de la societat de la informació - tortosa.altanet.org file03. les tic a l'empresa 03.1. accés...

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Universitats, Recercai Societat de la InformacióSecretaria per a la Societat de la Informació

Estadístiques de la Societat de la Informació C a t a l u n y a 2 0 0 1

Catalunya en Xarxa

1

Índex Pàgina

Introducció i estructura del document

2

01. EQUIPAMENT TIC A LA LLAR

01.1. Llars amb ordinador

01.2. Llars amb Internet

01.3. Ordinadors i Internet segons la dimensió de la llar

01.4. Ordinadors i Internet segons els ingressos a la llar

01.5. Ordinador i Internet segons la situació geogràfica de la llar

01.6. Llars amb telefonia mòbil

01.7. Equipament audiovisual a la llar

3

4

6

8

9

11

13

15

02. UTILITZACIÓ DE LES TIC A LA SOCIETAT

02.1. Usuaris d'ordinador

02.2. Usuaris d'Internet

02.3. Abonats a telefonia mòbil

02.4. Utilització de les TIC segons el sexe

02.5. Utilització de les TIC segons l'edat

02.6. Utilització de les TIC segons el nivell d’estudis

02.7. Utilització de les TIC segons els ingressos familiars

02.8. Utilització de les TIC segons l'activitat laboral

02.9. Utilització de les TIC segons la situació geogràfica

17

18

20

26

28

31

34

36

38

40

03. LES TIC A l'EMPRESA

03.1. Accés a Internet a l’empresa

03.2. Presència i ús d’Internet a l'empresa

03.3. Comerç electrònic

42

43

45

48

ANNEXOS

Annex 01: Fitxa tècnica de l'enquesta d’avaluació de la penetració de les TIC a la societat catalana

Annex 02: Fitxa tècnica de l'enquesta sobre ocupació TIC a l’empresa

Annex 03: Codis dels noms dels països

50

51

53

56

2

Introducció i estructura del document

Aquest document és la primera part de l’estudi Estadístiques de la Societat de la Informació Catalunya 2001 que presenta anualment la Secretaria per a la Societat de la Informació del Departament d'Universitats Recerca i Societat de la Informació. Aquestes estadístiques pretenen oferir un anàlisi detallat sobre la situació actual de Catalunya en matèria de Societat de la Informació, reflectint el punt en què es troben les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) al nostre país.

Les Estadístiques de la Societat de la Informació Catalunya 2001, han estat elaborades per l’Observatori de la Societat de la Informació essencialment a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Aquest document recull informació detallada sobre l’equipament TIC a les llars (capítol 1) i la utilització de les TIC entre els individus (capítol 2) i a les empreses (capítol 3).

Dins de cada un dels capítols s'ha utilitzat un format de fitxes que contenen els següents apartats:

? ? Títol: descriu el tema que es tracta a la fitxa.

? ? Indicador: dada o dades concretes que es presenten a la fitxa.

? ? Conceptes: es defineixen els termes que s’utilitzen a la fitxa quan és necessari.

? ? Dada clau: destaca la dada més rellevant de tota la fitxa.

? ? Informació de base: desenvolupa, de forma més o menys extensa, les dades presentades amb l'ajuda de taules i gràfiques.

? ? Comparació internacional: mostra la situació de Catalunya en comparació amb altres països quan hi ha informació disponible.

Als annexos 1 i 2 hi ha una descripció detallada de la metodologia utilitzada a les dues enquestes que aporten la base de les dades presentades en aquest estudi: la Enquesta d’avaluació de la penetració de les TIC a la societat catalana 2001, i la Enquesta sobre ocupació TIC a l'empresa 2000. A l’annex 3 es presenta un llistat dels codis utilitzats en aquest document per fer referència als diferents països mencionats.

3

01 Equipament TIC a la llar

4

01.1 Llars amb ordinador Indicador

Llars a Catalunya que tenen ordinador i nombre d'ordinadors a cada llar.

Dada clau

El 45,7 % de les llars catalanes disposen com a mínim d’un ordinador i el 20,7% de les llars que fa un any en tenien l’han renovat.

Informació de base

Actualment, el 45,7% de les llars catalanes disposen d'ordinador segons es desprèn de l'enquesta feta per l'IDESCAT a abril del 2001. L’increment respecte a l’any 2000 de llars amb ordinador ha estat poc significatiu però ha augmentat el nombre de llars amb dos o més ordinadors, així com el nombre global d'ordinadors a les llars de Catalunya. Aquesta tendència pot significar que s’ha entrat en una fase de creixement sostingut, al contrari dels darrers anys en que hi hagut una espectacular implantació dels ordinadors a la llar.

ORDINADORS A LA LLAREvolució abril 2000 - 2001

45,7%

8,2%

37,5%

6,7%

44,8%

38,0%

0% 10% 20% 30% 40% 50%

Amb 2 o més PC

Amb 1 PC

Llars amb ordinador

% sobre el total de llars 2001 2000

Font: Secretaria per a la Societat de la Informació a partir de dades de l'IDESCAT. Abril 2001.

A l'abril de 2000 el 15% de les llars que tenien ordinador en tenien dos o més. Un any després, a l’abril del 2001 aquest percentatge ha augmentat fins el 18%. La raó d'aquest increment pot ser que, cada dia més, els membres de la llar valoren disposar del seu propi ordinador.

D’altra banda, el nombre total d'ordinadors a les llars de Catalunya s'estima en 1.161.000 unitats, un 5,2% més que fa un any (1.104.000 unitats). Aquesta dada representa una mitjana de 0,55 ordinadors per llar.

Cal emfatitzar que el 22,3% de les llars amb ordinador n'han comprat algun durant el darrer any. Donant que el nombre global de llars amb ordinador no ha augmentat gaire, es pot concloure que més d'una cinquena part (20,7%) de les llars que disposaven d'ordinador fa un any ha renovat el seu equipament.

D’altra banda, es pot dir que el parc d'ordinadors personals de Catalunya és bastant actual ja que pràcticament dues terceres parts de les llars que tenen ordinador en tenen algun amb menys de tres anys (62,5%).

5

La previsió de compra de nous ordinadors durant el proper any també és optimista. Pràcticament un 11% de les llars amb ordinador preveuen comprar-ne un altre, i el que és més significatiu, gairebé un 8% de les que no en tenen també preveuen fer-ho.

Pel que fa al tipus d'ordinador a les llars, el 9,9% de les llars amb ordinador en disposen d’un de portàtil i el 97,6% de sobretaula (hi ha, doncs, un 7,5% que tenen els dos tipus).

ORDINADORS A LA LLARTipus i antiguitat dels ordinadors, abril 2001

22,3%

62,5%

9,9%

97,6%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Llars amb ordinadorde menys de 1 any

Llars amb ordinadorde menys de 3 anys

Llars amb ordinadorportàtil

Llars amb ordinadorde sobretaula

% sobre les llars amb ordinador


6

01.2 Llars amb Internet Indicador

Llars a Catalunya que tenen accés a Internet.

Dada clau

El 27,1% de les llars de Catalunya estan connectades a Internet, un 47% més que fa un any. Aproximadament el 7% d’aquestes llars tenen XDSI, ADSL o cable.

Informació de base

Catalunya té actualment unes 570.000 llars connectades a Internet, el 27,1% del total de llars catalanes. Un any abans, a l’abril de 2000, la proporció de llars connectades era significativament inferior, concretament el 18,5% (387.000 llars). L'increment ha estat, doncs, del 47% en un sol any.

El percentatge de llars connectades a Internet sobre el total de llars amb ordinador també ha crescut significativament, passant del 41,2% al 59,4%. Això significa que del 45,7% de llars amb ordinador (veure fitxa 1.1), pràcticament sis de cada deu estan connectades a la Xarxa.

Així, doncs, tot i el petit increment produït en el nombre de llars amb ordinador, durant el darrer any hi ha hagut una important tendència a connectar les llars catalanes a Internet.

INTERNET A LA LLAREvolució abril 2000 - 2001

18,5%

27,1%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%

Abril 2001

Abril 2000

% sobre el total de llars


L’enquesta realitzada per l'IDESCAT mostra que el 6,9% de les llars amb Internet es connecten a través de sistemes amb velocitats superiors al del clàssic mòdem telefònic. Aquests sistemes més ràpids inclouen: XDSI, ADSL, cable, antena parabòlica, etc.

Una altra dada a destacar és que el 41,6% de les llars amb Internet tenen contractada algun tipus de tarifa plana.

Per acabar, cal comentar que, com es veurà més endavant (fitxa 2.2), la llar és el lloc des d'on més gent en connecta a Internet. Concretament més de la meitat del internautes catalans (el 55,9%) es connecta a la Xarxa des de casa, el 36,6% des del lloc de treball, el 21,4% des del lloc d'estudi, el 12,5% des de punts públics i el 23,9% des d’altres llocs.

7

Comparació internacional La següent gràfica compara la penetració d’Internet a les llars a Catalunya amb la resta d’Europa i Estats Units. Cal remarcar que per poder donar una dada comparable de Catalunya s’ha fet la mitjana aritmètica entre la dada d’abril de 2000 (18,5%) i la d’abril de 2001 (27,1%). D’aquesta manera s’ha intentat donar una dada corresponent a octubre de 2000.

Tot i que l’increment d’accés a Internet des de les llars a Catalunya entre 2000 i 2001 ha estat significatiu, el ritme de creixement a la resta de països europeus ha estat encara més fort. Per aquest motiu Catalunya està actualment uns 6 punts per sota la mitjana europea.

Llars amb accés a Internet, octubre 2000

11,715,7

18,1 1923,7

27,1 29,2

35,5 36,3 3840,9 41,5 43,5

51,6 53,8 54,8

0

10

20

30

40

50

60

CT GR ES PT FR IT DE BE IE LU AT GB US FI DK SE NL

% s

obre

el t

otal

de

llars

Fonts: Flash Eurobarometer 88 (10-00); CT*: SSI / IDESCAT (10-00); US: National Telecoms and Information Adm. (8-00).* Nota: Estimació per a octubre de 2000 a partir de dades d'abril de 2000 (18,5%) i abril de 2001 (27,1%).

Mitjana EU: 28,4%

22,8*

8

01.3 Ordinadors i Internet segons la dimensió de la llar Indicador

Percentatge de llars que tenen ordinadors i accés a Internet, segons el nombre de persones de 10 o més anys que hi viuen.

Dada clau

El 82,2% de les llars amb quatre membres disposa d'ordinador i el 44,1% està connectat a Internet.

Informació de base

Com s'ha mostrat a les fitxes anteriors, el 45,7% de les llars disposen d'ordinador i el 27,1% d'accés a Internet. Aquestes dades, però, varien de forma notable segons el nombre de persones que viuen a la llar.

En general, es pot dir que les llars composades per només una o dues persones estan per sota la mitjana pel que fa a equipament TIC i que el nombre de llars amb ordinador i Internet augmenta a mesura que hi ha més membres a la família. Aquesta tendència es trenca, però, quan a la llar viuen 5 o més persones ja que en aquestes llars l'equipament TIC comença a estar menys present. Tot això es pot veure a la gràfica següent.

ORDINADORS I INTERNET A LA LLAR Segons la dimensió de la llar, abril 2001

34,1%

14,2%

60,4%

82,2%

69,7%

7,0%

23,5%34,5%

44,1%

39,1%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

1 2 3 4 5 o més

% s

obre

el t

otal

de

llars

, per

dim

ensi

ó

Llars amb PC Llars amb Internet

27,1%

45,7%

Mitjana

Nombre de persones a la llar


Es pot veure clarament com el nombre de llars amb ordinador augmenta d'un 14,2% a les llars amb una persona fins a un 82,2% a les que tenen quatre individus, i com disminueix a un 69,7% a les llars amb 5 o més membres. En canvi, en contra del que podria semblar, el nombre d'ordinadors que hi ha a la llar no té una relació directa amb el nombre de persones que hi viuen.

Pel que fa a l’accés a Internet, la tendència es manté semblant a la de disponibilitat d’ordinador. Augmenta des del 7,0% de les llars amb un sol membre fins al 44,1% de les que en tenen quatre i disminueix lleugerament en les que en tenen cinc o més. La proporció de llars connectades a Internet respecte les que tenen ordinador es manté força constant independentment del nombre de persones de la llar (entre 50% i 70%).

9

01.4. Ordinador i Internet segons els ingressos de la llar Indicador

Equipament TIC a la llar en funció del nivell d’ingressos dels seus membres.

Conceptes

Els ingressos que es consideren en aquest estudi estan expressats en pessetes mensuals i inclouen les rendes netes de tots els membres de la llar. Es distingeixen 5 trams:

1. Fins a 125.000 PTA/mes. 2. Entre 125.001 i 210.000 PTA /mes. 3. Entre 210.001- 420.000 PTA/mes. 4. Entre 420.001- 675.000 PTA/mes. 5. Més de 675.000 PTA/mes.

Dada clau

Més del 80% de les llars amb ingressos superiors a 420.000 pessetes disposen d’ordinador i aproximadament el 60% d'accés a Internet.

Informació de base

El nivell de renda de la llar és un factor determinant en la disponibilitat d’ordinador i connexió a Internet tal com es pot veure al següent gràfic.

ORDINADORS I INTERNET A LA LLAR Segons els ingressos de la llar, abril 2001

40,8%

81,0%84,7%74,8%

10,5%

56,2%60,9%

46,0%

20,4%

5,4%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

- de 125.000 125.001-210.000 210.001-420.000 420.001-675.000 + de 675.000Ingressos mensuals de la llar (PTA)


Mitjana

27,1%

45,7%


Actualment l’ordinador està present a la majoria de les llars amb ingressos superiors a les 210.000 pessetes mensuals. En canvi, a les llars amb menys ingressos, la penetració és molt menor. Per exemple, mentre que el 85% a les llars amb ingressos entre 420.000 i 675.000 pessetes disposen d'ordinador, només el 10% de les llars amb ingressos inferiors a les 125.000 pessetes en tenen. Cal destacar que més del 40% de les llars amb ingressos entre 125.001-210.000 pessetes mensuals disposen d’ordinador. Sembla, doncs, que aquest equip està bastant estès entre les llars que tenen un nivell de renda mitjà-baix o superior.

10

El nombre d'ordinadors a la llar també augmenta de forma significativa amb els ingressos de la llar. El 45% de llars amb ingressos superiors a les 675.000 pessetes i el 27% de les que estan entre 420.000 i 675.000 tenen més d'un ordinador. D'altra banda només el 5% de les llars amb ingressos inferiors a les 125.000 pessetes en tenen més d'un.

NOMBRE D'ORDINADORS A LA LLAR Segons els ingressos de la llar, abril 2001

86,6%94,7%

82,1%73,3%

55,1%

5,3%13,4% 17,9% 26,7%

44,9%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

- de 125.000 125.001-210.000 210.001-420.000 420.001-675.000 + de 675.000Ingressos mensuals de la llar (PTA)

Llars amb 1 PC Llars amb 2 o més PC


De forma similar al que passa amb la penetració de l'ordinador, la connexió a Internet també és molt més freqüent a les llars amb ingressos elevats. Per exemple, el 61% de les llars amb ingressos entre 420.000 i 675.000 pessetes disposen d'accés a la Xarxa i només el 5,4% de les que tenen ingressos inferiors a les 125.000 pessetes en tenen.

La penetració relativa d'Internet sobre les llars que disposen d'ordinador té una relació menys important amb la renda de la llar. Així, el 50% de les llars amb ingressos inferiors a les 210.000 pessetes que disposen d'ordinador estan connectades, mentre que entre les llars amb renda superior a les 420.000 pessetes aquest percentatge arriba al 70%. Sembla, doncs, que un cop es disposa d'ordinador a la llar, els ingressos no són un factor tant determinant com podria semblar a l'hora d’accedir a Internet.

11

01.5. Ordinador i Internet segons la situació geogràfica de la llar Indicador

Equipament TIC a la llar en funció de la província i la dimensió del municipi. Conceptes

Catalunya té 2.097.955 llars que es distribueixen per províncies de la següent manera: 1.600.139 a Barcelona, 183.760 a Girona, 120.669 a Lleida, 193.387 a Tarragona. 1

Per poder donar dades d’equipament TIC a les llars en funció de la dimensió del municipi s'han definit tres franges de població:

? ? Barcelona ciutat, més de 500.000 habitants (577.037 llars) ? ? Municipis de 10.000 a 500.000 habitants (1.109.448 llars) ? ? Municipis de menys de 10.000 habitants (411.470 llars)

Dada clau

Barcelona i Tarragona són les províncies amb més equipament TIC a les llars.

Informació de base

Equipament TIC a la llar per província

Barcelona i Tarragona són les províncies que disposen d’un major equipament informàtic a les llars: Barcelona té un 47,1% de llars amb ordinador i un 28,9% amb Internet, i Tarragona, un 47,8% i un 26,2%. Lleugerament per sota la mitjana catalana està Girona amb un 39,2% de les llars amb ordinador i un 21,5% amb Internet. I finalment, les llars de Lleida són les que tenen una menor implantació d’aquests equipaments, ja que només el 33,7% de les llars disposen d’ordinador i el 14,2% tenen accés a Internet.

ORDINADORS I INTERNET A LA LLAR Segons la província de la llar, abril 2001

39,2%

47,1%

33,7%

47,8%

28,9%

21,5%

14,2%

26,2%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Barcelona Girona Lleida TarragonaLlars amb PC Llars amb Internet

27,1%

45,7%

Mitjana


1 Dades de l’Estadística de població 1996 de l’IDESCAT.

12

A Barcelona el 18,9% de les llars que tenen ordinador en tenen més d’un, a continuació hi ha Girona amb el 16,4%, Lleida amb el 14,6% i Tarragona amb el 13,8%.

Pel que fa al nombre d’ordinadors que hi ha a cada província, Barcelona en té el 79,3%, Girona el 7,4%, Lleida el 4,0% i Tarragona el 9,3%.

Equipament TIC a la llar per dimensió del municipi

La següent gràfica mostra que les TIC no només estan presents a les gran ciutats. D’una banda es pot veure que la diferència pel que fa a equipament TIC entre Barcelona ciutat i els municipis grans (entre 10.000 i 500.000 habitants) és mínima. De fet aquestes darreres tenen fins i tot més llars amb ordinador que Barcelona. D’altra banda, els municipis amb menys de 10.000 habitants sí que mostren una menor implantació d’ordinadors i accés a Internet a la llar.

ORDINADORS I INTERNET A LA LLAR Segons la dimensió del municipi, abril 2001

39,8%45,9%

47,8%

19,3%

28,6%29,9%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Barcelona ciutat 10.000 - 500.000 hab. - 10.000 hab.


27,1%

45,7%

Mitjana


En resum, doncs, es pot dir que encara hi ha un lleuger endarreriment per part de Girona i Lleida pel que fa a l’equipament de noves tecnologies a la llar, i especialment per part dels municipis de menys de 10.000 habitants.

13

01.6. Llars amb telefonia mòbil Indicador

Llars que disposen de telèfon mòbil i nombre d'aparells per llar, en qualsevol de les seves modalitats, contracte o prepagament, analògic o digital.

Dada clau

El 64,2% de les llars a Catalunya disposen de telèfon mòbil.

Informació de base

Entre abril de 2000 i abril de 2001 la penetració de la telefonia mòbil a la llar ha passat del 58,3% al 64,2%. L'increment ha estat, doncs, d'un 10,2%.

Un altre fet remarcable, és que pràcticament el 55% de les llars que disposen de telefonia mòbil tenen més d’un aparell, mentre que a l’abril de 2000 aquest valor era del 44,1%. Concretament, entre les llars amb telefonia mòbil, el 34,9% tenen 2 telèfons mòbils i el 19,9% en tenen 3 o més. La gràfica següent mostra l’evolució d’aquestes dades sobre el nombre total de llars de Catalunya.

TELEFONIA MÒBIL A LA LLAREvolució abril 2000 - 2001

29,0%

12,8%

22,4%

64,2%58,3%

7,7%

32,4%

18,0%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

Amb 3 o més telèfonsmòbils

Amb 2 telèfons mòbils

Amb 1 telèfon mòbil

Llars amb telèfonmòbil

% sobre el total de llars Abril 2001 Abril 2000


Segons l’enquesta de l’IDESCAT es calcula que a les llars catalanes a abril de 2001 hi ha quasi dos milions i mig de telèfons mòbils (2.484.000) mentre que a abril de 2000 encarara no s'havia superat els dos milions (1.985.000). L'increment del nombre de mòbils a les llars ha estat, doncs, d'un 25,2%. Cal destacar que actualment de mitjana hi ha més d’un mòbil per cada llar de Catalunya, concretament hi ha 1,2 mòbils per llar.

Tot i aquest fort increment produït a la telefonia mòbil durant el 2000, es preveu que hi haurà un alentiment important de cara al 2001 tal com es comença a notar a nivell de tot l'estat espanyol.

Segons ANIEL1 des de l’aparició de la telefonia mòbil a Espanya al voltant del 1996 fins al 2001 s’han venut aproximadament 42 milions de terminals de telèfon mòbil dels que a dia d’avui existeixen uns 25 milions. Durant el 2000 es varen vendre a tota Espanya uns 16,5 milions de telèfons mòbils, mentre que el primer semestre del 2001 1 ANIEL, Campaña de reciclaje de teléfonos móviles, 2001.

14

en lloc dels 8 milions de mòbils que s'haurien d'haver vengut com l’any passat només s’ha venut la aproximadament meitat.

El següent gràfic mostra la penetració de la telefonia a les llars segons el nombre de d’individus que la composen. Es pot veure que a mesura que augmenta el nombre de persones de la llar més probable és que hi hagi un telèfon mòbil i major és el nombre de terminals disponible. Així, per exemple, el 92,8% de les llars amb 5 o més membres disposen d’algun mòbil i el 40,6% en tenen 3 o més.

TELEFONIA MÒBIL A LA LLAR Segons la dimensió de la llar, abril 2001

25,3%34,3% 32,4%

15,0%25,5%

30,0%

31,3%

26,7%

42,0%40,6%

3,1%

22,3%

0,9%

1,4%

16,8%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1 2 3 4 5 o més

% s

obre

el t

otal

de

llars

, per

dim

ensi

ó

Llars amb 1 mòbil Llars amb 2 mòbils Llars amb 3 o més mòbils

79,2%88,3% 92,8%

58,0%

29,3%


Un altre factor determinant en la disponibilitat de telèfon mòbil a la llar és el nivell d'ingressos. Per exemple, el 98% de les llars amb ingressos superiors a 420.000 pessetes mensuals disposen de mòbil, i en canvi, només el 25% de les llars que tenen ingressos inferiors a 125.000 pessetes en tenen.

Pel que fa a l’entrada de nous operadors de telefonia fixa al mercat, cal destacar que un 21% de les llars han declarat a l'enquesta realitzada per l'IDESCAT que utilitzen alguna operadora diferent de Telefónica per realitzar trucades a través del telèfon fix.

01.7. Equipament audiovisual a la llar

Indicador

Llars amb equips audiovisuals diversos: televisor, vídeo, reproductor de CD, reproductor de DVD i copiador de CD. Llars amb serveis audiovisuals diversos: televisió per satèl·lit, televisió terrestre de pagament, etc.

Dada clau

El 22% de les llars estan abonades a algun canal de televisió de pagament

Informació de base

Equipament audiovisual a la llar

Segons es desprèn de l’enquesta de l’IDESCAT, l’any 2001 el 34,6% de les llars tenen un televisor, el 42,8% en tenen dos, el 22,4% tres o més, i pràcticament no hi ha llars sense televisió. Aquestes dades suposen un lleuger increment en el nombre de televisors a les llars catalanes el darrer any, passant d'una mitjana de 1,93 aparells per llar a 1,96.

El percentatge de llars amb aparell de vídeo és aproximadament el 80%, similar al de l’any passat. La major part de llars tenen un únic aparell però hi ha un 13,3% que en tenen més d’un.

Equipament audiovisual a la llar, abril 2001

8,6%

22,4%

42,8%

34,6%

55,1%

99,8%

7,2%

78,7%

13,3%

65,4%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Llars amb copiador de CD

Llars amb reproductor de DVD

Llars amb reproductor de CD *

Amb 2 o més vídeos

Amb 1 vídeo

Llars amb vídeo

Amb 3 o més televisors

Amb 2 televisors

Amb 1 televisor

Llars amb televisor

% sobre el total de llars* No inclou reproductors de CD de l'ordinador o del cotxe


16

El 55% de llars disposa de reproductor de CD. Aquesta dada té en compte només els equips de música independents, és a dir no considera el reproductor de CD de l’ordinador ni el que hi pugui haver al cotxe.

Pel que fa al DVD, una tecnologia relativament nova i en fase d’expansió, actualment només en disposen un 7% de llars.

Una altra equipament en expansió és el copiador de CD que habitualment està instal·lat a l’ordinador tot i que també hi ha sistemes independents. Segons l’enquesta realitzada per l’IDESCAT, a abril de 2001 el 8,6% de les llars en tenen.

La disponibilitat de tot aquest equipament audiovisual està, lògicament, relacionat amb la renda familiar disponible. Així les llars amb menys ingressos són les que tenen menys equipament, però cal destacar que a partir d’un nivell de renda mig aquest equipament deixa de dependre dels ingressos familiars i està molt més estès.

A nivell espanyol, la AIMC1 dóna dades similars a les catalanes pel que fa a la disponibilitat equipament audiovisual a la llar: el 99,5% de llars tenen televisors, el 38,4% en tenen una, el 61,1% en tenen dues o més, el 71,1% té vídeo i el 53,6% reproductor de CD.

Serveis audiovisuals a les llars La següent taula mostra dades sobre els serveis de televisió disponibles les llars de Catalunya. SERVEIS AUDIOVISUALS % llars Llars amb televisió terrestre de pagament (Canal Plus, Quiero TV) 15,3% Llars amb televisió digital per satèl·lit (Canal Satèl·lit, Via Digital) 10,3% Llars que reben canals gratuïts de TV per satèl·lit 5,9% Llars abonades a canals de pagament (terrestres o per satèl·lit) 22,0% Un 22% de llars de Catalunya tenen contractat algun tipus de servei de televisió de pagament, bé sigui per satèl·lit (10,3%) o terrestre (15,3%). Hi ha una petita part de llars que té contractats els dos tipus de servei. D’altra banda hi ha un 5,9% de llars que reben canals de satèl·lit gratuïts. Segons dades de MENTA d’abril de 2001 hi ha 18.588 llars abonades al seu servei de televisió per cable, menys del 1% de les llars de Catalunya. Aquesta dada representa el 70% de les 27.123 llars abonades a qualsevol dels serveis de Menta (1,3% de les llars catalanes).

1 Marco General de los Medios en España 2001, AIMC.

17

02 Utilització de les TIC a la Societat

18

02.1. Usuaris d'ordinador Indicadors

Persones de 15 o més anys que han utilitzat o utilitzen l'ordinador per a qualsevol finalitat (domèstica o professional) i des de qualsevol lloc (feina, llar, etc.), de manera freqüent o esporàdica.

Conceptes

S'entén com a usuari freqüent d’ordinador aquella persona que l'utilitza un o més cops per setmana.

Dada clau

Pràcticament el 60% de la població catalana de 15 o més anys ha utilitzat l’ordinador alguna vegada i el 45% l'utilitza freqüentment.

Informació de base

El 58,6% de la població catalana de 15 o més anys ha utilitzat l’ordinador alguna vegada (gairebé 3.100.000 persones) i el 44,6% l'utilitza freqüentment (un o més cops per setmana). Cal destacar també que el 31% de la població catalana utilitza l’ordinador cada dia.

L'evolució d’aquestes dades respecte les de l’any passat mostra que hi ha hagut un creixement moderat de la utilització de l’ordinador. L'ús setmanal de l'ordinador, per exemple, ha passat del 42% al 44,6%. Aquest fet és lògic tenint en compte l’alta penetració que ja hi ha a Catalunya.

USUARIS D'ORDINADOREvolució abril 2000-2001, per freqüència d'ús

46,1%

56,1%

28,9%

42,0%

31,0%

48,3%

44,6%

58,6%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

Cada dia

Un o més cops persetmana

Un o més cops permes

Alguna vegada

% població de 15 o més anys.


Com es pot comprovar, les persones que utilitzen l’ordinador acostumen a utilitzar-lo de forma força regular. Així, més de la meitat dels usuaris (52,9%) l’utilitza diàriament i gairebé una quarta part més l’utilitza setmanalment (23,2%). Respecte l'any anterior s’observa una lleugera tendència a augmentar la freqüència d'ús.

19

Pel que fa al lloc d’utilització de l’ordinador, el principal és la llar amb més d’un 70% dels usuaris. A continuació se situa el lloc de treball amb el 52% i el lloc d’estudi amb el 22,5%. L'ús de l'ordinador a altres llocs (com per exemple: cibercafés, casa d’amics, familiars, etc.) arriba gairebé al 16%. Finalment la utilització a punts públics de l’administració (com biblioteques, centres de teletreball, quioscos públics a estacions, etc.) és del 14,5%.

Lloc d'utilització de l'ordinador% sobre els usuaris, abril 2001

15,9%14,5%

22,5%

70,2%

52,2%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Casa Lloc detreball

Llocd'estudi

Llocspúblicsadm.

Altres llocs

% u

suar

is d

'ord

inad

or

Freqüència d'utilització de l'ordinador% sobre els usuaris, abril 2001

Diàriament52,9%

Setmanalment23,2%

Mensualment6,3%

Menys freqüència

17,6%

Font: Secretaria per a la Societat de la Informació a partir de dades de l'IDESCAT. Abril 2001. Gairebé el 80% dels usuaris d'ordinador declara que fa servir programes ofimàtics (tractament de textos, fulls de càlcul, bases de dades, etc.). D'altra banda, un 60% del usuaris utilitza l'ordinador per a oci (jugar, escoltar música, etc.) i gairebé un 40% per a aplicacions específiques al seu lloc de treball com per exemple gestió de clients, comptabilitat, etc. Finalment més d'un 20% dels usuaris d’ordinador té coneixements suficients per fer algun tipus de programació o disseny d’aplicacions personalitzades, i per tant se’ls pot considerar usuaris amb coneixements avançats d’informàtica.

Ús de l'ordinador% sobre els usuaris, abril 2001

78,5%

39,0%

60,4%

21,6%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Informàtica avançada

Aplicacions específiques

Oci

Programes ofimàtics

(programar, dissenyar aplicacions, etc.)

(comptabilitat, vedes, etc.)

(escoltar mùsica, jugar, etc.)

(proc. textos, bases de dades, etc.)

% usuaris d'ordinador


20

02.2. Usuaris d'Internet Indicadors

Persones que han utilitzat o utilitzen Internet per a qualsevol finalitat i des de qualsevol lloc, de manera freqüent o esporàdica.

Conceptes

S'entén com a usuari freqüent d’Internet aquella persona que l'utilitza un o més cops per setmana.

Dades clau

El 30% dels ciutadans de Catalunya amb 15 o més anys utilitza Internet un o més cops per setmana.

Informació de base

El darrer any, l'ús d’Internet ha augmentat de forma significativa a Catalunya. El nombre d’usuaris setmanals ha passat de 1.068.000 a pràcticament 1.600.000, passant d’un 20,6% a un 29,8% de la població catalana de 15 o més anys. L'ús diari d'Internet ha crescut d’un 10% a un 14,4%. Com a usuaris menys freqüents, es pot dir que un 42,9% de la població catalana ha utilitzat Internet alguna vegada i que el 35,4% l'utilitza un o més cops al mes.

USUARIS D'INTERNETEvolució abril 2000-2001, per freqüència d'ús

35,4%

42,9%33,3%

20,6%

24,8%

10,0%

29,8%

14,4%

0% 10% 20% 30% 40% 50%

Cada dia

Un o més cops persetmana

Un o més cops permes

Alguna vegada

% població de 15 o més anys.

Font: Secretaria per a la Societat de la Informació a partir de dades de l'IDESCAT. Abril 2001. Freqüència i lloc d’ ús d’Internet

Si s’observa la freqüència d’ús d’Internet respecte al total d’usuaris i no sobre el total de la població, es pot dir que un terç del els usuaris l’utilitza diàriament, un altre terç setmanalment i la resta amb menys freqüència.

El principal lloc d’us d'Internet és la llar amb un 55,9% d’usuaris que hi accedeixen. Un 33,6% accedeixen des del lloc de treball i un 21,4% des del lloc d’estudi. Respecte l’any passat ha crescut força l’accés des de la llar (del 44,4% al 55,9%) i molt menys els altres dos. Aquesta dada concorda amb el gran increment de llars amb accés a

21

Internet que s'ha produït durant el darrer any (veure fitxa 1.2). La llar, per tant, està desplaçant els altres llocs com a punt d'accés escollit pels ciutadans.

L'accés des de llocs públics, com ara biblioteques i centres socials, també ha augmentat molt i se situa al 12,5%. Això és, possiblement, resultat de l’esforç que a diferents nivells de les administracions del país s'ha dut a terme per posar a l’abast de la població l’eina Internet. Finalment, l'accés a Internet des d’altres llocs (cibercafès, casa d’amics, familiars, etc.) ha passat del 8,1% al 23,9% en un any.

L'accés a Internet des d'un lloc no exclou que també s’hi pugui accedir des d'un altre, i de fet cada vegada és més freqüent accedir-hi des de diversos punts.

Lloc d'utilització d'Internet% sobre els usuaris, abril 2001

12,5%

23,9%21,4%

36,6%

55,9%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Casa Lloc detreball

Llocd'estudi

Llocspúblicsadm.

Altresllocs

% u

suar

is In

tern

et

Freqüència d'utilització d'Internet% sobre els usuaris, abril 2001

Diàriament33,7%

Mensualment13,0%

Menys freqüència

17,5%

Setmanalment35,8%


Temps dedicat a navegar per Internet

Les gràfiques següents mostren el temps dedicat a Internet setmanalment tant a la llar com al lloc de treball. Per donar una dada més significativa només s'han inclòs les persones que utilitzen habitualment Internet (un o més cops per setmana). Es pot observar clarament que la major part de la gent utilitza Internet menys de 4 hores setmanals i que s’utilitza lleugerament més temps a la llar que a la feina.

43,5%

3,2%

18,2%

6,6%

28,4%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

- 15 min. 15 min.-1 h. 1h.- 4h. 4h.- 10h. + 10 h.

Temps mitjà setmanal dedicat a Internet a la llar% sobre els usuaris setmanals d'Internet a la llar

37,6%

8,1%11,9% 9,6%

32,8%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

- 15 min. 15 min.-1 h. 1h.- 4h. 4h.- 10h. + 10 h.

Temps mitjà setmanal dedicat a Internet al treball% sobre els usuaris setmanals d'Internet al centre de treball


22

Idioma de les webs visitades

Un factor important a l'hora de navegar per Internet és l'idioma de les pàgines que es visiten. A partir de l'enquesta realitzada per l'IDESCAT es pot concloure que la meitat dels Internautes visiten habitualment llocs web en català i més del 80% en castellà. D’altra banda, un significatiu 44,5% visiten llocs web en anglès i només un 7,6% en altres idiomes. Cal destacar que un 55% dels internautes habitualment només visiten llocs web en català i/o castellà (és a dir no visiten webs amb idiomes estrangers) i que el 31% només visiten llocs web en castellà.

Idioma de les webs visitades% sobre els usuaris d'Internet, abril 2001

7,6%

82,7%

44,5%

48,9%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Altres

Anglès

Castellà

Català

% usuaris Internet


Serveis utilitzats a Internet

Les gràfiques següents mostren quin és l’ús que fan d’Internet aquelles persones que l’utilitzen setmanalment.

Un 81,3% dels usuaris habituals d’Internet que utilitzen el correu electrònic i un 71,8% declaren que l’utilitzen alguna vegada per oci. El teletreball i els cursos a través d’Internet encara no són una pràctica gaire estesa.

Utilització d'Internet% sobre els usuaris setmanals d'Internet, abril 2001

71,8%

81,3%

7,0%

30,9%

6,6%

37,5%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Fa teletreball

Estudia o fa cursos per Internet

Utilitza serveis de banca electrònica

Utilitza el xat

Utilitza Internet per oci

Utilitza el correu electrònic

% usuaris setmanals d'Internet


23

Un 62,5% dels usuaris d’Internet visiten pàgines web de la administració però només un 19,8% han fet alguna vegada algun tipus de tràmit administratiu. Això és degut probablement a que encara no estan disponibles a Internet molts dels tràmits i a la manca de seguretat percebuda pels usuaris. Pel que fa a la sanitat, la situació encara és més desfavorable: només un 17,5% visiten pàgines sanitàries quan ho necessiten i només un 2,2% han fet tràmits.

Utilització de l'administració i la sanitat a Internet% sobre els usuaris setmanals d'Internet, abril 2001

62,5%

17,5%

19,8%

2,2%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

Ha fet tràmits amb els serveis sanitaris

Visita webs sanitaris

Ha fet tràmits amb l'administració

Visita webs de l'administració



Compres a través d’Internet

Un 16,3% dels internautes ha comprat alguna vegada per Internet i un 11,9% ha fet pagaments a través d’aquest mitjà. Tot i això, els compradors habituals encara no arriben al 4% tal com es desprèn de que només el 3,5% compra aliments i el 3,8% es gasta més de 50.000 pessetes anuals.

Compra a través d'Internet% sobre els usuaris setmanals d'Internet, abril 2001

16,3%

3,8%

11,9%

3,5%

0% 5% 10% 15% 20%

Ha comprat aliments per Internet

Despesa anual superior a 50.000 ptes

Ha fet pagaments per Internet

Ha comprat per Internet alguna vegada



Comparació internacional

Per comparar la situació de Catalunya a nivell europeu s'han fet servir les dades presentades oficialment per la Comissió Europea dins el seu programa eEurope. Les següents gràfiques mostren les dades de diferents països europeus extretes de l’Eurobarometer 97 amb data febrer de 2001. D’altra banda, la dada de Catalunya ha estat obtinguda a partir de l'enquesta de l’Idescat a abril de 2001. Les dues fonts utilitzen la mateixa definició d'usuari d’Internet (persones que l’utilitzen una o més vegades a la setmana) i parteixen d’enquestes fetes a la població de 15 o més anys.

24

La única diferència rellevant és, doncs, la data en que ha estat feta l'enquesta, ja que la de Catalunya és dos mesos posterior a l'europea.

Com es pot comprovar, Catalunya està lleugerament per sota la mitjana europea i encara està a força distància de països com Dinamarca, Finlàndia o Regne Unit.

USUARIS SETMANALS D'INTERNET% sobre la població de 15 o més anys, febrer/abril 2001

58,1%

21,3%

10,3%

22,5%24,5%

29,8%

53,6%53,3%51,1%

47,9%

39,7%36,2%

39,8%

29,2% 29,2%26,6%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

CT GR PT ES FR IT DE BE LU IE GB AT FI NL DK SE

% p

obla

ció

de 1

5 o

més

any

s

Font: Eurobarometer 97 (febrer 2001), IDESCAT / SSI (abril 2001).

Mitjana EU 31,1%

Catalunya està just per sobre la mitjana europea pel que fa al nombre d’usuaris diaris d’Internet i lleugerament per sota pel que respecta a gent que l’utilitza un o més cops per setmana (però no cada dia). Sumant aquests dos valors s’obtenen els percentatges de la gràfica anterior que representen totes aquelles persones que utilitzen Internet com a mínim un cop per setmana. D’altra banda el nombre de gent que utilitza Internet mensualment o amb menys freqüència a Catalunya és força inferior a la mitja europea.

FREQÜÈNCIA D'ÚS D'INTERNET% sobre la població de 15 o més anys, febrer/abril 2001

42,9%

3,0%5,6%

7,5%

14,4% 15,4%

1,5%

16,9%14,3%

35,7%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Total Diària Setmanal Mensual Menysfreqüència

% p

obla

ció

de 1

5 o

més

any

s

CT UE CT UE CT UE CT UE CT UE


25

La utilització d’Internet a la llar és bastant baixa respecte la mitjana europea. Això és degut principalment a que, com ja s’ha comentat a la fitxa 1.2, les llars catalanes disposen d’un nivell d’accés a Internet inferior a l’europeu. En canvi, en la utilització a llocs públics, lloc d’estudi i altres llocs Catalunya està per sobre de la mitjana europea.

LLOC D'ÚS D'INTERNET % d'usuaris d'Internet de 15 anys o més, febrer/abril 2001

42,9%

17,2%

6,5%

20,0%

55,9%

23,9%

12,5%

21,4%

36,6%

74,0%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Casa pròpia Lloc de treball Lloc d'estudi Punt públic Altres llocs

% d

'usu

aris

d'In

tern

et d

e 15

any

s o

més

Font: Eurobarometer 97 (febrer 2001), IDESCAT / SSI (abril 2001). * valor aproximat de "UE - Altres llocs"

CT UE CT UE CT UE CT UE CT UE*

26

02.3. Abonats a telefonia mòbil

Indicadors

Nombre d'abonats a telefonia mòbil per cada 100 habitants i percentatge de tota la població que utilitza la telefonia mòbil.

Dada clau

A Catalunya hi ha 77 telèfons mòbils per cada 100 habitants i el 67% de la gent de 15 o més anys l’utilitzen.

Informació de base

Catalunya tenia a 1 d'abril de 2001 4,7 milions de línies actives de telefonia mòbil segons dades de les empreses operadores del sector 1. Això representa 77,3 clients per cada 100 habitants. Al conjunt d’Espanya, segons les mateixes fonts, hi ha 25,6 milions d’abonats, 64,7 per cada 100 habitants. Catalunya té, doncs, el 18,4% de les línies d’Espanya.

Clients de telefonia mòbil 1 desembre 99 1 abril 2000 (1) 1 gener 2001 1 abril 2001 (1)

Catalunya: Milions de clients 2,6 3,4 4,5 4,7 Clients per 100 hab. (2) 42,2 56,4 73,3 77,3

Espanya: Milions de clients 13,1 17,5 24,3 25,6 Clients per 100 hab. (2) 33,0 44,2 61,4 64,7 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Telefónica, Airtel i Amena(3) per a Espanya i Catalunya.

Notes: (1) La dada de Catalunya d'abril de 2000 i 2001 està estimada a partir de la dada de desembre i del

creixement espanyol entre desembre i abril. (2) El rati clients per cada 100 habitants està fet sobre una base de 6.090.000 habitants a Catalunya i

39.600.000 a Espanya. (3) El nombre de clients d'Amena a Catalunya s'ha estimat a partir del nombre de clients a Espanya i la

relació Catalunya/Espanya de les altres operadores. Entre abril de 2000 i abril de 2001 el nombre de clients de telefonia mòbil a Catalunya ha estat d’un 37%. Aquest creixement ha estat molt menor del produït en anys anteriors (per exemple, entre desembre de 1998 i abril de 2000 va haver un creixement d'un 182%). Aquest fet es pot explicar per la saturació del mercat produïda per les fortes vendes que hi ha hagut fins ara.

1 Dades facilitades per Telefónica, Airtel i Amena.

27

Segons l’enquesta realitzada per l'IDESCAT2, el 66,8% de la població de 15 o més anys utilitza la telefonia mòbil a abril de 2000, mentre que a abril de 2000 el feia servir un 51,9%. En un any s’ha passat de 2.700.000 a 3.500.000 usuaris de mòbil, el que significa un increment del 29%.

La majoria dels usuaris utilitza habitualment un mòbil particular (91%) i només un 9% n’utilitza un propietat de l’empresa.

La utilització del mòbil està molt igualada entre homes (67,3%) i dones (66,4%), així entre totes les edats (per sobre del 75%) excepte entre la gent de més de 55 anys (33%). Per més detall vegeu les fitxes 2.4 i 2.5.


A maig de 2001 hi havia 256 milions de mòbils a la Unió Europea, 68 per cada 100 habitants. Aquest valor està molt per sobre dels 43 mòbils per cada 100 habitants que hi ha als Estats Units. A la gràfica es pot observar com tots els països de la Unió Europea tenen uns nivells de penetració de la telefonia mòbil molt elevats, destacant Luxemburg, Àustria i Itàlia amb els valors més elevats, i França i Grècia amb els més baixos.

Catalunya, amb 77 telèfons mòbils per cada 100 habitants està molt per sobre de la mitjana europea i se situa al nivell d’alguns dels països més avançats com Itàlia, Finlàndia o Regne Unit.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

CT US FR GR BE ES DE IE DK NL PT GB SE FI IT AT LU

Abo

nats

per

100

hab

itant

s

Fonts: EU - Mobile Communications (maig 2001), US - Cellular Telecoms Industry Association (juny 2001), CT - SSI i operadores (abril 2001).

Mitjana EU: 68

Abonats a telefonia mòbil per cada 100 habitants, abril/maig 2001

77,3

2 Enquesta sobre la penetració de les TIC a Catalunya, abril 2001. SSI / IDESCAT.

28

02.4. Utilització de les TIC segons el sexe

Indicador

Població de 15 o més anys que fa ús de l'ordinador, Internet i telefonia mòbil segons sigui home o dona.

Conceptes

S’entén per usuaris d’ordinador o Internet aquelles persones que utilitzen aquestes tecnologies un o més cops per setmana. També es faciliten dades dels individus que han utilitzat l’ordinador i Internet alguna vegada tot i que aquests no es poden considerar usuaris regulars.

Dada clau

S’iguala la utilització de telèfons mòbils entre homes i dones però es manté la diferència d’utilització d’Internet i ordinadors.

Informació de base

Els homes segueixen fent un major ús de l’ordinador que les dones. Si s’observa quin és el percentatge d’ús setmanal per sexes es té que el 52,7% dels homes utilitza Internet respecte el 37% de les dones. En el cas de que l’hagin utilitzat alguna vegada els percentatges augmenten fins a una 65,4% pels homes i un 52,2% per les dones mantenint la diferència entre sexes.

L’ús d’Internet “alguna vegada” també és majoritari en el cas dels homes, el 50,1% respecte el 36% en el cas de les dones. Observant la utilització més freqüent, és a dir, l’ús un o més cops per setmana d’Internet, els percentatges baixen fins a un 38,3% en el cas dels homes i un 21,8% en el de les dones.

A la fitxa 2.3 ja s’ha descrit l’elevat ús que es fa dels mòbils a Catalunya. En aquest cas, al contrari que els dos anteriors, no hi ha diferències significatives entre la utilització per sexes ja que el 67,3% dels homes i el 66,4% de les dones utilitzen el mòbil. Observant qui és el propietari del telèfon mòbil que s’utilitza habitualment, es té que els homes utilitzen en major mesura que les dones el mòbil de l’empresa, quasi un 12% respecte el 6,6% de les dones. Aquesta dada sembla lògica atès que la dona té encara menor presencia laboral que l’home. Tot i això, la majoria de la població independentment del sexe utilitza un mòbil de la seva propietat.

29

UTILITZACIÓ DE LES TIC SEGONS EL SEXE, ABRIL 2001

65,4% 67,3%

52,7%

37,0%

21,8%

36,0%

66,4%

50,1%52,2%

38,3%

0%

20%

40%

60%

80%

Home Dona Home Dona Home Dona

% p

obla

ció

de 1

5 o

més

any

s, p

er s

exe

Alguna vegada Setmanalment UTILITZACIÓ ORDINADOR UTILITZACIÓ INTERNET UTILITZACIÓ MÒBIL


Si es comparen les dades d’utilització de les TIC respecte un any enrera, l’increment més notable és el de la utilització dels mòbils, amb un 15% de creixement en el cas dels homes i un 45% en el cas de les dones. Aquest elevat creixement de l’ús de les dones permet que se situïn pràcticament al mateix nivell que els homes.

Pel que fa a l’ús setmanal d’Internet, hi ha hagut un fort increment durant el darrer any en tots dos sexes. Les dones, amb un creixement del 48%, han incrementat més l’ús d’Internet que els homes, que han crescut un 42%.

L’ús setmanal dels ordinadors, tot i que també té una tendència creixent respecte les dades de fa un any, no presenta un increment tant espectacular com l’ús d’Internet o de mòbil. En ambdós casos es dona un increment d’aproximadament el 6%, una mica superior en els homes que en les dones. Si en lloc de l’ús setmanal es té en compte el fet d’haver utilitzat alguna vegada l’ordinador el creixement de les dones (5%) és superior al dels homes (4%). És a dir, hi ha una tendència a corregir la diferència d’ús entre homes i dones però els homes continuaran fent servir l’ordinador més freqüentment que les dones.

UTILITZACIÓ DE LES TIC SEGONS EL SEXEEvolució abril 2000-2001

37,0% 38,3%

21,8%

67,3% 66,4%

49,5%

35,0%

26,9%

14,7%

58,5%

45,8%

52,7%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

% p

obla

ció

de 1

5 o

més

any

s, p

er s

exe

Abril 2001 Abril 2000

HOME DONA% usuaris setmanals

d'INTERNET

HOME DONA% usuaris setmanals

d'ORDINADOR

HOME DONA% usuaris de MÒBIL


30


Respecte l’ús d’Internet, si es comparen les dades de Catalunya amb les mitjanes de la Unió Europea, es pot observar que la principal diferència està en el nivell d’ús corresponent a les dones. Catalunya, amb un 21,8% de dones usuàries setmanals d’Internet, està lleugerament per sota la mitjana europea de 24,7%. La diferència però és poc significativa. Respecte els homes, Catalunya es troba al mateix nivell que la mitjana europea.

24,7%

38,2%

31,1%29,8%

38,3%

21,8%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Dones Homes Mitjana

% p

obla

ció

de 1

5 o

més

any

s


CT UE CT UE CT UE

USUARIS SETMANALS D'INTERNET SEGONS EL SEXEComparació Unió Europea i Catalunya, febrer/abril 2001

02.5. Utilització de les TIC segons l'edat

Indicadors

Població de 15 o més anys que fa ús de l'ordinador, Internet i telefonia mòbil segons l'edat de l'individu.

Conceptes


Dada clau

El 98% de la població d’entre 15 i 24 anys ha utilitzat l’ordinador alguna vegada i el 91% Internet.

Informació de base

La gràfica següent mostra que la utilització de l’ordinador i Internet està directament relacionada amb l’edat. El telèfon mòbil, en canvi, s’utilitza de forma similar a totes les edats excepte entre la gent de més de 55 anys.

UTILITZACIÓ DE LES TIC SEGONS L'EDAT, ABRIL 200197,9%

61,3%

85,6% 84,3%77,4%86,1%

62,5%

39,8%

64,8%

44,4%

20,6%

33,1%

81,6%

61,0%

14,0%

5,0%

34,6%

90,7%

8,4% 3,4%0%

20%

40%

60%

80%

100%

15-24 25-39 40-54 55 o + 15-24 25-39 40-54 55 o + 15-24 25-39 40-54 55 o +

% p

obla

ció

de 1

5 o

més

any

s, p

er e

dat

Alguna vegada Setmanalment

UTILITZACIÓ ORDINADOR UTILITZACIÓ INTERNET UTILITZACIÓ MÒBIL


La utilització de l’ordinador augmenta de forma progressiva amb l’edat dels individus. Les persones de 15 a 24 anys utilitzen setmanalment en un 86,1% dels casos, les de 25 a 39 un 62,5%, les de 40 a 54 un 39,8%, i finalment les de 55 o més un 8,4%. Cal destacar que la pràctica totalitat de persones de 15 a 24 anys han utilitzat alguna vegada l’ordinador (97,9%) i que només un 14% de la gent de més de 55 anys l’ha fet servir algun cop.

32

En l’ús d’Internet es manté la relació existent en el cas de l’ordinador, segons la qual com més jove és la persona més l’utilitza. Un 64,8% de la població d’entre 15 i 24 anys utilitza setmanalment Internet; aquest percentatge és del 44,4% en les persones de 25 a 39 anys, del 20,6% en les d’entre 40 i 54, i del 3,4% en les de 55 o més. A l’igual que passava amb l’ordinador, cal destacar que més del 90% de la població entre 15 i 24 anys ha utilitzat alguna vegada Internet i, en canvi, només el 5% dels de 55 o més ho ha fet.

La freqüència d’ús de l’ordinador i Internet augmenta al disminuir la edat. Per exemple, només hi ha un 12% de persones entre 15 i 24 anys que utilitzin l’ordinador amb freqüència inferior a un cop per setmana i en canvi ho fa un 40,2% de la gent major de 55 anys. El lloc d’ús de l’ordinador i Internet és molt divers entre la gent jove (a casa, lloc d’estudi o treball, punts públics, casa d’amics, etc.). En canvi, a partir dels 25 anys s’utilitzen principalment a casa o a la feina.

L’ús de la telefonia mòbil és d’aproximadament el 85% a la franja de 15 a 39 anys i arriba fins al 77% entre la població de 40 a 54 anys. Aquesta darrera franja és la que més significativament ha augmentat respecte les dades de fa un any. Els menys usuaris són les persones de 55 anys o més que només utilitzen el mòbil en un 33% dels casos. Queda clar, doncs, que l’ús de la telefonia mòbil és un fet habitual entre la major part de la població independentment de l’edat excepte entre la gent més gran.

Ús de les TIC entre els nois i noies de 10 a 14 anys

Donat que l’ús de l’ordinador i Internet no és, ni molt menys, una qüestió exclusiva de la gent de 15 o més anys, a l’enquesta que va realitzar l’IDESCAT es va demanar informació dels nois i noies de 10 a 14 anys. Els resultats obtinguts es descriuen a continuació.

El 78,3% dels nois i noies de 10 a 14 anys utilitza l’ordinador a la seva llar. El 80,8% d’aquests nois l’utilitza per lleure i un 82,6% per fer treballs escolars. Pel que fa a Internet, el 33,9% l’utilitza. Els motius d’aquest ús són principalment els mateixos que els de l’ordinador: un 79,2% per lleure i un 75,7% per fer treballs escolars. Cal destacar que un 41,8% dels nois que utilitzen Internet fan servir també el correu electrònic i el xat (el que equival al 14,1% del total de nois i noies d’aquestes edats).

55%

78% 78%

97%88%

54%

30%31%37%

22%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

10 anys 11 anys 12 anys 13 anys 14 anys

% d

e no

is, p

er e

dat

Ordinador Internet

Nois de 10 a 14 anys que utilitzen l'ordinador i Internet a la llarPer edats, abril 2001


33

Comparació Internacional La gràfica següent mostra l’ús setmanal d’Internet segons l’edat, tant a Catalunya com a tota Europa. Es pot observar que la gent jove de Catalunya utilitza Internet lleugerament per sobre de la mitjana europea. A la resta de franges d’edat Catalunya està per sota la mitjana sobretot a les de gent més gran.

Aquest fet indica que a Catalunya encara no s’ha arribat al nivell d’introducció d’Internet que hi ha a altres països europeus entre la gent de més de 24 anys i que encara té moltes possibilitats d’augmentar la penetració d’Internet quan la població de més edat l’utilitzi de forma habitual.

USUARIS SETMANALS D'INTERNET SEGONS L'EDAT Comparació Unió Europea i Catalunya, febrer/abril 2001

3,4%

60,7%

48,5%

37,3%

10,9%

64,8%

44,4%

20,6%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

15-24 anys 25-39 anys 40-54 anys 55 o més anys

% p

obla

ció

de 1

5 o

més

any

s


CT UE CT UE CT UE CT UE

34

02.6. Utilització de les TIC segons el nivell d'estudis Indicadors

Població de 15 o més anys que fa ús de l'ordinador, Internet i telefonia mòbil en funció del nivell d'estudis acabats.

Conceptes


Es distingeixen quatre nivells d'estudis acabats:

? ? Sense estudis ? ? Estudis primaris (educació primària obligatòria, EGB) ? ? Estudis secundaris (batxillerat, cicles formatius de grau mig, ESO i similars) ? ? Estudis superiors (cicles formatius de grau superior, universitat)

Dada clau

Les persones amb estudis universitaris i secundaris són les que més utilitzen les TIC tot i que l’ús entre les que tenen estudis primaris està creixent ràpidament. Informació de base

El nivell d’estudis és un factor clau en el nivell d’ús de les TIC, sobretot en l’ús de l’ordinador i Internet. Els individus amb estudis secundaris i superiors utilitzen majoritàriament l’ordinador i la connexió a Internet. Molt per sota d’aquests nivells se situen els grups d’individus sense estudis i amb educació primària.

8,1%

23,9%28,6%

58,9%

82,9% 80,4%

24,6%

67,7%

10,8%

50,9%

5,3%

66,4%

75,8%

91,4%84,6%

40,3%

60,5%

81,9%

6,4%0%

20%

40%

60%

80%

100%

Senseest.

Prim. Sec. Superiors Senseest.

Prim. Sec. Superiors Senseest.

Prim. Sec. Superiors% p

obla

ció

de 1

5 o

més

any

s, p

er e

stud

is



UTILITZACIÓ DE LES TIC SEGONS EN NIVELL D'ESTUDIS ACABATS, ABRIL 2001


Més del 90% de les persones amb estudis superiors han utilitzat l’ordinador alguna vegada i quasi el 82% l’utilitza freqüentment (un o més cops a la setmana). En el cas

35

dels estudis secundaris, la diferència entre usuaris freqüents i els que l’utilitzen alguna vegada és més elevada, ja que els percentatges corresponen al 67,7% i 84,6% respectivament. També hi ha una notable diferencia en el nivell d’estudis primaris atès que els individus que han utilitzat alguna vegada l’ordinador supera el 40% mentre que els que l’utilitzen setmanalment quasi arriba al 25%. Respecte el nivell sense estudis el 8% l’utilitzen alguna vegada i el 6,4% l’utilitzen amb freqüència.

La connexió a Internet no és tant massiva com la utilització de l’ordinador però en el cas dels estudis superiors, els individus que la utilitzen freqüentment superen el 60% mentre que els que l’han utilitzat alguna vegada són el 75,8%. Aquest percentatge disminueix sensiblement en el cas de l’educació secundària; el 66,4% han utilitzat alguna vegada Internet i el 50,9% l’utilitzen amb freqüència. En el cas de la utilització d’Internet a l’educació primària, el 23,9% l’han utilitzat alguna vegada mentre que el 10,8% la utilitzen amb freqüència. Entre les persones sense estudis només un 5,3% utilitza Internet.

En el cas de l’ús del mòbil, les grans diferencies estan entre el grup sense estudis i la resta de grups. El nivell d’estudis secundaris ocupen el primer lloc en l’ús del mòbil amb quasi el 83% mentre que el segon lloc l’ocupa el nivell d’estudis superiors amb només una diferència de dos punts i mig per sota (80,4%). A una certa distància se situa el grup amb estudis primaris, amb el 58,9% d’individus que utilitzen mòbil, i en darrera posició hi ha el grup sense estudis on només el 28,6% utilitza el mòbil.

Respecte les dades de l’any 2000, l’increment més notable en la utilització de les TIC ha estat en la utilització dels mòbils atès que en els nivells d’estudis superiors i secundaris ha incrementat en més del 15 punts percentuals la seva utilització i en el nivell d’estudis primaris l’increment ha estat de 25 punts. També cal destacar el fort increment que hi ha hagut de l’ús de l’ordinador i Internet entre la gent amb estudis primaris. L’ús de l’ordinador ha passat d’un 15,9% a un 40,3% i els d’Internet, d’un 3,4% a un 23,9%.

36

02.7. Utilització de les TIC segons els ingressos familiars Indicadors

Població de 15 o més anys que fa ús de l'ordinador, Internet i telefonia mòbil en funció del nivell d'ingressos de la llar.

Conceptes


Els ingressos familiars inclouen les rendes netes mensuals de tots els membres de la llar i estan expressats en pessetes. Es distingeixen 5 trams:

1. Fins a 125.000 PTA/mes. 2. Entre 125.001 i 210.000 PTA/mes. 3. Entre 210.001 i 420.000 PTA/mes. 4. Entre 420.001 i 675.000 PTA/mes. 5. Més de 675.000 PTA/mes.

S'han utilitzat els ingressos familiars i no els de la pròpia persona perquè la disponibilitat d’equipament de TIC per part d’una persona, com a mínim a la llar, en general depèn més directament del total de la renda familiar.

Dada clau

L’ús de l’ordinador, Internet i mòbil és molt habitual entre els individus de llars amb ingressos superiors a 210.000 pessetes mensuals.

Informació de base

Els ingressos de la llar són un factor determinant en el nivell d’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Les persones que viuen a llars amb ingressos menors de 210.000 pessetes al mes utilitzen molt menys l’ordinador i Internet que les llars amb ingressos superiors. Cal destacar que a partir d’un nivell mig d’ingressos no hi ha grans diferències en l’ús d’aquestes tecnologies.

7,8%

23,5%

62,8%

29,8%

63,8%

76,7%

92,3%

14,7%

42,6%

59,4%

49,3%

81,4%86,2%

75,4%

13,6%

46,6%

80,1%

87,5%

61,4%

25,5%

100,0%92,6%

75,3%

3,5%7,2%0%

20%

40%

60%

80%

100%

- de125.

125.-210.

210.-420.

420.-675.

+ de675.

- de125.

125.-210.

210.-420.

420.-675.

+ de675.

- de125.

125.-210.

210.-420.

420.-675.

+ de675.%

pob

laci

ó de

15

o m

és a

nys,

per

ingr

esso

s

Alguna vegada Setmanalment UTILITZACIÓ ORDINADOR UTILITZACIÓ INTERNET UTILITZACIÓ MÒBIL

UTILITZACIÓ DE LES TIC SEGONS ELS INGRESSOS FAMILIARS, ABRIL 2001

Ingressos familiars bruts (milers de pessetes)

- 125. 210.-420. + 675. - 125. 210.-420. + 675. - de 125. 210.-420. + 675. 125.-210. 420.-675. 125.-210. 420.-675. 125.-210. 420.-675.


37

Els individus que viuen a llars amb ingressos familiars inferiors a 125.000 pessetes mensuals són molt poc usuaris de les TIC: només un 13,6% ha utilitzat l'ordinador, un 7,8% Internet i un 23,5% el mòbil. Les persones que tenen uns ingressos familiars entre 125.000 i 210.000 utilitzen una mica més aquestes tecnologies: 46,6% l’ordinador, 25,5% Internet i 62,8% el mòbil.

A partir d’uns ingressos de 210.000 pessetes mensuals l’utilització de les TIC és molt més freqüent i té una menor variació respecte a aquests ingressos. L’ús d’ordinador i el mòbil està per sobre del 80% i l’ús d’Internet és superior al 60%.

Respecte les dades de l’any 2000, es pot dir que hi ha hagut un augment general de l’ús de les TIC a les franges de renda intermitja de manera que han assolit els nivells de les franges més altes.

38

02.8. Utilització de les TIC segons l'activitat laboral Indicadors

Població de 15 o més anys que fa ús de l'ordinador, Internet i telefonia mòbil en funció de l'activitat laboral.

Conceptes S’entén per usuaris d’ordinador o Internet aquelles persones que utilitzen aquestes tecnologies un o més cops per setmana. També es faciliten dades dels individus que han utilitzat l’ordinador i Internet alguna vegada tot i que aquests no es poden considerar usuaris regulars.

Les activitats laborals que es contemplen són les següents:

? ? Estudiant ? ? Assalariat fix o eventual ? ? Empresari, professional lliberal i autònom ? ? Aturat ? ? Mestressa de casa ? ? Altres inactius: jubilat, retirat, pensionista, etc.

Dada clau

Pràcticament el 100% dels estudiants, el 60% dels treballadors i el 40% dels aturats han utilitzat alguna vegada Internet.

Informació de base

L'ús de les TIC varia de forma considerable per grup d’activitat. Els més usuaris són, amb diferència, els estudiants. A continuació venen els treballadors (tant els assalariats, com els empresaris, professionals lliberals i autònoms) i a més distància els aturats. Finalment, amb un ús molt baix de les TIC hi ha les mestresses de casa i els jubilats i retirats.

19,3%

39,6%

5,9% 3,3%

81,4%

65,6%57,8%

93,7%

62,0%59,4%

30,6%

70,4%

39,9%39,9%

20,5%

29,6%

82,6%80,9%

55,8%

99,9%

80,2%73,3%

63,2%57,3%

97,0%

11,6%4,6%

5,8%

2,2%2,9%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Estud. Ass. Empr. Atur.M.casaJub. Estud. Ass. Empr. Atur.M.casa Jub. Estud. Ass. Empr. Atur.M.casa Jub.% p

obla

ció

de 1

5 o

més

any

s, p

er a

ctiv

itat



UTILITZACIÓ DE LES TIC SEGONS L'ACTIVITAT PROFESSIONAL, ABRIL 2001


39

Pràcticament el 100% dels estudiants de 15 o més anys han utilitzat l’ordinador i Internet alguna vegada. A més, un 93,7% utilitza setmanalment l’ordinador i el 70,4% Internet. Pel que fa a mòbils, el 80,9% l’utilitza.

El següent grup de gent, els assalariats, empresaris, professionals lliberals i autònoms, també són força usuaris de les TIC, tot i que no arriben als nivells dels estudiants. Aproximadament un 60% són usuaris regulars de l’ordinador, un 40% d’Internet i un 80% de mòbil.

Els aturats utilitzen força menys aquestes tecnologies: un 30,6% utilitza setmanalment l’ordinador, un 20,5% Internet i un 65,6% el mòbil. Tot i això, pràcticament el doble han utilitzat alguna vegada l'ordinador i Internet (un 63,2% i un 39,6% respectivament). És a dir, que els aturats són usuaris poc freqüents de les TIC, degut principalment a que no l’utilitzen al lloc de treball.

Finalment, els menys usuaris de les TIC són aquelles persones que fan feines de la llar i els jubilats, retirats i pensionistes. Les mestresses de casa han utilitzat menys d’un 20% l’ordinador i menys d’un 6% Internet. Els jubilats i retirats encara els utilitzen menys: un 11,6% l’ordinador i un 3,3% Internet. Pel que fa al mòbil hi ha una diferència important entre els dos grups: els primers l’utilitzen el un 57,8% dels casos i els segons només un 29,6%.

40

02.9. Utilitz ació de les TIC segons la situació geogràfica Indicadors

Població de 15 o més anys que fa ús de l'ordinador, Internet i telefonia mòbil segons la situació geogràfica de la llar.

Conceptes S’entén per usuaris d’ordinador o Internet aquelles persones que utilitzen aquestes tecnologies un o més cops per setmana. També es faciliten dades dels individus que han utilitzat l’ordinador i Internet alguna vegada tot i que aquests no es poden considerar usuaris regulars. La situació geogràfica de la llar s’ha establert segons dos criteris diferenciats:

? ? Província: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. ? ? Dimensió del municipi: Barcelona ciutat, municipis de 10.000 a 500.000 habitants i

municipis de menys de 10.000 habitants. Dada clau

Barcelona és la província on hi ha un ús més elevat de les TIC i Lleida la que té un menor ús.

Informació de base

Barcelona, amb un 46,9% d’usuaris habituals d’ordinador i un 32,4% d’Internet és la província amb més ús de les TIC. Lleida és on hi ha menor ús de l’ordinador: només un 30,2% de la població l’utilitza setmanalment i un 45,4% l’ha fet servir alguna vegada. En l’ús freqüent d’Internet, en canvi, és Girona qui té un nivell més baix (un 18%) seguit de Lleida (un 21,3%).

En la utilització de la telefonia mòbil destaca Tarragona amb un 72% de la població de 15 o més anys seguida de Barcelona (67,4%), Girona (63,7%) i finalment Lleida (55,4%).

60,3%

67,4%63,7%

55,4%

72,0%

46,9%40,7%

30,2% 32,4%

18,0%21,3%

33,8%

45,5%

30,5%

37,5%

54,7%

45,4%

57,0%

24,9%

38,4%

0%

20%

40%

60%

80%

Barcelona Girona Lleida Tarragona Barcelona Girona Lleida Tarragona Barcelona Girona Lleida Tarragona% p

obla

ció

de 1

5 o

més

any

s, p

er p

roví

ncia



UTILITZACIÓ DE LES TIC SEGONS LA PROVÍNCIA, ABRIL 2001


Si s’estudia la l’ús de les TIC segons la dimensió dels municipis s’observa que Barcelona ciutat i la resta de municipis de més de 10.000 habitants tenen uns nivells molt similars, mentre que els municipis de menys de 10.000 habitants tenen una penetració lleugerament inferior.

41

A Barcelona ciutat hi ha un 49,5% d’ús habitual d’ordinador, un 33,3% d’Internet i un 66,4% de mòbils. Al municipis de 10.000 a 500.000 habitants els dos primers percentatges són una mica menors (45,2% i 33,2%) i el tercer un mica superior (69,4%). Finalment, als municipis més petits la penetració és menor: un 36,7% l’ús habitual d’ordinador, un 18,9% d’Internet i un 60,5% de mòbil.

60,1%

46,6%

69,4%

60,5%

49,5%45,2%

36,7%33,3% 32,2%

18,9%

35,2%44,0%

66,4%

53,8%59,6%

0%

20%

40%

60%

80%

BCN ciutat 10.000 -500.000

hab.

Menys10.000hab.

BCN ciutat 10.000 -500.000

hab.

Menys10.000hab.

BCN ciutat 10.000 -500.000

hab.

Menys10.000hab.

% p

obla

ció

de 1

5 o

més

any

s, p

er d

imen

sió



UTILITZACIÓ DE LES TIC SEGONS LA DIMENSIÓ DEL MUNICIPI, ABRIL 2001


En general es pot dir que, tot i que hi ha variacions en l’ús de les TIC segons la situació geogràfica, aquestes no són tant importants com podria semblar en un principi.

42

03

Les TIC a l'empresa

43

03.1. Accés a Internet a l’empresa Indicador

Percentatge d’empreses amb accés a Internet.

Dada clau

El 83,8% de les empreses catalanes de 10 o més treballadors tenen accés a Internet.

Informació de base

Segons l’enquesta realitzada el desembre 2000 per l’lDESCAT1 la majoria de les empreses catalanes de 10 o més treballadors utilitzen Internet per a desenvolupar la seva activitat. Concretament el 83,8% ha contestat que tenen connexió a la Xarxa.

El percentatge d'empreses que estan connectades a Internet presenta algunes diferències segons el sector d'activitat i el nombre de treballadors. Així, el sector de les tecnologies de la informació i continguts és el que més s’hi connecta (95,2%) seguit dels sectors d’automoció, química i finances (aproximadament el 90%). D’altra banda les empreses de més de 100 treballadors estan totes connectades a Internet i les que tenen entre 10 i 99 treballadors, ho estan en un 82,4%.

CONNEXIÓ A INTERNET DE LES EMPRESES% empreses de 10 o més treballadors, per sector i dimensió

95,2%

80,2%

93,9%90,2%

79,1%82,9% 82,4%

100%100%

89,0% 87,8%

60%

70%

80%

90%

100%

TIC icontinguts

Alimentació Automoció Química Comerç,hostaleria itransport

Restaindústria i

construcció

Finances,asseg. iserveisempr.

Resta deserveis

+ 250 100 - 249 10 - 99

% e

mpr

eses

10

o m

és tr

eb.

Nombre de treballadors

Font: Secretaria per a la Societat de la Informació a partir de dades de l'IDESCAT.

Enquesta sobre ocupació TIC a l'empresa. Desembre 2000.

A la vista de moltes altres fonts que també han realitzat treballs de camp sobre quina és la penetració de les TIC a les empreses de Catalunya i Espanya és pot afirmar que pràcticament la totalitat de les de més de 10 treballadors tenen informatitzada directa o indirectament l’administració de la seva activitat. També està molt generalitzat l’ús de la informàtica en els departaments de compres i vendes.

1 Enquesta sobre ocupació TIC a l’empresa 2000, realitzada per l'IDESCAT entre novembre i desembre de 2000 a 1.453 empreses.

44

Segons les dades de l’enquesta del COPCA2 realitzada l’any anterior sobre hàbits empresarials, ja el 1999 un 69% d’empresaris i directius d’empreses a Catalunya usava habitualment Internet. La mateixa enquesta mostra que quan més gran és l’empresa més es connecten a Internet els seus directius.

Per altra banda, SEDISI, al seu estudi sobre les Tecnologies de la Informació a l’empresa Espanyola3 realitzat per DMR, afirma que el 52% del conjunt d’empreses espanyoles (incloent les microempreses) estava connectat a Internet a finals de l’any 2000. Considerant només les empreses de 10 a 49 assalariats aquest percentatge augmenta fins el 79% i si es tenen en compte només les empreses més grans s’arriba a més del 95% amb Internet.

Una altra dada destacada de l’estudi és que més del 38% de les empreses que no estan connectades tenen previst fer-ho en menys de 3 anys. Per aquest motiu s’espera que a mitjà termini el percentatge d’empreses connectades a la Xarxa augmenti fins al 70%.

Segons aquest estudi, Catalunya està uns 12 punts percentuals per sobre la mitjana espanyola, concretament un 64% del total d’empreses catalanes amb 0 o més assalariats tindrien accés a Internet.

Pel que fa a Europa, segons l’Eurobaròmetre de la Comissió Europea que analitza periòdicament la penetració de les TIC a Europa, a març del 2000 el 70% de les empreses de 1 a 249 treballadors tenia accés a Internet.

2 Enquesta sobre hàbits empresarials en l'ús d’Internet, COPCA, Departament d'Indústria, Comerç i Turisme. L'enquesta es va realitzar a 600 empresaris i directius de Catalunya entre el 30 d'agost i el 13 de setembre de 1999 mitjançant trucada telefònica. 3 Las Tecnologías de la Sociedad de la Información en la Empresa Española 2000, DMR / SEDISI. Els resultats es basen en una enquesta realitzada entre juny i desembre de 2000 a 2.343 societats espanyoles inscrites al Registre Mercantil. S’han fet enquestes a empreses de tots els tamanys (desde 0 treballadors).

45

03.2. Presència i ús d’Internet a l'empresa Indicadors

Percentatge d’empreses amb correu electrònic, pàgina web i intranet o gestió integrada. Dada clau

A Catalunya, el 50% de les empreses de 10 o més treballadors tenen web pròpia i el 82,7% utilitzen el correu electrònic

Informació de base

Internet comença a ser una eina d’ús generalitzat per fer negoci i està present cada vegada més a les empreses. Com ja s’ha vist a la fitxa anterior, el 83,8% té accés a Internet.

Actualment el 82,7% de les empreses té accés a correu electrònic i el 49,9% té web pròpia. Això significa que aquestes empreses es comuniquen via Internet i estan presents d’una manera més o menys activa a la Xarxa. També és molt significatiu que un 38,4% tingui algun tipus d’intranet o porti la gestió interna de forma integrada i informatitzada.

L’ús d’Internet per a fer comerç electrònic entre empreses o amb el consumidor final es tracta de forma específica a la fitxa següent.

PRESÈNCIA I ÚS D'INTERNET A LES EMPRESES

38,4%

83,8%

49,9%

82,7%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Intranet o gestióintegrada

Pàgina web

Correu electrònic

Connexió a Internet

% empreses de 10 o més treballadors

Font: Secretaria per a la Societat de la Informació a partir de dades de l'IDESCAT. Enquesta sobre ocupació TIC a l'empresa. Desembre 2000.

Les empreses amb més treballadors són les que més presencia tenen a Internet i més ús fan de les TIC. Per exemple, les empreses que tenen entre 100 i 249 treballadors disposen de pàgina web en més del 65% dels casos i les empreses de més de 250 en un 71%. La gràfica següent mostra el percentatge d’empreses que tenen pàgina web per sector d’activitat i nombre de treballadors.

46

PÀGINA WEB A LES EMPRESES% empreses de 10 o més treballadors, per sector i dimensió

37,8%

48,3%37,6%

54,4%50,8%

69,4%

79,3%

55,0%56,5%71% 66%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

TIC icontinguts


Restaindústria i

construcció


Resta deserveis

+ 250 100 - 249 10 - 99

% e

mpr

eses

10

o m

és tr

eb.



Enquesta sobre ocupació TIC a l'empresa. Desembre 2000.

Internet és una eina que permet molts diversos usos. A la següent gràfica, extreta de l’informe de SEDISI1 per a tota Espanya, es pot observar que els usos més estesos són la cerca d’informació, transmissió de dades i la realització de transaccions financeres. A força distància es troba la selecció de personal en línia. Una de les conclusions del l’informe de SEDISI és que les grans empreses utilitzen més internet que les PIMEs.

ÚS DE L'ACCÉS A INTERNET A LES EMPRESES A ESPANYA

6,9%

62,0%

83,4%

21,4%

41,5%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Selecció de personal

Anàlisi de lacompetència

Transaccionsfinanceres

Transmisió de dades

Recercad'informació

% sobre el total d'empreses espanyoles que utilitzen Internet

Font: Las Tecnologías de la Sociedad de la Información en la Empresa Española 2000, DMR / SEDISI

L’Eurobaròmetre constata a la seva darrera enquesta a l’empresa2 de març 2000 que l’ús més freqüent d’Internet entre les PIMEs europees és la cerca d’informació.

1 Las Tecnologías de la Sociedad de la Información en la Empresa Española 2000, DMR / SEDISI. 2 Flah Eurobarometer 78, març 2000.

47

ÚS DE L'ACCÉS A INTERNET A LES EMPRESES A EUROPA

18%

27%

32%

44%

51%

79%

26%

22%

0% 20% 40% 60% 80%

Selecció de personal

Facilitar el teletreball

Gestió de les finances

Comunicació amb l'administració

Servei post-venda

Col·laboració en projectes amb altresempreses

Promoció i publicitat

Recerca d'informació del mercat i lacompetència

% sobre el total d'empreses de 1 a 249 treb. que utilitzen Internet

Font: Flash Eurobarometer 78, març 2000.

03.3. Comerç electrònic

Indicadors

Percentatge d’empreses que fan comerç electrònic (compren o venen a través d’Internet). Dada clau

El 15,4% de les empreses de 10 o més treballadors fan comerç electrònic

Informació de base

El 15,4% de les empreses catalanes de 10 o més treballadors afirmen que utilitzen Internet per fer negoci, és a dir fer compres o vendes a través de la Xarxa. Concretament hi ha un 10,1% d’empreses que afirmen que fan compres a través de la xarxa i un 9,0% d’empreses que venen a través de la Xarxa (tant a empreses com a consumidors finals). Sumant les empreses que compren o venen per Internet, i tenint en compte que hi ha algunes que fan les dues coses, s’obté l’esmentat 15,4% d’empreses que fan algun tipus de comerç electrònic.

COMERÇ ELECTRÒNIC A LES EMPRESES

9,0%

15,4%

10,1%

0% 5% 10% 15% 20%

Venda per Internet

Compra per Internet

Comerç-e (comprai/o venda)

% empreses de 10 o més treballadors

Font: Secretaria per a la Societat de la Informació a partir de dades de l'IDESCAT. Enquesta sobre ocupació TIC a l'empresa. Desembre 2000.

Analitzant aquestes dades per sectors d’activitat es pot veure que les empreses que fan més comerç electrònic són les del sector TIC i continguts (36,1%), seguides de comerç, hosteleria i transport (18,6%). A més, les empreses grans tendeixen a ser més actives que les petites a l’hora de fer negoci a la Xarxa.

49

COMPRA I VENDA A TRAVÉS D'INTERNET A LES EMPRESES% empreses de 10 o més treballadors, per sector i dimensió

0%

10%

20%

30%

40%

TIC icontinguts


Restaindústria i

construcció


Resta deserveis

+ 250 100 - 249 10 - 99

% e

mpr

eses

10

o m

és tr

eb.

Comerç-e (compra i/o ven per Internet) Compra per Internet Venda per Internet



Enquesta sobre ocupació TIC a l'empresa. Desembre 2000. A l’estudi Prince XXI1 realitzat per les Cambres de Comerç d’Espanya es constata que el 37% de les empreses industrials espanyoles de menys de 50 treballadors admeten comandes de clients per Internet i un 29% realitzen comandes a proveïdors a través d’aquest mitjà. Pel que fa els pagaments per Internet, el 15,8% els realitza als seus proveïdors, però només un 11,7% els admet dels seus clients.

D’altra banda, SEDISI2 afirma que aproximadament 14% de les empreses espanyoles de 0 o més treballadors realitzen transaccions de comerç electrònic i que en els pròxims dos o tres anys un 15% addicional començarà a fer-ho. El 10,5% de les empreses espanyoles compra productes o serveis per Internet i el 6,5% ofereix els seus productes o serveis a través d’aquest mitjà.

Una altra font d’informació que contrasta amb les anteriors és l’estudi España 2001 de la Fundación Retevisión3 on es diu que el 10,8% d’empreses espanyoles feien comerç electrònic al 2000. Els sectors que més comerç electrònic fan són, segons aquest estudi, l’editorial, el de assegurances i el dels mitjans de comunicació. Una altra dada destacable és que el 70% de les empreses que fan negoci a la xarxa es concentren en quatre comunitats autònomes: Madrid (27,3%), Catalunya (19,8%), Andalusia (12,9%) i València (9,1%).

A nivell europeu, segons l’Eurobaròmetre4, un 27% d’empreses venen directament per Internet a altres empreses i el 26% als consumidors finals.

1 La adaptación de la empresa industrial española a la Sociedad de la Información. Prince XXI. Programa de iniciación al comercio electrónico, 2001, p 11 2 Las Tecnologías de la Sociedad de la Información en la Empresa Española 2000, DMR / SEDISI. p. 50 3 España 2001, Informe anual sobre el desarrollo de la Sociedad de la Información en España, Fundación Retevisión p. 143. 4 Flah Eurobarometer 78, març 2000.

Annexos

51

Annex 01: Fitxa tècnica de l'enquesta d’avaluació de la penetració de les TIC a la societat catalana Objectiu

L’Enquesta sobre la penetració de les TIC a la societat catalana té dos objectius principals:

? ? Analitzar l’equipament TIC a les llars, és a dir, la tinença d’ordinador, la connexió a Internet, telefonia mòbil i el consum d’alguns productes audiovisuals.

? ? Conèixer l’ús personal de les noves tecnologies per part de la societat catalana.

A partir de l’any 2001 aquesta enquesta es realitzarà de forma semestral a l’abril i a l’octubre.

Àmbit poblacional

L’univers de l’enquesta està format per la població de 15 anys o més d’edat que viu en llars amb telèfon a Catalunya. Aquest és un dels canvis introduïts respecte a la mateixa enquesta efectuada l’any anterior que considerava la població a partir de 10 anys. El motiu principal del canvi és garantir la comparabilitat de les dades obtingudes per a Catalunya amb la que presenta periòdicament la Comissió Europea.

Per tal de poder comparar els resultats d’aquest any amb els de l’any 2000 s’ha afegit un apartat en el qüestionari referit a les persones de 10 a 14 anys que convisquin a la llar i s’han tractat les dades de l’any passat per adaptar-les a aquest nou criteri.

Qüestionari

El qüestionari de l’enquesta està estructurat en 4 apartats. En el primer es demana informació sobre l’equipament de la llar: ordinador, Internet, telefonia i equipament i serveis audiovisuals. El segon apartat es refereix a l’ús personal de les noves tecnologies com ara la freqüència i el lloc d’ús de l’ordinador i d’Internet. El tercer bloc està referit a l’ús per part de les persones de 10 a 14 anys que viuen a la llar. I l’últim està destinat a recollir el perfil socio-econòmic de les persones entrevistades.

Disseny de la mostra

En aquesta enquesta sobre l’ús de les TIC a les llars catalanes la unitat de mostreig és la persona de 15 anys o més resident a llars amb telèfon a Catalunya. S’ha utilitzat com a marc per al disseny de la mostra el Padró Municipal d’Habitants de 1996, sent la unitat de mostreig cadascun dels individus de 15 anys o més residents a Catalunya.

La mostra consisteix en un panel d’individus format per les persones que van contestar l’anterior enquesta de l’any 2000 descartant aquells individus amb edats compreses entre 10 i 14 anys ja que aquest any no formen part de la població objecte d’estudi.

La grandària de la mostra per a l’any 2001 s’ha fixat en 1.645 individus i ha quedat coberta en un 50% per individus del panel i la resta per individus pertanyents a llars suplents.

El procés de selecció de l’individu a enquestar ha estat bietàpic. En base a un mostreig estratificat sobre les llars amb telèfon se selecciona en primer lloc la llar i a continuació se selecciona aleatòriament un individu d’entre els compoments de la llars de 15 anys o més. Aquesta persona és la que forma part de la mostra i per tant és entrevistada.

52

Se li fan tant les preguntes relacionades amb l’equipament de la llar com les referides a l’ús que ell en fa de les noves tecnologies.

El mètode per a la selecció de la llar és el mostreig estratificat amb assignació proporcional a la població de cada estrat. Els estrats s’han definit atenent al nombre d’habitants dels municipis (de més de 500.000 habitants, entre 10.000 i 500.000 habitants i menys de 10.000 habitants), establint un mínim prefixat de llars a enquestar a les províncies de Girona, Lleida i Tarragona. Aquest mètode de mostreig permet obtenir estimacions per a cada un dels estrats i províncies, a més de l’obtinguda per al total de la població. La selecció de les unitats mostrals corresponents a cada un dels estrats es fa mitjançant el mostreig aleatori simple.

Nombre de llars/individus inclosos a la mostra

segons dimensió del municipi i província

Barcelona Girona Lleida Tarragona Total Més de 500.000 hab. 405 - - - 405

De 10.000 a 500.000 hab. 428 172 140 145 885 Fins 10.000 hab. 174 59 60 62 355

Total 1.007 231 200 207 1.645 Error d’estimació

L’error d’estimació dels resultats globals comès per a la mostra de 1.645 individus i un nivell de confiança del 95% (prenent p=q=0,5) és ? 2,41%.

Elevació dels resultats

Per tal d’obtenir resultats sobre l’equipament de les llars i sobre l’ús de les TIC per part de la població s’han utilitzat dos criteris d’elevació. En quant a les llars, els elevadors s’han calculat a partir de les dades facilitades per l’Estadística de població 1996. I pel que fa a la població s’han definit uns factors d’elevació diferents en funció de la dimensió del municipi, la província, el sexe i l’edat.

Treball de camp

El treball de camp la va dur a terme una empresa de telemàrqueting sota supervisió de tècnics de l’IDESCAT i del DURSI entre els dies 18 i 24 d’abril del 2001. Les entrevistes s’han realitzat per telèfon assistides per ordinador, en base al sistema CATI. L’horari per realitzar les telefonades ha sigut de 10 del matí fins a les 21:45 de la nit, excepte per a algunes trucades concertades fora d’horari. Per arribar a les 1.645 entrevistes vàlides ha calgut fer un total de 2.483 contactes telefònics.

53

Annex 02: Fitxa tècnica de l'enquesta sobre ocupació TIC a l’empresa Àmbit Catalunya

Univers Empreses catalanes amb 10 o més ocupats, subdividides en vuit

sectors d’activitat econòmica (vegeu descripció detallada més endavant). S’exclouen les activitats agrícoles, ramaderes i de pesca.

Dimensió de la mostra Dissenyada: 1.600 entrevistes

Realitzada: 1.453 entrevistes (vegeu les taules on s'especifica el nombre d’enquestes que s'han fet per a cada sector i dimensió)

Afixació Assignació de Neyman amb un mínim prefixat. Es parteix d’una mostra per a Catalunya de 1.600 entrevistes, distribuïdes entre els diferents sectors d’activitat econòmica.

Elevació Feta a partir del Registre d'Afiliats i Centres de Cotització del Règim General de la Seguretat Social del tercer trimestre del 2000.

Procediment de mostreig

Els estrats s’han format pel creuament dels vuit sectors d’activitat amb la grandària de l’establiment, dividida en tres categories: de 10 a 20 empleats, de 21 a 200 empleats i de més de 200 empleats.

Error mostral Per a un nivell de confiança del 95%, i p=q=0,5, l’error és de ? 2,52% per al conjunt de la mostra, i en el supòsit de mostreig aleatori estratificat.

Procediment El procediment de recollida de dades es va basar, principalment, en trucades telefòniques. Per a les entitats que preferien rebre l'enquesta per escrit es va fer una tramesa de qüestionaris per fax.

Data L'operació de camp (trucades i faxos a empreses) es va dur a terme entre el 21 de novembre i el 13 de desembre del 2000.

Entitats que hi han participat

El directori utilitzat per escollir la mostra d'empreses sobre les quals es va fer l'enquesta va ser el de l'empresa Schober. L'empresa DTG ha estat l'encarregada de dur a terme la recollida de les dades (trucades telefòniques). L’explotació de les dades l’ha realitzat l'IDESCAT. El disseny i l'organització de l’enquesta, així com l'anàlisi posterior de les dades i l’extracció de conclusions han estat fets conjuntament per la Secretaria per a la Societat de la Informació i l'IDESCAT.

54

Delimitació dels sectors d’activitat: Els sectors d’activitat utilitzats són els que es detallen a continuació juntament amb el nombre d'assalariats ocupats a cada sector i el nom abreujat que es fa servir a la resta del document. Abans, però, cal tenir en compte algunes consideracions generals: ? ? Només s'han enquestat empreses de 10 o més treballadors.

? ? El nombre total d'assalariats ocupats a cada sector s'ha obtingut del registre d'afiliats a la Seguretat Social a 31 d'octubre de 2000. Segons aquest registre, en aquesta data hi havia 1.565.403 treballadors assalariats a les empreses de Catalunya amb 10 o més treballadors.

? ? Com a norma general els majoristes, minoristes, exportadors i importadors de qualsevol sector d'activitat s’inclouen a l'apartat del comerç (sector E).

? ? Els serveis dels diferents sectors s'inclouen a l'apartat de serveis corresponent (G, serveis empresarials, o H, resta de serveis).

A.- Tecnologies de la informació i comunicacions i continguts d’informació (“TIC i continguts”): serveis informàtics, materials i equips elèctrics, electrònics i òptics, serveis de telecomunicacions (operadores), continguts d'informació (edició, cinema, ràdio, televisió i altres). 99.748 assalariats ocupats al sector. B.- Alimentació, begudes i tabac (“Alimentació”): indústries de productes alimentaris, begudes i tabac. 53.618 assalariats ocupats al sector. C.- Materials de transport (“Automoció”): fabricació de vehicles de motor, remolcs, semiremolcs i altres materials de transport. 45.054 assalariats ocupats al sector. D.- Química, cautxú i plàstic (“Química”): indústries químiques i fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques. 78.609 assalariats ocupats al sector. E.- Comerç, hoteleria i turisme (“Comerç, hoteleria i turisme”): comerç a l'engròs i intermediaris del comerç, comerç al detall, venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, venda al detall de combustible per a vehicles de motor, reparació d'efectes personals i estris domèstics, hoteleria, activitats d'agències de viatges, transport terrestre, marítim, aeri i espacial, activitats afins al transport. 389.971 assalariats ocupats al sector. F.- Construcció, energia, maquinària, tèxtil, arts gràfiques i altres indústries (“Resta indústria i construcció”): extracció de minerals, carbó, petroli i gas natural, metal·lúrgia, indústries tèxtils, indústries de la confecció i de la pelleteria, indústries de la fusta i del suro, indústries del paper, arts gràfiques,fabricació de productes metàl·lics, indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics, fabricació de mobles, reciclatge, producció i distribució d'energia, construcció, etc. 384.769 assalariats ocupats al sector. G.- Mediació financera i serveis tècnics professionals (“Finances i serveis tècnics”): mediació financera, assegurances i plans de pensions, activitats auxiliars de la mediació financera, altres activitats empresarials. 185.297 ocupats al sector. H.- Activitats immobiliàries, educació, sanitat i altres serveis (“Resta dels serveis”): Activitats postals i de correus, activitats immobiliàries, lloguer d'automòbils i altres mitjans de transport, lloguer de maquinària i equips, lloguer d'efectes personals i estris domèstics, recerca i desenvolupament, educació, activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials, activitats de sanejament públic, activitats associatives, altres activitats artístiques i d'espectacles, activitats esportives, activitats recreatives diverses, activitats diverses de serveis personals. 328.337 assalariats ocupats al sector.

55

Les activitats que s'acaben d'esmentar corresponen als següents epígrafs de la CCAE-93:

Sector CNAE-93 TIC i continguts 7133, 72, 221, 223, 921, 922, 924, 925, 30-33, 642 Alimentació 15, 16 Automoció 34, 35 Química 24, 25 Comerç, hoteleria i turisme 50, 51, 52, 55, 60, 61, 62, 63 Resta de la indústria i construcció 10-14, 17-21, 222, 23, 26-29, 36-37, 40-41, 45 Finances i serveis tècnics 65, 66, 67, 74 Resta dels serveis 641, 70, 711, 712, 7131, 7132, 7134, 714, 73, 80,

85, 90, 91, 923, 926, 927, 93 Nombre d'enquestes realitzades per sector i dimensió de l'empresa: Enquestes per sector d'activitat Total TIC i continguts 360 Alimentació 181 Automoció 27 Química 183 Comerç, hoteleria i turisme 264 Resta de la indústria i construcció 255 Finances i serveis tècnics 103 Resta dels serveis 80 Total 1.453 Enquestes per dimensió Total Més de 201 empleats 111 Entre 21 i 200 empleats 821 Entre 10 i 20 empleats 521 Total 1.453

56

Annex 03: Codis dels noms dels països En la representació de les dades estadístiques dels diferents països referenciats en aquest estudi s'han seguit les següents normes ISO internacionals: Norma ISO 3166-1 Part I: Codis dels països Norma ISO 3166-2 Part II: Codis de subdivisió de països

País Codi Alemanya DE Àustria AT Bèlgica BE Catalunya CT Dinamarca DK Espanya ES Estats Units d'Amèrica US Finlàndia FI França FR Grècia GR Irlanda IE Itàlia IT Luxemburg LU Noruega NO Països Baixos NL Portugal PT Regne Unit GB Suècia SE

de la societat de la informació - tortosa.altanet.org file03. les tic a l'empresa 03.1. accés...

Documents