Reportatge: El passat i futur del comerç a Gràcia Pàg. 12

Nous projectes:La nova web delsLluïsos Pàg. 35

Casal de nadalPàg. 32

Entrevista a:Juanjo Méndez Pàg. 16

Des del Nord 48Gener 2009

03 Editorial

04 Crònica de Gràcia

07 Medalla d’honor

08 Destacat

10 Contracrònica

11 Racó literari

12 Reportatge Passat i futur delcomerç a Gràcia

16 Entrevista Juanjo Méndez

19 Ens de comunicació

20 Opinió

22 4 polítics + 1 ciutadà

24 Descobrim entitatsOrfeó Martinenc:“L’Ateneu de l’any2008”

27 Descobeix la Terra

28 Recomanem

Bústia verda

29 Ús del català

Seguretat

LLUÏSOS DE GRÀCIA

30 Què ha passat

35 Nous projectes

36 La secció

38 Seccions de casa

42 Efemèrides

3

SUMARI EDITORIAL

Generalitat de CatalunyaDepartament de Governació i Administracions PúbliquesSecretaria d’Acció Ciutadana

Edita:

Col·laboren:

Lluïsos és membre del col·lectiu:

Ajuntament de Barcelona

Gràcia

EL PROJECTE DE L’ESCOLA CORALDELS LLUÏSOS DE GRÀCIASi qualsevol vespre enganxeu l’orella ala porta de la Capella, la sala verda o lasala de corals, és molt probable quesentiu veus que assagen el seu reperto-ri. Hi podreu sentir veus infantils queentren en contacte amb el món de la

música, veus joves que amplien el repertori a estils d’arreudel món i de totes les èpoques i veus adultes que busquen lainnovació i la sorpresa, l’entusiasme pel cant o la combina-ció de música coral i instrumental amb el teatre, la poesia ifins i tot la dansa. Un total de 350 cantaires, 16 directors,pianistes i professors de cant formen part de la família coraldels Lluïsos. Cada cor té la seva pròpia dinàmica i trajectòria,però es coordinen de manera regular amb unes activitatscomunes que asseguren la coherència de continguts i lainterrelació dels grups i persones (reunions de directors tri-mestrals, caps de setmana de treball, concerts conjunts, cur-sos de direcció coral...).

Des de la fundació de la Coral Cantiga, l’any 1961, s’han anatformant la resta de grups corals (El Virolet 1966, Sinera1968, Vent del Nord 1985 i La Fuga 1999) fins a constituiruna piràmide de formació coral que inclou totes les edats:des dels nens i nenes de quatre anys fins a la gent gran.

El projecte de l’Escola Coral dels Lluïsos de Gràcia neix ambl’objectiu de bastir una estructura que permeti a les perso-nes participants gaudir d’una pràctica coral que els formimusicalment i personalment i que vol encoratjar els cantai-res en el progrés de la tècnica necessària per arribar a lescotes més altes possibles de qualitat, tenint com a base lacohesió grupal i la manifestació solidària i col·lectiva de l’ex-pressió artística.

Aquesta estructura en forma d’Escola Coral, a part de com-partir una línia pedagògica i musical, pretén minimitzaralguns problemes tècnics i econòmics importants en què estroben les corals i que dificulten l’assoliment dels objectiusde l’Escola.

No ens quedem només amb l’orella enganxada a la portad’assaig, participem de concerts i activitats de les corals pertal que la nostra Escola Coral sigui un èxit.

Laia López i FranceschJunta directiva dels Lluïsos de Gràcia

Coordinació: Miriam Rodríguez

Consell de redacció: Jordi Casassas iMiriam Rodríguez i Dolors Moreno

Disseny i maquetació: Sílvia Vallverdú

Assessorament lingüístic: Gina Tomàs

Han col·laborat en aquest número:Laia López, Carles Salat, Jordi Melgare-jo, Carlos Pablos, Eric Lluent, EloiBabiano, Gemma Cots, Elisenda Cucu-rull, Joan Ramon Gordo, Jordi Casso,Joan Lafarga, Susana Álvarez, JoanLizandra, Carles Agustí, Carles Gaggi,Roger Amigó, Xavier Florensa, Mireiabargalló, Joan Vilaplana, Marina Villa-campa, Medir Cugat, David Montfort,Coordinadora d’Associacions per laLlengua, Mossos d’Esquadra, JosefinaAltés, Marc Camprodon, Coral Sinera,Gmm, Montse Otero, Clara Prats, RafaNaceh i Teresa Draper.

Fotografia: Arxiu dels Lluïsos de Grà-cia, latortuga.cat, Federació d’Ateneusde Catalunya, El Centre, Orfeó Gra-cienc, El Cercle, Eloi Babiano, GemmaCots, Elisenda Cucurull, Joan RamonGordo, carles Agustí, Carles Maggi,Roger Amigó, Xavier Florensa, OrfeóMartinenc, El Camí, Coral Sinera,Gmm, Somsal Teatre i la Coral El Viro-let.

Publicitat: Jordi Melgarejo (publicitat@lluisosdegracia.cat)

Redacció, administració i subscrip-cions: Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. 08024 BCN. Tel. 93 218 33 72 / Fax 93 218 20 5.desdelnord@lluisosdegracia.catwww.lluisosdegracia.cat

Impressió: Consdecor

Dipòsit legal: B-42.670.89

Revista editada en paper 100% reciclat

Brillant reaparició de la Gràciade les TertúliesSandro Rosell va ser el primer convidatde la renovada Gràcia de les Tertúlies.El fòrum que va crear Albert Musonsamb un grup de gent progressista delbarri ara s’ha recuperat gràcies aaquesta mateixa gent, amb la gestió deGràcia Multimèdia, i, com sempre, a laseu de Lluïsos, amb la seva acuradainfraestructura. El segon convidat vaser l’expresident de la Generalitat, Jor-di Pujol.

Ricard Fernández, nou cap delsMossos de GràciaNou canvi a la cúpula dels Mossosd’Esquadra a Gràcia. El fins ara respon-sable màxim, l’inspector Jordi Garcia,ha deixat la comissaria gracienca. Elnou cap dels Mossos d’Esquadra deGràcia és el també inspector RicardFernández, procedent de la comissariad’Arenys de Mar.

Des del desplegament dels Mossos deBarcelona, Gràcia ha tingut tres caps:Cristina Manresa, actual cap dels Mos-sos a Sants, Jordi Garcia, i actualmenten Ricard Fernández.

CRÒ

NIC

A D

E G

RÀC

IAPer Carles SALAT

CG Ha estat notíciaa la Vila...

La Ponència delNomenclàtor del’Ajuntament deBarcelona ha donat el vist-i-plau al canvi de nom de la Plaça Riusi Taulet

4

“Esteve Camps ha obtingut

el Premi Ateneu a la trajectò-

ria individual per la seva

dedicació al món associatiu”

Jordi Pujol signantel llibre d'honor

dels Lluïsos deGràcia

Després del minut de silenci per lesvíctimes, va començar l’actuació de lapoetessa Assumpció Forcada i de laFina R. Palau, també poetessa, i que l’a-companyava amb la guitarra. (Text deConxa Garcia)

Les mares i els pares de l’escolapública de Gràcia, a la concen-tració de diumenge al ParlamentLes mares i els pares de l’Escola Públi-ca de Gràcia, associats en la Coordina-dora d’AMPAS de Gràcia, van assistir eldiumenge, 30 de novembre, a la con-centració convocada davant del Parla-ment de Catalunya.

L’objectiu de l’acte va ser exigir la sevaparticipació en l’elaboració de la Lleid’educació de Catalunya, i a més pro-testar pel contingut dels primersaspectes d’aquesta llei que s’han donata conèixer.

5

Gràcia recorda les veïnes assas-sinades i diu NO a la violènciamasclistaEn la novena edició del Dia Anual deGràcia contra la Violència vers lesDones es van recordar, com sempre, lesnostres veïnes assassinades per la vio-lència masclista i totes aquelles quehan patit o pateixen algun tipus de vio-lència.

A l’acte hi van assistir representantsdels Grups de Dones que composen el Consell de Dones del Districte i elRegidor de Gràcia, així com altres veïnsi veïnes del barri.

Es va llegir la lectura del manifest, queaquest any va córrer a càrrec de l’Eugè-nia Fernández, representant d’ERC alConsell de Dones i treballadora delCentre de Informació i Recursos per ales Dones (CIRD). Aquesta lectura lafarà cada any rotatòriament cada unade les dones que participen al Consell.

Nomenclàtor dóna el vist-i-plaua la Plaça de la Vila de GràciaLa Ponència del Nomenclàtor de l’A-juntament de Barcelona ha donat elvist-i-plau al canvi de nom de la PlaçaRius i Taulet, que passarà a anomenar-se Plaça de la Vila de Gràcia.

La primera vegada que Nomenclàtor vadebatre aquesta qüestió va ser ara faun any i mig. La Ponència va rebutjar elnom de Plaça de la Vila, per entendreque era massa genèric. La nova propos-ta afegia “de la Vila de Gràcia”. La con-sulta popular va referendar el nom, iara Nomenclàtor ha dit que sí.

Simbòlicament, la decisió va arribar undia abans que es commemorés el pri-mer aniversari de la mort de l’AlbertMusons, que va ser el màxim impulsordel canvi de nom.

6

CRÒ

NIC

A D

E G

RÀC

IA

14 anys que estic en el mon de lesassociacions, i ja en tinc 61, i sempreen entitats de Gràcia”.

Esteve Camps va iniciar el seu recorre-gut associacionista a la Colla Victòria,de Sant Medir, precisament fundadapel seu pare. Camps ha presidit el Cen-

L’Albert Musons, protagonistade les Medalles d’Honor deBarcelonaEl desaparegut Albert Musons va serel protagonista de l’acte de lliuramentde les Medalles d’Honor de Barcelo-na. En el mateix acte també va rebreel guardó Isabel Sanagustín, expresi-denta de Sant Medir i estretamentvinculada a l’entramat cultural icomercial de Gràcia.

L’alcalde Jordi Hereu, en cloure l’acte,va mencionar, un per un, tots els quehavien rebut la medalla. I, de formaprotocol·lària i breu, en aquest apartattambé va citar l’Albert. Però la sorpresava ser que el final íntegre del seu dis-curs el va dedicar altra vegada aMusons, però ara de forma extensa.

L’Alcalde de Barcelona va destacar laseva tasca com a periodista, i la feina alservei de la gent de la Vila de Gràcia(en principi va dir “barri”, però va recti-ficar per referir-se a “Vila”).

Polèmica plaça LessepsA mida que la nova plaça Lesseps s’haanat perfilant, ja ha començat la polè-mica. Molts veïns no entenen l’arqui-tectura d’Albert Vilaplana, i pensen quehi ha posat massa ferro i elements quetrenquen la visualitat de l’espai. CiU també ha fet bandera de la protes-ta. El seu líder, Xavier Trias, acusa l’al-calde Jordi Hereu de no complir elsacords amb els veïns.

Esteve Camps obté el PremiAteneu 2008 per la seva dedica-ció al moviment associacionistade GràciaEsteve Camps ha obtingut el PremiAteneu a la trajectòria individual, perla seva dedicació, durant gairebé 50anys, al moviment associacionista aGràcia. En una entrevista a Ràdio Grà-cia, Camps va recordar que “des dels

tre Moral durant sis anys, en els qualss’ha produït la rehabilitació de la faça-na històrica, del teatre, i l’entitat haobtingut el Premi Vila de Gràcia.

Camps destaca pel seu mandat que vaser considerat el president de tots, sen-se sectarisme, i això li satisfà.

Jordi Hereu amb lamare d’Albert Musons

(dalt)

Plaça Lesseps (mig)

Premis Ateneus (baix)

7

ció de l’Anella, associació conegudaper la seva promoció d’aquest dansa iactualment secció dels Lluïsos.

Però com diu la motivació pel lliura-ment de la Medalla d’Honor és princi-palment pels seus vuit anys de presi-dència de la Federació que va rebreaquesta distinció. La Isabel agafà eltimó de l’Entitat després d’un relleuforça complicat. En aquests anys depresidència la Isabel Sanagustín varellançar la Federació econòmicamenta nivells mai assolits, va renovar laimatge de la Festa de Sant Medir ientre altres fets també cal destacarhaver aconseguit una seu social esta-ble, la consolidació del Concurs delCartell, la renovació dels actes que esfan al voltant del dia de Sant Medir il’obertura de l’entitat al barri i lacol·laboració amb altres entitats com espot veure actualment amb la plenavigència del G6. I no podem oblidarque la Isabel ha estat la primera donapresidenta de la Federació just en unmoment que altres entitats històriquesde la Vila també van comptar ambaquest canvi.

Com a actual president de la Federacióés una gran satisfacció el reconeixe-ment per part de l’Ajuntament de latasca realitzada per la Isabel Sanagus-tín. Reconèixer la tasca realitzada perpersones que dediquen els seu temps auna entitat com la nostra és moltimportant, com va dir l’alcalde Hereuel dia del lliurament, i de ben segur fanmés gran la ciutat. Aquest reconeixe-ment també ha de ser un motiu desatisfacció per a tots els romeus deSant Medir.

El passat 26 de novembre de2008 l’Ajuntament va fer l’actede lliurament de les Medallesd’Honor de Barcelona en un

solemne acte al Saló de Cent. A pro-posta del Districte de Gràcia varenrebre la medalla l’Albert Musons, a títolpòstum, i la Isabel Sanagustín “per latasca realitzada com a presidenta de laFederació de Colles de Sant Medir i afavor de la dinamització social, comer-cial i cultural de Gràcia”, segons es glo-sa en el llibret commemoratiu editatpel mateix Ajuntament.

És per mi una gran satisfacció quem’hagin obert la finestra del Des delNord per glossar la persona de la Isa-bel Sanagustín. A títol biogràfic sóndestacables els anys de lluita veïnal aNou Barris, la seva lluita personal perla defensa d’un determinat model decomerç, concretament des de la sevabotiga Els Tres Tombs, un modelmalauradament en constant declivi. Ésbo recordar que com a activa comer-ciant ha format part de diferents pro-jectes de defensa del comerç i fa pocsanys fundà amb altres botiguers de lazona de la Gal·la Placídia l’Associacióde Comerciants El Portal de la Lliber-tat. També és molt destacable la sevadefensa, també en podríem dir passió,de la nostra dansa més popular, la sar-dana, que fins i tot la portà a la funda-

Per Jordi MELGAREJO, President de la Federació de Colles de Sant Medir

MED

ALLA

D’H

ON

OR

A proposta del Districtede Gràcia varen rebre la medalla l’AlbertMusons, a títol pòstum,i la Isabel Sanagustínper la tasca realitzadacom a presidenta de laFederació de Colles deSant Medir i a favor dela dinamització social,comercial i cultural deGràcia

“En tot aquest temps la

Federació s’ha transformat

en una entitat oberta al

barri i a la col·laboració

amb altres entitats com es

pot veure actualment amb

la plena vigència del G6”

Reconeixementa una presidència

MH

Ens va faltar temps per poderveure totes les activitats que elG6 oferíem a la nostra Vila deGràcia, amb quina il·lusió hem

preparat aquest Nadal! Perquè Nadalper al G6 no es només el que celebremen la família, sinó el que oferim atothom.

Durant totes les festes hem ofert expo-sicions (“Els Castellers de la Vila deGràcia”) i Concurs de Nadales (“Felici-ta el Nadal amb Gràcia”). AlejandroCasona ens ha visitat amb la seva obrade teatre “Los árboles mueren de pie”.Les nostres corals ens han ofert lesseves cançons: Coloraines, Els Picarols,l’Orfeó Gracienc, l’Escola de Música del’Orfeó, El Virolet, la Coral Vent del

Nord, el Cor Cantabile, la CoralBaluern i un magnífic Cant de laSibil·la a la Missa de Gall. També el jazzha visitat la plaça del Nord. Com veieu,cançons i música de diferents estils icolors, que han fet gaudir a petits igrans.

El Poema de Nadal de Josep M. deSagarra, també ens ha visitat, i comque no hi ha Nadal sense pastorets,“L’estel de Natzaret” i “Els Pastorets” deFolch i Torres han fet la delícia de totsaquells que no entenen el Nadal sensela màgia d’aquestes representacionstan tradicionals. Són també festesmàgiques: “Un Nadal Màgic” i La DamaInquieta van visitar la Vila, i ens vanatensar la màgia a tothom.

8

DES

TACA

T

Quant jo era petit, espe-ràvem el Nadal ambil·lusió, amb un formi-gueig que ens posseïa,barreja de tots elsmoments que durantl’any esperaves: la Nitde Nadal, el Nadal, Cap d’Any, Reis. No erennadals con els d’ara, enquè el consumismeenvaeix la nostra socie-tat; com que ens falta-ven moltes coses, ambpoc en teníem prou.Però jo crec que tots els nens, quan ens femgrans, tenim sempreaquell bon record delsnostres nadals

Per Carlos PABLOS

DTEl Nadal a Gràcia:tradició i modernitat

“Les entitats que componem el G6: Lluïsos, El Cercle,

L’Orfeó, Federació Colles de Sant Medir, Federació de

Festa Major i El Centre, hem ofert als nostres socis i a

tots els graciencs unes activitats al gust de tothom.”

lliurat les cartes, ho van poder fer a laPlaça de la Vila de Gràcia i van esperaramb molta il·lusió i nervis l’arribadadels Reis d’Orient.

Com podeu veure, hi ha hagut de tot iper a tots, i ara hem de continuarendavant, ja que el 2009 es presentaple de projectes, i les entitats que for-mem el G6 continuarem treballant pera tots vosaltres. Després de moltes acti-vitats i dies de gresca, acomiadem l’any2008 amb l’esperança que el nou2009 sigui un any ple de felicitat pertots. Un bon any per a tots!

No han faltat els aperitius de Nadal iel Caga Tió, perquè les tradicions leshem de conservar. Festes per a la gentgran amb ballaruca, berenar i regals; lanostra gent gran ha fet possible queavui estiguem aquí, i s’ho mereixen tot.Els mes petits també han pogut gaudira Gràcia dels Casals de Nadal i, evi-denment de titelles. S’ho han passatd’allò més bé!

Però tot s’acaba, i el 4 de gener hemrebut a la nostra Vila de Gràcia les car-teres reials amb la seva Cavalcada,encara que altres dies els nostres petitshavien pogut entregar les seves cartesa diferents punts per avançar feinaperquè tot no quedés per a l’últimmoment. Els que encara no ho havien

10

CON

TRAC

RÒ

NIC

A

Sobre per què es diu plaça Lesseps, elreconegut constructor de canals, Ferdi-nand Lesseps, comença a qüestionar-sequè va fer malament en vida per merèixeruna plaça així. L’últim motorista que vaentrar al túnel que connectava Lessepsamb Vallcarca just en el moment en quèvan tancar l’entrada i la sortida opinaque: “per on se surt?”.

Sobre la gran remuntada de l’Europacontra el Premià (perdia 0 a 3 al minut18 de la primera part i va acabar gua-nyant 4 a 3) opino que, tant per tant,millor marcar els quatre gols al principi idesprés, si vol el rival, que et facin els tresrestants. En Cisco apunta que per pocque pugui, la directiva del club hauria decomprar aparells d’electroxoc per assistirels aficionats que pateixen del cor, o bé,per despertar alguns jugadors a la mitjapart, tot fent-los creure que necessitenuna passada de planxa per acabar d’alli-sar la samarreta.

Sobre les zones d’àrea verda per aparcarem pregunto si l’Ajuntament les comptacom a zona arbrada o no. En Cisco té undubte similar amb la zona blava, per si ésconsiderada zona portuària, i es preguntaper què quan intenta comprar un bitlletper anar a Eivissa li surt un tiquet perposar a la finestreta del cotxe.

El Cisco pensa que qui no té facebook ino es fa fan del Petri, de l’home de “hohaveu vist això” i del Doraemon no hau-ria de ser considerat persona quant aésser social. Jo penso que qui passa mésde dues hores al dia tafanejant els face-books d’altri hauria de ser consideratlegalment “no ésser”.

Sobre la possibilitat de només salvar lafaçana de la Violeta i enderrocar l’inte-rior per construir-lo de nou, el Cisco hoté clar. “És com si a un Ferrero Rocher

només li conservessin el crocant de xoco-lata i ametlla i a l’interior l’hi injectessincrema de carbassó”. Jo opino el mateix.

Sobre el nou pla de policia deproximitat de la Guàrdia Urba-na opino que està bé mentreque la distància que hi hagi

entre els agents i els ciutadans variïdepenent de si es tracta d’un dia d’es-tiu o d’hivern. El meu amic Cisco afe-geix que hi està d’acord mentre no etconvidin a una copa i després preten-guin anar-se al llit amb tu.

Sobre el pal·li de la plaça Lesseps (l’es-tructura amb quatre costats, vertical ide metall situada enmig de la plaça) hede dir que, com a mínim, és i serà unelement culturitzador i un dels màximsexponents de la promoció de la llenguacatalana a la Vila, ja que abans de laseva creació el 95 per cent de la pobla-ció ignorava el terme pal·li i, a horesd’ara, la xifra ha patit un pronunciatdescens fins al 93,5. En Cisco comentaque hem tingut sort, ja que l’artista delfamós i reconegut pal·li (s’ha observatun descens de visitants al Parc Güellque s’acumulen als passos de zebraprovisionals per veure’n l’estructura) vainspirar-se en la profunditat del túnelde trànsit que passa per sota la plaçaper determinar l’alçada de l’obra d’art.“Què hauria passat si l’autor s’arriba aobsessionar amb la profunditat de l’es-tació de metro de la Línia 9? Ens mun-ta un gratacels, el paio aquest!”, con-clou.

Per Èric LLUENT

CCEl Cisco i jo opinem

Què opineu sobre...• El pla de policia de

proximitat de laGuàrdia Urbana?

• El pal·li de la plaçaLesseps?

• La remuntada del’Europa?

• Les zones d’àreaverda?

• El Facebook?• Salvar la façana

de la Violeta?

Per Eloi BABIANO

RL

RAC

Ó L

ITER

ARI

Guardonat amb la Creu de Sant Jordi,les acaballes d’una primavera van tenirla gosadia de deixar-nos orfes de laseva prosa contundent, un xic aspra iarrelada a la terra.

Camí de Sirga“Poc abans del tancament de les comportes

del pantà de Riba-roja, la pluja va despen-

jar-se amb violència sobre la vila demolida

i deserta. Les barrancades de la serra del

Castell es precipitaren amb fúria sobre els

molls, trencaren les amarres podrides del

cementiri dels llaüts i els dispersaren.

A la deriva en un Ebre furiós que havia

oblidat els solcs de les quilles i la cadència

de les vogades, van sotsobrar per colls i

pedrets.

El Verge del Carme va asclar-se enfront de

l’Illa dels Tretze Sants, la proa s’encallà

entre els àlbers de la vora. Quan el reu va

deixar, ningú no reconegué les restes de la

nau; la rabior de la riada havia esborrat les

lletres del tercer nom.

El vell Neptú, avarat amb discursos, ban-

deres i música al moll de les Vídues un dels

dies esplendorosos de L’Edèn, era per sem-

pre més una carcassa anònima de fusta

morta”

La veu catalana de la Franja de Ponent

L’escriptor mequinensàJesús Montcada vaviure a Gràcia durantmots anys

Nascut a Mequinensa el 1941,Jesús Moncada i Estruga vaser veí de Gràcia durantbona part de la seva vida

fins que la mort se l’endugué, el 13 dejuny de 2005. La seva vila nadiua,coberta avui per les aigües, va ser el filconductor de la seva literatura.

Després d’haver exercit breument demestre al seu poble, i un cop instal·lata Catalunya, es va donar a conèixeramb narracions curtes com Històries de

la mà esquerra, premi Joan Santamaría1971, o El Café de la granota (1985). En elles recrea el passat de l’AntigaMequinensa, recuperada de les aigüesde la presa del poble.

L’any 1988 va publicar Camí de Sirga,després de tres anys de feina i setredaccions diferents de la mateixa his-tòria fins que va trobar-hi la línia per-fecta que pretenia. La novel·la ha estattraduïda a dotze idiomes i és conside-rada com una de les millors de la litera-tura catalana dels darrers anys. Vaaconseguir el premi Joan Creixells del1988, el de la Fundació d’Amics de lesArts i de les Lletres de Sabadell, el pre-mi Nacional de la Crítica, el de la ciu-tat de Barcelona i el premi de la CríticaSerra d’Or el 1989; a més a més va serfinalista el premi Nacional de Literatu-ra de 1990.

12

REP

OR

TATG

EPer Gemma COTS

mercaders i un altre 10% artesans quevenien directament al públic els pro-ductes que fabricaven. Per tant, ja enaquella època el 25% de les famíliesd’aquell moment es dedicaven alcomerç, a un nivell o altre.

Tot i aquesta forta presència delcomerç a la ciutat, en l’època modernaes va produir una decadència econòmi-ca i, conseqüentment, un estancamentde l’activitat comercial que no comen-çà a ser superat fins al segle XIX, ambl’entrada de la Revolució Industrial. I va

Històricament, Barcelona hatingut una tradició comer-cial molt destacable i ja desde l’època romana trobem

símptomes que evidencien la presènciade l’activitat comercial a la ciutat. Mésendavant, als segles XII i XIII, Barcelo-na es va compondre amb una classedirigent constituïda essencialment permercaders que s’expandiren econòmi-cament i territorial per tota la Mediter-rània i construïren un gran impericomercial. Al segle XVI, almenys un15% des habitatges de la ciutat eren de

RPA Barcelona s’ha produïtuna progressiva disminu-ció de les botigues en elteixit urbà, fruit del canvid’hàbits i de l’oferta deles grans superfícies.Veïns i botiguers delsdiferents barris demanenque el model deBarcelona segueixi sentel de ciutat mediterrà-nia, caracteritzada per la presència de petitscomerços i que es deixinde banda aquells modelsen els quals el barri estransforma purament enzona residencial i on esprodueix una desertitza-ció dels carrers

Passat i futur del comerç a Gràcia

13

ser a través de l’entrada de la industrialització quan es vandonar un seguit de canvis importants en la utilització de l’es-pai, com també, una segregació espacial segons l’estructurasocial de la població. Fou en aquell precís moment, doncs,quan van començar a aparèixer els primers centres econò-mics i de negocis.

A Gràcia concretament, es van establir en aquesta èpocaimportants indústries com el Vapor Vilaregut coneguda comel "Vapor Vell" –a la zona de Perill/Torrent de l’Olla–, elVapor Puigmartí o"Vapor Nou", la fàbrica de teixits elàsticsd’en Miquel Matas o la fàbrica sedera que Josep Reig vaobrir a l’actual carrer Escorial, a la segona meitat del segle.L’establiment d’aquestes indústries a la Vila de Gràcia va pro-vocar que aquest zona comencés a rebre treballadors indus-trials que s’instal·laven prop dels seus llocs de treball.Paral·lelament a aquest canvi revolucionari, l’aprovació delprojecte al 1888 del Mercat de la Llibertat (i del Mercat del’Abaceria Central, a la Travessera de Gràcia, l’any 1892), vaproduir més canvis en el comerç i els mercats del barri, finsaleshores més propis d’un àmbit rural. Tot aquest conjunt decanvis van culminar amb un fet molt important per al desen-volupament de l’activitat econòmica de Gràcia com fou quel’any 1897, la Vila, fins llavors municipi independent, es vaannexar a la ciutat de Barcelona.

Gràcia ja formava part de Barcelona i, a principis del segleXX, l’objectiu era eixamplar la Barcelona actual: així, desprésdel pla Cerdà i de l’obertura de la Via Laietana, es va donarun canvi fonamental en la localització i l’expansió delcomerç a Barcelona cap a altres parts de la ciutat que nofossin el centre. A la Via Laietana s’instal·laren diferents enti-tats bancàries i financeres i, per la seva banda, els comerços ibotigues s’expandiren al voltant de la plaça de Catalunya i elpasseig de Gràcia.

Tots aquests fets expliquen l’evolució de l’activitat comer-cial a Barcelona i la seva localització a les diferents partsde la ciutat. El comerç, des de sempre existent a la ciutat,ha hagut de compaginar i conviure amb les altres activitatseconòmiques, que com fou el cas de la indústria del segleXIX, van créixer molt ràpidament. Ara, però, ens trobemque altres factors, no només econòmics sinó també cultu-rals i socials, fan que el comerç de sempre estigui en cons-tant evolució. En particular, al barri de Gràcia, podemobservar com s’està donant una certa tendència al canviamb la incorporació de nous comerços al barri i negocisclarament pensats per a una ciutat cosmopolita, oberta icontemporània.

“A Gràcia un 14 % de la població és estrangera,

el barri amb més presència d’estrangers és Ciu-

tat Vella amb un 38,5 %”

La immigració, factor de canviEn molts moments de la història, laimmigració ha estat un factor rellevant ide canvi per al desenvolupament del’activitat econòmica, i Barcelona non’és una excepció. Sense anar més lluny,al segle XIX, la necessitat de mà d’obraarran de les noves indústries que essituaven a Barcelona, va provocar unaforta onada d’immigrants procedents deles comarques catalanes.

Però, si en el segle XIX els immigrants aBarcelona provenien de les comarquescatalanes, a la segona meitat del segleXX aquests provenien de països méspobres i/o amb conflictes polítics.Segons dades extretes de l’estudi “Immi-gració i mercat de treball a la ciutat deBarcelona”, desenvolupat conjuntamentpel Centre Econòmic i Social de Barce-lona i la Fundació Jaume Bofill, la ciutatha experimentat un creixement de lapoblació immigrada molt més accentuatque la resta del país, sobretot a la dèca-da dels noranta. L’any 1999 tan solsestaven empadronats a Barcelona40.903 estrangers i, al cap de set anys,la població estrangera va augmentarfins a la xifra de 260.058 persones. Aixídoncs, la població estrangera ha passatde ser el 2,7% (any 1999) al 15,9% del

total de la població (any 2006). Siobservem la densitat per zones, el barrique concentra més percentatge depoblació immigrada és Ciutat Vella,amb un 38,5% de la població. Tot iaquest lideratge, a Gràcia la presènciade població immigrada se situa en un14% i els col·lectius amb qui tenen méspresència són els llatinoamericans, elseuropeus, majoritàriament francesos iitalians.

No és estrany, doncs, que Gràcia enca-ra conservi aquelles antigues places, elsprimers mercats que es van obrir afinals de segle XIX, les tradicionals fle-ques, farmàcies, llibreries, adroguers,etc. i que aquests comparteixin espaiamb els locals de nous creadors, jovesdissenyadors, emprenedors o artesansdel segle XXI. Tot i que puguin semblarque s’estigui produint un trencamentamb el passat, alguns d’aquests establi-ments segueixen mantenint els tallerspropis i artesanals en el rerefons de lesbotigues.

Al mateix temps, tots aquests comerçosaporten determinats valors afegits albarri: sobretot, amb la generació denova activitat econòmica i la capacitatd’atracció sobre determinats col·lectius

14

REP

OR

TATG

E

BARCELONA TÉ UN COMERÇMOLT CONSOLIDAT

Tot i que en els darrers anys s’ha pro-duït una lleugera disminució delnombre de llicències en el comerçminorista a Barcelona, segons l’infor-me de comerç 2006 realitzat perl’Ajuntament on s’analitzen les dadesde l’activitat comercial a Barcelona iel seu pes específic dins l’activitateconòmica de la ciutat, el creixementdels afiliats del sector comerç a laSeguretat Social s’ha situat, el 2006,en el 4,5%, la millor dada des del’any 2000. Al finalitzar l’any 2006,segons conclou l’informe, desprésdels serveis a les empreses, el comerçés l’activitat terciària amb més pes aBarcelona. L’increment percentual del’ocupació per al sector comerç(37,3%) ha estat més moderat que lamitjana de serveis, però aquest fet esjustifica perquè el comerç és, des defa temps, una activitat madura i con-solidada.

socials. Aquests nous tipus d’establiments comercials queaposten clarament per la creativitat i la innovació, s’han afe-git a l’oferta comercial del barri i han cercat, en la majoriadels casos, la captació dels clients a través del màrqueting ila comunicació.

Per tot plegat, Gràcia s’ha convertit en un indret universal icosmopolita on conviuen el comerç tradicional amb boti-guers de tota la vida, i un comerç modern i al dia de les últi-mes tendències. La Vila de Gràcia, en aquest sentit, ha esde-vingut el nucli de la diversitat, amb una multitud de propos-tes, des de les més tradicionals i autòctones, fins les mésmodernes i novedoses, i és un motiu d’atracció i consumtant per a residents com per a visitants.

La importància de l’associacionisme comercial de barriPerò les botigues de tota la vida no només conviuen amb elsnous negocis que sorgeixen dia rere dia, sinó també amb elsgrans eixos comercials. Així és com, per tal de competir-hi,els comerciants de Gràcia han anat formant una xarxa asso-ciativa per tenir un fort teixit comercial darrere i reforçar elsvincles entre comerços i botigues. Són diverses les associa-cions comercials existents a Gràcia, que normalment s’asso-cien per carrers i places. Entre elles tenim l’associació decomerciants Portal de la Llibertat, Gràcia Nova, l’associacióde comerciants Gran de Gràcia o Nova Travessera. Totes ellesestimulen la cooperació entre comerços i treballen conjun-tament per detectar les necessitats i hàbits del consumidor iavançar-s’hi o adaptar-s’hi. La finalitat és, en definitiva,detectar les estratègies per tal que els barcelonins vegin elfet de comprar a Gràcia com alguna cosa atractiva, interes-sant i còmoda.

“Gràcia sempre s’ha caracteritzat com un barri

amb una activitat comercial amb molt de pro-

tagonisme”

em va costar més va ser aguantar elmeu pes amb el manillar, més quepedalar. Al principi em costava molt ferla volta de 250 metres del velòdrom,una persona caminant al meu costatanava més ràpida que jo.

Quin any vas començar a competir enciclisme LC4?Va ser al campionat d’Espanya del1997: em vaig sentir molt còmode ivaig assolir molt bons resultats. Al1999 vaig competir el meu primermundial a Colorado i allà vaig quedar-me als quatre quarts. Va ser una cursadifícil. Però això va fer que em motivésmolt més per millorar. Sóc una personacompetitiva i m’agrada superar reptes.El 2002 vaig guanyar la meva primeramedalla mundial.

Després de l’accident vas començar afer ciclisme. Per què aquest esport i noun altre?Abans de l’accident, l’any 1992, japracticava ciclisme. Dels 14 als 25 anysvaig fer ciclisme, després em vaig posara treballar. Després de l’accident, en elqual vaig perdre la cama i el braçesquerres, em vaig engreixar molt,pesava 100 quilos. Això em comportavamolt problemes de mobilitat. Per això,junt amb un amic, vam decidir millorarla nostra forma física i vaig tornar a ferciclisme.

Els inicis, de segur, devien de ser durs.Com vas aprendre a aguantar l’equili-bri?El que vaig fer va ser intentar-ho i,finalment, ho vaig aconseguir. El que

16

ENTR

EVIS

TA

Juanjo Méndez, antic veídel barri de Gràcia, ésciclista en la categoria deLC4. Als 44 anys, i desprésd’haver patit un accidentde moto en què va perdreel braç i la cama esquer-res, ha guanyat unamedalla de plata i una de bronze als passat JocsParalímpics de Beijin2008

Per Elisenda CUCURULL

ET JuanjoMéndez

17

un handicap per a mi. No obstant això,cada any he anat millorant una micamés, i això em fa pensar que el 2012continuaré estant en bona forma.M’entreno molt per mantenir-me imillorar. Sempre que corro en una cur-sa l’únic pensament que tinc és el deguanyar i superar qui tinc davant.

Quin tipus d’entrenament segueixes?Normalment m’entreno matí i tarda,en total unes sis hores diàries. El meuentrenament consisteix una marxa d’a-nada i tornada en bicicleta per lacarretera de Barcelona fins a Sentme-nat, passant per Caldes. Quan fa bo,amplio el nombre de quilòmetres. Tam-bé corro a la pista del velòdrom d’Hor-ta, faig peses i, durant l’hivern, vaig a lapiscina.

Quins aspectes negatius té el ciclismeparalímpic?El principal problema de l’esport decompetició paralímpic és que no ésconsiderat professional, per tant, nocobrem un sou de l’Estat com ho fan laresta d’esportistes d’elit. Jo visc d’unapensió i el nostre equip, el Club Gène-sis, compost per dinou minusvàlids, viude petites beques i ajudes. Moltesvegades aquestes donacions no arribena cobrir les despeses econòmiques delsesportistes. Després dels Jocs d’Atenesdel 2004, l’Estat espanyol va crear elPla d’“Ajudes a l’Esport, Objectiu Para-límpic” (ADOP), que havia de respon-dre a les demandes de recursoshumans, material i despeses econòmi-ques que els esportistes feia temps quereclamàvem. Però no tothom pot optara aquestes beques, només poden optar-hi les persones que hagin guanyatalguna medalla. Tal com ho veig jo,l’Administració només “dóna premis”als esportistes que guanyen; si noguanyes, no et donen diners. LesADOP no són beques, sinó premis pera guanyadors. Crec que això és un

Què vas sentir quan vas guanyar la pri-mera medalla?Va ser increïble, vaig veure que ambesforç i dedicació podia millorar. Creiaque assolir aquesta fita em seria moltmés difícil, però em va costar una micamenys del que em pensava. Guanyaruna medalla mundial era la meva il·lusiói vaig lluitar molt per aconseguir-la.Finalment, el somni es va complir. Després, la meva meta van ser els JocsParalímpcs i, al 2004 a Atenes, vaigguanyar una medalla de plata en perse-cució. No obstant això, en vaig perdreuna d’or. Tanmateix, guanyar la plata vaser fantàstic, indescriptible. Qualsevolesportista somia en poder estar al podiOlímpic.

Què significa que vas perdre una meda-lla d’or? Què va passar?Vaig arribar quatre minuts tard a laprova de contrarellotge i no vaig córrer.Va ser un error humà: la persona encar-regada de controlar els horaris de lescarreres es va equivocar.

Als Jocs Paralímpics d’aquest estiu aBeijin has guanyat una medalla de pla-ta en contrarellotge i una de bronze enpersecució. Quina valoració fas d’a-quests resultats?He de dir que la medalla de bronzeem va costar molt més que la de plata.En la prova de contrarellotge tots elsfactors van jugar a favor meu: les con-dicions climàtiques eren molt sem-blants a les de Barcelona i em van fersentir molt còmode. Va ser una gratasorpresa!

El proper repte... Londres 2012?Ara tinc 44 anys, d’aquí quatre anysmés en tindré 48. El meu propòsit ésanar als propers Jocs Olímpics, sí, perònomés si em sento capaç d’optar amedalla, si no em quedaré a casa. Elsmeus competidors són més joves que jo(dels 20 als 30 anys) i això pot suposar

“Poder treballar i viure del

ciclisme paralímpic m’omple i

m’agrada molt. Si no fes

esport, no sabria què fer”

“Amb el ciclisme ajudo gent

com jo, amb ells comparteixo

les meves vivències i experièn-

cies”

18

ENTR

EVIS

TA

Què significa per a tu el ciclisme?Per a mi el ciclisme és la meva vida.Des que em llevo fins que me’n vaig adormir és l’únic que vull fer. M’agradamolt. El dia que deixi de competir, noaparcaré la bicicleta. Potser faré d’en-trenador o potser una altra cosa, peròno deixaré d’anar en bici. M’encantasortir amb els amics a fer un tomb, ferl’aperitiu i tornar a casa. Ric molt im’ho passo molt bé. Això m’agrada mésque competir. A més a més, hi ha un altre aspectedel ciclisme paralímpic que m’agradamolt: amb aquest esport ajudo gentcom jo, amb ells comparteixo lesmeves vivències i experiències. Podertreballar i viure del ciclisme m’omplei m’agrada molt. Si no fes esport, nosabria què fer.

Tens una dona i una filla. Quin suportreps d’elles? Quan vaig conèixer la meva dona jafeia ciclisme de competició. Desprésvam tenir la petita. Sempre m’hanconegut així, amb la bicicleta, i elsagrada molt, em donen molt suport. Sino fos per elles els moments durs hau-rien estat horrorosos.He tingut sort i la meva família enténque m’entreni tantes hores. Veuen queel ciclisme em fa feliç. De fet, si alguna

error perquè els que necessiten mésajuda econòmica són els que comen-cen. Si no fos per clubs com el nostre,que animem i acompanyem els princi-piants durant la seva carrera esportiva,els novells no tindrien gaires possibili-tats de fer-se un lloc dins l’esport para-límpic.Hi ha altres maners d’aconseguirfinançament com els Premis Arc, peròels requisits demanats són molt especí-fics (edat, quantitat de premis i meda-lles), la qual cosa fa que només rebinaquestes ajudes una minoria. Però després de tots els entrebancs, alClub Gènesis ara hem aconseguit esta-bilitzar-nos econòmicament gràcies ales federacions, el Comitè Paralímpic, ialtres beques. Com a mínim, arapodem pagar-nos el material. El queens donen no és molt, però ens permettirar endavant.

vegada no puc anar amb bicicleta m’honoten. La meva filla em diu: “Papa, esnota molt que no vas en bici. Quan nocorres t’enfades!”. Sóc com un fumador,però la meva addicció és el ciclisme. Ésmés sa.

De tots els ciclistes que coneixes, a quiadmires i per què?Tots els de Gènesis admirem molt laRaquel, una companya nostra. Tot justfa tres anys que fa ciclisme i ja haaconseguit un diploma Olímpic. Ésuna persona amb una gran voluntatper millorar, amb unes metes fixes iamb esperit de sacrifici. Té una dedica-ció i entrega magnífica. L’admirem i lavalorem molt.

De petit vivies al barri de Gràcia, con-cretament al carrer Sardenya amb Tra-vessera de Gràcia. Quin vincle et quedaamb el barri?La festa de Sant Medir. Mai m’he per-dut aquesta festa, ni després de l’ac-cident. El meu pare va fundar la collade Sant Medir dels Pilons i encaracontinuo formant-ne part. És una tra-dició familiar ja que el meu germà ijo continuem formant part de la Jun-ta. La festa de Sant Medir i el ciclis-me són els trets que millor em carac-teritzen.

“La festa de Sant Medir i el ciclisme són els trets

que millor em caracteritzen. [...] Mai m’he perdut

aquesta festa, ni després de l’accident”

19

Quins són els seus objectius?1r. Donar la major visibilitat possible enels mitjans de comunicació, a les activi-tats que porten a terme les federacionsmembres de l’Ens.

2n. Generar espais de debat, de reflexió id’intercanvi d’experiències dins del mónassociatiu cultural català. En aquest sentits’ha realitzat darrerament el 1er Congrésde l’Associacionisme Cultural Català.

3r. Constituir un espai de relació ambles institucions públiques i privades pertal de fer possible que el món associatiucultural català tingui cada vegada unamajor consideració i incidència en lasocietat catalana.

De quines eines disposem?Una Assemblea formada per represen-tants de totes les federacions associades,i de manera més operativa d’una juntadirectiva completada amb assessors i tèc-nics de comunicació així com per uncoordinador general.

Una secretaria tècnica, dotada de profes-sionals i de les eines tècniques necessà-ries per la bona comunicació amb els mit-jans de comunicació, per garantir la pre-sència de les activitats protagonitzadespel moviment associatiu cultural català.

Una oficina de comunicació i de difusió:si volem arribar a tots els públics, hemde generar mecanismes que potenciïnles relacions públiques i donin respostesa les diferents necessitats de presènciamediàtica de les federacions associades.

Una web, com a eina de difusió del quèfa l’Ens que proporcioni material i infor-mació bàsica als mitjans de comunicació,on hi ha un gran banc de dades: d’imat-ges, de textos de referència, de notes depremsa... Així mateix el web està present atotes les webs de les federacions associa-des i a les seves entitats que ho desitgin.

L’Ens sorgeix del procés posat enmarxa entre el 2003-2005 ano-menat Debats al teritori, unade les conclusions va ser la de

crear una agència de comunicació delmoviment associatiu cultural català,conscients de la necessitat de norma-litzar i d’activar aquestes relacions, decrear espais comuns de relació i decol·laboració. Les entitats i el movi-ment associatiu cultural català som elsgrans desconeguts, malgrat aglutinarmilers i milers d’entitats repartidesarreu del país.

Si ens fixem amb les federacions quedonem suport a aquesta iniciativa veu-rem que provenen de diferents camps isectors associatius: teatre, ateneus,món coral, sardanistes, castellers, dia-bles, societats musicals, gestió cultural,bestiari festiu, gegants, trabucaires,pessebristes, estudiosos, dansa, entitatsque treballen a les àrees urbanes denova creació..., que al darrere tenenuna gran quantitat d’entitats i en con-seqüència de persones que estan treba-llant perquè a Catalunya no deixi d’e-xistir la societat civil activa. Treballemper generar espais comuns de col·labo-ració i de relació amb els mitjans decomunicació i les institucions públi-ques catalanes per tal de normalitzaruna relació que hauria d’haver existit jafa molts anys.

Per Joan Ramon GORDO

EC

ENS

DE

COM

UN

ICAC

IÓ

L’Ens de comunicació,una iniciativa transversal

Aquesta proposta asso-ciativa iniciada l’any2006 per quatre fede-racions culturals catala-nes, compta actual-ment amb 22 federa-cions associades dediversos àmbits i sec-tors geogràfics de lacultura catalana

ENS PODEU TROBAR A:

Pl. Víctor Balaguer, 5 6a planta08003 Barcelona (Barcelonès). Tel. (34) 93 269 10 42 infor@ensdecomunicacio.catwww.ensdecomunicacio.cat

M’agra-dariasercapaç

de parlar d’avorta-ment sense oblidarel fons real de laqüestió: es tractad’un infant que,involuntàriament,causa una situaciódramàtica o un pro-

blema seriós a la seva pròpia mare.

D’una banda hi ha situacions prou dramàtiques que podenajudar a raonar. Per exemple la violació. ¿Es pot condemnar la víctima a partir-ne les conseqüències tota la vida, si no s’hiveu amb cor, en nom d’uns principis ètics sostinguts des defora del drama? O bé una greu malformació del fetus o ungreu risc per la mare gestant. ¿És humanament sensat mante-nir un judici intransigent i rígid en aquests casos?

Però quan entrem en el relliscós terreny de l’embaràs nodesitjat, com podem valorar l’abast del no desitjat quan ensreferim al nostre món cultural sobradament informat i sobra-dament proveït de mitjans per evitar un embaràs no desitjati no haver de decidir sobre la vida o la mort d’un altre ésser?

I, posats a pensar, posem en joc l’involuntari protagonista:l’infant. Què serà menys dolent per a ell, la seva eliminació ola seva existència suportada de mala gana pels seus progeni-tors?

L’Agència de Salut pública ens ha informat que a Barcelona el 42% dels embarassos són “no programats” (que no és igualque no desitjats). Aquí cal una seriosa educació de l’esforç i laresponsabilitat que ajudi la persona a ser capaç d’assumir queel sexe, com totes les qüestions importants en la vida, no espot tractar al marge de la inconsciència.

He intentat tocar la qüestió des del punt de vista simplementhumà, que em sembla suficient per aprofundir en el proble-ma. No goso ficar-me en la qüestió religiosa perquè els ràpidscanvis demogràfics i socials exigeixen un estudi teològicvalent de debò. I aquest no és pas el meu terreny.

Què deu pensar Déu Pare, que vol la nostra felicitat i que ensestima sempre malgrat les nostres espifiades?

20

OPSECC

IÓO

PIN

IÓ

Mentre nosaltres intentem viure el nostre dia adia tan bé com podem, a Washington s’ha reu-nit un grup d’elegits per decidir com viuremels propers anys la resta dels mortals. Bé, més

que elegits, podem parlar d’ungits per la sagrada mà de nose sap qui, perquè no recordo haver passat cap campanyaelectoral per decidir qui faria tan gran servei a la humanitat.

El cert és que, ens agradin o no, aquests senyors (amb algu-na senyora) prendran decisions (o no) que seran determi-nants per a tots nosaltres i fins i tot per als nostres fills. Denom G-20 i de cognom, de cognom... Bé, no tenen cognom.Ni entranyes.

Parlen de refundar el capitalisme. Ja és ben trist que desprésde declarar-se en fallida, el sistema capitalista no pugui serliquidat sinó que només pot ser refundat. O sigui tornat afundar. O sigui que d’aquí a trenta anys tornem a refundarque no ha estat res. Però també és cert que no hi ha alterna-tiva a aquest sistema injust de repartiment de la riquesa. Més enllà de les propostes d’ocupes, bromistes i altres freakis

només ens queda la possibilitat de refundar. La culpa és detots. Perquè quan la cosa va bé ningú obre la boca. Ara hau-rem de pagar la penitència.

Som-hi que no ha estat res. Què hem de fer, doncs? Indem-nitzar els delinqüents que ens han portat a la frontera de lacatàstrofe o posar-los a la presó? Passar pàgina, injectardiners públics i tornar a donar-los corda o posar veritablesmitjans de control? Tornar a donar màniga ampla amb lamentida que el mercat ho regula tot o fer que la democràciaarribi de veritat als centres de decisió econòmics? Deixarque el negoci sigui motor del repartiment de la riquesa oque la riquesa sigui l’objectiu en si mateixa? No és el mateixuna cosa que altra. És ben fàcil de veure que si refundemd’una manera d’aquí a poc hi tornarem a ser, o si ho fem del’altra començarem un camí nou amb més possibilitats dejustícia. Un camí per explorar: que la democràcia controli l’e-conomia. No el contrari com fins ara.

No em mamo el dit i sé que la humanitat és injusta de mena.No sóc dels que pensa que tothom és bo de naixement. Mésaviat el contrari. Per tant m’és senzill entendre que unarefundació democràtica no ens portarà pel recte camí d’ac-cés al ple domini de la terra, que deia el poeta, però no seràel mateix que si entre tots traiem els culpables de l’atzucac icom a premi els deixem tornar a manar.

Tontos sí, però no idiotes.

Per Joan LAFARGA

Refundeu, refundeuque el món s’acaba

Parlem d’avortament?

Per Jordi CASSO

Dissabte, 12 de juliol de 2008: he quedat a les 19:30sota l’Arc de Triomf amb una amiga, la Consu, perfer una volta amb bicicleta. A mitja tarda, però, emtruca i em diu que el dia s’està “posant lleig”, i que

és millor deixar-ho per una altra ocasió. Certament, elsnúvols i l’aire fred són una clara amenaça de pluja, i no calser en Tomàs Molina per intuir-ho. Li insisteixo, però, de que-dar igualment, i l’acabo convencent. Però no em sento del totbé, ja que molt em temo que, ens acabarà plovent, de maneraque surto de casa amb un paraigua i un impermeable.

Al cap de pocs minuts d’esperar-la al punt de trobada, arribala Consu, sota un cel gris del qual ja cauen gotes (...). Caminatranquil·lament, duent la bici a un costat, amb el seu aireelegant i natural.

Donat que plou, ens esperem uns minuts sota l’Arc de Triomf.En un moment de treva, ens decidim a pedalar, tot baixantper Lluís Companys; després agafem el carril bici que vorejaper fora el Parc de la Ciutadella, i seguidament agafemWellington. És llavors quan comença a ploure de valent, finsal punt que ens hem quedar durant una llarga estona sota lamarquesina de la parada del “Tram Besòs”.

Hi ha un moment que plou tant que començo a tenir remor-diments i mala consciència per haver-li insistit per quedar.Em disculpo repetidament, i ella hi treu ferro, dient-me quetampoc no era previsible que plogués tant. Li deixo l’imper-meable, i per combatre millor aquell fred inusual en un mesde juliol, berenem una mica –barretes de cereals i aigua–,tot conversant. A pesar de la pluja i el vent, he de dir quel’estona és agradable, entre altres coses, perquè la companyiadels meus amics sempre ho és...

Quan finalment deixa de ploure, enfilem el carrer Wellingtoncap amunt. I després, seguint el carril bici de la Meridiana,arribem a l’estació de la Sagrera, on ens acomiadem i ellaagafa el metro...

Així acaba una tarda sense la dotzena de quilòmetres de pas-sejada tranquil·la pel Fòrum i la Vila Olímpica prevista ini-cialment... Una tarda, però, amanida amb una pluja de laqual em sento culpable, i amb un regust amarg que em fapensar i reflexionar, fins al punt que, d’ara endavant, quanquedi per anar a fer activitats a l’aire lliure amb amics, permolta il·lusió que em faci, m’acostumaré a mirar el cel abansde sortir de casa, i segons com vegi el panorama, seré jo quiels trucarà per dir-los: “Aquests núvols no m’agraden. Ho dei-xem per un altre dia?”...

21

Quan la meva dona i jo ens vam plantejar la possibi-litat de formar una família no vam pensar–digueu-nos il·luses– que hauríem d’encetar unprocés d’adopció i que avui, quan els nostres fills

acaben de complir quatre mesos, oficialment encara no sónfills meus.

Si ens comparem amb una parella heterosexual, que no s’hagicasat i que, per exemple, hagi hagut també de recórrer a lainseminació artificial on fins i tot per aquest procediment dereproducció s’hagi hagut de fer servir el semen d’un donant,estem clarament en desavantatge. Sembla que cap llei noobliga l’home d’aquesta parella a adoptar la criatura o criatu-res que la seva dona porti al món.

Tot i així, segons moltes persones, incloses les associacions defamílies homoparentals, ens trobem davant d’una situaciólegal capdavantera a nivell mundial, que és la següent: des del’any 2005 les modificacions legislatives del nostre país, Lleid’adopció (DOGC 4366, del 19 d’abril del 2005) i Llei dematrimoni 13/2005 (BOE 157, de l’1 de juliol del 2005), per-meten a les parelles lesbianes i gais accedir al matrimoni iadoptar fills conjuntament. Però no us heu de confondre: elsgais i les lesbianes podem casar-nos però això encara no ensdóna cap dret respecte als fills d’aquestes unions.

Hem tingut molta sort perquè, si hagués sorgit algun proble-ma durant l’embaràs de la meva parella, jo no hauria tingutcap dret sobre els nostres fills. També hem pogut inscriure elsnens al Llibre de Família sense que hi hagués de constar elnom de cap pare.

Bé, el cas és que, després que naixessin els nostres fills, hemhagut d’iniciar el procés d’adopció. Tot ha millorat molt –ensdiuen, i en som conscients–, però la crua realitat és que hemhagut de contractar un advocat perquè ens tramiti la sol·lici-tud d’adopció al Jutjat de Família corresponent. I tornem atenir sort –de no viure, per exemple, a Múrcia–, ja que ladocumentació que cal portar i la durada del procediment variad’un Jutjat a un altre. I, si tot va bé, podré coadoptar els meusfills abans que facin un anyet. Això si la sentència és favorable.

I llavors, potser ja no seré tan diferent. Tornarem a anar alRegistre Civil i sol·licitarem la inscripció dels nens i s’haurà demodificar el Llibre de Família. I els nostres fills també portaranun dels meus cognoms i llavors, oficialment, gaudiran delsmateixos drets com si fossin els d’una parella heterosexual.

O sigui, que llavors els nostres fills ja no seran diferents... O sí?

Per Susanna ÁLVAREZ Per Joan LIZANDRA

Si plou, quedem un altre dia...

Sóc diferent?

22

4PO

LÍTI

CS+

1CI

UTA

DÀ

Per Carles AGUSTÍ Per Carles MAGGI

Preguntem a 4 polítics i 1 ciutadà:

Com valoreu les obres de Lesseps?

4+1 La reforma de la Plaça Lesseps i lesdiverses operacions urbanístiquesprevistes a les seves proximitatspoden canviar realment la zona i

donar-li unes possibilitats dels quals arano gaudeix.

La coincidència de diversos projectesconverteixen aquesta operació en la mésimportant des de fa anys a Gràcia, i ambunes possibilitats de millora urbanísticamolt grans. A la reforma de la plaça Les-seps s’hi uneix la reducció de carrils dela Travessera de Dalt, la reforma d’avin-guda Vallcarca-Bolivar, la reforma força-da de Vallcarca-Farigola.

El més emblemàtic de tots aquests pro-jectes és el de la plaça Lesseps. No espot qüestionar, d’entrada, des delmoment que va ser pactat pels veïns il’Ajuntament amb l’oportú assentimentde totes les forces polítiques. Ara bé, unacosa és el projecte que es va pactar, il’altra el que s’està fent, que no semblatenir-hi gaire a veure. L’objectiu fona-mental de la reforma era que la plaçaLesseps recuperés el pendent natural ique incorporés espais d’estada i de tro-bada.

La nova plaça Lesseps, que ja comença adibuixar-se, no respecta el pendentnatural, costa d’imaginar-se espais detrobada, i incorpora tota una sèrie d’ele-ments urbanístics monstruosos, de difí-cil explicació i no previstos inicialment.Si a això li sumem el retard en les obresde la plaça, motivades per la construccióde la Línia 9 per sota, amb unes tunela-dores que només funcionen al 25%, aLesseps tenim un altra vegada un pro-blema, i greu.

Aviat, sis mesos abans del queestava previst, veurem acaba-des les obres de la plaça Les-seps. Ha estat una obra com-

plexa, ja que calia compaginar les tas-ques inherents d’una feina d’aquestamagnitud amb la necessitat de minimit-zar els inconvenients, tant pel que fa altrànsit com als veïns.

És possible que hi hagi elements quepodrien millorar-se, en qualsevol casaquest projecte ha seguit els acordsamb els veïns des de l’inici, l’any 2004.I una mostra d’aquesta conformitatmajoritària són les opinions de la plata-forma Una altra Lesseps és possible,que expressa la seva satisfacció. Cal ferèmfasi en el fet que s’ha aconseguit laconnexió entre el nord i el sud de laplaça. A més, el districte ha mantingutdurant tota aquest temps una relacióconstant amb el veïnat. Com a resultat,en aquest moment, s’està treballanttambé per enfortir una xarxa associati-va que dinamitzi la plaça amb el suportde l’Administració.

La nova plaça es comença a dibuixar, ihi ha qui no està convençut de l’aspecteque està adquirint. Quan es parla de lanova plaça Lesseps, em resulta inevita-ble recordar la història de la Casa Milà,més coneguda com la Pedrera. Els veïnsvan batejar així l’edifici perquè no agra-dava l’aspecte que tenia i el van assimi-lar al contorn d’una pedrera.

En el transcurs dels anys, la Pedrera haesdevingut un símbol de Barcelona i téun reconeixement internacional indis-cutible. ¿I si la plaça Lesseps acabaesdevenint també un símbol de la ciu-tat? Esdevingui o no un símbol, aquestavegada parlem sobre un projecte cons-truït en comú, que esdevé un clar refe-rent d’una forma de treballar des de laproximitat, en un districte que té unaidentitat pròpia i en evolució constant.

23

Per Xavier FLORENSA

La plaça Lesseps és un espai degran importància per a Gràcia ien el conjunt de Barcelona acausa de la seva centralitat i la

seva funció connectora entre la vila deGràcia i Vallcarca.

La plaça arrossega des de fa anys unllarg i complex procés de reforma quese’ns dubte no ha estat fàcil per a lespersones que viuen o treballen en elseu entorn.

Les obres es van iniciar després d’unprocés de participació en el qual elsveïns de Lesseps van poder incidir enel disseny de la futura plaça a partir dela voluntat de donar més protagonismeal vianant, millorar la connexió a bandai banda i augmentar el verd urbà de laplaça.

A hores d’ara és precipitat valorar elsresultats d’una reforma que encara noha finalitzat. Creiem que el districte had’estar atent per tal d’evitar que la fid’aquestes complexes obres satisfacinles expectatives dels veïns. I sobretotgarantir que la coberta vegetal de laplaça compleixi el que s’establia en elprojecte inicial i contribueixi a donarun aspecte de menys duresa a la plaça.

Per Mireia BARGALLÓVicepresidenta de l’Associació de Veïns i Comerciants de la plaça Lesseps

El passat 16 de desembre es vafer la presentació de l’Associa-ció de Veïns i Comerciants dela Plaça Lesseps a la sala d’ac-

tes de la Biblioteca Jaume Fuster. Lanova associació va explicar els objec-tius que tenien previstos per tal demillorar alguns aspectes d’una plaça japràcticament enllestida.

Si bé des l’Associació ja s’havia detectatun cert malestar entre els veïns pelsresultats de les obres, es desconeixia elpes específic d’aquest sentiment entreel veïnat, de manera que l’Associació vaoptar per la prudència evitant així quedeterminats sectors l’acusessin derebendista, i deixant que fossin elsveïns els que deixessin molt clara laseva posició davant del que ens han fetamb la Plaça.

Majoritàriament, les exigències delsveïns van anant de menys a més: suavit-zar els revolts dels vehicles que enalgun cas han de fer un gir de 90 grausquan hi ha terreny de sobres per apoder-ho fer, plantar més arbres pres-cindint dels dissenys lineals del Sr. Albert Vilaplana; i destacada peràmplia majoria, exigir que abans de lainauguració de la plaça, es retiressinalguns dels anomenats “elements orna-mentals” com un pal·li i l’al·legoria delCanal de Suez i posteriorment que s’a-nessin liquidant totalment unes andrò-mines difícils de pair pel veïnat, comsón l’amfiteatre i les pistes de petancaes perceben com a punts conflictius.

L’Associació de Veïns i Comerciants dela Plaça Lesseps, ha captat i recollitperfectament el sentiment i el desigd’una amplia majoria del veïnat, i obra-rà en conseqüència, sentint-se, ara si,legitimada per a actuar en el seu nom.

La finalització de les obres detransformació de la plaça Les-seps ens permetrà gaudir a partirde finals d’aquest any d’un gran

espai públic on els vianants guanyaremterreny i protagonisme, amb una impor-tant reducció del trànsit respecte delpunt de partida i la possibilitat de teniral Districte un renovat lloc d’ús públic iciutadà.

Les obres, realitzades d’acord amb elprojecte aprovat i consensuat en el seumoment (en el si de la comissió forma-da entre representants veïnals, assessorsexterns dels veïns, l’Ajuntament i elsrepresentants de tots els grups polítics),han perseguit dos grans objectius: l’a-daptació de la plaça al caient naturaldel terreny i la modificació del nus viari,que permetrà la continuïtat dels carrersabans interromputs de comunicacióentre barris, alhora que la reducció del’espai destinat als vehicles a la plaça.Cal afegir, també, la importància delstreballs que es realitzen al “cor” de laplaça, tant les de les línia 9 i 3 delMetro com també la de la instal·laciód’una central de recollida pneumàtica.

Ara, la plaça ha de ser i serà per a l’úsciutadà. La finalització dels treballsd’urbanització, ens permetrà veureespais diversos, amb terreny per als jocsinfantils, les pistes de petanca, l’espaiper activitats o senzillament l’espai perestar-hi. Sabem que qualsevol projected’urbanització, i no pot ser menys el dela gran plaça Lesseps, no està exempt, niabans ni després de la seva aprovació,de debat, de diversitat d’opinions. Peròvoldríem recordar que en el debat sobrela transformació de la plaça, la que per-metrà passar d’una plaça per als cotxesa una plaça amb guany per als vianants,la nostra sí serà una opinió ferma, afavor d’una plaça pensada, treballada iconsensuada amb la Plataforma, a laqual cal agrair la seva feina.

Per Roger AMIGÓ

te desenvolupament social, cultural,esportiu i cívic dels diferents barris ipobles del país.

En aquest reportatge volem desco-brir-vos una altra entitat federada querealitza aquesta acció des de fa 98anys al barri del Clot-Camp de l’Arpade Barcelona. Es tracta de l’OrfeóMartinenc. El passat 16 de desembredel 2008, l’Orfeó rebia el guardó al’Ateneu de l’Any, en el marc dels Pre-mis Ateneus 2008, els guardons queconvoca anualment la Federació d’A-teneus de Catalunya. És, sens dubte,un reconeixement totalment meres-cut. I és que durant l’any 2008, l’enti-tat ha culminat un procés de prop de

L’entitat que edita aquesta revista,els Lluïsos de Gràcia, és una deles associacions que formen partde la Federació d’Ateneus de

Catalunya (FAC) que, al seu torn, agru-pa els centres culturals, casals, i ate-neus que podem trobar en molts delspobles i ciutats d’arreu del país. Eldenominador comú d’aquestes associa-cions és la seva acció, que se centra enla dinamització de les comunitats delsseu entorn a través de la cultura, la for-mació d’infants, joves i adults mitjan-çant el lleure i l’esport, i el foment d’u-na catalanitat integradora i no exclo-ent i de valors cívics i de convivència.La tasca d’aquestes entitats és, doncs,molt important per garantir un correc-

24

DES

COBR

IM E

NTI

TATS

El passat dimarts 16 dedesembre l’OrfeóMartinenc del barri delClot de Barcelona, rebiael guardó a l’”Ateneu del’Any 2008”, en el marcde l’acte de lliuramentdels Premis Ateneus2008, els guardons queconvoca anualment laFederació d’Ateneus deCatalunya. En aquestarticle us descobrimaquesta associació de laciutat i els motius pelsquals ha rebut aquestimportant, i merescut,reconeixement

Per Joan VILAPLANA

DEOrfeó Martinenc:“L’Ateneu de l’any 2008”

25

vuit anys per renovar completamentels seus equipaments. Un procésinnovador i atrevit que ha requeritmolts sacrificis i esforços per part deles persones associades a l’entitatperò que permet a l’Orfeó encarar elfutur amb molt potencial, il·lusió ioptimisme.

Una mica d’històriaRepassem els antecedents: l’Orfeó Mar-tinenc neix l’any 1910 per iniciativad’un grup de mestres i afeccionats alcant coral, veïns i veïnes del barri delClot-Camp de l’Arpa, preocupats per lacultura musical de les persones delbarri. Aquests veïns i veïnes van decidirunir esforços i obrir l’Escola Coral

Martinenca. L’entitat va anar arrelant albarri i, ràpidament, va créixer el nombrede persones associades i es van diversifi-car les activitats que se’ls oferia. Així, alcant coral s’hi van afegir altres activitatscom el teatre, la dansa catalana, l’escolade música o l’excursionisme.

L’any 1930, l’entitat va adoptar oficial-ment el nom d’Orfeó Martinenc. Peròcom va passar en moltes associacionsd’arreu de Catalunya, la Guerra Civil ila dictadura posterior van llastrar demanera important l’entitat i la sevaactivitat. L’Orfeó va haver de canviar elseu nom pel de “Centro Moral de SanMartín de Provensals” però va aconse-guir sobreviure i, poc a poc, anar recu-perant activitats, a mesura que s’ana-ven reconquerint les llibertats socials.Tot i això, no és fins a l’any 2000 quel’entitat recupera el nom d’”OrfeóMartinenc”.

Aquest any 2000 també va estar mar-cat per la voluntat del propietari de laseu de l’entitat de vendre l’edifici. Nocal dir que per a una associació sensefinalitat de lucre la decisió de fer efec-tiva la compra de l’equipament, era,com a mínim, complexa i arriscada.

ELS EQUIPAMENTS DE LA NOVASEU DE L’ORFEÓ MARTINENC:

• Teatre auditori per a 290 places• 7 aules• 2 Camerinos• 2 tallers• 6 magatzems• 1 bar-restaurant• 1 sala de juntes-Secretaria

LES SECCIONS DE L’ORFEÓMARTINENC

• Escola de Música• Orfeó Martinenc• Cor Jove de l’Orfeó Martinenc• Coral Infantil

“Els petits martinencs”• Esbart Montserratí Martinenc• Escuela de Danzas Folclóricas

Argentinas “La cruz del sur”• Grup Sardanista-Amics de Sant Martí• Diables del Clot• Gegants del Clot• Tolc-La Bèstia del Clot• Cloteatre• Secció Benèfica i Social• Cercle Filatèlic de Sant Martí de

Provençals• Secció Passat-ho bé (Jubilats)• Penya Barcelonista Orfeó Martinenc

L’aventura d’una nova seuPerò diuen que el món és dels valents,així que la gent de l’Orfeó va apostarfort per cercar fórmules imaginativesque els permetessin poder fer front auna despesa tant important. El pas deltemps havia deixat la finca en un estatforça deplorable, així que no noméscalia adquirir el solar sinó que s’hi

26

DES

COBR

IM E

NTI

TATS

havia d’aixecar una nova seu. La fór-mula adoptada en aquell moment vaser vendre una part del solar perpoder construir el nou estatge. L’as-sessorament del Consell Comarcal delBarcelonès va ser clau per poder idearun projecte engrescador per a possi-bles inversors i que permetés a l’enti-tat mantenir la seva seu al solar onhavia estat des de l’any 1924. La solu-ció passava per construir un albergjuvenil de 12 plantes d’alçada, amb unestatge adjacent on s’ubicaria la novaseu de propietat de l’Orfeó Martinenc.

L’Orfeó a “l’exili”Com dèiem, tot aquest procés es va ini-ciar ara fa vuit anys i ha suposat quel’entitat hagués d’estar sense local pro-pi durant sis anys. Mentrestant, s’hanfet mans i mànigues per tal de podermantenir viva l’activitat de les 15 sec-cions de l’Orfeó que, en major o menormesura, s’han vist afectades en dife-rents moments i situacions i han hagutde realitzar les seves activitats en altresentitats o equipaments municipals delbarri. Una mostra d’aquest esforç permantenir les activitats de les seccionsde l’entitat és el fet que, durant aquestssis anys, no només s’han mantingutvives totes les seccions, sinó que sen’ha creat una de nova, “El cor jove”.

Un final feliç i un bon exempleEl passat dissabte 27 de setembre del2008, es va celebrar l’acte d’inaugura-ció de la nova seu de l’Associació. Nocal dir que va ser un dia molt feliç pera totes les persones que d’una manerao altra formen o han format part del’Orfeó. I és que l’entitat ha aconseguitmillorar substancialment els seus equi-paments. És una fita important ja queunes instal·lacions bones i adequadessón clau per tal que la tasca d’entitatscom les federades a la FAC sigui efecti-va. És un exercici d’autoestima moltnecessari i que no és tan freqüent comseria desitjable. La gent de l’Orfeó hanestat conscients que són molt impor-tants per al seu entorn, i han lluitat peraconseguir un equipament a l’alçadade la tasca que realitzen.

Ara l’entitat, amb 530 persones asso-ciades i 15 seccions actives, afronta elfutur amb optimisme. El cas de l’OrfeóMartinenc ha de servir d’exemple peril·lustrar que els centres culturals,casals i ateneus d’aquest país no hotenen gens fàcil per poder desenvolu-par la tasca, importantíssima, que rea-litzen. La majoria d’entitats disposend’una xarxa d’equipaments que, en lamajoria dels casos, van ser construïts elsegle passat i que, per tant, cal actua-

litzar i millorar. L’Administració, tant lanacional com la local, no sempre ho haposat fàcil perquè no sempre ha apos-tat per reforçar la tasca d’aquestesentitats. L’Orfeó ha treballat moltintensament i molt bé per trencaraquesta dinàmica, i se n’ha sortit ambuns resultats espectaculars. Esperemque el seu cas serveixi perquè altresentitats es conscienciïn de la necessitatde lluitar i apostar fort per més imillors equipaments, i que les adminis-tracions donin suport a un teixit asso-ciatiu que fa una tasca imprescindible,tant culturalment com socialment. La feina de foment de les entitats i dereconeixement de la seva tasca que esrealitza des de la Federació d’Ateneusde Catalunya ha de ser una de les clausperquè cada cop més entitats sociocul-turals puguin millorar els seus equipa-ments.

DADESD’INTERÈS

Av. Meridiana, 9708026 BarcelonaTel. 93 245 39 90orfeomartinenc@gmail.comwww.orfeomartinenc.entitatsbcn.net

L’associació PAS (http://www.pas.cat)concep El Camí com el seu principalprojecte i està creant de forma progres-siva oficines territorials que es dedi-quen a construir-ne trams concrets jun-tament amb la ciutadania, les entitats iles administracions locals. La coordina-ció general del projecte se situa a Car-dedeu i actualment ja hi ha sis seus mésque mouen fils per fer-lo créixer a laMarina, el Maestrat, Mallorca, els Pre-Pirineus Orientals els Pirineus Occiden-tals i el Barcelonès.

Per a aquesta última zona s’està elabo-rant el tram que correspon al barri deGràcia. Durant l’últim trimestre del2008, El Camí de Gràcia va organitzarreunions obertes i rutes culturals on lespersones i entitats que coneguin elterritori, puguin ser partícips del procésde definició del recorregut enfilant elspunts d’interès social, històric, paisat-gístic i cultural que considerin relle-vants.

El Camí és un projecte de país. Per talde fer-lo créixer, necessitem l’ajuda i lail·lusió de tothom. Per ser part d’ElCamí, te’n pots fer amic i rebre informa-ció de les activitats per correu electrò-nic, inscriure la teva entitat com a ami-ga d’El Camí, apadrinar-ne un tram ambuna contribució econòmica o oferir-tecom a voluntari. Visita la pàginahttp://www.elcami.cat!

27

Per Marina VILLACAMPA

DES

COBR

EIX

LA T

ERR

A

Recorregut per la història, la cultura, el paisatge i l’esperit de les terres de parlacatalana

Els Països Catalans tenen unagran riquesa i diversitat de cul-tures i de paisatges: El Camí ésuna ruta de turisme cultural

que recorre totes les comarques de par-la catalana.

Es desenvolupa de forma participativa, iplanteja comunicar el territori establintrecorreguts senyalitzats que permetin alcaminant descobrir la riquesa de cadaracó del nostre país: la gent que hi viu,les seves danses i cançons, les seves fes-tes, la seva gastronomia, els seus cul-tius,... La seva finalitat és la de vertebrarel territori, fomentar l’arrelament i l’es-tima al país, integrar els nouvinguts iimpulsar una economia basada en elturisme cultural sostenible i desestacio-nalitzat.

El Camí es configura en forma de 8 irre-gular, figura que identifiquem fàcilmentamb el símbol de l’infinit, i enllaçacamins i rutes ja existents, incorporant-hi allotjaments i serveis turístics dediversos tipus a cada etapa, una guiaexplicativa i un carnet de caminant perobtenir beneficis en els serveis i recollirel segell dels llocs per on es passa.

Cal destacar el fort component socialdel projecte, tant pels seus contingutscom per l’exhaustiu sistema participatiudurant el procés de creació de cadatram.

DTEl camí

“D’ençà d’aquest gener

–i a través d’un conveni de

col·laboració entre les dues

entitats– els Lluïsos acullen

en un dels seus espais,

la seu del PAS-Barcelona.

Serà una sort de poder tirar

endavant aquest gran pro-

jecte des del cor de Gràcia i

amb la participació d’una de

les entitats més representa-

tives i arrelades. Un Camí

plè de bones espectatives!”

Aquest cop us vull recomanaruna ruta gastronòmica inter-nacional, sense moure’s de la vila i per degustar

tranquil·lament a casa.

Us recomano, doncs, comerços que estroben al mercat de l’Abaceria Central.El primer porta el nom de Sushi Midori.En aquesta parada de la plaça, com diula meva mare, podreu provar l’autènticagastronomia nipona, amb una qualitatextraordinària, i feta per japonesos.

Els tradicionals sushi, sashimi o maki són presentats en petitessafates variades que sorprendran els més reacis al peix cru, itambé s’hi poden degustar uns increïbles fideus amb gambeso, com ells en diuen, Yakisoba. Com a complement tambépodreu comprar vi o cerveses nipones.

El segon punt d’aquesta ruta el trobarem uns metres mésenllà de l’anterior i porta per nom Productes de l’altra riba.Com el seu nom indica hi podem trobar productes de l’altrariba de la mediterrània i també de l’Iraq, terra de naixementdel seu propietari. Es veritablement sensacional i un granprivilegi poder tastar plats típics de la gastronomia àrab cui-nats directament a casa. En el seu mostrador sempre hipodreu trobar cuscús i humus (paté de cigrons), els tradicio-nals pastissets àrabs i una bona mostra de vins i cervesesàrabs. I el millor de tot, amb l’amabilitat i la calidesa delcomerciant àrab.

Sortint del mercat ens haurem de desplaçar fins al carrerJoan Blanques cantonada amb Encarnació. Allà hi trobareuLa Chitarra, una antiga botiga de Gràcia reconvertida en unapetita porció d’Itàlia. Regentada per una parella italiana des-patxen una excel·lent pasta fresca elaborada a la mateixarebotiga amb uns aparells manuals. A banda de la típica pas-ta també preparen autèntica lasanya casolana, salses diversesi també hi podreu adquirir productes típics italians commozzarela fresca, formatge parmesà, oli d’oliva, vi lambruscoo diferents marques de pasta seca portada directament delpaís transalpí. Per acabar una recomanació directa de labotiga, el millor plat de pasta es complementa amb un rajolíd’oli i un grapadet de formatge, i un atreviment, abans decoure la pasta proveu-ne una sense bullir i... ja m’explicareu,la meva filla ho fa i és sorprenent.

28

El treball per millorarla sostenibilitat i laconsciència ambien-tal de l'entitat són

dues de les tasques que estreballen a fons des de l'agenda 21 lluisenca.

De mica en mica, es vanincorporant mitjans i es cre-an accions per afavoriraquests dos objectius, peròencara resta molt camí per

recòrrer, per això ens cal la vostra col·laboració.

Els qui vau anar a l'aperitiu de Nadal ja vau comprovar comes va fes una tasca de divulgació sobre la recollida dels resi-dus que generava l'acte, tenin en compte que el millor residués aquell que no es crea.

Som conscients que a vegades creem maldecaps quan aquellplat és de compostatge i va a l'orgànic, aquell que és deporexpan va al residu general, aquell got que és reutilitzablees torna i així un llarg etcètera. Per tot plegat farem unrecordatori general d'on es dipositen determinats residus.

Des de fa anys els Lluïsos fem servir vaixella reutilitzable quetornem un cop l’hem feta servir. Els plats es renten en el ren-taplats de l'entitat i un cop secs ja estan llestos per fer-losservir un altre cop. A vegades es fa servir vaixella de compos-tatge com és el cas del plat, del kit de coberts i gots de cafè.Aquests es llencen en el contenidor de l'orgànica ja que s'hafet de material de font renovable 100% biodegradable.

A Gràcia tenim encara la mancança d'una xarxa de recollidade material orgànic, exceptuant la restauració, per això sem-pre demanem al Districte de Gràcia que ens facin arribarcontenidors.

En l'aperitiu de Nadal vam fer servir un plat soper que enser de porexpan el vam llençar al contenidor de residusgenerals.

La resta de material, ampolles de plàstic i de vidre, ja sabeuon s'han de dur, no? per si de cas, el plàstic al contenidorgroc i el vidre al verd.

Si festa rere festa anem seguint aquests consells de mica enmica omplirem la pica per un entorn més sostenible.

Per Medir CUGAT

BÚST

IA V

ERD

A

Per David MONTFORT

VGràcia-Japó-Iraq-Itàlia-Gràcia

De mica en mica,omplim la pica

RREC

OM

ANEM

Una necessitatHi ha moltes persones no catalano-parlants que viuen amb nosaltres ique voldrien expressar-se bé encatalà, però no ho poden fer ambfluïdesa i seguretat, no perquè nofacin l’esforç d’acostar-se a la nostrallengua amb cursos, lectures, pare-lles lingüístiques, etc., sinó perquèno troben entorns en els quals prac-ticar la llengua que estan aprenent.Malauradament, molt sovint els quiparlem català deixem de fer-ho amb

persones de les quals sospitem que no el saben parlar,encara que ens entenguin perfectament.

Una oportunitatTambé hi ha moltíssimes persones que són bones comu-nicadores i que es veurien capaces d’ajudar a expressar-se en català petits grups de gent que n’aprèn, no en qua-litat de professors sinó com a parlants competents. I mol-tes d’elles oferirien de gust una part del seu temps si tro-bessin una metodologia idònia i una organització àgilque els permetés dur a terme una activitat com aquesta.

Un mètodeExisteix una metodologia destinada a grups de personesque volen millorar la fluïdesa i adquirir seguretat i con-fiança en la parla en entorns d’amics, de veïns de com-panys de feina... És el projecte Xerrem, promogut des de laCAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua) i quees va iniciar l’octubre passat. Són trobades de grups desis a quinze persones, d’una sessió setmanal, distribuïdesal llarg de vuit o nou mesos i conduïdes per personescompetents en la parla. Les persones dinamitzadores d’a-quests grups Xerrem disposen d’un material i d’un progra-ma que cobreix amb escreix les necessitats que puguintenir a l’hora de preparar les sessions: conté activitats,temes i qüestions de conversa, suggeriments senzills dellengua, referents populars i culturals, activitats comple-mentàries, eines de seguiment, etc.

Una cridaAls Lluïsos, des de l’octubre, els dijous de sis a vuit delvespre, comença un grup Xerrem. Ja ho sabeu: si coneixeupersones que ja saben una mica de català i voldrien prac-ticar-lo en grup, connecteu-les amb nosaltres. I si soupersones que parleu bé el català i us fa gràcia conduir ungrup Xerrem, no us ho penseu més: us hi esperem.

29

ÚS

DEL

CAT

ALÀ

MESURES DE SEGURE-TAT

Durant l’activitat:• No acumuleu diners a les

caixes enregistradores.• És convenient efectuar

ingressos regulars a lesentitats bancàries. Eviteuel trasllat de molts dinersde cop, feu-ho amb dis-creció i adoptant totes lesmesures de seguretatpossibles.

• Instal·leu xips de seguretat als productes.• Disposeu de vigilants de seguretat. • En determinats comerços pot ser convenient instal·lar-

hi un circuit tancat de televisió.

Per als treballadors:• Les persones desconegudes no han de conèixer les

mesures de seguretat instal·lades.• Si no disposeu de vigilant de seguretat, un treballador

de confiança s’ha de responsabilitzar de la seguretat.• S’ha de portar un control de la quantitat de claus de

l’establiment.

Targetes de crèdit:• Comprovar que coincideixen les dades de la targeta

amb la identitat del propietari.• Comproveu que el nom i la numeració que s’imprimei-

xen al rebut coincideixen amb les dades de la targeta.• Davant de qualsevol irregularitat aviseu l’encarregat, el

vigilant de seguretat o, amb discreció, la policia.• En cas de dubte sobre la legalitat de la targeta no

efectueu l’operació comercial.• Fixeu-vos amb els elements singulars del client que ha

intentat utilitzar una targeta d’un altre individu per talde passar la descripció a la policia.

Bitllets:• Comproveu sempre les mesures de seguretat i les par-

ticularitats que presenten els bitllets d’euro.• Si creieu que un bitllet és fals, no l’accepteu, reteniu-

lo i aviseu el vigilant de seguretat o la policia.• Si la persona intenta marxar del lloc, no us hi oposeu.

Fixeu-vos amb totes les característiques de l’individu,direcció de fugida i, si fuig amb vehicle, recordeu lamatrícula.

Per CAL

SEG

UR

ETAT

Per Mossos d’ESQUADRA

SC

Consells de seguretatper a establimentscomercials

Grups Xerrem, per fomentar l’ús del català

esportiu i el Barça.

El segon convidat del cicle va ser el MoltHonorable Sr. Jordi Pujol, expresident dela Generalitat de Catalunya, que va partici-par en la tertúlia del 13 de novembre. Latertúlia va versar sobre el tema “Catalunyaavui” i va tenir un gran èxit d’assistència.

30

QH

QU

È H

A PA

SSAT

?LL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA

El passat 7 d’octubre els Lluïsos deGràcia i La Gràcia de les Tertúliesvam possar en marxa un nou cicle

de tertúlies. En Sandro Rosell, exdirectiudel FC Barcelona, va ser el primer perso-natge convidat a aquestes trobades. AmbRosell, els assistents van poder parlarsobre les “Experiències en el món de l’es-port” i en particular sobre el màrqueting

La Gràcia de les tertúlies

31

“ Què puc fer als Lluï-sos?” ha estat l’expo-sició de producció prò-

pia amb què es va inaugurarel curs 2007-08. Un conjuntde plafons recollien totes lesactivitats que es poden realitzarals Lluïsos amb l'objectiu dedonar a conèixer de forma visuali amb breus texts totes les possibi-litats que ofereix l'entitat per altemps de lleure.

L'exposició “nuSnu”, obra del fotò-graf Joan Porredón, és una mostra d'unprojecte obert i en constant construcció queculminarà amb l'edició d'un llibre. Els prota-gonistes de les imatges són elements moltsimples: la visualització de les conversesentre la persona participant és la clau perconformar la imatge, tot utilitzant una cor-da que representa la vida. Els nusos són lesexperiències vitals d'aquestes persones,mentre que el cos nu es representa a simateix. L'exposició va romandre als Lluïsosdurant el mes d'octubre.

“Cartes en temps de guerra” realitzada perRafael Camps amb la producció de l'Asso-ciació Colònia Modernista, Colònia Güell,ens va acostar als anys de la Guerra Civil ials primers de la postguerra durant elsquals, es van editar una gran quantitat de

cartells, targe-tes postals, segells benèfics o de pro-

paganda política, enganxines, etc. Aquestaexposició ens va mostrar diversos aspectesde la comunicació postal del període 1936-1947, alhora que ens va acostar a la realitatde la vida quotidiana d’aquells anys. Es vapoder veure als Lluïsos durant el mes denovembre.

Durant el mes de desembre i dins del cicleCultures del Món, es va presentar l'exposi-ció de fotografia “Ayer y hoy; lo cotidioa-no” que mostrava la quotidianitat dels pro-jectes que es realitzen a Bolívia mitjançantel protagonisme dels seus beneficiaris direc-tes, els nens, adolescents i joves que partici-pen de manera activa en el propi procés dedesenvolupament social i educatiu. L'expo-sició va estar cedida per l'Associació MiCasa.

Exposicions

32

QU

È H

A PA

SSAT

?LL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA

Els amants del cant coral van poder gaudirtambé del concert del 40è aniversari de lacoral Sinera, celebrat el passat 22 de de-sembre. L’estrena de “Res de no és mesquí”de Pere Cowley, obra encarregada en motiude l’aniversari de la coral, va ser la gran pro-tagonista del concert, juntament amb el cantcomú interpretat per cantaires i excantaires.

Als actes musicals del Nadal, s’hi sumarendiferents activitats infantils gratuïtes quecada any programem per als més petits. El24 de desembre, els infants van poder fruirdel caga tió i el dia 29, de l’espectacle “UnNadal màgic” a càrrec de la companyia Fes-

P er celebrar les festes de Nadal, elsLluïsos vam elaborar un programacarregat d’actes per a tots els

públics, que combinaven música i especta-cles infantils, entre altres propostes.

El passat 21 de desembre va tenir lloc eltradicional concert de Nadal a càrrec decorals El Virolet, Vent del Nord i Sinera,que van oferir el seu repertori a la Capellade la Salle de Gràcia davant d’una granaudiència de pares, familiars de cantaires isocis.

La coral infantil El Virolet va fer un repàsde cançons tradicionals catalanes. Per laseva banda, Vent del Nord va oferir unacançó tradicional anglesa i portuguesa i lacoral Sinera ens va sorprendre amb unapre-estrena mundial. La cloenda de l’ac-tuació la van dur a terme conjuntamentles corals El Virolet i Sinera amb un cantcomú.

En acabar el concert, la festa es va traslla-dar a la Plaça del Nord, on es va oferir alsassistents un aperitiu popular a base d’es-cudella i pollastre farcit, àpats típics deNadal.

t’ho com vulguis, que va provocar les riallesde grans i petits.

Objectiu Freedònia, el dia 27 de desembre,ens va proposar un concert de jazz a càrrecde “Gabriel Amargant Quartet” acompa-nyat d’un tast de vins.

Posaven el punt final dels actes de Nadalals Lluïsos els diables de La Vella de Gràcia,que el dia 31 van celebrar la revetlla de Capd’Any al teatre de l’entitat.

La recaptació del concert es va destinar a laMarató de TV3.

El Nadalals Lluïsos

J a és tradició que pel Nadal el casal tor-ni a obrir les seves portes amb l’objec-tiu d’oferir una oferta educativa on

nens i nenes gaudeixin d’unes activitats enun ambient nadalenc.

La durada del Casal va ser de sis dies, repar-tits en dues setmanes. Jocs, tallers, gimca-nes, espectacles de titelles i sortides van seralgunes de les activitats que es van poderrealitzar.

En total, una cinquantena d’infants van partici-par d’aquestes activitats, entre les qualspodem destacar les activitats de ludoteca i l’es-pectacle de clown al centre cívic Taxonera o lasortida al Festival de la Infància de Barcelona.

Casal de Nadal

A quest és un dels projectes de coo-peració de l’entitat, centrat sem-pre en una cultura de les moltes

que podem trobar arreu del nostre planeta.Equador, Argentina i Senegal van ser lesrepresentades en anteriors edicions ienguany, per al curs 2008-2009, l’escollidaés Bolívia.

A dia d’avui s’han realitzat dues activitatsdel cicle. La primera va ser el torneig de fut-bol sala en què van participar dos equipsformats per bolivians, un altre per senega-lesos, els mateixos amb qui vam jugar l’edi-ció anterior, i l’equip de la secció de futbolsala de l’entitat. Com és obvi, tothom voliaguanyar i van haver partits molts disputats,tal com reflecteixen els resultats, que varen

ser molt ajustats. Sempre van regnar el fairplay entre els equips.

Finalment, un dels equips de Bolívia va ser elguanyador, després de vèncer a la final l’equipdel Senegal. Lluïsos va quedar en tercer lloc il’altre equip de Bolívia va quedar en últim lloc,tot i que això era el menys important.

Per fomentar encara més el bon rotllo, hi vahaver un aperitiu final, a l’estil dels tercerstemps dels partits de rugby, i es va entregarecords a tots els equips participants.

La segona activitat ha estat l’exposició Ayer yhoy, lo cotidiano, cedida per l’associació MiCasa, amb qui col·laborem en el projecte decooperació de l’entitat.

Cultures del món

34

QU

È H

A PA

SSAT

?LL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA

al barri, que inspiren prou confiança comper reforçar encara més aquest projecte demillora de la convivència ciutadana.

Però el Banc del Temps comença a donarun pas més i té com a projecte més imme-diat l’implementació del Banc del TempsEscolar a Barcelona, i el barri de Gràcia,una vegada més, serà pioner i tindrà undels Bancs del Temps Escolars que seranprojecte pilot a l’Estat espanyol.

Tal com van fer en el seu moment a Itàlia ia Portugal, també aquí els BdT Escolarsseran eina de suport per ensenyar als nensi nenes el valor de la solidaritat, a través del’ajuda mútua, de l’intercanvi de coneixe-ments i d’habilitats, fet que augmentarà laseva autoestima en veure’s valorats almateix temps pels altres, pel que cadascúpot aportar. Un valor que no es calcula endiners, es calcula únicament en temps.

La consolidació d’una xarxa europea deBancs del Temps permetrà avançar en unanova línea d’intercanvis entre països, queja es va iniciar amb els primers intercanvisd’allotjament entre usuaris de BdT barcelo-nins i d’altres de Milà (Itàlia) i que cadavegada més la fan servir tant els més jovescom aquelles persones no tan joves, ambganes de provar una forma diferent deviatjar.

E l temps passa ràpid i el Banc delTemps de Gràcia s’ha fet gran. Jafa cinc anys del seu naixement,

quan va començar a inscriure les primerespersones que volien participar en aquestprojecte d’intercanvi de temps i actualmenten són dues-centes vint-i-vuit.

Amb el pas del temps, la diversitat de ser-veis, d’habilitats, i d’activitats que s’hi ofe-reixen s’ha anat ampliant, a mesura que elsseus usuaris i usuàries li anaven donant per-sonalitat pròpia i l’anaven convertint en elBanc del Temps més nombrós de Barcelonai en un dels referents a nivell de Catalunya ide l’estat espanyol.

La secretaria del Banc del Temps de Gràcia,és un punt d’informació per estudiants uni-versitaris, mitjans de comunicació, associa-cions que volen obrir-ne un en el seu muni-cipi, nouvinguts que busquen un punt dereferència en el barri que els acull, personesen busca de companyia sana amb qui pas-sar una estona entretinguda, practicar unnou idioma, aprendre noves tecnologies oensenyar receptes de cuina, només per diralgunes de les moltíssimes ofertes i deman-des que es reben diàriament.

La seves seus, primer a la Fundació OrfeóGracienc i actualment a Lluïsos de Gràciahan estat a entitats històricament arrelades

Per Josefina ALTÉS

Trofeu de Tennis TaulaOpen de RajadellEl passat dia 9 de novembre els nens del'escola de Tennis Taula dels Lluïsos de Grà-cia, Pablo Expósito, Arnau Martorell, MartíFolch, David Garcia, Eduard Felip i Pau Folchvan participar en el Trofeu de la Festa Majorde Rajadell.

En el campionat, obert a totes les edats icategories, i dirigit a aficionats no federats,van participar una trentena de jugadorsmasculins i femenins entre 10 i 56 anys.

El sistema de joc es basava en lliguetes dequatre jugadors, a partir de les quals esclassificaven els dos primers jugadors. Des-prés, es passava a un sistema d’eliminatò-ries.

La nostra primera participació en un trofeuva obtenir un bon resultat, ja que el juga-dor Eduard Felip, de 14 anys, en va resultarel campió. També va arribar a semifinals eljugador Pau Folch, de 15 anys.

L’Eduard Felip va ser obsequiat amb un tro-feu commemoratiu amb el qual estrenaremla prestatgeria de trofeus de l’Escola deTennis Taula.

Cinc anys de Banc del Temps a Gràcia

Escola deTennis Taula

35

ha actius els blogs de la secció de bàs-quet, l’Anella, Cantiga, El Virolet i el de laJunta:

• basquet.lluisosdegracia.cat• anella.lluisosdegracia.cat• cantiga.lluisosdegracia.cat• virolet.lluisosdegracia.cat• unta.lluisosdegracia.cat

Agenda d’activitatsTotes les activitats dels Lluïsos apareixenordenades en un calendari. Podem veurede forma ordenada totes les activitats decada més. Aquesta agenda també espublica de forma automàtica a la web dela Federació d’Ateneus (www.ateneus.cat)per aconseguir fer-ne més difusió.

Secretaria on-lineAquest nou apartat ens permet oferirunes eines per facilitar la comunicaciósoci-Secretaria. Actualment es pot consul-tar el calendari de reserva de sales, fernoves reserves, inscriure’s a activitatspuntuals i fer la preinscricpió del socisnous a les seccions.

Sindicació de contingutsSi us voleu mantenir sempre informatsde les actualitzacions de la web, ara hopodeu fer mitjançant els RSS. L’RSS és untipus d’arxiu que et permet seguir lesnovetats d’una web. Per fer-ho necessi-teu utilitzar aplicacions com Google Rea-der, Netvibes, o moltes altres que són ala xarxa.

Lluïsos a la XarxaDes de fora de la nostra web tambépodeu estar connectats amb els Lluïsos.

Podeu afegir-vos al grup del Facebookdels Lluïsos o al canal YouTube (www.you-tube.com/lluisosdegracia) on publiquemtots els vídeos que apareixen a la web.

I recordeu de visitar ben sovintwww.lluisosdegracia.cat !

J a fa un parell de mesos que als Lluïsoshem estrenat un nou disseny de laweb de l’entitat. No es tracta simple-

ment d’un rentat de cara de l’antic disseny,sinó que hem intentat convertir la web enuna eina útil per a tothom.

Hi poden trobar informació del que fem alsLluïsos, els socis hi poden trobar les notíciesi novetats de les seccions que en formenpart i els dirigents la poden utilitzar com aeina per agilitzar la seva tasca.

Actualment però, la xarxa Internet, la fatothom aportant els seus continguts i aixòés el que la fa cada vegada més interes-sant. Per això és molt important que lesseccions i els socis la utilitzin omplint-la de

continguts: textos, fotos, víde-os, música, comentaris... D’a-questa forma, serà unaextensió a Internet de laxarxa social que forma enels Lluïsos. Ep! Sense maisubstituir les interessantsconverses que mantenimels socis al bar, a la plaçadel Nord o a qualsevolde les sales de la casa.

Aquestes són les nove-tats més destacablesde la nova web:

Vídeo Ara ja podem incloure vídeos a totes lespàgines de la web. Aquest mitjà s’estàpopularitzant molt per la xarxa i des de Lluï-sos volem que cada vegada en fem més úsper comunicar-nos amb els socis.

BlogsCada secció pot disposar del seu propi blog.La idea és que les seccions tinguin un mitjàde comunicació més orientat a les activitatsinternes de la secció.

També és una forma fàcil d’intercanvi d’opi-nions, fotografies, vídeos… Actualment ja hi

Per Marc CAMPRODON

NP

NO

US

PRO

JECT

ES

El mes d’octubre del2008 es va posar on-line la nova web delsLluïsos de Gràcia

La nova web dels Lluïsos

LLU

ÏSO

S D

EG

RÀC

IA

concert juntament amb el Coro juvenil, enun espai idíl·lic com eren els jardins del Huer-to de las Flores. Vam acabar el concert can-tant tot junts el Madrigal de Taltabull. L’A-juntament ens va convidar a un sopar a lafresca amb papas arrugas i el mojo picón iun refresc vermell canari extradolç: elclipper.

Dissabte 12 Vam començar el dia amb la visita al TeatrePérez Galdós, on ens van mostrar l’aire con-dicionat (per cert, molt ben amagat) de lasala gran. Els “frescos” fruiters i animals (enrealitat era paper pintat) que donen un tocd’art-decó a tot l’edifici van causar grata sor-presa a tots els presents.

Després, el nostre guia (un dels molts quevam tenir al llarg del viatge) ens va portar a

Dijous 10 Com qualsevol viatge a les Canàries,comença l’aeroport. Mentre érem a l’avióvàrem entretenir els passatgers amb unescançons. En arribar a Las Palmas el CoroJuvenil de l’OFGC ens va rebre i ens va aco-llir a les seves cases.

Divendres 11 Havent dormit poques hores ens van portara visitar el modern auditori Alfredo Kraus ila Sede on assagen els cors i les orquestresde l’Orquestra Filarmònica de Gran Canària,on ens van oferir un brindis de benvinguda.

A la tarda vam comprovar el confort de lessales d’assaig (amb uns faristols impressio-nants per a cada cantaire i cadires encoixi-nades!). Al vespre vam anar amb guagua(l’autobús) a Agaete, poble on teníem el

LSLA S

ECCI

Ó

Viatge-Intercanvi ambla Coral Juvenil de laOrquesta Filarmónicade Gran Canaria del10 al 17 de juliol

Per Coral SINERA

LLU

ÏSO

S D

EG

RÀC

IA

Viatge-intercanvide la Coral Sinera

37

Dilluns 14 El dilluns havia de ser el dia de platja. Portà-vem quatre dies a Gran Canària i encara nohi havíem anat! Al nord de l’illa el cel sem-pre estava ennuvolat (els illencs en diuen la“panza de burro”), així que vam creuar total’illa per anar a la platja de Maspalomas, alsud del tot de Gran Canària. Hem de desta-car que abans de l’excursió, tres de lesredactores d’aquest article (l’Adriana, laJoana i l’Andrea) s’havien fet un pírcingcom a record del viatge. De camí vàremvisitar dos bonics pobles: Telde i Ingenio i, aMaspalomas mateix, l’hotel més gran d’Es-panya, el luxós Costa Melonero. L’estona dela platja ens va passar volant, entre eldinar, el bany, prendre el sol (aquí sí que enfeia!), el volei-platja i la passejada per lesdunes de Maspalomas.

Al vespre alguns es van animar a anar aballar salsa a Teror, un poble de muntanya.D’altres es van quedar a la platja de LasCanteras, a las Palmas, xerrant, fent unaaltra remullada (tot i el fred que feia) i, evi-dentment, cantant fins a la matinada.

Dimarts 15 La gran majoria vam arribar al port ador-mits, però de seguida les cares van canviar,ens vam fer les últimes fotos, les últimesabraçades, uns quants cants comuns i finsalguns plors. També vam cantar L’hora delsadéus, amb gos inclòs, i finalment vampujar al vaixell, però els canaris es van que-dar a baix al port, cantant, mentre els cata-lans ens posàvem a coberta per poder can-tar amb ells. Vam llençar rotllos i no ensvam cansar de cantar, ara uns ara elsaltres, fins que el vaixell va ser lluny.

fer un pateo pel centre des d’on veiem,entre d’altres, la suposada casa de Colom aGran Canària. Pel camí, el nostre entreteni-ment va ser inventar garrotins sobre la virili-tat dels tenors i baixos sinerencs!

Cadascú va dinar amb la seva família (cadaovella al seu corral, fa el que li cal!) i a latarda ens vam trobar al Gabinete Literarioper fer l’assaig. Al vespre vam fer el concertestel·lar del viatge en una sala molt daura-da. Hi van abundar les ovacions rebudesdels nostres amics canaris.

En acabar vam anar a la SEDE, on teníempreparat un bon sopar de paella (groccanari) i menjar del xinès! Al cap d’unaestona… les directores d’ambdues corals jaballaven entre els seus cantaires amb rit-mes “suposadament autòctons”. Comença-va la farra!

Més entrada la nit… ens trobàvem al migd’un pàrquing encarat a l’oceà on un cotxeens inundava de música festiva. Assegutsen un mur, alguns sinerus queien d’esque-na de l’emoció del moment! Vés a saber aquina hora… l’efecte de les begudes autòc-tones (ron Areucas i clipper de fresa) va ferque alguns sinerus acabéssim ballant daltd’una plataforma de formigó, anant decompres al súper o fent amistat amb elstaxistes de la ciutat…

Resumint... després d’un dia intens de visi-tes i concerts vam aprofitar la nit perdemostrar la nostra immersió lingüística(en molts casos, en tots els sentits de laparaula): <<Tirémonos a la gespa!>> (pro-nunciant la g com a j castellana…).

Primeres hores de llum natural…zzzzzzzzzzzzz…

Diumenge 13 El diumenge ens van dur a veure las Cuevasde Gáldar, un museu on s’explica la històriadels habitants de l’illa i els seus costumsabans del contacte amb els espanyols.

Vam dinar al vaixell, que per cert, es moviamolt, i vam gaudir d’un magnífic sol, ambel qual molts ens vam cremar.

Vam arribar a Santa Cruz de Tenerife. Vamagafar un tramvia fins a la Laguna, i ensvam instal·lar a l’hostal Berlín. Vam agafarels banyadors i una guagua fins a la platjade las Teresitas, on feia molt de vent i lasorra se’ns posava per tot arreu. Vam anara sopar a una pizzeria genial. Tota la pizzaque va sobrar (que va ser molta) ens la vanposar per emportar i així poder-la menjarl’endemà al Teide.

Dimecres 16 Excursió al Teide. Després de fer un parellde parades amb la guagua en un mirador ien un museu, vam tenir la desagradablesorpresa de trobar-nos el telefèric que pujagairebé fins a dalt tancat a causa del vent.Així, doncs, vam optar per fer una petitaexcursió als espectaculars Roques de Garcia(els que sortien abans als bitllets de milpeles) on vam dinar entre sol i vent. En aca-bat, vam tornar a l’autocar observant el pre-ciós paisatge de l’Orotava i vam anar fins alcasc antic de la Laguna. Allà vam prendreun suc, vam passejar i vam sopar en un res-taurant. Havent sopat vam anar tots junts auna plaça on vam estar fent gresca i pas-sant-nos-ho bé una bona estona.

I aquí s’acaba la nostra aventura de l’es-tiu, però el curs 2008-2009 hem de seguircelebrant el nostre 40 aniversari, muntantl’Òpera Dido i Eneas de Henry Purcell ambel cor Albada i orquestra. Ja us avisaremde les dates de concert. Hi esteu tots con-vidats!

38

SC

SECC

ION

S D

E CA

SALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA E ra Nadal al GMM! Tot passejant...

vam fer memòria!

Ens trobem al barri de Gràcia. Una tardaqualsevol del mes de desembre de no impor-ta quin any. Com és normal, l’activitat albarri no para ni un moment: joves que par-len de les seves coses asseguts a un bancd’una plaça, pares i mares que van a buscarals seus fills a l’escola, avis que miren lesobres, un grup de monitors d’un esplai quefan una reunió... el que aquests no saben ésque tenen una cosa en comú... el GMM!Alguns hi van anar, van ser "nens" de l’es-plai, monitors o inclús responsables, mentreque d’altres hi van actualment i qui sap sitambé acabaran fent de monitors, responsa-bles...

Així començava el cau de Nadal del GMM.Un cau de Nadal ple de records, de vivèn-cies, d’història, però sobretot de momentsnostàlgics, i és que (no crec que quedi algúque no ho sàpiga) el GMM aquest 2009farà 70 anys i ens disposem a celebrar-hopor todo lo alto!!

I així, els Anxes van preparar uns balls deNadal “per bellugar el cos” molt i moltbons, els Grumets van imitar els Konquis (iels van imitar més que bé!!), els Ardits vanrecordar els temps passats de l’esplai,amb missa i falconers inclosos!! Els Brivallsvan ser Grumets preparant un xou de cam-paments, i els Konquis van ser Anxes

Per GMM

“Què estan fent les

seccions de la casa

aquest any?”

El Nadalal GMM!

anant d’excursió, amb un vídeo súpercurrat!! Els pares tampoc van quedar-seenrere i ens van oferir una breu història del’esplai, amb Mossèn Muñoz de propina! Iels monitors… bé, els monitors vam feruna mica de tot, amb la major alegria,com sempre!!

Volem agrair sobretot la presència de tots,pares i mares en especial, i és que feiatemps que la sala 3 no es veia tan plena!!!Ja ho diuen, ja, que el GMM és una granfamília! Us deixem, doncs, amb la foto delmural que vam fer entre tots… i amb unaadvertència: prepareu-vos!! Perquè l’anyque ve, del GMM se’n parlarà!!!

39

cert renom. L’obra que per a mi compliaaquests requisits va ser La visita d’un inspec-tor, de J.B Priestley. Tenia bones referèn-cies, i després de llegir-la detingudamentvaig veure que l’adaptació escenogràfica,així com els elements d’il·luminació i soeren senzilla.

Després em quedava aconseguir l’equiphumà. Jo m’havia agafat un any sabàticteatral per preparar aquesta nova etapa iquan vaig tornar vaig trobar la situació de lacompanyia complicada. No tenia ningú pera la meva obra, però van ser molt compren-sius i em van aconsellar que la gent queentrés nova l’escollís jo en funció de lesmeves necessitats. Això va ser un gransuport per a mi. I llavors es va produir elmiracle, les persones que es van interessarper la companyia eren les perfectes per al’obra.

També teníem el problema de l’espai. Notenien cap sala assignada, ja havia comen-çat el curs i tot l’espai de la nostra entitatestava repartit. Però un altre cop vamcomptar amb la col·laboració dels membresde la companyia, que quan no venien aassajar, ens ho comunicaven perquèpoguéssim aprofitar la sala nosaltres i si no,els Lluïsos ens facilitaven alguna sala buida.

Ara quedava veure el nivell interpretatiudels actors, i va ser increïble; mai m’haviatrobat amb tan bon nivell a la vegada en ungrup acabat de formar. Sorgien diverses

preguntes: Com ho faré com a directora?Aconseguirem sentir-nos un grup? Podrétransmetre’ls la meva passió per l’obra i lavisió que en tinc?

Bé, crec que poc a poc hem anat responenta les preguntes en conjunt i de manerafavorable, tots ens hem engrescat en el pro-jecte, que en principi era meu i ara, al final,de tots.

Hem complert terminis i hem fet una bonafeina; hem passat moments insuperables:vull agrair des d’aquesta publicació la feina,l’interès, la passió i confiança mostradesper Pedro Méndez, quin Sr. Birling méscapitalista!, però amb una gran força com aactor; Eduard Oriol, un inspector ben dife-rent i amb una molt bona projecció de veu;Pepe Castellanos, un Eric molt sentit i humài un amic; Tere Minguell, la Sra. Birling,però què “mala malíssima” es pot construirdes de la tendresa; Gerard Matarí, undandy, el Sr. Croft, que ha sabut donar eldo de pit com a actor sempre que ha fet fal-ta; Bárbara Benach, una noia, la Sheila Bir-ling, amb molt de seny i molts matisosinterpretatius; Mari Baiges, la nostra Edna,que com totes les criades ha ajudat mésdes de dintre, des de bambolines, perquè elseu paper li ho permetia i ella té una grandisposició a l’ajuda. També vull agrair a l’úl-tim fitxatge la seva feina com a regidor,Manel Canals, que en els propers projectesde la companyia ja formarà part del cosd’actors. Sou els millors!

I gràcies, evidentment, al públic que vamtenir els dos dies de representació de l’obra,aquí al nostre teatre, i també gràcies a totala gent que sense ser de la companyia ensva ajudar.

Ara només vull dir que La vista d’un inspec-tor sortirà de la casa i és probable que larepresentem en altres indrets, una aventuraemocionant, i és que quan les coses es fandes del cor surten bé. Us n’anirem infor-mant.

A quest estiu la nostra companyia deteatre ha tingut deures. I els hemfet. Després de tornar de les vacan-

ces d’estiu teníem programada la represen-tació de dues obres: El sopar dels idiotes, deFrancis Veber i La visita d’un inspector, deJ.B. Priestley.

El dies 27 i 28 de setembre vam representarEl sopar dels idiotes. Aquesta és la primeraexperiència com a director del nostre com-pany Albert Pérez i per a ell ha suposat totun repte que ha superat amb nota i ambmolt d’esforç, ja que a més, era l’actor prin-cipal. Però al final tothom va sortir content ialegre i sí, es va anar a sopar però no com aidiotes, sinó molt feliços per celebrar la pro-pera arribada del primer fill del director i del’Anna, una de les nostres actrius, que aracomençarà el gran paper de la seva vida iens deixarà durant una temporada per aten-dre a l’Arnau. Des d’aquí us desitgem tota lafelicitat que us mereixeu, tota la del món.

Els dies 29 i 30 de novembre va ser l’estrenade La visita d’un inspector. Aquesta vegadaqui s’estrenava com a directora era jo matei-xa i m’agradaria comentar com he viscutaquesta experiència. Per una banda semprehavia tingut aquesta inquietud; volia sabercom seria portar a terme un projecte teatraldes del principi i si ho podria aconseguir.

El primer que vaig fer va ser escollir una obraque m’agradés per la temàtica i que a mésfos més aviat clàssica o que ja tingués un

Per Montse OTERO

Somsal Teatre

40

SECC

ION

S D

E CA

SALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA ser l’obra estrella del concert. En aquesta

segona part, les excantaires Agnès Prats,Judith Plana i el tenor de Sinera Roger Vicensvan anar explicant la falsa història de laCoral Sirena (un dels noms amb que sovintse’ns ha anomenat, com també coral Cirerao Cimera!). La coral Sirena va ser creada amitjans del segle XIX a una institució culturaldel Barri de Sants, els Llobarros de Grècia.

Les peces d’aquesta segona part narravencom es desenvolupa cada curs sinerenc alllarg de les estacions. A la tardor comencenels assaigs i vam poder sentir la peça argenti-na “Crece desde el pie” i una cançó de taver-na de Purcell interpretada pels nois. A l’hi-vern Sinera fa el concert de Nadal amb elVirolet, per això s’hi van afegir els grans delVirolet a cantar el “Dimoni escuat”. Tambévam poder sentir una peça de Holst amb unasuposada coreografia amb la qual la coralhavia guanyat un premi i els cantaires vanacabar la peça com van poder perquè la mei-tat s’estaven tronxant de riure. A l’estiu,recordant els viatges i les cançons mésemblemàtiques de la coral, s’hi van afegir elsexcantaires i exdirectors i vam va cantar el“Blue Moon”, la cançó mapuche “Ayuntulu-wün” (Sinera va estar col·laborant un tempsamb els mapuches), el “Senyor Sant Jordi” iel “Noi de la mare”.

I, en acabar el concert, una mica de mosca-tell i torrons a la plaça del Nord i alguns can-taires i excantaires improvisant algunes can-çons.

I ho ha volgut celebrar convidant a can-tar excantaires, exdirectors, el grup degrans del Virolet, amics, famílies i les

altres corals de Lluïsos. Tot ho vam comen-çar a preparar els actuals sineros durant elviatge a Canàries, l’estiu de 2008.

El dilluns 15 de desembre un centenar d’ex-cantaires i cantaires del Virolet i Sinera ensvam trobar als LLuïsos i vam fer un assaigamb els exdirectors Poire Vallvé i JordiFarrera, la directora actual Eva Martínez iles sotsdirectores Clara Prats i HelenaBlanch. (Faltava en Jordi Canals però des-prés ens va dirigir al concert.)

El dilluns 22 de desembre vam fer el concerta la capella de la Salle i va tenir dues parts.La primera va ser l’espectacle TelemannBacheja. L’actor i excantaire Adrià Aubert,ben disfressat, interpretava a Telemann ianava narrant la vida dels músics a l’èpocade J.S. Bach mentre la coral anava cantantpeces de J.S. Bach i dels seus contempora-nis. Es tracta d’un espectacle inspirat en untaller que vam fer en un viatge d’estiu del2007 al Choralies de Vaison la Romaine(França). El Nil Cowley ens va acompanyaramb l’orgue.

La segona part es titulava Avui, Demà iAhir, un vers del poema “Res no es mes-quí” de Joan Salvat-Papasseit que fa refe-rència al pas del temps. Amb aquest poemael cantaire Pere Cowley va compondre unapeça especialment per al 40è aniversari i va

L a colla de diables La Vella de Gràciava guanyar per segon any consecu-tiu el concurs de ceptrots de colles

de diables de Barcelona.

L’acte es va celebrar el dissabte 15 denovembre al Parc de les Tres Xemeneies delbarri del Poble Sec i va competir amb sisceptrots més.

L’espectacularitat i sobretot, el fet de podercremar en una sola vegada més de 150carretilles va fer possible tornar a repetirguardó sense desmerèixer la feina de lesaltres colles.

Per sobre de qualsevol premi cal destacarles sensacions que es viuen però que no espoden explicar si mai has fet de diable. L’adrenalina se’t posa a cent, saltes i saltesmalgrat tinguis un infern a sobre teu i surtsamb una cara de total satisfacció quan sapsque has fet bé la feina, sobretot quan l’olorde pólvora impregna tots els racons del teucos.

Per Coral SINERA

La coral Sinera ha fet 40 anys!

La Vella deGràcia guanyael concurs de ceptrots

41

vareta màgica, i tots els instruments de l’or-questra s’havien convertit en menjar. Elscantaires de mitjans el van ajudar a transfor-mar-lo altra vegada en instruments, abansque ningú no els servís en un bon banquet.

I els cantaires de grans havien preparat eljoc de nit dels petits: havien de trobar unfollet una mica trapella que es veu que elsvigila d’amagat tots els dilluns a la tarda. Iper fer-ho, havien de trobar primer uns ani-mals que s’havien perdut pel bosc, amb l’a-juda de les lots que duien de casa.

Diumenge al matí ens vam llevar amb totsels camps gebrats. Era preciós! Cap a lesonze, quan ja s’havia fos tot el gel, vanpujar les famílies dels cantaires. Com cadaany van passar per les mans d’alguns direc-tors d’El Virolet, que aquest cop els vantransformar en cantaires de petits i els vanfer pujar muntanyes, travessar rius, olorarflors, construir barques i bufar espelmes totcantant. Després van haver de passar unapila de proves que havien preparat els seusfills per poder aconseguir el fabulós “kitanti-crisi” d’El Virolet. I és que en temps decrisi sempre va bé anar preparat.

El dia va acabar amb el dinar de germanor iun cafè-concert on tothom va participar ique va estar ple de sorpreses: cançons ambgestos, cànons impossibles que van arribara bon port, solistes d’alt nivell en el seudebut, i fins i tot cantaires que s’estrenavencom a directors! Ja tenim ganes de veurequè ens portarà la sortida del curs vinent…

A ls Lluïsos portem més de mig segle ini-ciant a molts joves del barri en unesport que, fruit dels èxits de jugadors

com el Pau Gasol, té el creixement més impor-tant arreu de Catalunya.

L’escola de bàsquet dels Lluïsos és el primeresglaó dels nens i nenes que han nodrit,nodreixen i nodriran els nostres equips mésgrans o fins i tot en algun cas com el del XaviRey (Barça) un dels equips més importants d’a-rreu d’Europa.

Els primers dies de l’EB són els de més nervisdels petits, ja que entren a un lloc que desco-neixen. És també en aquests primers dies ontens l’oportunitat per poder parlar amb elspares i on alguns t’exposen, i d’altres potsdeduir, els motius del perquè han apuntat alseu fill a l’EB. Els motius són molt diferents, unsvan lligats a l’infant i d’altres van més lligats ala comoditat dels pares i mares.

En general, són pocs els que en parlen en ter-mes d’educació i aquí és on volia anar a parar,ja que és on el bàsquet pren més importància.Hem de veure que el bàsquet és un mitjà mésque teniu per a l’educació dels vostres fills i quesi el sabem utilitzar correctament serà un puntmés que els ajudarà en un futur per afrontarmoltes situacions que es trobaran a la vida.Valors com el sacrifici, el compromís, l’amistat,el treball en equip, el companyerisme, l’empa-tia, la generositat, l’equilibri o el respecte sónaspectes bàsics de la formació integral d’unapersona i en el bàsquet apareixen contínua-ment. Exemples? N’hi ha moltíssim però us enposaré un: el treball en equip. Si tots treballemjunts ens serà molt més fàcil guanyar els partits.

En definitiva, us felicito si el vostre fill està fentbàsquet i als que no, us engresco a que el prac-tiqui. També us animo a que ens ajudeu enaquesta educació més esportiva, fent que elsvostres fills i filles vinguin a tots els partits ientrenaments, animant sempre d’una manerapositiva als nostres (i als que no són nostres),amb somriures i crits d’ànim . A tots moltesgràcies!

E l passat 29 de novembre, tots elsvirolets i viroletes vam agafar unparell d’autocars sota la pluja i ens

vam plantar a La Ruca, una casa de colò-nies a prop de Moià. Anàvem a passar-hi elcap de setmana per poder assajar i jugartots plegats.

Quan vam arribar queien quatre gotes, ivam instal·lar-nos ràpidament perquè lagana apretava… Els cantaires de grans vanajudar els petits, Acordions i Flabiols, a des-fer-se les motxilles i preparar el sac de dor-mir i el pijama per al vespre. Vam dinar elque dúiem de casa: macarrons, croquetes,carn arrebossada, truites de patates, entre-pans diversos… tot boníssim!

La tarda la vam dedicar a assajar, peròtambé hi va haver temps de jugar unaestona, córrer i fer passar el fred. I és quea mitja tarda vam tenir una bona sorpre-sa: estava plovent gel! Allò que queia delcel no era neu, sinó gotetes de pluja con-gelades!

Després de sopar ens esperava un delsmoments més emocionants del cap de set-mana… els jocs de nit. A part d’una aventu-ra inesperada amb visita inclosa al CAPd’Artés. Però això ja és una altra història…

Als mitjans els va visitar un tal Albert FontCaragran, que es veu que és un directormolt famós que té una fada per esposa.Quan marxava cap al concert que havia dedirigir havia confós la seva batuta amb la

Sortida de la Coral El Virolet a La Ruca

Per Clara PRATS

Bàsquet,...escola de vida!!!

Per Rafa NACHE

42

EFEFEM

ÈRID

ESLL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA

majoria de les noies que fèiem escoltismeen un altre local érem germanes o familiarsdels nois que feien escoltisme als Lluïsos. Eralògic i raonable, doncs, que ho féssim tots almateix lloc. Així va ser com les noies varenser sòcies de ple dret als Lluïsos.

Més difícil i més impensable encara, va serque es pogués triar una dona per presidirl’entitat, però una bona quantitat de socis isòcies varen presentar a l’Assemblea la can-didatura d’una dona. No va ser fàcil. Algunsno ho varen entendre. Una dona presidenta!Quina gosadia! I van presentar altres candi-datures. Però l’Assemblea la va votar permajoria, i així va ser l’any 1975 que es vaescollir la primera presidenta dels Lluïsos deGràcia. Començava llavors una nova etapa.

Els Lluïsos, com sempre, van ser capdavan-ters també en aquest tema.

E ls Lluïsos van ser fundats l’any1855 per Mn. Jaume Alsina amb lafinalitat d’acollir els nois del barri.

En el seu inici es van anomenar “Gimnasiode los Luises” i més endavant “Corte Angéli-ca de San Luís Gonzaga”. En aquell tempsera una entitat estrictament masculina.Com a anècdota podríem explicar que quanes feien els Pastorets el paper de la Mare deDéu el feia un noi, convenientment caracte-ritzat. No cal dir que parlem de molts anysenrere.

Però els Lluïsos han estat sempre una enti-tat dinàmica que ha sabut evolucionar capa orientacions més adaptades a les circums-tàncies de cada època. La democratitzaciócreixent dels Lluïsos va fer que les dones,noies i nenes en poguessin ser sòcies a par-tir de l’any 1969; fins aleshores no existiensòcies als Lluïsos. Les noies anaven, però,amb una actitud passiva, no tenien ni veuni vot. Anaven als Lluïsos a fer petits serveis:tenir cura de la Capella, cosir roba per a laSecció de Caritat, ser espectadores del tea-tre, sentir la coral que llavors només eramasculina i, dit de passada, això ens per-metia fer tertúlia amb els nois.

Les noies varem entrar com a sòcies per al’escoltisme, a proposta del qui aleshoresera president de l’entitat, en Jordi Casso.Això va comportar diverses reunions de laJunta, ja que hi havia socis, sobretot elsmés tradicionals, que no ho veien gens clar.Però per fi va guanyar el sentit comú. La

El gener de 1969 es va donar entrada a les noies i dones als Lluïsos

“L'any 1975, després de 120

anys d'història, una dona, la

Teresa Draper, assumia la

presidència dels Lluïsos”

Per Teresa DRAPER

La primera presidenta dels Lluïsos

Teressa Draper, Antoni Closa i Mossén Pellisa

43

IX TROFEU DE TEATRE

Infantil i Juvenil

gener-febrer-març 2009Vila de

GrÀCIA

V

G

25 gener

La caputxeta i el llopde Josep Vallverdú

Grup de Teatre 34 passes

1 febrer

L'enigma del diamantde Roger Pou Llavina

Grup de Teatre Homo Teatris

8 febrer

Teatralitatsde Paco Mir, Jordi Sánchez, Sergi Belbel, Àgata Roca, Lluís Coquard, Llorenç Vilallonga,Joan Oliver i Joan Ollé.

Adaptació de Julià Blanc Valero

Grup de Teatre Tres Torres Teatre

15 febrer

Vola, Peret Pande Joan-Andreu Vallvé

Grup de Teatre BAT

22 febrer

Jo en vull 18de producció pròpia

Grup de Teatre Jonàs

1 març

Cloenda delTrofeu de Teatre

A les 18h. ENTRADA GRATUÏTA. Al Teatre dels Lluïsos de Gràcia