Construcció filosòfica de la ciutadania

Origen del concepte de ciutadania

CIUTADÀ: HABITANT DE LES CIUTATS ANTIGUES O D’ESTATS MODERNS COM A SUBJECTE DE DRETS POLÍTICS I QUE EXERCITANT-LOS INTERVÉ EN EL GOVERN.

Origen del concepte de ciutadania

La pertinença a un país d’un territori.

CARACTERÍSTIQUES:

Gaudir d’uns drets i participar en les tasques de govern.

La ciutadania en l’antiguitat grecollatina

Ciutadà prové del llatí civis.

Membres que reuneixen requisits: home, no esclau, major d’edat, pares romans,etc.

Grècia: polités (ciutadà). Podien participar en el govern (democràcia).

Ciutadà: conjunts de drets i deures. Destada el deure de defensar la ciutat.

Polis petit estat independent (autarquia).Responsabilitat d’assistir a l’Assemblea.Es celebraven les reunions a l’àgora (espai públic).

Tres principis regien la participació a l’Assemblea:

Isonomia: tot ciutadà té mateixos drets i deures.

Isegoria: mateix dret a fer ús de la paraula.

Koinonía: aconseguir el bé públic.

Limitacions de la ciutadania antiga

• Únicament ciutadans els homes adults.

Ciutadania excloent.

• Només eren lliures i iguals els membres de la comunitat política.

No a tot ésser humà.

• No hi havia protecció davant de possibles abusos de les autoritats.Drets

individuals no protegits.

Doble arrel de la ciutadania moderna

Tradicions: La participació política a través de la deliberació (d’origen grec).

La protecció legal dels drets de la persona (d’origen romà).

Ciutadania moderna

Ciutadania i Estat

<Dret de sòl> qui

neix en el teorritori nacional.

<Dret de sang>

nacionalitat dels pares.

ESTAT: organització estable, amb càrrecs o burocràcia i amb un governant o príncep.

Nacionalitat: estatut legal pel qual una persona pertany a un estat.

Característques personals segons la nacionalitat:

Ciutadania i inclusió en l’Estat

Concepció liberal

• Separació entre les llibertats civils i els drets polítics.

Concepció republicada

• No hi hauria lloc per excloure dels drets polítics a cap col·lectiu social.

Concepció comunitaris

ta• Per part de

l’Estat i de la ciutadania.

• Atenció als vincles ètnics i culturals.

Relació entre els ciutadans i l’Estat:

Drets civilsIntenten frenar els possibles abusos de l’Estat i mantenir un àmbit de llibertat:

Indígenes americans havien de ser tractas com a ésser lliures.

Acabar amb les guerres de religió entre catòlics i protestants.

Primer catàleg nord-americà de drets humans.

Noves garanties pels detinguts possibles de rebre abusos dels funcionaris públics.

Mesures per evitar els abusos dels governants i garantir la llibertat.Drets de les colònies angleses d’Amèrica del Nord al independitzar-se.La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà

Drets socials, econòmics i culturals

Protegeix els treballadors, dóna

ensenyament primari gratuït a

tots els ciutadans.

Assegurança de malaltia, contra

accidents laborals i pensions per a la

vellesa.

Reconeix drets laborals, seguretat

social (sense descriminació per raó

de sexe).

Drets socials, econòmics i culturals. (estat social de dret).

Ciutadania social

Anomenem ciutadania social el reconeixement de tots els drets anteriors.

Estat nacional

entes com a estat

social de dret i no només com a estat

liberal de dret.

S’ha d’aconseguir un estat de justícia i de benestar per tal d’aconseguir una Europa social.

Dimensions de la ciutadania contemporànea

Justícia i pertinença

Dos aspectes de la vida humana:El costat racional: justa perquè els membres percebin la legitimitat.El costat sentimental: llaços de pertinença que formen part de la vida.

Apel·lar a la raó i al sentiment dels membres de la comunitat.

La justícia i la pertinença han de ser necessàries per a una democràcia sostenible.

Dos tipus d’aplicacions de la ciutadania:Reconeixement

de la ciutadan

ia: responsabilit

at de cada societat que asseguri que els ciutadans

reuneixen requisits.

Legal i real.

Exercici de la

ciutadania:

responsabilitat de cada

persona. Deures cívics i

voluntariat.

Noves facetes de la ciutadania

Ciutadania econòmica: ètica empresarial i una responsabilitat social de les empreses. Objectiu: eradicació de la pobresa.

CCiutadania civil: ·gratuïtat i generositat dels ciutadans. ·Evita corrupció, corporativisme, etc. ·Ús públic de la raó.

Ciutadania intercultural:nova dimensió d’ètica intercultural. Trobada entre les diferents cultures.

Ciutadania cosmopolita: universalitzar els drets humans de les tres generacions, apostant per una globalització ètica, solidatia i justa.