ctesc | ctesc.gencat.catctesc.gencat.cat/doc/doc_29980273_1.pdfel capítol v s’anomena règim de...
TRANSCRIPT
������������������������� ����������������������������� ���������� ������������������������
���������� !!"
�����
Dictamen 5•2009
sobre el Projecte de decret d’organització i funcionament de l’Institut d’Estadística de Catalunya
1-Dictamen
Índex DICTAMEN 5/2009 sobre el Projecte de decret d’organització i funcionament de l’Institut d’Estadística de Catalunya .................................. 2 VOT PARTICULAR Unió de Pagesos de Catalunya ...................................................................... 6
2-Dictamen
DICTAMEN 5/2009 sobre el Projecte de decret d’organització i funcionament de l’Institut d’Estadística de Catalunya Atenent les competències atribuïdes al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya per l’article 72.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la Llei 7/2005, de 8 de juny, el Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social, en la sessió extraordinària del dia 6 d’abril del 2009, aprova el següent DICTAMEN I. ANTECEDENTS En data 13 de març del 2009 va tenir entrada al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya un escrit tramès pel conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya en el qual sol·licitava l’emissió del dictamen de caràcter preceptiu, previ a la tramitació, del Projecte de decret d’organització i funcionament de l’Institut d’Estadística de Catalunya (en endavant Idescat). El Projecte de decret es va acompanyar d’una memòria justificativa i d’un estudi econòmic. La Comissió de Treball d’Economia i Fiscalitat i Unió Europea es va reunir el dia 31 de març i va elaborar la Proposta de dictamen. II. CONTINGUT El Projecte de decret consta d’un preàmbul, de vint-i-vuit articles englobats en vuit capítols, de dues disposicions transitòries, d’una disposició derogatòria i d’una disposició final. En el preàmbul es posa de manifest que la Llei 23/1998, de 30 de desembre, d’estadística de Catalunya atorga a l’Idescat la gestió i la coordinació del Sistema estadístic de Catalunya. La Llei 2/2006, de 6 de març, del Pla estadístic de Catalunya 2006-2009 planteja nous reptes en els àmbits de la producció i la difusió estadística i en l’àmbit de l’estadística instrumental i també atorga una nova competència a l’Idescat en crear i adscriure-li el Registre de Fitxers Estadístics. La Llei 1/2006, de 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular, també incrementa les competències de l’Idescat en atorgar-li la responsabilitat d’acreditar que les persones signants estan inscrites en el padró municipal d’habitants o en el cens electoral. També es posa de manifest la necessitat d’adaptar-se al Codi de bones pràctiques de les estadístiques europees que va adoptar el Comitè del programa estadístic comunitari el 24 de febrer del 2005. Es posa de relleu que, atenent aquests nous reptes i competències, es fa necessària una reestructuració i actualització de l’organització de l’Idescat. El capítol I s’anomena naturalesa i funcions i engloba els articles 1 i 2. En l’article 1 s’estableix que l’Idescat és l’òrgan estadístic de la Generalitat de Catalunya i que és un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al Departament d’Economia i Finances. En l’article 2 es fa una relació de les seves funcions.
3-Dictamen
El capítol II s’anomena òrgans de govern i administració de l’Idescat i engloba els articles del 3 al 7. En aquest capítol s’estableix que els òrgans de govern i d’administració de l’Idescat són la Junta de Govern, i el director o directora. Es regulen els membres i les funcions de la Junta de Govern, s’estableixen les funcions del president o presidenta i també s’estableixen les funcions de la direcció. El capítol III engloba els articles 8 i 9 i regula el Consell Rector del Sistema estadístic de Catalunya. S’estableix que aquest Consell és l’òrgan de representació i participació dels organismes i institucions que integren el Sistema estadístic de Catalunya, se’n regula la composició i les funcions. El capítol IV engloba els articles 10 i 11 i regula el Consell Català d’Estadística. S’estableix que aquest és un òrgan de caràcter consultiu i d’assessorament de l’Idescat, se’n regula la composició i les funcions. El capítol V s’anomena règim de funcionament. Conté quatre seccions i engloba els articles del 12 al 22. En la secció primera es regula el règim de funcionament de la Junta de Govern de l’Idescat. La secció segona regula el règim de funcionament del Consell Rector del Sistema Estadístic de Catalunya. La secció tercera regula el règim de funcionament del Consell Català d’Estadística. I en la secció quarta es regula l’organització de l’Idescat, que sota la dependència del director o directora, s’estructura en tres subdireccions generals i aquestes s’organitzen en àrees funcionals. El capítol VI engloba els articles del 23 al 25 i regula el règim econòmic i pressupostari de l’Idescat. El capítol VII, que engloba els articles 26 i 27, regula la contractació administrativa i el règim de personal. El capítol VIII engloba l’article 28 i estableix el règim dels recursos contra els actes administratius dels òrgans de l’Idescat. La disposició transitòria primera estableix que el personal de l’Idescat afectat per les modificacions orgàniques continuarà percebent la totalitat de les retribucions amb càrrec als crèdits als quals s’estaven imputant fins que s’adoptin les disposicions de desenvolupament, es facin les adaptacions pressupostàries i es proveeixin reglamentàriament els llocs de treball. La disposició transitòria segona estableix que la reestructuració orgànica s’haurà de fer efectiva en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la publicació del Decret. La disposició derogatòria deroga el Decret 34/2003, de 21 de gener, d’organització i funcionament de l’Idescat. La disposició final faculta el conseller competent en aquesta matèria per dictar les normes de desenvolupament del Decret. III. OBSERVACIONS GENERALS Primera. El CTESC considera positiva la creació del Consell Rector del Sistema estadístic de Catalunya com a òrgan de representació i participació dels productors del conjunt del Sistema. Tanmateix, creu que en el preàmbul de la norma caldria exposar més clarament la necessitat de creació d’aquest òrgan.
4-Dictamen
Segona. El CTESC considera que la referència concreta que es fa en el Projecte de decret al Departament d’Economia i Finances s’hauria de substituir per una citació més genèrica, com ara, “Departament competent en matèria d’economia”. IV. OBSERVACIONS A L’ARTICULAT 1. El CTESC considera que en l’article 4.2 s’hauria de precisar que s’està
referint al secretari o secretària sectorial, si s’escau, competent en l’àmbit d’economia.
2. El CTESC considera que per fer més operatiu el Consell Català d’Estadística i proporcionat el conjunt de representants, s’hauria d’establir que el Consell Interuniversitari designés dues persones en representació del conjunt de les universitats de Catalunya.
3. El CTESC considera que tant els dos representants de les associacions municipals més representatives a Catalunya com els representants de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i el representant de la resta de cambres oficials de comerç, designat pel Consell de Cambres de Catalunya, haurien de formar part del Consell Rector del Sistema estadístic de Catalunya, i no del Consell Català d’Estadística, atès que són organismes productors d’estadística oficial i entitats de dret públic.
4. El CTESC considera que en l’article 11.2 e), després de “...Govern de la
Generalitat”, s’hauria d’afegir el text següent: “o per iniciativa pròpia”.
5. A l’article 17.1, on es diu “El Consell Català d’Estadística es reunirà en sessió ordinària almenys un cop l’any...”, el CTESC considera que cal fixar dos cops l’any, tal com està establert actualment en l’article 15.1 del vigent Decret 34/2003, de 21 de gener, que diu “El Consell Català d’Estadística es reunirà en sessió ordinària almenys dos cops l’any...”.
5-Dictamen
V. CONCLUSIONS El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha valorat el Projecte de decret d’organització i funcionament de l’Institut d’Estadística de Catalunya i sol·licita al Govern que sigui receptiu a les recomanacions formulades en el present Dictamen. Barcelona, 6 d’abril del 2009 El president La secretària executiva Josep Maria Rañé i Blasco Teresita Itoiz i Cruells
6-Dictamen
VOT PARTICULAR que formula la Unió de Pagesos de Catalunya, integrant del Grup Tercer del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, en relació amb el dictamen 5/2009 sobre el Projecte de decret d’organització i funcionament de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
Unió de Pagesos de Catalunya discrepa de l’opinió majoritària del CTESC perquè la lletra b) de l’article 10.2 del projecte de decret no ha de recollir la presència d’un representant de les organitzacions professionals agràries més representatives a Catalunya. Per Unió de Pagesos de Catalunya la tasca de l’Institut d’Estadística de Catalunya és rellevant per a qualsevol sector econòmic i social, i els dels professionals agraris també, i atès que el Consell Català d’Estadística és un òrgan consultiu ha de comptar amb la representació dels professionals agraris, ja que són l’únic col·lectiu exclòs de la consulta, entre altres, del Pla estadístic de Catalunya i del programa anual d’actuació estadística, quan d’acord amb l’apartat 7 de l’article 45 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol), aquestes organitzacions han de ser consultades en les polítiques publiques que les afectin. Barcelona, 1 d’abril del 2009 Maria Rovira Duran
GenDep
1 Tex DecrCata La LlCatalprocede la de leels pr La Llconsoespecassoldiverscanvila difua trametoterritocorre
ParalEstadSisteGene1/200d’acreelecto
Els nd’adaadopreferede l’Idfa al del Sorgancreacsimpldefincomp Pal qCoordsociaintegrmecaduen Subdaccesde po
eralitat de artament
xt de la disp
ret ..........., lunya
lei 23/1998, lunya com elessos de rela
Generalitat s activitats irogrames an
lei 2/2006, dolidació i encífics, que s'lir-los. A la sificar el coniants i fenòmusió estadístvés de la xdològiques orial i la míniecció tècnica
l·lelament atdístics, referma estadíst
eralitat. Així 06, de 16 deditar que leoral.
nous reptes aptació als ntat pel Coment en l’estadescat, així marc instituc
Sistema Estanismes i instció d’aquest lificant-ne l’eit com a orgposició del C
que fa a l’orgdinació Esta
als que pertorades en el anismes de c
a terme esdirecció Genssibilitat als oder fer una
Catalunyad’Econom
posició
de ... de
de 30 de dl conjunt ordació entre elli atorga a l’I actuacions
nuals que el d
de 6 de manfortiment de'han de desevegada pla
njunt d'estadímens emergetica en estabxarxa Interneper a l'obtenima càrrega com a elem
torga una norit tant a petic de Catalumateix, les
de febrer, dees persones
esmentats enous reptes qitè del progr
adística eurocom dotar-locional de l’esadístic de Citucions que nou òrgan,
estructura i cganisme autòonsell Català
ganització inadística la fuoca fer a l’Id
Sistema escoordinació mstadístiques deral d’Informresultats estdifusió més
a mia i Finan
....., d’orga
desembre, denat de les is que conjundescat la geestadístique
desenvolupe
arç, del Pla el Sistema eenvolupar enanteja nous ístiques dispents en la reablir l’obligatoet; com en nció de resuper a les unent essencia
ova competèersones físiqunya formencompetènci
e la iniciativsignants es
en l’àmbit deque suposa rama estadíspea, fan nec
o de nous mestadística oficCatalunya, q
integren el es redefine
composició pònom adscrità d’Estadístic
terna de l’Idunció de prodescat, amb stadístic de Cmetodològicad’interès de
mació i Difustadístics ambefectiva i efic
nces
nització i f
’estadística institucions i ntament prodestió i coordines que li siguen.
estadístic destadístic den el seu períoreptes tant
ponibles sobralitat econòmrietat de fer l’estadística
ultats estadínitats informaal de l’estadís
ència en creques com jun exclusivames de l’Ides
va legislativastan inscrites
e l’estadísticel Codi de bstic comunitacessària unaecanismes dcial catalana
que ha de sSistema esta
eixen les comper tal d’ajust al Departamca.
escat, s’unifoducció de le
la corresponCatalunya; da tant dins dla Generalit
sió Estadístib la de gestiocient.
funcioname
de Catalunyels òrgans q
dueixen comnació de l’esuin assignad
de Catalunyae Catalunya ode de vigènen els àmb
re Catalunyamica, demogpúblics els rinstrumenta
ístics de quaants, posant stica oficial c
ear i adscriururídiques, qument per elascat es veuea popular, as en el padró
a oficial catabones pràctiqari el 24 de a reestructurde gestió i coa, es crea un ser l’òrgan dadístic de Campetències star-la millor ment d’Econ
fiquen en la es estadístiqnent a la cod’aquesta madel mateix Idetat de Cataluca la funcióonar els siste
ent de l’Ins
ya defineix eque fan activ a resultat le
smentat Sistedes pel Pla e
a 2006-2009i estableix
ncia, i les acbits de la pa, prioritzant gràfica i sociaresultats estaal en fer exalitat amb laun èmfasi e
catalana.
re a l’Idescaue les instituaborar estaden incrementatès que li aó municipal d
alana, així cques de les febrer del 2
ració i actuaoordinació. Enou òrgan c
de represenatalunya. Code la Junta a la naturale
nomia i Finan
Subdireccióques econòmoordinació tèanera es refescat com eunya. Paral·
ó de promouemes d’infor
stitut d’Esta
el Sistema evitats estadíses estadístiquema, així comestadístic de
9 continua eels objectius
ctivitats estadproducció esles que estual de Cataluadístics sintèxplícites les a màxima dspecial en e
at el Registreucions i elsdístiques d'intades tambéatorga la resd’habitants o
com també lestadístique
2005, el quaalització de l’En aquest secom és el Cotació i parti
om a conseqde Govern
esa jurídica nces, així co
General demiques, demcnica de lesforcen i simntre els orgalelament, s’u
ure i garantirmació neces
1
adística de
estadístic destiques i delsues d'interèsm l’execució Catalunya i
el procés des generals idístiques perstadística endiïn realitatsnya; com enètics i bàsicsinnovacionsesagregació
els criteris de
e de Fitxers òrgans delnterès de laé per la Lleisponsabilitato en el cens
a necessitates europees,al suposa un’organitzacióentit, pel queonsell Rectorcipació delsüència de lade l’Idescatde l’Idescat,
om també la
e Producció imogràfiques is institucionsplifiquen elsanismes queunifica en lar la difusió issaris per tal
e
e s s ó i
e i r n s n s s ó e
s l
a i t s
t ,
n ó e r s a t , a
i i s s e a i l
GenDep
Finaldirectmilloruna delimfuncio Per ta DECR Capít Natu Articl 1.1 Les reestad 1.2 Li Finacapacdese 1.3 Ld’EcoDepa Articl Les frelativ a) Co b) Ela c) Prrefere d) Ve e) VeestadCatal f) Prestad
eralitat de artament
ment, les mtiva de l’Idesr definició deredistribució
mitat amb méonals.
ant, a propos
RETO:
tol 1
ralesa i func
e 1
’Institut d’Esesponsabilitzdístic de Cata
’Idescat és uances, amb citat d’obrar mbre, d’esta
L’adscripció donomia o dartament d’Ec
e 2
funcions de lva a la inicia
oordinar i ges
aborar estad
romoure la ent a Catalun
etllar pel com
etllar per l’apdística, en elunya.
restar servedística dispon
Catalunyad’Econom
modificacionsscat, la qual e les funcion de les àreés precisió
sta del conse
cions
stadística de za de les fualunya.
un organismepersonalitat per a comp
adística de C
de l’Idescat de l’òrgan qconomia i Fin
’Idescat d’acativa legislativ
stionar el Sis
ístiques d’int
unificació dnya dins el c
mpliment de le
plicació i la vels termes q
is de recopnible.
a mia i Finan
s organitzativpassa de q
ns encomanaees funciona
les funcions
eller d’Econo
Catalunya (Incions de p
e autònom djurídica prò
pliment de latalunya i am
al Departamque es detenances.
cord amb la va popular, s
stema estadí
terès de la G
els requisitscontext tècnic
es normes tè
vigilància del que estable
pilació, cons
nces
ves proposauatre a tres
ades a les dals en les qs pròpies de
omia i Financ
Idescat) és l’planificació,
de caràcter aòpia, amb aues seves finmb la resta d
ment d’Econoermini en e
normativa esón les següe
ístic de Catal
Generalitat.
s tècnics dec de les esta
ècniques apr
compliment ix la Llei 2
servació, em
ades suposesubdireccio
iferents subduals aquest
e les subdir
ces, i d’acord
’òrgan estadnormalització
administratiuutonomia admnalitats, d’acde disposicio
omia i Finanels respecti
n matèria d’eents:
lunya.
e les estadísdístiques est
rovades i de
de les norm3/1998, de
mmagatzema
en una simpns generals.direccions gtes s’organiteccions gen
d amb el Gov
ístic de la Gó, coordinac
, adscrit al Dministrativa
cord amb la ns que li són
nces es fa aus decrets
estadística d
stiques per tatals i intern
les vigents d
mes del secre30 de dese
atge i difus
plificació de. Això ha coenerals, aixítzen. Així mnerals i la d
vern,
eneralitat deció i gestió
Departament i financera, Llei 23/1998
n aplicables.
través de lade reestruc
de Catalunya
homologar nacionals.
dins l’àmbit e
et estadístic embre, d’es
ió de la do
2
l’estructuraomportat unaí com també
mateix, s’hande les àrees
e Catalunya idel Sistema
d’Economiai amb plena8, de 30 de
a Secretariacturació del
a així com la
l’estadística
estatal.
en l’activitatstadística de
ocumentació
2
a a é n s
i a
a a e
a l
a
a
t e
ó
GenDep
g) Asun te h) Elamanthabitacoord i) Feraquecoord j) Pro k) Enadmiemprprom l) Gecorresecre
ll) Genorm m) De n) An o) Prconseactiviestad p) Prestadd’esta q) Dud’actu r) Adles renormobliga s) Fees codespl t) Feestad
eralitat de artament
ssegurar la dmps raonabl
aborar els denir actualitzatges i les adinació amb
r, promoure ista tasca i adinació de la
omoure la for
ncarregar-senistracions reses que enoure la coord
estionar el Responents, reet estadístic.
estionar el Rativa en mat
esenvolupar
nalitzar les ne
reparar i elaeller o consetats prèvies
dístic vigent.
restar els sedístic i els padístiques.
ur a terme leuació estadís
aptar, normaeferències teatives pertinatori en els à
er complir a leompleixi, en leguen els e
er el seguimdístic.
Catalunyad’Econom
difusió adequle, i estendre
directoris d’unzats els maractivitat econaltres admin
i divulgar la atorgar ajutsrecerca a C
rmació i el pe
e de les relapúbliques, i n depenen, idinació i la c
Registre de espectant la
Registre de fitèria de prote
r bases de da
ecessitats i l’
borar cada ellera d’Ecoi preparatòri
erveis d’assisrogrames an
es activitats estica que el d
alitzar, revisaerritorials i enents, tot sàmbits estata
es administrael cas que
ncomanin l’e
ment, superv
a mia i Finan
uada de les e certificacion
nitats estadícs i els parànòmiques i s
nistracions.
recerca en l’s a altres peatalunya.
erfeccioname
acions de l’Atambé am
i els organiscol·laboració
població denormativa e
itxers estadísecció de dad
ades sobre la
’evolució de
any el projenomia i Finaies que són
stència tècninuals d’actua
estadístiquesdespleguen.
ar o establir els trams dealvant la co
al, europeu i
acions públiqel Pla estad
elaboració d’e
visar i homo
nces
estadístiquens dels resul
ístiques i feràmetres bàsisocials dins
’àmbit de l’acrsones i inst
ent professio
Administraciób els organ
smes internaamb ells en
e Catalunyaen matèria d
stics i emetr
des de caràct
a informació
la demanda
ecte de Progances perqunecessàries
ica que requació estadís
s que li enco
r les classifice desagregacompatibilitat internaciona
ques catalandístic i els pestadístiques
ologar l’exec
es de Catalultats estadíst
r les operacics d’informaun sistema
ctivitat estadtitucions, am
onal del pers
ó de la Gennismes autòacionals espe
l’activitat est
, fer-ne l’exe protecció
re les certificter personal
estadística d
d’estadístiqu
grama anual uè el sotmet en complim
uereixen les tica que el d
omanen el P
cacions estadció estandari la corresp
al.
nes la legislacprogrames ans.
cució de les
unya pels mittics.
ons censalsació sobre el
integrat d’in
ística, dedicmb aquesta f
onal estadís
neralitat ambònoms, les ecialitzats entadística.
xplotació i ede dades de
cacions correi del secret e
d’interès púb
ues a Catalu
d’actuació ei a l’aprovac
ment dels pre
diferents endespleguen
Pla estadístic
dístiques, lerditzats, i elapondència a
ció sobre esnuals d’actu
s estadístiqu
tjans més pe
necessàries territori, la p
nformació es
ar recursos finalitat, dins
tic.
b els ens loentitats púbn matèria d’e
emetre les ce caràcter pe
esponents, restadístic.
blic a Catalun
unya.
estadística ició del Goveeceptes de la
ntitats a les encomanen
c i els progra
s definicionsaborar les pamb els hom
tadística, i veació estadís
ues incloses
3
ertinents, en
s per crear ipoblació, elsstadística en
per acomplirs el marc de
ocals i altresbliques i lesestadística, i
certificacionsersonal i del
respectant la
nya.
elevar-lo alern, i fer lesa Llei del Pla
quals el Pla l’elaboració
ames anuals
s i els codis,propostes demòlegs d’ús
etllar perquèstica que els
s en el Pla
3
n
i s n
r e
s s i
s l
a
l s a
a ó
s
, e s
è s
a
GenDep
u) Inscomp v) Exconsed’esta Capít Òrga Articl
Els ò
a) La
b) El
Articl La Ju
1. El i Fina
2. Els
El se
El se
El dir
Dos presid
3. El seu d Articl 1. Co a) Appresid
b) Ap
c) Ap
d) Se
e) En 2. Co a) Ladirect
eralitat de artament
speccionar, pliment de les
xercir qualseveller o conseadística, les
tol 2
an de govern
e 3
rgans de gov
a Junta de Go
director o di
e 4
unta de Gove
president o ances
s vocals segü
cretari gener
cretari o la s
rector o direc
representandent o presid
secretari o sdirector o dire
e 5
orresponen a
provar la prodent o la pre
provar la mem
provar el pla a
er informat so
n general, les
orresponen a
a representatora de l’Ides
Catalunyad’Econom
si s’escau, s normes es
vol altra funcellera d’Econlleis del Pla
n i administ
vern i admin
overn.
rectora.
ern és l’òrgan
presidenta d
üents:
ral del Depar
secretària sec
ctora de l’Ide
nts del Condenta
secretària, quectora.
a la Junta de
oposta d'avaesidenta de l’
mòria anual d
anual d’activ
obre els conv
s que li sotm
al president o
ació extraordscat.
a mia i Finan
les activitatstadístiques v
ció que en mnomia i Finanestadístic o
ració de l’Id
istració de l'I
n de govern
de l’Idescat q
rtament d’Ec
ctorial corres
scat
sell Rector
ue serà un s
Govern les f
antprojecte d’Idescat.
de l'Idescat.
vitats de l’Ide
venis de col·
eti el preside
o presidenta
dinària institu
nces
s estadístiquvigents.
matèria estadnces, i tambéla resta de la
descat.
Idescat són e
de l’Idescat
que és el con
conomia i Fin
sponent
del Sistem
subdirector o
funcions seg
de pressupos
escat.
laboració su
ent o la presi
de l'Idescat
ucional de l'
ues sotmese
dística li assé aquelles aa normativa v
els següents
i està integra
nseller o con
nances
a Estadístic
o subdirectora
güents:
st de l'Idesca
bscrits pel d
denta de l'Id
les funcions
Idescat, la q
s al Pla est
signi el Goveltres que li avigent que af
s:
ada pels mem
sellera del D
c de Catalu
a general de
at, d'acord a
irector o dire
descat.
següents:
qual podrà d
adístic per a
ern de la Genatribueixi la Lfecti a l’Idesc
mbres següe
Departament
nya nomena
e l’Idescat a
amb les inst
ectora de l’Id
delegar en e
4
assegurar el
neralitat o elLlei 23/1998,cat.
ents:
d’Economia
ats pel seu
proposta del
truccions del
escat.
el director o
4
l
l ,
a
u
l
l
o
GenDep
b) Co c) Coamb 3. El o secexpre 4 El aixec Articl El dirGove Articl Corre a) La b) Ex c) L’a d) Diserve e) Neels aconfo f) Eminstituderiva g) Coestad h) Eladese i) Preestadtècnic j) Assde l’Id k) Qu
eralitat de artament
onvocar i dirig
onvocar i dirivot de qualit
president o cretaria genessament li d
secretari o lca acta de les
e 6
rector o la dern de la Gen
e 7
esponen al d
a representac
xercir la direc
autorització d
rigir els serveis.
egociar, concacords, convorme als obje
metre les ceucions i òrgaades de les c
oordinar les dístic de Cata
aborar el pronvolupen i e
eparar i propodístiques deccs preceptius
signar a les descat i en e
ualsevol altra
Catalunyad’Econom
gir les sessio
gir les sessiotat.
presidenta dneral del Dedelegui el pre
la secretàrias sessions i e
irectora de lneralitat a pro
irector o la d
ció ordinària
cció de l’Ides
de les despes
veis i el pers
cloure i aprovenis o altreectius de la L
ertificacions ans que integcompetèncie
actuacions dalunya en ma
ojecte de Plal seu seguim
osar les normclarades d’ins.
diferents subel Programa
a que li atribu
a mia i Finan
ons de la Jun
ons del Con
de l’Idescat pepartament desident o pre
a de la Juntaestén les cer
’Idescat, amoposta del co
directora de l
de l’Idescat.
scat i la coord
ses i els pag
sonal de l’Ide
ovar amb altes formes deLlei d’estadís
oficials pergren el Sistemes pròpies de
de l’Idescat atèria estadí
a estadístic, ament.
mes que hannterès de la
bdireccions ganual d’actu
ueixi aquest D
nces
nta de Gover
sell Rector d
podrà ser subd’Economia
esidenta.
a de Governrtificacions d
mb categoria onseller o la
’Idescat les f
dinació de le
gaments de l’
escat, i tamb
tres organisme col·laboracstica de Cata
rtinents respma estadístice l’Idescat.
amb les de ística.
així com dels
n de regir i leGeneralitat
generals les ació estadíst
Decret o la r
rn i presidir-l
del Sistema E
bstituït en cai Finances
n assisteix adels acords a
de director consellera d
funcions seg
s seves activ
’Idescat.
bé la contrac
mes estadístció per a la
alunya vigent
pecte de lesc de Catalun
les institucio
s programes
es característi, si escau
activitats estica, i l’adscr
resta de la no
es amb vot d
Estadístic de
as d’absènciael qual exe
a les reunionadoptats.
o directora gd’Economia i
güents:
vitats.
ctació admin
tics i persona realització t i la Llei del
s estadístiqunya, així com
ons i entitats
s anuals d’ac
tiques tècniq, l’homologa
stablertes enripció de l’Ide
ormativa vige
de qualitat.
e Catalunya
a o malaltia ercirà les fu
ns amb veu
general, és n Finances.
nistrativa d’o
es públiquesd’actuacionsPla estadísti
ues elaboradm també les c
s integrants
ctuació estad
ques que hanació dels seu
n el Pla anuaescat a les m
ent.
5
i presidir-les
pel secretariuncions que
i sense vot,
nomenat pel
obres, béns i
s o privadess conjuntes,c vigent.
des per lescertificacions
del Sistema
dística que el
n de tenir lesus projectes
al d’activitatsmateixes.
5
s
i e
,
l
i
s ,
s s
a
l
s s
s
GenDep
Capít El Co Articl 8.1 Edels ode la l’artic 8.2 E a) El Finan b) Docorre c) Els El dir Un reconsedepa 2 reples codels comacriter Un re Un re Un rel’ajunmés caràc Un redeteralfabè d) Eldirect Articl Corre
eralitat de artament
tol 3
onsell Recto
e 8
El Consell Reorganismes Llei 23/1998
cle 11 de l’es
El Consell Re
president onces.
os vicepresidesponent del
s vocals segü
rector o la dir
epresentant dellera, que rtament.
presentants domarques deconsells com
arcals més ris amb caràc
epresentant d
epresentant d
epresentant dntament es f
representaticter biennal.
epresentant drminació conètic; els repr
secretari otora de l’Ides
e 9
esponen al C
Catalunyad’Econom
or del Sistem
ector del Sisi institucions8, de 30 de dsmentada Lle
ector del Siste
o la presiden
dents, que sDepartamen
üents:
rectora de l’Id
de cadascuncoincidirà a
dels consellse 75.000 habmarcals es faepresentativcter biennal.
de cadascun
de l’Ajuntam
dels ajuntamfarà a propoives de Cat
de les entitatncreta de l’eresentants es
la secretàrscat.
Consell Recto
a mia i Finan
ma Estadísti
stema Estads que integredesembre, dei.
ema Estadís
nta, que és
eran el secrnt d’Economi
descat.
n dels departmb l’alt càr
s comarcals, bitants o méarà a propos
ves de Catal
na de les dipu
ent de Barce
ments catalansta del Govtalunya; el r
ts de dret púentitat de drs renovaran
ria, que ha d
or del Sistem
nces
ic de Catalu
ístic de Cataen el Sistema’estadística d
stic de Catalu
el conseller
retari o secreia i Finances
taments de larec sobre e
designats pes i un per lassta del Goveunya; els re
utacions de B
elona.
ns de més deern, una vegrepresentant
úblic que partret públic esd’acord amb
de ser un fu
ma Estadístic
unya
alunya és l’òa Estadístic dde Catalunya
unya l’integre
r o la conse
etaria generas.
a Generalitatel qual recai
els respectius resta de coern; una vegpresentants
Barcelona, G
e 50.000 hagada consult es renovar
ticipen en el s farà per t
b aquests crit
uncionari o
c de Cataluny
òrgan de repde Catalunyaa, en desple
en els memb
llera del De
al i el secret
t, nomenats igui la comp
us plens, a raomarques. Lgada consultes renovara
Girona, Lleida
bitants. La dtades les orrà d’acord a
Sistema esttorn rotatori teris amb car
funcionària,
ya les funcio
presentació ia establerts gament de l’
bres següent
partament d
ari o secreta
pel respectiupetència est
aó d’un repreLa determinatades les organ d’acord a
a i Tarragona
determinació rganitzacionsamb aquest
tadístic de Ci voluntari
ràcter bienna
designat pe
ns següents
6
participacióen l’article 7’apartat 1 de
s:
d’Economia i
aria sectorial
u conseller otadística del
esentant peració concretaganitzacions
amb aquests
a.
concreta des municipals
criteri amb
atalunya. Laamb l’ordre
al.
el director o
:
6
ó 7 e
i
l
o l
r a s s
e s b
a e
o
GenDep
a) ApPla e b) ApDepa c) Seestad d) FeCatal e) Se f) En Capít Cons Articl 10.1 10.2 a) El del co b) Els Els vi El dir Un re Un re Un reCatal Dos r Dos r Dos r Un re Un re Un re
eralitat de artament
provar les prstadístic de
provar la proartament d’Ec
er informat ddístiques dec
er proposteslunya.
er informat pe
general, les
tol 4
sell Català d
e 10
El Consell C
El Consell C
president o onseller o la
s membres s
icepresidents
rector o la dir
epresentant d
epresentant d
epresentant lunya.
representant
representant
representant
epresentant d
epresentant d
epresentant d
Catalunyad’Econom
ropostes pertCatalunya.
oposta de Prconomia i Fin
e les normeclarades d’int
s en relació
el pressupos
que li sotme
d’Estadística
Català d'Estad
Català d'Estad
la presidentaconsellera d
següents:
s o vicepresi
rectora de l'Id
de cadascun
de la Cambra
per la resta
ts de les asso
ts dels sindic
ts de les asso
de les assoc
de l’Agència
de l’Institut C
a mia i Finan
tinents d’act
ograma anunances ha d
es que han dterès de la G
ó amb les
st de l’Idesca
eti el preside
a
dística és un
dística és for
a del Conseld'Economia i
identes del C
descat.
na de les univ
a Oficial de C
a de cambre
ociacions em
cats més rep
ociacions mu
ciacions de co
Catalana de
Cartogràfic de
nces
tivitats estad
al d’actuació’elevar al Go
de regir i lesGeneralitat.
actuacions
at.
nt o la presid
n òrgan de ca
rmat per:
l, que serà nFinances.
Consell Recto
versitats cata
Comerç, Indú
es oficials de
mpresarials m
resentatius a
unicipals mé
onsumidors
e Protecció d
e Catalunya.
ístiques amb
ó estadísticaovern per a la
característiq
estadístique
denta.
aràcter consu
nomenat pel
or del Sistem
alanes.
ústria i Nave
e comerç, de
més represen
a Catalunya.
s representa
i usuaris mé
de Dades.
.
b vista a l’ela
que el consa seva aprov
ques tècniqu
es que afec
ultiu i d'asse
Govern de la
ma Estadístic
egació de Ba
esignat pel C
ntatives a Ca
atives a Cata
s representa
aboració del
seller o la covació.
ues que han
ctin l’àmbit t
ssorament d
a Generalitat
c de Cataluny
rcelona.
Consell de C
atalunya.
alunya.
atives a Cata
7
l projecte de
onsellera del
de tenir les
territorial de
de l'Idescat.
t, a proposta
ya.
Cambres de
alunya.
7
e
l
s
e
a
e
GenDep
c) Acdirect e) Fosubd Articl 11.1 a) El conse b) El 11.2 sobre a) L'in b) LaEurop c) L'e d) Ledesag e) La Capít Règim Secc De la Articl 12.1 sessipetici 12.2 presidpodràprimeno sesecre Articl
eralitat de artament
ctuarà com atora de l’Ides
ormaran partirectores gen
e 11
El Consell C
projecte deellera d'Econ
projecte de
El Consell e:
nterès públic
a situació de pea i l'anàlis
evolució i l'ap
es nomenclatgregació est
a resta d'assu
tol 5
m de funcio
ió 1
a Junta de Go
e 12
La Junta deó extraordinió de la meita
La convocatdenta amb qà preveure uera. En casoerà preceptivetària per ord
e 13
Catalunyad’Econom
a secretari oscat.
t també del nerals de l’Id
Català d'Estad
l Pla estadísnomia i Finan
programa an
Català d'Es
c de les estad
l'estadísticai de les seve
plicació dels
tures i classiftandarditzats
umptes que l
onament
overn de l’Id
e Govern denària sempreat més un de
tòria, amb exquaranta-vuiuna segona cos d’urgènciava la inclusiódre del presid
a mia i Finan
o secretària
Consell Caescat.
dística elabo
stic de Catances al Gove
nual d'actuac
stadística se
dístiques ela
a a Catalunyaes necessitat
programes a
ficacions ests emprats en
li siguin sotm
escat
e l’Idescat ee que la conels seus mem
xpressió de t hores almeconvocatòria
a podrà convó de l’ordre ddent o presid
nces
un funciona
talà d’Estad
ora un dictam
lunya, amb aern.
ció estadístic
rà consultat
aborades per
a en relació ts.
anuals d'actu
tadístiques, lles estadíst
mesos pel Go
es reunirà envoqui el pre
mbres.
l’ordre del denys d’antelaa que tindrà vocar-se la sdel dia. La codenta.
ari o una fun
ística, amb
men previ no
anterioritat a
ca.
t, i podrà el
r altres entita
amb la de la
uació estadís
es referèncieiques.
overn de la G
n sessió ordesident o la
dia, serà acoació a la dalloc 30 minuessió amb uonvocatòria
ncionària, de
veu i sense
vinculant a:
a la seva ele
laborar prop
ats no inclose
a resta de l'E
stica.
es territorials
Generalitat.
dinària almenpresidenta,
ordada i notifta de la celeuts després una antelaciópodrà ser fe
esignat pel d
e vot, els su
evació pel co
postes i reco
es en el Pla e
Estat i amb l
s, els codis i
nys dos copper iniciativa
ficada pel prebració de lade l’hora fixa
ó no inferior eta també pe
8
director o la
ubdirectors o
onseller o la
omanacions,
estadístic.
a de la Unió
els trams de
ps l’any i ena pròpia o a
resident o laa sessió. Esada per a laa 24 hores i
el secretari o
8
a
o
a
,
ó
e
n a
a s a i
o
GenDep
El qumemsego Articl Els a Secc Del C Articl 15.1 cop l’pròpi 15.2 convoGove Articl 16.1 resold 16.2 seva Secc Del C Articl 17.1 extrasol·lic 17.2 a l’es 17.3 treba 17.4 quòru Secc
eralitat de artament
uòrum per a bres, semprna convocatò
e 14
cords de la J
ió 2
Consell Recto
e 15
El Consell R’any i en sesa o a petició
Són aplicabocatòries, qu
ern.
e 16
El Consell dre assumpt
L’acord del Ccomposició,
ió 3
Consell Catal
e 17
El Consell Cordinària seciten les due
El Consell Cstudi de matè
L’acord del all establirà la
Són aplicabums de presè
ió 4
Catalunyad’Econom
la vàlida conre que, entreòria serà suf
Junta de Gov
or del Sistem
Rector del Sisssió extraord de la meitat
bles al Consuòrums de p
Rector pot ctes de la sev
Consell Rect funcions i, s
là d’Estadíst
Català d’Estaempre que es terceres pa
Català d’Estaèries específ
Consell Cata seva compo
les al Conseència i de de
a mia i Finan
nstitució de le aquests, hficient la pres
vern s’adopta
ma Estadístic
stema Estaddinària sempt més un dels
sell Rector dpresència i d
constituir amva competènc
tor en què essi escau, la s
ica
adística es rel convoqui arts dels seu
adística podràfiques.
talà d’Estadosició, funcio
ell Català d’Eecisió preveu
nces
la Junta de Gi figuri el prsència de la
aran per maj
c de Cataluny
ístic de Catare que la cos seus memb
del Sistema de decisió pr
mb els seus cia.
s decideixi laseva duració
eunirà en seel president
us membres.
à constituir a
ística en quons i, si esca
Estadístic deuen els article
Govern seràesident o la tercera part
joria absoluta
ya
alunya es reunvoqui el prebres.
Estadístic dreveuen els
membres c
a constitució .
essió ordinàrt o la presid
amb els seus
è es decideau, la seva d
e Catalunya es 12, 13 i 14
à el de la mapresidenta
dels seus m
a dels memb
unirà en sessesident o la
de Catalunyarticles 12,
comissions d
d’una comis
ria almenys denta, per i
s membres c
eixi la constituració.
les regles q4 per la Junt
ajoria absoluo qui el subembres.
bres assisten
sió ordinàriapresidenta, p
ya les regles13 i 14 per
de treball pe
ssió de trebal
un cop l’anyniciativa prò
comissions d
tució d’una
ue sobre cota de Govern
9
ta dels seusbstitueixi. En
nts.
a almenys unper iniciativa
s que sobrela Junta de
er conèixer i
ll establirà la
y i en sessióòpia o si ho
de treball per
comissió de
onvocatòries,n.
9
s n
n a
e e
i
a
ó o
r
e
,
GenDep
De l’e Articl L'Idessegüe a) SestadcoordCatal b) Sudifuside ge c) Scoordmate Articl A les a) Esestab b) Dirprofe c) Pro d) As e) La Articl 20.1 funcio 20.2 a) Àreb) Àrec) Àred) Àre 20.3 a) Àreb) Àre 20.4 Proce
eralitat de artament
estructura or
e 18
scat s'estrucents:
ubdirecció gdístiques ecodinació tècniclunya.
ubdirecció geió i accessibestionar els s
ubdirecció gdinació de lrials, així com
e 19
subdireccio
stablir les líblertes pel di
rigir i coordinessional, d’ac
oposar i gest
ssessorar al d
a resta d'assu
e 20
Les subdireonals.
La Subdirecc
ea de Produea de Produea de Producea d’Assistè
La Subdirecc
ea de Serveea de Sistem
La Subdiressament de
Catalunyad’Econom
rganitzativa d
ctura, sota l
general de onòmiques, ca de l’activ
eneral d’Inforilitat als resu
sistemes d’in
general d’Ada gestió ecm de la direc
ns generals
ínies estratèrector o direc
nar els recurscord amb les
tionar el pres
director o dir
umptes que l
eccions gen
ció general d
cció d’Estadcció d’Estadcció d’Estadncia Tècnica
ció general d
is de Difusiómes d’Inform
recció genee Dades
a mia i Finan
de l’Idescat
a dependèn
Producció demogràfiq
itat estadísti
rmació i Difuultats de les nformació i de
dministració conòmica i pcció dels serv
de l’Idescat
ègiques i elctora de l’Ide
sos humans necessitats
ssupost i rec
rectora en la
li siguin sotm
nerals de l’Id
de Producció
ístiques Ecoístiques Demístiques Soc
a Estadística
d’Informació
Estadísticaació Estadís
eral d’Admin
nces
ncia del dire
i Coordinacues i sociaca de les ins
usió Estadístactivitats estesenvolupar
i Serveis pressupostàrveis del cent
li correspone
s objectius escat, i dirigir
assignats a de l’Idescat.
cursos mater
presa de de
mesos pel dir
descat, esta
ó i Coordinac
onòmiques mogràfiquescials
i Difusió Est
tica
nistració i
ctor o direct
ció Estadístils que pertostitucions int
tica la qual stadístiques, les bases de
Generals laria, de l'admtre de proces
en les funcio
de la subdr les actuacio
la subdirecc.
rials de la su
ecisions.
rector o direc
ablertes en
ció Estadístic
adística s’org
Serveis Ge
tora, en les
ca la qual oquen a l’Idtegrades en
s’encarrega d d’elaborar ee dades nec
a qual s’ocuministració dssament de d
ns generals
direcció, d’acons necessà
ció i vetllar p
ubdirecció.
ctora de l’Ide
l’article 18,
ca s’organitza
ganitza en le
enerals s’or
subdireccio
s’ocupa d’edescat, així el Sistema e
de promoureels productescessàries.
upa de la dels recursodades de l’Id
següents:
cord amb leàries per tal d
el seu desen
scat.
s’organitzen
a en les àree
es àrees seg
rganitza en
10
ons generals
elaborar lescom de la
estadístic de
e i garantir las de síntesi i
supervisió ios humans idescat.
es directriusd’assolir-los.
nvolupament
n per àrees
es següents:
üents:
l’Àrea de
0
s
s a e
a i
i i
s
t
s
e
GenDep
Articl A les a) Feles di b) Reproje c) Gsubd d) As e) La Articl 22.1 següe a) Elvigen b) Elamant 22.2 següe a) Elavigen b) Elamant c) Ge 22.3 A a) Ela b) Elamant 22.4 A a) Prestad b) Coen el
eralitat de artament
e 21
àrees de l’Id
er operatius eirectrius del s
ealitzar la pctes i tasque
estionar i cirector o la s
ssessorar tèc
a resta d'assu
e 22
A l’Àrea deents:
aborar les ent.
aborar els denir els instr
A l’Àrea de ents:
aborar les ent.
aborar de denir els instr
estionar i cus
A l’Àrea de P
aborar les es
aborar els denir els instr
A l’Àrea d’As
restar assisdístic de Cata
oordinar i l'hoSistema est
Catalunyad’Econom
descat li corr
els objectiussubdirector o
planificació i es, seguint le
controlar elsubdirectora g
cnicament a
umptes que l
e Producció
estadístiques
directoris d'unruments d'inf
Producció d
estadístiques
irectoris d'unruments d'inf
stodiar el Reg
Producció d’E
stadístiques s
directoris d'unruments d'inf
ssistència Tè
tència tècnialunya.
omologar tèctadístic de C
a mia i Finan
responen les
assignats ao la subdirec
coordinacióes directrius d
s recursos general.
la subdirecci
li siguin sotm
d’Estadístiqu
s econòmiqu
nitats estadíformació sob
d’Estadístiqu
s demogràfiq
nitats estadísformació sob
gistre de pob
Estadístique
socials que p
nitats estadíformació sob
ècnica Estad
ca estadísti
cnicament la atalunya.
nces
s funcions ge
l’àrea i estactora general
ó operativa del subdirect
econòmics
ió i a la direc
mesos pel su
ues Econòm
ues que pert
ístiques i de bre activitats
ues Demogrà
ues que per
stiques i de bre el territori
blació de Cat
s Socials li c
pertoca fer a
ístiques i de bre les activita
dística li corre
ca a les in
producció e
enerals següe
ablir indicado.
de l’activitattor o la subd
assignats a
cció sobre as
bdirector o s
miques li cor
toca fer a l'I
les operacioeconòmique
àfiques li cor
rtoca fer a l'
les operacio, la població
talunya.
corresponen
a l'Idescat en
les operacioats socials.
esponen les
nstitucions i
estadística de
ents:
ors de seguim
t de l’àrea irectora gen
a l’àrea, se
spectes de la
subdirectora
rresponen le
descat en a
ons censals es.
rresponen le
Idescat en a
ons censals i els habitatg
les funcions
aplicació de
ons censals
funcions esp
entitats inte
e les instituc
ment i avalua
i assignar eeral.
guint les d
a seva compe
general.
es funcions e
aplicació de
necessàries
es funcions e
aplicació de
necessàriesges.
específique
e la legislació
necessàries
pecífiques se
egrades en
ions i entitat
11
ació, seguint
els diferents
irectrius del
etència.
específiques
la legislació
s per crear i
específiques
la legislació
s per crear i
s següents:
ó vigent.
s per crear i
egüents:
el Sistema
ts integrades
t
s
l
s
ó
i
s
ó
i
i
a
s
GenDep
c) Insles no d) Pprofe e) Ge 22.5 A a) Ela b) Ex c) Ge d) Ge 22.6 A a) Ge b) Deaplica c) Ela 22.7 A a) Gainformb) Dosistemc) Eldispod) Coconsu Capít Règim Articl Els re a) Le b) Le c) Le
eralitat de artament
speccionar leormes estad
Promocionar essional del p
estionar i cus
A l’Àrea de S
aborar les es
xecutar el Pla
estionar els s
estionar el we
A l’Àrea de S
estionar els s
esenvolupar ació de la leg
aborar i exec
A l’Àrea de P
arantir el cormàtiques i deonar suport mes, comuniaborar i con
osició de l'Ideoordinar i coultes d’usuar
tol 6
m econòmic
e 23
ecursos econ
es assignacio
es assignacio
s aportacion
Catalunyad’Econom
es activitats ístiques vige
programes personal esta
stodiar el Reg
Serveis de D
stadístiques d
a de comunic
serveis de bib
eb de l’Idesc
Sistemes d’In
sistemes d'in
els sistemesgislació vigen
cutar program
Processame
rrecte funcioel sistema d’e
tècnic i asicacions, xarntrolar l'aplicescat emmagontrolar tècnris.
c i pressupo
nòmics de l’Id
ons de la Gen
ons proceden
s d’altres org
a mia i Finan
estadístiqueents, especia
de recercaadístic i de fo
gistre de fitx
Difusió Estad
de síntesi qu
cació i edicio
blioteca i l'at
cat com a mit
nformació Es
nformació ap
s d'informaciónt.
mes de forma
nt de Dades
nament de l’emmagatzemssessoramenrxes i microincació de lesgatzemada. nicament l’ad
ostari
descat són c
neralitat de C
nts dels pres
ganismes, pe
nces
s subjectes alment pel qu
a i elaboraormació d'us
ers estadísti
ística li corre
ue pertoca fe
ons de l'Idesc
enció als usu
tjà de comun
stadística li c
licats a la pro
ó associats a
ació en estad
li correspon
’equipament matge de la int als usuarnformàtica. s mesures d
daptació d'ap
constituïts pe
Catalunya, d
supostos d’a
ersones i ent
al Pla estadue fa a la pre
ar i executauaris de l'est
cs.
esponen les f
er a l'Idescat
cat.
uaris d'estad
nicació i difus
corresponen
oducció i a la
a les estadís
dística comp
en les funcio
informàtic, dinformació. ris finals de
de seguretat
plicatius, la g
er:
’acord amb e
altres entitats
titats públiqu
ístic per asseservació del
ar programetadística.
funcions esp
en aplicació
dístiques.
sió.
les funcions
a difusió de r
stiques que p
putacional i e
ons específiq
de les comu
e l’Idescat i
t física i lòg
gestió del p
els seus pres
s públiques.
ues o privade
egurar el col secret estad
es de perfe
pecífiques se
ó de la legisla
específique
resultats esta
pertoca fer a
en informàtica
ques següen
nicacions, d
personal in
gica de la i
rogramari de
ssupostos.
es.
12
mpliment dedístic.
eccionament
egüents:
ació vigent.
s següents:
adístics.
a l'Idescat en
a.
ts:
e les xarxes
nformàtic en
nformació a
e base i les
2
e
t
n
s
n
a
s
GenDep
d) El e) Els f) Lealtres g) Qu Articl La gehauràGene Articl L’exeaplica Capít Cont Articl 1) Lapúblic 2) L’òli ven Articl El ped’apli Capít Règim Articl Contrlegisl
eralitat de artament
rendiment d
s productes i
s compensas institucions
ualsevol altra
e 24
estió econòmà d’adequareralitat de Ca
e 25
ecució, el coables als org
tol 7
tractació ad
e 26
a contractacióc.
òrgan de connen donades
e 27
ersonal al seicació, segon
tol 8
m de recurs
e 28
ra els actes ació sobre p
Catalunyad’Econom
e les publica
i rendiments
acions acords, persones o
a assignació
mica de l’Idesr-se a la noatalunya.
ntrol i la liquganismes aut
ministrativa
ó de l’Idesca
ntractació deper l’article
ervei de l’Idens les lleis.
sos
administratiuprocediment
a mia i Finan
acions, estud
del seu patr
dades per lao entitats en
o ingrés aut
scat estarà sormativa est
uidació del ptònoms de ca
a i personal
at es regeix
e l’Idescat és7 d’aquest D
escat es rege
us dels òrgaadministratiu
nces
dis i activitats
rimoni.
a realització general.
oritzat per la
sotmesa al rètablerta al
pressupost daràcter admi
per la norm
s el director oDecret.
eix per les n
ans de l’Idescu aplicable a
s en general
d’activitats
a legislació vi
ègim de presrespecte en
de l’Idescat einistratiu de l
ativa vigent
o la directora
normes adm
cat són procCatalunya.
realitzades p
estadístique
igent.
ssupost anuan els pressu
es regirà pela Generalita
en matèria
a d’acord am
inistratives o
cedents els r
per l’Idescat.
es en col·lab
al, i l’estructupostos gen
r les disposiat de Catalun
de contracte
mb les compe
o laborals qu
recursos pre
13
.
boració amb
ura d’aquestnerals de la
icions legalsnya.
es del sector
etències que
ue els siguin
vistos per la
3
b
t a
s
r
e
n
a
GenDep
Dispo Els fucontinimputadap Dispo L’estrcorretermiLes paquellocs Dispo Es dede Ca Dispo Es fadesplcompCatal Barce JOSEPresi ANTOCons Aqued’Ec
eralitat de artament
osició trans
uncionaris i nuaran percetant, fins quetacions pres
osició trans
ructura orgàesponent moni de dos mepersones titust Decret sede treball.
osició derog
eroga el Decatalunya.
osicions fin
aculta el conlegament, l’petència, en lunya i de la
elona, .... de
E MONTILLAdent de la G
ONI CASTELseller d’Econo
est text és conomia i F
Catalunyad’Econom
sitòria prime
altre personebent la totae s’adoptin lsupostàries
sitòria segon
ànica que pdificació de esos a compulars dels lleguiran exer
gatòria
cret 34/2003
nal única
nseller o la c’aplicació i concret els Junta de Go
......... de 20
A AGUILERAGeneralitat de
LLS omia i Finan
transcripcFinances de
a mia i Finan
era
nal que resualitat de les ses disposicioi es proveeix
na
preveu aqula relació de
ptar de l’endeocs depend
rcint les seve
, de 21 de g
consellera d’l’execució relatius al r
overn de l’Ide
009
A e Catalunya
ces
ció del docue la Genera
nces
lti afectat peseves retribuons de desexin reglamen
est Decret e llocs de treemà de la puents de les es funcions
gener, d'orga
Economia i d’aquest D
règim interioescat.
ument de talitat de Ca
er les modificucions amb cenvolupamenntàriament els
serà efectieball, que coblicació d’aqunitats afec
respectives
anització i fun
Finances peDecret en toor del Conse
treball lliuratalunya.
cacions orgàcàrrec als crènt, es proceds llocs de tre
va en la dm a màxim
quest Decretctades per fins que no
ncionament
er dictar les nots aquells ell Rector de
at pel Depa
àniques d’aqèdits als qua
deixi a les coeball.
data d’aprovs’haurà de p. l’estructura
o es proveeix
de l'Institut d
normes pertiaspectes d
el Sistema E
artament
14
quest Decretals s’estavenorresponents
vació de laproduir en el
regulada enxin els nous
d'Estadística
inents per alde la seva
Estadístic de
4
t n s
a l
n s
a
l a e