ctesc memòria d’activitats 2004ctesc.gencat.cat/doc/doc_16033380_1.pdf · departament de treball...

Memòria d’activitats2004

Consell de Treball, Econòmic i Social de CatalunyaMem

òri

a d

’acti

vit

ats

20

04

CT

ES

CM

em

òri

a d

’acti

vit

ats

20

04

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Memòria d’activitats

Consell de Treball,Econòmic i Social de Catalunya

2004

® Generalitat de CatalunyaConsell de Treball, Econòmic i Social de CatalunyaDiputació, 28408009 BarcelonaTel. 93 270 17 80Adreça a Internet: www.ctescat.netA/e: [email protected]

Barcelona, març de 2005Disseny gràfic: MalabarsImpressió: Gràfiques Cuscó, SA

Dipòsit legal: B. 16.414-2005

3

CTESC2004Memòria d’activitats

1. Presentació ................................................................................................... 5

2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)................. 9Composició ................................................................................................... 9Òrgans i funcions.......................................................................................... 10

3. L’exercici de les funcions del Consell .......................................................... 17Activitat dels òrgans col·legiats (Ple, Comissió Executiva i Comissió

Permanent de les àrees de treball) ......................................................... 19Dictàmens emesos ...................................................................................... 41Estudis i informes fets................................................................................... 48Estudis en preparació................................................................................... 52Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya ........................................ 53

4. Activitat institucional i comunicació.............................................................. 57

5. Conferències, jornades i seminaris .............................................................. 65

6. Premis ........................................................................................................... 71

7. La revista en línia .......................................................................................... 75

8. Difusió d’informació, documentació i publicacions...................................... 79

9. La gestió administrativa i financera .............................................................. 93

10. Conclusions i reptes de futur........................................................................ 101

Annex 1. Organigrama........................................................................................ 105

Annex 2. Relació dels membres integrants dels diferents òrgans a 31 dedesembre............................................................................................ 106

ÍNDEX

5


L’any 2004 adquireix una rellevància especial per les tasques que s’han abordat ique, en el seu conjunt, plantegen noves dinàmiques de treball per al nostre orga-nisme. Vull destacar especialment els acords assolits per la Comissió Executivaen relació amb la modificació de la Llei 3/1997, de creació del CTESC, que vaculminar el mes d’octubre amb l’aprovació del Dictamen 6/2004 sobre l’Avantpro-jecte de llei de nova regulació del Consell de Treball, Econòmic i Social de Cata-lunya. Aquesta norma, un cop aprovada, modificarà la naturalesa, la composició iles funcions del Consell i permetrà reforçar i aprofundir la funció consultiva i d’as-sessorament al Govern que ens correspon per tal que el CTESC sigui veritable-ment el màxim òrgan assessor del Govern en matèries econòmiques i socials.

Amb la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya donem continuïtat a unafeina d’anàlisi i avaluació anual de l’evolució que segueix el nostre país en elsàmbits de l’economia, el mercat de treball, les polítiques d’ocupació, les relacionslaborals i la seguretat i salut en el treball; les condicions de vida a Catalunya i laprotecció social.

L’elaboració de l’estudi La competitivitat de l’economia catalana –sotmès a debaten una jornada organitzada al mes d’octubre sota el mateix títol– ens ha permèsaprofundir en el coneixement de la nostra capacitat de competir en el mercatnacional i internacional, és a dir, en el coneixement d’alguns dels reptes i delsavantatges estratègics de l’economia catalana; comptat i debatut, d’un conjuntd’elements que, ensems que ens faciliten el coneixement del present, aportenindicacions vàlides per construir un futur proper.

La voluntat d’estudiar la situació de Catalunya en un entorn dinàmic i analitzar lessinergies dels territoris veïns, les necessitats comunes, les imbricacions d’interes-sos socioeconòmics i les oportunitats a l’hora d’interactuar i conjuminar esforçossón qüestions que vàrem tenir molt presents a l’hora d’organitzar unes Jornadessobre l’Euroregió al mes de novembre, en les quals un conjunt de personalitats id’experts han reflexionat al voltant de l’Euroregió Pirineus Mediterrània i del paperque li pertoca com a espai d’influència en les polítiques de la Unió Europea.

No vull donar per acabat aquest breu repàs d’alguns dels projectes que hemdesenvolupat enguany sense agrair la dedicació dels consellers que, en algunscasos, han tingut un paper decisiu en les investigacions i els estudis del Consell,així com també la iniciativa dels integrants del Comitè Editorial que assenten lesbases de la política editorial del CTESC. La feina feta no hauria estat possiblesense l’entusiasme renovat dels consellers i sense la professionalitat delsexperts.

Rafael Hinojosa i LucenaPresident del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Barcelona, març del 2005

PRESENTACIÓ

El Consell de Treball, Econòmic iSocial de Catalunya (CTESC)

9


� Composició

El Consell és integrat per quaranta-nou membres, de la manera següent:

• La persona que ocupa la Presidència.

• El Grup Primer, format per dotze membres, en representació de les organitza-cions sindicals més representatives (CCOO i UGT).

• El Grup Segon, format per dotze membres en representació de les organitza-cions empresarials més representatives (Foment i Pimec-Sefes).

EL CONSELL DE TREBALL, ECONÒMIC I SOCIAL DECATALUNYA (CTESC)

Vista exterior de les dependències del CTESC.

• El Grup Tercer, format per dotze membres en representació del sector agrari, elsector marítim pesquer, el de l’economia social i les administracions locals, amés de persones de reconegut prestigi pertanyents a entitats i associacionsamb incidència en les matèries que són competència del Consell.

• El Grup Quart, format per dotze membres en representació del Govern.

� Òrgans i funcions

Els òrgans col·legiats del Consell, segons la Llei 3/1997, de 16 de maig, de crea-ció del CTESC, són els següents:

• El Ple• La Comissió Executiva• Les àrees de treball• Les comissions de treball

Els òrgans unipersonals del Consell són la Presidència, les vicepresidències i laSecretaria Executiva.

Les funcions dels òrgans col·legiats, segons l’esmentada Llei 3/1997 i el Decret336/2002, de desenvolupament de la Llei 3/1997, són les que es detallen a conti-nuació.

� Ple

• Aprovar els dictàmens i atendre les consultes que sol·liciti el Govern o bé lesorganitzacions que integren el Consell.

• Aprovar les propostes, els informes o els estudis elaborats a petició del Govern.• Acordar l’elaboració de propostes, informes o estudis a iniciativa pròpia i, si

escau, aprovar-los. • Aprovar la memòria sobre la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya i

trametre-la anualment al Govern. • Aprovar anualment la proposta de pressupost del Consell. • Ratificar la persona proposada per ocupar el càrrec de president o presidenta

del Consell. • Aprovar la separació del president o presidenta, en una votació específica a

aquest efecte. • Ratificar la persona proposada per ocupar el càrrec de secretari o secretària

executiva.


10

• Conèixer amb caràcter previ la separació de la persona que ocupa el càrrec desecretari o secretària executiva.

• Elegir els vicepresidents. • Designar els membres de la Comissió Executiva. • Designar els membres de les comissions permanents de les àrees. • Ratificar els membres del Consell proposats en funció del seu reconegut pres-

tigi.• Tenir coneixement de la designació del director o directora del Gabinet

d’Estudis. • Emetre un informe anual, amb propostes i suggeriments per al Govern, abans

de l’elaboració de l’Avantprojecte de pressupost de la Generalitat per a l’exer-cici següent.

• Crear, si escau, comissions de treball de caràcter permanent o per a qüestionsconcretes i determinar-ne la composició.

• Delegar, si escau, en la Comissió Executiva, l’aprovació de dictàmens. • Conèixer el calendari i estat de tramitació dels dictàmens l’aprovació dels quals

hagi estat delegada en la Comissió Executiva.• Determinar l’existència de violació de la reserva pròpia de les funcions dels

membres del Consell, als efectes del cessament d’aquests. • Establir les línies generals de l’actuació del Consell. • Regular el règim d’organització i funcionament intern del Consell i aprovar-ne el

Reglament. • Aprovar les directrius i les instruccions necessàries per al funcionament del

Consell. • Conèixer les funcions que el president delegui en els vicepresidents.• Decidir la publicació dels acords. • Donar el vistiplau en relació amb la plantilla i l’estructura orgànica del Consell.• Donar el vistiplau a la memòria d’activitats del Consell.• Aprovar la delegació de la facultat de presidir les comissions de treball.

� Comisió Executiva

• Elaborar i aprovar l’Avantproposta de pressupost anual del Consell. Conèixer-ne trimestralment l’execució i informar el president o la presidenta sobre el tan-cament del pressupost.

• Aprovar els projectes de memòria sobre la situació socioeconòmica i laboral deCatalunya i elevar-los al Ple dins del primer mes del segon trimestre de l’any.

• Aprovar la memòria d’activitats del Consell de Treball, Econòmic i Social deCatalunya, que haurà de comptar amb el vistiplau posterior del Ple.

• Elaborar el pla de treball anual.• Aquelles funcions que el Ple li delegui expressament.

11


• Aprovar els dictàmens que es tramitin amb caràcter d’urgència, prèvia delega-ció expressa del Ple, quan, per circumstàncies excepcionals degudament acre-ditades, no puguin ser aprovats pel Ple.

• Adoptar les mesures necessàries per a l’aplicació dels acords aprovats pel Ple.• Col·laborar amb el president o la presidenta en la direcció de l’actuació del

Consell.• Qualsevol altra que el Reglament intern d’organització i funcionament li atribueixi.• Fer el seguiment dels treballs dels diferents òrgans del Consell.• Aprovar el projecte de Reglament intern d’organització i funcionament.• Aprovar la plantilla i l’estructura orgànica del Consell, i informar-ne el Ple per-

què hi doni el vistiplau.• Aprovar el calendari de les reunions anuals de les comissions territorials de les

diferents àrees de treball.• Fixar el calendari, coordinar els treballs dels diferents òrgans i comissions de

treball i supervisar les activitats del Consell.• Determinar la delegació de la facultat de presidir les comissions de treball, a

proposta del president o presidenta del Consell, que haurà de ser aprovada pelPle.

• Conèixer i pronunciar-se sobre la substitució en cas de vacant, absència omalaltia del secretari executiu o secretària executiva per a la persona quedesigni el president o presidenta.

• Aprovar la designació del director o directora del Gabinet d’Estudis realitzadaper la persona que ocupa la presidència del Consell, amb un suport mínim dedos terços dels seus integrants.

� Àrea de Relacions Laborals

• Elaborar i aprovar els dictàmens sobre matèries sociolaborals, en especial lesrelacionades amb les relacions laborals a Catalunya a què es refereix l’article2.1a, primer i segon, i b, de la Llei 3/1997 i elevar-los al Ple per a l’aprovaciódefinitiva.

• Elaborar i aprovar els dictàmens sobre les propostes pressupostàries referidesa les actuacions en matèries sociolaborals del Departament de Treball iIndústria i elevar-los al Ple per a l’aprovació definitiva.

• Elaborar les propostes d’estudi o els informes sobre matèries sociolaborals, enespecial les relacionades amb les relacions laborals i la negociació col·lectivaa Catalunya a què es refereix l’article 2.1c de la Llei 3/1997.

• Preparar i redactar propostes en matèria de relacions laborals i de negociaciócol·lectiva, analitzant els aspectes d’aquesta negociació col·lectiva que es con-siderin més rellevants, especialment la racionalització dels seus àmbits secto-rials i territorials, i fer-ne el seguiment. Promoure l’elaboració d’estudis i anàlisisen tots els aspectes de la negociació col·lectiva.


12

• Actuar com a òrgan de consulta de l’autoritat laboral en els supòsits d’extensióde convenis col·lectius previstos a la legislació vigent.

• Conèixer, amb caràcter previ a l’aprovació, les disposicions normatives delDepartament de Treball i Indústria, que tinguin incidència directa en matèriasociolaboral.

• Rebre informació i fer el seguiment de l’actuació dels òrgans col·legiats de par-ticipació dels agents socials que tingui establerts o pugui establir elDepartament de Treball i Indústria.

• Participar i promoure la participació en congressos, jornades, seminaris i con-ferències relacionades amb matèries sociolaborals i promoure iniciatives rela-cionades amb l’estudi, el debat i la difusió d’aquestes matèries.

• Realitzar anualment una memòria, la qual exposarà l’actuació de la ComissióPermanent, recollirà les observacions i els suggeriments que resultin de la sevaactuació i proposarà les mesures correctores que consideri oportunes, per ele-var-la a la Comissió Executiva.

• Rebre informació periòdica sobre l’actuació del Departament de Treball iIndústria i l’execució i el tancament del seu pressupost.

• Rebre informació periòdica sobre l’evolució dels principals indicadors sociola-borals a Catalunya.

• Elaborar propostes, informes o estudis a petició del Govern o per iniciativa prò-pia sobre matèries de l’àmbit de les seves competències.

• Preparar i redactar propostes en matèria de relacions laborals per tal d’aconse-guir el nombre més elevat possible d’acords entre les organitzacions empresa-rials i sindicals i entre aquestes i l’Administració.

� Àrea d’Ocupació

• Elaborar i aprovar els dictàmens sobre matèries ocupacionals, en especial lesrelacionades amb la política de formació professional i les actuacions afins decaràcter ocupacional i d’intermediació entre l’oferta i la demanda en el mercatde treball a Catalunya, a què es refereix l’article 2.1a primer i segon, i b, i ele-var-los al Ple perquè els aprovi definitivament, i els dictàmens sobre les propos-tes pressupostàries referides a aquestes actuacions del Departament de Treballi Indústria.

• Elaborar les propostes d’estudis o els informes sobre matèries ocupacionals, enespecial les relacionades amb la política de formació professional i actuacionsafins de caràcter ocupacional i d’intermediació entre l’oferta i la demanda en elmercat de treball a Catalunya, a què es refereix l’article 2.1c, en especial sobrel’observació del mercat de treball. També es podran formular propostes i estu-dis encaminats a fomentar l’eficàcia sobre aquestes matèries.

• Elaborar el dictamen sobre els objectius i els criteris de la planificació general

13


que desplegui la política de formació ocupacional i les actuacions afins decaràcter ocupacional i d’intermediació entre l’oferta i la demanda en el mercatde treball, i també sobre les sol·licituds d’accions presentades abans que siguinaprovades.

• Debatre i establir els elements que han de servir per realitzar l’avaluació globalde la formació ocupacional, accions afins de caràcter ocupacional i d’interme-diació entre l’oferta i la demanda en el mercat de treball, i informar del resultat.

• Rebre informació periòdica sobre: Primer. El desenvolupament de les accions de formació ocupacional,actuacions afins de caràcter ocupacional i d’intermediació entre l’oferta i lademanda en el mercat de treball.Segon. El contingut dels acords, els concerts, els convenis i els contractesprograma que subscrigui el Govern relacionats amb matèries de la sevacompetència. Tercer. La programació general, les normatives, els recursos econòmicsdisponibles, les accions realitzades i els criteris i els resultats de la sevaactuació, pel que fa a les actuacions de membres de la Comissió Perma-nent en matèria de formació contínua a les empreses, amb l’objectiu defacilitar la interacció amb la formació ocupacional. Quart. Rebre informació periòdica sobre la utilització a Catalunya dels fonscomunitaris amb incidència d’ocupació.

• Conèixer, amb caràcter previ a la seva aprovació, les disposicions normativesdel Departament de Treball i Indústria, que tinguin incidència directa en matè-ria d’ocupació.

• Conèixer i debatre el desenvolupament i els criteris d’avaluació de les accionsde formació ocupacional, les accions afins de caràcter ocupacional i d’interme-diació d’oferta i demanda en el mercat de treball, els acords, els concerts, elsconvenis i els contractes programa que subscrigui el Govern relacionats ambmatèries de la seva competència, així com rebre’n informació periòdica, i actuarde la mateixa manera amb la programació general, les normes i els recursoseconòmics disponibles, les accions realitzades, els criteris i els resultats de l’a-valuació, pel que fa a les actuacions de les organitzacions membres del Consellen matèria de formació contínua a les empreses.

• Participar i promoure la participació en congressos, jornades, seminaris i con-ferències relacionats amb matèries d’ocupació, i promoure iniciatives relaciona-des amb l’estudi, el debat i la difusió d’aquestes matèries.

• Realitzar anualment una memòria, la qual ha d’exposar l’actuació de laComissió Permanent, recollir les observacions i els suggeriments que resultinde la seva actuació i proposar les mesures correctores que consideri oportu-nes, i elevar-la posteriorment a la Comissió Executiva.

• Anualment conèixer i debatre, prèviament, la planificació general que desple-gui la política de formació ocupacional, actuacions afins de caràcter ocupacio-nal i d’intermediació d’oferta i demanda en el mercat de treball, els seus objec-tius i criteris, i formular propostes sobre aquestes qüestions.


14

• Conèixer i emetre informe, anualment i abans de l’elaboració dels pressupos-tos, sobre les propostes pressupostàries referides a accions de formació ocu-pacional, accions afins de caràcter ocupacional i d’intermediació d’oferta idemanda en el mercat de treball.

• Conèixer i emetre informe sobre les normatives que regulen els diferents pro-grames de formació ocupacional, afins de caràcter ocupacional i el Serveid’Ocupació de Catalunya, abans que siguin aprovades perquè es puguin for-mular suggeriments.

• Emetre informe, abans que siguin aprovades, sobre les sol·licituds d’accions deformació ocupacional presentades pels centres col·laboradors en els termesestablerts en aquest Decret.

• Rebre, conèixer i avaluar, com a mínim trimestralment, la informació estadísticasobre les actuacions realitzades pel Servei d’Ocupació de Catalunya pel que faals demandants inscrits, a la col·laboració dels centres, a les ofertes presenta-des per les empreses i a les característiques de les persones i els llocs de tre-ball ocupats mitjançant l’actuació del Servei d’Ocupació de Catalunya.

• Formular propostes al Govern o als seus departaments, referides a matèriesd’ocupació.

� Àrea de Seguretat i Salut Laborals

• Elaborar i aprovar els dictàmens sobre matèries de seguretat i salut laborals aCatalunya a què es refereix l’article 2.1a primer i segon, i b, i elevar-los al Pleperquè els aprovi definitivament.

• Elaborar les propostes d’estudis o els informes sobre matèries de seguretat isalut laboral a Catalunya a què es refereix l’article 2.1c, amb les propostes opor-tunes per tal d’aconseguir una millora de la seguretat i la salut en el treball aCatalunya.

• Exercir el control i el seguiment de l’execució dels programes d’actuació enmatèria de seguretat i salut laborals, assumint les funcions de participació enl’orientació, la planificació i la programació de les activitats relacionades amb lasalut laboral.

• Conèixer, amb caràcter previ a l’aprovació, les disposicions normatives que tin-guin incidència directa en matèria de seguretat i salut laborals, així com els pro-grames d’actuació de les organitzacions i les entitats representades en elConsell en aquesta matèria.

• Proposar accions per a la millora de l’actuació en matèria de seguretat i per ala protecció de la salut laboral, d’acord amb la normativa sanitària, laboral oqualsevol altra que sigui aplicable, avaluar i fer el seguiment de l’execució delsprogrames d’actuació que es portin a terme com a conseqüència de les pro-postes i dels acords que adopti el Consell. Amb aquesta finalitat, rebrà informa-ció suficient per poder portar a terme aquesta avaluació i seguiment.

15


• Realitzar anualment una memòria, la qual ha d’exposar l’actuació de laComissió, recollir les observacions i els suggeriments que resultin de la sevaactuació i proposar les mesures correctores que consideri oportunes, i elevar-la posteriorment a la Comissió Executiva.

• Participar i promoure la participació en congressos, jornades, seminaris i con-ferències relacionats amb matèries de seguretat i salut laborals i promoure ini-ciatives relacionades amb l’estudi, el debat i la difusió d’aquestes matèries.

• Informar sobre qualsevol assumpte que en matèria de prevenció pugui sotme-tre-li l’Administració autonòmica.

• Proposar accions per a la millora de l’actuació i de la coordinació del’Administració pública.

• Es podran crear comissions per realitzar estudis, anàlisis i propostes tècniquesd’actuacions sobre aspectes concrets i específics que se li encomanin.

• Impulsar les comissions territorials del Consell.

� Àrea Socioeconòmica

• Elaborar les propostes de dictamen sobre matèries socioeconòmiques i elevar-les al Ple perquè les aprovi definitivament, sempre que no siguin d’organitzacióinterna del Govern.

• Elaborar les propostes d’estudis o els informes sobre matèries socioeconòmi-ques, sempre que no siguin d’organització interna del Govern.

• Proposar l’informe anual per al Govern, amb propostes i suggeriments, abansde l’elaboració de l’Avantprojecte del pressupost de la Generalitat per a l’exer-cici següent.

• Conèixer, abans de l’aprovació, l’Avantprojecte de pressupost de la Generalitatde Catalunya i del Departament de Treball i Indústria per formular-hi propostesi suggeriments, i, posteriorment, conèixer les línies generals del pressupostaprovat.

• Elaborar i trametre anualment al Govern, dins el primer semestre de cada any,una memòria en la qual es reflecteixin les seves consideracions respecte a lasituació socioeconòmica i laboral de Catalunya.

• Analitzar la situació de la indústria a Catalunya i estudiar els factors que incidei-xen en la seva competitivitat.

• Participar i promoure la participació en congressos, jornades, seminaris i con-ferències relacionats amb matèries socioeconòmiques i promoure iniciativesrelacionades amb l’estudi, el debat i la difusió d’aquestes matèries.

• Rebre informació periòdica sobre: 1. L’exercici i el tancament del pressupost de la Generalitat aprovat.2. La marxa dels principals indicadors econòmics de Catalunya.3. La utilització a Catalunya dels fons comunitaris amb incidència socioeco-

nòmica i l’ocupació.


16

L’exercici de les funcions delConsell

� El Ple

Durant aquest any el Ple s’ha reunit en set ocasions.

En la reunió del dia 15 de març s’aprova la Memòria d’activitats del CTESC del2003. En aquesta sessió també s’aproven els següents dictàmens: Dictamensobre l’Avantprojecte de llei d’horaris comercials i el Dictamen sobre el Projectede decret pel qual es modifica el Decret 211/2001, de 24 de juliol, pel qual s’apro-va el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials.

S’aproven les bases de la convocatòria 2004 del premi Tesis doctorals delCTESC. S’aprova l’informe anual de propostes i suggeriments sobre l’Avantprojec-te de pressupost de la Generalitat de Catalunya.

19


Detall de la Sala de Plens.

ACTIVITAT DELS ÒRGANS COL·LEGIATS

En aquesta mateixa sessió compareix l’Honorable Sr. Josep Maria Rañé i Blasco,conseller de Treball i Indústria, que manifesta que la voluntat del Govern és que elConsell sigui el seu màxim òrgan assessor en matèries econòmiques i socials.Igualment, informa que en la reunió prèvia amb la Comissió Executiva del Consellva transmetre l’encàrrec d’avaluar l’activitat del Consell i estudiar quins canvis espodrien produir en la seva composició i en el seu funcionament, a fi i efecte queaquest organisme assumeixi en plenitud el que regula la Llei 3/1997, de 16 de maig.

El 14 de juny té lloc la segona reunió del Ple. En aquesta sessió s’aprova laMemòria socieoconòmica i laboral de Catalunya del 2003 i l’Avantprojecte depressupost del CTESC per a l’any 2005. Igualment s’aproven l’estudi La competiti-vitat de l’economia catalana; l’informe relatiu a la modificació de la normativa delCTESC i el document sobre el posicionament del CTESC davant l’horitzó d’unnou Estatut d’autonomia de Catalunya.

També compareix el senyor Martí Carnicer, secretari general del Departamentd’Economia i Finances, que fa una breu explicació del pressupost de la Generali-tat del 2004.

El president informa que la vicepresidència del Grup Primer serà assumida per lasenyora Rangil. Així mateix, recorda que els dos darrers dictàmens, el Dictamen3/2004 sobre la Llei sobre l’Agència Catalana del Consum i el Dictamen 4/2004sobre la Llei de mesures fiscals i administratives, van ser aprovats per la ComissióExecutiva per delegació del Ple.

La tercera reunió del Ple, de caràcter extraordinari, té lloc el dia 12 de juliol. S’a-prova el dictamen sobre l’Avantprojecte de decret pel qual es desenvolupa la Llei2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixenatenció especial i s’estableixen les bases per a la concessió d’ajuts previstos enel fons creat per l’esmentada Llei.

El dia 19 d’octubre té lloc una reunió extraordinària en la qual s’aproven els dictà-mens següents: dictamen sobre l’Avantprojecte de llei de nova regulació delCTESC i dictamen sobre el Projecte de decret dels instruments de planificació dela mobilitat i del Consell Català de la Mobilitat. Així mateix, s’aprova l’Informeanual del CTESC per al Govern, abans de l’elaboració de l’Avantprojecte de pres-supost de la Generalitat per a l’exercici 2005.

El president anuncia que es convocaran dues sessions extraordinàries del Pleper als dies 25 d’octubre i 2 de novembre. D’altra banda, informa que el dia 26d’octubre tindrà lloc la Jornada sobre la competitivitat de l’economia catalana,que serà inaugurada per l’Honorable Conseller de Treball i Indústria i clausuradaper l’Honorable Conseller d’Economia i Finances. En aquesta Jornada s’hi consti-tuiran diferents taules rodones simultànies al matí i a la tarda.


20

En la cinquena reunió, que es fa el dia 25 d’octubre amb caràcter extraordinari,no s’aprova el dictamen sobre l’Avantprojecte de llei de mesures financeres. D’a-cord amb el previst per l’article 38.8 del Reglament intern del CTESC, es remet alGovern el resultat de les tasques realitzades.

El dia 2 de novembre té lloc la sisena reunió del Ple, extraordinària, en la quals’aproven els dictàmens següents: el dictamen sobre el Projecte de decret dedesplegament del Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007 i el dictamen sobre el Pro-jecte de decret de regulació del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya.

El president informa que el dia 3 de novembre tindrà lloc una reunió extraordinàriai conjunta de la Comissió Executiva i l’Àrea Socioeconòmica, a la qual assistiràl’Honorable Conseller d’Economia i Finances per exposar les línies generals delpressupost de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2005.

La setena i darrera sessió del Ple té lloc el dia 20 de desembre. En aquesta reu-nió que té, també, caràcter extraordinari, s’aprova el dictamen de l’Avantprojectede llei del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM). Aixímateix s’aprova el Pla de treball del CTESC per a l’any 2005.

El president informa que el dia 22 de desembre, a les 13 h, tindrà lloc a la seudel CTESC el lliurament del Premi Tesis Doctorals del 2004. Assenyala queenguany es van rebre 17 tesis, d’entre les quals s’han seleccionat les dues fina-listes. El Jurat ha atorgat el primer premi a la tesi Planificació del temps de treballamb jornada anualitzada, de la senyora Amaia Lusa i el segon premi correspon ala tesi Mesotelioma pleural i exposició ambiental a l’amiant, del senyor AntonioAgudo.

� La Comissió Executiva

Durant aquest any la Comissió Executiva s’ha reunit en vint-i-sis ocasions. Sisd’aquestes reunions han estat extraordinàries, dues de les quals conjuntes amb laComissió Permanent de l’Àrea Socioeconòmica.

La primera reunió es realitza el dia 12 de gener. En aquesta reunió s’aprova laproposta de contingut de l’índex de la Memòria sobre la situació socioeconòmicai laboral de Catalunya de l’any 2003 i s’acorda que el dia 9 de febrer es faci la jor-nada de reflexió sobre el funcionament del CTESC que s’havia decidit fer.

D’altra banda, en aquesta reunió el president, en nom de les organitzacions queintegren el CTESC, manifesta l’agraïment als membres que cessen i explica queha dirigit una carta als nous membres donant-los a conèixer el CTESC i que ha

21


demanat una reunió amb el conseller de Treball i Indústria i amb el d’Economia iFinances.

Així mateix, explica que ja s’han refós les aportacions de les organitzacions perfer l’informe sobre el pressupost de la Generalitat.

La segona reunió es fa el dia 26 de gener. En aquesta reunió la secretària execu-tiva informa sobre l’execució del pressupost del CTESC de l’any 2003 i s’aprova elmodel d’anàlisi de la incidència dels dictàmens del CTESC en la normativa defini-tivament aprovada.

D’altra banda, en aquesta reunió es dóna per coneguda l’Ordre per la qual s’a-prova el procediment de notificació electrònica dels accidents de treball i el presi-dent explica que no s’ha pogut dictaminar el Decret d’estructura del Servei d’O-cupació de Catalunya, atès que ha estat publicat al DOGC tres dies desprésd’haver estat sol·licitat el dictamen.

Finalment, a iniciativa del Grup Primer, s’acorda elaborar un document sobre lasituació actual de la indústria a Catalunya per debatre’l a la propera reunió. ElGrup Primer proposa que el CTESC emeti una declaració que insti el Govern per-què, conjuntament amb els agents socials, abordi els reptes més estratègics del’economia catalana.

A la reunió del dia 9 de febrer es reflexiona sobre el funcionament del CTESC is’arriba a diferents acords, entre d’altres, sobre les funcions de les àrees de tre-ball, els grups de treball i els estudis.

D’altra banda, s’acorda posposar per a la següent reunió de la Comissió Executi-va el debat sobre l’informe relatiu a la situació de la indústria a Catalunya propo-sat pel Grup Primer.

En aquesta reunió el president reparteix entre els assistents una proposta de butlle-tí mensual amb les dades bàsiques d’economia i treball i explica que a la properareunió es disposarà de la maqueta definitiva i que es té la intenció que tingui unaperiodicitat mensual i que trimestralment el butlletí contingui dades comparatives.

D’altra banda, el president explica que els serveis tècnics del CTESC han elabo-rat un recull de novetats legislatives, que a la llarga s’inclourà al web.

A la següent reunió, feta el dia 23 de febrer, hi assisteixen l’Honorable Consellerde Treball i Indústria, senyor Rañé, acompanyat del senyor Hidalgo i del senyorCastellana.

En aquesta reunió es presenta un document amb la previsió pressupostària de les


22

retribucions als membres titulars i suplents per l’assistència a les reunions delCTESC.

D’altra banda, es prenen diversos acords, entre els quals destaca l’aprovació dela proposta de Memòria d’activitats del 2003, sens perjudici de l’establiment d’untermini per fer les aportacions que es considerin adients, així com l’acord de can-viar el nom de la publicació mensual de l’Observatori socioeconòmic i laboral peld’Indicadors bàsics socioeconòmics i laborals.

En aquesta reunió s’acorda posposar el debat per a l’elaboració de l’informesobre la situació industrial a Catalunya fins a tenir les conclusions de l’estudi L’efi-ciència de l’economia catalana.

El president informa que s’ha iniciat el procés per seleccionar un expert pel gabi-net de premsa.

A la reunió del dia 8 de març s’estableixen nous criteris sobre l’assistència alsgrups de treball i sobre la possibilitat de fer ús dels documents elaborats pelCTESC. Així mateix, es reflexiona sobre el paper dels tècnics de suport en el sidel CTESC.

D’altra banda, s’acorda incloure com a punt de l’ordre del dia permanent l’anàliside la modificació de la normativa reguladora del CTESC fins que se n’elabori undocument definitiu. Així mateix, després d’un debat relatiu a la intervenció delCTESC en l’elaboració d’una llei sobre la participació institucional, s’acorda man-tenir com a punt de l’ordre del dia el debat relatiu a la participació institucional.

En aquesta reunió s’acorda elevar al següent Ple la proposta de bases per al Pre-mi “tesis doctorals” de l’any 2004.

A la següent reunió, feta el 22 de març es continua amb les reflexions sobre lamodificació de la Llei del CTESC.

D’altra banda, s’acorda dirigir una carta al conseller de Política Territorial i ObresPúbliques en nom de la Comissió Executiva per posar de manifest que el Projectede llei de millora dels barris aprovat recentment no ha estat dictaminat pelCTESC.

En aquesta reunió s’acorda continuar treballant en el butlletí d’indicadors bàsicssocioeconòmics i laborals i també es reparteix entre els assistents l’esborrany delcapítol primer de la Memòria sobre la situació socioeconòmica i laboral de Cata-lunya per tal que puguin fer les observacions que considerin escaients.

A la reunió del 5 d’abril es continua el debat sobre la modificació del CTESC i

23


se’n fixen diversos criteris, si bé s’acorda prosseguir el debat en la propera reu-nió, analitzant en concret la composició dels òrgans del CTESC.

D’altra banda, s’acorda eliminar el grup de treball relatiu a la participació institu-cional i el de la recol·locació, i mantenir el que es va crear per a organitzar les jor-nades sobre els discapacitats.

En aquesta reunió s’acorda presentar públicament els treballs fets en relació ambles TIC.

A la reunió del 19 d’abril compareix el secretari per la Planificació Territorial iObres Públiques, el senyor Oriol Nel·lo per tal d’explicar el contingut del Projectede llei de millora dels barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atencióespecial.

D’altra banda, es posposa el debat sobre la composició de la Comissió Executivaper a properes reunions i es manifesta que seria desitjable que els debats sobrela modificació de la Llei del CTESC i sobre la Llei de participació institucionalsiguin simultanis. Al respecte, s’acorda que en els debats actuals no es trencaranels consensos previs existents.

En aquesta reunió s’aprova la proposta de capítols primer i quart de la Memòriasobre la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya l’any 2003 i es lliura laproposta de capítol segon.

D’altra banda, s’acorda traslladar a l’Àrea de Relacions Laborals l’anàlisi i eldebat de la proposta de l’estudi relatiu a la immigració feta pel Gabinet d’EstudisSocials i que si l’Àrea aprova l’elaboració de l’estudi se li proposarà que el grupde treball d’immigració en faci el seguiment.

També s’acorda que concorren les circumstàncies excepcionals per delegar en laComissió Executiva la facultat d’aprovar el dictamen sobre l’Avantprojecte de lleide creació de l’Agència Catalana del Consum.

La senyora Itoiz informa sobre l’execució del pressupost del CTESC per a l’any2004.

El president informa sobre la reunió dels CES autonòmics i sobre el pla per a lapresentació pública de l’estudi de les TIC i, si es considera adient de l’estudi delteletreball, i per la continuació mitjançant unes jornades del seminari de novestecnologies.

El 3 de maig es fa la següent reunió, on s’acorda posposar el debat sobre lamodificació de la Llei del CTESC per a la següent reunió.


24

En aquesta reunió s’acorda reconèixer, d’acord amb el seu currículum, la capaci-tat provada del senyor López Bulla.

Així mateix, es debat sobre la possibilitat d’autoritzar la col·laboració del tècnic desuport de la CONC a les meses derivades de l’Acord Estratègic per a la Internacio-nalització, la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de l’Economia Catalana.

En el torn obert de paraules el senyor Gallego informa de la decisió de la CONCde substituir-lo, pel senyor Labrador, com a representant en el si de la ComissióExecutiva.

En aquesta reunió es lliura als assistents l’esborrany del capítol tercer de laMemòria sobre la situació socioeconòmica i laboral.

El dia 10 de maig es fa una reunió extraordinària en la qual s’aprova la propostade dictamen sobre l’Avantprojecte de llei de creació de l’Agència Catalana delConsum i s’acorda que concorren les circumstàncies extraordinàries que justifi-quen que el Ple delegui en la Comissió Executiva la facultat d’aprovació del dicta-men sobre l’Avantprojecte de llei de mesures fiscals i administratives.

El dia 17 de maig es fa la següent reunió prevista en el calendari ordinari en laqual s’acorda l’elaboració d’un document que reculli les propostes de modificacióde la normativa del CTESC per debatre’l en una propera sessió.

S’acorda que el debat sobre l’esmena de la Proposta de dictamen de l’Avantpro-jecte de llei de mesures fiscals i administratives filtrada a la premsa es realitzaràen la sessió en la qual es debatrà, i si escau, s’aprovarà la proposta esmentada.

El dia 18 de maig, en una reunió extraordinària, s’aprova la proposta de dictamensobre l’Avantprojecte de llei de mesures fiscals i administratives.

El dia 1 de juny es fa una reunió extraordinària en la qual es debaten les conclu-sions dels capítols i les consideracions generals de la Memòria socioeconòmica ise’n posposa l’aprovació, si escau, per a la propera reunió.

El president informa que s’ha rebut una invitació del Fòrum de les Cultures perassistir al diàleg sobre les cultures del treball, i que en aquesta sessió s’ha lliuratel document de les línies bàsiques de la proposta d’avantprojecte de pressupostdel CTESC per al 2005, sobre el contingut de la qual informa la senyora Itoiz.

La següent reunió es fa el dia 7 de juny, s’aprova el projecte de Memòria sobre lasituació socioeconòmica i laboral, així com la proposta d’avantprojecte de pressu-post del CTESC per a l’any 2005, i s’acorda remetre’ls al Ple perquè tinguin l’apro-vació definitiva.

25


Es debat sobre la proposta d’informe relatiu a la modificació de la normativa delCTESC i s’acorda que a la propera reunió se n’aprovarà, si escau, la versió defini-tiva després d’introduir les reformes debatudes en aquesta reunió.

El 21 de juny s’aprova la proposta de projecte editorial, revista electrònica ifòrum del CTESC, si bé resta pendent d’analitzar-ne la maqueta.

En aquesta reunió es fa un repàs dels grups de treball en funcionament i s’acordaque cal fer una jornada de reflexió sobre els criteris actuals de funcionament d’a-quests i sobre l’elaboració dels estudis.

D’altra banda, el president explica que s’ha tramès l’Informe sobre la reforma del’Estatut d’autonomia al conseller de Treball i Indústria, per tal de demanar-liaudiència pública per la comissió que l’ha redactat.

Així mateix, el president informa que el CTESC col·laborarà amb la Inspecció deTreball i Seguretat Social en l’organització de les jornades anuals d’aquesta.

En la reunió del 5 de juliol s’acorda començar a treballar en la preparació de lapresentació pública de la Memòria sobre la situació socioeconòmica i laboral del’any 2003 i elaborar un document per a la premsa per lliurar-lo en la presentaciópública que es faci al si del CTESC.

Després de reflexionar sobre el funcionament dels grups de treball i sobre l’elabo-ració dels estudis, s’acorda recollir en un sol document els criteris i trametre’l alsmembres. Amb tot, s’acorda que els estudis i informes que actualment s’estanelaborant es regiran pels acords de la Comissió Executiva en la reunió del mes defebrer.

El president explica que l’informe sobre l’Estatut d’autonomia es va trametre alconseller senyor Rañé, que va aconsellar que també es remetés al consellerde Relacions Institucionals, senyor Saura, i que es concertés una reunió ambell.

El 19 de juliol es fa una reunió en la qual s’acorda incloure com a punt de l’ordredel dia de la reunió del dia 6 de setembre l’elaboració de l’índex de l’informe rela-tiu a l’avantprojecte de pressupostos per tal que els serveis tècnics el puguindesenvolupar a fi que pugui ser tramés al Govern a finals del mes de setembre.

S’acorda el termini perquè les organitzacions aportin propostes d’activitats perser finançades pel CTESC. En aquesta reunió s’aprova la despesa addicional delpressupost de l’estudi sobre la sinistralitat laboral total i també s’aprova el docu-ment definitiu sobre el funcionament dels grups de treball, els informes i els estu-dis.


26

El 26 de juliol es fa una reunió extraordinària i conjunta amb la Comissió Perma-nent de l’Àrea Socioeconòmica, en la qual compareix l’Honorable Conseller deTreball i Indústria, acompanyat pel senyor Antoni Fernández i el senyor CiriacoHidalgo, per informar sobre les línies generals del pressupost del Departament deTreball i Indústria de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2004.

En la reunió del 6 de setembre es fixa el termini perquè les organitzacions trame-tin les propostes per tal que els serveis tècnics facin l’informe sobre propostes isuggeriments al Govern abans d’elaborar l’avantprojecte de pressupost per a l’e-xercici següent. D’altra banda, s’acorda incloure com a punt de l’ordre del dia dela reunió de l’Àrea Socioeconòmica el debat i, si escau, aprovació de la propostad’informe esmentat.

Així mateix, s’acorda fer les activitats presentades pels grups a càrrec del capítolIV del pressupost del CTESC.

El president felicita la cap de comunicació per la presència del CTESC als mitjansde comunicació al llarg de l’estiu.

En aquesta reunió es presenta la maqueta de la revista electrònica del CTESC.

En la reunió del 20 de setembre s’acorda que, ateses les bases de la convocatò-ria, aquest any s’han d’admetre les tesis en anglès, però que per l’any vinent lesbases del premi de tesis doctorals es redactaran preveient que aquesta circums-tància no es torni a produir.

S’aprova, provisionalment, la documentació relativa al procés de selecció de per-sonal del CTESC i s’escull els components del Tribunal.

S’acorda fer una jornada sobre l’Euroregió i aprofitar la presentació del llibresobre la competitivitat de l’economia catalana per fer una jornada sobre aquesttema.

D’altra banda, s’acorda que a la recepció amb l’Honorable Conseller de Rela-cions Institucionals per comentar l’informe sobre l’Estatut d’autonomia de Cata-lunya hi assisteixin dos representants per grup.

El president explica que el 21 i el 22 d’octubre es farà a Salamanca la trobadaanual dels CES autonòmics i que l’any vinent al CTESC li correspon organitzaraquesta trobada.

El 4 d’octubre s’acorda que la proposta d’índex de la Memòria socioeconòmica ilaboral es debati a la propera reunió.

27


D’altra banda, s’acorda que el document dels Indicadors bàsics socioeconòmics ilaborals es continuarà elaborant i que s’intentarà elaborar un document trimestraldels indicadors.

Així mateix, s’acorda que l’elaboració del dictamen sobre l’Avantprojecte de lleide nova regulació del CTESC es farà al si de la Comissió Executiva.

El president informa que s’ha demanat al president de la Generalitat de Catalunyaque inauguri les jornades sobre l’Euroregió Pirineus Mediterrània, previstes perals dies 25 i 26 de novembre, i que es resta a l’espera de la seva resposta. D’altrabanda, els senyors Joan Rigol, Josep Ramoneda, Martí Perellada, Albert Vilalta iJoan Tugores han confirmat la seva participació en les respectives conferènciesorganitzades.

D’altra banda el president informa que el dia 26 d’octubre s’ha previst que es rea-litzi la jornada sobre la competitivitat de l’economia catalana.

El 13 d’octubre es fa una reunió extraordinària en la qual es debat i s’aprova laproposta de dictamen sobre l’Avantprojecte de llei de nova regulació delCTESC.

El 3 de novembre es fa una reunió extraordinària i conjunta amb la Comissió per-manent de l’Àrea Socioeconòmica on compareix l’Honorable Conseller d’Econo-mia i Finances per exposar les línies generals del Pressupost de la Generalitat pera l’any 2005.

En la reunió del 8 de novembre s’aprova l’execució del pressupost del 2004 i latransferència de crèdits entre partides, així com el pressupost per a la realitzacióde l’estudi de La negociació col·lectiva a Catalunya.

El president informa sobre la darrera reunió dels CES a Salamanca i indica que espoden fer propostes per a l’organització de les reunions dels consells que tindranlloc a Catalunya l’any vinent, al mes de març i a l’octubre.

El president informa sobre les jornades sobre l’Euroregió Pirineus Mediterrània,explica que les inaugurarà l’Honorable Conseller de Treball i Indústria i la clo-enda serà a càrrec del senyor Pere Esteve, vicepresident del Patronat Catalàpro Europa. Igualment, indica que els presidents dels consells de l’Euroregióestan confirmant la seva assistència o la de les persones que vindran en elseu nom.

El 22 de novembre s’aprova la proposta d’índex de la Memòria sobre la situaciósocioeconòmica i laboral de Catalunya de l’any 2004 i, amb la minoració sol·licita-da pel Govern, el projecte de pressupost del 2005.


28

El president informa sobre la IX Cumbre Euromediterránea que va tenir lloc aValència.

El senyor Labrador proposa que el CTESC elabori un informe sobre el finança-ment autonòmic. S’acorda que l’organització que desitgi elaborar un informe potpresentar la seva proposta a la Comissió Permanent de l’Àrea corresponent.

El 13 de desembre s’aprova mantenir els criteris actuals per a l’elaboració delsestudis i que la Comissió Executiva analitzi aquells que, excepcionalment, superinla dimensió de 100-150 pàgines.

En aquesta reunió s’aprova la proposta de pla de treball del 2005.

� L’Àrea de Relacions Laborals

L’Àrea de Relacions Laborals, tal com s’estableix en la Llei de creació del Consellde Treball, Econòmic i Social de Catalunya, assumeix la gestió de les funcions delConsell pel que fa a les matèries sociolaborals.

Durant aquest any la Comissió Permanent de l’Àrea s’ha reunit en sis ocasions.

La primera reunió va tenir lloc el dia 17 de febrer. En aquesta reunió es va apro-var la memòria d’activitats dutes a terme per l’Àrea durant l’any 2003. Atès queel Ple del Consell va aprovar fer un estudi sobre la negociació col·lectiva aCatalunya, en aquesta reunió es va acordar constituir un grup de treball per ferl’índex de l’esmentat estudi. El Ple del Consell també va aprovar fer un estudisobre l’evolució del temps de treball, la mobilitat i el temps de treball. En aquestareunió es va acordar que els tècnics del CTESC preparessin les dades sobreaquest tema i que els integrants de la Comissió Permanent de l’Àrea aportessinles seves propostes d’índex sobre l’estudi. També es va acordar que un cop rea-litzats els estudis, s’haurien de fer unes jornades per donar-los a conèixer.

La segona reunió va tenir lloc el dia 27 d’abril. En aquesta reunió es va donar aconèixer, amb caràcter previ a la seva aprovació, la proposta d’ordre per la quals’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2005 i es va acordarque es trametés al Govern les consideracions que en altres moments s’havien feten aquest àmbit sobre el calendari laboral. L’estudi del teletreball que el Parla-ment havia demanat al CTESC ja es va realitzar i es va remetre al Parlament. Enaquesta reunió s’acorda que es convoqui el grup de treball perquè complementiaquest estudi i que posteriorment se’n faci la publicació. En aquesta reunió tam-bé es va acordar fer una presentació publica de l’estudi de les TIC i treball aCatalunya i de la tesi guanyadora del premi del CTESC que tracta el tema de la

29


innovació tecnològica, el creixement econòmic i l’economia del coneixement.També es va acordar que donada l’experiència de la jornada que es va fer sobreles noves formes d’organització en el treball, seria interessant fer una jornadaper tractar les noves formes d’organització en el treball a Catalunya. El presidentva informar que a la Unió Europea s’estava fent un estudi sobre la integració dela població qualificada immigrada al mercat de treball qualificat i que els autorsde l’estudi van oferir al CTESC realitzar aquest mateix estudi en l’àmbit territorialde Catalu-nya, que un cop informada aquesta Comissió i amb el vistiplau delspresents el president parlarà amb els autors sobre les condicions i els contingutsde l’estudi.

La següent reunió es va portar a terme el dia 29 de juny. En aquesta reunió lasenyora Montserrat Segura, subdirectora general de Relacions Laborals, va infor-mar sobre l’actuació, en matèria de relacions laborals, del Departament de Treballi Indústria. Es va informar que els eixos principals del Departament, tenint encompte l’acord de l’actual Govern, són lluitar contra la precarietat laboral i la tem-poralitat, donar compliment als objectius fixats a la Cimera de Lisboa de l’any2000 i el diàleg amb els interlocutors socials per concertar polítiques i objectius.Per acomplir aquests eixos, la Direcció General de Relacions Laborals s’ha esta-blert quatre objectius estratègics: el foment de l’autonomia col·lectiva i el marcautonòmic de relacions laborals; la garantia de la qualitat per l’ocupació; l’aplica-ció de la transversalitat en les polítiques laborals i la promoció de la igualtat d’o-portunitats i l’exercici efectiu de les competències autonòmiques d’execució enmatèria laboral, millorant l’eficàcia i l’eficiència de la DGRL. També va informarsobre l’evolució dels principals indicadors sociolaborals a Catalunya durant el pri-mer trimestre de l’any 2004. En aquesta reunió també es va donar a conèixer,amb caràcter previ a la seva aprovació, la proposta d’ordre per la qual s’establei-xen les instruccions necessàries per a la participació dels treballadors en leseleccions de diputats al Parlament Europeu el dia 13 de juny del 2004.

La quarta reunió es va realitzar el dia 28 de setembre. En aquesta reunió es vafer el seguiment dels grups de treball de l’Àrea.

La senyora Raquel Serrano va informar sobre el grup de treball de la negociaciócol·lectiva a Catalunya, va posar de manifest que aquest estudi es va encomanarabans de l’estiu, es van nomenar quatre experts, dos per la part sindical, el sen-yor David Martínez i la senyora Raquel Serrano i dos per la part empresarial, elsenyor Jordi Garcia Viñas i el senyor José Luis Salido. Va informar que aquestsexperts es van reunir en diverses ocasions i van arribar a la conclusió que s’haviad’estudiar una mostra representativa dels convenis col·lectius vigents a Catalunyal’any 2003, que aquesta tasca de mostreig excedeix de l’àrea de coneixementdels experts proposats per fer l’estudi, per la qual cosa van decidir que fos unsociòleg qui ho fes; el sociòleg és el senyor Joan Martí, ja s’han reunit amb ell is’ha compromès a realitzar-ho. Assenyala que la mostra representativa perquè


30

sigui fiable no pot superar el 5% d’error, la qual cosa suposa que, com a mínim,s’estudiaran entre 350 i 400 convenis.

La part jurídica de l’estudi consistirà en una anàlisi del contingut dels conveniscol·lectius, on s’afegirà una descripció del marc normatiu i també s’inclouranreferències a la jurisprudència. D’altra banda, també pretén ser valoratiu i, pertant, es farà un diagnòstic de la situació de la negociació i es faran propostes demillora. L’elaboració de l’estudi requerirà sis mesos des del moment que estiguifet el treball del sociòleg, el qual necessitarà entre un mes i mig i dos mesos perfer la mostra.

Els presents van mostrar el seu acord amb la proposta presentada per la ponentdel grup.

La senyora Serrano també va informar, en qualitat de ponent, sobre el grup detreball de l’evolució del temps de treball, la mobilitat i el temps de treball. Va indi-car que s’havia concretat l’índex de l’estudi i que hi ha dues parts diferenciades,una referent a com es tracta el temps de treball en la negociació col·lectiva, ons’aprofitaria l’estudi de la negociació col·lectiva i una segona part referent a lamobilitat on els tècnics del CTESC farien una anàlisi de les dades. La previsió ésrealitzar l’estudi durant l’any 2005.

En aquesta reunió es va lliurar als assistents un document sobre la situació de laimmigració a Catalunya al primer semestre del 2004 elaborat pels tècnics delCTESC.

La cinquena reunió va tenir lloc el dia 18 d’octubre. Va ser una reunió extraordi-nària.

En aquesta reunió hi va assistir el senyor Jordi Garcia Viña, en representació delsexperts als quals se’ls va encarregar la realització del pressupost de l’estudi de lanegociació col·lectiva a Catalunya.

El senyor Garcia Viña va manifestar que després d’analitzar la petició que des delgrup de treball s’havia fet als quatre experts per a la realització de l’estudi, hanelaborat un pressupost que preveu tota una sèrie de treballs previs per tal deredactar el text final, el qual constarà d’unes 300 pàgines aproximadament. Elstreballs previs són bàsicament la construcció i el seguiment d’una mostra repre-sentativa dels convenis col·lectius, la supervisió de la mostra representativa delsconvenis i de l’anàlisi i edició de resultats, el pressupost del sociòleg que ha defer la recerca bibliogràfica, les consultes a experts, la redacció del documentbase, la construcció del protocol d’observació i l’entrada de dades, l’assessora-ment, l’anàlisi jurídic de la mostra, de la jurisprudència, del contingut de les clàu-sules del convenis i l’anàlisi de l’edició de resultats.

31


Els presents van aprovar el pressupost presentat de l’estudi que era de 60.000euros.

En aquesta reunió també es van aprovar per unanimitat les consideracions finalsque el grup de treball havia fet en l’estudi del teletreball i es va acordar que espublicaria l’estudi incloent-hi aquestes consideracions.

La sisena reunió va tenir lloc el dia 16 de novembre. En aquesta reunió vanassistir-hi el senyor Antoni Fernández Pérez, secretari general del Departamentde Treball i Indústria i la senyora Blanca Lázaro Vicente, directora de serveis delmateix Departament per informar sobre l’estat de l’execució del pressupost delDepartament de Treball i Indústria, tancat a novembre del 2004. Van posar demanifest que aquest any havia estat atípic perquè hi havia hagut dos pressupos-tos en un any i s’havia tingut un marge d’execució molt estret. De tota manera,van manifestar que presentaven un bon nivell d’execució pressupostària.

En aquesta reunió, la senyora Montserrat Segura, subdirectora general de Rela-cions Laborals, va informar sobre l’evolució dels principals indicadors sociolabo-rals a Catalunya referits al primer semestre del 2004.

També es va fer el seguiment del Pla de treball del 2004 d’aquesta Àrea, i es vanfer les aportacions per al Pla de treball del 2005.

Aquesta Àrea té creats uns grups de treball; la seva tasca aquest any ha estat laque es detalla tot seguit:

En la Comissió Permanent del dia 27 d’abril es va acordar que es convocaria elgrup de treball sobre el teletreball perquè complementés, amb unes considera-cions finals, l’estudi dirigit pel senyor Jordi Vilaseca, conseller del Grup Tercer.Aquest grup es va reunir el dia 6 d’octubre i es va acordar la redacció d’unesconsideracions finals per incorporar-les a l’estudi del teletreball, que es van tra-metre a la Comissió Permanent perquè les aprovessin definitivament.

En la Comissió Permanent del dia 17 de febrer es va acordar constituir un grup detreball de la negociació col·lectiva per fer l’índex de l’estudi sobre la negociaciócol·lectiva a Catalunya. La primera reunió es va realitzar el dia 14 d’abril. Enaquesta reunió es nomena ponent del grup el senyor Eduardo de Paz i s’acordaque els serveis tècnics del CTESC refonguin en un índex les propostes aportadesper Foment i per UGT i que es tinguin en compte les manifestacions realitzades enaquesta reunió. També s’acorda que els membres del grup es posin en contacteamb experts externs per demanar-los la col·laboració en la realització de l’estudi.El dia 10 de maig els serveis tècnics del CTESC lliuren la proposta d’índex refosa iel dia 18 es torna a reunir el grup de treball amb l’assistència dels experts externs.En aquesta reunió els assistents van repassar l’índex de l’estudi i se’n van fer


32

modificacions a fi i efecte d’ampliar les qüestions objecte de l’estudi. En aquestareunió es va acordar que els experts externs aportarien un projecte de pressupostper realitzar la seva tasca, que decidirien la mostra objecte de l’estudi, que esrepartirien els temes objecte de l’estudi i que farien suggeriments i considera-cions. La següent reunió va tenir lloc el dia 27 de setembre: es va aprovar l’índexde l’estudi presentat pels experts i es va indicar que l’estudi es realitzarà sobre unamostra de 400 convenis, que els temes es repartirien de manera igual entre els 4experts i que es consensuarien les conclusions. Posteriorment la Comissió Perma-nent va aprovar l’índex de l’estudi i el pressupost presentat pels experts.

La Comissió Permanent en la reunió del dia 17 de febrer va acordar que en rela-ció amb l’estudi de l’evolució del temps de treball, la mobilitat i el temps de tre-ball que els tècnics del CTESC fessin una exploració de les dades sobre l’evolu-ció del temps de treball i que posteriorment la Comissió Permanent faria uníndex sobre l’estudi. Després es va constituir el grup de treball de l’evolució deltemps de treball, la mobilitat i el temps de treball. La primera reunió del grupes va realitzar el dia 14 de juliol i es va acordar que amb les aportacions realitza-des es refaria el guió de l’estudi, i també es va acordar que la ponent de l’estudifos la senyora Raquel Serrano. La següent reunió va tenir lloc el dia 27 desetembre i es va analitzar la proposta de guió presentada per la ponent. Es vaacordar que la ponent refaria l’índex amb les aportacions realitzades en la reu-nió, que els membres del grup aportarien les referències sobre les fonts estadís-tiques a analitzar i que els tècnics del CTESC realitzarien el recull d’aquestesdades. En data 20 de novembre la ponent va trametre als integrants del grup l’ín-dex refós de l’estudi.

� L’Àrea d’Ocupació

L’Àrea d’Ocupació i Formació tal com s’estableix a la Llei de creació del Consellde Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) assumeix la gestió de lesfuncions del Consell pel que fa a les matèries ocupacionals.

Durant aquest any la Comissió Permanent de l’Àrea s’ha reunit en set ocacions.

La primera reunió es realitza el dia 27 de gener. En aquesta reunió s’aprova lamemòria d’activitats de l’any 2003 de l’Àrea amb les aportacions que fan elsgrups Primer i Segon. L’ordre del dia inclou aprovar els índexs dels estudis apro-vats per l’Àrea, però, es decideix ajornar-ho fins que la Comissió Executiva hagirealitzat el debat pendent sobre la metodologia de desenvolupament dels estudisproposats.

La segona reunió es realitza el dia 16 de març. En l’ordre del dia consta donar

33


coneixement amb caràcter previ de vuit ordres de base i dotze resolucions delDepartament de Treball i Indústria.

El senyor González, assessor del grup Quart, explica que l’element comú de lesordres presentades és el fet d’adequar les bases de les diferents polítiques acti-ves a la Llei 38/2003 general de subvencions de 17 de novembre i que les resolu-cions que s’informen suposen una línia de continuïtat en relació a l’any anterior. Acontinuació diversos membres del Govern passen a exposar la normativa ques’informa. Des dels grups Primer i Segon es fan valoracions de diversos aspectesde la normativa i es realitzen suggeriments.

En el següent punt de l’ordre del dia s’acorda crear dos grups de treball per ela-borar els índexs dels estudis aprovats en l’àmbit de l´Àrea i es passa a nomenarels membres que constituiran els grups de treball.

La tercera reunió té lloc el dia 25 de maig. S’informa sobre els grups de treballconstituïts en la reunió anterior. Pel que fa al grup de treball sobre l’estudi L’im-pacte de les polítiques actives a Catalunya i la descentralització dels serveispúblics d’ocupació s’acorda que sigui el grup de treball qui nomeni la personaponent, la qual haurà de coordinar l’equip tècnic de l’estudi.

En acompliment del tercer punt de l’ordre del dia es designen els membres de lapermanent d’ocupació que formaran part de la comissió de seguiment i avaluaciódel Pla català de formació en matèria de seguretat i salut laborals.

La quarta reunió es realitza el dia 12 de juliol. L’ordre del dia preveu el seguimentdels grups de treball constituïts. La ponent de l’estudi Noves formes de mesurarl’ocupació. Les càrregues de treball en les dones, informa que s’ha consideratadient encarregar la investigació a l’equip de la Universitat de Barcelona coman-dat per la senyora Cristina Carrasco, ja que ha estat la directora de la tesi docto-ral que va guanyar el segon premi en la convocatòria 2003 del CTESC per a tesisdoctorals que estan especialment relacionades amb les matèries pròpies delConsell, i s’aprova l’índex proposat. D’altra banda, la ponent de l’estudi L’impactede les polítiques actives a Catalunya i la descentralització dels serveis públicsd’ocupació informa de les tasques realitzades per l’equip tècnic de l’estudi.

La cinquena reunió se celebra el dia 23 de novembre. En aquesta reunió s’infor-ma de les ordres de base següents:

• Ordre per la qual es dóna major concreció als requisits establerts en l’OrdreTIC/384/2003 per la qual es regula el Servei Autoempresa.

• Ordre per la qual s’estableixen les bases reguladores que han de regir les sub-vencions destinades als contractes programa per a la formació de treballadorsque promou el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.


34

La sisena reunió es realitza el dia 30 de novembre. S’informa de l’estat de situa-ció dels dos estudis de l’Àrea. Per motius de tardança a l’hora de disposar de lesdades, probablement tots dos allargaran el termini de finalització. L’ordre del diainclou el punt sobre el pla de treball per a l’any 2005. S’acorda per assentimentrealitzar un informe sobre la naturalesa de les dades disponibles per analitzar lespolítiques d’ocupació i, també per assentiment, la realització d’un estudi sobreles persones sense ocupació majors de 40/45 anys i les mesures de recol·loca-ció (outplacement).

La darrera reunió de la Comissió Permanent d’Ocupació es realitza el dia 15 de des-embre. Hi compareix el director del Servei Català d’Ocupació, senyor Castellana, iinforma del desenvolupament del Pla general d’ocupació de Catalunya, de la situacióde les diverses convocatòries de programes ocupacionals i sobre la dificultat d’acce-dir a dades que permetin fer una avaluació de les polítiques actives d’ocupació.

Durant l’any 2004 hi ha hagut dos grups de treball a l’Àrea. El grup de treballsobre polítiques actives amb l’objectiu de dirigir l’estudi L’impacte de les políti-ques actives a Catalunya i la descentralització dels serveis públics d’ocupació.Aquest grup s’ha reunit dues vegades al llarg de l’any. La reunió del 19 de maig ésuna primera reunió que té com a objectiu començar a perfilar amb una mica mésde detall l’encàrrec rebut des de la Comissió Permanent d’Ocupació. El grupassenyala la importància de poder fer una valoració de les polítiques actives d’o-cupació per encarar els reptes de futur, al mateix temps que és important fer-neuna comparació amb d’altres comunitats autònomes i regions europees per poderaprofitar les experiències positives. A la segona reunió celebrada el dia 16 dejuny s’elegeix la ponent de l’estudi, i es decideix que aquest el faran els tècnicsdel CTESC. També es defineixen els objectius, la metodologia i l’índex de l’estudi.

D’altra banda es crea el grup de treball que coordina l’estudi Noves formes demesurar l’ocupació. Les càrregues de treball en les dones. Aquest grup s’hareunit dos cops al llarg de l’any. La primera reunió es va celebrar el dia 19 demaig i s’hi exposaren els objectius de l’estudi prèviament preparats pels serveistècnics del CTESC, als quals els membres del grup acordaren fer-hi aportacions.La segona reunió es realitza el dia 15 de juny, s’escull la ponent de l’estudi i s’a-corda que es posarà en contacte amb l’equip investigador de la Universitat deBarcelona, que serà el responsable d’elaborar-lo.

� L’Àrea de Seguretat i Salut Laborals

L’Àrea de Seguretat i Salut Laborals, tal com estableix la Llei de creació del Con-sell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), assumeix la gestió deles funcions del CTESC pel que fa a les matèries de seguretat i salut laborals.

35


Durant aquest any la Comissió Permanent de l’Àrea s’ha reunit en vuit ocasions.

La primera reunió es realitza el dia 3 de febrer. En aquesta reunió s’aprova lamemòria d’activitats anual que recull l’actuació de la Comissió Permanent del’Àrea. S’informa sobre la convocatòria pública d’assignació de recursos per al’any 2003 de la Fundación para la Prevención de Riesgos Laborales. D’altrabanda, el senyor Jordi Martínez, assessor del Grup Quart, informa sobre laimplantació de la notificació d’accidents a través de l’Administració Oberta deCatalunya (AOC).

La segona reunió es realitza el dia 23 de març. En aquesta reunió s’acorda iniciarsimultàniament els estudis aprovats per a desenvolupar durant l’any 2004: Sinis-tralitat laboral total, La integració de la dimensió de gènere en les polítiques desalut laboral, i crear un grup de treball per a cada un dels estudis. S’acorda queel grup relatiu a l’estudi sobre la sinistralitat laboral serà l’encarregat en un principide l’elaboració de l’estudi, i que el grup relatiu a l’estudi sobre la integració de ladimensió de gènere en les polítiques de salut laboral nomenarà un expert alièperquè l’elabori.

La següent reunió té lloc el dia 13 d’abril. En aquesta reunió s’acorda constituir lacomissió de seguiment i avaluació del Pla català de formació en matèria de segu-retat i salut laborals.

La quarta reunió es realitza el dia 15 de juny. En aquesta reunió el subdirectorgeneral de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball informa que en aquestsmoments no existeix una previsió pressupostària per a aquest any que permetidesenvolupar el Pla de formació. Això no obstant, la voluntat del Departament ésdonar compliment a la Resolució 1529/VI del Parlament de Catalunya i per tant escompromet a iniciar les gestions oportunes per tal d’iniciar el desplegament delPla a partir del 2005.

Pel que fa als indicadors de seguretat i salut laboral, el senyor Marín informaque a causa de les dificultats que ha presentat la implantació de la nova notifi-cació d’accidents de treball a través de l’AOC, la informació respecte a l’acci-dentalitat dels primers mesos de l’any s’ha d’interpretar amb prudència. Tanma-teix, es preveu que a partir del mes de juny es puguin consultar les dadesactualitzades.

En la cinquena reunió, feta el dia 5 de juliol, s’acorda la tramesa conjunta de lescertificacions de les accions realitzades per les organitzacions respectives a laFundación de Prevención de Riesgos Laborales. També s’informa que la MútuaFraternitat ha demanat publicar en la seva revista l’estudi sobre la Incapacitatlaboral per contingències comunes a Catalunya.


36

La següent reunió, es realitza el dia 14 de setembre. En aquesta reunió les orga-nitzacions informen sobre els projectes d’actuació que presentaran a la Funda-ción de Prevención de Riesgos Laborales, per a l’exercici del 2004. També s’acor-da que l’Àrea de Seguretat i Salut Laborals continuï essent l’òrgan tripartit quedetermina les propostes de les organitzacions que es tramitaran a la Fundación.S’acorda convocar una reunió extraordinària el dia 19 d’octubre per determinarels projectes que seran presentats.

D’altra banda, les senyores Carme Simarro i Neus Moreno informen respectiva-ment del grau de desenvolupament dels estudis sobre Sinistralitat laboral a Cata-lunya i La integració de la dimensió de gènere en les polítiques de salut laboral.També s’informa de la posada en marxa de La Revista en línia del CTESC, quecoordina el senyor José Luis López Bulla.

En la setena reunió, que es realitza el dia 19 d’octubre, s’aproven les proposteselaborades per les organitzacions per a la convocatòria del 2004 de la Fundaciónde Prevención de Riesgos Laborales.

En la vuitena reunió, que es realitza el dia 23 de novembre, després d’establir lesprioritats pel que fa als estudis, s’acorda remetre a la Comissió Executiva la pro-posta de Pla de treball per a l’any 2005.

Aquesta Àrea té creats dos grups de treball, la tasca dels quals enguany ha estatla que es detalla tot seguit:

El grup de treball sobre la sinistralitat laboral té per objectiu la realització d’unestudi d’anàlisi dels principals indicadors relacionats amb la sinistralitat laboral aCatalunya, durant el període de 1996 a 2003. El grup de treball es reuneix encinc ocasions, consensua els objectius i fa el seguiment dels treballs. L’estudi haestat presentat el dia 30 de novembre, i el grup de treball està pendent de rebreles consideracions que realitzin les organitzacions.

El grup de treball sobre salut laboral i gènere té per objectiu la realització d’uninforme sobre la integració de la dimensió de gènere en les polítiques i estratè-gies de salut laboral en l’àmbit geogràfic de Catalunya. El grup de treball es reu-nix en quatre ocasions, consensua els objectius de l’estudi i fa el seguiment delstreballs. L’informe, tramès el dia 23 de desembre, també està pendent de rebreles consideracions que realitzin les organitzacions.

� L’Àrea Socioeconòmica

L’Àrea Socioeconòmica, tal com s’estableix en la Llei de creació del Consell de

37


Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), assumeix la gestió de les fun-cions del Consell pel que fa a les matèries socioeconòmiques.

Durant aquest any la Comissió Permanent de l’Àrea s’ha reunit en disset oca-sions.

La primera reunió va tenir lloc el dia 13 de gener. S’aprovà la memòria d’activitatsdutes a terme per l’Àrea durant l’any 2003. Es presentà la informació sobre laliquidació del pressupost de la Generalitat de Catalunya a 30 de juny del 2003, is’aprovà l’informe per al Govern amb les propostes relatives als pressupostos dela Generalitat de Catalunya per l’exercici 2004.

En la segona reunió, realitzada el dia 2 de març, es constituïren els grups de tre-ball corresponents als estudis L’Estatut d’autonomia. Límits i potencialitats enrelació amb els drets socials i l’economia i l’Acord de lliure comerç: impacte alssectors productius catalans. La Comissió nomenà els consellers integrantsd’ambdós grups de treball i convocà la primera sessió de treball el dia 15 demarç.

En la reunió extraordinària del dia 9 de març s’aprovaren les propostes de dicta-men sobre l’Avantprojecte de llei d’horaris comercials i sobre el Projecte dedecret que modifica el Decret 211/2001, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Platerritorial sectorial d’equipaments comercials.

En la reunió extraordinària del dia 4 de maig s’aprovà la proposta de dictamensobre l’Avantprojecte de llei de creació de l’Agència Catalana del Consum.

En la reunió del dia 14 de maig, en sessió extraordinària, s’aprovà la proposta dedictamen sobre l’Avantprojecte de llei de mesures fiscals i administratives.

En la reunió extraordinària del dia 24 de maig s’informà sobre la liquidació delpressupost de la Generalitat de Catalunya a 31 de desembre del 2003 i es pre-sentà l’estudi L’eficiència de l’economia catalana, a càrrec del Dr. JoaquimNovella.

En les reunions dels dies 8 i 9 de juny, de caire extraordinari, s’aprovaren eldocument de consideracions finals de l’estudi L’eficiència de l’economia catala-na i l’informe del CTESC davant l’horitzó d’un nou Estatut d’autonomia de Cata-lunya.

El dia 6 de juliol va comparèixer davant la Comissió Permanent el Sr. JosepMaria Portabella i d’Alòs, interventor general de la Generalitat de Catalunya, queexposà l’informe sobre la situació econòmica i financera de la Generalitat. S’apro-và la proposta de dictamen sobre el Projecte de decret de desplegament de la llei


38

2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixenatenció especial.

En la reunió extraordinària i conjunta del dia 26 de juliol, de la Comissió Executi-va i de la Comissió Permanent de l’Àrea Socioeconòmica, va comparèixer l’Hono-rable Conseller de Treball i Indústria, que informà sobre les línies generals delpressupost del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunyaper a l’any 2004.

En la reunió del dia 21 de setembre, de caràcter extraordinari, es va analitzar idebatre un esborrany de document de propostes relatives als pressupostos dela Generalitat de Catalunya per a l’any 2005. La Comissió decidí que a partird’aquest document i de les aportacions i de les apreciacions dels consellers,els serveis tècnics del CTESC procedirien a l’elaboració d’un nou esborrany deproposta d’informe, que seria sotmès novament a l’avaluació d’aquesta Comis-sió.

El dia 5 d’octubre s’aprovà el projecte d’informe anual amb propostes i suggeri-ments al Govern per a l’elaboració de l’avantprojecte del pressupost de la Gene-ralitat per a l’exercici 2005.

En la reunió extraordinària del dia 14 d’octubre s’aprovà la proposta de dictamensobre el Projecte de decret dels instruments de planificació de la mobilitat i delConsell Català de la Mobilitat.

El dia 19 d’octubre, en sessió extraordinària, s’aprovà la proposta de dictamensobre l’Avantprojecte de llei de mesures financeres.

En la reunió extraordinària del dia 25 d’octubre s’aprovaren les propostes de dic-tamen sobre el Projecte de decret de desplegament del Pla pel dret a l’habitatge2004-2007 i sobre el Projecte de decret del Pla de rehabilitació d’habitatges deCatalunya.

En la reunió extraordinària i conjunta del dia 3 de novembre, de la Comissió Exe-cutiva i de la Comissió Permanent de l’Àrea Socioeconòmica, va comparèixerl’Honorable Conseller d’Economia i Finances, que exposà les línies generals delPressupost de la Generalitat per l’any 2005.

El dia 30 de novembre, en sessió extraordinària, s’informà sobre la liquidació delpressupost de la Generalitat de Catalunya a 30 de juny del 2004. S’acordà quel’estudi El procés de lliure comerç i la seva influència sobre l’economia catalanaserà realitzat per la Dra. Elena Giráldez i s’aprovà el pressupost corresponent.Anàlogament, es presentaren i analitzaren les diferents propostes pel pla de tre-ball del 2005.

39


En la reunió extraordinària del dia 14 de desembre s’aprovà la proposta de dicta-men sobre l’Avantprojecte de llei del Centre d’Innovació i DesenvolupamentEmpresarial (CIDEM).

Aquesta Àrea té creats diversos grups de treball. La seva tasca aquest any haestat la que es detalla tot seguit:

En la reunió de la Comissió Permanent de l’Àrea del dia 2 de març es constituí elgrup de treball de l’informe Acord de lliure comerç: impacte als sectors produc-tius catalans. La primera sessió de treball tingué lloc el dia 15 de març. Enaquesta reunió es va nomenar ponent de l’estudi la senyora Carme Rangil. S’a-cordà l’elaboració de l’índex de l’estudi i se’n determinà l’estructura. La segonareunió del grup de treball es realitzà el dia 19 d’abril. En aquesta sessió s’aprovàl’índex de l’estudi i s’acordà que els serveis tècnics del CTESC en realitzessin laprimera part, consistent en una anàlisi sobre les teories i l’evidència empíricarelacionada amb el procés de lliure comerç internacional i sobre el procés d’inter-nacionalització de l’economia catalana. Anàlogament, s’acordà encarregar l’ela-boració de la segona part de l’estudi, centrat en l’avaluació de l’impacte a l’eco-nomia catalana del procés de globalització i d’integració econòmica, a algun/sexpert/s en la matèria.

En la reunió de la Comissió Permanent de l’Àrea del dia 2 de març també escreà el grup de treball de l’estudi L’Estatut d’autonomia. Límits i potencialitats enrelació amb els drets socials i l’economia, amb l’objectiu d’elaborar un docu-ment que recollís les propostes de reforma del nou Estatut d’autonomia deCatalunya (EAC) consensuades entre totes les organitzacions que integren elCTESC. En la primera reunió, realitzada el dia 15 de març, es designà com aponent del grup el Dr. Jordi Vilaseca i s’acordà l’índex del document. En la reu-nió del dia 2 d’abril s’acotà el contingut i l’extensió dels diferents apartats del’estudi i es determinà els que elaborarien els serveis tècnics del CTESC i elsque es redactarien a partir de les propostes de les organitzacions i experts delCTESC. Els dies 4 i 14 de maig es va debatre el contingut del document elabo-rat pels serveis tècnics del CTESC amb les aportacions de les organitzacions.El dia 1 de juny finalitzà el debat del document i de les conclusions i es vanremetre a la Comissió Permanent de l’Àrea, que el va aprovar en la reunió delsdies 8 i 9 de juny.

Finalment, el dia 13 de setembre es va reunir l’Observatori de la ResponsabilitatSocial de l’Empresa (RSE). En aquesta sessió de treball es fixaren els objectius,les funcions i les tasques que ha de realitzar l’Observatori. S’acordà que els ser-veis tècnics elaborarien un primer document per iniciar les activitats i les reunionsde l’Observatori. Es va consensuar la possibilitat d’organitzar una jornada dedifusió de l’RSE.


40

Al llarg de l’any 2004 el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya haemès els dictàmens següents:

• Dictamen 1/2004 sobre l’Avantprojecte de llei d’horaris comercials

El dictamen valora positivament l’Avantprojecte de llei d’horaris comercialsatès que contribueix a preservar el model comercial català i suposa un pasmés en la protecció de la conciliació de la vida familiar i laboral.

Amb tot, conté diverses observacions i recomanacions. Així, es fa constar quecaldria substituir el concepte de zona turística pel de municipi turístic i alhoras’haurien de delimitar els criteris per determinar el caràcter “turístic”.

Així mateix, es fa constar que caldria ampliar les facultats del Consell Assessordel Comerç, així com delimitar les competències sancionadores en cas d’in-compliment de la normativa en matèria d’horaris comercials.

• Dictamen 2/2004 sobre el projecte de decret pel qual es modifica el Decret211/2001, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equi-paments comercials

El dictamen valora positivament el Projecte de decret. Malgrat això, proposaque es modifiqui el preàmbul per tal de fer-lo més entenedor i que s’hi afegeixiuna disposició derogatòria.

• Dictamen 3/2004 sobre l’Avantprojecte de llei de creació de l’AgènciaCatalana del Consum

El dictamen, aprovat per la Comissió Executiva, valora positivament l’Avantpro-jecte de llei, atès que crea l’Agència Catalana del Consum per millorar l’agilitat il’eficàcia de la protecció i defensa dels consumidors i usuaris concentrant totsels recursos que es destinen a aquesta finalitat.

Tot i així, conté diverses observacions, d’entre les quals destaquen les relativesa la composició del Consell de Direcció de l’Agència. En aquest sentit, es con-sidera excessiva la participació governamental i es creu convenient augmentarla representació de les organitzacions sindicals i de les associacions empresa-

41


DICTÀMENS EMESOS

rials, així com incloure la presència de les organitzacions agràries més repre-sentatives.

Es recomana també que el procés de reassignació d’efectius i la relació dellocs de treball es facin amb la intervenció dels sindicats més representatius dela Mesa sectorial de personal d’administració i tècnic de la Generalitat.

Així mateix, per tal de garantir el compliment de la tasca encomanada a l’Agèn-cia Catalana del Consum que es crea amb l’Avantprojecte de llei sotmès a dic-tamen, es recomana que el Govern faci un esforç important per dotar-la deprou recursos humans i econòmics.

• Dictamen 4/2004 sobre l’Avantprojecte de llei de mesures fiscals i adminis-tratives

El dictamen, aprovat per la Comissió Executiva, posa de manifest la dificultatd’analitzar l’Avantprojecte de llei sotmès a dictamen, atès que es tracta d’untext molt extens, que inclou matèries molt diverses en un únic cos legislatiu ique modifica parcialment moltes lleis actualment vigents. També es fa constarque aquesta dificultat ha estat agreujada per haver-se sol·licitat el dictamenper la via d’urgència, raó per la qual es recomana al Govern que, en endavant,per garantir la tasca consultiva del CTESC, s’eviti fer un ús indiscriminat deltràmit d’urgència.

Pel que fa a les observacions concretes sobre l’Avantprojecte de llei, el dicta-men assenyala que l’ús excessiu de la llei d’acompanyament pot lesionar elprincipi de seguretat jurídica i impedeix el procediment ordinari d’elaboracióde les disposicions legals, que inclou el debat necessari en l’elaboració i modi-ficació de les lleis.

Així mateix, es constata que algunes de les modificacions que incorpora l’A-vantprojecte de llei no estan prou justificades, fet que impossibilita valorar-ne laconveniència, raó per la qual proposa ampliar tant la memòria econòmica comla justificativa.

D’altra banda, es constata la manca de preàmbul i es proposa que se n’inclo-gui un que contingui els objectius, propòsits, criteris i principis que fonamentenla norma.

A més, es posa de manifest que les mesures que inclou l’Avantprojecte impli-quen un increment de la pressió fiscal via imposició indirecta. En aquesta línia,i en referència en concret a l’increment de l’impost sobre les vendes minoristesde gasolina que es pretén destinar al finançament de la sanitat pública, el dic-


42

tamen fa constar que aquesta mesura no soluciona els problemes de finança-ment de la sanitat catalana i emplaça el Govern a la cerca de canals de finan-çament alternatius que comptin amb el consens social i polític.

• Dictamen 5/2004 sobre el Projecte de decret pel qual es desenvolupa laLlei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles querequereixen atenció especial i s’estableixen les bases per a la concessiódels ajuts previstos en el fons creat per l’esmentada llei

El dictamen valora positivament el Projecte de decret en la mesura que lesactuacions que preveu permetran recuperar espais en processos de regres-sió urbanística i dèficits en equipaments i serveis. No obstant això, en atencióal caràcter integral de les intervencions previstes per la Llei 2/2004, consideraque manquen per desenvolupar altres mesures que comprenguin la restad’accions que conformen l’esmentada integralitat dels projectes d’interven-ció.

En el dictamen el CTESC constata que el Projecte de decret conté mesuresque permetran recuperar espais en processos de regressió urbanística i dèfi-cits d’equipaments i serveis. Malgrat això, les mesures previstes suposen, enemfasitzar les actuacions urbanístiques i arquitectòniques, un desenvolupa-ment limitat de l’ampli objecte de la Llei 2/2004. En conseqüència, el CTESCconsidera que cal implementar polítiques d’habitatge i de mobilitat residencial,d’infraestructures i d’accessibilitat a l’ocupació com a mecanisme d’atenuaciódel deteriorament socioeconòmic dels espais urbans. Així, el CTESC posa demanifest la importància estratègica de desenvolupar i instrumentar polítiquesd’abast territorial dirigides al desenvolupament local, però que alhora repercu-teixin en la millora de l’entorn socioeconòmic de l’espai urbà i que facilitin, aixímateix, la integració de la immigració, per tal de garantir la integralitat delsprojectes d’intervenció que preveu la Llei.

D’altra banda, el dictamen posa de manifest que el Projecte de decret hauriad’especificar com es determinaran els indicadors que han de permetre avaluarles situacions que comporten la consideració d’àrea urbana d’atenció espe-cial, proposa nous indicadors i considera que s’haurien de precisar les fontsestadístiques sobre la base de les quals s’elaboren els indicadors esmentats,així com la cadència, els procediments d’actualització i la seva difusió pública.

• Dictamen 6/2004 sobre l’Avantprojecte de llei de nova regulació del Con-sell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

El dictamen valora positivament l’Avantprojecte de llei de nova regulació del

43


CTESC. Es constata la coincidència entre l’Avantprojecte de llei sotmès a dicta-men i l’informe aprovat pel Ple en relació amb la modificació de la Llei 3/1997,atès que ambdós preveuen la supressió de la representació del Govern en el sidel CTESC, supressió que ha de reforçar i aprofundir la funció consultiva id’assessorament que correspon al CTESC.

Amb tot, fa determinades observacions concretes, les quals demana quesiguin tingudes especialment en compte pel Govern, atès que estan fetes perl’òrgan al qual afectarà directament la nova regulació.

Entre aquestes observacions, es posa de manifest que la creació de comis-sions de treball hauria de ser competència del CTESC, en l’exercici de la sevaautoorganització, i no del Govern com preveu l’Avantprojecte de llei. Aixímateix, es constata la supressió de la funció relativa a l’emissió d’un informeamb propostes i suggeriments per al Govern abans de l’elaboració de l’avant-projecte de pressupost de la Generalitat per a l’exercici següent i se’n proposael manteniment.

D’altra banda, atès que l’Avantprojecte de llei suprimeix la representació delGovern i això implica la disminució del nombre de membres del CTESC, esproposa modificar els quòrums de constitució del Ple i de la Comissió Executi-va, així com el quòrum de presa d’acords en el Ple.

Finalment, posa especial èmfasi en el fet que mentre no es creïn els nousòrgans de participació institucional que assumeixin les funcions que en aques-ta matèria s’atribuïen al CTESC, aquest hauria de mantenir la totalitat de lesfuncions de participació.

La Unió de Pagesos formula un vot particular per posar de manifest el seudesacord amb la proposta de dictamen per diverses raons. En primer lloc,en relació amb la composició que l’Avantprojecte proposa per al Grup Ter-cer.

En segon lloc, considera que caldria especificar que els representants del sec-tor agrari al Grup Tercer han de ser les persones proposades per les organitza-cions professionals agràries més representatives en l’àmbit de Catalunya.

Així mateix, el vot particular posa de manifest que considera desproporcionatque els experts comptin a l’hora de designar membres a la Comissió Executivaigual que les organitzacions representatives dels sectors inclosos en el GrupTercer. Per altra banda, s’exposa que la rotació dificulta un treball mínimamentcontinuat al si de la Comissió Executiva dels sectors integrats en el Grup Ter-cer, deixant-lo en clar desavantatge respecte els Grups Primer i Segon, elsquals poden mantenir quatre anys els seus membres.


44

• Dictamen 7/2004 sobre el Projecte de decret dels instruments de planifica-ció de la mobilitat i del Consell Català de la Mobilitat

El dictamen valora positivament el Projecte de decret en la mesura que com-porta l’inici del desplegament reglamentari de la Llei 9/2003 de mobilitat.

Malgrat la valoració positiva, el dictamen considera que s’ha desaprofitat unaoportunitat d’avançar en la concreció dels instruments de planificació. Enaquesta línia, se sol·licita al Govern que complementi el desplegament quepermetrà posar en marxa tots els elements de planificació, participació, gestió iavaluació de la mobilitat definits per la llei i que permetran a les administra-cions, entitats, òrgans de gestió i agents implicats orientar la seva tasca capals objectius de la llei. Així mateix, recomana desenvolupar alguns aspectesdel Consell Català de la Mobilitat, com aquells que fan referència a la sevaestructura i funcionament.

Pimec i Unió de Pagesos formulen un vot particular al dictamen.

Pimec considera que el Projecte de decret és inoportú i en recomana laparalització fins que es disposi d’una llei que reguli la participació institucio-nal dels agents socials més representatius a Catalunya i fins que es desenvo-lupi l’anunciada ordenació territorial de Catalunya i de les seves administra-cions.

Unió de Pagesos formula el vot particular per tal de fer constar que el Projectede decret discrimina les organitzacions agràries més representatives i, en con-seqüència, proposa que es modifiqui l’articulat per tal que se’n prevegi la parti-cipació.

• Dictamen 8/2004 sobre el Projecte de decret de desplegament del Pla peldret a l’habitatge 2004-2007

El CTESC valora positivament el projecte de decret objecte de dictamen. Mal-grat això, el dictamen fa determinades observacions i recomanacions, d’entreles quals destaquen les següents.

Partint de la idea que la creació de patrimoni públic de sòl ha de ser una de lespolítiques d’habitatge més decidides per resoldre la situació actual, es consi-deren insuficients les mesures proposades al capítol 2 del Projecte de decret iles subvencions previstes per l’adquisició de sòl.

Atesa la importància de les Cooperatives d’Habitatge, el dictamen posa demanifest que el Projecte de decret hauria de recollir el caràcter d’aquestes

45


com a agents col·laboradors de les administracions públiques en matèria d’ha-bitatge.

D’altra banda, es fan observacions concretes sobre la durada del règim jurídicdels habitatges de protecció oficial, sobre l’exercici del dret de tanteig i retractei sobre la Xarxa de mediació pel lloguer social.

La Comissió Obrera Nacional de Catalunya formula un vot particular al dicta-men per fer constar la seva discrepància en relació amb dues observacionsd’aquest. En concret, pel que fa a l’observació sobre el Registre unificat desol·licitants d’habitatge protegit, manifesta que qualsevol mesura que es pren-gui per posar en marxa un registre d’aquesta mena ha de ser compatible ambla Llei de cooperatives de Catalunya.

Pel que fa a l’observació relativa a la durada del règim jurídic dels habitatgesde protecció oficial, es manifesta el desacord amb el fet que es pugui afavorir,mitjançant les transmissions patrimonials d’habitatge protegit, determinadespràctiques que podrien considerar-se especulatives, així com també amb lapossibilitat de donar un tractament diferenciat en el període d’aplicació delrègim jurídic als habitatges de preu concertat respecte de la resta d’habitatgesamb protecció oficial.

• Dictamen 9/2004 sobre el Projecte de decret de regulació del Pla de rehabi-litació d’habitatges de Catalunya

Malgrat fer observacions i recomanacions referides a aspectes concrets del’articulat, el CTESC valora positivament el Projecte de decret objecte de dicta-men atès que comporta el desenvolupament d’un dels eixos bàsics del Pla peldret a l’habitatge del 2004-2007. Mereixen una valoració positiva concreta elsajuts que desplega el decret, així com el desenvolupament del test de l’edificicom a eina de diagnosi que ha de possibilitar un desenvolupament més efi-cient de les polítiques de rehabilitació.

• Dictamen 10/2004 sobre l’Avantprojecte de llei del Centre d’Innovació iDesenvolupament empresarial (CIDEM)

El dictamen del CTESC valora com a necessari l’Avantprojecte de llei, atesa larellevància del CIDEM davant dels nous reptes als quals s’ha d’enfrontar laindústria catalana. Amb tot, es posa de manifest que hi ha qüestions ques’han de millorar. En aquest sentit, s’assenyala que s’han de concretar els ele-ments de coordinació entre les actuacions del CIDEM, l’Agència Catalana d’In-versions i l’Observatori de Prospectiva Industrial. Igualment, es constata que


46

s’ha d’establir la correcta articulació de les actuacions del centre amb els sec-tors productius i els agents socials.

D’altra banda, entre d’altres, es fan observacions relatives a la composició delConsell d’Administració i del Consell Assessor i es posa de manifest que l’A-vantprojecte hauria de preveure el desenvolupament reglamentari de l’organit-zació i el règim jurídic del CIDEM.

La Comissió Permanent de l’Àrea Socioeconòmica va elaborar una propostade dictamen sobre l’Avantprojecte de Llei de mesures financeres que no vaser aprovada pel Ple.

47


� La competitivitat de l’economia catalana

Aquest estudi ha esta dirigit pel Dr. Joaquim Novella, conseller del Grup Tercer.

L’estudi ha estat debatut i aprovat en la reunió de la Comissió Permanent de l’À-rea Socioeconòmica els dies 8 i 9 de juny i posteriorment s’eleva al Ple, on s’a-prova definitivament el dia 14 de juny de 2004.

Aquest estudi analitza l’evolució de la competitivitat de l’economia catalana (com-petitivitat comercial i competitivitat estructural) en el període 1985-2003, és a dir,des de la incorporació a la Comunitat Econòmica Europea fins avui, fent una refe-rència especial a la fase més propera del 1995-2003.


48

ESTUDIS I INFORMES FETS

Estudi La competitivitat de l’economia catalana.

La incorporació a Europa va significar noves oportunitats i, tal com consideral’estudi, va implicar nous reptes del teixit productiu a Catalunya, atès que la inte-gració econòmica a Europa, amb un període transitori que va finalitzar el 1992,representava l’obertura del mercat català i espanyol a la competència externa.

En el document s’estudia la competitivitat de l’economia catalana des d’una pers-pectiva comparada, en primer lloc, amb el conjunt d’Espanya i de la UE i, ensegon lloc, amb dues comunitats autònomes espanyoles d’alt nivell de vida:Madrid i País Basc. En tercer terme, fa referència a tres regions motor d’Europaamb una forta tradició industrial: Baden-Württemberg, Rhône-Alpes i la Llombar-dia.

Alhora, es fa una anàlisi dels factors productius treball i dotació de capital, aixícom dels nous factors de competitivitat. En relació al capital humà i la formació,l’estudi fa palesa una despesa pública educativa respecte al PIB significativa-ment inferior en tots els nivells educatius respecte a la resta de països de la UnióEuropea. En matèria d’innovació tecnològica, recerca i desenvolupament i TICcal, segons l’estudi, l’aplicació urgent d’un programa de promoció de l’ús d’inter-net, pactat entre els poders públics i la societat civil, per impulsar-ne l’ús entre elsgrups socials i els territoris que s’estan quedant endarrerits, així com reforçar laposició competitiva dels subsectors TIC presents a Catalunya. Pel que fa a lesinfraestructures, es constata la insuficiència generalitzada del nivell funcionaldels modes de transport i s’imposen estratègies d’actuació per jerarquitzar i prio-ritzar adequadament la política que cal dur a terme.

També es desenvolupa quin és el paper de l’empresa familiar catalana davant dela internacionalització a través d’un estudi de 75 empreses familiars.

Com a darrera variable rellevant de la competitivitat de l’economia catalana, s’es-tudia el dèficit fiscal i l’estructura del capital públic a Catalunya. S’estima queCatalunya observa un dèficit fiscal excessiu amb l’Administració pública centralespanyola i en conseqüència, això limita el nivell de serveis públics que esreben.

L’estudi mostra que l’economia catalana ha observat uns nivells acceptables decompetitivitat comercial i estructural des de la incorporació a la Comunitat Econò-mica Europea fins a l’actualitat. És a dir, entre el 1985 i el 2003, l’economia catala-na ha mostrat capacitat per competir tant en el mercat intern com en l’internacio-nal i, d’altra banda, ha millorat els nivells de vida (creixement de la renda real).

Entre el 1985 i el 1995, el ritme d’augment de la productivitat va ser important i, enconseqüència, Catalunya va guanyar nivell relatiu de productivitat davant de laUE, Madrid, Baden-Württemberg, Rhône-Alpes i la Llombardia. Malgrat això, peral període 1995-2002, s’observa a l’economia catalana un feble ritme de creixe-

49


ment de la productivitat per ocupat (en unitats de poder de compra), inferior al deles zones abans esmentades.

El lent creixement de la productivitat a Catalunya a partir de la segona meitat delsanys noranta constitueix un problema significatiu que afecta l’economia catalana,tant en el seu ritme de creixement com en la seva capacitat de competir en elsmercats.

L’alentiment del creixement de la productivitat en la fase 1995-2002 va ser generala la UE i a Espanya, però a Catalunya la minoració va ser més intensa.

L’estudi conclou, doncs, que malgrat els nivells acceptables de competitivitat del’economia catalana, pel conjunt del període 1985-2003, Catalunya ha perdutnivell relatiu de productivitat.

� Informe sobre la reforma de l’Estatut d’Autonomia. Límits i potencialitats en relació amb els drets socials i l’economia

Aquest informe ha estat debatut i aprovat en la Comissió Socioeconòmica delsdies 8 i 9 de juny i posteriorment elevat al Ple, on s’aprova definitivament el dia 14de juny del 2004.

L’informe consta dels apartats següents: exposició de motius, balanç de l’Estatutd’Autonomia vigent, millora i ampliació competencial, desenvolupament del marccatalà de drets socials, desenvolupament del marc català de relacions laborals iconclusions.

A l’informe es posa de manifest que, tot i el balanç positiu dels vint-i-cinc anys devigència de l’Estatut d’autonomia, l’actual situació social i econòmica de Catalun-ya fa necessari un replantejament d’aquest, tant per donar resposta als canvis iles noves necessitats que deriven de fenòmens com ara la Unió Europea, la glo-balització, el canvi tecnològic o la immigració, com per superar les recents dinà-miques uniformitzadores i centralistes resultants de l’exercici expansiu de lescompetències estatals.

Es fa constar que el nou Estatut ha d’incloure el reconeixement de l’Estat delbenestar assumint com a propis els trets fonamentals del model social europeu.Per dotar de contingut pràctic aquesta configuració estatutària es proposa incor-porar a l’Estatut una Carta de drets econòmics i socials, dels quals n’ha de sertitular tota la ciutadania catalana.

En aquesta línia, s’indica que l’objectiu del nou Estatut ha de ser avançar en la


50

construcció nacional de Catalunya a partir de l’ampliació dels drets de ciutadaniacom a garantia de cohesió social i de desenvolupament econòmic. En concret, esfa especial referència als drets a l’educació i a la formació continuada, al dret a lasanitat, la protecció social i l’habitatge, sense oblidar la integració transversal delfenomen de la immigració en tots els nivells.

D’altra banda, l’informe assenyala que l’Estatut ha d’augmentar l’autogovern, had’articular la participació de Catalunya en el context socioeconòmic de l’Estatespanyol i la Unió Europea i ha de definir un model d’Administració pública queidentifiqui la Generalitat com a competent, en els seus diferents vessants (laboral,tributària...), per garantir la màxima proximitat i eficiència en la prestació de ser-veis.

Així mateix, es posa de manifest la importància que l’Estatut prevegi un noumodel de finançament que permeti generar i disposar dels recursos financersnecessaris per garantir el ple desenvolupament de les competències que corres-ponen a la Generalitat. En aquesta línia, es fa constar que Catalunya ha de dispo-sar de capacitat normativa per desenvolupar polítiques fiscals, dins del marcconstitucional, que siguin eines eficaces per al progrés econòmic. A més, s’as-senyala que l’Estatut ha de reconèixer a la Generalitat capacitat de decisió estra-tègica per pal·liar el dèficit actual en infraestructures i garantir un desenvolupa-ment sostenible.

La Generalitat, s’indica a l’informe, ha de ser un actor principal en el foment del’activitat econòmica de Catalunya fent de la formació i la innovació tecnològicaels motors per a la creació d’ocupació de qualitat i per a la competitivitat de lesempreses, per tal de facilitar l’avenç d’una economia catalana basada en elconeixement.

Finalment, l’informe assenyala que l’Estatut ha de contenir els pilars bàsics delmarc català de relacions laborals. En aquest sentit, ha de reconèixer la plenacapacitat executiva i de desenvolupament normatiu de la Generalitat en matèrialaboral i de Seguretat Social per tal d’adequar la normativa aplicable a les carac-terístiques socioeconòmiques i laborals de Catalunya; ha de vetllar pel desenvolu-pament d’una negociació col·lectiva que afavoreixi els convenis d’àmbit català idoni resposta al caràcter heterogeni del teixit productiu català i als seus tretsespecífics i, finalment, ha de reforçar la concertació social i la presència delsagents socials i econòmics, no només en l’àmbit de les relacions laborals sinótambé en tot allò que fa referència a les polítiques socials.

L’informe conclou que, en tot cas, el procés de reforma de l’Estatut ha de fona-mentar-se en un consens social i polític sòlid i respectuós dels procediments pre-vistos per l’Estatut i la Constitució.

51


Títols de pròxima aparició:

• La negociació col·lectiva a Catalunya.

• L’evolució del temps de treball; la mobilitat i el temps de treball.

• Les polítiques actives a Catalunya: anàlisi de resultats. La descentralització iintegració dels serveis d’ocupació.

• Noves formes de mesurar l’ocupació. Les càrregues de treball en les dones.

• La sinistralitat laboral total.

• La integració de la dimensió de gènere en les polítiques de salut.

• Acord de lliure comerç i impacte als sectors productius catalans.

Altres estudis i informes en preparació:

• Estudi sobre l’impacte real a Catalunya de la nova regularització de la immigra-ció a efectes d’eradicar l’economia submergida.

• Estudi sobre la situació de les persones sense ocupació majors de 40/45 anys.Vies de recol·locació i outplacement.

• Informe sobre la naturalesa de les dades disponibles de programes ocupacionals.

• Estudi sobre el món dels autònoms i la seguretat i salut laboral.

• Estudi sobre el clima laboral a les administracions públiques.

• Informe comparat sobre com es protegeix legalment la seguretat i salut delstreballadors al conjunt de la Unió Europea.

• Estudi sobre els serveis socials i l’atenció a les persones a Catalunya.

• Estudi-anàlisi cost benefici de la responsabilitat social de l’empresa. Visió acurt i llarg termini.

• Informe sobre el sector del turisme, l’oci i la cultura a Catalunya. Perspectivesde futur.

• Informe de seguiment de la competitivitat de l’economia catalana.


52

ESTUDIS EN PREPARACIÓ

El Consell de Treball, Econòmic i Social, atenent les funcions que li atorga la sevaLlei de creació, ha d’elaborar i trametre anualment al Govern una memòria enquè es reflecteixin les seves consideracions respecte a la situació socioeconòmi-ca i laboral de Catalunya.

La Memòria Socioeconòmica i Laboral de Catalunya 2003 ha estat realitzada pelsserveis tècnics del CTESC, seguint l’índex aprovat per la Comissió Executiva eldia 24 de novembre de 2003.

La memòria constitueix un esforç d’aproximació a la realitat socioeconòmica i labo-ral de Catalunya mitjançant una anàlisi, a través de la quantificació prèvia, de lesmacrorelacions que tenen lloc a la nostra economia, centrades principalment en elssectors productiu, famílies, públic i exterior. Permet, en aquest sentit, realitzar un se-guiment periòdic i acurat de les tendències primàries de la realitat socioeconòmica.

Prenent com a referència aquests objectius metodològics i funcionals generals, lamemòria socioeconòmica i laboral de Catalunya del CTESC s’estructura en quatregrans capítols, més un cinquè de conclusions, que engloben les facetes mésrellevants de les condicions, tant estructurals com conjunturals, de la realitatsocioeconòmica catalana.

L’objectiu del primer capítol és l’anàlisi de l’evolució econòmica a Catalunyadurant l’any 2003. El creixement econòmic va assolir una taxa mitja del 2,1%, tresdècimes inferior a l’experimentat per l’economia espanyola (2,4%) i l’1,7% superioral registrat a la zona de l’euro. A l’igual que en el cas espanyol i, en general, de lazona de l’euro, el principal motor d’aquest creixement va ser la demanda interna,destacant-ne com a components més dinàmics la despesa en consum públic i laformació bruta de capital. L’evolució positiva de la demanda interna contrastà,però, amb la reducció del saldo exterior, amb una aportació negativa al creixe-ment del -0,8%, explicada sobretot pel mal comportament del saldo amb l’estran-ger. Destaca el fet que el nivell d’inflació registrat a l’economia catalana l’any 2003,mesurat en mitjana anual, va ser del 3,52%. Aquest registre implicà el manteni-ment, durant l’any 2003, d’un diferencial d’inflació de 0,5 i 1,6 punts percentualsrespecte les mitjanes espanyola i de la UE15 respectivament.

L’anàlisi de l’evolució de la realitat socieconòmica catalana durant el 2003 posatambé de relleu la importància d’altres facetes, com el dèficit en la dotació d’in-fraestructures de transport i en matèria de R+D+I i de TIC, que de forma comple-mentària als aspectes macroeconòmics esmentats anteriorment condicionaren oafectaren al grau de dinamisme de l’economia catalana i, en definitiva, al seucreixement competitiu i sostenible.

53


MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA I LABORAL DE CATALUNYA

El mercat de treball, les relacions laborals, la seguretat i la salut en el treball, aixícom les polítiques actives d’ocupació són objecte d’estudi en el capítol segon.

Pel que fa al mercat de treball, segons les dades de l’EPA, l’any 2003 s’experi-mentà un creixement de la població activa i ocupada del 2,9% i del 3,3%, respec-tivament. Aquests registres situaren la taxa d’atur estimada en el 9,3%, amb unadisminució del numero d’aturats del 0,7% respecte l’any anterior. La taxa d’aturregistrat fou del 6,4%.

En matèria de relacions laborals destacà el fet que el nombre total d’acordscol·lectius vigents l’any 2003 va ser el 13,56% inferior al de l’any anterior. Peraquests acords, els salaris pactats, en termes de mitjana anual, van créixer el3,68%, si bé, un cop aplicada la clàusula de revisió salarial, aquest creixement esva situar 0,2 punts percentuals per sobre dels salaris pactats. En el capítol de con-flictivitat laboral, si bé quantitativament les vagues realitzades durant el 2003 vanser superiors a les realitzades l’any 2002, els treballadors que hi van participar i lesjornades perdudes van ser molt inferiors, el 51,62% i el 44,65% respectivament.

En l’àmbit de la seguretat i la salut laborals cal emfasitzar que l’any 2003 es vaproduir una davallada significativa en el nombre d’accidents laborals, encara quel’evolució dels accidents in itinere presentà una tendència creixent. Els accidentslleus representaren el 99,36% del total d’accidents, els greus el 0,57% i els mor-tals el 0,07%. El percentatge d’homes accidentats gairebé triplicà el de dones.

Finalment, en aquest segon capítol es destaca que el 2003 va ser un any de con-tinuïtat pel que fa a les diferents polítiques actives d’ocupació, tot i que hi vahaver una disminució del nombre d’accions formatives, i només els programesexperimentals si incrementaren, tant en nombre de places com en la quantia delsajuts.

En el capítol tercer s’analitzen les condicions de vida a Catalunya, fent especialreferència a la dinàmica i a l’estructura demogràfica, als nivells de benestar i depobresa, a la salut i al sistema sanitari, l’educació, la situació de l’habitatge, elmedi natural i la cultura, l’esport i l’oci.

En el capítol quart s’estudia el sistema de protecció social, posant-se de manifest,entre d’altres aspectes, que a Catalunya, els imports mitjans tant de les pensionsde jubilació, de viduïtat, com de les prestacions per desocupació, tot i ser lleuge-rament superiors als estatals (amb l’excepció de la prestació de jubilació i invali-desa no contributiva), impossibiliten viure en condicions dignes.

Les conclusions i el resum general de les principals consideracions emeses al’estudi tanquen la memòria, destacant-se els trets i les perspectives socioeconò-miques més significatives que es deriven de l’anàlisi realitzada.


54

Activitat institucional icomunicació

57


ACTIVITAT INSTITUCIONAL I COMUNICACIÓ

� Compareixences

El dia 14 de juny es produeix la compareixença del senyor Martí Carnicer, secre-tari general del Departament d’Economia i Finances, davant del Ple, per tal d’in-formar sobre els pressupostos d’aquest departament per a l’any 2005.

El dia 26 de juliol compareix davant la Comissió Executiva i la Comissió Perma-nent de l’Àrea socioeconòmica l’Honorable Conseller de Treball i Indústria per tald’informar sobre els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2005.

Moment de la reunió entre el president del CTESC, Il·ltre. Sr. Rafael Hinojosa, i l’Hble. Sr. Joan Saura,conseller de Relacions Institucionals i Participació, amb motiu del lliurament al conseller de l’Informe

sobre la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, elaborat pel CTESC.

El dia 3 de novembre compareix l’Honorable Sr. Antoni Castells, conseller d’Eco-nomia i Finances, davant l’ Àrea Socioeconòmica per tal d’ informar sobre elspressupostos d’ aquest departament per a l’any 2005.

� Actuacions de representació institucional i protocol

Durant l’any 2004 s’han establert contactes amb diverses entitats i mitjans decomunicació catalans per tal de difondre la funció del CTESC dins el marc delmón institucional, sociolaboral i econòmic. El propòsit de les reunions ha estatdesenvolupar una acció de comunicació davant entitats i opinió pública, per tald’acomplir l’obligació social de transmetre les activitats que du a terme el Conselladreçades al compliment dels seus objectius.

Entre les accions institucionals i de comunicació cal destacar, el dia 4 d’octubre,el lliurament al conseller de Relacions Institucionals, del document sobre la refor-ma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, elaborat a iniciativa pròpia dels mem-bres del Consell, en el qual es recullen les aspiracions consensuades del agents ieconomia social catalans envers la nova redacció.

Així mateix, el president del CTESC pronuncià la Conferència inaugural del CursAcadèmic del Col·legi d’Economistes de Catalunya sobre el tema El context eco-nòmic de Catalunya i el diàleg social, el dia 7 d’octubre.

El dia 11 d’octubre presideix la sessió “Què cal modificar de la formació profes-sional a Catalunya?” dins la Jornada dels Economistes 2004.

El dia 30 de novembre presideix la taula sobre “Governança i relació amb elsaccionistes” dins la Jornada “Responsabilitat social a les PIMES: El modeld’empresa per al segle XXI”, organitzada per la CECOT en col·laboració ambEsade.

El dia 10 de maig té lloc la presentació en roda de premsa de l’estudi del CTESCsobre TIC i treball a Catalunya, i el dia 4 de juny se celebra una Jornada obertarelativa a aquest tema, amb ponències dels sindicats i les patronals.

El dia 16 de maig es presenten les conclusions de l’estudi del CTESC sobre Lacompetitivitat de l’empresa a Catalunya, prèvia a la celebració d’una Jornada el26 d’octubre.

El dia 28 de juliol es presenta en un dinar roda de premsa la memòria socioeco-nòmica i laboral de Catalunya, corresponent a l’any 2003. El president, vicepresi-dents i altres membres de la Comissió Executiva van presentar el contingut de la


58

segona Memòria d’aquestes característiques, realitzada pel Consell per encàrrecdel Govern.

El dia 11 de novembre es presenta una ponència sobre La comunicació al CESde Catalunya a la reunió de directors de comunicació d’organitzacions empresa-rials membres de la CEOE.

� Relacions amb altres CES

Una representació del CTESC, encapçalada pel president, va assistir a la Troba-da anual dels CES autonòmics que va tenir lloc el mes d’octubre a Salamanca,

59


Trobada anual dels consells econòmics i socials de les Comunitats Autònomes (15-16 d’abril a Valladolid).

així com a la reunió preparatòria celebrada el mes d’abril a Valladolid. A les reu-nions, els assistents presenten les actuacions dutes a terme pels CES al llarg del’últim exercici i les vies de col·laboració en els nous projectes. Durant la trobadaes presenta una Conferència sobre la situació de la dona al món rural.

Així mateix, una representació del CTESC assisteix a la Jornada de treball organit-zada pel CES de Balears.

� Reunions institucionals i assistència a actes organitzats per altres entitats

• Entrevistes amb l’Hble. Sr. Josep Maria Rañé, conseller de Treball i Indústria

• Reunions amb l’Hble. Antoni Castells, conseller d’Economia i Finances

• Recepció a representants de pimes italianes

• Assistència a la conferència de l´Hble. Sr. Antoni Castells, conseller d’Econo-mia i Finances, al Cercle Financer

• La Comissió Executiva realitza una jornada de reflexió

• Recepció a representants de la Fundació Bosch i Gimpera

• Assistència a una reunió de Pimec al World Trade Center

• El president inaugura la Jornada d’Aedipe

• Reunió amb representants de Foment del Treball

• Assistència a la cloenda del Congrés d’Unió de Pagesos a Amposta

• Reunions amb el Sr. Martí Carnicer, secretari general d’Economia i Finances

• Clausura de la Jornada d’APD

• El president modera una jornada organitzada “Factors de Progrés”

• Entrevista amb el director general de Participació Ciutadana per tal de lliurar-liel treball que el CTESC va elaborar sobre l’Estatut

• Reunió amb el Gabinet d’Estudis Socials


60

• Assistència a la Jornada sobre immigració organitzada per la FundacióGrup 7

• Assistència a la Jornada de Foment del Treball Nacional sobre Desenvolupa-ment sostenible

• Reunió amb l’empresa Intress dedicada a l’acció social

• Reunió amb Rectors d’Universitats Catalanes

• Assistència al Sopar Anual de Pimec a l’Hotel Arts de Barcelona

• Assistència a l’acte de celebració del 25è aniversari de l’Estatut d’autonomia alParlament de Catalunya

• Entrevista amb el Sr. Antonio Benavides, cap de la Inspecció de Treball a Cata-lunya

• Assistència a la inauguració de l’exposició del Fòrum 2004 “Espai cultura deltreball”

• Visita al Centre Ocupacional Jaume Cuspinera

• Assistència a la conferència del ministre d’Indústria, Sr. José Montilla, al CercleFinancer

• Assistència al Dinar col·loqui amb el Club de Roma, a càrrec de la Sra. AnnaCabré

• Assistència als actes de celebració de la Diada al Parlament de Catalunya

• Reunions amb membres de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Bar-celona

• Assistència a la conferència que pronuncià l’Hble. Sr. Joan Saura, conseller deRelacions Institucionals i Participació al Cercle d’Economia

• Reunions amb el Sr. Francesc Castellana, director del SOC

• Assistència als actes de celebració del 25è aniversari de l’Estatut al Palau de laGeneralitat

• Assistència al dinar de celebració de l’Editorial Nova Terra

61


• Assistència a la presentació llibre sobre l’Editorial Nova Terra al Museu d’Histò-ria de Catalunya

• Reunió amb la USOC

• Assistència al sopar d’inauguració d’exposició a Caixa Fòrum

• Assistència al sopar anual del Col·legi de Graduats Socials

• Reunió amb el rector de la UPC

• Assistència a l’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi. La Creu de SantJordi ha recaigut sobre el senyor Francesc Casares, membre del CTESC


62

Conferències, jornades iseminaris

� Debat Les noves tecnologies a les relacions laborals

El dia 4 de juny va tenir lloc, a la seu del CTESC, un debat sobre les noves tecno-logies de la informació a les relacions laborals. L’acte va tenir una doble significa-ció: d’una banda, l’aportació acadèmica de dos estudiosos, els professors de laUniversitat Oberta de Catalunya (UOC), doctors Jordi Vilaseca i Joan Torrent.D’altra banda, el debat entre representants de CCOO, UGT, Foment i Pimec.

Els primers van posar de relleu els grans canvis de civilització que s’estan ope-rant en aquesta fase d’innovació i reestructuració internacional, amb els gransdesafiaments que això comporta. Els agents socials i econòmics varen plantejar

65


CONFERÈNCIES, JORNADES I SEMINARIS

Inauguració de la Jornada sobre la competitivitat de l’economia catalana amb l’assistència de l’Hble.Sr. Josep Maria Rañé, conseller de Treball i Indústria i de l’I·ltre Sr. Rafael Hinojosa, president del CTESC.

l’oportunitat d’entrar a fons en un procés contractual que situï el fet tecnològic enel cor de les negociacions col·lectives i el paper del Dret laboral en aquest para-digma de grans transformacions. En el col·loqui varen intervenir representants deles empreses, sindicalistes i juristes, entre d’altres. L’organització d’aquest debatposa de manifest la importància que el CTESC atorga als grans temes que girenal voltant d’allò que s’anomena la societat del coneixement.

� Jornada sobre la competitivitat de l’economia catalana

El dia 26 d’octubre del 2004 el CTESC va organitzar una Jornada de presentacióde l’estudi La competitivitat de l’economia catalana, coordinat per l’expert i mem-bre del Consell, Dr. Joaquim Novella. Aquest treball analitza l’evolució de la com-petitivitat de l’economia catalana (competitivitat comercial i estructural) en el perí-ode 1985-2003, és a dir, des de la incorporació a la Comunitat EconòmicaEuropea fins avui, fent una especial referència a la fase més propera del 1995 al2003.

En els tallers monogràfics, coordinats per reconeguts experts en cada matèria, esvan tractar diferents aspectes de l’economia catalana, la seva situació i les pers-pectives de futur. L’estudi fa una anàlisi comparativa amb dues comunitatsespanyoles d’alt nivell de vida: Madrid i País Basc; també fa referència a tresregions motor d’Europa amb una forta tradició industrial: Baden-Württemberg,Rhône-Alps i la Llombardia.

La Jornada va ser inaugurada per l’Hble. Sr. Josep Maria Rañé, conseller de Tre-ball i Indústria de la Generalitat de Catalunya i per l’I·ltre. Sr. Rafael Hinojosa, pre-sident del CTESC. La cloenda va comptar amb la participació de l’Hble. Sr. AntoniCastells, conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

� Jornades sobre l’Euroregió

Aquestes jornades, celebrades els dies 25 i 26 de novembre, van comptar ambl’assistència de representants dels consells econòmics i socials de les Illes Bale-ars, l’Aragó i Migdia-Pirineus, com també dels agents socials en l’àmbit de Cata-lunya (CONC, UGT de Catalunya, Foment del Treball Nacional i Pimec) i d’expertsen les matèries tractades.

Els ponents es van mostrar favorables a la institucionalització de l’Euroregió comuna via que possibiliti la posada en pràctica dels projectes d’interès comú, ja quees preveu que l’existència d’aquesta Euroregió serà un factor que contribuirà a laconsolidació de la construcció europea, avançant a través dels objectius comunsamb els veïns més pròxims, possibilitant la creació d’un espai de diàleg entre


66

empresaris i treballadors, amb la voluntat de trobar consensos. També es consi-dera essencial impulsar estratègies que contribueixin al desenvolupament de lazona, especialment en l’àmbit de les infraestructures.

La Jornada va ser inaugurada per l’Hble. Sr. Josep Maria Rañé, conseller de Tre-ball i Indústria de la Generalitat de Catalunya i per l’I·ltre. Sr. Rafael Hinojosa, pre-sident del CTESC. La cloenda va comptar amb la participació de l’Hble. Sr. PereEsteve i Abad, vicepresident del Patronat Català pro Europa.

67


Premis

En la convocatòria del premi “Tesis doctorals del CTESC” corresponent a l’any2004, publicada al DOGC 4119, de 26 d’abril, han pogut participar les tesis doc-torals relacionades amb les matèries competència del CTESC, presentades aqualsevol de les universitats catalanes per a l’obtenció del grau de doctor durantel anys 2003 o 2004 que haguessin aconseguit la qualificació de Cum Laude. A31 d’agost, data de tancament de la convocatòria, s’havien presentat 17 tesis ori-ginals i inèdites.

71


PREMIS

Diverses instantànies dels premiats amb el president del CTESC, Il·ltre Sr. Rafael Hinojosa,i membres del tribunal.

El dia 22 de desembre es va fer l’acte formal d’atorgament dels premis (Resoluciód’adjudicació publicada al DOGC 4287, de 24 de desembre), amb el resultatsegüent:

• Primer premi a la Dra. Amaia Lusa García per la seva tesi Planificació deltemps de treball amb jornada anualitzada.

La planificació òptima del temps de treball amb jornada anualitzada és unproblema de gran actualitat, difícil de resoldre i molt poc explorat a la litera-tura. En aquesta tesi doctoral s’introdueix l’anualització de la jornada labo-ral com a eina per fer front a les variacions de la demanda, es fa un repàsde la normativa existent aplicable a la distribució irregular del temps de tre-ball, es discuteixen les característiques del problema de planificació deltemps de treball amb jornada anualitzada i se’n proposa una classificacióque dóna lloc a milers de casos, es descriuen els procediments de planifi-cació adequats per a cada tipus de cas i, mitjançant una àmplia experi-mentació, es comprova que els procediments proposats són instrumentseficients que poden ser utilitzats en casos de dimensions reals.

• Segon premi al Dr. Antonio Agudo Trigueros, per la seva tesi Mesotelioma pleu-ral i exposició ambiental a l’amiant. Estudis multicèntrics sobre el risc de meso-telioma pleural relacionat amb l’exposició no ocupacional a l’amiant a Europa il’exposició ocupacional a Espanya.

Aquesta tesi es basa en un estudi epidemiològic multicèntric de casos icontrols de base poblacional en sis àrees d’Itàlia, Espanya i Suïssa. Inclou215 casos de mesotelioma pleural amb confirmació histològica i 448 con-trols. Un grup d’higienistes industrials varen classificar els participantssegons la seva probabilitat i intensitat d’exposició a l’amiant. La informacióde la història laboral va ser la base de l’exposició ocupacional. Per la clas-sificació de l’exposició ambiental i domèstica es van tenir en compte la uti-lització o presència d’amiant en les diferents residències dels participants,així com les activitats industrials de l’entorn.


72

La revista en línia

Des del mes de setembre, el CTESC elabora una revista en línia, incorporada a laseva web, amb l’objectiu de constituir-se en espai de debat i reflexió sobre elsproblemes del treball i l’economia. Durant l’any 2004, els diferents números hantractat els temes “Empresa i centre de treball”, “ L’economia social” i “La Constitu-ció Europea”.

La revista, coordinada per un Comitè editorial, compta amb col·laboradors degran significació social i ciutadana i acreditat prestigi acadèmic i científic nacionali internacional. Entre ells, M. Àngels Agulló, Josep M. Alvarez, Daniel Arcarons iJordi Raventós, Antonio Baylos, Ignasi Blanes, Daniel Blanquer, Isidor Boix, GianniBombaci, Àlex Boso, Antonio G. Calafati, David Casassas, Eusebi Cima, Joan

75


LA REVISTA EN LÍNIA DEL CTESC

La revista online del CTESC.

Clos, Antoni Comín, Luca Cordero de Montezemolo, Joan Coscubiela, Pere Cots,Miquel Falguera, Carles A. Gasòliba, Josep González, Salvador Guillermo, JoséHallado, Rafael Hinojosa, Alfons Labrador, Josep Llabina, José Luis López Bulla,José Luis Fuertes, Juan Ignacio Marín, Luigi Mariucci, Simó Muntaner, José Anto-nio Noguera, Carlos Obeso, Josep Puig, Jaume Puig, Jordi Pujol, Carme Rangil,Josep M. Rañé, Francisco Rodriguez de Lecea, Simón Rosado, Joan Rosell,Carlos Sabino, José Luis Salido, Juan Manuel Tapia, Javier Tébar, Eduard Tortaja-da, Bruno Trentin, Joaquín Trigo, Xavier Tubert, Lanfranco Turci, Philippe VanParijs, Yannick Vanderborght, Isabel Vidal y José Maria Zufiaur.

A més dels temes monogràfics, la revista té un apartat de crítica i recensió de lli-bres considerats d’interès.

76


Difusió d’informació,documentació i publicacions

El tractament sistemàtic de la informació i la documentació generades per l’orga-nisme permet mantenir al dia diferents plataformes de serveis com són el webinternet i la intranet pròpia i també aportar les informacions pertinents al web CESespañoles, projecte comú de tots el CES de l’Estat en el qual participem.

Entre els principis rectors de l’activitat destaquen la unicitat de la informació i laselecció de continguts en funció de les plataformes de difusió. A través del webInternet es vol oferir una visió permanentment actualitzada i tan completa com

79


DIFUSIÓ D’INFORMACIÓ, DOCUMENTACIÓ I PUBLICACIONS

El web del Consell (http://www.ctescat.net).

sigui possible de les activitats de la institució i de la seva producció editorial. A laintranet es prima la publicació d’aquelles informacions i continguts que podenser d’interès per al treball en equip.

Es participa en els fòrums de trobada dels consells econòmics i socials. Així caldestacar l’assistència a les IIas Jornadas de Documentación de los ConsejosEconómicos y Sociales Españoles celebrades al Palau de Congressos de LasPalmas de Gran Canaria, els dies 20 i 21 de maig. També existeix una implicacióen els projectes comuns dins de l’àmbit documental, entre els quals cal ressaltarla implementació del projecte Dirisec, directori web de recursos d’informacióespecialitzada en economia, ocupació i societat i el treball fet en l’àmbit delsrecursos electrònics d’informació i la seva gestió i difusió dins de les organitza-cions.

� Web Internet

Al mes de febrer es remodela el web amb la publicació d’una nova interfície quecomporta una redistribució i ampliació de continguts. Aquesta remodelació veguiada, bàsicament, per la voluntat d’augmentar el nivell d’accessibilitat, crearinstruments de cerca (mapa del web) i adequar els seus continguts a l’evolucióde les tasques de la institució.

Cal destacar la incorporació d’una pàgina d’Avís legal (accessible des de laHome) i diferents clàusules de protecció de dades personals que figuren a totsels formularis o elements d’interrelació amb el públic del web. Com a resultat d’a-questa feina el web compta amb el segell IQUA de qualitat, concedit per l’Agèn-cia de Qualitat d’Internet, pel fet de complir el conjunt de normes deontològiques ide respecte a la normativa vigent que aquesta entitat preveu com a requisit deconcessió del segell.

L’actualització de la pàgina principal ha permès ressaltar les novetats d’interès,mitjançant la incorporació d’un banner o franja horitzontal en la part central quedóna compta de les novetats més destacades i que inicialment es divideix entres grans blocs:

• Indicadors bàsics socioeconòmics i laborals• Novetats del CTESC• Recull normatiu (ofereix informació actualitzada sobre un conjunt de novetats

d’interès destacat en l’àmbit legislatiu amb ressenyes del DOGC, BOE i DOCE,a més de notes breus sobre altres temes d’interès).


80

Pel que fa al menú principal, s’incorporen els apartats següents:

• Actualitat del CTESC, que inclou la informació referent a novetats d’interès.• Premis, apartat que recull la informació referent a les convocatòries i a la con-

cessió anual dels premis Tesis doctorals del CTESC.• Catàleg de publicacions: s’ha remodelat completament i s’han incorporat enlla-

ços a les publicacions gratuïtes consultables directament al web, com tambéuna referència al preu de venda de les altres.

Al mes de maig s’implementa el Quicktour o visita guiada a la institució, amb unadurada aproximada de dos minuts, que ofereix una breu explicació sobre l’àmbitcompetencial i les principals línies d’activitat del CTESC, pensada perquè elsinternautes rebin una visió general de la institució, els seus reptes i les seves acti-vitats, amb un plantejament concís, àgil i que prioritza sobretot la navegabilitat. Espot visionar com un espot i, a més, estableix un conjunt d’enllaços a diversespàgines del web. Les seves principals característiques són:

• Globalitat: es pretèn oferir una visió integral de la institució.• Immediatesa: aquesta eina permet que l’usuari obtingui informació relativa a la

institució en un parell de minuts (com si fos un petit espot).

En l’últim trimestre de l’any s’ha implementat la Sala de premsa al web. Es tractad’un nou apartat on es presenten les notes de premsa del CTESC i que funcionamitjançant un aplicatiu (backoffice) i una plantilla d’introducció de les dades bàsi-ques (data notícia, titular, resum notícia, notícia completa, enllaços, etc.) Hi haprevista una galeria fotogràfica des de la qual podran descarregar-se les imatgeso les fotos d’arxiu que siguin d’interès periodístic.

En tot moment s’ha mantingut actualitzada la informació relativa a la concessiódels premis Tesis doctorals 2004. Al mes de maig s’hi varen publicar les bases dela convocatòria i al mes de desembre la concessió dels premis a la Dra. AmaiaLusa García per la seva tesi Planificació del temps de treball amb jornada anualit-zada i al Dr. Antonio Agudo Trigueros per la seva tesi Mesotelioma pleural i expo-sició ambiental a l’amiant. Estudis multicèntrics sobre el risc de mesoteliomapleural relacionat amb l’exposició no ocupacional a l’amiant a Europa i l’exposicióocupacional a Espanya.

Al web es pot consultar el text sencer de la Memòria Socioeconòmica i Laboralcorresponent a l’any 2003, elaborada pel Consell, que analitza la realitat catalanaa través de cinc grans àmbits: l’evolució econòmica i social en el període 2000-2002; l’economia a Catalunya; el mercat de treball, les relacions laborals, la segu-retat i la salut en el treball i les polítiques d’ocupació; les condicions de vida aCatalunya i les polítiques de protecció social.

81


� Web intranet

Durant l’any 2004 s’han fet algunes ampliacions o millores sobre l’estructura delweb intranet, complementàries a la remodelació en profunditat del web feta aldesembre del 2003. Les més destacades són les següents:

• Creació d’un accés directe a la Sala de Plens des de la nostra intranet, de for-ma que, des de tots els ordinadors del Consell, es puguin visualitzar els actesque s’hi desenvolupen (La Sala de Plens ja compta amb l’equip per a la grava-ció de vídeo).

• Incorporació d’un Tauler d’anuncis a la intranet (base de dades documental),pensat per donar a conèixer els temes d’interès que l’organització vol difondreentre el seu personal i, especialment, totes aquelles informacions que els tre-balladors del Consell vulguin posar en comú, ja siguin de caràcter professionalo personal (descomptes, compres i vendes, sector immobiliari, etc.)

També cal destacar el canvi de presentació dels sumaris del BOE i del DOGCque comporta un increment de l’operativitat, ja que permet accedir al text de lesdisposicions directament des del sumari.

A més, s’ha ampliat la relació de mitjans de premsa electrònics disponibles;alguns es poden consultar directament des del PC dels usuaris i altres sónaccessibles al Centre de Documentació. Com a suport documental també s’haobert un accés directe des de la intranet als diccionaris bilingües castellà, francèsi anglès VOX.

Pel que fa al Sistema de Gestió de la Informació (SGI), s’ha continuat treballant enla millora de les bases de dades que l’integren. Cal destacar la revisió operativade l’aplicatiu Base de dades d’actes i l’ampliació de les informacions contingudesen l’agenda URL i del nombre d’enllaços establerts.

� Publicacions

Durant l’any 2004 s’ha endegat una nova publicació electrònica, la Revista enlínia del CTESC, que es tracta en un altre apartat d’aquesta Memòria. A més, s’haposat en marxa una col·lecció nova, Conferències del CTESC, destinada a recollirles dissertacions públiques dels responsables del Consell o totes aquelles que,dintre de l’àmbit propi, es considerin especialment rellevants en les matèriessocioeconòmiques i laborals.


82

Per tal de fomentar el coneixement de les publicacions del CTESC s’han creatdiversos materials de difusió, com el punt de llibre i la postal informativa de laRevista en línia. Una altra línia de treball ha estat el manteniment i l’actualitzaciódels directoris de distribució de les publicacions pròpies que l’any 2004 s’hanampliat amb un conjunt d’aproximadament 200 destinataris, entre els quals desta-quen centres d’estudis, fundacions, partits polítics, organismes estatals, col·legisprofessionals, cambres de comerç, centres de documentació i biblioteques, entred’altres.

Es mantenen les relacions de distribució amb la Llibreria de la Generalitat per a lacomercialització de les publicacions pròpies.

83



84

PUBLICACIONS EDITADES PEL CTESC L’ANY 2004

Títol publicació Quantitat

Dictamen 1 i 2/2004 sobre l’Avantprojecte de llei d’horaris comercials i sobreel Projecte de decret que modifica el Decret 211/2001, de 24 de juliol, pelqual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials 1.060Dictamen 3/2004 sobre l’Avantprojecte de llei de creació de l’AgènciaCatalana del Consum 800Dictamen 4/2004 sobre l’Avantprojecte de llei de mesures fiscals iadministratives 850Dictamen 5/2004 sobre el Projecte de decret pel qual es desenvolupa laLlei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles querequereixen atenció especial i s’estableixen les bases per a la concessiódels ajuts previstos en el fons creat per l’esmentada Llei 850Dictamen 6/2004 sobre l’Avantprojecte de llei de nova regulació delConsell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 852Dictamen 7/2004 sobre el Projecte de decret dels instruments deplanificació de la mobilitat i del Consell Català de la Mobilitat 852Dictamen 8/2004 sobre el Projecte de decret de desplegament del Plapel dret a l’habitatge 2004-2007 830Dictamen 9/2004 sobre el Projecte de decret de regulació del Pla derehabilitació d’habitatges de Catalunya 840Dictamen 10/2004 sobre l’Avantprojecte de llei del Centre d’Innovació iDesenvolupament empresarial (CIDEM) 840Proposta de Dictamen sobre l’Avantprojecte de llei de mesures financeres Memòria d’activitats 2003 870Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2003 1.000TIC i treball a Catalunya 1.180La competitivitat de l’economia catalana 985El teletreball a Catalunya 1.050Tríptic Tesis doctorals 1.000Informe sobre la reforma de l’Estatut d’autonomia 850Indicadors bàsics socioeconòmics i laborals 1.000Dones, Treballs i Economia Laboral. Una proposta alternativa per analitzarel món del treball 1.000Innovació tecnològica, creixement econòmic i economia del coneixement 1.000El context econòmic de Catalunya i el diàleg social. (Conferències) 1.000Punts de lectura 2.000Postal web 1.000Conclusions de la Conferència Europea 1.250

� Centre de Documentació

Des de l’inici del seu funcionament, l’any 2002, en què es van començar a establirla majoria de circuits d’informació interns i externs, el Centre de Documentació hapotenciat al màxim la participació en xarxes especialitzades. Durant l’any 2004s’han fomentat les relacions de col·laboració amb els altres centres de documen-tació dels CES de l’Estat espanyol i amb la xarxa de biblioteques especialitzadesde la Generalitat (BEG), així com també amb altres institucions externes a aques-tes xarxes. La col·laboració amb unes i altres resulta molt productiva perquè per-met oferir als usuaris una solució ràpida a les necessitats d’informació. La xarxaCES de centres de documentació ens ofereix informació permanentment actualit-zada sobre l’activitat que desenvolupen els diferents consells econòmics isocials, mentre que la xarxa BEG manté un repositori de documents comuns i faefectiu el préstec de documents amb l’agilitat necessària.

En el marc de la xarxa de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat deCatalunya s’ha participat en una intensa tasca de revisió del catàleg col·lectiu,que ha consistit en la unificació de 3.636 autoritats. S’han corregit els registresamb més d’un nivell (etiquetes 248) de cara a l’adopció del MARC 21 i s’ha fet unmapeig per tal de localitzar i descriure els errors a nivell de format que cal resol-dre amb el futur canvi. Com a valor afegit per als usuaris de totes les bibliotequess’ha posat en marxa un servei de llistats de documents obtinguts per paraulaclau, ja que el sistema actual no ho permet. De cara a l’any 2005 la nova Direccióde la Biblioteca de Catalunya aposta pel reforç de les BEG com una xarxa sòlidadintre de la configuració del Sistema Bibliotecari de Catalunya.

En l’àmbit intern del CTESC, l’actualització del fons documental és una de lesqüestions a les quals es dóna prioritat. Per aquest motiu, el contacte constantamb els usuaris i les desiderates que formulen són claus per disposar de la infor-mació necessària. Entre les tipologies documentals que requereixen major aten-ció i seguiment destaquen els anuaris estadístics, els reculls legislatius, elsmanuals jurídics i les bases de dades, sense oblidar els estudis referenciats a lapremsa diària.

� Fons documental

A continuació presentem les dades més destacades:

Llibres

Actualment el fons bibliogràfic consta de 2.254 títols (2.673 exemplars). Durantl’any 2004 s’han afegit al fons 1.028 exemplars nous.

85


Actualment la col·lecció del fons bibliogràfic consta de 2.008 monografies en for-mat llibre o recurs electrònic.

El fons bibliogràfic ha experimentat l’evolució següent:

CTESC Registres bibliogràfics Exemplars

2002 2003 2004 2002 2003 2004

254 1239 2254 202 1645 2673

Per tant, el nombre total d’exemplars que custodia la biblioteca és de 2.673.

Publicacions periòdiques

El nombre de títols que es reben és de 115 revistes i 78 anuaris:

Revistes

Paper Electròniques

100 15

Revistes Anuaris Total

Subscripcions Gratuïtes Subscripcions Gratuïts

2003 2004 2003 2004 2003 2004 2003 2004 2003 2004

39 32 83 83 51 53 25 25 198 193

La disminució del nombre de revistes subscrites es deu al fet que algunes, moltbreus, han deixat de publicar-se, sobretot les que pertanyen a institucions públi-ques que, amb el canvi de Govern, no han continuat publicant-se.


86

Bases de dades

Bases de dades

Pagament Gratuïtes

2003 2004 2003 2004

9 8 1 3

Tenim accés a 8 bases de dades de pagament. La base de dades del BOE quefins a l’any 2003 era de pagament, a partir del 2004 ho ha deixat de ser. A partirdel setembre del 2004 la base de dades New Cronos (Unió Europea) que abanss’havia de comprar a Eurostat Data Shop ha passat a ser d’accés gratuït.

A petició dels usuaris del Centre de Documentació s’han demanat dades estadís-tiques de pagament a altres entitats:

Extraccions de bases de dades

Nombre Entitat

2 Eurostat Madrid Data Shop

Serveis electrònics

Els principals serveis electrònics emprats com a fonts de dades, informació idocuments són els següents:

87


Serveis electrònicsPagament Gratuïts Servei

1 accés Centre d’Estudis i Recerca Sindical (CERES, CC.OO.)1 accés Cercaterm.TERMCAT1 accés Centre d’Estudis de la Realitat Social. Universitat Abat Oliba1 accés Departament de Benestar Social i Família. Administracions locals3 accessos Eurostat

5 connexions diccionarios.com. Spes Editorial, SL1 connexió Expansión.com Premium2 connexions Europa Press

1 accés Federación de Cajas de Ahorros Vasco-Navarras1 connexió El País.es1 compte El Periódico.es

1 accés PortalSocial.net1 connexió La Vanguardia.es

Pel que fa als usuaris, el nombre de persones que han concertat algun préstec enel Centre de Documentació aquest any ha seguit augmentant. Hi ha hagut uncreixement de les consultes per part dels consellers, que fins ara eren mínimes.L’augment també ha estat motivat per les necessitats d’informació dels investiga-dors que han fet algun estudi pel CTESC.

Durant l’any s’han fet 379 préstecs a 33 usuaris diferents. El major nombre es vafer entre els mesos de febrer a juny, període d’elaboració de la Memòria socioe-conòmica del CTESC.

Préstecs Usuaris

2003 2004 2003 2004

Gener 47 32 12 8

Febrer 29 36 11 11

Març 42 59 8 15

Abril 34 39 13 11

Maig 55 32 13 12

Juny 17 45 7 11

Juliol 6 15 4 7

Agost 9 31 4 8

Setembre 20 23 5 11

Octubre 11 29 7 14

Novembre 42 31 13 11

Desembre 52 7 11 5

TOTAL 364 379 25 33

� Productes documentals

Mensualment s’han elaborat els següents butlletins:• Novetats bibliogràfiques, que conté la llista de documents incorporats al

Centre de Documentació durant el darrer mes.• Butlletí de documentació, que conté la llista de dictàmens aprovats pels dife-

rents CES i la documentació més rellevant en el nostre àmbit aprovada per laComissió Europea durant l’últim mes.


88

Informació i documentació externa

S’ha sol·licitat la següent informació a altres entitats:

Llibres EntitatDonacions2 Ajuntament de Barcelona19 Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya1 Cambra de Comerç de Barcelona5 Comissions Obreres8 Consejo Económico y Social del Reino de España1 ESADE21 Generalitat de Catalunya14 FORCEM1 Fundació Empresa i Ciència. UAB3 Fundación BBVA1 Fundación de Cajas de Ahorros Vasco-Navarras1 Fundació un Sol Món. Caixa Catalunya1 IESE2 Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona1 Instituto Nacional de Estadística1 KPMG Recursos2 Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación1 Ministerio de Industria, Turismo y Comercio61 Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales1 Oficina Internacional del Trabajo2 Unió General dels Treballadors2 Universitat Abat Oliba3 Universitat de Barcelona1 Universitat de Girona2 Universitat de Lleida10 Universitat Pompeu Fabra167 Total llibres

Préstec interbibliotecariPagament Gratuïts

8 Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya2 Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca. Servei d’Obtenció de Documents

89


� Col·laboracíó amb les BEG

A continuació es presenten les dades del Catàleg col·lectiu de les BEG:

Dades Generals del Catàleg de les BEG

2001 2002 2003 2004

Bibliogràfics 243.094 274.235 293.149 298.033

Exemplars 283.047 326.948 364.561 390.857

Holdings 4.110 5.784 7.224 9.519

Préstecs 6.901 11.128 32.674 57.122

Usuaris de préstec 3.101 6.602 10.662 14.768

Autoritats unificades 6.470 2.834

Bibliogràfics esborrats(unificació catàleg) 6.293 13.891 15.423

Ítems esborrats 14.628


90

La gestió administrativa ifinancera

� Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. Pressupost 2004

Despeses 2004

Capítol I. Despeses de Personal 1.594.034,16

Capítol II. Despeses de Funcionament 1.480.854,00

Capítol IV. Transferències Corrents 300.506,00

Capítol VI. Inversions Reals 206.000,00

TOTAL PRESSUPOST DESPESES 3.581.394,16

93


LA GESTIÓ ADMINISTRATIVA I FINANCERA


94

PR

ES

SU

PO

ST

CT

ES

C 2

004

MO

DIF

ICA

CIO

NS

CA

NV

IS D

E P

AR

TID

A

CRÈD

IT IN

ICIA

LGE

NERA

CION

SMI

NORA

CION

SIN

CREM

.MI

NORA

CION

SCR

ÈDIT

FINAL

Capí

tol I

1.59

4.03

4,16

0,00

0,00

0,00

0,00

1.59

4.03

4,16

Alts

Càr

recs

- bàs

ique

s10

.001

111.

419,

2711

1.41

9,27

Alts

càr

recs

- com

plem

entà

ries

10.0

0215

8.29

0,09

158.

290,

09Pe

rs. L

abor

al- b

àsiq

ues

13.0

0156

5.00

0,00

565.

000,

00Pe

rs. L

abor

al-c

ompl

emen

tàrie

s13

.002

452.

224,

7445

2.22

4,74

Serv

eis

extra

ordi

naris

15.1

0120

.000

,00

20.0

00,0

0Se

g. S

ocia

l16

.001

287.

100,

0628

7.10

0,06

Capí

tol I

I1.

480.

854,

0066

.090

,00

0,00

195.

000,

0050

.000

,00

1.69

1.94

4,00

Llog

uer b

éns

mob

les

20.0

0130

.000

,00

30.0

00,0

0Ll

ogue

r bén

s im

mob

les

20.1

0143

3.00

0,00

433.

000,

00M

ante

nim

ent i

mm

obilit

zat

21.0

0125

.000

,00

25.0

00,0

0M

ater

ial d

’ofic

ina

22.0

0130

.000

,00

30.0

00,0

0Pr

emsa

, rev

istes

, llib

res

22.0

0220

.000

,00

15.0

00,0

035

.000

,00

Mat

eria

l inf

orm

àtic

22.0

0320

.000

,00

20.0

00,0

0El

ectri

cita

t22

.101

28.0

00,0

028

.000

,00

Aigu

a22

.102

2.00

0,00

2.00

0,00

Gas

22.1

036,

006,

00Ca

rbur

ants

22.1

053.

600,

003.

600,

00Ve

stua

ri22

.106

1.50

0,00

1.50

0,00

Altre

s su

bmin

istra

men

ts22

.109

10.0

00,0

05.

000,

005.

000,

00Co

mun

ic. T

elef

òniq

ues

22.2

0130

.000

,00

7.50

0,00

22.5

00,0

0Co

mun

ic. P

osta

ls22

.202

9.00

0,00

10.0

00,0

019

.000

,00

Com

unic

. Inf

orm

àtiq

ues

22.2

0522

.500

,00

22.5

00,0

0Al

tres

com

unic

acio

ns22

.206

1.00

0,00

1.00

0,00

Tran

spor

ts22

.301

6,00

6,00

95


Asse

gura

nces

22.4

0110

.000

,00

10.0

00,0

0Tr

ibut

s22

.501

6,00

6,00

Aten

cion

s pr

otoc

ol·là

ries

22.6

0234

.000

,00

10.0

00,0

024

.000

,00

Publ

icita

t i p

ropa

gand

a22

.603

30.0

00,0

010

.000

,00

20.0

00,0

0Ju

rídic

s i c

onte

ncio

sos

22.6

046,

006,

00Re

unio

ns i

conf

erèn

cies

22.6

0590

.000

,00

66.0

90,0

015

6.09

0,00

Form

ació

i pr

omoc

ió22

.607

6.00

0,00

6.00

0,00

Altre

s de

spes

es fu

ncio

nam

.22

.608

343.

000,

0034

3.00

0,00

Norm

alitz

ació

ling

üíst

ica

22.6

2515

.000

,00

25.0

00,0

040

.000

,00

Opo

sicio

ns i

prov

es s

elec

tives

22.6

306,

006,

00Ne

teja

i sa

neja

men

t22

.701

26.0

00,0

026

.000

,00

Segu

reta

t22

.702

6,00

6,00

Corre

us i

post

als

22.7

0415

.000

,00

10.0

00,0

05.

000,

00Es

tudi

s i t

reba

lls tè

cnic

s22

.707

75.0

00,0

030

.000

,00

105.

000,

00Pu

blic

acio

ns22

.719

90.0

00,0

075

.000

,00

165.

000,

00Se

rvei

s in

form

àtic

a22

.755

35.0

00,0

040

.000

,00

75.0

00,0

0Di

etes

, loc

om. i

tras

llats

23.0

0124

.000

,00

7.50

0,00

16.5

00,0

0Al

tres

inde

mni

tzac

ions

23.1

016,

006,

00Do

taci

ó aj

ut m

enja

r23

.202

15.2

12,0

015

.212

,00

Fons

d’a

cció

soc

ial

23.3

017.

000,

007.

000,

00

Capí

tol I

V30

0.50

6,00

0,00

0,00

0,00

0,00

030

0.50

6,00

A O

rgan

itzac

ions

repr

esen

t. CT

ESC

48.0

0128

8.48

6,00

288.

486,

00Pr

emis

CTES

C48

.002

12.0

20,0

012

.020

,00

Capí

tol V

I20

6.00

0,00

0,00

0,00

0,00

145.

000,

0061

.000

,00

Inve

rsio

ns e

dific

is i a

ltres

con

stru

c.61

.001

50.0

00,0

050

.000

,00

0,00

Inve

rsio

ns e

n m

aqui

naria

, ins

tal·la

c.62

.001

60.0

00,0

030

.000

,00

30.0

00,0

0In

vers

ions

en

mob

iliari

64.0

0140

.000

,00

25.0

00,0

015

.000

,00

Inve

rsio

ns e

quip

s pr

océs

de

dade

s65

.001

56.0

00,0

040

.000

,00

16.0

00,0

0

TOTA

LS3.

581.

394,

1666

.090

,00

0,00

195.

000,

0019

5.00

0,00

3.64

7.48

4,16


96

PR

ES

SU

PO

ST

CT

ES

C 2

004

CR

ÈD

IT IN

ICIA

LP

ER

CE

NTA

TGE

+ VA

RIA

CIO

NS

EX

EC

UTA

TR

OM

AN

EN

TE

XE

CU

CIÓ

Cap

ítol I

1.59

4.03

4,16

1.25

8.56

1,84

335.

472,

3278

,95%

Alts

Càr

recs

- bàs

ique

s10

.001

111.

419,

2711

1.41

9,27

0,00

100,

00%

Alts

Càr

recs

- com

plem

entà

ries

10.0

0215

8.29

0,09

158.

290,

090,

0010

0,00

%Pe

rs. L

abor

al- b

àsiq

ues

13.0

0156

5.00

0,00

429.

381,

6613

5.61

8,34

76,0

0%Pe

rs. L

abor

al- c

ompl

emen

tàrie

s13

.102

452.

224,

7432

0.97

2,91

131.

251,

8370

,98%

Serv

eis

extra

ordi

naris

15.1

0120

.000

,00

3.92

6,68

16.0

73,3

219

,63%

Seg.

Soc

ial

16.0

0128

7.10

0,06

234.

571,

2352

.528

,83

81,7

0%

Cap

ítol I

I1.

691.

944,

001.

197.

402,

8249

4.54

1,18

70,7

7%

Llog

uer b

éns

mob

les

20.0

0130

.000

,00

24.4

59,8

45.

540,

1681

,53%

Llog

uer b

éns

imm

oble

s20

.101

433.

000,

0042

9.32

4,00

3.67

6,00

99,1

5%M

ante

nim

ent i

mm

obili

tzat

21.0

0125

.000

,00

19.4

03,7

45.

596,

2677

,61%

Mat

eria

l d’o

ficin

a22

.001

30.0

00,0

016

.968

,34

13.0

31,6

656

,56%

Prem

sa, r

evis

tes,

llib

res

22.0

0235

.000

,00

13.1

98,9

021

.801

,10

37,7

1%M

ater

ial i

nfor

màt

ic22

.003

20.0

00,0

013

.206

,62

6.79

3,38

66,0

3%El

ectri

cita

t22

.101

28.0

00,0

012

.890

,12

15.1

09,8

846

,04%

Aig

ua22

.102

2.00

0,00

863,

071.

136,

9343

,15%

Gas

22.1

036,

000,

006,

000,

00%

Car

bura

nts

22.1

053.

600,

002.

110,

001.

490,

0058

,61%

Vest

uari

22.1

061.

500,

0018

5,40

1.31

4,60

12,3

6%A

ltres

sub

min

istra

men

ts22

.109

5.00

0,00

938,

374.

061,

6318

,77%

Com

unic

. Tel

efòn

ique

s22

.201

22.5

00,0

07.

603,

1114

.896

,89

33,7

9%C

omun

ic. P

osta

ls22

.202

19.0

00,0

012

.276

,41

6.72

3,59

64,6

1%C

omun

ic. I

nfor

màt

ique

s22

.205

22.5

00,0

017

.577

,86

4.92

2,14

78,1

2%A

ltres

com

unic

acio

ns22

.206

1.00

0,00

0,00

1.00

0,00

0,00

%Tr

ansp

orts

22.3

016,

000,

006,

000,

00%

97


Ass

egur

ance

s22

.401

10.0

00,0

00,

0010

.000

,00

0,00

%Tr

ibut

s22

.501

6,00

0,00

6,00

0,00

%A

tenc

ions

pro

toco

l·làr

ies

22.6

0224

.000

,00

14.8

90,8

59.

109,

1562

,05%

Publ

icita

t i p

ropa

gand

a22

.603

20.0

00,0

011

.359

,63

8.64

0,37

56,8

0%Ju

ríodi

cs i

cont

enci

osos

22.6

0460

,00

0,00

6,00

0,00

%R

euni

ons

i con

ferè

ncie

s22

.605

156.

090,

0084

.816

,84

71.2

73,1

654

,34%

Form

ació

i pr

omoc

ió22

.607

6.00

0,00

1.12

8,04

4.87

1,96

18,8

0%A

ltres

des

pese

s fu

ncio

nam

.22

.608

343.

000,

0018

4.33

2,72

158.

667,

2853

,74%

Nor

mal

itzac

ió li

ngüí

stic

a22

.625

40.0

00,0

019

.857

,50

20.1

42,5

049

,64%

Opo

sici

ons

i pro

ves

sele

ctiv

es22

.630

6,00

0,00

6,00

0,00

%N

etej

a i s

anej

amen

t22

.701

26.0

00,0

020

.624

,38

5.37

5,62

79,3

2%Se

gure

tat

22.7

026,

000,

006,

000,

00%

Cor

reus

i po

stal

s22

-704

5.00

0,00

748,

034.

251,

9714

,96%

Estu

dis

i tre

balls

tècn

ics

22.7

0710

5.00

0,00

97.7

50,8

07.

249,

2093

,10%

Publ

icac

ions

22.7

1916

5.00

0,00

126.

710,

3038

.289

,70

76,7

9%Se

rvei

s in

form

àtic

a22

.755

75.0

00,0

039

.562

,96

35.4

37,0

452

,75%

Die

tes,

loco

m. i

tras

llats

23.0

0116

.500

,00

11.0

72,0

85.

427,

9267

,10%

Altr

es in

dem

nitz

acio

ns23

.101

6,00

0,00

6,00

0,00

%D

otac

ió a

jut m

enja

r23

.202

15.2

12,0

010

.864

,95

4.34

7,05

71,4

2%Fo

ns d

’acc

ió s

ocia

l23

.301

7.00

0,00

2.67

7,96

4.32

2,04

38,2

6%

Cap

ítol I

V30

0.50

6,00

300.

477,

5028

,50

99,9

9%

A O

rgan

itzac

ions

repr

esen

t. C

TESC

48.0

0128

8.48

6,00

288.

477,

508,

5010

0,00

%Pr

emis

CTE

SC48

.002

12.0

20,0

012

.000

,00

20,0

099

,83%

Cap

ítol V

I61

.000

,00

39.8

34,0

221

.165

,98

65,3

0%

Inve

rsio

ns e

dific

is i

altre

s co

nstru

c.61

.001

0,00

0,00

0,00

0,00

%In

vers

ions

en

maq

uina

ria, i

nsta

l·lac

.62

.001

30.0

00,0

022

.987

,38

7.01

2,62

76,6

2%In

vers

ions

en

mob

iliar

i64

.001

15.0

00,0

014

.531

,47

468,

5396

,88%

Inve

rsio

ns e

quip

s pr

océs

de

dade

s65

.001

16.0

00,0

02.

315,

1713

.684

,83

14,4

7%

SU

MA

3.64

7.48

4,16

2.79

6.27

6,18

851.

207,

9876

,66%

Conclusions i reptes de futur

La memòria que ara presentem va ser aprovada a la reunió plenària del dia 14 demarç del 2005 i ofereix una visió global de la tasca feta pel Consell de Treball,Econòmic i Social de Catalunya durant l’any 2004. Durant aquest any es van fer71 reunions: 7 plenàries, 26 de la Comissió Executiva i 38 de les comissions per-manents de les quatre àrees de treball, xifra que supera amb escreix la de lesreunions fetes l’any anterior i és prou il·lustrativa del dinamisme del Consell.

En el decurs d’aquestes reunions s’han aprovat, entre d’altres qüestions, 10 dictà-mens i la realització d’un conjunt d’estudis sobre temàtiques socioeconòmiques ilaborals, com també l’organització de dues jornades de treball.

Pel que fa al desplegament de l’activitat consultiva, s’han dictaminat 3 disposi-cions que regulen àmbits de tanta transcendència social com l’habitatge i l’urba-nisme - Projecte de decret de regulació del Pla de rehabilitació d’habitatges deCatalunya, Projecte de decret de desplegament del Pla pel dret a l’habitatge2004/2007, Projecte de decret pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004 de millorade barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial -, 3 que afectenl’àmbit del consum – Avantprojecte de llei de creació de l’Agència Catalana delConsum, Avantprojecte de llei d’horaris comercials i Projecte de decret que modi-fica el D. 211/2001, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’e-quipaments comercials – 1 en matèria de finances i d’altres relatives a la regula-ció dels instruments de planificació de la mobilitat, al Centre d’Innovació iDesenvolupament Empresarial (CIDEM) i a la nova regulació del Consell de Tre-ball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).

A més el Consell va elaborar un informe amb el seu posicionament davant un nouEstatut d’autonomia que preveu la necessitat d’avançar en qüestions com elreconeixement estatutari de l’Estat del benestar, el desenvolupament del marccatalà de drets socials i el marc català de drets laborals.

Una de les iniciatives preses enguany que volem potenciar i desenvolupar és larevista en línia del CTESC, creada com un lloc d’anàlisi, reflexió i diàleg sobre lesgrans qüestions d’actualitat que afecten l’àmbit socioeconòmic i, en un sentit mésampli, sobre els grans desafiaments que ha d’afrontar la societat contemporània.Els lectors poden enviar comentaris a qualsevol dels articles per obrir així fòrumsde debat sobre tots els temes. Aquesta línia de foment del debat productiu en lesmatèries pròpies del món socioeconòmic i laboral es complementarà amb la crea-ció d’una col·lecció de llibres que estarà oberta a totes aquelles reflexions i anàli-sis que suposin una aportació real als corrents de debat social.

Entre els reptes que ens marquem destaca el d’avançar en la constitució de l’Eu-

101


CONCLUSIONS I REPTES DE FUTUR

roregió Pirineus Mediterrània i en el coneixement d’aquesta realitat comuna. Per aaixò, volem comptar amb la col·laboració i, per què no, també amb la complicitatdels restants organismes implicats i la dels agents socials del territori.

Rafael Hinojosa i LucenaPresident del Consell de Treball, Econòmic i Social


102

Annexos

105


ANNEX 1. ORGANIGRAMA

Subaltern

Xofer de representació

Aux. Adta. suport general4 dotacions

Aux. administrativa suportgeneral

Administratiu de suport

Tècnic en comptabilitat,informàtica, telecomunic. iprocediments

Tècnic Estadística

Anàlisi i explotació del’Observatori

Tècnic disseny gràfic i entornweb

Tècnic bibliotecari /documentalista

Resp. Difusió, Documentació iPublicacions

Tècnic Responsable d’àrea

Tècnic base

Responsable d’Àreade Relacions

Laborals

Responsable deComunicació

Secretària Secretària

Director Gabinet d’Estudis AssessorPresidència

President

Secretària executiva

Responsable d’Àread’Ocupació

Responsable d’Àreade Seguretat i Salut

Laborals

Responsable d’ÀreaSocioeconòmica

Tècnic base


Tècnic base


Tècnic base



106

� Composició del Ple

President: Sr. Rafael Hinojosa i LucenaVicepresidents: Sra. Carmen Rangil Ortega / Sr. Joan Canals OlivaSecretària executiva: Sra. Teresita Itoiz i CruellsDirector del Gabinet d’Estudis: Sr. Alfredo Reina Jiménez

Vocals titulars Vocals suplents

GRUP PRIMER

Comissió Obrera Nacional de Catalunya

- Sr. Alfons Labrador i Tames - Sra. Dolors Llobet Maria- Sr. Simón Rosado Sánchez - Sr. Francesc Montoro Brotons- Sr. Joan Carles Gallego i Herrera - Sra. Neus Moreno Saenz- Sra. Mercè Civit i Illa - Sr. Vicente Pardina Arnalda- Sra. Adelina Cobos Caballero - Sr. Llorenç Serrano Giménez- Sra. Pilar Puente Molero - Sr. Juan Manuel Tapia Rubio

Unió General dels Treballadors de Catalunya

- Sra. Carme Rangil i Ortega - Sr. Manuel Ceballos Morillo- Sra. Eva Granados Galiano - Sr. Alex Martínez Medina- Sr. Josep Montoya i Barberà - Sra. Mari Carmen Villarrazo Ruíz- Sra. Carmen Simarro López - Sra. Encarna Fernández Martínez- Sra. Laura Pelay Bargalló - Sr. Carlos González Quirós- Sr. Alexis Serra i Rovira - Sr. Josep Maria Gomar Miró

ANNEX 2. RELACIÓ DELS MEMBRES INTEGRANTS DELSDIFERENTS ÒRGANS A 31 DE DESEMBRE

GRUP SEGON

Foment del Treball Nacional

- Sr. Joan Canals Oliva - Sra. Alba Cabañas Varales- Sr. Joan Almirall Oliver - Sr. Joaquim Campañá Carné- Sr. Rafael Romero Fernández - Sr. Manuel Colomé Oller- Sr. Eduardo de Paz Fuertes - Sr. Miguel Ángel Fraile Villagrasa- Sr. Manuel Hernández Griñán - Sr. Salvador Guillermo Viñeta- Sr. Juan José Meca Saavedra - Sr. Javier Ibars Álvaro- Sr. David Garrofé Puig - Sr. Alfred Macià Pelegrí- Sr. Sebastià Cabré Solé - Sr. Josep Ignasi Martín Aventín- Sr. Benet Armengol Obradors - Sr. José Manuel Moya Castilla

Pimec

- Sra. Ma Àngels Agulló i Taltavull - Sr. Moises Bonal Ferrer- Sr. José Antonio Hallado Molina - Sra. Lourdes Esteban Paredes- Sr. Albert Roca Parés - Sr. Vicenç González i Roig

GRUP TERCER

Representació de sector agrari, sector marítim pesquer, sector de l’economiasocial, administracions locals i experts

- Sr. Josep Ma Besora i Balcells - Sr. Andreu Ferré Taverna- Sr. Francesc Pascual i Pèlach - Sr. Sergi Pla Ibáñez- Sr. Màrius A. Vizcarro Gianni - Sr. Vicent Balagué Cartes- Sr. Ignasi Blanes i Tort - Sr. Rafael Barbé Rubí- Sra. Anna Plana Montaña - Sra. Mireia Franch Gallés- Sr. Xavier Tubert i Alsina - Sra. Esmeralda Blasi Fontan- Sr. Josep Mariné i Grau - Sr. Josep Maria Llobet i Guim- Sr. Antoni Soy i Casals - Sr. Teodoro Romero Hernández- Sr. Jordi Vilaseca Requena- Sr. Francesc Casares Potau- Sr. Luis Manuel Alonso González- Sr. Joaquim Novella Izquierdo

107


GRUP QUART

Representació del Govern de la Generalitat

- Sr. José Luis López Bulla - Sr. Josep Mir Bagó- Sr. Ferran Cardenal de Alemany - Sr. Xavier Farriols Sender- Sr. Celestino Sánchez Ramos - Sra. Olga Tomàs Huerva- Sr. Luis Fuertes Fuertes - Sr. Rafael Manzanera López- Sr. Martí Parellada Sabata - Sra. Maria Comellas Doñate- Sra. Esther Sánchez Torres - Sr. Apel·les Carod-Rovira - Sra. Raquel Serrano Olivares - Sr. Antoni Fernández Pérez- Sra. Ma. Del Mar Serna Calvo - Sra. Àngels Valls Valls- Sr. Francesc Castellana i Aregall - Sra. Montserrat Segura Noguera- Sr. Santiago Esteban Benito - Sr. Juan Pedro González Blázquez- Sr. Josep Francí Carreté - Sr. Juan Ignacio Marín Arce- Sra. Agnès Pardell Vea - Sr. Xavier Crespán Echegoyen

� Comissió Executiva: Composició

President: Sr. Rafael Hinojosa i LucenaSecretària executiva: Sra. Teresita Itoiz i CruellsDirector del Gabinet d’Estudis: Sr. Alfredo Reina Jiménez

GRUP PRIMER

Comissió Obrera Nacional de Catalunya: Sr. Alfons Labrador TamesUnió General dels Treballadors de Catalunya: Sra. Carmen Rangil Ortega

GRUP SEGON

Foment del Treball Nacional: Sr. Eduardo De Paz FuertesPimec: Sr. José Hallado Molina


108

GRUP TERCER


- Sr. Francesc Pacual Pèlach- Sr. Ignasi Blanes i Tort

GRUP QUART

Representació del Govern de la Generalitat de Catalunya

- Sr. Francesc Castellana i Aregall- Sr. Ferran Cardenal de Alemany

� Permanent de l’Àrea de Relacions Laborals: Composició


GRUP PRIMER


- Sr. Simón Rosado Sánchez- Sra. Pilar Puente Molero


- Sra. Laura Pelay Bargalló- Sr. Josep Montoya i Barberá

109


GRUP SEGON


- Sr. Eduardo De Paz Fuertes- Sr. Manuel Hernández Griñán- Sr. Sebastià Cabré Solé

Pimec

- Sr. José Hallado Molina

GRUP QUART


- Sr. José Luis López Bulla- Sr. Celestino Sánchez Ramos- Sra. Raquel Serrano Olivares- Sra. M. del Mar Serna Calvo

� Permanent de l’Àrea d’Ocupació: Composició


GRUP PRIMER


- Sra. Adelina Cobos Caballero- Sra. Mercè Civit i Illa


110


- Sra. Eva Granados Galiano- Sr. Alexis Serra Rovira

GRUP SEGON


- Sr. Eduardo De Paz Fuertes- Sr. David Garrofé Puig- Sr. Joan Almirall Oliver

Pimec

- Sr. Albert Roca Parés

GRUP TERCER


- Sr. Xavier Tubert Alsina- Sr. Ignasi Blanes i Tort- Sr. Josep Mariné Grau- Sr. Antoni Soy i Casals

GRUP QUART


- Sr. Luis Fuertes Fuertes- Sr. Francesc Castellana i Aregall- Sr. Santiago Esteban Benito- Sr. Josep Francí Carreté

111


� Permanent de l’Àrea de Seguretat i Salut Laborals: Composició


GRUP PRIMER


- Sr. Simón Rosado Sánchez- Sra. Mercè Civit i Illa


- Sra. Carme Simarro López- Sr. Josep Montoya i Barberá

GRUP SEGON


- Sr. Eduardo De Paz Fuertes- Sr. Rafael Romero Fernández- Sr. Juan José Meca Saavedra

Pimec

- Sr. José Hallado Molina


112

GRUP QUART


- Sr. José Luis López Bulla- Sra. Esther Sánchez Torres- Sra. Ma. del Mar Serna Calvo- Sr. Francesc Castellana i Aregall

� Permanent de l’Àrea Socioeconòmica: Composició


GRUP PRIMER


- Sr. Alfons Labrador i Tames- Sra. Dolors Llobet Maria


- Sra. Carme Rangil i Ortega- Sra. Eva Granados Galiano

GRUP SEGON


- Sr. Eduardo De Paz Fuertes- Sr. Benet Armengol Obradors- Sr. Joan Canals Oliva

113


Pimec

- Sr. Albert Roca Parés

GRUP TERCER


- Sr. Josep M. Besora Balcells - Sra. Anna Plana Montaña - Sr. Francesc Casares Potau- Sr. Joaquim Novella Izquierdo

GRUP QUART


- Sr. Ferran Cardenal de Alemany- Sr. Martí Parellada Sabata- Sr. Santiago Esteban Benito - Sra. Agnès Pardell Vea


114

Punts de venda a les llibreries de la Generalitat:

Barcelona 93 302 64 62Girona 972 22 72 67Lleida 973 28 19 30Madrid (Blanquerna Llibreria Catalana) 91 431 00 22

Per a més informació: www.ctescat.net • [email protected]

Col·lecció Estudis1. Responsabilitat social de les empreses.

2. La incapacitat laboral per contingències comunes a Catalunya.3. Una aproximació al desenvolupament de les polítiques actives a Catalunya (1992-2002).

4. TIC i treball a Catalunya. Les transformacions del món laboral a la nova economia.5. La competitivitat de l’economia catalana.

6. El teletreball a Catalunya. Conceptes, tipologies, mètriques i polítiques.

Col·lecció DictàmensDictamen 1/2005 sobre l’Avantprojecte de llei d’exercici de professions titulades i de col·legis professionals.

Col·lecció ConferènciesEl context econòmic de Catalunya i el diàleg social.

Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2003Indicadors bàsics socioeconòmics i laborals

Butlletí periòdic de caràcter mensual.

Memòria d’activitats2004

Consell de Treball, Econòmic i Social de CatalunyaMem

òri

a d

’acti

vit

ats

20

04

CT

ES

CM

em

òri

a d

’acti

vit

ats

20

04

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya