Reportatge El músic de moda Jorge Drexler ve a Girona i a Banyoles PÀGINES 2 i 3. Reportatge Santeria a Figueres La re-ligió «oficial» de Cuba ja és a l’Alt Empordà PÀGINES 6 i 7. Entrevista Anna Serra PÀGINA 9. Entrevista Boris Izaguirre PÀGINA 8.

Dom

inic

alDiumenge 22de maig de 2005

Diari de Girona

ReportatgeLa passió de Terenci

Una exposició porta aGirona part de la col·lecció

cinèfila de Terenci Moix.PÀGINES 4 i 5

J orge Drexler s'ha convertit en famós. Ac-tualment és el cantant de moda. Les se-ves vendes s'han disparat i el seu pú-

blic s'ha multiplicat. L'estatueta calba i dau-rada, la que li va valer l'Oscar a la millor cançóoriginal pel tema Al otro lado del río, inclo-sa a la pel·lícula Diarios de motocicleta, l’hallançat a la fama. Però ell continua essent elmateix, un cavaller a dalt i a baix de l'esce-nari. Com en els seus temes, el cantautor uru-guaià és delicat, tendre, dolç i atent en el trac-te. La fama, a diferència d'allò que passa ambaltres, no se li ha pujat al cap.

Dia 23 d'abril. 11.00 hores. La cafeteria d'uncèntric hotel de Madrid, a la plaça Condede Casal, és el lloc elegit per a la trobada ambDrexler i la seva banda, que es nodreix demúsics habituals en les gires d'Estopa, PasiónVega, Sabina i Hombres G. «Sempre quedemaquí», comenta el seu road-mànager, Fer-nando Ruiz, el primer a aparèixer. Desprésaniran arribant Huma, guitarrista, i Pedro Bar-celó, bateria alacantí, que esperen el seu lí-der entre sucs de taronja i converses sobreels Beatles, Radio Tarifa, tècnics de so i la im-minent gira de Drexler per Sud-amèrica. «Ésestrany que Jorge no sigui puntual, perquèsempre ho és», comenta estranyat el seu mà-nager. De sobte, li sona el mòbil. «S'ha equi-vocat amb el cotxe per la M-30, però està arri-bant», aclareix. Drexler viu a Madrid des defa anys. Primer ho va fer al barri de Cham-berí, «a casa d'uns amics», i actualment a ElEscorial, amb la seva dona Ana Laan, que

ha publicat un disc com a Rita Calypso, i elfill de tots dos, Pablo. «Volia portar el nen,però vaig desistir perquè crec que dos quartsd'onze de la nit –l'hora prevista per al con-cert del dia–, és molt tard per a ell», diràamb raó. Penjat a la seva guitarra i vestit demanera informal, tot de negre llevat de lessabatilles, grogues, per fi es reuneix amb elsseus, amb els quals es fon en una abraçadasincera i s'introdueix a la furgoneta.

SIS ENTREVISTES EN DUES HORES«Ja ens anirem coneixent», em diu als pocsquilòmetres. No serà a la furgo, perquè laseva agenda a penes li dóna temps per a laxerrada amb altres que no siguin periodis-tes a l'altra banda del telèfon. Sis entrevistesen dues hores. El mòbil del seu represen-tant no deixa de sonar. «No m'agrada la ven-jança, a mi m'agrada cantar i per això vaig re-collir l'Oscar cantant», explica referint-se almenyspreu que va rebre de part de l'orga-nització dels premis de Hollywood per no te-nir la fama necessària per pujar a l'escenaria cantar la seva cançó candidata. Entre pho-ner –entrevista telefònica– i phoner, Drexleres dedica als seus passatemps: consulta cor-reus electrònics endarrerits i es perd als ar-xius del seu ordinador. «Sempre que no hiha revolts, procuro llegir una estona», asse-gura. També li agrada xerrar amb els músicsde la banda. «Has d'escoltar una versió queha fet de Al otro lado del río una cantantbrasilera, Rosa Pasos, molt jazz», li recoma-

2 DominicalDiumenge 22de maig de 2005

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: MARC MARTí (CARTELL DELA PEL·LÍCULA «EL LEÓN DE ESPARTA», QUEES POT VEURE EN L’EXPOSICIÓ DEDICADA ATERENCI MOIX AL MUSEU DEL CINEMA).

22 de maig de 2005

4 i 5 ReportatgeLa passió de TerenciUna exposició al Museu delCinema de Girona mostra perprimer cop part de la col·lecciócinèfila de Terenci Moix.

6 i 7 ReportatgeSanteria a FigueresLa religió «oficial» de Cuba ésfruit del sincretisme de lescreences de tribus africanes idel catolicisme dels missioners.

8 EntrevistaBoris Izaguirre

9 EntrevistaAnna SerraLa responsable del Serveid’atenció legal a estrangers deCreu Roja a Girona dóna detallsdel procés de regularització.

11 RutesSalines-Bassegoda

14 Col·leccionismeEl cub de Rubik

SUMARI

El músicde modaJorge Drexler actuarà dimarts que ve, dia 24 de maig, al Teatre deSant Domènec de Girona, en un concert organitzat pel GEiEG; ijust un mes després, el 24 de juny, serà al festival (A)phònica de

Banyoles. L’autor del reportatge acompanya el cantautor uruguaià,que gràcies a l’Oscar per «Al otro lado del río» viu uns moments

de gran popularitat, en el viatge fins a l’escenari d’un recital.

TEXT: GABI RODAS

1

na el seu guitarrista. De tant entant, Jorge es distreu mirant perla finestreta. «Quina bogeria queen aquest país encara hi hagibarraques», etziba observant elgris extraradi de Madrid. O es-coltant música. L’apassionen elsBeatles i la música clàssica.

«Com hauràs vist no som eltípic grup de rock de porros iratlles», m'adverteix en una pa-rada d'una gasolinera el bate-ria. De l'establiment de l'esta-ció de servei en sortiran ambpocs vicis: una cervesa per almànager, i xiclets, aigua i pipesper a tots. «A l’Uruguai no hi hapipes, m’hi vaig enganxar aquí»,comenta amb veu pausada Jor-ge.

Després farà una trucada a laseva mare i l'enèsima entre-vista per telèfon. Mentrestant,Huma, el guitarrista més simpà-tic que he conegut en molttemps, deixa el seu llibre ElEvangelio según Jesucristo, deSaramago, i atén les meves cu-riositats. «La banda de Jorge estàen transició. Fins fa poc jo es-tava amb els Hombres G, resa veure, en l’aspecte musical,amb el que fa ell. M’estimo mésla seva música. A més, Jorge ésmolt més tranquil».

És un quart de tres de la tar-da. La gana es comença a no-tar i el conductor prem l'acce-lerador de la furgoneta, con-vertida en una mena de LaPoderosa, la intrèpida motoci-cleta de la pel·lícula de WalterSalles. «Crec que vomitaré», fabroma Drexler mentre fullejauna revista de tendències. Nopel seu contingut –en aquellmoment té oberta una pàginadedicada a Fonsi Nieto–, sinóperquè el port de Despeñaper-ros és la cosa més semblant auna muntanya russa de fira. Lamillor solució passa per unataula i aquesta els espera en unrestaurant de Bailén que ja co-neixen. Drexler demana unacervesa, un gotet de vi, sal-morejo i pit de pollastre. I en-tre mos i mos, una xerrada di-fícil de pair, que comença peruna notícia de la premsa queimpacta Jorge: l'assassinat d'u-na dona a El Escorial, on ell viu,després de rebre un tret d'es-copeta i ser ruixada amb ga-solina i cremada encara ambvida. A partir d'aquí, la conversaes torna més i més sagnant,amb referències al Caníbal de Rotemburg, lespel·lícules de Tarantino, les violacions delfilm Fóllame, l'agressió a Santiago Carrillo,els feixistes... Al final, encara sort, se suavit-zen els temes i es dialoga sobre el mate, elioga, que Jorge recomana al seu guitarrista,i els hare krishna.

LA FESTA DEL PARTIT COMUNISTADe nou a la carretera, cada vegada més a propde Còrdova, on els espera un concert dins dela 9a Festa del Partit Comunista, aflora l'hu-mor. «Anem a la festa del PC amb un Macin-tosh», deixa anar aquest joglar del segle XXIque en les seves cançons conjuga poesia ambles últimes tecnologies. «Has d’aconseguir unafurgoneta amb tauleta i DVD, per a l'estiu»,li exigeixen a l'amable road-manager, queels comunica una mala notícia: «Fins a les cincno tindrem habitació. El Ferrol juga a Còr-dova i no deixen l'hotel fins a aquesta hora».«Vaja amb els esportistes», etziba Drexler. Mal-grat això, està de sort. Després de més de 300quilòmetres, accedeix a la seva habitació, ambdues maletes i mitja hora per endavant «perdescansar una mica».

Tres quarts de set de la tarda. Drexler i laseva banda arriben al recinte a l'aire lliure ontindrà lloc el concert, el primer a Espanyadesprés de la seva gira per Itàlia, on ha to-cat en ciutats com Milà i, com diu a la sevacançó, «antes de eso en Torino, y antes deTorino, en Prato, donde hicieron mi zapa-to». A El Arenal, barri perifèric de Còrdova,

sona Sabina, el seu impulsor a Espanya,l'home que el va portar a la península i elva animar a deixar la seva professió d'otori-no per la de músic. Cubata en mà, dos jo-ves li demanen un autògraf. Accepta ambun somriure, sempre cordial. Un grup de jo-ves el felicita per la seva onomàstica, SantJordi. Torna a saludar, aquesta vegada des del'escenari, on provarà so durant dues llargueshores. Entre el públic, que espera els dis-cursos de José Luis Centella i Francisco Fru-tos, hi ha Julio Anguita. «Anem cap allà, queaquí no es pot parlar», li diu l’excoordina-dor general d'IU als seus acompanyants. Pas-sa el temps i creix l'expectació entre uns es-pectadors que porten samarretes que pro-clamen «Visca Veneçuela» i «Palestina lliure»,al temps que onegen banderes roges i repu-blicanes. «Animeu-vos i toqueu alguna cosaper ballar», demana a la banda un senyor ambdues copes de més. Al baixar de la tarima,Drexler firma un parell d'autògrafs i anuncia:«Aquesta nit passaran coses grans». Segonsdesprés s'introdueix de nou a la furgoneta itorna a l'hotel, on l’espera una merescudadutxa. Amb ell ja es troben el baixista delgrup, Paco Bastante, que s'estrena a la ban-da, i el seu amic David Broza, que ha vin-gut des de Granada per tocar un tema ambell. «Sempre flipo amb Jorge. És un excel·lentmúsic i una molt bona persona», confessa elmúsic israelià.

L'arenga comunista va finalitzant. S'aproxi-ma l'hora desitjada, la del recital. Al cameri-

no, el cantautor no dóna ni un sol senyal denerviosisme. Sembla que només té ulls per alseu nou tresor, una Gibson Chet Atkins. «Lavaig portar de Nova York, n’estic enamorat»,reconeix. Regna la tranquil·litat dins de l'ha-bitacle, gens sumptuós, més aviat claus-trofòbic. Una nevera amb refrescos, una am-polla de whisky, maduixes, plàtans, pomes,peres i bocates s'amunteguen en una taula,sobre la qual el mànager prepara el set list.

LLETRES PER LA TOLERÀNCIAUn fan treu el cap per una minúscula fines-treta i li demana un autògraf. «Després, des-prés», li diu, promesa que complirà desprésde la seva actuació, un missatge concilia-dor, lletres que aposten per la tolerància iabracen, en clau de milonga, polca, rap oscratches, totes les cultures. Les dones vibrenamb les seves cançons i amb tots i cadascundels seus gestos. Sonen Eco, El pianista delgueto de Varsovia, Raquel, interpretada a duoamb Broza, Tamborero, Al otro lado del río...

Una hora i mitja de repertori. L'espectaclesembla no arribar al seu final, perquè conti-nua al backstage. Allà, sempre vigilat pelseu mànager, es fon amb les seves desenesde seguidors, atenent totes les seves peticions,des de fotografies a rúbriques. A les cinc dela matinada, després del sopar a l'hotel, Jor-ge es retira a descansar. «Només cinc hore-tes», es lamenta. «Però és la meva feina, i gau-deixo fent-la», assegura. Dimarts li toca Gi-rona.

Reportatge

3 DominicalDiumenge 22de maig de 2005

Fotos:1Jorge Drexler posaper als fotògrafsamb l’Oscar que vaguanyar el passatmes de febrer per lacançó «Al otro ladodel río», de la pel·lí-cula «Diarios de mo-tocicleta». Foto:Reed Saxon/AP.2El cantautor uru-guaià en plena ac-tuació en un recentconcert a l’Auditò-rium de Palma deMallorca. Foto: Mi-quel Massuti.

2

Terenci Moix (1942-2003) es va aficionaral cinema en la infància i l’adolescènciaa la seva Barcelona natal, una ciutat que

intentava recuperar-se de la misèria provo-cada per la recent acabada Guerra Civil. Perrefugiar-se de la solitud es tancava als cine-mes de barri, on s’empassava programes do-bles que, tal com ell mateix recordava a lesseves memòries, acabarien marcant el caràc-ter fetitxista de la seva relació amb el cinema.Prova d’aquest fetitxisme és l’amplíssimacol·lecció cinèfila que Terenci Moix va reu-nir durant la seva vida, una part de la quals’exposa ara a Girona en una mostra que vaser inaugurada coincidint amb el segon ani-versari de la mort de l’escriptor (el passat 2d’abril) i que es podrà visitar al Museu del Ci-nema fins al 12 de juny.

L’exposició la formen 131 fotografies, 34cartells, 70 programes de mà i 40 lobby cards–cartelleres de cinema–. Imatges d’actors i ac-trius, escenes de pel·lícules, pòsters coloristesde films molt poc coneguts... configuren unespectacle visual impactant. A més, es projec-ta un audiovisual que reuneix petits fragmentsde les pel·lícules representades a l’exposició itambé del programa Más estrellas que en el cie-lo, que Terenci Moix va dirigir i presentar a Te-levisió Espanyola entre 1989 i 1990, i en el qualva entrevistar destacats actors i actrius comKirk Douglas, Peter O’Toole, Joan Collins,Gina Lollobrigida, Lauren Bacall, Esther Wi-lliams, Cyd Charisse i Joan Fontaine. Amb mo-ments impagables, com Terenci Moix fent par-lar Kirk Douglas en francès –força bé, per cert–i aconseguint tot seguit que canti una estrofad’una cançó en un castellà precari.

A l’entrada de l’exposició, a més, una vitri-na amb tres publicacions ret un significatiu ho-menatge a Terenci Moix: són el primer articleque va escriure –un monogràfic sobre el di-rector Joseph L. Manziewicz titulat Reflexionesen torno a un autor, amb motiu de l’estrenade Cleopatra, que va signar amb el seu nomreal, Ramón Moix, i que va aparèixer a la re-vista Film Ideal (núm. 135) de l’1 de gener de1964–; el seu primer llibre sobre cinema –In-troducció a la història del cinema (1895-1967), també signat com a Ramón Moix i pu-blicat per l’editorial Bruguera el desembre de1967–; i el seu darrer article –titulat CuandoHollywood fue a Bagdad, que va aparèixer aEl País Semanal el 15 de desembre de 2002,en el qual escrivia sobre el cinema oriental deHollywood i l’il·lustrava amb fotografies aco-lorides per ell mateix, una activitat que l’haviaapassionat en els seus darrers anys.

LA MATÈRIA DELS SOMNIS«El cinema està fet de la matèria dels somnisal llarg del temps». Aquesta frase la va escriu-re Terenci Moix en el pròleg de la seva obraLa gran historia del cine, i la recupera la co-missària de l’exposició, Inés González Lázaro,

per a la presentació d’una exposició en la quales ret «un homenatge cinematogràfic a un es-criptor que va fer del cinema la seva forma devida». Segons González Lázaro, «aquesta mos-tra és un recorregut audiovisual per les gransestrelles “immortals” del cinema que el vanacompanyar sempre. Una invitació a desco-brir el Terenci col·leccionista d’imatges, desomnis imperibles que formaven part del seuentorn diari de treball i que reapareixen con-

tínuament en la seva obra literària. Una selec-ció d’imatges pensada a la mida de la seva pas-sió i que s’endinsa en la cinefília difosa pelmateix Terenci, sobretot en els tres volums dememòries El peso de la paja».

Precisament perquè l’exposició sigui a lamida de la passió de Terenci Moix, la disposi-ció del material que en forma part –procedentde l’Arxiu-Col·lecció Terenci Moix– s’ha fet se-guint algunes agrupacions que el mateix es-

La passió de

TerenciUna exposició al Museu del Cinema de Girona mostra per

primera vegada part de la col·lecció cinèfila de Terenci Moix.

TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

4 DominicalDiumenge 22de maig de 2005

1

7 86

criptor havia utilitzat en els seus llibres de lasèrie Mis inmortales del cine: Star system, me-lodrames, cinema històric, peplums, orientà-lia, musicals, Tarzan, deesses de l’amor, forjade temptadores i beefcake. Tot plegat, acom-panyat per uns textos extrets de la mateixa sè-ria Inmortales... i de La gran historia del cine,en els quals queda perfectament acreditada nonomés la passió que Terenci Moix sentia pelcinema, sinó els completíssims coneixements

que en tenia i també la seva visió fetitxista del’anomenat setè art. Com a exemple, aquestfragment de La gran historia del cine dedicatals peplum –pel·lícules de romans–: «Hércules,Maciste i Goliath van ser els grans herois delpeplum. Tots ells van protagonitzar una sèried’aventures de signe entre pseudohistòric ipseudofantàstic. Als anys seixanta apareixieni reapareixien sota trets i músculs d’atletes di-ferents: Mark Forest, Gordon Scott, Alan Steel

i Kirk Morris, entre d’altres». I un altre fragmentsobre el cinema d’inspiració oriental –orientà-lia– en el qual convivien sovint les dues granspassions de Terenci Moix, l’Antic Egipte –alqual va dedicar algunes de les millors pàginesde la seva literatura– i el cinema: «El que mésdistingeix l’orientàlia és el seu sentit de la stra-vaganza, l’esperit carnavalesc que porta acompendiar els aspectes més dispersos delkitsch del segle XX».

Reportatge

5 DominicalDiumenge 22de maig de 2005

Fotos:1L’accés a l’exposicióque es pot visitar alMuseu del Cinema deGirona fins al properdia 12 de juny.2Cartell de la versiófrancesa de «Cabarettrágico» (1958), pel·lí-cula mexicana dirigi-da per Alfonso Coro-na Blake.3Cartell de «Princessof the Nile» (1954),de Harmon Jones.4Un «lobby card»–cartellera de cine-ma– de la versió ame-ricana de «Gli invaso-ri» (1961), pel·lículaitaliana dirigida perMario Bava.5«La vendetta di Erco-le» (1960), de VittorioCottafavi, va ser «Go-liath and the dragon»en anglès.6Eleanor Parker, Ste-wart Granger i JanetLeigh.7Alan Ladd.8Rita Hayworth a«Desde aquel beso»(1941), de SidneyLanfield.9Buster Crabbe.10Esther Williams prota-gonitza un especta-cular número musicala «La primera sirena»(1952), de Mervyn Le-Roy.11Leslie Caron i GeneKelly a «Un america-no en Paris» (1951),de Vincente Minnelli.

3

4

9 10

11

5

2

L ’Alt Empordà és el centre de difusió dela santeria cubana a la demarcació deGirona. Un centre de consulta del ta-

rot, i cargols, i teràpies de salut –físiques iafectives–, situat en el barri de la Creu de laMà de Figueres, és l’eix per divulgar l’es-mentada creença pagana –fruit de la barrejade trets de religions africanes amb el catoli-cisme–, molt arrelada entre la societat cuba-na –Fidel Castro la «tolera»– i, alhora, inter-pel·lada per l’Església catòlica perquè, segonsla institució, provoca dependència en ser mas-sa present el poder del mal i excessivamentcomercial a redós de la fe. Aproximadament,el 70 per cent dels cubans professen la san-teria, amb persones de tot tipus de formacióacadèmica i professional –«encara que no hoconfessin, fins i tot Castro», assegura Rodol-fo Granados, responsable del centre figue-renc–, i també està implantada en països pro-pers amb presència de nadius cubans, comara Veneçuela o els Estats Units, a causa del’exili per la revolució socialista de 1959.

La futurologia i la millora de l’estat físic ipsíquic són els vessants més amables de lasanteria. També són habituals les pràctiquesper contactar amb esperits de persones mor-tes, bàsicament familiars, a fi de demanar con-sell. Els rituals amb animals –a Figueres nose’n fan, com tampoc no s’hi practica la mà-gia negra– són igualment una pràctica habi-tual per intercedir amb els orishas –el sacri-fici els alimenta–, que són els sants tractatscom a divinitats. És una altra diferència ambel catolicisme, que és monoteista.

Tot i l’aurèola de misteri intrínseca, la quees considera com a «religió oficial» de Cuba ésuna creença positiva, explica Rodolfo Grana-dos, nascut a Cienfuegos el 1943. La santeriaés una expressió creencial no jeràrquica i de-senvolupada en petites comunitats. L’origenprimer de la santeria és en la tribu africana Yo-ruba, que vivia a l’actual Nigèria, la qual va te-nir, fins al 1896, una estructura de reialmesmolt complexa. No obstant això, lluites inter-nes i externes van abocar a la caiguda de laprimacia per acabar essent esclaus i, ambaquesta condició, portats a Cuba i el Brasil pertreballar a les plantacions de sucre. A talld’exemple, bona part dels esclaus arribats al’arxipèlag a partir de finals del segle XVIII,eren de l’esmentada tribu. El propòsit de l’Es-glésia catòlica, que havia arribat a Cuba ambels missioners espanyols al segle XVI, era queels esclaus fossin batejats, però el resultat vaser que, externament, mantenien l’aparençade conversió al catolicisme, alhora que con-servaven la creença d’origen en privat. Les di-ficultats en la comunicació –per una banda,llengües tribals africanes i, per l’altra, el cas-tellà– van dificultar la tasca missionera, fona-mentada per l’expressió de la religiositat po-pular, com ara imatges de sants.

«CUBA ÉS CATÒLICA»Granados parla amb gran respecte de l’Esglé-sia catòlica a Cuba. Actualment, la institucióhi viu un impàs, enaltida després de la visitade Joan Pau II el gener de 1998 –«Fidel Castroel va rebre perquè volia ser portada als diarisde tot el món, només va ser una posada en es-cena», considera– i amb un opinió coincidentamb el règim socialista contra les ingerènciesde la política de l’administració nord-ameri-cana de George W. Bush en el govern de l’illa.Tanmateix, l’Església cubana cerca evitar en-frontaments interns, entre defensors i detrac-tors de Castro. Tot i que el catolicisme va serprohibit a Cuba –a tall d’exemple, van ser su-primides les festes cristianes del calendari li-túrgic i les esglésies van ser tancades–, la socie-tat en va conservar el pòsit: «Cuba és catòlica»,resumeix Rodolfo Granados. En aplicació dela Llei constitucional de llibertat religiosa deprincipis dels 90, el Partit Comunista de Cuba(PCC) té membres catòlics, evangèlics i de re-ligió afrocubana. «La clau a Cuba no és la con-fessió religiosa en si, sinó si estàs a favor o encontra del govern», argumenta Granados.

El local que regenta a Figueres, dissenyata l‘estil de les anomenades botánicas cuba-nes –s’hi venen herbes, minerals, amulets...–,destaca per la presència d’estampes i imat-geria de planta catòlica, identificats segonsla vestimenta i pels principis atribuïts, i si-tuades en lloc predominant. Granados lesmostra amb condícia. L’orisha Agayu –SantCristòfol– té la potestat de la paternitat; Oya–Nostra Senyora de la Candelària– és la mort;Shangó –santa Bàrbara–, la força... Els esclausfeien servir els sants catòlics com a expres-

sió de la seva divinitat. Si bé el catolicismedefensa que un sant és un reconeixement auna persona que va viure intensament la fei que intercedeix en els creients, la santeriaconsidera que és un orisha, resultat de lavoluntat d’una força central, que és l’Olodu-mare i personificada en Ashe. Els sants cu-bans són protectors dels humans. Cada per-sona, segons el seu nom, té el seu propi oris-ha, que el vetlla en la vida quotidiana. Quanse celebra l’onomàstica, qui és creient ha

d’anar a una celebració litúrgica. La Verge Ma-ria és un sant més.

LES SET POTÈNCIES AFRICANESMalgrat aquesta àmplia presència d’orishas,allò amb més càrrega que hi ha a la botiga desanteria de Figueres és l’espelma de les setpotències africanes, amb l’esmentat númerode colors, i que té ritual i oració. Ara mateix,a Figueres, no hi ha santeros, que són els sa-cerdots –omo-orishas–, als quals acudeixen els

Santeriaa FigueresLa religió «oficial» de Cuba és fruit del sincretisme de les creencesde les tribus africanes dels esclaus i el catolicisme que va arribar al’illa caribenya de la mà dels missioners espanyols al segle XVI.

TEXT: JOAQUIM BOHIGAS I MOLLERA FOTOGRAFIA: CONXI MOLONS

6 DominicalDiumenge 22de maig de 2005

1

Reportatge

7 DominicalDiumenge 22de maig de 2005

fidels perquè els facin de consultor. Les per-sones que s’hi dediquen són professionals, is’encarreguen de formar «afillats», cosa queprovoca que el nombre de sacerdots creixi ex-ponencialment. El santero rep a la pròpia llar,o en un local adequat. L’ilé-ocha fa la funcióde llar i temple. Com més seguidors, més pres-tigi té. Un omo-orisha, que és una personaamb influència moral, té encara una jerarquiasuperior: els babalaos, que actuen d’endevinsmajors, en casos difícils de resoldre. L’ende-

vinació també assumeix el rol de conèixer siuna persona té un esperit maligne –s’ha d’eli-minar– o bo –reforçar.

És tradició que, en arribar la mitjanit de cada31 de desembre, els babalaos divulguin, a tra-vés d’un oracle, les previsions –no particulars,sinó directrius generals– per al següent any,que són seguides amb gran interès no noméspels creients en la santeria sinó també per quiforma l’opinió pública. En cada període tem-poral anual hi ha una especial influència d’al-

guna de les divinitats. En el cas de l’any 2005,la influència és de la Mare de Déu de la Mercèi de la patrona de Cuba, la Mare de Déu de laCaritat del Coure, entronitzada novament perJoan Pau II el 1998. Les previsions són «catàs-trofes naturals».

Rodolfo Granados diu que la majoria de gentvalora la santeria per solucionar una pro-blemàtica, en bona part dels casos, en rela-cions de parella. Els no creients cerquen, encanvi, un «confident».

3

5

6

4

2

Fotos:1Rodolfo Granadosmostra pedres pre-cioses amb un valorintrínsec que s’apli-ca per solucionarproblemes de salut.2Diferents productesposats a la venda alcomerç de Figueres–entre els quals hiha l’anomenada es-pelma de les set po-tències africanes–, ique tenen un ús jus-tificat en llibres se-gons una necessitat.3A la part superior, laMare de Déu de laMercè, entre altresexemples de l’ús dela imatgeria religiosacom a representacióde la divinitat.4La santeria usa, fre-qüentment, locions icolònies a fi d’obte-nir un objectiu.5Les espelmes, ca-dascuna amb un co-lor diferent segonsla funció, també sónemprades per im-pregnar un espaitancat amb una olordeterminada.6Els ungüents són so-lucions d’aplicaciódirecta amb fórmu-les ancestrals queno són revelades.

L’última de Boris Izaguirre (Caracas, Ve-neçuela, 1965) ha estat escriure un lli-bre, El armario secreto de Hitchcock,

en el qual revela el caràcter homosexual d'al-gunes escenes del mag del suspens, encaraque l'escriptor i showman dubta de si es trac-ta d'una reivindicació del cineasta o una for-ma de veure el món «més enllà de la parellahome-dona». A més, Boris Izaguirre contra-diu els que han titllat Alfred Hitchcock de mi-sogin. Molt al contrari: «Ell va inventar la donafreda quan ser freda era un exemple al qualagafar-se per ser una dona independent». vadir en la presentació del volum. «Les donesde Hitchcock són actives protagonistes i con-verteixen l'home en passiu. I això és el queva fer por de la indústria masclista de Holly-wood, que és la que mou els fils», va afegir.En aquesta entrevista parla del seu llibre, peròtambé de política, de casaments i de la si-tuació al seu país.

Per què es faci càrrec del tipus d'entre-vista: Quan es casa? El meu xicot m'ha de-manat que li ho demani, i jo ho he fet, peròesperarem que baixi la pressió mediàtica, perno trobar-nos a l'ull de l'huracà.

On serà l'esdeveniment? Odón Elorza s'haofert a casar-nos a Sant Sebastià, però el meuxicot Rubén proposa un consolat espanyola Llatinoamèrica, perquè s’emprenyin més elscardenals d'allà.

Ha tret de l'armari Hitchcock, o nomésles seves pel·lícules? He demostrat que eratan modern que va preveure el poder de lacultura gai. La soga és la primera pel·lículasobre la parella homosexual. El seu impacteva ser disminuït per Hitchcock, amb una cam-panya de màrqueting que posava èmfasi enel seu pla-seqüència.

Hitchcock odiava les dones, no jugui albon gai. Al contrari, els seus homes són ac-cessoris, i va crear la dona independent coma heroïna. És el paper que avui interpretenMaría Teresa Fernández de la Vega –a vega-des em sembla una mica estalinista, i d’altres,pur segle XXI–, Condoleezza Rice o Espe-ranza Aguirre.

Quan Sardà es jubili, es quedarà vostè al'atur. Totalment, però amb més cultura queabans. I ara fa pocs dies, Mercedes Milà emva oferir treballar en el seu programa.

Ha arribat un moment en què vostè ha defrenar els excessos de Sardà. Ha, ha. La re-lació ha estat fantàstica i molt professional,cadascú sabia on estava. S'equivoquen elsque em culpen d'haver tornat més histriònicSardà.

Pagarà Zapatero el seu moment homo-sexual? Al contrari, ha aconseguit uns feli-gresos que no li fallarem. Els marietes hemestat molt seguidors dels nostres mites, i se-rem fidels a Zapatero.

A canvi, Zapatero ha perdut el suport desectors benpensants. Qui s'oposa a lesreivindicacions homosexuals queda malamenta la foto. Dóna una imatge horrible, arruga-da, amargada. Es nega a una espurna de llum,perquè el gai és poderosament atractiu.

El seu president Chávez no empitjora Car-los Andrés Pérez. Chávez va intentar as-sassinar Pérez el 1992, sort que els avionss’endarrereixen i també ho va fer el que pro-cedia de Davos. M'avergonyeixo d'haver vo-tat CAP el 1989.

I dóna suport a Chávez? No ho sé. A Chá-vez m'agrada comparar-lo amb el comte deMontecristo. De la mateixa manera que Ed-mond Dantés, es va passar sis anys a la pre-só i, després, va ser generós en la seva esplèn-dida venjança.

On se situa en la polèmica entre Almo-

dóvar i Amenábar? La mala educación ésmés moderna i transgressora que Mar aden-tro, però va ser analitzada amb criteris de dre-tes. La pel·lícula d'Amenábar és tan impeca-ble que provoca reserves.

Hitchcock va ser un tractadista de la be-llesa. Mai he estat tan melodramàtic comell, però va demostrar que els bells són gransmalvats. Són enemics de tot el que no ésbonic. És a dir, de la majoria de les coses.

Quina és la parella ideal de Hitchcock?Grace Kelly i Cary Grant –l'home que Hitch-cock no va poder ser–, a Atrapa a un ladrón.

Quina és la millor pel·lícula de Hitchcock?

39 esglaons,increïble mal-grat que es vaestrenar el1935. I Pànic al'escena, onHitchcock opo-sa MarleneDietrich –el gaiper excel·lèn-cia del segleXX– i Jane Wy-man. Nomésuna ment moltmarieta con-frontaria lesdues actrius.

Era més ma-ligne Hitch-cock o BillyWilder? El se-gon es va ca-sar amb unadona sofistica-da, i va teniruna vida mésheterosexualque Hitch-cock. Aquestera més obses-siu i pigmalio-nesc, buscantla perfecció es-tètica.

Gemma Nier-ga l’estira deles regnes?Han estat unamica tallantsamb els co-mentaris quevaig fer sobreel Papa. Arabé, no em ne-garàs l'atractiudel seu secre-tari de tota lavida, aquestGiorgio tanelegant, tanArmani i que

condueix un Golf.

Qualsevol home pot conquistar qualse-vol home? Sí, és la història de la meva vida.

Vostè podria educar un nen tan bé comGeorge W. Bush? No sé com haurà educatles seves bessones reprimides, en companyiad'una dona que es nega a reconèixer la ci-rurgia estètica a què s'ha sotmès. El meu pareem va comprendre extraordinàriament, i emfa por eclipsar el meu fill per com sóc d'e-gocèntric.

Somia que és dona? No, perquè perdrial'oportunitat fantàstica de conèixer-les i depenetrar en el seu misteri.

Entrevista

8 DominicalDiumenge 22de maig de 2005

BORIS Izaguirre «Showman» i escriptor

La seva aparició en el panorama televisiu espanyol va suposar, ja fa uns anys, una autèntica revo-lució. Amb el temps, Boris Izaguirre s’ha consolidat com un personatge amb carisma i també moltversàtil: és un «showman» televisiu, tertulià radiofònic, presentador i ha escrit diversos llibres.

“Els marietesserem fidelsa Zapatero”

TEXT: MATÍAS VALLÉS FOTOGRAFIA: MIQUEL MASSUTI

“Odón Elorzas'ha ofert acasar-nos a

Sant Sebastià,però el meuxicot Rubénproposa un

consolatespanyol a

Llatinoamèricaperquè

s’emprenyinmés els

cardenalsd'allà.“

A nna Serra (Girona, 1974), ens rep al Ser-vei d’Acollida de la Creu Roja, al car-rer Bernat Boades. S’agraeix la simpa-

tia i la facilitat que ens dóna per fer-nos cinccèntims de la problemàtica dels immigrantsa Girona. Encara que sigui un tema tan genè-ric.

En general, quina situació tenen els im-migrants que els reclamen ajut? Tenencontracte, alguna seguretat? Ui! Això és perescriure un llibre! Hi ha una mica de tot, su-poso que ja saps que hi ha hagut aquestprocés de normalització. Fins ara hi haviasituacions diverses: gent que ve de fora ambuna oferta de treball, gent que ve reagrupa-da pels seus familiars, però també hi ha unvolum gran de gent que entra irregular o ambvisat de turista, sobretot de països del cen-tre i del sud d’Amèrica. Aquest visat caducai es queden aquí.

Quin percentatge representa? No t’ho sa-bria dir. És significatiu. Un cop estan en si-tuació irregular, amb el nou reglament d’es-trangeria que tenim a la mà, és complicat arre-glar la situació. Perquè sempre se’ls demanaràun visat per treballar.

Sembla que ara no s’hauria d’agafar gentsense contracte. Per sort o per desgràcia, hiha gent que treballa i no té permís de re-sidència o de treball. D’altra manera no hihauria una borsa de treballadors irregulars.Se suposa que beneficia algú perquè hi és.El procés de regularització anava dirigit aaquesta gent. Perquè poguessin sortir a lallum.

El procés anava més dirigit als empresa-ris que als treballadors? El procés s’hadeixat en mans dels empresaris perquè es-tava condicionat al contracte de treball. D’aixòdepenia la regularització. Si a l’empresari no

li ha interessat, pel que sigui, la regularitza-ció, el seu treballador s’ha quedat fora o hatingut problemes. Hi ha hagut casos d’aquests,però la major part de la gent que coneixemque treballaven per a la mateixa empresa, al’empresari li interessava tenir el treballadoren regla. La major part de la gent que por-tava un temps a Espanya s’ha regularitzat.

Això és positiu, no? Molt positiu. Perquèd’una altra manera, són situacions que s’eter-nitzen. Perquè potser hi ha gent que portatres anys aquí i no té la seva situació en re-gla.

El PP no havia fet cap regularització? Bé,els anys 2000 i 2001 n’hi va haver algunes,el que passa és que el procés actual ha es-tat de normalització, eren treballadors queja treballaven i, per tant, l’empresari ha po-gut regularitzar la seva situació. Les altres erenextraordinàries. Hi havia molt menys requi-sits.

S’ha notat en la nova regularització d’im-migrants un efecte crida? Aquí a Girona nohi hagut efecte crida. El que pot ser és quehi hagi gent empadronada a Espanya el 2002o 2001, però que ara viuen en un altre país,i ara potser han tornat per regularitzar la si-tuació, però gent que arribi només per això,no ho crec.

Com a advocada, quins tràmits podrienmillorar-se per adaptar-se a la situacióreal dels ciutadans? Depèn de cada ofici-na d’estrangers. En general, a l’Administracióli manca personal (somriu). No és que els trà-mits siguin feixucs, sinó que s’eternitzen. Crecque ara a l’oficina de Girona van força rà-pid.

El nivell econòmic dels immigrants hapujat, s’ha mantingut...? És difícil dir-ho.

A Creu Roja fem el servei d’acollida. Són gentque acaba d’arribar. Nosaltres veiem la partdels problemes des de diferents àmbits. Elsestrangers amb permís de residència estannormalitzats. La nostra és una visió amb pro-blemes. A les dones se’ls paga menys, i si sónestrangeres, encara menys.

Hi ha un cert tòpic que diu que s’ajudamés les famílies immigrants que les d’aquí;què li diria a la gent que pensa això? Ésun tòpic amb el qual no estic gens d’acord.Al Servei d’acollida, els ajuts de medicaments,bolquers, són dirigits a gent que no pot re-bre ajuts socials. Els recursos socials són elsque són, una cosa que es pot dir és que man-quen més recursos a nivell social. Però nonomés per als estrangers, sinó per a tothom.

Què s’aprèn fent aquesta feina? De tot!(riu). T’assabentes com funciona en un paísl’administració, una paraula, un costum. Mol-tes coses. Aprens a veure que es viu d’unaaltra manera, sense tantes necessitats com enscreem aquí. Per viure no es necessiten tan-tes coses com tenim muntades aquí. La vidaens la podríem fer una mica més fàcil.

No està malament. Creu que els immi-grants s’integren, o la majoria tenen lamentalitat de tornar a casa seva? La ma-joria de gent que té permís i treball, mira defer processos de reagrupació familiar. Es vo-len establir. Hi ha alguns que volen viure tresanys i tornar, però quan tens el ritme de vidai els nens, la tornada es complica. El que síque fan alguns africans es comprar-se un te-rreny al seu país, i quan siguin més grans,se n’aniran allà.

Com els jubilats alemanys a Mallorca...Exacte! (riu), però quan hi ha una segona ge-neració aquí, això es complica. Si els nens es-tudien aquí, és difícil tornar.

Entrevista

9 DominicalDiumenge 22de maig de 2005

Anna Serra Responsable del Servei d’atenció legal a estrangers de la Creu Roja

Anna Serra és advocada i fa tres anys que es dedica a la regularització d’immigrants. Creu que l’úl-tim procés que s’ha realitzat en aquest sentit ha estat positiu perquè beneficia gent que ja treballa-va, i diu que el contacte amb immigrants fa que es plantegi viure d’una manera més senzilla.

“La vida ens la podríemfer una mica més fàcil”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

“Al Servei

d’Acollida,els ajuts de

medicaments,bolquers, sóndirigits a gent

que no potrebre ajuts

socials.Els recursos

socials són elsque són, unacosa que es

pot dir és quemanquen més

recursos anivell social.

Però nonomés per als

estrangers,sinó per atothom.“

Establimentsantics

10 DominicalDiumenge 22de maig de 2005

Se sap que l’any 1869 Sebastià Roig iJofre, que era de Vilanova de la Muga,anava pels pobles recollint cànem, que

després pentinava i passava per una filosaper fer-ne fils. Li deien «en Vilanova» i es de-dicava a fabricar espardenyes a mà, de ma-nera artesanal, que era el calçat de la gentmodesta d’aleshores (pagesos, ferroviaris itreballadors de fàbriques). Sebastià Roig tre-ballava a casa seva, cosia les espardenyes idesprés les venia. Per al pagament de lallicència fiscal figurava com a «soguero», fa-bricant de sogues i cordes, a més de les es-pardenyes. Sebastià Roig va morir força jove.

El seu fill, Miquel Roig i Casadevall, i laseva mare, es van establir definitivament aFigueres l’any 1920. Van continuar fen es-pardenyes i, com que les fabricaven a cons-ciència i de molt bona qualitat, de seguidavaren agafar una fama extraordinària. La bo-tiga aleshores se’n deia «Can Vilanova», mal-grat que el cognom de la família era Roig.

DE L’ARTESANIA A LA CONFECCIÓEls millors clients de la casa eren el page-sos. En aquells temps la botiga era molt gran.Anava des del carrer de Monturiol fins al car-rer de Caamaño. Com que els pagesos erenels més assidus, quan baixaven al mercatsetmanal per comprar o vendre els deixa-ven els cistells amb els productes perquè elsels guardessin. D’alló en deien anar a «pa-rar» a Can Vilanova; la botiga sempre esta-va plena de cistells i cabassos.

Aleshores, a Figueres, no hi havia un solmercat; eren diversos els que es feien set-manalment al carrer. A la placeta Baixa hihavia el mercat de l’oli; al carrer de Perala-da, la verdura; al carrer de Monturiol, l’avi-ram, i així també en altres punts d’una ciu-tat que començava a créixer.

El 1932, l’establiment passa de SebastiàRoig i Casadevall al seu fill, Sebastià Roig iSirvent, que era una persona que parlavaextraordinàriament bé el francès, perquèva estudiar en una escola de Figueres onhi havia un professor que de seguida vaintuir que Sebastià Roig era molt espavilatper als idiomes i el va instruir molt bé.

Durant la Guerra Civil les coses van anarmolt malament per a la família. Ho van per-dre tot per les bombes, ja que Figueres vaser –després de Barcelona– la segona ciu-tat de Catalunya més bombardejada. Les ex-plosions van destruir 45 botigues. A la post-guerra es va haver de reciclar tot perquèles tropes de Franco van acabar de destruir

allò que les bombes no vanpoder malmenar. Els Roig, comtots els veïns de Figueres, vanhaver de subsistir amb el quetenien. Gràcies als pagesos esva poder reactivar una micala situació i la gent no va pas-sar molta gana, però sí que esva patir la falta de gènere perpoder fabricar.

De mica en mica es va anarpassant de la fabricació arte-sanal d’espardenyes, fetes amà, a la confecció. Arribavena Figueres viatjants d’Elx, queportaven coses noves. Sebas-tià Roig i Sirvent va enganxarencara la primera època del tu-risme. Tenia facilitat per alsidiomes perquè havia viatjatmolt, però no va poder apro-fitar-ho perquè el turisme vaesdevenir en una època en quèell era ja gran.

De Sebastià Roig i Sirvent labotiga va passar directamental seu nét, Miquel Roig Casa-demont, perquè el seu fill, Mi-quel Roig Benaset, va morird’accident l’any 1973. Davantd’aquesta desgràcia, SebastiàRoig va reprendre el negocifins que l’any 1983 va morir ialeshores va agafar el relleuMiquel Roig i Casademont, queestudiava empresarials i va dei-xar els llibres per la botiga.Hi va fer reformes l’any 1984,posteriorment el 1992 i, re-centment, l’any 2000, S’hananat ampliant els aparadors

però conservant les característiques del queera la botiga magatzem, com abans. A més,s’han obert noves botigues, una a Cadaquési una altra a Figueres. Miquel Roig i Casa-demont, que ja és la cinquena generacióde la família, té dos fills, Miquel, de 15 anys,i Elena, d’11. Encara no se sap si voldrancontinuar amb el negoci.

Calçats Roig FigueresLa botiga encara és coneguda com a «Can Vilanova» i és una de

les més antigues de l’Alt Empordà; en els inicis van ser fabricantsd’espardenyes i de cordes i ara venen sabates de confecció.

Història

L’establimentcomença laseva vida co-mercial com aespardenyeria iamb la fabrica-ció de cordes.Temps méstard, fabricantartesanalmentel calçat, acon-segueix agafarmolt bona fama.Durant la Guer-ra Civil la famí-lia Roig ho vaperdre tot, peròa la postguerra,amb moltes pe-nes i treballs,van aconseguirremuntar. Lla-vors ja s’haviadeixat la feinaartesanal perdedicar-se a lavenda de calçatde confecció.Posteriorments’hi han fet di-verses reformesi ara l’empresaté dues boti-gues més.

Origen1869.FundadorSebastià Roig iJofre.Propietari ac-tualMiquel Roig iCasademont.TreballadorsRègim familiar idos.ActivitatVenda decalçat.

TEXT I FOTOGRAFIES: JOSEP MARIA BARTOMEU

El Consell Comarcal de l’Alt Empordà pro-posa a les persones que visiten la co-marca i que en volen conèixer els prin-

cipals atractius un programa de recomana-cions format per l’anomenat «Alt Empordà10» –deu indrets de la comarca especialmentsignificatius– i per cinc rutes temàtiques:daliniana, per l’Albera, agrícola del vi i del’oli, del Parc Natural del Cap de Creus i Sa-lines-Bassegoda. Aquesta darrera és segura-ment la menys coneguda i és la que propo-sem avui, seguint les indicacions que el Con-sell altempordanès dóna a la seva pàgina aInternet, en la qual, d’entrada, s’alerta que«les distàncies són llargues, i per això us acon-sellem utilitzar cotxe o moto si les voleu re-córrer en la seva totalitat». La ruta Salines-Bassegoda –rep aquest nom per la zona perla qual transcorre– comença a Darnius i aca-ba a Sant Llorenç de la Muga –en parlàvemfa poques setmanes– després de recórrer Agu-llana, la Vajol, Maçanet de Cabrenys i Al-banyà.

La ruta Salines-Bassegoda «uneix a una na-tura exhuberant vestigis arquitectònics, histò-rics i paisatgístics de gran valor», assegurael Consell del Pla de l’Estany, que plantejaun itinerari que comença a Darnius, al pantàde Boadella (al municipi hi ha altres puntsd’interès, com el dolmen de Can Puig deCaneres, l’ermita de Sant Esteve del Llop, l’es-glésia romànica de Santa Maria –del segle

XIII–, el menhir Pedra Dreta i les runes delcastell de Montroig). «Seguirem cap a Agu-llana, on veurem els menhirs, els dòlmens il'església romànica de Santa Maria, així comalguns edificis modernistes», informa el Con-sell, que també detalla els principals puntsd’interès d’aquesta localitat:

– Asil Gomis: edifici d'ús social amb trescossos i jardí i ornamentació de ceràmica.

– Can Coto: casa d'estil modernista, ambbalcons individuals amb ferro forjat i rajolespolicromes.

– Coll de la Manrella: indret on el 1979fou alçat un monument en record a la memò-ria de Lluís Companys i de tots aquells queforen víctimes de la dictadura. En aquest con-text, el 1939, Agullana va esdevenir la dar-rera «capital republicana».

– Dolmen de la Jaça d'en Torrent: dol-men simple amb finestra-pou, del III mil·len-ni abans de crist.

– Dolmens de la Barraca del Lladre ide Rocalba: són de galeria catalana i el seucorredor té la mateixa amplada que la cam-bra mortuòria. Del III mil·lenni abans de Crist.

– Ermita de Santa Eugènia: del segle XVII.Segons la tradició, van ser amagades sotaun esbarzer les relíquies de la santa troba-des per un bou.

– Escoles Lluís Marià Vidal: edifici cons-truït el 1910 d'estil modernista i concepciómoderna de l'espai.

– Església de Santa Maria: romànica, delssegles XII-XIII. Destaca el seu esbelt cam-panar d'espadanya.

– Menhirs de Can Puig i del Roc del Fra-re o de Can Geli: pertanyen a la cultura me-galítica, del III mil·lenni abans de Crist.

– Menhirs dels Palaus: pedra dreta de lacultura megalítica relacionada amb els al-tres dòlmens i menhirs de l'entorn. Del IIImil·lenni abans de Crist.

– Societat La Concòrdia: antiga corpo-ració d'ajuda mútua que té la seva seu enun bonic edifici modernista.

– Alzina de can Batlle, castanyers deSanta Eugènia, moreres del Mas del Forn,roure de Cal Sant i suros de Can Perxés,de la font de Cal Rabit, de la roca del Bo-let i Fadrí: arbres monumentals i centena-ris.

– Torre Estela: casa modernista, obra deJosep Azemar. És una casa familiar amb tor-re cantonera.

– Veïnat de l'Estrada: nucli que va néi-xer al costat d'un camí d'origen romano-medieval, la via Augusta-Strata Francisca: avuies pot visitar l'església de Santa Maria, delsegle XVIII.

– Xalet Parellada: casa envoltada de jar-dí estil modernista.

La ruta Salines-Bassegoda que proposa elConsell Comarcal de l’Alt Empordà conti-nuarà la setmana que ve cap a la Vajol.

Rutes per lescomarquesgironines11 DominicalDiumenge 22de maig de 2005

Un Empordà diferentDarnius i Agullana són les dues primeres aturades d’un recorregut recomanat pel Consell Comarcal.

Ruta Salines-Bassegoda (I)

Telèfonsi adrecesd’interès

– http://altempor-da.ddgi.es/

– Ajuntament deDarnius; carrerMajor, 3.972 53 50 15

– Ajuntamentd’Agullana; car-rer Darnius, 22.972 53 55 47

Atractiu paisatgístic. Un jove passeja amb el seu gos pel coll del Portell, als voltants d’Agullana. Foto: David Estany.

Servei de restaurant amb cuina casolana.

Carns a la brasa amb foc de llenya, botifarres del país,peus de porc gratinats, paella, fideuà...

Descobreix-ho,

et sorprendrà !

Tel. i Fax Càmping 972 44 61 61 C/ Piscina s/ núm. OSOR Tel. Rest. 972 44 61 16

CÀMPING EL MAROI RESTAURANT EL MUSSOLET

Càmping en plena natura per gaudir de la tranquil·litat.

Abundant aigua i ombra, ambient familiar.

Piscina, pista poliesportiva, camp de futbol.

Es poden practicar esports com ara bici de muntanya,rutes a peu o cavall (hi ha pupilatge de cavalls)

i gaudir d’una gran bellesa paisatgística.

Les crítiques a la cuina espanyola que durantals segles XVII, XVIII i XIX van deixar escrites

nombrosos viatgers europeus, especialment an-glesos i francesos, tenen com a comú denomina-dor l'excés d'all en els plats de la cuina tradicio-nal. Les crítiques a l'all no són només estrangeres;escriptors de la talla del gallec Julio Camba o el ca-talà Josep Pla van criticar ferotgement l'ús d'aquestbulb en els plats tradicionals; per al primer, lacuina espanyola «està plena d'all i de preocupa-cions religioses»; per al segon, l'all «ho arrasa tot».Encara avui l'all és font de problemes per a es-trangers de paladars sensibles o, més que paladars,nassos. Estan poc fets a l'aroma d'una de les plan-tes fonamentals de la cuina mediterrània, tan fo-namental gairebé com els tres emblemes de lacultura llatina, que són el blat, la vinya i l'olivera.

És clar que aquests tres són, en les mitologiesmediterrànies, sengles regals dels déus... mentreque ningú no atribueix a l'all un origen diví. Pas-sa, però, que l'all no té la culpa de res, i sí elsque l’usen malament, és a dir, els que el maltrac-ten o n’abusen. Un toc d'all pot ser deliciós, i avegades imprescindible; passar-se és, com deia Pla,arrasar-ho tot. I és que en ocasions ens passemmolt, perquè l'all té el seu lloc, i lloc de privilegi,a la cuina; però no l’hem de fer seure a taula;aquí només hi té cabuda la seva aroma. Ni tansols en els plats «amb all», es tracti d'angules o deconill, de gambes o de pollastre, ha d’aparèixer «enpersona»: n'hi ha prou amb el seu rastre aromàtic.

Per la resta, l'all té un paper importantíssim enla nostra cuina, com el té en gairebé tot el Medi-terrani. És difícil trobar una salsa tan deliciosacom el pil-pil, que porta all; o la clàssica salsaverda, que també l’incorpora... encara que a ve-gades, com va passar amb el lluç en salsa verdaque va cuinar Juan Mari Arzak per a la reina Isa-bel II d'Anglaterra, calgui recórrer a una salsa ver-da sense all, és a dir, sense ànima.

Jo he tingut la sort de gaudir d'autèntiques obres

mestres de genis de la cuina en les quals l'all de-senvolupava un paper fonamental. Fa anys, FerranAdrià solia preparar un bloc semblant a un cone-gut gelat d'una firma comercial; el bloc, blanqui-nós, consistia en una versió sòlida i cremosa de l'a-joblanco, i les làmines fosques que s'apreciavenal tall no eren de xocolata, com al gelat, sinó detrufa. Una delícia, i molt elegant, a més. En unaaltra ocasió, Joel Robuchon ens va delectar al seuvell Jamin de París amb un sensacional turbot es-cortat per porros nans i un allioli d'exposició. Unaaltra delícia.

I és que l'all té cos i ànima, i és la seva ànimael que ens agrada; el seu cos ha de quedar-se a lacuina, insistim, en gairebé tots els casos. A les angu-les, a les gambes, els va de molt bé l'oli perfumatper l'all i el bitxo; però no és correcte trobar-sealls i bitxos a les cassoletes. M'encanten els méssenzills spaghetti, amb aroma d'all i calor de caie-nes... que s'han quedat a la cuina, deixant el seuesperit en aquest oli que aboco sobre la pasta.

Només menjo alls «en viu i en directe» en oca-sions molt concretes: una, quan els alls, a forçade forn, acaben convertint-se en càpsules plenesd'una substància cremosa i gens agressiva; o quan,després de perfumar l'oli daurant-hi –ull: nomésdaurant, mai torrant– unes làmines d'all, col·locoaquestes làmines sobre una llesca de pa, els posouns pètals de sal i em fabrico un molt carpeto-vetònic canapè. En els altres casos... millor queno aparegui, encara que tots sapiguem que ésallà. M'encanta fregar amb all l'enciamera, abansd'omplir-la de cors d'escarola i grans de magranai amanir-la suaument; però no em ve de gust quea l'enciamera hi hagi trossos d'all. Uns dauets depa fregit, o sec al forn, untats d'all són una guar-nició deliciosa... però sense posar l'all a sobre; elmeu pa amb tomata el frego una mica amb all abansd’untar-li la tomata, però no se’m passa pel cap«decorar-lo» amb all picat... I així tantes coses. L'allcal notar-lo; però és millor no veure'l.

Notar-lo i no veure’lCAIUS APICIUS GASTRòNOM

12 DominicalDiumenge 22de maig de 2005

AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

De color cirera molt fosca ambribet morat. Aroma potent

que recorda la fusta, amb notesbalsàmiques i de cedre. En bocaés càl·lid, concentrat i molt ca-racterístic de la zona del Prio-rat. Elaborat amb un 45% de Gar-natxa vella, un 30% de Carinye-na i un 25% de CabernetSauvignon. La fermentació al-cohòlica es fa a 28º, amb mace-ració durant uns 30 dies. Criançaen bótes de roure francès Allieri Tronçais. Vi molt potent, reco-manat per a plats forts de carnsguisades, estofades i també caça.

El celler elaborador: CellerJoan Simó, elaborador del vi, estàsituat a Porrera, al cor de la DOQPriorat. És una creació de GerardBatllevell i Simó, que començàamb l’aventura del vi l’any 1999als baixos de la casa familiar pro-vinent de l’avi Joan Simó, i ambun conreu d’11 hectàrees de vi-nyes repartides entre Porrera iBellmunt del Priorat.

Les EresEl vi

Vinyes Velles 2002

Fiscal, Comptable, Laboral,Jurídic-Mercantil

Servei Integral de Comptabilitat

Bufet Jurídic: Advocats iGraduats Socials

Assegurances

Serveis Immobiliaris: API-Administradors de Finques

GABINET D’ASSESSORSI ADVOCATS, SL

C/ dels Vern, 3 - Apartat 429 - 17080 GIRONATels. 972 20 51 00 i 972 20 82 54

Fax 972 21 04 09codina@codinacia.comwww.codinacia.com

El Mirador de l’EstanyResidència per a gent gran

Tels: 972 58 04 63 - 972 57 49 57Ctra. Banyoles a Figueres, km 1,5 - 17820 Banyoles

◗Situada a 10 min. de Girona i Banyoles (zona Medinyà)◗Disposem de 1500 m2 en una sola planta◗Oferim estades curtes o llargues◗Disposem de:

• Metge • Fisioterapeuta • Biblioteca • Perruqueria• Podologia • Zona d’horts • Capella • etc...

◗48 habitacions dobles o individuals amb bany complet, exteriors i assolellades◗Ens avalen més de 25 anys d’experiència

Gran Bretanya (o Regne Unit) és un es-tat respectuós amb les seves nacions,presents al mapa, amb autonomia real

i amb projecció internacional: Anglaterra,Gal·les i Escòcia. A més hi hem d’afegir Irlan-da del Nord –colonitzada per escocesos i an-glesos de religió prostestat, una font de con-flictivitat encara no resolta– i antics poblescèltics com Cornualla –on la llengua, desa-pareguda al s. XVIII (el còrnic), s’ha recons-truït– i l’illa de Man (on es parla el manx).Hi hem d’incloure Gibraltar –que és britànica causa d’un tractat signat per Espanya, i ambuna població que, majoritàriament, prefereixseguir lliure amb un Regne més respectuósamb els drets nacionals que no pas Espanya–.El gaèlic irlandès ara és també present a Ir-landa de Nord i, naturalment, el gal·lès al Paísde Gal·les (també es parla a la regió anglesad’Oswestry). A Escòcia hi ha tres sistemes lin-guístics: el gaèlic, dut per antics pobladorsirlandesos al s. V, que parla una minoria ales Highlands; l’scots o lallans –una menad’anglès amb trets antics, dut al país al s. VII–;i l’escocès o anglès regional d’Escòcia, llen-gua d’ús general.

No oblidem que les illes britàniques varenser colonitzades pels romans –que hi dugue-ren, segurament, el cultiu de la vinya, que en-cara es troba al sud d’Anglaterra, i altres plan-tes que també trobem a la Mediterrània–. Unaaltra influència molt important és la norman-da, i així, durant molt de temps, la classe do-minant parlava en francès. En l’anglès actuales veu l’oposició terminològica, especialmenten el camp de la carn, entre els noms ensaxó per als animals de pastura i l’animal coma comestible, prerrogativa dels rics, de parlafrancesa: box/veel, pig/pork, sheep/muton, etc.Encara avui, el bou i la vedella, el porc i elxai són les carns més consumides, a més del’aviram –pollastre, ànecs i oques–. La cace-ra hi és una activitat tradicional i aristocràti-ca, i dóna els cèrvids, el senglar i la caça deploma –amb famosos exemplars a Escòcia–,com les perdius i altres.

CEREALS, VERDURES I PEIXA Escòcia hi dominen els cereals, com la ci-vada (així com l’ordi), consumits en formade farinetes –el famos porridge, per exemple–,o formant part de plats nacionals com el hag-gis (a base de menuts de xai).

Les verdures més corrents a Anglaterra –iper extensió a la resta de nacions– són els pè-sols, els naps (considerats cèltics), els porros(molt estimats), les cols, les patates, els créi-xens... Les fruites més corrents són les pomes,peres, prunes, maduixes, fruites vermelles

–base de les famoses confitures, gelees i mel-melades, que també es fan amb fruites d’im-portació, com les taronges...

El peix –que sol ser consumit en forma defilets i, si és marisc, bullit i sovint sense elscaps, en el cas dels crustacis– inclou el fa-mós salmó d’Escòcia, els arengs fumats (kip-pers, etc.), el llenguado, els escamarlans, lesostres... S’elaboren embotits –com el blackpudding, una mena de botifarra de sang– i

salsitxes de carn molt picada, així com ex-cel·lents pernils fumats, com els de York oBradenham.

L’imperi britànic, justament, marca amb unaforta empremta la cuina dels territoris colo-nitzats, i està fortament influïda pels pro-ductes, salses i plats procedents bàsicamentde l’Índia, però també de la Xina i altres in-drets: del quetxup a la salsa Worcertershire,dels currys als chutneys.

Gastronomia

13 DominicalDiumenge 22de maig de 2005Les influències romanes i normandes, i també les asiàtiques, es noten encara en la cuina britànica.

El porro, juntament amb el narcís, sónles plantes nacionals de Gal·les. Efec-tivament, potser enlloc no he pogut

veure uns porros tan presents a tots els mer-cats i esponerosos com al País de Gal·les,on se celebren diversos concursos on n’hipodem admirar exemplars mai no vistos.Aquesta planta liliàcia és present en nom-brosos plats d'aquesta cuina, des de sopesfins a pastissos o empanades que, comen d’altres països cèltics –com Galícia–, sónmolt apreciades. També passa a Anglate-rra (leekie pie). El pastís de porros (pastaicennin en gal·lès) és una recepta tan fàcilde fer com gustosa, que els familiars, o béels convidats, us agrairan. Aquí podem dis-posar d’excel·lents porros procedents deNavarra i la resta d’Euskadi –amb els qualses fa la sopa amb bacallà coneguda coma porrusalda–, especialment a l’hivern, laseva millor època, tot i que també se’n pro-dueixen a Catalunya, així com al País Va-

lencià, on se solen anomenar all porros.En la cuina internacional és famosa la vichys-soise o crema de porros freda, un inventd’un cuiner francès que treballava als Es-tats Units, i en la cuina medieval ja era benconegut en plats com la porrada, similar aaquesta crema de porros.

ElaboracióNetegeu els porros, traieu-ne les arrels i lapart verda. Talleu-los a trossets i poseu-los a bullir amb aigua i sal durant uns 10 mi-nuts. Traieu-los del foc i escorreu-los bé.

– Agafeu un motllo baix, greixeu-lo amb man-tega i folreu-lo amb la meitat de la pasta, ai-xecant-la una mica per les vores, que hu-mitejareu amb aigua. Afegiu-hi els porros,sal i pebre i l'ou ben batut. Cobriu-ho ambla resta de la pasta, encaixant-ho amb lesvores, a fi que quedi ben closa. Feu un pe-tit forat al mig, a fi de deixar escapar el va-por.– Poseu al forn encès prèviament, a tem-peratura mitjana (180º) durant uns 30 mi-nuts, fins que la panada sigui daurada. Ser-viu-la calenta.

NotesOpcionalment, podeu afegir als porros, da-munt la pasta, un parell de cullerades debrou concentrat, així com formatge ratllat,tant de tipus gal·lès, anglès com del conti-nent.– Podeu afegir-hi una mica de mantega obacó (cansalada fumada).

Ingredients

● 200 grams deporros (aproxima-dament).● 225 grams depasta de pa o

pasta sense su-cre.● 1 ou.● Sal.● Pebre.● Mantega.

Pastís de porrosLa recepta

JaumeFàbrega

Gran Bretanya

FormatgesEls productes làc-tics britànics sónfamosos arreu:mantega, nata,formatges. Des-taquem el cotta-ge cheese, unamena de mató dellet de vaca des-cremada que espresenta granu-lat. El crema che-ese és un format-ge untuós refor-çat amb nata,apte per untar ocuinar. El ched-dar –molt imitat–,de llet de vaca,és un dels mésconsumits delmón. L’stilton ésun altre famós for-matge de vaca,blau; hi ha altresblaus, com elblue wensleyda-le, el cotherstone,etc. També és ex-cel·lent el cheshi-re –amb una ver-sió blava–. Éssuau, però fortquan madura.Gairebé cadacomtat té el seuformatge, tan tra-dicional com denova creació. Elsformatges arte-sans de granjareben un logotip ila inscripció «Ma-de in the farm». AEscòcia, els for-matges –tambéde llet de vaca–més famosos sónel crowdie, de lletdescremada, elcaboc –fresc–, eldunlop –similar alcheddar– i algunsde curiosos coml’orkney –blanc,tenyit de color ta-ronja o fumat–.També de colortaronja –ques’aconsegueixamb annat– és elcuriós formatgede l’illa de Gigha.A Gal·les hi tro-bem també fa-mosos formatgesde llet de vaca,com el caerphillyi el curiós llan-goffan, fet ambllet crua.

Gastronomia britànica. Sobre aquestes línies, a dalt, salsitxes i «black pudding» –una mena de botifarra de sang–amb patates i ous remenats; a baix, d’esquerra a dreta, una plata amb fruites i formatges cheddar i caerphilly; una ver-sió actualitzada del «haggis» –plat a base de menuts de xai–; i arengs fumats, anomenats «kippers».

El món de la joguina ha evolucionat con-siderablement en les darreres dècades,gràcies en bona part als avenços tècnics

i a la informàtica. Però de joguines manuals igairebé exemptes de mecànica, i menys enca-ra d’informàtica, encara se’n poden trobar. Nohi ha gaires establiments, certament, que pu-guin facilitar aquesta mena de material; peròval la pena buscar-los. L’afició d’una parella decol·leccionistes gironins, Miquel Llapart i FinaManich, els va portar a obrir la botiga Zeppe-lin, on serveixen joguines com les d’abans,amb peces de llauna, puzzles, papiroflèxia,globusflèxia i màgia, entre d’altres; a més, or-ganitzen cursets sobre aquestes mateixes matè-ries, campionats, i exposicions en unes salesespecialment habilitades a l’establiment de laplaça Santa Susanna, de Girona, just al davantdel Museu del Cinema.

La darrera iniciativa d’aquests col·leccionis-tes ha estat exposar 110 models diferents delfamós cub de Rubik, amb motiu del 25è ani-versari de la seva arribada al nostre país. Estracta de tot un ventall de models, la majoriad’ells inèdits per al gran públic, que pertanyena les col·leccions de Miquel Llapart i de PedroLuis Muñoz, i que es poden veure fins al pro-per 18 de juny, a l’esmentat indret –que pre-cisament aquests dies ha habilitat el seu pati,amb el número 47, dins de l’exposició deflors–. Aquests entusiastes de la joguina ma-nual ja tenen en cartera altres presentacions,com pot ser una mostra de part de les 300 pe-ces i cotxes de planxa de la marca Payà queposseeix Llapart; i segurament la iniciativa mésambiciosa, l’organització del Campionat d’Es-panya del Cub Rubik per a l’any que ve.

EN DOTZE SEGONSParlant de competicions, val a dir que el ma-teix Muñoz va participar recentment al cam-pionat estatal, juntament amb una vintenade destacats jugadors del famós cub. El gua-nyador ha estat seleccionat per participar pro-perament al campionat mundial, que es faràa Florida (Estats Units). En aquesta trobada

espanyola s’arribà al rècord de 25 segons, quanla mitjana és de 29 segons, després de de-mostrar les seves habilitats cada competidoramb cinc cubs diferents; el rècord mundialestà situat en només 12 segons.

Aquest «cub màgic» està considerat com eljoc més enginyós del segle XX, i va ser creatper l’arquitecte i professor d’Arts AplicadesErnö Rubik (Budapest, 1944), l’any 1974. L’in-ventor tenia un gran interès per la geometria il’estudi de les formes tridimensionals, així comper les combinacions entre elles. Com a pro-fessor, va preferir sempre transmetre les sevesidees amb l’ús i la manipulació de formes re-als, de cartró o plàstic, i la primera utilitat del

cub va ser per explicar els problemestridimensionals als seus alumnes. Elgran interès que despertà entre amics,alumnes i estaments oficials, va ferque es plantegés la idea de construir-lo a escala industrial i d’exportar-lo atot arreu. El cub de Rubik, possible-ment la joguina més venuda de lahistòria, està compost per 26 cubs méspetits, de diferents colors, units per unmecanisme que permet girar-ne lescares. L’objectiu del joc és que cadacara del cub sigui d’un únic color. Elsmolt experts poden solucionar-lo enmenys de 2 minuts; el practicant nor-mal arriba a trigar molt més; i n’hi haque no el poden resoldre mai, la qualcosa tampoc no és estranya: es podendonar 43 trilions de combinacions.

En anys successius, Ernö Rubik haanat creant altres jocs, i són els mésconeguts el Màgic Rubik (1986), o elRubik Clock (1988), fins al centenarllarg de models diferents, bona partdels quals es mostren en aquesta ex-posició gironina; per bé que, com elprimer, el precursor, no n’ha apare-gut cap amb tant d’èxit. Tot i que ésfruit d’una idea original seva, el ma-teix Rubik reconeix que el seu cubpodria tenir antecedents, o semblan-

ces, amb antics jocs sorgits en altres segles ilatituds, com per exemple els grans puzzlesdel tipus «Tangrama», a l’antiga Xina, que con-sisteix a treballar amb un quadrat i un paral·le-logram; elements ben simples que units in-tel·ligentment arriben a produir una infinitatde camins diferents. Diuen que el joc en qües-tió té reminiscències estrangeres, perquè sem-bla que el mot ve de la paraula obsoleta d’ori-gen anglès tramgram, que significa precisa-ment «endevinalla». Un altre joc antic, per ci-tar-ne un més, és el «Pentomino», inventat perSolomon, que està compost per dotze peces,amb les quals es poden crear figures diverses,i ajudar a la resolucció de puzzles.

Col.leccionisme

14 DominicalDiumenge 22de maig de 2005

El cub de Rubik

XavierRomero

Una exposició en una botiga de Girona mostra 110 models del joc més enginyós del segle XX.

PE

P IG

LES

IAS

PE

P IG

LES

IAS

PE

P IG

LES

IAS

www.lagenda.info L’agenda de referència de les comarques de Girona

L 'experiència ens diu que els tractaments,quan l'obesitat ja està establerta, són moltpoc encoratjadors. Per això, el millor trac-

tament per a l'obesitat és evitar-la. Els espe-cialistes assenyalen que el control ha d'es-tendre's a tota la infància, però ha de ser mésrigorós a partir dels cinc anys i durant l'ado-lescència.

L'obesitat es considera ja una epidèmia aEuropa i es calcula que el nombre de nensamb sobrepès a la UE creix a un ritme de400.000 per any. Per això, les autoritats es-panyoles han posat en marxa l'estratègiaNAOS (Nutrició, Activitat física i prevencióde l'Obesitat) amb la finalitat de millorar elshàbits alimentaris i impulsar la pràctica re-gular d'activitat física, posant especial aten-ció en la prevenció durant l'etapa infantil ijuvenil. Es tracta d'invertir la tendència actualgràcies a la suma d'esforços en una iniciati-va sense precedents. Per aconseguir-ho, s'haformat una plataforma amb més de 80 orga-nitzacions, entre les quals hi ha universitats,escoles universitàries, col·legis professionals,societats científiques, fundacions i associa-cions que han ofert el seu suport i partici-pació.

Són moltes les mesures que sorgeixen delPla del Ministeri de Sanitat i de l'Agència deSeguretat Alimentària. Per exemple, les mà-quines expenedores d'àpats i begudes no po-dran instal·lar-se en llocs de fàcil accés perals alumnes d'Infantil i Primària, no porta-ran publicitat i inclouran productes que afa-voreixin una dieta equilibrada. A més, el per-centatge de sal al pa disminuirà i passaràdel 2,2% actual a l'1,8% en quatre anys; es re-duirà també el contingut en sodi i en grei-xos dels aliments; i s'inclourà informació nu-tricional en les etiquetes dels productes i enels menús dels restaurants.

L’OBESITAT A ESPANYAL'índex d'obesitat entre la població adulta es-panyola és del 14,5% mentre que el sobrepèspuja al 38,5%. Això vol dir que un de cada dosadults presenta un pes superior al recomana-ble, més en dones que en homes. L'obesitat amés creix a mesura que augmenta l'edat deles persones, i arriba al 21,6% i al 33,9% enhomes i dones de més de 55 anys, respecti-vament. Més preocupants són les xifres d'o-besitat i sobrepès infantil i juvenil (de 2 a 24anys). El 13,9% d'aquesta població és obesa imés del 26,3% té sobrepès. En aquest grupd'edat, l'obesitat és més gran entre homes queentre dones. Les xifres més altes es detectenen el grup d'edat de 6 a 12 anys, on més del16% la pateix.

En comparació amb la resta de països d'Eu-ropa, Espanya se situa en una posició in-termèdia en el percentatge d'adults obesos.Però pel que fa a població infantil, presentauna de les xifres més altes, només compara-ble a les d'altres països mediterranis. En elsnens espanyols de 10 anys la prevalença d'o-besitat és només superada a Europa pels nensd'Itàlia, Malta i Grècia.

Respecte a l'àrea geogràfica, la regió nord-est d'Espanya presenta les xifres més bai-

xes, mentre que la zona sud, i en concret Múr-cia, Andalusia i les Canàries, pateix les xi-fres més altes d'obesitat. A més, la probabi-litat de patir sobrepès i obesitat és més granen les àrees rurals que a les zones urbanes.També és més freqüent entre la població ambmenys nivell socioeconòmic i educatiu.

Dels deu factors de risc identificats per l'Or-ganització Mundial de la Salut com a clausper al desenvolupament de malalties cròni-ques, cinc estan estretament relacionats ambl'alimentació i l'exercici físic. A més de l'o-besitat, se citen el sedentarisme, hipertensióarterial, taxa elevada de colesterol i consuminsuficient de fruites i verdures. Es calculaque l'obesitat pot reduir l'esperança de vidafins a deu anys. A més, suposa una elevadacàrrega econòmica per als sistemes de salut.Es calcula que els costos directes i indirec-tes associats a l'obesitat suposen un 7% dela despesa sanitària total, cosa que representa

uns 2.500 milions d'euros anuals.Fonamentalment hi ha dues causes: un de-

teriorament dels nostres hàbits dietètics i unestil de vida sedentari. Ens hem anat allu-nyant de la «dieta mediterrània» perquè haaugmentat el consum excessiu de productescarnis, lactis, brioixeria i begudes carbona-tades al temps que ha disminuït la ingestade peix, fruites, verdures i cereals. A més,és preocupant que el 8% dels nens espanyolsvagi al col·legi sense haver esmorzat, quans'ha demostrat que l'obesitat és superior enaquelles persones que prenen un esmorzarescàs o l’ometen. Tot això s'agreuja a més peruna tendència creixent al sedentarisme en elsjocs. L'exercici físic s'ha substituït per passarhores davant de la televisió o de l'ordina-dor. Espanya és, a més, un dels països eu-ropeus on es practica menys esport. I calser conscients que una hora diària de televi-sió augmenta el risc d'obesitat d’un 12%.

Salut

15 DominicalDiumenge 22de maig de 2005

RamónSánchezOcaña

El nombre de nens amb sobrepès augmenta en els països de la UE a un ritme d’uns 400.000 per any.

L’obesitat infantil (I)

MA

RTI

FE

RR

ER

assistència sanitària

AsisaLa solució que vostè busca

Delegació Girona: Passeig General Mendoza, 1 entl. (Pl. Catalunya) - 17002 GIRONATelèfon 972 20 77 58 - Fax 972 22 44 30 e-mail:admon.gerona@asisa.esOficina a Figueres: C/ Col·legi, núm. 5 baixos - FIGUERES

Pot estar segur.

EL NÚM. 1 ETS TU.

16 DominicalDiumenge 22de maig de 2005 L’etern

femení

1

2 3 4

Essencial:Una fragància netad’Angel Schlesser.

Lleugera:La Perla Blue éssensual i suau.

Sorprenent:Zara for Her: per a

dones imprevisibles.

Clàssica:L’aroma de Magnocompleix 50 anys.

Amb regal:Una samarreta ambU Adolfo Domínguez

Amb clares reminiscències de dècadesanteriors, l’estiu es presenta méssuggerent i afavoridor que mai.

ANNA ESTARTÚS

Delicada:Eau d'Etésansalcool deLolitaLempicka.

HOMAYUNCATIFES PERSES I ORIENTALS

C/ Sant Joan Bta. de la Salle, 15GIRONA972 22 09 36

LIQUIDACIÓ TOTAL PER TANCAMENTTOT A MEITAT DE PREU

Tendencies

17 DominicalDiumenge 22de maig de 2005

1Kleymac fa unviatge a la Rivieradels anys 50.2El «glamour» tam-bé arriba a la llen-ceria: Evelyn .3Romàntic i sexy?És Andrés Sardá .4En afavoridor ro-sa: University .5Guitare juga ambels colors i les so-breposicions.6Un aire de «lolita»amb Jocavi .7Blanc per a unlook eivissenc.Sita Murt .8Aninoto crea unaimatge «retro».9 i 10Les ratlles mar-quen la feminitat:Escada Sport iLacoste .11Una propostatransgressora deMireya Ruiz .12 i 13Escorpion s’inspi-ra en els anysdaurats de Holly-wood, igual queNafNaf (sotaaquestes línies).

5 6

7 8 9

10 11 12

13

D E S C O M P T E S

E S P E C I A L N U V I S

J O I E R I E S

CARRER NOU, 16 GIRONA C/ NOU, 6

COL·LECCIÓ ALIANCES 2005

El cantant cubà Ibrahim Ferrer, de 78anys, ha presentat el seu nou disc i giraeuropea, Mi sueño. A bolero Songbo-

ok –que interpretarà a Barcelona, Montreuxi Viena, entre d'altres festivals– i ha dit que«vaig pensar que em moriria sense cantarun bolero». Davant dels periodistes, Ferrerdeixava clar que s’ha passat tota la seva vidadesitjant gravar un disc de boleros, un an-hel que no ha vist satisfet fins ara amb aquestdisc, la presentació del qual a Barcelona seràel 27 de juliol al Palau de la Música.

Ibrahim Ferrer, nascut prop de Santiago deCuba el 1927, ha vist així complert el seu de-sig des que era petit i, en el seu tercer discen solitari, Mi sueño. A bolero Songbook, haaparcat el son, el guaguancó o el son rústi-co en benefici del bolero. Aquest àlbum in-clou alguns els boleros més «entranyables»per al cantant, com Perfidia, Quiéreme mu-cho, Perfume de gardenias o Mil congojas,entre d'altres. Segons confessa el cantantcubà, «va arribar un moment de la meva vidaen el que vaig pensar: em moriré ara sensehaver cantat un bolero i, llavors, vaig deci-dir jubilar-me».

Afortunadament, al cap de tres anys el pro-ductor i músic Juan de Marco González elva recomanar per enregistrar un tema de l'àl-bum Afro Cuban All Stars, fet que el va por-tar a convertir-se en la veu cantant del pro-jecte Buena Vista Social Club, ideat pel gui-tarrista Ry Cooder.

Ferrer va quedar orfe als dotze anys i desd'aleshores va començar a fer de venedorpels carrers fins que es va unir a diversosgrups del seu barri i va arribar a col·laboraramb formacions com la llegendària Orquesta

Ritmo Oriental o el grup de Benny Moré.Ferrer explica que «no he anat a l'escola ino tinc estudis musicals ni de cap altre ti-pus», encara que afirma que «per cantar unbolero només has de tenir cor, amor i sen-timent».

Malgrat haver-se convertit en una de lesveus més reconegudes del món, als seus78 anys Ferrer continua essent igual de mo-dest, per la qual cosa ha admès que «si elsagrada el meu treball, un aplaudiment ésl’únic que vull». El vocalista, no obstant això,és conscient de la seva creixent fama mun-dial, sobre la qual ironitza perquè «em vaigcriar sol i ara resulta ser que tinc més ger-mans, fills i oncles que mai».

RECONEIXEMENT TARDÀEl seu treball més reconegut és Buena VistaSocial Club, un projecte capitanejat per RyCooder en el qual Ibrahim va gravar dotzedels catorze temes del disc, i on va tenir elplaer de col·laborar amb molts dels intèrpretsque ell sempre havia admirat: Omara Por-tuondo, Rubén González, Compay Segundo,Elíades Ochoa, Barbarito Torres i Guajiro Mi-rabal, entre d'altres. Després de més de sei-xanta anys de carrera, la seva popularitat vaaugmentar encara més en ser guardonat ambdos Grammy, dos Grammy Llatins i un pres-tigiós premi Mobo.

En cadascuna de les ciutats que actuï du-rant la seva gira europea, Ferrer ha deciditque l’acompanyi un quartet de corda local;i en el cas de Barcelona els col·laboradorsseran Olvido Lanza i Caty Alzamora (violí),Montse Vallbé (viola) i Lito Iglesias (violon-cel).

Música

18 DominicalDiumenge 22de maig de 2005

El somnid’IbrahimEl veterà músic cubà Ibrahim Ferrer, de 78 anys, presentarà

aquest estiu en importants ciutats europees un projecte que vaarribar a pensar que mai no podria fer realitat: un disc de boleros.

Bandes sonores

Novetats

SaharaDiversosBulletproof/Rykodisc

Un dels encertsd’aquest film d’a-ventures prota-gonitzat per Pe-nélope Cruz iMatthew McCo-naughey és laseva banda so-nora. Està plenade cançons em-blemàtiques de lahistòria del rock,

la majoria dels anys 70, que reforcen la trama dela pel·lícula. Els Faces de Rod Stewart i Ron Woodhi aporten Stay with me; Lynyrd Skynyrd, el clàs-sic Sweet Home Alabama; Steppenwolf, Magic car-pet ride; Dr. John, Right place wrong time; i GrandFunk, We’re an american band. Completen el CDaltres temes que malgrat que no surten a la pel·lí-cula pertanyen a la mateixa època o tenen ele-ments coincidents, de bandes com The Kinks, Can-ned Heat –el seu On the road again–, Little Feat iThe Marshall Tucker Band. Finalment també s’hiinclou un fragment de l’score original de Clint Man-sell, en el qual es barregen sonoritats rock ambd’altres d’inspiració africana. Lluís Poch

Draco: «Cómo me acuerdo...»

Després d'editarMad love i ser te-loner de LennyKravitz en la se-va gira espa-nyola, Robi Dra-co Rosa presen-ta ara Cómo meacuerdo..., nouàlbum d'aquestcantant, compo-sitor i productornovaiorquès, ar-tista de culte aAmèrica, peròpoc conegutaquí, que utilitzala música per «viure amb esperança». Draco vaformar part del grup Menudo i en va marxar per-què no el deixaven compondre. Després, amb elseu amic Ricky Martin, va compondre èxits comLivin' la vida loca, She bangs o Vuelve, i el 1996el seu àlbum Vagabundo el va consolidar com aartista en solitari. Draco explica que Cómo meacuerdo... està dedicat a la seva dona, amb la qualporta 16 anys i a la qual «com que mai no li haviadedicat cap cançó», ara li regala un disc sencer,on barreja rock, flamenc, jazz i funk.

Muchachito Bombo InfiernoEl músic de Santa Coloma de Gramenet Mucha-chito Bombo Infierno debuta en solitari amb Va-mos que nos vamos. Compositor i intèrpret, Mu-chachito va iniciar la seva carrera al carrer, to-cant la guitarra, va viatjar, va tocar la bateria, vatornar a la guitarra i el 1993 va formar el grup Trime-lón de Naranjus. Van editar editar dos àlbums (1997i 2000) i el 2001 es van separar. Llavors va tornara recórrer bars de Barcelona oferint llargs concertsamb èmfasi en la seva faceta d'home-orquestra.

SFDK: «2005»Zatu i Acción Sánchez, integrants del grup de hip-hop SFDK, ja tenen tercer disc, 2005, «molt mésoptimista» que l'anterior. I ja n’han venut més de20.000 còpies, fet poc usual en el rap, més acos-tumat a omplir sales que a vendre molt. Conside-rat un dels grups més importants del hip-hop es-panyol, SFDK (Siempre fuertes de Konciencia) pre-senta 17 temes que «segueixen una mateixa líniade so dins de la diversitat d’estils que busquem».

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = Que el cieloespere sentaoMelendi2 = Devils &Dust BruceSpringsteen3 ▲ Pájarosen la cabezaAmaral4 ▼ Il DivoIl Divo5 ▲ Santa JustaKlan SJK

REGNE UNIT

1 ▲ Heart &soul Steve Bro-okstein2 ▼ TroubleAkon3 ▼ Greatesthits (XL) Base-ment Jaxx4 ▲ Love angelmusic babyGwen Stefani5 ▲ Tourist Ath-lete

ESTATS UNITS

1 ▲ With teethNine Inch Nails 2 = The emanci-pation of MimiMariah Carey3 ▲ ... Somet-hing to be RobThomas4 ▲ The massa-cre 50 Cent5 ▼ Devils &Dust BruceSpringsteen

JULIA

N M

AR

TIN/E

FE

KIK

O H

UE

SC

A/E

FE

34 AÑOS DE EXPERIENCIALOS ENCUENTROS SERIOS CON UNI-CENTRE PODREMOS DECIR «SÍ, TE AMO!»

8 quai BOURDAN 66000 PERPIGNAN 0033-468 34 22 44

www.unicentre1.com Reciba gratuitamente nuestra documentaciónNº 1�

Triple X

Director: Rob Cohen.Intèrprets: Vin Diesel, AsiaArgento, Marton Csokas.Distribuïdora: Columbia.Durada: 127 minuts.Aprofitant l’estrena mundialde la seva desvergonyidaseqüela, arriba aquesta edi-ció especial de Triple X queinclou un muntatge amb vuitminuts inèdits d’escenes detransició. Tot i això, la perla

d’aquest DVD és un curtmetratge que descriula mort del protagonista. P. P.

María llena eres de gracia

Director: Joshua Marston.Intèrprets: Catalina Sandino,Moreno, Yenny Paola Vega. Distribuïdora: Cameo.Durada: 110 minuts.Un drama gairebé docu-mental sobre les desventu-res d’una jove que es dedi-ca a transportar droga ama-gada dins del seu cos. Unamirada gens complaent a lamarginalitat que es benefi-

cia de l’extraordinària presència de la debutantCatalina Sandino Moreno, nominada a l’Oscar ala millor actriu. P. P.

Quiéreme si te atreves

Director: Yann Samuell.Intèrprets: Guillaume Ca-net, Marion Cotillard.Distribuïdora: Cameo.Durada: 115 minuts.A mig camí entre el cinemade Tim Burton i el de Jean-Pierre Jeunet, aquesta deli-rant comèdia romàntica pre-senta els encontres i desen-contres d’una parella al llargde trenta anys. L’invent es

deixa veure, però confon l’excentricitat amb l’ex-cés massa sovint. P. P.

Setze anys després de l’estrena d’El re-torn del Jedi, George Lucas complia laseva promesa d’explicar els fets pre-

vis que van portar al shakespearià enfron-tament entre Luke Skywalker i el seu pare,Darth Vader. Les expectatives eren altes nonomés per la popularitat de la primera tri-logia, sinó també perquè suposava el re-torn a la direcció de Lucas, que no es posa-va darrere de la càmera des de La guerrade les galàxies. De fet, un dels grans debatsa propòsit de L’amenaça fantasma era siel director havia perdut ganes i ofici durantles dues dècades que les separen. Vist el film,no hi ha dubte que Lucas hi conserva tot elseu domini de l’acció, però a nivell narra-tiu no té ni el ritme ni l’enginy de les ante-riors entregues. Això repercuteix en els per-sonatges, alguns molt desdibuixats, i en eltractament de la història, notablement mésinfantil a causa de la presència de l’impre-sentable Jar JarBinks. Això sí,com a cinema es-pectacle, la cintaés indiscutible i elclímax final, quealterna fins a treslínies narratives,està resolt ambpols ferm. L’altragran incògnita que presentava L’amenaçafantasma era el seu repartiment. Contra totpronòstic, el nen Jake Lloyd i Ewan McGregorsurten airosos dels seus personatges, men-tre que Liam Neeson, un actor generalmentesplèndid, fa aquí una de les seves pitjorsinterpretacions. Lucas, però, té la discuti-ble idea de subratllar la diferència d’edat en-tre Natalie Portman i Jake Lloyd, una apos-ta poc creïble tenint en compte que estanpredestinats a ser Darth Vader i senyora.

El segon episodi de la nova trilogia d’StarWars va haver d’afrontar, d’entrada, dues

polèmiques. La primera, el seu títol, per-què això de L’atac dels clons no va convèn-cer gaire ni els fans més entusiastes. L’altrava ser l’elecció de Hayden Christensen perinterpretar el jove Anakin després que s’ha-gués fet públic que el personatge el podriaassumir ni més ni menys que Leonardo DiCaprio. Els prejudicis cap a Christensen esvan mantenir després d’estrenar-se la pel·lí-cula, tot i que es va treure el llast amb Lacasa de mi vida i El precio de la verdad.L’atac dels clons tenia davant seu el repte defer creïble dos aspectes essencials de la saga.Un era la història d’amor entre Anakin i Pad-mé Amidala, precisament un dels aspectesque més naufraguen de la pel·lícula a con-seqüència de les escasses habilitats de Lu-cas per als moments intimistes. L’altra era,per descomptat, el progressiu acostamentd’Anakin al costat fosc de la Força. Aquí éson més brilla aquest film, el més llarg de

les dues trilogies i el que millor dosifica lesescenes d’acció. Lucas hi recupera part delnervi perdut a L’amenaça fantasma i noamaga una lloable voluntat d’apropar la histò-ria al públic adult. Amb aquest panorama,no és difícil imaginar que el principal rep-te de La venjança dels Sith era conciliar elsfans de la primera trilogia (que són tots) ambels de la segona (pocs, encara que ho siguinde la primera); el pas pel festival de Canesi les primeres crítiques semblen apuntar capa aquesta reconciliació, una fita del tot ini-maginable fa una setmana.

La batalla

definitivaL’estrena de «La venjança dels Sith» està aconseguint una fita finsfa una setmana inconcebible: la reconciliació entre els fans de laprimera trilogia d’«Star Wars» i els (pocs) que veneren la segona.

TEXT: PEP PRIETO

DVD Cinema

19 DominicalDiumenge 22de maig de 2005

Bandes sonores

Nino RotaLupo/PonsHarmonia Mundi

Poc abans de dei-xar l’OrquestraCiudad de Gra-nada –on va ro-mandre durant setanys– per anar adirigir l’OrquestraNacional d’Espa-nya, Joan Pons vaenregistrar aquestàlbum dedicat aNino Rota. Tot i

que és conegut per la seva faceta cinematogràfi-ca –va ser el músic de capçalera de FedericoFellini–, Rota també va escriure moltes obres pera sales de concert. Aquest CD recupera en formatde suite la partitura de La strada i els balls d’Il Gat-topardo. Completa el CD el conegut Concerto soi-rée per a piano i orquestra, en el qual brilla la in-terpretació de Benedetto Lupo. Com acostuma apassar en els treballs que dirigeix Pons, aquestagravació està plena de matisos i destaca per laseva varietat orquestral. L’àlbum es presenta enuna edició de luxe amb un llibret de 84 pàginesque conté informació sobre el compositor i una en-trevista amb el pianista. Lluís Poch

En una galàxia molt, molt llunyana...L’elecció de Hayden Christensen ha estat una

de les decisions més controvertides de Lucas,que primer havia pensat en Leonardo Di Caprio

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e llibreria22@llibreria22.net www.llibreria22.net

Durant la ruta que vam fer el passat 21 de marçpel municipi de Sierra de Teguas, a l’entorn de

Campillos, vam pujar, com era lògic, per les ano-menades «Mesas de Villaverde» fins a les ruïnes deBobastro, on Omar Ben-Alsuf es va proclamar in-dependent dels àrabs de la zona i va reunir un exèr-cit d’àrabs i de cristians que va resistir en el que s’haanomenat la «Covadonga andalusa». La filla d’aquestcabdill es va convertir al cristianisme i se la veneraavui com a santa Argentea. En la meva època de jut-ge vaig tenir l’ocasió de veure, a casa d’AntonioZurita Martín, a Aradales –d’Ad Al·là, la Ciutat deDéu–, prop de Bobastro, un quadre de la santa.

Després de baixar dels cingles de Bobastro vamanar a dinar a l’hostal de la Hidroelèctrica i des-prés vam veure el congost d’El Chorro i el de LosGaitanes, i el mirador de Las Gambutas, des d’ones va llençar al buit, amb un rosari a la mà –queno hi va haver manera de treure-li al cadàver–, unaanglesa, afectada de «mal d’amors», el cadàver dela qual vaig aixecar, i vaig presenciar després l’autòp-sia del seu cos. Per cert, que em vaig discutir, moltdurament, amb el capellà del lloc, que no volia en-terrar el cos a la part catòlica del petit cementiri ial final vaig aconseguir que fos enterrada dins d’unasenzilla caixa de fusta –que va pagar l’Ajuntament–i que reséssim unes oracions per la seva ànima.

Com que teníem temps, vam anar després de con-templar el mirador «dels pantans» cap a Antequera,per pujar fins al seu famosíssim Torcal, meravellageològica, que està considerat com el més impres-sionant exemple del paisatge càrstic de tot Europa,i una veritable meravella geològica, declarat parat-ge natural des de l’any 1989.

Vam anar també a veure els famosos dòlmens d’An-tequera: Menga, Viera i El Romeral, de 2.500, 2.000i 1.800 anys abans de Crist i, per tant, contempora-nis de les piràmides d’Egipte, i pertanyents a l’Edatde Bronze o Període Calcolític. El Dòlmen de Men-ga és una llarga cambra ovalada, de grans pedres,amb tres pilars al centre de la galeria dolmènica i ala pedra de la coberta, situada al fons, se li calculaun pes de 180 tones... El dolmen de Viera és méspetit, però de més perfecta execució, amb cambra

funerària de planta quadrada. El dolmen d’El Ro-meral presenta paral·lelismes amb construccionsmicèniques, i té una llarga galeria, amb parets in-clinades, grans lloses a la coberta i dues cambrescirculars, una d’elles de dimesions excepcionals. Elstres dòlmens estan considerats com els més impor-tants del món.

Però vull parlar de la ciutat d’Antequera. Des delneolític fins als nostres dies, Antequera –l’antiga An-tikaria dels romans–, ha estat lloc d’assentamentde les cultures i pobles més diversos: des de lestribus de caçadors, que ho feren a l’Edat de Bron-ze –quasi 2.500 anys abans de Crist, que deixarenels imponents monuments funeraris dels dòlmensde Menga, Viera i El Romeral–, a les comunitatsibèriques que un mil·lenni més tard es convertirenen els primers agricultors de La Vega i també enels primers que habitaren el turó del Castell, els as-sentaments s’anaren intensificant amb la domina-ció dels romans: el blat i l’oli d’Antequera abastienRoma, la capital de l’Imperi, com l’aigua de la lla-cuna de Fuente de Piedra es portava en atuells finsa Roma, en temps de l’emperador Trajà.

Després vingueren temps diferents: al segle VIII,després que visigots i bizantins es disputessin el con-trol de la zona, les primeres onades omeies arriba-ren a aquestes terres, obrint un llarguíssim períodede permanència a Antequera –Antaquira, en aquellsmés de set segles d’història de la ciutat–. L’Alcaza-ba es va començar a construir sobre els fonamentsde recintes militars gots, romans i ibèrics, alvoltantde l’any 1000, i es va ampliar durant el sultanat na-zarí, empenyent la pressió castellana cap a aques-tes terres a antics pobladors dels regnes sevillans icordovesos d’Al Andalus, que van ser expulsats d’An-tequera el 1410 per les tropes castellanes de l’in-fant Don Ferran. La ciutat va anar progressant du-rant els segles XVI, XVII i XVIII i durant la nostravisita vam entrar al Museu Municipal –instal·lat al’antic Palau de Najera, construcció barroca del se-gle XVIII–; al museu conventual de les CarmelitesDescalces (1632-1707); al museu-casal de Sant Be-net; al museu Hojiblanca de l’oli; a la plaça de to-ros i al parador de turisme.

Tenia el volum de l’enciclo-pèdia obert damunt la tau-

la. Ja feia estona que havia aca-bat de llegir la biografia d’a-quell personatge, però la sevamirada continuava perduda en-tre les minúscules lletres del lli-bre. Des del comfort del seuestudi, intentava imaginar-secom devia haver estat tot allò.Ho havia llegit, havia escoltattestimonis que ho havien vis-cut en primera persona, haviavist documentals... malgrat totaixò, estava convençut que eraimpossible posar-se en la pelld’aquells milers de personesque van haver de creuar lafrontera. Algú va dir que l’exi-li era la mort en vida: viure enun lloc pensant en un altre, onno saps si podràs tornar maimés de la teva vida. La histò-ria de cada país és plena d’exi-lis, de persones que desparei-xen engolides per l’oblit de ladistància. Homes i dones queuna vegada que creuen la fron-tera sembla que deixin d’exis-tir.

Tot i que se sap que NarcísFigarola Hugas va néixer a Cer-vià de Ter l’any 1895, el cert ésque la seva biografia és plenade llacunes. De fet, dels seusanys d’infantesa no se’n sappràcticament res.

Les primeres dades aparei-xen durant la dècada de 1930,quan Narcís Figarola Hugas tre-ballava com a ferroviari a Gi-rona. Aleshores va ingressar alsindicat Unió General de Tre-balladors (UGT) i al Partit So-cialista Unificat de Catalunya(PSUC).

Quan va esclatar la GuerraCivil, Narcís Figarola Hugas vaformar part del comitè local dela UGT en representació delstreballadors del sector del fer-rocarril. Posteriorment fins i totva arribar a convertir-se en elpresident del comitè executiuque aquest sindicat tenia a Gi-rona. Durant els anys del con-flicte bèl·lic també va ser el re-presentant gironí al comitè deCatalunya del Secretariat Re-gional de la UGT.

Les seves responsabilitats vanaugmentar quan va ser escollitdelegat territorial de transportsde la Regió II, que depenia dela Generalitat. A més, entre elsmesos de febrer i octubre de1937, va ocupar el càrrec deregidor de l’Ajuntament de Gi-rona. A causa de la seva impli-cació política i sindical, amb laderrota republicana del 1939va haver d’exiliar-se per por dela repressió franquista.

A partir d’aquell moment esperd la pista de Narcís Figa-rola Hugas. Igual que tantes al-tres persones de Catalunya vahaver de fugir a l’estranger persalvar la vida, però això ha fetque s’hagi perdut la seva histò-ria en el laberint de l’exili, sen-se poder conèixer ni el lloc niel moment exactes de la sevamort.

Lectures

20 DominicalDiumenge 22de maig de 2005

MiguelPérezCapellaExpresidentde l’Audiènciade Girona

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

Retorn a Andalusia (III)Narcís

FarigolaHugas

XAVIER CARMANIU

MIGUEL PÉREZ CAPELLA

Gironins del segleXIX

Gosaria dir que fugir d'un mateix és una de lesdefenses psicològiques més inconscients i al-

hora representa un dels objectius més difícils d'as-solir, per no dir impossible; per molt que algú hopretengui, mai acabarà desconnectant del tot dela seva pròpia essència.

Fuig el drogoaddicte i, sense adonar-se'n restaatrapat sota la teranyina que la droga ha anat tei-xint de forma gairebé imperceptible. Fuig tambéel ludòpata que queda meravellat per l'inexistentencant d'una màquina escurabutxaques; eina vam-piritzant d'energies i de diners. I continua fugintde si mateix l'addicte a la feina, satisfet d'haver po-gut provocar una mena d'overbooking a la seva par-ticular agenda; una saturació de gestions que noel permetran pensar ni per un moment en la sevaparticular trajectòria personal. I no deixa de fugirde si mateix aquell qui, sense cap acte de reflexióconseqüent i a forma de tastaolletes, va picotejantdiferents destins geogràfics creient que si se'n vadel seu entorn més proper aconseguirà desempa-llegar-se de si mateix.

Dolorós destí, doncs, el que ha escollit aquell quino sintonitza, ni que sigui per uns breus instants,amb la seva pròpia essència...

M'atreviria a dir que, des de la perspectiva psi-cològica, aquesta fita tantes vegades inconscient–la de fugir d'un mateix– resulta doblement tortu-rant puix que qui pretén assolir-la tracta de treu-re's del damunt a si mateix; intentant desespera-dament cercar l'encant de la seva existència llunydel vertader origen, lluny de si mateix.

Fugir d'un mateix ens podria significar no agra-dar-se en absolut, fins i tot, detestar-se. I ens po-dríem preguntar com pot estimar la vida qui, a mésde no estimar-se a si mateix es detesta?

Algú ens podria suggerir que qui obra d'aques-ta manera, en el fons, actua contra natura ja queno només no vibra en consonància amb el seu

especial so intern sinó que de tant sentir-se dis-sonant tracta d’esquinçar la seva pròpia partituravital.

I com ens podria ajudar la psicologia a resoldreaquest embolic amb un mateix? Bé, resulta evidentque per arranjar un assumpte, en primer lloc, n’hau-ríem de ser conscients. Hom no tractarà mai deresoldre quelcom que no sap existent...

Un cop la persona s'adona de la problemàticaque presenta, està en una posició més propera ala resolució. Així doncs ens trobaríem amb el fetque desprès d'assumir la problemàtica caldria po-sar fil a l'agulla i resoldre-la.

La possibilitat de la resolució se'ns aproparia quanl'individu comencés a solucionar –sol o si cal ambl'ajut terapèutic– l'entrellat psicològic que el va con-duir a la situació actual; no caldria ni dir que mol-tes vegades aquesta tasca de recerca dels perquèss'haurà de remuntar fins a la més tendra infantesapuix que en tan mal·leable etapa no comptem ambmassa mecanismes de protecció i aprenem a de-senvolupar estratègies protectores probablementvàlides per quan ens trontolla la seguretat perso-nal en aquells inicis però, en darrera instància, aca-ben essent mecanismes totalment desaconsellablesper a la resta de fases vitals que anirem transitantsi tot s'esdevé com està, més o menys, previst.

Aleshores, després de la recerca es tractarà d'a-nar polint les emocions, les cognicions i els siste-mes de creences que ens portaven a actuar fugintde nosaltres mateixos. A mesura que s’efectuï aques-ta tasca de «poliment» personal ens adonarem queens va sorgint una nova manera de pensar, d'ac-tuar, de viure que havia semblat –per uns anys–tan impossible d'assolir que la imaginàvem enor-mement llunyana tot i que ens havia estat espe-rant pacientment dins nostre, només li calia queles condicions li fossin favorables per germinar iflorir.

Fugir d’un mateixISABEL COCH

IsabelCochPsicòlogawww.ddivan.com

Dilluns 23 de maig22 DominicalDiumenge 22de maig de 2005

Els més vistos(de l’11 al 17de maig)

Catalunya

Llevant - BarcelonaDissabte 14 demaig, TV3.1.395.000 especta-dors (57,2%).

Aquí no hay quienvivaDimecres 11 demaig, Antena 3.990.000 especta-dors (34,8%).

Hospital CentralDimarts 17 de maig,Tele 5. 884.000 es-pectadors (29,2%).

Alguna preguntamés?Dilluns 16 de maig,TV3. 818.000 es-pectadors (27,3%).

El cor de la ciutatDilluns 16 de maig,TV3. 794.000 es-pectadors (38,9%).

Sin rastroDijous 12 de maig,Antena 3. 792.000espectadors(28,2%).

Espanya

Aquí no hay quienvivaDimecres 11 demaig, Antena 3.6.252.000 especta-dors (33,6%).

Llevant- BarcelonaDissabte 14 demaig, La 2 + au-tonòmiques.5.697.000 especta-dors (40,8%).

Hospital CentralDimarts 17 de maig,Tele 5. 5.693.000espectadors(31,2%).

Los SerranoDimecres 11 demaig, Tele 5.5.634.000 especta-dors (30,2%).

C.S.I. Las VegasDilluns 16 de maig,Tele 5. 4.629.000espectadors(24,1%).

La casa de tu vidaDijous 12 de maig,Tele 5. 4.609.000espectadors(30,2%).

15.35

18.10

K3Planeta TerraAquest documental parla d’aquelles criatu-res angunioses, els ratpenats. Si algú creuque poden ser bonics i carinyosos és laMeredith Ryan. Ella els cuida i n’està molt co-foia. La Meredith s’ha dedicat a tenir cura irehabilitar els ratpenats ferits o orfes que hatrobat: els alimenta i els ensenya a volar. Elseu repte més gran va arribar amb un petitde set dies, que va batejar amb el nom deCinderella, i al que va aconseguir tornar ala llibertat.

TV3ColomboColombo és un dels detectius més popularsde la televisió, un personatge de veu foscaque es va fer famós gracies a una vella ga-vardina que l'actor Peter Falk havia com-prat de rebaixes un dia que la pluja el va sor-prendre en un carrer de Nova York. Totsels episodis de la sèrie tenen una estructu-ra comuna: un personatge comet un crimperfecte. El tinent Colombo arriba al lloc delsfets, pregunta insistentment i acaba desco-brint el culpable. Abans de la detenció, Co-lombo explica la seva teoria al sospitós, quefinalment accepta, sense violència, que aquelldetectiu d'aspecte desmanegat i miradaestràbica és molt més llest que ell.

Antena 3El laberinto rojoUn thriller judicial protagonitzat per un exe-cutiu americà a la Xina, amb un desenvolu-pament convencional pel que fa a la histò-ria i demagògic respecte a la ideologia. El tí-pic producte milionari i avorrit del Hollywoodcoetani.

33FarscapeCrichton continua els seus treballs de recercasobre túnels espacials a bord de la vella nauElack, però la investigació és interrompudaper l’alienígena Sikozu i un escamot de mer-cenaris grudek.

Tele 5Una rubia entre dos mundosUna desafortunada còpia de la molt esti-mable ¿Quién engañó a Roger Rabbit?, ambuna mediocritat que fins i tot arriba a des-concertar: ni tècnicament resisteix la com-paració amb el film esmentat ni l’argumentdenota cap elaboració, i es dispersa de for-ma incomprensible. Només la Kim Basin-ger dibuixada (més eròtica i expressiva quela real) i la fotografia del veterà John A. Alon-zo contenen un cert encant.

Dimarts 24 de maig

11.55

22.00

23.00

23.45

16.00

21.45

02.45

00.20

K3Històries de l’edat de pedraEls nostres avantpassats van sorgir de la de-solació de l'última Era Glacial com a caça-dors armats amb ganivets de pedra i des-trals. A l'Orient Mitjà, una combinació únicade clima i plantes els va permetre construircabanes i iniciar un període estable. Des-prés d'una gran sequera de 15.000 anys, esvan poder instal·lar a les vores d'uns rius queels proporcionaven aigua tot l'any i van apren-dre a cultivar plantes. L'agricultura va ser larevolució de l'Edat de Pedra. Els habitantsd'Europa, però, només podien caçar ja queel continent estava cobert de bosc.

TVE-1Amor realSegueixen les desventures d’aquesta histò-ria d’amor ambientada al Mèxic del segle XIXi protagonitzada per Adela Noriega, FernandoColunga i Mauricio Islas. Una dramàtica histò-ria que es complica amb un triangle amo-rós i en la qual no falten les intrigues i les pas-sions ocultes.

Tele 5Hospital CentralCruz i Dávila lluiten per estabilitzar Vilches,que es debat entre la vida i la mort. Guiller-mo i Alejandro intentaran donar-se suportl’un a l’altre davant la tensa espera. I es-pantada per com estan anant les coses,Teresa decideix donar a conèixer el vídeode Vilches. D’altra banda, Carlos segueix in-tentant que Laura li doni una oportunitat... ipotser tindrà èxit.

Tele 5Mañana será tardeProbablement, un dels primers films que vanabordar la necessitat d’una educació sexualrigorosa i conseqüent en l’adolescència, iper això va ser rebuda com una pel·lícula«excessivament crua». D’ambient juvenil,amb Vittorio de Sica en els seus inicis coma actor.

TV3SexesLa sexualitat entre dones centra el capítol,amb els testimonis de lesbianes, bisexualsi també de dones heterosexuals que algu-na vegada han tingut relacions amb una al-tra dona. La convidada al plató serà l’actriuAnna Azcona.

Dimecres 25 de maig

12.00K3Els exèrcits de l’emperadorSón moltes les cultures que han enterratels seus mandataris amb part del seguicique els havia acompanyat en vida, però captan original com la dels primers emperadorsxinesos. Tot un exèrcit de 10.000 guerrersde terracota de mida natural van ser trobatsa la tomba del primer emperador de la Xina.Aquesta és la història d’un dels grans des-cobriments arqueològics.

La 2El enemigo en casaEl concurs presentat per Daniel Domenjósegueix lluitant per l’audiència, una tascadifícil en aquesta franja i en aquesta cade-na. A través de preguntes i respostes decultura general, els concursants han de des-cobrir quin d’ells és l’infiltrat que coneix to-tes les respostes.

TVE-1Liverpool - AC MilanFinal de la Champions League. El Milan in-tentarà fer valer la seva condició de favoritdavant un Liverpool que arriba a la cita plede moral després de derrotar el milionariChelsea.

La 2EnfoquePedro Piqueras presenta aquest magazínque inclou seccions i formats diferents: ter-túlies, entrevistes i reportatges d’interèssocial i amb la vista posada en l’actualitat.

TVE-1DesperadoUna espantosa seqüela d’El Mariachi, queofereix el mateix (violència gratuïta, nul·litatargumental i pèssim gust tècnic) però ambmés pressupost i incorporant pinzelladesde Tarantino, que fa una aparició estel·lar.

TV3La bíblia negraDesprés de la mort dels seus pares en unaccident, un nen de nou anys és enviat a unpoblet de la costa gallega, on viu l’únic pa-rent que li queda, una tia àvia. Aquesta donaviu turmentada pel record de la mort del seufill i obsessionada per un estrany i antic lli-bre. Un film de terror que beu de fonts moltrecognoscible, una mica maldestre, peròque es deixa veure amb simpatia. Va serl’òpera prima de David Pujol, i el repartimentestà integrat per Mònica Randall, Joan Fer-nández, Jordi Collet i Silvia Marsó.

23.35

00.20

20.35

14.15

22.45

L A F U S T A S E N S E M A N T E N I M E N TPlaça Major, 3 - 17184 SALITJA (Girona) - Tel. 972 47 31 19 - Fax 972 47 42 00

Guia TV

23 DominicalDiumenge 22de maig de 2005

Recomanem

Gilda

Dijous 263300.20 h.Un dels gransmites cinema-togràfics, fins alpunt que ha tra-nascendit la prò-pia història delcine per assolircotes sociològi-ques. Encaraavui conserva ín-tegra tota la sevaforça la particularcarnalitat de RitaHayworth emer-gint dels seusguants negrescom una de lesgrans icones ci-nèfiles. Donavavida a la donadel propietarid’un casino (elgenial GeorgeMcReady) al llargd’una trama ambressons de Casa-blanca i d’unaterbolesa sexualprobablement nopremeditada.

Any1946.PaísEstats Units.DirectorCharles Vidor.IntèrpretsRita Hayworth,Glenn Ford, Ge-orge McReady,Josep Calleia,Steven Geray.

Divendres 27 de maig

15.35

22.30

22.50

23.00

00.30

K3Viatges als confins de la TerraLíbia és la gran desconeguda africana. Unpaís gran i desert que ha estat apartat delmón occidental per la por, el prejudici i laincomprensió. Abans hi havia les ciutats mésriques de l’Àfrica i els quarters generals delsimperis africans de Grècia i Roma. Avui endia se la coneix, amb menyspreu, com «undesert amb dictador». David Adams des-cobreix una terra poc coneguda, amb anti-gues ciutats i deserts atemoridors.

Tele 5El protegidoL’esperat següent film de l’autor d’El sextosentido, amb el mateix actor protagonista iun registre similar entre les coses quotidia-nes i les paranormals, farcit de suggerènciesmisticocristianes, de vegades directes i devegades subliminals. El motor argumentalés un personatge que estranyament ha so-breviscut a un greu accident, i la relacióque estableix amb un home diametralmentdiferent, que el porta a qüestionar la sevaidentitat. Els amants del còmic gaudiran ambcertes referències.

TV3El club dels poetes mortsL’any 1959, arriba a l’Acadèmia Welton unprofessor que havia estudiat al mateix cen-tre i amb idees pròpies sobre com ha deser l’ensenyament. Va ser un gran èxit al seudia i va popularitzar el Carpe diem. Avui, lainterpretació de Robin Williams pot fer-secarregosa.

La 2Y tu mamá tambiénUn dels èxits més grans del cinema me-xicà de finals del segle XX, tot i ser una pel·lí-cula òbvia i amb un reconeixible esponta-neisme esteticonarratiu. No falta l’esteticis-me, i esgota l’excés de diàlegs. Amb MaribelVerdú, Gael García Bernal, Diego Luna i Dia-na Bracho.

33Vida normalChris (Luke Perry) és un policia jove i idea-lista que s’enamora i es casa amb Pam (Ash-ley Judd), una dona atractiva però emocio-nalment inestable que pateix alcoholisme idrogoaddicció. Mentre que Chris treballa pertenir una vida normal i prou diners, Pam nopara de gastar i el matrimoni té cada vega-da més dificultats econòmiques. El pitjorde tot és quan Chris perd la feina. Alesho-res, desesperat, decideix fer servir les sevescapacitats de policia per robar.

Dijous 26 de maig

20.15

17.00

15.45TV3El cor de la ciutatL’Àngels està a punt d’enxampar l’Ivan. Elsseus tripijocs econòmics comencen a afec-tar en Tomàs que, desesperat, decideix tor-nar a atacar. Però hi ha algú que vigila... LaCarme se’n vol anar a Praga a veure la Nú-ria, i en Roger la vol acompanyar. Es des-cobrirà el secret amagat del cop que pre-para la Míriam. I el llibre de la Cecília cadavegada és més popular.

K3La vaca ConnieEl conill Sam vol llevar-se d’hora per menjarherba fresca, però sempre s’adorm! A la gra-nota John li agrada molt cantar, però els pei-xos es queixen. La Connie vol ajudar-los atots dos, i, al final, trobarà la millor solució pera tothom.

Antena 3PasapalabraSilvia Jato presenta aquest concurs basaten el llenguatge, que proposa diferents pro-ves a dos concursants ajudats cadascun perdos famosos. La prova final, coneguda com«el rosco», és la més emocionant, conegu-da i difícil del concurs.

La 2Rompiendo las olasBess (Emily Watson), una ingènua noia queviu en una petita localitat de la costa esco-cesa, s’enamora d’un estranger, Jan (StellanSkarsgård), que treballa en una plataformapetroliera. Bess aconsegueix el permís delsancians per casar-se amb Jan, convençu-da que el seu amor està beneït pel cel. Peròun accident deixa Jan paraplègic, i l’amorde Bess per ell la portarà a trencar totes lesnormes. L’electrizant Lars von Trier acon-segueix una brillant actuació d’Emily Wat-son, que submergeix l’espectador en el do-lor i la desorientació. Les imatges de RobbyMüller emmarquen de manera única aques-ta apassionant història d’amor.

TV3Les fosses del silenciDurant la Guerra Civil, i també durant la dic-tadura, el franquisme va justificar la repres-sió com a resposta als abusos que haviencomès els rojos contra els nacionals. Però elcert és que la violència va estar planificadacom una autèntica estratègia del terror i larepressió. El reportatge recull testimonisesgarrifosos de familiars de desapareguts,i se centra en tres zones d’Espanya: Extre-madura, on la repressió va voler ser exem-plar per a la resta del país; Lleó, on es tre-balla per exhumar els cossos de les fossescomunes, i Catalunya.

Dissabte 28 de maig

15.45

22.00

00.00

02.00

01.50

22.45

Antena 3Arlington RoadUn thriller paranoic i progressivament de-mencial, protagonitzat per un professord’història i un matrimoni que s’acaba d’ins-tal·lar a la urbanització on viu el professor.Encerts en la banda sonora en una pel·lícu-la que enganxa tot i no ser cap meravella.

Antena 3Star Wars Episodio V: El imperio contraatacaL’esperada continuació de La guerra delas galàxies (abans de convertir-se en unabitrilogia) no va saber prorrogar la prodigio-sament ben aconseguida fórmula de l’an-terior i es va decantar per l’espectacularitatdels moments bèl·lics i l’explicitació del trian-gle amorós. Però és un film molt lloable.

TVE-1La primera nocheEsther Arroyo presenta aquest nou progra-ma musical en el qual els millors cantantsespanyols s’encarreguen de presentar i apa-drinar cada setmana quatre artistes novells.Seran els cantants consagrats els que es-cullin i apostin per les joves promeses, i elpúblic el que votarà els seus preferits. El pre-mi final serà la gravació d’un disc.

La 2La noche temáticaÉs l’esport més universal. El que més es jugaen el món i també el més popular entre elsespectadors. Concentra milons d’aficionatsi no coneix fronteres. Coincidint amb el finalde la Lliga espanyola i el triomf del Barça,el programa descobreix la cara menys co-neguda del futbol. Inclou el reportatge FCBarcelona Confidencial i la pel·lícula El por-tero, amb Carmelo Gómez i Maribel Verdú.

33La botiga dels horrorsUn infeliç aficionat a la botànica obté unaplanta carnívora que aviat creixerà desme-suradament. Insòlita comèdia fantàstica onl’humor negre assoleix cotes delirants, ambuna menció especial per al gàngster mas-soquista encarnat per un principant Jack Ni-cholson, aficionat a fer-se arrencar quei-xals sense anestèsia. Impagable.

Antena 3Bajo el fuegoUn resultat digne, tot i que discutible, és elque dóna aquesta pel·lícula sobre la pro-blemàtica moral dels corresponsals de guer-ra, que se centra en les guerrilles de Nica-ragua.

22.50

00.10

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada

basada en principis energètics.

☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

C/ Sant Antoni, 13, 2n B (cantonada c/ Major) - Tel. 972 32 86 86 - 17220 ST. FELIU DE GUÍXOLS

Aprimar-se definitivament d’una maneranatural, ràpida i duradora.La ciutat de Girona disposa d’un centre d’aprimament Holovital. A través d’un mètode natural utilitzat aFrança des de fa 15 anys en més de 55 centres i basat en antigues tècniques orientals, Holovitalaconsegueix reduir el sobrepès sense patir gana i ajudant el pacient a incrementar el seu benestar generali el seu control d’ansietat.

Holovital té unes modernes instal·lacions al mateix centre de la ciutat de Girona.

Holovital

El centre de tractaments natu-rals Holovital va ser creat el1994 a Barcelona per Ana

Geli.A través d’un mètode completa-ment natural utilitzat a França des defa quinze anys en més de 55 centres ibasat en antigues tècniques orientals,Holovital aconsegueix reduir el so-brepès.

Des de setembre de 2003 Holovi-tal s’ha establert a la ciutat de Giro-na,al carrer Pare Maria Claret,142n 2a, des de l’abril de 2005 també elsofereixen les seves instal·lacions aSant Feliu de Guíxols,carrer SantAntoni 13,2n B,cantonada carrerMajor, on Patricia Ribera i el seu equipja han solucionat el problema de so-brepès de molts homes i dones.

El mètode

És un mètode molt antic en les so-cietats orientals, que hem adaptat alsistema alimentari d’Occident. És untractament tàctil, basat en antiguestècniques orientals que consisteix enlleugeres pressions digitals sobrepunts concrets del cos; no s’utilitzenni agulles ni medicaments ni aparells.Activem els punts reflexos d’un òrgani regulem el funcionalment de tot l’or-ganisme mitjançant aquests punts.

Amb aquestes sessions, s’aconse-gueix treure la gana, l’ansietat i regu-lar l’organisme perquè realitzi millortotes les seves funcions. Durant eltractament millora la pell,el cabell, lesungles,la persona dorm millor,es nor-malitzen els paràmetres de colesteroli de glucosa, si estan alterats, i en elscasos de menopausa es redueixen no-tablement les sufocacions,així com elsdolors articulars.

Com a complement a la digito-puntura, és necessari seguir una die-

ta sana que cobreixi totes les neces-sitats nutritives amb el mínim aportde greixos.

Una dieta que, com que es treuenl’ansietat i la gana, no costa gens deseguir, sense carències, rumiada per-què la persona mantingui un to aní-mic òptim. Es proporciona una llistad’aliments naturals de la dieta medi-terrània que inclouen fruita, verdura,carn i peix;tot triat i combinat en fun-ció del tipus de pacient.

Els resultats

Depenent de cada cas el pacientpot sotmetre’s a un tractament curt(de 4 a 6 setmanes) en el qual és pos-sible perdre entre 8 i 10 quilos, o unde llarg (de 9 setmanes) en el qual espoden rebaixar de 15 a 18 quilos,sem-pre seguit d’una fase de mantenimentde 3 setmanes, que tenen com a fina-litat estabilitzar el pes adquirit. Fina-litzat el procés, vostè podrà tornar amenjar normalment sense guanyarpes.

És un tractament que poden seguir

dones (fins i tot aquelles que es tro-ben en període postpart –sempre iquan no estiguin alletant–), homes inens a partir dels 18 anys d’edat, sen-se contraindicacions. Amb dietesadaptades a persones amb diabetis ovegetarianes.

Es tracta d’un mètode que té encompte el binomi cos-ment, ajudantels pacients a incrementar la seva au-toestima,el benestar general i el con-trol d’ansietat.Per a Holovital, el mésimportant és la salut de la persona.

A Holovital Aprimament, els re-sultats són ràpids i duradors.Les nos-tres tècniques són saludables.Ajudema portar un control sobre el cos, i, elque és més important,a trobar-se més

dinàmic i amb més ganes de viu-re.

Holovital té les seves instal·la-cions situades al c/ Pare MariaClaret, 14 2n 2a.Aquesta és unabona opció per a aquelles perso-nes que es vulguin aprimar sensepassar-ho malament ni patir gana,i a la vegada gaudir d’un bon estatde salut i optimisme.

APRIMAMENT