Reportatge El GEiEG torna a cantar Recupera la Coral que va tenir entre el 1947 i els anys 60, que van dirigir grans mú-sics PÀGINES 6 i 7. Entrevista Constantí Kontos La seva família va arribar a Cadaqués, des de Grècia, fa 100 anys PÀGINA 5

Dom

inic

alDiumenge 1de febrer de 2004

Diari de Girona

ReportatgeFauna de GironaUn fotògraf mostraa la Diputació la grandiversitat d’espèciesdel territori. PÀGINES 2, 3 i 4

EL MILLOR COMERÇ DE LA CIUTAT!

RAMBLA ARGENTERIACaixa de GironaLa JijonencaArgent BlauMontgraficDiviniumAgadiLlibreria GeliBomboneria i Xocolateria GlukiJoieria Pere QueraMilà PellTretze Anna BoverFarmàcia SaguerCalçats de PasOrri ÒpticEl Tarlà

Filatèlia OrdóñezRoba de Casa GalaDiscos CollToni MiróJackpot & Cotonifield by C. GryIves RocherFotoprixViatges Costa BravaPerfumeria GamellPastisseria FaureGuitare ShopsZhané Difference

RAMBLA VERDAGUEROnix EllConfeccions Babot

Magatzems Puig GiraltAvellí CalçatsEl CucSantiveriCristalleria SalaÒptica AgustíLlibreria Pla DalmauGuanterGioconda

RAMBLA LLIBERTATJoieria FortiàPer TuFilatèlia Numismàtica JasónPujadasFontdalmàs

No LimitTomyCassualGiramé PerruqueriaFerreteria PuigRestaurant L’ArcadaRellotgeria CampsBanc AtlànticRosa ClaraThe Language CentreFarmàcia FolchÒptica SolàMarroquineria TeixidorBenettonIKKSDuran

RosetGelateria DinoGlobeBayer Hnos.Marithé François GirbaudFoto SistemaAutoescola GironaEstanc de la RamblaCasa PijaumeNovetats GuillametMassimo Dutti Home/DonaFarmàcia MurtraOf TenThe UniversalSigrid

Les Rambles de Girona ARGENTERIA - LLIBERTAT - VERDAGUER

2 DominicalDiumenge 1de febrer de 2004

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: ELOI BAUTISTA (VOLTOR,GYPS FULVUS; FAUNA DEL PIRINEU).

1 de febrer de 2004

5 EntrevistaConstantí KontosLa família d’aquest empleat debanca de Cadaqués va marxarfa cent anys de Grècia perbuscar corall a la Costa Brava.

6 i 7 ReportatgeEl GEiEG torna a cantarEl Grup Excursionista i EsportiuGironí ha recuperat la Coral queva tenir entre 1947 i els anys 60,i que van dirigis grans músics.

8 EntrevistaAvel·lí CormaDirigeix l’Institut de TecnologiaQuímica de València i ocupa ellloc 21 en el rànquing mundialde científics químics més citats.

13 GastronomiaLa carxofa

14 Col·leccionismeDalí filatèlic

16 i 17 TendènciesSensualitat a Roma

SUMARI

1

2

A les comarques gironines som unsprivilegiats; la gent no és conscientde la diversitat d’espècies animals

que tenim, que ens converteixen en unade les zones més riques, en aquest sen-tit, de tot l’Estat espanyol». Eloi Bautista,fotògraf de fauna i natura i ornitòleg auto-didacte, fa temps que es dedica a obser-var, fotografiar i divulgar la riquesa faunís-tica d’aquest territori: «Tenim zones d’altamuntanya, aiguamolls on cada cop hiha més espècies i zones marines amb unafauna molt rica; és difícil trobar en tot Es-panya una altra zona tan diversa i ambtantes espècies diferents», insisteix.

Una selecció de les imatges que EloiBautista ha captat durant els últims anysen diferents indrets de les comarquesgironines es poden veure aquests diesal claustre de la Diputació i permeten fer-se una idea d’aquesta diversitat d’espè-cies de la qual parla el fotògraf. Encaraque a ell l’atreu especialment l’alta mun-tanya i, en aquest terreny, els carronyai-res, que ocupen un paper molt destacat

en la seva activitat com a fotògraf. De fet,a l’exposició hi ha una imatge de l’únictrencalòs adult que es coneix que visquien territori gironí, a més d’altres de vol-tors i d’àguiles daurades.

Captar aquestes imatges no ha estaten absolut fàcil. Un cop va decidir quevolia fer-ho, Eloi Bautista va haver de de-manar fins a quatre permisos diferents.Un cop els va tenir, ell i Jordi Bermejoes van passar mig any buscant l’empla-çament idoni del «canyet» on alimentarienles carronyaires i on instal·larien l’ama-gatall per poder-les fotografiar de prop.Després, almenys un cop cada quinzedies han hagut d’anar-hi a portar carronyaper a les aus, perquè s’acostumessin abaixar-hi a menjar. I finalment, hores ihores d’espera –«s’hi ha d’entrar abansque surti el sol, perquè les aus no et ve-gin arribar, i n’has de marxar quan el solja s’ha post»– en un amagatall excavat alterra, d’un metre cúbic, i sobre el qualhavien col·locat una pedra artificial ela-borada amb fibra de vidre, amb una ober-tura per a l’objectiu de la càmera.

La feina ha estat dura, però els resul-tats han deixat satisfet Eloi Bautista, queha pogut fotografiar escenes que fins arano eren gens conegudes d’alguns animalsde la fauna gironina. I tot i que ja té lesimatges que volia, el projecte no s’ha aca-bat: la Fundació Territori i Paisatge i elDepartament de Medi Ambient de la Ge-neralitat volen que continuï, encara queara no tan enfocat cap a la fotografia, sinómés cap a l’observació d’aquestes espè-cies, per conèixer millor els seus hàbits.

Eloi Bautista es dedica als animals d’altamuntanya a l’hivern, mentre que quanarriba el bon temps s’estima més anar ad’altres zones, com els Aiguamolls del’Empordà. El motiu és ben simple: «A l’es-tiu, moltes espècies d’alta muntanya pas-sen a la cara nord del Pirineu, i a mésno hi podem portar carronya per culpade les elevades temperatures; a l’hivernno hi ha aquest problema amb la carn ia més hi ha més espècies a la cara suddel Pirineu, perquè el clima és més be-nigne». A la primavera i a l’estiu, en can-

vi, als aiguamolls de l’Empordà i en d’al-tres zones properes al litoral gironí hiha molta abundància d’espècies.

També hi ha més aficionats a l’obser-vació de la natura en els aiguamolls i end’altres zones similars: «Al litoral hi hamés gent perquè l’observació és més fà-cil; la muntanya és molt dura perquè ésde molt difícil accés i perquè a més elsanimals són molt esquerps». Per això,assegura que la base d’aquesta activitatés la passió: «Si no hi estàs apassionatno puges a la muntanya i camines totauna hora carregant la carronya per a lesaus; ni t’estàs hores i hores en un ama-gatall estret per fer unes fotografies».

Eloi Bautista lamenta que, tot i aques-ta riquesa de la fauna gironina, no n’hihagi un excessiu coneixement, i apostaperquè des de les institucions i especial-ment des de l’escola se’n faci més difu-sió: «No només se n’incrementaria el co-neixement, i això d’entrada ja em semblamolt positiu, sinó que a més podria serbeneficiós per als animals perquè segu-rament hi hauria més respecte cap a ells».

Reportatge

3 DominicalDiumenge 1de febrer de 2004Fauna

de GironaTenir coneixements i paciència són les dues «armes» que ha

utilitzat Eloi Bautista per realitzar les fotografies sobre lafauna gironina que fins al dia 13 de febrer es poden veureal claustre de la Diputació de Girona; l’exposició evidencia

la diversitat d’espècies existent en aquest territori.

TEXT: ALFONS PETIT

Fotos:1Cuereta torrentera(Motacilla cinerea);fauna del Pirineu.2Abellerol (Meropsapiaster); fauna dellitoral-Ter.3Aufrany (Neophronpercnopterus); faunadel Pirineu.4Puput (Upapaepops); fauna del li-toral-Ter.5Àguila daurada(Aquila chrysaetus);fauna del Pirineu.6Cames llargues (Hi-mantopus himanto-pus); fauna del lito-ral-Ter.

3

4

5

6

El trencalòsEl fotògraf EloiBautista esmostra moltsatisfet de lesimatges que vacaptar d’aquestexemplar, que esconsidera únic ales comarquesgironines

Eloi Bautista ha captat milers d’imatges dela fauna gironina en els aproximadamentcins anys que es dedica seriosament a foto-grafiar-la. Ell mateix explica que aquest in-terès li va néixer un dia quan, a la vall deNúria, va veure volar un exemplar de tren-calòs. En aquell moment, Eloi Bautista jaera un gran aficionat a la fotografia –la prac-tica des dels 14 anys i havia fet cursos inten-sius a Barcelona i també alguns a Girona–i a l’alta muntanya. De fet, va fer el serveimilitar en un cos especial d’alta muntanya,a la Seu d’Urgell, i va ser en aquest perío-de quan es va començar a aficionar per lafauna d’aquests encontorns: «Moltes espè-cies s’han vist empentades cap a l’alta mun-tanya per la pressió humana, i s’hi han ha-gut d’aclimatar. És el cas de la perdiu blan-ca, per exemple, que a l’hivern presenta unplomatge de color blanc per camuflar-se ala neu, i a l’estiu el té grisós. Aquesta ca-pacitat d’aclimatació va fer créixer el meuinterès per aquests animals», comenta.

Eloi Bautista (nascut a Salt el 1967 i resi-dent a Sant Jordi Desvalls) és pintor de pro-fessió, i dedica bona part del seu temps lliu-re a l’estudi, l’observació i la fotografia dela fauna i la natura de les comarques gironi-nes. A més, està estudiant un màster en ges-tió forestal, en l’apartat de fauna. Es defi-neix com a ornitòleg autodidacte, perquèa còpia de l’observació sobre el terreny,de l’estudi de llibres i revistes, i de lesconverses amb altres especialistes, ha ad-

quirit uns grans coneixements enaquesta matèria –«és com un vici, quancomences no et pots aturar»–. Uns co-neixements que utilitza a l’hora defer fotografies: «Si vols retratar un ani-mal determinat, has de saber quins sónels seus hàbits, perquè si no, per moltbona càmera que tinguis i per moltatecnologia que utilitzis, no aconse-guiràs bons resultats». Ell mateix, toti tenir aquest bon coneixement delsanimals de les comarques gironines,utilitza diversos avenços tecnològicsper poder fotografiar-los al més a propi amb la màxima definició i precisiópossibles. Encara que per aconseguir-ho sovint s’hagi de passar hores i ho-res esperant: «En aquests temps mortsa vegades aprofites per pensar comt’ho pots fer per poder fotografiar unaltre animal», diu.

Al marge de la fotografia de fauna,en la qual s’ha especialitzat, també liagrada prendre imatges de paisatges(com les dues que acompanyen aques-tes línies), i abans s’havia dedicat a al-tres disciplines com el retrat, etc.

En l’actualitat ja fa cursos de fotogra-fia de natura i xerrades divulgativessobre la fauna, activitats en les qualsvol continuar insistint, perquè la sevaintenció és acabar-se dedicant a tempscomplet a la investigació i la divulga-ció de la fauna gironina.

Reportatge

4 DominicalDiumenge 1de febrer de 2004

Fotos:7Picot garser petit(Dendrocopos mi-nor); fauna del litoral-Ter.8Isard (Rupicapra py-renaica); fauna delPirineu.9Marmota (Marmotamarmota); Fauna delPirineu.10Salt del Grill, a Que-ralbs.11Torrent del Freser, aQueralbs.

7 8

9

Milers de fotografies d’animals10 11

Fa més de 2.500 anys que Catalunya i Grè-cia es relacionen. La família Kontos, deCadaqués, renova aquesta vella amistat

entre una i altra banda de la Mediterrània.Constantí Kontos, que fa meticuloses repro-duccions de vaixells a escala, parla amb es-tima del país dels seus avis. Quan li preguntesquin lloc recomanaria visitar, t'ofereix tot elpaís. S'estima la cultura hel·lènica i això esnota. El seu aspecte físic recorda també alsgrecs. Kontos sap que preservar els orígensés la millor manera de conèixer-se un ma-teix.

Constantí és un nom grec, oi? Sap quèsignifica? És un nom comú. En diuen Cons-tantinos, Costas, Costis o Dinos. Molta gentallà em diu Costas. Vol dir «el que tot ho pro-cura».

Com va arribar la seva família a l'Em-pordà? Es meu avi era bus, a principis delsegle XX. Portava l'escafandre clàssic i vaemigrar de la seva illa de Grècia perquè s'ha-vien acabat les esponges per una malaltiaque encara dura. Primer estaven al port deBarcelona i van arribar a Cadaqués per res-catar un vaixell que s'havia enfonsat. Des-prés van veure que aquí hi havia possibili-tat de treballar el corall i s’hi van quedar.

Era una feina dura? Molt. No hi havia elsconeixements d'immersió d'ara. Havien depujar a poc a poc. Avui van amb un ordi-nador que et diu: «para't a deu metres» i nobaixaven a les profunditats d'ara. Ni tenienla roba d'ara. Era de lona i se'ls fotia el reu-ma amb l'edat. Tenien tota la humitat delmón i quedaven coixos i alguns invàlids. Opatien accidents de pujar massa de pressa.Ells deien que els havia agafat la màquina.

Déu n'hi do, quin repertori! Troba simi-lituds entre les arrels gregues i les cata-lanes? Coincidim molt més amb els grecsque no pas amb els alemanys, o fins i totamb els francesos. Sobretot en els pobles pe-tits. Un pescador d'aquí i un pescador grecno són tan diferents. I davant de certes cos-tums dius: «ostres, si això també ho fem no-saltres!».

Què me'n diu, de la nostra mala prem-sa; de la frase «que vénen els catalans»?La venjança catalana? Em penso que hi ha-via hagut alguna cosa, però al continent. ASes Illes no en queda cap constància. D'Es-panya només coneixen els tòpics i de Cata-lunya, res de res. Bé, com a tot arreu, pen-sa que ni el sirtaki és un ball, ni existeix.

Ah no? Se'l van inventar per a una pel·lícu-la.

Recorda que es parlés grec a casa seva?No. Jo el parlo. Vaig cada any a Grècia. Tinccosins amb el mateix cognom. No el parlotan bé com voldria, perquè no el puc prac-ticar. Gràcies a la comunitat grega de Bar-celona mantens el contacte. I l'aprens a cò-pia de llegir, de sentir música i de fer-lo ser-vir. Sempre recordes alguna frase de casa,dels meus oncles.

Digui'm un plat de la cuina hel·lènica queli agradi. Moltíssims. El més conegut és lamussaka. És fàcil que la cuina grega ens agra-di perquè està basada en els mateixos pro-ductes que la nostra. L'amanida grega, el ho-riatiki, em penso molt que és l'únic plat delmón que està regulat per una normativa delgovern. A tot Grècia és idèntica, suposo queés per evitar l'engany: hi ha tomàquet, pe-brot, cogombre, olives negres, un bon tall defeta i poca cosa més. Les verdures són moltfresques. M'agraden les fulles de parra far-cides amb arròs i un sofregit; les verdurespassades per la paella o les mandonguillespicants. Es fa molt de xai i es consumeix moltd'oli. El iogurt amb cogombre, sal, all, oli, vi-

nagre, llimona i menta, tot barrejat, és ex-cel·lent.

Té alguna anècdota interessant de la fa-mília? Moltes. Havien tret musclos així (es-tira els braços i el posa en creu), crancs rars.Tota la tripulació era grega. N’hi havia un,en Sabartini, que era molt beat. Anava pled'estampes, de sants. De vegades, el meu avili deia: «vinga tu, cap avall». I ell deia: «ah, nopuc!». «I per què no pots?». «Perquè avui éssant no se què i el dia de sant no se què,no es pot baixar». I l'altre li deia de tot, quesi no s'hi tirava, el tiraria ell... Discutien, per-què els grecs no parlen, criden. Un dia, elmeu avi li va dir al meu pare: «ara veuràs comes tira un grec al mar». Es posava a proa ies tirava de peu, però l'home va caure ma-lament i va quedar pla, de forma que nopodia obrir la vàlvula de respiració. Erenels anys 50 i anaven amb una màquina se-miautomàtica, de manera que allò es va co-mençar a botir, a botir. El meu pare el va avi-sar i el meu oncle es va tirar a l'aigua persocorre'l.

Què se sent en trepitjar la terra dels avant-passats, si se sent alguna cosa? T'emo-ciones, perquè és com tornar a casa. És unpaís molt segur. Trobes molta puresa de caràc-ter. Encara que, com l'Ulisses, allò impor-tant és el viatge. La Maria Àngels Angladadeia «a Grècia sempre s'hi va, no s'hi torna».Jo la coneixia, parlava molt bé el grec. Erauna gran dona.

Defineixi Cadaqués en una frase. En unaentrevista a Woody Allen, li parlaven de NovaYork i deia: «és un amor incondicional en-cara que sigui insofrible». Cadaqués és unpoble empíricament maco, és dels pocs quees manté, tenint en compte que han des-trossat tota la costa. No queda res. La gentbusca això i ve més gent. I això vol dir més

preu, més cotxes. És insofrible. A l'estiu, sur-to al mar a les sis i a les deu sóc aquí. ElParc Natural és la marranada del segle. Lagent ve de tot arreu pel Parc Natural, espe-ren veure foques, dofins… A vegades és mo-rir d'èxit. El poble s'ha mantingut, però cadavegada ve més gent. El parc tampoc supor-tarà cada any una pressió de milers de bar-ques. Estem modificant massa Cadaqués. Aixòtambé passa a Grècia, però allà tenen méscura de les seves coses. Se senten orgullo-sos de ser grecs i conserven el seu país.

I si jo li dic que Cadaqués em sembla Grè-cia, barrejat amb l'alta burgesia barce-lonina, què me'n diu? La teva imatge éscorrecta. L'altre dia, en un curset, parlavaamb la directora d'una oficina de Pedral-bes. La dona em deia: «Molts dels meus clientstenen casa a Cadaqués». Les dues oficines es-tan a dues hores i la gent és la mateixa.

Què vol dir «gronya que gronya»? (riu). Engrec, quan dupliques una paraula, l'exage-res. Matí és diu proi; «proi, proi» és molt aviatal matí. Gronya és el plural de gronos. Gro-nos vol dir temps. Gronya és any, duplicat,és «fa molts anys». L'anunci anava que unasenyora deia que fa molts anys, teníem lesOlimpíades i ens les van robar, i ara ens vo-len prendre el iogurt. Per cert, la senyora erade la comunitat grega de Barcelona i va mo-rir fa un temps.

Recomani'm un indret per visitar. El montAthos és impressionant. Allà, si no ets orto-dox, només hi entren deu persones al dia.També les illes com Santorini (m'ensenya uncalendari amb fotos). És molt famosa perles cúpules blaves. Metheora, que són unsmonestirs penjats a les muntanyes. Les Es-porades del Nord són unes illes interessants.Són encantadores i una mica fora de rutaturística. També hi ha Carpathos...

Entrevista

5 DominicalDiumenge 1de febrer de 2004

CONSTANTÍ Kontos Bancari, descendent d’una família grega establerta a Cadaqués

Podem dir que els Kontos són la família més grega de l'Empordà. Fa cent anys van emigrar delbressol de la civilització i van establir-se a Cadaqués per recollir corall. Aquest cadaquesenc recor-da i recupera els orígens familiars i es mostra molt crític amb la pressió demogràfica i urbanísticaque assetja Cadaqués, un dels pocs indrets de la Costa Brava on no ha triomfat l'especulació.

“«La gent vede tot arreu

pel Parc,esperen

veure foques,dofins…

A vegades ésmorir d'èxit.El poble s'hamantingut,però cadavegada ve

més gent. Elparc tampoc

suportaràcada any una

pressió demilers debarques»“

“El Parc Natural és lamarranada del segle”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: CONXI MOLONS

L a Coral del Grup Excursionista i EsportiuGironí (el popular GEiEG) ha renascutde la mà d’Euken Imanol Ledesma, un

carismàtic músic basc, que sota els auspicisi el suport de la Junta que dirigeix Joan Es-cuder ha sabut connectar amb el vessant méspopular, lúdic i engrescador del cant coral.Presentada oficialment el mes de desembrede 2001 en un concert a la Catedral de Gi-rona, la nova coral ha passat en poc tempsdels 10 cantants fundacionals als més de 60actuals, entre els quals hi ha persones d’edatsdiverses i de les més variades professions(metges, advocats, professors, botiguers...).

Hom coneix perfectament les activitats es-portives i els serveis a la ciutat del segon clubmés important de Catalunya, però desconeixsovint el vessant cultural i ciutadà de l’enti-tat. El GEiEG fomenta l’esport i la partici-pació ciutadana i col·labora activament en lavida cultural de Girona. Els aplecs, les excur-sions, els actes civils i religiosos, les exposi-cions, etc..., són activitats que promou i patro-cina el club. La Coral del GEiEG va ser fun-dada l’any 1947 i va tenir un notable ressòamb l’edició fins i tot d’algun disc de vinil iun currículum important d’actuacions i ac-tes. La Coral es va apagar a la dècada dels60 i va desaparèixer. En foren directors, enaquella primera etapa, el mestre Francesc Ci-vil, el mestre Josep Viader i el mestre JosepCasademont.

La comissió sociocultural del Grup vetllaper tal que l'entitat disposi d’un componentcultural i mantingui els actes tradicionalsde l’entitat. El GEiEG organitza esdeveni-ments culturals com la Missa del Gall, la Fes-ta del Pedal, l'Aplec del Grup o el Concursde Colles Sardanistes; Lleuresport (parc in-fantil i juvenil de Nadal) o l'Aquasport (jor-nada de lleure aquàtic). Ara mateix, les sec-cions de Sardanes i la Coral són les que re-presenten el vessant cultural del Grup.

EL CARISMA D’EUKEN IMANOLÉs un home alt, extraordinàriament bru, degestos mesurats i veu càlida. És basc i se linota de lluny. Parla un català correctíssim iestà dotat d’un carisma especial. És un di-rector motivador, amb disciplina, amb au-toritat. De caràcter obert i facilitat de paraula,accessible, atent. Fa anys que és professor iestà acostumat al tracte responsable i pe-dagògic. Nascut a Bilbao el 7 de setembrede 1962 és professor de guitarra, a més dedirector de la Coral del GEiEG.

Què fa un músic de Bilbao dirigint la co-ral del club més emblemàtic de Girona?Vaig venir de vacances a Girona. Coneixiagent. Tenia amics a Platja d’Aro que haviaconegut per les festes de Bilbao. Allà és molttípic enrotllar-se amb tothom. Em van invi-tar a venir de vacances. El segon any em vanoferir treballar en activitats extraescolars alcol·legi Narcís Xifra de Sant Gregori, vaigpensar que podia estar bé el canvi i vaigvenir cap aquí. A partir d’aquí, he anat co-neixent amics...

Quan va venir cap a Girona? Vaig néixera Bilbao i hi vaig viure fins a l’any 1992.Allà vaig fer el grau intermedi de guitarra i

vaig fer cant amb la professora Azcoaga.Quan vaig arribar a Girona, vaig ampliarels estudis al conservatori i després vaig pas-sar al Liceu de Barcelona on vaig fer la ca-rrera superior de guitarra, amb Sergi Vicenç,que ara mateix és el director de l’orquestrade guitarres del Liceu, de la qual formo part.

Viu i treballa a Girona? Visc a Girona itreballo per al Consell Comarcal del Gironèsdonant classes de guitarra. També faig clas-ses particulars i estic en una escola priva-da, Preludi.

L’afició al cant li ve de Bilbao? Sí. Jo ha-via estat un component més de corals pa-rroquials a Bilbao. A partir d’aquí em vavenir l’afició al cant, una afició especial.Per a mi el cant, la música coral, no és unacosa tan seriosa, jo la vull fer d’una altramanera, tipus orfeó, incloent-hi coses a partde les corals tradicionals...

Què vol dir? Crec que les corals popularshem de fer un show audiovisual. El cant co-ral estricte és potser, per a la gent que téescassos coneixements de música, avorrit.Crec que s’ha de fer una mica més de xou.

La coral del GEiEG aspira, doncs, bàsi-cament a l’amistat i al divertiment delsseus integrants? És clar. És molt impor-tant que la gent tingui bona relació, que l’am-bient sigui molt maco i que tothom s’ho pu-gui passar molt i molt bé. No solament ésel fet de cantar sinó el que tot això comporta.

La Coral incorpora instruments? Moltscantants són alumnes meus de guitarra i in-tento posar en pràctica el que fem a la Co-ral. I a més hi ha percussió per fer una cosadiferent relacionada amb el ritme. El ritmeés molt important per entrar en la música.

Per descomptat... A Girona hi ha corals tèc-nicament i musicalment molt bones. Jo as-piro a fer una cosa diferent. El Grup no ésuna coral d’elit musical. Nosaltres aspirema fer coses divertides.

Quines actuacions han fet? Vam començarmolt fort a la Catedral quan només feia sismesos que la coral havia renascut. I ho vamfer amb una banda anglesa. Va ser la pre-sentació a la ciutat...

Han actuat a diversos actes i concerts itambé han fet bolos per Bilbao... Bilbaova ser molt especial. Jo tinc quatre cançonsen Euskera. Una d’aquestes és Agur Jau-nak (Salut, Senyor). Quan vàrem començara cantar, la gent es va començar a posardreta de darrera a davant en un acte es-pontani i profundament emotiu.

Quins objectius immediats té la Coral? Laidea es fer un Orfeó. Aconseguir que la gents’hi incorpori i que continuï. Hi ha un am-bient molt bo que s’ha de mantenir.

Hi ha nous reptes musicals? Gospel i jazz.Combinant-ho amb la música popular, ambversions de cançons de 1950 al 2000 adap-

tades per a Coral i per descomptat la introduc-ció d’instruments de percussió i guitarres.

Quines actuacions tenen previstes a migtermini? A l’abril, la Pujada als Àngels; almaig, l’Exposició de Flors; al juliol, a Tene-rife; al setembre, Màlaga i Còrdova; al de-sembre, Roma... A l’octubre, durant les Fi-res, trobada de corals populars...

Per a estrenar l’auditori de Girona? Nosabem si estarà ja acabat. Però és veritatque no trobem llocs per actuar on hi capi-guem bé.

On són les dificultats més grosses d’undirector de coral popular? No tinc cap veuque sigui soprano, cap veu que sigui con-tralt... Has d’anar adaptant les cançons ales condicions dels cantaires. Cantar sensepartitura és també un repte, que ens com-porta, però, el benefici de l’espontaneïtat.

Quants assajos fan? Quan no hi ha actua-cions, un dia a la setmana de nou a onzede la nit. Quan s’acosta un concert, pràcti-cament cada dia. I la gent ve, cosa que ésmolt important.

Alguna anècdota? De vegades estàs nerviósi et passen coses com la que em va passara mi per Nadal. Havíem quedat que faríemla primera part, la segona part i altra vega-da la primera part d’una cançó. Però es veuque no havíem quedat així, perquè jo vaigdir que cantessin i no van cantar.

Quin sentit té cantar? Cantant t’oblidesde tot, et relaxes, passes una estona bona.La música és necessària en la vida de cadas-cú.

UNA VELLA ASPIRACIÓFrancesc Cayuela López és el vicepresidentdel GEiEG responsable de l’àrea cultural.

6 DominicalDiumenge 1de febrer de 2004 El GEiEG torna a

cantarEl Grup Excursionista i Esportiu Gironí ha ampliat el seu àmbit

d’actuació amb la recuperació de la Coral, que entre el 1947 i elsanys 60 va tenir força ressò i va estar dirigida per grans músics.

TEXT: JORDI VILAMITJANA I PUJOL FOTOGRAFIES: MARC MARTÍ

Fotos:1Bona part dels inte-grants de la Coral delGEiEG, amb l’unifor-ma que vesteixenquan fan recitals.2D’esquerra a dreta,Francesc Cayuela,vicepresident delGEiEG responsablede l’àrea cultural; Eu-ken Imanol Ledesma,director de la Coral; iJoan Escuder, presi-dent del Grup, foto-grafiats a les instal.la-cions que el GEiEGté a Sant Narcís.

1

Nascut a Girona el 22 d’abril del 1959, ésdirector d’empresa. Explica que ja feia anysque el Grup volia recuperar la Coral.

Com reneix la Coral del GEiEG? La Coralera una aspiració del Grup des del momentque va deixar de funcionar als anys 60. Nos’havia mai trobat la forma adequada permuntar-la, ni la persona adequada per por-tar-la. De l’amistat personal amb l’Euken vasortir el repte que va agafar ràpidament. Lasort que hem tingut és que hem trobat unapersona que ha sabut entroncar amb la histò-ria del Grup, però a l’hora li ha sabut do-nar aquest toc modern d’acord amb els noustemps. A més a més, la seva forma d’ésserés molt carismàtica. Això és molt important,perquè els tècnics de vegades poden ser

molt bons però el seu caràcter potser no ésgaire adequat. Si tens un bon professionalcom a músic i tens una forma d’ésser coml’Euken, aconsegueixes aglutinar i il·lusionarla gent.

Quin any, exactament, reneix la Coral?Reneix el desembre de l’any 2001. Vàrem co-mençar amb 10 o 12 persones. Ara mateixsom una cinquantena de cantaires.

Aquest volum de persones genera unesdespeses... Tenim un pressupost com unasecció més del Grup per a les despeses queorigina.

Quin tipus de cantant s’apunta a la Co-ral? Hi ha diversitat. La idea que té el grup

és de fer una coral popular. Ens agrada quehi hagi gent de tot tipus: de procedències ide coneixements musicals diversos.

Hi ha alguna prova inicial? Hi ha una pe-tita prova per saber on s’ha de col·locar cadapersona segons el tipus de veu. No cal te-nir coneixements musicals previs. En aquestàmbit cultural hi ha també creada una escolade llenguatge musical que Euken dirigeix,on un dia a la setmana hi ha classes de mú-sica: solfeig, història de la música, audicions...Però sobretot adreçat a la gent sense conei-xements musicals i a més a gent gran, gentque mai ha tingut ocasió d’estudiar solfeig ique aquí en tenen l’oportunitat.

Quina relació té una coral amb el GrupExcursionista i Esportiu Gironí? El Grupés esportista i cultural. Els estatuts ho diuen.Nosaltres sempre hem intentat barrejar tresvessants: l’esportiva, la cultural i la ciutada-na (fer ciutat). Això entronca amb els orí-gens i amb els objectius que persegueix laJunta que dirigeix el senyor Escuder. L’ofer-ta a la ciutat és molt variada, però l’esperitdel Grup és aquest.

Quants socis té el GEiEG? A l’entorn dels18.000.

Per cantar a la Coral s’ha de ser soci?No necessàriament. També és una formad’entrar en contacte amb el Grup.

L’uniforme de la Coral obeeix a un dis-seny especial? Es va amb vestit negre. Hiha un distintiu especial a la corbata i alsmocadors de coll, que són confegits amb elcolor i l’anagrama del Grup.

A part de les actuacions, tenen pensadaalguna activitat més? Tenim pensat, quanel Director ens digui que és el moment, d’en-registrar un parell de CD amb les cançonsdel Grup.

Reportatge

7 DominicalDiumenge 1de febrer de 2004

1

5

2

Una cançód’èxitSignore delle cime,una cançó popularitaliana, és una deles peces que elsintegrants de la co-ral del GEiEG asse-guren que més elsagrada cantar, i quea més acostuma arebre una molt bonaresposta per partdel públic dels seusrecitals: «Dio delcielo Signore dellecime / un nostroamico ha chiestoalla montagna / Mati preghiamo, ma tipreghiamo. / Su nelParadiso, su nelParadiso, / lascialoandare per le tuemontagne. / SantaMaria Signora delleneve / copri colbianco tuo sofficemantello. / Il nostroamico, il nostro fra-tello. / Su nel Para-diso, su nel Paradi-so, / lascialo anda-re per le tuemontagne».

Una repassada a la trajectòria d’Avel·líCorma Canós (Moncofa, Castelló, 1951)elimina qualsevol dubte sobre la utili-

tat de la ciència. El director de l'Institut deTecnologia Química de València és autorde més de 80 patents, diverses de les qualsestan en explotació comercial. Doctor en quí-mica, ha treballat per al Centre Superior d’In-vestigacions Científiques, ha dirigit contrac-tes d’investigació en una trentena d’empre-ses, forma part dels comitès de direcció dediverses publicacions, ha escrit articles en re-vistes internacionals i ha estat guardonat, en-tre d’altres, amb premis tan prestigiosos comel Dupont (1995), Nacional de TecnologiaLeonardo Torres Quevedo (1995), Iberdrolade Química (1998), Ciapetta Award of theNorth American Catalyst Society (1998) iRei Jaume I en Noves Tecnologies (2000).

Perquè es faci càrrec del tipus d'entre-vista: Quanta ciència podrem suportar?Cada vegada més. Les forces motrius de lapersona són l'ànsia de coneixement i el de-sig d'una vida millor i més llarga. Són qües-tions que la ciència afronta molt bé. Hi hauràinvestigadors mentre hi hagi preguntes.

Què hauria estat millor no inventar? T’hopots imaginar. Vaig tenir ofertes de labora-toris d'armament, i les vaig rebutjar. És unaopció personal.

Si volen guanyar diners, que estudiïn Dreto Econòmiques. El primer principi de la ter-modinàmica estableix que, per aconseguiralguna cosa, cal gastar una energia. Avui pri-ma la llei del mínim esforç confós amb l'è-xit, l'hedonisme. Són símptomes d'una so-cietat malalta.

Per què desobeeix vostè tan sovint el «queinventin ells», d'Unamuno? Perquè la mésgran fortuna per a un home consisteix a for-mular hipòtesis i a verificar-les. Ideològica-ment, jo creia que, si no inventes, els altreset controlaran.

Ha dit «Eureka» 80 vegades? Descobrir al-guna cosa és una injecció d'adrenalina in-creïble, l'alegria més forta que es pot expe-rimentar. L'excitació se sent abans, durant idesprés.

A València li diuen Avelino? De les duesformes. Tinc clar que el nostre idioma és elcatalà. Puc anomenar-lo valencià, però sa-bent que la llengua és única. La resta és unapolèmica artificial.

Quanta gasolina ens queda? A partir d'hi-drocarburs, i segons les estimacions, ens que-den reserves per a 60, 70 o 80 anys. Hi hagas natural per a algunes dècades més, elsenormes dipòsits de pissarres bituminosesno es consumiran en centenars d'anys, i hiha a més el carbó. No preveig canvis im-portants de la pauta energètica en els prò-xims 20 anys.

Assistim a una demonització de la cièn-cia? Sovint s'associa la ciència amb la con-taminació, i en canvi s’obliden els medica-ments o la capacitat d'alimentar i vestir sismil milions d'éssers humans. La química éspresent en cadascun dels nostres actes, i nos’ha de confondre els científics amb els ne-

gociants sense escrúpols.

Encara que li diguessin que d'això en de-penia que el món no s’acabés en centanys, la gent no prescindiria de la sevarentadora. Ni parlar-ne. Quants estarien dis-posats a agafar el cotxe un cop per setma-na, o a usar una bombeta per habitació?

La marxa enrere és impossible. Llevat d'undesastre, el vector ens dirigeix cap a una vidamés complexa i amb més variables. Hem can-viat el concepte del temps. Coneixem mol-tes coses, encara que s'intenti idiotizar la gent.

La majoria d'avenços científics tenen permissió solucionar els desastres provo-cats per anteriors avenços científics. Encerta manera és així, passa fins i tot amb

els medicaments.No es poden co-nèixer totes les in-teraccions de lamatèria, ni contro-lar absolutamentels efectes secun-daris.

Què passarà quanl’Índia i la Xinatinguin tants cot-xes com nosal-tres? Que consu-mirem més hidro-carburs, per la qualcosa haurem de di-versificar les sevesfonts i reduir elscontaminants ambmillors catalitza-dors.

L'equivalent so-cial d'un catalit-zador seria un co-municador? No.El catalitzador aug-menta la velocitatde reacció senseconsumir-se. Seriaun mobilitzador.Un líder, per exem-ple.

És més impres-sionant el Pro-jecte Manhattan oel Projecte Apo-lo? El disseny de laprimera bombaatòmica, perquè vacanviar per semprela nostra forma deveure el món. ElProjecte Apolo te-nia un importantcomponent popu-lar, responia aincògnites que totsens hem plantejat.

Per què no hi hacap Nobel cientí-fic espanyol? Per-què mai no enshem pres la ciènciamassa seriosament,

i perquè Espanya dedica a la investigació unsrecursos quatre vegades inferiors a altres paï-sos. No es pot competir, equival a fer un dia-ri amb un plomí.

Els alumnes espanyols són els pitjorsd'Europa en matemàtiques, física i quí-mica. Això passa perquè estem malcriant elsnostres fills, identificant el triomfador ambaquell que s'enriqueix amb facilitat.

La ciència ha obrat la gran transmuta-ció alquímica de canviar a l'home? Hemavançat intel·lectualment, en molts llocs delmón ja no es maten per tenir creences dife-rents. Per desgràcia, també s'han multipli-cat els mètodes de controlar les masses. Elferro serveix igual per fabricar un bisturí oun fusell.

Entrevista

8 DominicalDiumenge 1de febrer de 2004

AVEL·LÍ Corma Director de l’Institut de Tecnologia Química de València

És el científic espanyol més citat en els últims 10 anys en l'àrea de Química, segons la classificacióde l'organització In-Cites. Segons aquest rànquing, Avel·lí Corma ocupa el lloc 21 mundial, amb284 treballs publicats, que han estat citats per altres investigadors en 6.447 ocasions.

“«El primer

principi de latermodinàmica

estableixque, per

aconseguiralguna cosa,

cal gastar unaenergia. Avuipreval la lleidel mínim

esforç confósamb l'èxit,

l'hedonisme.Són

símptomesd'una societat

malalta»“

“Hi haurà investigadorsmentre hi hagi preguntes”

TEXT: MATÍAS VALLÉS FOTOGRAFIA: B. RAMON

Establimentsantics

9 DominicalDiumenge 1de febrer de 2004

Bonifaci Berta i Borrat, conegut com«Fassi», va néixer a Palau-saverdera. Demolt jove se’n va anar a França a apren-

de l’ofici de flequer i, quan ja va estar pre-parat, va tornar al seu poble on, l’any 1903,va muntar una fleca al carrer Padró, núm.2, en el mateix lloc on encara avui hi ha elnegoci. Bonifaci Berta treballava sol, però enaquell temps només es feien pans de dos ide quatre quilos, perquè la gent així ho de-manava. Com que molts vivien fora del po-ble, al camp, no podien anar cada dia a com-prar pa i d’aquí que els pans fossin tan grans.La clientela de llavors volia el pa fred, per-què així pesava menys. D’aquesta manera,els havia de donar la «torna», que era gene-ralment un tall de coca. El costum estava moltestès arreu.

Entre els anys 1936 i 1939, durant la Gue-rra Civil, Bonifaci Berta va fer el que va po-der. Havia d’elaborar el pa amb farina negra,perquè no n’hi havia de blanca. Malgrat això,com que la gent passava gana, no va per-dre els clients. A la postguerra, amb el ra-cionament, les coses no van millorar gaire,però, quan hi havia sort, li subministravenfarina blanca i en «Fassi» podia fer un pa demillor qualitat.

TREBALL ARTESANALL’any 1948, el fill gran de Bonifaci Berta, queera conegut per «Boni» i que era l’hereu dela família, va continuar amb la tradició dela casa, però molt aviat se’n va cansar. Esva casar i se’n va anar a viure a Barcelona,no sense abans vendre’s l’edifici, el forn ila casa. Els seus pares encara hi vivien, i vaposar la condició als compradors que men-tre ells hi fossin no es podia disposar de lacasa. El seu germà, Joan Berta i Subirana,va haver de tornar a comprar tot l’immobleper poder continuar la tradició de la famíliai fer de flequer.

A principis dels anys cinquanta, Joan Ber-ta aconsegueix fer alguns diners, ja que lasituació al país es va anar normalitzant, iconstrueix un nou forn de llenya, més granque l’anterior, amb l’objectiu de poder aug-mentar la producció de pa. Per encendre elforn es feien servir serments de vinya i, méstard, troncs de pi que s’encenien dins del re-cinte i donaven al forn una escalfor moltbona, i a més una aroma de fusta al pa queel convertia en un producte excel·lent. Aixòes continua fent ara. La cocció és molt méslenta, però el gust és inigualable.

L’any 1951 neix Josep Maria Berta i Badosa,

que cursa els seus estudis però als quinzeanys se’n va a treballar al Port de la Selva peraprendre l’ofici de flequer i pastisser. Untemps més tard marxa a Figueres i desprésa Barcelona. Quan acaba el servei militar,torna a la botiga de Palau-saverdera i ajudael seu pare i la seva mare. L’any 1965 s’afe-geix a la fleca l’activitat de venda de que-viures, dins de la mateixa botiga. Concep-ció Badosa i Matamala, mare de Josep Ma-ria Berta, és la persona que despatxa darrereel mostrador. Josep Maria Berta llavors aju-da el seu pare a fer pa, mentre ell es dedi-ca a la pastisseria. L’any 1987, Joan Berta esjubila i el seu fill s’ha de fer càrrec de tot.

Un detall molt peculiar de Can Berta –oCan Fassi–, és que el pa es pasta i s’enfor-na de dies. Es comença a treballar a les vuitdel matí i no es ven fins a les cinc de la tar-

da. El sistema de treball es va organitzard’aquesta manera perquè bona part delsclients anaven a treballar al camp a trencd’alba i compraven el pa el dia anterior,que era fresc. Aquest costum s’ha anat man-tenint fins avui en dia, malgrat que hi hahagut canvis notables en l’activitat agrícola–ara no hi ha carros sinó cotxes, per exem-ple.

La casa Berta de Palau-saverdera té coma especialitat –a banda d’un pa artesanalexcel·lent–, una coca de crema i pinyons queés única a la comarca. Hi ha molta gent quehi va des de Roses, els pobles dels voltantso Figueres a comprar-la expressament.

Josep Maria Berta i Badosa té dos fills, Joani David Berta Orta, que estan estudiant. En-cara no se sap si, amb algun d’ells, conti-nuarà la quarta generació de flequers.

Fleca i pastisseria BertaPalau-saverderaEl seu propietari actual fa una coca de crema i pinyons molt

reconeguda, però no ha abandonat l’elaboració artesanal de pa,l’activitat per a la qual va néixer l’establiment fa 101 anys.

Història

La fleca Berta oCan «Fassi» dePalau-saverderava ser fundadal’any 1903. Du-rant la GuerraCivil pateix al-guns problemesde subministra-me. A la post-guerra, l’hereude la família esven la casa i lafleca, i el seugermà l’ha detornar a com-prar per conti-nuar la tradicióde flequer. L’any1965 es conver-teix, a més, enbotiga de que-viures i així con-tinua fins a l’ac-tualitat, fent pa ipastissos arte-sanalment.

Origen1903.FundadorBonifaci Berta iBorrat.PropietariactualJosep MariaBerta i Badosa.TreballadorsRègim familiar.ActivitatElaboració depa i pastissos.

TEXT I FOTOGRAFIES: JOSEP MARIA BARTOMEU

Durant la meva estada a Zamora el novembre pas-sat vaig assabentar-me d’una història en la qual

apareixen relacionades dues persones, una de Gi-rona i l’altra de Salamanca –pel seu naixement, peròque va viure a Zamora–, on va deixar una empremtaimportant, fins al punt que acaba de ser beatifica-da pel papa Joan Pau II. I és que, com bé diu Ra-mon Pi a Alfa y Omega del 13 de novembre pas-sat, «les ratlles tortes amb les quals Déu va escriu-re la història de Bonifacia Rodríguez Castro –aixíes deia la nova beata–, més semblen formar part delguió d’una pel·lícula apassionant que de la vida real».En saber que jo venia de Girona, mentre visitàvemles catedrals romàniques de Toro i de Zamora, al-gunes persones em van parlar del tema i pels seusrelats, així com per l’article de Ramon Pi, m’he anatassabentant del que ara escric.

Bonifacia Rodríguez Castro tenia 16 anys quanel seu pare, Juan Rodríguez, va morir a Salamanca,l’any 1835. Tot i que la noia sabia llegir i escriure,va haver de començar a treballar com a cordoneraper substituir, muntant poc temps després el seupropi negoci. Com que era molt pietosa i teniacom a director espiritual el jesuïta gironí FrancescButiñá, li va dir que volia fer-se monja. El capellàli va suggerir la fundació d’una nova congregacióper recollir les noies sense mitjans econòmics i for-mar-les per fer-ne dones sòlidament cristianes i encondicions de guanyar-se la vida amb un treball hon-rat. I així va ser: el jesuïta va redactar les Constitu-cions i les Regles de les Siervas de San José i un al-tre català, el bisbe de Salamanca Joaquim Lluch,les va aprovar. Les primeres nou monges van pren-dre l’hàbit el dia de Sant Josep del 1874. Però notot va anar bé: Bonifacia va patir acusacions, hu-miliacions i insubordinacions, essent destituïda enla seva absència, per la qual cosa va demanar per-mís al bisbe per fundar una casa a Zamora. Li hovan concedir, i el dia abans de marxar, va reunir

les religioses, va demanar perdó i, llançant-se aterra, els va demanar que passessin per sobre d’ella…Anys després, Tomasa López, que havia estat vicà-ria de la congregació, va comentar, adolorida, a unamonja jove: «I jo la vaig trepitjar, filla…».

Des d’aleshores i fins l’any 1941, sobre BonifaciaRodríguez Castro va caure una llosa de silenci; esvan arrencar els fulls de la crònica de la Congre-gació referits a ella i les Siervas de San José no sa-bien qui les havia fundat; mentrestant, Bonifaciava viure 22 anys a Zamora, com desterrada, peròdues monges, Socorro Hernández i Rosario Ferrei-ro –la primera de les quals va viure des que era pos-tulant amb Bonifacia, fins que aquesta va morir,l’agost de 1905– van anar escrivint durant anys totel que ella explicava. Van ficar el quadern i algunsobjectes en una caixa de fusta, que van enterrar alcostat de l’altar de la capella de la Candelària, aZamora, i no en van dir res a ningú. Però, al generde 1936, la superiora de les Siervas de San José,Isabel Sánchez, que després de la mort de SocorroHernández havia tingut notícies de l’existència dela caixa, va demanar a Rosario Ferreiro, ja anciana,que li digués on era enterrada. Rosario Ferreiro hova fer, amb l’autorització del seu confessor, i es varecuperar la caixa. Acabada la guerra, la nova su-periora general va comunicar a la Congregació queles Siervas de San José havien estat fundades el 10de gener de 1874 per Bonifacia Rodríguez i el je-suïta gironí Francesc Butiñà.

El 1945, les restes de Bonifacia Rodríguez Castrovan ser traslladades de Zamora a Salamanca, onreposen a la capella (carrer Almanza), essent bea-tificada el 9 de novembre passat, després d’atri-buir-se-li la intercessió en la curació, l’11 d’agostde 1994, d’Esteban Vega Pardo, que patia un càn-cer que segons els metges de l’Hospital Clínic deBarcelona era terminal. Esteban Vega Pardo va as-sistir, a Roma, a la beatificació de Bonifacia…

Em sembla que el doctor Ra-bell no acaba de girar ro-

dó...– I ara, per què ho diu això? Les dues dones, impecable-

ment vestides de diumenge,passejaven a la vora del mar.Comentaven la notícia d’aquellsdies: el retorn al poble d’aquellmetge estrafolari.

– No li ha sentit explicaraquelles històries de no-se-quèpositiu i negatiu?

– Electricitats... electricitatspositives i electricitats negati-ves...

Vicens Rabell Ribas va néixera Sant Feliu de Guíxols l’any1826. Després d’haver fet els es-tudis de Primària i haver supe-rat amb èxit els cursos de Bat-xillerat, va ingressar a la univer-sitat per fer-hi la carrera deMedicina. Va aconseguir llicen-ciar-se i obtenir el títol per exer-cir la seva professió el juliolde l’any 1849. Aleshores noméstenia 23 anys.

A diferència de la majoria denous llicenciats en Medicinaque feien la carrera en aquellaèpoca, Vicens Rabell Ribas nova voler buscar un destí perobrir-hi la consulta i posar enpràctica tots els coneixementsque havia après a la facultat. Vapreferir marxar a Amèrica ambl’objectiu de fer fortuna; en de-finitiva, va a anar a fer les Amè-riques. I ho va aconseguir. Eljove doctor de Sant Feliu es vainstal.lar a Puerto Rico i desprésd’uns quants anys va reunir unapetita fortuna.

Tot seguit, Vicens Rabell Ri-bas va tornar a la localitat quel’havia vist néixer. Els dinersacumulats durant la seva esta-da a l’altre costat de l’Atlànticli van oferir la possibilitat defruir d’una posició acomodadasense haver de treballar en ex-cés per guanyar-se la vida. Enrealitat, sobretot tenia pacientsentre els seus coneguts méspròxims, és a dir, els que for-maven part de la classe benes-tant de Sant Feliu de Guíxols.A més, és probable que aques-ta poca activitat mèdica fos cau-sada pel que alguns testimo-nis de l’època defineixen comuna obsessió pel magnestisme.Segons sembla, explicava elsproblemes de salut dels seuspacients amb teories basadesen un joc de forces entre elec-tricitat positiva i negativa.

Afegit a aquesta dèria, VicensRabell Ribas tenia problemes desalut. D’una banda, des de benjove patia atacs d’epilèpsia que,amb el pas del temps, cada ve-gada van ser més greus. D’altrabanda ha quedat constància queen els últims mesos de la sevavida va patir un cert desequili-bri mental que el va obligar aapartar-se totalment de la me-dicina. Finalment, Vicens RabellRibas va morir el set de juny del’any 1901 a Sant Feliu de Guí-xols. Tenia 75 anys.

Lectures

10 DominicalDiumenge 1de febrer de 2004

MiguelPérezCapellaExpresidentde l’Audiènciade Girona

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

Una caixa amagadaVicensRabellRibas

XAVIER CARMANIU

MIGUEL PÉREZ CAPELLA

Gironins del segleXIX

Josep M. Llaugerjml@grn.es

És característic de la nostra cultura, dominada pelparadigma científic, oferir una nova visió so-

bre molts aspectes de la vida que fins fa uns anysestaven dominats o monopolitzats per la perspec-tiva religiosa de la vida. Si agafem els grans pre-ceptes de les religions –els 10 Manaments per exem-ple en la tradició judeocristiana– hi podem veureuna ètica universal i una guia de vida moralmentencomiable, però alhora també hi reconeixem, enmolts d’aquests preceptes, un factor de salut i equi-libri psicològic remarcable. Un d’aquests principisque és precepte en totes les religions mundials ialhora factor de curació que comencen a conside-rar i a integrar en la seva pràctica terapèutica al-guns professionals de la salut mental és el perdó.Podríem definir el perdó com la decisió de renun-ciar a seguir mantenint en la nostra consciència eldolor i el ressentiment causat per un mal rebut d’unaaltra persona o fins i tot de nosaltres mateixos a tra-vés dels nostres errors. Aquest mal pot ser de na-turalesa molt diversa, des de traumes infantils de-rivats de la interacció amb els pares, que incons-cientment ens traspassen els seus propis traumes,mancances i limitacions, fins a les infidelitats i traï-cions de parelles, amics o companys de treball.

Les petites ofenses són fàcils de perdonar, peròde vegades perdonar esdevé un acte gairebé he-roic com podria ser perdonar un terrorista que haassassinat un familiar, o a uns pares que t’han ne-gat l’amor i la protecció en la infantesa. Però quandecidim perdonar un nou horitzó es desplega enla nostra vida. Un horitzó de més llibertat, més llum–més comprensió- i més poder personal. En des-prendre’ns del nostre ressentiment, la nostra cons-ciència s’expandeix, respirem una nova llibertat isentim que som més nosaltres, ja que mentre con-servem el mal i el sofriment rebut en el nostre correstem encadenats a la persona que el va causar id’aquesta manera ens mantenim en un estat d’alie-nació, o sia que una part de la nostra vida no ésviscuda realment per nosaltres sinó que cada ve-gada que el ressentiment s’expressa en nosaltresés la persona que ens va fer mal la que en realitatviu en nosaltres a través del nostre ressentiment.

Les creences subjacents i a voltes inconscientsque tenim sobre nosaltres mateixos i sobre la na-turalesa humana cal buscar-les tot sovint en les nos-tres experiències infantils, en allò que el famóspediatre i psicoanalista anglès Donald Winnicottanomenava «entorn sustentador», un entorn segur,càlid i acollidor que fa possible en el nen una«continuïtat de ser». Quan l’entorn esdevé emocio-nalment inestable o conflictiu, l’infant se sent im-pel·lit a generar estratègies de supervivència queprovoquen la pèrdua del contacte amb el seu nu-cli, amb la seva naturalesa essencial, quedant dis-torsionat el procés natural de creixement fins afer-lo una criatura, i més endavant un adult, temo-renca i amb una marcada tendència al ressentimenti al victimisme. Per això quan en la nostra vida adul-ta ens sentim estancats i bloquejats caldrà capbus-sar-nos dins nostre fins a desemmascarar els nos-tres traumes infantils per tal d’encarar-los i dissol-dre’ls fins a recuperar aquella confiança bàsica ennosaltres mateixos i en el procés de la vida, po-dent evolucionar així vers allò que estem cridats aser, la plena vivència i expressió de les nostrespotencialitats i capacitats. El perdó pot arribar aser en aquest procés de curació la pedra angular,l’instrument cabdal i insubstituïble.

El perdó també porta implícita la comprensió quela persona que ens ha causat el sofriment ho hafet com a conseqüència de les seves pròpies limi-tacions, de la seva ignorància, i que possiblementtambé ho ha fet a causa d’un estat de pertorbacióinterior més que no pas per una clara voluntat defer mal. Si podem mantenir la serenitat quan algúens fa mal o ens ofèn, és possible que darrere laseva ofensa hi puguem descobrir el sofriment dela soledat, del desamor o del conflicte interior.

La religió ens exhorta a perdonar per tal de sermillors persones i viure un estat moral elevat. Lapsicologia ens mostra que perdonant guarim ve-lles ferides i assolim una més gran llibertat interiori contacte amb el nostre jo més profund. Gràcies aaquest nou estat guanyem també confiança en no-saltres mateixos, coratge, alegria, serenitat i capa-citat d’estimar i ser feliços.

Perdonar per ser lliuresJOSEP M. LLAUGER

L a ruta pels trulls d’oli de l’Empordà queproposa el Patronat de Turisme Costa Bra-va-Girona –la primera part de la qual es

publicava la setmana passada– continua perdiverses d’aquestes instal.lacions a l’Alt Empor-dà. Entre novembre i febrer és la millor èpo-ca per fer aquest recorregut. – Trull de Roses: Aquest molí ubicat al bellmig del poble va començar a funcionar l'any1930. Des d'aleshores s'ha reformat l'edificidiverses vegades, conservant el sistema d'e-laboració tradicional de premsa i mola depedra. Actualment el trull funciona des demitjans de novembre fins a mitjans de febrer.Tot i això, les dates poden variar en funcióde la collita. Durant aquests mesos el molíes pot visitar, sempre i quan es concerti vi-sita prèvia. Venda d'oli al mateix edifici.(Adreça: Plaça de l'església, 16; Telèfon: 97225 53 44; Responsable: Joan Jordà Rahola).– Cooperativa Agrícola de Palau-saver-dera: Els orígens d'aquest trull d'oli es re-munten a l'any 1939; des d'aleshores ha fun-cionat de manera ininterrompuda. Els pro-pietaris ofereixen visites guiades, concertadesprèviament, durant els mesos en què el trullfunciona, és a dir, de novembre a febrer. Alcostat del trull hi ha una botiga on, a ban-da de l'oli, es poden adquirir productes ca-racterístics de la zona. (Adreça: Carreterade Roses, s/n; Telèfon: 972 53 02 40; Res-ponsable: Salvador Cortada).– Trull de Pau: Molí construït el 1961 i re-format el 1998 amb les últimes tecnologiespel que fa a elaboració d'oli. Obert al pú-blic durant tot l'any, aquest trull permet ad-quirir l'oli que elabora a la botiga de la Co-operativa Agrícola de Pau, que es troba alcostat de les instal·lacions. (Adreça: Carre-tera de Roses, s/n; Telèfon: 972 53 01 40; Res-ponsable: Simó Casanovas).– Trull d'Espolla: El molí d'oli d'Espolla vacomençar a funcionar l'any 1931 com a unasecció de la Cooperativa Vinícola d'Espolla.

Durant aquests seixanta-vuit anys de fun-cionament el trull ha experimentat diversesreformes; l'última d'aquestes va servir persubstituir el sistema tradicional de pedra ipremsa per un mètode que incorpora lesúltimes tecnologies. Tot i que habitualmentes permet l'accés lliure al trull durant els me-sos que aquest roman obert (novembre-fe-brer), les visites guiades en grup es limitena una data: el dissabte més proper a la fes-tivitat de Sant Sebastià, el 20 de gener, quanes celebra la fira de l'oli d'Espolla. Hi ha ven-

da d'oli al Celler Cooperatiu d'Espolla.(Adreça: Carretera de Roses, s/n; Telèfon: 97256 50 48; Responsables: Josep M- Tejido iPere Lloveras).– Trull de Cabanes: És, probablement, elmés antic de les comarques gironines, ja quees va construir l'any 1873. Més d'un segledesprés, el sistema utilitzat pels seus res-ponsables continua essent el mateix dels seusorígens; és a dir, el tradicional. Aquest sis-tema es basa en el premsat i la decantaciónatural; un procés en el qual no s'utilitzenfiltres ni additius especials. El trull de Caba-nes només obre des de principis de desem-bre fins finals de gener. Durant aquests dosmesos els responsables ofereixen visites guia-des, concertades prèviament, que perme-ten valorar la tasca productiva, ja que acos-tumen a fer-se en horaris de treball. Vendad'oli al mateix trull. (Adreça: Carretera d'Es-polla, 22; Telèfon: 972 50 59 80; Responsa-ble: Pere Illa).– Trull de Vilafant: Ha mantingut al llargdels anys el sistema tradicional de premsa imola de pedra. Construït el 1947, actualmentnomés es pot visitar de desembre a febrer,època d'elaboració de l'oli. Venda d'oli al ma-teix trull. (Adreça: Santa Llogaia, 3, Les For-ques; Telèfon: 972 50 48 51; Responsable: Jo-ana Amiel).

Rutes per lescomarquesgironines11 DominicalDiumenge 1 de febrer de 2004

Des dels anys 30. Sobre aquestes línies, el trull de Palau-saverdera, que funciona des de després de la Guerra civil. A baix, una visita al trull d’Espolla, que data del 1931.

El país de l’oliL’Empordà és la zona de les comarques gironines amb méstradició en la producció d’oli; el període entre els mesos de

novembre i febrer és el millor moment per fer-hi un recorregut.

Els trulls de l’Empordà (i II)

No deixa de ser curiós que, una setmana des-prés de la polèmica sorgida en alguns diaris

sobre la famosa «mòmia de roger» que Ferran Adriàva presentar al congrés «Madrid Fusión», vingui nimés ni menys que Le Monde a consagrar-lo, en elseu dominical, com «el millor cuiner del món». Quan,fa uns mesos, va ser el dominical de The New YorkTimes el que es va desfer en elogis sobre el cuinercatalà, van sorgir de seguida veus que relacionavenel reportatge amb el fet que França no havia do-nat suport als Estats Units en l'aventura iraquiana,i Espanya, sí. Però ara és Le Monde, que s'edita aParís. I no sembla que les relacions hispanofran-ceses estiguin en el seu millor moment. És a dir:que els francesos reconeixen la vàlua d’Adrià. Bé,els francesos, els grans de la cuina de França, jal’havien proclamat el millor fa temps. Però ara ésni més ni menys que Le Monde, l'oracle.

M'agrada el titular del reportatge: «Ferran Adrià,l'alquimista». Efectivament, la cuina d’Adrià té moltd'alquímia, però d'alquímia del segle XXI... o mésenllà. I penso en la polèmica sobre la «mòmia deroger». És un «cadàver» descarnat de roger –cap,espina i cua– embolicat en fils de cotó de sucre, tantípic de les revetlles. Els que han saludat aquest «di-vertiment» com una gran creació de l'alta gastrono-mia coneixen tan poc la cuina i, sobretot, la filo-sofia culinària d’Adrià, com els que –per descomptat,sense tastar-la– han qualificat aquesta «mòmia» de«detritus», gasòfia i altres agudeses per l'estil, ambinsistència en allò de la «presa de pèl». Ni una cosani l'altra. És un experiment més, una demostraciómés. Hem dit moltes vegades, amb el coneixe-ment de causa que dóna anar a El Bulli amb certaregularitat, que no és un restaurant convencional,sinó, i per seguir l'afortunada definició de Le Mon-de, un laboratori d'alquímia. No s’hi va a menjarun entrant, un primer, un segon i unes postres, sinóa participar en un experiment, en un joc, com-post, l'any passat, per 29 miniracions d'exhibicionstècniques, de sabors nous o vells, però diferents.

Una altra cosa m'ha agradat de l'article de Le Mon-de: assenyala que a França han intentat imitar Adrià,però que només han aconseguit «fer El Bulli del po-bre; i això no funciona». Doncs no, però a Espan-ya tampoc. Molts joves cuiners admiradors d’Adriàintenten copiar les seves tècniques, els seus plats...No els surt: aconsegueixen laboratoris, sí, però la-boratoris mal equipats: el «laboratori» d’Adrià és, demoment, inimitable... perquè ell és únic.

En fi, una enhorabona més per a Ferran Adrià i,per descomptat, per a Juli Soler, director d’El Bu-lli, que té molt a veure en aquests èxits. Però queningú no extrapoli termes i caigui en aquest xovi-nisme que tant es critica als francesos i que ha ob-viat Le Monde: sens dubte, qui afirmi que Adrià ésel millor cuiner creatiu del món no diu més que laveritat; però qui, aprofitant aquest reconeixementuniversal, proclami que la cuina espanyola és la mi-llor del món és molt probable que s'equivoqui.

Avui no s’ha de parlar de cuines, sinó de cui-ners. Ni Adrià ni Juan Mari Arzak són «la cuina es-panyola», com ni Michel Bras ni Alain Ducasse són«la cuina francesa». A Espanya, a França, a Itàlia,es pot menjar molt bé; és humà preferir les mane-res culinàries d'un o un altre país, però afirmarque la d'un país és «la millor cuina del món»... mi-rin, al planeta hi ha moltíssims fogons extraordi-naris. Avui, amb la immediatesa de les comunica-cions, amb les tècniques de conservació i trans-port dels aliments, és cada cop més difícil refugiar-seen l'autarquia culinària. A cada país hi ha, no endubtin, un grapat de grans cuiners. Són l’apara-dor, el reclam, els models. Però no s’hi val a gene-ralitzar. Quedem-nos que a Espanya, avui, es men-ja millor que mai, i que hi ha un grapat de cuiners–Adrià, Arzak, Santi Santamaria, Martín Berasate-gui, Andoni Luis Aduriz i uns quants més– autèn-ticament genials, magnífics. La resta és parlar perparlar: que el millor arquitecte del món visqui enuna ciutat determinada no la converteix automàti-cament en la més maca del planeta.

De color cirera fosca intens.Aroma molt potent, concen-

trada, complexa, que recorda lafruita negra, la fusta de bonaqualitat i les espècies. En bocaés molt suau, saborós i atractiu,amb notes balsàmiques i mine-rals. Final molt llarg i afruitat.Recomanat per a carns guisadesi estofats no massa forts, per po-der disfrutar del seu «bouquet».Personalment, el situo entre elscinc millors vins del país, ambmolt bona relació qualitat-preu.Podem tenir la satisfacció queés un vi de casa nostra, de l’Em-pordà.

El celler elaborador: Cavas delCastillo de Perelada, de Pera-lada (Alt Empordà), s’ha situat,amb els seus vins negres decriança i reserva, en l’elit delsvins negres de qualitat del món.

I ara, «Le Monde»Perelada

CAIUS APICIUS GASTRòNOM

El vi12 DominicalDiumenge 1de febrer de 2004

Gran Claustro 2001

AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

Av. Ramon Folch, 7 (cantonada Figuerola) - GIRONA - Tel. 972 21 84 05

VII JORNADA DELS CARGOLS

Recordem als nostres clientsque estem en plena temporadade calçots. Veniu a tastar-los!

del 18 de gener

al 31 de març

- CARGOLS a la llauna amb allioli

- Arròs de conill amb CARGOLS

- CARGOLS rostits amb romesco

- CARGOLS farcits de «picadillo» de botifarra

i cansalada i tomata

- CARGOLS a la Borgonya

- Sarsuela de peix amb CARGOLS

Gastronomia

13 DominicalDiumenge 1de febrer de 2004

A questa agradable verdura, de nom cien-tífic Cynara scolymus, és una de lesmés grans exquisideses de l’hort. En

anglès el seu nom és artichoke, en espan-yol alcachofa (alcaucil a Andalusia) i en fran-cès, artichaut; en italià és cacioffa. El nomcatalà carxofa ve de l’àrab magribí carchouf,que designa la carxofera borda, que deuser la kinara dels temps clàssics i de l’anticEgipte (en realitat un card). En àrab ibèricel seu nom és al-harsuf. Hi ha qui sosté,justament, que aquesta planta procedeix delNord d’Àfrica; per a d’altres vindria de l’ÀsiaMenor, a l’entorn de l’actual Turquia. Detotes maneres, no apareix en els receptarismedievals. La primera referència en castellàdata del 1423.

La flor morada o verda de la carxofera ésla part comestible d'aquesta planta. Es cul-tiva tant als països mediterranis (Països Ca-talans, Itàlia), com als atlàntics (per exem-ple, a Bretanya). L’actual carxofera, que pro-cediria del card, ha donat lloc a diversesvarietats: morades, verdes, rodones, allar-gades, etc. Són excel·lents les carxofes mo-rades, que es troben a la Catalunya Nord, ala regió de Girona, al Penedès, a Mallorca;són les millors per menjar en truita o crues,en amanida.

Són apreciades també les carxofes del Prat,de la regió de l’Ebre, del País Valencià-RiberaAlta, Baix Segura, Horta. Les de la regió deCastelló (Benicarló) gaudeixen d’una Deno-minació d’Origen Protegida, que acredita, se-gons normes de la Comunitat Europea, pro-ductes alimentaris amb origen geogràfic de-limitat. A l’Alguer també es produeixen unescarxofes de qualitat.

Trobem carxofes de llauna (cors o fons), itambé congelades, tot l’any. A Itàlia també esconserven en oli. Però de cap manera les con-servades poden substituir les carxofes fres-ques. En aquest cas, només es troben de tar-dor a hivern, si bé les carxofetes morades o«negres» –pròpies de la regió de Girona, delRosselló i de Mallorca– es troben a la pri-mavera. Es tracta d’una autèntica exquiside-sa, de carxofes de «pota negra», valgui la llicèn-cia. Acabades de collir, i fetes en truita, ofins i tot menjades crues en amanida, són comel Rolls Royce de les carxofes. És una llasti-ma que els restauradors, en general, les des-coneguin. No pas els pagesos que les pro-dueixen, que se les guarden per a ells comun preuadíssim producte. A França la saó ésde març a novembre, i hi destaquen les breto-nes, les macau, les violet o morades, etc.

Les carxofes es posen en arrossos o bé als

risotti italians.També guarneixen alguns platsde pasta o de fideus. Acompanyen, guisades,diversos plats de carn amb salsa o de bacallà.El bacallà amb carxofes és un dels plats mésdeliciosos que es poden menjar, tant fet ambun sofregit com amb una mena de salsa blan-ca, a l’estil de la regió de l’Ebre. S'estofen ambaltres vegetals, com faves o pèsols. Es fansimplement a la brasa –i així tenim la deli-ciosa «Carxofada» de les comarques meridio-nals–, arrebossades (una delícia sempre ben-vinguda), simplement fregides i deixades bencruixents (una altra delícia), al forn, bulli-des, i es poden farcir, especialment en el queen la cuina internacional es coneix com a«fons de carxofes».

Els italians fins i tot n’han fet un aperitiu–el Cynar–, que va arribar al nostre país peròno hi va tenir èxit.

La carxofera borda dóna dos productesdiferenciats. D’una banda, les penques o cards,i de l’altra els pistils, que serveixen per qua-llar recuits, matons i formatges (sota el nomde presó, herba presonera, herba de formatjar,etc...).

UN MÓN DE CARXOFESCal destacar les carxofes morades o negres,que en general no es comercialitzen (excepte,en general, a la Catalunya Nord). A França,a part d’aquestes, destaquen les carxofes deBretanya, d’un color verd clar. A Itàlia solentenir un color verd més fosc; n’hi ha de mora-denques o vermelloses, similars a les negreso morades. Les de Tudela, a Navarra, són d’uncolor clar, similars a les del Prat, de la regióde l’Ebre o de Benicarló. També se’n culti-ven a les contrades d’Alacant, així com a Múr-cia. També es poden trobar carxofes de Xileo l’Argentina, països on es cultiven amb unacerta intensitat. Segons la zona, són més aviatallargades o arrodonides.

Cal menjar-les ben fresques i tendres, a fique no tinguin pelussa. La part del tany si-tuat just sota el que és la flor pròpiament ditaes pot aprofitar, ja que és tendra i comesti-ble. La tardor i l’hivern és un bon temps perles carxofes. Cal triar-les com més tendres mi-llor, i convé partir el tany amb la mà, més queamb el ganivet. Per evitar que s’ennegrexin,es posen amb aigua i suc de llimona.

La carxofaEstà considerada una de les exquisideses de l’hort; la millor època per menjar-ne és a la tardor i l’hivern–i sempre ben fresques–, si bé hi ha alguna varietat, com la morada, pròpia de Girona, de primavera.

L’Aliançad’AnglèsÉs un restaurantdel tot recoma-nable si us agra-da la cuina d’au-tor i, fins i tot, unambient fora delcorrent. Lluís Fe-liu, en un anticcafè familiar, vacomençar, fauns 11 anys, acrear i innovar,fins a arribar auns satisfactorisresultats, pre-miats a les guiesde més prestigi.I encara ho seriamés si el localfos a França. Hafet plats com lespetxines de SantJaume amb pe-gadolça i sidral–agosaradacombinació querecorda la infàn-cia, quan de-gustàvem sidralBragulat ambestrep–, arròsbullit amb es-pardenyes, ga-rotes i fideus demar –un senyorplat d’hivern–,l’esqueixadad’anxova i capde vedella ambsopes de pa, to-mata i farigola–un mar i mun-tanya creatiu–...També treballales carns i elfoie gras de for-ma original, comho fa amb lespostres, exquisi-des (com lasopa de litxís,recuit i fruita dela passió ambaranja i maca-dàmies). Malgratla creativitatdesfermada,sempre hi ha unrecord pels sa-bors i productesde la terra, queés d’agrair.L’Aliança és alc/ Jacint Verda-guer, 3, en plecentre d’Anglès.Telèfon: 972 4201 56.

Es tracta d’una clàssica i popular re-cepta del Llenguadoc i de Provença.La berigola o brigola, en occità, és la

gírgola i altres bolets (dita, al Pla de l’Es-tany, giragola). D’això se’n podrien des-prendre dues coses: que aquestes carxo-fes es cuinaven a la brasa (antigament esfeien així), com alguns bolets, o que es far-cien amb bolets... També hi ha qui sosté queel nom de la recepta provindria de ferigola–o farigola–, herba que les aromatitza so-vint. El nom de la recepta, en occità, és car-chofas a la berigola i, en francès, artichutsà la barigoule. És un dels clàssics mundialsde la cuina de la carxofa.

ElaboracióTalleu el tronxo de les carxofes i una micala punta de les fulles. – Poseu una cassola al foc i feu-hi sofregirla ceba trinxada; afegiu-hi l’all picat i feu-ho

sofregir tot plegat. Afegiu-hi les carxofes, lasal, el pebre, els alls, les herbes, un gotde vi i ho colgueu amb aigua. Deixeu-hocoure de mitja hora a 45 minuts, afegint-hi,si cal, una mica d’aigua.

NotesSi les voleu ofegar de forma correcta, co-briu l’olla o cassola amb un plat d’aigua,com es fa amb les faves. De fet –com aCatalunya–, es fa també un ofegat de fa-ves i carxofes, que en algun lloc s’anome-na Barbolhada de favas.– També s’hi poden posar patates novelles,pastanagues... Cal saber, però, que les car-

xofes tendeixen a enegrir els aliments ambquè estan en contacte, com poden ser lespatates.– Igualment es fan farcides amb cansala-da, que s’hi pot posar en forma de barda ollenca, lligant-les. S’hi poden posar xam-pinyons, o bé farcir amb carn picada (o carnde botifarra), amb pernil, amb foie gras, ambous de guatlla, o amb altres classes de bo-lets: són bones de totes les maneres.– Cal fer servir carxofes ben tendres i ma-ques, millor acabades de collir. Així evita-reu haver-ne de treure la pelussa que pre-senten quan comencen a envellir i el seugust serà molt més fi i delicat.

Ingredients

● Un quilo de carxofesmorades.

● Oli.● Cansalada (opcional).● Una ceba grossa.● Sal.

● Herbes aromàtiques: juli-vert, alls, pebre, llorer, fari-gola (al gust).● Un got de vi blanc.

Carxofes a la berigolaLa recepta

JaumeFàbrega

DA

VID

ES

TAN

Y

Ja s’ha confirmat l’aparició, el proper onzede maig, d’un segell de Correus espanyoldedicat al centenari del naixement de Sal-

vador Dalí. El facial serà de 0,77 euros, pre-sentat en folis de 50 unitats i amb la tirada ha-bitual en els darrers temps d’un milió d’exem-plars. Tot i la seva demostrada generositat capa l’Estat espanyol, i la seva estreta amistat ambla Casa Reial, fins al punt d’ésser guardonatamb el marquesat de Púbol, Dalí no va serben tractat, en vida, per les autoritats postalsestatals, obertes, això sí, a folklorismes in-fantils i a immortalitzar personatges de di-versos àmbits de la vida pública menys me-reixedors d’un segell –dit amb tot el respec-te– que d’altres personalitats.

Quan en d’altres països ja s’havia filatelit-zat la figura de Dalí, aquí sempre es van re-butjar les peticions que en forma d’expedientsformals i ben fonamentats presentaren des deFigueres membres de l’Associació Filatèlica iNumismàtica del Casino Menestral, amb al-tres institucions, demanant si més no un se-gell dedicat a l’obra de l’artista. Finalment,el 22 d’abril del 1994 va aparèixer una sèriedaliniana, molt bonica per cert, i compostaper vuit facials que reprodueixen aquestesobres: Poesia d’Amèrica o Els atletes còs-mics; Retrat de Gala amb dues costelles de xaien equilibri; Port Alguer; El gran masturba-dor; La cistella del pa; Autorretrat tou ambbacon fregit; Galatea de les esferes; i L’enig-ma sense fi. La sèrie va tenir una importanttirada –deu milions d’exemplars per als facialsde 18 i 29 pessetes, i de dos milions i migper als de 55 i 65 pessetes– i era presentadaaixí per les autoritats postals: «Salvador DalíDomènech (1904-1989) és una de les perso-nalitats més complexes i riques del segle XX;amb Picasso i Miró componen un triangle queconvida a pensar a la crítica actual en unnou Segle d’Or d’art pictòric espanyol (...). Pi-casso i Miró ja pertanyen al món del segell;Dalí s’incorpora amb aquesta emissió a la tra-dició filatèlica que el Correu ha vingut dedi-cant a la pintura espanyola. Dalí, vist perqui conegui la seva abundosa obra –pintures,dibuixos, escrits, dites, discursos i excentri-citats–, necessita el repòs dels anys perquèl’èxit que li fou reconegut en vida, cas raren un espanyol, l’hi reconegui la Història coma gran pintor: així serà. Els biògrafs, si exac-tes en dates i esdeveniments de la seva vidai la seva obra –dins d’aquesta s’ha de consi-derar el món confús de les falsificacions–,no abasten la seva gran personalitat; és mas-sa a prop per cercar-lo al complet; s’ha dedeixar-lo posar, terme tan de pintor, per com-prendre’l».

Salvador Dalí va mantenir una bona vin-culació, i una col.laboració generosa, amb elsfilatelistes i col.leccionistes figuerencs. Aquestshan dedicat la majoria dels seus mata-segellsespecials i els motius il.lustratius dels seus so-bres i targetes a la figura i l’obra de l’artista;per esmentar alguns d’aquests documents fi-latèlics, recordem els mata-segells de cuny ide rodó amb motiu de la inauguració delTeatre-Museu el 29 de setembre del 1974; oanteriorment el sobre de primer dia de l’emis-sió «Europa», de l’any 1960; l’aniversari de lainauguració del Museu; divulgació de la To-rre Galatea; la presentació de la sèrie de se-gells, el 22 d’abril del 1994, tot coincidint ambla XXXV Expofil i V de Col.leccionisme, en-tre molts altres. Igualment, entitats com la So-cietat Filatèlica Gironina també li han fet al-gun homenatge, com en les Fires de Sant Nar-cís del 1978, amb motiu de la XXIV Expofil,amb una tirada de 600 targetes de la sèrieFederació Catalana de Societats Filatèliques.Com que no hi havia segells de Dalí, el tar-getó es filatelitzà amb la sèrie de Picasso.

La figura de Dalí ha estat ben present igual-ment en reunions socials, com el sopar degermanor per cloure l’exposició figuerencadel 1985, juntament amb l’homenatge a la Pu-billa d’aquell any, Margarida Jurado i Vidal.Un extraordinari programa-menú apareixiail.lustrat a la seva portada amb l’obra Dins To-

rre Galatea; amés de repro-duccions delsplànols de laremodelació dela fins alesho-res conegudacom a TorreGorgot; la re-producció dela carta que vaescriure Dalí al Castell de Púbol el 9 d’octu-bre del 1983 –«… perllongant el meu Teatre-Museu de Figueres, declaro que d’ara enda-vant la Torre Gorgot és dirà Torre Galatea…»–;dos originals mata-segells, la foto de la Pu-billa, i altres detalls.

Pel que fa a altres vessants del col.leccio-

nisme popu-lar, de fotos ipostals sen’han editata milers, aus-piciades perla FundacióGala-Salva-dor Dalí, i enmenor nom-bre per l’Ofi-

cina de Turisme municipal. També s’han fetmedalles i reproduccions d’escultures i peti-tes joies i fins i tot el Servicio Nacional deLoterías va il.lustrar una targeta del sorteig dela Hispanitat del 1976 amb una curiosa al.le-goria del Teatre-Museu, amb detalls comple-mentaris de números i de premis.

Col.leccionisme

14 DominicalDiumenge 1de febrer de 2004

Dalí filatèlicUn segell de Correus commemorarà el centenari de l’artista

XavierRomero

FILATELIA - NUMISMÀTICA

Argenteria, 17 - 17004 GIRONA - www.ordonez.imp - Tel./Fax 972 20 62 45 - E-mail: xavier@ordonez.imp

L a toxina botulínica témoltes aplicacions mè-diques, i ha estat, per

exemple, una de les grans so-lucions per a l’estrabisme. Estracta de la toxina produïdapel clostridium botulinum,i que és la causant dels símp-tomes neurològics del botu-lisme. Dels set serotips de to-xina se n'han autoritzat no-més dos per a la pràcticaclínica. És un dels tòxics méspotents i la seva utilitzacióen medicina es deu a l'efec-te de paràlisi muscular queprodueix. Com que inhibeixl'alliberament d'acetilcolinade les terminacions nervio-ses, paralitza el múscul. Així,tots aquells problemes ques'originin per una tracció ina-dequada de fibres muscularspoden resoldre's amb la pa-ralització d'aquest músculamb la dosi adequada de to-xina. I l'estrabisme, i en mansdels neuròlegs, els espasmesde parpelles, algun tipus dedistonia cervical o torticoliespasmòdica, poden veure'sbeneficiats amb l'acció del tò-xic. Encara que genèricamentes coneix amb el nom de Bo-tox, aquest és un nom co-mercial de la toxina, com ho és la que escomercialitza amb el nom de Dysport.

L'efecte paralitzant va donar peu perquèles arrugues facials desapareguessin, enca-ra que quedés la cara encartonada. I per amoltes de les estrelles que l’únic que prete-nen és que la seva imatge a les fotografieso a les pantalles sigui eternament jove, la uti-lització del Botox va ser una mena de pa-nacea. Als Estats Units es va autoritzar el seuús cosmètic l'any 2002. A Espanya va estarprohibit l'ús estètic fins a finals del 2003, iara sembla que s'ha autoritzat per a deter-minats remodelats.

I és ara precisament quan des dels EstatsUnits, els estudis científics parlen de desas-trosos efectes secundaris. Sobretot, perquèsempre hi ha el risc que l'aplicació de la to-xina botulínica no es realitzi per mans veri-tablement expertes, sinó per gabinets pocprofessionals que poden oferir preus bai-xíssims i una aparença gairebé immediata depermanent joventut.

No és menyspreable el risc que té de de-teriorar algun múscul i s’ha de saber que laseva aplicació exigeix una nova injecció cadacert temps.

ELS PROBLEMES MÉS SERIOSOSIndependentment dels que es puguin pre-sentar localment per la mateixa administra-ció –mal de cap, dolor facial, caiguda decella o de parpella, etc.–, el que sembla clarés que a causa de les proteïnes existents en

la toxina botulínica, es formen anticossos enl'organisme que la rep, de manera que cadavegada són necessàries dosis més elevadesper obtenir els mateixos efectes; o aplica-cions cada vegada més freqüents.

Però és que, d'altra banda, l'organismeintenta compensar la desconnexió entre elsnervis i la musculatura, establint noves ter-minacions nervioses en aquests músculs.En teoria, doncs, pot ser que s'eliminin unesarrugues; però l'organisme intentarà refer-se, obrint nous solcs que, quan passi l'efec-te de la toxina, apareixeran al costat dels ques'havien eliminat temporalment i que tornena sorgir. El resultat serà que a les arruguesd'abans s’hi uniran les noves. Però per sino n'hi hagués prou, en un estudi compa-rant aplicació de Botox i de placebo, es vacomprovar l'aparició de dolor a la cara, ede-ma, infeccions en les vies aèries superiors,eritema, nàusees, caiguda de parpella, pèr-dua de sensibilitat i hipertensió.

És a dir, els efectes secundaris són proufreqüents perquè l'aplicació cosmètica si-gui acuradament avaluada i portada a ter-me per professionals molt qualificats. Noes coneixen tots els riscos de l'ús cosmèticdel Botox; i si la demanda és àmplia, compassa als Estats Units, pot estar en mans deprofessionals de la medicina que no s'ha-gin especialitzat en la manipulació estèticade la pell.

Per això la polèmica. I per això l'advertènciaque molts metges i moltes víctimes de la

«febre del planxat» intenten portar al públic.

EL CAS AMERICÀNo fa gaire, el diari El Mundo publicavauna dramàtica crònica de Beatrice Sartori so-bre Irena Medavoy, dona del productor nord-americà Mike Medavoy. «Ulls llagrimosos itristos, d'aspecte gairebé reumàtic, cara en-tenebrida per un envelliment precoç de l'ex-pressió. Lentitud de moviments i de parla.Així és com descriuen els seus amics la be-llíssima Irena Medavoy, de 44 anys, exmo-del que ha estat portada de la revista SportsIllustrated i casada amb un dels homes méspoderosos de Hollywood, el productor MikeMedavoy. El cert és que la dama és víctimadel que ella mateixa defineix com una “de-sastrosa sobredosi de Botox”, atès que li vaser injectat tant per a la desaparició d'arru-gues facials com per al tractament de mi-granyes...». A més dels trets visibles del danyen la seva cara, Irena Medavoy porta me-sos patint «un dolor insofrible per un excésde Botoxing sobre mi i sense el meu con-sentiment, sentint que m'han tractat comun conillet d'Índies...».

«Quan va rebre aquest tractament, IrenaMedavoy va patir una debilitació massiva: fe-bre, visió doble, sorolls interns, malalties gàs-triques, dificultat per empassar i fenòmensassociats a la pneumònia. La dama ha estatdurant un any al llit i ara comença a mou-re's per ella mateixa durant 15 minuts dia-ris», afegia la descriptiva crònica.

Salut

15 DominicalDiumenge 1de febrer de 2004

RamónSánchezOcaña

MARTÍ FERRER

La toxina botulínica, que s’utilitza en intervencions d’estètica per fer desaparèixer arrugues, i que fins fapoc estava prohibida a l’Estat espanyol, produeix uns efectes secundaris molt freqüents i gravíssims.

Els riscos del Botox

Patricia Ribera RieraDirectora del Centre Holovital

Girona

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaç i durader. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes • Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada basada en principis energètics.

☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2on 2a - 17002 GIRONA

16 DominicalDiumenge 1de febrer de 2004

Sobre aquesteslínies, una propostamolt colorista deTony Ward.

2

3

4

1

Nois perversosLa moda masculina de Paríses decanta pels tons foscos i

el classicisme d’altresèpoques per vestir homesmisteriosos i castigadors.

Tendències

17 DominicalDiumenge 1de febrer de 2004

Sobre aquesteslínies, propostesd’Angelo Mozzilo iCalignano.

1 Raffaella Curiel.

2 Fausta Sarli.

3 Maria Gervasio.

4 Laura Pieralisi.

5 Roberto Musso.

6 FrancoCiambella.

7 All the Jazz.

8 AlessandroConsiglio.

9 AntonioFalanga.

10 Gattinoni.

Sensualitat a Roma

5

L’alta costura ha mostrat a Roma unes tendències per a la primavera/estiu molt sensuals: poca roba imolta pell, amb predomini dels colors vius i càlids, sense deixar de banda els clàssics blanc i negre.

6 7 8 9 10

Rambla, 50 • De la Creu, 35

GIRONA

Rambla, 50T. 972 20 23 88

Pau CasalsT. 972 21 40 28

Carrer Creu, 35T. 972 22 47 41

Després de cinc anys de silenci, el gui-tarrista Paco de Lucía torna amb un nouàlbum, Cositas buenas, amb vuit temes

inèdits entre els que destaca un trio per bu-lerías al costat de la guitarra de Tomatito ila veu recuperada de Camarón de la Isla. ACositas buenas hi ha tres bulerías, Patiocustodio, Volar i Que venga el alba, una so-leá per bulerías dedicada a la seva filla An-tonia, en la qual el mateix Paco de Lucía can-ta; uns tangos que donen nom al disc; duesrumbes, El dengue i Casa Bernardo, en laqual col·labora Alejandro Sanz; i uns tien-tos, El tesorillo acompanyat per la veu de Die-go El Cigala. L'autor d’Entre dos aguas, queha comptat també amb les col·laboracions deLa Tana, Montse Cortés i El Potito, ha ini-ciat una gira que serà l'última de la seva vida,perquè assegura que prefereix dedicar-se acompondre.

Paco de Lucía ha compost la majoria deCositas buenas a la costa de Mèxic, en unacasa enmig d'una selva tancada i a 300 me-tres del mar, on el guitarrista andalús resi-dia durant els últims quatre anys. «He treba-llat deu hores al dia, durant dos anys, tan-cat a casa, en lloc de gaudir d'una hamacaal costat de la platja prenent un daikiri», fabroma. Ara s’ha instal.lat en una casa delbarri històric de Toledo, del segle XV o XVI,que acaba de rehabilitar i on declarava queel nou disc és «molt flamenc i alegre», i que

recorda l'estil delseu gran amic Ca-marón de la Isla.«Des que va morirCamarón, em vaigquedar a la cune-ta», deia De Lucía,que confessa «tro-

bar a faltar» els discos que va gravar amb elmític cantaor i «per això, en aquest disc hiha molt de cante, molts cors i recuperar laveu de Camarón ha estat un repte i una ale-gria».

La bulería en què sona la veu del canta-or de San Fernando (Cadis), Que venga elalba, la toquen a duo Tomatito i De Lucía i,segons aquest, «quan vam acabar de gravarla cançó, tots dos vam sentir que Camarónera allà, que se n'havia anat a fer un cafè ique tornaria en deu minuts». De Lucía sostéque, en el cas de Camarón, no creu que «lamoda de ressuscitar musicalment els morts»a través dels avenços tecnològics sigui unacosa negativa, ja que, segons va afirmar, ellho veu «gairebé com una obligació, en serun mestre tan gran que se'n va anar tan aviat».

Paco de Lucía es mostra partidari de «mi-rar al passat» quan es tracta de música, «persaber on som i per què hi som», i admet queaquesta mirada al passat, «sense recrear-m’hi»,li ha permès moltes vegades perfeccionar laseva feina.

Sobre la situació actual del flamenc, el gui-tarrista opina que «encara que ara s'afina mési es canta amb més tècnica que abans, faltapersonalitat» i, per aquest motiu, la majoriadels cantaors joves estan absorbits per lainfluència de Camarón de la Isla, que actuasobre ells «com un núvol negre, del qual moltpoquets es poden alliberar».

Música

18 DominicalDiumenge 1de febrer de 2004

El retorn del

mestreDesprés de cinc anys de silenci, el guitarrista Paco de Lucía

reapareix amb «Cositas buenas», un disc amb vuit temes inèdits ien el qual recupera, gràcies a la tecnologia, la veu de Camarón.

La «resurrecció» d’un mite «Quan vam acabar de gravar la cançó vamsentir que Camarón era allà, que se n’havia anat a fer un cafè i que tornaria en deu minuts»

Bandes sonores

Novetats

Mi vida sin mí Alfonso de VilallongaWEA

La cineasta Isa-bel Coixet i elcompositor Alfon-so de Vilallongaformen un dels bi-nomis director-músic més sòlidsdel cinema espa-nyol. Aquesta ésla seva terceracol.laboració. Al-fonso de Vilallon-

ga ha escrit una partitura intimista per descriureles experiències vitals de la protagonista, una donade 23 anys que pateix un càncer i a qui només liqueden dos mesos de vida. Alfonso de Vilallon-ga utilitza el piano i diversos instruments de cor-da per crear un ambient evocador que defuiug lasimple nostàlgia. Completen el CD diverses can-çons, entre les quals destaca el tema central delfilm, que porta la firma de Chop Suey, un delsmàxims exponents de la música electrònica quees fa al nostre país, i que ha estat nominat alspremis Goya. També inclou temes antics de GinoPaoli, Blossom Dearie i la vocalista cubana Oma-ra Portuondo, entre d’altres. Lluís Poch

Azúcar Moreno

Encarna i Toñi Salazar diuen que mantenen ««lamateixa humilitat i senzillesa de fa 20 anys». Vintanys com a Azúcar Moreno, que ara celebren ambun nou àlbum, Desde el principio, en el qual fanversions de les cançons que més les han marcatal llarg de la seva vida, com I will survive o San-gre española. Són vint anys de «pop flamenqueti molt fusionat amb rumba, dance i música llatina»,expliquen elles mateixes, durant els que han gra-vat tretze àlbums, dels quals n’han venut 13 mi-lions de còpies, gràcies a èxits com Bandido, Di-vina de la muerte o Sólo se vive una vez.

Nacha Pop: «Un día cualquiera»Un día cualquiera... Colección de canciones ésel títol de l'àlbum en doble format, CD i DVD, quereuneix tots els èxits de la carrera de Nacha Pop,una de les bandes llegendàries dels anys 80, res-ponsable de la «moguda madrilenya» al costat degrups com Mamá, Alaska y los Pegamoides, Ra-dio Futura o Los Secretos. L’àlbum recorre per pri-mera vegada tota la discografia de Nacha Pop, re-partida en tres companyies, i recull en un DVDimatges d'arxiu inèdites i impactants d'aquells anys.A més, hi ha una edició especial del DVD, titulatVisiones de ayer, de dues hores de durada.

Deneuve: «Llueve revolución»El grup cordovès Deneuve ha tret al mercat elseu nou disc, Llueve revolución, compost per noucançons barrejades amb versos d'alguns dels mi-llors poetes actuals del panorama cordovès. De-neuve continua apostant, segons ells mateixosdiuen, per «mostrar a través de la música altresrealitats artístiques i sentimentals, unint en lescançons estats emocionals i confessions íntimesde l'artista de la poesia, la pintura o el cinema».

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 ▲ Álbum Eu-rovisión 2004Diversos2 ▼ Los Lunnis;Nos vamos a lacama Los Lunnis3 ▲ Lágrimasnegras BeboValdés i Diego elCigala4 ▼ Fantasía orealidad AlexUbago5 ▲ Andy & Lu-cas Andy & Lu-cas

REGNE UNIT

1 = Life for rentDido 2 = Friday’sChild Will Young3 = ElephunkThe Black EyedPeas4 = Call off thesearch Katie Me-lua5 = Fallen Eva-nescence

ESTATS UNITS

1 ▲ Speaker-boxxx Outkast2 ▲ The berybest of... SherylCrow3 ▼ The diary ofAlicia Keys Ali-cia Keys4 ▲ Shock'nY'all Toby Keith5 ▼ Closer JoshGroban

DA

VID

ES

TAN

Y

JES

ÚS

CA

RV

AH

AL/E

FE

SERVEIS IMMOBILIARIS 972 84 01 76

SANTA COLOMADE FARNERS

Mi vida empieza hoy

Director: Maria von Heland.Intèrprets: Anna MariaMuhe, Karoline Herfurth, Jo-sefine Domes, Nina Petri.Distribuïdora: Columbia.Durada: 87 minuts.Una notable producció ale-manya que comparteix ambla recent Thirteen la sevaàcida mirada a les compli-cacions de l'adolescència.Aquesta cinta descriu les

conspiracions d'una noia contra el seu pare, alqual no perdona que s'hagi embolicat amb unadona més jove. P. P.

Hotel Danubio

Director: A. Giménez-Rico.Intèrprets: Carmen Mora-les, Santiago Ramos. Distribuïdora: Columbia.Durada: 89 minuts.Produït per José Luís Garci–amb tot el que això com-porta–, aquest prescindibleremake de l'oblidada Lospeces rojos serveix per aga-far el son en cas d'excés decafeïna. Només destaca pel

bon treball de la parella protagonista i els deco-rats del veterà Gil Parrondo. P. P.

El color de la venganza

Director: Michael Stevens.Intèrprets: Gary Oldman,Ving Rhames, Bill Sage. Distribuïdora: Columbia.Durada: 103 minuts.Un interessant thriller quedocumenta la turbulenta re-lació entre un policia retirat il'assassí de la seva germa-na. Concebuda per al lluï-ment dels seus protagonis-tes, aquesta cinta també so-

bresurt gràcies a la tasca de secundaris comGregg Henry o Brian Cox P. P.

Roland Emmerich no passarà a la histò-ria –bé, podria fer-ho com un dels eu-ropeus més reaccionaris que ha adop-

tat Hollywood–, però sí que se li pot reco-nèixer la seva tasca com a recuperador desubgèneres perduts. En el seu moment, vareviure les batalles espacials amb Moon 44i Stargate, va ressuscitar els marcians molt,molt dolents amb Independence Day i va do-nar nova vida (però efímera, vistos els resul-tats a taquilla) a l'entranyable Godzilla. Totsaquests films tenen un denominador comú,a banda de la seva nul·la qualitat: el gustdel seu director per les catàstrofes de tot ti-pus, enfrontant els seus personatges a dile-mes impossibles que, en la majoria dels ca-sos, es resolen amb l'evocació dels valorsmés arrelats a la societat nord-americana(!). Per tant, no ésgens estrany queaquest senyor tor-ni per la portagran desprésd'anys de silenciamb una cintaque reprèn la ve-lla afició deHollywood pelscataclismes espectaculars.

El día de mañana, el pompós tràiler dela qual ja es pot veure als cinemes, especu-la amb la possibilitat que el sobreescalfa-ment del planeta comporti tota mena dedesastres climatològics. I aquests afecten, perdescomptat, les principals ciutats nord-ame-ricanes –la resta del món, ja se sap, somuns primats que lluitem contra les adversi-tats amb pals i pedres– i només un homeels pot aturar: un científic que, des de l'Antàr-tida, prediu totes les desgràcies que comen-

cen a produir-se. També seria digne d'estu-di la fixació d'Emmerich per destruir NovaYork. Com si la ciutat dels gratacels no n'ha-gués tingut prou, les imatges del tràiler mos-tren onades gegants que escombren els ha-bitants a ritme de píxel. Es tracta, en defi-nitiva, d'una sofisticació del desastre quepromet ressuscitar definitivament un subgè-nere que ja van intentar repescar títols comArmageddon, Volcano o, en menor mesu-ra, la prou aprofitable Twister.

Aquesta vegada el director alemany que-da mínimament cobert per la solvència delseu repartiment. El científic que monopo-litza bona part de l'acció està interpretatper Dennis Quaid, un actor que sembla espe-cialitzar-se a dignificar films poc promete-dors. Al seu costat, brillen dues joves prome-

ses com Jake Gyllenhaal –vist a El compro-miso i The good girl– i Emmy Rossum, la fillade Sean Penn a Mystic River i imminent pro-tagonista de la versió cinematogràfica delmusical El fantasma de la ópera.

El día de mañana també suposa la feliçrecuperació per al cinema de dues il·lustressecundàries: la televisiva Sela Ward i TamlynTomita, que pràcticament havia desaparegutdel mapa des que Robert Rodríguez la vaconvertir en la dona d'Antonio Banderasen el millor episodi de Four rooms.

El retorn de la

catàstrofeEl realitzador alemany Roland Emmerich reviu el cinema decataclismes amb «El día de mañana», que descriu els efectes

d'un desastre climatològic; Dennis Quaid n'és el protagonista.

TEXT: PEP PRIETO

El pànic torna a Nova YorkEl director de «Godzilla» i «Independence Day»

reprèn la seva vena destructiva en aquest film, quetambé compta amb Jake Gyllenhal i Tamlyn Tomita

Bandes sonores

Vídeo

FocusE. Morricone/D. PontesUniversal Music

Quan la cantantportuguesa va in-terpretar el temacentral de la ban-da sonora del filmSostiene Pereira,composta per En-nio Morricone, esva crear una quí-mica especial en-tre tots dos. Unsquants anys des-

prés, el veterà compositor i Dulce Pontes han de-cidit embarcar-se en un projecte de més enver-gadura. L’hereva de la gran dama del fado Amá-lia Rodrigues interpreta en aquest CD algunesde les obres més emblemàtiques de la filmogra-fia del músic romà. Es tracta dels temes centralsde les bandes sonores de les pel.lícules Once upona time in America, Cinema Paradiso, Saco e Van-zetti i La misión, entre d’altres. En la veu de Dul-ce Pontes, aquestes cançons prenen una nova di-menció. El mestre també ha escrit alguns temesnous per a la cantant portuguesa, com el que estitula Amália por amor, dedicat a la gran veu delfado. Senzillament embriagador. Lluís Poch

Cinema

19 DominicalDiumenge 1de febrer de 2004

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e llibreria22@llibreria22.net www.llibreria22.net

Encara que tradicionalment els jocs d’or-dinador han apel·lat a la fantasia com aescapatòria de la realitat, ara alguns dis-

senyadors aposten perquè el divertiment con-sisteix a submergir els usuaris en tota menade situacions de la vida real. Internet ofe-reix una àmplia varietat de jocs que tenencom a tema central la lluita contra el terroris-me, la vida en parella, els moviments racis-tes o tragèdies com les de l’11-S. Segons elsseus creadors, l'auge del «realisme» en la con-cepció temàtica i audiovisual dels jocs ve afa-vorit perquè els avenços tecnològics perme-ten recrear llocs i personatges reals amb mésfidelitat. En aquest procés de simular esde-veniments reals recents, els artistes digitalss’estan acostant al «realisme social», una micael fenomen de la reality TV.

La tendència, amb tot, no ha estat exemp-ta de controvèrsies. L'any passat, el joc inte-ractiu «9-11 Survivor» va causar polèmica perrecrear l'atac terrorista contra les Torres Bes-sones de Nova York. Els jugadors es trobenatrapats en els pisos de les torres, han d’es-capar abans del col·lapse i les opcions sóndeixar-se consumir pel foc o saltar al buit.

Un cas més recent és el de «Grand TheftActe: Vice City», que «exhorta a matar haitiansi cubans» i que podria ser demandat per advo-cats d’aquestes comunitats a Miami. Un altrejoc altament criticat perquè encoratja el ra-cisme és «Ethnic Cleansing», l’objectiu del qualés matar els «subhumans»: negres i llatins, iels seus «mestres», els jueus. El joc va ser se-verament criticat per la Lliga Antidifamatòriadels Estats Units, una organització que com-bat l'antisemitisme, que diu que ha estat cre-at per la neonazi National Alliance.

Altres jocs, com «Medal of Honor: Allied As-sault», «War on Terror» o «Vietcong», col·loquen

el jugador enmig del terror del camp de guer-ra o l’inviten a formar part d'un escamot delluita contra el terrorisme. A «War on Terror»(www.newgrounds.com), les missions anti-terroristes es desenvolupen a Londres, el Ie-men, l‘Afganistan i Belfast, mentre que «WorldDomination» convida a emprendre «accionsque influeixen en el posicionament d'un paísen el món», a través d’«armes, diplomàcia,religió i propaganda». Aquesta web també ofe-reix «Narco Trafficker», «Kindergarten Killer»(«aquests escolars tenen armes, dispari vostèprimer»), tres jocs sobre els franctiradors deWashington i, per matar les seves celebritatsfavorites, «Celebrity Terrorist Alert». Un altrejoc controvertit és «Kaboom», que permetassumir el rol d'un guerriller del movimentpalestí Hamàs i atacar soldats israelians.

Més pròxims al «reality TV» són els jocs «Sin-gles» i «The Sims», on el jugador controla lesvides d'una parella seleccionant les seves per-sonalitats, amb l'objectiu de desenvolupar unarelació que pot ser d'amistat, odi, amor o sexe.

Alguns creadors de jocs creuen que el re-alisme i les simulacions poden desenvoluparel pensament crític. Gonzalo Frasca, experten el disseny de jocs d’ordinador i vídeo, hacreat www.newsgaming.com, que crea jocsbasats en esdeveniments noticiables: «Creiemque poden ser una bona eina per entendreel nostre món», apunta. El dissenyador vafer el joc «September 12th», la idea centraldel qual és que la «violència genera mésviolència», ja que «mentre s'intenta matar elsterroristes també es mata els civils –danyscol·laterals–, i aquests civils que ploren elsseus morts acaben convertint-se en terroris-tes». «És una paradoxa política», diu Frasca,que vol «encoratjar els jugadors a pensar crí-ticament sobre l'eficàcia d'aquesta estratègia».

Destruction Derby Arena

Una nova entrega per a PlayStation 2 de la nissa-ga Destruction Derby, amb pilots joves i agres-sius que s’apunten a curses clandestines de cot-xes en les quals tot val. Hi ha canvis en els cir-cuits, els estadis i els escenaris en relació ambels jocs anteriors, si bé es manté l’objectiu: arri-bar el primer i destruir tot el que es pugui.

NHL Rivals 2004

Aquest joc d’hoquei sobre gel per a Xbox ha triom-fat als Estats Units i arriba a Europa per aconse-guir nous aficionats. Entre els seus aspectes mésdestacats hi ha el sistema de control dels movi-ments i l'alt nivell de detall. Un complet tutorialpermet als no iniciats familiaritzar-se amb les re-gles d’aquest espectacular esport.

Zoo Tycon Collection

Zoo Tycoon: Complete Collection és l'edició méscompleta d’aquest exitós gestor de parcs zoolò-gics per a PC. En aquesta edició s’han incorpo-rat nous animals i les dues expansions del joc,Marine Mania i Dinosaur Digs. A més, hi ha unaguia d’estratègia amb curiositats sobre els ani-mals molt útils per gestionar el parc.

Arc

Arc: El crepúsculo de las almas és un joc de rolper a PlayStation 2, ple de combats estratègics imoltes missions. Hi ha més de 60 hores de joc i14 personatges disponibles, cadascun amb lesseves pròpies habilitats. Tot comença quan elsgermans Dark i Kharg marxen a trobar les GransPedres Espirituals per restablir la pau al seu món.

La vida en els

jocsEls dissenyadors de jocs d’ordinador abandonen la fantasia i

aposten cada cop més per la realitat, sovint de forma polèmica,

VideojocsInternet

20 DominicalDiumenge 1de febrer de 2004

TEXT: ALEJANDRA VILLASMIL

hydrosat integral thermes, S.L.Oficines:

- c/ Pedró, 12 - 17257 GUALTA (Girona)Tel. 972 75 95 59 – 670 29 31 71

- c/ Falset, 5B - 43736 EL MOLAR (Tarragona)Tel. 977 82 50 06 – 653 84 03 13

D E L E G A C I O N S A T O T E L P A Í S

La cadena de te-levisió nord-ame-ricana NBC ha

apostat per una novafórmula de realityshow, en què l'escenariés la ciutat de NovaYork i els concursantshan de demostrar quepoden arribar a ser mi-lionaris i famosos comDonald Trump, el seuamfitrió (a la imatge).

«You are fired!» (Estàsacomiadat!), una ex-pressió amb la qualcada setmana eliminaTrump un dels parti-cipants, pot convertir-se en una de les méspopulars al país grà-cies al polèmic pro-motor immobiliari no-vaiorquès.

Durant 3 mesos, Trump té a les seves mansel destí immediat de setze joves vinculatsal món empresarial i que han estat selec-cionats per al programa «The Apprentice»,que emet la NBC els dimecres en horari es-tel·lar.

En aquest reality, els equips d'homes ide dones han de demostrar a Trump qui ésmés hàbil per dur a terme el projecte em-presarial que els encarrega i per fer-lo mésrendible. Els participants han de deixar benclar que són més llestos, ambiciosos i deci-dits que els seus oponents, i per a això hand'utilitzar tota la seva capacitat de «destros-sar» tant l'equip rival com els seus propiscompanys. Els que mostren més flaquesa sónacomiadats, un per setmana, fins que nomésquedi un «supervivent».

El premi final? La direcció durant un anyd'una de les moltes empreses de l'organit-zació Trump, amb un sou anual brut de250.000 dòlars.

El programa està dirigit i presentat pel ma-teix Trump, que va acceptar finalment la pro-posta de Mark Burnett, creador de «Survivor»,per prestar el seu geni i figura a un nou re-ality show, després de rebutjar, va dir, al-tres temptadores ofertes.

L'aval d'èxit de Burnett en aquest tipusde programes i la promoció que aconsegueixen desenvolupar-se l'acció a Nova York vanconvèncer el magnat que valia la pena de-dicar part del seu temps a ensenyar a uns«aprenents», que aspiren a ser tan rics i po-

derosos com ell.Aquí no es tracta de

descobrir qui és mésaudaç en els confinsde la selva o d'un de-sert, qui té més atrac-tiu sexual o és capaçde superar amb mésenteresa una situacióterrorífica.

El que es preténdescobrir és qui és elmés disposat i el méshàbil a carregar-se aqui sigui per poderestar un any al costatdel mestre.

En el primer pro-grama, el promotorimmobiliari va enco-manar als participants,des de la Borsa deNova York, crear unnegoci de venda de

llimonada i demostrar que eren capaços d'a-conseguir més guanys que els seus compe-tidors.

Van triomfar les dones que, malgrat les va-cil·lacions i el desconcert inicial, van qua-druplicar el capital. El premi va ser una vi-sita al luxós apartament de Trump, en undels seus gratacels, on van conèixer la sevanòvia, Melania Knauss, joveníssima, bellís-sima i model.

David Gould, un jove professional amb en-lluernadors títols universitaris a la butxaca,passarà a la història com la primera baixadel programa, encara que amb humor va as-senyalar després que «per ser acomiadat a-bans t'han d'haver contractat».

El nou programa, al qual es van presen-tar 215.000 aspirants, agrupa professionalsde procedència i trajectòria diversa que, se-gons els seus promotors, van demostrar du-rant la selecció que eren els més intel·ligentsi decidits. «És un drama imprevist, que es de-senvolupa en l'àmbit del treball i és inspira-dor. La majoria d'ells volen ser rics, apren-dre com arribar a ser multimilionaris comel mestre», va declarar Burnett.

Després de la primera entrega, el que que-da clar és que el reality, realitzat amb mes-tria i abundants recursos, està dissenyat peralimentar l’ego de Trump. S'haurà de veureen pròximes setmanes si la resposta de l'au-diència és l'esperada i si, en cas contrari,els directius de NBC s'atreveixen a dir aTrump: «You are fired!».

Aprenents de

milionariDonald Trump presenta i dirigeix el nou «reality show» de la NBC,on setze joves competeixen per dirigir una de les seves empreses.

TEXT: VICTOR MARTÍN

Televisió

21 DominicalDiumenge 1de febrer de 2004

Josep Apeles Santolaria Puey Cruells vanéixer a Barcelona el 1966 i fa poc va par-ticipar com a membre del jurat en l’elec-

ció de Miss Girona. Assegura que li encantala ciutat i que tornarà aviat.

Quin programa li agrada més? CSI.

I quin és el seu presentador preferit? Car-los Sobera.

I quin eliminaria del mapa? Ui, tants! Peròaixò no ho puc dir, perquè llavors qualse-vol dia me’ls puc trobar. Aquest és el pro-blema, però n’eliminaria bastants del mapa.

I l’anunci que més li agrada? A veure, unanunci que m’agradi... Realment, quan hi haanuncis, acostumo a canviar de canal i capem crida l’atenció últimament.

Quin programa actual li agradaria pre-sentar? Dels que fan actualment, potser elPasapalabra, però ja hi ha la meva amigaSilvia Jato...

Que lletja no és... No. I a més som de lamateixa agència i tenim el mateix repre-sentant. És una bellíssima persona i moltintel·ligent i preparada.

I un programa que no es faci? M’agrada-ria presentar un programa nou, de debat,com Moros y Cristianos, però on hi haguésespai per a la ironia i la intel·ligència. Nocom ara, que tot són crits i gent amb baixnivell intel·lectual.

El descodificador

APELESSantolàriaSacerdot, periodista i advocat

«M’agradariapresentar debatsintel·ligents amblloc per a la ironia»TEXT I FOTOGRAFIA: TAPI CARRERAS

Dilluns 2 de febrer22 DominicalDiumenge 1 de febrer de 2004

Els programesmés vistos(del 21 al 27 de gener)

Catalunya

Especial informatiuDimarts, 27 de ge-ner, TV3. 1.063.000espectadors(36,1%).

C.S.I. MiamiDilluns, 26 de gener,Tele 5. 964.000 es-pectadors (31,8%).

Pecado OriginalDilluns, 26 de gener,Tele 5. 876.000 es-pectadors (28,2%).

L’un per l’altreDijous, 22 de gener,TV3. 865.000 es-pectadors (32%).

7 vidasDiumenge, 25 degener, Tele 5.861.000 especta-dors (29,8%).

El cor de la ciutatDilluns, 26 de gener,TV3. 806.000 es-pectadors (44,4%).

Espanya

Los SerranoDimarts, 27 de ge-ner, Tele 5.7.237.000 especta-dors (39,1%).

Ana y los 7Dilluns, 26 de gener,TVE-1. 5.840.000espectadors(31,1%).

Cruz y Raya.comDiumenge, 25 degener, TVE-1.5.415.000 especta-dors (28,4%).

7 vidasDiumenge, 25 degener, Tele 5.5.360.000 especta-dors (29,6%).

C.S.I. MiamiDilluns, 26 de gener,Tele 5. 4.967.000espectadors(25,7%).

El comisarioDimecres, 21 de ge-ner, Tele 5.4.923.000 especta-dors (28,4%).

21.35

22.00

22.00

23.10

00.50

TV3Conviure amb el riscEl programa tracta del risc d’explosions d’in-dústries químiques. Es recullen testimonis ivíctimes d’accidents d’aquest tipus, i es re-cordaran grans tragèdies químiques, comles de Bophal i Seveso. També es tractaràde l’impacte que la indústria química té enel medi ambient, així com de la importànciadels productes químics a la vida quotidiana.

Antena 3Hora punta 2L’inesperat èxit d’«Hora punta» va portar aaquesta seqüela, que reuneix novament elcòmic Chris Tucker amb Jackie Chan sotala direcció de Brett Ratner. Si la primerapart situava l'acció als Estats Units, ara estrasllada a Hong Kong. De fet la pel·lícula co-mença on acabava l'anterior. Els dos prota-gonistes pujaven a un avió que els haviade dur de vacances a Hong Kong, però tanbon punt posen els peus a terra s'adonenque no podran descansar gaire: ha escla-tat una bomba a l'ambaixada americana idues persones han mort. La investigació delcas portarà els dos herois a detectar una xar-xa de tràfic de diners falsos i, inevitablement,els enfrontarà a la màfia xinesa.

Tele 5C.S.I. MiamiUna inesperada explosió en un graner estàa punt d’acabar amb la vida d’Horatio i delseu equip, poc després que els forenses hitrobessin un cadaver. El cas es converteixen una qüestió personal per a Horatio quandescobreix que el principal sospitós conei-xia el seu germà mort.

La 2Duelo de titanesL’enfrontament de Wyatt Earp i Doc Holly-day contra la banda dels Clanton a OK Co-rral, enfocat des d’una perspectiva molt mésemfàtica que la de Ford a «Pasión de losfuertes». Amb tot, el resultat final és estima-ble, gràcies sobretot a un sòlid repartiment(Burt Lancaster, Kirk Douglas, Jon Van Fle-et, Rhonda Fleming), completat amb JohnIreland, Dennis Hopper, Ted de Corsia, LeeVan Cleef i Jack Elam.

33La nit del misteriAquesta segona entrega dedicada a les mò-mies seguirà les investigacions que es vandur a terme amb el cos perfectament mo-mificat d’una dona que es va trobar en uncontenidor d’acer segellat. Els vestits queportava indiquen que va morir al voltant delsanys 60, per un traumatisme cranial.

Dimarts 3 de febrer

09.25

11.00

21.30

22.00

22.00

K3El llenguatge de les belugues No fa gaire, s’han descobert uns petroglifsgravats a la roca per civilitzacions indígenes.S’hi pot veure la relació que hi havia entre lesbalenes beluga i els homes. Aquests petro-glifs expliquen la història d’un temps en quèels humans i la natura vivien en equilibri i escomunicaven a un nivell que la ciència se-gueix admirant avui. Aquest documental per-met veure com és la balena beluga i com erala connexió que va mantenir, fa molts anys,amb els humans.

La 2La espada de DamascoUna molt agradable «fantasia oriental», ambel malaguanyat Rock Hudson com a heroidisposat a salvar la princesa de torn, mit-jançant l’ajuda suplementària d’una espa-sa encantada. La tercera pel·lícula de Nat-han Juran, que anunciava ja la seva futuraespecialització en cine fantàstic familiar, iamb una breu intervenció d’Anita Ekberg.

33Treballs d’amor perdutsEl rei de Navarra i els seus tres companysfan el solemne jurament d’estudiar junts irenunciar a les dones durant tres anys. Elseu honor es posa a prova amb l’arribadade la princesa de França i les seves tres ado-rables acompanyants. La trobada representaun enamorament sobtat per a ells i tot se-guit comencen els divertits, però inútils, es-forços dels quatre cavallers per amagar elsseus sentiments. Un curiós i ben elaboratmusical de Kenneth Branagh (que també ésel protagonista) basat en l’obra de Shakes-peare.

TVE-1Memoria de EspañaEstrena d’una polèmica docusèrie que volmostrar els fets més rellevants de la històriad’Espanya, des de la formació de la penín-sula Ibèrica fins a l’actualitat. Molt abans dela seva estrena ja va rebre crítiques per laseva visió centralista i pel tractament quees pot haver donat a les nacions històriques.Ara és l’hora de la veritat.

Tele 5Los SerranoJosé Coronado té un paper en aquest ca-pítol, donant vida a Luis Sanz, el mateix per-sonatge que va interpretar a «Periodistas».Sanz visita el col·legi dels fills de Diego perexplicar com és la seva professió i com s’edi-ta un diari. Després de la visita, Teté és ele-gida directora de la revista escolar.

Dimecres 4 de febrer

16.25

21.35

22.00

22.15

02.00

K3Óssos polars en terreny perillósEls óssos polars més famosos viuen a la ba-dia Hudson, al Canadà. La ciutat de Chur-chill, a les vores de la badia, ha esdevin-gut una atracció per a tots els que volenobservar aquests animals. Les trobades en-tre la gent i els óssos blancs són cada ve-gada més freqüents, cosa que ha fet quela vida dels animals canviés, i no sempre amillor.

TV3El meu aviTorero, actor, director teatral, presentadorde televisió, poeta i model. El polifacètic Ma-rio Cabré és recordat sobretot per la sevafama de seductor. A partir del seu affaireamb Ava Gardner, Cabré es va convertir enel gran «latin lover» del país. L’actriu Mont-serrat Carulla havia fet teatre amb ell: «Eraun gran seductor, li agradava seduir. I se-duïa, perquè era un home molt atractiu. Moltatractiu físicament i molt atractiu en el trac-te. Però la vida no va ser justa amb ell. Noes mereixia el final que va tenir», diu.

Tele 5El comisarioUn capítol amb dos convidats d’excepció:María Isbert i Jaime Blanch. Charlie i Popevan a una sala X, on un jove ha estat de-gollat. El mort portava una carta a la butxa-ca que posa els agents sobre la pista d’unamisteriosa dona que viu en una residènciad’ancians (paper interpretat per María Is-bert, a la foto). La dona coneixia la víctima,i guarda una caixa plena de papers robatsque li havia deixat el noi. La situació reper-cuteix en la vida de la residència i en la delseu director (Jaime Blanch).

TV3SwitchbackUn agent de l’FBI persegueix implacable-ment un assassí en sèrie que, per intimidarel policia, segresta el seu fill. Aquest fet l’en-fronta dramàticament amb els seus propiscompanys. Amb Dennis Quaid i Danny Glo-ver.

La 2Hellbound: Hellraiser IISeqüela de la terrorífica «Hellraiser» queprorroga l’acció immediatament des del puntde vista cronològic. Per desgràcia, acabatrivialitzant la suggestiva indeterminació ila metafòra de la primera pel·lícula. Algunsencerts parcials no compensen l’equivo-cat plantejament del film.

• Parquets sintètics sistema fix (sense cola) resistents a l’aigua

• Parquets flotants 14mm (4mm fusta noble)

• Tarimes de fusta massissa 20 mm. Especialitat en fustes tropicals

• Revestiments per a sostres, parets i escales

• Pèrgoles i revestiments exteriors per a jardins i piscines.

• Accessoris i productes de manteniment.

• Restauració de parquets antics.

• Polit i envernissat

• Portes d’interior

OFERTAPARQUET SINTÈTICDES DE 7,95 €/m2

SÒCOL INCLÒS

PARQUET DE FUSTA MASSISSA DE 20mm ENVERNISSAT

DES DE 35 €/m2

PARQUET FLOTANTFUSTA 14 mm

DES DE 19,90 €/m2

REVESTIMENTPER A PARETS

DES DE 5,95 €/m2

TOT EN PARQUETS I ACCESSORIS • 120 m2 de sala d’exposició i vendes

Passeig Països Catalans, 93 - 17190 SALT - Tel. 972 24 67 78

Guia TV

23 DominicalDiumenge 1de febrer del 2004

Recomanem

Sota el sol

Dimecres 4. 33 01.35 h.Sis personatges(i tres són pres-cindibles) sónsuficients peromplir aquestapel·lícula. Tendrai emotiva, sensecaure en el sen-timentalisme,ens explica lahistòria d’Olof,un granger anal-fabet que viusol, i que nomésde tant en tantrep les visitesdel jove Erik, elseu únic amic(encara queamb amics aixíval més estarsol), fins que esdecideix a con-tractar una ma-jordoma quel’ajudi amb lestasques de lagranja.

Any1998.PaísSuècia.DirectorColin Nutley.IntèrpretsRolf Lassagard,Helena Bergs-trom, Joahn Wi-derberg, GunillaRoor, JonasFalk.

Divendres 6 de febrer

23.00

02.10

01.45

02.00

03.40

La 2Gente PezUna comèdia coral sobre les desventuresd'un grup de joves que comparteixen pis.El film vol ser una visió irònica sobre les re-lacions generacionals per donar una visióreal del jovent d'avui. «Gente pez» analitzales relacions entre cinc personatges (un es-tudiant d'oposicions que pretén ser funcio-nari, un aspirant a escriptor aficionat a lesfestes, un fanàtic dels ordinadors, un anglèsque toca la guitarra i una estudiant de be-lles arts) que tenen conductes molt diferents.

TVE-1El golpeUn dels títols fonamentals de l’aleshores moda«retro» (la pel·lícula és de 1973), que se cen-tra en dos aventurers dels Chicago delsgàngsters i la seva determinació de donar«un cop» estafant un important cap mafiós.El seu èxit comercial va ser enorme, segu-rament influït també pels seus dos protago-nistes: Paul Newman i Robert Redford.

La 2Un perro llamado DolorLuis Eduardo Aute va dedicar cinc anys aaquesta pel·lícula d'animació rudimentària,en la qual aborda la relació entre diversosartistes i els seus models, a través de mésde quatre mil dibuixos fets a llapis i tractatsamb l’última tecnologia digital per a imatgeen 2D i 3D. Dividida en set històries en lesquals ret homenatge a Dalí, Goya, Veláz-quez, Frida Kahlo, Diego Rivera, Sorolla, Du-champ, Picasso i Julio Romero de Torres,el sexe i la mort hi són temes recurrents. Auteva voler accentuar els elements que estanmolt presents en la pintura dels artistes. Fos-ca, inquietant, impactant i gens convencio-nal.

33StromboliDocumental dramàtic no només de la vidad’una petita illa de pescadors, sinó d’unadona que per escapar-se d’un camp de con-centració accepta casar-se amb un pesca-dor d’aquesta illa, i acaba sentint-se enca-ra més presonera. Film admirable, on la na-tura regna amb tota la seva esplendor,marcant decisivament la protagonista (IngridBergman). Insuperables seqüències docu-mentals, com la pesca de la tonyina.

La 2Detrás de la noticiaLes peripècies laborals i els problemes per-sonals d’un grup de reporters, obsessionatsa obtenir la notícia més adequada per a laportada del diari. Compta amb un reparti-ment estel·lar: Michael Keaton, Glenn Close,Marisa Tomei i Robert Duvall.

Dijous 5 de febrer

15.40

21.35

00.00

01.30

02.30

TV3El cor de la ciutatLa Paula sospita i en Manel i la Paquita nosón sempre prou discrets. La situació entrela Laura i en Robert és cada dia més tensa,en Xavi s’hi repenja una mica i en David...fa el que pot. La Montse va a veure la marede la Neus per parlar del que va estar apunt de passar entre la noia i en Narcís...

TV3L’un per l’altreJa fa anys que el Calafell inverteix petitesquantitats a la borsa, guanyant diners perdonar-se petits capricis. Quan els altres sen’assabenten, també decideixen jugar. LaRosa i la Joana comencen a guanyar di-ners a cabassos. En Toni i la Maria, tambéa cabassos, els perden. Però la borsa dónamoltes voltes...

TV3Of love and shadowsUna adaptació de la novel·la d’Isabel Allen-de. Durant la dictadura de Pinochet, IreneBeltrán (Jennifer Conelly) fa una vida tran-quil·la en una família benestant. Està pro-mesa amb Gustavo, un capità de l’exèrcit.Però coneixerà Francisco (Antonio Bande-ras, a la imatge), un fotògraf que investigales tortures de la dictadura disfressant-se decapellà per visitar les víctimes. Irene començaa relacionar-se amb ell, i és així com des-cobreix que a Xile hi ha un altre món, fosc iamagat, molt diferent del que ella coneix.

33DesesperacióEn ple apogeu del nazisme, Herman, unrus emigrat a Alemanya que ha fet fortunaen el negoci de la xocolata, es comença atornar boig. Comença amb al·lucinacions se-xuals sobre la seva dona, que l’enganya ambel seu cosí, i continua amb explosions d’iraenvers els seus treballadors i altres perso-nes amb les quals es relaciona. L’obsessióel porta a preparar una conspiració que li re-torni la tranquil·litat. Una de les pel·lículesmés ambicioses de Rainer Warner Fass-binder, amb Dirk Bogarde, Andrea Ferreol iVolker Spengler.

La 2Un mar de líosUna sofisticada i despòtica milionària caudel seu iot quan està en alta mar. Un pes-cador la recull, i a partir d’aquí patirà unaamnèsia total... La parella Goldie Hawn/KurtRussel protagonitzant una comèdia força tò-pica i amb pretensions de classicisme.

Dissabte 7 de febrer

15.30

14.00

15.40

17.30

33A la naturaAlgú pot pensar que criar animals és fàcil.Whoopi Goldberg va poder comprovar queles coses no són tan senzilles com pot sem-blar a primera vista. Durant la visita que vafer al Zoo de San Diego, a Califòrnia, va sertestimoni de les dificultats que ha de supe-rar el personal perquè les cries d’animalsen vies d’extinció arribin a adultes.

Tele 5Cariño, he encogido a los niñosUn científic despistat que ha inventat unamàquina per encongir la matèria comet unerror i acaba disminuint la mida dels seuspropis fills i els amics dels nens. Cinemafantàstico-familiar.

TV3My lifeUn malalt terminal de càncer pretén recolliren imatges videogràfiques una sèrie d’ide-es, experiències i sensacions per transme-tre-les al seu fill, que encara ha de néixer, ique segurament no coneixerà. «Opera pri-ma» del guionista Bruce Joel Rubin, ambguió propi. Amb una sorprenentment bonainterpretació de Michael Keaton (a la imat-ge), compta també amb Nicole Kidman.

Tele 5 Agárralo como puedasEn l’absurda línia d’«Aterriza como puedas»i «Top Secret», els germans Zucker i el seusoci Abraham tornen a l’atac amb un se-guit de bestieses suposadament còmiquesque semblen tenir com a únic objectiu l’acu-mulació de gags.

TV3Nòmades de la condició humanaUn treball que s’endinsa en la filosofia i la for-ma de vida dels darrers grups nòmadesde Mongòlia. El documental s’apropa a unageneració de nòmades que van néixer a lacapital però que posteriorment van ser re-butjats i ara viuen en les pitjors condicions.Aquest capítol és una reflexió sobre les se-ves tradicions i la seva preservació.

La 2La noche temáticaRere la lluentor de les col·leccions d’alta cos-tura, s’hi amaga un complicat entramat d’in-teressos. Un món de glamour amb els dis-senyadors i les models com a cara més vi-sible. El programa puja a la passarel·la perconèixer alguns secrets de la indústria dela moda, i ho fa a través d’un llargmetratge(Gia, amb Angelina Jolie) i dos documen-tals: «En enigma Balenciaga» i «PasarelaUlan Bator».

23.20

19.50

Ordinadors nous des de 350 euros

Pentium II

90 EUROS

Pentium III

179 EUROS

Portàtils

350 EUROS

ORDINADORS D’OCASIÓ

www.aplieuropa.comTEL. 972 40 23 35APLIEUROPA

C/ MAÇANA, 27 - 17005 GIRONA

POLÍGON CAN SIMONPOLÍGON CAN SIMON

NAUS - TERRENYS

Carretera de SilsSanta Coloma de Farners (Girona-Espanya)

nouCtra. de Girona

Ctra. de Sils

POLÍGON MAS LLORENÇSanta Coloma de Farners (Girona-Espanya)

POLÍGON MAS LLORENÇ

Empreses instal.ladesal polígon Can Simon

desembre 2003Antonio Aguilera DíazCeràmiques Enric, SLEdicions 62Fruites Lara i fills, SLJordi Bosch i ParramonJosep España Vian (Restaurant)Juan Ramon Monferrer ViñalsPienza, SLPlanxisteria Santa ColomaPneumàtics Farners, SLTallers PIC, SLTanatori la SelvaPintures i lacats Farners S.L.Planxisteria i Pintura Jolcal S.L.

Donem les gràcies per

la confiança que ens han dipositat

c/ del Prat, 2 i 4 baixos - Tel. 972 84 01 76 - Fax 972 84 06 4317430 SANTA COLOMA DE FARNERS (Girona-Espanya)

E-mail:fm@finquesmartorell.comEN VENDA

Sòl industrial 191.340 m2

Cessions, equipaments 14.330 m2

Zona verda 28.663 m2

Vials 52.290 m2

TOTAL 286.623 m2

VENDES:

PROMOTOR:

anticipeu-vos

al futur