dictàmens·2008 - ctesc | ctesc.gencat.catctesc.gencat.cat/doc/doc_15236141_1.pdf ·...

28 sobre el Projecte de decret pel qual s’estableixen els requisits tecnicosanitarisper a l’autorització sanitària dels centres i unitats de diàlisi equipats amb monitorsd’hemodiàlisi.

Dictàmens·2008

29 sobre el Projecte de pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015.

30 sobre el Projecte de pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-2012.31 sobre el Projecte de decret pel qual es regula l’acreditació de competències en

tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC).32 sobre el Projecte de decret sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i

la cèdula d’habitabilitat.

33 sobre el Projecte de decret pel qual es regula el registre de sol·licitants d’habitatgesamb protecció oficial de Catalunya i dels procediments d’adjudicació dels habitatgesamb protecció oficial.

I - Dictamen

Dictàmens

28, 29, 30, 31, 32, 33 · 2008

II - Dictamen

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Dictàmens 28, 29, 30, 31, 32, 33, 2008Conté: Dictamen 28, 2008 sobre el Projecte de decret pel qual s’estableixen els requisits tecnicosanitaris per a l’autorització sanitària dels centres i unitats de diàlisi equipats amb monitors d’hemodiàlisi ; Dictamen 29, 2008 sobre el Projecte de pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015 ; Dictamen 30, 2008 sobre el Projecte de pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-2012 ; Dictamen 31, 2008 sobre el Projecte pel qual es regula l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC) ; Dictamen 32, 2008 sobre el Projecte de decret sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat ; Dictamen 33, 2008 sobre el Projecte de decret pel qual es regula el registre de sol·licitants d’habitatges amb protecció ofi cial de Catalunya i dels procediments d’adjudicació dels habitatges amb protecció ofi cialI. Títol1. Equipaments d’hemodiàlisi – Dret i legislació – Catalunya 2. Aeroports – Dret i legislació – Catalunya 3. Heliports – Dret i legislació – Catalunya 4. Transport públic – Dret i legislació – Catalunya 5. Tecnologia de la informació – Dret i legislació – Catalunya 6. Cèdules d’habitabilitat – Dret i legislació – Catalunya 7. Habitatge públic – Dret i legislació – Catalunya614.39:616.61-78(467.1)656.71(467.1)681.3(467.1)

© Generalitat de Catalunya Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya Diputació, 284 08009 Barcelona Tel. 93 270 17 80 Adreces a Internet: www.ctescat.cat www.larevistactesc.cat www.observatori-ctesc.cat A/e: [email protected]

Barcelona, gener de 2009 Disseny gràfi c: Cualesquiera Comunicació Visual Impressió: Romargraf, SA D.L.: B. 3.198-2009

1 - Dictamen

Índex

DICTAMEN 28/2008 sobre el Projecte de decret pel qual s’estableixen elsrequisits tecnicosanitaris per a l’autorització sanitària dels centres i unitatsde diàlisi equipats amb monitors d’hemodiàlisi .......................................................... 3

PROJECTE DE DECRET pel qual s’estableixen els requisits tècnicosani-taris per a l’autorització sanitària dels centres i unitats de diàlisiequipats amb monitors d’hemodiàlisi ........................................................................ 9

DICTAMEN 29/2008 sobre el Projecte de pla d’aeroports, aeròdroms iheliports de Catalunya 2009-2015 .......................................................................... 21

ÍNDEX del Projecte de Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Cata-lunya 2009-2015 ........................................................................................................ 27

DICTAMEN 30/2008 sobre el Projecte de pla de transport de viatgersde Catalunya 2008-2012 ......................................................................................... 35

ÍNDEX del Projecte de Pla de transports de viatgers de Catalunya2008-2012 ................................................................................................................. 43

DICTAMEN 31/2008 sobre el Projecte de decret pel qual es regulal’acreditació de competències en tecnologies de la informació i lacomunicació (ACTIC) ................................................................................................ 45

PROJECTE DE DECRET pel qual es regula l’acreditació de competèn-cies en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC) .............................. 53

DICTAMEN 32/2008 sobre el Projecte de decret sobre les condicionsd’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat ........................................... 77

PROJECTE DE DECRET sobre les condicions d’habitabilitat dels habi-tatges i la cèdula d’habitabilitat ................................................................................ 85

DICTAMEN 33/2008 sobre el Projecte de decret pel qual es regulael registre de sol·licitants d’habitatges amb protecció ofi cial de Catalu-nya i dels procediments d’adjudicació dels habitatges amb proteccióofi cial ..................................................................................................................... 115

PROJECTE DE DECRET pel qual es regula el registre de sol·licitantsd’habitatges amb protecció ofi al de Catalunya i dels procedimentsd’adjudicació dels habitatges amb protecció ofi cial .............................................. 125

2 - Dictamen

3 - Dictamen

sobre el Projecte de decret pel qual s’estableixen els requisits tecnicosanitaris per a l’autorització sanitària dels centres i unitats de diàlisi equipats amb monitors d’hemodiàlisi.

Dictamen 28·2008

4 - Dictamen

5 - Dictamen

DICTAMEN 28/2008 sobre el Projecte de decret pel qual s’es-tableixen els requisits tecnicosanitaris per a l’autorització sanitària dels centres i unitats de diàlisi equipats amb moni-tors d’hemodiàlisi.

Atenent les competències atribuïdes al Consell de Treball, Econòmic i Social de Cata-lunya per l’article 72.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la Llei 7/2005, de 8 de juny, el Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social, en la sessió extraordinària del dia 24 de novembre del 2008, aprova el següent

DICTAMEN

I. ANTECEDENTS

En data 28 d’octubre del 2008 va tenir entrada al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya un escrit tramès per la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya en el qual sol·licitava l’emissió del dictamen de caràcter preceptiu, previ a la tramitació, del Projecte de decret pel qual s’estableixen els requisits tecnicosanita-ris per a l’autorització sanitària dels centres i unitats de diàlisi equipats amb monitors d’hemodiàlisi.

El Projecte de decret es va acompanyar d’una memòria justifi cativa i d’un informe econòmic.

La Comissió de Treball de Mercat de Treball i Polítiques Socials es va reunir el dia 18 de novembre i va elaborar la Proposta de dictamen.

II. CONTINGUT

El Projecte de decret consta d’un preàmbul, setze articles dividits en quatre capítols, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i una disposició fi nal.

En el preàmbul es relaciona el marc normatiu en el qual es basa el Projecte de decret que es presenta.

També s’indica que l’objecte del Decret és establir les condicions tecnicosanitàries mínimes i els requisits de funcionament que han de complir els centres de diàlisi públics i privats i les unitats de diàlisi amb una organització diferenciada i integra-des en centres hospitalaris per obtenir l’autorització sanitària d’obertura i funciona-ment.

El capítol I s’anomena disposicions generals i engloba els articles de l’1 al 3. L’ar-ticle 1 estableix l’objecte del Decret. En l’article 2 s’estableix la defi nició de centres i unitats de diàlisi. L’article 3 regula les obligacions de les persones titulars de centres i unitats de diàlisi.

6 - Dictamen

El capítol II s’anomena condicions tecnicosanitàries de funcionament i engloba de l’article 4 a l’11. En l’article 4 es regulen els requisits estructurals mínims de les instal·lacions. En l’article 5 s’estableixen quins han de ser els equipaments mínims dels centres i unitats de diàlisi. En l’article 6 es regula el servei farmacèutic que han de disposar els centres i les unitats de diàlisi. En l’article 7 es regula el personal sanitari del qual han de disposar els centres i les unitats de diàlisi. L’article 8 es remet al que estableix el Decret 27/1999 pel que fa a la gestió de residus sanitaris. L’article 9 regula el pla de qualitat basat en la gestió de processos i la identifi cació d’indicadors de qualitat, també estableix que s’han d’elaborar els procediments normalitzats de treball i que s’ha de disposar de protocols d’actuació clínica en determinades matèries. L’ar-ticle 10 regula les mesures de control i les condicions higienicosanitàries que han de complir els centres i les unitats de diàlisi. L’article 11 estableix quina és la informació i la documentació clínica de la qual han de disposar els centres i les unitats de diàlisi.

El capítol III s’anomena autorització sanitària i engloba de l’article 12 al 14. En l’ar-ticle 12 es regula l’autorització sanitària d’obertura i funcionament dels centres i les unitats de diàlisi i la inscripció al Registre de centres, serveis i establiments sanitaris del Departament de Salut. En l’article 13 es regula la modifi cació de l’autorització. En l’article 14 es regula la inefi càcia sobrevinguda de l’autorització.

El capítol IV s’anomena règim sancionador i mesures cautelars i engloba els arti-cles 15 i 16. En l’article 15 s’estableix que les infraccions a les disposicions d’aquest Decret se sancionen de conformitat amb el que estableix la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat i els òrgans competents per a la imposició de sancions. En l’article 16 es determinen les mesures cautelars que podran adoptar les autoritats sanitàries per a les instal·lacions que no comptin amb les prèvies autoritzacions preceptives o que no compleixin els requisits exigits per raons de sanitat, higiene o seguretat.

La disposició transitòria única estableix un període de dos anys perquè els centres i les unitats de diàlisi que en el moment d’entrada en vigor d’aquest Decret ja dis-posin de l’autorització sanitària puguin adaptar-se a les previsions i els requisits establerts en aquest Decret.

En la disposició derogatòria es deroga l’Ordre de 16 de juny de 1987, de desplega-ment del Programa d’atenció a la insufi ciència renal.

La disposició fi nal estableix l’entrada en vigor de la norma.

III. OBSERVACIONS GENERALS

Primera. El CTESC recomana l’ús d’un llenguatge no sexista en el text del Projecte de decret. Especialment, caldria utilitzar expressions com “persona usuària” en lloc d’“usuari”.

Segona. Atès que aquest dictamen és preceptiu d’acord amb l’article 2.1 a) de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, es considera que seria convenient que en l’exposició de motius es fes menció al present Dictamen.

7 - Dictamen

IV. OBSERVACIONS A L’ARTICULAT

1. El CTESC considera que en l’article 3 s’hauria d’afegir una altra obligació: “Ga-rantir el compliment del protocol de manteniment dels monitors d’hemodiàlisi”.

2. El CTESC considera que en l’article 4.1 d) després de “i/o que requereixen cadira de rodes” s’hi hauria d’afegir “separats per homes i dones”.

3. El CTESC considera que en l’article 4.1 e) de després “de cambra de bany” s’hauria d’afegir “separats per homes i dones”, segons disposa l’annex V del Reial decret 486/1997 en el seu apartat A, punt 2.10, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.

4. El CTESC considera que en l’article 4.1, en relació amb aquells espais que tin-guin la consideració de llocs de treball, s’ha de garantir la seguretat pel que fa als riscos a què puguin estar exposats els treballadors. En aquest sentit s’hauria d’adequar el que s’estableix en l’annex I del Reial decret 486/1997 sobre les dimensions mínimes per a un espai de treball i per a cada treballador.

5. El CTESC considera que no hi ha d’haver diferències entre les condicions en què s’ha de fer l’atenció a les persones malaltes portadores dels virus de l’hepatitis C i del VIH respecte a les condicions en les quals s’ha de fer l’assistència a les per-sones malaltes portadores del virus de l’hepatitis B. És per això que els articles 4.3 i 4.4 han de preveure l’existència de sales independents per al tractament de la persona portadora de qualsevol d’aquests tres virus.

6. El CTESC considera que en l’article 5.1 e) després d’“Un carro d’aturada cardía-ca” s’hauria d’afegir “per a cada planta amb sala d’hemodiàlisi”.

7. El CTESC considera que en l’article 5.1 s’hauria d’afegir un punt amb la redacció següent: “Un timbre d’emergència en cas d’aturada cardíaca, amb un protocol establert pel centre i per cada sala de diàlisi, a més dels que estaran repartits en altres zones crítiques com ara vestidors de persones malaltes i sala d’espera”.

8. El CTESC proposa afegir al fi nal de l’article 5.2 a) “i regulable en alçada”.

9. El CTESC considera que caldria afegir a l’article 5.2 els següents apartats:

- Sistema i material necessari per esterilitzar l’instrumental de cures mitjançant autoclau.

- Transfer i/o grua per a la mobilització de les persones malaltes.

- Punts de llum individual en cada monitor per garantir una bona visió de l’accés vascular.

- Tamboret regulable en alçada per garantir la postura adequada, tant en el moment de la punció com en el de la compressió de l’accés vascular.

8 - Dictamen

10. El CTESC proposa la redacció següent a l’article 7.1: “Per a l’exercici de la funció de direcció es requereix formació en gestió de centres sanitaris. En qualsevol cas, la responsabilitat assistencial dels centres i les unitats de diàlisi correspon a un metge o metgessa especialista en nefrologia”.

11. El CTESC considera que en l’article 7.3 a) s’hauria d’establir el següent: “per intervals de quatre monitors d’hemodiàlisi”.

De la mateixa manera, en l’apartat b) del mateix article s’hauria d’establir el se-güent: “per intervals de vuit monitors d’hemodiàlisi”.

V. CONCLUSIONS

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha valorat el Projecte de decret pel qual s’estableixen els requisits tecnicosanitaris per a l’autorització sanitària dels centres i unitats de diàlisi equipats amb monitors d’hemodiàlisi i sol·licita al Govern que sigui receptiu a les recomanacions formulades en el present dictamen.

Barcelona, 24 de novembre del 2008

El president La secretària executivaJosep Maria Rañé i Blasco Teresita Itoiz i Cruells

9 - Dictamen

PROJECTE DE DECRET pel qual s’estableixen els requisits tècnicosanitaris per a l’autorització sanitària dels centres i unitats de diàlisi equipats amb monitors d’hemodiàlisi.

El Decret 183/1981, de 2 de juliol, de regulació de les condicions i requisits que han de complir els centres, serveis i establiments sanitaris assistencials (DOGC núm. 143, de 17.7.1981) va regular les condicions i requisits que han de complir els cen-tres, serveis i establiments sanitaris públics o privats, independentment de la seva tipologia o naturalesa i els va subjectar al règim d’autorització administrativa prèvia, d’acord amb la normativa que es dictés a aquest efecte. En compliment d’aquesta previsió, el Decret 118/1982, de 6 de maig, sobre autorització de centres, serveis i establiments sanitaris assistencials (DOGC núm. 231, d’11.6.1982) va regular l’au-torització administrativa sanitària per a la creació, ampliació, modifi cació, trasllat o tancament dels centres, serveis i establiments sanitaris com a requisit indispensable per obtenir l’autorització d’obertura i funcionament del centre, servei o establiment.

L’Ordre de 24 de gener de 1983, per la qual s’estableix la normativa per a la sol·licitud d’atorgament d’autorització administrativa per a la creació, la modifi cació, el trasllat o el tancament de centres, serveis o establiments d’assistència hospitalària (DOGC núm. 301, de 4.2.1983) va regular el procediment per a l’obtenció d’aquesta autorit-zació.

Amb posterioritat, la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, va establir la regulació general de totes les accions que permetin fer efectiu el dret a la protecció de la salut (article 1.1). L’article 29 d’aquesta Llei bàsica preveu que s’ha d’exigir als centres i establiments sanitaris, qualsevol que sigui el seu nivell i categoria o titular, que disposin d’autorització administrativa prèvia per a la instal·lació i funcionament, així com per a les modifi cacions que respecte de la seva estructura i règim inicial puguin establir-se. La prèvia autorització administrativa ha de fer referència també a les operacions de qualifi cació, acreditació i registre de l’establiment.

La Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, disposa en el seu article 10, lletra k), que correspon al Departament de Salut, en relació amb l’ordena-ció sanitària que estableix aquesta a Llei, les competències per autoritzar la creació, la modifi cació el trasllat i el tancament dels centres, els serveis i els establiments sanitaris i sociosanitaris, si escau, i la cura del seu registrament, catalogació i acre-ditació, si n’és el cas. La Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, estableix que s’han de determinar els requisits que han de ser exigits per a la regula-ció i l’autorització per part de les Comunitats Autònomes de l’obertura i la posada en funcionament en el seu respectiu àmbit territorial dels centres, serveis i establiments sanitaris. Aquests requisits van dirigits a garantir que el centre, establiment o servei sanitari disposa dels mitjans necessaris per dur a terme les activitats a les quals va destinat.

10 - Dictamen

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris (article 162.1), i la competència compartida pel que fa a l’ordenació, la planifi cació, la deter-minació, la regulació i l’execució de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosani-taris i de salut mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans, i a la planifi cació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la coordinació de les activitats sanitàries privades amb el sistema sanitari públic (article 162.3, lletres a) i c).

En exercici de les competències atribuïdes a la Generalitat de Catalunya, i en el marc legislatiu exposat, aquest Decret té per objecte establir les condicions tècni-cosanitaries mínimes i els requisits de funcionament que han de complir els centres de diàlisi, de titularitat tant pública com privada, i les unitats de diàlisi amb una or-ganització diferenciada i integrades en centres hospitalaris, per obtenir l’autorització sanitària d’obertura i funcionament, així com el procediment d’autorització adminis-trativa. Aquesta regulació ha de permetre garantir a les persones que reben tracta-ment d’hemodiàlisi una assistència sanitària de qualitat, amb les màximes garanties de seguretat i amb els mínims riscos per a la salut.

Amb aquesta fi nalitat, el Decret regula en el seu Capítol I les obligacions de les per-sones titulars de centres i unitats de diàlisi. El Capítol II estableix els requisits estruc-turals mínims de les instal·lacions on s’ubiquen els centres i les unitats de diàlisi, els equipaments mínims de què han de disposar, la tipologia de personal sanitari que ha de prestar assistència en aquests centres i serveis sanitaris, les mesures de control i condicions higienicosanitàries que han de reunir, així com qüestions relatives al Pla de qualitat, procediments normalitzats de treball, protocols d’actuació clínica, i sis-temes d’arxiu, registres, i documentació clínica de què han de disposar els centres i unitats de diàlisi. El Capítol III regula el procediment d’autorització sanitària dels cen-tres i unitats de diàlisi i el Capítol IV el règim sancionador aplicable a les infraccions de les disposicions d’aquest Decret. D’acord amb el principi de reserva de llei en matèria de tipifi cació d’infraccions i establiment de les sancions que els hi correspo-nen, aquest Decret remet a allò establert al Capítol VI del títol I, articles 32 a 36 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat.

D’altra banda, el Decret estableix un règim transitori per tal que els centres i les uni-tats de diàlisi que en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Decret disposin de la preceptiva autorització sanitària d’obertura i funcionament, puguin adaptar-se a les previsions i els requisits que s’hi estableixen.

Per tot això, de conformitat amb el que estableix l’article 62 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, vist/d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica As-sessora, a proposta de la consellera de Salut, i d’acord amb el Govern,

11 - Dictamen

DECRETO:

Capítol I - Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquest Decret té per objecte establir les condicions tècnicosanitàries mínimes i els requisits de funcionament que han de complir els centres de diàlisi, de titularitat pú-blica i privada, i les unitats de diàlisi que, disposant d’una organització diferenciada, estan integrades en centres hospitalaris públics i privats, per obtenir l’autorització sanitària d’obertura i funcionament, prèvia a l’inici d’activitat. Article 2. Defi nició

Als efectes d’aquest Decret són centres i unitats de diàlisi aquells centres i unitats que presten tractament substitutiu renal mitjançant hemodiàlisi als malalts amb insufi ciència renal crònica terminal prescrit per un metge o una metgessa especialista en Nefrologia.

Article 3. Obligacions de les persones titulars de centres i unitats de diàlisi

Les persones físiques o jurídiques titulars de centres i unitats de diàlisi són responsa-bles del compliment de les obligacions següents:

a) Disposar de la preceptiva autorització sanitària d’obertura i funcionament de l’es-tabliment, d’acord amb la normativa general d’autorització de centres, serveis i establiments sanitaris.

b) Disposar de la preceptiva autorització sanitària per a l’ampliació, la modifi cació dels requisits estructurals i de funcionament, el trasllat i el tancament dels centres i unitats de diàlisi, d’acord amb la normativa general d’autorització de centres, serveis i establiments sanitaris.

c) Comunicar a la direcció general competent en matèria de recursos sanitaris els canvis de titularitat i de denominació del centre o unitat de diàlisi i el canvi del metge o metgessa responsable assistencial.

d) Disposar d’instal·lacions, equipament, personal i documentació necessaris per complir degudament amb els requisits establerts en aquest Decret.

e) Facilitar en qualsevol moment l’accés dels inspectors o les inspectores del Departament de Salut a les seves instal·lacions i dependències.

f) Responsabilitzar-se de la custòdia i conservació de la documentació generada pel centre o unitat d’acord amb aquest Decret.

g) Facilitar a la direcció general competent en matèria de recursos sanitaris la infor-mació sistemàtica o esporàdica que aquesta li requereixi, amb la periodicitat que s’estipuli, sobre la seva activitat sanitària.

12 - Dictamen

Capítol II - Condicions tecnicosanitàries de funcionament

Article 4. Requisits estructurals mínims de les instal·lacions

4.1 Els centres i les unitats de diàlisi han de disposar, com a mínim, de les àrees o espais següents:

a) Zona per a la recepció, admissió i informació: Aquesta àrea ha d’estar ubicada a l’entrada del centre o unitat amb un accés visible i amb una correcta senyalització.

b) Zona d’administració: Aquesta àrea ha de permetre la custòdia en condicions apropiades de la documentació prevista en els articles 9 i 11.

c) Sala d’espera: Aquesta àrea ha d’estar habilitada per a l’espera de pacients as-seguts i pels que requereixin cadira de rodes i ha de disposar de ventilació i il·luminació adequades.

d) Cambra de bany per a pacients: Aquest espai ha d’estar situat prop de la sala d’espera i ha de disposar de rentamans, dutxa i wàter adequats per a persones amb limitacions de mobilitat i/o que requereixen cadira de rodes. També ha de disposar d’alarma sonora audible des de la sala d’hemodiàlisi.

e) Àrea per a ús del personal del centre i/o unitat: Aquesta àrea ha de disposar de vestuari amb cambra de bany i d’offi ce.

f) Vestuaris per a pacients: Aquesta àrea ha de permetre la separació d’una zona de vestuari d’homes i de dones.

g) Magatzem: Aquesta àrea ha d’estar separada de les altres zones i ha de permetre un emmagatzematge en condicions adequades del material utilitzat en el centre o la unitat.

h) Àrea de control d’infermeria: Aquesta àrea ha de permetre una visió directa de la sala de tractament i possibilitar a la persona usuària l’avís al control d’infermeria quan sigui necessari. L’espai s’ha de distribuir de manera que s’identifi qui una zona neta de preparació de la medicació i del material, i d’una zona bruta amb abocador. Així mateix s’hi ha de preveure un lloc per a la custòdia dels medica-ments amb clau de seguretat.

i) Sala de tractament: Aquesta àrea està destinada a la realització de les sessions d’hemodiàlisi. La planifi cació dels punts de tractament ha de garantir un espai lliu-re de pas mínim de cinquanta centímetres per tal de facilitar l’accés a les persones usuàries pels laterals i els peus de la llitera o butaca.

j) Despatx de treball per al personal mèdic i infermer i d’informació a les persones usuàries: Aquesta àrea ha d’estar dotada amb mobiliari adequat.

k) Espai per al tractament de les aigües (planta d’aigües): Aquesta àrea ha de per-metre el manteniment preventiu i correctiu de l’aigua d’hemodiàlisi.

13 - Dictamen

l) Espai per al manteniment de monitors: Aquesta àrea ha de permetre la reparació i el manteniment dels monitors d’hemodiàlisi. En el cas de les unitats integrades en un centre hospitalari, l’àrea de manteniment dels monitors pot estar en una àrea comuna de manteniment de l’hospital.

m) Zona bruta: Aquesta àrea, separada arquitectònicament de la sala d’hemodiàlisi, ha de disposar d’abocador, capacitat i estructura per permetre emmagatzemar temporalment la roba bruta i el material de rebuig, d’acord amb les necessitats del centre.

n) Zona neta: Aquesta àrea ha de disposar de capacitat i material per permetre l’em-magatzematge i la preparació de les medicacions.

4.2 L’accés al centre o a la unitat i totes les circulacions interiors de les zones on poden accedir les persones usuàries han de garantir l’absència de barreres arquitec-tòniques i han de permetre el pas i el gir de cadires de rodes i de lliteres.

4.3 Per al tractament de pacients portadors del virus de l’hepatitis B, els centres i unitats de diàlisi han de preveure una sala de tractament independent, equipada amb monitors propis i personal dedicat exclusivament a l’atenció d’aquests pacients durant la sessió.

4.4 Per al tractament de pacients portadors del virus de l’hepatitis C i de VIH, els centres i unitats de diàlisi han de disposar d’una zona clarament delimitada dins de la sala de tractament, amb personal dedicat exclusivament a l’atenció d’aquests pacients durant la sessió.

Article 5. Equipaments mínims

5.1 Els centres i les unitats de diàlisi han de disposar, con a mínim, de l’equipament següent:

a) Una planta d’aigua tractada adequada per a hemodiàlisi d’acord amb les normes estatals i internacionals vigents.

b) Un dispositiu d’emergència que garanteixi el subministrament d’aigua tractada necessària per cobrir el funcionament del centre o la unitat durant una jornada.

c) Un sistema que garanteixi el subministrament elèctric amb una capacitat mínima de funcionament que permeti acabar totes les sessions d’hemodiàlisi en curs.

d) Un monitor de reserva per cada deu monitors o fracció.

e) Un carro d’aturada cardíaca equipat amb monitor desfi bril·lador, utillatge per in-tubació, medicació i aparellatge per a maniobres de reanimació cardiopulmonar, segons les recomanacions de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva i Uni-tats Coronàries (SEMIUC).

14 - Dictamen

f) Elements o estructures de separació, fi xes o mòbils, en nombre sufi cient per ga-rantir la intimitat dels pacients durant les sessions d’hemodiàlisi.

5.2. Els punts de tractament dels centres i les unitats de diàlisi ha de disposar, com a mínim, de l’equipament següent:

a) Una llitera mòbil amb baranes i capçal extraïble, o butaca apropiada amb possibi-litat de col·locar el o la pacient en posició de Trendelenburg.

b) Un sistema de presa d’oxigen i de buit, sigui de xarxa, individual o portàtil, per garantir l’administració d’oxigen i l’aspiració de secrecions per a les persones ma-laltes que ho necessitin.

c) Material d’aspiració.

d) Dues preses de corrent elèctrica amb diferencial magnetotèrmic i commutadors diferenciats per a cada monitor.

Article 6. Servei farmacèutic

Els centres de diàlisi han de disposar d’un dipòsit de medicaments que disposi de la corresponent autorització administrativa d’acord amb la normativa vigent. En les unitats de diàlisi aquest servei farmacèutic serà assumit pel servei de farmàcia del centre hospitalari. Article 7. Personal sanitari

7.1 La direcció i la responsabilitat assistencial dels centres i les unitats de diàlisi cor-respon a un metge o una metgessa especialista en Nefrologia.

7.2 Els centres i unitats de diàlisi han de garantir la presència física continuada durant l’horari de funcionament d’un metge o d’una metgessa que compti amb experiència en tractaments d’hemodiàlisi.

7.3 Els centres i les unitats de diàlisi han de disposar també del personal sanitari següent:

a) Personal diplomat en infermeria amb formació pràctica en tècniques d’hemodi-àlisi per a realitzar les sessions d’hemodiàlisi: com a mínim, un diplomat o una diplomada en Infermeria per intervals de quatre a cinc monitors d’hemodiàlisi i torn.

b) Personal auxiliar d’infermeria: com a mínim, un o una auxiliar d’infermeria per inter-vals de vuit a deu monitors d’hemodiàlisi i torn.

7.4 Els centres i les unitats de diàlisi han de disposar d’un Pla de formació continuada del seu personal, tant fi x com eventual.

15 - Dictamen

Article 8. Gestió de residus

Els centres i les unitats de diàlisi estan subjectes a les mesures de gestió contingu-des en el Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris, i restant normativa vigent en aquesta matèria.

Article 9. Pla de qualitat, procediments normalitzats de treball i protocols d’ac-tuació clínica

9.1 Els centres i les unitats de diàlisi han de disposar d’un Pla de qualitat basat en la gestió de processos i la identifi cació d’indicadors de qualitat, i han de garantir que s’avaluïn i registrin els resultats d’aquests indicadors amb la freqüència que s’esta-bleixi mitjançant resolució de la persona titular de la direcció general competent en matèria de recursos sanitaris.

9.2 Els centres i les unitats han d’elaborar, en relació amb el procediment d’hemodi-àlisi, els procediments normalitzats de treball següents:

a) Dietètic.

b) De funcions del personal, en el marc del respecte a la competència professional, responsabilitat i autonomia pròpies de les professions sanitàries titulades d’acord amb les previsions de la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries.

c) De neteja i desinfecció del local i de l’equipament i material d’ús, inclosa la buga-deria.

d) D’actuació en cas d’aturada cardio-respiratòria.

e) De connexió i desconnexió de la persona usuària al monitor de diàlisi.

f) D’actuació per al manteniment d’un bon accés vascular i davant possibles compli-cacions del mateix (fístules arteriovenoses natives, pròtesis i catèters).

g) D’actuació davant complicacions agudes derivades de la tècnica de diàlisi.

h) D’actuació en el cas que els límits de contaminants admesos en l’aigua de diàlisi, per assegurar la seva puresa, siguin sobrepassats.

i) De treball relacionat amb la planta d’aigües i monitors.

9.3 Els centres i les unitats de diàlisi han de disposar dels següents protocols d’ac-tuació clínica, validats pel centre d’atenció nefrològica de referència que s’estableixi d’acord amb la planifi cació establerta pel Departament de Salut:

a) Prevenció de transmissió de malalties infeccioses.

b) Osteodistròfi a renal i fàrmacs que requereixen control del metabolisme mineral.

16 - Dictamen

c) Anèmia.

d) Procediment d’accés a proves de laboratori urgents i programades amb la perio-dicitat que es determini.

e) Altres patologies que d’acord amb el criteri de la comunitat científi ca, mitjan-çant resolució de la persona titular de la direcció general competent en matèria de recursos sanitaris s’estableixi que han de ser controlades d’acord a normes protocol·litzades.

Article 10. Mesures de control i condicions higienicosanitàries

10.1 Les persones titulars dels centres i les unitats de diàlisi són els responsables de la higiene i seguretat de les activitats que s’hi realitzen, així com del manteniment de les instal·lacions, l’equipament i l’instrumental, amb mitjans propis o externs, en les condi-cions que es fi xen en aquest Decret i la resta de normatives que els sigui d’aplicació.

10.2 Els centres i les unitats de diàlisi han de garantir el compliment de les mesures de prevenció de transmissió de malalties infectocontagioses.

10.3 Els centres i les unitats de diàlisi han de garantir una correcta esterilització i de-sinfecció de l’instrumental, equipaments i productes sanitaris reutilitzables.

10.4 Els fi ltres dialitzadors han de ser d’un sol ús i han de complir la normativa vigent en matèria de productes sanitaris.

10.5 Els centres i les unitats de diàlisi han de realitzar la monitorització de la qualitat de l’aigua de diàlisi amb la periodicitat determinada al protocol normalitzat de treball relacionat amb la planta d’aigües i d’acord amb les especifi cacions del Pla de quali-tat del centre o unitat, dur a terme controls microbiològics i de contaminants químics i registrar les dades resultants.

Article 11. Informació i documentació clínica

11.1 Els centres i les unitats de diàlisi han de disposar d’un arxiu documental que contingui la documentació i els registres següents:

a) La programació i el calendari de les sessions diàries per persona usuària.

b) Un registre que s’ha de complimentar per a cada usuari, amb les dades següents:

- Nom i cognoms. - Data de naixement - Sexe - Domicili - Telèfons de contacte - Persona de contacte i si s’escau, persones acompanyants. - Número d’història clínica - Codi d’identifi cació personal (CIP)

17 - Dictamen

c) Història clínica de cada usuari: El contingut de la història clínica s’ha d’ajustar al què disposa la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica. En tot cas hi constarà el full de diàlisi, que inclourà el curs clínic durant cada sessió de diàlisi i on es farà constar el número del monitor utilitzat i lot del fi ltre, i el full de consen-timent informat del tractament d’hemodiàlisi.

11.2 Els fi txers que incorporen la informació i la documentació clínica prevista en aquest article, i el tractament de les dades que s’hi contenen estan subjectes a les previsions de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i a les mesures de seguretat establertes per la normativa dictada en el seu desenvolupament.

Capítol III - Autorització sanitària

Article 12. Autorització sanitària d’obertura i funcionament i inscripció al Regis-tre de centres, serveis i establiments sanitaris

12.1 L’autorització sanitària d’obertura i funcionament dels centres i les unitats de diàlisi i la inscripció al Registre de centres, serveis i establiments sanitaris del Departament de Salut és obligatòria i prèvia al començament de la seva activitat.

12.2 El procediment per a l’atorgament de l’autorització sanitària d’obertura i fun-cionament dels centres i les unitats de diàlisi s’ha d’ajustar a la normativa general d’autorització i registre de centres i serveis sanitaris vigent.

12.3 L’autorització correspon atorgar-la a la persona titular de la direcció general competent en matèria de recursos sanitaris, una vegada constatat el compliment dels requisits estructurals, d’equipament i de funcionament que s’estableixen en aquest Decret, a partir de l’anàlisi de la documentació aportada en la sol·licitud i la compro-vació prèvia, pels òrgans competents de la direcció general competent en matèria de recursos sanitaris.

Article 13. Modifi cació de l’autorització

13.1 La modifi cació dels requisits estructurals i de funcionament, el trasllat i el tan-cament dels centres i unitats de diàlisi requereixen d’autorització prèvia per part de la persona titular de la direcció general competent en matèria de recursos sanitaris, abans de fer-se efectives.

13.2 El procediment per a la modifi cació de l’autorització s’ha d’ajustar a la normativa general d’autorització i registre de centres i serveis sanitaris vigent.

Article 14. Inefi càcia sobrevinguda de l’autorització

Els centres i les unitats de diàlisi han de mantenir les condicions exigides per a la seva autorització i estan subjectes a la inspecció i control de la direcció general competent en matèria de recursos sanitaris. D’ofi ci o a instància de part, el director

18 - Dictamen

o la directora general competent en matèria de recursos sanitaris podrà declarar la inefi càcia sobrevinguda de l’autorització quan l’acta que s’emeti per via d’inspecció posi de manifest l’incompliment dels requisits d’autorització, prèvia tramitació del cor-responent expedient.

Capítol IV - Règim sancionador i mesures cautelars

Article 15. Règim sancionador

15.1 Les infraccions a les disposicions d’aquest Decret són sancionables de confor-mitat amb allò establert en el capítol VI del títol I, articles 32 a 36 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat.

15.2 Són òrgans competents per a la imposició de les sancions, els següents:

a) El director o la directora general competent en matèria de recursos sanitaris, en cas de multa fi ns a 30.000 euros.

b) El conseller o la consellera competent en matèria de salut, en cas de multa fi ns a 250.000 euros.

c) El Govern de la Generalitat, en cas de multa superior a 250.000 euros.

Article 16. Mesures cautelars

De conformitat amb el que estableix l’article 37 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, les autoritats sanitàries podran adoptar la mesura de clausura de les instal·lacions que no comptin amb les prèvies autoritzacions preceptives, o de suspensió del seu funcionament fi ns que no s’esmeni el defecte o es compleixin els requisits exigits per raons de sanitat, higiene o seguretat.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única

Els centres i les unitats de diàlisi que en el moment d’entrada en vigor d’aquest Decret disposin de la preceptiva autorització sanitària d’obertura i funcionament disposaran d’un termini de dos anys per tal d’adaptar-se a les previsions i els requisits establerts en aquest Decret pel que fa als elements estructurals, d’equipament i de personal i adreçar a la direcció general competent en matèria de recursos sanitaris la documen-tació necessària a efectes de renovar la corresponent autorització administrativa.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Queda derogada l’Ordre de 16 de juny de 1987, de desplegament del Programa d’Atenció a la Insufi ciència Renal (DOGC núm. 856, de 26.6.1987).

19 - Dictamen

DISPOSICIÓ FINAL

Única

Aquest Decret entrarà en vigor als vint dies naturals de l’endemà d’haver estat publi-cat en el Diari Ofi cial de la Generalitat de Catalunya.

José Montilla i AguileraPresident de la Generalitat de Catalunya

Marina Geli i FàbregaConsellera de Salut

Aquest text és transcripció del document de treball lliurat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

20 - Dictamen

21 - Dictamen

sobre el Projecte de pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015.

Dictamen 29·2008

22 - Dictamen

23 - Dictamen

DICTAMEN 29/2008 sobre el Projecte de pla d’aeroports, ae-ròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015.


DICTAMEN

I. ANTECEDENTS

En data 5 de novembre del 2008 va tenir entrada al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya un escrit tramès pel conseller de Política Territorial i Obres Públi-ques de la Generalitat de Catalunya en el qual sol·licitava l’emissió del dictamen de caràcter preceptiu, previ a la tramitació, del Projecte de pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015.

El Projecte de pla es va acompanyar del Projecte de decret pel qual s’aprova el Pla i de dos annexos.

La Comissió de Treball de Desenvolupament Territorial i Medi Ambient es va reunir el dia 18 de novembre i va elaborar la Proposta de dictamen.

II. CONTINGUT

En conjunt el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya pel període 2009-2015 es presenta com un instrument d’ordenació del sector aeroportuari català dins el marc de les directrius de l’ordenació territorial. Aquest Pla s’integrarà i formarà part del Pla d’infraestructures de Catalunya. L’objectiu principal del Pla és actualitzar el Pla vigent i donar impuls a la xarxa d’aeroports comercials, aeròdroms i heliports de Catalunya mitjançant un sol document que incorpora la planifi cació de totes les actuacions a desenvolupar per la Generalitat sobre les infraestructures de la seva competència.

El Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya s’estructura en tres capítols. El primer fa referència a la planifi cació de la xarxa d’aeroports i aeròdroms de Catalunya, el segon a la xarxa d’heliports i fi nalment el tercer inclou la memòria ambiental.

En el primer capítol, que fa referència a la xarxa d’aeroports i aeròdroms, el Pla co-mença amb una exposició de les motivacions, objectius i prioritats, i continua amb una exposició del marc regulador actual i de les característiques del sector. En una segona part, el Pla aborda les propostes d’actuació que s’acompanyen del marc econòmic i la corresponent projecció temporal. Finalment determina com s’articularà tant la titularitat de les infraestructures com la gestió d’aquestes mateixes.

24 - Dictamen

El segon capítol, que fa referència a la xarxa d’heliports, també estableix inicialment les motivacions i directrius del Pla en aquest àmbit. Aquest capítol analitza també les característiques del sector, tant pel que fa a l’oferta com a la demanda, i n’estima les necessitats fi ns a l’any 2015. Seguidament, el Pla estableix els principals objectius en matèria heliportuària i projecta el desplegament de la nova xarxa, estipula els criteris de localització i també determina la manera com s’articularan les responsa-bilitats tant en la promoció com en la gestió o l’ús de les infraestructures. Finalment també estableix les línies d’intervenció de l’Administració catalana, la coordinació en-tre administracions, la regulació, verifi cació, inspecció i sanció en l’àmbit d’aquesta matèria i també el programa d’actuacions.

Finalment, al darrer capítol, s’hi analitza l’impacte que té l’activitat i també els criteris i objectius ambientals que regeixen el Pla. També s’hi estimen els efectes del Pla sobre el medi ambient i s’hi articulen les mesures de correcció. A més, el capítol descriu el procés d’avaluació ambiental estratègica al qual s’haurà de sotmetre el Pla, així com l’abast de l’avaluació d’aquest mateix, que és determinat pel document de referència que va emetre el Departament de Medi Ambient i Habitatge l’octubre de 2007. El Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya s’ha acompanyat també de dos annexos. En el primer annex s’hi incorpora tota aquella informació necessària en observança a la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre l’avaluació dels efectes mediambien-tals de determinats plans i programes. A l’annex 2 hi trobem la reproducció ampliada dels plànols d’ubicació dels aeroports comercials, els aeròdroms i els heliports, tant existents com projectats.

Finalment, a la tramesa el Pla també s’acompanyava del Projecte de decret pel qual s’aprovava el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya. Aquest Projecte de decret consta d’un preàmbul, set articles, una disposició derogatòria, i una disposició fi nal. En el preàmbul s’hi exposen les principals motivacions i objectius que han por-tat a la seva redacció. Els set articles estipulen l’aprovació del Pla, la seva naturalesa, els objectius, l’àmbit temporal, les característiques, l’avaluació del desplegament del Pla i la seva consulta respectivament. Finalment la disposició derogatòria deixa sen-se efecte el Pla d’aeroports de Catalunya, aprovat pel Govern el 26 d’agost del 2003 i la disposició fi nal estipula l’entrada en vigor de la norma.

OBSERVACIONS GENERALS

Primera. El CTESC coincideix amb la necessitat d’elaborar un nou Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports, per tal d’actualitzar i millorar el Pla aprovat l’any 2003 inclo-ent-hi les previsions de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, les noves necessitats sorgides pel desenvolupament socioeconòmic de Catalunya en els darrers anys, així com per garantir un millor equilibri territorial pel que fa a la dotació d’infraestructures del país.

Segona. Malgrat que el mateix Pla es defi neix com un document “sense caràcter ex-haustiu”, el CTESC considera que la vocació del document hauria de ser la de defi nir les properes actuacions a realitzar a Catalunya, pel que fa a aeroports, aeròdroms i

25 - Dictamen

heliports. En aquest sentit, si bé es defi neixen objectius i algunes estratègies, i tot i tenir en compte que cada instal·lació requereix el seu pla director, el CTESC troba a faltar les actuacions específi ques i les mesures concretes a realitzar, per tal de poder considerar l’abast del Pla. En comparació amb altres plans aprovats pel Govern en matèria d’infraestructures, com ara el Pla d’Infraestructures del Transport, el nivell de concreció del Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports no és del tot sufi cient.

Tercera. El Pla estableix en diferents punts la voluntat del Govern de la Generalitat de crear un fons d’ajut a la inversió i un fons d’ajut a l’explotació (subvencions i crèdits tous) per a alguns aeroports o aeròdroms. D’aquesta forma es preveu incentivar la iniciativa pública o privada per tal d’acomplir el Pla i millorar-lo, si s’escau, amb la construcció de noves infraestructures.

El CTESC considera positiva aquesta iniciativa pel que pot signifi car com a element impulsor d’infraestructures i de promoció econòmica territorial, així com per implicar la iniciativa privada en la construcció i explotació d’infraestructures aeroportuàries.

Quarta. El CTESC considera que, en relació amb el punt 1.8.2 del Pla, les aportaci-ons públiques de capital en infraestructures aeroportuàries s’han de refl ectir equiva-lentment en la seva titularitat.

Cinquena. Tot i el control tècnic i econòmic que es preveu al punt 1.8.2 pel que fa a la dotació d’ajuts a la inversió i l’explotació, i deixant de banda aquelles instal·lacions en les que pel seu interès general la Generalitat pugui assumir el dèfi cit d’explotació, el CTESC vol posar l’accent en la necessitat que el Govern de la Generalitat asseguri, en els casos d’atorgar ajuts a la construcció o explotació, les contraprestacions que s’escaiguin en el cas que el titular de l’explotació no respecti els compromisos eco-nòmics, socials o laborals que s’hagin acordat.

Sisena. El CTESC coincideix amb la voluntat del Govern per desenvolupar i ampliar el sector econòmic de l’aeronàutica i de l’espai a Catalunya. En aquest sentit però, aquest Consell troba a faltar una major concreció del Pla en la seva defi nició, inten-sitat i desenvolupament.

Setena. El CTESC considera necessari aclarir quina és la voluntat del Pla pel que fa a l’aeroport de Sabadell. El Pla hauria de potenciar en un major grau les possibilitats de l’aeroport de Sabadell per la seva capacitat actual, i per la seva proximitat a Bar-celona.

Vuitena. El CTESC considera convenient aprofundir en la possibilitat de desenvolu-par la proposta de fer un aeroport corporatiu/empresarial, mitjançant la reestructura-ció de l’actual aeròdrom d’Igualada-Òdena.

Novena. El CTESC considera que el fi nançament per a la construcció o adequació d’un aeroport corporatiu-empresarial dins de la Regió Metropolitana de Barcelona ha de provenir majoritàriament de la iniciativa privada.

Desena. El CTESC considera molt convenient aprofundir en la voluntat de promoure un “Training Airport” a Catalunya, tal com considera el Pla.

26 - Dictamen

Onzena. Pel que fa al model de gestió dels aeroports a Catalunya, el CTESC consi-dera que en aquells on la titularitat i la gestió de les infraestructures sigui pública, cal que es prevegi la participació de les administracions locals i dels agents econòmics i socials més representatius en els consells d’administració de les empreses o òrgans de gestió d’questes mateixes, atès que són elements necessaris per garantir un mo-del de gestió que acompleixi els objectius defi nits en el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports.

V. CONCLUSIONS

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha valorat el Projecte de pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015 i sol·licita al Govern que sigui receptiu a les recomanacions formulades en el present dictamen.



27 - Dictamen

ÍNDEX del Projecte de Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015.

SUMARI

1. Aeroports i aeròdroms de Catalunya 2009-2015

1.1. Resum executiu

1.2. Per què un nou Pla d’aeroports i aeròdroms de Catalunya. Motivacions i objectius 1.3 Prioritats del Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya

1.4. Marc regulador i normativa aplicable

1.4.1. Marc regulador tècnic 1.4.1.a Europa 1.4.1.b Els aeroports i l’Estatut 1.4.2. Marc regulador econòmic 1.4.3. Marc regulador territorial 1.4.4. Pla director dels aeroports

1.5. Anàlisi sectorial

1.5.1. L’aviació comercial 1.5.2. Les aliances de companyies aèries 1.5.3. El baix cost (o tarifa reduïda) 1.5.4. Llarg recorregut “no aliat” 1.5.5. Xàrter 1.5.6. Mercaderies 1.5.7. L’aviació general com a instrument de desenvolupament regional 1.5.7.a. Marc de les operacions de l’aviació general 1.5.7.b. Segments d’activitat 1.5.7.c. Dinàmiques del sector 1.5.7.d. Aeronaus 1.5.7.e. Marc regulador 1.5.7.f. Contribució de l’aviació general al dinamisme territorial 1.5.7.g. Context actual de l’aviació general a Catalunya 1.5.8. La indústria aeronàutica 1.5.9. Política mediambiental

1.6. Aeroports i aeròdroms

1.6.1. Sistema aeroportuari a Catalunya 1.6.2. Aeroport de BCN 1.6.3. Aeroport de Girona 1.6.4. Aeroport de Reus

28 - Dictamen

1.6.5. Aeroport de Lleida-Alguaire 1.6.6. Aeroport de La Seu d’Urgell 1.6.7. Evolució de la xarxa d’aeròdroms previstos en el període 2003-2006 1.6.8. Situació administrativa dels nous aeroports i aeròdroms 1.6.8.a. Aeroport de Sabadell 1.6.9. Actuacions realitzades als aeròdroms existents 1.6.9.a. Alt Urgell-futur aeroport Pirineus-Andorra 1.6.9.b. Aeròdrom d’Igualada-Òdena 1.6.9.c. Aeròdrom de la Cerdanya 1.6.9.d. Aeròdrom d’Alfés 1.6.9.e. Aeròdrom d’Empuriabrava 1.6.9.f. Aeròdrom de Calaf-Sallavinera 1.6.9.g. Aeròdrom de Sant Fruitós de Bages 1.6.9.h. Conclusions de l’estat de la xarxa d’aeròdroms catalans

1.7. Pla d’actuacions aeroportuàries a Catalunya

1.7.1. Proposta d’actuacions en tres nivells 1.7.2. Situació i passes a seguir en els aeroports comercials 1.7.2.a. Aeroport de BCN 1.7.2.b. Aeroport de Girona 1.7.2.c. Aeroport de Reus 1.7.2.d. Aeroport de Lleida-Alguaire 1.7.2.e. Aeroport de Pirineus-Andorra 1.7.2.f. Aeroport corporatiu/empresarial 1.7.2.g. Aeroport de les Terres de l’Ebre 1.7.3. Marc comú de desenvolupament dels nous aeròdroms d’aviació general, esportiva i auxiliars 1.7.4. Detall de les actuacions en els aeròdroms existents 1.7.4.a. Aeroport de Sabadell 1.7.4.b. Aeròdrom d’Igualada-Òdena 1.7.4.c. Aeròdrom de la Cerdanya 1.7.4.d. Aeròdrom d’Alfés 1.7.4.e. Aeròdrom d’Empuriabrava 1.7.4.f. Aeròdrom de Calaf-Sallavinera 1.7.4.g. Aeròdrom de Sant Fruitós de Bages

1.8. Marc econòmic de les actuacions proposades

1.8.1. Xifres d’inversió 1.8.2. Dotació d’ajuts a la inversió i l’explotació

1.9. Desplegament del Pla d’aeroports

1.9.1. Full de ruta per al desplegament del Pla als aeroports comercials 1.9.2. Desplegament del Pla als aeròdroms d’aviació general i esportiva i auxiliars

29 - Dictamen

1.10. Gestió aeroportuària

1.10.1. Titularitat 1.10.2. Gestió 1.10.3. Gestió dels aeroports de Catalunya

1.12. ANNEXOS

1.12.1. Annex 1. Inventari d’instal·lacions, equipaments i serveis als aeroports existents 1.12.1.a. Aeroport de BCN 1.12.1.b. Aeroport de Girona 1.12.1.c. Aeroport de Reus 1.12.1.d. Futur aeroport de la Seu 1.12.2. Annex 2. Aeròdroms 1.12.2.a. Aeroport de Sabadell 1.12.2.b. Aeròdrom d’Igualada- Òdena 1.12.2.c. Aeròdrom de la Cerdanya 1.12.2.d. Aeròdrom d’Alfés 1.12.2.e. Aeròdrom d’Empuriabrava 1.12.2.f. Aeròdrom de Calaf- Sallavinera 1.12.2.g. Aeròdrom de Sant Fruitós de Bages

Sumari de fi gures

Figura 1. Mapa d’aeroports d’Europa occidental (Font: Navegació Aèria 2000 i AIP i AENA) Figura 2. Marc d’operacions de l’aviació general Figura 3. Il·lustració de diferents models d’aeronaus Figura 4. Taula 1.Principals operadors presents a Catalunya Figura 5. Aeroports i Aeròdroms. Escenari proposat al Pla d’aeroports, Aeròdroms i Heliports de Catalunya 2009-2015 Figura 6. Gràfi ca del rànquing dels 10 principals aeroports europeus durant any 2006 Figura 7. Evolució nombre de passatgers a l’aeroport de Barcelona Figura 8. Evolució de les mercaderies a l’aeroport de Barcelona Figura 9. Evolució del nombre de passatgers a l’aeroport de Girona Figura 10. Destinacions europees des de Girona Figura 11. Evolució del nombre de passatgers a l’aeroport de Reus Figura 12. Evolució de la xarxa d’aeroports i aeròdroms en el període 2003-2006 Figura 13. Confi guració de la xarxa d’aeroports i aeròdroms al 2007 Figura 14. Estat dels plans directors dels aeroports i aeròdroms de la xarxa de Catalunya Figura 15. Xarxa d’aeròdroms existents i camps de vol d’ULM Figura 16. Aeroports. Escenari proposat al Pla d’aeroports, aeròdroms I heliports de Catalunya 2009-2015 Figura 17. Aeroport de Farnborough

30 - Dictamen

Figura 18. Nous aeròdroms d’aviació general i esportiva Figura 19. Marc de desenvolupament de les noves infraestructures Figura 20. Aeròdroms existents Figura 21. Aeroport de Sabadell Figura 22. Imatges aèries aeròdrom de Igualada- Òdena Figura 23. Imatges aèries aeròdrom de la Cerdanya Figura 24. Imatges aèries aeròdrom d’Alfés Figura 25. Imatges aèries aeròdrom d’Empuriabrava Figura 26. Imatges aèries aeròdrom de Calaf- Sallavinera Figura 27. Imatge aèria aeròdrom Sant Fruitós de Bages Figura 28. Inversió prevista en els plans directors dels aeroports i aeròdroms de Catalunya Figura 29. Inversions compromeses per AENA en M€ a Catalunya Figura 30. Distribució de la inversió prevista en els aeroports i Aeròdroms de Catalunya Figura 31. Dotació del fons d’ajuts a la inversió Figura 32. Dotació del fons d’ajuts a l’explotació Figura 33. Taula informativa de l’aeroport de Barcelona Figura 34. Taula informativa de l’aeroport de Girona Figura 35. Taula informativa de l’aeroport de Reus Figura 36. Vista aèria de l’aeròdrom de l’Alt Urgell Figura 37. Vista aèria de l’Aeroport de Sabadell Figura 38. Taula informativa aeroport de Sabadell Figura 39. Vista aèria de l’aeròdrom d’Igualda-Òdena Figura 40. Taula informativa aeròdrom d’Igualada-Òdena Figura 41. Vista aèria de l’aeròdrom de la Cerdanya Figura 42. Taula informativa aeròdrom de la Cerdanya Figura 43. Vista aèria de l’aeròdrom d’Alfés Figura 44. Taula informativa de l’aeròdrom d’Alfés Figura 45. Vista aèria de l’aeròdrom d’Empuriabrava Figura 46. Taula informativa aeròdrom d’Empuriabrava Figura 47. Vista aèria de l’aeròdrom de Calaf-Sallavinera Figura 48. Taula informativa aeròdrom de Calaf-Sallavinera Figura 49. Vista aèria de l’aeròdrom de Sant Fruitós de Bages Figura 50. Taula informativa aeròdrom de Manresa

2. Heliports de Catalunya 2009-2015

Introducció. Objectius del Pla d’heliports 2009-2015

2.1. Marc normatiu 2.2. Diagnòstic de la xarxa d’heliports i necessitats en l’horitzó 2015. Necessitat d’un canvi. L’activitat dels helicòpters a Catalunya 2.3. Teatre d’operació i principals fl uxos 2.4. Els helicòpters i l’espai aeri 2.5. Inventari de les infraestructures existents 2.6. Impacte en la Comunitat 2.7. Gestió i ús dels heliports

31 - Dictamen

2.8. Perspectives de l’activitat en l’horitzó de l’any 2015 2.9. Demanda del mercat i dels operadors 2.10. Diagnòstic: qüestions claus a resoldre 2.11. Objectius del Pla d’heliports 2.12. Proposta de xarxa d’heliports. Tipus d’heliports 2.13. Proposta de model general de xarxa 2.14. Desplegament en la xarxa d’heliports 2.15. Guia per a la ubicació dels heliports 2.16. Promoció de nous heliports 2.17. Consideracions de gestió i ús 2.18. Línies d’intervenció des de l’Administració catalana 2.19. Coordinació de les accions de les administracions 2.20. Acció regulatòria, inspectora i executiva 2.21. Formació de coneixement sobre els benefi cis dels helicòpters 2.22. Desplegament del Pla d’heliports de Catalunya 2.23. Programa d’actuació 2009-2015 2.24. Instruments complementaris per al desplegament

Sumari de fi gures

Figura 51. Taula Helicòpters basats a Catalunya Figura 52. Taula Operadors d’helicòpters a Catalunya Figura 53. Quadre d’activitat Figura 54. Mapa Principals teatres d’operadors d’helicòpters a Catalunya Figura 55. Mapa TMA Figura 56. Mapa Xarxa d’heliports hospitalaris a Catalunya Figura 57. Mapa Classifi cació heliports permanents i eventuals Figura 58. Mapa Heliports privats Figura 59. Mapa Heliports hospitalaris a Barcelona Figura 60. Gràfi c Evolució del repartiment del tipus d’activitat en helicòpter Figura 61. Mapa d’heliports de Barcelona Figura 62. Mapa d’heliports de Catalunya

Annexos

Annex I: Reportatge d’heliports a Catalunya

3. Memòria ambiental del Pla d’Aeroports, Aeròdroms i Heliports de Catalunya 2009-2015

3.1. Característiques bàsiques

3.1.1. Aspectes ambientals rellevants del model actual 3.1.1.a. Increment de la mobilitat 3.1.1.b. Augment d’emissions a l’atmosfera 3.1.1.c. Soroll 3.1.1.d. Els impactes de les infraestructures 3.1.2 Evolució probable sense Pla. Alternativa 0

32 - Dictamen

3.1.3 Criteris i objectius ambientals 3.1.4. Proposta d’alternatives i justifi cació de la solució adoptada 3.1.5. Probables efectes signifi catius del pla sobre el medi 3.1.6. Mesures de correcció

3.2. Descripció general del procés d’avaluació ambiental estratègica

3.3. Abast de l’avaluació determinat pel document de referència

3.4. Valoració de l’informe de sostenibilitat ambiental i la seva qualitat

3.5. Avaluació del grau de consideració de les aportacions a l’avaluació ambiental i a la proposta del Pla

3.5.1. Aportacions a l’avaluació ambiental 3.5.2. Aportacions al Pla

3.6. Conclusions del procés d’avaluació global del Pla

3.6.1 Principals efectes ambientals del Pla. Àmbit aeroportuari i heliports 3.6.2. Descripció de les mesures d’actuació

3.7. Determinacions fi nals incorporades en el Pla

3.7.1. Instruments de desenvolupament del Pla 3.7.2. Indicadors de seguiment 3.7.3. Pla de seguiment 3.7.3.a. Estructura de capítols de seguiment del Pla 3.7.3.b. Documentació

Annexos globals Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports

Annex I. Informació rellevant per a l’adequació del Pla a Llei 9/2006 1. Antecedents 2. Documentació exigida 3. Actuacions pendents de realitzar per a l’aprovació del Pla

Annex II. Reproducció ampliada dels plànols d’aeroports comercials, aeròdroms i heliports junts i separats

Plànol 1. Aeroports. Escenari proposat al Pla d’aeroports, aeròdroms i Heliports de Catalunya 2009-2015

Plànol 2. Aeròdroms. Escenari proposat al Pla d’aeroports, aeròdroms i Heliports de Catalunya 2009-2015

Plànol 3. Aeroports i Aeròdroms. Escenari proposat al Pla d’aeroports, Aeròdroms i Heliports de Catalunya 2009-2015

33 - Dictamen

Plànol 4. Heliports. Escenari proposat al Pla d’aeroports, aeròdroms i Heliports de Catalunya 2009-2015

Plànol 5. Escenari proposat al Pla d’Aeroports, Aeròdroms i Heliports de Catalunya 2009-2015

El text complet d’aquest Pla el podeu trobar a:

http://www.ctescat.cat/doc/doc_39783857_1.pdf

34 - Dictamen

35 - Dictamen

sobre el Projecte de pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-2012.

Dictamen 30·2008

36 - Dictamen

37 - Dictamen

DICTAMEN 30/2008 sobre el Projecte de pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-2012.


DICTAMEN

I. ANTECEDENTS

En data 5 de novembre del 2008 va tenir entrada al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya un escrit tramès pel conseller de Política Territorial i Obres Pú-bliques de la Generalitat de Catalunya, en el qual sol·licitava l’emissió del dictamen de caràcter preceptiu, previ a la seva tramitació, del Projecte de pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-2012.

El Projecte de pla es va acompanyar de la Proposta d’acord de Govern d’aprovació del Pla i d’una memòria ambiental.

La Comissió de Treball de Desenvolupament Territorial i Medi Ambient es va reunir el dia 18 de novembre i va elaborar la Proposta de dictamen.

II. CONTINGUT

El Projecte del pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-2012 (en endavant PTVC) consta dels següents apartats:

Presentació

En aquest apartat s’exposa que el PTVC és una eina primordial per assumir les com-petències reconegudes per l’Estatut d’autonomia de Catalunya en matèria de gestió i planifi cació dels serveis de transport públic que transcorren íntegrament per Catalu-nya. D’altra banda, es posa de manifest que el PTVC referma un sistema de transport públic en el qual actuïn de manera integrada i coordinada els diferents operadors, tant de serveis ferroviaris com de carretera.

Introducció

En aquest apartat es posa de manifest que el PTVC és un pla territorial sectorial i un pla específi c de mobilitat.

S’exposa que el PTVC actualitza el PTVC-2002 tenint en compte les noves realitats territorials i competencials i s’estableix la seva vigència fi ns al 2012.

38 - Dictamen

Així mateix, es delimita que l’àmbit del PTVC és el conjunt de serveis de transport col·lectiu interurbà de viatgers de Catalunya i se n’exposa el contingut principal, dis-tingint dues línies de treball: el Pla d’oferta i el Pla de gestió dels serveis.

Finalment, es posa de manifest que el PTVC és un “pla de plans”, atès que li cor-respon defi nir els criteris d’aplicació al conjunt d’actuacions a desenvolupar per a la planifi cació de la xarxa de transport públic de Catalunya.

Objectius generals i directrius específi ques del PTVC

En aquest apartat es posa de manifest que el PTVC acull i actualitza els objectius de les Directrius nacionals de mobilitat i del Pla d’infraestructures del transport de Catalunya.

Tanmateix, en aquest capítol es defi neixen els objectius i les directrius específi cs del PTVC.

Autoritats territorials de mobilitat i consorcis del transport públic. Desenvolupa-ment de funcions

Aquest apartat destaca la importància del model de consorci del transport públic col·lectiu i recull les actuacions desenvolupades o previstes durant la vigència del PTVC pels consorcis del transport públic ja constituïts o en procés de fer-ho, distin-gint entre l’Autoritat Territorial de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona i els consorcis del Transport Públic de les àrees de Lleida, de Girona, del Camp de Tarragona i del Bages.

Dades principals del sistema públic de transport col·lectiu

En aquest capítol s’exposen les dades bàsiques de mobilitat, es descriu el sistema de transport ferroviari intermunicipal de Catalunya i els serveis públics de transport col·lectiu regular per carretera.

Tanmateix, en aquest apartat es fa una anàlisi sobre l’efi ciència econòmica del transport públic ferroviari i per carretera.

Pla d’oferta

En aquest apartat s’estableixen els criteris per a la millora de la xarxa de transport públic ferroviari i per carretera. Així mateix, aquest apartat recull els plans de ser-veis desenvolupats pels consorcis de transport públic i altres plans comarcals i un Pla de coordinació entre l’autobús i el ferrocarril.

Pla de gestió

En aquest apartat es desenvolupen un conjunt de mesures que han d’ajudar a im-plantar el Pla d’oferta i a garantir la consecució dels seus objectius.

39 - Dictamen

El Pla de gestió parteix de la concepció del país en xarxa i té com a element fona-mental la coordinació de serveis entesa com la vinculació entre els diferents modes de transport i entre la diferent tipologia de serveis.

En concret, les actuacions que estableix el Pla de gestió són les següents:

– Desenvolupament d’un sistema d’informació i gestió integral del transport pú-blic

– Seguiment de la integració tarifària – Millora de la qualitat dels serveis – Millora dels equipaments – Millora de l’accessibilitat – Foment de les mesures mediambientals – Mesures normatives

Programació de les necessitats de fi nançament

En aquest apartat es fa una estimació de les necessitats de fi nançament per im-plantar les propostes fetes tant per als serveis ferroviaris com per als serveis de transport regular per carretera. En ambdós casos s’especifi ca que es tracta d’una estimació que s’haurà d’ajustar a les disponibilitats pressupostàries.

Revisió i seguiment

En aquest apartat s’estableixen els terminis de seguiment del compliment dels ob-jectius del PTVC, s’estableixen els indicadors vinculats a les actuacions previstes per aquest i es preveu la creació d’una taula de seguiment.

Tramitació

En aquest apartat es fa un resum del procediment seguit per elaborar el PTVC.

El Projecte de PTVC conté sis annexos. L’annex 1 fa un resum del Pla d’oferta de serveis de transport. L’annex 2 conté una anàlisi de la connectivitat de les esta-cions ferroviàries nodals. L’annex 3 recull les Directrius Nacionals de Mobilitat relacionades amb el PTVC. L’annex 4 recull el compliment dels criteris del PITC quant a cobertura territorial dels serveis regulars d’autobús que connecten Barcelona i les capitals de demarcació. L’annex 5 recull taules d’oferta tipus en serveis co-marcals. Finalment, l’annex 6 descriu el contingut del pla d’imatge del sistema de transports de Catalunya.

D’altra banda, el Projecte de PTVC s’ha acompanyat d’una Memòria ambiental, que conclou que el PTVC serà una eina que permetrà reduir de manera rellevant els impactes de les principals externalitats associades a la mobilitat, i de la Proposta d’acord de govern pel qual s’aprova el PTVC, que exposa el marc normatiu i els objectius principals del PTVC.

40 - Dictamen


Primera. El CTESC valora molt positivament que el PTVC programi tots els serveis de transport públic interurbans de Catalunya i, al mateix temps, planifi qui la gestió per afavorir la intermodalitat, és a dir, que abasti tota la xarxa de transport públic interurbà de forma global i interconnectada. Per tot plegat, considera que el PTVC és un gran avanç per promoure el canvi de model de mobilitat, en el qual el transport públic adquireixi el màxim protagonisme i esdevingui una prioritat en les polítiques de mobilitat.

Segona. El CTESC considera que, d’una banda, s’ha d’accelerar el procés d’ex-pansió de les Autoritats Territorials de Mobilitat (ATM) a la resta del territori, que ara està fora de l’àmbit de l’ATM. Això afectaria l’Àrea de Lleida i l’Àrea de Girona. Per altra banda, considera que s’ha d’accelerar la creació de l’ATM de les comarques centrals, encara que es faci de forma esglaonada iniciant el procés, tal com està pre-vist, a la comarca del Bages, però immediatament traslladant-lo a la resta de l’àmbit territorial. I, fi nalment, considera que s’hauria d’iniciar el procés de constitució de les ATM de l’Àrea del Pirineu-Aran i de l’Àrea de les Terres de l’Ebre.

Tercera. En relació amb el procés d’integració tarifària endegat a les àrees de Lleida, Girona i Tarragona i en vistes de la integració tarifària de tot Catalunya l’any 2012, el CTESC considera que s’han d’integrar els serveis ferroviaris de RENFE que fi ns ara queden exempts.

Quarta. En relació amb la creació de les Rodalies de Girona, Tarragona i Lleida, el CTESC considera que aquestes s’han d’expandir més enllà del proposat al PTVC.

Cinquena. El CTESC considera que un altre aspecte a aprofundir és la creació de nous títols de transport públic multiviatge, més econòmics i homogenis per tot Cata-lunya per incentivar l’ús del transport públic i fi delitzar els usuaris.

Sisena. El CTESC valora positivament la millora de l’oferta de transport públic als centres d’activitat laboral, atès que pot representar una reducció de l’accidentalitat laboral, tenint en compte que un alt nombre d’accidents laborals són in itinere.

Setena. El CTESC posa de manifest que el transport públic de viatgers és un servei social que ha de garantir-se, independentment de la viabilitat i la rendibilitat econòmi-ca dels serveis i, per tant, no hauria de basar-se exclusivament en un criteri d’oferta/demanda.

Vuitena. El CTESC considera que el PTVC hauria de reconèixer que hi ha corredors en els quals la demanda justifi ca l’existència de plataformes reservades que són servides per autobusos i que ofereixen característiques com la utilització de combus-tibles poc contaminants i la posada en funcionament a curt termini.

Novena. El CTESC constata que el nivell d’intensifi cació dels serveis que proposa el PTVC és important respecte dels serveis ferroviaris (freqüències mitjanes entre 21-22 minuts), però no respecte a les propostes d’increments dels serveis de transports per

41 - Dictamen

carretera, atès que, si bé s’incrementa de 3 i 4 noves expedicions diàries a les hores punta, no es proposa cap millora per a les hores vall.

Desena. El CTESC troba a faltar, en el PTVC, la defi nició d’hora punta en relació amb les franges horàries a les quals es refereix. Les darreres enquestes de mobilitat realitzades demostren que la distribució diària de la mobilitat es va aplanant progres-sivament.

Onzena. El CTESC constata que el PTVC no defi neix si les millores d’oferta de trans-port públic per carretera estan dirigides a donar cobertura els dies feiners o tots els dies de la setmana.

Dotzena. El CTESC considera que el PTVC, en determinades propostes del servei exprés, no deixa prou clar si les expedicions directes són noves expedicions o re-conversions en serveis directes d’expedicions actualment existents. Com a principi general, la creació de serveis exprés no hauria de comportar reducció d’oferta ni perjudicis per als usuaris.

Tretzena. El CTESC troba a faltar en el PTVC la consideració específi ca que s’ha de donar als centres comercials, amb l’objectiu de facilitar-los alternatives de transport públic que, en molt casos, manquen o són notablement insufi cients.

Catorzena. El CTESC constata que el PTVC no incorpora noves implantacions ni intensifi cacions que sembla necessari abordar, respecte als serveis nocturns.

Quinzena. El CTESC considera que, atès que al PTVC s’estableixen quins han de ser els estàndards mínims que han de produir-se per tal que els usuaris o usuàries puguin realitzar els trajectes de forma satisfactòria, amb uns mínims de qualitat del servei, haurien d’establir-se també les mesures a prendre i qui o quins són els respon-sables de dur-les a terme en cas que no es compleixin els mínims establerts.

Setzena. El CTESC considera que el PTVC hauria d’assegurar els mitjans necessaris per tal que les autoritats territorials de mobilitat i els consorcis del transport públic puguin desenvolupar les seves funcions i d’aquesta forma desplegar el PTVC.

Dissetena. El CTESC considera que les partides pressupostades al PTVC per a la renovació de fl ota semblen clarament insufi cients, atesos els increments dels serveis que es proposen.

Divuitena. El CTESC troba a faltar, en l’apartat de Revisió i Seguiment del PTVC, una especifi cació dels valors mínims de referència dels indicadors de les Directrius Nacionals de Mobilitat o els altres indicadors previstos, per tal de poder avaluar cor-rectament els efectes de les actuacions programades, prioritzar-les i reordenar-les a mesura que es faci el seguiment.

Dinovena. El CTESC considera que el PTVC hauria de crear un òrgan únic, partint del concepte de fi nestreta única, al qual els usuaris i usuàries puguin adreçar-se per presentar les seves queixes i gestions i que sigui aquest mateix òrgan el que faci

42 - Dictamen

les diligències sufi cients per dur a terme aquests procediments i donar resposta al ciutadà i ciutadana.

Vintena. El CTESC considera que el PTVC hauria d’establir mesures per garantir que les persones usuàries puguin adquirir, en qualsevol localització i circumstància –en l’àmbit de la mobilitat–, el títol de transport més adequat a les seves necessitats.

Vint-i-unena. El CTESC considera que, per millorar els serveis que el PTVC preveu, és necessari el desdoblament ferroviari fi ns a Ripoll i Puigcerdà i l’augment de la fre-qüència de pas i capacitat, així com adequar el tram ferroviari entre Manresa i Lleida.

Vint-i-dosena. El CTESC posa de manifest que a la comarca del Bages-Berguedà cal posar fi als col·lapses actuals i reduir o apaivagar els punts negres.

Vint-i-tresena. El CTESC considera que s’haurien de potenciar els serveis exprés dels nuclis urbans amb les connexions a zones industrials, centres d’oci, aeroports o, com el Pla els anomena, “centres singulars”. Aquests serveis haurien de tenir-se en compte amb la recollida de gent a grans centres de captació, tal com estacions de tren o ferrocarrils, per dur-los directament als centres singulars.

Vint-i-quatrena. El CTESC posa de manifest que el Pla de coordinació entre serveis ferroviaris no preveu l’existència de les futures línies de rodalies de fora de l’àmbit de Barcelona que el mateix PTVC proposa per a Tarragona, Lleida i Girona.

Vint-i-cinquena. El CTESC considera necessari que s’estructuri un sistema que garan-teixi un acurat manteniment i millora de les instal·lacions de les estacions d’autobusos.

Vint-i-sisena. El CTESC considera important l’impuls que vol donar-se als intercan-viadors, ja que es tenen en compte totes les millores i possibilitats informatives possi-bles, així com la seva gestió. No obstant això, es troba a faltar quines són les carac-terístiques que haurien de tenir aquests intercanviadors. Addicionalment, el CTESC considera que el PTVC hauria de contenir un calendari d’actuacions.

V. CONCLUSIONS

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha valorat el Projecte de pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-2012 i sol·licita al Govern que sigui receptiu a les recomanacions formulades en el present dictamen.



43 - Dictamen

ÍNDEX del Projecte de Pla de transports de viatgers de Ca-talunya 2008-2012.

Presentació

Introducció

1. Antecedents

2. Vigència del Pla

3. Àmbit i contingut del Pla

1. Objectius generals i directrius específi ques del PTVC

2. Autoritats territorials de mobilitat i consorcis del Transport Públic. Desenvolupament de funcions

3. Dades principals del sistema públic de transport col·lectiu

4. Pla d’oferta

1. Plans de serveis desenvolupats pels consorcis de transport públic i d’altres plans comarcals

2. Pla d’oferta de la xarxa ferroviària

3. Pla d’oferta de la xarxa pública de transport col·lectiu per carretera

4. Pla de coordinació autobús-ferrocarril

5. Pla de gestió

1. Desenvolupament d’un sistema d’informació i de gestió integral del transport públic a Catalunya

2. Seguiment al procés d’integració tarifària

3. Millora de la qualitat del servei

4. Millora dels equipaments

5. Actuacions de millora de l’accessibilitat

6. Foment de les mesures mediambientals

7. Mesures normatives

44 - Dictamen

6. Programació de les necessitats de fi nançament

7. Revisió i seguiment

8. Tramitació

ANNEX 1. Resum del Pla d’oferta de serveis de transport

ANNEX 2. Anàlisi de la connectivitat de les estacions ferroviàries nodals

ANNEX 3. Directrius Nacionals de Mobilitat relacionades amb el PTV

ANNEX 4. Compliment dels criteris del PICT

ANNEX 5. Taules d’oferta tipus en serveis comarcals

ANNEX 6. Contingut del pla d’imatge del sistema de transports de Catalunya

El text complet d’aquest Pla el podeu trobar a:


45 - Dictamen

sobre el Projecte de decret pel qual es regula l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC).

Dictamen 31·2008

46 - Dictamen

47 - Dictamen

DICTAMEN 31/2008 sobre el Projecte de decret pel qual es regula l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC).

Atenent les competències atribuïdes al Consell de Treball, Econòmic i Social de Cata-lunya per l’article 72.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la Llei 7/2005, de 8 de juny, el Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social, en la sessió extraordinària del dia 15 de desembre del 2008, aprova el següent

DICTAMEN

I. ANTECEDENTS

En data 21 de novembre del 2008 va tenir entrada al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya un escrit tramès pel conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya en el qual sol·licitava l’emissió del dictamen de caràcter preceptiu, previ a la tramitació, del Projecte de decret pel qual es regula l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (en endavant ACTIC).

El Projecte de decret es va acompanyar de tres annexos, d’una memòria justifi cativa, d’una memòria econòmica i de la proposta per incorporar, al text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, un títol que reguli la taxa per a l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació.

La Comissió de Treball de Polítiques Sectorials es va reunir el dia 9 de desembre i va elaborar la Proposta de dictamen.

II. CONTINGUT

El Projecte de decret consta d’un preàmbul, vint-i-dos articles estructurats en tres capítols, set disposicions addicionals, dues disposicions fi nals i tres annexos.

En el preàmbul es fa referència al context que permet justifi car l’aparició d’aquesta norma i al procés que s’ha seguit fi ns a la seva elaboració. Es comenten les dispo-sicions que emparen la regulació i es fa una exposició del que regula el Decret i de la seva estructura.

El capítol 1 incorpora una sèrie de disposicions generals per mitjà de les quals es defi neix l’objecte de la regulació (article 1) i s’especifi quen els objectius que es pretenen assolir amb la creació de l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (article 2).

El capítol 2 regula el procediment per a l’obtenció de l’ACTIC, incorporant una sèrie de disposicions per mitjà de les quals es determinen les competències digitals sus-ceptibles d’acreditació i els diferents nivells de la prova d’avaluació (articles 3 i 4), els

48 - Dictamen

tipus de certifi cats acreditatius (article 5) i el procediment d’avaluació de les referides competències (articles 6 a 8).

El capítol 3 del Decret regula l’estructura organitzativa que dóna suport a l’ACTIC (article 9), la qual està integrada pel Consell Rector de l’ACTIC (article 10), la Comis-sió Assessora de l’ACTIC (article 11) i l’Ofi cina Gestora de l’ACTIC (article 12). També regula les entitats que poden adquirir la condició de centres col·laboradors que són les encarregades d’executar els processos d’avaluació de les competències digitals (articles 13 a 22). En particular, l’article 20 crea el Registre de l’ACTIC per a les per-sones que han obtingut algun dels certifi cats ACTIC i per als centres col·laboradors autoritzats.

La disposició addicional primera estableix que la gestió de les proves d’avaluació de competències, l’expedició de certifi cats que regula aquest Decret, l’autorització dels centres col·laboradors i la gestió del Registre de l’ACTIC correspon al departament de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de societat de la informació.

La disposició addicional segona estableix que la Generalitat de Catalunya fomentarà l’existència d’una oferta formativa sufi cient en matèria de tecnologies de la infor-mació i la comunicació.

La disposició addicional tercera estableix que es poden establir títols, diplomes i certifi cats equivalents als que regula aquest Decret per Ordre de la persona titular del departament competent en matèria de tecnologies de la informació i la comuni-cació.

La disposició addicional quarta estableix que la possessió dels certifi cats ACTIC eximirà de la realització de les proves que tinguin per objecte l’acreditació de com-petències en matèria de tecnologies de la informació i comunicació, en els termes previstos a les corresponents convocatòries per a l’accés a la funció pública, o podrà ser valorada com a mèrit en els processos de provisió de llocs de treball o de selec-ció de personal.

La disposició addicional cinquena estableix el procediment de revisió i actualitza-ció de continguts de l’ACTIC.

La disposició addicional sisena estableix que els requisits i el procediment per a l’autorització dels centres col·laboradors previstos en el Decret seran detallats per Ordre de la persona titular del departament competent de la Generalitat de Catalunya en matèria de societat de la informació.

La disposició addicional setena estableix que l’acreditació prevista en aquest Decret s’entén sense perjudici de la normativa reguladora de les professions titulades.

La disposició fi nal primera faculta la persona titular del Departament competent en matèria de societat de la informació perquè dugui a terme les actuacions de caràcter tècnic o material que siguin necessàries per executar les previsions d’aquest De-cret.

49 - Dictamen

La disposició fi nal segona estableix l’entrada en vigor del Decret.

En l’annex I es defi neixen les competències en tecnologies de la informació i la co-municació.

En l’annex II s’estableixen els nivells de competències en matèria de tecnologies de la informació i la comunicació.

En l’Annex III s’estableix el model de senyalització exterior dels centres col-laboradors.


Primera. El CTESC constata l’interès que pot tenir aquesta acreditació, ja que pot ser un incentiu per a l’adquisició de coneixements en tecnologies de la informació i comunicació (TIC) per part de la ciutadania. El CTESC considera que en l’exposició de motius es determina amb claredat la importància que pot tenir l’acreditació, però en l’articulat no es desenvolupa sufi cientment. Segona. El CTESC valora positivament que s’hagi abordat l’encàrrec amb criteris interdepartamentals, però considera que un cop determinat el model, aquest s’ha d’aplicar des dels organismes vinculats a les qualifi cacions, títols i certifi cats.

Tercera. El CTESC considera que el sistema d’acreditacions de competències s’ha de regir des de l’organisme públic competent en la matèria, presumiblement l’Institut Català de Qualifi cacions Professionals (ICQP).

Quarta. El CTESC considera que seria recomanable que la gestió l’efectués un orga-nisme interdepartamental, com pot ser l’organisme rector de la Formació Professional Integrada, previst a l’Acord Estratègic.

Cinquena. El CTESC considera positiu regular i potenciar les TIC, però considera que cal fer-ho amb uns criteris comuns basats en el sistema de qualifi cacions i for-mació professional derivat de la Llei orgànica 5/2002.

La tendència actual és agrupar l’educació i la formació permanent al llarg de la vida, en l’àmbit professional, artístic, esportiu, lleure i formació bàsica de persones adul-tes, en un sistema integrat que englobi el conjunt dels subsistemes de formació i educació per persones adultes.

Sisena. El CTESC recomana una major simplicitat en les estructures organitzatives i, per tant, considera innecessària la creació de tres nous organismes.

Setena. El CTESC considera que l’establiment d’una taxa per a l’acreditació de com-petències en TIC és contraproduent i inadequat.

Vuitena. El Projecte de decret regula expressament que els centres col·laboradors

50 - Dictamen

no disposaran de contrapartida econòmica. El CTESC considera que aquesta cir-cumstància podria ser un fre al possible desenvolupament del sistema.

Novena. El CTESC considera que l’acreditació d’àmbit exclusivament de Catalunya difi cultarà la seva viabilitat, per la qual cosa seria bo inserir-la en un àmbit més global transferible al conjunt de la Unió Europea.

Desena. El CTESC mostra la seva preocupació pel que fa a les garanties del proce-diment d’avaluació i el seu suport.

Onzena. El CTESC considera que les competències acreditades han de ser transfe-ribles al sistema educatiu i de formació professional.

Dotzena. El CTESC considera que les competències bàsiques digitals han d’estar incorporades en els currículums del sistema educatiu obligatori. Les generacions adultes han de poder adquirir aquestes competències a través de l’aprenentatge permanent, sigui a través de la formació per a l’ocupació o d’altres.

Tretzena. El CTESC considera que hi hauria d’haver un servei d’inspecció per super-visar el funcionament del sistema.

Catorzena. Atès que aquest dictamen és preceptiu d’acord amb l’article 2.1 a) de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, es considera que seria convenient que en l’exposició de motius es fes menció al present Dictamen.


1. El CTESC proposa modifi car el títol del Projecte de decret i afegir després de “competències” el terme “digitals bàsiques”. Aquesta és la terminologia utilitza-da en la Recomanació del Parlament europeu i del Consell de 18/12/2006 so-bre les competències clau per a l’aprenentatge permanent, publicada al DOUE L394, de 30 de desembre del 2006.

2. El CTESC proposa afegir en els articles 1.1, 1.2, 1.3, 2.a, 2.b, 3.1.a i 3.1.d des-prés de “competències” els termes “digitals bàsiques”.

3. El CTESC considera que en l’article 4 s’hauria de substituir el concepte “nivell” per un sinònim que no provoqui confusió amb el nivell de qualifi cació, que en teoria correspondria al nivell post obligatori.

4. El CTESC considera que en l’article 5 s’hauria de substituir el concepte “certifi -cat” per un sinònim per evitar confusions amb els certifi cats de professionalitat.

5. El CTESC considera que en l’article 6 i següents s’hauria de substituir el terme “centre col·laborador” per un sinònim per evitar confusions amb el centre col-laborador del Servei d’Ocupació de Catalunya.

51 - Dictamen

6. El CTESC no comparteix el model establert en l’article 11 pel que fa a la compo-sició de la Comissió Assessora de l’ACTIC. El CTESC considera que els agents econòmics i socials més representatius estan insufi cientment representats.

7. Pel que fa a l’article 13, el CTESC considera que l’Administració hauria d’oferir garanties de servei públic, amb independència de la naturalesa del prestador del servei.

8. El CTESC considera que el registre ACTIC, creat en l’article 20, hauria de depen-dre exclusivament de l’Institut Català de les Qualifi cacions Professionals.

9. El CTESC considera que s’hauria de suprimir la disposició addicional quarta, atès que el que s’hi tracta correspon a l’àmbit de la Llei de la funció pública, així com en l’àmbit privat correspondria a la negociació col·lectiva.

V. CONCLUSIONS

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha valorat el Projecte de decret pel qual es regula l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació i sol·licita al Govern que sigui receptiu a les recomanacions formulades en el present dictamen.

Barcelona, 15 de desembre del 2008


52 - Dictamen

53 - Dictamen

PROJECTE DE DECRET pel qual es regula l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comuni-cació (ACTIC).

El Consell Europeu, reunit a Lisboa el març de 2000, va defi nir una estratègia orientada a una economia digital basada en el coneixement com a motor que ha de garantir el creixement sostenible, la competitivitat, l’ocupació, una major cohesió social, el respec-te al medi ambient i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. L’experiència d’al-tres països demostra que aquesta és una via essencial per obtenir una posició compe-titiva en el marc de l’economia mundial i una societat avançada en tots els aspectes.

A més, en data 1 de juliol de 2008 s’ha aprovat l’Acord de Govern pel qual s’aprova la revisió i el nou impuls de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana pel període 2008-2011, per mitjà del qual es reafi rma la voluntat de reforçar la competitivitat de l’economia catalana, orientant-la cap a un model de major productivitat, més intensiu en coneixement, amb una ocupació de qualitat, un nivell més alt de formació i amb una major capacitat d’adaptació al nou context internacional.

El fet d’assegurar un adequat nivell formatiu de la ciutadania en relació amb les com-petències en tecnologies de la informació i la comunicació, en un context de formació al llarg de la vida, constitueix un factor clau en el marc d’aquesta estratègia, entenent com a competència la combinació de coneixements, habilitats i actituds que desple-ga una persona per assolir un objectiu determinat.

Amb aquesta perspectiva es dibuixen dues línies d’actuació: l’impuls de les acti-vitats formatives i l’estandardització dels nivells de competències. Aquesta darre-ra ha d’afavorir la qualitat de las actuacions formatives gràcies a la defi nició d’uns continguts competencials estructurats per nivells. Al mateix temps, ha de contribuir a millorar el funcionament de les empreses, ja que els empresaris disposaran d’un estàndard per valorar el grau de formació en tecnologies de la informació i la comu-nicació dels treballadors i de les treballadores.

Aquesta qualifi cació laboral constitueix un aspecte essencial, encara que no únic, del concepte de ciutadania digital, entenent aquesta com la capacitat dels ciutadans i les ciutadanes de participar plenament com a tals en la societat de la informació i benefi ciar-se de totes les oportunitats que aquesta els hi ofereix.

El Pla de Govern 2007-2010, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 13 de març de 2007, assumeix que l’esforç i les inversions que es realitzin en xarxes i infraestructures de telecomunicacions per possibilitar l’accés de la ciutadania a qual-sevol servei des de qualsevol indret de Catalunya ha de veure’s complementat per la formació en tecnologies de la informació i la comunicació.

En aquest sentit, el Pla defi neix dues línies programàtiques: les actuacions orientades a l’alfabetització digital de la població i la creació d’un sistema d’acreditació de com-petències en matèria de tecnologies de la informació i la comunicació.

54 - Dictamen

El sistema que es regula mitjançant aquest Decret és fruit d’un llarg procés d’estudi i elaboració que va néixer formalment amb l’Acord de Govern de 26 de juliol de 2005, pel qual es va crear la comissió de persones expertes encarregada d’analitzar la viabilitat de la implantació d’un certifi cat de capacitació digital a Catalunya.

Recollint les recomanacions d’aquesta comissió i els resultats d’altres estudis com-plementaris, el Govern, mitjançant l’Acord de 24 d’abril de 2007, va aprovar la creació d’una acreditació de competències pròpia de la Generalitat de Catalunya i va encar-regar un treball interdepartamental en el qual han participat la Secretaria de Teleco-municacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administra-cions Públiques –que va assumir-ne la coordinació–, la Secretaria de Funció Pública i Modernització de l’Administració del mateix departament, el Departament de Treball, el Departament d’Educació, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, l’Institut Català de Qualifi cacions Professionals i el Servei d’Ocupació de Catalunya.

Els treballs desenvolupats en aplicació d’aquest Acord van concloure amb la defi -nició d’un model d’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació. Aquest model s’orienta envers l’acreditació de competències que aportin una perspectiva global sobre la societat del coneixement i la cultura digital, i l’assumpció de conceptes i criteris bàsics referents a les bones pràctiques i el civis-me. Així mateix, el model s’orienta envers l’avaluació de les competències necessà-ries per resoldre problemes concrets i no envers coneixements relatius a productes determinats.

Doncs bé, disposa l’article 53 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat de la informació i impulsar l’ac-cés a la comunicació i a les tecnologies de la informació en condicions d’igualtat en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral, fomentant que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs drets.

A més, disposa l’esmentat precepte que la Generalitat de Catalunya ha de promou-re la formació, la recerca i la innovació tecnològiques perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del benestar i la cohesió socials.

Prenent en consideració les anteriors previsions estatutàries, aquest Decret es dicta a l’empara de l’article 131.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que preveu la com-petència exclusiva de la Generalitat de Catalunya en relació amb els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o certifi cació acadèmica o professional amb validesa a tot l’Estat i sobre els centre docents en què s’imparteixen aquests ensenyaments, i a l’empara de l’article 170.1.b) de l’Estatut que atribueix a la Generalitat de Catalunya la competència executiva en matèria de treball i relacions laborals i, en tot cas, sobre les polítiques actives d’ocupació que inclouen la formació tant de les persones demandants d’ocupació com de les persones treballadores en actiu.

Els articles de l’Estatut abans esmentats reconeixen a la Generalitat de Catalunya dues competències que es troben estretament relacionades: la regulació de determi-

55 - Dictamen

nats ensenyaments postobligatoris i la necessitat de garantir una formació continua-da a totes les persones que per raó de la seva edat tenen accés al món laboral.

Com a mostra de la interrelació existent entre aquests dos àmbits, formació i accés al mercat laboral, la Llei 3/1991, de 18 de març, de formació d’adults, disposa al seu preàmbul que la formació ha de ser considerada com el conjunt d’activitats de tota mena que tendeixen al perfeccionament de les habilitats de la persona, al millora-ment dels seus coneixements i capacitats professionals.

Així, a l’article 1.b) de la referida norma es remarca la importància que presenta la formació per a l’accés al món laboral, entesa no només com l’aprenentatge inicial, sinó comprensiva de l’actualització, la reconversió i el perfeccionament de conei-xements i habilitats per exercir una professió o un ofi ci segons les exigències del desenvolupament social.

En la mateixa línia, l’article 2.e) de la Llei 3/1991, de 18 de març, preveu el dret que té tota persona a l’actualització i al perfeccionament dels seus coneixements i destre-ses, d’acord amb les exigències laborals, socials i culturals de la societat.

Finalment, l’article 5.2 de la mateixa Llei estableix de manera expressa l’habilitació legal al Govern de la Generalitat de Catalunya que li permet crear diplomes i certifi -cacions acreditatives de la realització d’activitats i l’obtenció de coneixements.

En aquesta mateixa línia, s’ha de destacar també que el projecte de llei d’educació impulsat des del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya preveu al seu article 65.2 que els programes i les accions formatives de les persones adultes hauran d’incloure, entre d’altres, la iniciació a les tecnologies de la informació i la co-municació i a les estratègies per a l’assoliment de les competències bàsiques.

Així mateix, el Reial decret 395/2007, de 23 de març, pel qual es regula el subsistema de formació professional per a l’ocupació, contempla la necessitat d’impulsar entre les empeses i els treballadors i les treballadores una formació que correspongui a les seves necessitats i contribueixi al desenvolupament d’una economia basada en el coneixement, confi gurant la referida formació com un element fonamental no tan sols per a la competitivitat i l’ocupació sinó també per al desenvolupament personal i professional dels treballadors i de les treballadores.

D’aquesta forma, la intervenció administrativa en la regulació de l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació es du a terme en l’exercici de les competències exclusives esmentades i a l’empara de les disposici-ons abans citades.

Mitjançant aquest Decret el Departament de Governació i Administracions Públiques inicia un procés de reconeixement de la transcendència que en el moment actual tenen les tecnologies de la informació i la comunicació a la nostra societat.

En aquest sentit, el Decret té per objecte regular els certifi cats per a l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació, els criteris i els

56 - Dictamen

procediments per obtenir-los. També és objecte d’aquest Decret la determinació dels òrgans de l’Administració de la Generalitat de Catalunya competents en matèria de l’ACTIC, la regulació dels centres col·laboradors i del Registre de l’ACTIC.

Per tal de garantir la màxima claredat, el Decret s’estructura en tres capítols.

El capítol 1 incorpora una sèrie de disposicions generals per mitjà de les quals es defi neix l’objecte de la regulació (article 1) i s’especifi quen els objectius que es pre-tenen assolir amb la creació de l’ACTIC (article 2).

El capítol 2 regula el procediment per a l’obtenció de l’ACTIC, incorporant una sèrie de disposicions per mitjà de les quals es determinen les competències digitals sus-ceptibles d’acreditació i els diferents nivells de la prova d’avaluació (articles 3 i 4), els tipus de certifi cats acreditatius (article 5) i el procediment d’avaluació de les referides competències (articles 6 a 8).

El capítol 3 del Decret regula l’estructura organitzativa que dóna suport a l’ACTIC (article 9), la qual està integrada pel Consell Rector de l’ACTIC (article 10), la Comis-sió Assessora de l’ACTIC (article 11) i l’Ofi cina Gestora de l’ACTIC (article 12). Així mateix, es presta especial atenció a les entitats que poden adquirir la condició de centres col·laboradors i executar, per tant, els processos d’avaluació de les compe-tències digitals (articles 13 a 21).

A l’empara del que preveu l’article 61 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’orga-nització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Governació i Administracions Públiques, i amb la deliberació prèvia del Govern,

DECRETO:


Article 1. Objecte

1.1. Aquest Decret té per objecte regular els certifi cats per a l’acreditació de compe-tències en tecnologies de la informació i la comunicació (en endavant, ACTIC), els criteris i els procediments per obtenir-los.

També és objecte d’aquest Decret la determinació dels òrgans de l’Administració de la Generalitat de Catalunya competents en matèria de l’ACTIC, la regulació dels centres col·laboradors i del Registre de l’ACTIC.

1.2. L’ACTIC és el certifi cat acreditatiu de la competència digital, entesa com la com-binació de coneixements, habilitats i actituds en l’àmbit de les tecnologies de la infor-mació i la comunicació que les persones despleguen en situacions reals per assolir objectius determinats amb efi càcia i efi ciència.

57 - Dictamen

1.3. Per mitjà de l’ACTIC, la persona titular podrà acreditar, davant de qualsevol ins-tància pública o privada, les seves competències en tecnologies de la informació i la comunicació.

Article 2. Objectius de l’ACTIC

Amb la creació de l’ACTIC es vol assolir els objectius següents:

a) Instituir un instrument que permeti a qualsevol persona major de setze anys acredi-tar el seu nivell de competències en tecnologies de la informació i la comunicació.

b) Oferir a les empreses i a les administracions públiques un estàndard de referència a l’hora d’avaluar el nivell de competències en matèria de tecnologies de la infor-mació i la comunicació de les persones empleades i d’aquelles que aspiren a un lloc de treball.

Capítol II - Procediment per a l’obtenció de l’ACTIC

Article 3. Objecte de l’avaluació

3.1. L’ACTIC acredita el nivell de competències de les persones majors de setze anys en matèria de tecnologies de la informació i la comunicació i permet:

a) Valorar la competència digital de la persona i no els coneixements estrictament instrumentals basats en productes i programaris concrets.

b) Incorporar el coneixement de conceptes bàsics relatius a la societat de la informa-ció, la cultura digital i les bones pràctiques en aquest entorn.

c) Considerar les tecnologies de la informació i la comunicació no estrictament com a tecnologies sinó en el seu vessant de comunicació, informació i societat en xarxa.

d) Entendre les competències digitals com a unes capacitats genèriques a partir de les quals el subjecte pot aprendre constantment i adaptar-se de manera dinàmica a un entorn canviant.

3.2. L’acreditació s’atorgarà atenent l’avaluació dels coneixements, els procediments i les actituds de la persona en els àmbits relacionats amb les tecnologies digitals que es defi neixen a l’annex I d’aquest Decret:

a) Cultura, participació i civisme digital (competència C1).

b) Tecnologia digital, ús de l’ordinador i del sistema operatiu (competència C2).

c) Navegació i comunicació en el món digital (competència C3).

d) Tractament de la informació escrita (competència C4).

58 - Dictamen

e) Tractament de la informació gràfi ca, sonora i de la imatge en moviment (compe-tència C5).

f) Tractament de la informació numèrica (competència C6).

g) Tractament de les dades (competència C7).

h) Presentació de continguts (competència C8).

Article 4. Nivells de competències

4.1. L’ACTIC s’estructura en tres nivells:

a) El nivell 1 suposa un domini elemental de les tecnologies de la informació i la comunicació. Aquest nivell correspon a una persona usuària que gaudeix d’un do-mini bàsic d’aquestes tecnologies que s’inicia en el coneixement i ús d’aquestes.

b) El nivell 2 suposa un domini efectiu de les tecnologies de la informació i la comu-nicació en relació amb els àmbits generals d’aplicació d’aquestes. Aquest nivell correspon a una persona usuària que gaudeix d’autonomia i capacitat crítica en-vers l’ús d’aquestes tecnologies.

c) El nivell 3 suposa un domini avançat de les tecnologies de la informació i la co-municació en relació amb àmbits específi cs d’aplicació d’aquestes. Aquest nivell correspon a una persona usuària que gaudeix d’un ampli domini d’aquestes tec-nologies i que disposa de capacitat per aprofi tar al màxim les prestacions que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació, de construir usos alter-natius i de donar suport a altres persones perquè puguin millorar el desenvolupa-ment de les seves competències.

4.2. El nivell exigit per a cadascuna de les competències digitals enumerades a l’ar-ticle anterior és el que es determina a l’annex II d’aquest Decret.

Article 5. Tipus de certifi cats

5.1. D’acord amb el contingut de l’annex II, s’estableixen tres tipus de certifi cats ate-nent el grau de les competències avaluades: el certifi cat bàsic, el certifi cat mitjà i el certifi cat avançat.

5.2. El certifi cat bàsic acredita la possessió del nivell 1 respecte les competències C1 a C6 defi nides a l’annex I d’aquest Decret.

5.3. El certifi cat mitjà acredita la possessió del nivell 2 respecte les competències C1 a C8 defi nides a l’annex I d’aquest Decret. La possessió d’aquest certifi cat pressu-posa l’acreditació del nivell 1 de les referides competències.

5.4. El certifi cat avançat acredita la possessió del nivell 3 respecte, com a mínim, dues competències que la persona interessada haurà de triar entre les competències C4 a la C8 defi nides a l’annex I d’aquest Decret.

59 - Dictamen

En el cas que la persona interessada no hagi realitzat la prova d’avaluació en relació amb la totalitat de les competències C4 a C8, podrà tornar a realitzar la prova d’ava-luació respecte d’aquelles competències que no hagi triat inicialment.

Al certifi cat avançat que s’expedeixi s’identifi caran les competències respecte de les quals la persona interessada hagi superat la prova d’avaluació.

5.5. Per obtenir el certifi cat avançat, la persona interessada haurà d’estar en posses-sió del certifi cat mitjà.

Article 6. Procediment d’avaluació

6.1. Les competències en tecnologies de la informació i la comunicació s’avaluaran mitjançant una prova realitzada en línia en un procés automatitzat.

És requisit per participar a la referida prova d’avaluació ser major de setze anys en el moment de realitzar-la.

6.2. La prova d’avaluació únicament podrà ser realitzada a través del portal d’Internet e-ACTIC, a què fa referència l’article 7, en un dels centres col·laboradors esmentats a l’article 13 d’aquest Decret, el qual garantirà la identitat de la persona que realitza la prova i que aquesta l’efectua sense rebre cap tipus d’ajuda o suport aliè.

La identitat de la persona que s’examina quedarà garantida mitjançant l’ús de la sig-natura electrònica avançada o reconeguda. Si la persona interessada no en disposa, podrà accedir a la prova d’avaluació mitjançant un nom de persona usuària i una contrasenya prèviament assignats.

6.3. La prova es podrà realitzar sense necessitat de convocatòria prèvia. No obstant això, la persona interessada que no superi la prova d’avaluació no s’hi podrà tornar a presentar, amb independència del nivell triat, fi ns que no hagi transcorregut un termi-ni mínim d’un mes comptat des de la data de la seva realització.

6.4. La inscripció a la prova d’avaluació es durà a terme per via telemàtica a través del portal d’Internet e-ACTIC mitjançant un model normalitzat, on la persona interessada indicarà el centre col·laborador i la data en què vol realitzar la prova d’avaluació.

6.5. La persona interessada que hagi sol·licitat la seva inscripció a la prova d’avalu-ació rebrà una confi rmació d’acceptació o denegació a l’adreça de correu electrònic que hagi facilitat a l’hora de formalitzar la sol·licitud.

6.6. Per poder realitzar la prova d’avaluació, la persona interessada haurà de satisfer el pagament de la taxa que legalment s’estableixi.

6.7. La prova d’avaluació consistirà en la realització d’exercicis demostratius de co-neixements i de la possessió d’habilitats i destreses, i s’haurà de donar resposta a preguntes de diferent naturalesa que permetin el seu tractament electrònic i/o resol-dre diversos casos i activitats pràctiques.

60 - Dictamen

Totes les qüestions a què hagi de donar resposta la persona avaluada es generaran de forma aleatòria. Les respostes s’emmagatzemaran automàticament en un servidor centralitzat, de manera que sigui possible recuperar els resultats de la prova en cas que la persona interessada els vulgui comprovar.

6.8. La durada de la prova d’avaluació s’establirà mitjançant Ordre de la persona titu-lar del departament competent de la Generalitat de Catalunya en matèria de societat de la informació i es farà pública al portal d’Internet e-ACTIC.

6.9. La qualifi cació de la prova d’avaluació s’efectuarà atenent al nombre de pregun-tes contestades i exercicis resolts correctament.

La prova d’avaluació tan sols es considerarà superada si el nombre d’encerts supera els mínims assenyalats a l’Ordre que desenvolupi el procediment d’avaluació, la qual haurà de preveure l’encert de, com a mínim, el cinquanta per cent del nombre total de preguntes o exercicis.

6.10. La prova d’avaluació es durà a terme en llengua catalana. No obstant això, també es podrà efectuar, a petició de la persona interessada, en llengua castellana o aranesa.

6.11. Les persones amb discapacitat podran demanar a la seva sol·licitud de partici-pació en la prova l’adaptació o adequació del temps o dels mitjans materials neces-saris per a la seva realització (ús de tipografi es de major contrast o cos, magnifi ca-dors de pantalla, programes de reconeixement de veu o teclats adaptats, etc.).

L’Ofi cina Gestora de l’ACTIC, a l’hora de gestionar el procés d’inscripció a les proves d’avaluació, podrà sol·licitar, quan ho consideri necessari, un informe sobre la sol-licitud d’adaptació o adequació als serveis de valoració i orientació de l’ICASS.

6.12. La persona que s’ha examinat podrà presentar telemàticament, mitjançant un model normalitzat, una sol·licitud de revisió de la prova d’avaluació realitzades. La presentació d’aquesta sol·licitud suspendrà el termini de què disposa la persona interessada per interposar recurs d’alçada davant de la persona titular del depar-tament competent en matèria de societat de la informació, de conformitat amb les disposicions contingudes en els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment admi-nistratiu comú.

6.13. El disseny fi nal de la prova d’avaluació correspondrà a la direcció general com-petent en matèria de societat de la informació.

Article 7. Suport als procediments d’avaluació

7.1. Es crea el portal d’Internet e-ACTIC, amb l’adreça electrònica www.gencat.cat/actic, com a mitjà de suport en els procediments d’avaluació de competències en matèria de tecnologies de la informació i la comunicació.

61 - Dictamen

7.2. El portal d’Internet e-ACTIC facilitarà tota la informació necessària per realitzar la prova d’avaluació de competències. Concretament, el portal d’Internet e-ACTIC proporcionarà:

a) La informació existent sobre l’ACTIC, el procediment d’avaluació, el tipus i el con-tingut de la prova d’avaluació.

b) La informació necessària sobre els centres col·laboradors a través dels quals es pot realitzar la prova d’avaluació de l’ACTIC.

c) Els mecanismes necessaris per gestionar la inscripció a la prova d’avaluació i el pagament de la taxa que correspongui.

d) La informació sobre els resultats de la prova d’avaluació.

Article 8. Expedició dels certifi cats

8.1. Tota persona que hagi superat la prova d’avaluació regulada a l’article 6 d’aquest Decret obtindrà en línia el certifi cat electrònic acreditatiu del seu nivell de competèn-cies en matèria de tecnologies de la informació i la comunicació.

8.2. La persona interessada que hagi superat la referida prova també podrà dirigir una sol·licitud a la direcció general competent en matèria de societat de la informació per obtenir una còpia del certifi cat en paper, numerada i signada.

8.3. El/la secretari/ària competent en matèria de societat de la informació de la Generalitat de Catalunya expedirà els certifi cats previstos en els apartats anteriors. Aquests certifi cats incorporaran senyals de seguretat i d’autenticitat i es numeraran mitjançant sèries alfanumèriques.

Capítol III - Òrgans i estructura de suport de l’ACTIC

Article 9. Estructura organitzativa de l’ACTIC

Els òrgans i entitats següents han de garantir, en els termes establerts en aquest Decret, el dret de la ciutadania a disposar d’un mitjà d’acreditació de les competèn-cies en tecnologies de la informació i la comunicació:

a) El Consell Rector de l’ACTIC.

b) La Comissió Assessora de l’ACTIC.

c) L’Ofi cina Gestora de l’ACTIC.

d) Els centres col·laboradors.

62 - Dictamen

Article 10. Consell Rector de l’ACTIC

10.1. El Consell Rector de l’ACTIC és un òrgan col·legiat de composició interdeparta-mental encarregat de l’examen i defi nició de les línies d’actuació que afecten a l’AC-TIC, que s’adscriu al departament competent en matèria de societat de la informació i estarà integrat per:

a) La persona titular del departament competent en matèria de societat de la infor-mació.

b) El/la secretari/ària competent en matèria de societat de la informació.

c) El/la secretari/ària de Funció Pública i Modernització de l’Administració.

d) El/la secretari/ària general de Treball.

e) El/la secretari/ària de Polítiques Educatives.

f) El/la director/a general de la Societat de la Informació.

g) Tres vocals amb rang de directors/es generals que actuaran en representació del Departament de Governació i Administracions Públiques, el Departament d’Edu-cació i el Departament de Treball.

Per assolir la paritat de gènere, en el nomenament d’aquestes vocalies es tendirà a assolir la presència equilibrada de dones i homes.

10.2. Són funcions del Consell Rector de l’ACTIC:

a) Defi nir les polítiques, directrius i línies d’actuació relatives al desenvolupament, manteniment, millora i actualització de l’ACTIC.

b) Analitzar i avaluar els resultats de l’ACTIC.

c) Establir les directrius de funcionament de l’Ofi cina Gestora de l’ACTIC i fer-ne el seguiment.

d) Establir els objectius anuals de l’ACTIC, estudiar i realitzar propostes relatives als recursos humans i materials necessaris per al seu correcte desenvolupament.

10.3. El Consell Rector estarà presidit per la persona titular del departament compe-tent en matèria de societat de la informació.

10.4. El/la president/a del Consell Rector nomenarà un/a secretari/ària que haurà de tenir la condició de funcionari/ària i assistirà a les reunions amb veu i sense vot.

10.5. El Consell Rector es reunirà, com a mínim, un cop a l’any, i sempre que alguna de les seves persones membres ho consideri necessari i ho comuniqui a la presidèn-cia amb temps sufi cient per convocar la reunió.

63 - Dictamen

10.6. Les decisions del Consell Rector s’adoptaran per majoria de les persones in-tegrants. No obstant això, en cas d’empat es decidirà pel vot de qualitat de la presi-dència.

10.7. La persona titular del departament competent en matèria de societat de la in-formació i els/les secretaris/àries que formen part del Consell Rector poden delegar l’assistència a les reunions en alts càrrecs dels departaments respectius, vetllant perquè en aquest cas es respecti la paritat de gènere en la seva composició.

10.8. El Consell Rector de l’ACTIC, per majoria de les seves persones membres, podrà acordar la creació de comissions de treball amb la fi nalitat de què li donin el suport necessari per desenvolupar les funcions defi nides a l’apartat segon d’aquest precepte.

Article 11. Comissió Assessora de l’ACTIC

11.1. Es crea la Comissió Assessora de l’ACTIC com a òrgan assessor i de consulta en l’àmbit de l’acreditació de competències en matèria de tecnologies de la informa-ció i comunicació, adscrit a la direcció general competent en matèria de societat de la informació.

11.2. Són funcions de la Comissió Assessora de l’ACTIC:

a) Donar suport i assessorar el Consell Rector de l’ACTIC en les polítiques relacio-nades amb l’acreditació i les estratègies necessàries per assolir els objectius del model d’acreditació des de la perspectiva tècnica i pedagògica.

b) Assessorar sobre el manteniment i actualització de continguts i la seva adequació a les necessitats de la societat, fent un seguiment anual del procés d’avaluació de les competències.

c) Assessorar en el reconeixement d’equivalències amb altres acreditacions o títols.

d) Orientar l’activitat de difusió de l’acreditació.

11.3. La Comissió Assessora de l’ACTIC estarà integrada per:

a) El/la director/a general de la Societat de la Informació, que ocuparà la presidèn-cia.

b) El director/a general de Funció Pública.

c) Un/a vocal amb rang de director/a general en representació del Departament d’Educació, a proposta de la persona titular.

d) Un/a vocal amb rang de director/a general en representació del Departament de Treball, a proposta de la persona titular.

64 - Dictamen

e) Un/a vocal en representació de l’Institut Català de Qualifi cacions Professionals.

f) Un/a vocal en representació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

g) Un/a vocal en representació del Servei d’Ocupació de Catalunya.

h) Tres vocals en representació de l’Administració local, cadascun d’ells a proposta d’una de les següents entitats: el consorci Localret, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis.

i) Dos vocals en representació de les associacions empresarials més representati-ves a Catalunya, a proposta de les organitzacions o entitats representades.

j) Dos vocals en representació de les organitzacions sindicals més representatives a Catalunya, a proposta de les organitzacions o entitats representades.

k) Un/a vocal per cadascuna de les següents entitats: Col·legi Ofi cial d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, Col·legi Ofi cial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya, Col·legi Ofi cial d’Enginyeria en Informàtica i Col·legi Ofi cial d’Enginyeria Tècnica en Informàtica, a proposta de les entitats representades.

l) Tres vocals que podran ser designats pel director/a general de la Societat de la Informació entre les entitats més signifi catives en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació.

11.4. El/la president/a de la Comissió Assessora nomenarà un/a secretari/ària que haurà de reunir la condició de funcionari/ària i assistirà a les reunions amb veu i sense vot.

11.5. Es garantirà la incorporació de la paritat de gènere mitjançant la presència equilibrada de dones i homes en la composició de la Comissió Assessora.

11.6. Les sessions de la Comissió Assessora es celebraran com a mínim un cop a l’any, amb la convocatòria prèvia de la presidència.

11.7. De manera puntual, la presidència de la Comissió Assessora podrà sol·licitar la intervenció, amb veu i sense vot, de les persones expertes o especialistes que consideri necessaris.

11.8. El funcionament de la Comissió Assessora s’ha de subjectar a les disposici-ons relatives a òrgans col·legiats previstes a la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

Article 12. Ofi cina Gestora de l’ACTIC

12.1. L’Ofi cina Gestora de l’ACTIC és l’òrgan de gestió de l’acreditació i s’integra en el Servei de Societat del Coneixement de la Direcció General de la Societat de la Informació amb nivell de secció.

65 - Dictamen

12.2. Són funcions de l’Ofi cina Gestora de l’ACTIC:

a) Realitzar les propostes d’autorització dels centres col·laboradors.

b) Dur a terme el seguiment tècnic, administratiu i la supervisió dels centres col·la-boradors.

c) Gestionar el portal d’Internet e-ACTIC.

d) Realitzar les propostes de disseny de la prova d’avaluació, així com efectuar les propostes de revisió i actualització dels continguts competencials de l’ACTIC.

e) Realitzar propostes sobre la determinació dels títols, diplomes i certifi cats que poden ser considerats equivalents als regulats per aquest Decret.

f) Informar, assessorar i orientar les persones interessades, directament o mitjançant altres canals institucionals, en relació amb les característiques de l’acreditació i el procediment per a l’obtenció de l’ACTIC.

g) Gestionar el procés d’inscripció, avaluació, certifi cació i registre de les persones usuàries de l’ACTIC.

h) Gestionar les reclamacions presentades per les persones usuàries de l’ACTIC.

i) Proporcionar al Servei d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya infor-mació actualitzada referent a l’ACTIC.

j) Preparar i emetre informes de seguiment relatius al procediment per a l’obtenció de l’ACTIC i realitzar propostes de millora.

k) Gestionar el Registre de l’ACTIC.

12.3. L’Ofi cina Gestora estarà dotada dels mitjans personals i materials necessaris per fer front a l’exercici de les funcions que té atribuïdes i garantir el dret de la ciuta-dania a obtenir l’ACTIC.

Article 13. Centres col·laboradors

13.1. Els centres autoritzats d’acord amb les previsions d’aquest Decret intervindran en el procés d’acreditació de l’ACTIC mitjançant la posada a disposició a les perso-nes interessades de les seves instal·lacions i recursos per a la realització de la prova d’avaluació.

13.2. Els centres col·laboradors no rebran cap contraprestació econòmica per la seva col·laboració en els processos d’avaluació de competències.

13.3. Podran adquirir la condició de centres col·laboradors:

66 - Dictamen

a) Els centres d’innovació i formació ocupacional dependents del Servei d’Ocupació de Catalunya, d’acord amb les previsions contingudes en el Decret 160/2006, de 16 de maig, de reestructuració del Servei d’Ocupació de Catalunya.

b) Els centres col·laboradors del Servei d’Ocupació de Catalunya.

c) Els centres integrants de la Xarxa de punts TIC.

d) L’Escola d’Administració Pública en l’àmbit de les funcions que té atribuïdes en virtut de la Llei 4/1987, de 24 de març.

e) L’Institut d’Estudis de la Salut.

f) Els instituts d’educació secundària.

g) Els centres de formació de persones adultes.

h) Les universitats públiques.

i) Altres centres, públics o privats, l’objecte principal dels quals sigui realitzar activi-tats de formació.

13.4. Són funcions dels centres col·laboradors:

a) Facilitar a les persones interessades tota la informació requerida en relació amb l’ACTIC.

b) Proporcionar el suport i assessorament necessaris per a la realització de la prova d’avaluació.

c) Executar els processos d’avaluació corresponents d’acord amb les previsions de l’article 6 d’aquest Decret, prèvia comprovació de la identitat de l’aspirant i garan-tint que durant l’execució de la prova d’avaluació aquest no té accés a ajuda o suport aliens.

Article 14. Requisits del centres col·laboradors

14.1. Els centres esmentats a l’article anterior, amb l’única excepció prevista a l’article 15.9 d’aquest Decret, hauran d’obtenir una autorització prèvia de la direcció general competent en matèria de societat de la informació per tal de poder actuar com a centres col·laboradors de l’ACTIC.

14.2. Les entitats sol·licitants que vulguin obtenir l’autorització per actuar com a cen-tres col·laboradors hauran de complir els requisits següents:

a) Estar constituïdes legalment.

b) Disposar dels recursos personals i dels espais físics adients per a l’atenció i infor-mació de les persones usuàries i la realització de les proves d’avaluació.

67 - Dictamen

c) Posseir l’equipament tècnic necessari per a la realització de les proves en línia (maquinari, programari informàtic i connexió a Internet), segons les especifi cacions defi nides mitjançant Ordre de la persona titular del departament de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de societat de la informació.

d) Disposar d’un registre propi de persones usuàries de l’ACTIC i assumir el compro-mís de mantenir-lo actualitzat.

14.3. Els centres hauran d’estar registrats al Registre de l’ACTIC dependent de la direcció general competent en matèria de societat de la informació per tal de poder col·laborar en els procediments d’avaluació.

Article 15. Procediment d’autorització dels centres col·laboradors

15.1. La responsabilitat d’obtenir l’autorització per adquirir la condició de centre col-laborador correspon a la persona física o jurídica titular del centre.

15.2. La persona responsable d’obtenir l’autorització registrarà la sol·licitud d’autorit-zació a l’Ofi cina Gestora de l’ACTIC dependent de la Direcció General de la Societat de la Informació mitjançant el formulari corresponent, a la qual haurà d’adjuntar la documentació següent:

a) La documentació acreditativa de la propietat o del títol que habiliti per a la posses-sió de l’immoble o immobles on s’ubiqui el centre.

b) La denominació identifi cativa de l’establiment per al qual es sol·licita l’autoritza-ció.

c) La relació dels recursos personals dels quals disposa el centre, amb indicació dels perfi ls i recursos que dedicarà a les funcions que se li encomanin com a cen-tre col·laborador.

d) La relació i descripció detallada de les instal·lacions del centre, dels seus horaris, dels recursos materials i tècnics destinats a la realització de les proves d’avalua-ció.

Les entitats de naturalesa privada hauran d’aportar, a més:

e) Si la persona sol·licitant és una persona física, una còpia compulsada del seu DNI.

f) Si la persona sol·licitant és una persona jurídica, una còpia compulsada de l’es-criptura de constitució, dels estatuts i del CIF de la societat, del DNI o NIF de la persona que actua com a representant d’aquesta i del document acreditatiu de la representació.

No caldrà presentar aquesta darrera documentació si ja es troba en poder de l’Admi-nistració actuant, sempre que no hagin transcorregut més de 5 anys des de la seva

68 - Dictamen

presentació i no hagi experimentat cap modifi cació. En aquest supòsit, caldrà indicar clarament la data i l’òrgan o dependència en què va ser presentada i el procediment a què feia referència. Si la direcció general competent en matèria de societat de la informació, per causes alienes a la seva actuació, no pot aconseguir aquesta docu-mentació, requerirà a la persona sol·licitant perquè l’aporti en el termini de quinze dies.

Les persones interessades podran presentar la sol·licitud d’autorització fent ús de mitjans electrònics, de conformitat amb les previsions contingudes a la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics i la normativa en matèria d’utilització de mitjans electrònics a l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

15.3. L’Ofi cina Gestora de l’ACTIC elaborarà una proposta de resolució sobre la con-cessió de l’autorització a la persona física o jurídica sol·licitant tenint en compte els elements següents:

a) L’experiència formativa prèvia demostrable en tecnologies de la informació i la comunicació.

b) La dotació de personal, les instal·lacions i els mitjans materials dels quals disposa la persona sol·licitant per desenvolupar les proves d’avaluació.

c) La zona d’ubicació del centre, els transports i comunicacions que permeten acce-dir-hi.

d) La demanda existent.

e) L’adequació dels horaris de prestació de serveis per part del centre.

f) La fl exibilitat o possibilitat d’ampliar l’oferta de punts d’avaluació i horaris si el ser-vei ho requereix.

g) La disposició de mitjans personals i materials que permetin a les persones amb discapacitat la realització de la prova d’avaluació i la inexistència de barreres ar-quitectòniques que els impedeixin l’accés al centre per a la realització de la referi-da prova.

15.4. Un cop elaborada la proposta de resolució, l’Ofi cina Gestora de l’ACTIC l’eleva-rà al/a la director/a general de la Societat de la Informació, qui emetrà resolució sobre la concessió de l’autorització.

15.5. El termini per resoldre la sol·licitud d’autorització serà de sis mesos, a comptar des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en el Registre de la direcció general competent en matèria de societat de la informació. Si un cop transcorre-gut aquest termini no s’ha dictat resolució expressa, caldrà entendre desestimada la sol·licitud.

69 - Dictamen

15.6. La resolució de concessió o de denegació de l’autorització, degudament mo-tivada ha de ser notifi cada individualment a la persona interessada. La notifi cació s’haurà de cursar per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la seva recep-ció.

15.7. Contra la resolució del/de la director/a general de la Societat de la Informació es pot interposar recurs d’alçada davant el/la secretari/ària de Telecomunicacions i Societat de la Informació.

15.8. Els centres col·laboradors autoritzats seran inscrits d’ofi ci en el Registre de l’ACTIC i es faran públics a la pàgina web de la secretaria competent en matèria de societat de la informació i al portal d’Internet e-ACTIC.

15.9. Els centres de naturalesa pública vinculats o dependents de la Generalitat de Catalunya a què fa referència l’article 13.3 i les universitats públiques adquiriran la condició de centres col·laboradors, sempre i quan reuneixin el requisits assenyalats a l’article 14 d’aquest Decret, en virtut de la signatura d’acords de col·laboració, sense que sigui necessària la tramitació del procediment previst en aquest precepte.

En aquests acords de col·laboració es podrà delimitar, si s’escau, el col·lectiu que pot realitzar la prova d’avaluació a través del centre que subscrigui l’acord.

Article 16. Obligacions de comunicació

16.1. Els canvis de titularitat i de denominació dels centres col·laboradors hauran de ser comunicats per escrit a la direcció general competent en matèria de societat de la informació perquè puguin ser examinats, valorats i registrats, en el termini d’un mes des què s’hagin produït. En funció del tipus de canvi de què es tracti, aquesta comunicació haurà d’anar acompanyada de la documentació següent:

a) Comunicació del canvi de titularitat del centre: documents indicats a les lletres a), e) i f) de l’article 15.2.

b) Comunicació del canvi de denominació de l’empresa: documents indicats a la lletres b), e) i f) de l’article 15.2.

16.2. El centres col·laboradors hauran de comunicar per escrit a la direcció general competent en matèria de societat de la informació el cessament de la seva activitat amb caràcter previ al moment en què aquest tingui lloc.

Article 17. Inefi càcia sobrevinguda de l’autorització

Els centres col·laboradors hauran de mantenir les condicions exigides per a la seva autorització i restaran subjectes a la supervisió de la direcció general competent en matèria de societat de la informació. Si un centre deixa de complir algun dels requi-sits previstos en aquest Decret o es detecten irregularitats en la gestió de processos d’avaluació, es declararà la inefi càcia sobrevinguda de l’autorització, amb la instruc-ció prèvia del procediment que correspongui.

70 - Dictamen

Article 18. Distintiu dels centres col·laboradors i publicitat

18.1. Els centres col·laboradors autoritzats hauran de fer constar la seva denomina-ció i el número d’inscripció en el Registre de l’ACTIC mitjançant la seva exhibició en un lloc visible per a les persones usuàries. A més, els centres col·laboradors hauran de col·locar al seu establiment o local un distintiu elaborat d’acord amb el model que s’estableix a l’annex III d’aquest Decret.

18.2. La publicitat efectuada pels centres col·laboradors, incloent-hi la que es faci als mitjans de comunicació, haurà de consignar el número d’inscripció en el Registre de l’ACTIC.

Article 19. Tractament de dades personals

Els centres que intervinguin en el procediment d’avaluació i l’Ofi cina Gestora de l’AC-TIC són responsables de la custòdia de les dades personals de les persones usuàri-es amb subjecció a les disposicions de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, sobre protecció de dades de caràcter personal i del Decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el reglament que desenvolupa la referida Llei.

Aquestes dades inclouran sistemàticament la variable sexe per tal de facilitar els estudis científi cs, estadístics i informes de gènere, d’acord amb la normativa vigent sobre aquesta matèria i respectant, en tot cas, les disposicions abans referides.

Article 20. Creació del Registre de l’ACTIC

20.1. Es crea el Registre de l’ACTIC, adscrit a la direcció general competent en ma-tèria de societat de la informació, en el qual s’inscriuran d’ofi ci:

a) Les dades estrictament identifi catives de les persones que han obtingut algun dels certifi cats ACTIC i la identifi cació alfanumèrica dels certifi cats.

b) Els centres col·laboradors autoritzats d’acord amb aquest Decret.

20.2. Les pràctica de les inscripcions i el manteniment de les dades que conté aquest registre corresponen a la direcció general competent en matèria de societat de la informació.

20.3. L’estructura del registre es regularà per Ordre del la persona titular del de-partament de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de societat de la informació.

20.4. La direcció general competent en matèria de societat de la informació i l’Institut Català de Qualifi cacions Professionals establiran els mecanismes de col·laboració necessaris per tal de garantir la coordinació del Registre de l’ACTIC i el registre de certifi cats de competència i qualifi cacions dependent de l’Institut Català de les Qualifi cacions Professionals, amb subjecció a les disposicions de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, sobre protecció de dades de caràcter personal i del

71 - Dictamen

Decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el reglament que desenvo-lupa la referida Llei.

Article 21. Cancel·lació de la inscripció en el Registre de l’ACTIC

La declaració d’inefi càcia sobrevinguda de l’autorització per a la realització de les proves d’avaluació de l’ACTIC prevista a l’article 17 d’aquest Decret comportarà la cancel·lació de la inscripció registral corresponent. Així mateix, la inscripció s’haurà de cancel·lar en el cas de cessament de l’activitat per decisió de la persona titular de l’establiment degudament comunicada a la direcció general competent en matèria de societat de la informació.

Article 22. Supervisió

La supervisió dels centres col·laboradors i de l’activitat que desenvolupen corres-pon a la direcció general competent en matèria de societat de la informació en col-laboració amb els departaments de Treball i d’Educació.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Competència

Correspon al departament de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de Societat de la Informació gestionar les proves d’avaluació de competències, expedir els certifi cats que regula aquest Decret, autoritzar els centres col·laboradors i dur el Registre de l’ACTIC, sense perjudici del que es disposa al capítol 3 d’aquest De-cret.

Segona. Oferta formativa en matèria de tecnologies de la informació i la comu-nicació

La Generalitat de Catalunya, de conformitat amb les disposicions contingudes als articles 131.1 i 170.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, fomentarà l’existència d’una oferta formativa sufi cient en matèria de tecnologies de la informació i la comu-nicació.

Tercera. Equivalència entre títols, diplomes i certifi cats

Per Ordre del/de la titular del departament competent en matèria de societat de la informació es poden establir els títols, diplomes i certifi cats que són considerats equi-valents als que regula aquest Decret.

Quarta. Funció pública

La possessió dels certifi cats ACTIC eximirà de la realització de les proves que tinguin per objecte l’acreditació de competències en matèria de tecnologies de la informació i comunicació, en els termes previstos a les corresponents convocatòries per a l’ac-

72 - Dictamen

cés a la funció pública, o podrà ser valorada com a mèrit en els processos de provisió de llocs de treball o de selecció de personal.

Cinquena. Revisió i actualització de continguts de l’ACTIC

1. El Consell Rector previst a l’article 10 d’aquest Decret vetllarà per la revisió i actu-alització dels continguts de l’ACTIC. Cada dos anys, com a mínim, el Consell Rector realitzarà una proposta d’actualització dels continguts de l’ACTIC atenent els sugge-riments realitzats per la Comissió Assessora regulada a l’article 11 d’aquest Decret.

2. Els continguts de les competències digitals detallats a l’annex II d’aquest Decret podran ser actualitzats per Ordre de la persona titular del departament competent de la Generalitat de Catalunya en matèria de societat de la informació.

Sisena. Requisits i procediment per a l’autorització de centres col·laboradors

Els requisits previstos a l’article 14.2 que han de reunir els centres i entitats que desitgin actuar com a centres col·laboradors, així com el procediment d’autorització previst a l’article 15 d’aquest Decret seran detallats per Ordre de la persona titular del departament competent de la Generalitat de Catalunya en matèria de Societat de la Informació.

Setena. Professions titulades

L’acreditació prevista en aquest Decret s’entén sense perjudici de la normativa regu-ladora de les professions titulades.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Actuacions de caràcter tècnic o material

Es faculta la persona titular del departament de la Generalitat de Catalunya com-petent en matèria de societat de la informació perquè dugui a terme les actuacions de caràcter tècnic o material que siguin necessàries per executar les previsions d’aquest Decret.

Segona. Entrada en vigor

Aquest Decret entrarà en vigor a l’endemà de la seva publicació al Diari Ofi cial de la Generalitat de Catalunya.

73 - Dictamen

ANNEX I. Defi nició de les competències en tecnologies de la informació i la comunicació.

a) Cultura, participació i civisme digital (competència C1): utilització de manera efi -cient, cívica i segura dels recursos de què disposa la ciutadania en la societat di-gital, aplicant-los selectivament en els diversos àmbits de la seva vida quotidiana, amb la fi nalitat del desenvolupament personal, la participació i col·laboració en la societat.

b) Tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu (competència C2): ús de les funcions bàsiques d’un equip informàtic i del seu sistema operatiu, amb aplicació dels fonaments de la tecnologia digital.

c) Navegació i comunicació en el món digital (competència C3): utilització dels ser-veis disponibles a la xarxa per a la recerca d’informació, aplicant criteris de res-tricció adequats i registrant i emmagatzemant la informació, si escau. Aplicació de les prestacions que ofereix Internet per a la comunicació interpersonal i l’intercanvi d’informació i serveis, la compartició del coneixement i la creació de xarxes.

d) Tractament de la informació escrita (competència C4): ús d’un processador de textos per crear, tractar, elaborar i presentar informació i textos, destinats a ser impresos o publicats a Internet.

e) Tractament de la informació gràfi ca, sonora i de la imatge en moviment (compe-tència C5): tractament de la informació gràfi ca, sonora i imatges fi xes i en movi-ment.

f) Tractament de la informació numèrica (competència C6): crear i utilitzar fulls de càlcul i aplicar-los a les activitats que requereixen l’ús d’operacions i funcions.

g) Tractament de les dades (competència C7): mantenir, consultar i presentar infor-mació a través de bases de dades.

h) Presentació de continguts (competència C8): dissenyar presentacions gràfi ques, integrant objectes de diferent naturalesa, per presentar documentació i informa-ció en diferents suports, destinada a ser projectada, impresa i/o publicada per Internet.

74 - Dictamen

ANNEX II. Nivells de competències en matèria de tecnologi-es de la informació i la comunicació.

El text complet d’aquest annex el podeu trobar a:


75 - Dictamen

ANNEX III. Model distintiu dels centres col·laboradors.

El text complet d’aquest annex el podeu trobar a:


Aquest text és transcripció del document de treball lliurat pel Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya.

76 - Dictamen

77 - Dictamen

sobre el Projecte de decret sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habita-bilitat.

Dictamen 32·2008

78 - Dictamen

79 - Dictamen

DICTAMEN 32/2008 sobre el Projecte de decret sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’ha-bitabilitat.

Atenent les competències atribuïdes al Consell de Treball, Econòmic i Social de Ca-talunya per l’article 72.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la Llei 7/2005, de 8 de juny, el Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social, en la sessió ordinària del dia 22 de desembre de 2008, aprova el següent

DICTAMEN

I. ANTECEDENTS

En data 20 de novembre del 2008 va tenir entrada al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya un escrit tramès pel conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya en el qual sol·licitava l’emissió del dictamen de caràcter preceptiu, previ a la seva tramitació, del Projecte de decret sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat.

El Projecte de decret es va acompanyar d’una memòria econòmica.

La Comissió de Treball de Mercat de Treball i Polítiques Socials es va reunir el dia 16 de desembre i va elaborar la Proposta de dictamen.

II. CONTINGUT

El Projecte de decret consta d’un preàmbul, vint-i-un articles englobats en dos ca-pítols, cinc disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria, dues disposicions fi nals i tres annexos.

En el preàmbul es posa de manifest que la Generalitat té competència exclusiva en matèria d’habitatge i que al desembre del 2007 es va aprovar la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge. El motiu i objectiu del present Projecte de decret és adaptar el Decret de condicions d’habitabilitat a les exigències de la Llei pel que fa als criteris de qua-litat i als continguts de la cèdula d’habitabilitat.

El capítol I s’anomena disposicions generals i engloba els articles de l’1 al 5. L’article 1 estableix l’objecte de la norma que és regular les condicions d’habitabilitat que han de tenir els habitatges. En l’article 2 s’estableix que tant el planejament urbanístic com les ordenances edifi catòries municipals han de ser coherents i respectar les determinacions d’aquesta norma. En l’article 3 s’estableix les dades que s’han d’in-cloure en els projectes tècnics a presentar per a l’obtenció de la llicència urbanística d’obres. L’article 4 estableix l’estàndard mínim de superfície per persona i el llindar màxim d’ocupació dels habitatges. En l’article 5 es regula que la ciutadania pot exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa administrativa el compliment del contingut d’aquesta norma.

80 - Dictamen

El capítol II s’anomena la cèdula d’habitabilitat i engloba els articles del 6 al 21. En l’article 6 es defi neix la cèdula d’habitabilitat. L’article 7 estableix l’obligatorietat de la cèdula d’habitabilitat. L’article 8 exonera, a les persones transmitents, de l’obliga-ció de lliurar la cèdula d’habitabilitat en el cas que l’habitatge hagi de ser objecte d’obres de rehabilitació o bé s’adquireixi l’habitatge per fer-ne l’enderroc. En l’article 9 s’estableix que les empreses subministradores de serveis han d’exigir la cèdula d’habitabilitat als usuaris perquè aquests puguin contractar els serveis. En l’article 10 s’estableix el contingut de la cèdula. En l’article 11 s’estableix que la competèn-cia per atorgar la cèdula correspon al departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge o als ajuntaments, si s’ha produït la delegació a favor seu. En els articles 12 i 13 s’estableix com s’ha de tramitar la cèdula de primera ocupació i la cèdula per a segona i successives ocupacions. En l’article 14 es regula el termini de resolució per a l’atorgament de la cèdula. En els articles 15, 16 i 17 es regulen els casos de suspensió de la tramitació de la cèdula, de denegació i revocació de la cèdula. En l’article 18 es regula un registre de les cèdules atorgades a Catalunya. En l’article 19 s’estableix que el Departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge, els ajuntaments i altres administracions competents poden inspeccionar els habitatges per comprovar les seves condicions d’habitabilitat. En l’article 20 s’es-tableix que el Consell de Qualitat, Sostenibilitat i Innovació de l’Habitatge ha d’emetre informe quan li sol·liciten els òrgans competents per emetre la cèdula d’habitabilitat en relació amb les discrepàncies que puguin sorgir sobre la interpretació i compli-ment de les previsions tècniques d’habitabilitat. L’article 21 es remet a l’annex 3 per establir el model de cèdula d’habitabilitat.

La disposició addicional primera estableix que s’han de mantenir les condicions d’habitabilitat al llarg de la vida de l’habitatge.

La disposició addicional segona estableix els casos en què s’ha d’aplicar l’annex 1 o l’annex 2 en el cas d’obres de rehabilitació.

Les disposicions addicionals tercera i quarta estableixen quins apartats dels annexos del Projecte de decret s’han d’aplicar en cas d’obres de reconversió a ús d’habitatge i en cas de subdivisió d’habitatges usats o preexistents.

La disposició addicional cinquena estableix que l’administració ha d’impulsar ac-tuacions per tal de potenciar i incentivar la implantació dels espais intermedis dels habitatges amb l’exterior.

La disposició transitòria primera regula la validesa i renovació de les cèdules obtin-gudes amb anterioritat a la vigència d’aquest Projecte de decret.

La disposició transitòria segona estableix la normativa aplicable a les cèdules sol-licitades amb anterioritat a la vigència d’aquest Projecte de decret.

La disposició transitòria tercera estableix el termini per a l’aplicabilitat del requisit de l’alçada en supòsits de contradicció amb el planejament urbanístic.

La disposició transitòria quarta estableix l’adequació del planejament urbanístic i les ordenances d’edifi cació a les determinacions del Projecte de decret.

81 - Dictamen

La disposició derogatòria deroga el Decret 259/2003, de 21 d’octubre.

La disposició fi nal primera estableix la vigència de l’Ordre PTO/377/2003, de 9 de setembre, sobre l’adaptació a l’ús de sistemes telemàtics del procediment d’atorga-ment de la cèdula d’habitabilitat.

La disposició fi nal segona estableix l’entrada en vigor de la norma.

En l’annex 1 s’estableixen les condicions d’habitabilitat dels habitatges de nova cons-trucció.

En l’annex 2 s’estableixen les condicions d’habitabilitat en els habitatges usats o preexistents.

En l’annex 3 s’estableixen els models de cèdula d’habitabilitat, un model de cèdula d’habitabilitat de primera ocupació i un model de cèdula d’habitabilitat per a segona i successives ocupacions.


Primera. El CTESC considera que l’apartat 4 de la memòria econòmica no regula acuradament els costos que pot suposar l’aplicació de la normativa en el procés de construcció.

L’augment dels espais comuns i de la superfície de les habitacions, en els habitatges, i l’increment d’espais comunitaris i nous requeriments en escales i ascensors, en els edifi cis, comportarà la necessitat de més m2 per a les mateixes funcions i, alhora, una reducció de metres útils de superfície construïda, que és la que determina el preu fi nal de l’habitatge amb protecció.

Per això, el CTESC considera que les condicions d’habitabilitat que s’estableixen en aquest Projecte de decret afecten la viabilitat de les promocions d’habitatges amb protecció ofi cial.

Per aquest motiu, el CTESC considera que el Govern ha d’establir els mecanismes adients per evitar que la nova normativa d’habitabilitat vagi en detriment de la pro-moció d’habitatges protegits, sobretot atenent a la necessitat actual d’habitatge as-sequible.

Segona. El CTESC valora positivament que el Projecte de decret concreti un estàn-dard mínim de superfície per persona en els habitatges, perquè pot contribuir a evitar el fenomen negatiu de la sobreocupació d’habitatges.

Tercera. El CTESC considera oportú que el Projecte de decret estableixi l’obligatorie-tat que els habitatges usats disposin de la cèdula d’habitabilitat quan es procedeixi a la seva transmissió entre vius, lloguer o cessió d’ús, per tal de garantir la qualitat i condicions d’habitabilitat del parc d’habitatge construït i contribuir a eradicar del mercat els infrahabitatges.

82 - Dictamen

Quarta. El CTESC considera que en matèria de sostenibilitat i estalvi energètic hau-ria de fer-se compatible aquest Decret amb el Codi tècnic d’edifi cació, el Certifi cat d’efi ciència energètica dels edifi cis i el Decret d’ecoefi ciència, normes aquestes que permeten quantifi car la sostenibilitat i l’estalvi energètic dels habitatges.

Cinquena. Atès que aquest dictamen és preceptiu d’acord amb l’article 2.1 a) de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, es considera que seria convenient que en l’exposició de motius es fes menció al present Dictamen.


1. En l’article 4, el CTESC considera que el mínim de 20 m2 de superfície útil d’un habitatge per a dues persones és insufi cient.

2. En l’article 4, primer paràgraf, el CTESC proposa substituir l’expressió “l’aplicació dels paràmetres següents” per “aplicació de la ràtio SU/m2 segons els paràme-tres següents”.

3. El CTESC considera que l’article 17.1 s’hauria d’adaptar al que estableix l’article 26.6 de la Llei pel dret a l’habitatge, sobre la pèrdua de les condicions mínimes d’habitabilitat.

4. En la disposició addicional segona, el CTESC considera que l’apartat al que fa re-ferència aquesta disposició no és l’1 a) de l’article 1, sinó l’apartat a) de l’article 1.

5. Els supòsits previstos a la disposició addicional segona no inclouen totes les ca-suístiques habituals (manteniment de forjats; manteniment d’escales; existència d’elements catalogats...), sense que es faci una previsió general per determinar el règim al que queden subjectes les obres de gran rehabilitació no especifi ca-des. La solució que sembla més adient és la que es doni un tractament diferen-ciat a la rehabilitació mitjançant l’aplicació d’un tipus de cèdula d’habitabilitat específi ca diferenciada dels altres dos (nova construcció i usats o preexistents).

6. Pel que fa a la disposició addicional quarta, el CTESC considera que no està justifi cada la distinció en les condicions d’habitabilitat dels habitatges resultants de la divisió d’un habitatge usat. El CTESC considera que s’ha de tendir a la uni-fi cació dels requeriments d’habitabilitat.

7. En l’annex 1, apartat 1, en la defi nició de superfície útil interior, el CTESC proposa mantenir com a alçada a partir de la qual es compten els metres útils, la d’1,50 m., que és la que s’ha utilitzat sempre als planejaments generals.

8. El CTESC demana la supressió de l’apartat 2.6 de l’annex I, ja que l’espai projec-tat com a dotació comunitària vindria a sumar-se al previst pel Codi tècnic d’edi-fi cació, per a zona d’escombraries, que alhora, probablement, no serà utilitzat, i generaria una superfície innecessària per a l’ús de la comunitat.

83 - Dictamen

9. Per tal d’evitar diferents interpretacions de la norma, el CTESC considera que l’apartat 3.2 de l’annex 1 requereix una major concreció quan es refereix al fet que els habitatges “disposaran d’elements arquitectònics que, tenint en compte la relació interior–exterior, proporcionin una resposta sostenible als requeriments climàtics”.

10. A l’apartat 3.2 de l’annex 1, el CTESC proposa la següent modifi cació de la re-dacció: “...ha de garantir la ventilació transversal natural provocada per la dis-posició de façanes i/o patis de ventilació, en els quals com a mínim s’haurà de poder inscriure un cercle d’1,80 m de diàmetre. En el cas d’habitatges de...”

11. A l’apartat 3.4 1 d) de l’annex 1, el CTESC considera que per garantir la mobilitat dins l’habitatge fora sufi cient fi xar que els espais destinats a la circulació han de tenir una amplada mínima d’un metre, i que aquest espai ha de permetre en algun punt la inscripció d’un cercle d’un metre vint centímetres.

12. El CTESC considera que el valor mitjà d’alçada mínima recollit a l’apartat 3.5 de l’annex 1, per al cas de cobertes inclinades, hauria de ser aplicable a la resta de casos. En aquest sentit es proposa un nou redactat per a l’apartat referit: “El valor mitjà de l’alçada mínima entre el paviment acabat i el sostre no ha de ser in-ferior a 2,50 m. En el cas de cambres higièniques, cuines, i espais de circulació, aquesta alçada mínima no serà inferior a 2,20 m.”

V. CONCLUSIONS

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha valorat el Projecte de de-cret sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat i sol·licita al Govern que sigui receptiu a les recomanacions formulades en el present dictamen.



84 - Dictamen

85 - Dictamen

PROJECTE DE DECRET sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat.

Preàmbul

L’article 137 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya disposa que la Generalitat té competència exclusiva en matèria d’habitatge. De conformitat amb l’article esmentat, la Generalitat gaudeix, entre d’altres, de competències per regular la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció, la innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges, la seva conservació i manteniment així com la regulació relativa a la seva habitabilitat.

En el marc del desenvolupament de l’Estatut d’Autonomia, el 28 de desembre de 2007 fou aprovada la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge. La disposició addicional desena de la Llei esmentada determina que el Govern ha d’actualitzar i adaptar el Decret de con-dicions d’habitabilitat a les exigències d’aquesta Llei pel que fa als criteris de qualitat i als continguts de la cèdula d’habitabilitat. En aquest sentit, mitjançant l’aprovació de la Llei del dret a l’habitatge es desplega un nou marc d’exigències respecte dels criteris de qualitat i habitabilitat que han de complir els habitatges a Catalunya, cosa que fa necessària una revisió del fi ns ara vigent Decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre re-quisits mínims d’habitabilitat en els edifi cis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat.

Amb la fi nalitat de desenvolupar la Llei esmentada, aquest Decret s’estructura se-guint una sistemàtica semblant a la del Decret que es deroga, a fi de facilitar-ne la seva ràpida assimilació per part dels operadors que l’han d’aplicar. Tot i així, caldrà tenir en consideració que la Llei regula alguns aspectes de forma sufi cientment de-tallada, per la qual cosa aquests seran aplicables sense necessitat de desenvolupa-ment normatiu.

El capítol primer del Decret es centra en el desenvolupament de les disposicions ge-nerals, amb la determinació del seu objecte que és, d’una banda, defi nir les condici-ons d’habitabilitat dels habitatges, distingint-ne els nivells d’exigència segons siguin de nova construcció o usats –també anomenats “preexistents”, segons terminologia de la Llei del dret a l’habitatge- i, d’altra banda, regular la cèdula d’habitabilitat com a instrument mitjançant el qual s’efectua la comprovació del compliment d’aquests requisits. Aquest capítol primer fa especial referència a la necessària coordinació amb el planejament urbanístic, a fi que en la seva tramitació es pugui comprovar de manera efectiva la idoneïtat dels paràmetres que en el procés edifi catori afectaran a la tipologia dels habitatges, per tal d’’obtenir-ne la millor racionalitat distributiva i des del punt de vista mediambiental. A banda d’això, es concreta en aquest capítol l’es-tàndard de superfície per persona en els habitatges i el seu llindar màxim d’ocupació, amb la fi nalitat de contribuir a la lluita contra una utilització anòmala dels habitatges com ara la seva sobreocupació.

El capítol segon està dedicat a la regulació de la cèdula d’habitabilitat i n’estableix la seva obligatorietat per a tots els habitatges de Catalunya. Això es pot sintetitzar en la necessitat que disposin de cèdula, abans de la seva ocupació, tant els habitatges

86 - Dictamen

nous com els resultants de la reconversió d’una edifi cació existent o d’unes obres de gran rehabilitació, mentre que per a la resta de casos, és a dir, els habitatges usats o preexistents, només caldrà que en disposin quan es procedeixi a la transmissió o la cessió del seu ús. Sens perjudici d’això, es tingui o no la cèdula d’habitabilitat vigent, tots els habitatges sempre han de mantenir com a mínim les condicions d’habitabilitat per a les quals se’ls va concedir la cèdula, en compliment del deure de conservació i rehabilitació que correspon als propietaris i a les propietàries de qualsevol habitatge.

Així mateix, aquest capítol segon efectua una precisió en el sentit d’establir que en els supòsits d’exoneració de l’obligació de presentar la cèdula que s’estableix a l’ar-ticle 132 apartat a) de la Llei del dret a l’habitatge, els informes que han d’emetre els tècnics competents s’han de referir a les condicions habitabilitat dels habitatges i no pas a aspectes relatius a la legalitat urbanística que, per resultar també d’obligat compliment per a la concessió de la cèdula, s’hauran d’acreditar mitjançant certifi -cat de l’ajuntament on s’ubiqui la fi nca que es pretén transmetre. També s’afegeix la possibilitat d’exoneració als transmitents de l’obligació de lliurar la cèdula quan l’habitatge s’adquireix pel seu enderroc.

Finalment, aquest capítol es dedica també al procediment d’atorgament de la cèdula, amb incidència en la possibilitat que els ajuntaments que hagin subscrit el corres-ponent conveni de delegació amb el departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge puguin atorgar-la.

Les condicions d’habitabilitat dels habitatges, en tractar-se de qüestions eminent-ment tècniques, es regulen en els dos annexos específi cs del Decret. El primer es dedica als habitatges de nova construcció i els que resultin de la reconversió d’un edifi ci existent o d’obres de gran rehabilitació i el segon tracta de les condicions d’habitabilitat en els habitatges preexistents a aquest Decret.

Pel que fa al primer dels annexos, cal destacar el seu objectiu d’adaptar el model d’habitatge que sorgeix de les normatives vigents a la realitat de les llars actuals. Si bé el fi ns ara vigent Decret 259/2003, de 21 d’octubre, ja declarava l’objectiu d’adap-tar la tipologia dels habitatges mitjançant fórmules més fl exibles que les tradicionals, en aquest Decret es dóna un pas endavant en aquest sentit i s’introdueixen, entre d’altres novetats, el foment de tipologies fl exibles i adaptables a diferents formes d’habitar, l’ús universal de l’habitatge per part dels col·lectius amb difi cultats de mo-bilitat temporal o permanent o el foment de l’efi ciència energètica dels habitatges. En aquest sentit, l’apartat primer d’aquest annex 1 es destina a les defi nicions d’aquells conceptes que es consideren necessaris per a la correcta comprensió d’allò que es regula. L’apartat segon es refereix a les condicions d’habitabilitat dels edifi cis de nova construcció que contenen habitatges i recull el conjunt de prestacions que han d’oferir aquests edifi cis, essencialment en aspectes relatius a accessibilitat o dotaci-ons al servei de la comunitat. L’apartat tercer de l’annex 1 es refereix a les condicions d’habitabilitat dels nous habitatges, entre les quals cal destacar la seva voluntat de relacionar el dret de disposar d’un habitatge digne amb el paràmetre de la superfície desitjable perquè aquesta condició es pugui complir. Així mateix, es concreten les condicions relatives a accessibilitat, fl exibilitat, sostenibilitat i estalvi energètic, que en la nova Llei del dret a l’habitatge es confi guren com a requisits de qualitat del parc immobiliari i s’estableixen les prestacions que ha d’oferir l’habitatge a fi de garantir

87 - Dictamen

condicions de confort i qualitat de vida. Com a elements diferencials més signifi catius respecte de les normatives existents, es pot destacar la potenciació de la fl exibilitat i la indiferenciació espaial de les estances de l’habitatge, específi cament de les habi-tacions d’ús individual, la llibertat en la compartimentació, la garantia d’accessibilitat, el reconeixement de dotacions necessàries com ara l’emmagatzematge o el rentat de roba i el foment dels espais intermedis amb l’exterior.

L’annex segon regula les condicions d’habitabilitat que han de tenir els habitatges preexistents a l’entrada en vigor d’aquest Decret, amb escasses modifi cacions res-pecte de la normativa anterior, donat que en aquest cas la principal novetat ha de sorgir de la generalització de les inspeccions tècniques dels edifi cis, aspecte ja previst en la pròpia Llei del dret a l’habitatge. Les modifi cacions que s’inclouen en aquest Decret tenen el doble objectiu d’adequar-se en alguns aspectes a la realitat dels habitatges ja construïts, i de permetre una adaptació gradual a les exigències de qualitat de la societat actual.

Per últim, l’annex tercer conté els models de cèdula d’habitabilitat per habitatges de nova construcció i per habitatges preexistents.

Per tot això, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge i d’acord amb el Govern,

Decret


Article 1. Objecte

1. Aquest Decret regula les condicions d’habitabilitat que han de tenir els habitatges en el territori de Catalunya -tinguin o no protecció ofi cial- diferenciant:

a) Habitatges de nova construcció, concepte en el qual s’inclouen els d’obra nova i els resultants de la reconversió d’una edifi cació existent o d’obres de gran rehabi-litació. Aquests habitatges han de complir com a mínim les condicions d’habitabi-litat previstes a l’annex 1.

b) Habitatges usats o preexistents, que han de complir com a mínim les condicions d’habitabilitat que es determinen en l’annex 2.

2. Sens perjudici del previst en aquest Decret, tots els habitatges han de complir tam-bé les condicions que s’estableixen a la resta de les normes sectorials aplicables.

Article 2. Coordinació amb el planejament urbanístic i amb les ordenances edi-fi catòries municipals

1. El planejament urbanístic ha d’ésser coherent amb les determinacions d’aquest Decret. Amb aquesta fi nalitat, els instruments d’ordenació urbanística que afectin l’ús

88 - Dictamen

residencial han d’establir les determinacions oportunes per tal que la nova edifi cació que es faci en execució del mateix pugui complir les determinacions sobre habitabi-litat de la Llei del dret a l’habitatge i d’aquest Decret.

2. Les ordenances edifi catòries municipals han de respectar les determinacions d’aquest Decret, sens perjudici que puguin contenir normes de qualitat més exigents que les normes d’habitabilitat que s’hi contenen.

3. Amb caràcter previ a l’atorgament de les llicencies urbanístiques de construcció i d’edifi cació de nova planta i les d’ampliació, reforma, modifi cació o rehabilitació d’habitatges o edifi cis amb habitatges previstes a l’article 179 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, els ens locals han de comprovar que els projectes presentats compleixen amb les determinacions d’aquest Decret.

Els municipis que per manca de serveis tècnics ho demanin podran ésser assistits en la realització d’aquest control pel Consell Comarcal corresponent a la seva demarca-ció o per altres administracions d’àmbit territorial superior, sens perjudici que puguin sol·licitar d’altres col·laboracions.

Article 3. Dades a incloure en els projectes tècnics a presentar per a l’obtenció de la Llicència urbanística d’obres

1. Als plànols dels projectes d’habitatges de nova construcció o els que hagin sofert modifi cacions en la superfície o alterin les condicions d’habitabilitat s’ha de fer cons-tar, per a cada habitatge, la superfície útil i el nombre d’estances i espais que conté, que han de complir les condicions d’habitabilitat previstes i que es classifi quen com a estar (E), menjador (M), cuina (C), habitació (H), cambra higiènica (CH), espai des-tinat a l’emmagatzematge personal (EP), espai destinat a l’emmagatzematge general (EG), espais intermedis amb l’exterior (EI) i altres estances i espais interiors que no siguin passadissos o distribuïdors (AP).

Els plànols del projecte han de defi nir aquells elements que, segons el criteri de fl exibilitat previst en aquest Decret, siguin susceptibles de ser o no efectivament exe-cutats. En el mateix sentit, la memòria del projecte ha de justifi car la viabilitat dels criteris de fl exibilitat emprats.

2. L’Administració de la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments i els col·legis d’ar-quitectes i d’aparelladors i arquitectes tècnics poden establir un procediment, mitjan-çant la subscripció del corresponent conveni, per tal que els visats dels esmentats col·legis acreditin les condicions d’habitabilitat dels projectes d’habitatges referits a l’apartat anterior.

Article 4. Estàndard de superfície per persona i llindar màxim d’ocupació dels habitatges

De conformitat amb allò previst a la Llei del dret a l’habitatge, la sobreocupació cons-titueix una utilització anòmala dels habitatges i un incompliment de la funció social

89 - Dictamen

de la propietat. A fi de determinar l’existència dels supòsits de sobreocupació que es preveuen en els articles 5.2.c) i 41.1.b) en relació amb l’article 3 apartat e) de la Llei esmentada, es fi xa un estàndard mínim de superfície per persona en els habitatges segons el qual correspon a cada ocupant la superfície mínima que resulta de l’apli-cació dels paràmetres següents:

SU= Superfície útil mínima en m2.N= Nombre de persones del programa.

N 2 3 4 5 6 7 8 9 N

SU 20 30 40 48 56 64 72 80 8 + 8N

Aquest estàndard mínim de superfície per persona, posat en relació amb la superfície útil de cada habitatge, determina el seu llindar màxim d’ocupació, i l’incompliment té els efectes que es deriven de la Llei del dret a l’habitatge. Se n’exceptuen les unitats de convivència vinculades per llaços de parentiu, si l’excés d’ocupació no comporta incompliments manifestos de les condicions exigibles de salubritat i higiene ni gene-ra problemes greus de convivència amb l’entorn. Als efectes d’aquest Decret s’entén que existeix parentiu entre els cònjuges, les persones lligades per relació de consan-guinitat i afi nitat, i aquelles que compleixin les condicions previstes en la regulació de la convivència estable en parella.

Article 5. Acció pública

Tal com preveu l’article 6 de la Llei del dret a l’habitatge, tots els ciutadans i ciuta-danes poden exigir davant dels òrgans administratius i davant de la jurisdicció con-tenciosa administrativa el compliment de les determinacions contingudes en aquest Decret.

Capítol II - La cèdula d’habitabilitat

Article 6. Defi nició

1. La cèdula d’habitabilitat és el document específi c en virtut del qual s’acredita que un habitatge compleix les condicions de qualitat previstes en la Llei del dret a l’ha-bitatge i en aquest Decret i que, per tant, és apte per ésser destinat a residència humana.

2. La cèdula s’anomena de primera ocupació quan es refereixi a habitatges de nova construcció, i s’anomena de segona o successives ocupacions si es refereix a habi-tatges usats o preexistents.

3. En cas d’habitatges promoguts sota qualsevol règim de protecció pública, la qua-lifi cació defi nitiva substitueix la cèdula d’habitabilitat de primera ocupació durant un període de 15 anys. Un cop transcorregut aquest període des de l’expedició de la qualifi cació defi nitiva, les segones i successives transmissions requeriran l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat.

90 - Dictamen

Article 7. Obligatorietat de la cèdula

1. Tots els habitatges han de disposar de cèdula d’habitabilitat de conformitat amb aquest Decret. Aquesta cèdula té una vigència de 15 anys.

2. Els habitatges de nova construcció i els que hagin sofert modifi cacions en la su-perfície o s’hi alterin les condicions d’habitabilitat, han de disposar de cèdula prèvi-ament a la seva ocupació.

En la resta de supòsits, i per tal que les persones transmitents puguin lliurar la cèdula als adquirents de conformitat amb el previst a l’article 26.2 de la Llei del dret a l’habi-tatge, cal que els habitatges disposin de cèdula en el moment en què es produeixi la seva transmissió entre vius, lloguer o cessió d’ús, incloses les derivades de segones i successives transmissions.

Article 8. Supòsit d’exoneració en l’obligació de lliurar la cèdula per part de les persones transmitents

1. Les persones adquirents d’un habitatge poden exonerar de forma expressa a les transmitents de l’obligació de lliurar-los la cèdula d’habitabilitat només en cas d’ha-bitatges usats o preexistents que hagin de ser objecte d’obres de rehabilitació que permetin el compliment de les condicions d’habitabilitat, o bé si l’habitatge s’adqui-reix pel seu enderroc.

2. En cas d’exoneració per realització d’obres de rehabilitació, caldrà lliurar un in-forme, emès per un tècnic o una tècnica competent i visat pel Col·legi respectiu, que acrediti que l’habitatge pot obtenir la cèdula d’habitabilitat, quant al compliment de les condicions d’habitabilitat previstes en aquest Decret, després de l’execució de les obres de rehabilitació. L’informe s’haurà d’acompanyar d’un certifi cat vigent, emès per l’Ajuntament del terme municipal on s’ubiqui la fi nca, en el qual s’acrediti que l’ús d’habitatge està autoritzat d’acord amb la normativa urbanística i que la fi nca no està sotmesa a cap expedient de protecció de la legalitat urbanística.

Les persones adquirents dels habitatges han de fi nalitzar les obres que l’informe tècnic determini i sol·licitar la cèdula d’habitabilitat en el termini màxim de tres anys des de la data d’adquisició de l’habitatge i, en tot cas, abans de tornar a transmetre’l per qualsevol dels títols previstos a l’apartat 2 de l’article 7. Aquest compromís s’ha d’acceptar expressament per part dels adquirents en l’escriptura pública i s’ha de fer constar per nota marginal en el Registre de la Propietat, que podrà ser cancel·lada mitjançant la presentació de la cèdula d’habitabilitat un cop obtinguda.

3. En cas d’enderroc de l’habitatge adquirit, l’exoneració exigeix que l’adquirent es comprometi, en l’escriptura pública de compra venda, a enderrocar en un termini màxim d’un any des de la data d’adquisició de l’habitatge, i que aquest compromís es faci constar per nota marginal en el Registre de la Propietat.

4. Els notaris i les notàries trametran amb periodicitat mensual al departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge una relació amb les dades bàsiques

91 - Dictamen

dels actes de transmissió d’habitatges en què s’hagi produït l’exoneració de l’obli-gació de presentar la cèdula prevista a l’article 132 apartat a) de la Llei del dret a l’habitatge.

Article 9. Exigència de cèdula per part de les empreses subministradores

Les empreses subministradores d’energia elèctrica, aigua, gas, telecomunicacions i altres serveis han d’exigir la cèdula d’habitabilitat vigent als usuaris fi nals perquè aquests puguin contractar els serveis, i n’han d’incorporar una còpia al seu expedient de contractació. Tot això sens perjudici del compliment d’altres normes sectorials aplicables.

En el cas d’habitatges amb protecció ofi cial destinats a primera ocupació, s’ha d’in-corporar còpia de la qualifi cació defi nitiva.

Article 10. Contingut de la cèdula

La cèdula ha d’especifi car la superfície útil de l’habitatge i les estances i espais que el componen en el moment de la seva emissió.

Article 11. Competència per a l’atorgament de la cèdula

1. La cèdula d’habitabilitat és atorgada pel departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge, a través dels seus serveis corresponents.

També serà atorgada pels ajuntaments quan s’hagi produït la delegació a favor seu de conformitat amb allò previst a l’article 26.5 de la Llei del dret a l’habitatge. Per tal que es pugui dur a terme aquesta delegació, cal subscriure el conveni corresponent entre el departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge i cada ajun-tament interessat. Aquests convenis s’han de publicar en el Diari Ofi cial de la Gene-ralitat de Catalunya i en els butlletins ofi cials de les províncies corresponents.

2. Els ajuntaments que s’acullin a la delegació hauran de mantenir comunicació per via telemàtica amb el departament de la Generalitat competent en matèria d’habi-tatge per tal que aquest pugui disposar d’informació actualitzada sobre l’estat de tramitació de les cèdules, a fi de mantenir el seguiment de la qualitat del parc d’ha-bitatges de Catalunya. Aquesta informació tindrà el contingut que es prevegi en el model establert.

3. A més, els ajuntaments que hagin signat el conveni de delegació per a la con-cessió de la cèdula, han de mantenir el corresponent arxiu amb el contingut íntegre dels expedients d’atorgament i denegació de cèdules d’habitabilitat. Sens perjudici d’això, mensualment remetran al departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge, preferentment en suport informàtic, còpia dels expedients fi nalitzats.

Article 12. Tramitació de la cèdula de primera ocupació

1. La cèdula d’habitabilitat de primera ocupació se sol·licitarà mitjançant l’imprès o el suport telemàtic establert.

92 - Dictamen

2. Quan la cèdula es tramiti davant dels serveis del departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge, i es disposi de llicència urbanística de primera ocupació concedida per l’ajuntament corresponent, caldrà acreditar-la i presentar un duplicat del certifi cat fi nal d’obres i habitabilitat, degudament visat pel col·legi professional corresponent.

En el cas que no es disposi de llicència de primera ocupació, caldrà acreditar la documentació següent:

a) Llicència d’obres o document equivalent.

b) Original del certifi cat fi nal d’obra i d’habitabilitat signat pel personal tècnic compe-tent i visat pel col·legi professional respectiu, en el qual s’expressi que l’habitatge té el nivell d’habitabilitat exigit per aquest Decret. En el cas que aquest certifi cat no s’aporti, els serveis del departament de la Generalitat competent en matèria d’ha-bitatge podran, excepcionalment, certifi car l’habitabilitat, sempre que concorrin circumstàncies justifi cades que així ho aconsellin.

c) Original del certifi cat de compliment del Programa de control de qualitat.

d) Sol·licitud de la llicència municipal de primera ocupació.

3. En aquells casos en què s’hagi produït la delegació prevista a l’article 26.5 de la Llei del dret a l’habitatge, la cèdula d’habitabilitat de primera ocupació es tramitarà i atorgarà pels ajuntaments respectius. De conformitat amb allò previst a l’article 27 de la Llei del dret a l’habitatge, l’atorgament de la llicència urbanística de primera ocupació pot portar implícit l’atorgament, per mitjà d’un altre document, de la cèdula d’habitabilitat.

4. Si existeix confl icte entre la llicència urbanística de primera ocupació i la cèdula d’habitabilitat per raons relatives a les condicions d’habitabilitat, la resolució corres-pon als serveis de la demarcació territorial del departament de la Generalitat compe-tent en matèria d’habitatge.

Article 13. Tramitació de la cèdula per a segona i successives ocupacions

1. La cèdula d’habitabilitat per a segona i successives ocupacions se sol·licitarà mit-jançant l’imprès o el suport telemàtic establert.

2. La cèdula per segona i successives ocupacions s’atorgarà pels serveis del de-partament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge, excepte quan s’hagi produït la delegació prevista a l’article 26.5 de la Llei del dret a l’habitatge, supòsit en què la cèdula es tramitarà i atorgarà per l’Ajuntament corresponent.

3. En els dos supòsits previstos a l’apartat anterior, per sol·licitar la cèdula caldrà presentar un certifi cat d’habitabilitat subscrit per un tècnic o una tècnica competent i visat , preferentment telemàtic, pel col·legi respectiu, en el qual s’expressi que l’habi-tatge té les condicions d’habitabilitat exigides per aquest Decret.

93 - Dictamen

Article 14. Termini de resolució per a l’atorgament de la cèdula

1. El termini per atorgar la cèdula d’habitabilitat és d’un mes des de la data de recep-ció en el registre de la sol·licitud amb la documentació completa.

2. En el supòsit que no es dicti resolució expressa en el termini fi xat en l’apartat ante-rior, s’entén atorgada la cèdula d’habitabilitat per silenci administratiu, que es podrà acreditar de conformitat amb allò previst a l’article 43.5 de la Llei de l’Estat 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procedi-ment administratiu comú.

En cap cas no es poden considerar adquirides per silenci administratiu facultats que contravinguin la Llei del dret a l’habitatge o aquest Decret.

Article 15. Suspensió de la tramitació de la cèdula

La tramitació de la cèdula d’habitabilitat es suspèn quan l’habitatge pel qual es de-mana estigui afectat per acords de suspensió d’efectes de llicències atorgades o la incoació d’expedients de revisió administrativa d’aquestes, segons allò disposat a l’article 201 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, o per altres mesures de protecció a la legalitat que adoptin els òrgans competents d’acord amb la legislació urbanística.

Article 16. Denegació de la cèdula

1. L’incompliment de les condicions d’habitabilitat donarà lloc a la denegació de la cèdula. També s’haurà de denegar aquesta en el cas d’edifi cis l’ocupació dels quals com a habitatge no compleixi els requeriments urbanístics o d’habitatge legalment exigits.

2. La denegació ha de contenir la motivació de les raons que fonamenten la deci-sió.

Article 17. Revocació de la cèdula

1. D’acord amb allò establert a l’article 26.6 de la Llei del dret a l’habitatge, la pèrdua de les condicions mínimes d’habitabilitat previstes per aquella i per aquest Decret podrà determinar la revocació de la cèdula d’habitabilitat, per mitjà d’un expedient contradictori, de conformitat amb allò que estableix la normativa de procediment administratiu comú. La cèdula pot ser revocada per l’òrgan de la Generalitat com-petent per a la seva concessió o, en els casos en què s’hagi produït la delegació, per l’ajuntament que la va concedir. En aquest darrer cas, l’ens local ha de posar en coneixement del departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge l’expedient de revocació.

2. La revocació de la cèdula es pot dur a terme sens perjudici de les mesures dirigi-des a la conservació i la rehabilitació de l’immoble i del règim sancionador que siguin aplicables.

94 - Dictamen

Article 18. Registre de cèdules

El departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge ha de disposar d’un Registre on han de constar les cèdules atorgades a Catalunya. El Registre de cèdules ha d’emetre certifi cats on consti si els habitatges disposen de cèdula d’ha-bitabilitat i, en cas afi rmatiu, del seu contingut. L’accés a les dades del Registre i l’emissió de les certifi cacions s’ha de realitzar de conformitat amb el procediment es-tablert per la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Els ajuntaments que s’acullin a la delegació prevista a l’article 26.5 de la Llei del dret a l’habitatge també podran emetre certifi cacions sobre les cèdules corresponents als habitatges del seu terme municipal, de conformitat amb allò previst al paràgraf anterior.

Article 19. Activitat d’inspecció

El departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge, els ajuntaments i les altres administracions competents poden procedir a la inspecció dels habitatges per tal de comprovar les seves condicions d’habitabilitat, de conformitat amb allò previst a l’article 108 de la Llei del dret a l’habitatge.

Article 20. Consell de Qualitat, Sostenibilitat i Innovació de l’Habitatge

De conformitat amb les funcions d’assessorament que la Llei del dret a l’habitatge preveu per al Consell de Qualitat, Sostenibilitat i Innovació, aquest òrgan consultiu ha d’emetre informe a petició dels òrgans competents per a l’atorgament de la cèdula d’habitabilitat en relació amb les discrepàncies que puguin aparèixer quant a la inter-pretació i compliment de les previsions tècniques d’habitabilitat.

Article 21. Model de cèdula

El document de la cèdula d’habitabilitat tant en els casos en què sigui lliurada per l’Administració de la Generalitat de Catalunya, com en els casos en què es lliuri pels ajuntaments amb competència delegada, ha d’ajustar-se al contingut del model que s’estableix a l’annex 3 d’aquest Decret.


Primera. Manteniment de condicions d’habitabilitat al llarg de la vida de l’habitatge

Els habitatges de nova construcció que obtinguin la cèdula d’habitabilitat d’acord amb el nivell que exigeix aquest Decret, hauran de reunir sempre, com a mínim, els requisits establerts per a aquest nivell per obtenir les successives cèdules que se sol·licitin.

Segona. Aplicabilitat del Decret en cas d’obres de rehabilitació

Als efectes del previst a l’apartat 1 a) de l’article 1 d’aquest Decret, les obres de gran rehabilitació per a les que s’aplicarà l’annex 1 són només les que comportin l’ender-

95 - Dictamen

rocament d’un edifi ci salvant-ne únicament les façanes, tot i que en aquests supòsits no s’exigirà el compliment de l’apartat 2.7 de l’esmentat annex 1, referit a l’alçada lliure entre forjats.

A la resta d’obres de gran rehabilitació, segons resulten defi nides a l’apartat h) de l’article 3 de la Llei del dret a l’habitatge, se’ls aplicarà l’annex 2.

Tercera. Aplicabilitat del Decret en cas d’obres de reconversió a ús d’habitatge

1. Els edifi cis que reconverteixin el seu ús original al d’habitatges en més del cin-quanta per cent de la seva superfície sobre rasant, han de complir l’annex 1, excepte en el seu apartat 2.7.

2. Els edifi cis que reconverteixin el seu ús original al d’habitatges en superfície so-bre rasant igual o menor al cinquanta per cent, han de complir els apartats 1 i 3 de l’annex 1.

Quarta. Subdivisió d’habitatges usats o preexistents

En cas de divisió d’un habitatge usat o preexistent, un dels habitatges resultants po-drà complir l’annex 2, però haurà de tenir, en qualsevol cas, una superfície útil mínima de 40 m2. La resta haurà de complir els apartats 1 i 3 de l’annex 1.

Cinquena. Mesures per potenciar els espais intermedis dels habitatges amb l’ex-terior

El Departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge i el Departament de la Generalitat competent en matèria d’urbanisme impulsaran de manera coordi-nada les actuacions necessàries per tal de potenciar i incentivar la implantació dels espais intermedis dels habitatges amb l’exterior previstos en aquest Decret.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Cèdules obtingudes amb anterioritat a la vigència d’aquest Decret

Les cèdules d’habitabilitat obtingudes amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret mantindran la seva validesa durant el termini previst a la normativa vigent en el moment en el qual foren concedides. Per a les successives renovacions de la cèdula, s’han d’aplicar les disposicions previstes en aquest Decret.

Tanmateix, les cèdules d’habitabilitat obtingudes amb anterioritat a l´11 d’agost de 1984 només podran ser renovades si s’acredita que les entitats per a les quals es demana tenien la condició d’habitatge de conformitat amb la legislació que els hi era d’aplicació en el moment de concessió de la cèdula i sempre que compleixin les condicions d’habitabilitat de l’annex 2 d’aquest Decret. En el cas que no puguin demostrar la seva condició d’habitatge, caldrà que acreditin l’obtenció del correspo-nent canvi d’ús urbanístic, si escau, per a l’entitat de què es tracti i el compliment per aquesta de les condicions d’habitabilitat de l’annex 1, apartat 3 d’aquest Decret.

96 - Dictamen

Segona. Cèdules sol·licitades amb anterioritat a la vigència d’aquest Decret

1. Les sol·licituds de cèdula d’habitabilitat presentades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret, es resoldran de conformitat amb el Decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat en els edifi cis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat.

2. En el cas de projectes visats abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret, i pels que es demani llicència d’obres abans d’un any des de la data de visat, les condi-cions mínimes d’habitabilitat exigibles als habitatges són les que estableix el De-cret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat en els edifi cis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat. També s’aplicaran les condicions mínimes d’habitabilitat del Decret 259/2003 a les edifi cacions de nova construcció realitzades a l’empara d’una llicència d’obres anterior a l’entrada en vigor del present Decret. En aquests supòsits, el procediment per a l’atorgament de la cèdula es regeix pel que disposa el present Decret.

Tercera. Termini per a l’aplicabilitat del requisit de l’alçada en supòsits de con-tradicció amb el planejament urbanístic

En els casos en que l’alçada reguladora defi nida pel planejament urbanístic vigent a l’entrada en vigor d’aquest decret no permeti el compliment del previst a l’apartat 2.7 de l’annex 1, durant el període de tres anys prevaldrà l’alçada prevista al planeja-ment. Un cop transcorregut el termini assenyalat, prevaldrà l’alçada reguladora que permeti l’aplicació de l’apartat 2.7 de l’annex 1 d’aquest Decret.

Quarta. Adequació del Planejament urbanístic i les Ordenances d’edifi cació a les determinacions d’aquest Decret

La determinació continguda en l’article 2 d’aquest Decret relativa a que el Planeja-ment urbanístic i les Ordenances d’edifi cació s’hauran d’adequar a les determina-cions d’aquest Decret, s’aplicarà a tot el planejament urbanístic que s’aprovi inicial-ment a partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret.


A partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret queda derogat el Decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat en els edifi cis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat, sens perjudici de llur aplicació en els supòsits previstos en les disposicions transitòries primera i segona d’aquest Decret.

DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA

Es manté la vigència de l’Ordre PTO/377/2003, de 9 de setembre, sobre l’adaptació a l’ús de sistemes telemàtics del procediment d’atorgament de la cèdula d’habitabilitat, en tot allò que no s’hi oposi al contingut d’aquest Decret.

97 - Dictamen

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA

Aquest Decret entrarà en vigor al cap de sis mesos de la seva publicació al Diari Ofi cial de la Generalitat de Catalunya.

99 - Dictamen

ANNEX I. Condicions d’habitabilitat dels habitatges de nova construcció.

Apartat 1. Defi nicions

Als efectes del previst en aquest annex s’entén com:

Habitatge practicable: l’habitatge que, sense ajustar-se a tots els requeriments de l’habitatge adaptat, permet, a les persones amb mobilitat reduïda, l’accés i la utilitza-ció de forma autònoma dels espais d’ús comú, les habitacions, la dotació higiènica mínima i l’equip de cuina en les condicions defi nides en l’apartat 3.4.

Habitatge fl exible: l’habitatge concebut de forma que faciliti la seva adaptabilitat a les necessitats canviants dels seus ocupants i que resti obert a la intervenció dels usuaris en la seva compartimentació.

Espais intermedis amb l’exterior: aquells que, situats fora de l’envoltant tèrmic de la superfície habitable interior i que no disposin de calefacció ni refrigeració, puguin oferir una resposta versàtil i efi caç davant dels condicionaments tèrmics, acústics, o de millora de les possibilitats d’estalvi energètic de l’habitatge en les diferents estaci-ons climàtiques i orientacions. Es consideren com a espais intermedis amb l’exterior: les galeries , tribunes, porxos i terrasses cobertes.

Dotació higiènica obligatòria: es el conjunt d’aparells higiènics que correspon a un habitatge segons el seu nombre d’habitacions.

Longitud de façana: la que resulta de mesurar la línia recta que uneix els punts ex-trems de la porció de façana que limita l’habitatge.

Longitud de façana de l’habitatge: la que resulta de la suma de les longituds de cada una de les façanes que donin a un espai obert, pati d’illa o de parcel·la que defi nits pel planejament vigent en cada cas, siguin aptes per a complir les condicions exigides de ventilació i il·luminació. Per considerar porcions de façanes diferents les longituds d’aquestes façanes han de formar entre si un angle amb un valor situat en-tre 60 i 120 graus, no tenint en compte els cossos sortints, i en cas d’una façana a pati de parcel·la la longitud de façana és el màxim polígon còncau inscrivible en planta.

Superfície útil interior: és la superfície compresa dins del perímetre defi nit per la cara interna dels tancaments de cada espai habitable. Del còmput de superfície útil queda-rà exclosa la superfície ocupada pels tancaments interiors de l’habitatge, siguin fi xes o mòbils, pels elements estructurals i per les canalitzacions o conductes amb secció horitzontal superior a 0.01 m2, així com les superfícies d’aquelles zones amb una al-çada lliure inferior a 1,90 m. Quan l’habitatge es desenvolupi en més d’una planta, la superfície ocupada per l’escala interior es comptabilitzarà com a superfície útil.

Llums directes: en els espais d’ús comú i les habitacions, qualsevol punt de la seva obertura obligatòria a l’exterior ha de tenir la visió, dintre d’un angle de 90 graus la

100 - Dictamen

bisectriu del qual sigui perpendicular a la façana, d’un segment horitzontal de 3 m. situat paral·lelament a la façana a una distància de 3m.

Apartat 2. Condicions d’habitabilitat exigibles als edifi cis d’habitatges

2.1. Accessibilitat

Tots els edifi cis plurifamiliars d’obra nova i els que resultin de la reconversió d’un edifi ci existent i d’obres de gran rehabilitació que afectin al conjunt de l’edifi ci han de disposar d’un itinerari practicable per accedir a cadascun dels habitatges.

2.2. Accés i espais comuns de circulació

1. L’accés a l’habitatge s’ha de fer a través d’un espai d’ús públic, d’un espai comú o d’un espai annex al mateix habitatge al qual es tingui accés de la mateixa manera.

2. Els espais comuns situats davant de la porta de l’ascensor han de permetre la inscripció d’un cercle d’1,50 m de diàmetre.

2.3. Escales

El nombre, dimensions, ventilació i característiques de les escales s’ha de correspon-dre amb la regulació específi ca de seguretat en cas d’incendis i seguretat d’utilitza-ció que determina la normativa vigent.

2.4. Ascensors

1. Els edifi cis d’habitatges han de disposar d’ascensor sempre que aquest sigui im-prescindible per convertir en practicables els itineraris des de l’exterior de l’edifi ci a l’accés a cadascun dels habitatges. Excepcionalment, en els edifi cis de planta baixa més una planta, situats en solars entre mitgeres i que tinguin un màxim de 4 ha-bitatges a la planta superior, s’admetran les plataformes elevadores per a ús exclusiu dels usuaris dels habitatges.

2. Els edifi cis d’habitatges de nova construcció han de disposar de dos ascensors quan es compleixi qualsevol dels supòsits següents: Que el recorregut d’accés que uneix la via pública amb qualsevol habitatge impliqui pujar o baixar un desnivell de sis o més plantes amb més de 12 habitatges o que es superi el servei a trenta-dos habitatges o més, per sobre o per sota de la planta d’accés.

2.5. Patis de ventilació

1. Els patis, si son coberts per una claraboia, han de tenir una sortida d’aire en el seu coronament amb una superfície no inferior a la de la seva superfície en planta.

2. Els patis de ventilació o relacionats amb l’ús de l’habitatge no podran utilitzar-se per a la ventilació directa d’aparcaments col·lectius ni de locals amb activitats indus-trials o sorolloses.

101 - Dictamen

2.6. Dotacions comunitàries

A partir de vuit habitatges els edifi cis han de comptar amb un espai per a ús de la comunitat, accessible des de l’exterior o zones comunes, d’una superfície mínima de 3 m2 i una alçada no inferior a 2,20 m. Aquesta superfície s’ha d’incrementar en 0,20 m2 per cada nou habitatge que excedeixi d’aquell nombre. Aquest espai ha de disposar de desguàs, punt de llum i pressa d’aigua.

2.7. Alçada mínima construïda

Als edifi cis d’obra nova l’alçada lliure entre forjats de plantes amb ús d’habitatge ha de ser com a mínim de 2,70 m.

2.8. Infraestructura comuna de telecomunicacions

Els edifi cis d’habitatges han de disposar d’una infraestructura comuna de teleco-municacions de conformitat amb la normativa vigent en matèria de telecomunica-cions.”

Apartat 3. Condicions d’habitabilitat exigibles als habitatges

3.1. Habitabilitat i ocupació

Tot habitatge ha de ser apte per a l’ocupació de dues persones, i ha de constar, com a mínim, d’una estança, una cambra higiènica, un equip de cuina, admetre directa-ment la instal·lació d’un equip de rentat de roba, preveure una solució per l’assecat natural de la roba, i tenir una superfície útil interior no inferior a 40 m2

3.2. Sostenibilitat i estalvi energètic

Els habitatges han de ser concebuts atenent a l’aprofi tament de les condicions na-turals dels clima. En particular, disposaran d’elements arquitectònics que, tenint en compte la relació interior-exterior, proporcionin una resposta sostenible als requeri-ments climàtics; i la seva concepció i compartimentació ha de garantir la ventilació transversal natural provocada per la disposició de façanes i/o patis de ventilació. En el cas d’habitatges de superfície igual o inferior a 65 m2 útils, i aquells que es trobin situats en parcel·les de dimensions o geometries que no permetin la disposició de façanes i/o patis adients per garantir l’esmentada ventilació s’admeten patis en els que es pugui inscriure un cercle de 1,80 m de diàmetre, xemeneies de ventilació o sistemes de ventilació forçada natural o mecànica destinats específi cament a aques-ta funció.

3.3. Compartimentació

1. La compartimentació de l’habitatge serà lliure, amb la única limitació que els es-pais destinats a les habitacions puguin independitzar-se i els destinats a cambres higièniques siguin recintes independents.

102 - Dictamen

2. La compartimentació de l’habitatge podrà ser concebuda amb criteris de fl exibi-litat, sempre que es mantinguin inalterables, de conformitat amb el projecte tècnic original: la dotació obligatòria de caràcter fi x consistent en l’equip de cuina i les cam-bres higièniques; els elements que tinguin una funció estructural o siguin elements comuns a l’edifi ci; i els que conformin el tancament amb l’exterior.

3. Cap espai de l’habitatge no pot servir d’accés obligat a qualsevol local que no sigui d’ús exclusiu del mateix habitatge.

4. Les cambres higièniques no poden servir de pas obligat a la resta de peces que integrin l’habitatge.

3.4. Accessibilitat

1. Els habitatges han de ser, com a mínim, practicables havent de complir les se-güents condicions:

1.a.- Que en la cuina (C) es pugui inscriure un cercle d’un metre vint centímetres de diàmetre (1,20 m), lliure de l’afectació del gir de les portes, entre els paraments i/o el l’equipament fi x de la mateixa.

1.b.- Que es garanteixi l’accés als aparells que integrin la dotació mínima higiènica (dutxa/banyera, wàter i rentamans) de forma que permetin la inscripció, entre 0 i 0,70 m. d’alçada, d’un cercle d’un metre vint centímetres (1,20 m.) de diàme-tre, lliure de l’afectació del gir de les portes.

1.c.- Que la porta d’accés a l’habitatge i les dels espais practicables tinguin una amplada mínima de 0,80 m. i una alçada lliure mínima de 2,00 m.

1.d.- Que els espais destinats a la circulació tinguin una amplada mínima d’un metre (1 m.), i permetin la inscripció d’un cercle d’un metre vint centímetres (1,20m.) davant les portes d’accés als espais practicables.

2. En els habitatges d’una habitació aquesta ha de ser practicable. En la resta d’habi-tatges, com a mínim, dos habitacions han de tenir la condició de practicables. En el cas de que l’habitatge es desenvolupi en diferents nivells, han de ser practicables, com a mínim, l’accés, una cambra higiènica, la cuina , un espai d’ús comú o una habitació.

3. Les portes d’accés als espais interns de l’habitatge que no siguin practicables han de tenir una amplada lliure mínima de pas de 0.70 m. i una alçada lliure mínima de 2,00 m.

4. L’amplada lliure mínima de les escales interiors d’un mateix habitatge serà de 0,90 m. Disposaran de baranes no escalables de 0,90 ml d’alçada.

3.5. Alçada mínima habitable

L’alçada lliure entre el paviment acabat i el sostre ha de ser com a mínim de 2,50 m. En el cas de cambres higièniques, cuines, i espais de circulació, aquesta alçada

103 - Dictamen

no serà inferior a 2,20 m. En el cas de cobertes inclinades, el valor mitjà de l’alçada mínima no ha de ser inferior a 2,50 m.

3.6. Façana mínima

1. Tot habitatge ha de disposar com a mínim d’una façana oberta a l’espai lliure ex-terior a l’edifi ci, defi nit com a tal en el planejament corresponent, sigui aquest públic o privat. Aquesta façana ha d’oferir ventilació i il·luminació com a mínim a un dels espais de la zona d’ús comú de l’habitatge (E,M), que no podrà ser exclusivament la cuina quan aquesta sigui segregada.

2. La longitud de la façana mínima exigible als habitatges (L) es determina en funció de la seva superfície útil (S), i no podrà ser inferior a la relació S/9 mesurada en me-tres lineals.

3. En l’habitatge desenvolupat en diferents plantes es comptabilitzaran les longituds de façana de cada nivell en el que el forjat limiti amb la façana.

En el supòsit d’una planta amb altell sense obertures directes a l’exterior i separat de la façana a través d’un doble espai, pel còmput de longitud de façana de l’habitatge no es comptabilitzarà la superfície útil de planta altell si el requisit de disposar de les peces obligatòries es compleix en la planta inferior.

3.7. Espais d’ús comú

1. La superfície mínima del conjunt d’espais que integren la zona d’ús en comú –estar (E), menjador (M), cuina (C)– es determina en funció del nombre de habitacions de conformitat amb el quadre següent:

Núm. d’habitacions

1 2 3 4 o més

Superfície EMC 20 m2 24 m2 26 m2 30 m2

El conjunt de l’EMC es pot reduir fi ns a un 10% en la seva superfície útil, sempre que aquesta reducció es compensi amb un increment de superfície igual en la resta d’habitacions del propi habitatge.

2. Quan la cuina sigui segregada, la seva superfície mínima ve determinada en funció del nombre d’habitacions d’acord al quadre següent:


1 2 o més

Superfície cuina 5 m2 6 m2

3. El conjunt EMC pot constituir un espai únic.

104 - Dictamen

4. L’espai que contingui l’estar (E) i/o el menjador(M) ha de permetre la inscripció en-tre paraments d’un cercle de diàmetre tres metres(3m). En aquest espai el contacte amb la façana serà d’una amplada mínima de dos metres (2 m), sense que s’admetin estrangulacions en planta inferiors a un metre cinquanta centímetres (1,50 m).

5. En la cuina l’espai lliure en contacte amb el taulell de treball i el seu equipament ha de tenir una amplada mínima d’un metre vint centímetres (1,20 m).

6. En el cas de que l’espai de la cuina s’integri a la zona del menjador (M) o de l’estar–menjador (EM), la superfície vertical oberta que relacioni aquests espais no ha de ser inferior a tres metres i mig quadrats (3,50 m2).

3.8. Habitacions

1. Les superfícies útils de les habitacions es determinen d’acord al quadre se-güent:


1 2 3 4 o més

Superfície H 1 > 10 m2 > 10 m2 > 10 m2 > 10 m2

Superfície H 2 -- > 8 m2 > 8 m2 > 8 m2

Superfície H 3 -- -- > 8 m2 > 8 m2

Superfície H 4 -- -- -- > 8 m2

Les habitacions poden reduir fi ns a un 10 % la seva superfície útil, sempre que aquesta reducció es compensi amb un increment de superfície igual en la resta d’habitacions del propi habitatge.

2. Com a mínim en una de les habitacions amb superfície igual o superior a 9 m2 s’ha de permetre la inscripció un cercle de 2,60 m. de diàmetre, i a la resta es podrà inscriure un cercle de 2,00 m de diàmetre.

3.9. Ventilació i il·luminació natural

1. Els espais d’ús comú i les habitacions han de tenir ventilació i il·luminació natural directa des de l’exterior mitjançant obertures d’una superfície no inferior a 1/8 de la seva superfície útil situades entre 0 i 2,00 m d’alçada respecte al paviment.

2. A efecte del càlcul de la superfície de ventilació i il·luminació, els espais intermedis tenen la consideració d’espais exteriors.

3.10. Espais per a l’emmagatzematge

1. Tot habitatge ha de disposar de superfície destinada a l’emmagatzematge perso-nal i general, d’acord amb el quadre següent:

105 - Dictamen

Núm.d’habitacions

1 2 3 o més

Emmagatzematge personal

1,00 m2 2,00 m2 3,00 m2

Emmagatzematge general

0,70 m2 0,70 m2 0,70 m2

Total emmagatzematge

1,70 m2 2,70 m2 3,70 m2

2. Per tal que una superfície tingui la condició d’espai destinat a l’emmagatzematge personal, ha de disposar d’unes dimensions no inferiors a 0,55 m. de fons, una am-plada de 0,50 m., i una alçada de 1,50 m.

3. Per que una superfície tingui la condició d’espai destinat a l’emmagatzematge ge-neral, ha de disposar d’unes dimensions no inferiors a 0,30 m. de fons, una amplada de 0,40 m., i una alçada de 1,50 m.

4. Els espais destinats a l’emmagatzematge es poden situar fora de les habitacions, i les seves superfícies es comptabilitzaran amb independència de les superfícies dels espais on s’ubiquin.

3.11. Cambres higièniques

1. Tot habitatge ha de disposar com a mínim una dotació d’aparells destinats a la higiene d’acord amb el quadre següent:

Núm. D’habitacions 1,2,3 4 o més

Wàter 1 2

Rentamans 1 2

Plat de dutxa / banyera

1 1

2. Els aparells destinats a la higiene es situaran en les cambres higièniques i la seva agrupació es lliure.

3.12. Espai per rentar la roba

1. Tot habitatge de dos o més habitacions ha de disposar d’un espai reservat a la rentadora de roba, d’una superfície mínima de 1,40 m2. Aquest espai ha de comptar amb ventilació a l’exterior mitjançant una obertura o ventilació forçada estàtica o mecànicament.

106 - Dictamen

2. Si la rentadora de roba s’integrés en una cambra higiènica, tindrà la consideració de dotació fi xa a efectes del compliment de les condicions d’accessibilitat per a per-sones amb mobilitat reduïda.

3.13. Estenedor

1. En tot habitatge s’ha de preveure una solució per l’assecament natural de la roba.

2. Quan es disposi d’un espai destinat al assecat natural de la roba, aquest comptarà amb un sistema permanent de ventilació, estarà protegit de vistes des de l’espai públic i no haurà d’interferir en les llums directes de cap obertura necessària per a la il·luminació o ventilació exigides als espais d’ús comú o habitacions.

3. A més dels patis de ventilació, es pot disposar de patis destinats per a estendre la roba sempre que les seves dimensions permetin inscriure un cercle d’1,80 m de diàmetre.

4. Els estenedors podran ser col·lectius, coberts o descoberts, protegits de vistes des de l’espai públic.

3.14. Espais intermedis amb l’exterior

Si els espais intermedis amb el exterior son tancats, han de disposar d’una superfície vidrada no inferior al 60% de la seva superfície de façana. La superfície d’il·luminació i ventilació no ha de ser inferior a la suma de las superfícies d’il·luminació i ventilació de les estances que a ell s’obrin.

3.15. Dotació/ equip

Tot habitatge ha de disposar de:

a) Els serveis d’aigua freda i calenta; evacuació d’aigües i electricitat, d’acord a la normativa vigent.

b) Un equip higiènic que estigui format, com a mínim, per un rentamans, un wàter i una dutxa.

c) Un equip de cuina que estigui format, com a mínim, per una aigüera, un aparell de cocció i ha de disposar d’un sistema específi c d’extracció mecànica sobre l’apa-rell de cocció connectat que permeti l’extracció de bafs i fums fi ns a la coberta.

d) La instal·lació completa per un equip de rentat de roba.

e) Un porter electrònic o sistema similar que faciliti l’entrada i permeti la comunicació interactiva des de l’accés a l’edifi ci amb qualsevol habitatge.

f) Un sistema d’accés als serveis de telecomunicacions de manera que l’habitatge pugui disposar, com a mínim, dels serveis especifi cats a la normativa que regula les infraestructures comunes de telecomunicacions”.

107 - Dictamen

3.16. Elements de protecció de l’habitatge

Els desnivells superiors a 0,60 m han d´estar protegits per elements protectors o baranes resistents als cops.

108 - Dictamen

109 - Dictamen

ANNEX II. Condicions d’habitabilitat en els habitatges usats o preexistents.

1. Composició

Tot habitatge usat o preexistent ha d’estar compost com a mínim per una sala, una cambra higiènica, un equip de cuina, i ha de permetre la instal·lació directe d’un equip de rentat de roba.

2. Accés

2.1. L’accés a l’habitatge s’ha de fer a través d’un espai públic, d’un espai comú o d’un espai annex al mateix habitatge, al qual es tingui accés de la mateixa manera. 2.2. Accés de l’habitatge és la porta que comunica l’habitatge amb l’exterior. Aquest accés no pot servir d’accés obligat a qualsevol local que no sigui d’ús exclusiu del mateix habitatge o comunitari.

2.3. Els espais d’accés de l’edifi ci que el conté han de tenir un sistema elèctric d’il·-luminació de manera que quan s’hi transiti puguin quedar il·luminats.

3. Construcció

La construcció que conforma o afecta l’habitatge ha de:

a) Ser sòlida.

b) Evitar que traspuï humitat.

c) Ser estanca a les aigües pluvials.

d) Evitar la inundació de l’habitatge.

e) El sòl trepitjable tant de l’habitatge com del seu accés ha d’estar completament pavimentat, no ser polsegós i no implicar perill a les persones. On hi hagi un desnivell superior a 0,60 m. s’haurà de disposar d’elements protectors o baranes resistents als cops.

4. Superfície útil

4.1. La superfície útil mínima dels habitatges usats o preexistents a l’entrada en vigor d’aquest Decret és de 20 m2, excepte el supòsit contemplat en la Disposició addi-cional quarta.

110 - Dictamen

La superfície útil interior és la compresa dins del perímetre defi nit per la cara interna dels tancaments de cada espai habitable. Del còmput de superfície útil quedarà exclosa la superfície ocupada pels tancaments interiors de l’habitatge, siguin fi xes o mòbils, pels elements estructurals i per les canalitzacions o conductes amb secció horitzontal superior a 0.01 m2, així com les superfícies d’aquelles zones amb una al-çada lliure inferior a 1,90 m. i les superfícies de terrasses i altres elements exteriors.

4.2. Excepcionalment s’admeten habitatges amb una superfície útil mínima de entre 15 m2 i 20 m2 que hagin estat construïts amb llicència d’obres sol·licitada abans de l’1 de febrer de 1984 i que disposin de cèdula d’habitabilitat vigent obtinguda abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret. Aquesta cèdula caducarà en el moment en que es produeixi, per qualsevol títol, la transmissió de la propietat o de la possessió d’aquests habitatges, i no podran tornar a obtenir cèdula d’habitabilitat.

5. Peces

5.1. La sala és un espai d’ús comú que haurà de disposar d’una superfície útil no inferior a 10 m2, sense cap estrangulament en planta inferior a 1,40 m., admetre la inscripció d’un quadrat que mesuri 2,40 x 2,40 m. i no contenir cap aparell higiènic. Si conté l’equip de cuina la superfície útil mínima serà de 14 m2.

La sala haurà de disposar d’una obertura en façana a espai públic, pati d’illa o pati de parcel·la, directe o a través d’una galeria, de manera que entre 0,80 m. i 2,00 m. d’alçària tingui com a mínim una superfície de 0,80 m2. i no podrà fer-se, en cap cas, a través de la sala la ventilació obligatòria de cap altre peça. Si l’obertura és a pati de parcel·la, aquest no tindrà una superfície en planta inferior a 4 m2.

5.2. Les habitacions hauran de tenir una superfície útil no inferior a 5 m2 i admetre la inscripció d’un quadrat que mesuri en planta 1,80 x 1,80 m. S’hauran de poder inde-penditzar i no podran contenir cap wàter, safareig o abocador, ni l’equip obligatori de cuina o de rentat de roba.

Les habitacions hauran de disposar d’una obertura en façana a espai públic, pati d’illa o pati de parcel·la, directa o a través d’una galeria, de manera que entre 0,80 m. i 2,00 m. d’alçària tinguin, com a mínim, una superfície de 0,40 m2.

5.3. La galeria és la peça que té un fi nestral que dóna directament a l’aire lliure amb una superfície en alçada no inferior a la superfície en planta de la mateixa galeria.

5.4. Una obertura és una porta o fi nestra practicable. La superfície d’una obertura és la del seu pas obert o de la seva superfície translúcida.

6. Equip

L’equip mínim del qual ha d’estar dotat un habitatge per a que sigui habitable ha de complir els requisits següents:

111 - Dictamen

6.1. Tenir una instal·lació d’aigua freda i calenta que:

a) Estigui en bon estat.

b) Com a mínim serveixi a la pica de la cuina, a un lavabo i a una dutxa o banyera.

c) Si el subministrament és per captació pròpia o per aforament, que disposi d’un dipòsit de reserva de 200 litres.

d) Permeti un consum seguit de 50 litres d’aigua a una temperatura de 40 graus i amb un cabal de 10 litres per minut.

6.2. Disposar d’un sistema d’evacuació d’aigües residuals de manera que: a) Estigui en bon estat.

b) Connecti amb tot l’equip que el requereixi.

c) Tots els desguassos tinguin un dispositiu sifònic.

d) Si en el seu entorn hi ha una xarxa pública de clavegueres, que connecti amb aquesta, i si no n’hi ha, que les aigües brutes no s’aboquin a l’exterior si no es depuren prèviament.

6.3. Si l’habitatge està situat en un nucli urbà, o té la possibilitat d’estar connectat a una xarxa exterior de subministrament d’energia elèctrica amb condicions econòmi-ques similars a les d’un habitatge situat al nucli urbà, ha de disposar d’una instal·lació interior de manera que: a) Tingui un punt de llum amb interruptor independent a cada peça.

b) Tingui un endoll per a cada aparell d’equip obligatori.

c) Tingui dos endolls a la sala i a la cuina, i un a les habitacions. En cas de que la sala contingui l’equip de cuina, ha de disposar com a mínim de 4 endolls.

d) No impliqui un risc per a les persones ni pertorbacions en el normal funcionament d’altres instal·lacions.

6.4. Disposar d’un equip higiènic, entès per aquells aparells higiènics que, amb la corresponent dotació d’aigua corrent i desguàs estan destinats a la higiene i l’evacua-ció del cos humà, de manera que:

a) Estigui format com a mínim per un lavabo, un wàter i una dutxa en bon estat.

b) El wàter ha d’estar inclòs en una cambra higiènica indepentditzable.

c) La dutxa ha de tenir impermeabilitzat el seu sòl i els seus paraments fi ns a una alçada de 2,10 m.

112 - Dictamen

d) La cambra higiènica tingui una ventilació a l’aire lliure directa o a través d’un con-ducte en el qual s’activi mecànicament la ventilació. Si el conducte és vertical, la ventilació pot ser activada estàticament.

6.5. Tenir instal·lat un equip de cuina de manera que: a) Estigui format com a mínim per una pica i un aparell de cocció elèctric o a gas.

b) Estigui en una mateixa peça.

c) La peça on estigui inclòs no contingui cap aparell de l’equip higiènic.

d) La peça on estigui inclòs tingui una ventilació a l’aire lliure directa o a través d’un conducte en el qual s’activi mecànicament la ventilació. Si el conducte és vertical, la ventilació pot ser activada estàticament.

6.6. Tenir instal·lat o admetre directament la instal·lació d’un equip de rentat de roba de manera que en l’espai previst hi hagi, com a mínim, una presa d’aigua freda, un desguàs i una presa de corrent.

113 - Dictamen

ANNEX III. Models de cèdula d’habitabilitat.

1. Model de cèdula d’habitabilitat de primera ocupació.

(per desenvolupar)

2. Model de cèdula d’habitabilitat per segona i successives ocupacions.

(per desenvolupar)

Aquest text és transcripció del document de treball lliurat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

114 - Dictamen

115 - Dictamen

sobre el Projecte de decret pel qual es regula el registre de sol·licitants d’habitatges amb protecció ofi cial de Catalunya i dels procediments d’adjudicació dels habitatges amb protecció ofi cial.

Dictamen 33·2008

116 - Dictamen

117 - Dictamen

DICTAMEN 33/2008 sobre el Projecte de decret pel qual es regula el registre de sol·licitants d’habitatges amb protecció ofi cial de Catalunya i dels procediments d’adjudicació dels habitatges amb protecció ofi cial.

Atenent les competències atribuïdes al Consell de Treball, Econòmic i Social de Ca-talunya per l’article 72.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la Llei 7/2005, de 8 de juny, el Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social, en la sessió ordinària del dia 22 de desembre de 2008, aprova el següent

DICTAMEN

I. ANTECEDENTS

En data 5 de desembre del 2008 va tenir entrada al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya un escrit tramès pel conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya en el qual sol·licitava l’emissió del dictamen de caràcter preceptiu, previ a la seva tramitació, del Projecte de decret pel qual es regula el registre de sol·licitants d’habitatges amb protecció ofi cial de Catalunya i dels proce-diments d’adjudicació dels habitatges amb protecció ofi cial.

El Projecte de decret es va acompanyar d’una memòria econòmica.

La Comissió de Treball de Mercat de Treball i Polítiques Socials es va reunir el dia 16 de desembre i va elaborar la Proposta de dictamen.

II. CONTINGUT

El Projecte de decret consta d’un preàmbul, de quaranta-set articles englobats en quatre capítols, tres disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposi-ció derogatòria, una disposició fi nal i tres annexos.

En el preàmbul es posa de manifest que mitjançant aquest Decret s’executa el man-dat de la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge de posar en funcionament el Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial.

En aquest Decret es regula l’estructura i el funcionament del registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial, es concreta la composició i el règim de funciona-ment de la Comissió de reclamacions sobre habitatge protegit i s’estableixen uns procediments generals d’adjudicació d’habitatges amb protecció ofi cial.

El capítol I s’anomena el Registre de sol·licitants d’habitatges amb protecció ofi cial de Catalunya i engloba els articles de l’1 al 12. En l’article 1 s’estableix el caràcter públic i administratiu del registre. En l’article 2 es crea el registre de sol·licitants d’ha-bitatge amb protecció ofi cial de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. En l’article 3 es regulen els registres i fi txers municipals. En l’article 4 es regula un fi txer

118 - Dictamen

mínim comú als registres municipals i al registre de l’Administració de la Generalitat. En l’article 5 s’estableix que es crearà un web del registre de sol·licitants d’habitatges amb protecció ofi cial de Catalunya. En l’article 6 s’estableix que poden inscriure’s en el Registre tant les persones individuals com les unitats de convivència. En l’article 7 s’estableixen els requisits necessaris per poder-se inscriure en el Registre. En l’article 8 es regula què s’ha d’entendre per necessitat d’habitatge. En l’article 9 es regula com es calculen els ingressos dels sol·licitants. En l’article 10 s’estableix que els inscrits han de comunicar al Registre qualsevol modifi cació de les dades inscrites al fi txer mínim comú. En l’article 11 s’estableixen els motius pels quals es causa baixa en la inscripció del Registre. En l’article 12 es regula la protecció de les dades del Registre.

El capítol II s’anomena procediment d’inscripció al registre de sol·licitants d’habitat-ges amb protecció ofi cial de Catalunya i engloba els articles del 13 al 18. En l’article 13 s’estableix que el procediment que es regula en aquest capítol és preceptiu per als municipis que utilitzen el Registre de la Generalitat de Catalunya i és d’aplicació subsidiària per als que gestionen un registre propi.

L’article 14 estableix que correspon als ajuntaments la inscripció, l’actualització i la cancel·lació al registre de les dades de les persones residents en el seu municipi. En els articles del 15 al 18 es regula la sol·licitud d’inscripció, la documentació que s’ha d’aportar, el procediment d’inscripció i l’alta i vigència de les inscripcions.

El capítol III s’anomena la comissió de reclamacions sobre habitatge protegit i englo-ba els articles del 19 al 24. En l’article 19 s’estableix que el recurs d’alçada i el de reposició contra els actes que deriven del funcionament del registre se substitueixen per la impugnació davant la Comissió de Reclamacions sobre l’habitatge protegit. En els articles 20 i 21 es regula la composició de la Comissió i el nomenament i cessament dels seus membres. En els articles del 22 al 24 es regula l’adscripció de la Comissió al Departament competent en matèria d’habitatge i se n’estableix la independència funcional, també es regula el règim de funcionament de la Comissió i s’estableix el procediment a seguir.

El capítol IV s’anomena adjudicació i transmissió dels habitatges amb protecció ofi -cial i es divideix en cinc seccions.

La secció primera s’anomena tipus de promocions i règim competencial i engloba els articles del 25 al 28. En aquesta secció s’estableixen dues promocions, els ha-bitatges de promoció sobre sòls públics o sobre sòls qualifi cats per a la construcció d’habitatges amb protecció ofi cial i els habitatges de promoció sobre sòls lliures; s’estableix les competències per a l’adjudicació i les reserves d’habitatges destina-des a persones amb mobilitat reduïda i a persones amb risc d’exclusió social.

La secció segona s’anomena procediment general d’adjudicació i engloba els arti-cles del 29 al 41. En aquesta secció s’estableixen les diligències prèvies a la trans-missió dels habitatges, distingint si és promotor públic o privat; es regula la resolució d’inici del procediment d’adjudicació, especialment el seu contingut; es regula la notifi cació dels actes i tràmits que s’estableixen en el Decret; s’estableix la gestió dels contingents especials de reserva i del contingent general; s’estableix com es

119 - Dictamen

realitzaran les adjudicacions i com es formalitzarà el contracte de transmissió; es regula l’ocupació dels habitatges adjudicats i la titularitat de l’habitatge; fi nalment, s’estableixen excepcions a aquest procediment d’adjudicació.

La secció tercera s’anomena adjudicació lliure i conté l’article 42, on es regula aquest procediment d’adjudicació.

La secció quarta s’anomena altres procediments, comprèn els articles 43 i 44, i regu-la que per a determinats habitatges amb protecció ofi cial, el sistema d’adjudicació s’estableix en les respectives promocions o processos específi cs d’adquisició i tam-bé es regula l’adjudicació d’habitatges amb protecció ofi cial sobrants.

La secció cinquena s’anomena segones transmissions i engloba els articles del 45 al 47. En aquesta secció es defi neix què s’ha d’entendre per segones i successives transmissions, es regula el dret d’adquisició preferent de l’Administració i el dret de retracte i l’autorització de l’Administració per transmetre l’habitatge.

La disposició addicional primera regula els fi txers corresponents al Registre de sol-licitants d’habitatges amb protecció ofi cial de Catalunya.

La disposició addicional segona estableix que la Comissió de Reclamacions s’ha de constituir en el termini d’un mes a partir de l’entrada en vigor del Decret.

En la disposició addicional tercera s’estableix l’inici d’activitats del Registre de sol-licitants d’habitatges amb protecció ofi cial de Catalunya.

La disposició transitòria única estableix que els procediments d’adjudicació pendents de resolució abans de la data d’inici d’activitats del Registre continuaran regint-se per la normativa anterior d’aplicació.

La disposició derogatòria deroga expressament el Decret 195/2001 i el Decret 79/2007.

La disposició fi nal regula l’entrada en vigor de la norma.

En l’annex I es regula el fi txer mínim comú.

En l’annex II es regula el fi txer del registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

En l’annex III s’estableix el model de sol·licitud d’inscripció al registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.


Primera. El CTESC valora positivament que el Projecte de decret concreti la compo-sició i el règim de funcionament de la Comissió de Reclamacions sobre Habitatge

120 - Dictamen

Protegit, perquè permet avançar en la posada en marxa d’aquesta Comissió, prevista a la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, que té com a objectiu atendre les reclama-cions derivades de les actuacions del Registre en el procés d’adjudicació dels habi-tatges amb protecció ofi cial.

Segona. El CTESC considera que la garantia de la necessària fl exibilitat en els crite-ris d’adjudicació dels habitatges amb protecció ofi cial en cap cas pot desvirtuar la necessària equitat en l’accés a aquests habitatges.

Tercera. El Projecte de decret estableix el fi txer mínim comú de les dades que han de recollir els registres de sol·licitants dels municipis que en tinguin de propi i el de l’Ad-ministració de la Generalitat. En aquest sentit, el CTESC considera que el Projecte de decret hauria de refl ectir amb més claredat que, en tots els casos, els únics requisits d’inscripció en el registre de sol·licitants són els del capítol I del Projecte de decret.

Quarta. El CTESC considera que el requisit d’empadronament municipal, mínim i amb caràcter excloent, per poder accedir als habitatges amb protecció difi cultarà el dret a la mobilitat residencial de les persones.

Cinquena. El CTESC considera que el Projecte de decret ha de fer clarament com-patibles els criteris i procediments d’adjudicació dels habitatges protegits amb els principis i disposicions de la Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives per garantir els drets dels socis cooperatius en el procés d’adjudicació dels habitatges amb pro-tecció ofi cial.

Cal tenir present que la Llei del dret a l’habitatge, en l’article 102.7, estableix que en sòls qualifi cats urbanísticament per construir habitatge protegit s’han de formalitzar convenis entre la Generalitat i les cooperatives d’habitatge, precisament per fer com-patibles els criteris i procediments d’adjudicació dels habitatges protegits amb els principis cooperatius.

Per aquests motius, el CTESC considera necessari dur a terme el seu desplegament reglamentari.

Sisena. El CTESC considera que les referències concretes que es fan en el Projecte de decret al Departament de Medi Ambient i Habitatge s’haurien de substituir per una cita més genèrica, com ara, “Departament competent en matèria d’habitatge”.

Setena. Atès que aquest dictamen és preceptiu d’acord amb l’article 2.1 a) de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, es considera que seria convenient que en l’exposició de motius es fes menció al present Dictamen.


1. El CTESC considera que s’hauria de revisar l’article 6.2 b) per establir la seva coherència amb l’article 95.2 de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge.

121 - Dictamen

2. Amb la voluntat de fer més entenedor el contingut de la norma, i específi cament el de l’article 8, el CTESC considera necessari fer constar explícitament en un nou punt de l’article 6 que les persones que són arrendatàries d’un habitatge en lloguer en el mercat lliure també es poden inscriure en el registre de sol·licitants.

3. Considerant que un dels objectius del registre és conèixer la demanda existent, si en el moment de la inscripció al registre no es reclama als sol·licitants cap documentació que acrediti el compliment dels requisits establerts a l’article 7, el contingut del registre podria no ajustar-se a la realitat de la demanda. En aquest sentit, el CTESC creu necessària una nova redacció de l’article 7.3 que inclogui l’acreditació documental a la qual es fa referència, tant en el moment de la ins-cripció al registre, com en el moment de l’adjudicació.

4. El CTESC considera que l’article 7.4, d’acord amb el seu contingut, hauria de

formar part de l’article 6.

5. El CTESC recomana la revisió de l’article 8.2 per fer-ne el redactat més entenedor.

6. El CTESC considera que s’hauria d’adaptar la redacció de l’article 8.2 a) del Projecte de decret a l’article 95.4 de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, per exemple, suprimint el terme “adequat”.

7. En l’article 8.2 a), el CTESC proposa suprimir l’expressió “no excedeixi en més del 50% el preu bàsic” per “no excedeixi el 50% del preu bàsic”.

8. El CTESC considera que l’actual redactat de l’article 8.2 b) no és adequat per valorar el patrimoni i la necessitat d’habitatge dels sol·licitants. En aquest sentit, el CTESC recomana la revisió de l’article de forma que es pugui valorar el patri-moni sobre béns mobles i immobles, i que en conseqüència, s’adeqüi el límit per defi nir si existeix necessitat d’habitatge.

9. Pel que fa als articles 8.5 i 8.6, el CTESC recomana incorporar un període tran-sitori prou ampli per tal que els propietaris puguin realitzar la venda de l’anterior habitatge de forma adequada.

10. En l’article 11 b) caldria aclarir que, malgrat la voluntat de baixa del sol·licitant, en cas d’unitats de convivència, la resta de membres de la unitat es poden tornar a donar d’alta amb un nou sol·licitant.

11. El CTESC considera que els apartats 3 i 4 de l’article 14 haurien de formar part de l’article 15.

12. En l’article 15.f, el CTESC recomana aclarir que els sol·licitants poden inscriure’s demanant diferents règims de tinença.

13. Pel que fa a l’article 15 h), el CTESC considera que restringir la possibilitat de demanda a tres municipis de Catalunya és insufi cient. En aquest sentit, el CTESC recomana preveure, dins del full d’inscripció, àmbits territorials de demanda més amplis.

122 - Dictamen

Alhora, el CTESC reclama la coherència necessària en el conjunt del Projecte de decret, per tal de fer efectiva la possibilitat que persones empadronades en un municipi determinat puguin optar a promocions d’habitatges protegits ubicades a altres municipis.

14. Per tal d’evitar confusions, pel que fa a si la documentació acreditativa cal pre-sentar-la en el moment d’inscripció al registre o en el moment de l’adjudicació, el CTESC proposa la redacció següent per a la part inicial de l’article 16.1: “Els sol·licitants, en el moment de la inscripció al Registre han d’aportar la següent documentació, acreditativa del (...)”

15. El CTESC creu necessari incorporar un nou punt en l’article 28 que especifi qui una reserva mínima dels habitatges que hauran de ser destinats a persones no residents al mateix municipi en el qual es troba ubicada la promoció.

16. El CTESC considera convenient que l’article 29 incorpori una limitació dels anys d’empadronament al municipi que els ajuntaments poden exigir als sol·licitants per tal de formar part del sorteig d’alguna de les promocions que es desenvolu-pin en el seu terme municipal, tant per a municipis que no disposen de registre de sol·licitants propi, com per a municipis que sí que en disposin.

17. El CTESC recomana incorporar un nou punt a l’article 29 que, en el cas de pro-mocions destinades a habitatges de lloguer protegit, condicioni l’inici del proce-diment d’adjudicació a l’obtenció de la qualifi cació defi nitiva dels habitatges.

18. En l’article 37.1, el CTESC proposa introduir que els terminis establerts es fi xin en dies hàbils.

19. El CTESC proposa la redacció següent per l’article 42.1 “ Els promotors a què fan referència els articles 26 i 31...”

20. El CTESC considera excessiu el termini de dos mesos, més un d’opció, que es-tableix l’article 46 i, en conseqüència, en recomana la reducció.

21. El CTESC considera que s’hauria d’afegir una disposició transitòria en què es fes esment que aquest Decret no serà d’aplicació a aquelles qualifi cacions provisio-nals concedides abans de la seva entrada en vigor.

22. El CTESC considera que la data d’inici d’activitats del Registre, que s’esmenta

en la disposició addicional tercera, ha de coincidir amb la data d’entrada en vigor del Decret.

V. CONCLUSIONS

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha valorat el Projecte de decret pel qual es regula el registre de sol·licitants d’habitatges amb protecció ofi cial de Catalunya i dels procediments d’adjudicació dels habitatges amb protecció ofi cial i

123 - Dictamen

sol·licita al Govern que sigui receptiu a les recomanacions formulades en el present dictamen.



124 - Dictamen

125 - Dictamen

PROJECTE DE DECRET pel qual es regula el registre de sol-licitants d’habitatges amb protecció ofi cial de Catalunya i dels procediments d’adjudicació dels habitatges amb pro-tecció ofi cial.

PREÀMBUL

Per tal de fer efectius els drets en l’àmbit de l’habitatge proclamats a l’article 26 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, tot donant compliment al mandat contingut a l’ar-ticle 47, el Parlament de Catalunya, en ús de les competències contingudes a l’article 137 d’aquest Estatut, va aprovar la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’ha-bitatge, la Disposició Addicional dissetena de la qual, encomana al Govern la posada en funcionament del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Ofi cial, per mitjà de l’aprovació del Reglament corresponent, establert al seu article 92.

En execució del mandat indicat, el present Decret regula l’estructura i funcionament de l’esmentat Registre, alhora que concreta la composició i règim de funcionament de la Comissió de Reclamacions, creada per la Llei al seu article 97, i estableix uns procediments generals d’adjudicació d’habitatges amb protecció ofi cial.

En el marc que la Llei del Dret a l’Habitatge estableix, el Registre de sol·licitants d’habitat-ges amb protecció ofi cial de Catalunya es presenta com un registre públic, compost pels registres dels ajuntaments que en tinguin i, pel que fa als altres municipis, pel registre que subsidiàriament constitueix l’Administració de la Generalitat. Aquesta circumstància obliga a l’establiment d’uns criteris comuns i una actuació coordinada i homologada que garanteixi una adequada gestió del parc d’habitatges protegits i un control públic rigorós en la seva adjudicació i transmissió, i alhora impedeixi pèrdues d’informació i l’eventual inscripció fraudulenta d’una mateixa persona en més d’un municipi.

La present regulació recull aquests nous postulats de la Llei, tot procurant el major equilibri entre les exigències que reclama aquesta necessària coordinació i homege-neïtat a nivell de tot el territori de Catalunya, i l’autonomia de gestió dels ens locals. Amb aquesta fi nalitat es prescriu que els registres municipals i el registre de l’Admi-nistració de la Generalitat compartiran un fi txer mínim comú, l’aplicació informàtica de suport del qual serà facilitada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. Al fi txer mínim comú s’hauran d’incorporar les dades imprescindibles per tal de garantir l’acompliment efi caç de les funcions que els articles 94 i 86 de la Llei del Dret a l’Ha-bitatge encomanen al Registre, com a eina fonamental d’informació i control públic en l’adjudicació dels habitatges amb protecció ofi cial.

A banda d’aquest fi txer mínim comú, el Decret que s’aprova crea també el fi txer cor-responent al registre de la Generalitat, d’utilització subsidiària per a aquells municipis que no en tinguin.

El Decret regula igualment un procediment d’inscripció al Registre, d’aplicació obli-gatòria per als municipis que utilitzin el registre de la Generalitat, i d’aplicació subsi-diària per als que comptin amb un registre propi.

126 - Dictamen

Recull també el Decret la composició i règim de funcionament de la Comissió de Reclamacions sobre habitatge protegit, creada a la llei del dret a l’habitatge, procu-rant també en aquest cas l’adequat equilibri entre els diversos interessos en joc. Els experts que integren aquesta Comissió representen la Generalitat, el món local, els consumidors, les cooperatives i els promotors d’habitatges amb protecció ofi cial, i conformen un grup reduït, per tal de garantir el funcionament efi caç de l’òrgan.

La Llei del dret a l’Habitatge representa també una profunda modifi cació dels siste-mes seguits per a l’adjudicació dels habitatges amb protecció ofi cial. D’acord amb les seves prescripcions el Decret distingeix entre els habitatges promoguts sobre sòls públics o sobre sòls la qualifi cació urbanística dels quals imposa que siguin destinats a habitatges amb protecció ofi cial, i els habitatges promoguts sobre sòls lliures, regulant per a cada cas un procediment general que, en els termes de res-pecte a l’autonomia de gestió dels ens locals que professa, només serà d’aplicació directa a les promocions efectuades en municipis que no disposin de registre de sol·licitants propi i d’aplicació subsidiària i en defecte de regulació especifi ca, a les que es duguin a terme en municipis amb registre propi. Les segones i successives transmissions també son objecte de regulació en aquest Decret d’acord amb les directrius generals establertes a la Llei.

Aquesta nova regulació dels procediments d’adjudicació i transmissió dels habitatges amb protecció ofi cial, acorde amb els nous postulats de la Llei del Dret a l’Habitatge, representa la posta al dia de la vigent ordenació, recollida als Decrets 195/2001, de 10 de juliol i 79/2007, de 27 de març, que queden derogats.

D’acord / Vist el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge i d’acord amb el Govern,

DECRETO:

Capítol I - El registre de sol·licitants d’habitatges amb protecció ofi cial de Cata-lunya

Article 1. Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial de Catalu-nya

1. El Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial de Catalunya és un registre públic, administratiu, compost pels registres de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial dels ajuntaments que en tinguin i pel registre de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el qual serà d’aplicació subsidiària en aquells municipis en que hi manqui.

2. Per poder ser adjudicatari d’un habitatge amb protecció ofi cial, és requisit impres-cindible estar inscrit en el Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi ci-al de Catalunya en la modalitat de demanda corresponent. Únicament s’exceptuen d’aquest requisit les persones o unitats de convivència en situacions d’emergència així considerades des dels àmbits d’assistència i de benestar social. També s’excep-

127 - Dictamen

tuen les entitats sense ànim de lucre en les seves necessitat/sol.licituds d’habitatges amb protecció ofi cial, la destinació dels quals sigui fer front a situacions d’emer-gència, en el marc de les prestacions que corresponen als serveis d’assistència i benestar socials.

3. La inscripció en el Registre dóna dret a optar a l’adjudicació d’un habitatge amb protecció ofi cial, d’acord amb els procediments establerts en aquest Decret, però no dóna lloc a cap altre dret, ni suposa, en particular, l’adjudicació automàtica de cap habitatge.

4. El Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial de Catalunya disposa d’una pàgina web compartida per tots els Registres.

Article 2. Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial de l’Adminis-tració de la Generalitat de Catalunya

Es crea el Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu corresponent fi txer, el qual s’adequarà a les especifi cacions que es contenen a l’Annex II d’aquest Decret.

Article 3. Registres i fi txers municipals

1. Els Ajuntaments poden crear registres propis de sol·licitants d’habitatge amb pro-tecció ofi cial. Els acords municipals de creació d’aquests registres i d’aprovació dels processos d’inscripció corresponents han de ser publicats en el Diari Ofi cial de la Generalitat de Catalunya com a requisit previ a la seva entrada en vigor.

2. Els Ajuntaments poden associar-se per a la creació de registres d’àmbit supralo-cal.

Article 4. Fitxer mínim comú

1. Als efectes d’assegurar un efi cient control públic de les inscripcions en el Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial de Catalunya, es crea un fi txer mínim comú als registres municipals i al registre de l’Administració de la Generalitat, d’acord amb les especifi cacions que es contenen a l’Annex I d’aquest Decret.

2. En els termes establerts a la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protec-ció de dades, el fi txer mínim comú es regeix per les normes següents:

a) La Secretaria d’Habitatge és la responsable del fi txer mínim comú i, en aquesta condició, li correspon la posta en marxa, manteniment, gestió i control i el de la pàgina web. La Secretaria d’Habitatge exerceix aquestes tasques de manera co-ordinada amb els municipis.

b) Els ajuntaments que disposen de registre propi tenen el caràcter de “encarregats del tractament” i, en aquesta condició, incorporen al fi txer mínim comú les dades indicades a l’Annex I.

128 - Dictamen

3. La Secretaria d’Habitatge facilitarà als Ajuntaments l’aplicació informàtica de su-port del fi txer mínim comú. Els registres municipals de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial hauran de reunir els requisits tècnics necessaris per al correcte fun-cionament d’aquest fi txer.

4. Els Ajuntaments que no disposen de registre propi, als quals els serà d’aplicació subsidiària el Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial de l’Adminis-tració de la Generalitat, son igualment òrgans administratius encarregats del tracta-ment de les dades a incorporar al fi txer mínim comú, llevat que, per encàrrec seu, se’n ocupi d’aquesta gestió la Secretaria d’Habitatge.

Article 5. Pàgina Web

1. A efectes d’informació pública dels procediments d’inscripció, de les inscripcions en el registre i dels processos d’adjudicació d’habitatges, el Departament de Medi Ambient i Habitatge elabora el web del Registre de sol·licitants d’habitatge amb pro-tecció ofi cial de Catalunya indicat a l’article 1-4.

2. Els encarregats dels registres publicaran en el web els anuncis relatius a les adju-dicacions que convoquin. Aquest web incorporarà també, de forma exhaustiva i de fàcil lectura els diferents aspectes generals que s’hagin de tenir en compte per a la inscripció: impresos tipus, requisits subjectius i objectius, informació de suport per a la complimentació de dades, etc.

Article 6. Persones que es poden inscriure en el Registre

1. Es poden inscriure en el Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial de Catalunya, les persones individuals i les unitats de convivència.

2. Les unitats de convivència es regeixen per les següents especifi cacions:

a. Són unitat de convivència, aquells grups de persones físiques que acrediten con-viure efectivament en un mateix domicili o es comprometen a fer-ho en un termini determinat, amb independència de si tenen relació de parentiu entre si.

b. S’han d’inscriure en el Registre totes les persones que composen la unitat de con-vivència, sens perjudici de considerar com a representant de la unitat de convi-vència, el sol·licitant de la inscripció.

c. Si el sol·licitant deixa de ser membre de la unitat de convivència es dona aquesta de baixa, procedint en el seu cas a efectuar una nova alta amb el nou representant de la unitat modifi cada.

d. Una mateixa persona no pot formar part de dues o més unitats de convivència alhora, ni aparèixer al mateix temps en més d’una sol·licitud d’inscripció. En cas de més d’una inscripció, sempre es tindrà en compte la darrera efectuada.

e. Les persones que puguin formar part d’una unitat de convivència per raó de pa-rentiu amb el sol·licitant de l’habitatge i es trobin en procés de reagrupament fa-

129 - Dictamen

miliar, si tenen dret a obtenir permís de residència a Catalunya i poden acreditar l’inici dels tràmits per a l’exercici d’aquest dret, també es consideren a tots els efectes, com a membres de la unitat de convivència.

f. Els cònjuges i els membres integrants de parelles estables s’inscriuen formant part de la mateixa unitat de convivència. Només poden inscriure’s com a persones individuals a partir del moment que esdevingui ferma una eventual sentència de nul·litat, separació o divorci.

Article 7. Requisits dels sol·licitants

1. Per poder ser inscrit en el Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb protecció ofi cial de Catalunya s’han de complir els següents requisits:

a) Ser major d’edat o emancipat.

b) Tenir necessitat d’habitatge, d’acord amb el què preveu l’article 8 d’aquest De-cret.

c) Residir en un municipi de Catalunya; la residència s’acredita mitjançant l’empadro-nament en un municipi de Catalunya i és exigible, com a mínim, al sol·licitant de la inscripció. Aquest requisit no s’exigeix a les persones originàries de Catalunya o antigues residents, que acreditin tenir presentada la sol·licitud de reconeixement de la condició de persona retornada d’acord amb la Llei 25/2002, de 25 de novem-bre, de mesures de suport al retorn dels catalans emigrats i llurs descendents.

d) Complir el límit d’ingressos màxims i mínims que estableix la normativa dels ha-bitatges amb protecció ofi cial per als adjudicataris d’habitatges amb protecció ofi cial, segons la modalitat de sol·licitud per la qual s’opti.

e) No trobar-se en les circumstàncies d’exclusió previstes en aquest Decret.

f) No trobar-se incapacitat per a obligar-se contractualment.

2. Els requisits exigits per a ser inscrit al Registre s’han de complir efectivament en el moment de la presentació de la sol·licitud d’inscripció i mantenir-se al llarg de tot el seu període de vigència.

3. L’acreditació documental d’aquest compliment s’exigeix, amb caràcter general, un cop portats a terme els diversos processos d’adjudicació d’habitatges, als qui resultin adjudicataris i als qui conformin les llistes d’espera, dins els terminis que s’estableixen en aquest Decret. Això no obstant, els Ajuntaments poden demanar aquesta acreditació de forma anticipada.

4. Les persones o unitats de convivència que siguin o hagin estat benefi ciàries d’ha-bitatge amb protecció ofi cial en arrendament poden inscriure’s en el Registre per sol-licitar altres modalitats d’habitatge amb protecció ofi cial. També es poden inscriure les persones benefi ciàries d’un habitatge amb protecció ofi cial en propietat quan,

130 - Dictamen

per circumstàncies sobrevingudes no imputables a l’adjudicatari, aquest habitatge esdevingui inadequat en els termes establerts a l’article 8-4.

Article 8. Necessitat d’habitatge

1. La persona o unitat de convivència que s’inscrigui en el Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb protecció ofi cial de Catalunya ha de tenir necessitat d’habitatge, bé per no disposar-ne o per no disposar d’un d’adequat.

2. S’entén que existeix necessitat d’habitatge quan la persona o la unitat de convivèn-cia es troba en alguna de les circumstàncies següents:

a) Que, disposant de manera efectiva d’un habitatge adequat en propietat, en ple domini, o gaudint d’un dret real d’ús, dret de superfície o usdefruit sobre un habi-tatge amb protecció ofi cial en tot l’Estat, o sobre un habitatge lliure a Catalunya, el seu valor, en termes de metre quadrat de sostre de superfície útil, calculat segons les regles de l’Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documen-tats, no excedeixi en més del 50% el preu bàsic per metre quadrat de sostre dels habitatges amb protecció ofi cial vigent.

b) Que sigui titular d’aquests mateixos drets, sobre altres béns immobles de natu-ralesa rústica o urbana en tot l’Estat, subjectes a l’impost sobre béns immobles, el valor dels quals, en termes de mestres quadrats de sostre de superfície útil, si són de naturalesa urbana, o metres quadrats de sòl, si són de naturalesa rústega, calculat segons les regles de l’Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, no sigui superior al doble del preu bàsic per metre quadrat de sostre dels habitatges amb protecció ofi cial.

c) Que sigui cotitular d’aquests mateixos drets sobre els immobles indicats als apar-tats anteriors, quan la quota de participació no sigui superior al 50%.

3. La disponibilitat d’un habitatge en lloguer o la disponibilitat d’ús d’un habitatge conjugal per part de persones separades o divorciades, no és obstacle per a la ins-cripció en el Registre sempre que es donin la resta de requisits exigits.

4. Es consideren habitatges no adequats o no a disposició del sol·licitant, i es tenen per tant com a supòsits de necessitat d’habitatge, els següents:

a) Els habitatges fora d’ordenació urbanística o declarats en estat ruïnós respecte dels quals s’hagi acordat la demolició. Aquests supòsits s’acreditaran mitjançant certifi cació municipal acreditativa de les esmentades circumstàncies.

b) Els habitatges inclosos en una relació defi nitiva de béns i drets afectats per algun expedient expropiatori. El supòsit s’acreditarà amb la presentació de l’esmentada relació. No és d’aplicació aquesta prescripció quan l’expropiació té causa en qual-sevol dels supòsits expropiatoris previstos en la Llei del Dret a l’Habitatge.

c) Els infrahabitatges, és a dir, els habitatges que no reuneixin les condicions míni-mes d’habitabilitat establertes en la normativa vigent, sense que es pugui con-

131 - Dictamen

siderar que les defi ciències existents admeten solucions constructives. Aquesta circumstància s’acreditarà amb l’aportació d’informe emès per tècnic competent en aquest respecte. En tot cas existirà la possibilitat d’emissió, per part dels ser-veis tècnics de l’Administració que gestioni el Registre, d’informe contradictori, que tindrà caràcter vinculant.

d) Els habitatges que, en procediment de nul·litat, separació o divorci, s’hagin desig-nat judicialment com domicili de l’altre cònjuge, sempre que el sol·licitant manqui d’un altre habitatge adequat i a la seva disposició conforme a aquest Decret.

e) També s’entén que no hi ha habitatge a disposició del sol·licitant, en els casos d’abandonament del domicili familiar, com a conseqüència de, violència de gène-re, per actes formalment denunciats.

f) Els habitatges ubicats en un edifi ci que no compleixi les determinacions relatives a accessos i aparells elevadors, contingudes a la normativa sobre promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, sempre que es donin les següents circumstàncies:

• que no resulti possible un ajust raonable • que algun membre de la unitat de convivència acrediti la condició de discapa-

citat amb mobilitat reduïda permanent

g) Els habitatges ocupats per unitats de convivència amb ràtios de superfície per persona inferiors a les establertes per la normativa de condicions d’habitabilitat. El nombre de membres de la unitat de convivència s’acreditarà mitjançant certifi -cació d’empadronament de tots ells en el mateix domicili durant el termini mínim d’un any anterior a la data de publicació de la Resolució d’inici del procediment d’adjudicació d’habitatges.

h) Els habitatges que hagin estat o siguin domicili habitual d’algun dels membres de la unitat de convivència i no estiguin situats en l’àmbit comarcal de demanda en el qual se sol·liciti l’habitatge, quan el sol·licitant acrediti raons laborals, de depen-dència física o de qualsevol altra mena que justifi quin sufi cientment el canvi de domicili.

5. En els supòsits previstos en les lletres f), g) i h) del punt anterior, per tal d’evitar que els sol·licitants que hagin resultat adjudicataris d’un habitatge protegit puguin gaudir simultàniament de dos habitatges, hauran d’acreditar la transmissió de l’habitatge anterior per poder obtenir el corresponent visat.

6. En els mateixos supòsits indicats a l’apartat anterior i per tal de facilitar la transmis-sió de l’habitatge previ, els respectius titulars poden posar-lo a disposició de l’ajunta-ment, o en el cas que aquest no ho consideri oportú, a disposició de la Generalitat, amb les formalitats jurídiques que siguin del cas, per al seu lloguer o venda a tercers, en condicions d’habitatge amb protecció ofi cial. El preu o renda de l’habitatge posat a disposició de l’administració, es lliurarà al titular de l’habitatge, deduïdes les des-peses de gestió ocasionades.

132 - Dictamen

7. En el supòsit previst en la lletra c) del punt 4, per tal d’evitar la utilització posterior de l’infrahabitatge com a allotjament d’altres persones, l’administració el clausurarà.

Article 9. Ingressos dels sol·licitants

1. El càlcul dels ingressos del sol·licitant s’efectua a partir de la declaració presen-tada del impost de la renda de les persones físiques, i el període impositiu és aquell que, vençut el termini de presentació de la declaració, sigui immediatament anterior a la data de la presentació de la sol·licitud.

2. Si el sol·licitant no ha de presentar la declaració, per no estar-hi obligat, l’acredita-ció dels seus ingressos s’efectuarà mitjançant la declaració responsable de l’aporta-ció de la documentació acreditativa dels ingressos i retencions, sense perjudici de la possible comprovació administrativa. A aquesta documentació s’afegirà el correspo-nent certifi cat de l’Agència Tributària sobre la no presentació de la renda.

3. Excepcionalment i amb caràcter complementari a la presentació de la declaració a que es refereix el punt 1, l’Administració pot admetre l’aportació d’altre documentació acreditativa d’ingressos quan, amb motiu de canvis substancials, tal declaració no representi la situació econòmica actual i real de la unitat de convivència. 4. Els ingressos d’una unitat de convivència són la suma dels percebuts per totes les persones que la conformen i els són d’aplicació les determinacions dels dos números anteriors d’aquest article.

Article 10. Modifi cacions de les inscripcions

Els inscrits han de comunicar al Registre de Sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial de Catalunya qualsevol modifi cació de les dades inscrites al fi txer mínim comú. L’incompliment del deure establert en aquest apartat pot donar lloc, en el seu cas, a la baixa de la inscripció de la persona o unitat de convivència, prèvia l’oportuna notifi cació.

L’eventual variació en els ingressos de la unitat familiar només ha de ser comunicada en el cas que representi el 10% del total.

Article 11. Baixes de les inscripcions

1. Les persones o unitats de convivència causen baixa en el Registre e Sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial de Catalunya per les causes següents:

a) No renovació de la sol·licitud en els terminis que a l’efecte estableixin els corres-ponents registres.

b) Voluntat expressa del sol·licitant. En cas d’unitats de convivència, la sol·licitud de baixa ha de ser signada per totes les persones majors d’edat que la formen.

c) Adjudicació d’un habitatge amb protecció ofi cial, llevat el cas contemplat a l’article 7-4.

133 - Dictamen

d) Renúncia a participar en un procediment d’adjudicació i/o renúncia a l’habitatge amb protecció ofi cial adjudicat, sense causa raonable justifi cada, per dues vega-des.

e) No transmissió de l’habitatge per causa imputable a l’adquirent, en el supòsit con-templat a l’article 90-3 de la Llei del Dret a l’Habitatge, en condicions anàlogues a les indicades al paràgraf precedent.

f) Incompliment sobrevingut de les condicions establertes per a poder ésser inscrit en el Registre. En el cas que l’incompliment sobrevingut es refereixi a l’incapaci-tació per a obligar-se contractualment, la baixa només es produirà respecte les persones individuals inscrites.

g) Revocació de la inscripció per constatació posterior de l’incompliment originari de les condicions d’accés al Registre.

h) Incompliment del deure de comunicació de les modifi cacions produïdes en relació amb les dades inscrites, en els termes indicats a l’article 10.

2. En els supòsits dels apartats d), e) i g), els interessats no poden tornar a donar-se d’alta en el Registre durant els cinc anys següents a la data de la renúncia o de la revocació.

3. Es consideren causes raonables justifi cades, als efectes previstos als apartats d) i e) del punt 1 anterior, les següents:

a) L’adjudicació d’un habitatge a una unitat de convivència amb una ràtio de super-fície resultant, inferior a l’establerta a la normativa d’aplicació.

b) Circumstàncies imprevistes, d’ordre laboral o personal, sobrevingudes un cop ini-ciat el procediment d’adjudicació, que comportin un canvi substancial en algun dels requisits exigits per a ser inscrit al Registre o per a prendre part en la convo-catòria de què es tracti.

Article 12. Protecció de dades

1. Les dades dels fi txers, amb caràcter general, i en especial les relatives a les cir-cumstàncies personals, considerades especialment protegides, únicament poden ser tractades en l’àmbit restringit d’inscripció al Registre de Sol·licitants d’Habitat-ges amb protecció ofi cial de Catalunya i dels corresponents processos d’adjudicació dels habitatges amb protecció ofi cial, per part de les administracions i entitats direc-tament implicades i per a l’exclusiu compliment de les fi nalitats indicades en aquest Decret. En tot cas la utilització de dades del Registre es subjecta a allò establert en aquest Decret i en la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal.

2. Sempre que la fi nalitat perseguida amb el tractament de les dades ho permeti, s’aplicarà el procediment de dissociació, de forma que la informació que s’obtingui, no pugui associar-se a persona identifi cable.

134 - Dictamen

3. Les publicacions a la Pàgina Web a què es refereix l’article 5-2, no poden contenir més dades que les generals de tipus identifi catiu. La publicació només afecta aque-lles dades que resultin necessàries per assolir la fi nalitat que la justifi qui.

Capítol II - Procediment d’inscripció al registre de sol·licitants d’habitatges amb protecció ofi cial de Catalunya

Article 13. Subjecció al procediment general

1. El procés i requeriments de la inscripció en el Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial de Catalunya es regeix pel que es disposa en aquest capítol. És preceptiu per a aquells municipis que utilitzen el Registre genèric de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i és d’aplicació subsidiària per als que gestionen un registre propi.

Article 14. Inscripcions

1. Correspon als Ajuntaments la inscripció al Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial de les persones residents en llur municipi que vulguin optar a un habitatge de protecció ofi cial i compleixin els requisits exigits en aquest Decret per a ser inscrits com a potencials adjudicataris. Igualment els correspon l’actualització i cancel·lació de les dades relatives a les persones inscrites.

2. En l’exercici de les funcions indicades al punt anterior, els Ajuntaments tenen la condició d’òrgans encarregats del tractament. Els municipis que per llur dimensió o per manca de recursos no puguin portar a terme aquestes funcions, poden sol·licitar a les Administracions d’àmbit territorial superior o a la Secretaria d’Habitatge la pres-tació de l’assistència necessària.

3. Les sol·licituds es formalitzen en el model ofi cial, i es presenten en qualsevol mo-ment en l’Ajuntament on resideixi la persona o unitat de convivència o, en el seu cas, en les ofi cines d’habitatge i dependències del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

4. Només s’admetrà una sol·licitud per persona o unitat de convivència.

Article 15. Sol·licitud d’inscripció

1. Les sol·licituds de inscripció al Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial de Catalunya es formalitzen en el model ofi cial que s’adjunta a aquest Decret. Aquest model estarà a disposició dels interessats en les Ofi cines Locals d’Habitatge, en les dependències municipals, en les ofi cines i centres del Departament de Medi Ambient i Habitatge i en la pàgina web del Registre. El model podrà ser modifi cat per ordre del titular del Departament competent en matèria d’Habitatge.

2. El model de sol·licitud integra les dades bàsiques següents:

a) Dades personals del sol·licitant de la inscripció i de la unitat de convivència:

135 - Dictamen

Identifi cació dels membres de la unitat i dels seus vincles de relació.

b) Dades domiciliàries, referides al lloc d’empadronament: adreces postal, telefòni-ques i electròniques si escau. Aquestes dades es complementen amb les del lloc de treball del sol·licitant quan es troba en un altre municipi.

c) Dades relatives a situacions personals: Indicació de l’existència de minusvalide-ses o altre tipus de condicions o circumstàncies, que puguin resultar rellevants en la determinació de la tipologia d’habitatge amb protecció al qual optar, o en la adscripció a reserves específi ques per a la seva adjudicació.

d) Dades econòmiques generals: Ingressos de la unitat de convivència.

e) Dades relatives a la necessitat d’habitatge.

f) Dades relatives a la demanda d’habitatge: Règim de tinença al qual s’opta (pro-pietat, lloguer...)

g) Manifestació, si s’escau, de trobar-se dins el supòsit de persona retornada recollit a l’article 7.1.c.

h) Àmbits territorials de demanda, podent indicar en aquest respecte fi ns un màxim de tres municipis.

3. El model incorpora, així mateix, una declaració responsable de la veracitat de totes les informacions, i la pertinent autorització a les Administracions, en els termes i amb les garanties legals, per a la gestió de les dades aportades.

Article 16. Documentació

1. Els sol·licitants de la inscripció al Registre han d’aportar la següent documentació, acreditativa del compliment dels requisits exigits, referida si s’escau, als diversos membres de la unitat de convivència:

a) Còpia del document nacional d’identitat o targeta d’identifi cació d’estranger.

b) Certifi cat municipal d’empadronament, amb indicació de la data d’alta. En el cas previst a l’article 7.1.c, acreditació del període de residència fora de Catalunya.

c) Còpia del llibre de família o document equivalent que acrediti la convivència d’acord amb la normativa de la Generalitat sobre parelles estables o, en el cas d’unitats familiars futures, compromís de constitució de la unitat de convivència en termini que no excedeixi de tres mesos des del lliurament de l’habitatge i concre-ció del nombre de persones.

d) Justifi cació de la disminució psíquica, física, incapacitat o malaltia, en el cas que fos al·legada, així com de qualsevol altra circumstància que justifi qui el dret a ser inclòs com a possible adjudicatari en els contingents especials de reserva.

136 - Dictamen

e) En el seu cas, acreditació de l’exercici de l’activitat laboral en municipi diferent al de residència.

f) En el seu cas, documentació acreditativa de la necessitat d’habitatge. La informa-ció de caràcter general sobre la carència d’habitatge en propietat serà obtinguda d’ofi ci per la Secretaria d’Habitatge, mitjançant l’oportú conveni amb el Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantils de Espanya.

g) Documentació acreditativa dels ingressos de la unitat de convivència.

h) Documentació acreditativa del divorci, separació matrimonial o extinció de la pa-rella estable, en el seu cas.

i) Còpia del contracte de compravenda o arrendament de l’habitatge actual, en el seu cas.

2. Els Ajuntaments que exerceixin com a òrgans administratius encarregats del trac-tament de les dades del Registre, o la Secretaria d’Habitatge en el seu cas, poden sol·licitar tots els documents complementaris que estimin necessaris per a la com-provació de les circumstàncies al·legades. L’aportació de documentació acreditativa per part dels interessats no serà necessària respecte les dades obtingudes d’altres administracions en virtut de les autoritzacions concedides en aquest respecte.

3. La manca d’acreditació documental dins el terminis que correspongui, segons allò indicat a l’article 7-3, s’entén com a constatació posterior de l’incompliment de les condicions d’accés al Registre i comporta la incoació del procediment pertinent per a la revocació de la inscripció i l’adopció de les altres mesures associades que resultin pertinents.

4. Per tal de ser adjudicatari d’un habitatge, cal trobar-se inscrit al Registre abans de l’inici del procediment d’adjudicació de què es tracti.

Article 17. Procediment d’inscripció

1. Els Ajuntaments que actuen com a òrgans administratius encarregats del tracta-ment de les dades del Registre son responsables de tot el procediment d’inscrip-ció. En el seu defecte, el procediment és portat a terme de forma subsidiària per la Secretaria d’Habitatge o per una administració d’àmbit territorial superior en els termes indicats a l’article 14-2.

2. Si la sol·licitud no reuneix els requisits exigits per aquest Decret s’ha de notifi car l’interessat requerint-lo perquè, en el termini de deu dies, esmeni la falta o aporti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, es procedirà a l’arxiu de la seva sol·licitud, sens perjudici del seu dret de tornar a presentar-ne una de nova. Transcorregut el termini esmentat sense que l’interessat hagi atès el requeriment, l’òrgan competent li ha de notifi car la resolució per la qual es declara el desistiment i es procedeix a l’arxiu, amb indicació del fet produït i les normes aplicables.

137 - Dictamen

3. L’alta en el Registre, la seva denegació o, en el seu cas, l’arxiu de la sol·licitud d’inscripció poden acordar-se mitjançant una sola resolució per a diversos interes-sats, en el cas de tramitacions corresponents a cooperatives.

Article 18. Alta i vigència de les inscripcions

1. La inscripció en el Registre té una durada de tres anys des de la resolució admi-nistrativa d’inscripció en la qual ha de fi gurar expressament la data d’acabament de l’esmentat termini. Si abans de l’esmentada data el sol·licitant no renova la sol·licitud, aportant en temps i forma la documentació exigible d’acord amb el què s’estableix en aquest Decret, s’entén caducat el seu dret a estar inscrit en el Registre i la persona o la unitat de convivència és donada de baixa.

Les renovacions s’acordaran pel mateix temps de vigència de la inscripció inicial.

2. Els sol·licitants d’inscripció en el Registre poden verifi car la seva inscripció i les dades corresponents, en qualsevol moment, per mitjà de la pàgina web, prèvia iden-tifi cació que asseguri que només els titulars de les dades poden accedir-hi.

Capítol III - La comissió de reclamacions sobre habitatge protegit

Article 19. Substitució dels recursos d’alçada i potestatiu de reposició

1. El recurs d’alçada i el recurs potestatiu de reposició contra els actes que derivin del funcionament del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Ofi cial de Catalunya, son substituïts per la impugnació davant la Comissió de Reclamacions sobre Habitatge Protegit, les resolucions de la qual posen fi a la via administrativa.

2. Les reclamacions o impugnacions que hagi de conèixer la Comissió de Recla-macions, es poden interposar dins el termini d’un mes des de les dates de notifi cació o, en el seu cas, de publicació de l’acte de què es tracti i han de ser informades per les unitats administratives corresponents de l’Administració recorreguda. La interpo-sició d’aquestes reclamacions o impugnacions no suspèn l’efi càcia de les resolu-cions impugnades.

Article 20. Composició de la Comissió de Reclamacions

1. La Comissió es composa d’un president, amb vot de qualitat, sis vocals i un secre-tari, que actuarà amb veu i sense vot.

2. El president i els vocals, juntament amb els respectius suplents, son nomenats pel titular del Departament competent en matèria d’habitatge, en la forma i d’acord amb la procedència i perfi ls següents:

a) El president i suplent respectiu, d’entre els alts càrrecs del Departament compe-tent en matèria d’habitatge.

138 - Dictamen

b) Tres vocals i els suplents corresponents:

• Un, d’entre els cossos de funcionaris del grup A de l’Administració de la Gene-ralitat, amb destinació al Departament competent en matèria d’habitatge.

• Dos, d’entre els cossos de funcionaris del grup A en servei actiu a una adminis-tració local de Catalunya. Aquests funcionaris seran proposats per la Federació de Municipis de Catalunya i per l’Associació Catalana de Municipis.

c) Tres vocals experts en matèria d’habitatge i els respectius suplents:

• Un, a proposta de les associacions de consumidors • Un, a proposta de la Federació de cooperatives d’habitatges de Catalunya • Un, a proposta de les organitzacions empresarials de promotors immobilia-

ris.

3. El secretari és nomenat i separat pel president de la Comissió , entre els funcionaris de carrera de cossos del grup A de l’administració de la Generalitat.

Article 21. Nomenament i cessament

1. El nomenament i el cessament del president, els vocals i el secretari, i també dels seus suplents s’efectua per Ordre del titular del Departament competent en matèria d’habitatge.

2. El mandat del president, dels vocals i dels seus suplents té una durada de cinc anys. Aquest mandat pot ser renovat per altres cinc anys per només una vegada.

3. El cessament del president i dels vocals només pot produir-se per transcurs del termini, renúncia, pèrdua de les condicions requerides per al seu nomenament o no-tori incompliment de les seves obligacions apreciat per la majoria dels membres de la Comissió a iniciativa del seu president o d’una cinquena part dels seus membres.

Article 22. Independència

1. La Comissió es troba adscrita orgànicament al Departament competent en matèria d’habitatge i actua amb independència funcional, sense estar sotmesa a cap instruc-ció jeràrquica.

2. Els membres de la Comissió no meriten cap retribució, sens perjudici de les in-demnitzacions i les dietes que puguin percebre per assistència a les sessions, que es fi xaran pel Govern.

Article 23. Règim de funcionament de la Comissió

1. La Comissió de Reclamacions sobre Habitatge Protegit estableix les seves pròpies normes de funcionament. Les unitats administratives competents de l’Administració de la Generalitat, en funció de l’afer del qual es tracti, assistiran a la Comissió de

139 - Dictamen

Reclamacions sobre Habitatge Protegit en les matèries pròpies de la seva compe-tència.

2. La Comissió celebra sessions amb caràcter ordinari almenys un cop al mes i, amb caràcter extraordinari, a iniciativa del seu president o quan ho sol·licitin, almenys, tres dels seus membres. Per a la vàlida celebració de les sessions de la Comissió de Reclamacions es requereix, en primera convocatòria, l’assistència del president, del secretari i de tres vocals. En segona convocatòria n’hi ha prou amb l’assistència del president, del secretari i de dos vocals. A les deliberacions de la Comissió pot intervenir el secretari amb veu però sense vot.

3. Els acords de la Comissió de Reclamacions sobre Habitatge Protegit s’adopten per majoria de vots. El secretari de la Comissió aixeca les actes de les sessions oportunes, que han de contenir els acords i els vots particulars que puguin efec-tuar-se.

4. Quan per la naturalesa dels afers a tractar s’estimi convenient, poden assistir a les reunions de la Comissió, mitjançant convocatòria expressa del seu president, altres experts en matèria d’habitatge o en matèries connexes l’opinió dels quals pogués resultar rellevant per a l’adequada formació de la voluntat de la Comissió.

5. La Comissió pot crear ponències tècniques amb la composició, el règim de fun-cionament i les funcions que es determinin a l’acord de constitució. En tot cas, la resolució de les reclamacions que es plantegin correspon a la pròpia Comissió.

6. Fins que la Comissió no estableixi les seves pròpies normes de funcionament li és d’aplicació el règim previst al Capítol VI de la Llei 13/1.989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el que es preceptua al seu article 27.

Article 24. Procediment

1. El procediment s’inicia mitjançant l’escrit de l’interessat. La Comissió de Reclamacions pot requerir la pràctica de proves i l’aportació de documents, ajudar als interessats a obtenir-los i, en tot cas, practicar proves d’ofi ci i tots els actes d’ins-trucció necessaris per a la resolució de les reclamacions que tracti.

2. Acabada la tramitació, l’Administració recorreguda informarà la reclamació amb ca-ràcter previ a la resolució de la Comissió de Reclamacions sobre Habitatge Protegit. La Comissió resol conforme a dret.

3. Les resolucions de la Comissió de Reclamacions es notifi quen a l’interessat i a l’Administració recorreguda.

4. Transcorregut un mes des de la interposició de la reclamació sense que s’hagi dictat i notifi cat la resolució expressa corresponent, l’interessat pot considerar-la de-sestimada.

140 - Dictamen

Capítol IV - Adjudicació i transmissió dels habitatges amb protecció ofi cial

Secció primera. Tipus de promocions i règim competencial

Article 25. Habitatges de promoció sobre sòls públics o sobre sòls la qualifi ca-ció urbanística dels quals imposa el seu destí a la construcció d’habitatges amb protecció ofi cial

1. Els habitatges amb protecció ofi cial construïts sobre sòls públics o sobre sòls la qualifi cació urbanística dels quals imposa el seu destí a la construcció d’habitatges amb protecció ofi cial, poden ser adjudicats pel promotor, o per l’Administració actu-ant per encàrrec d’aquell, d’acord amb el Procediment General establert a la Secció Segona.

2. En cas que aquestes promocions es duguin a terme per cooperatives, llur adjudi-cació serà feta pel corresponent consell rector entre els seus socis, sempre inscrits al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Ofi cial, de conformitat amb el que es disposa a l’article 102 de la Llei del Dret a l’Habitatge.

Article 26. Habitatges de promoció sobre sòls lliures

Els habitatges amb protecció ofi cial promoguts a iniciativa privada sobre altres sòls que els indicats a l’article 25-1, son adjudicats pel promotor mitjançant el procedi-ment que lliurement esculli. L’adjudicació lliure es portarà a terme en la forma con-templada a la Secció Tercera.

Article 27. Competències per a l’adjudicació

1. En els municipis que disposen de registre de sol·licitants propi, l’administració actuant en les adjudicacions és la municipal. En el cas de promocions dutes a terme per la Generalitat, els requeriments concrets de l’adjudicació son concertats entre l’ajuntament i la Generalitat.

2. En els municipis que no disposen de registre de sol·licitants propi, l’administració actuant en les adjudicacions és la Secretaria d’Habitatge, la qual ha de concertar amb l’ajuntament els requeriments de cada cas concret.

3. En el supòsit contemplat a l’article 25-1, quan es tracti de promocions d’iniciati-va privada en les quals el promotor renuncií a gestionar pel seu compte el procés d’adjudicació, la competència correspondrà a l’Administració titular del corresponent registre. En el cas que el promotor privat decideixi efectuar l’adjudicació pel seu compte, el titular del registre corresponent li subministrarà a aquests efectes la llista de sol·licitants, d’acord amb les previsions establertes a l’article 31-b).

4. El procediment d’adjudicació es porta a terme en tot cas d’acord amb les pres-cripcions establertes en aquest Decret i, respecte els supòsits indicats als punts 1 i 3 anteriors, en els termes consensuats amb l’Ajuntament respectiu.

141 - Dictamen

Article 28. Les reserves especials

1. En totes les promocions es reservarà un mínim del 3% dels habitatges amb des-tinació a persones amb mobilitat reduïda. En el cas de promocions dutes a terme per promotors públics, aquest percentatge ha d’empilar-se fi ns un mínim del 10% del total d’habitatges de la promoció per a la seva destinació a persones i col·lectius vulnerables amb risc d’exclusió social.

Quan el contingent de reserves fi xat excedeix la demanda existent, el diferencial sobrant s’incorpora al contingent general.

2. La resolució administrativa que acordi l’inicia del procediment d’adjudicació fi xarà el percentatge concret del contingent especial de reserves d’habitatge per a neces-sitats específi ques, prèvia ponderació objectiva de les circumstàncies de la concreta promoció i amb motivació de les raons que fonamentin la decisió.

3. El contingent especial de reserves pot ser substituït per programes d’actuació específi cs, destinats a proveir d’habitatge els col·lectius benefi ciaris, en els termes contemplats a la Llei del Dret a l’Habitatge.

Secció segona. Procediment general d’adjudicació

Article 29. Aplicació del procediment general

1. El procediment general regulat a continuació és d’aplicació a l’adjudicació dels habitatges amb protecció ofi cial promoguts en municipis que no disposen de registre de sol·licitants propi, per les Administracions públiques i els seus organismes i em-preses així com a la dels habitatges de promoció a iniciativa privada contemplats a l’article 25-1, l’adjudicació dels quals li encomani el promotor.

2. Els ajuntaments amb registre propi poden establir els seus propis procediments dins les prescripcions establertes al respecte en la Llei del Dret a l’Habitatge. En de-fecte de norma local específi ca serà d’aplicació el procediment regulat en aquesta Secció.

Article 30. Diligències prèvies

1. Un cop atorgada la qualifi cació provisional dels habitatges amb protecció ofi cial la transmissió dels quals es pretén, i sempre abans de la data prevista per a la fi nalit-zació de les obres, el promotor comunicarà a l’Administració actuant la seva voluntat d’iniciar el procediment de selecció de les persones per a la cessió dels habitatges en el règim jurídic d’adjudicació previst.

2. La decisió de transmetre els habitatges de la promoció ha de contenir les dades següents:

a) Àmbit geogràfi c de demanda.

142 - Dictamen

b) Identifi cació, tant física com jurídica, dels habitatges i immobles de la promoció i dels títols que s’ostenten sobre aquests.

c) Contingent de reserves de la promoció. Requisits d’accés i barem d’adjudicació. En el seu cas, forma d’acumulació de les reserves l’adjudicació de les quals quedi deserta.

d) En el seu cas, determinació per grups (en funció de les tipologies, dels règims de tinença previstos, dels requisits d’accés exigibles) dels habitatges objecte d’adju-dicació.

e) Drets objecte de transmissió segons previsions contingudes a l’article 82 de la Llei del Dret a l’Habitatge, i condicions generals econòmiques i de fi nançament.

f) Condicions particulars de la promoció: Antiguitat en l’empadronament, límit d’in-gressos, edat, eventual obertura de la promoció a persones que treballen en el municipi sense residir-hi, a persones que volen retornar a Catalunya, previsió de subdivisions en blocs segons trams d’ingressos, etc.

g) Determinació del sistema de sorteig per a la selecció d’adjudicataris i assignació d’habitatges.

Article 31. Actuacions del promotor privat

El promotor privat, en la seva comunicació de la decisió de transmetre els habitat-ges, només ha d’aportar les dades indicades als paràgrafs b), d) i e) de l’apartat 2 de l’article anterior, i ha de manifestar, de manera expressa, la seva opció unívoca i irrevocable de si gestiona el procés d’adjudicació per compte propi, amb la interven-ció d’un fedatari o fedatària pública, prenent com a base la llista de sol·licitants que els ha de facilitar el Registre de Sol·licitants d’Habitatge, o sol·licita a l’Administració actuant que ho faci. En els termes indicats a l’article 101-1 de la Llei del Dret a l’Ha-bitatge, també ha de manifestar si es reserva el 30% dels habitatges de la promoció per a adjudicar-los pel procediment que lliurement escullin; en aquest cas, s’acollirà al què preveu la Secció Tercera d’aquest Decret.

a) En cas que opti per sol·licitar a l’Administració que faci l’adjudicació, signarà amb aquesta un conveni per regular les seves relacions durant tot el procés.

b) En cas que opti per adjudicar els habitatges per compte propi, l’Administració actuant li ha de facilitar la llista de sol·licitants en un termini màxim de dos mesos. Als efectes del còmput d’aquest termini, s’entendrà com a notifi cació al promotor, la publicació a la Web de la resolució aprovatòria del llistat defi nitiu de participants a què es refereix l’article 33-3. A partir del coneixement de la llista, el promo-tor es responsabilitzarà de totes les fases restants del procés, d’acord amb les prescripcions establertes en aquesta secció. L’Administració actuant col·laborarà activament amb el promotor, publicant els anuncis que aporti en la pàgina web del Registre i en les Ofi cines d’Habitatge i valorant amb ell la documentació aportada pels adjudicataris provisionals, acreditativa del compliment dels requisits exigits

143 - Dictamen

per prendre part en la convocatòria i ésser adjudicataris de l’habitatge correspo-nent.

Article 32. Resolució d’inici del procediment d’adjudicació

1. Un cop adoptada pel promotor públic la decisió de la transmissió o rebuda del promotor privat la comunicació de la seva voluntat en aquest sentit i subsanats els seus eventuals defectes, l’Administració competent aprova la Resolució d’inici del procediment d’adjudicació corresponent. En el cas que el procés d’adjudicació sigui dut a terme per l’administració, en l’oferta d’habitatges es pot incloure el conjunt dels habitatges amb protecció ofi cial disponibles en el municipi, susceptibles de ser ad-judicats en el mateix procés.

2. La relació provisional de les persones que tenen dret a participar en el procés de selecció dels adjudicataris està integrada per totes aquelles que, complint els requisits de la convocatòria, segons les dades facilitades pels sol·licitants, consten inscrites al Registre, en la tipologia d’habitatges amb protecció ofi cial a adjudicar, amb data d’efecte de la inscripció referida al dia anterior a l’inici del procediment d’adjudicació.

3. En el supòsit que en el procediment d’adjudicació s’incloguin habitatges a adjudi-car per a contingents especials, la relació provisional de les persones amb dret a par-ticipar en el procés de selecció dels adjudicataris discriminarà, en llistes separades, les que participaran en el contingent general de les que participaran en cadascú dels contingents especials, si s’escau.

4. La resolució d’inici del procediment d’adjudicació es publica en la pàgina web del Registre i al taulell d’anuncis de l’Ajuntament o Ajuntaments de l’àmbit on es trobi ubicada la promoció. També cal publicar un resum informatiu en un dels dos diaris de més divulgació del municipi i/o comarca on es trobi la promoció.

5. La resolució d’inici del procediment d’adjudicació concreta, com a mínim, els se-güents aspectes:

a. Tots els indicats en l’apartat 2 de l’article 30, llevat del cas d’adjudicacions a inici-ativa privada, en que només caldrà indicar les dades previstes a l’article 31.

b. Inclusió, en el seu cas, d’altres habitatges amb protecció ofi cial susceptibles d’ad-judicació en el mateix procés, en els termes del punt 1 anterior.

c. Identifi cació del promotor o Administració que ha de gestionar el procés.

d. Indicació dels mitjans de comunicació on s’efectuaran les successives notifi caci-ons de la convocatòria, d’acord amb els plantejaments recollits a l’article 33.

e. Lloc de presentació de la documentació i documentació específi ca a presentar, demostrativa del compliment dels requisits exigits per a accedir a la promoció i per a ser inscrit en el Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial,

144 - Dictamen

amb indicació del moment en què ha de ser presentada, d’acord amb l’establert a l’article 7-3.

6. El procediment d’adjudicació s’entén iniciat al següent dia hàbil de la publicació a la web del Registre.

7. Contra la relació provisional de les persones amb dret a participar en el procés de selecció d’adjudicataris, els interessats poden presentar al·legacions davant l’admi-nistració actuant, dins del termini de deu dies hàbils comptats a partir del l’endemà de la publicació a la web. Transcorregut aquest termini l’administració actuant, en el termini màxim de vint dies hàbils, les resoldrà i aprovarà defi nitivament la relació o relacions, si s’escau, de les persones amb dret a participar en el procés de selecció dels adjudicataris.

Article 33. Notifi cacions

1. Al llarg de tot el procés d’adjudicació, les notifi cacions dels diversos actes i tràmits que es prescriuen en aquest Decret, es porta a terme mitjançant la corresponent publicació a la pàgina web del Registre. Tota convocatòria relativa a habitatges amb protecció ofi cial ha de ser anunciada en la web en els termes contemplats en aquest Decret.

2. En el cas de promocions a iniciativa privada de l’article 25 en què el promotor hagi optat per portar a terme per si mateix el procés de selecció, les publicacions que es puguin efectuar en altres mitjans de comunicació, seran sempre subsidiàries de la publicació a la pàgina web, a la qual no podran substituir en cap cas.

3. La publicació a la pàgina web substitueix la notifi cació individual en els termes contemplats als articles 59-6-b) i 60 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rè-gim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Específi cament, en el supòsit previst a l’article 31-a), en què l’Administració porti a terme l’adjudicació per encàrrec del promotor, la publicació en la web de la relació d’adjudicataris s’entendrà com a notifi cació a aquest als efectes indicats a l’article 101-6-b) de la Llei del Dret a l’Habitatge.

Article 34. Gestió dels contingents especials de reserva

1. Per als contingents especials de reserva de les promocions a iniciativa pública, els habitatges protegits es distribueixen per trams diversos de renda, procurant afavorir la diversitat econòmica en cada contingent, i tenint en compte les circumstàncies personals i de la unitat de convivència. Un cop determinats els habitatges de cada tram del contingent especial que corresponguin als sol·licitants de cada tram de ren-da, l’adjudicació es fa preferentment i de forma ordinària mitjançant sorteig.

2. Excepcionalment, la Resolució que aprovi la convocatòria pot preveure que l’ad-judicació es faci d’acord amb un barem de puntuació, el qual haurà de concretar. El barem de puntuació que en el seu cas s’apliqui, s’ha de determinar d’acord amb el principi d’objectivitat i sota els criteris de promoció de la diversitat social i de desen-

145 - Dictamen

volupament d’accions positives que promoguin la igualtat real i efectiva dels grups i persones en situació d’específi ca difi cultat en l’accés a un habitatge digne i ade-quat.

3. Els habitatges dels contingents de reserva, l’adjudicació dels quals hagi quedat deserta, s’acumulen en la forma que es determini a la Resolució d’inici. En defecte de determinació específi ca s’incorporaran al contingent general per a la seva adju-dicació per sorteig.

Article 35. Gestió del Contingent General

1. Per tal de garantir una efectiva mixtura social, els habitatges inclosos en el contin-gent general s’adjudiquen mitjançant sorteig.

2. Les condicions d’adjudicació de cada promoció poden preveure subdivisions en blocs conformats per sol·licitants situats en diversos trams d’ingressos, o d’altres aspectes d’interès, que assegurin que la composició fi nal dels adjudicataris sigui la més semblant a la de l’estructura social del municipi, districte o zona, evitant con-centració excessiva de col·lectius que puguin posar la promoció en risc d’aïllament social.

3. La Resolució d’inici del procediment d’adjudicació pot preveure l’accés, pel con-tingent general, de les persones a què es refereix l’article 7-1-c). De la mateixa forma es pot preveure l’accés de les persones no empadronades al municipi, però que hi tinguin el seu lloc de treball.

4. En relació amb les persones no empadronades al Municipi però que hi treballin, es pot limitar el nombre màxim d’adjudicacions possibles a efectuar en la promo-ció. Igualment, la Resolució corresponent pot limitar l’accés a sol·licitants procedents d’altres municipis amb els quals el municipi de la promoció tingui pactes de recipro-citat.

5. Els habitatges del contingent general son adjudicats per sorteig entre els sol-licitants admesos. En l’acte del sorteig, que és públic i, en el cas d’adjudicació per promotor privat s’ha de celebrar davant de notari, s’inclouen tots els habitatges del contingent. En els termes del punt 3 de l’article anterior, també es poden incorporar les reserves de la promoció, l’adjudicació de les quals hagi quedat deserta.

Article 36. Sorteig dels habitatges

1. Dins els tres dies hàbils posteriors a l’aprovació defi nitiva de la relació o relacions a què fa referència l’article 32-7, l’administració actuant fi xa el dia, hora i lloc del sorteig, si s’escau, i les bases del mateix, amb indicació del fedatari públic que in-tervindrà.

2. Efectuat el sorteig en els termes indicats, la relació provisional dels seleccionats, ordenats numèricament, es publica de la forma prevista a l’article 33.

146 - Dictamen

Article 37. Adjudicacions

1. Els integrants de la llista provisional de seleccionats no seran, per aquest simple fet, adjudicataris dels habitatges, ni tindran cap dret en relació amb els mateixos, fi ns que no acreditin, en el termini de deu dies a comptar des del requeriment fefaent que a l’efecte se’ls faci, que compleixen els requisits i que tenen interès per ésser adju-dicataris de l’habitatge concret que els hagi tocat en sort. El requeriment esmentat s’efectua en el termini màxim dels quinze dies posteriors a la publicació de la llista provisional dels seleccionats. Transcorregut el termini indicat sense haver-se procedit a l’acreditació oportuna, s’entén que l’interessat renuncia a l’adjudicació.

2. Els habitatges son adjudicats seguint l’ordre de la llista i en la forma que es deter-mini en la convocatòria, a aquells que acrediten, dins del termini establert al paràgraf anterior, complir els requisits exigits.

3. A partir de la darrera persona de la llista que resulti efectivament adjudicatària d’un habitatge integrant de la convocatòria es confi gurarà una llista de reserva que tindrà vigència fi ns a la total contractació i lliurament de la possessió de tots els habitatges de la convocatòria. Els que hi constin seran cridats per l’ordre que fi gurin a la llista, en cas de disponibilitat sobrevinguda d’un habitatge de la convocatòria.

4. El mateix sistema s’aplicarà, si s’escau, per a les llistes dels contingents espe-cials.

5. Un cop perfeccionats els contractes de tots els habitatges de la convocatòria, la llista d’espera queda vigent fi ns a la propera convocatòria d’habitatges de la mateixa o mateixes tipologies, amb un límit màxim de tres anys, data en la qual resta automà-ticament extingida a tots els efectes.

6. L’adjudicació d’un habitatge comporta la baixa dels adjudicataris en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Ofi cial.

Article 38. Formalització del contracte de la transmissió

1. Un cop fi nalitzat el procediment d’adjudicació, el promotor i els adjudicataris for-malitzaran els corresponents contractes de transmissió dels drets de què es tracti i presentaran a la Secretaria d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitat-ge, la documentació pertinent per a l’emissió del visat a què es refereix l’article 85 de la Llei del Dret a l’Habitatge. El visat incorpora les dades següents:

a. Submissió prèvia de la transmissió a l’exercici del dret d’adquisició preferent de l’Administració, sense que aquesta hagi fet ús de tal dret, en els casos en què aquest existeixi.

b. Identifi cació de l’expedient en què s’hagi qualifi cat l’habitatge objecte de trans-missió; modalitat de la qualifi cació i indicació de la data d’aprovació d’aquesta i de la seva durada.

147 - Dictamen

c. Identifi cació de cada habitatge de la promoció en relació amb la persona concreta adjudicatària i manifestació sobre l’acompliment per aquesta dels requisits exigits en aquest respecte.

d. Preu de venda, renda o cànon.

e. Altres dades que es puguin exigir en normativa específi ca.

2. En el cas de transmissió de drets de propietat i sempre que resulti procedent l’ator-gament d’escriptura pública, el promotor i els adjudicataris presentaran a aquests efectes, davant el corresponent fedatari públic els contractes privats, juntament amb els visats i la Resolució sobre la qualifi cació defi nitiva dels habitatges.

3. Les regles per a la formalització de la transmissió que s’indiquen als apartats precedents, seran també d’aplicació a la resta de transmissions a què es refereixen les Seccions Tercera , Quarta i Cinquena d’aquest capítol, sobre habitatges de lliure adjudicació, habitatges sobrants i habitatges procedents de segones i successives transmissions.

Article 39. Ocupació dels habitatges adjudicats

1. El termini per a l’ocupació efectiva dels habitatges és de tres mesos. Aquest ter-mini es compta des de l’endemà de la data de lliurament de claus i pot ser prorrogat per l’ens titular de la promoció, per motius justifi cats.

2. La no ocupació efectiva de l’habitatge en els terminis assenyalats o l’ocupació de l’habitatge per unitat de convivència diferent de la que consti al Registre, donen lloc a la instrucció del corresponent expedient sancionador, amb les conseqüències previstes a la Llei del Dret a l’Habitatge.

Article 40. Titularitat de l’habitatge

1. La titularitat dels habitatges protegits correspon als adjudicataris inscrits al Regis-tre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Ofi cial de Catalunya.

2. En el cas d’unitats de convivència, la titularitat s’atribueix de la manera següent:

a) Si l’adjudicació és en règim de lloguer, al sol·licitant o als diversos membres de la unitat de convivència.

b) Si l’adjudicació és en règim de dret d’ús i habitació, a tots els membres de la unitat de convivència.

c) Si l’adjudicació és en règim de compravenda o dret de superfície, és atribuïda, en principi, al sol·licitant, sense perjudici de què, per acord unànime entre els mem-bres majors d’edat i menors d’edat emancipats de la unitat de convivència, pugui ésser atribuïda a un altre membre de la mateixa o a tots en règim de comunitat de béns.

148 - Dictamen

3. Els cònjuges o els membre integrants de parelles estables, independentment de a qui correspongui la titularitat de l’habitatge, no poden sol·licitar un nou habitatge protegit llevat de nul·litat, separació, divorci o dissolució de la parella.

Article 41. Excepcions

1. Els promotors privats poden prescindir del procediment d’adjudicació previst en aquesta secció i actuar de conformitat amb les prescripcions contingudes a la Secció Tercera , en els casos següents:

a) Quan el procés d’adjudicació sigui directament gestionat pel promotor i transcor-rin més de dos mesos des del seu inici sense que l’administració hagi publicat el llistat defi nitiu de participants.

b) Quan el procés sigui gestionat per l’Administració i transcorrin més de dos mesos des del seu inici sense que hagi publicat la relació defi nitiva d’adjudicataris o si aquests son menys que els habitatges disponibles.

c) Quan siguin expressament autoritzats per l’Administració local competent i per la Secretaria d’Habitatge en zones d’escassa demanda o de necessitat d’atenció a col·lectius determinats, prèvia acreditació d’aquests extrems.

2. En qualsevol d’aquests supòsits, el promotor iniciarà el procediment d’adjudicació lliure exempt d’obligacions o càrregues prèvies de l’administració.

Secció tercera. Adjudicació lliure

Article 42. Procediment

1. Els promotors a que fa referència l’article 26 posaran en coneixement de l’Admi-nistració competent les dades dels potencials adjudicataris, els quals hauran de ser persones inscrites en el Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial abans de la data indicada a l’article 32-2 d’aquest Decret.

2. La comunicació indicada a l’apartat anterior s’ha d’acompanyar de la documenta-ció següent:

a) Identifi cació del promotor.

b) Identifi cació, tant física com jurídica, dels habitatges i immobles de la promoció i dels títols que s’ostenten sobre aquests.

c) Drets objecte de transmissió segons previsions contingudes a l’article 82 de la Llei del Dret a l’Habitatge, i condicions generals econòmiques i de fi nançament.

d) Condicions específi ques de la promoció, en el seu cas, o de l’habitatge en el cas d’adjudicació individual.

149 - Dictamen

3. En el cas que els potencials adjudicataris estiguin empadronats en municipis dife-rents d’aquell en el què s’ubiqui la promoció, el promotor o la Secretaria d’Habitatge, han de posar-ho en coneixement de l’ajuntament corresponent.

4. Una vegada constatat documentalment l’acompliment dels requisits exigits als ad-judicataris per a la seva inscripció al Registre i comprovada la seva efectiva inscrip-ció en temps i forma, l’Administració competent publicarà a la web del Registre la relació d’adjudicataris.

5. La formalització dels contractes de les transmissions s’efectua en els termes pre-vistos a l’article 38.

Secció quarta. Altres procediments

Article 43. Procediments singulars

1. El sistema d’adjudicació general previst en el present Decret no és d’aplicació als habitatges amb protecció ofi cial següents:

a) Els habitatges amb protecció ofi cial, adjudicats en règim de lloguer en qualsevol modalitat, que hagin estat llogats amb una clàusula de dret preferent de compra a favor del llogater o llogatera. El comprador o compradora ha d’ésser automàtica-ment el mateix llogater o llogatera signant del contracte.

b) Els habitatges amb protecció ofi cial de lloguer, en qualsevol de llurs modalitats, amb un llogater o llogatera que fa més de cinc anys que hi resideix. En el supòsit de venda d’aquest habitatge, el llogater o llogatera té dret preferent de compra.

c) Els habitatges de promoció pública la titularitat dels quals recupera l’Administra-ció per via administrativa o civil. Es poden adjudicar en segones transmissions d’acord amb el procediment que la Llei i aquest Decret estableixen per a les adju-dicacions públiques, tenint en compte les llistes d’espera.

d) Els habitatges que l’Administració obté per cessió o per altres vies singulars, o que provenen de programes especials dels plans d’habitatge.

e) Habitatges amb protecció ofi cial promoguts per les empreses per donar allotja-ment als seus treballadors.

f) Habitatges amb protecció ofi cial que es sol·licitin per entitats sense ànim de lucre, la destinació dels quals sigui fer front a situacions d’emergència, en el marc de les prestacions que corresponen als serveis d’assistència i benestar socials.

g) Habitatges amb protecció ofi cial promoguts per entitats sense ànim de lucre per destinar-los a allotjament de persones a les quals presten serveis de tutela i/o acompanyament social.

150 - Dictamen

h) Habitatges per a afectats per actuacions urbanístiques que tinguin reconegut el dret al reallotjament, en les operacions públiques de substitució d’habitatges o en actuacions d’execució del planejament urbanístic. Les singularitats i requisits exi-gibles per a l’accés a aquests habitatges seran objecte de regulació reglamentària específi ca.

2. Els habitatges amb protecció ofi cial relacionats a l’apartat anterior resten, en el seu cas, sotmesos a les normes concretes d’adjudicació que s’estableixin en les respec-tives promocions o processos específi cs d’adquisició.

Article 44. Adjudicació d’habitatges amb protecció ofi cial sobrants

1. S’entenen per habitatges amb protecció ofi cial sobrants els habitatges procedents de les promocions a que fa referència l’article 25, que no resultin adjudicats d’acord amb el procediment general d’adjudicació, per qualsevol circumstància.

2. En els termes dels apartats d) i e) de l’article 104 de la Llei del Dret a l’Habitatge, els habitatges indicats a l’apartat anterior son adjudicats tenint en compte les llistes d’espera resultants de la primera adjudicació.

3. En defecte de membres integrants de la llista d’espera, o transcorregut el seu perí-ode de vigència, i en el supòsit d’habitatges que, havent estat ocupats per qualsevol títol, deixin d’estar-ho per qualsevol causa, la Secretaria d’habitatge, en un marc de col·laboració i coordinació amb els ens locals competents, pot efectuar una convo-catòria agrupada d’aquests habitatges, i integrar els pertanyents a diversos àmbits territorials de demanda. També es poden incorporar a un procediment general d’ad-judicació, en els termes recollits a l’article 32-1.

Secció cinquena. Segones transmissions

Article 45. Segones transmissions

1. S’entenen per segones i successives transmissions d’habitatges amb protecció ofi cial, les produïdes dins el període de qualifi cació d’aquests, quan, després de la primera adjudicació en els termes dels articles anteriors, s’hagi de procedir a una nova adjudicació de l’habitatge.

2. Qualsevol habitatge amb protecció ofi cial, la disponibilitat sobre el qual hagi pas-sat a una Administració actuant per qualsevol títol, pot ser adjudicat per aquesta per mitjà del mecanisme de les llistes d’espera previst a l’article 37-3, prèvia la seva adscripció a la tipologia que correspongui. En l’adscripció de l’habitatge a una de-terminada tipologia s’han de tenir en compte les seves característiques i la demanda social existent a la zona.

3. L’Administració actuant també pot portar a terme les segones adjudicacions a través de la incorporació dels corresponents habitatges a un procediment general d’adjudicació en els termes recollits a l’article 32-1.

151 - Dictamen

4. Les cooperatives gaudeixen d’un dret preferent de tanteig per poder oferir als so-cis expectants els habitatges que promouen i que son objecte de segones o succes-sives transmissions. Aquest dret s’exerceix dins els terminis i condicions establerts a l’article 109-1 de la Llei 18/2002, de cooperatives.

Article 46. Exercici del dret d’opció

1. Quan el titular legítim d’un dret real sobre l’habitatge amb protecció ofi cial vul-gui transmetre’l, ha de comunicar formalment al Departament competent en matèria d’habitatge el seu interès, tot acompanyant aquesta comunicació de la següent do-cumentació:

a. Identifi cació del titular del dret a transmetre, si s’escau.

b. Dret objecte de transmissió.

c. Adreça i identifi cació, tant física com jurídica , de l’immoble sobre el que s’ostenta el dret.

d. Condicions econòmiques i jurídiques proposades per a la transmissió.

e. Cèdula d’habitabilitat o certifi cació equivalent, acreditativa de que l’habitatge es conserva en condicions d’ús efectiu i adequat, d’acord amb les prescripcions le-gals reguladores del deure de conservació i rehabilitació.

2. Dins el termini màxim de dos mesos des de la comunicació indicada al paràgraf ante-rior, el Departament competent en matèria d’habitatge ha d’iniciar les consultes interad-ministratives previstes a l’article 90 de la Llei del Dret a l’Habitatge per tal de concretar els interessos públics de l’ens local i de l’Administració de la Generalitat en relació amb l’eventual exercici del dret d’adquisició preferent sobre l’habitatge objecte de transmis-sió. En el mateix termini màxim, examinarà la documentació aportada, les condicions físiques de l’habitatge i quantes circumstàncies i condicions es considerin adequades per fi xar el preu de transmissió del dret i les condicions de venda, tot ponderant el temps transcorregut entre la qualifi cació defi nitiva i la venda, els índexs públics i objectius de preus de consum, l’estat de conservació i, en el seu cas, les millores realitzades o la manca de conservació que puguin implicar un increment o una disminució del valor.

3. Finalitzada la tramitació indicada a l’apartat precedent, el Departament competent comunica a l’interessat les condicions d’autorització de la transmissió, l’acceptació de les quals l’habilita per procedir a la transmissió del dret de què es tracti. A partir d’aquesta acceptació, l’Administració disposa d’un mes per exercir el dret d’opció o, en el seu cas, autoritzar la transmissió i incloure l’habitatge en un procediment gene-ral d’adjudicació, en qualsevol dels termes indicats a l’article 45, o, si és el cas, en la convocatòria agrupada prevista a l’article 44-3, i prosseguir la tramitació segons les prescripcions establertes en aquest Decret fi ns l’adjudicació fi nal.

4. Transcorregut aquest termini sense que l’administració hagi ofert un comprador al titular de l’habitatge que el vol transmetre, aquest pot vendre’l lliurement, a alguna persona que estigui inscrita en el Registre.

152 - Dictamen

5. S’exceptuen del procediment establert en aquest article, en els termes contem-plats a l’article 88-3 de la Llei del Dret a l’Habitatge:

a) les transmissions gratuïtes inter vius a favor d’ascendents i descendents, del còn-juge o la cònjuge, o entre els membres de la parella estable.

b) Les transmissions per causa de mort.

c) Les transmissions produïdes en procediments judicials.

En els casos indicats, és sufi cient per a autoritzar la transmissió, la comunicació, amb la seva documentació adjunta, prevista al paràgraf anterior, a la qual caldrà afegir la causa al·legada per a la transmissió.

Article 47. Retracte

1. El Departament competent en matèria d’habitatge exerceix el dret de retracte en els casos de transmissions d’habitatges de protecció ofi cial, efectuats amb conculcació dels instruments de control relacionats a l’article 86 de la Llei del Dret a L’Habitatge, i en els casos previstos a l’article 91-1 de la mateixa norma.

2. Un cop fi xat el preu de l’habitatge i les condicions d’adquisició, l’Administració co-munica a l’interessat la seva decisió i incorpora l’habitatge a un procés d’adjudicació, en els termes contemplats a l’apartat 3 de l’article precedent. La persona que resulti adjudicatària és la benefi ciaria del retracte i a ella correspon el compliment de les condicions econòmiques i de qualsevol altre tipus establertes per a la transmissió.


Primera. Fitxers

1. Els fi txers corresponents al Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Ofi cial de Catalunya se subjecten a la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i al Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament que la desenvolupa, a la Llei 5/2002, de 19 d’abril, de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, i a la resta de normativa d’aplicació.

2. La Secretaria d’Habitatge és la responsable del fi txer del registre de l’Administració de la Generalitat i del fi txer mínim comú, i ha d’adoptar les mesures tècniques, de gestió i organitzatives necessàries per tal de garantir la confi dencialitat, la seguretat i la integritat de les dades, així com totes les mesures necessàries destinades a fer efectius els drets de les persones afectades reconeguts en la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i la resta de norma-tiva d’aplicació.

3. Amb anterioritat a la data d’inici d’activitats del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Ofi cial de Catalunya, la Secretaria d’Habitatge, com a responsable

153 - Dictamen

dels fi txers indicats, realitzarà les oportunes gestions davant l’Agència Catalana de Protecció de Dades per a la seva inscripció, d’acord amb les prescripcions establer-tes a l’apartat primer d’aquest article.

Segona. Constitució de la Comissió de Reclamacions

La Comissió de Reclamacions sobre Habitatge Protegit prevista a l’article 97 de la Llei del Dret a l’Habitatge, es constituirà en el termini d’un mes a partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret. Amb aquesta fi nalitat i prèvies les consultes pertinents, el con-seller de Medi Ambient i Habitatge procedirà al nomenament del president, vocals i secretari i dels respectius suplents.

La Secretaria d’Habitatge assignarà a la Comissió els mitjans materials i personals necessaris per al seu adequat funcionament.

Tercera. Inici d’activitats del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Ofi cial de Catalunya

Mitjançant Ordre de la persona titular del Departament competent en matèria d’habi-tatge es fi xarà la data d’inici d’activitats del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Ofi cial de Catalunya, la qual coincidirà amb la del Registre de Sol·licitants de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. L’Ordre relacionarà els Registres municipals de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Ofi cial existents en aquesta data.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única. Promocions pendents d’adjudicació

Els procediments d’adjudicació pendents de resolució abans de la data d’inici d’ac-tivitats del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Ofi cial de Catalunya, continuaran regint-se per la normativa anterior d’aplicació. Els convenis signats pels corresponents organismes de la Generalitat o per les seves empreses públiques se-guiran en vigor fi ns la seva total execució.


Única

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior a aquest Decret, que s’oposin a les prescripcions que en ell es contenen. En particular, resten derogats el Decret 195/2001, de 10 de juliol, sobre el procediment d’adjudicació d’habitatges promoguts per la Generalitat de Catalunya i el Decret 79/2007, de 27 de març, sobre adjudicació d’habitatges promoguts per la Generalitat de Catalunya i qualifi cats de promoció pública, en segones i posteriors adjudicacions.

154 - Dictamen

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor

Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Ofi cial de la Generalitat de Catalunya.

155 - Dictamen

ANNEX I. Fitxer mínim comú.

Com a referència, s’indiquen dades que formen part del fi txer corresponent al regis-tre de la Generalitat:

a) Dades generals de caràcter identifi catiu: nom i cognoms, DNI o targeta d’iden-tifi cació d’estranger, vincles de relació dels membres de la unitat de convivència, domicili de residencia i del lloc de treball. En el supòsit que el sol·licitant o la unitat de convivència formi part d’una cooperativa o vulgui incorporar-se, número i CIF d’aquesta.

b) Dades de característiques personals: sexe, estat civil, data i lloc de naixement i nacionalitat.

c) Dades de circumstàncies personals: disminució psíquica, física, incapacitat, situa-cions de violència de gènere i, en general, minusvalideses o altre tipus de condicions o circumstàncies, que puguin resultar rellevants en la determinació de la tipologia d’habitatge amb protecció al qual optar, o en la adscripció a reserves específi ques per a la seva adjudicació. Les dades indicades en aquest apartat es consideren especialment protegides.

d) Dades econòmiques i fi nanceres: Situació laboral i ingressos bruts de tots els membres de la unitat de convivència, carència d’habitatge en propietat, règim de tinença del domicili actual.

Mesures de seguretat: S’apliquen al fi txer les mesures de seguretat exigibles de con-formitat amb el que es disposa a l’article 81 del Reglament de Desenvolupament de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, aprovat pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre.

156 - Dictamen

157 - Dictamen

ANNEX II. Fitxer del registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial de l’administració de la Generalitat de Ca-talunya.

Denominació del fi txer: Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial de la Generalitat.

Finalitat i usos previstos:

a) Proporcionar informació a les Administracions sobre les necessitats d’habitatge amb protecció ofi cial i la seva distribució territorial.

b) Proporcionar informació útil i fi able per establir indicadors de gènere, edat, proce-dència i característiques de les llars.

c) Proporcionar informació dels usuaris del parc existent d’habitatges amb protecció ofi cial.

d) Permetre la transparència en la gestió dels parcs d’habitatge amb protecció.

e) Constituir la base operativa per a l’adjudicació dels habitatges amb protecció ofi -cial.

Persones i col·lectius afectats: Totes les persones que vulguin accedir a un habi-tatge amb protecció ofi cial a Catalunya i resideixin en un municipi que no en tingui Registre propi de sol·licitants d’habitatge amb protecció ofi cial: Els sol·licitants i la resta de membres de la unitat de convivència potencialment benefi ciària de l’habi-tatge.

Procediment de recollida de dades: Dades subministrades pels propis interessats i per Administracions públiques, Institucions i organismes amb caràcter ofi cial, en els termes contemplats als articles 6-2-b i 9 de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

Estructura bàsica del fi txer i tipus de dades de caràcter personal: Les dades es refe-riran a la totalitat dels membres de la unitat de convivència potencialment benefi ciaria d’un habitatge amb protecció ofi cial i integraran els aspectes següents:

a) Dades generals de caràcter identifi catiu: nom i cognoms, DNI o targeta d’identi-fi cació d’estranger, vincles de relació dels membres de la unitat de convivència, domicili de residencia i del lloc de treball. En el supòsit que el sol·licitant o la unitat de convivència formi part d’una cooperativa o vulgui incorporar-se, número i CIF d’aquesta.

b) Dades de característiques personals: sexe, estat civil, data i lloc de naixement i nacionalitat.

158 - Dictamen

c) Dades de circumstàncies personals: disminució psíquica, física, incapacitat, situ-acions de violència de gènere i, en general, minusvalideses o altre tipus de con-dicions o circumstàncies, que puguin resultar rellevants en la determinació de la tipologia d’habitatge amb protecció al qual optar, o en la adscripció a reserves específi ques per a la seva adjudicació. Les dades indicades en aquest apartat es consideren especialment protegides.

d) Dades econòmiques i fi nanceres: Situació laboral i ingressos bruts de tots els membres de la unitat de convivència, carència d’habitatge en propietat, règim de tinença del domicili actual.

Cessions de dades: A les Administracions, entitats de dret públic i altres persones, que siguin promotores d’habitatges amb protecció ofi cial, tant d’iniciativa privada com d’iniciativa pública, en els termes indicats a l’article 80 de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge. No es preveuen transferències de dades a països tercers.

Òrgan administratiu responsable del fi txer: Secretaria d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge, a/e [email protected].

Òrgans administratius encarregats del tractament: Els Ajuntaments que no disposin de Registre propi; en el seu defecte, les administracions territorials que d’acord amb els Ajuntaments els hi prestin aquest servei i, fi nalment i en defecte d’uns i altres, la Secretaria d’Habitatge.

Òrgans administratius davant els quals es poden exercir els drets d’accés, rectifi ca-ció, cancel·lació i oposició: Els mateixos òrgans encarregats del tractament, davant els quals s’hagi tramitat la inscripció al Registre. L’exercici del dret de cancel·lació de les dades personals comportarà la baixa de la unitat de convivència del Registre com a sol·licitant d’habitatge.

Mesures de seguretat: S’apliquen al fi txer les mesures de seguretat exigibles de con-formitat amb el que es disposa a l’article 81 del Reglament de Desenvolupament de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, aprovat pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre.

159 - Dictamen

ANNEX III. Model de sol·licitud d’inscripció al registre de sol-licitants d’habitatge amb protecció ofi cial de l’administració de la Generalitat de Catalunya.

No es disposa del model de sol·licitud.

Aquest text és transcripció del document de treball lliurat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

160 - Dictamen

�� !� �� " ��#��$�� %��%�� %&� ��'�(�)�� *�� %��+��*��(�,�-��% �� %%��%��%,�� .��/��0��(�1��2��!! �� 3�!��

dictàmens·2008 - ctesc | ctesc.gencat.catctesc.gencat.cat/doc/doc_15236141_1.pdf ·...

Documents