Nous projectes:Regala LluïsosPàg. 05

Entrevista a:Joan Lluís BozzoPàg. 20-21

Els pilars dels Lluïsos:

Créixer amb l’esport

Pàg. 16-17

Què ha passat?Màgicus 2012Pàg. 13

Des del Nord 58Novembre 2012

Equilibri i fer equilibris

Equilibri: Fet de contrarestar-se l’efecte dedues forces o accions oposades. Quan uncos sura a l’aigua estant en equilibri, el pes

del cos i l’impuls amunt que aquest rep de l’aigua.

Fer equilibris: Intentar mantenir la condició, el nivell,la qualitat, etc., d’una cosa: “Amb aquest sou, s’hande fer molts equilibris per arribar a final de mes”.

Doncs sí, aprofitant aquesta última expressió, molt casolana, això és el quefem als Lluïsos: equilibris. I parlo des del vessant econòmic de la casa. A lanostra tresoreria cada dia intentem que les nostres despeses no siguin mésgrans que el nostres ingressos. És una necessitat per sobreviure! I és evidentque la nostra incapacitat de generar nous ingressos limita la nostra capaci-tat de generar noves activitats, de donar més serveis al soci, de millorar lesnostres infraestructures (que, tot sigui dit de pas, necessiten accions contun-dents)...

I què podem fer per generar més ingressos?

• Pujar les quotes que paguem els socis de la casa? És una bona solució,però millor no pensar-hi. El que voldríem és que ens les abaixessin!

• Anar per la via de les subvencions? Ja n’aconseguim, i moltes! Però cadacop és mes difícil, cada cop hi ha menys diner públic, i si l’administraciólocal segueix fent-nos la competència,... tenim molt mala peça al teler!

• Buscar col·laboracions privades? Ho estem fent, ja en tenim algunes i de bones, però es una feina lenta, de formigueta...

Hi ha accions molt fàcils, que tenim tots a l’abast de la mà, que no ensrepresenten cap esforç addicional, que fins i tot ens són agradables, quepoden alegrar-nos la vida o la de qui ens envolta... Voleu saber com?

LLUÏSOS BAR: Tenim un bar que és nostre i per a nosaltres. Vine al bar deLluïsos i sàpigues que el benefici del nostre bar es queda a casa, torna alsoci! Fem-ne ús: hi ha una bona oferta a molt bon preu: tapes, entrepans,menús... i la simpatia de l’equip! Què més volem?

LLUÏSOS MATINS: Fem tallers de qualitat, oberts a tothom! Digueu-li a lagent del vostre entorn, qui tingui el matins lliures i a qui li pugui interessar!Convertiu-vos en activistes comercials de LLUÏSOS MATINS, tots hi guanya-rem! Si tenim èxit potser podrem obrir el bar tot el dia! Esmorzar o dinar als Lluïsos seria una petita joia!

Bé, sòcies i socis, amics de Lluïsos: Tots nosaltres som la força per fer créixerla nostra casa. Us he deixat unes idees que m’agradaria que compartíssim itiréssim endavant tots plegats! Tots som Lluïsos!

Eugeni HostaTresorer dels Lluïsos de Gràcia

3

LLUÏSOS DE GRÀCIA

03 Editorial

04 La JuntaQuè ha aprovatl’Assemblea?

05 Nous projectesVine al bar i regala Lluïsos!

06 Seccions de la casa

12 Reflexions des de...El Líban

13 Què ha passat?

16 Els pilars dels LLuïsosLluïsos de Gràcia,créixer amb l’esport

18 2 socis + 1 junta

19 Bústia del soci:Tornen els pastorets

20 Entrevista:Joan Lluís Bozzo

22

24 Bústia verdaEl Compromís ciutadàper la sostenibilitat

GRÀCIA25 Tribuna

26 Crònica de Gràcia

El centre del món

3

EDITORIALSUMARI

Edita:

Col·laboren:

Lluïsos és membre:

Coordinació: Laia Curcoll

Consell de redacció: Susanna Àlvarez,Emili Boix, Marta Buch, Marc Campro-don, Montse Giralt, Oriol Hosta, MarSolà.

Disseny i maquetació: Sílvia Vallverdú.

Assessorament lingüístic: CNL de Barcelona.

Han col·laborat en aquest número:Adrià González, Agrupament, AgustíVilajossana, Albert Balanzà, AlbertDíaz, Clara Pons, Cor Gregal, DavidMontfort, El Virolet, Emili Boix-Fuster,Emma Ferrer, Equip Verd, Escola deTennis Taula, Eugeni Hosta, GeorginaMarín, GMM, Grup NES, Isidre Ortiz,Joan Lizandra, La Fuga, Laia Curcoll,Mar Cunillera, Mar Solà, Marta Boix,Marta Buch, Marta Corbera, MartíCamprodon, Martí Micó, Mireia Mar-tín, Montse Giralt, Núria Samsó, RafaRoman, Ramon Micó, Sinera, SusannaÀlvarez, Va de Gospel, Violeta Nogue-ras, Xavier Fernández.

Fotografia: Arxiu dels Lluïsos de Grà-cia, Agrupament, Bàdminton, Bàsquet,Cantiga, Catequesi, Cor Gregal, DavidMontfort, El Virolet, Escola de TennisTaula, GFT Sotacabina, GMM, GrupNES, La Fuga, Laia Curcoll, Marta Boix,Martí Camprodon, Montse Giralt, Sinera, Sotacabina, Va de Gospel, Vent del Nord.

Publicitat: Lluïsos de Gràcia (publicitat@lluisosdegracia.cat)

Redacció, administració i subscripcions: Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. 08024 BCN. Tel. 93 218 33 72 / Fax 93 218 20 58.desdelnord@lluisosdegracia.catwww.lluisosdegracia.cat

Impressió: Consdecor

Dipòsit legal: B-42.670.89

Revista editada en paper 100% reciclat.

“Els articles publicats al Des del Nordexpressen solament l’opinió dels seusautors, que no té perquè ser comparti-da per la revista”.

EL TEU DDN

E l passat 2 d’octubre es va celebrarl’assemblea general ordinària delsLluïsos de Gràcia. S’hi va presentar

i aprovar la memòria d’activitats i el balançeconòmic del curs 2011-12, així com la pro-posta d’activitats i de pressupost per al noucurs 2012-13.

Van assistir-hi 75 socis, que representen un6,44% del total de socis de Lluïsos.

Durant l’assemblea es va fer un repàs delnombre de socis que té l’entitat. Lluïsos vaacabar el curs amb 1.167 socis (646 homesi 521 dones), 384 dels quals participen enles seccions esportives, 289 a les corals, 272al GMM i l’Agrupament, 101 a La Vella, Mal-sons i l’Anella, 40 a teatre, 13 a NES i 6 aCatequesi. Hi ha també 166 socis que nosón a cap secció.

La Junta va recordar que durant el curs pas-sat es va crear el Cor Gregal i va marxar elgrup de teatre Somsal. En aquest sentit,l’Assemblea ha informat els socis que LaVella i els Malsons aquest curs marxen delsLluïsos per instal·lar-se a La Violeta.

Què ha aprovat l'assemblea?

Per Redacció

El Pla d’actuació d’aquest curs potenciarà sobretot elbar, l’atenció al soci, l’ampliació de serveisa les seccions, la recerca de finança-ment i la presentacióde la subvenció per a la reforma del’entitat.

Durant el curs passat es va treballar entornde tres grans eixos de treball (professionalit-zació de la Secretaria, Tots Som Lluïsos ireforma de l’entitat), amb diferents actua-cions en cada un d’aquests àmbits. Pel que faal Pla d’actuació d’aquest curs, els tres eixosde treball seguiran sent els mateixos i espotenciarà sobretot el bar, l’atenció al soci através de la consergeria i punt d’informació,l’ampliació dels serveis a les seccions, larecerca de finançament públic i privat per ales activitats de l’entitat, la promoció denoves comissions de socis i la presentació dela subvenció per a la reforma de l’entitat.

Es va presentar un resultat econòmic positiude 371 € per al curs 2011-12 i un pressupostequilibrat per a aquest nou curs, establert en814.987 €, amb el manteniment de la quotageneral de l’entitat.

Finalment, es van destacar els moments mésrellevants del curs, com ara l’ascens a EBAper part del bàsquet, el 50è aniversari deCantiga, el 10è aniversari de Bàdminton o el5è aniversari de Malsons. També es va tenirun record especial per a Manel Llopis, RamonCarulla, Leo Massó, Albert Gasulla i Jordi Cas-so, morts durant aquest curs passat.

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IALA

JU

NTA LJ

4

5

és proper i de qualitat i on puguis llegir eldiari o una revista, veure un partit del Barçao escoltar música en viu.

De l’altra, llançarem un nou producte perNadal i Reis: Regala Lluïsos. L’objectiu ésclar: poder fer un regal únic als teus fami-liars i amics. Regalar activitats que es fan aLluïsos. Quines activitats? Tallers de matins itardes (ioga, pintura, restauració, memò-ria, marxa nòrdica, ganxet), perfectes per ala tieta, el pare o l’amiga. Sessió de titellesper a l’avi i el nét, ofertes de titelles per atota la temporada, un sopar per a la Gràciade les Tertúlies. Un bon regal per Nadal, nocreieu? Uns reis ben generosos, oi? Aquestsregals es vendran als Lluïsos i, en algun cas,oferiran algun descompte. D’aquestamanera, potenciem el que fem a Lluïsos iapropem més gent a les nostres activitats.

Vine al bar i Regala Lluïsos!

E n temps de crisi, temps de novesoportunitats. En temps de canvis,reinventem-nos! És amb aquestes

premisses que Lluïsos inicia un nou curs. Uncurs amb novetats que ens han de perme-tre aconseguir noves vies de finançament ialhora millorar i ampliar el servei als socis ial barri. El curs passat ja vam iniciar el pro-jecte Lluïsos Matins, oferint un seguit detallers matinals, així com espectacles esco-lars o residències artístiques a companyiesteatrals.

I enguany ho continuem fent. Apostem pernous serveis, noves fórmules per fer-noscréixer. És en aquesta línia que us presen-tem dos projectes nous per a aquest curs2012-2013:

D’una banda, potenciem el Bar de Lluïsos:ampliant l’oferta de productes i els plats,oferint serveis d’àpats per a sopars o dinarsde grup (a preus molt econòmics!); desen-volupant el cicle de concerts DescoNNecta,que té un doble objectiu (o triple!): promo-cionar joves músics, oferir música de quali-tat (i dinamitzar més el bar i el consum ques’hi fa!). I, a més, és punt de recollida de la cistella ecològica La Catxaruda. La nostrail·lusió és que, cada cop més, els socis iveïns tinguin ganes de venir al bar de Lluï-sos. Que el trobin un lloc acollidor i confor-table, on s’ofereix bon menjar, on el servei

Per Marta BUCH

NP

NO

US

PRO

JECT

ESLL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA

Ens reinventem peraconseguir novesvies de finançamenti millorar els serveisals socis, per aixòpotenciarem el bar i posem en marxa el projecte RegalaLluïsos

“Podeu regalar als amics o familiars tallers, entrades a les titelles,sopar-tertúlies..., un bon regal per Nadal,no creieu?”

Vine al bar,regala Lluïsos!

T ot va començar en un dels concerts de les Festes deGràcia d’enguany, quan es va emprendre el desigde crear un grup de gospel als Lluïsos de Gràcia. Un

grup de persones van transformar aquesta idea inicial enuna realitat.

Aquest cor neix per una motivació personal dels seus funda-dors, per oferir un projecte enriquidor a totes aquelles perso-nes que, sense tenir coneixements musicals, tenen ganes decantar i moure’s al ritme de la música, marcant-se l’objectiud’arribar a ser una de les referències de Gràcia en aquestgènere. Va de Gospel està format per unes 30 persones ambinquietuds musicals, apassionats per la puresa i la profundi-tat del gospel.

Tot i que els més experts asseguren que no es tracta de feruna mala còpia de les veus negres a les quals tenim associa-des aquest tipus de música, ningú no s’hagués imaginat elque ens aporta el gospel al grup.

Per a molts de nosaltres, representa una esperança, unail·lusió, una manera d’expressar-nos en llibertat, i per quèno, cantant; cantant en grup i respectant-nos els uns alsaltres i així aconseguir alliberar-nos de les nostres tensionsdiàries i, per uns instants, oblidar-nos de tots aquells malde-caps que ens comporta la vida dia a dia. La voluntat del nos-tre grup és ser qui som i no perdre mai aquesta identitat i,com que som únics, per a cada cantant de gospel hi ha unaraó per desconnectar... l’atur, les retallades, la incomprensiódels nostres sentiments envers el veí que ens toca i ens tocade ben a prop...

Si t’agrada cantar i t’agradaria participar en la nostra coral,et convidem a visitar-nos, unir-te al nostre grup i gaudir ambnosaltres a ritme de “gospel en català”.

6

S

SECC

ION

S D

E LA

CAS

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA E ls dimarts al vespre hi ha metges, advocats, mestres, ofici-

nistes, traductors, dissenyadors, científics, periodistes, fisio-terapeutes, professors, documentalistes, farmacèutics,

comercials, enginyers, etc. que partim de diferents punts de Barcelo-na i rodalies i ens trobem a la 34 de la plaça del Nord. Som uns privi-legiats: a part de tenir una vida plena de feina, família i amics, ensho muntem per tenir el luxe de fer música en grup, cantant, almenysun cop a la setmana. Tenim la sort que el ritme estressant de la ciu-tat no ens ha robat aquest espai, aquest parèntesi, en què procuremque la nostra màxima aspiració sigui gaudir del procés d’anar apre-nent entre tots a gaudir de la música.

Per això, La Fuga és un cor com el que és justament perquè tenimpoc temps, en tenim cura i no volem anar de pressa, sinó que volemque sigui un temps de qualitat i en això treballem. I potser es notaperquè els dos cursos anteriors hem tingut la sort que ens han convi-dat a cantar en llocs tan bonics com a l’associació cultural del carrerPortal Nou del barri de la Ribera, al Palau Moxó del barri gòtic o alcicle Coral del teatre Barradas de l’Hospitalet de Llobregat. I nonomés això, també hem tingut el luxe que el director i cantant LluísVilamajó ha vingut a treballar amb nosaltres.

També es nota que a La Fuga les ganes de fer música no s’acaben a leshores d’assaig: fem més activitats alguns caps de setmana i abans delsassaigs.

Aquest curs continuem en aquesta línia i ens continuen convidant acantar a llocs on ens fa il·lusió d’anar. Participarem al Cicle de Con-certs de Tardor de Sant Vicenç dels Horts, cantarem en un concertbenèfic per a la Fundació El Somni dels Nens i és possible quepuguem tornar a cantar al Palau Moxó i fins i tot a la Casa Rocamorade Barcelona. A més a més, hem engegat un grup de llenguatgemusical per a cantaires, les classes de cant continuen endavant, s’hacreat una comissió per fer concerts a espais naturals especials (comen coves), està obert el diàleg per a un intercanvi amb un cor deValència, i.... les idees no s’acaben! Per sort, aviat estrenarem web ipodreu anar veient, si us ve de gust, com en som de privilegiats.

VA DE GOSPEL

Neix elGospelals Lluïsos

LA FUGA

Els dimarts al vespre

J a hi som. La temporada ja ha començat. Ja gaudim d’aquestmeravellós esport. BÀSQUET, BÀSQUET i BÀSQUET. Encaratenim a la nostra ment l’apoteòsic final de la temporada pas-

sada. L’ascens a EBA de l’equip sènior masculí ens va omplir d’orgulla tots els que estimem Lluïsos, però també l’ascens del sènior Bmasculí a 2a. catalana amb una final espectacular, i la gran tempo-rada del sènior femení que va aconseguir mantenir-se a Copa Cata-lunya oferint un grandíssim nivell. Però, tot això, no tindria cap sen-tit si darrere no tinguéssim tots els equips de competició i de pro-moció que dia a dia treballen i gaudeixen del bàsquet.

Aquest és el nostre repte: aconseguir que el 100% dels jugadorsdels equips sèniors de Lluïsos surtin de la nostra pedrera. Per anosaltres els 20 equips i l’Escola de Bàsquet són igual d’importants.El passat 24 de setembre vam tenir el goig de veure tots els equipsplegats en l’acte de presentació que vam fer al Poliesportiu de Mun-det. Impressionant. Fantàstic. Emocionant. Quin caliu!

I per això vull fer una crida a tothom: components de l’equip sènior,jugadors de tots els equips, entrenadors, mares, pares, amics, gentde Lluïsos: GAUDIM-NE TOTS, COMPARTIM-HO TOTS! Si no ho femaixí, tot això no tindria cap sentit.

I no vull acabar sense fer menció d’una gran novetat per a aquestany. Com he dit abans, aquest any som 20 equips més les duesescoles de bàsquet, però tenim un equip molt especial per primercop en la nostra història. L’equip masculí Lluïsos-acidH, format pernois amb intel·ligència límit, amb qui volem comprometre’ns i aju-dar-los a assolir la seva integració social. És un fet fantàstic i tambéanimo tothom a GAUDIR-NE plegats.

Visca el bàsquet! Força Lluïsos!Rafa Roman

BÀSQUET

A gaudir del bàsquet!

7

El projecte de Tennis de Taula a Lluïsos de Gràcia està engegati a tota marxa: Comencem ara el quart any i hem passat deno haver-hi espai al barri de Gràcia on els nens poguessin

practicar l’esport de tennis de taula a tenir una escola que ha rebutfelicitacions i reconeixement per part de l’Ajuntament, la FederacióCatalana de Tennis Taula, el Consell de l’Esport Escolar i, sobretot, dela Representació Territorial de Barcelona de Tennis Taula. La llavorplantada fa quatre anys per un grup de pares i la Junta de Lluïsos ensha portat a aconseguir una colla de fites importants:

1 Hem sobrepassat el nombre de 40 nens i nenes entrenant i juganten competició, als quals cal afegir uns 15 pares / mares / adultsque practiquen i/o competeixen jugant al popular ping-pong.

2 El curs passat vam presentar quasi 20 nens i nenes a la lliga esco-lar que organitza el CEEB de l’Ajuntament de Barcelona, que vavoler dir ser l’escola, club o entitat amb més participació de Bar-celona.

3 Tenir 15 nens i nenes participant en el Circuit Futures Promesesde la Federació Catalana de Tennis Taula, i aconseguir 3 podis, elcurs passat.

4 Aquest any tenim ja 5 equips participant en la competició federa-da de la FCTT, tot i que només és el tercer any que hi competim.Havent omplert, a més a més, tot el ventall de categories a Cata-lunya (1a, 2a A, 2a B i 3a), cal remarcar que els 3 equips del curspassat van aconseguir tots tres l’ascens de categoria. I ara, pertant, hi ha moltes possibilitats de lluitar per l’ascens a categorianacional (ara per ara, espanyola i, potser aviat, de Catalunya).

5 Diferents jugadors dels Lluïsos de Gràcia han aconseguit primers isegons llocs en diferents torneigs de molt prestigi de Catalunyaaquest 2012: Cassà de la Selva, Vilafranca del Penedès, Collbató,Masquefa i Capellades.

6 Els integrants de l’equip de primera van guanyar el Torneig Vilade Gràcia de Nivell “B” celebrat a El Centre el dia 15 de setembrepassat.

ESCOLA DE TENNIS TAULA

Seguim a tota marxa!

F em un exercici de memòria. Pànical Palace. Incomunicats. Dos èxitsque l’any passat vam poder veure al

Lluïsos Teatre. Dos èxits dels quals es vaparlar molt. Però, on s’han forjat aquestesestrelles de l’escenari lluïsenc? Doncs algrup de GFT Sotacabina! És per això que valla pena que els seguim la pista, perquè maise sap...

Aquesta temporada a GFT Sotacabina seràbastant moguda i amb novetats. Percomençar tindrem la festa de Nadal, en laqual es podran veure dues representacionsescrites i dirigides per nosaltres, els actors.Quin repte!

Això serà l’aperitiu; després vindrà el platfort. Perquè, durant el mes de maig, cadas-cun dels dos grups ens ensenyarà la feinafeta durant tot l’any. La Mar Solà i elRamon Micó s’encarregaran de dirigir elgrup de menuts i mitjans, i la Montse Giralti l’Adrià Giró s’ocuparan del grup de Grans.Malauradament encara no us podem dirquins seran els projectes perquè nosaltresencara no ho sabem. Quins nervis!

Com solem dir... MOLTA MERDA, GFT!

Martí Micó i Albert Díaz

D esprés de la forta sotragada queva suposar per a nosaltres la pèr-dua el passat mes de març del

dirigent del grup, en Manel Llopis, seguimendavant i recuperem la il·lusió.

L’estiu ha sigut molt profitós i, després degaudir del bon temps i les vacances, enfi-lem la tardor amb noves energies. Cadames, en la nostra programació, inclouremsortides a la muntanya, visites a museus,celebració de festes com la castanyada, elcap d’any i els aniversaris de la gent delgrup; en fi, activitats diverses a gust detothom. Tenim molts projectes i moltesganes de passar-ho bé!

Per a qui encara no ens conegui, el GrupNES (No Estiguis Sol) el formem personesque, per diferents circumstàncies i en deter-minats moments, ens hem trobat sols, i novolem estar-ho. Si et trobes en una situaciósimilar, vine a conèixer-nos! Trobaràs bonambient i un grup d’amics amb qui com-partir el temps lliure, parlar, sortir i gaudir.

Ens reunim cada divendres a les 9 del ves-pre als Lluïsos de Gràcia, i allà sopem,xerrem, posem música i parlem dels nousprojectes que durem a terme. Cada cap desetmana tenim alguna activitat diferent perfer!

No ho dubtis més i vine a veure’ns!

8

SECC

ION

S D

E LA

CAS

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA E ntrat ja el mes d’octubre, el GMM

està més que en marxa. Tots elsmonitors i monitores hem comen-

çat a reunir-nos per tal de planificar un cursque esperem, de tot cor, que sigui fantàstic.

L’organització és fonamental per garantirun millor resultat; per això, durant les pri-meres reunions, no només hem fet repàsde tot el funcionament del curs passat deforma crítica, sinó que també hem innovatamb vista a l’any vinent i hem millorat lanostra manera de fer.

Tenim moltes ganes de fer excursions ipoder començar a congeniar amb elsinfants i joves, però, amb tants ponts,només hem fet un parell d’esplais!

Aquest any, alguns membres amb moltaexperiència han marxat i, per tant, s’handonat relleus importants. Però, gràcies anoves incorporacions i al compromís, la res-ponsabilitat que se’ns delega és ben rebu-da. Sabem que la implicació és vital perpoder millorar cada dia més, i això hoaconseguirem amb esforç i ganes.

L’esplai ja s’ha iniciat i la diversió està asse-gurada!!

GMM

Passen elsanys però no les ganes!

GRUP NES

El grup NESsegueix endavant

GFT SOTACABINA

Un any ambganes de GFT

D urant l’excursió de Passos de l’Agrupament, les vuit caps quees van acomiadar van compartir

amb tots els membres de la secció, i ara hofan a través del Des del Nord, les següentsparaules:

Del cau ens enduem una motxilla plena de...

Q uan aquest exemplar del Des del Nordarribi a les vostres mans ja hauremcelebrat el nostre primer aniversari;

quina il·lusió i quina satisfacció per la feina feta!

Ho hem celebrat amb un parell de concerts (tea-tre de Lluïsos i Parròquia de la Salut) els dies el20 i 21 d’octubre, i amb visita a Portugal pel pontde Tots Sants. Aquest viatge ha estat la tornadade la visita que Chorus Auris ens va fer l’any 2011.A la propera entrega de Des del Nord us explica-rem com ha anat tot plegat.

Els objectius de Cor Gregal per a aquest curss’han de centrar a consolidar un repertori queconeguem tots el cantaires per poder fer servir en qualsevol moment, i estabilitzar el nombre decantaires per equilibrar una mica més les cordes iabordar amb garanties els nous projectes. Ensseguim fixant objectius ambiciosos i volem ferprogrames potents. Finalment, volem fer èmfasia potenciar el 'caliu humà' a partir d’experiènciescol·lectives compartides, treball musical del corper millorar la qualitat. En aquest sentit, ja hemportat a terme una experiència amb la inestima-ble ajuda de l’Hortènsia Mares. Si us identifiqueuamb aquests objectius i voleu formar part delnostre projecte, us hi esperem! (si sou homes itenors, us hi esperem encara més!).

Ja estem treballant, l’obra que el nostre director,l’Òscar Salvador, ens ha proposat per interpretarl’estiu del 2013: el Glòria de Vivaldi.

Que algú tanqui la porta, que arriba la ventadade Cor Gregal i aquests arrasen...!

A quest any arriba ple de novetats,de ganes de fer teatre, d’il·lusió ide projectes molt prometedors.

Us en faig cinc cèntims: La temporada2012-13 constarà de quatre projectes moltcinematogràfics. S’estrenarà amb l’obra L’efecte dels rajos gamma sobre les margari-des, duta al cinema per Paul Newman el1972. En Ramon Micó ha escollit per ence-tar l’any teatral de Sotacabina aquest cèle-bre drama familiar, on una mare controla-dora i manipuladora reté les seves duesfilles en una casa que sembla més una pre-só (1, 2 i 3 de febrer). A partir d’aquí la cosano s’atura, perquè la setmana següent l’Alba Puig i la Raquel Díaz ens duen Un déuferotge, un text que el 2011 va ser portat ala gran pantalla per Roman Polanski. Ensdemostraran que les aparences no sónsempre el que semblen (8, 9, 10 de febrer).

Els projectes continuaran a partir d’aquísense treure la mirada del món del cinema:primer la Mercè Pardo, amb E.R., i desprésl’Albert Bennassar amb Four Rooms ensfaran gaudir un cop més del teatre.

I com a novetat, durem a terme unacol·laboració amb el projecte Los Pastorcillosen Belén, que es representarà per Nadal perprimer cop després de 50 anys.

Ramon Micó

9

SOTACABINA

Projectes molt cinemato -gràfics

COR GREGAL

Ja hem fet un any!

AGRUPAMENT

“A dins la motxilla”

AmistatsPaciènciaReptes ComprensióAlegriesCríticaCompromís DebatVivènciesDiàlegsPenesConsensJocsDescobertesAventures

TransformacióMomentsReunionsCafès PaísImaginacióPaisatgesAutogestióSuorAmorsEsforçAprenentatgesReflexióAutonomiaValoracions

Clara Pons, Emma Ferrer, Georgina Marín,

Mar Cunillera, Marta Boix, Marta Corbera,

Mireia Martín, Violeta Nogueras

10

SECC

ION

S D

E LA

CAS

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA

C antiga és una coral... però també un grup d’amics que s’hopassen bé compartint altres activitats. Per això aquest repte:50 anys, 50 activitats! Vegem-ho:

MÚSICA. Concert d’aniversari a Lluïsos amb excantaires i exdirectors.El Messies de Händel a Santa Maria del Mar de Barcelona, Terrassa iViladecans. Rèquiem alemany de Brahms en el Cicle Coral de l’Audito-ri, Terrassa, Igualada i Maig Coral. La tonalitat de l’infinit/La mar, deGasull-Casasses i Guinovart-Maragall respectivament, a Roses i Festi-vals Grec de Barcelona i Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Con-cert de cloenda amb repertori Mendelssohn i Mozart a Terrassa i alPalau de la Música de Barcelona. Participacions en El Poema de Nadalde Sagarra al Teatre Victòria, el Pessebre vivent de Corbera i el concertsolidari per als focs de l’Empordà a Figueres.

COMUNICACIÓ. Hem preparat una exposició per mostrar la història deCantiga, un llibret commemoratiu i un renovat cançoner de mínims.

PARTICIPACIÓ. La part més lúdica i de convivència ha permès lluirtalents ja coneguts i descobrir-ne d’amagats:

> Ara toca audició! Els professors de cant/solistes Marta Cordomí,Ulrike Haller, Jordi Ricard i Michael Terry van oferir un concert íntima la Casa Orlandai i els alumnes de cant, un recital a Can Ponsic.

> Movem l’esquelet! L’Ovella Negra del Poblenou va viure la mogudaretro Pèls! amb un conjunt molt preparat, ball i disfresses a dojo.Un partit de futbol i una Gincleta ens han posat en forma.

> Amb molt de gust. Un sopar d’aniversari al·lusiu al 50è va desfer-mar la creativitat gastronòmica.

> Roda el món... i vés a parar a l’Alguer, per Setmana Santa, i a Lis-boa, un cap de setmana de maig. Un concert a cada lloc i una micade turisme van fer-ho més atractiu.

> Calaix de sastre. La pel·lícula muda 6 estrelles, rodada a l’Alguer,passarà a la història del cinema. Un anònim Corenigmista ens ha fetresoldre 50 enigmes, els concursos han verificat els nostres coneixe-ments sobre la coral i un concurs de fotografia dels viatges...

Ho heu comptat? Doncs això no s’ha acabat, perquè Cantiga va enda-vant amb ànims renovats!!

Maria López i M. Mercè Argüelles

C om els infants i joves, anem per cursos i vet-ho aquíque se’ns presentà haver de decidir sobre quins temesaprofundir aquest curs. Continuant la sintonia de l’any

passat, de moment hem volgut conèixer més de prop “el judais-me”, tan proper i tan llunyà a la vegada! Aquesta és la religiómonoteista probablement més antiga coneguda que junt, ambel cristianisme i l’islam, constitueix la família “abrahàmica” (d’Abraham) i és la que professava Jesús.

El nom de judaísme deriva de Judà, nom d’una de les més anti-gues tribus d’Israel i és la religió de l’antic poble d’Israel i delsjueus actuals, tant dels qui viuen dispersos per tot el món comels qui s’han agrupat en el nou Estat d’Israel, tenint en compte,però, que no tots els “israelians” practiquen la religió jueva. Hipot haver persones que es consideren jueves per tradició fami-liar, però que no en practiquen la religió, o són agnòstiques i finsi tot atees.

El judaisme es considera una religió revelada per Déu mateix, a través sobretot de dos personatges històrics, però revestits demolts elements mítics: Abraham, cap a l’any 2000 aC i Moisès,cap a l’any 1200 aC, aquest darrer considerat el líder del pobled’Israel que l’allibera de l’esclavatge d’Egipte i el condueix capa una terra promesa per Déu, coneguda normalment comPalestina.

Les seves doctrines es troben consignades per escrit en el conjuntde llibres sagrats, considerats inspirats per Déu mateix, peròredactats per diversos autors, coneguts habitualment amb elnom de Bíblia, que els cristians anomenen “Antic Testament”. La base principal del calendari jueu és la institució del dissabte osàbat el setè dia de la setmana, dedicat al repòs i al culte:comença ja al capvespre del divendres amb un àpat sagrat detipus familiar, continua el dissabte amb les lectures i pregàries ala sinagoga i acaba, altre cop a casa, després de la posta del sol,amb la característica de la prohibició absoluta de treballar, inclòsel treball domèstic.

Pel que hem anat veient i llegint, venim del mateix origen, peròens separa la no-acceptació per part d’ells de la figura de Jesús.En canvi, hi ha coses que ens haurien de servir de nexe de res-pecte mutu i diàleg: el monoteisme, el pare Abraham, la cele-bració d’un dia sant a la setmana, la Bíblia, la pregària i accióde gràcies al Déu Pare... Bé, us seguirem informant més enda-vant de les nostres troballes.

CATEQUESI D’ADULTS

La nostra reflexió sobre la fe

CANTIGA

Cantiga: 50 anys, 50 activitats!!

11

El Virolet ha començat el nou curs amb molta empenta; els noisi les noies de Grans ens ho expliquen. El novembre ens n’anemd’excursió a Arenys. L’Aina i la Marta G diuen: «Portem en

aquesta coral deu anys, i cada any hem fet una excursió: dos diesmàgics per cantar i gaudir dels amics. Ens han cuidat mentre érem petitsi ara que som grans, és la nostra feina. Ens ha encantat passar aquestsanys aquí!» Els directors i les directores de petits tenen molts aju-dants... Iona i Mireia: «Nosaltres anem al Virolet des que fèiem P4. Lacoral ens agrada molt. Ara anem a grans i estem molt il·lusionades res-pecte a l’excursió, ja que podrem cuidar els nens petits.» Cristina i Irene:«Ens agradaria anar a Arenys de Mar i fer de padrins i padrines delspeques.» El diumenge vénen les famílies i ens divertim plegats. Abel iLaura: «També farem, com cada any, un joc on participen els pares,amb diferents proves, i tenim ganes de saber de què va aquest any.»

La Rita i la Flàvia: l’endemà del concert de Nadal «anirem a cantar auna residència de la tercera edat. Cantarem cançons nadalenques per ala gent que ja és gran i no pot anar a concerts. Esperem que els agradimolt el que cantarem i que en gaudeixin.» I al mes de febrer... Mireia i Ravina: «Aquest any assistirem al cementiri de Sant Gervasi a fer unhomenatge a Joan Maragall.» Mariona i Clara: «Farem cançons amb el text de Maragall i la música d’algunes cançons és del Josep Ollé (el nostre pianista) i cantarem només la nostra coral.» Berta i Jana:«Ens fa molta il·lusió, però alhora por, anar a cantar a un cementiri.»

També hi ha qui voldria fer coses ben diferents. Pau: «També ens agra-daria cantar Els Segadors en algun acte reivindicatiu.» I l’Èric, amb unpunt de trapelleria: «Quan escalfem la veu hem de dir “qui vulgui peix,que es mulli el cul”, però jo vull dir: “qui vulgui cafè, va tirant el cul”.»

Enguany és el darrer any d’alguns virolets i viroletes... Joan: «El Virolet,més que una coral, una família, una unió. Una etapa de la vida que notan sols és cantar i escoltar, és la creació d’una família. Els dilluns a les 6és un moment de creació, de cant i tranquil·litat per sortir de la rutinadiària.» En definitiva, Júlia i Marta S: «El Virolet, una coral per gaudir iobrir-se a noves amistats.»

A quest any el nostre viatge ha estat a prop de casa, però noper això ens ha deixat de sorprendre! Concretament hemanat a parar a un entorn preciós del Pirineu Aragonès, la

Vall de Pineta. Ens hem allotjat en un alberg molt maco, ubicat albell mig de la vall. I és que aquest any amb la coral volíem fer unviatge diferent i… estrenar-nos en una nova modalitat: els esportsd’alta muntanya!

La primera activitat va ser la de tir amb arc, i va ser del tot professio-nal! Amb un monitor i un recorregut pel bosc d’Aïnsa. Una altraactivitat del viatge va ser l’ascensió al Balcó de Pineta i al llac gla-cial de Marboré. Hem de dir que, amb la impressió que feia aquellgran desnivell, un grup nombrós de cantaires va proposar un pla B:fer una excursió més suau a uns gorgs de la zona. Els valents i algu-na valenta de la coral vam aconseguir fer el cim amb temps rècord!També vam fer una remullada al llac a 2.500m d’altitud, on vamcantar “els Segadors”. I l’última activitat estrella que vam fer va serel ràfting! Va ser molt emocionant, una gran aventura.

Però el viatge no seria complet si no haguéssim pogut compaginartotes aquestes activitats amb la música. Vam aprendre cançons ara-goneses com la famosa jota “Templa mañico”, on el nostre dire, enPau, ens acompanyava amb la guitarrica… Viva! També vam poderassajar cançons catalanes molt nostrades com el “Senyor Sant Jor-di”. I alhora altres peces del nou repertori que hem treballat aquestcurs: “O magnum mysterium” i la sardana “Molt lluny d'aquí”. Totaquest repertori el vam poder mostrar al poble de Campo, on laLourdes Martí, vilatana i excantaire de Vent del Nord, ja va encarre-gar-se de fer venir tot el poble! L’altre concert va ser a la vila de Biel-sa. Fou l’últim concert del viatge i va quedar molt lluït amb tota lavarietat del programa. Al final del concert també vam poder retreun comiat al nostre director Pau Jorquera, que després d'aquestcurs finalitza la seva tasca amb nosaltres per buscar nous horitzons.Pau, de ben segur ens retrobarem!

En definitiva, un viatge entranyable, ple de records i que mai obli-darem!

SINERA

L'estiu no seriaestiu sense el viatge de Sinera...

EL VIROLET

Parlen els nensi nenes d’El Virolet

12

RC

REF

LEXI

ON

S D

ES D

E...

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IA infecta, al centre comercial. Menjar burgersde 15 euros, i després anar a mirar les vistesa una muntanya a Jounieh, als afores deBeirut per gastar encara més amb begudesi xixa a un mirador.

Beirut és una ciutat clarament dividida. Hiha barris cristians, barris sunnites, barris xiï-tes, armenis, palestins (si se’n pot dirbarris)... Les divisions són molt clares, en totmoment pots saber en quin barri et trobes,ja sigui per símbols, banderes, esglésies,mesquites... Un clar exemple són els barriscristians on, a moltes cantonades, hi hamarededéus i creus penjades com les llumsde Nadal. La ciutat està tant atapeïda quetan sols creuant un carrer passes d’un barricristià a un barri clarament musulmà. L’am-bient de cada barri és molt diferent.

La sensació que aquí al Líban hi ha moltsLíbans es fa cada dia més patent, i és moltobvi que aquests móns no es creuen excep-te en comptades ocasions. Una dualitat quet’has de menjar amb patates si el que volsés anar per tot arreu.

Q uè hi feu aquí al Líban? Aquestaés una pregunta freqüent quanpuges a un service (així és com

s’anomenen els taxis de Beirut) Per què heuvingut, si aquí no hi ha ni electricitat? És uninici de conversa per malparlar del Líban i elmal sistema de subministrament d’electrici-tat i en alguns barris, fins i tot, d’aigua, a lavegada de també poder xafardejar sobre siestudiem, si som guiris o què hi fem aquí.

Molts diuen que Beirut és una magníficaciutat. Creiem que s’equivoquen, Beirut noés només una, sinó que són moltes.

Per exemple, de bon matí pots estar en undels camps de refugiats palestins (amb mésde 25.000 persones que hi viuen) passejantpels carrers infectes, estrets i perillosos pelscables penjant i l’aigua circulant. Pots visitarl’espai obert més gran de tot el camp, l'únicespai perquè juguin els nens.

A la tarda, acompanyat per una parellalibanesa pots anar amb un Mercedes degamma alta a mirar una pel·lícula, també

Dos socis de Lluïsos aqui se’ls demana ladifícil missió d’escriu-re sobre Beirut. Elsdies s’escolen i el fullsegueix en blanc.Sobre quin Beirutescrivim? N’hi hatantíssims de dife-rents! Tant la ciutatcom el país podriaser descrit per tantesmirades com gent hiha i ens semblariaque parlen de llocsmolt distants.

Per Marta BOIX i Martí CAMPRODON

Reflexions des del...Líban

13

Abans, però, es va celebrar la Màgia alsmercats. En concret, tres van ser els mer-cats on la gent, mentre comprava a lesdiverses parades, es va veure sorpresa perla màgia i la il·lusió. El mercat de la Lliber-tat, de la Concepció i de Galvany van viureun màgic matí i certificar que aquesta ésuna activitat creixent, amb la voluntat enanys anteriors de poder abastar el màximde mercats municipals de la ciutat.

L’acte estrella del festival va ser la GalaInternacional, que va comptar amb unreguitzell d’actuacions d’allò més extraordi-nàries. Una gala que va ser conduïda pel-mag Fèlix Brunet i que va comptar amb laparticipació del Mag Leunman, Mag David,Txema, Brando i Silvana, i Aliskim i Luna.

El punt i final el va donar el taller de màgia,on els participants van poder aprendrehabilitats i tècniques, que els ha de servir enun futur, per millorar la posada en escenaen el dia que esdevinguin en futurs mags.

A quest any, el Desconnecta especialMàgicus va ser el tret d’inici delfestival. Dos projectes que tenen

com a punt de referència el mostrar pro-postes artístiques de joves que acaben decomençar i que va unir al bar els MartíCarrasco Quartet i al Mag Marín. Una vetlla-da en què el jazz i la màgia es van barrejaren mig de la sorpresa dels presents.

Un dels actes més emblemàtics del festivalés el concurs de joves mags, presentat pelMag Nani, on diversos aspirants a mags esdonen a conèixer a dalt d’un escenari imostren les seves habilitats davant el granpúblic. El jurat format per membres de laSocietat Espanyola d’Il·lusionisme, del Festi-val de Màgia de Torroella de Montgrí, del’Institut del Teatre i com no, dels Lluïsos deGràcia, van decidir que el guanyador delGran Premi del concurs fos per al Mag Leun-man, fet que li atorgava participar en laGala Internacional de Màgia Jove.

Per David MONTFORT

QH

QU

E H

A PA

SSAT

?LL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA

Entre el 25 i el 28d’octubre s’ha realitzat la terceraedició del Màgicus,el Festival de MàgiaJove de Barcelonaque organitzem conjuntament elsLluïsos de Gràcia i lacompanyia Mag Oli.Aquest projecte vaguanyar al 2009 elPremi Jove Proposa,concedit per laFederació d’Ateneusde Catalunya, per promocionar la màgia jove ipotenciar una de lesvessants artístiquesmés nostrades delnostre país, la màgia.

Màgicus

DIRIGENTS DE L’AGRUPAMENT

14

QU

È H

A PA

SSAT

?LL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA

Ha arren-cat el cursamb força.Aquest anysom 180dirigents a les seccionsdelsLluïsos!

DIRIGENTS DE SINERA

DIRIGENTS DE L’ESCOLA DE TENNIS TAULA DIRIGENTS DE SOTACABINA

DIRIGENTS DE GANTIGA

DIRIGENTS DE COR GREGAL

DIRIGENTS DE L’AGRUPAMENT

DIRIGENTS DE GOSPEL

15

DIRIGENTS DE BÀDMINTON

DIRIGENTS DEL GMM

DIRIGENTS DEL VIROLET DIRIGENTS DE BÀSQUET

DIRIGENTS DEL GRUP NES

DIRIGENT DE CATEQUESI

DIRIGENTS DE GFT SOTACABINA

DIRIGENTS DE LA FUGA

DIRIGENTS DE TENNIS TAULA

16

ELS

PILA

RS D

ELS

LLU

ÏSO

S

Créixer amb l’esport

resultats, el que constitueix l’adn de l’es-port a casa nostra és el foment de quali-tats, valors i aptituds.

D’una banda, fomentem aspectes motorscom ara la destresa, la coordinació, els refle-xos, la velocitat i la precisió en els gestos. Del’altra, aspectes cognitius com la capacitatde presa de decisions, d’anticipació, d’anàli-si del joc i d’elaboració d’una estratègia. Ifinalment, també, aspectes afectius: la moti-vació, la persistència en la lluita, la coopra-ció, la consciència d'equip, l’autocontrol idomini d’un mateix, la capacitat de concen-tració i la resistència a la pressió externa.

I tot això, en un entorn lúdic, de lleure,amb altres nois i noies. Ja que ni en bàs-quet, ni a bàdminton, ni a tennis de taula,no es pot jugar sol.

Aprendre a guanyar, aprendre a per-dre, tenir com a objectiu personal lamillora d’un mateix, prendre deci-

sions amb agilitat, treballar en equip, desen-volupar la capacitat de resistència a la pres-sió externa, elaborar una estratègia, respec-tar els companys i respectar els contraris…

Aquestes són només algunes de les aptitudsi dels valors que adquireixen els nens i nenesque practiquen esport als Lluïsos. I no nomésells, sinó també els adults que formen partde les les quatre seccions esportives.

Jugar, competir, aprendreAls Lluïsos l’important no només és guan-yar (tot i que no es refusa la competició, jaque esperona a millorar i permet conèixeraltres equips d’altres barris, pobles o ciu-tats), sinó gaudir, respectar. Més enllà dels

L’objectiu comú deles 4 seccions esportives de l’entitat(Bàdminton, Bàsquet,Tennis Taula i Escolade Tennis Taula) és fomentar el creixement personal i el desenvolupamenthumà entre nens,joves i adults.

Per Laia CURCOLL

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IA

PL

17

Esports sense barreresDe fet, tant el tennis de taula com el bàdminton són esports sense barrerespel que fa a l’edat i al sexe: es poden practicar des dels 7 anys fins als 80 aun bon nivell; i nens i nenes (o nois i noies) poden jugar plegats en elsmateixos equips sense discriminacions, ja que ni la força ni el contacte físicno intervenen en el joc. En aquest sentit són una bona eina per aprofundiren la coeducació.

A més, el tennis de taula és un joc ideal per iniciar en la pràctica esportivaalumnes amb discapacitats físiques que poden participar en un entrenamentamb d’altres alumnes sense cap mena de desavantatge.

En aquest sentit, cal destacar una nova iniciativa de la secció de bàsquet: l’e-quip acidH-Lluïsos. Es tracta d’un nou equip fruit d’un acord de col·laboracióentre Lluïsos i l’acidH (Associació Catalana d’Integració i DesenvolupamentHumà) que des del 1994 treballa per a les persones amb intel·ligència límit ala Vila de Gràcia.

Molts anys d'història i molts anys de futurLa pràctica de l’esport a casa nostra ve de lluny i té molt de pes: han estatmoltes les seccions esportives al llarg de la història de l’entitat (atletisme,bitlles, esquí, excursionisme, gimnàstica...) i actualment el grup de seccionsesportives és el que aplega més socis i sòcies: més 370 persones en les 4seccions. És el resultat de dècades d’esport als Lluïsos: més de 60 anys debàsquet, més de 40 anys de tennis de taula d’adults, 10 anys de bàdminton iaviat 5 anys de l’Escola de Tennis Taula.

Totes aquestes seccions han crescut i s’han consolidat fins a convertir Lluïsosde Gràcia en un referent en l’àmbit esportiu dins les entitats de Barcelona.De fet, en bàsquet som el segon millor equip de la ciutat i en tennis de taulahem estat la primera escola del barri de Gràcia i hem impulsat un projecteper dur el model Lluïsos de tennis de taula a les escoles del barri a través detallers d’extraescolars.

La voluntat de l’entitat és potenciar tota aquesta trajectòria i consolidar cadavegada més l’esport a casa nostra. Lluïsos no vol renunciar a poder tenir, enun futur, una escola de bàdminton, ni a ampliar el nombre d’equips de bàs-quet de la casa, tampoc a poder acollir més nens i nenes que juguin a tennisde taula. Però tots aquests objectius es fan difícils en les actualsinstal·lacions. D’una banda, perquè no són adequades (el Sènior A masculí,per exemple, ha d’anar a jugar a Llars Mundet perquè la nostra pista no ésreglamentària) i, de l’altra, perquè ens han quedat petites. Tant la pista debàsquet com el gimnàs funcionen a ple rendiment i treuen fum de tant coms’usen.

És per això que la Junta Directiva dels Lluïsos s’ha reunit recentment amb elsecretari general d’Esports de la Generalitat, Ivan Tubau, i la regidora d’Es-ports de l’Ajuntament de Barcelona, Maite Fandos, per tal de teixir complici-tats i poder, en un futur proper, disposar d’un poliesportiu per a Lluïsos.

“Actualment hi ha més de 370 personesque practiquen algun esport als Lluïsosi tant la pista de bàsquet com el gimnàs estan sempre a ple rendiment”

“Més enllà dels resultats, el que constitueix l’adnde l’esport a casa nostra és el foment de qualitats,valors i aptituds”

Per Susanna ÀLVAREZSòcia dels Lluisos

L luïsos Matins és una molt bona ideaper obrir més els Lluïsos al barri i perdisposar d’uns recursos econòmics que

avui ens fan molta falta. Els tallers que s’hanprogramat poden donar resposta a diversosinteressos de la gent, i específicament els dels“matins”, a persones més grans que, per laseva condició de jubilats, avis o àvies o bémares o pares, disposen d’unes hores alsmatins i poden fer una activitat de lleure, for-mativa i de relació social que, de ben segur,serà molt positiva.

El taller d ‘iniciació musical, dirigit a nens d’1 a3 anys, crec que també és un encert perquè elsmés petits, un dia a la setmana, acompanyatspels avis o pares o potser pel seu “cangur”,puguin fer una activitat diferent de passejarque sigui relaxant i educativa.

El dubte que tinc és que, si el nombre de per-sones inscrites en un determinat taller no arri-ba a un mínim, i aquest no es pot dur a termeo bé la seva continuïtat es posa en “perill” perraons econòmiques, potser no tant per a Lluï-sos directament, sinó per al monitor o monito-ra d’aquell taller, podria no resultar-li “rendi-ble”. El descompte del 10% per als tallers delsmatins també pot suposar un petit “incentiu”a l’hora d’apuntar-s’hi.

Aquesta “crisi” ens “frena” a l’hora de fer mol-tes coses però, si poguéssim “invertir” unamica en algun taller que ens fes il·lusió, crecque guanyaríem en molts altres aspectes enrelació, per exemple, a les nostres emocions,les nostres aptituds o la nostra salut, en funcióde la nostra personalitat i necessitats. Crec quevaldria la pena provar-ho.

L a veritat és que primer em va sor-prendre! En els més de 155 anysd’història dels Lluïsos de Gràcia, em

sembla que és la primera vegada que lanostra entitat aposta per aquesta ampliaciódels horaris d’activitats i obre les seves por-tes els matins.

La idea era oferir una variada oferta detallers i, personalment, vaig aprofitaraquesta oportunitat per oferir “els meusserveis” com a tallerista de cursos d’escrip-tura.

També cal considerar que Lluïsos matinsofereix la possibilitat de participar a totesaquelles persones que històricament nohan acabat de trobar el seu lloc en el teixitassociatiu de l’entitat. És a dir, persones de40 a 70 anys que s’acosten als Lluïsos coma mares/pares o àvies/avis dels infants ijoves que trepitgen cada tarda -i tots elscaps de setmana!- l’entitat, i que no acabende saber que els Lluïsos de Gràcia tambétenen una bona oferta de lleure i formacióper a tothom.

Sembla que la idea d’obrir les entitats alsmatins ja s’està estenent pel barri de Grà-cia. Penso que és un bon moment perconèixer i valorar l’oferta de tallers de lanostra entitat.

18

SJ

2 SO

CIS

+ 1

JU

NTA

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IA

Preguntem:

Què en penses quel'entitat aposti perampliar l'horari iobrir als matins?

Per Isidre ORTIZCoordinador de Catequesi

Armand GasullaEm sembla molt bé. En la gènesi dels Lluï-sos hi era el concepte de donació als quien necessitaven. Possibilitar que l’entitatampliï el seu horari és fer més viva quemai aquesta idea de “servei”, avui, a laGràcia del segle XXI.

Patricia MestresEm sembla perfecte!

Josefina AltésEm sembla una bona idea. Hi ha moltagent que disposa del matí lliure i té ganesde fer activitats. Cal oferir un bon catàlegd'activitats perquè hi trobin la que volen.Temps al temps ...

Gemma Galvez FlaqueMolt bona pensada!! Hi ha persones quetenen matins lliures. Segur que tindreuadeptes!!

@GorettiCasacubertaBona iniciativa! Hi ha tallers a fer pertots els gustos

19

E n un llarg període de laseva història, la repre-sentació dels “Pastorets”

era un referent i un senyal d’iden-titat dels Lluïsos. El text en caste-llà i en vers, amb reminiscènciesliteràries del segle d’or, i músicaamb clars ressons “sarsuelencs”propis de l’època, tot plegat sem-bla que recopilar pel fundador del’entitat, Mn. Jaume Alsina.

Com que es tractava d’una con-gregació mariana masculina, “Los pastorcillos en Belén” ultrapassavala seva vessant teatral per considerar-se un fet litúrgic. Només calrecordar que, fins als any quaranta del segle XX, tots els papers erenrepresentats per homes, inclosa la Verge Maria. Programaven lesseves representacions durant totes les festes entre Nadal i la Candele-ra (2 de febrer), amb un mínim de tres repartiments diferents, undels quals estava integrat pels membres del Grup Mossèn Muñoz, (2ª Secció), la qual cosa fa pensar en un criteri més proper a la devo-ció dels congregants que a la selecció per aptituds interpretatives.

Els progressius canvis socials van provocar que, en el decurs dels anysseixanta, s’anés abandonant aquella tradició, en part pel debilita-ment del fervor religiós i sobretot per la peculiaritat de ser en caste-llà, en plena recuperació de la nostra identitat cultural i lingüística.Així el 1966 es deixen de representar, només amb algun intent derepercussió més estètic que cap altra cosa, l’any 1970.

Per tot plegat, el text i les cançons dels “Pastorcillos” eren conegutsper tota la massa social dels Lluïsos i habitualment recitats i cantatsde memòria als dinars familiars de Nadal, i es dóna el cas que moltsdels socis actuals, d’àmplia tradició familiar, en coneixen fragments on’han sentit tonades sense haver-los pogut veure a l’escenari.

A partir d’aquests fets, neix el projecte de donar a conèixer a lesgeneracions actuals aquesta part de la nostra història de la formamés fidedigna com es presentava, amb ÀNIM DIVULGATIU, QUE NOREIVINDICATIU.

Representacions: 11, 12 i 13 de gener de 2013.

BÚST

IA D

EL S

OCI

Per Agustí VILAJOSSANA

S

ENVIA ELS TEUS TEXTOS A:

comunicacio@lluisosdegracia.cat

i sortiran publicats a l’apartat La Bustia del Soci del proper Des del Nord (màxim 1.500 caràcters).

Tornen els pastorets

Q ui ho havia de dir fa uns anys que algundia l’entitat obriria als matins…

La veritat és que en els temps que estem vivint actual-ment, si no et bellugues, crees o t’obres a novesexpectatives, ho tens pelut.

I mira, en una de tantes reunions que fem la Junta,per tal de tirar la casa endavant, se’ns va ocórreraquesta idea. Fàcil no ho és, la gent ja té la seva vidamuntada, els canvis costen i amb tanta competènciaen el mercat... Però, que què en penso?

Penso que és un bon moment per treure més rendi-ment de l’espai de l’entitat. Per un costat, tenim unesinstal·lacions que al matí estan desaprofitades i perl’altre, arran d’això podem treure un rendiment eco-nòmic que, ni petit que sigui, sempre ajuda.

Ens dóna la possibilitat d’obrir-nos al col·lectiu de jubi-lats, a persones que treballen a la tarda i al matí, quetenen temps lliure per poder fer alguna activitat, amares i pares mestresses/amos de casa, a les escoles,a grups de teatre oferint-los l’escenari per assajar, aempreses, a col·lectius que necessitin espai per fer reu-nions o concentracions, etc.

Per un altre costat, obrir l’entitat als matins fa que elbar tingui més vida, ampliant l’horari d’obertura, ofe-rint esmorzars, dinars per a grups (actualment si esdemana ja es fa) i qui sap si més endavant podremmuntar menús i tenir obert cada dia!

Tot dependrà del ressò que tingui el projecte d’obrirals matins!

Només depèn de cadascun de nosaltres!

Us engresco que fem propaganda de tots els tallersque estem fent actualment i, si n’hi ha d’altres, noméscal que ens ho feu saber!

Fins i tot als matins: TOTS SOM LLUÏSOS!

Per Núria SAMSÓ Vicepresidenta dels Lluïsos de Gràcia

Joan LluísBozzoET

20

ENTR

EVIS

TA

I enmig de tot aquest moviment, com vasarribar a Dagoll Dagom?Això ja va ser bastant més tard. Després de launiversitat vaig anar a la mili i pels voltants del78, quan ja tenia uns 24 anys, em va sorgir lapossibilitat d’entrar a Dagoll Dagom per substi-tuir a en Josep Perramon, un dels actors queen aquell moment estava fent l’espectacle Nohablar en clase, però que havia de marxar a ferel servei militar. Aquest espectacle va tenirmoltíssim èxit en plena transició democràtica ies va passejar per tot Espanya. I així ja em vaigintegrar a Dagoll Dagom.

I des d’ençà fins avui dia.Sí, després d’això ja m’hi vaig quedar. He fetalgunes coses sense Dagoll Dagom però lacompanyia ha estat la columna vertebral delmeu treball i de la meva experiència.

Amb quin espectacle t’ho has passatmillor?Antaviana. Va ser l’eclosió de Dagoll Dagom iera una obra que connectava molt amb lagent, alhora que va ser el descobriment popu-lar d’un autor tant important com és Pere Cal-ders. Tot plegat va ser un regal.

I suposo que algun també t’haurà fet patir.La Perritxola. És un espectacle que no ens vaacabar de funcionar.

I quin és el que et genera més nostàlgia?Hi ha dos espectacles que sempre m’agradariaremuntar que són T’odio amor meu i BoscosEndins.

Quan vas posar per primer cop un peusobre l’escenari?Vaig començar als Lluïsos, al mateix esce-nari que hi ha ara. Era molt petit, crec quetenia 8 anys, i vaig fer un espectacle nada-lenc de Folch i Torres. A partir d’aquí ja vaiganar sortint alguna vegada als Pastorets i jamés grandet, cap als 13 o 14, amb enRoman Martí vam fer varis intents de teatredins del grup Mossen Muñoz. I després,amb en Josep Maria Salvadó, en RamonSolsona i en Joaquim Fàbregas vam fundaruna companyia que es deia Gent –GrupExperimentat de Nou Teatre–, on vam ferobres que dins l’àmbit de Lluïsos van tenirun gran ressò. I aquí ja em vaig acabard’enlluernar amb el món del teatre.

A casa ja teníeu molta vinculació ambels Lluïsos. Però també hi havia tradi-ció teatral?En el teatre no hi havia massa tradició, tot ique el meu pare sempre explicava quehavia fet de mare de Déu als Pastorets. Alsanys 40 als Lluïsos no es deixava que lesdones fessin teatre, aleshores quan es feienPastorets un nano jove feia de mare deDéu, la qual cosa pot semblar més perversaque no pas posar-hi una noia, no?

A més d’actuar, també vas començard’hora com a director.Sí, al grup Gent dels Lluïsos de Gràcia. Laprimera va ser una obra curta que es deia ElMestre, d’Eugène Ionesco.

Des d’aquell Nohablar en classe l’any 1978 a l’actualmusical de La FamíliaIrreal, farà gairebé 35 anys que l’actor idirector Joan LluísBozzo forma part de la companyia deteatre Dagoll Dagom,una trajectòria quel’ha consolidat dinsdel món del teatreprofessional.Tanmateix, recordaperfectament on vadespertar aquestapassió pel teatre: als Lluïsos de Gràcia.

Per Montse GIRALT

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IA

vem mig despullats, només tapats ambuns plàstics i ens van dir que això no podiaser. Ens vam enfadar molt i crec que a par-tir d’aquí vam deixar d’anar tant pels Lluï-sos perquè nosaltres volíem fer coses méstrencadores.

Què en penses del panorama actualdel teatre amateur?Hi ha centenars de grups de teatre ama-teur. Crec que estem en un moment demolta vitalitat. Lògicament he vist especta-cles amb un nivellàs i d’altres amb moltpoc, però el que sí que té és molta força. LaFederació de Teatre Amateur és molt nom-brosa tot i que no engloba tots els grups.Això vol dir que hi ha moltes persones quetenen la seva il·lusió i la seva afició posadaen el teatre, cosa que em sembla importan-tíssim per a la vida cultural del país.

21

torcillos. Jo havia actuat de bulto, però maien un paper important.

I si ara et digués que aquest any handecidit reprendre Los Pastorcillos, comreps la notícia?Aniria a veure’ls, sense cap dubte. Em por-ten moltíssims records i a casa meva elmeu pare els havia fet i me’n recitava tros-sos de memòria. Recordo d’infant quedarmolt meravellat amb els Pastorets i ambel teatre. I riure molt! Hi havia dos pastors,Booz i Nacor, que eren molt divertits. Hianiria segur!

Hi ha algun record especial que et vingui del teu pas per Lluïsos?Al final d’aquest grup Gent, com que éremgrans i peluts... vam fer Final de partida,una obra de Samuel Beckett en què anà-

Què prefereixes, actuar o dirigir?A aquestes altures prefereixo dirigir i escriu-re, però no renuncio a les èpoques en quèactuava perquè és el més essencial del teatre.

I mai t’has plantejat dedicar-te a unaaltra professió?Crec que m’hagués dedicat a una professióvinculada a les qüestions culturals: humani-tats, periodisme, treball de tipus editorial, al’ensenyament... També em vaig arribar aplantejar fer Dret, però mai seriosament.

Ja que has experimentat una mica ambtot, quina és la teva disciplina teatralpreferida?Després de tants espectacles, on m’ha aca-bat portant la vida és al teatre musical.Però tampoc és sempre així: per exemple,ara he estant preparant una cosa amb l’Abel Folk i no és musical, com fa untemps vaig dirigir El Llibertí amb el RamonMadaula i tampoc era musical. La vidam’ha dut a fer molt musical però no vol dirque em negui a interessar-me per altresgèneres del teatre. També m’agrada moltla televisió i l’audiovisual en general, perexemple. Un projecte, si estas amb la gentadequada i es treballa a gust, sempre téelements molt bons.

Quin projecte tens entre mans ara?Estrenem conjuntament Dagoll Dagom i Mi -noria Absoluta un espectacle que es diu LaFamília Irreal, què és amb els actors de Polò-nia i fem una sàtira sobre la Família Real.

I algun projecte que no sigui tan immediat però que la idea t’estiguirondant pel cap?M’agradaria fer algun dia un musical par-tint d’idees i textos de Shakespeare.

Seguim parlant d’obres. Si jo et dic araLos Pastorcillos en Belén, què és el primer que et ve al cap?Altos montes de Horeb... de Idumea her-mosas palmas! Eren molt divertits Los Pas-

“Després de tants especta-cles, on m'ha acabat portantla vida és al teatre musical”

“Vam fundar la companyia Gentque dins l'àmbit de Lluïsos va tenirun gran ressò i em vaig acabard'enlluernar amb el teatre”

“M'agradaria fer algun diaun musical partint d'idees itextos de Shakespeare”

22

L’ACUDIT

Dos nois arriben tard a classe i la

professora li pregunta a un d'ells:

- Miquel, per què has arribat

tard?- Miri profe... És que aquesta nit

he somiat que viatjava per tot

el món i he conegut tants països...

que m'he despertat una miqueta tard.

- I tu, Joan?

- Jo he anat a l'aeroport a rebre'l.

Xavier Fernández

del conserge

T I R A

CóM ICA

EL TEU DDN

SOPA DE LLETRES

Sabies que un grup de socis representarà

aquest Nadal Los Pastorcillos de Belén?

Fa més de 50 anys que ningú recita aquest

text dalt l’escenari dels Lluïsos. Però has de

saber que, les primeres vegades que es van

representar, només actuaven homes. A les

dones, no els estava permès fer teatre.

Sí, sí, tal i com ho llegeixes. Fins i tot el paper

de verge Maria era interpretat per un home!

El text és anònim però alguns rumors

l’adjudiquen a Lope de Vega.

SABIES QUE.. .

Troba les seccions dels Lluïsos en aquesta sopa de lletres!

23

Quines activitats fas aquí als Lluïsos?

Vinc al cau a passar-m'ho bé i a fer excursions.

Quants anys fa que ets sòcia de Lluïsos?

Fa cinc anys.

Per què et vas apuntar al cau?

Perquè la meva germana es va apuntar i va dir que

estava molt bé. Aleshores va ser quan em van apun-

tar a mi també.

Explica'ns què feu al cau.

Cada any tenim un projecte que consisteix a fer un

vídeo, o alguna pel·lícula, i al final ens donen un

regal relacionat amb els campaments. També fem

unes quantes excursions, on fan activitats i jocs

relacionats amb l'excursió.

Quin és el teu espai preferit de Lluïsos?

El cau.

Nom: Maria Reina Campos

Edat 11 anys

Secció: Agrupament Escolta

Lloc preferit: El cau

Quines activitats fas aquí als Lluïsos?Jugo a tennis de taula.Quants anys fa que ets soci de Lluïsos?Aquest és el segon any.

Què feu aquí a tennis de taula?Entrenem per a les competicions de la lliga escolar.Per què et vas apuntar a tennis de taula?Perquè ja hi havia jugat abans i m’agrada moltaquest esport.

Quin és el teu espai preferit de Lluïsos?La sala de tennis de taula

Nom: Pau Guallar BoledaEdat: 10 anysSecció: Escola de Tennis TaulaLloc preferit: La sala de tennis de taula

DIGUES LA TEVA !

El racó de pensar

“Si busques resultats diferents,

no facis sempre el mateix”. Albert Einstein

El científic més conegut i important del segle XX

24

BVBÚST

IA V

ERD

A

bientalizar les nostres festes, l’oficina i elbar, d’activitats com la Verdinada, l’horturbà i el Banc del Temps, de treballar perla reducció del consum elèctric i aigua, aixícom treballar per la separació dels residusi, com un dels més importants, treballarpel vessant educatiu i promoure la sensibi-lització ambiental.

Aquest document ha tingut una vigènciade deu anys i, per tant, estem immersosen el procés de renovació. De ben segurque en aquests deu anys que vénen a con-tinuació caldrà renovar molts dels paràme-tres emprats fins ara. Ara ja parlem de bio-diversitat, de salut ambiental, de renovarabans de reciclar, de buscar l’eficiènciadels recursos i, sobretot, i és aquest elpunt que hem de liderar com a entitat, elde l’educació i l’acció ciutadana, de laconscienciació a la coresponsabilitzacióamb coneixement de causa.

Nosaltres renovarem el nostre compromísamb el medi ambient, i continuarem lanostra tasca de crear un futur més verdper als nostres futurs socis. És el mínimque se’ns pot demanar.

Les problemàtiques ambientals sónunes de les qüestions més candentsd’aquest segle XXI i que van portar

a la creació de les Agendes 21, amb l’ob-jectiu de crear una consciència en matèriaambiental i preocupar-nos per mantenirun entorn sostenible.

L’any 2002, la ciutat de Barcelona va pre-sentar la seva Agenda 21, on van quedardefinits els principals objectius per tal d’a-conseguir fer més sostenible la ciutat. Totsaquests objectius van quedar recollits en elCompromís Ciutadà per la Sostenibilitat.

Aquest document va incloure deu objec-tius per a la millora mediambiental i lesseves respectives línies d’acció, amb lavoluntat d’involucrar entitats i associacionsen aquest compromís, mitjançant l’elabo-ració de plans d’acció.

Els Lluïsos de Gràcia no vam ser aliens aaquest escenari. El 24 de maig de 2006vam signar el Compromís i el 14 d’octubrede 2009 vam redactar el pla d’accióambiental de l’entitat, en què vam definirdeu accions de treball per millorar i fermés sostenible els Lluïsos. Parlàvem d’am-

El Compromís Ciutadàper la Sostenibilitat dela ciutat de Barcelona es va aprovar el 2002 iara s'està renovant per10 anys més. Lluïsos entornarà a formar part.

Per Equip VERD

“Els Lluïsos vam signar

el Compromís el 2006

i el 2009 vam redactar

el pla d’acció ambiental

de l’entitat”

El Compromís ciutadà per la sostenibilitat

25

Vaig fer l’últim examen de lacarrera el 31 de maig de1999, un dilluns. A partir dellavors, ja només em quedava

fer, i defensar, el projecte de fi decarrera per ser enginyer industrial.

Havia fet enginyeria industrial per“identificació natural” amb la carrera,i també perquè era la que més fàcil-ment em podia obrir les portes de laindústria de l’automoció. Estava con-vençut que, especialitzant-me en

mecànica o bé en transport i vehicles, tard o d’hora es compliria el meu somni d’entrar a SEAT. És per aixòque ja els vaig enviar el currículum abans d’acabar cin-què; i amb picardia, perquè em tinguessin present, elsvaig trucar jo al cap d’un temps, tal com havia fet uncompany de promoció i bon amic al qual aquesta estra-tègia li havia funcionat.

I, sabeu què? Acabades les vacances d’estiu, em van tru-car! Sí, sí, SEAT em “venia a buscar”! El dia de l’entrevista,me’n vaig anar a primera hora de la tarda a Martorell. Emvaig esperar uns minuts a l’entrada de la fàbrica, al costatdel guàrdia de seguretat, fins que va venir, conduint unTOLEDO TDI dels més antics, qui després va ser el meucap durant quatre mesos clavats: entre el 18 d’octubre de1999 i el mateix dia, però de febrer de 2000. Quatremesos idíl·lics...

Perquè aquell somni tingués continuïtat, acabada la becaem vaig proposar de fer el “maleït” projecte, aprendrealemany, i tornar-los a trucar. Però, per raons diverses, lameva vida laboral ja va seguir uns altres camins.

I mentre us escric, avui, 18 d’octubre de 2012, celebro elmeu tretzè “SEATaniversari” amb nostàlgia –també eramés jove...– però acceptant, i no pas amb resignació, elmeu present. Potser tretze anys enrere, difícilmentm’hauria imaginat a mi, a dia d’avui, fent de professor dematemàtiques a l’ensenyament secundari; però ara que hisóc, i conscient que ho vaig triar amb desig, i mogut peruna voluntat vocacional de fer un servei constructiu a lasocietat, penso que, fins i tot llavors, aquell dilluns d’oc-tubre de 1999, malgrat que els cotxes fossin, com conti-nuen sent, la meva gran passió, ja ho hauria vist ambbons ulls.

Per Joan LIZANDRA

TTRIB

UN

A

Somnis d’avuifa tretze anys...

M’havia proposat debutar al ‘Des del nord’parlant de Gràcia. Però hi ha un interro-gant que em fa sotragar en els últims dies:els periodistes hem d’entrar a fer política?

He avalat la candidatura que encapçalarà el meu amicDavid Fernàndez i, fins i tot amb aquest gest democràtic,m’he sentit parcialment incòmode. No perquè no creguien la capacitat per representar-nos al Parlament un delsperiodistes més honestos i més ben documentats queconec, ni perquè amb el meu aval hi vagi acompanyat elvot, sinó perquè sempre he cregut en la independènciade la professió.

El compromís dels periodistes amb la política és unaaliança llunyana, que va des de l’adscripció de la personaa una ideologia fins a la fastigosa retroalimentació quesovint s’ha instal·lat en una part dels meus companys defeina. Jo no ho faria mai, això d’anar a unes llistes d’unpartit polític... Però tot seguit instal·lo al meu cervell eldubte de la responsabilitat social que m’acompanya coma persona. Jo no ho faria. Però quan veig amics meusperiodistes que es presenten a les eleccions o que signenmanifestos a favor d’un candidat penso... M’estaré equi-vocant jo? Suposo que aquest debat intern és el quedevia tenir el president dels Lluïsos abans de fer el pas ipenjar l’estelada de la balconada de la plaça del Nord oenviar una carta a favor de l’autodeterminació al presi-dent Mas.

Han canviat molt les coses, també als Lluïsos: ara fa 20anys, uns quants joves, molts dels quals periodistes, vamfundar l’Esbarzer en una sala de l’entitat després queCatalunya Ràdio suprimís el programa L’Orquestra arrandels comentaris fets per les detencions d’independentis-tes de l’Operació Garzón. Allà vaig conèixer en MartíGasull, en Bernat Gasull, en Jaume Llansó, en GuillemCarbonell, en Roger Buch... i vam muntar una ‘orquestra’itinerant que va arrencar amb uns cartells on la presi-denta de Lluïsos de l’època no ens va deixar posar el nomde l’entitat... Ara seria diferent. En aquell moment elsperiodistes vam fer un pas, i ara se’n fan d’altres, méscompromesos. I jo no sé què fer. Bé, votar. Segur.

Per Albert BALANZÀ

Periodistes i política

XII Jornada Bancs del Temps i Ciutadania ActivaL’associació Salut i Família va dur a terme, el passat 19 d’oc-tubre, la XII Jornada Bancs del Temps i Ciutadana Activa,amb la participació de l’Espai Jove La Fontana i Lluïsos deGràcia. L’objectiu de la jornada és difondre la contribuciódels Bancs del Temps a l’exercici de la ciutadania activa.

La Violeta obre les portesl’antic casino La Violeta ha obert les portes aquesta tardorcom a nou equipament municipal destinat a acollir les collesde cultura popular de Gràcia com el Drac de Gràcia, Basto-ners, Esbart Comtal-Bastoners de Barcelona, Geganters, Tra-bucaires, La Diabòlica, La Vella. També hi tindrà la seu l’As-sociació de Veïns Vila de Gràcia.

El G6 celebra l’11 de setembreEl G-6 ha convocat per segon any consecutiu la celebracióde la Diada Nacional de Catalunya a Gràcia amb dos actes:una lectura de poemes i lectura del manifest a la plaça Les-seps el dia 10 de setembre al vespre i una ofrena conjunta almonument de Rafael de Casanova, el dia 11 al matí.

Ramon Botet, nou president del G6Ramon Botet, president de l’Orfeó Gracienc, assumeix desd’aquest estiu la presidència del G6 i succeeix RicardEstruch, president de la Festa Major, que ha ocupat el càrrecfins ara. La presidència del G6, del qual Lluïsos forma part,és rotatòria.

26

C

CRÒ

NIC

A D

E G

RÀC

IAPer Redacció

Crònica de lesAssociacions de Gràcia

Continuemposant-nos inte-rrogants des dela plaça del

Nord, el nostre (amb per-mís de Salvador Dalí) cen-tre del món. Apa! Poseu-vos a prova.

1. Quina és la taxa d’atur a Catalunyal’any 2012? 41%, 24%, 17%

2. Quin és el sou anual de Juan Carlos I? 153.670€, 272.752€, 345.786€

3. A quina revolució es refereix la plaça de la Revolució? A la del 1917, a la del 1936, o a la del 1868.

4. Quan es creà el Tradicionarius, el festival de músicatradicional i popular? 1993, 1987, 2001.

5. Quins barris de Barcelona pateixen un aire amb nivellsmés elevats de diòxid de nitrogen, molt nociu per a lasalut? Gràcia, Poble Nou, Nou Barris

6. Quantes persones no tenen llar a Barcelona? 6.345,2.791 i 2.345.

7. Quin és el recàrrec que ha de pagar un alumne univer-sitari si ha de matricular-se per segona vegada d’unaassignatura? 60%, 40%, 30%

8. De tot el que s’exporta des de Catalunya, quin percen-tatge es dirigeix fora de l’Estat espanyol? 34%, 67%,52%

9. Quin és el preu mitjà d’un lloguer d’un pis de 70metres quadrats a Barcelona? 902€, 670€, 791€ al mes

10. De què ve el nom del nostre barri?

EL C

ENTR

E D

EL M

ÓN

Per Emili BOIX-FUSTER

CEl centredel món

SOLUCIONARI

1) 24% i continua pujant. (2) 272.752€. Així en té prou per acaçar elefants i tot a l’Àfrica. (3)1868, quan després del copd’estat (pronunciamiento) d´aquell any, que destronà IsabelII, esclatà un procés revolucionari a Catalunya antiborbònic (escremaren retrats de Felip V) i republicà. (4) 1978.I ha esdevin-gut la mostra més important de música tradicional del païsosde llengua catalana. (5) Tristament és a Gràcia i Sant Gervasion respirem pitjor. I poc fan els governs per millorar-ho. (6)2.791 persones no tenen llar on aixoplugar-se a Barcelona. (7)40% de recàrrec. Així doncs, empolleu, que, si no, us costaràcar. (8) De tot el que s´exporta des de Catalunya, 52% va afora de l´Estat espanyol. (9) 791 € al mes. (10) Prové del con-vent de Santa Maria de Gràcia, conegut popularment com elsJosepets, fundat per l´orde dels carmelites descalços el 22 dejuny del 1630 a l’indret que avui és la plaça de Lesseps.