diumenge 23 de novembre de 2008 pÀgines 5, 6 i 7...

Reportatge Linz, Capital Cultural Europea Sota l’ombra del nacionalsocialisme. PÀGS. 2, 3 i 4. Reportatge Monedesen lluita Bicentenari de la Guerra del Francès. PÀG. 8. Entrevista Màrius Serra «La vida és el gran enigma». PÀGINA 9.

Dom

inic

alDiumenge 23de novembre de 2008

Diari de Girona ReportatgeMón caganer

Els polítics del G-20i esportistes comFernando Alonso

seran al pessebre PÀGINES 5, 6 i 7

MisterSofà

MMister SofàCtra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - GIRONA

2 DominicalDiumenge 23de novembre de 2008

1

De tothom és sabut que la frontera que se-para l’odi de l’amor és particularment es-treta. Tan estreta com els vint quilòmetres,

que separen Linz, ciutat de la qual és difícil noenamorar-se, de Mauthausen, paradigme de l’o-di on van morir més de 115.000 persones, 5.000de les quals espanyoles i una gran part d’aques-tes, catalanes. Mauthausen va ser l’únic camp deconcentració de categoria III, pels «irrecupera-bles», aquells que una vegada a dins només enpodien sortir per un lloc: la xemeneia. En mésd’una ocasió, mentre el Danubi continuava mur-murant valsos al seu pas per Linz i la ciutat ana-va transformant-se en una gran capital panger-mànica, les cendres devien caure al damunt delcap dels seus habitants, com una suau pluja deculpa que, no obstant això, desapareixia amb fa-cilitat amb un lleu cop de palmell.

Si a la proximitat de Mauthausen hi sumem quefou la ciutat adoptiva de Hitler –va néixer en unpoblet proper, Braunau, però és a Linz on va pas-sar la infantesa i va cursar els estudis en una es-cola dirigida per... Ludwig Wittgenstein– i que vaser des del balcó del seu ajuntament des d’on elFuhrer va proclamar l’Anschluss –annexió d’Àus-tria com a pas per a la creació d’una mena de Paï-sos Alemanys, i perdonin la comparació–, no had’estranyar que l’ombra del nacionalsocialismeplani sempre, més alta que la columna que veuena sobre d’aquestes línies, sobre la ciutat Capitalde la Cultura Europea 2009.

Paradoxalment, va ser el mateix Hitler –altrecop la seva ombra...– qui fa 70 anys va voler con-vertir la que considerava la seva ciutat en unagran capital cultural, amb projectes faraònics ide-ats a mitges entre la seva megalomania i els mi-

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

CoordinacióPili Turon

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: MARC MARTÍ (EL TALLER DEL’EMPRESA CAGANER.COM, DURANT EL PRO-CÉS DE PINTAR LES FIGURES DEL FUTUR PRE-SIDENT DELS ESTATS UNITS BARACK OBAMA)

23 de novembre de 2008

5, 6 i 7 ReportatgeMón caganerEls principals polítics del G-20,dirigents del Govern espanyoli esportistes com FernandoAlonso o Rafa Nadal tenenla seva peça del pessebre.

8 ReportatgeMonedes en lluitaEl Museu Nacional d’Art deCatalunya exposa monedesde la Guerra del Francès,algunes encunyades a Girona.

9 EntrevistaMàrius SerraL’escriptor publica «Quiet»,un llibre on parla de la relacióamb el seu fill, que pateixuna encefalopatia greu.

11 Artistes de l’EmpordàXavier Garcés

13 GastronomiaEl massapà

14 Col·leccionismeJoan Mitjà

SUMARI

llors arquitectes del moment –Albert Speer al cap-davant–, i amb museus que acollirien les millorscol·leccions d’art del món, no cal dir que adqui-rides de la forma més senzilla: gràcies a les ex-propacions de jueus i als botins de guerra.

CENTENARS D’ACTES EN UN ANYAra, Linz es prepara per rebre més d’un milió devisitants en tot l’any 2009, gràcies a una capitali-tat cultural, aquest cop sí, adquirida pels seus pro-pis mèrits i per 70 milions d’euros d’inversió. Per-què si una cosa es respira a Centreeuropa és cul-tura. Només cal explicar que un dilluns al vesprees van reunir més de 1.200 persones a Bruckner-haus per escoltar un concert de música clàssica,no de les filharmòniques de Berlín o Viena, sinóde l’orquestra del Capitol de Toulouse. Facin laprova a Girona i comparin.

Durant 2009 Linz reinaugurarà el seu magníficMuseu d'Art Electrònic actualment en plena re-modelació, ampliarà el Schlossmuseum i el Mu-seu d'Art Contemporani Lentos –un cub de vidreque va canviant de color segons des d’on l’atrapila llum del sol–, està reformant l'Ok Centre d'ArtContemporani i el mercat medieval, preveu laconstrucció d'una òpera i d’un museu universalde ciències naturals, i celebrarà centenars de con-certs i actes diversos. El programa complet es potconsultar a www.linz09.at.

Mentre 2009 s’acosta, Linz demostra que lespresses i la improvisació no són patrimoni exclu-siu dels llatins. Alçant la vista, desenes de gruess’alcen per posar guapes les innumerables cúpu-les que formen l’skyline de la part vella de la po-blació. Baixant-la, a penes hi ha un carrer no im-mers en obres, i centenars de paletes –la majoria

immigrants– treballen fins entrada la nit per tenira punt la ciutat, tornant a posar a lloc amb no pocesforç llambordes de no menys de 25 quilos ca-dascuna, que probablement expliquen per quèÀustria no ha viscut revolucions estudiantils comParís, ciutat de llambordes més lleugeres i mane-jables.

La bellíssima part vella de Linz és un laberint decarrers estrets i de cases color pastel que parlenclarament d’un passat ric i culte del qual Àustriaes mostra orgullosa. I no sense raó, ja que entreles desenes de cafès que poblen la ciutat, un en-sopega amb el que va acollir el concert d’un jovepianista de només 6 anys... de nom Wofgang Ama-deus Mozart. Però els temps han canviat, i a pocscarrers –impensable pel jove Mozart– s’hi trobatambé el Restaurante español Fuerteventura, queté la virtud d’unir gastronò-

Reportatge


Fotos:Sobre aquestes lí -nies, un carrer delbarri vell de Linz,una mostra de lesobres en què estàimmersa la ciutat, imercat a la plaçaprincipal.1Columna de laTrinitat, construïdaen marbre i de 20metres d’alçada, alcentre de la plaçaprincipal de Linz.2El Danubi, que tra-vessa Linz, va fer defrontera enre la partsoviètica i l’occiden-tal després de laSegona GuerraMundial. Al fons, elpont dels Nibelungs.3Vista exterior deMariendom, la mésgran esglésiad’Àustria, amb capa-citat al seu interiorper a 20.000 perso-nes. L’alçada és“només” de 134metres perquè nopodia superar la dela catedral de SantEsteve, a Viena.4Els carrers de Linzno poden ocultar elpassat esplendorósque va tenir totÀustria. Gairebé acada cantonada s’hipot trobar un típiccafè.

(Continua a la pàgina 4)

2

3 4

Linz, entre l’amor

i l’odiLa Capital de la Cultura Europea 2009, amb un passat gens casualment relacionat amb el

nacionalsocialisme, està connectada amb vols directes a Girona

TEXT I FOTOS: ALBERT SOLER

micament el millor dels dos paï-sos: truita de patata i croquetes de pollastre del’Espanya eterna, a 7,20 i 7,70 € la tapa, respecti-vament. És a dir, a preus de l’avançada Àustria.

Abans d’acabar el viatge, tornem al nazisme.D’aquells projectes faraònics de Hitler només que-da avui dempeus el pont dels Nibelungs, senseles grans escultures de llegendaris herois germà-nics que un dia el van franquejar, que comunicales dues parts de la ciutat; les mateixes parts que,acabada la guerra, van quedar ocupades l’una pelsaliats i l’altra pels soviètics, a la manera de la Vie-na d’El tercer home. Per comprendre què prete-nia Hitler, és recomanable –millor dit: és indis-pensable es vulgui o no es vulgui comprendrequè pretenia Hitler– una visita al Schlossmuseum,que actualment ja acull l'exposició La capital cul-tural del Führer. Després d’una introducció ambfotos de l’època d’escolar del petit Adolfet i famí-

lia, i d’una exposició de dibuixos i aquarel·les del’Adolf adolescent, s’entra en matèria: fotos i vi-deos de 1938 que mostren una ciutat de Linz en-fervorida per l’arribada del seu fill pròdig –rebutper milers de ciutadans amb els braços enlairatsque omplien la plaça principal– i un impressio-nant muntatge virtual que construeix tots els pro-jectes que Hitler tenia previst realitzar a Linz finsa convertir-la en la cinquena capital de la GranAlemanya. No falten a l’exposició llistats d’artistesprohibits pel nazisme, ja que pintors, escultors i,sobretot, escriptors, estaven obligats a enaltir elnacionalisme alemany. Qui no ho feia, no podiatreballar. Si a més a més era jueu, comunista, bol-xevic, pacifista o simplement tenia idees demo-cràtiques, el seu destí era pitjor. A tall d’exemple,vagin aquí uns quants dels escriptors prohibits:Stefan Zweig, Hugo von Hofmannsthal, Kafka,Brecht, Canetti, Thomas Mann, E.M. Remarke, en-

tre altres. Al llistat dels permesos, gairebé cap re-conegut –la història posa tothom al seu lloc– ex-cepte els germans Grimm –sí, els dels contes– i,naturalment, Ernst Jünger.

Tot, exposat des de la més estricta asèpsia. Tantla mostra La capital cultural del Führer, com laciutat de Linz en general, quan es refereixen alnazisme ho fan des de la simple exposició d’unsfets que van ocòrrer i que són a la història. Cal cri-ticar el nazisme explícitament? La resposta nega-tiva d’un austríac, poble prou cult per suposar quel’exposició dels fets és suficient per treure’n l’òb-via conclusió, contrastaria amb l’afirmativa d’unllatí, propens a aixecar la veu. Però mentre Linzno només no oculta el seu passat sinó que fa ca-tarsi en forma d’exposicions i de reconèixer –ambproves irrefutables– que un dia va rebre Hitler en-fervorida, aquí preferim passar vels sobre la his-tòria o, simplement, amagar-la.

Reportatge


Fotos:A dalt, final de l’ex-posició sobre la rela-ció de Hitler i Linz,amb un alegòricbust caigut delFuhrer davant d’unafoto en la qual erarebut com un noumessies. Foto, preci-sament, que es potobservar a sota ambdetall: milers de bra-ços alçats i esvàsti-ques van rebre Hitlera Linz després d’an-nexionar-se Àustria ianunciar el panger-manisme.5Tota la ciutat, comes veu en els car-tells, s’està prepa-rant per a l’any2009, quan serà laCapital de la CulturaEuropea, i quanespera rebre unmilió de visitants.6Vista exterior delLentos Museum, atocar del Danubi,seu habitual de mos-tres d’art contempo-rani. 7La cultura es respiraja fins i tot en mos-tres pels carrers.8 i 9Detalls d’algunes deles exposicions queactualment ja espoden visitar alLentos Museum.10Els cafès a Linz,com a tot Àustria,són una arrelada tra-dició.

(Ve de la pàgina 3)

5

6 7

9

10

8


Tenir una figura del caganer va pel camíde convertir-se en un indicatiu de popu-laritat, o aquest sembla el propòsit d’una

empresa familiar de Torroella de Montgrí quefa setze anys que està innovant al voltant d’a-questa figura tradicional del pessebre català. Laseva elecció de personatges nous sembla re-fermar aquesta teoria, ja que entre les incor-poracions per a aquest Nadal hi ha esportistesd’elit com el pilot Fernando Alonso, el tennis-ta Rafa Nadal o el jugador de bàsquet de la NBAPau Gasol; alguns dels dirigents polítics més re-llevants del planeta, entre els quals destaca elnou president electe dels Estats Units, BarackObama –sense que això suposi jubilar GeorgeBush, almenys com a caganer–, la cancelleraalemanya, Angela Merkel, o els primers minis-

tres d’Itàlia, Rússia i la Gran Bretanya, SilvioBerlusconi, Vladimir Putin i Gordon Brown, res-pectivament; així com també referències a l’u-nivers del glamur representat per Carla Bruni,cantant i esposa del president de la repúblicafrancesa, Nicolas Sarkozy –que també té la sevafigura del pessebre–, i de la ficció televisiva, alqual pertany l’irreverent Bart Simpson.

La família Alós-Pla ha convertit l’empresa Ca-ganer.com en un referent per als col·leccionis-tes d’aquest tipus de material, que s’ha obert aclients internacionals gràcies a la seva pàginaweb. En aquest aparador virtual s’ofereixen uns150 models de caganers diferents, que van desde les figures tradicionals fins a sèries pensa-des expressament per al col·leccionisme i tam-bé compten amb un bloc dedicat a personat-

ges populars que pertanyen a àmbits ben di-versos.

Pel que fa a l’interès que desperten les se-ves peces a l’estranger, Marc Alós explica queles vendes són especialment significatives alsEstats Units des de fa uns cinc anys, potser «per-què són conservadors i el caganer trenca ambel tema del Nadal» –argumenta. Una de les no-vetats que ha aconseguit més ressó mediàticfins i tot a fora de l’Estat espanyol és, precisa-ment, el futur president nord-americà, BarackObama, que a la base porta inscrit el seu po-pular lema de campanya electoral: «Yes we can»(«Sí, podem»). Al pessebre avançat que hanmuntat a la seu de l’empresa a Torroella deMontgrí –mesura 4 metresde llargada per 1 d’ampla-

Món caganerEls polítics presents a la cimera del G-20 celebrada a Washington, integrants del Govern espanyol

i esportistes d’elit s’han afegit a la col·lecció de la família Alós-Pla de Torroella de Montgrí.

TEXT: PILI TURON FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

Fotos:1Marc Alós manipu-lant les pecesque s’exhibiranen l’expositor deCaganer.com a laFira de Santa Llúcia.2Entre les figureshi ha personatgesamb la indumentàriacatalana tradicional(al centre), repre-sentants de diferentscossos de seguretat(al fons), jugadorsde l’Espanyol odimonis (al davant).3Un moment delprocés de treballal taller de l’empre-sa, a Torroella deMontgrí.

1

2 3

(Continua a la pàgina 6)

Reportatge


da i conté més de 120 peces–, Obama apareixal costat del seu predecessor, l’encara presidentGeorge Bush, que l’any passat van caracterit-zar amb un globus terraqüi a sota del braç. ElNadal de 2007, el Bush caganer va ser un èxitde vendes que ara preveuen repetir amb la fi-gura del demòcrata.

La «cuina» de tots aquests productes és al pri-mer pis de la nau industrial de Caganer.com,en polígon de Torroella en direcció a l’Estartit,on es confeccionen les peces seguint un mè-tode artesanal que comença amb el disseny delspersonatges, l’elaboració de motlles de guix ila reproducció de cadascuna de les figures, quees deixen assecar per després coure-les al forni pintar-les a mà, una a una. Dues o tres per-sones realitzen tot aquest procés, encara quedes de fa un parell d’anys també compten ambl’ajut de presos –sobretot a l’hora de pintar–gràcies a un conveni amb l’àrea de Serveis Pe-nitenciaris del Departament de Justícia de laGeneralitat.

La propera campanya de Nadal s’afrontaamb un estoc de figures proper a les 30.000unitats i, tal com assenyala Marc Alós, el 90%de les peces es ven durant aquesta època peròtambé hi ha un degoteig de compres al llarg del’any fetes bàsicament per col·leccionistes. Elseu germà, Sergi Alós, explica que a aquestesalçades «ja ens han fet comandes de 25 en 25,en totes les novetats».

La Fira de Santa Llúcia, que s’instal·larà a l’en-torn de la catedral de Barcelona el cap de set-mana del 29 i el 30 de novembre i de l’1 al 23de desembre, és el seu gran punt de trobadaamb clients i amb algunes de les persones re-

als que han convertit en caga-ners. Aquest any els agradaria

rebre la visita de la ministra de Defensa, Car-me Chacón, una de les integrants del Governespanyol que han afegit a la seva col·lecció –jahi era el president, José Luis Rodríguez Zapa-tero, i ara hi han sumat la seva vicepresidenta,Maria Teresa Fernández de la Vega.

PETICIONS DE VENEÇUELA O EL BRASILLa seva parada a Santa Llúcia també els serveixper copsar els interessos de la gent, ja que es-coltant els seus comentaris s’han adonat del po-tencial del mercat que forma la població llati-noamericana resident a Catalunya i que els fa-ria gràcia tenir referents dels seus països en for-ma de caganer. Un interès que també han re-but a través del seu web, on s’han adreçat per-sones de Veneçuela, el Brasil o l’Argentina de-manant adaptacions dels seus dirigents polítics;pel que ja hi ha figures d’Hugo Chávez, Lulada Silva o Cristina Kirchner.

Però el planter de l’empresa Alós-Pla no eslimita als àmbits polític i esportiu –a part delsja esmentats, en aquest últim també s’estrenenels jugadors de l’Espanyol Iván de la Peña, delMadrid Iker Casillas i Raúl González i del Bar-celona Bojan Krkic. Entre els nous elements hiha els Barrufets, els dibuixos animats belguesque celebren el cinquantè aniversari; i figuresque amplien la seva oferta destinada a lacol·lecció, amb el caganer Mosso d’Esquadra,Ertzaintza i Policia Municipal, l’escombriaire, eldimoni i el jugador de rugbi –potser pensanten l’equip que practica aquest esport a Torro-ella de Montgrí, Els Senglars. En total, una tren-tena de novetats que s’ampliaran l’any vinentamb personatges que es començaran a decidiral voltant de la taula de la família Alós-Pla, du-rant l’àpat del dia de Reis, com cada any.

Fotos:1El motlle que s’utilit-za per modelarcadascuna de lesfigures dels caga-ners, amb un blocde fang.2Marc Alós pressionaels motlles perdefinir la formade la peça.3El següent pas con-sisteix a desencai-xar-la, treient el fangsobrer.4Una safata plena decaganers de BarackObama i, en primerterme, una peçaacabada de treuredels motlles i quecal acabar de polir.

1

2

4

3

(Ve de la pàgina 5)

Reportatge


Fotos:1Una de les novetatsmés destacadesd’aquest any, elfutur presidentdels Estats Units,Barack Obama.2El president deBolívia, Evo Morales.3La cancelleraalemanya,Angela Merkel.4La vicepresidentadel Govern espan-yol, María TeresaFernándezde la Vega.5El rei Joan Carles I.6L’alcalde deBarcelona,Jordi Hereu.7La ministra deDefensa,Carme Chacón.8El periodistaAntoni Bassas.9Els barrufets,que compleixencinquanta anys.10El capità delFC Barcelona,Carles Puyol.11El tennistaRafa Nadal.12El pilotFernando Alonso.13Ronaldinho,ara jugadordel Milan AC.14El jugador debàsquet Pau Gasol.

1 2 3 4

5 6 7 8

9 10

11 12 13 14

El Museu Nacional d’Art de Catalunya(MNAC) ha escollit la moneda, les meda-lles commemoratives i les condecoracions

militars com a mitjà per recordar el bicentena-ri de l’inici de la Guerra del Francès o de la In-dependència, una efemèride que Girona ha ce-lebrat recentment. En aquesta aproximació alstemps napeolònics, que centra una de les ex-posicions temporals visitables ara mateix, Gi-rona té la seva pròpia parcel·la de protagonis-me ja que va ser una de les ciutats catalanes ones va encunyar moneda d’emergència a nomde Ferran VII.

«Monedes en lluita. Catalunya a l’Europa Na-poleònica» és una via per descobrir els rics fonsde moneda, medalles i condecoracions del Ga-binet Numismàtic de Catalunya relacionats ambla Guerra del Francès, que es va desenvoluparentre 1808 i 1814. A més a més, l’exhibició d’a-questes peces es completa amb la publicaciód’un catàleg-inventari de les col·leccions de mo-neda catalana corresponents a aquesta etapa;així com també una selecció d’objectes i do-cuments cedits per altres institucions, que te-nen a veure amb el conflicte i que permetencontextualitzar els fets.

La moneda és un element molt destacable dela Guerra del Francès, quan cada territori aixe-cat en armes s’autofinançava i la despesa va re-caure sobre la població rural, sense que mainingú els compensés un esforç que els va abo-car a la misèria.

Com a conseqüència del Decret de NovaPlanta (1716), Catalunya feia gairebé un segleque estava sense moneda pròpia i el 1808 vacomençar a fabricar les primeres pessetes a laSeca de Barcelona sota denominació francesa.Pel que fa al territori insurrecte –en concret aGirona, Lleida i Tarragona– entre desembre de1808 i juliol de 1809 es va encunyar monedad’emergència a nom de Ferran VII, una pro-ducció que després es va centralitzar amb lacreació de la Seca de Catalunya –que depeniade la Junta Superior del Principat. Tal com esdestaca a l’exposició comissariada pel conser-vador del Gabinet Numismàtic de Catalunya,Albert Estrada-Rius, la necessitat de grans quan-titats de metall va suposar la pèrdua de patri-moni artístic de gran valor, com la fosa de grans

obres d’argenteria medieval que incloïa l’altarmajor de la catedral de Girona.

A la vitrina que la mostra dedica a la mone-da de la Catalunya resistent hi ha un duro deGirona, datat entre 1808 i 1809. L’exposiciócompta amb un espai reservat a la falsificacióde moneda, un fenomen paral·lel a la fabrica-

ció de peces noves a tots els bàndols que tam-bé s’exemplifica amb dos duros gironins de Fe-rran VII, un de bo i un de fals. Pel que fa a lescondecoracions de la Guerra a Catalunya, l’ex-posició del MNAC també compta amb una Creude distinció del setge de Girona i una medallad’Hostalric, les dues de 1810.

41

2

3

en lluitaMonedes

El Museu Nacional d’Art de Catalunya commemora el bicentenaride la Guerra del Francès centrant-se en la moneda, les medalles i

les condecoracions. La mostra inclou peces gironines.

TEXT: PILI TURON

5

Reportatge


Fotos:1 i 2

Fèlix Sagau iDalmau. Medalla

dedicada a laConstitució de 1812. Revers i

anvers.3

Gravat amb lesemissions de la

Seca de Catalunya. 4

Creu de distinció delsetge de Girona.

1810. Anvers. 5

Josep I, 320 ralsde Madrid. 1810.

Fotografia:Calveras/Mèrida/

Sagristà. ©MNAC,Museu Nacional

d’Art de Catalunya,Barcelona, 2007.

Si pensen en una activitat cerebral míni-ma, entendran un xic la malaltia que pa-teix el fill de Màrius Serra (Barcelona,

1963). Aquest autor ha creat més de 6.000 motsencreuats, llibres de narrativa; ha presentat es-pais de televisió i és un enamorat de les pa-raules. Guanyador del Premi Ramon Llull perFarsa (Planeta, 2006), la seva darrera obra ésdelicada com una filigrana i profunda com lavida humana.

Expliqui la malaltia del seu fill. Sí, en Lluísva néixer l’any 2000 d’un part normal. Al capde 5 setmanes vèiem que feia uns movimentsestranys i en una visita al pediatre es va que-dar blanc, i ens va enviar a urgències. Des deles 5 setmanes està vigilat, observat, i mai diag-nosticat. Ara té 8 anys i té paràlisi cerebral. Elsneuropediatres, un cop veuen que ho assu-meixes, i que no els fotràs cap querella! (riu),que ets una persona amb qui es pot parlar, dei-xen d’escudar-se en la terminologia tècnica i etdiuen la veritat: la ciència, de la qual sóc un fer-vent defensor, té el cervell molt poc conegut.

No hi ha diagnòstic oficial, una raó con-creta? No. Molts nens no tenen diagnòstic: tèc-nicament es diu encefalopatia multiforme. Que,clar i català, és mal de cap de formes molt va-riades! I què vol dir? que pren una medicaciómolt potent pal·liativa. És un procés llarg d’as-sumpció que el teu fill no té una cura concre-ta. I has de buscar que el seu benestar diari si-gui el millor possible. No caminarà mai. Noaguanta el cap. No parlarà mai. No entén. Nofixa la mirada. No fa seguiments amb els ulls.Segons la terminologia administrativa, és unpluridiscapacitat al 85%.

La relació és igual que amb una personaque interactua? El seu cas és molt diferent. Elque intento expressar al relat quan vas pel mónamb un nen que no funciona, és un aprenen-tatge basat en la relació per la pell. Prescindintde la intel·ligència verbal, de la paraula, queper mi és prescindir molt. Li parlem, el tenimpresent i sobreinterpretem els seus pocs ges-tos: si aixeca una mà, mira a en Llullu això liagrada! Però has d’inventar una nova via de re-lació amb el teu fill. La meva és sensorial i ex-traverbal.

Tenen un codi particular? Sí! Començant pelnom: es diu Lluís i l’anomenem Llullu. És unasituació dura, amb moments dolorosos, percontrast, els moments lluminosos i joiosos, hu-morístics, són de gran intensitat. Vull equilibrarels moments foscos amb els més lluminosos.No hi ha un ordre cronològic. Entre altres co-ses, perquè ell no percep el temps: és un bebèperpetu. Hem viatjat moltíssim amb ell.

No ha estat un destorb per viatjar? És un rep-te superar l’obstacle d’anar amb una cadira derodes i un nen desmanegat: hem anat al Cana-dà, a Hawaii i alguns dels episodis relatats sónen llocs remots. Hi ha un cert ordre emocional,per cercar el clarobscur, per no caure en la lla-grimeta. És un perill apel·lar a les emocions. Ocaure en l’extrem contrari, la síndrome AbellaMaia: «en un país multicolor». No passa res!Doncs, cony, sí que passa! I d’una gravetat no-table.

Què entén el lector, ara que vivim una èpo-ca tan fashion? No jutjo els personatges, peròpotser n’hi ha un que desperta animadversióentre els lectors: la mestressa d’un restaurantde Gènova. Reservo per quatre, entre ells, un«carrozino», un carret. Tot era magnífic fins queapareixem, amb el meu fill bavejant a la cadi-ra de rodes, a la dona li agafa un atac. Ens posaen un menjador com amagats, dalt d’unes es-cales. Crida al marit, i ens posa pegues de totamena. Vivim en un món en què les aparencestendeixen a una perfecció falsa. Ningú no ésaixí. És com quan fan un esdeveniment espor-tiu, i l’Ajuntament amaga les putes i els xoriçosdel centre.

I els pidolaires. Tot allò que és lleig. El llibreés un mirall. Tu vas amb algú pel món que atreutotes les mirades. Passen coses. I tu estàs darrerela cadira de rodes; algunes són d’alarma, altrestràgiques. Com la gent aparca els cotxes da-munt les voreres i no pots passar. O com ges-tiones que el teu fill tingui un futur incert. Queel seu futur sigui present. Intento remetre al cor,per això les imatges del meu fill corrent.

Per què el treball fotogràfic? Era una nada-la. Se’m va ocórrer fer una sèrie de fotografies,amb en Jordi Ribó, perquè el meu fill poguéscórrer. El vam estirar a terra, i entre quatre per-sones el movíem, vam fer les 12 posicions dela cursa atlètica. És un final màgic: anar darre-re el mirall. Li dono els seus records.

No s’imagina el seu fill somiant? No. En què?És un codi indesxifrable. Però com que no se’n

recorda, no se’n pot oblidar.

Ara hi ha més mirades en la imperfecció?Es vol trencar un nou tabú, abans era el sexe.Aquesta societat tan liberal arracona la mort, lamalaltia. El llibre es diu Quiet perquè parla d’al-gú que no caminarà. Al Museu de la Ciència deVancouver, a la sala de jocs d’enginy, hi ha unselectrodes que es posen al cap, i qui posa lament en blanc, guanya. Vaig guanyar a ma fi-lla, i ella va dir: jo contra en Llullu! I va perdre,perquè no hi ha ningú tan capaç de posar lament en blanc com ell! Era el campió mundial!

La vida és un enigma? La vida és el gran enig-ma.

Té solució? (riu) Té múltiples solucions. Cadadia resolem tantes com se’ns plantegen. I l’ú-nica solució és la mort, sona molt heavy, peròés l’única cosa segura.

Donaria alguna cosa per ser l’inventor delsudoku? Ha fet molts calés! Però no l’inventor,que va morir als anys 70. L’espavilat va ser eljaponès que el va traslladar: Sudoku, vol dir nú-mero solter. I l’oficial britànic que el 2004 vaconvèncer el Times que publiqués el primer:no volia cobrar, però publiquen el seu web asota.

Hi ha alguna paraula que odiï especial-ment? Sinergia no m’agrada.

Sense la llengua seríem... primats, però nobisbes, que també podria ser.

Entrevista


MÀRIUS Serra Escriptor i enigmista, publica «Quiet», a editorial Empúries.

Coneixen aquest autor a través dels seus mots encreuats, dels seus enigmes. A través de lesseves novel·les i assajos literaris. Ara presenta el seu llibre més personal: ens parla de la relacióamb el seu fill Lluís, afectat d’encefalopatia greu.

“La vida és el granenigma”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA

“És un

procés llargd’assumpcióque el teu fill

no té una curaconcreta.I has de

buscar que elseu benestardiari sigui el

millor possible.No caminarà

mai. Noaguanta el

cap. Noparlarà mai.No entén. Nofixa la mirada.

No faseguimentsamb els ulls. “

Establimentsantics


L’establiment es va posar en marxa faaproximadament 158 anys com una casade banys. Hi havia una bassa d’aigua ca-

lenta i s’hi van construir dues cases amb ban-yeres. En aquells temps, el concepte de bal-neari no existia. Hi havia locals de banys d’ai-gues termals arreu de Catalunya, on la gentanava a guarir-se de les seves malalties, so-bretot de la pell.

Esteba Prats Lagriffa va començar a cons-truir el balneari el 1880 i es va acabar el 1912.En aquells temps les construccions, sobretotquan eren molt grans, tardaven molt a acabar-se, entre altres coses perquè no hi havia elsmitjans tècnics d’ara. A banda de les dues ca-ses, entre 1880 i 1912 també es van realitzardues remodelacions. En aquest darrer any vafinalitzar, així mateix, la reforma de la part mo-dernista amb el que és l’actual porta d’entra-da.

A començaments del segle passat i fins l’any1925 va ser una època molt bona per al bal-neari Prats i, així mateix, per a la majoria decases d’aigues termals de Catalunya. Llavorss’havia posat de moda anar de vacances a«prendre les aigües», però això només ho po-dia fer la gent de diners, que acostumava aanar-hi amb tota la família. Aquesta gent arri-bava al balneari a finals del mes de juny i mar-xava gairebé a finals d’agost. Hi anaven, ge-neralment, des de Barcelona i, fins i tot, esportaven la mainadera que cuidava els nens.Hi feien estades llargues –de mes i mig o dos–perquè els viatges fins a Barcelona eren llargsi pesats. Desplaçar-se a Barcelona des de Cal-des de Malavella, i a la inversa, era tota unaodissea.

Al mateix temps que venia gent del país,també hi havia molts estrangers que es des-plaçaven a Caldes atrets per la qualitat de les

seves aigües. S’ha de tenir en compte que, desde finals dels anys 1800, les aigues termals dela població de la Selva tenien molta fama arreudel sud de França. A Caldes també hi arriba-va molta gent de la banda de Castella i algunsanglesos.

Durant la Guerra Civil el balneari Prats –aixícom l’altre establiment de la població–, es vautilitzar com a hospital republicà per als feritsen les batalles i durant la Segona Guerra Mun-dial va acollir soldats alemanys i italians, ja queels aliats van obligar Espanya –que era neu-tral teòricament– a tenir concentrats en un solpunt els combatents, ferits o no, d’aquestesdues nacionalitats. Si la Guàrdia Civil els ha-via d’anar a buscar per entregar-los als aliats,«misteriosament» un parell de dies abans desapareixien del mapa.

RELAXAR-SE I DESCANSARDes de l’any 1945 i fins 1970, l’establiment vafuncionar molt més com a hotel que com bal-

neari. Fins que el 1980 es va començar a re-vifar una mica, iniciant-se un resorgiment ambnoves tècniques que no eren tan terapèuti-ques com aquelles de banyar-se o beure lesaigües, sinó que es feien –i es fan ara–, méstractaments antiestrès, tipus relax, etcètera.Això es va iniciar amb més intensitat a partirdels anys noranta, quan la gent anava al bal-neari a descansar i no per gust, sinó per la ne-cessitat de treure’s del damunt tot l’estrès i lespreocupacions.

L’actual propietari, Rafel Quintana, i la sevagermana Rosa, que regenten l’establiment desde mitjan passat segle, han explicat que a lacasa hi han anat molts personatges famososbuscant la tranquil·litat i també molts polítics,artistes i gent de les finances. Actualment, unapart del balneari Prats està en obres, perquèes pretén fer una important reforma, moder-nitzant les instal·lacions, però sense queaquestes perdin l’aire noucentista que semprel’ha caracteritzat.

Balneari PratsCaldes deMalavella

L’establiment va començar com a casa de banys fa uns 160 anysi va viure el seu esplendor entre finals del segle XIX i 1925. La

introducció de noves tècniques als anys 80 va impulsar l’activitat.Història

El balneari fun-ciona fa 158anys. Primereren unes caseson es podienprendre les ai-gües i posar-sea dintre d’unesbanyeres. Tam-bé hi havia unabassa d’aiguacalenta. Tempsdesprés es vafer l’edifici mo-dernista i es vanacabar les anti-gues instal·la-cions. En aque-lles èpoques ésquan van co-mençar a arribarclients de totCatalunya, so-bretot de Barce-lona, que hianaven a passarels estius sen-cers.

Origen1850FundadorEsteba Prati LagriffaPropietariactual Rafel i RosaQuintanaTreballadors42 ActivitatBalneari itractamentsterapèutics.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

Costa d’imaginar que aquestXavier Garcés que ara co-neixem, tan segur de si

mateix, tan arrelat a una terra –el Baix Empordà–, a una família,a uns amics, havia estat un jovedubitatiu, insegur, que se sentiaperdut sense trobar el camí. Nos’acaba d’entendre què va anar afer a Sòria aquells hiverns tre-mendament freds, ni tampoc perquè es trobava a Sevilla copiantcom un boig les teles dels mu-seus.

Des de sempre, però, ha estatun dibuixant prodigiós, copiantpacientment hores i hores qual-sevol cosa que li cridés l’atenció.Ha estat també un professor dedibuix extraordinari.

Les seves crisis, que el porta-ran fins i tot a abandonar la pin-tura, tenen a veure amb les in-comprensions de l’entorn, ambla tendències abstractes i con-ceptuals dels anys setanta, que liresultaven alienes, quan estudia-va a Belles Arts.

Per sobre de tot, dos punts que el van ajudara trobar un camí que ja no havia de deixar maimés: l’experiència de trobar-se en un altre mónquan es tanca a pintar al taller, de trobar-se comen un viatge, i en segon lloc el mestratge seguri poderós de José Milicua al llarg de quatre anys.Dos agafalls que li valen tot el seu art.

La seva pintura, la seva escultura està feta decoses properes que té a l’abast: les prestatge-ries del petit taller, plenes de coses que s’esti-ma en una estampa sàviament barroca; o bé lesestretes escales que van al pis de dalt, una bom-beta que penja del sostre, un matalàs, una gi-brella amb la roba encara en remull, un àrid so-lar de la Bisbal, quatre herbes perdudes en un

descampat, grans retrats de la gent del seu en-torn (escultura, terracota policromada, pintu-ra). Però, per sobre de tot, els dibuixos de granformat que són resultat de moltes hores de tre-ball minuciós i que perfilen un món propi.

Un món que no capta fets i coses singulars,que no tracta de cridar l'atenció amb efectes in-sòlits: un món sorgit de l’observació del seu vol-tant gràcies a una mirada perspicaç, que sapdescobrir arreu un cert alè que es corresponamb el seu món poètic, singularment personal,que exalta les coses humils i autèntiques.

Aquests interiors de perspectives forçadesque ha fet darrerament i que encaixen tan per-fectament en el seu món, alhora íntim i privat,però d'aparença imaginària, a mig camí entre

Kafka i el povera, són igualment visions de laseva realitat quotidiana.

Li agrada fer retrats de la gent que s'estima idiu que no trobaria cap model millor que laseva pròpia mare, la seva muller, la seva prò-pia filla, els seus amics, perquè no en té prouamb una semblança física. Li interessa per da-munt de tot reflectir, també, una manera de ser.

Gaudeix del dibuix i no fa cas d'aquells quepensen que és cosa d'altres temps. Per a ell, labase de l'art radica tècnicament en el dominidel dibuix i resulta sorprenent que el seu llapishagi trobat, lluny de tot academicisme, aquestcamí tan sincer com senzill per traduir en for-ma plàstica la realitat d'una manera de viure id'estimar.

Artistes del’Empordà


Xavier Garcésla vida entorn

El creador considera que el domini del dibuix és la base de l’art des del punt de vista tècnic

TEXT: MARIA LLUÏSA BORRÀS FOTOGRAFIA: MARTÍ GARCÉS I JOSÉ LUIS GARCÍA ABRIL

Fotos:A sobre d’a-questes línies,«Got ambroses» (2008). 1Xavier Garcésal seu estudide treball.2«Balcó» (2008).3«Tres testos»(2008). 4«Escala i buta-ca».5«Autoretrat ambestanteria»(2008) 6«Pica del taller».

1

2 3

4 5 6

MariaLluïsa Borràs

«Nosaltres, els animals de ploma» pertany al mes-tre de periodistes que va ser César González Rua-

no, com recordava aquest cap de setmana en el seuarticle gastronòmic el meu amic, col·lega i paisà Ma-nuel Martín Ferrand. Pel que sembla, César va co-mençar així una intervenció en una polleria madri-lenya que ja fa anys que va tancar les seves portes:«Nosaltres, els animals de ploma». Ell ho era, perquèescrivia amb ploma.

Nosaltres, els periodistes d'ara mateix, ens seguimconsiderant animals de ploma, encara que faci moltsanys que l'hem arraconada en benefici de l'ordina-dor i ni tan sols imprimim amb tinta sinó amb làser.Però sí, se'ns pot catalogar com animals de ploma,cosa que compartim amb els cefalòpodes, que sónaquests mol·luscs que tenen els peus al cap –comp-te: no al cap en els peus, que és una altra cosa– ique estan tan bons: calamars, amb tinta o sense, elspops...

Però avui no anem de cefalòpodes. Els altres ani-mals amb plomes són, és clar, les aus. Amb ellesanem.

Martín Ferrand glossava en el seu article l'excel·lèn-cia d'una au que fa molt temps que no és «salvatge»:la pintada, o gallina de Guinea, una au certamentmolt estimable i estimada, amb molta història i mi-tologia, que caldria remuntar a la mort del príncepMeleagro, el caçador del monstruós senglar de Ca-lidón. La pintada, avui, és una au de corral; en que-den algunes, això sí, com a ornament de jardins, peròla seva missió més alta és la de ser cuinades: estanmolt bones.

De totes maneres, i fins i tot reconeixent les altesvirtuts gastronòmiques de les aus de corral, des delpollastre de veritat fins al capó, passant pel gall din-di comú, la pularda, la gallina, l'ànec domèstic i finsal faisà; sense oblidar els gens menyspreables mè-rits dels inquilins del colomar, que el colom és unpunt intermedi entre el corral i el bosc, he d'adme-tre la meva devoció per les aus de caça, per la caçade ploma. No com a portador d'escopeta: seria in-

capaç de disparar un tret. Parlo com a portador d'u-na arma més discreta, la forquilla.

Quedi clar que respecto absolutament –en la me-sura, clar està, en la que ells estiguin disposats a res-pectar-me a mi– als enemics de la caça. No vull, pera res, entrar en aquest tipus de polèmiques en lesquals és impossible convèncer al contrari. Però diré,només, que em jutjo posseïdor dels mateixos dretsque una guineu, un gat salvatge o un falcó a l'horad'assaborir les carns d'aquests plumífers.

LA PERDIU I LA BECADAJa ha passat l'estiu, amb les seves tórtores i les se-ves guatlles. En aquesta època, l'au més habitual enles cartes –i gairebé única en les polleries ben pro-veïdes– és la perdiu. Ara hi ha restaurants que tre-ballen la perdiu escocesa, la «grouse». M'agrada, peròhe de proclamar la indubtable superioritat de la per-diu del país, de la perdiu vermella. És la reina, perdamunt del passerell, de la moruna i de la nival, quevaig tenir ocasió de provar un hivern a Noruega. Laperdiu, vermella, d'aquí. Al seu gust: estofada, a lacaçadora, en escabetx...

Els coloms, les torcaces, tenen el seu públic, so-bretot a les zones de passada, al nord de Navarra,allà per Echalar, Santisteban o Elizondo. Millor gui-sades que d'una altra manera; tenen un punt salvat-ge que a mi m'agrada, però que hi ha gent a la qualno li fa massa gràcia. I tenen tendència a estar du-res: cal fer-les bé, deixar-se de punts curts i cuinar-les tal com demanen.

Però la reina, per a mi i per a molts il·lustres gas-trònoms, és l'esquiva dama del crepuscle, la beca-da. Un gust únic, que s'arrodoneix amb la torradaimpregnada amb els seus propis interiors. Una obrad'art de la naturalesa, a la qual el treball de l'home–de l'home-cuiner– dóna la seva verdadera catego-ria.

És, ja dic, la reina del bosc, la reina de la tardor.Com la deixaré als gats montesos, per molt bé queem caiguin els gats? Seriositat, senyors...

Els animals de plomaCAIUS APICIUS GASTRòNOM


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

Elaborat amb les varietats Garnat-xa i Carinyena, dites localment

Lledoner i Samsó, tradicionals a l’Em-pordà. És un vi de color cirera foscaamb reflexos morats per la seva jo-ventud. Aroma afruitada que recordala pell del raïm. En boca és lleuger,de bon beure i saborós. Bon equili-bri, tanins i acidesa. Etiqueta molt ele-gant que representa l’escena de la lle-genda de la petjada de Sant Narcísquan escapava dels seus persegui-dors d’una casa del carrer Pou Rodó.

El celler elaborador: Empordalia dePau a l’Empordà ha creat aquest viper encàrrec de l’hotel Llegendes deGirona, com a homenatge a les His-tòries màgiques de Girona. Per a mésinformació, consultar www.llegen-deshotel.com.

LlegendesEl vi

Negre 2007

El diccionari defineix el massapà com «peçade pasta dolça composta principalmentd’ametlles mòltes i sucre i cuita al forn».

Essencialment el massapà, un dels productesde confiteria més exquisits i més típicament me-diterranis, és això. Amb tot, el seu prestigi abas-ta també països no mediterranis. Així a part d’«elmazapán» espanyol, el portuguès «massapâo» il’italià «marzapane», tenim el francès «masse-pain» i l’anglès i alemany «marzipan». En tots elspaïsos on es parlen aquestes llengües –i altres–s’hi elaboren peces de confiteria, pastes, xo-colates i bombons que contenen aquest pre-ciós ingredient. Així, les figuretes de massapà–sovint acolorides– tan típiques del Nadal ca-talà també existeixen a l’Algarve, al sud de Por-tugal («morgadinhos»), a Itàlia («frutta martora-na») i fins i tot a Alemanya (massapans de Nie-dergerer, Lübeck, etc). També es fa massapà ala regió bàltica, a Hongria, a Àustria, a Turquiai a l’Orient Pròxim («luza»). L’única diferènciaentre el massapà mediterrani i el nòrdic és queaquest darrer té un gust una mica amarg, ja ques’hi afegeixen ametlles amargues.

El massapà és un producte antic, i tot i queel nom vindria de l’àrab (el mot s’ha detectat ala Còrdova del segle XII), per a d’altres el seunom vindria del venecià «marzapane», nom d’u-na capsa per a peces de confiteria i, per tant,massapans. També pot ser un nom romànic–derivat de «massa» i «pa». De fet, en català an-tic el nom era marçapà, i la nostra cultura n’ex-hibeix la primacia: la primera recepta conser-vada és catalana i pertany al Libre de totes ma-neres de confits, del segle XV. A més, tal comexplico al llibre El convit del Tirant. Cuina i co-mensalitat, de l’Edat Mitjana a Ferran Adrià,els massapans eren considerats a l’Edat Mitja-na i al Renaixement uns dolços exquisits i pro-pis de l’aristocràcia, i així en aquesta novel·lagastronòmica hi apareixen constantment, so-vint sota el nom –que s’ha conservat fins avuia les Balears– de «pasta reial». I tampoc no ésestrany que alguns dels dolços de massapà mésexquisits es facin, encara avui, als Països Cata-lans: el torrons de fruita o massapà, la barra re-coberta de pinyons, les figuretes de massapàper al tió i dolços valencians similars, en formade fruites, verdures, botifarres, esclopets, tro-nadors, piulets, etc. i, naturalment, els pane-llets.

Panellet: «pa molt més petit que l'ordinari»,segons el DCVB. Es diu principalment dels pans

molt petits que tenen la farina barrejada ambaltres ingredients (pinyons, coco, avellana, etc.)que formen la menja típica de la Nit de TotsSants o bé, a Barcelona –sempre segons el ma-teix diccionari–, pastisset rodó fet de massapà.El panellet és com un ametllat o un «amargo»balear (documentat també a Osona al s. XIX),si bé ara també es fan panellets a Menorca, Ei-vissa i Mallorca sovint, com a Catalunya, forade temporada. Altrament, els panellets rebenel nom de «mitgetes» (panet ensucrat de menysde mitja lliura) en algunes comarques, com laSegarra l'Urgell. La base del panellet actual ésun massapà, preparat normalment a parts igualsd'ametlla mòlta i sucre. S'hi pot afegir crémortàrtar, clara d'ou, alguna fècula, patata o mo-niato. El massapà en d’altres indrets pot in-cloure ou –o només clara–, llimó, aigua de ro-ses, etc. i més o menys quantitat d’ametlla (del14 al 50%, aproximadament). Al segle XVII, unconfiter gironí parla de «panellets de xocolata»,però segurament es refereix a xocolata en for-ma de petit pa (com encara s’elabora a Sueca ia Mèxic).

També –sigui per Nadal, Pasqua o en ocasióde casaments, etc.– es fan diversos pastissos ifigures a base de massapà: destaquem les fi-gures de Nadal en forma d’anguila o per-nil/cuixot del País Valencià, les serps de Tole-do, els peixos sicilians, etc., el «stollen» de Na-dal alemany, etc. A Hongria també es fan dol-ços de massapà semblants als panellets i figu-res –granotes, porquets, rèptils, edificis, etc. AAnglaterra, Suïssa i Alemanya es fan tambébombons i xocolates farcits amb massapàamarg. Pel que fa als pastissos, un dels més ex-quisits que he menjat mai és l’elaborat per unaconfiteria del Zocodover de Toledo, ciutat mas-sapanera per excel·lència: sense desmerèixerSoto de Cameros (la Rioja), Lübeck, Niederge-ren, Koenigsber, Wiesbaden, Sant Lleonard deNobalt al Llemosí (monumental vila situada alcamí de Sant Jaume de Galícia), Palerm, Sa-lentino (Puglia), la Toscana, Àustria o Hongria(Szabó, Szamos), on en una famosa confiteriade Budapest hi he pogut degustar un dels mi-llors massapans a la famosa cafeteria-confiteriaGerbeaud, a la plaça de Vorösmarty.

Gastronomia


És un dels productes de confiteria més exquisits i més típicament mediterranis

JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes -vilaweb.cat/jau -mefabrega

El massapàdolç dels Reis

Les piuletes i tronadors són unes figure-tes de massapà amb les quals els ena-morats valencians obsequien les seves

enamorades fent una mocadorada («mocao-rà») el dia de sant Donís. Aquest dia, que s'es-cau amb el 9 d'octubre, commemora la con-questa de la ciutat de València per part del reiEn Jaume.

La paraula massapà, o la més clàssica demarsapà (que encara s'utilitza al País Valen-cià i a Eivissa; a Morella se’n diu també «xo-colata blanca»), que ve del nom d'una capsaque contenia dolços –bàsicament d'ametlla isucre–, per tant, «massapà» ja apareix al Li-bre de totes maneres de confits (segle XV),on apareix una recepta pràcticament idènti-ca que aquesta, procedent del convent de la

Trinitat (que a l'Edat Mitjana acollia membresde l'aristocràcia com, a Barcelona, el de Pe-dralbes, d'on surt el «Mató de monja») que usexpliquem.

ElaboracióLes ametlles crues s'escalden, es pelen; esfan assecar bé –a l'aire lliure, com diu el Librede totes maneres... o en un forn. Moleu-les. A

la manera tradicional, es fa al morter amb unamica d'aigua-ros, per tal que no facin oli. Elsucre es porta a punt de bola; s'hi afegeix lafarina d'ametlles, es barreja bé, coent-ho finsque no s'enganxi a les mans. Col·loqueu elmassapà en petits motlles, o sobre neula odoneu-hi formes de «piuletes i tronadors» iassequeu-los una mica al forn.

Notes– També s'hi pot afegir clara d'ou muntada apunt de neu, treballant-ho tot bé.– Les formes actuals són de piuletes o pe-tards, però també de tota mena de fruites: po-mes, préssecs, fraules o maduixots, peres...;o hortalisses de formes i noms suggeridors:carxofa fava, nap, patata o «creïlla», etc.

Ingredients

� 1 lliura (400 g)d'ametlles dol-ces� 4 unces (uns130 g) d'ametlles

amargants (apro-ximadament)� 1 lliura desucre clarificat(o la mateixaquantitat desucre i ametlles)

Piuletes i tronadorsLa recepta

La faceta triada pel gironí Joan Mitjà i Co-lom és ben singular. Ell no col·leccionasegells, llibres, postals o plaques de cava;

la seva dèria en els darrers anys és la de cercartots aquells museus, col·leccions privades iparcs i jardins botànics de les comarques giro-nines que siguin visitables. Ha creat una web,que es diu precisament giromus.cat, a travésde la qual ofereix una completa informació ambfotografies incloses, de 146 museus, als qualss’hauran d’afegir uns 15 més amb els quals estàtreballant a hores d’ara.

Un exhaustiu llistat per comarques i pobla-cions el podem trobar a la seva web; també pertemàtiques i personatges. Junt amb el logo delcentre corresponent, hom veu un escrit de pre-sentació, les dades de contacte, un collage fo-togràfic, la galeria de fotos que cada museu vul-gui aportar, a més a més de poder entrar di-rectamente al correu i a la web de cadascund’ells. I encapçalant l’entrada de les poblacions,a bona part d’elles ofereix igualment una re-senya històrica de les mateixes.

Joan Mitjà, enginyer industrial i expert infor-màtic, creà un portal amb la intenció d’aplegarmolt diversa activitat de les contrades gironi-nes, com ara cinema, museus, espectacles i al-tres temes d’interès general. «Aleshores, em re-presentava molta feina –manifesta Mitjà– i emvaig decantar pels museus. He estat incorpo-rant-los a poc a poc, he visitat tots els que apa-reixen al directori, i els textos de presentacióels preparo jo mateix, a partir de les dades queem puguin passar els seus propietaris o res-ponsables». Aquesta iniciativa es tracta d’un ser-vei gratuït que pot resultar de gran profit com

a eina de consulta i d’informació, i que obtin-gué el primer premi en el concurs patrocinatper Diari de Girona celebrat el passat mes demaig, com a millor portal informatiu i culturalde les comarques gironines. Per altra banda,l’informe sobre museus de Catalunya que rea-litzà el Grup de recerca Òliba, de la Universi-tat Oberta de Catalunya, reconegué la notableaportació de Giromus en tant que iniciativa pri-vada, que se suma a les passes que estan fenten el mateix sentit determinats ens públics.

«Voldria agrair –ens diu Joan Mitjà– la sevacol·laboració a totes aquelles persones que hanredactat la informació relativa a les poblacionsi museus del seu àmbit; als responsables, em-pleats, i en el seu cas propietaris d’aquests cen-tres, i ressaltar pel que fa a les col·leccions imuseus privats, la devoció, l’entusiasme i lapassió amb què els seus propietaris manteneni tenen cura del seu patrimoni, en la majoriadels casos suportant tot l’esforç i cost econò-mic que això comporta. Gràcies a aquests si-barites del col·leccionisme, es pot gaudir d’a-quests fons de gran valor històric i cultural».

UNA ÀMPLIA OFERTA DE SERVEISEls serveis de Giromus, però, no acaben aquí,sinó que es promou la seva divulgació entreles escoles; facilita una agenda mensual que re-flecteix tots els esdeveniments que es porten aterme en els museus gironins, per comarca, mesi dia, a més d’anunciar les exposicions tempo-rals i altres actes permanents o anuals. Una al-tra vessant ben curiosa és la de presentar ofer-tes i demandes, dedicada a aquelles personeso entitats que poden oferir els seus serveis a

un museu, i pels museus que vulguin trobar elperfil d’una persona adient a les seves neces-sitats.

Qui desitgi cercar els museus per temàtiques,una de les passions dels col·leccionistes, es po-drà trobar amb vint-i-sis capítols diferents –agrí-coles, alimentació, arqueologia, història, tècni-ca, etnografia, col·leccionismes populars, etc.Treure’s, doncs, el directori de tanta ubicaciómuseística farà les delícies si més no delsamants de les estadístiques i de la informaciógeneral del camp cultural i social.

Tan ingent oferta de dades comporta un muntd’hores de feina que únicament es poden in-vertir quan, a banda del tema professional, exis-teix un profund amor per aquestes activitatspurament col·leccionistes. Sempre hem dit quede no haver estat per la dedicació, la fal·lera ola dèria si ho volem dir així, de tantes perso-nes amb esperit col·leccionista, la societat nopodria gaudir ara per ara de museus, de bi-blioteques, d’arxius, i de centres conservadorsdel patrimoni històric general.

El gironí Joan Mitjà és prou conegut, altra-ment, per la seva llarga vocació musical. Ell vaser un d’aquells puntals que conformaven elconjunt IV Dinastía, que tant d’èxit assoliria alfinal dels 60 i primers dels 70 amb una ofertamusical que, tot incorporant el vent, provoca-ria l’entusiasme de tant de jovent d’aquella èpo-ca, els «carrosses» d’aquests moments. Bona partd’aquella formació s’aplegaria ara fa uns anysper crear la banda Bit Shadows, amb què col·la-bora en Joan, i fan aflorar tanta nostàlgia i sen-timents juvenils a qui ens trobem entre els 50i el 60 anys d’edat.

Col.leccionisme


XavierRomero

Av. Salvador Dalí, 16Figueres

Tel. 972 67 19 12

C/ Algavira, 5 bajosSt. Feliu de GuíxolsTel. 972 32 13 01

- Ortodoncia - Tratamientos garantizados- Estética dental - Seriedad y larga experiencia- Alta tecnología - Láser para caries (sin anestesia ni agujas)- Amplios horarios - Implantología (nuestros implantes no sufren aflojamientos con el tiempo)

ESPECIALISTAS EN IMPLANTOLOGÍA ORAL Y REHABILITACIONES BOCALESDENTALGRUP

FINANCIACIÓN AMEDIDA y hasta 36 cuotas

sin intereses

Col·leccionista de museusJoan Mitjà cerca i divulga els museus i les col·leccions privades gironines

AN

IOL R

ESCLO

SA

Els cardiòlegs coincideixen en el diagnòs-tic: no hi ha consciència social sobre laimportància de la insuficiència cardíaca,

encara que cada vegada afecta un major nom-bre de pacients. No prenem consciència, mal-grat que es tracta d'una malaltia prevenible ievitable si es prenen una sèrie de mesures sim-ples. No obstant això, és l'única patologia car-díaca que augmenta i tot sembla indicar queseguirà el mateix rumb els anys vinents. I mal-grat això, tots els estudis indiquen que tenimuna «preocupant ignorància» sobre ella, els seussímptomes, la seva prevenció i el seu tracta-ment. Tot just un 3% d'europeus, segons les en-questes, va poder definir els símptomes i menysdel 30% van arribar a considerar que era greu.

Com el seu nom indica, es produeix quan elcor no envia sang suficient per proveir les ne-cessitats de l'organisme. Pot afectar a qualse-vol edat, encara que és molt més freqüent enpersones grans. És una situació a la qual s'arri-ba gradualment i que es deu o bé a lesions delmúscul cardíac, a hipertensió no controlada oa la ja anomenada «síndrome de l'estil de vida».Tot això fa que el cor no es contregui amb lamateixa intensitat o amb la mateixa força. I enno arribar la sang al seu destí, l'organisme lareclama. Llavors, el múscul cardíac s’ha d'ac-celerar per intentar servir als teixits el que ne-cessiten. Però no pot. El cor, com a músculque és, creix, augmenta de mida, cosa quecomplica fins i tot més la situació.

SÍMPTOMESCom que els teixits no reben la sang necessà-ria per al seu correcte funcionament, comen-cen a mostrar-se una sèrie de senyals que aug-menten progressivament. Per exemple, apareixfatiga i és fàcil que tasques que abans es rea-litzaven sense cap tipus de problema, ara exi-geixin un descans intermedi. Pujar escales o unmoviment ràpid origina dificultat respiratòria oalmenys un panteix que denuncia la fatiga. Enocasions, es té una sensació sobtada de faltad'aire i és freqüent que hi hagi una tos seca irepetida. Una dels primers senyals d'avís és sen-tir-se cansat, feble, símptoma molt similar alque es té quan hi ha anèmia. També es descriul'aparició d'edema; és a dir, cames, peus o tur-mells inflats per acumulació de líquid, cosa queporta a una disminució d'orina (encara que ala nit sigui més freqüent la micció). També potdonar-se un augment de pes sense cap raó apa-rent.

Cal precisar que els símptomes de la insufi-ciència són molt variables segons cada pacienti segons l'estat d'evolució. Hi ha qui triga a acu-dir al metge perquè creu que són propis de l'e-dat. Altres, en saber que són típics de la insu-ficiència consideren que són inevitables. Peraixò, la Fundació Espanyola del Cor recomanaque si nota qualsevol dels símptomes, ho co-menti amb el metge.

La insuficiència és un procés que va avançatde manera lenta i és la conseqüència de lesionso d'alteracions continuades. És veritat que elcor sa té una bona capacitat compensadora per

quan es presenta un problema. Però si hi ha in-suficiència, aquesta capacitat s'utilitza de ma-nera continuada. I és precisament aquest abúsd'utilització el que força que moltes cèl·lulesdel múscul cardíac es vagin donant de baixa.Arriba un moment en què no hi ha possibilitatde compensar la falta de bombament amb ac-tuacions extraordinàries.

La insuficiència depèn de la part del cor afec-tada. Pot ser sistòlica, quan el cor no pot con-traure's amb la força necessària per llançar lasang; o diastòlica, quan el cor és incapaç de re-laxar-se i la sang no pot entrar en les cambrescardíaques i s'acumula en altres parts del cos.

CAUSESA la insuficiència es pot arribar per molts ca-mins. I com és el resultat d'una sèrie d'agres-sions continuades, el risc de patir-la augmentaamb l'edat. Es pot presentar en qualsevol mo-ment, però té més incidència a partir dels 65

anys. La hipertensió i l'estil de vida solen serfactors importants per arribar-hi; especialment,si s'uneixen altres afeccions cardíaques, comhaver tingut un infart, mantenir la tensió altadurant temps, patir ateroesclerosis (plaques d'a-teroma a les artèries que dificulten la circula-ció) o diabetis, tenir malaltia pulmonar obs-tructiva crònica, o emfisema i tenir antecedentsfamiliars amb insuficiència o cardiopaties.

A partir del diagnòstic, la insuficiència ha dequedar sota control, tant farmacològic com ambel canvi dels hàbits de vida.

La Fundació Espanyola del Cor recomanaevitar l'alcohol i diu que no són recomanablesles begudes excitants com cafè, te o les de cola.Per descomptat, no es pot fumar. Recordi quecada xuclada a un cigarret produeix un autèn-tic espasme en les coronàries. Ha de controlarel seu pes meticulosament i complir les indi-cacions del metge. Eviti estar amb persones re-fredades i vacuni’s tots els anys contra la grip.Els especialistes assenyalen que ha de tenir unadieta baixa en greixos i pobre en sal. Pot i hade fer l'exercici que el metge li recomani. I hade ser escrupolós amb el tractament farmaco-lògic que se li prescrigui.

Pel que fa a l’exercici físic, es recomana l'ae-ròbic com ara bicicleta estàtica o caminar, in-tercalant moments de descans amb temps curtsd'activitat, fins a completar una sessió de 20 a40 minuts.

Encara que tradicionalment se'ls aconsella-va als pacients repòs com a mesura general, enles últimes dues dècades s'ha demostrat quel'entrenament físic en aquestes persones potmillorar molt el seu estat funcional i la seva qua-litat de vida, a més de reduir el seu risc de mor-talitat.

I SI ARRIBA LA CIRURGIATambé és possible que la situació exigeixi unaintervenció quirúrgica perquè estan danyadesles vàlvules, o perquè es necessita establir unby pass coronari, és a dir, crear un pont peraconseguir un reg correcte. Potser necessita unaangioplàstia, que consisteix en la introducciód'un catèter en l'artèria. Aquest catèter portauna pilota que s'infla en arribar a la zona obs-truïda per dilatar-la i millorar la circulació.

El marcapassos és, simplement, un aparellcapaç de donar al cor els impulsos necessarisperquè recobri el seu ritme normal. Es basa encrear impulsos elèctrics generats per una pila ique es transmeten al cor mitjançant un cable.Hi ha la creença que els marcapassos són elsque obliguen a bategar al cor i, fins i tot, quesón el que proporcionen la força de contrac-ció. No és així. El marcapassos té la missió –ila compleix perfectament– de regular el nom-bre de pulsacions cardíaques. Per això algunspacients, a més de portar el marcapassos, hande seguir amb la seva medicació. La implanta-ció és molt senzilla. Es fa una petita incisió i através de raigs X es dirigeix el cable que s’had'instal·lar al cor. I després la pila, l’aparell ensi, s'implanta sota la pell. Normalment, es fa al'altura de la clavícula o a l'abdomen.

Salut


RamónSánchezOcaña

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equili-

brada basada en principis energètics.

� 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

És l’epidèmia del segle XXI i només el tres per cent dels europeus coneix els símptomesd’aquesta afecció, que es produeix quan el cor no impulsa prou sang

Insuficiència cardíaca

MA

RTI

FER

RER


Fotos1Armilla texanacurta, Naf Naf.2Vestit de tallimperi, Kookaï.3Cinturó ambdoble civella, Armand Basi.4Foulard i collaret,Minimil.5Botes, Fly London.6Borsalinos, La Redoute.7Collaret Onut, Joi d’Art.8Jaqueta de llanadegradé,Naf Naf.9Brusa amb coll ipunys de punt,Chevignon.10Texansacampanats,Kookaï.

6

7

2

3

4

5

1

8

9

10

11

12

DEL 21 DE MARÇ AL 30 DE NOVEMBRE DE LES 10 A LES 18 HORESPÀRQUING - BEGUDES - RECORDS Tel. 0033/468 39 16 21 - FRANÇA

PRATS DE MOLLÓ

MONTFERRER

CORSAVI(CORSAVY)

COLL D’ARES

CERET

PERPINYÀ(PERPIGNAN)

EL PERTÚS (LE PERTHUS)

ARLES DE TEC(ARLES SUR TECH)

ST. LAURENTDE CERDAN

COUSTOUGES MAÇANET DE CABRENYS

LA FOU

EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN

Tendències


11Bossa bandolera,La Redoute.12Sabates, FlyLondon.13Brusa ambmàniga fanal,Kookaï.14Jaqueta, Chevignon.15Cinturó, Naf Naf.16Texans boot cut,La Redoute.17Botins,La Redoute.18Samarreta,Kookaï.19Brusa, Naf Naf.20Mocador, La Redoute.21Cinturó ambtatxes daurades,Armand Basi.

Per a bohèmies

14

15

16

17

13

18

19

20

21

Estampats florals, teixits vaporosos, pells sintètiques, botes, texans, joiesamb color... la moda neohippy continua arrasant a la passarel·la i al carrer

ANA RODRÍGUEZ

C/ Rutlla, 11 - 17002 GIRONA - Tel./Fax 972 20 34 23C/ Maluquer Salvador, 3 - 17002 GIRONA - Tel. 972 22 33 43

Pl. Rector Ferrer, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 20 98

� Per la compra de dos perfums per a la casa i d’una bombolla, REGAL D’UNA MINI ESPELMA

Música


Bandes sonores

Novetats

Quantum of solaceDavid ArnoldJ Records

Proposat pel ma-teix John Barryper substituir-lo ala nissaga, DavidArnold s’ha con-solidat plena-ment com a com-positor de lesbandes sonoresde les novespel·lícules de Ja-mes Bond.

Aquesta es la cinquena aportació que el músic bri-tànic fa a la franquícia. El film que s’ha estrenataquest cap de setmana ha tornat a aixecar moltaexpectació, a l’igual que aquesta partitura. L’scoresegueix la línia dels treballs anteriors d’Arnold pera la sèrie, on s’obvia l’arxiconegut tema que identi-fica al personatge. El de Luton ha creat una bandasonora molt rítmica, amb un sensual tema romàntici brillants passatges d’acció, tot i que escassos. Lacançó principal va a càrrec d’Alicia Keys i Jack Whi-te del grup White Stripes i es converteix en la pri-mera de la sèrie que interpreta un duet. LluísPoch

Amaia Montero en solitari

La vocalistade l'Oreja deVan Goghdurant onzeanys, la do-nostiarraAmaia Mon-tero ha em-près la sevacarrera ensolitari ambun disc «ele-gant» que esva publicardimarts iamb el quall'artista, queha elegit el seu nom com títol, pretén «emocionar»el públic amb les cançons que ella mateixa ha com-post. «El disc ha quedat exactament com jo volia,té un so amb el qual sobretot es dóna importànciaa les cançons. No volia una producció de dos-centsmil sons sinó una cosa contundent i neta», va co-mentar la cantant.

The best of Bond... James BondThe best of Bond... James Bond reuneix en unCD/DVD a 24 músics que han participat a la bandasonora de l'espia britànic des de la primera pel·lí-cula fins a Quantum of Solace, l'última entrega dela saga. Madonna, Paul McCartney, Tom Jones, TinaTurner, Louis Armstrong, Rita Coolidge, Duran Du-ran, Sheryl Crow i Monty Normam, qui va ser el pri-mer el cantar a Bond, s'ajunten en el CD/DVD queara publica EMI, on també s'inclouen alguns víde-os sobre la banda sonora de 007.

Antony and The Johsons a BarcelonaEl grup Antony and The Johnsons ha confirmat laseva presència en el X Festival Mil·lenni. Així, el 15d'abril actuaran al Palau de la Música Catalana din-tre del festival i de la seva gira de presentació delque serà el seu nou disc, The Crying Light, que sor-tirà a la venda el 2009. El cartell del Festival Mil·len-ni uneix noms com el de la ballarina Sara Baras i eltenor Josep Carreras, Antònia Font, Facto Delafé ilas Flores Azules, Mishima, Raimon, Tracy Chap-man, el suec Jozé González i Georges Moustaki.

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 � High SchoolMusical 3 BSO 2 � Black IceAC/DC 3 � Caminoverde DianaNavarro 4 � SouleriaPitingo5 = Camp RockBSO

REGNE UNIT

1 � The PromiseIl Divo2 � Best Of -Decade in thesunStereophonics 3 � Out of con-trol Girls aloud 4 � Only by thenight Kings ofLeon 5 � FunhousePink

ESTATSUNITS

1 � TwilightSoundtrack 2 � Black IceAC/DC 3 = High SchoolMusical 3 BSO 4 � Take it tothe limit Hinder 5 � FunhousePink

Deixa’t seduir aquesta tardor per l’elegància i «savoir faire» de la MOSCA DE GIRONALa seva màgia impregna tot allò que toca… Vola amb ella en llibertat i fes-la volar tu també!

PUNTS DE VENDA: LLIBRERIA CARLEMANY - LLIBRERIA GELI · LLIBRERIA 22Ara també l’Auca de Sant Narcís pel preu de 3 euros amb mosca inclosa

El músic sevillà Antonio Luque, líder delgrup Sr. Chinarro, diu que amb el seu úl-tim disc, Ronroneando –que el 13 de

desembre presentarà a l’Ateneu Auditori deBanyoles, just després d'actuar per primera ve-gada al Brasil–, ha aconseguit «la sinceritat».Ronroneando (Mushroom Pillow), produït perJordi Gil, ha comptat amb la participació dela seva banda de directe –Pablo Cabra (bate-ria), Javi Horta (baix), Jordi Gil (guitarra) i Is-rael Delma (lap steel guitar, guitarra elèctrica),i les col·laboracions de la violinista Ana Ga-lletero, de Travolta; i d'Ana Fernández-Villa-verde, de La bien querida, als cors.

Després d'una gira per Mèxic el febrer pas-sat, Sr. Chinarro anirà al Brasil per participaren el festival El Mapa De Todos el 30 de no-vembre, a l'Espai Brasil Telecom, compartintescenari amb artistes d'Argentina, Perú, Xile,Portugal, Veneçuela, Uruguai i Colòmbia.

Després de 18 anys de carrera musical, idesprés de la confirmació que va suposar elseu anterior àlbum, El mundo según, Luque,resident a Màlaga, ara parla «d'amors difícils,de la soledat i de les relacions de parella» ambun títol que al·ludeix als gats perquè són al-hora «afectuosos i esquerps», com creu que ésla seva música.

Segons el seu parer, a Ronroneando inci-deix en el camí iniciat amb els seus dos dis-cos anteriors però «amb més sinceritat» i, pelque li diu la gent, creu que ho ha aconseguit«si sinceritat és acostament i fer-es entendre».«Si només és explicar les meves coses, peròno la veritat i que la gent faci seves les can-çons» sí que admeto haver-ho aconseguit ambun disc que és «vermell passió i més sagnant»en contraposició amb l'anterior, «més blau iamb una alegria enganyosa».

Per a Luque,de 37 anys,pare d'un nen ibètic fins a lamedul·la, can-çons com Ron-roneando, LosÁngeles, Tími-dos, Los amoresreñidos, Elgran poder,San Antonio oA mano mos-tren una mane-ra més clarad'expressarquè volia dir.«És la meva ma-nera especialde fer les coses,i això atreu,com les rela-cions perso-nals, on equi-vocar-se potser rendible»,se sincera Lu-

que, per a qui «si aquest no és definitivamentel so Chinarro se li assembla molt», perquè araquan munten un tema «cadascú sap què ha defer» per incorporar recursos i idees i que evo-lucioni. «Aquest so –afegeix Luque– durarà untemps, sense repetir-se, però reconeixible, es-sent ells. El temps passa i les coses canvien,com comproves quan mires fotos antigues».

Luque, que utilitza veus femenines com acontrapunt a una tessitura greu com la seva–en directe els tons aguts són de Javi Horta–,admet que és tracta del disc «on ha cantat mi-llor» per «haver perdut la por a l'estudi», havergravat sense les lletres al davant escrites en unpaper, haver interioritzat la melodia i haver-les assajat abans de la gravació, avantatges dededicar-se ara exclusivament a la música.

Oblidats els seus primers concerts, bastantcaòtics, i professionalitzat en l'actualitat, Lu-que reivindica que «els tímids s'associïn», afir-ma que no és «cap àngel», es mostra contraria la violència en la parella, malgrat que no liagrada tractar temes personals perquè no és«tan exhibicionista», i admet que el diverteixen«les falsedats» de la societat.

PREPARANT NOVEL·LAEl 13 de desembre actuarà a Banyoles, on in-terpretarà cançons dels seus dos últims discosi de El fuego amigo, que s'acaba de reeditar,a més de presentar-ne «alguna d’inèdita». Pocamic de col·laborar amb altres artistes «si nosorgeix espontàniament», Antonio Luque hacomençat a escriure la seva primera novel·la,que li està costant perquè «no domina l'ofici»,encara que compta amb l'assessorament d'A-gustín Fernández Mallo (Nocilla Dream i No-cilla experience). «Mola aprendre», confessaLuque sobre això.

«Ronroneando»Sr. ChinarroAntonio Luque, líder del grup sevillà que el 13 de desembrepresentarà el seu últim disc a Banyoles, assegura que amb

aquest àlbum ha aconseguit la sinceritat

TEXT: RAFA QUÍLEZ

Kung Fu Panda

Directors: J. Stevenson, M.Osborne.Intèrprets: J. Black, A. Jolie.Distribuïdora: Paramount.Durada: 95 minuts.Divertidíssima paròdia del ci-nema d’arts marcials quecombina els homenatges (deKarate Kid a Jackie Chan)

amb una narrativa molt sòlida que defuig l’efecteShrek, és a dir, el pastitx sense argument. Desta-ca per les esplèndides escenes d’acció i la ban-da sonora de Hans Zimmer i John Powell. P. P.

Mamma Mia!

Director: Phyllida Lloyd.Intèrprets: M. Streep, PierceBrosnan.Distribuïdora: Universal.Durada: 108 minuts.El seu èxit és proporcional ala seva arbitrarietat. La direc-tora confon disbauxa ambdesordre, però s’ha d’adme-

tre que les cançons i les prestacions dels intèr-prets arrosseguen l’espectador més desencantat.El millor: la intermitent habilitat per posar temesd’Abba en situacions impossibles i, sobretot, eldesvergonyiment de Brosnan a l’hora de cantarquan, queda clar, no n’està massa capacitat. P. P.

Venganza

Director: Pierre Morel.Intèrprets: Liam Neeson,Maggie Grace.Distribuïdora: Fox.Durada: 93 minuts.Se l’ha comparat molt ambles pel·lícules de CharlesBronson, però en realitataquest desigual film d’acció

és un remake gens dissimulat de Commando, peròestà resolt amb molta menys gràcia. De fet, el seugran problema és la total absència de sentit del’humor, patent en la interpretació d’un Liam Nee-son, que hauria de començar a seleccionar ambmés rigor els projectes en què s’embolica. P. P. No cal posar-se a debatre, a aquestes al-

çades, si Jim Carrey és o no un bon ac-tor, entre altres coses perquè si El xou

de Truman i Man in the Moon no van con-vèncer els seus detractors és perquè aquestsno tenen cap interès a admetre-ho. El que síha quedat clar és que haver rodat algunes deles comèdies més taquilleres dels darrers anysno és garantia de tenir una carrera còmoda;el mateix Carrey n’és un exemple, ja que des-prés d’haver rodat dues cintes, a la seva ma-nera, arriscades (l’esplèndida Dick y Jane. La-drones de risa i la fallida El número 23) s’hatrobat que Holly-wood licancel·lava la ma-joria de projectesperquè el seunom s’ha tornatincert per a les ta-quilles. Així, YesMan marca el re-torn de Carrey a un estil de comèdia que lisol funcionar per inèrcia: la que se centra enun individu vulgar que viu una delirant aven-tura quan intenta (o és forçat a fer-ho) can-viar de vida.

La pel·lícula, doncs, s’apropa a Mentirosocompulsivo i Como Dios, només que supri-mint-hi l’element fantàstic i el moralisme desobretaula. Basada en un llibre autobiogràficde Danny Wallace, Yes Man està protagonit-zada per Carl Allen, un paio tirant a medio-cre que, fart de veure’s embolicat en tot ti-

pus de merders i malentesos laborals i fami-liars, es proposa estar un any sense dir queno a res ni a ningú. Al principi, l’aposta ge-nera equívocs, però de mica en mica va des-tapant la vertadera personalitat dels que l’en-volten i, també, els aspectes més amagats d’ellmateix. Hi ha diversos fronts que fan pro-metedor aquest curiós vehicle de lluïment.Primer, per descomptat, la contrastada sol-vència de Carrey per al gènere, però tambéque el director sigui Peyton Reed, que va de-mostrar a Abajo el amor i Separados que en-cara es poden fer bones comèdies amb ma-

terials aparentment convencionals. Tambébrilla pel planter de secundaris, que inclouZooey Deschanel (vista recentment a El in-cidente), el veterà Terence Stamp, Sasha Ale-xander, Bradley Cooper (el Will Tippin de lasèrie Alias), Danny Masterson, Fionnula Fla-nagan, Patrick Labyorteaux, John MichaelHiggins i Molly Sims, coneguda per inter-pretar la filla de James Caan a la sèrie Las Ve-gas. Yes Man, si la forta competència ho per-met, ha de ser un dels plats forts de la pro-pera cartellera nadalenca.

Carrey encomèdia segura

El protagonista d’«El xou de Truman» o «Man in the moon»tornarà a les cartelleres aquest Nadal amb una pel·lícula,«Yes Man», que s’ajusta als patrons que li solen funcionar.

TEXT: PEP PRIETO

DVD

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

Cinema

Bandes sonores

The Omega ManRon GrainerFSM

Aquesta bandasonora va quedardescatalogadapoc després dereeditar-se enCD. Ara el segellnord-americàque la va publicarn’ha tret una novaedició, desprésde l’èxit de Soy

Leyenda. El soundtrack original va ser creat per RonGrainer, famós sobretot per haver compost les sin-tonies de sèries de televisió de culte com DoctorWho o The Prisoner. L’score beu de la música delsanys 70, amb constants referències al pop rock i aljazz de l’època –de fet la cinta protagonitzada perCharlton Heston es va rodar durant aquesta dèca-da. Grainer va escriure un retentiu tema central, peròal meu entendre el més destacat és el motiu mésaviat trist que identifica el protagonista, un home queviu en soledat i en un estat d’incomprensió i semi-bogeria durant dos anys. Lluís Poch


Basada en una autobiografiaEl film s’apropa a «Mentiroso compulsivo» i

«Como Dios», però suprimint l’elementfantàstic i el moralisme de sobretaula

En la psicologia actual, tant en la psicoteràpia comen la psicologia teòrica i fins i tot la filosòfica hi

ha, igual que en altres àmbits del coneixement i dela ciència, els qui creuen que no existeix res més quela matèria, i els qui creuen que existeixen dimensionsinvisibles, aquelles que no solament són inabastablesa l’aparell sensorial humà sinó que pertanyen a unacategoria totalment diferent, aquella que s’ha cone-gut històricament com el món espiritual. En realitatel panorama actual és força més complex que aquestsi tenim en compte que molts científics de la físicaquàntica donen per fet l’existència d’onze dimensionsde la realitat, la majoria d’elles sense haver-se de-mostrat de forma objectiva, potser perquè a mesuraque ens endinsem en la matèria aquesta perd la qua-litat de tal per entrar en un món d’energies cada ve-gada més subtils i misterioses.

Així, per a la psicologia materialista la consciènciano és més que un subproducte del cervell, una sim-ple fusió de neurones, no res més que reaccions bio-químiques, i per tant tota idea d’una ànima és purafantasia. Freud, el pare de la psicologia moderna pen-sava d’aquesta forma, i la psicoanàlisi en tant que te-ràpia busca l’assoliment d’un ego integrat lliure delsestats neuròtics que tant fan patir l’home i la dona ac-tual. Però més enllà de l’estructura del jo, no accep-tava pas que hi hagués res més. Posteriorment Jungva trencar aquest esquema i va ampliar el mapa de laconsciència humana reconei-xent i rescatant la naturalesalluminosa que rau en l’incons-cient humà, obrint la porta alconcepte de supraconscient,concepte que ampliaren méstard els psicòlegs de la psico-logia humanista i transperso-nal.

Si podem, doncs, contemplarla visió del ser humà tot incloent-hi el supraconscientcom un camp ampliat de la consciència, allà on raula nostra essència, la nostra part lluminosa, sàvia, be-lla i bondadosa ens serà més fàcil comprendre la na-turalesa del jo, de l’ego, i situar-lo adequadament dinsl’estructura global de la persona.

L’ego, com sabem, és el sentiment de si mateix iden-tificat amb la condició d’individu separat dels altres,aquella part de la ment amb la qual la persona s’i-dentifica quan diu «jo». En realitat la persona s’identi-fica amb una imatge, una representació de si mateix.També podem entendre l’ego com a sinònim del con-junt de la personalitat, incloent el cos, les emocionsi el conjunt de la vida psíquica. Per a les persones detendència materialista o que no s’han endinsat maien la recerca de la seva realitat més profunda, l’egoesdevé la seva única identitat.

L’ego es comença a construir en els primers anys

de la vida, i és el que ens permet desenvolupar-nosen la vida quotidiana. Conté el conjunt d’habilitatsque ens fan capaços i autònoms en el món. Malgrattot, els grans savis de la humanitat, filòsofs i mestresespirituals ens prevenen amb insistència que no que-dem atrapats per l’ego i els seus interessos, puix queaixò representaria la nostra mort psicològica i espiri-tual.

ALIENACIÓ DE LA CULTURA MATERIALISTAActualment, tot i la gran alienació que la nostra cul-tura materialista sotmet els individus, moltes perso-nes han experimentat que l’ego no és la seva últimaidentitat, sinó més aviat el personatge, la màscara. Itambé l’instrument. Però quan en comptes d’un ins-trument del nostre ser real es constitueix en una fi-nalitat en ell mateix, en l’alfa i l’omega de la nostravida, esdevé aleshores aquella consciència reduïda,petita i temorenca que se sent separada dels altres, icrea interessos individuals egoistes que entren en con-flicte amb els interessos dels altres, generant enveja,odi i agressivitat.

I quan l’ego té l’hegemonia de la consciència es-devé una força dominada pel desig d’estímuls de tottipus. Però el cas és que mai se’n té suficient d’allòque realment hom no necessita, i l’ego organitza totun reguitzell de necessitats neuròtiques insaciables.Ens fa egocèntrics, orgullosos i arrogants, però alho-

ra també fràgils i dividits.Quan una persona veu i utilitza el seu ego, la seva

personalitat, no com una finalitat en ell mateix, sinócom un instrument d’una consciència superior, laconsciència del ser intern, aleshores es transforma,s’expandeix, esclareix els seus laberints mentals, i re-cupera el sentit i el propòsit de la vida. Doncs podrí-em dir que aquesta informació rau en la profunditatde l’ànima, del ser essencial, tant se val el nom queli donem.

Una persona alliberada de l’ego, doncs, és aquellaque ha superat la confusió entre la seva identitat reali l’instrument d’aquesta identitat. Aleshores l’ego nosolament deixa de ser un enemic que boicoteja el seucreixement psicològic i espiritual, sinó que, transfor-mat per la força i la llum de l’ànima, esdevé el vehi-cle pel qual l’ànima es pot expressar i desplegar enplenitud en la vida de la persona.

Aturada davant la porta prin-cipal de la casa, una tartana

estava essent descarregada perun grup de camàlics, que es mo-vien de pressa i esbufegant, ambmés o menys intensitat, segonsla grandària del paquet que ca-rretejaven a cada moment.

Aquell fet era notícia grossa alpoble i la gent hi passava per fer-hi el tafaner:– Té, guaita! Això són les cosesdel mossèn nou.– Però escolta! Que no és un ca-vallet de pintor, això?– Bé ho sembla... Té mira! Tam-bé hi ha teles i pintures?

Tot i haver nascut, el 1859, ala localitat tarragonina d’El Mo-rell, des de ben petit, Josep Ge-labert Rincón va viure a Olot iallà va descobrir el món de l’artgràcies a pintors com ara Joa-quim Vayreda i Josep Berga, queli van donar classes de belles artsi el van influir decisivament enla seva trajectòria.

Paral·lelament, Gelabert va se-guir la carrera eclesiàstica comalumne del seminari de Gironafins que va ser ordenat sacerdot.Ara bé, després, malgrat ser ca-pellà, no va abandonar els pin-zells i, a més, va ampliar els seusinteressos estudiant des de geo-logia fins a filologia, passant perla història i l’arqueologia.

Precisament, com a resultat deles seves investigacions va pu-blicar llibres com ara Los volca-nes extinguidos de la provínciade Gerona i La guia il·lustradad’Olot i ses valls, a més de di-versos articles científics en elsquals donava a conèixer les se-ves troballes.

RECERCA CIENTÍFICAEl 1900, quan tenia quaranta-un anys, Josep Gelabert Rincónva ser destinat a la rectoria deLlagostera. Lluny d’abandonarles seves aficions, les va enco-manar al poble que el rebia, finsal punt que s’hi va obrir un mu-seu municipal.

A més, aquest religiós va con-tinuar fent recerca en el campcientífic. Per exemple, l’octubrede 1908 va participar en el Pri-mer Congrés de Naturalistes Es-panyols celebrat a Saragossa.Aleshores ja feia temps que Ge-labert formava part de la Socie-tat Espanyola d’Història Naturali de la Institució Catalana d’His-tòria Natural, que posteriormentacabaria formant part de l’Insti-tut d’Estudis Catalans.

Josep Gelabert Rincón ja no esva moure mai més de Llagoste-ra fins al moment de la sevamort, el cinc de febrer de 1936,quan tenia setanta-set anys. Eldiari gironí L’Autonomista va re-bre amb tristesa la notícia, i al’hora de fer la necrologia so-bretot van destacar el talent pic-tòric de mossèn Gelabert, quehavia arribat a exposar a l’Ate-neu de Girona i la famosa SalaParés de Barcelona.

Lectures


Josep M. [email protected]

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

De l’ego a l’ànimaJosep

GelabertRincón

XAVIER CARMANIU

JOSEP M. LLAUGER

Gironins del segleXIX

Fermín BocosPeriodista

El ressentiment és un dels motors de l'activitat hu-mana. L'impacte sobre la vida quotidiana és ele-

vat. A la feina, en el si de les organizaciomns jerar-quitzades, fins i tot en el comportament al volant, esdetecten accions dictades pel ressentiment.

Hi ha qui no perdona als altres el seu propi fracàsen la vida o qui culpa al món de desgràcies imputa-bles a la seva falta de capacitat o a la seva mandra al'hora de superar els obstacles. Em ve aquesta idea alcap en repassar la biografia del sanguinari cap d'ETAdetingut la matinada de dilluns a França.

VENJANÇA DE CLASSEEl tal Txeroki, cambrer ocasional, va iniciar la sevatrista carrera criminal matant a un magistrat, el jutgeJosep Maria Lidón. Per ser jutge es necessiten ben bédeu anys d'estudi, deu anys de sacrifici i renúncies enels millors anys de la vida per tirar endavant, primerla carrera de Dret i per aprovar, després, les oposi-cions. Amb els plans de beques i ajudes a l'ensenya-ment dels quals, afortunadament, disposen avui diaels joves espanyols, qualsevol que s’ho proposi pot

arribar a ser jutge. Això sí: cal renunciar al «botellón»i canviar-lo per hores i hores estudi. Milers d'hores.

Ningú pot saber el que passa per la ment d'un te-rrorista, d'un assassí, però, com dic, tinc per a mi queel tal Txeroki –l’expedient escolar del qual només re-gistra alces en l’anomenada «kale borroka»–, va actuarimpulsat pel ressentiment. Assassinant un ciutadà res-pectable complia la seva venjança de classe.

Ho va tornar a intentar després, participant en l'a-temptat amb bomba que va tallar una cama d'Eduar-do Madina, el jove que quan va patir l'atemptat erael cap de les Joventuts Socialistes del País Basc. Peral tal Txeroki, havia de resultar insuportable que algúde la seva mateixa edat hagués trobat ja un lloc ho-norable en l'entramat social. El seu ressentiment noho va poder soportar. Per això va voler acabar ambla seva vida.

La resta: els «mantres» independentistes no són mésque xerrameca per a consum de ments ofuscades oacovardides. Ja dic, el verdader motor de tants crimscal buscar-lo en el ressentiment dels qui desgracienla seva vida i culpen els altres.

El ressentimentFERMÍN BOCOS

La naturalesa de l’egoL’ego organitza un reguitzell de necessitats

neuròtiques insaciables. Ens fa egocèntrics,orgullosos i arrogants, però alhora ens fa fràgils

Televisió


Un nou estudi realitzat per sociòlegs dela Universitat de Maryland conclou queles persones que no són felices passen

més temps veient la televisió, mentre que lespersones que es descriuen a si mateixes coma felices dediquen més temps a llegir i socia-litzar-se. L’estudi, que es publica en el núme-ro de desembre de la revista Social IndicatorsResearch, analitza dades recopilades al llargde 30 anys en diversos estudis sobre formesde passar el temps i actituds socials. Els seusautors conclouen que passar més temps veientla televisió pot contribuir a la felicitat dels es-pectadors en aquell moment, però suposamenys efectes positius a llarg termini.

La televisió realment no sembla satisfer lagent a llarg termini «en l’àmbit de com es des-envolupen socialment les persones, al contraride com sí ho fan la lectura o seguir la prem-sa», comenta el sociòleg de la Universitat deMaryland John P. Robinson, coautor de l’in-forme i pioner en els estudis sobre l’ús deltemps. «Veure la televisió resulta més passiu ipot propiciar un escapament. Les dades enssuggereixen que l’hàbit de veure la televisiópot oferir un plaer immediat a càrrec de patirperjudicis a llarg termini», afegeix Robison. Dela mateixa manera, basant-se en les dades delsinformes sobre ús del temps, el sociòleg vati-cina que el consum de televisió pot incre-mentar-se significativament si l’economia con-tinua empitjorant en els pròxims mesos o anys.«En èpoques de bonança o crisi, els nostres es-tudis diaris han trobat clarament que el treballés l’activitat principal que contaresta el con-sum de televisió. Però quan la gent disposa demés temps, el consum televisiu creix.

L’estudi va involucrar 30.000 adults, ambdades recollides al llarg de 30 anys (1975-2006). Es van dividir els resultats en dos: els

que feien referència a la felicitat quotidiana iels basats en activitats a llarg termini. Els in-vestigadors van descobrir que en els dos ti-pus, les activitats que feien més felices els en-questats eren les mateixes, menys en el cas deveure la televisió.

De la mateixa forma, es va constatar queles persones que es definien com a felices erenles més actives socialment, que assistien re-gularment a serveis religiosos, votaven i lle-gien més llibres i diaris. En contrast amb això,la gent infeliç passava més temps davant la te-levisió en el seu temps lliure. D’acord amb l’es-tudi, la gent infeliç presentava un consum detelevisió un 20% més que la gent feliç, fins itot tenint en compte el seu nivell educatiu, in-gressos, edat o estat civil.

Steven Martin, coautor de l’estudi, descriucom a conclusió el poder addictiu de la tele-visió perquè aporta plaer: «Les activitats ad-dictives produeixen moments de plaer, peròa llarg termini desemboquen en malestar i pe-nediment» declara. «La gent més vulnerable al’addicció té tendència a ser socialment o per-sonalment marginada. Per a aquest tipus depersones, la televisió pot arribar a ser un tipusd’opiaci».

Un estudi mostra que la gent trista o desgraciada passa méstemps davant la televisió perquè els reporta un plaer passatgeri alerta que el consum pot créixer si la crisi econòmica s’allarga.

DdG

L’opi dels

infeliços

Altres passatempsLes persones que esconsideren felicesdediquen més tempsa llegir i socialitzar-se

Dilluns 24 de novembre22 DominicalDiumenge 23de novembre de 2008

Els més vistosdel 12 al 18de novembre

CatalunyaBarça - Benidorm(Copa del Rei)Dimecres 12 denovem bre, TV3.914.000 especta-dors (29,3%).

CSI MiamiDilluns 17 denovembre,Telecinco. 910.000espectadors (28%).

CSI Nueva YorkDilluns 17 denovembre,Telecinco. 741.000espectadors(30,6%).

APM?Dimarts 18 denovembre, TV3.726.000 especta-dors (22,3%).

TN VespreDimarts 18 denovembre, TV3.688.000 especta-dors (22,7%).

EspanyaCuéntame cómo...Dijous 13 denovembre, La 1.4.348.000 especta-dors (24,4%).

CSI MiamiDilluns 17 denovembre,Telecinco.4.322.000 especta-dors (21,9%).

Sin tetas no hay...Dijous 13 denovembre,Telecinco.4.231.000 especta-dors (23,8%).

El internadoDimecres 12 denovembre, Antena3. 3.939.000 espec-tadors (22,6%).

Gran HermanoDimarts 18 de nov-sembre, Telecinco.3.920.000 especta-dors (27,3%).

11.50

17.15

33Dèria viatgera i bon paladar: VenèciaMés enllà de les imatges més populars,com la plaça de Sant Marc, el Pont delsSospirs, o el Gran Canal, l'autèntica Ve-nècia segueix sense descobrir. La càme-ra acompanya diferents persones queviuen i treballen a la ciutat de la llacuna:pescadors, artistes i xefs. Tots ells ens en-senyen els seus llocs favorits i les sevesreceptes preferides. Esmorzar en un bard'espresso, un mos en una bodega, delí-cies dolces en un cafè o un aperitiu ambvistes panoràmiques.

TelecincoYo soy BeaBe deixa anar la seva passió i fa un petóa César. El pitjor de tot és que Roberto hoveu i ella es veu obligada a confessar alseu xicot que potser s’està enamorant delreporter.

CuatroEl encantador de perrosQuan es tracta amb gossos, la seguretaten un mateix ha de ser ferma i enèrgica ila motivació ha de ser constant. Si no esprojecta davant el gos seguretat i motiva-ció mai s’aconseguirà res. Aquest és undels consells que César Millán dóna aOrange County, on la situació se’ls va es-capar de les mans, per la qual cosa hande fer una crida d’urgència a l’encantadorde gossos, que va acudir al rescat.

TelecincoCSI MiamiDurant una festa a casa de la família Lam-bert, Megan, la filla petita del matrimoni,apareix en el jardí amb els peus plens desang anunciant que la seva cangur ésmorta a l’habitació. Després de l’arribadadels CSI, Ryan troba un got i descobreixque el va utilitzar el propietari de l’agènciade cangurs amb la qual treballen els Lam-bert habitualment. L’home, però, no ad-met haver matat la seva empleada, tot ique reconeix que va anar a la casa pertreure-li la combinació de la caixa forta irobar 250.000 dòlars.

TV3Candidata al poderEl vicepresident dels Estats Units mor i elpresident elegeix la senadora Laine Han-son per cobrir el càrrec. Hanson, pel fetde ser dona, haurà de demostrar, no no-més a l'oposició sinó també als seus com-panys de partit, que és prou vàlida per as-sumir les responsabilitats del càrrec.

Dimarts 25 de novembre

10.20

12.10

18.25

22.10

22.15

CuatroAlerta Cobra: Tom i Semir protagonitzen un nou cas pled’acció. En aquesta ocasió, els dos poli-cies sospiten de dues noies. Tom i Semirestan convençuts que aquestes joves es-tan transportant drogues en el seu cotxeper a un important traficant.

K3La màscaraL'Skillit ha tornat per Haloween! Ve ambla intenció de reclamar la Màscara i dedonar una bona lliçó a l'Stanley, per ha-ver-lo fet ingressar en un reformatori. Elnostre heroi no hi té cap pega, però nosap que uns zombis han atorgat poderssobrenaturals al dimoniet de 4.000 anys.

TV3Un toc de seduccióFrank està mirant de sobreposar-se a lamort de la seva dona, però li costa molt;la vida per a ell ha perdut el sentit. Frankés testimoni d'un accident de trànsit i aju-da un home ferit que li demana un favorabans de morir: que busqui l'amor de laseva joventut i s'acomiadi en nom seu.D'aquesta manera, Frank va a parar a unaescola de ball on coneixerà algú que l'a-judarà a mirar el futur amb il·lusió.

3360 minuts: «Prostitució darrere el vel»Aquest és un retrat de com funciona laprostitució en un país islàmic, a l'Iran, elpaís on manen els aiatol·làs. Aquest re-portatge és un retrat de dues dones ira-nianes en el qual, a més de mostrar comés la seva vida quotidiana, s'explica el fun-cionament de la prostitució en un país onestà prohibida i on els adúlters poden sercastigats amb la pena capital. Durant mésd'un any, Nahid Persson, la directora d'a-quest reportatge, ha seguit la vida de duesdones, la Minna i la Fariba, que són ami-gues i veïnes a la ciutat iraniana on viuen.

CuatroAnatomía de GreyBailey coordina quinze metges per realit-zar dotze operacions simultànies: sis tras-plantaments de ronyó en sis sales d’ope-racions alhora. El que s’anomena una ope-ració dominó, que Bailey estava esperantdes de fa temps. Si tot surt bé, l’hospital il’equip de cirurgians recuperaran la sevareputació. A més, una important revistamèdica ha publicat el reportatge sobrel’assaig clínic que van dur a terme Dereki Meredith. Però ella descobreix que noapareix citada com a col·laboradora.

Dimecres 26 de novembre

06.45

18.30

22.15

02.25

04.10

La SextaTurno de guardiaMentre Yokas va a la vista amb la jutges-sa pel seu divorci, la sergent Cruz ingre-sa a presó per ordre del capità Finney. Dosagents d’Assumptes Interns, però, es pre-senten en els jutjats per emportar-se FaithYokas perquè també hi està implicada.Finney confiesa a Yokas que sap que Cruzva matar Mann i necessita que ella ho con-firmi. A la primera vista oral, el jutge de-creta presó per a Cruz a l’espera del judi-ci. Finney diu a Faith que si no col·laboral’acusarà de còmplice.

TV3Coneixent la JuliaLondres, 1938. Julia Lambert és una ac-triu de teatre famosa que, avorrida del seumatrimoni, s'enamora de Tom Fennel, unadmirador seu més jove que ella. Julia iTom tenen una aventura apassionada,però al cap de poc Tom la deixa per unaaltra. Aleshores Julia ordeix un intel·ligentpla de venjança.

TelecincoHospital CentralDesprés de les fortes discussions que hantingut lloc entre Maca i Javier i la tensióque s’ha respirat durant els últims mesos,el gerent pren la decisió de nomenar So-tomayor com a nou director, desplaçant ladoctora Wilson a simple cap d’Urgències.Adorat per uns i odiat per altres, Javier notarda a posar-se al capdavant de la di-recció i ordena els canvis que consideraoportuns, decisions que no són ben re-budes per tots i que causen polèmica pelspassadissos.

CuatroWeedsLa segona temporada acaba com el ro-sari de l’aurora. S’aguditzen les tensionsfins a l’últim moment i la unitat que Nancy,la protagonista, tant s’havia entestat a pre-servar salta pels aires.

33Túrmix clàssicsJoy Division, grup format a Manchester el1978, es va convertir en el grup més im-portant del rock britànic en un moment enquè el punk iniciava un descens vertigi-nós. Barrejant els principis fonamentalsdel punk amb influències d'altres grups,Joy Division va construir un so inquietanti avantguardista. El maig de 1980, Ian Cur-tis, líder del grup, es va suicidar just quanassolia el seu èxit més important gràciesa la cançó Love Will Tear Us Apart.

22.15

00.55

17.15

Guia TV


� Parc infantil temàtic de 600 m2.

� Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».

� Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitorsi els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

� Matinals especials per a escoles i grups.

� Bolera amb 12 pistes.

� Promocions cada dia de la setmana.

� Festes d’aniversari.

�Tornejos d’empresa i grups.

Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03 www.espaibowling.com Obrim cada dia!

Dijous 27 de novembre

09.30

14.30

18.45

22.15

22.15

33A la recerca de la felicitatLa recerca de la felicitat és un tema queuneix la humanitat, encara que la con-cepció que en té cadascú és diferent.Què és la felicitat per a gent que viu enpaïsos, cultures i religions diferents?Aquesta pregunta és la base d'un viatgeque ens porta a quatre regions del mónque tenen una cosa en comú: totes estansituades al tròpic de Càncer.

K3MonstreEn Johan ingressa a l'hospital, però en surtde seguida. Què li havia passat? Després,el jove rep una carta amenaçadora de laprostituta que es feia passar per la Mar-got, la mare d'en Karl. En Johan va a visi-tar-la i llavors... Per la seva banda, en Ten-ma busca pistes d'en Johan quan coneixuna doctora clandestina que tracta immi-grants il·legals. És una noia vietnamita dedisset anys anomenada Lung. En Tenmali recomana que abandoni la clandestini-tat i que estudiï medicina....

TV3Compta amb miEn una ciutat petita perduda als boscosd'Oregon, quatre nois de dotze anys bus-quen el cos d'un adolescent desaparegut.Es volen convertir en herois als ulls delshabitants de la seva ciutat i sortir a la tele-visió. Durant dos dies fan una excursió ques'acaba convertint en una odissea. Afa-nen cigarretes, s'expliquen aventures,diuen grolleries i es fan més amics en lesmoments difícils, principalment quan estroben uns brètols que van amb ganivetsi que també estan buscant el cos.

TelecincoSin tetas no hay paraísoCatalina prepara la seva fugida amb Du-que. Davant els imprevistos que sorgei-xen, el jove narcotraficant ha de canviar amarxes forçades el seu pla per acabaramb Cortés. La clau continua sent el sen-yor Martínez.

CuatroMédiumAllison torna a treballar amb Scanlon peratrapar un perillós home, a qui creuen res-ponsable de la mort de diverses noies.Tots els indicis apunten que el criminal hade ser un home corpulent, que primer se-dueix les seves víctimes en bars i desprésles mata. Les visions d’Allison ajudaran aaclarir la identitat i el lloc on es troba l’as-sasí.

Divendres 28 de novembre

15.45

18.35

22.15

22.15

00.00

TV3El cor de la ciutatEn Ricky va a veure la Isabeleta i sabremen què va consistir l'ajuda de la Judit. EnJuli explica els seus problemes amb la Llu-na a en Gerard. L'Orpinell, per la seva ban-da, veu com se li compliquen les coses:en Juli, els penjats, en Gerard... i una sor-presa final. Finalment, la Sara comença aestar gelosa: avui és el dia que en Fedeha de fer les fotos a la Irene.

TV3El pianoAda és una dona escocesa que es va que-dar muda quan tenia sis anys. Ara noméses comunica a través del seu piano i de laseva filla, Flora. El seu pare la casa ambun home d'Austràlia i ella s'hi trasllada ambla nena i amb el piano.

TelecincoEl comisarioGerardo troba finalment Pope en el bar onsol anar i ho fa gràcies a la investigacióque ha obert pel seu compte al marge delsagents d’Assumptes Interns. Abans quepugui parlar amb ell, el local és pres a pun-ta de ganivet per un immigrant romanèsque amenaça amb matar tots els ostatgessi no aconsegueix una feina.

La SextaNavy: investigación criminalDesprés que un marine musulmà fos as-sassinat prop d’una mesquita, Ducky esnega a practicar-li l’autòpsia a causa deles seves creences religioses. Per avan-çar en la investigació del cas, l’equip deNCIS intenta parlar amb el pare de la víc-tima i envia McGee per instal·lar micròfonsocults en el temple. En arribar-hi, desco-breix que l’FBI ja s’ha encarregat de fer-ho.

CuatromatrioshkiJan i Tony –que tornen de Bulgària ambles mans buides– es comencen a deses-perar. El nou club està sense dones i sen-se diners i la paciència de Bob Sels ja s’haacabat. Aquest necessita al més aviatpossible dones per al nou club i decideixdonar a Jan el termini d’una setmana. Des-eperat, aquest, que no pot tornar a Bul-gària per buscar aquestes noies, decideixprovar sort a Romania. Mentrestant, BobSels intenta comprar el Club Kamasutra.

Dissabte 29 de novembre

09.35

11.30

14.00

15.40

00.15

TV3Futbol galàcticContinuen els quarts de final! Els Llam-pecs s'enfronten als Technodroides V-3,els robots futbolistes més avançats. Amés, l'Arty i en Bennet descobriran el la-boratori secret d'en Bleylok! La Gent deGel, d'altra banda, s'entrenen amb els ho-lojugadors dels Xenons. Saben que si mais'hi han d'enfrontar, serà un partit moltcomplicat...

33Frank Hurley: l’home que va fer històriaFrank Hurley va ser el primer a captar imat-ges de les dues guerres mundials, delsherois de l'Antàrtida, de paisatges increï-bles i de natius en selves llunyanes, i pertotes aquestes imatges mítiques va serconsiderat un mite: explorador intrèpid,mestre en l'art d'explicar històries i crea-dor d'unes de les més destacades imat-ges del s. XX.

Antena 3Los SimpsonKrusty descobreix que té una filla anome-nada Sophie i que és fruit d’una nit de pas-sió en plena Guerra del Golf. Tot i que ellrenega de la seva filla, la nena intenta detotes totes que el seu pare la reconeguicom a tal. I Homer haurà d’exercir de paremodel davant el pallasso Krusty, ja queSophie és de l’edat de Bart.

TV3Deute de sangTerry McCaleb és un veterà investigadorde l'FBI que ha de deixar el servei actiu acausa d'una operació de trasplantamentde cor. Un cop recuperat, rep la visita deGraciela Rivers, la germana de Gloria, ladonant de l'òrgan que li han transplantat.Resulta que Gloria va morir assassinada iGraciela vol que Terry investigui el crim.

CuatroTorchwoodL’agència Torchwood, creada al margedel Govern britànic per descobrir fenò-mens estranys en el Regne Unit, s’enfrontaara a dos complexos casos. En primer llochi ha l’atac d’unes fades infames que vo-len emportar-se una nena al seu món, idesprés els inexplicables segrestos de jo-ves en una carretera solitària sense queaparegui cap cadàver: l’equip Torchwo-od acampa a la zona per investigar.

Recomanem

Salvador(Puig Antich)

Divendres 21. TV3, 22.10h.El 2 de març del1974, el jove mi-litant del Movi-ment Ibèric d'A-lliberació Salva-dor Puig Antichva esdevenir l'últim pres polí-tic executat aEspanya mitjan-çant el garrot vil.Aquesta és laseva història i ladels intents des-esperats de laseva família,companys i ad-vocats per evi-tar-ne l'execu-ció.Any2006PaísEspanyaDirectorManuel HuergaIntèrpretsDaniel Brühl,Tristán Ulloa,Leonardo Sba-raglia, JoelJoan, LeonorWatling, IngridRubio, CelsoBugallo, Merce-des Sampietro,Bea Segura,Olalla Escribano

� RENTADORAELÈCTRICA

7 kg1.400 rpmprogramació diferidaclasse «A»450 €

� RENTAVAIXELLESELECTRÒNIC

5 programesprogramació diferidaclasse «A»395 €

� CONGELADORVERTICAL

1,26x55145 litres6 calaixosclasse «A»295 €

FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA · MÉS DE 300 REFERÈNCIES EN EXPOSICIÓLES MILLORS MARQUES NACIONALS I INTERNACIONALS

HORARI: DE DILLUNS A DISSABTE, DE 10 A 13.30 I DE 16 A 20.30Ctra. de Sta. Coloma 115 - 17005 Girona - Tel.: 972 24 93 00 Fax: 972 24 93 01

Via Sèrgia, 32 - Nau núm. 5 - 08032 Mataró - Tel. 93 798 18 97

PREUS VÀLIDS FINS A ESGOTAR EXISTÈNCIES · FOTOS NO CONTRACTUALS

� CAMPANA DECORATIVA

90 cmmotor 145 W3 velocitatsllumcolor blanc70 €

� FORN PIROLÍTIC

multifuncióinoxidableclasse «A»490 €

� FRIGORÍFIC 2p«no frost»1,90x70390 litrescolor silverclasse «A»590 €

� FRIGORÍFIC 2p1,45x55230 litresclasse «A»280 €

� TERMOELÈCTRIC

80 litres140 €

diumenge 23 de novembre de 2008 pÀgines 5, 6 i 7...

Documents