Les figures Les figures retòriquesretòriques

Recursos fònics

Al·literació

Paranomàsia

Onomatopeia

Al·literació

Com feix de canyes trinxades ses arrels.

Paranomàsia

Estel fix mirant-me fit.

Onomatopeia

Ning-nong, amor, ning-nong –dic amb veu de campana.

Recursos morfosintàctics

Anàfora AsíndetonPolisíndetonHipèrbatonParal·lelismeEpítet Quiasme

Anàfora

Doneu-me carbons durs i lluminosos.

Doneu-me murs de nits a les ciutats lunars

Asíndeton

Indecisa, rara, nova

ara comença la rosa.

Polisíndeton

La gran ciutat que talla i ascla i serra,

i abat les fites en el món poruc...

Hipèrbaton

Quan a la falda et miro de Montjuïc seguda.

Paral·lelisme

Té un revolar triomfal la vívida crinera

Té un cos de semidéu l’intrèpid conductor

Epítet

On va aquella vela blanca

perduda en l’abisme blau?

Quiasme

Només la barca i el mar

Només el mar i la barca

Recursos semàntics

Comparació Metàfora Personificació Antítesi Hipèrbole SinècdoqueMetonímiaSinestèsia

Comparació

No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls.

Metàfora

L’amada és una flor.

Personificació

Tot núvol plora al seu dia.

Antítesi

És quan dormo que hi veig clar.

Hipèrbole

Arri, cavallet, camina, vola per la carretera.

Sinècdoque

Vora la vela que passa.

Metonímia

Es bevia un bon priorat.

Sinestèsia

De l’aigua sentia la música dolça.