l’accés al coneixement en elstermes més amplis”.

Cal no confondre aquest servei d’accés a la informació i ala cultura amb cap mena de reducció de l’exigència lectoraen altres àmbits. La “lectura fàcil” té un objectiu molt clar:proporcionar textos d’estructura simple i llenguatge poccomplex que puguin ser entesos per tots aquells col·lectiusque tenen dificultats especials per accedir a la informacióescrita més habitual o a les propostes imaginatives dels cre-adors literaris. Entenem per dificultats “especials” no pas lesque es deriven de nivells insuficients d’aprenentatge dins elssistemes pedagògics en vigor (escoles, universitats, etc.) —i que ja solen tenir recursos molt ben pautats per garantir elprogrés esglaonat dels alumnes en la lectura—, sinó aque-lles dificultats que afecten col·lectius concrets que podrienquedar greument marginats si no disposessin de materialsespecialment elaborats d’acord amb les seves capacitats:minusvalideses mentals, dificultats de concentració, aulesd’acollida per a nouvinguts, etc. El problema de molts d’a-quests col·lectius és que no poden assolir un nivell de com-petència lectora (alguns no ho podran fer mai) prou elevatper tenir accés a la comprensió de la majoria de textos ambquè la vida del dia a dia els enfronta.

Per dir-ho ras i curt: la “lectura fàcil” no és una eina perajudar l’estudiant mandrós o distret a saltar-se els deuresd’esforç i comprensió lectora que el sistema d’ensenyamentli proposa i exigeix, però sí és un punt de suport essencial

per al nouvingut que s’escarrassa per entendre el fullet ambinformació vital que rep dels serveis socials, dels centressanitaris, del seu ajuntament, o que vol saber quin és el fun-cionament de l’escola del poble o del barri on acaba dematricular els seus fills. I, a banda d’aquest servei immediat,la “lectura fàcil” és també l’eina ideal per proporcionar a ungrup de ciutadans de procedències molt diverses, ciutadansque acaben d’aterrar a Catalunya, un tema de discussió iinteracció basat, per exemple, en un relat de ficció, i que potservir per cohesionar socialment les seves vides a la novaterra d’acollida.

Un impuls sorgit als països nòrdics

Dit això, ha de ser fàcil comprendre que la “lectura fàcil”sorgís amb un impuls més que notable als països nòrdics, onl’experiència socialitzadora a tots nivells i els esforços d’in-tegració dels nouvinguts tenen una llarga, i prou reeixida,història. Els assoliments en un país com Suècia, posem percas, encara són un exemple de tot allò que, amb voluntat,esforç i recursos, hom pot aconseguir. A més a més, aquestsèxits han anat en paral·lel amb el clam generalitzat, si mésno a tot Europa, per un acostament dels poders públics —sobretot de l’administració escrita— a la gran massa ciuta-dana, massa sovint amb nivells força baixos, o deficients,d’educació. En un món altament alfabetitzat (recordem queno podem circular pel carrer si no som capaços de llegir elsrètols de les carreteres, les instruccions dels autobusos imetros, dels parquímetres, dels caixers automàtics, de lespantalles dels ordinadors, dels ascensors, etc.), molts lec-tors ho són d’una manera puntual i deficitària, ja que tenenuna capacitat molt limitada per assimilar estructures d’una

Fer fàcil la lectura

Per Francesc Parcerisas, poeta i president del’Associació Lectura Fàcil

L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<


certa complexitat informativa, i es topen amb barreresinfranquejables per enfrontar-se a textos d’una complexitatde discurs encara més elevada. Aquesta situació pot arribara crear una barrera psicològica i social real que impedeixil’accés a la informació i a la cultura amb el múltiple desga-vell que això comporta.

L’ALF té una primera feina, doncs, en la identificació delscol·lectius amb dificultats lectores. La segona tasca consis-teix a controlar i avalar la creació de textos que segueixinles Directrius per a materials de Lectura Fàcil de la IFLA(International Federation of Library Associations andInstitutions) per aconseguir una redacció que simplifiqui lesestructures textuals i n’elimini els elements redundants, lescomplexitats accessòries, el vocabulari massa tècnic, arcaico especialitzat. A partir d’aquí també té una tasca pràctica decaire múltiple:

• fer assequibles els textos de divulgació informativa (aescoles, hospitals, ajuntaments, jutjats, residències, trans-ports, comissaries...) d’acord amb els encàrrecs i la col·labo-ració dels organismes públics o de les entitats privades

• preparar textos literaris actuals i textos clàssics per adap-tar-los a uns primers lectors amb dificultats d’acostament ala llengua i encarrilar-los en les primeres passes del seu apre-nentatge

• associar-se amb editors, productors, etc., per tal d’adap-tar alguns dels seus productes a les característiques de la “lec-tura fàcil” i, si és possible, crear-ne col·leccions específiques

• difondre les finalitats i les tècniques de la pròpia “lectu-ra fàcil”, i proporcionar la formació escaient, entre aquellscol·lectius socials on la seva aplicació pot constituir un ajutimportant (professors, bibliotecaris, mediadors...).

D’ençà de la seva creació el 2003, l’ALF ha promogut aCatalunya i a la resta de l’Estat tots aquests aspectes i, a més,ha vetllat perquè aquests continguts fossin tan propers comfos possible a la realitat, la cultura i la tradició catalanes.Fruit d’això han estat els cursos impartits al Col·legi deDoctors i Llicenciats de Catalunya (2003), al Col·legiOficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya(2006), a la Universitat de Salamanca (2007), a la Junta deCastella i Lleó (Valladolid, 2008) o els cursos en línia fets encol·laboració amb la Fundació Bertelsmann (2007) i IL3 dela Universitat de Barcelona (2010); les col·leccions amb leseditorials Castellnou, Almadraba, Publicacions de l’Abadiade Montserrat, Sirpus, La Mar de Fàcil, Tàndem, deParís,Mediterrània, Gestió i Promoció Editorial, Libros del ZorroRojo i l’Ajuntament de Santpedor, en total un centenar detítols; i la redacció de textos informatius per a institucionscom ajuntaments (Barcelona, Manlleu, Santa Perpètua de laMogoda...), Generalitat de Catalunya, FundaciónCiudadanía (Extremadura) i diverses empreses privades.

Des de l’ALF considerem que tots els esforços que espuguin esmerçar per facilitar l’accessibilitat a la lectura perpart de tots els públics és una inversió de primer ordre, queacabarà quallant en la cohesió social i en la integració a lanostra realitat. La lectura mai no hauria de ser un entrebancper al coneixement. La lectura fàcil és, en qualsevol cas, elprimer caminador que la societat ha de poder proporcio-nar a tots aquells que n’estan necessitats. Fins ara aquestshan estat, potser modestos però intensos, els nostresesforços durant aquests anys. L'ALF ha treballat i treballaperquè la informació i la cultura estiguin a l'abast de totsels ciutadans sense excepció

QASC < 71

“La lectura fàcil és, en qualsevol cas, el

primer caminador que la societat ha de

poder proporcionar a tots aquells que

n’estan necessitats.”

Francesc Parcerisas és poeta, professor,traductor i crític. Té una àmplia bibliogra-fia, especialment llibres de poemes. Ésprofessor de traducció a la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB), de la qualactualment n'és el degà. Va presidirl'Associació d'Escriptors en LlenguaCatalana i del 1998 al 2004 va ser direc-tor de la Institució de les Lletres

Catalanes. És el president de l'Associació Lectura Fàcil.

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

Q


QASC < 72

La Cultura és dins dels nostres ulls, és a tot arreu onsom, ens acompanya i ens configura. Els antropòlegss’han acostat a aquest concepte des de diferents flancs,estirant-lo a la vegada que constrenyent-lo, no en vaesdevé el puntal de la disciplina juntament amb el con-cepte de societat. Tant societat com cultura tenen tambéaltres interpretacions o accepcions acadèmiques així comfolk o populars; fins i tot l’Administració té la seva mane-ra d’utilitzar unes paraules tan genèriques i elàstiques.Més enllà del seu divorci forçat amb el concepte natu-ra –que s’hi contraposa habitualment– i de la inevitableductilitat d’un concepte que, com tots, canvia amb eltemps, hi ha un hàbitat en el qual el terme cultura ha tro-bat un nínxol específic; és dins el marc de l’oficialitat quetrobem expressions com: departament de cultura, políti-ques culturals, promoció cultural, producció cultural,etc. referint-se amb certa bonhomia, a un conjunt d’ele-ments gairebé sempre relacionats amb l’anomenada cul-tura majúscula –la producció literària, teatral, les artsplàstiques, d’arrel intel·lectual i burgesa...– però tambéamb la cultura popular, concepte amb la seva particularhistòria de migracions semàntiques i que es veu sovintacompanyat d’una voluntat identitària i etnicitària.

El motiu d’aquesta breu introducció respon a un intentde contextualitzar l’experiència que volem compartir en

aquest article. És a partir d’un cas concret que implicadiversos actors socials, que s’ha treballat al voltant d’a-quest torrent que brolla a l’hora de desbloquejar la trans-missió de coneixements, de juxtaposar cultures.

La cultura, doncs, no deu ser quelcom que uns tinguini els altres no. La cultura va i ve? Si retorna, d’on a on?Qui l’ha pres a qui i amb quin permís? El símil alimenta-ri del retorn social de la cultura, que passaria per unaapropiació, digestió i una regurgitació, queda prou llunydel paradigma emprat en els diferents projectes duts aterme, més adscrits a la línia d’una transformació i d’unatransmissió del saber, dels sistemes de coneixement delmón. Aquest és l’enfocament que hem donat a la iniciati-va El Record que cura, a partir de la qual i de formainterdisciplinària, hem treballat amb diversos grups dedones grans, els serveis socials dels ajuntaments implicatsi l’equip de recerca i d’enregistrament necessaris.Proposem aquesta experiència no com un mètode tancat,sinó com un context de treball a desenvolupar.

Fent Memòria... Fem Història: el Record que cura

El projecte Fent Memòria... Fem Història és una iniciati-va de l’Associació Cultural Les Narcises, en col·laboració

El registre de la memòriahistòrica i la història oralal servei de la comunitat

Per Adrià Roca, antropòleg

L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<


amb l’Àrea d’Acció Social de l’Ajuntament de Palafrugell il’Arxiu Municipal. Gestada en el marc de l’Espai Dona dePalafrugell, per transformar el sentit d’algunes de les activi-tats que s’hi esdevenen i fer d’aquestes activitats fonts deprojecció local i de repercussió en la comunitat. Tot això enel context de les accions que s’han de desenvolupar per a laimplementació d’un Pla d’Igualtat d’Oportunitats aPalafrugell que s’està configurant des de l’Espai Dona.

Aquest projecte s'ha dut a terme en el marc de lesclasses de Memòria Preventiva per a Dones Grans, i ambla participació de les seves usuàries. S’han enregistrat através del record, un seguit de sabers que pertanyen ales dones de generacions on el vehicle de transmissió icomunicació per excel·lència fou la narrativa oral.Parlem, per tant, d’un coneixement sovint en perill d’a-nar desapareixent amb les seves protagonistes.

Si bé l’objectiu final ha estat el de l’enregistramentaudiovisual d’aquestes “històries”, cal posar de relleu ladimensió terapèutica a partir de la metodologia utilitza-da, per això hem anomenat aquesta primera fase “Elrecord que cura”, ja que les dinàmiques d’enregistra-ment s'han fet a partir d’uns materials elaborats conjun-tament amb l’equip de psicòlogues.

S’han basat els materials damunt l'estructura que ensha proporcionat repassar diversos aspectes de les sevesvides com ara:

- El lleure: cançons i balls, calendari festiu, efemèri-des, esport..

- La salut: nutrició, receptes de cuina; mercat; remeisi pràctiques, matèries primeres...

- Els canvis respecte de la situació de les dones: treballi economia; matrimoni i patrimoni, família (divisió deles tasques i responsabilitats); paper de la religió, etc.

Potenciar la memòria

A partir de l'ús d'ítems com aquests, n'ha resultat unsistema participatiu i amè, útil a l’hora per potenciar lamemòria a curt i a llarg termini aprofitant la motivacióque resulta de recordar vivències passades fa molt detemps. En la majoria dels casos, la primera part de lasessió l'ha ocupat el desenvolupament de l'exercici,mentre la segona (una vegada sensibilitzades al voltantdel tema o temes a tractar) ha estat útil per aprofundiren el registre d'història oral/memòria popular. Aquesta

QASC < 73

“La cultura no deu ser quelcom que uns

tinguin i els altres no. La cultura va i ve?

Si retorna, d’on a on? Qui l’ha pres a qui

i amb quin permís?”

Adrià Roca Schwämmle és antropòleg. Laformació en Humanitats, Antropologia iCooperació al Desenvolupament l’han por-tat a treballar principalment en duesdimensions professionals. Per un costat hafet diverses recerques i publicacions en elcamp del patrimoni cultural —a partirprincipalment de les fonts orals i gràfi-ques— i en proporció semblant, ha desen-

volupat projectes d’intervenció social relacionats amb la immigració,el treball i el món rural. Ha participat, entre d’altres, en el projecteFent Memòria... Fem Història, una iniciativa de l’Associació CulturalLes Narcises, en col·laboració amb l’Àrea d’Acció Social del’Ajuntament de Palafrugell i l’Arxiu Municipal.

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<


QASC < 74

primera experiència haurà servit per confeccionar undossier d'exercicis escollits i redissenyats en funció delseu èxit en les diferents sessions.

Hem pogut constatar una molt bona resposta per partde les usuàries, tant pel que fa a la motivació com a laparticipació, a més d'una incidència molt positiva sobreels efectes del taller. Inesperadament, fins i tot per anosaltres, en no pocs casos les usuàries han engegat unprocés de revisió d'aspectes fonamentals de la seva con-dició de dones, analitzant, compartint i reivindicant unrecord sens dubte, històric.

Volem destacar també, l’interès etnolingüístic delsenregistraments. La parla d’aquestes dones és un exem-ple paradigmàtic del dialecte baixempordanès, ambmolts termes propis d’un món de pagès que avui es veuabsolutament transformat, per no dir perdut. La presèn-cia d’algunes usuàries, immigrades en el seu momentdes de Castella, ha motivat unes dinàmiques que podrí-em qualificar de bilingüisme plenament integrador.

Finalment, més enllà del benefici directe per part de

les usuàries, el projecte cedeix el material audiovisualenregistrat a l’Arxiu Municipal així com un DVD divul-gatiu, muntat a partir del material esmentat, amb músi-ques i fotografies antigues utilitzades durant els tallers.

El projecte ha estat a càrrec de Marta Vergonyós, enl’elaboració tècnica i en el marc de les polítiques d’i-gualtat d’oportunitats entre dones i homes i en l’enre-gistrament audiovisual, i d’un servidor al capdavant dela perspectiva antropològica emprada a l'hora de generarel material didàctic, terapèutic i de difusió. En el projec-te hi ha col·laborat també la psicòloga Teresa Martín,especialitzada en tallers de memòria per a gent gran

<<<<<<<<<<<<<<<<<L’ANÀLISI <

Q


QASC < 75

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

Molts han estat els mites i llegendes que han intentatexplicar l'origen del poble gitano. De descendents deCaín van passar a ser hereus d'una de les antigues tribusperdudes d'Israel, fins i tot, a provenir de l’Atlàntica. Elpassat segle es va fonamentar la relació del rromanès,idioma dels gitanos o rrom, amb l'Índia. A partir de lla-vors es van establir diferents hipòtesis, totes difícils dedemostrar per la falta de documentació que es posseeixde l'Índia de l'època. En l'actualitat la hipòtesi que prenmés rellevància, i basada en les cròniques escrites perAl'Utbi sobre l'Imperi gaznèvida, situa l'origen del poblerrom a la ciutat índia de Kannauj.

Segons aquesta teoria, Kannauj era la capital intel·lec-tual, cultural, espiritual i artística del nord de l'Índia deprincipis de segle XI. Aquesta capital era envejada pel sultàMahmud de Ghazni, que pretenia fer de la capital del seusoldanat la major de les ciutats de l'època. Amb aquestdesig va fer diverses incursions a l'Índia, i en va saquejar lesriqueses. La més llunyana d'aquestes incursions va portarMahmud fins a Kannauj el 1018, ciutat de la qual no pre-tenia cap riquesa material, sinó el seu capital humà. Lapoblació de Kannauj va ser segrestada i portada a la capitalde l'Imperi gaznèvida per fer realitat el somni del seuemperador i tenir així el valor cultural de la ciutat deKannauj. Quan Mahmud es va adonar que la poblaciósegrestada havia perdut tot el seu valor intel·lectual i cul-tural en la seva condició d'esclaus, va decidir vendre'ls a laregió del Khorassan (actual Iraq).

Encara que les primeres informacions que semblen par-lar de la presència del poble rrom en l'Imperi bizantí datende l'any 1050, no és fins al segle XIII que aquest poble s'es-tén per Bizanci i Grècia. I és al segle XV quan s'estenen perl'Europa catòlica viatjant com a pelegrins, adduint quevolen purgar la seva apostasia viatjant cap a llocs sants. Esté constància de l'entrada a la península Ibèrica del primergrup d’"egipcians" per un salconduit firmat per Alfons Vd'Aragó el 1425.

Els successius grups de gitanos que van arribar al llargdels segles XV i XVI van despertar les alarmes d'inquisi-dors i legisladors, que en el seu afany de construir unanació unívocament castellana i catòlica, van trobar en elsgitanos un dels esculls per al seu projecte d’Estat. A par-tir del 1499 comencen a sorgir pragmàtiques i lleis queintentaven aconseguir que el poble gitano perdés la sevaessència cultural i deixés d'existir com a tal. Van ser obli-gats a abandonar el seu idioma i les seves vestimentes, elsseus oficis tradicionals i la itinerància, per dedicar-se al'agricultura en una llar fixa i servint un senyor, sotmesossempre a l'arbitrarietat de jutges, que havien de decidir sies guanyaven la distinció de "gitanos que han demostratno ser-ho" per evitar penes com l'expulsió, la destinacióa galeres o la cadena perpètua. Tota aquesta desraó es vaestendre al llarg de diversos segles, i va arribar el 1749 alseu clímax, quan Ferran VI intentà fer desaparèixer elsgitanos de la societat mitjançant una gran batuda empre-sonant tot aquell que fos gitano, separant homes de

Cultura gitana,també cultura catalana

Per Pedro Casermeiro, tècnic de Joventut de la

Fundació Secretariat Gitano


dones i fills, intentant evitar la reproducció de la sevacultura. Podem sumar així fins a 200 lleis antigitanes, ihaurem d'esperar el període democràtic, el 1978, perquèes deroguin els últims articles antigitanos presents alReglament de la Guàrdia Civil.

600 anys de persecució

A la resta d'Europa la història no ha estat gaire diferent,fins i tot podem assegurar que a l'est i el centre Europa, elsgitanos van córrer, i encara corren, una sort pitjor.Probablement no trobem en la història de la humanitat cappoble que hagi estat víctima d'una persecució tan llargacom la patida pels gitanos. Després de 600 anys de perse-cució i exclusió, s'han generat moltes barreres relacionalsentre la comunitat gitana i la resta de la societat. El rebuigque aquesta encara sent pels gitanos es va posar en relleuen un dels baròmetres del CIS de 2005, on van introduirpreguntes relatives a la comunitat gitana. En les seves res-postes, quatre de cada deu espanyols van afirmar no volertenir com a veïns gitanos, i tan sols cinc de cada deu vanafirmar que no els importaria que els seus fills tinguessinper companys d'escola gitanos.

Moltes vegades, el discurs dominant culpabilitza lacomunitat gitana de no voler barrejar-se amb els no gita-

nos. Aquesta afirmació amaga dues realitats innegables,una és la intensa animadversió que la societat sent pelsgitanos, i una altra és el retraïment, la desconfiança i l'aï-llament social i cultural, propi d'un poble que ha estat per-seguit per les institucions públiques d'un Estat durant tantde temps.

L'anhel de supervivència del poble gitano no s'ha basatmai en l'atavisme o a romandre invariables, la cultura gita-na és filla del més convuls dels mestissatges, la viva provad'una peripècia històrica que es va iniciar fa ja mil anys alsubcontinent indi, i que els va portar a recórrer, pràctica-ment, de punta a punta el vast continent eurasiàtic, i a cadaregió per la qual van passar, van acollir creences i costumsdel lloc com a pròpies, integrant-les l’una rere l’altra en elseu llarg viatge cap a una nova constel·lació cultural.

Qualsevol que s'endinsi en la cultura gitana encara seràa temps de descobrir un genuí i arcaic existencialismeoriental, i un sentir marcadament arabitzat. Més endavantdeixaria la seva empremta en els gitanos el dramatisme i elpesar catòlic, fent els gitanos portadors de costums ambmés de mig mil·lenni d'antiguitat. I encara que la històriagitana escrita sigui una història de segrests, pragmàtiques,tribunals i condemnes, podem considerar la seva culturacom la història no escrita, la història que demostra que lesrelacions entre persones són molt diferents de les rela-cions entre institucions i grups.

QASC < 76

L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

“La comunitat gitana present a

Catalunya des de fa segles, sempre es va

sentir part d'aquesta nació i va contribuir

–i continua contribuint-hi– amb la seva

idiosincràsia a configurar el caràcter de

Catalunya. Durant segles, la cultura gita-

na ha format part de Catalunya, i la cultu-

ra catalana ha format part dels gitanos.”

Pedro Casermeiro Cortés és llicenciat en

Psicologia per la Universitat de Barcelona

(2004), màster en Intervenció Socio -

educativa en Infància i Adolescència en

situació de risc o conflicte social per la

Universitat Ramon Llull (2007). Ha fet cur-

sos oficials de rromanès —en el marc del

Pla integral del poble gitano, de la

Generalitat— i com a formador ocupacio-

nal. Des del maig de 2005 i fins a l’actualitat és tècnic de Joventut

de la Fundació Secretariat Gitano (FSGG) de la qual anteriorment

havia estat voluntari, en la dinamització de programes d’ocupació

laboral i en tasques de suport a educadors socials del centre per a

drogodependents de l’FSC.


QASC < 77

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

Fidels a la tradició històrica

L'aspecte més singular dels gitanos és i ha estat la sevavoluntat de mantenir-se fidels a la seva tradició històrica,de no voler perdre l'herència del seu viatge per mig món ide continuar amb l'essència d’aquest viatge, mostrant-sesempre permeables en el contacte amb qualsevol cultura,sense que això signifiqui perdre el seu llegat, i amb l'únicapremissa de combatre sempre la uniformitat cultural.

Probablement, en la Catalunya actual, ens trobem en elmillor dels escenaris possibles perquè aquesta voluntat decontinuar existint com a diferents, deixi de tenir el costsocial que fins a la data ha tingut. L'arribada en les últimesdècades d'immigrants de pràcticament tot el món ha des-pertat la necessitat de la societat i les seves institucions deposicionar-se davant del fet de la diversitat cultural. Enaquest marc, el Parlament de Catalunya va fer una decla-ració de reconeixement de la identitat del poble gitano,possibilitant, aquesta vegada sí, des de les institucionspúbliques el dret a ser diferents sent catalans. De fet, lacomunitat gitana present a Catalunya des de fa segles, sem-pre es va sentir part d'aquesta nació i va contribuir –i con-tinua contribuint-hi– amb la seva idiosincràsia a configurarel caràcter de Catalunya. Durant segles, la cultura gitanaha format part de Catalunya, i la cultura catalana ha formatpart dels gitanos, confonent-se amb estequiometria enbarris com Gràcia, Hostrafrancs, el carrer de la Cera i unainfinitat de llocs més de la geografia catalana.

D'altra banda, la declaració del Parlament planteja nousreptes a la comunitat gitana. És el moment en què el movi-ment associatiu gitano ha de deixar enrere la fragmentacióque històricament l’ha caracteritzat per unificar objectiusi discursos, i facilitar així la potenciació de la seva incidèn-cia política. També serà decisiva l'acció del moviment asso-ciatiu per intentar superar la situació de desavantatgesocial de la comunitat gitana.

En qualsevol cas, la societat catalana s’ha de preparar peracceptar relacions d'igualtat amb altres cultures que, sensecap dubte, aniran assolint més pes polític, i abandonar lesantigues herències de models uniculturals caracteritzatsper perverses dinàmiques de separació i discriminació detot grup que sembli o vulgui ser diferent

“Probablement, en la Catalunya actual,

ens trobem en el millor dels escenaris pos-

sibles perquè aquesta voluntat de conti-

nuar existint com a diferents, deixi de tenir

el cost social que fins a la data ha tingut.

L'arribada en les últimes dècades d'immi-

grants de pràcticament tot el món ha des-

pertat la necessitat de la societat i les

seves institucions de posicionar-se davant

del fet de la diversitat cultural.”

Q


QASC < 78

Sovint es pensa que la introducció de polítiques de gène-re en l’àmbit de la cultura és un fet nou, una innovació quees pot introduir quan necessitats “més urgents” estiguincobertes, resoltes. Ara bé, tota política és una política degènere ja sigui una política ben enfocada, que doni satisfac-ció a aspiracions i desitjos d’homes i de dones, ja sigui unapolítica mal enfocada que no ho faci; així, doncs, les polí-tiques de gènere no són cap novetat.

El gènere és una eina analítica que permet estudiar lasituació de dones i homes en una societat donada, o siguien un espai i un temps. L’anomenada perspectiva de gène-re és la que para atenció en l’existència de dones i homesen la societat i la relació social que entre elles i ells s’esta-bleix (dit d’una altra manera, les relacions de poder que hiha entre els dos sexes que integren l’espècie humana).

Si he afirmat més amunt que tota política és una políticade gènere és perquè ignorar les aportacions culturals deles dones, donar per bo que les úniques fites valuoses leshan assolit homes, com a col·lectiu o individualment, ésuna política de gènere... una política androcèntrica i misò-gina però amb la pretensió de ser una política sòlida, neu-tra, i fins i tot benintencionada.

Fins fa ben poc, el llegat cultural establert, el que arri-bava a la major part de la població per la via de l’educa-ció, ja sigui escolar o informal, o de l’oferta cultural

pública i privada, se centrava d’una forma gairebé exclu-siva, i sovint excloent, en les aportacions masculines.Alhora, els criteris pels quals s’establien les activitats ofites humanes que eren qualificades d’aportacions cultu-rals que calia conèixer i servar es basaven també en unamirada, la sexista, que ignorava o menystenia les que hanestat obra femenina. Reconèixer les aportacions que lesdones fan a la vida social, és un pas imprescindible decara a la construcció d’un nou model cultural. És peraquest motiu que cada cop més són necessàries polítiquesde gènere... polítiques de gènere equitatives que superinles abassegadorament androcèntriques que fins fa benpoc eren les dominants i que encara avui es resisteixen adesaparèixer.

L’àmbit cultural és on es congrien els prejudicis i judi-cis sobre els quals s’assenta la justificació implícita oexplícita de moltes injustícies. La discriminació, la subor-dinació, la marginació, l’opressió, la violència, la privacióde drets dels grups menystinguts i/o minoritzats i, fins itot la violència contra aquests, s’assenten sovint en mis-satges emesos des de l’àmbit cultural. Són paraules, imat-ges o narracions que avalen o donen per bones idees quetransmeten o consoliden els valors establerts. Per lamateixa raó, és l’àmbit idoni per sotmetre aquests valorsa crítica i vehicular-ne de nous.

Les polítiques de gènere en l'àmbit de la cultura

Per Bea Porqueres, catedràtica de filosofia

L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<


La cultura, passat, present i futur deles activitats adreçades a viure i sostenir la vida

En un sentit ampli, s’entén per cultura el conjunt deproduccions materials i espirituals humanes.1 Encara queel terme cultura tingui aquest significat ampli que abraçatotes les produccions humanes, actuals i del passat, osigui el conjunt de les activitats adreçades a viure i soste-nir la vida, se sol emprar el terme cultura en un sentitmés restringit: invents, idees, literatura, música, altresobres d’art, etc. És en aquest sentit més restringit en elque se sol pensar quan es parla de Cultura, en majúscu-la. I aquesta majúscula fa de sedàs que barra el pas a mol-tes de les contribucions de les dones i dels grups mino-ritzats.2 Dit d’una altra manera, la separació entre allòque és singular, obra d’una persona o de grups identifi-cats i reconeguts, i el que és només “vida viscuda i sostin-guda” fa que bona part de les aportacions de les dones ala cultura quedin fora de la Cultura.

A més de la polisèmia de la paraula cultura, hi ha unaaltra qüestió que cal abordar: la cultura té una dimensióde passat i una de present amb projecció de futur. La cul-tura s’arrela en el passat i per aquest motiu una de les tas-ques fonamentals de les institucions culturals és la difu-sió del passat (patrimoni, memòria, fons documental...,o sigui, museus, monuments, arxius, biblioteques, etc.).

La cultura és també present i projecte de continuïtat,futur, i per això una altra tasca institucional és el fomentcultural (desplegament de programes de promoció de lacultura actual i orientació dels mateixos amb perspectivade futur).

Cal, doncs, reivindicar les tradicions i formes de vidade les dones en tota la seva varietat i riquesa; revisar lestradicions que perpetuen sense cap raó la misogínia o laviolència contra les dones, i incidir en les noves formesde vida des de les lleis, el diàleg social i la integració deles dones i les seves cultures amb plena autoritat en totsels àmbits de la decisió, la creació i la participació.3

QASC < 79

“L’àmbit cultural és on es congrien elsprejudicis i judicis sobre els quals s’as-senta la justificació implícita o explícitade moltes injustícies. La discriminació, lasubordinació, la marginació, l’opressió,la violència, la privació de drets delsgrups menystinguts i/o minoritzats i,fins i tot la violència contra aquests, s’as-senten sovint en missatges emesos desde l’àmbit cultural.”

Bea Porqueres és llicenciada en Filosofia i

Lletres (secció d’Història Moderna) per la

Universitat de Barcelona (1975), màster en

Estudis de les dones per la Universitat de

Barcelona (1992) i catedràtica d’Ensenya -

ment Secundari. S’ha dedicat a la docència

des del 1975 fins a l’actualitat, en diversos

llocs i nivells d’ensenyament. Ha participat

en diversos grups de treball i investigació

relacionats amb la docència, la història de les dones i l’art femení.

Entre altres: Col·lectiu de Dones de Batxillerat de Barcelona,

Assemblea de Dones d’Ensenyament, Programa Dona i Educació de

l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit per la Dra.

Marina Subirats; Coordinadora, juntament amb Miren Izarra, del

Grup de treball “Acció coeducativa” del Projecte Educatiu de Ciutat

(PEC) promogut per l’Ajuntament de Barcelona el 1999; membre del

Grup de Professorat de Secundària del PAIPEH (Projecte d’Accés i

Permanència dels Estudiants d’Humanitats) de la Universitat de

Barcelona. Ha impartit cursos, conferències i xerrades sobre història

i crítica d’art des d’una perspectiva feminista i ha participat en jor-

nades i congressos sobre la mateixa temàtica. Ha publicat articles i

llibres de teoria, crítica i història de l’art, entre els quals, Mestres i

deixebles: una llarga tradició artística. Barcelona: Secretaria de la

dona de la USTEC, 1994; Reconstruir una tradición. Las artistas en el

mundo occidental. Madrid: Horas y Horas, 1994; Deu segles de cre-

ativitat femenina. Una altra Història de l'art. Barcelona: ICE de la

Universitat Autònoma de Barcelona, 1995; Sofonisba Anguissola (c.

1535-1625). Madrid: Ediciones del Orto, 2003. Ha comissariat l’ex-

posició Deposeu les armes! Tres creadores contra les guerres. Bertha

von Suttner (2005).

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<


QASC < 80

Una cultura feminitzada o només unacultura androcèntrica debilitada?4

Sovint s’afirma que actualment ja es reconeix a basta-ment el paper de les dones com a creadores, transmissoresi receptores de cultura. És més, algunes veus diuen, i cri-tiquen, que les dones estan rebent tractes de privilegi en ladifusió de les seves obres o que són majoria com a públicd’esdeveniments culturals. En definitiva, que la discrimi-nació és cosa del passat.

En efecte, és manifesta la puixança de les dones endeterminats camps de la cultura, però existeix tambéallò que se sol anomenar “sostre de vidre”, un no-sé-quèque els barra el pas als llocs de decisió, de preeminènciao a l’autoritat que emana del seu fer com a dones i nocom a incloses en l’universal –impossiblement asexuat–Home.

Treballar per a l’eradicació de les discriminacions i laconsolidació de la igualtat d’oportunitats és encara neces-sari. Però la mera custòdia dels drets no és suficient; caltambé avançar en la construcció d’una societat no patriar-cal. Una passa en aquest sentit és fer visibles les aporta-cions culturals de les dones i també la cultura femenina ode les dones. Gerda Lerner definia aquesta cultura com “labase sobre la qual les dones recolzen la seva resistència a ladominació patriarcal i reivindiquen el seu poder creadorper donar forma a la societat”.5 Hi ha traces de la culturafemenina molt llunyanes que el poder patriarcal no hapogut esborrar i han arribat fins a nosaltres. N’és un bonexemple, la gosadia amb la qual la il·lustradora medievalEnde6 (segle X) signava la seva obra en un temps en el qualla major part de les obres artístiques eren anònimes, ja fos-sin de mà masculina o femenina. Si l’obra d’Ende és unaaportació individual, són col·lectives les xarxes familiars,d’amistat o de projecte comú establertes entre dones detots els temps i que han permès la supervivència de lessocietats i els han donat riquesa.

Polítiques culturals per a les dones opolítiques culturals de les dones

Sovint, i amb la millor de les intencions, es dissenyenpolítiques culturals per a les dones: es pensa en elles al’hora de programar continguts culturals. Són polítiquesde “protecció” que minoritzen les dones i a les quals es

referia la filòsofa Fina Birulés quan denunciava al Palau dela Generalitat, al març de 2004: “sovint la política institu-cional entén simplement que cal pensar la qüestió femeni-na com una qüestió social més [...] com si el femení noméses pogués llegir en termes de precarietat”.

Millor encaminades estan les polítiques culturals quedonen protagonisme a les dones, que reconeixen la sevacapacitat, demostrada en el passat i actualment per mésque se l’hagi volgut invisibilitzar, per fer polítiques cultu-rals de dones, adreçades com sempre ho han estat a donesi homes, a fer civilització, a trencar les constriccions queafectant-les a elles afecten la humanitat sencera

1. Encara dins d’aquest sentit ampli, una primera restricció és la derivada d’a-cotar la cultura per àrees més o menys homogènies: la cultura occidental, perexemple. En una societat com la nostra, la multiculturalitat de la qual s’estàampliant, aquesta restricció no és irrellevant.

2. Un grup minoritzat no és un grup minoritari: les dones no són un grupminoritari, com tampoc ho són les classes treballadores ni, en algunes societats,les persones immigrades.

3. Així ho ha defensat i impulsat l’ICD (Institut Català de les Dones) en elsdarrers Plans d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya.

4. Prenc aquestes denominacions de RODRÍGUEZ MAGDA, Rosa María.“¿Feminización de la cultura?”A: VIDAL CLARAMONTE, M.ª Carmen África(ed.). La feminización de la cultura. Una aproximación interdisciplinar.Salamanca: Centro de Arte Salamanca, 2002, p. 53-69

5. LERNER, Gerda. La creación del patriarcado. Barcelona: Cátedra, 1990,p. 344.

6. El Beatus que va il·lustrar, conjuntament amb el monjo Emeteri, es con-serva a la Catedral de Girona.

7. “Les dones i la política” a Dia Internacional de les Dones 2004, Barcelona,ICD, 2004, p. 22.

<<<<<<<<<<<<<<<<<L’ANÀLISI <

Q

“És manifesta la puixança de les dones endeterminats camps de la cultura, però exis-teix també allò que se sol anomenar “sos-tre de vidre”, un no-sé-què que els barra elpas als llocs de decisió.”


QASC < 81

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

La percepció social sobre els mitjans de comunicació espot llegir com una mena de crònica de les tensions queplanegen sobre la història de la modernitat (i els seusposts). Hi podem reconèixer dos moviments antagònicsque han rebut noms diversos, dels quals la formulaciósimplificadora, però eficaç d’apocalíptics i integrats, d’a-cord amb l’expressió d’Umberto Eco, és segurament laque ha fet més fortuna. Fascinació i malfiança respectedel poder dels mitjans de comunicació. Exaltació delrelat icònic i hostilitat cap als mitjans basats primària-ment en la mimesi. Cultura participativa idealista i cultu-ra preindustrial mítica. Baixa i alta cultura.

Si ens centréssim exclusivament en la història de l’art,observaríem la distinció que Maffesoli (1990) reculld’A. Riegl entre un estil òptic i un estil tàctil. Així comel primer ens adreça a les formes lluminoses i ha inspi-rat els diversos classicismes, l’estil tàctil afavoreix elcontacte o privilegia la posada en comú de les personesi les coses. L’un seria mecànic, l’altre orgànic. Maffesolicreu que aquest estil tàctil és la tendència dominant enels mateixos fets socials. En aquesta organicitat creiemque s’inscriu gran part del rol social que desenvolupenels mitjans de comunicació, i particularment la televisió(Aran, 2008).

El vincle social construeix un cert “presentisme” que,inscrit en la quotidianitat, fomenta un sentiment de per-tinença, de vincle, dins del cos social. Alhora, però, apa-reixen elements de dissensió. Per exemple, continuant

amb Maffesoli, ell no hi veu pròpiament unitat (identitat,individu, estat nació) sinó unicitat (identificació, perso-nes, policulturalisme). Per tant, l’organicitat es repre-senta en l’heterogeneïtat i l’obertura (Aran, 2008). Ensproposem aquí fer un breu apunt del paper que han tin-gut els mitjans de comunicació en la gestió d’aquestestensions i oferir un exemple a títol d’apunt viscut, parti-cularitzat en l’experiència del Fòrum d’Entitats dePersones Usuàries de l’Audiovisual.

Entre la resistència i el canvi

Amb una breu pinzellada, hem intentat situar en termeshistòrics la presència dels mitjans de comunicació en uncontext general que està marcat per la tensió entre la resis-tència i el canvi a la modernitat, entre la norma i la trans-gressió, entre el públic i el privat (Aran, 2008). No ésaquest l’únic moment de la història en què es combat ambferocitat l’expressió de la cultura en la seva dimensió mésmassiva. Durant l’època medieval, l’aparició de laimpremta va ser viscuda des d’amplis sectors de l’esglésiai del conjunt d’institucions socials com una amenaça. Peròcom ens recorda Albert Sáez (1997:13), la modernitatil·lustrada es va basar en dos pilars fonamentals: la ciutat iels mitjans de comunicació, que són les institucions quevaren encarnar durant un parell de segles l’ideal del plura-lisme. Com s’ha anat esquerdant aquest lideratge?

Els mitjans de comunicació,eines de cohesió social

Per Sue Aran Ramspott, doctora en ComunicacióAudiovisual i vicepresidenta del Fòrum d'Entitats de

Persones Usuàries de l'Audiovisual (CAC)


La història sembla oscil·lar entre el reconeixement d’unsentit del món d’esdeveniments més enllà de la immedia-tesa de les experiències individuals i la por al monopolique els mitjans exerceixen sobre aquestes mateixes expe-riències generant l’efecte pervers d’un anomenat pensa-ment dèbil.

Alguns pensadors contemporanis es refereixen en ter-mes generals a l’escenari postmodern, a la fi dels gransrelats, a la instauració d’uns temps (i compromisos)líquids. Des de la sociologia, tenim arguments com el deLluís Duch, que s’hi refereix com a crisi de les transmis-sions. Per la seva banda, John B. Thompson centra la sevateoria social respecte dels mitjans de comunicació i el seuimpacte en la transformació de l’espai i temps comú, unatransformació que si bé reconeixem en l’adveniment del’invent de Guttemberg en el segle XV, fa la seva eclosióamb l’expansió actual de les xarxes de comunicació global.

Del que ens interessa parlar avui aquí és del poder sim-bòlic exercit per aquests mitjans de comunicació. No igno-rem que els mitjans són al centre de la gestió del podereconòmic i polític, però ens centrarem en la seva capacitatd’intervenir en el transcurs dels esdeveniments, des d’un

poder simbòlic que tant pot influir en les accions delsaltres com crear esdeveniments reals (Thompson, 1998:34). A aquest espai de producció simbòlica sovint se l’ano-mena cultura. És en aquest sentit que s’entenen les políti-ques comunicatives com un aspecte de les polítiques cul-turals (Marín i Tresserras, 1994). Com indiquen aquestsautors, aprofundir en el contingut democràtic de les polí-tiques culturals significa deixar de pensar en la cultura entermes d’espectacle o consum. La cultura, ens diuen, ésproducció abans que consum. Una concepció que, malgratla seva càrrega de desideratum —o precisament a causad’això— s’expressa en un equilibri precari. Seguint l’ar-gument, els autors conclouen: “Entendre la cultura comun espai de participació abans que com un espai de con-templació”. Participació, paraula clau, quasi màgica, quanes parla de cohesió social en un món postmodern. Aquí hiencaixa perfectament el sentit d’una iniciativa que, nascu-da sota l’impuls d’un organisme públic com és el Consellde l’Audiovisual de Catalunya, agafa volada com a expres-sió ciutadana autènticament participativa sobre el paperdels mitjans de comunicació audiovisuals. Ens referim alFòrum d’Entitats de Persones Usuàries de l’Audiovisual(http://www.cac.cat/web/forum/), experiència única aEspanya i pionera més enllà de les fronteres... No és unainiciativa des dels mitjans, sinó des de la societat civil, peròentesa com a espai de mediació entre experiència i refle-

QASC < 82

L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

“El Fòrum d’Entitats de Persones

Usuàries de l’Audiovisual no és una inicia-

tiva des dels mitjans, sinó des de la socie-

tat civil, però entesa com a espai de

mediació entre experiència i reflexió. Als

mitjans de comunicació els hem de reconèi-

xer (i exigir) l’exercici de funcions tradicio-

nals com transmetre informació, educar i

entretenir, i alhora llur responsabilitat com

a valedors de la cohesió social.”

Sue Aran Ramspott és doctora enComunicació Audiovisual per la UniversitatRamon Llull. És la investigadora principalde Representacions Televisives i Ima ginarisSocials (RETEVIS) i membre del grup derecerca Conflicte Infància Comu nicació(CONINCOM). A la Facultat de Comu nicacióBlanquerna ha desenvolupat diversoscàrrecs acadèmics i de gestió, i n’és profes-

sora des de la seva inauguració. Ha estat investigadora visitant al’Institute of Education (IOE) de la Universitat de Londres. Les seveslínies de recerca principal són les representacions mediàtiques de laviolència; la percepció social de la violència simbòlica; els proces-sos d'influència de la televisió en la infància i la joventut; les iden-titats de gènere, els models amorosos i els mitjans de comunicació.El 2009 va ser nomenada membre del Consell Assessor enContinguts i Programació de la Corporació Catalana de MitjansAudiovisuals (CCMA) pel Parlament de Catalunya. Actualment, ésvicepresidenta del Fòrum d’Entitats de Persones Usuàries del’Audiovisual, del qual n’és membre des dels seus inicis.


QASC < 83

< L’ANÀLISI<<<<<<<<<<<<<<<<<

xió. Als mitjans de comunicació els hem de reconèixer (iexigir) l’exercici de funcions tradicionals com transmetreinformació, educar i entretenir, i alhora llur responsabili-tat com a valedors de la cohesió social. En aquest mateixsentit, la societat civil pot col·laborar, i ho ha de fer, en eldesenvolupament d’aquestes garanties de cohesió social,expressada des del coneixement del sector i amb la inten-ció de superar les limitacions que pot tenir l’expressió delpluralisme.

El Fòrum audiovisual, pluralisme “de batalla”

Tot sovint imaginem sota termes com el de cohesiósocial un escenari de multiplicitat de veus que, de maneraharmònica i totes alhora, coincideixen en quines cosess’han de fer i com cal fer-les. D’aquest idealisme maladministrat, malauradament, es marceixen iniciatives lloa-bles. Posar en comú punts de vista, coneixements i expe-riències tan diversos com els de les associacions de telees-pectadors i usuaris, representants del món de l’educacióformal i informal, de la recerca universitària, de l’associa-cionisme, sectors professionals, organitzacions de pares imares, sindicats... tots i totes amb requeriments legítims iideologies diverses, no és feina fàcil. Però és possible.Actualment hi ha vuitanta entitats adherides al Fòrum.Podríem dir, si ens permeten la picada d’ull, que el diàlegés sempre pacífic però el pluralisme “de batalla”. Cap ini-ciativa se’ns ha marcit, tot el contrari.

El Fòrum, tal i com s’indica en els seus estatuts, vol serun espai interactiu que generi estudis i propostes amb lafinalitat de promoure la qualitat i el bon ús dels mitjansaudiovisuals. Es tracta d’afavorir un espai de cohesió socialsobre els mitjans audiovisuals que doni resposta a lesdemandes de la societat civil esdevenint un marc de refe-rència precisament pel caràcter de les propostes, de natu-ralesa proactiva i amb sentit constructiu. Des dels seus ini-cis, al desembre del 2001, s’estructura en quatre grups detreball que es reuneixen mensualment sobre els eixos“Infància i Joventut”; “Discriminació”; “Formació” i“Usuaris”. Més recentment, s’han creat delegacions terri-torials per aprofundir en temes específics.

Al llarg d’aquests gairebé deu anys, el Fòrum ha elabo-rat documents que promouen la qualitat dels continguts iel bon ús dels mitjans. Alguns tenen la forma de recoma-

nacions que van acompanyades d’un estat de la qüestió isovint, d’una necessària clarificació conceptual; d’altressón activitats per treballar als centres educatius i a les llars(Televisió i família. Recomanacions i activitats per aldebat); també s’han fet propostes d’actuació concretes(Proposta de criteris de senyalització, 2001). Els docu-ments més recents, i d’acord amb la diversitat i comple-mentarietat d’objectius habituals, són El tractament delterritori en els mitjans audiovisuals; Recomanacions sobreels serveis de tarificació addicional d’enviament de missat-ges (SMS i MMS) i/o telèfons utilitzats en la programaciódels mitjans de comunicació audiovisual; Els informatius ala televisió i Les formes de discriminació per motiu de dis-capacitat en els mitjans de comunicació audiovisual, en lalínia d’altres formes de discriminació treballades com la deles persones grans, la de les dones i la que es produeix permotius de salut.

Destacar dins de la relació d’accions, l’edició del Llibreblanc de l’educació en l’entorn audiovisual i la concessiól’any 2007 per part de la Universitat Carles III de Madridd’un premi al Fòrum d’Entitats de Persones Usuàries del’Audiovisual en la categoria de millor publicació espanyo-la per la guia didàctica Televisió i família: activitats per aldebat.

Cohesió social en l’espai mediàtic?

Però, com hem de referir-nos a la cohesió social quanprecisament la vida social ha vist alterada l’organització del’espai i el temps? Tot i les dificultats de definir la mateixanoció de cohesió social, s’ha de reconèixer que és un ele-ment de reflexió present en molts, si no tots, els debatsactuals. Per comprendre l’impacte social i les possibilitatsde desenvolupament que els mitjans de comunicació ofe-reixen, prèviament —tal i com assenyala Thompson—,hem d’abandonar una concepció de les relacions socialsimmòbils. El cert és que la interacció cara a cara no ha des-aparegut, de fet encara caracteritza la majoria de les situa-cions de la vida quotidiana. Però aquesta presencialitat,aquest compartir un lloc comú, conviu amb noves formesd’interacció que són les que possibiliten els mitjans decomunicació. No té sentit enfrontar aquestes dues reali-tats. Thompson (1998: 19) atia la idea de reinventar lanoció de la propietat pública de manera que reflecteixi les


QASC < 84

complexes interdependències del món modern, i demanera que reconegui la creixent importància de formesde comunicació i d’interacció distintes del cara a cara. Enel seu tractat, Hume explorava la qüestió de la contigüitati la distància en l’espai i el temps per abordar, ves per on,qüestions de naturalesa moral.

“Por más que la distancia, tanto en el espacio como en eltiempo, tenga un efecto notable sobre la imaginación, ypor consiguiente sobre la voluntad y sobre las pasiones, lasconsecuencias de un alejamiento en el espacio son muchomenores que las de un alejamiento en el tiempo. Veinteaños no son ciertamente más que un pequeño intervalo detiempo en comparación con el que la historia e incluso lamemoria de algunos de nosotros puede conocer; a pesarde lo cual, dudo de que mil leguas, o incluso la mayor dis-tancia del mundo, llegue a debilitar decisivamente nuestrasideas y a atenuar nuestras pasiones.”1

Voldríem acabar connectant aquest pensament amb eltext que més recentment ha fet públic el Fòrum d’Entitatsde Persones Usuàries de l’Audiovisual, referit a El tracta-ment del territori en els mitjans audiovisuals. El documentes refereix, donada la seva especificitat, a la necessitat dereflectir en els mitjans la diversitat territorial per tal d’es-tablir vincles i ponts de comunicació entre els territoris ievitar la formació de móns separats i excloents. Peròpodem llegir fragments com el següent anant més enllà dela naturalesa concreta de la idea de territori físic (concre-ció que indicarem aquí en parèntesi).

“El concepte de cohesió social apareix en els mitjans decomunicació com una de les idees principals que cal tenirpresent per combatre les desigualtats i la fragmentaciósocial (que suposa per a les persones viure allunyades de lagran ciutat). En aquest sentit, necessitem uns mitjans decomunicació que siguin sensibles i respectuosos amb lesdiferències i que, alhora, estiguin compromesos amb lalluita contra les desigualtats (generades per qüestionsterritorials). L’accés a la informació de qualitat, a la comu-nicació i a la presència en els mitjans de tota la població ésun dret de tota la ciutadania i una responsabilitat dels mit-jans (vers el territori).”2

Per avançar en la construcció de la cohesió social, sovints’enquadra el paper dels mitjans de comunicació com unproblema d’una única dimensió, la de conèixer o modifi-car els hàbits i estructures professionals de la comunicació.Però al costat d’aquesta dimensió professional i institucio-

nal, hi ha una dimensió social (Del Río, 1991) que expe-riències com la del Fòrum d’Entitats intenten d’incorpo-rar. Una dimensió referida a la formació de conceptes iimaginaris, i que interpel·la tant els professionals dels mit-jans com la mateixa ciutadania. Com s’ha d’entendre lacohesió social en aquest espai mediàtic? Quin és en conse-qüència el paper dels mitjans de comunicació? Són nom-brosos els autors que observen com els mitjans de comu-nicació són ara com ara la principal institució de mediacióentre individu i societat. Però tampoc està clar que el quel’home mediàtic arriba a compartir a través de la comuni-cació de masses siguin experiències, potser tan sols com-parteix relats (Sáez, 1997: 15). Però qui es pot imaginarun món sense el relat que han ajudat a construir els mit-jans de comunicació en el pluralisme il·lustrat? Ara quearribem al final del text no voldríem pecar d’una visióidíl·lica que hem intentat defugir, però en la ucronia queimagina un món sense mitjans de comunicació creiem que,en qualsevol cas, hi sortiríem perdent

1.Citat a Ginzburg (2000: 219), referint-se a D. Hume. A Treatise of HumanNature, II, III, 6-7, a The Philosophical Works, ed. De T.H. Green i T.H. Grose,II, Londres, 1886..

2. Fòrum d’Entitats de Persones Usuàries de l’Audiovisual (2010). El tracta-ment del territori en els mitjans audiovisuals. Barcelona, 2010..

REFERèNCIES:

ARAN, Sue (2008) Representació mediàtica i percepció social de la violèn-

cia en la ficció. Tesi doctoral. Barcelona: URL.

GINZBURG, Carlo (2000) Ojazos de madera. Nueve reflexiones sobre la

distancia. Barcelona: Ediciones Península.

DEL RÍO, Pablo (1991) “La información sobre problemas sociales en

España”. Comunidad y drogas [Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo]

(novembre), núm. 14, p. 59-63.

FÒRUM D’ENTITATS DE PERSONES USUÀRIES DE L’AUDIOVISUAL

(2010) El tractament del territori en els mitjans audiovisuals. Barcelona,

2010. (http://www.cac.cat/web/forum/documents/)

MARÍN, Enric; TRESSERRAS, Joan Manuel (1994) Cultura de masses i

postmodernitat. València: Edicions 3 i 4.

SÁEZ, Albert (1997) “Educar l’home mediàtic”. Educació Social (setem-

bre/desembre, 1997), p.7-19.

THOMPSON, John B. (1998) Los media y la modernidad. Una teoría de

los medios de comunicación. Barcelona: Ediciones Paidós.

<<<<<<<<<<<<<<<<<L’ANÀLISI <

Q


Q

referències

documentals


DOCUMENTACIó DISPONIBLE A DIxIT

Monografies

Accesibilidad a los medios audiovisuales para personas con discapacidad: AMADIS'08. Madrid: RealPatronato sobre Discapacidad, 2009. 255 p. ISBN: 978-84-692-2811-1.Artigas i Bustins, Lídia. Lectura fàcil: fem la informació accessible a tothom. Barcelona: Generalitat deCatalunya, Departament d'Acció Social i Ciutadania, 2009. 17 p. (Papers d'Acció Social; 6).Atles de la diversitat. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2004. 350 p. ISBN: 84-412-0922-7Economia catalana: reptes de futur. José Luis Escrivá (dir.). Barcelona: BBVA; Generalitat de Catalunya,Departament d'Economia i Finances, 2007. 424 p. ISBN: 978-84-690-8702-2.Convención internacional de Naciones Unidas sobre los derechos de las personas con discapacidad: en fácillectura. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2007. 31 p. La cultura gitana al centre educatiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació, 2008.120 p. + 1 disc òptic (DVD-ROM).Escardó i Bas, Mercè. La biblioteca, un espai de convivència, un espai educador. Barcelona; Parets del Vallès:Centre Unesco de Catalunya; Ajuntament de Parets del Vallès, 2002. 184 p. + 1 disc òptic (CD-ROM) .Festival de sopes del món mundial. Barcelona: Viena, 2008. 277 p. (Milfulls; 11). ISBN: 978-84-8330-469-3.Guías multimedia accesibles: el museo para todos. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2008. 85 p.ISBN: 978-84-691-7339-8.I… això és la meva vida: relats biogràfics i societat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament deCultura, 2004. 334 p. (Temes d'etnologia de Catalunya; 9). ISBN: 84-393-6579-9 .Lamrabet, Asma. El vel a l'escola; Pino López, Felisa R., Joan Canimas Brugué. La cultura de les personessordes; Verdugo Alonso, Miguel Ángel, Fortuny Roquer, Lluís. Discapacitat intel·lectual, treball i sexua-litat. Girona: Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social, 2008. 250 p. (Quaderns d'ètica aplicadaa la intervenció social; 3). ISBN: 978-84-612-7983-8.Llei de serveis socials. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció Social i Ciutadania, 2010.14 p. (Lectura fàcil; 1).Martínez de Miguel López, Silvia; Escarbajal de Haro, Andrés. Alternativas socioeducativas para las perso-nas mayores. Madrid: Dykinson, 2009. 251 p. (Manuales). ISBN: 978-84-9849-802-8.Martínez Sanmartí, Roger. Cultura juvenil i gènere: una reflexió teòrica sobre l'espai social juvenil, l'e-mergència de noves formes culturals associades al consum i el gènere. Barcelona: Generalitat deCatalunya, Departament de la Presidència, Secretaria General de Joventut, 2003. 45 p. (Aportacions; 21).ISBN: 84-393-6101-7.Mayores activos: teorías, experiencias y reflexiones en torno a la participación social de las personas mayo-res. Madrid: La Factoría de Ediciones y Producciones, 2007. 261 p. (Desarrollo Comunitario; 1). ISBN:978-84-611-7908-4.Mira, Alberto. 10 Miradas insumisas: gays y lesbianas en el cine. Barcelona; Madrid: Egales, 2008. 610 p.(Colección G). ISBN: 978-84-88052-51-3.Mirades necessàries: esport i cohesió social: exposició fotogràfica, Palau Robert, Barcelona 15 octubre/2 novembre 2007. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, Secretaria de ServeisPenitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, 2007. 29 p.Un motiu per fer un museu: projecte del Museu d'història de la immigració de Catalunya = Un motivopara hacer un museo: proyecto del Museo de historia de la inmigración de Catalunya. Coordinació i tex-tos: Imma Boj. Sant Adrià de Besòs: Museu d'Història de la Immigració de Catalunya, 2004. 39 p.Norden, Martin F. El cine del aislamiento: el discapacitado en la historia del cine. Madrid: FundaciónONCE: Escuela Libre, 1998. 643 p. (Poliedro). ISBN: 84-88816-33-2.

QASC < 86


QASC < 87

Ocio y salud mental. Bilbao: Universidad de Deusto, 2000. 118 p. (Documentos de estudios de ocio; 14).ISBN: 84-7485-685-x.Pelegrí Vianya, xavier. Cultura i política en els serveis socials. Barcelona: Hacer, 2004. 284 p. (Textos depolítica social). ISBN: 84-88711-64-6.Per una cultura a l'abast de tothom. Jordi Aymerich (dir.). Barcelona: Associació Catalana per la Integraciódel Cec, 2007. 1 videodisc (DVD).Personas, dependencia, calidad de vida y nuevas tecnologías. Enrique Rovira-Beleta y Cuyás, Ma. ÀngelsTressera i Soler (coord.). Barcelona: Hacer, 2009. 399 p. ISBN: 978-84-96913-22-6.Pose Porto, Héctor M. La cultura en las ciudades: un quehacer cívico-social. Barcelona: Graó, 2006. 225p. (Acción comunitaria; 3). ISBN: 978-84-7827-468-0.Prats, Lluís. Cine para educar: guía de más de 200 películas con valores. Barcelona: Belacqva, 2005. 479p. (Puertas abiertas). ISBN: 84-95894-98-x.Rovira-Beleta Cuyás, Enrique; Folch, Ana. Guia de la Barcelona accessible. Barcelona: Viena, 2006. 159 p.ISBN: 84-8330-388-4.Sperber, Dan. Explicar la cultura: un enfoque naturalista. Madrid: Morata, 2005. 163 p. ISBN: 978-84-7112-486-6 Teatre i Alzheimer: teatre de la reminiscència. Barcelona: Fundació la Caixa, 2001. 32 p. + 1 videocasset.

Articles de publicacions periòdiques

“L'acolliment lingüístic al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona: aprenentatge i coneixementde l'entorn”. A: Barcelona societat: revista d'informació i estudis socials, núm. 16 (juny 2009), p. 124-128.Lalueza, José Luis; Crespo, Isabel; Luque, María José. “El projecte Shere Rom: espais educatius d'ús de lesnoves tecnologies per al desenvolupament comunitari”. A: Barcelona societat: revista d'informació i estudissocials, núm. 16 (juny 2009), p. 129-136.Martínez Abellán, Rogelio. “Deficiencia visual y accesibilidad a los museos: luces y sombras, realidad y uto-pía del derecho a la cultura y al patrimonio histórico y artístico”. A: Polibea, núm. 82 (2007), p. 12-19.Monjas Casares, María Inés; Arranz Francisco; Rueda, Eva. “Las personas con discapacidad en el cine”. A:Siglo Cero, vol. 36 (1), núm. 213 (2005), p. 13-29.“El ocio en las personas con discapacidad intelectual”: [monogràfic]. A: Siglo Cero, vol. 40 (2), núm. 231(2009); p. 5-102.

Karam, Azza. “Los jóvenes en el Mediterráneo: retos y oportunidades culturales de cambio”. A: Quadernsde la Mediterrània, núm. 11 (2009). [En línia]http://www.iemed.org/publicacions/quaderns/11/37%20jovenes%20en%20el%20mediterraneo.pdf

Vázquez Aguado, Octavio. Trabajo social y competencia intercultural. [En línia.]http://rabida.uhu.es/dspace/bitstream/10272/140/1/b12151907.pdf

DOCUMENTACIó DISPONIBLE EN LíNIA

QASC < 86


Associació Lectura Fàcil http://www.lecturafacil.net/content-management/10/12Partint del principi de democràcia lectora segons el qual tothom ha de tenir accés a la informació, a la lite-ratura i a la cultura, aquesta associació treballa amb entitats, editorials i institucions públiques que compar-teixen aquest principi i les assessora en l'elaboració de textos basats en els criteris de lectura fàcil. Tambépublica el butlletí electrònic Infofàcil.Associació Sòciocultural IBN BATUTAhttp://ascib.pangea.org/html/index_catala.htmAquesta entitat sense afany de lucre té com a objectiu donar ajuda humana, social i cultural als ciutadansimmigrats i les seves famílies, i en especial als joves i al col·lectiu magrebí. Fomenta l’intercanvi cultural,dóna a conèixer els aspectes més rellevants de la nostra cultura i facilita la comprensió de la cultura del paísd’acollida tot creant un clima de respecte, convivència i diàleg.Fundació La Caixa http://obrasocial.lacaixa.es/ambitos/convocatorias/cultura_es.htmlL’Obra Social “La Caixa” convoca anualment ajudes per a projectes culturals i d’artistes que promoguinl’art i la cultura com a mitjà per pal·liar problemàtiques de caràcter social, de desenvolupament personali d’inclusió social. També duu a terme el projecte CaixaEscena, teatre i educació que afavoreix la creativi-tat, el coneixement i el compromís dintre de la comunitat educativa mitjançant el seu caràcter expressiui de convivència.Fundació ONCEhttp://www.fundaciononce.es/ES/Paginas/Portada.aspxTreballa per a la cooperació i la inclusió social de les persones amb discapacitat: potencia i difon l’obra d’ar-tistes amb discapacitat, vetlla per l’accessibilitat de totes les manifestacions culturals –exposicions, museus,conferències, espectacles–, elabora materials de lectura fàcil, promou el sector turístic de qualitat sota elparadigma del disseny per a tothom així com la implementació de tecnologia accessible en I+D.Fundació Tot Raval http://www.totraval.org/Plataforma creada el 2002 i que agrupa associacions, institucions, persones i empreses vinculades albarri del Raval de Barcelona amb un objectiu comú: la millora de la qualitat de vida en el barri.Desenvolupa un treball comunitari, partint d’una visió integral del barri, que incideix en els àmbitssocial, cultural i econòmic i comercial.

Institut Europeu de la Mediterràniahttp://www.iemed.org/Aquest centre de reflexió i debat sobre les societats mediterrànies fomenta el coneixement mutu, a travésde la recerca i l'estudi, amb activitats de formació i divulgació i exposicions i activitats culturals.

Teatracció http://www.teatraccio.org/ONG de caràcter cultural i sense ànim de lucre que està constituïda per professionals vinculats als àmbitsdel teatre i l’educació. Teatracció està especialitzada en el teatre d’intervenció social.

QASC < 88 QASC < 89

INSTITUCIONS


xarxa Òmnia http://xarxa-omnia.org/Òmnia és un projecte preventiu i socioeducatiu, adreçat a tothom, que treballa amb les noves tecnologies,entenent-les com un mitjà de millora i promoció de l’autonomia de les persones i un element de partici-pació afavoridor de la cohesió social. Aquest espai d'accés a les tecnologies de la informació i la comunica-ció de la Secretaria d’Acció Ciutadana vol prevenir la fractura digital i possibilitar, amb la participació detots, la construcció i millora de la pròpia comunitat. xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunyahttp://www20.gencat.cat/portal/site/Biblioteques/menuitem.6ac196a374f5a5b009671410b0c0e1a0/?vgnextoid=ded81e1f0f090110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ded81e1f0f090110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaultLa biblioteca pública ha esdevingut en els últims anys un punt d’encontre que facilita tot tipus de coneixe-ment i informació als seus usuaris. Els seus serveis es fonamenten en la igualtat d'accés per a tothom, sensetenir en compte l'edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat o la classe social.

Monografies

Count me in: the dimension of social inclusion through culture & sport. Leeds, United Kingdom: LeedsMetropolitan University, Centre for Leisure & Sport Research, 2002. 111 f.Inspiring action: museums and social change. Edinburgh: Museumsetc, cop. 2009. 319 p. ISBN: 978-0-9561943-1-2.Laaksonen, Annamari. Measuring cultural exclusion through participation in cultural life. Paris: [TheAuthor], 2005. 13 f. National strategy report: social protection and social inclusion 2008-2010. Berlin: [S.l.], 2008. 123 p.Neighbourhood renewal & social inclusion: the role of museums, archives and libraries. [S.l.]:Northumbria University, School of Information Studies; [Glasgow]: Marketing Management ServicesInternational, 2002. 128 f. (Re:source). ISBN: 1-86135-223-9.Ocio, inclusión y discapacidad. Bilbao: Universidad de Deusto, 2004. 744 p. (Documentos de estudios deocio; 28). ISBN: 84-7485-945-x.Sweden's strategy report for social protection and social inclusion: 2008-2010. Stockholm: Ministry ofHealth and Social Affairs, 2008. 87 p.

QASC < 88 QASC < 89

RECURSOS wEB

ALTRES REFERÈNCIES DOCUMENTALS


Articles de publicacions periòdiques

Bennett, Tony. “Introduction: cultural capital and cultural policy”. A: Cultural trends, (2004), p. 7-14.Bodo, Simona. “Politiche culturali e sociali per l'nclusione: ina prospettiva italiana”. A: Economia della cul-tura, núm. 4 (2004), p. 529-538.Cortinas Muñoz, Joan. “Notions of participation and culture in political struggles against exclusion and their con-sequences: the catalan case”. A: The Politics of diversity in Europa, (2008), p. 91-102. Da Milano, Cristina. “Il Patrimonio culturale come strumento di integrazione sociale”. A: Economia dellacultura, núm. 4 (2004), p. 615-619.Fisher, Rod. “Social cohesion in the United Kingdom: a case report”. A: Making connections, vol. 1,p. 161-166.Fratoddi, Marco. “Integrazione in scena: la via del teatro contro il disagio sociale”. A: Economia della cultura,núm. 4 (2004), p. 621-626.Gibbs, Kirsten. “L'accesso a musei e gallerie d'arte: il caso della Gran Bretagna”. A: Economia della cultura,núm. 2 (2006), p. 259-265.Gordon, Christopher. “Politiche e programmi culturali europei a favor dell'integrazione sociale”. A: Economiadella cultura, núm. 4 (2004), p. 519-527. Hill, John. “UK film policy, cultural capital and social exclusion”. A: Cultural trends, 50 (2004), p. 29-39.Jermyn, Helen. “L'arte dell'inclusione: alla ricerca di prove”. A: Economia della cultura, núm. 4(2004), p. 557-564.Levitas, Ruth. “Let's hear it for humpty: social exclusion, the third way and cultural capital”. A: Cultural trends,50 (2004), p. 41-56.Looseley, David. “The development of a social exclusion agenda in french cultural policy”. A: Cultural trends,50 (2004), p. 15-27.Looseley, David. “The return of the social: thinking postcolonially about french cultural policy”. A:International journal of cultural policy, vol. 11, 2 (july 2005), p. 145-155.Matarasso, François. “L'État c'est nous: arte, sussidi e stato nei regimi democratici”. A: Economia della cultura,núm. 4 (2004), p. 491-498.Mazzanti, Massimiliano. “La valutazione economica dei benefici sociali del patrimonio culturale”. A: Economiadella cultura, núm. 4 (2004), p. 509-517.Newman, Andrew. “Presumption, policy and practice: the use of museums and galleries as agents of social inclu-sion in Great Britain”. A: International journal of cultural policy, vol. 10, 2 (july 2004), p. 167-181.Ogunleye, Foluke. “Zimbawe's theatre for young people: personal development and social responsability”. A:International journal of cultural policy, vol. 10, 2 (july 2004), p. 219-233.Rimmer, Mark. “Instrumental playing?: cultural policy and young people's community music participation”. A:International journal of cultural policy, vol. 15, 1 (february 2009), p.71-90.Roberts, Ken. “Leisure inequalities, class divisions and social exclusion in present-day britain”. A: Culturaltrends, 50 (2004), p. 57-71.Sacco, Pier Luigi. “Cultura, promozione della libertà positiva e integrazione sociale”. A: Economia della cultu-ra, núm. 4 (2004), p. 499-507.

QASC < 91QASC < 90


Sandell, Richard. “Strategie espositive nei musei e promozione dell'uguaglianza”. A: Economia della cultura,núm. 4 (2004), p. 539-546.Valenti, Cristina. “Teatro e disagio”. Economia della cultura, núm. 4 (2004), p. 547-556.Varela, ximena. “Il Patrimonio e l'esclusione sociale in America Latina e in Africa”. A: Economia della cultura,núm. 1 (2005), p. 89-98.waterton, Emma. “Heritage protection for the 21st Century”. A: Cultural trends, 67, 3 (2008), p. 197-203.

Elaborat per DIXIThttp://dixit.gencat.catamb la col·laboració de l’OPE-Gabinet Tècnic delDepartament de Cultura i Mitjans de Comunicació

QASC < 91QASC < 90


< A FONS

QASC < 9

L'accés a la cultura i la participacióen la vida cultural en totes les sevesfacetes són drets humans universals iconsiderats gairebé universalitzats,però la realitat revela l'existència decol·lectius que en queden al marge, aCatalunya mateix. El Baròmetre de laComunicació i la Cultura reflecteix–amb dades del 2010 sobre unamacroenquesta presencial feta a mésde 30.000 ciutadans i ciutadanes demés de 14 anys, empadronats alsmunicipis catalans– que un 4,7% d'a-questa població –unes 303.000 per-sones– no fa cap tipus de consum cul-tural, ja que ni llegeix, ni assisteix aespectacles, ni va mai al cinema, con-certs o exposicions, entre d'altres.

Les mateixes dades descriuen elperfil majoritari de la persona noconsumidora cultural com el d’algúde 65 anys i més, normalment unadona jubilada, nascuda fora deCatalunya però no fora de l'Estatespanyol, que té el castellà com allengua habitual, amb estudis prima-ris o sense, de classe social mitjana-baixa i baixa.

L'índex de lectura, que sempre ésun dels indicadors centrals per valo-rar la riquesa cultural d'una societat,aporta unes xifres semblants. Untotal de 258.000 persones, el 4% dela població analitzada, són el nombrede ciutadans i ciutadanes deCatalunya que no llegeixen cap menade publicació, ja siguin llibres, diaris,

revistes o els mitjans digitals en plenaexpansió. Així, segons el Baròmetre,un 43% de la població admet nohaver llegit cap llibre els darrersdotze mesos, un 15% no ha llegit capdiari en els darrers 30 dies, un 19%no ha llegit cap revista els últims sismesos i un 70% no ha consultat capmitjà digital els darrers trenta dies.

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

El retorn social de la cultura:els beneficis cohesionadors de

l’acció comunitària< Les polítiques culturals generen cohesió social de manera transversal iintergeneracional en la ciutadania < La formació potencia les identitatscol·lectives i els valors compartits, redueix l’aïllament i reforça la inclusió

Per Vicenç Relats, periodista

Persones amb mobilitat reduïda entre el públic de l’Auditori de Barcelona.

9-13bo:MaquetaciÛn 1 22/09/10 15:38 Página 9

Tot i el paper rellevant dels mit-jans de comunicació en la difusiócultural, les dades mostren quetambé hi ha públics amplis, sobretot

entre la gent gran i entre les perso-nes amb menor grau de formació,que estan quedant al marge de lesnoves tecnologies, que els resulten

una barrera d'accés. I és que, talcom observa el sociòleg AntonioAriño, especialitzat en sociologia dela cultura, “en la societat contempo-rània es pot produir la impressióque el mercat és un espai obert atothom i que cadascú pot seleccio-nar amb llibertat les seves preferèn-cies –musicals, lectores, cinemato-gràfiques, artístiques, etc.–, peròl'evidència empírica mostra que hiha una estratificació social del con-sum cultural, que els règims de gusti de pràctica són molt diferents i encerts casos també molt desiguals ique aquestes diferències i desigual-tats depenen de factors com elnivell educatiu, l'edat, el gènere i,per descomptat, la classe i l'estatus.”

Impacte social

Facilitar l'accés de les personesals béns i serveis culturals i a l’ex-pressió de la pròpia creativitat sónobjectius de les polítiques culturalsi de l’acció cultural, que es reforcenamb el desenvolupament dels cen-tres cívics, les xarxes de bibliote-ques i museus i la tasca del ric asso-ciacionisme en l’àmbit de la músi-ca, les arts escèniques o la culturapopular, entre d’altres.

Identificar de quina manera l’ac-ció cultural i les polítiques culturalsimpacten en la realitat social, mésenllà del que tradicionalment s'hanconsiderat els seus objectius propis,va ser motiu d'un estudi encarregatl'any 2008 pel Departament deCultura i Mitjans de Comunicació al'Institut de Govern i PolítiquesPúbliques (IGOP), de la UniversitatAutònoma de Barcelona. L'estudi,sota la direcció dels professors Joan

QASC < 10

A FONS < <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Facilitar l'accés de les persones als béns i serveis cul-

turals i a l’expressió de la pròpia creativitat són objec-

tius de les polítiques culturals i de l’acció cultural, que

es reforcen amb el desenvolupament dels centres

cívics, les xarxes de biblioteques i museus i la tasca

del ric associacionisme en l’àmbit de la música, les

arts escèniques o la cultura popular, entre d’altres.

El cant coral és una manifestació molt estesa en públic intergeneracinal.


Subirats i Xavier Fina, partia de lacomparació de casos internacionals iconstatava que, tradicionalment, laperspectiva de moltes de les recer-ques científiques centrades en l'im-pacte social de la cultura n'handetectat els factors més externs, endestacar la capacitat que tenen perfacilitar els objectius d'altres àmbits,com ara l'educació, la salut, el mediambient, la seguretat o l'urbanisme.

Així, les aportacions de la culturai l'art contribueixen a desenvoluparles capacitats i competències perso-nals, professionals i laborals en elcamp educatiu, mentre que en lasalut ajuden a millorar de formaintegral la salut física, mental i psí-

< A FONS<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Un grup d’infants participa en un taller a la Biblioteca d’en Massagran de Salt.

QASC < 11

L’art com a eina d’apoderament personal

La creació cultural i artística té un desenvolupament progressiu com a dinamitzador

comunitari, encara pendent d’explotar més, com remarca l'artista i educadora Marta

Masip, impulsora de la Xarxa Artibarri o d'iniciatives com el Grup de Reporters i

Reporteres de la Gent Gran de Solsona. Sosté que el procés creatiu “és una important

eina d'apoderament de la persona, des d'un treball de col·laboració entre diferents pro-

fessionals i participants en un determinat context social”, que “possibilita espais d'inter-

canvi, aprenentatge i reflexió tot creant un producte conjunt que obre noves vies d’ac-

tuació”.

Les iniciatives artístiques dinamitzadores s'acostumen a dur a terme en entorns

urbans i contextos socialment i econòmicament desafavorits. Així es va desenvolupar

Artibarri, una xarxa d’entitats i iniciatives a favor del desenvolupament de projectes

artístics d’acció comunitària, on la participació de les persones es converteix en un eix

central cap a la millora de la qualitat de vida individual i col·lectiva. Artibarri promou

el treball en xarxa com a mitjà per fer créixer, estendre i connectar aquesta mena de

projectes al nostre país.

La xarxa es va iniciar amb un procés animat per la Fundació Jaume Bofill entre els

anys 2001 i 2005, amb la realització de diverses jornades i un grup de treball sota el

nom de “Joves, creació i comunitat”, al voltant d’intervencions artístiques comunitàries

adreçades als joves. Hi van participar un ampli nombre d’educadors, gestors culturals,

animadors socioculturals i activistes i fruit d’aquest treball va aparèixer l’any 2004 la

publicació Joves, creació i comunitat, de la col·lecció “Finestra Oberta” (núm. 41) de

la Fundació Jaume Bofill. Aquest procés va ser el motor de constitució de la Xarxa

Artibarri. Comunitats creatives per al canvi social, un conjunt de persones i entitats que

fan de l’art i la cultura un mitjà de transformació social (www.artibarri.org).


quica de les persones i en elmediambiental a aconseguir objec-tius en la promoció de la noció desostenibilitat ecològica.

Amb tot, una nova mirada mésenllà dels clixés clàssics, posant l'èm-fasi en el valor públic de la cultura,en destaca els beneficis per a la ciuta-dania de forma transversal i s'identi-fiquen així repercussions socialsbeneficioses per al conjunt de la ciu-tadania en la creació i potenciació deles identitats col·lectives i la promo-ció del sentit de pertinença comuni-tària; la generació i l’acceptació denormes i valors compartits, tendents

a la cohesió i a la reducció de l'aïlla-ment social; en la creació de xarxesde cooperació, treball col·lectiu ivoluntariat o en el foment de lademocràcia participativa.

L'estudi posa en relleu que lespolítiques culturals ajuden també arevaloritzar les classes no producti-ves en la mesura que promouen eldesenvolupament autònom i la pro-moció de la creativitat de personesamb interessos, recursos i capitalcultural propi; la innovació social ieconòmica, així com processosdemocràtics inclusius en l'evolucióde l'espai urbà; la revitalització de

comunitats locals i l'augment de laconsciència col·lectiva; la reinter-pretació del paisatge i la preocupacióper la sostenibilitat. L’informe con-clou que per avaluar els indicadorsdel retorn social de la cultura s'hapassat d'una perspectiva centrada enels valors estètics i instrumentals deles arts i la cultura a una mirada mésreal i àmplia, que inclou beneficis,com ara l'impacte econòmic quetota activitat cultural comporta.

Impacte econòmic

L'impacte econòmic de la culturaés també un factor que remarcaespecialment el director artístic delfestival Temporada Alta (TA) deGirona i Salt, Salvador Sunyer, quelamenta que l’activitat culturalsovint es presenti sols com a font decostos per a l’erari públic quan, perexemple, en una edició del festivaltardoral que dirigeix, poden treba-llar-hi d’una forma o altra fins a 600persones, en una activitat econòmi-ca arrelada al territori que no es des-localitza. A més, sosté que no esvalora prou el paper cohesionadorque l’activitat cultural suposa en unasocietat i reivindica que “és un bésocial intergeneracional que s’had’incloure com una necessitat del’estat del benestar, com l’educació,la salut i les prestacions socials”.

Avesat a buscar espectacles queinteressin a públics molt diversos,Sunyer admet que cal “pensar for-mes d’accés diferents” en funció delspúblics i dels col·lectius a qui s’adre-ça una programació, de manera que“per arribar als més joves cal fer-hoa través del 2.0 i, si es vol arribar alsmarroquins establerts aquí, cal fer-

QASC < 12

A FONS < <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Les aportacions de la cultura i l'art contribueixen a

desenvolupar les capacitats i competències personals,

professionals i laborals en el camp educatiu, mentre

que en la salut ajuden a millorar de forma integral la

salut física, mental i psíquica de les persones i en el

mediambiental a aconseguir objectius en la promoció

de la noció de sostenibilitat ecològica.

Font: Baròmetre de la Comu nicació i la Cultura de la Fundació Audiències de laComunicació i la Cultura. Segona onada de 2010 (maig 209 a abril 2010).

303.000 persones, un 4,7% de població catalana% sobre el total de % que no fa consum cultural

població catalana (majors de 14 anys) (distribució sobre el total de cada públic)

Dones 51 59

de 65 o més anys 19 68

Nascudes a la resta de l’Estat 36 56

Castellà com a llengua habitual 59 65

Estudis ecundaris 67 38

Persona jubilada 20 61

Classe social baixa o mitja/baixa 23 61

Perfil de persona que no fa cap consum cultural:


QASC < 13

ho a través de Tele Morocco”, perexemple, o posant-se d’acord ambassociacions d’immigrants. En unaentrevista que es pot llegir a les pla-nes de “Diàleg” d’aquesta revista, eldirector del TA destaca la necessitatde promoure la figura de l’interme-diador cultural, un professional ambl’encàrrec de “fer augmentar pro-gressivament el consum cultural dela gent d’un poble o ciutat” en unatasca de captació de públics “selecti-va i lenta que té molt de sentit”.

Activitats sociomusicals

L’àmbit musical també és una granfont d’expressió i creativitat per al'acció artisticosocial. La força i elvalor de les activitats sociomusicalsla remarquen des de la plataformaComusitària, que investiga sobre elsusos i beneficis socials de la músicacomunitària i desenvolupa projectesd'assessorament i formació en l'àm-bit del Desenvolupament CulturalComunitari (DCC). Promoguda perles joves Laia Serra i Noemí Rubio,titulades en pedagogia per l'EscolaSuperior de Música de Catalunya ipostgraduades en desenvolupamentcultural comunitari per la UAB,Comusitària divulga a través del seuweb (www.comusitaria.wordpress.com)activitats educatives, culturals i artís-tiques amb incidència en l'àmbitsocial, tant a Catalunya com en l'àm-bit internacional.

Un cop begut de l'experiènciabritànica, la plataforma Comusitàriaposa en relleu que l'àmbit d'acció del'art comunitari va més enllà de lamateixa disciplina artística i procuraeducar no sols des d'un punt de vista

instrumental o del llenguatge artís-tic, sinó també en el desenvolupa-ment de competències socials,comunicatives i relacionals. Ho fa através de programes que capaciten lacomunitat per esdevenir autònoma,que produeixen transformacionsindividuals i col·lectives i tenen unimpacte humà i social, ja que procu-ren canalitzar els objectius socials apartir de la pràctica artística, seguintdeterminades dinàmiques de treball iestratègies pedagògiques.

“Els projectes de desenvolupamentcultural comunitari projecten lespotencialitats individuals de les per-sones en un marc social”, indiquenles impulsores de Comusitària, queargumenten que “les comunitats,grups o col·lectius on es pot actuaramb aquestes pràctiques són il·limi-tats” i que “són especialment priori-taris per a comunitats en risc d'ex-clusió social i col·lectius amb proble-màtiques singularitzades”

< A FONS<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

QASC < 12

Un 4,7% de la població total de Catalunya dem és de

14 anys –unes 303.000 persones– no fa cap tipus de

consum cultural, ja que ni llegeix, ni assisteix a espec-

tacles, ni va mai al cinema, concerts o exposicions.

Q

Les noves tecnologies suposen una certa barrera d’accés per a determinada població. Foto: IGC


Q

entorns


QASC < 93

< ENTORNS<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Comusitària va néixer com unaruta de recerca i participació endiversos escenaris singulars deGran Bretanya dedicats a la com-munity music. La nostra intenciócom a impulsores d’aquesta plata-forma era conèixer els usos socials iels beneficis de la música, l’entra-mat que estructura aquestes pràcti-ques, els mètodes i recursos perafrontar-les, així com l’impacte queté la participació activa en activitatssociomusicals. De retorn a Cata -lunya, el nostre projecte ha esde-vingut un element articulador deles pràctiques de Desenvo lupamentCultural Comunitari (DCC) al nos-tre país, prenent diverses formes:assessorament, formació, recerca,difusió, gestió i producció de l’ac-ció artisticosocial.

Comusitària, una eina desuport al desenvolupament

cultural comunitari

La plataforma per a l’acció artisticosocial va ser creada per dues joves

catalanes a través de l’estudi i la recerca sobre les pràctiques musicals

comunitàries de la Gran Bretanya

Per Laia Serra i Noemí Rubio, creadores de Comusitària

L’art comunitari procura educar més enllà de l’instrument.

<


QASC < 94

ENTORNS <

De la community musica la música comunitària

Comusitària ha begut de l’expe-riència britànica a partir d’una rutade recerca que volia recollir tota lainformació d’un àmbit amb una llar-ga trajectòria en països anglosaxonsper poder repercutir el que s’haaprès en el nostre context. La rutade recerca va començar a New -castle-Gateshead, va continuar a Bir -min gham i va finalitzar a Londres.En els deu mesos de viatge, Comu -

sitària es va endinsar, també, en lesrealitats d’Escòcia i Morecambe.

En aquest trajecte vam conèixernombroses institucions i iniciativesdedicades a l’art comunitari de lesquals vam fer un estudi basat en qua-tre grans dimensions: la filosofia delsprojectes, en la qual s’analitzaven elsfonaments ideològics de cada pro-grama així com la correspondènciade la base teòrica amb la realitat deles iniciatives; el desenvolupamentcomunitari, per conèixer de quinamanera es capacita la comunitat per-

què esdevingui autònoma, saber qui-nes són i com es donen les transfor-macions individuals i col·lectives il’impacte humà i social que s’esdevéd’aquestes pràctiques; la gestió, perdescobrir el funcionament interntant de les institucions com dels pro-jectes i el perfil dels professionalsque els lideren; i finalment vamestudiar la metodologia, les dinàmi-ques de treball, les estratègies peda-gògiques i artístiques així com elsprocessos comunicatius i educatiusdels projectes.

Aquesta anàlisi ens va permetreentendre de quina manera s’accedeixa les iniciatives d’art comunitari, comes dóna l’aprenentatge, de quinamanera s’hi participa, quines interac-cions i beneficis té i com es visualit-zen aquestes iniciatives. Així es vadesenvolupar la reflexió que es plas-ma en l’estudi De community musica música comunitària. Un documentque explora la música comunitària ique presenta el model britànic que hainspirat el naixement de la propostaque Comusitària defensa.

El desenvolupament decompetències socials com a objectiu

L’àmbit d’acció de l’art comunita-ri va més enllà de la pròpia disciplinaartística i procura educar no nomésdes d’un punt de vista tècnic instru-mental o del llenguatge artístic sinóque a més engloba el desenvolupa-ment de competències socials, co -mu nicatives i relacionals. Vol, també,proporcionar experiències estètiquesa partir de la participació activa icreativa així com vetllar per la for-mació global de la persona: crear cri-teris, fer-la partícip de la vida políti-

L’àmbit d’acció de l’art comunitari va més enllà de la

pròpia disciplina artística i procura educar no només des

d’un punt de vista tècnic instrumental o del llenguatge

artístic sinó que a més engloba el desenvolupament de

competències socials, co mu nicatives i relacionals.

Infants i adults participant en un festival musical britànic.

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<


QASC < 95

< ENTORNS

ca i cultural del seu entorn i, en defi-nitiva, acompanyar-la en el creixe-ment personal. Entenent, per tant,que la finalitat dels projectes de des-envolupament cultural comunitari ésla de desenvolupar les potencialitatsindividuals de la persona en unmarc social, comprenem que lescomunitats, els grups o els col·lec-tius on es pot actuar amb aquestespràctiques són il·limitats. No obs-tant això, es dóna prioritat a aque-lles comunitats amb risc d’exclusiósocial i als col·lectius amb proble-màtiques específiques.

Comusitària té la voluntat deprendre la informació com a einad’anàlisi i generadora de processosde millora vers el compromís socialde l’artista per així afrontar els pro-jectes sociomusicals, obtenint pro-cessos i resultats amb alts estàndardsde qualitat. Una de les vies de desen-volupament que ha pres el RegneUnit els ha permès posar en comú lespràctiques de DCC i fer créixer lesactivitats, tenint en compte la recer-ca en aquest àmbit i fent conèixer laimportància de la música comunità-ria. S’han creat plataformes queaglutinen aquestes línies de treball demanera que han nascut centres derecursos que elaboren, implementeni avaluen projectes, que promouen lainvestigació i que fomenten la forma-ció alhora que donen suport i asses-sorament als professionals d’aquestàmbit. I és en aquest sentit que Co -musitària actua.

Actua des de la perspectiva de laresponsabilitat que els artistes tenimen un entorn canviant i inestable ique demana noves respostes. Tenimel llenguatge, les capacitats i elsrecursos necessaris per construir

Laia Serra i Noemí Rubio, creadores de Comusitària.

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Trajectòria d’assessorament de l’acció sociomusical

Comusitària ha fet conferències i cursos de formació a centres superiorsd’educació artística, a tècnics de diferents regidories per a la Diputació deBarcelona i Trànsit Projectes i per a l’Associació Catalana d’Escoles de Músicai Dansa. Des del passat mes de juny formem part del Mapa de personesexpertes i experiències d’èxit en l’àmbit social del Departament d’AccióSocial i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Hem assessorat en dife-rents projectes de l’àmbit de l’acció sociomusical i som membres de laComissió de les Arts de l’ACEM.

A escala individual som al capdavant de projectes de música i comunitat, enalguns casos gestionant-los, i en d’altres coordinant-los i duent-los a terme.En aquest sentit hem implementat projectes des de tres punts de partida; peruna banda hem actuat en centres educatius, per l’altra, hem participat en ini-ciatives promogudes per organitzacions artístiques i hem format part dels pri-mers diàlegs amb institucions culturals catalanes.

Properament s’editarà un monogràfic de DCC que Comusitària ha coeditati iniciarem un projecte de música i comunitat en col·laboració amb l’orques-tra de música contemporània Barcelona 216 amb qui començarem un treballpioner en aquest àmbit. Hem estat invitades a participar a Interacció 2010que es farà el proper mes d’octubre a Barcelona.


noves dinàmiques que s’assentin enestructures existents i que construei-xin noves accions que procurin cana-litzar els objectius socials a partir dela pràctica artística. És en aquest sen-tit que creiem necessària la implica-ció dels centres educatius de grausuperior per a la formació d’aquestnou perfil professional i de les insti-tucions culturals i artístiques per

donar valor afegit al procés creatiu.Necessitem una participació crítica,constructiva i transformadora delsagents implicats en el desenvolupa-ment cultural comunitari.

La música comunitària, doncs, potjugar el paper articulador de diferèn-cies, creador de codis deontològics igenerador de bones pràctiques artísti-ques i socials.

Plataforma de difusió

Comusitària ha volgut situar elmón de la música comunitària en elmapa digital en català. Així, s’ha createl blog Comusitària [http://comusi-taria.wordpress.com], dissenyat comun instrument de difusió i divulga-ció de les activitats educatives, cul-turals i artístiques que tenen unaincidència en l’àmbit social tant delnostre país com més enllà de lesnostres fronteres. Es comporta aixícom un producte altaveu de totsaquells aspectes relacionats enaquest camp partint de literaturaespecialitzada, actuant també comun banc de recursos per a professio-nals i gestors del món de la culturai del tercer sector, compartintmaterials de referència i de suportper a la comprensió i realitzaciód’aquest tipus de projectes artisti-cosocials, cedint un espai a lesnovetats vinculades a aquesta disci-plina, mostrant visualment propos-tes que poden considerar-se exem-ples de bones pràctiques i finalmentautodefinint-se com una eina decomunicació per tal que artistes,gestors, educadors i institucionsinteressades trobin una plataformad’intercanvi que es materialitzi enuna xarxa de col·laboració i coope-ració professional.

Els continguts publicats al blogacostumen a presentar-se de formaobjectiva i sota el criteri deComusitària; potser per aquest motiuno es trobin representades totes lesexpressions de DCC possibles, permés que la pàgina es focalitza en elllenguatge de la música. En tot cas, espretén recollir i fer públic tot allò queconcerneix la música comunitària.

ENTORNS <

QASC < 96

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

La community music està molt arrelada als països anglosaxons.

La finalitat dels projectes de desenvolupament cultu-

ral comunitari és la de desenvolupar les potencialitats

individuals de la persona en un marc social, comprenem

que les comunitats, els grups o els col·lectius on es pot

actuar amb aquestes pràctiques són il·limitats.


QASC < 97

Al llarg de la recerca pel RegneUnit, Comusitària va recopilar moltade la informació que aportava unaperspectiva interessant o bé necessà-ria en el conjunt del desenvolupament

cultural comunitari que s’ha fetextensible a totes les persones queindirectament o directa tenen algunamotivació per aquesta temàtica. Ésquasi imperatiu de retornar l’expe-

riència que hem viscut i la nostra tascahabitual de recerca i formació al con-junt de la societat, ja sigui a mode d’a-plicació en el context o bé per mitjàde les noves tecnologies

< ENTORNS<<<<<<<<<<<<<<<<<

Un grup de dones participant en una activitat musical comunitària.

Noemí Rubio i Laia Serra són titulades superiors en pedagogia de l’instrument per l’Escola Superior

de Música e Catalunya (ESMUC) i postgraduades en Desenvolupament Cultural Comunitari per la

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment Noemí Rubio és professora de l’EMCA de

l’Hospitalet de Llobregat i Laia Serra és coordinadora de l’àrea de Música i Comunitat de l’Escola

Municipal de Música de Mataró i cursa el Màster de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona.

Les dues són les creadores i impulsores de la plataforma de difusió Comusitària (http://comusita-

ria.wordpress.com).

Q


QASC < 98

ENTORNS < <<<<<<<<<<<<<<<<<

La inclusió social en el món de lamúsica. Aquest és l’objectiu delprograma l’Auditori Apropa, del’Auditori de Barcelona, que en -guany ha iniciat la quarta edicióamb la satisfacció de comprovarque el projecte continua creixent.No debades, més de set mil usuarisdels serveis socials van gaudir de lamúsica de l’Auditori la darreratemporada i aquest any 2009-2010s’han ofert 8.000 places repartidesen més de 240 concerts, adreçadesals centres, les associacions i lesinstitucions de l’àmbit social.

D’aquesta manera, l’Auditori faaccessible la música de qualitat en

L'Auditori Apropa, el concurs Nous Genis i la comuna virtual que ha

engegat l'artista lleidatà Antoni Abad arreu del món són tres iniciati-

ves reeixides que demostren que l'art ha d'estar al servei de la socie-

tat i que fins i tot pot ser l'altaveu de les persones més desafavorides.

Són tres exemples de com la cultura esdevé eina d’inclusió social.

Per Xavier Tedó, periodista

L’Auditori Apropa ofereix places per a entitats dels àmbits de les discapacitats,la pobresa o la gent gran, entre altres.

<

L’Auditori acosta la músicaa persones usuàriesdels serveis socials

El programa l’Auditori Apropa ofereix places per a entitats socials en uns

240 concerts per temporada, amb 8.000 espectadors anuals


QASC < 99

< ENTORNS<<<<<<<<<<<<<<<<<

directe a persones en risc d’exclu-sió i sense recursos vencent barre-res socials que els impedirien serpartícips d’aquesta vessant de lacultura. Els promotors subratllenque la música els permet desblocaremocions que fins ara no havien vis-cut. La col·laboració amb les dife-rents entitats del sector –actual-ment n'hi ha 582 d’adherides–resulta clau per acompanyar-les enel seu treball cap a la inclusió sociali la igualtat.

És per aquest motiu que el pro-jecte es fonamenta en l’assistència aconcerts ja programats i en la inte-gració amb el públic habitual delconcert. El projecte social del’Auditori s’adreça als centres quedonen serveis a usuaris dels àmbitssocials següents: discapacitat,malalties mentals, exclusió i aïlla-ment social, pobresa, situacions devulnerabilitat, violència de gènere ifamiliar, drogodependències i altresaddiccions, VIH/SIDA, presons,delinqüència juvenil, gent gran,condicions laborals precàries, atur,persones sense llar i immigrantsnouvinguts.

Grups de 5 persones, mínim

El grup d’assistents ha de sermínim de cinc persones i el preu ésreduït tenint en compte que elsusuaris i acompanyants només hande pagar 3 euros per a qualsevolconcert. Excepcionalment es con-cedeixen beques i el preu és d’1euro o gratuït en cas que ni l’enti-tat, ni la persona, ni la seva famíliapuguin afrontar aquesta despesa iaixí ho justifiquin a l’Auditori ambun informe econòmic.

Per a les altres associacions d’àm-bit social, que poden incloure cen-tres especials de treball, discapaci-tats sensorials i de malalties cròni-ques, associacions de pares i fami-liars lligades a síndromes o malal-ties, residències i casals de gentgran o associacions d’immigrants,el preu per assistir a un concert vaentre els 4 i els deu euros, segons eltipus de concert. Participar-hi ésben fàcil. Els centres poden sol·lici-tar l’accés al projecte registrant-sea través de la pàgina web del’Auditori, que disposarà d’uns diesper comprovar l’adequació com adestinatari del programa i per assig-nar-hi la tarifa adequada. Només encas que l’entitat no pugui participaren el projecte es comunicarà perso-nalment al coordinador registrat.

Els centres registrats reben 15dies abans del període de sol·licitudde concerts, una comunicació viacorreu electrònic de la disponibili-tat a Internet dels concerts del tri-mestre. L’oferta musical contemplaun ampli ventall de possibilitats is’ofereixen concerts de tots elscicles que programa l’Auditori.Així, els estils abracen des de lamúsica simfònica als cantautors,

percussió, cambra, antiga, pop,música tradicional, músiques delmón, etc. La tria de concerts s’hafet segons el grau d’accessibilitat,per garantir que qualsevol personapugui gaudir del concert. En funciódel col·lectiu de què es tracti, lapossibilitat d’oferta de cicle de con-certs pot ser diferent.

Els mateixos programadors del’Auditori presenten un cop cadatrimestre la programació de con-certs, en una sessió de formació dedues hores a l’Auditori adreçada al’educador social que acompanyaràel grup, perquè pugui fer la millortria. L’objectiu és que disposi d’e-lements suficients per escollir ade-quadament el concert i poder-lotreballar prèviament, a fi de gaudirmés de la sortida musical. Almateix temps, vol ser un espai detrobada del món social i musicalper orientar o debatre aquellesqüestions específiques que es con-siderin. Paral·lelament, els centresregistrats també poden sol·licitarvisites al Museu de la Música en lesmillors condicions. Qualsevol enti-tat tindrà l’entrada gratuïta delsseus usuaris i acompanyants, enqualsevol dels horaris escollits.

El grup d’assistents ha de ser mínim de cinc perso-

nes i el preu és reduït tenint en compte que els usua-

ris i acompanyants només han de pagar 3 euros per a

qualsevol concert. Excepcionalment es concedeixen

beques i el preu és d’1 euro o gratuït en cas que ni

l’entitat, ni la persona, ni la seva família puguin

afrontar aquesta despesa.


QASC < 100

ENTORNS < <<<<<<<<<<<<<<<<<

Només caldrà que aboni les despe-ses de guiatge, en cas que les utilit-zi (entre 25 i 90 euros).

Sònia Gainza, directora del pro-grama, en fa una “valoració moltpositiva” perquè “l’Auditori estàincloent el sector social com apúblic habitual contribuint a afavo-rir la seva inclusió dins la societat”i sobretot pel “convenciment que lamúsica contribueix a millorar lapersona”. Ara l'objectiu és “poten-ciar la formació musical dels edu-cadors socials, de manera que tin-guin elements per treballar amb lamúsica amb els seus usuaris en eldia a dia i que potenciïn l’assistèn-cia a concerts de l’Auditori”.També “oferir al sector social més

espectacles, ampliant l’oferta del’Auditori amb la d’altres espaisculturals de música, teatre i dansad’arreu de Catalunya de maneraque els usuaris socials es puguinbeneficiar d’altres arts escèniques

en espais més propers”. Aquestprograma socioeducatiu d’assistèn-cia a espectacles culturals, s'inicia-rà la propera temporada i s’anome-narà Apropa Cultura

Les persones amb mobilitat reduïda tenen facilitat per accedir a l’Auditori.

582 entitats socials adherides al programa

Qualsevol entitat registrada al programa l’Auditori Apropa—actualmentn'hi ha 582 adherides—pot reservar via web el concert i les places que neces-siti, tot indicant al mateix temps les característiques de mobilitat del grup ila seva capacitat de fer silenci. La sol·licitud es fa a partir del formulari queestarà disponible a la pàgina web només al llarg d’una setmana, tres copsl’any, ja que les peticions són trimestrals. Cada trimestre, un mateix centrepodrà fer diverses sol·licituds fins a arribar a 50 usuaris si això li permetassistir-hi en grups més reduïts i controlats, sempre que es tracti d’usuarisdiferents.

Q


QASC < 101

< ENTORNS<<<<<<<<<<<<<<<<<

“Els somnis, si d'una banda podenser el reflex de les vivències, lesexperiències o els pensaments ante-riors, també conformen els anhels iles il·lusions de futur; la materialitza-ció i l'expressió d'aquests somnis,pretèrits o venidors, constitueixenuna forma de foment de la capacitatcreadora de les persones”. No ésd'estranyar, doncs, que el món onírichagi estat el pilar del setè concurs dedibuix o pintura Nous Genis, queestà adreçat a persones amb discapa-citat i que organitza l'Obra Social deCaja Mediterráneo (CAM), amb lacol·laboració dels Departaments deCultura i Mitjans de Comunicació id'Acció Social i Ciutadania de laGeneralitat de Catalunya i el ComitèCatalà de Representants de Personesamb Discapacitat de Catalunya(COCARMI).

Capacitat de crear

Francesc Pérez, president delCOCARMI, assenyala que l'objectiués “donar visibilitat a un dels aspec-tes que costa veure de la discapaci-tat i que no és cap altre que la capa-citat de crear”. El màxim responsa-ble de l'entitat subratlla que “podemafirmar amb orgull que la iniciativa

ha fructificat i ha superat ambescreix les expectatives inicials”.

De fet, el concurs any rere any haanat guanyant prestigi i ja s'ha con-

vertit en tot un referent cultural enla seva aposta per la inclusió social.Que les obres seleccionades i pre-miades siguin exposades al Museu

Una exposició de Nous Genis al hall del Museu d’Història de Catalunya.

‘Nous Genis’, un projecte d’artper a persones amb discapacitatEl concurs, que ja ha celebrat set edicions, busca nous dibuixants i pin-

tors entre persones amb molta capacitat per crear


QASC < 102

ENTORNS < <<<<<<<<<<<<<<<<<

d'Història de Catalunya durant unmes així ho avala. També el presti-giós jurat que concedeix els guar-dons i que està integrat per dife-rents personalitats de l'àmbit cultu-ral. El president del jurat és el pre-sident emèrit de l'AssociacióCatalana de Crítics d'Art, DanielGiralt-Miracle, i l'acompanyen l'a-cadèmic de Belles Arts, JosepBracons, els artistes Perico Pastor,Susanna Solano i Ricard Vaccaro o elgalerista Carles Taché.

Són premiades les tres primeresobres dels cinc col·lectius que opten

al guardó: discapacitats físics,intel·lectuals, sensorials (visuals iauditius) i malalts mentals. També lescinc entitats que obtenen un majornombre de premiats. De fet, noméspoden presentar treballs personesamb discapacitat majors de 18 anysque estiguin inscrites en una entitatsense afany de lucre amb, com amínim, una seu a Catalunya. La retri-bució econòmica per als guanyadorsva dels 1.200 euros del primer premials 500 del tercer.

El president del COCARMIremarca el “compromís” de les per-sones amb discapacitat que hi partici-pen que avala el fet que en cada edi-ció hi prenen part “més artistes detotes les discapacitats”. Si hagués dedestacar algun element dels treballspresentats, Pérez no dubta a afirmarque “allò que més ens ha sorprès éssegurament la sensibilitat de cadaobra d'art”.

Artistes amb discapacitats diverses

El concurs és una peça més de latasca incansable que fa l'entitat perafavorir la inclusió social. Enguany,en el marc de la Tamborinada 2010,el COCARMI ha fet una vintena detallers de circuits de mobilitat, tea-tre, titelles, art, esport adaptat oactivitats sobre el sistema Braille o lallengua de signes per aconseguir,com explica Pérez, que “els nenspuguin veure que es pot conviureamb les persones amb discapacitat,que la discapacitat no és res estranysinó una realitat més de totes les quees trobaran al llarg de la seva vida”.“Si podem anar assentant les basesamb la infància, hi haurem guanyatmolt”, sentencia el president de l'as-sociació

Francesc Pérez, president del COCARMI, assenyala

que l'objectiu del concurs és “donar visibilitat a un dels

aspectes que costa de veure de la discapacitat i que no

és cap altre que la capacitat de crear”.

La consellera d’Acció Social, Carme Capdevila, i el conseller de Cultura i Mitjansde Comunicació, Joan Manuel Tresseras, amb una concursant de Nous Genis.

Una mostra d’una de les sales d’exposició de les obres consursants.

Q


QASC < 103

< ENTORNS<<<<<<<<<<<<<<<<<

Des de l’any 2003 l'artista lleidatà

Antoni Abad convida grups de per-

sones en risc d'exclusió social a

expressar les seves experiències i

opinions per mitjà de l'ús de telèfons

mòbils en un singular projecte virtu-

al. Els participants les publiquen al

web www.mega fone.net i passen a

ser megàfons digitals que amplifi-

quen la veu dels individus “ignorats o

desfigurats pels mitjans de comuni-

cació predominants”. L'objectiu és

crear comunitats digitals que se ser-

veixin de les noves tecnologies per

denunciar la seva situació.

Abad també ha portat la iniciativa al camp de refugiats saharauis de Tindouf, al desert algerià.

La comuna virtual del’artista Antoni Abad

El creador lleidatà convida grups de persones en risc d’exclusió a fer art

i expressar opinions a través d’un web


QASC < 104

ENTORNS < <<<<<<<<<<<<<<<<<

El resultat s'exhibeix a

www.zexe.net, web en la qual es

poden veure més de 30.000 foto-

grafies, arxius d'àudio, text i vídeo,

enviats via MMS pels seus protago-

nistes i autors. La metodologia de

treball de l'artista sempre és la

mateixa: localitza un col·lectiu en

una ciutat determinada i es posa en

contacte amb ells a través de tallers

o grups de treball. Abad els facilita

un telèfon mòbil amb càmera inte-

grada i els anima a crear xarxes de

comunicació per mitjà d’Internet,

utilitzant els diferents mecanismes

que aporten aquests aparells d'últi-

ma generació per amplificar i fer

visible la seva mirada de la realitat.

L'artista ha portat el seu projecte

arreu del món i de moment ha tre-

ballat amb taxistes de Mèxic DF,

prostitutes—la majoria transsexu-

als—de Madrid, gitanos de Lleó,

immigrants de Nicaragua a Costa

Rica, missatgers amb motocicleta

de São Paulo o joves dels campa-

ments de refugiats sahrauís de

Tindouf a Algèria. Al nostre país ho

ha fet amb la comunitat gitana de

Lleida i amb persones amb discapa-

citat física de Barcelona. En aquesta

darrera iniciativa, els participants

van utilitzar telèfons GPS amb

càmera integrada per fotografiar els

obstacles i barreres arquitectòni-

ques amb les quals es topaven dia a

dia als carrers, dibuixant en temps

real a la pàgina web la cartografia

de la ciutat inaccessible.

Zones inaccessibles

Així, des del desembre de 2005

fins a l'abril de l’any següent, les

quaranta persones discapacitades

que van prendre part en el projec-

te a Barcelona van localitzar 3.593

llocs als quals no podien accedir

per culpa dels obstacles que es tro-

baven. El megafone, el telèfon

mòbil comunitari, s'ha convertit

en un autèntic altaveu que trenca

el silenci en el qual vivien aïllats

aquests col·lectius. Abad el defi-

neix com un “mitjà de comunica-

ció alternatiu per a grups, col·lec-

tius, associacions i comunitats que

desitgin organitzar-se per projec-

tar la seva pròpia visió de la reali-

tat i contrarestar els estereotips

que difonen els mitjans de comuni-

cació”. Cada mòbil, que pot ser

utilitzat per un grup màxim de fins

a quatre persones, canvia cada set-

mana de mans i els participants

decideixen democràticament qui

serà l'emissor la setmana següent.

A Antoni Abad l'etiqueta d'artis-

ta social no li fa el pes: “No acabo

d'estar d'acord que els artistes

siguin aquells intèrprets privile-

giats als quals s'autoritza fer

comentaris sobre la seva societat,

perquè molts d'aquests individus

autoritzats per les institucions, els

comissaris, les galeries o la prem-

sa, no fan massa bon ús d'aquest

privilegi”.

Apropiar-se l’espai artístic

El gran repte per a l'artista llei-

datà és que “col·lectius considerats

aliens a l'entorn s’apropiïn de l'es-

pai artístic”. Abad reconeix que

“sovint em pregunten què és el que

faig com a artista, perquè evident-

ment l'autoria està desplaçada en

aquestes experiències i són els

propis participants els que publi-

quen els continguts que conside-

ren adients als seus objectius”. La

seva feina es limita a crear “dispo-

sitius de comunicació mòbil audio-

visual a Internet per tal que

col·lectius sense presència activa

en els mitjans de comunicació

s'expressin en total llibertat”. El

missatge ha de propagar-se

El megafone, el telèfon mòbil comunitari, s'ha

convertit en un autèntic altaveu que trenca el

silenci en el qual vivien aïllats aquests col·lecti-

us. Abad el defineix com un “mitjà de comunica-

ció alternatiu per a grups, col·lectius, associa-

cions i comunitats que desitgin organitzar-se

per projectar la seva pròpia visió de la realitat i

contrarestar els estereotips que difonen els mit-

jans de comunicació”.

Q


Q

DIÀleg


Salvador Sunyer i Bover (Salt,1957), el director artístic i ànimade Temporada Alta-Festival deTardor de Catalunya i director delCentre d’Arts Escèniques de Salt-Girona, és un home de teatre apas-sionat per la literatura, que és laseva prèvia i gran passió. L’afecciópels llibres l’havia mamat des depetit, a casa, on el seu pare –l’es-criptor i polític del seu mateixnom– cada dia llegia alguna cosa enveu alta als fills, que l’escoltavenasseguts a terra, en el que devienser les primeres posades en escenaque presenciaven. De fet, l’empre-sa de producció que gestiona ambun èxit creixent el Temporada Alta,des que es va crear el 1992, BitòProduccions, Sunyer la va muntar el 1991 conjuntamentamb Josep Domènech i Joaquim Masó –ja llavors homes deteatre– amb la voluntat de desenvolupar-hi dues ànimesmolt marcades, la teatral i l’editorial. Per això la paraulabitò, que dóna nom a la productora, és un mot que en elmón de la impressió significa dos tons, el teatral i l’editorial.De l’àmbit editorial de Bitò, que és el que havia de portarinicialment Sunyer, als començaments en van sortir algunesrevistes i publicacions, la més rellevant de les quals va ser elregal a les famílies olímpiques dels Jocs de Barcelona’92,d’un estoig amb dotze fotos representatives comentades.Anteriorment, el 1983, Sunyer ja havia estat relacionat ambel món editorial com a fundador i responsable –fins al 1987–d’Edicions El Pèl.Abans d’impulsar Bitò va dirigir les Sales Municipalsd’Exposicions de Girona (1988-1993); els CursosInternacionals d’Interpretació Musical de Girona (1987-1993) i el Centre Cultural La Mercè de Girona (1987-1992). Tot i que va assumir l’àrea de programació de Bitòdes dels inicis, és al capdavant de la direcció del TemporadaAlta des del 1996 i des del 1997 també va dirigir el Teatre deSalt, fins que el 2007 es va fer càrrec de la direcció del nouCentre d’Arts Escèniques El Canal. Entre les diverses activi-tats en el camp cultural que ha desenvolupat, ha estat mem-

bre del plenari del RéseauEuropéen de Centres Culturels(1989-1991); del jurat del Premide Narrativa Just Manuel Casero(1986-1996); del Consell Asses -sor del Teatre Lliure (2001-2003) i del seu Equip de Di -recció Artística (2003-2007),juntament amb Àlex Rigola iCarlota Subirós. Així mateix, desdel 2009 i fins al 2011 té l’encàr-rec de codirigir els projectesEscena Catalana Transfronterera,dins del programa Interreg IV dela Unió Europea, que promouenels ajuntaments de Salt i Per -pinyà. El 1992 va rebre el Premide l’Associació Catalana de Crí -tics d’Art a la millor programa-

ció de sala de Catalunya de la temporada 1991-1992; l’any2000 el Premi Butaca per a la direcció del Festival Tempo -rada Alta; i el 2008 el Premi Nacional de Cultura, en lamodalitat teatral, atorgat per la Generalitat. Defensor del paper cohesionador que l’activitat culturalcomporta en una societat, sosté que és un bé social interge-neracional que “s’ha d’incloure com una necessitat de l’Estatdel benestar, com l’educació, la salut i les prestacionssocials”, convençut que “no es valora prou la seva aportacióa la cohesió social ni l’efecte econòmic que genera”. Ambtot, amb el bagatge reeixit del Temporada Alta, remarca quecal “pensar formes d’accés diferents” en funció dels públics idels col·lectius a qui s’adreça una programació, de maneraque “per arribar als més joves cal fer-ho a través del 2.0 i, sies vol arribar als marroquins establerts aquí, cal fer-ho a tra-vés de Tele Morocco”, per exemple, o posant-se d’acordamb associacions d’immigrants. Afirma que el teatre “és deles poques activitats socials que queden en un moment enquè tothom està molt tancat a casa” i que cal anar a buscar elpúblic selectivament, promovent la figura de l’intermedia-dor, un professional amb l’encàrrec de “fer augmentar pro-gressivament el consum cultural de la gent d’un poble o ciu-tat, en una feina que no és agraïda, perquè és lenta, però queté molt de sentit”. (VRC)

Un apassionat de la literatura i del teatre,que entén la cultura com a eina de cohesió

QASC < 106


DIÀLEG <

Aquesta tardor el festival Tem -porada Alta (TA) arribarà a la dino-vena edició, després d'haver aconse-guit any rere any un creixement ireconeixement cada vegada mésgrans a Girona, Catalunya i en l’àm-bit internacional. Quins són els ele-ments clau d'aquest èxit?

Són fruit de la barreja de dues otres coses. L’una és que el creixe-ment ha estat lent. Recordo que elprimer any vam organitzar quatreespectacles, que vam tenir uns5.000 espectadors i un pressupostd’un milió de pessetes. Han passatdinou anys i ara fem 75 espectacles,tenim 50.000 espectadors, un pres-supost de dos milions i mig d’eu-ros... El fet de créixer a poc a pocvol dir que has d’estar molt pendentdel que passa. El teatre es diferenciade la majoria de les altres arts pelfet que, per força, és una relacióentre unes persones que són dalt

d’un escenari i unes altres que hisón al davant, que són el públic.Sense un d’aquests dos grups noexisteix el teatre. Quan un escriu opinta, ho fa sol a casa seva... Un potescriure un llibre avui o fer una pin-tura i pensar que, si no l’entenen, jala descobriran d’aquí a trentaanys... El teatre, en canvi, o ésaquell dia o no és. La base perquèfuncioni una cosa així és intentarestablir sempre una relació entreuns artistes, uns autors i un públic.El primer any, el Temporada Alta(TA) no va ser un festival sinó unaprogramació, que es deia Quatreespectacles divertidíssims..., men-tre que ara hi ha dansa contemporà-nia i 25 o 30 espectacles en llenguaestrangera... Això vol dir que elpúblic ha anat creixent a poc a poc.Si la programació de l’any passatl’haguéssim posat fa deu o dotzeanys, hauria estat una catàstrofe: no

hauria vingut ningú. Però el públices forma i creix. La comparació éspatètica, però la cultura és una micacom les drogues: s’ha de començardonant el caramel a la sortida de lesescoles i després la gent se sofisticai cada vegada en vol més, perquè lacultura és un procés de sofisticació.Si al públic se’l fa pujar cada any unesglaó més, el pujarà, però vuit decop, no. El fet d’haver crescut a poca poc, doncs, és una raó de l’èxit,com també ho és que el festival estàmolt arrelat a una zona, la deGirona, fins i tot econòmicament,perquè una part importantíssimadels diners provenen d’empreses dela zona. La gent d’aquí s’ho sent seui fa confiança en el que programemi s’arrisquen a veure trenta estrenesi espectacles dels quals no han sentitparlar mai. Aquí hi ha una base sòli-da. Els últims anys també hi vemolta gent de fora, però si no esti-

SaLvador Sunyer:“L’element cohesionador de

la cultura no es valora,perquè no es veu”

Per Vicenç Relats

Fotografies: Eddy Kelele (Click! Art Foto)

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

QASC < 107


QASC < 108

< DIÀLEG <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

gués arrelat a una zona, no funcio-naria com funciona. Fins fa pocsanys hi ha hagut una tradició en elmón cultural i teatral de pensar quehi ha un tipus de públic i quetothom ha d’intentar programar pera ell. En canvi, el que passa és queno hi ha un tipus de públic, sinó quecada persona és diferent. I quan esprograma –sobretot quan es fa ambdiners públics–, s’ha d’intentar feruna programació molt àmplia en laqual hi hagi dos, tres o quatre espec-tacles per a cada tipus de públicdiferent –per a les senyores que elsagrada la comèdia, per als que elsagrada la música contemporània oper als nous ciutadans procedentsde la immigració... Sumar moltes imoltes minories fa obtenir unamajoria força àmplia. Si es progra-ma només per a un tipus de públic,el ventall queda cada vegada mésrestringit.

Com es fa la tria per interessarpúblics diversos, des de joves aadults; de més populars a més culti-vats? En què es basa la selecció?

S’ha de partir de la base que no esprograma per a un mateix. A mi nom’agrada pas tot el que programem–només faltaria!– sinó que el quecal és conèixer una mica el món i lasocietat que t’envolta i, tot i que ensequivoquem moltes vegades, inten-tar trobar coses que estiguin bé per

a alguns públics diversos i, si potser, una mica per sobre del que jaestaven habituats de veure. Aixòcrea una certa fidelitat o unes certesganes d’esperar. Entre la gent deGirona i rodalia, i també la de fora,passa que molts ara esperen elTemporada Alta per veure què hihaurà. Hi ha molta gent que va alteatre pel nostre festival i que no hiva la resta de l’any... Cal, doncs,anar contactant amb la gent a l’horade fer les propostes de programacióatractiva i diferent –ja que festivalve de festa i, per tant, vol dir fercoses que siguin una mica diferents.L’altra cosa important és saber comcomunicar la programació per arri-bar a cadascun d’aquests col·lectius.Abans, fins fa poc, la majoria d’em-preses culturals es limitaven a feruna roda de premsa i a posar unanunci al diari –i si tenien moltsdiners a TV3– i ara amb això no n’hiha prou. Si es vol arribar a la gentmés jove, cal fer-ho a través del 2.0,si es vol arribar a marroquins esta-blerts aquí, se’ls ho ha de dir perTele Morocco, que la miren tots, nopas per TV3. Nosaltres no hi femanuncis, però estem en contacteamb ells i quan fem determinadaprogramació –l'actuació per exem-ple de Cheb Bilal– els la comuni-quem i n’informen. És la nostramanera d’arribar-hi... També tenimaltres estratègies. Quan vam portar

la cantant senegalesa VivianeN’Dour a la sala La Mirona, on hicaben 1.200 persones, com que totes ven per anticipat, quatre diesabans del concert vam veure que hihavia molt poques entrades venu-des. Ens vam reunir amb l’Asso -ciació de Senegalesos, que els conei-xem, i els vam proposar un tracte deconfiança: vam regalar dues entra-des a cadascun dels 25 de l’Asso -ciació que van venir, amb el com-promís que ells enviaven deu mis-satges a companys seus anunciant-los el concert. Al final, no s’hi vacabre i van quedar 600 persones alcarrer. Hi havia gent de Tolosa,Montpeller... La Viviane N’Dour ésmolt coneguda, però a vegadess’han d’establir formes com aques-tes –ben barates i que no se t’acu-den– per contactar amb els col·lec-tius d’immigrants, que en aquest cassón molt més efectives que no paspensar en uns diaris generals queells no miren.

Això és tant com reconèixer queels immigrants viuen en un món apart...

Hem de pensar formes d’accésdiferents en funció dels col·lectius.Tota la gent procedent de la immi-gració, que a Salt n’hi ha molta, són,d’entrada, tan ciutadans com tots elsaltres, però és evident que no tenenla cultura com a primera necessitat.La primera migració, que va arribaraquí quan jo tenia vint anys, hacomençat a accedir amb certa nor-malitat a la cultura fa vuit o deuanys. Per a la gent que ha arribat

“Sumar moltes i moltes minories fa obtenir una majoria

força àmplia. Si es programa només per a un tipus de

públic, el ventall queda cada vegada més restringit.”


QASC < 108

“Quan els vailets de diversos orí-

gens hagin anat molts anys a

escola i a veure teatre junts, evi-

dentment es barallaran, però

també s’estimaran, s’entendran

i viuran un mateix imaginari.”


QASC < 111

DIÀLEG <

QASC < 110

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

aquí procedent d’altres països, laseva prioritat és la feina, només fal-taria!, i després sortir-se’n i enviardiners a casa... Ara bé, si es trobenfils de contacte amb ells, a través deles seves associacions i mitjans, espoden establir ponts. Nosaltres nocanviarem el món, però això ajuda afer que hi hagi més relació entre elsuns i els altres.

A través dels canals d’informacióconvencionals no es connecta gensamb els col·lectius d’immigrants?

Per descomptat que es pot contac-tar amb algun d’ells, però sónpoquíssims, només aquells que estanmés lligats amb la gent del país a tra-vés de relacions de parella o d’algunaaltra relació molt intensa. En gene-ral, els diaris en català o castellà elsllegeixen ben poc i perquè se’ls tro-ben al bar. Per tant, s’imposen elscontactes amb associacions o mitjansdels seus mateixos països.

Ja és ben paradoxal haver de con-tactar amb els marroquins de Salt através de Tele Morocco...

Sí, però si en un altre moment, faquaranta anys, s’hagués hagut depublicitar a Munic un espectacle deflamenc, amb anuncis als diaris ale-

manys, no hi hauria pas anat capdels espanyols que havien anat atreballar a Alemanya. S’han de tro-bar les vies per connectar i això téels seus tempos. I em sembla que,en algunes coses, aquests tempos esfan més de pressa ara que no pasamb la primera immigració espan-yola, encara que llavors ens pogués-sim entendre a través de la llenguacastellana. Hi ha fils i maneres d’ac-cés molt complicats de teixir que, sies fan anar bé, possibiliten vinclesque funcionen.

Quina proporció representa elpúblic d’origen immigrant alTemporada Alta?

En ve molt poc, no ens engan-yem. A Salt hi ha uns 30.000 habi-tants de més d’un centenar denacionalitats i quan es programenespectacles dels seus països d’ori-gen tenen una assistència baixa, quea vegades és més considerable. Perexemple, quan va venir el cantantsenegalès Ismael Lo, la Sala Mironaes va omplir i el públic era meitatde blancs i meitat de negres –perdir-ho així–, cosa que va estar moltbé. A mi no m’agrada programarespectacles només per a immi-grants perquè així no s’avança. Amb

espectacles marroquins, algunscops hem tingut molta entrada ialtres han estat un autèntic fracàs.En general, però, vénen moltmenys del que jo voldria i costaprogramar aquesta mena d’especta-cles perquè els músics marroquinso subsaharians que nosaltres conei-xem no són els que els interessen aells. Nosaltres coneixem els quehan vingut per Europa i tenen pres-tigi a Europa, però a ells no elsinteressen per a res. Per això nosal-tres intentem programar d’acordamb les associacions d’immigrants,sense voler fer, però, coses d’estèti-ca discutible ni de caire religiós,perquè volem fer propostes ideolò-gicament avançades i no carques.Els llatins sovint demanen regue-tón, però no en volem fer per prin-cipis, perquè responen a uns con-tinguts masclistes inadmissibles.

Vindrà més o menys públic immi-grant, però el TA té la voluntat decaptar-lo, cosa que no passa semprea les programacions culturals...

Nosaltres tenim clar que això ésbàsic i és clar que nosaltres som aSalt i això també hi fa. Amb tot,segurament no fem tant en aquestsentit com hauríem de fer.

De fet, la població d’origenimmigrant a Catalunya ja és a la rat-lla del 16%, i no sé si el conjunt dela societat i el món de la cultura hotenen prou present...

Ens costa de veure-ho perquè éscomplicat i partim de bases equivo-cades. No es pot programar per a

“L’altra cosa important és saber com comunicar la

programació per arribar a cadascun d’aquests

col·lectius. Si es vol arribar a la gent més jove, cal

fer-ho a través del 2.0, si es vol arribar a marroquins

establerts aquí, se’ls ho ha de dir per Tele Morocco”


< DIÀLEG

QASC < 111QASC < 110

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

aquests públics amb els nostrespressupòsits estètics. Quan s’inten-ta programar per captar públicmarroquí, subsaharià, llatí o roma-nès no es pot partir només dels nos-tres principis. De romanesos, perexemple, a Salt n’hi ha molts i,intentant programar alguna cosa peral seu interès, el primer que se t’a-cut és de portar una mena de bandad’aquestes de gitanos romanesos. Siportes això, però, no en tindràs niun de públic, perquè dels romane-sos que hi ha aquí –a Salt, Girona iCatalunya– no n’hi ha ni un de gita-no i, més aviat, els odien... Calsaber exactament com són aquestscol·lectius, que són molt diferentsentre si i això no és fàcil. AlTemporada Alta intentem introduir-hi flaixos d’aquests, però tampoc ésun festival d’intercultures.

Hi ha la tendència a pensar queels públics són molt segmentats i nosé si són gaire barrejables...

Els públics són molt barrejables i,si es vol, quasi tot és intergenera-cional. Des dels 16 fins als 98 anys,un espectacle bo el pot veure quasitothom. Hi ha una realitat especialamb els joves, aquí i arreu del món,que demostra que estan poc inte-ressats en el teatre, perquè no hientren. L’evolució general delpúblic de famílies benestants quetenen un, dos o tres fills és que elsporten a teatre a veure alguna cosa;després els nois i les noies van alteatre fins a l’adolescència i llavorsho deixen. Aquest és un procéstípic. Aquesta persona tornarà a

enganxar-s’hi quan ja està format,als 33, 34 o 35 anys; tornarà a dei-xar-ho durant cinc anys mentre elsseus fills són petits; i després hi tor-narà. Amb tot, quan els espectacles

són bons i estan bé, es barregen elspúblics, ja que no està tan sectorit-zat com sembla. El que sí que estàsectoritzat són els interessos. A quili interessa la dansa contemporània


QASC < 113

DIÀLEG <

QASC < 112

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

o el teatre de text, li interessa aixòi prou; és com d’una secta. No és,però, un problema generacionalsinó de gustos. A l’hora de barrejarprocedències diverses has de buscarespectacles que les ajuntin totes,que n’hi ha molt pocs, tot i queamb subsaharians és més fàcil.

A banda de tot això, el que sí ques’hauria d’aconseguir és que entreels que tallen les entrades o fand’acomodador als teatres hi hagimolta més diversitat d’orígens.Perquè, si no, associem els treballsde la gent que ha arribat de fora aun tipus de treball molt determi-nat. I això que nosaltres intentemd’anar fent a poc a poc, tambéajuda a canviar l’imaginari de lagent... Jo forçaria no només que hihagi el 50 per cent d’homes i dedones sinó que a més es veiessinpersones d’altres colors i proce-dències, perquè això ajuda que tots’amalgami una mica. En els llocsde cultura, jo prefereixo que s’hivegi aquesta diversitat més que nopas l’artificiositat d’aquelles hos-tesses amb el vestit jaqueta. Aixòseria una foto de la realitat.

Amb els ajuntaments de Salt iPerpinyà promouen el projecteEscena Catalana Transfronterera,amb el suport de la UE. Fins on potarribar aquesta experiència?

És un projecte europeu en quècada ajuntament fa les seves activi-tats, però tenim una programacióconjunta i l’expliquem conjunta-ment, amb la voluntat que elspúblics de cada ciutat puguin triarallò que més els interessa i facilitarque els ciutadans de la Catalunyanord i de la Catalunya sud es trobinen un territori comú, que no és tanestrany. Quanta gent de Gironase’n va al teatre o a concerts aBarcelona, i fan cent quilòmetres,mentre que fins a Perpinyà nomésn’hi ha 63! Volem, doncs, facilitarprogramació al públic, que és lanostra feina, i, a més, procurarcohesionar aquest territori de llen-gua comuna. Ara portem un anyfuncionant i és una aposta a cincanys, que hem d’anar provant.Tenim un avantatge: a la zona dePerpinyà, fins fa pocs anys la cosacatalana s’associava a la barretina ila sardana, però ara s’associa a

modernitat perquè consideren queel que es fa a Barcelona i Catalunyaés molt més modern que el que esfa a París. Per tant, per a la gentjove de la Catalunya Nord és unatractiu venir a veure que amb elcatalà es fan coses modernes i con-temporànies.

Com hi juguen els agents socialsi polítics d’aquests territoris?

Aquesta és una aposta que totjust comença, plantejada a llargtermini, i que costarà. És una ini-ciativa local catalana, pensada desdel nord i des del sud, que emsembla que és per on anirà l’àmbiteuropeu a mig termini. Jo sóc méspartidari d’anar endavant queenrere i crec que a Catalunya enshem de situar en el que serà real-ment Europa. I en cultura, Europano seran uns països estancs ambllengües estanques sinó que pren-dran cos unes noves relacions, oncada vegada serà més normal queun de Girona i un de Barcelonafacin una cosa amb un de Tolosa, deNimes o de no sé on. Aquesta ésuna línia de futur que s’ha decomençar a fer i, per tant, ni nosal-tres ni els polítics ni els agentssocials, no en tenim l’hàbit. Labarrera que és per a nosaltres anara teatre a Perpinyà és psicològica,són seixanta quilòmetres comp-tats, no hi ha més història... En unmoment determinat, al final delfranquisme, la gent de Barcelonabé que se n’anava a veure cineporno a Perpinyà, que és on n’hihavia...

“A la zona de Perpinyà, fins fa pocs anys la cosa cata-

lana s’associava a la barretina i la sardana, però ara

s’associa a modernitat perquè consideren que el que

es fa a Barcelona i Catalunya és molt més modern que

el que es fa a París. Per tant, per a la gent jove de la

Catalunya Nord és un atractiu venir a veure que amb

el català es fan coses modernes i contemporànies”


< DIÀLEG


<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

A banda de teatres, el TA tambété com a escenaris masies, fàbri-ques, pavellons esportius, elcarrer... La cultura ha de diversifi-car més els seus llocs?

La cultura té uns temples, que éson es diuen les misses, que són elsteatres i els auditoris, etc. No crecque la cultura teatral hagi d’acabararribant a la casa de cadascú, però síque l’ideal per a un festival profes-sional és trobar l’espai idoni per acada espectacle. Quan l’espai idealno és l’església que tens –el teatrede Salt, de Girona o la SalaPlaneta...–, doncs cal anar a unanau abandonada com la ComaCros... Els festivals funcionen més

bé en ciutats petites i mitjanes queen grans ciutats. Girona té una midamolt bona perquè la gent viu el fes-tival i la gent que hi va s’hi troba.Girona i Salt, a més, tenen com aavantatge el fet de tenir molts d’es-pais que en un futur, en èpoquesmillors, si el TA pot realment créi-xer i convertir-se en un dels tres oquatre festivals més importantsd’Europa, pot passar com a Avinyóo Edimburg i convertir una vintenade llocs en espais teatrals, que nonecessàriament han de ser teatres, iinstal·lar-hi un teatre a dins. Un anyvam fer un espectacle a ple carrer,en el qual els escenaris eren els apa-radors i dins seu hi passaven les

coses. Això és donar una altra visió iafavorir que el més gran nombre degent possible s’acosti al fet teatral,perquè crea hàbit.

Abans deia que el públic jove estàallunyat del teatre, però elBaròmetre de la Comunicació i laCultura també revela que és el prin-cipal consumidor de productes cul-turals i de mitjans de comunicació,encara que sigui a través d’Internet,fent ús del que es coneix com a cul-tura d’habitació. Com es pot portarla gent jove a una activitat culturalde més relació social?

Tots els grans llenguatges artísticsels enterren cada tres anys i després


QASC < 115

DIÀLEG <

QASC < 114

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

ressusciten... Quan es va inventar elcinema, tothom va dir que el teatres’havia mort i no va ser cert. Quanes va inventar la televisió, es va dir elmateix i la televisió és el primerginy onanista que hi ha, que recloula gent a casa seva. Ara passa que tot,el 80%, es fa a l’habitació de casaamb l’ordinador i hi ha molt poquescoses que permetin una activitatcultural social. Bàsicament n’hi hadues: el teatre i els concerts. Elsconcerts te’ls pots baixar i a vegadesels sents més bé i tot, però en canvi,al teatre o hi vas o no hi vas. Pertant, en aquest moment, el teatre, ladansa i les arts escèniques són, pre-cisament, de les poques coses quetrenquen amb el tancament i es fand’una manera especial. Quan es vaal teatre, no es va al teatre sol. Hi hatendència a anar-hi amb una, dues,tres o cinc persones, perquè despréssovint es va a sopar o a fer una quei-xalada i es parla d’això i d’allò... Alcinema sí que hi ha l’hàbit d’anar-hisol, a banda que te’l pots mirar acasa. El teatre és de les poques acti-vitats socials que queden en unmoment en què tothom està molttancat a casa seva. Per això el teatreno baixa de públic enlloc del mónsinó que puja.

Fins fa 25 o 30 anys, la cultura erauna activitat d’elit, de gaudi d’una

gent benestant. Posteriorment, elsprogramadors culturals veuen clarque té aquesta funció de gaudi, peròtambé de formació i educació enl’art i, finalment, també de promo-ció de la cohesió social, cosa que araés bàsica. Qui programi cultura i notingui en compte això, no sap onanem... I d’aquí a quatre dies es tro-barà que, amb l’atur que hi ha, i talcom estan les coses, li discutiranamb raó que s’hagi de pagar i sub-vencionar per veure uns senyorsfent unes funcions, sense valorar siaixò ajuda o no a la cohesió.

Bitò treballa també en la progra-mació per a infants i joves, per aescoles i instituts. Què hi desco-breixen?

Nosaltres programem el que endiem un teatre general bàsic, elTGB, per a escoles de tota la pro-víncia de Girona. Durant l’any veigmoltes de les actuacions que pro-gramem. Salt és força una radio-grafia del que serà Europa, que ésun balneari molt mallat, que enpart es regenera per la gent que vede fora. El mateix espectacle dePere i el llop, que programem pera infants de 3 a 7 anys, es presentaigualment en una escola concerta-da –de nenes rosses d’aquí– que en

una escola pública amb nens de totsels colors. I el cas és que tots veueni viuen el mateix espectacle i tenenuns referents que són els mateixos.Quan fan l’espectacle de fi de curs,tots fan servir el català com a llen-gua i tots ho viuen i ho veuen demanera diferent, però tot aixòcohesiona. En tot això que fem pera infants i joves hauríem de treba-llar infinitament més la part méssocial, sense abandonar gens l’ar-tística, perquè es fan massa cosesestanques. Hauríem d’intentardonar més potència a tot el que, ala llarga, cohesiona. Quan els vai-lets de diversos orígens hagin anatmolts anys a escola i a veure teatrejunts, evidentment es barallaran,però també s’estimaran, s’enten-dran i viuran un mateix imaginari..

Ara es comença a parlar del retornsocial de la cultura, entès com l’e-fecte beneficiós en la ciutadania del’acció cultural i de les polítiquesculturals. Hi ha qui ho avalua idetecta millores en l’educació de lespersones, en el reforçament de laidentitat i els valors col·lectius, en lainclusió social. La societat valoraprou la inversió social que hi ha enl’activitat cultural?

Encara es valora massa com aque-lla programació cultural sofisticadaque és només per a unes minoriescultes, sense valorar la formaciómés àmplia que comporta, mésenllà de les superminories cultes. SiGirona té cent mil habitants i alTemporada Alta hi ha 50.000 perso-

“El teatre és de les poques activitats socials que que-

den en un moment en què tothom està molt tancat a

casa seva. Per això el teatre no baixa de públic enlloc

del món sinó que puja.”


< DIÀLEG


<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

nes que paguen una entrada, vol dirque arribem més enllà d’una mino-ria. L’element cohesionador encarano es valora, perquè no es veu.Encara hi ha, però, una altra cosa:ara que vivim moments de crisi eco-nòmica complicats per a tothom, esfan retrets de si es donen diners percultura quan la SEAT té dificultatsper continuar endavant... El primerque cal dir és que sempre es donenmolts més diners a la SEAT –que nodic pas que no s’hagi de fer– que ala cultura, de la qual no es valoraprou la seva aportació a la cohesiósocial ni l’efecte econòmic quegenera. La cultura és un agent eco-nòmic important, que fa treballarmolta gent, en unes feines que maies deslocalitzaran, perquè un festi-val de teatre no es pot fer més barata Corea... Això que no es valorava jaés hora que es co menci a valorar. AlTemporada Alta hi treballen unes600 per sones –unes, dos dies i unesaltres, tot l’any– i cap d’aquestesfeines és externalitzable i totestenen valor afegit, perquè aportenalguna altra cosa. El nostre festival,per exemple, en un moment enquè Girona viu dels serveis i esconverteix en un parc temàtic delturisme, fa que molta gent de foravingui a Girona, gasti i aportidiners. La cultura, doncs, també téun valor en l’aportació de diners,de feina i d’activitat que és tant omés important que moltes parts dela indústria.

Alguna vegada ha dit que elTemporada Alta no hauria anat tan

bé com ha anat sense l’impacte dela Universitat de Girona...

Ha estat bàsic, certament, peròno sols per al Temporada Alta sinóper a Girona, que és una ciutat de100.000 habitants que, sense els15.800 estudiants que té, seria totauna altra cosa. Sense la universitat,Girona encara seria més la fotogra-fia d’aquest balneari que ésEuropa, un balneari de senyorsgrans aquí instal·lats. El fet que hivinguin més de 15.000 joves dónauna altra vida a la ciutat. Sense launiversitat, al TA li faltarien elsjoves d’ara i els de fa quinze anys,els que ara ja en tenen 40. Totaaquesta gent que ha anat creixentamb els anys gràcies al fet que hihavia la universitat és una gran basedel públic que tenim ara, perquèuna part molt àmplia hi ha estu-diat. Aquest és un punt bàsic deconnexió amb la gent jove, encaraque diguin que no van al teatre per-què és car... Jo diria que el preu ésel que menys importa, perquè enuna nit, amb tres cubates i dos gin-tònics, es gasten el doble que ambuna entrada. És cert que s’ha de ferper manera que els joves puguinentrar al teatre, però aquest és unaltre tema. Perquè és normal queels joves vulguin anar a lligar i al

teatre no s’hi lliga gaire..., peròsón processos que s’han d’anaraprofundint.

Vostè reversiona la frase deBertolt Brecht que diu que "no hiha res més trist que un teatre sensepúblic", dient que encara ho és més"un públic sense teatre". Com s'hade fer per dotar de teatre el públic,per convertir la gent en públic?Perquè de públic potencial ho deuser tothom...

De públic potencial ho és absolu-tament tothom. Si jo conegués per-sonalment els 100.000 habitants deGirona cada any els sabria trobar unper un tres espectacles del TA queels agradarien, n’estic segur. A un litrobaria una cosa de pop, a un altrede dansa o el que sigui.... I parlod’aquí, però això li passaria a qual-sevol director del món que tinguésuna mica d’interès pel públic. Comque això que plantejo és un absurdportat a l’extrem, del que es tractaés de confegir una carta –un menú–prou àmplia com per intentar queconnecti amb cadascun d’aquestspossibles segments. I, com dèiem,cal fer per manera que li arribi i qued’allò que es programa se n’assa-benti, perquè la fórmula generalistano serveix per a res.

“La cultura és un agent econòmic important, que fa

treballar molta gent, en unes feines que mai es des-

localitzaran, perquè un festival de teatre no es pot fer

més barat a Corea... Això que no es valorava ja és

hora que es co menci a valorar.”


DIÀLEG <

QASC < 116 QASC < 117

Tant o més important que laprogramació és com fer-la arribaral públic, doncs.

A Catalunya i Espanya no existeixpràcticament una cosa que a Françaen diuen la intermédiation. A Seta,que és un poble petit i sense gransatractius del sud de França, hi hadues noies que es dediquen perma-nentment a la intermédiation, quevol dir a buscar públic. Es dediquena explicar de forma ben detallada laprogramació als públics que hipoden tenir més interès. Si unespectacle és en anglès, es pot con-tactar amb totes les escoles d’idio-mes o els professors de filologiaanglesa o amb l’associació de pro-fessors d’anglès de tots els instituts,per dir un cas que nosaltres hemfet. Els mateixos contactes s’han defer amb les escoles de dansa quanprogrames uns espectacles de dansasúper contemporània. Aquesta és lafeina dels intermediadors. Abans,un programava i el públic venia ono venia, però ara no; com que hiha molta oferta, al públic se l’had’anar a buscar a casa.

I això, que sembla descobrir lasopa d’all, per què es fa tan pocaquí?

Aquí no ho fa gairebé ningú: ni alnostre país, ni al país de l’altre cos-

tat que es diu Espanya, perquè non’hi ha tradició. A França, en canvi,es fa molt. I aquesta és una pràcticaen la qual s’haurà d’insistir, sobre-tot ara que no hi ha diners. Hi haprogramadors que si només aconse-gueixen tres persones de públicestan més contents, perquè pensenque han portat una cosa més difícil,però no es tracta d’això. Les insti-tucions ens diran que si no tenimpúblic elles tenen cues de gent quedemanen menjar.

Els estudis del Baròmetre de laComunicació i la Cultura demos-tren que també hi ha “no públics”culturals. Un 4,7% de la poblaciócatalana de més de 16 anys –més de300.000 persones– no fan capmena de consum cultural. Sobretotsón dones de més de 65 anys, pro-vinents de la immigració espanyola.Hi hauria manera d’interessaraquest públic?

És cert que aquest fragment degent és molt difícil de captar com apúblic si no es porta a través d’al-guns casals de jubilats. La dona demés de 65 anys, filla de la primeraimmigració, vídua o no, que s’haestat molt a casa, no et vindràsegur, perquè no sabria ni com arri-bar a un teatre ni com moure-s’hi.No hi arribaràs, perquè tampoc lle-

geix diaris ni mira TV3 i l’únicamanera amb què la podries aconse-guir –tot i que no ho hem provat–seria a través del casal de jubilats, ésa dir, una mena de lloc que li per-metrà a ella anar-hi en grup i litraurà la por d’anar tota sola en unlloc on no ha anat mai, com un tea-tre. Però tot públic es pot mobilit-zar, almenys en una part, per mésimpossible que sembli. Per això éstan important que en tot l’àmbitcultural – no només el teatre – a migtermini aconseguim tenir algunespersones que sàpiguen anar a bus-car la gent i es posin com a objectiufer que vagi augmentant progressi-vament el consum cultural de lagent d’un poble o una ciutat, en unafeina que no és agraïda perquè éslenta, però que té molt de sentit.

Des de Bitò Produccions, a mésdel Temporada Alta a Girona i Salt,porten la programació teatral deciutats com Blanes. Hi ha compor-taments o predisposicions moltdiferents entre els públics, en fun-ció de les localitats, el seu pòsit cul-tural i de la seva composició social?

Hi ha unes bases que són iguals aNova York, que a Salt o on sigui,però cada lloc té les seves particula-ritats que no només estan relaciona-des amb la composició social, sinótambé amb la seva història pròxima.En un lloc on hi ha hagut una tradi-ció de grups de teatre amateurdurant 18 anys o que els diumengeshan programat les campanyes per ainfants de Xarxa, hi ha unes possibi-litats de fer-hi entrar el teatre que

“Abans, un programava i el públic venia o no venia,

però ara no; com que hi ha molta oferta, al públic se

l’ha d’anar a buscar a casa.”

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<


QASC < 116

< DIÀLEG

QASC < 117

no es tenen en un lloc que això no hiha estat. No hi ha dos llocs iguals i acadascun se li ha de fer un vestit amida, no només en les estratègiesper portar els públics sinó fins i totla programació. En un lloc amb unapart de població d’origen andalús,com Blanes, una forma de connexiórelativament fàcil és programar-hialgun espectacle de flamenc, mentreque això no funcionaria a Olot –amenys que s’hi portés una granestrella– perquè el substracte no ésel mateix. I la primera vegada queun determinat públic ve al teatres’ha d’intentar establir-hi un fil queli permeti entrar en la roda.

El TA i altres cicles que gestionendes de Bitò tenen un Club deMecenatge Teatral, format perempreses locals. Com valora aques-ta cooperació?

És fonamental i indica l’arrela-ment que s’aconsegueix en un terri-tori. El Temporada Alta ja va néixeraixí, perquè el primer any vam tenir300.000 pessetes de l’Ajuntamentde Girona i com que això no donavaper gaire vam anar a demanar suporta les empreses. Les vam convèncerque havien de pagar un paquet d’en-trades per als quatre espectaclesprogramats i que les havien de pagarpel doble del que valien. Aquest vaser el sistema. A la llarga, però, elbenefici gros no ha estat tant l’eco-nòmic, que ho és –perquè generauna gran part del pressupost–, comla gran distribució que aquellesentrades tenien entre la gent, ja queles empreses les regalaven a treballa-

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<


QASC < 119

DIÀLEG <

QASC < 118

dors, clients i proveïdors que benpoc sabien de teatre i que han fetque la gent s’hi hagi anat acostu-mant.

Aquesta implicació empresarialés una fórmula de futur, queentronca amb el mecenatge culturalque ve des d’antic, no?

Ara estem en una època dura per-què entre les grans empreses s’haposat de moda dedicar els dinersd’esponsorització a activitats socialsmés que culturals. I aquí cal defensarque l’activitat cultural és tambésocial i que s’ha d’incloure com unanecessitat de l’Estat del benestar,com l’educació, la salut i les presta-cions socials. Si no ho fem així, lacultura es veu com un luxe, comquan Cambó feia el seu mecenatgecomprant quadres, que arribava auna minoria petita. Des del món dela cultura hem d’aconseguir que esvegi que treballem per a grups moltmés amplis, si no volem que elsmecenes ens diguin que el que femno va amb ells.

De fet, la responsabilitat socialcorporativa (RSC) és cada cop méspresent a les empreses...

És una fórmula que permet a lesempreses aportar a la societat de laqual viuen una part dels seus benefi-cis, en una aportació que no es fa através de la via de l’impost directeque paguen a l’Estat sinó en quanti-tats que lliurement decideixen. Jocrec que gairebé tothom que té unaempresa –i jo en sóc un– vol que lisurtin els números i que tothomcobri, però també vol tornar algunacosa, que quedi alguna cosa, a l’en-torn on es treballa. Espero que aixòvagi sent cada cop més general.

El lloc preeminent delTemporada Alta al panorama cultu-ral català i internacional s’ha acon-seguit una mica des de la perifèriacatalana. Com ho han fet?

Venim d’una època en la qual hihavia uns estats amb una capital,com ho és paradigmàticament Parísper a França –el país més jacobí delmón–, en què l’Estat decidia on

anava cada cosa i en descentralitzavaalguna. Aquesta Europa que suposoque algun dia ens en sortirem de fer,actualment va cap a ser un granterritori, com una immensa xarxa,en la qual no hi haurà un, dos, tres oquatre centres, sinó centres especia-litzats. Per tant, el fet que Girona iSalt comencin a ser un centre en artsescèniques és tota una possibilitat ala llarga, si aquí hi ha voluntat d’a-postar-hi i si no es fa gaire mala-ment. Pot arribar a ser un centreeuropeu important més que no pasen una gran capital. Si el festival deteatre més important del món ésAvinyó, que és una ciutat molt macahistòricament però molt pobra cul-turalment, per què no es pot aconse-guir en una zona com aquesta que tétot l’any molta més vida cultural ieconòmica que no pas la que téAvinyó? Em sembla que el futurd’Europa va molt cap aquí i totdependrà de com es gestioni. El quees gestioni amb ganes i energia esconvertirà en un pol important i laresta, no. Aquelles grans capitals queho concentraven tot són una cosaque s’acaba.

També dirigeix el Centre d'ArtsEscèniques el Canal, que té lavoluntat de captar nous creadorsintergeneracionals i reforçar espe-cialment el teatre de text. Quinbalanç fa dels dos primers anys defuncionament?

El Centre encara no té seu, peròaviat es començarà a fer, a la ComaCros. Em sembla que és bo començara fer les coses sense tenir la seu, per-

“Ara estem en una època dura perquè entre les grans

empreses s’ha posat de moda dedicar els diners d’es-

ponsorització a activitats socials més que culturals. I

aquí cal defensar que l’activitat cultural és també

social i que s’ha d’incloure com una necessitat de

l’Estat del benestar, com l’educació, la salut i les pres-

tacions socials.”

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<


< DIÀLEG

QASC < 119

què si no, tot es gasta amb totxo iningú es preocupa del que va dins.Aquests dos primers anys han anatmolt bé, però és un procés que s’hade dibuixar a cinc o sis anys vista. Laidea és que a l’entorn de Girona i Salthi hagi un festival dels grossos, queexhibeixi espectacles de fora i faci d’a-parador de les produccions catalanesque puguin anar a l’exterior, del qualEl Canal n’ha de ser el centre de pro-ducció, la fàbrica. Es pretén crear unpol en aquesta zona on hi hagi moltagent treballant en el món del teatre. Sila Coma Cros va ser una gran empre-sa tèxtil, un sector que pràcticamentha desaparegut de Girona, per què enaquella mateixa fàbrica no hi posemuna indústria nova com ho és el tea-tre, la dansa i la cultura? I el que

aquesta fàbrica produeixi s’ha d’in-tentar d’exportar a Catalunya, aEspanya i més enllà. Així ho hemcomençat a fer ja amb els espectaclesque hem produït aquests dos primersanys. Això no es fa amb tres anys sinóamb un recorregut lent, una micacom ha fet el Temporada Alta i tambéamb sentit comú, sobretot en tempscom els actuals.

Com afecta i afectarà la crisi eco-nòmica a la producció cultural?

Em sembla que aquesta crisi seràllarga, que pot durar deu o dotzeanys. De moment al Temporada Altala crisi no l’ha afectat en venda d’en-trades, en el consum del públic, pot-ser perquè el nostre públic tampocés el més afectat per la crisi. En elque sí que ens afectarà molt serà en

QASC < 118

“La gent de cultura hem d’actuar simplement com si

fóssim un país independent perquè el món cultural

sempre és independent en estructura mental. A més,

a Catalunya ningú li impedeix actuar com un país

independent en cultura.”

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<


QASC < 121

DIÀLEG <

QASC < 120

les aportacions institucionals i de lesempreses. Amb tot, quan hi ha unacrisi, més que estirar-se els cabells calveure com adequar-se a aquesta reali-tat i com es fa de l’inconvenient unavirtut. Fins ara qualsevol producciópròpia que es pressupostava per al

Temporada Alta –com en altres festi-vals– es feia amb la previsió d’ingres-sos d’institucions, d’empreses i devenda d’entrades, es feia amb un altrecoproductor i es preveia un nombrelimitat de representacions fora. Ara,com que hi ha menys diners, l’estra-

tègia serà de mirar d’aconseguir mol-tes més coproduccions tant catalanescom internacionals per a un especta-cle per reduir-ne els costos. Aixòporta moltes més hores de feina,però alhora, el diner públic d’aquestscoproductors tindrà l’avantatge quees rendibilitzarà molt més i que hauràd’anar de gira a moltes més ciutats.Cal trobar fórmules per fer delsinconvenients virtuts. I haurem d’in-tentar fer-ho sense que als artistes elsbaixin gaire les condicions laborals,que ja són prou precàries, perquè tre-ballen dos mesos i en passen vuitsense treballar.

“Ara, com que hi ha menys diners, l’estratègia serà de

mirar d’aconseguir moltes més coproduccions tant cata-

lanes com internacionals per a un espectacle per reduir-

ne els costos.”

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<


< DIÀLEG

QASC < 121

Vostè, que el 2008 va ser guardo-nat amb el Premi Nacional deCultura, com veu el futur de la cul-tura catalana enmig de la culturaeuropea?

Mentalment, tots vivim encaramolt marcats per una Europa delsEstats on cadascú defensa els seusinteressos particulars, que és unproblema polític, com és un proble-ma polític obvi –i insoluble, a més–la relació de Catalunya ambEspanya. Amb tot, l’avantatge d’unacultura petita com la nostra, que ésla que es correspon al nostre territo-

ri lingüístic, és que té una granquantitat de creadors i artistes, moltsuperior a la que hi correspondrienpel nombre d’habitants. Això, en elcas del teatre és espectacular; aEuropa hi ha més teatre d’autoriacatalana que no pas espanyola. Imentre hi ha la batalla dels estats,nosaltres hauríem d’actuar amb laidea de dir que formem part d’unacomunitat més gran que és Europa,que és dins d’una de molt més granque és el món. La gent de culturahem d’actuar simplement com sifóssim un país independent perquè

el món cultural sempre és indepen-dent en estructura mental. A més, aCatalunya ningú li impedeix actuarcom un país independent en cultura,ja que està tota transferida. No calmirar tant el passat com el futur,sabent que anem segur cap a un mónglobal en el qual hi haurà una llenguafranca –com l’anglès– però on lacultura quasi sempre estarà lligada ales llengües i cadascuna d’aquesteses parlaran en el que ara en diuenregions, depassant les fronteresd’Estat d’abans. Si actuem així, ani-rem avançant cap a l’Europa a la qualaniran els altres una mica més tard.Perquè de l’inconvenient que tenimnosaltres de no tenir un estat propi ide tenir-ne un que ens empipa,n’hem de fer una virtut. Tenim unproblema polític i econòmic, peròculturalment hem d’intentar actuarcom una entitat absolutament autò-noma. Així és com em sembla queacabaran actuant la majoria deregions europees, en un model quehan fet molt bé una part dels PaïsosBaixos o Suècia, que són grups lin-güístics d’unes dimensions similars ales nostres. Reconec que tendeixo aveure les misèries com a oportuni-tats, però em sembla que és cap aquíque cal anar. Sense fer grans escara-falls, cada vegada que un bon textcatalà es fa arribar en alemany,anglès o francès a directors de gransteatres europeus s’està treballant enel sentit correcte; cada cop que unbon espectacle teatral d’aquí aconse-gueix anar a grans festivals interna-cionals, això és actuar com un paísnormal

QASC < 120

Q

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<


Q

punt i a part


Casal Rock, quanfer televisióés un plaer

per Eli Pons,

directora de Casal Rock

123-131:Copia de MaquetaciÛn 1 23/09/10 7:05 Página 123

Ara fa dos anys estàvem eufòrics perquè un pro-

jecte que sobre el paper ens tenia enamorats estava

a punt de fer-se realitat. TV3 estrenava direcció —

la Mònica Terribas acabava d’arribar— i els havia

encantat la idea de fer Casal Rock. Ara tocava por-

tar-la a terme i aleshores van començar totes les

pors. El repte era gros, en teníem moltes ganes,

però d’entrada érem conscients que espantava fer

un programa amb avis cantant rock. Tothom se n’a-

nava directament als referents que tots tenim d’al-

tres programes que en argot televisiu anomenem

talent show. Però nosaltres volíem fer una cosa

totalment diferent, convençuts que un programa

de televisió fet amb avis i àvies mereixia un tracta-

ment especial.

Val a dir que teníem un referent en el qual ens

vam inspirar i que ens va guiar en el nostre disse-

ny de programa. Ràpidament ens vam enamorar

de Young@heart, un documental produït a

Anglaterra sobre una coral d’avis i àvies ameri-

cans que fa 25 anys aproximadament que canten

temes de rock. El seguiment dels assajos durant

unes setmanes servia de fil conductor del docu-

mental. La gent d’El Terrat, avesats a fer entrete-

niment, i Media 3.14, especialistes en gènere

documental, ens vam unir per fer aquest projec-

te. Com podíem convertir aquella peça única en

un format televisiu?

La nostra idea des del primer moment era que

Casal Rock havia de ser una aventura d’un conjunt

de gent. Que no hi hauria ni jurats, ni nomina-

cions, ni expulsions de cap mena. A través d’aques-

ta docusèrie el que volíem era viure i veure una

aventura vital a través del rock.

I els protagonistes serien una gent que normal-

ment ja no viu experiències noves: vint-i-cinc avis

i àvies de més de setanta anys aficionats al cant

coral que acceptessin deixar de banda els cangurs,

la mitja i el dòmino per tirar-se a la piscina del

rock. Tindrien setze setmanes per assajar un reper-

tori que ells fins a aquest moment no coneixien

gens, un total de deu cançons de rock que haurien

de defensar en un concert final davant les seves

famílies i amics.

PUNT I A PART <

QASC < 124

Eli Pons és periodista, formada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Recentment ha dirigit la singular docusèrie de TV3 Casal Rock, un programa

protagonitzat per persones grans amb passió per la música, que s’ha convertit

en una gran experiència humana i de reivindicació de la gent de la tercera edat,

més enllà d’un reeixit programa de televisió. Va començar a treballar a TV3

com a redactora del programa de reportatges Actual, entre el 1992 i el 1996.

Després va treballar per a diverses productores a Barcelona i el 1997 va entrar

a formar part de l’equip de realitzadors de càpsules a Barcelona Televisió (BTV), sota la direcció de

Manel Huerga. El 1999 va començar a treballar per la productora Media 3.14, en la qual ha coordi-

nat i dirigit nombrosos programes com ara El meu avi, Noms, Dimensió Dalí o La Zona Fosca per a

TV3 i Hospital, Benidorm o 1000acentos per a Cuatro.


Al capdavant d’aquest experiment hi havia

d’haver una persona molt sòlida que tingués les

coses molt clares i una gran experiència musical

per donar forma i sentit a aquest projecte.

Aquesta persona és el Marc Parrot, músic i pro-

ductor musical amb una gran sensibilitat, que,

amb Casal Rock, va acceptar que la seva carrera

donés una volta més. Una de les incògnites era

veure quina reacció tindrien els avis quan els pro-

poséssim aquest projecte.

Durant dos mesos el Marc i l’equip del programa

vam recórrer desenes de corals i casals d’avis per

trobar els vint-i-cinc membres de Casal Rock. De

seguida vam veure que el projecte generava entu-

siasme. Aquesta idea la va materialitzar molt la pri-

mera cançó del repertori, el Llença’t dels

Lax’n’busto, que és tota una declaració d’inten-

cions en si mateixa. Quan vam tenir els vint-i-cinc

valents seleccionats els havíem de trucar per veure

< PUNT I A PART

QASC < 125

“La nostra idea des del primer

moment era que Casal Rock havia de ser

una aventura d’un conjunt de gent. Que

no hi hauria ni jurats, ni nominacions, ni

expulsions de cap mena. A través d’a-

questa docusèrie el que volíem era

viure i veure una aventura vital a través

del rock.”

Marc Parrot, assajant amb un grup de participants en la segona edició de Casal Rock. Foto: TV3


PUNT I A PART <

QASC < 126

Fotos: TV3


si acceptaven finalment participar. Conscients o no

que durant quatre mesos els revolucionaríem les

seves rutines, tothom va acceptar. Ara es pot dir:

estàvem espantats per veure què passaria, si segu-

irien el ritme, si voldrien cantar les cançons que

teníem preparades, si vindrien a tots els assajos, si

s’ho passarien bé...

Cap problema

Tant a la primera com a la segona temporada de

Casal Rock hem fet 30 assajos, videoclips, sortides

fora de Barcelona, viatges... Han hagut de treballar

a casa, quedar-se dies a fer sessions individuals,

allargar horaris per acabar de gravar videoclips... i

res, res ha estat problema.

Després de rumiar-hi molt, aquest any ens hem

llançat a viatjar a Londres amb els vint avis i durant

tres dies. Sobre el paper la planificació era una

bogeria. La realitat és que vam fer absolutament

tot el que havíem previst i els avis encara tenien

corda per a més. Jo crec que n’hi havia molts que

es van sorprendre de com encara eren capaços de

caminar, riure i cantar malgrat el fred londinenc!

De fet, de rodatges memorables n’hem fet un

munt. Recordo el del concert a un institut de

l’Hospitalet de l’Infant de la primera temporada.

Estàvem aterrits per veure la reacció dels adoles-

cents. Cap de nosaltres oblidarà les cares de sor-

presa i l’eufòria d’aquells nois i noies que contem-

plaven com els avis encara poden donar molta

guerra.

La sorpresa de l’equip ha estat permanent durant

tot aquest temps. Els avis i àvies han superat totes

les expectatives, i han demostrat una capacitat d’a-

daptació, de treball i una vitalitat impressionants

que ens ha marcat a tots els que hem treballat en

aquest projecte. Moltes vegades hem comentat que

vam començar pensant molt que estàvem treba-

llant amb gent gran i ens en vam oblidar pel camí.

Un rejoveniment progressiu

Durant el rodatge el tracte amb els avis i àvies del

Casal Rock ha estat sempre d’una normalitat total,

de tu a tu. I hem vist com anaven rejovenint a mida

que avançaven els assajos i això crec que és una de

les coses que es veu en el programa. L’experiència

del programa els marca realment i ens ho expli-

quen a mesura que està passant.

Parlo per mi, però segur que l’equip del progra-

ma ho comparteix: Casal Rock ha estat una feina

atípica. Vam començar fent un programa de televi-

sió i hem acabat tenint la sensació que hem viscut

tots una experiència humana intensa –quants cops

hem dit que ens estaven donant una lliçó de vida!–

mentre fèiem un programa de televisió. I després

QASC < 127

“Casal Rock ha estat una feina atípica.

Vam començar fent un programa de tele-

visió i hem acabat tenint la sensació que

hem viscut tots una experiència humana

intensa –quants cops hem dit que ens

estaven donant una lliçó de vida!– men-

tre fèiem un programa de televisió.”


PUNT I A PART <

QASC < 128

Fotos: TV3


ha vingut l’acollida del programa, el ressò que hem

tingut, els premis. Hem rebut reconeixement tant

per la part musical com per la part social i, final-

ment, la televisiva. I això, amb els anys d’experièn-

cia que tenim, sabem que no passa sovint.

No érem conscients que tot això prendria aquest

volum, ni treballàvem amb voluntat de fer una

feina social. Francament hem treballat sempre per

fer un programa de televisió amb una filosofia molt

clara on la part humana ha prevalgut en tot

moment. Casal Rock ha situat un col·lectiu com la

gent gran en el prime time televisiu en un paper

actiu i un tractament respectuós, combinant entre-

teniment i mirada documental. Aquest tipus de

televisió, totalment adequat per a una televisió

pública com és TV3, és el que la gent ha valorat. I

ens en sentim afortunats.

L’impacte de la fama

I després del programa què passa? La televisió

pateix sovint d’aquesta crítica, l’impacte de la fama

en personatges anònims té, en alguns casos, un

preu molt alt. Però aquí nosaltres hem volgut ser

tan curosos com fos possible ja que som conscients

que el final d’aquesta aventura costa molt. Des del

L’equip tècnic que ha participat al Casal Rock, amb Eli Pons i Marc Parrot al centre, ajupits. Foto: TV3

QASC < 129


PUNT I A PART <

QASC < 130

Fotos: TV3


primer moment hem explicat que han d’aprofitar

al màxim els quatre mesos que dura el rodatge.

Conscientment no hem volgut fer productes deri-

vats del programa per no desvirtuar el que hem

fet. El nostre objectiu és viure tota aquesta expe-

riència fins al dia del concert.

El primer any una declaració de l’última entre-

vista d’una de les àvies ens va impactar a tots: “no

podria això durar per sempre?”. Aquí topem amb la

crua realitat, nosaltres només hem fet un programa

de televisió, però per als avis aquesta experiència

va més enllà, els fa viure la vida d’una altra mane-

ra, de cop es troben amb vint companys nous, l’a-

genda plena de coses per fer, els seus fills i néts

assisteixen sorpresos al naixement de l’ànima més

roquera dels seus avis, es troben més àgils i no els

fan mal tantes coses. Veure com els reptes vitals no

tenen edat impressiona. I que això ho provoqui un

programa de televisió ha estat, per a tots nosaltres,

un plaer

< PUNT I A PART

QASC < 131

“Veure com els reptes vitals no tenen

edat impressiona. I que això ho provo-

qui un programa de televisió ha estat,

per a tots nosaltres, un plaer.”

Q


Q

bones pràctiques

internacionals


QASC < 133

Arts comunitàries a Austràlia

The Australian Council of Arts, creat pel govern australià, dóna

suport a les arts comunitàries a través del finançament i la investi-

gació per tal d’enfortir el sector, crear nous públics i fer arribar l’art

i la cultura a tothom.

Per a més informació: http://www.australiacouncil.gov.au/the_arts/community_arts

El miracle de les orquestres de Veneçuela

Portal del Sistema Nacional de las Orquestas Juveniles e Infantiles

de Venezuela (FESNOJIV), el programa d’educació musical creat

per José Antonio Abreu que des dels anys setanta converteix en

grans mestres nois i noies de barris marginals. .

Per a més informació:

http://fesnojiv.gob.ve/es/inicio.html

Community Arts Network (CAN)

Un dels portals amb més informació sobre les arts comunitàries que

ofereix notícies, documentació, escrits teòrics, comunicats, investi-

gacions i informació educativa.

Per a més informació: http://www.communityarts.net/

Pallassos sense fronteres

Associació sense ànim de lucre i d’àmbit internacional creada per

un col·lectiu d’artistes procedents del món de les arts escèniques.

Té com a objectiu millorar la situació psicològica de les persones

que viuen en zones de conflictes i exclusió i sensibilitzar la societat

promovent accions solidàries..

Per a més informació: http://www.clowns-sans-frontieres-france.org/

http://www.clowns.org http://www.skratt.nu

Banlieues d'Europe

Xarxa europea de coordinació d’entitats que treballen en barris

concrets amb la finalitat d’incrementar les seves pràctiques i

compartir informació per desenvolupar projectes d'activitats cul-

turals en les zones més desfavorides i marginades. L’Ateneu

Popular 9 Barris de Barcelona hi participa.

Per a més informació: http://www.banlieues-europe.com/index.php?lang=fr

http://www.ateneu9b.net/


Declaration on Intercultural Dialogue of Art Festivals

Projecte de l'Associació Europea de Festivals (EFA) en el marc

de l'Any Europeu del Diàleg Intercultural 2008, al qual molts

festivals europeus es van unir per donar major visibilitat a les

arts i la cultura, i per desenvolupar i promoure el diàleg inter-

cultural.

Per a més informació:http://new.efa-aef.eu/FestivalsDeclaration/

Vox Pacis: cultura com a eina de foment de la pau

Projecte que treballa per la pau i la reconciliació a través de la

música i les arts escèniques. L’objectiu és promoure un diàleg

interactiu, cultural i noves formes de creativitat dins la música i

les arts.

Per a més informació: http://www.voxpacis.com/page01-0/page01-0.htm

1001 accions pel diàleg

Iniciat per la Fundació Anna Lindh, 1001 Actions for Dialogue és

una campanya de mobilització de persones i accions dedicades a

la promoció del coneixement mutu i del respecte a la regió euro-

pea mediterrània.

Per a més informació: http://www.1001actions.org/en/home

Platform for Intercultural Europe

Xarxa que fa de vincle entre associacions, organismes públics i

institucions europees per tal d’enfortir la tasca i el suport de

tots els que treballen a favor del diàleg intercultural a Europa.

Per a més informació:http://www.intercultural-europe.org/

Diàlegs urbans

Urban dialogues és una organització sense ànim de lucre que

dóna exemple de com des de la cultura es pot ajudar al desen-

volupament global a partir de reflexions artístiques sobre el

canvi urbà com a sensibilització estètica.

Per a més informació:http://urbandialogues.de

http://www.citipix.net

Arts for Global Development

Banc de recursos que conté projectes, publicacions, docu-

ments de treball, investigacions i les millors pràctiques d’èxit

per donar suport al desenvolupament de les arts.

Per a més informació:http://www.art4development.net/

Elaborat per DIXIThttp://dixit.gencat.catamb la col·laboració de l’OPE-Gabinet Tècnic delDepartament de Cultura i Mitjans de Comunicació


quaderns d'acció social i ciutadania

Documents