FIGURES RETÒRIQUES

Jenifer AvilaAriadna Esquius

FIGURES RETÒRIQUES

Les figures en la construcció del missatge

Recursos semàntics: aparició en la publicitat contínua i intensitat evident.

*SEMÀNTICA: estudia la substància del significat

IDENTIFICACIÓ, INFORMACIÓ I PERSUASIÓ

FIGURES RETÒRIQUES

PUNT DE PARTIDA PUBLICITAT: el llenguatge:

- SELECCIÓ DE PARAULES

- CLASSES DE SUBSTANTIUS QUE PODEN APARÈIXER EN EL TEXT

- EUFEMISMES

- CARACTERÍSTIQUES DEL LÈXIC

- CLIXÉS I FRASES PROVERBIALS

FIGURES RETÒRIQUES

- ELEMENTS EMOTIUS I AFECTIUS DEL LÈXIC

- PARAULES CLAU

- PARAULES TESTIMONI

- LA POLISÈMIA

FIGURES RETÒRIQUES

Dins de la POLISÈMIA: característica principal llenguatge publicitari: la connotació i joc de paraules:

Polisèmia voluntàriaPolisèmia històrica

- HOMONÍMIAHomonímia parcialHomonímia absolutaHomonímia gramatical

FIGURES RETÒRIQUES

- ANTONÍMIA Antònims RecíprocsAntònims ComplementarisAntònims Graduals

- SINONÍMIA

CANVIS SEMÀNTICS I FIGURES RETÒRIQUES

TROPS (canvis semàntics):

- METONÍMIA: transferènciaSinècdoque: tipus de metonímia

Antonomàsia: tipus de sinècdoque

- METÀFORA:Metàfora impuraMetàfora sinestèsicaMetàfora descriptivaMetàfora pura

CANVIS SEMÀNTICS I FIGURES RETÒRIQUES

- AL·LEGORIA

- PARÀBOLA

SÍMBOL L'element sensorialL'element intel·lectual

CANVIS SEMÀNTICS I FIGURES RETÒRIQUES

PUBLICITAT = DESCRIPCIONS

- RETRATProsopografiaEtopeia

- PRAGMATOGRAFIA

- TOPOGRAFIA

- CRONOGRAFIA

FIGURES RETÒRIQUES

HIPÈRBOLE: L’exageració.

EXCLAMACIÓ: Signe de puntuació No perdi aquesta ocasió!

PROSOPOPEIA: Atribueix a éssers inanimats propietats dels éssers animats.

FIGURES RETÒRIQUES. ADJECTIU ADJECTIU: És la manera de dotar el

substantiu de valors específics. EPÍTET Funció bàsicament expressiva i no és

imprescindible. Destaca del substantiu una qualitat que ja li és pròpia i pot anteposar.

Bell, confortable i Volkswagen.

FIGURES RETÒRIQUES. EPÍTET Tipificador :atribueix una qualitat al

substantiu. Morfològic :utilitza una metàfora per

adjectivar. Emfàtic :emfatitza una qualitat del substantiu. Apositius :adjectius gairebé amb valor de

substantiu. Creadors :aporten una imatge qualitativa i

creativa al substantiu. Frase :de vegades és tota una frase la qual

actua com a adjectiu.

FIGURES RETÒRIQUES

ANTÍTESI: La antonímia utilitzada amb fins literaris o publicitaris i de manera intencionada.

PARADOXA: Treballa en el camp de l'aparent contradicció. La seva clau és el doble sentit.

IRONIA: S’afirma el contrari del que es pensa.

FIGURES RETÒRIQUES

GRADACIÓ: Les emocions van creixent progressivament fins a assolir un alt nivell.

COMPARACIÓ: Establiment de similitud entre dos conceptes.

RETRUÉCANO: Contraposició de dues frases que contenen els mateixos elements però en funcions diferents.

FIGURES RETÒRIQUES

AL·LITERACIÓ: Repetició de sons amb la finalitat de provocar certs efectes o imitar algun so de la natura.

ONOMATOPEIA: Transmissió d'un so o soroll.

PARONOMÀSIA: Semblança fonètica de paraules o grups de paraules.

FIGURES RETÒRIQUES

ASÍNDETON: Eliminació de les conjuncions.

POLISÍNDETON: La repetició de conjuncions.

ANÀFORA: Repetició d'una paraula al començament de cada frase o vers.

Si aquesta repetició es produeix al final de cada frase, es diu epífora.

FIGURES RETÒRIQUES

HIPÈRBATON: Alteració de l'ordre lògic de les paraules.

OXÍMORON: Aproximació de dues paraules de significat contrari.

LÍTOTE: Quan es nega per afirmar.

FIGURES RETÒRIQUES

PRETERICIÓ: S'afirma que no es diu o que no es va a dir, el que s'acaba dient.

ZEUGMA: Omissió d'alguna part de la comunicació.

LA PREGUNTA RETÒRICA: Una pregunta que no espera resposta.

ESTRANGERISME: Utilització de paraules en altres idiomes.

FIGURES RETÒRIQUES

EPANALEPSIS: Apareix la mateixa paraula al principi i al final de la frase.

PLEONASME: Repetició o aclariment innecessària per òbvia.

PARÈNTESI: Es comença una informació i, abans d'acabar, s'intercala una altra.

METAGRAFO: És el desordre ortogràfic.

FIGURES RETÒRIQUES

EL·LIPSI: Desaparició intencionada d'algun element del missatge.

ASSONÀNCIA: Paraules que s'assemblen entre si.

PRINCIPALS FIGURES. OPOSICIÓ L'oposició pot donar-se a dos nivells: FORMA Art Obres de Chillida, Arp, Motherwell. CONTINGUT Antítesi Contraposar una idea a una

altra. Literari Ahir vas néixer, moriràs demà. Publicitari Vestim els peus utilitzant el

cap. Art Man Ray.

PRINCIPALS FIGURES. DOBLE SENTIT I PARADOXA En el doble sentit, una similitud

aparent dissimula una diferència real En la paradoxa, una oposició aparent

cobreix una identitat real.

PARADOXA Figura de pensament que s'aproxima

a dues idees oposades i en aparença irreconciliables.

FIGURES DE SUPRESSIÓ

L’EL·LIPSI: Supressió de certs elements de la imatge.

ZEUGMA: Consisteix en manifestar una sola vegada i deixar sobreenteses les altres vegades, una expressió, una imatge, un element.

FIGURES DE SUBSTITUCIÓ

SINÈCDOQUE: Substitució d'un element més ampli per un altre més restringit.

HIPÈRBOLE.

METONÍMIA: Substitució d'un terme propi per un altre que es troba amb ell en una relació física.

FIGURES DE SUBSTITUCIÓ

AL·LEGORIA: Metàfora continuada.

PERSONIFICACIÓ O PROSOPOPEIA: Donar vida humana a objectes no humans.

IRONIA: Proposar una idea perquè s'entengui la seva contrària.

FIGURES D'INTERCANVI - INVERSIÓ ANACOLUT: Realització d'una

imatge impossible.

PRÉSTEC: Utilitzar elements d'un altre codi ja conegut, sigui aquest artístic, publicitari o d'un altre llenguatge.

HIPÈRBATON: Figura que altera l'ordre gramatical dels elements del discurs.