63/ A Be CULTURA MARTES 24-4-90

Universitat Aut noma de BarcelonaBiblioteca d'Humanitats

Paco Ibáñez homenajeó a Goytisoloponiendo música a su palabra poética

El «Simposium» sobre el escritor catalári se inauguró ayer en BarcelonaBarcelona, Emilio Manzano

Con la música de Paco Ibáñez y las letras de José Agustín Goytisolo, se inauguró ayeren Barcelona el «srmposnrm» sobre el autor de «Palabras a Julia ». Durante tres días,destacados especlaltstas en la obra de Goytisolo tratarán sobre temas tan variadoscomo la influencia del poeta catalán en los jóvenes escritores, los crítlcos o el amor. Eldía veinticinco, y como clausura del ciclo, el propio autor leerá algunos poemas inéditos.

Un breve rucital de Paco Ibáñez inauguró Jorge Semprúm Ministro de Cultura comoayer el «Sirnposiurn José Agustin Goytisolo» nombró a Solaria: una simple cuestión de es-que, dedicado a la figura y la obra del poeta caparate, sin ninguna voluntad cultural autén-barcelonés, convocan los Departamentos de tica...¿Qué voluntad puede tener el segundoFilología Española y de Didáctica de la Len- si el primero no la tiene? Así seguiremos mo-gua de la Universidad de Barcelona. Este en- viéndonos en esas aguas turbias, en ese me-cuentro, que reunirá hasta el día veinticinco dio esencialmente baboso, un caldo de culti-de abril a los más destacados especialistas vo de la mediocridad en el que nadie pareceen la obra poética de José Agul!tín Goytisolo, querer preguntarse nada"rinde homenaje al que tras los fallecimientosde Jaime Gil de Biedma y Carlos Barral, juntoa quienes se diera a conocer en la decisivaantología de Castellet de 1959, ha pasado aser el único representante vivo de la llamadaEscuela Poética de Barcelona.

Una docena de conferencias, entre las quedestacan las de los profesores José LuisL. Aranguren, Carmen Riera, Laureano Bonety Luis Izquierdo;' tres mesas redondas ("In-fluencia de la obra de J. A. Goytisolo en losjóvenes poetas.., "Críticos .. y "El amor » ) enlas que participan escritores y críticos comoAngel González, José Caballero Bonald, JuanGarcía Hortelano, Josep M. Castellet, FannyRubio o Basilio Losada, y la lectura de poe-mas inéditos a cargo del proploautor, compo-nen los platos fuertes del programa de actos.

El recital de Paco Ibáñez, que interpretó enel Paraninfo de la Universidad Central variostemas basados en composiciones de JoséAgustín Goytisolo, tiñó la apertura del «Sím-posium.. de un inequívoco matiz antiformalis-ta que cuadra a la perteccíón con el carácterpersonal y literario del homenajeado, ausentedel programa de actos hasta el día de suclausura,

La obra de José Agustín Goytisolo, algunasde cuyas composiciones gozaron de una no-

I table difusión popular en los años setenta pe-cisamente a partir de los trabajos musicales

'1 de Paco Ibáñez, constituye, a través de libroscomo "Salmos <11 viento.., "Los pasos del ca-zador", "Palabras para Julia~" «El rey mendi-go» o "Del tiempo y del olvido .., uno de losprincipales puntos de referencia para enten-der el devenir de la poesía española en lasúltimas décadas, -

Paco Ibáñez, que ha añadido una estrofa alconocidísimo poema sobre el mundo al 'revés("Había una vez un Felipe bueno al que mal-trataban todos los obreros, y había tambiénun príncipe malo, una bruja buena y un Alfon-so honrado ..) afirmó a ABC que «con este"Simposium", se homenajea a un poeta y unamigo y , a través de él se rinde tributo a unespíritu' y una ilusión colectiva vivida durantemuchos años, aunque hoy muchos hayan ol-vidado el ejercicio de la reflexión y se hayanentregado a los dioses del dinero y lo que sellama la buena vida."

«Este país -continuó'- se ha converjtdoen una país de bultos, en un país de cuerpossin almas donde todo va a la barriga; un pal-moteo por aquí y una sevillana por allá y-esoes lo que presentan como si estuviéramos 'en

, la cumbre, Felipe González ha nombrado a

...:~

Al marge de les definicions, i dins/'ordre més simple de la constatacióde~ts, hi ha una manera d'entendreel fe en poétic, que té totes lesvirtuts 1 ~s els perills de l'evidénciai que per a~ mateix se'ns presentaprevia i temptadora. Si en calia unaformulaciá contundent-augmentant-ne, e~/ar, les virtuts iels peri/ls-, jo gosari~r que, en fide comptes, la poesia és un joc demots. En alguns casos, es){actarad'un joc innocu en aparenca; n altres-sempre, ben mirat-, d'un jocarriscat, fins i tot d'un joc a vida o .mort. Sembla que I'home és unanimal condemnat a no poder fer resde gratui"t, i menys que en cap altraactivitat, en aquella que consisteix enl'esmerc aventurat de la paraula. Lapoesia, com qualsevol joc, suposa ladisjuntiva dura de perdre o guanyar;pero, per damunt d'aixo, hi haencara la terrible necessitatd'haver-hi de jugar amb els mots, ésa dir, amb significacions de validesa-en principi- col- lectiva i, en sumD¡operants. No és que a major .quantitat de joc correspongui méspoesia, perqué en tota poesia I

existeixen instancies més profundesque la paraula: tanmateix, només laparaula -la paraula jugada- les faassequibles.El poeta, efectivament, viu immersdins la /lengua, i en certaforma n'ésla consciencia. E/l, com ningú, sentacumulat contra la seva ploma el pessencer de l'idioma S'ha pogutparlar, amb justicia, de la imposiciá ideis limits que en la /lengua troba el .poeta: per una part, ha de lluitaramb la inercia d'unes fórmules/legades, vagues per l'esmussamentque l'ús diari, pragmatic, hiprodueix; per l'altra, la insuficienciad'unes paraules -totes- que no estanhabituades a contenir ni a tramitar,de tan genériques com són, la riquesatancada en un home, ha de sercompensada i vencuda, El poeta hade trasmudar en seus els mots de

tots: 'ha d'apropiar-se'ls amb unaseguretat redemptora. Aquesta és -eljoc, per al qual e/l mateix had'inventar les regles. El problema delpoeta -plantejat sobretot en/algunsmoments critics, de saturacióinel-Iectual, dins de cada/lengua- radica en el fet d'haver deconciliar aqueixa exigencia de dicciópersonal, elaborada amb majordificultat a mesura que la saturaciócreix, amb la capacitat decomprensió d'un públic que solamentdisposa de les accepcions i deiscostums del /lenguatge corrent,patrimonial.El poeta, dones, crea amb l'idioma.Tota poesia és, primordialment ideixant ara a part els continguts, unaestructura verbal, armada sobre unsentit concret i destinada a objectivarla vivencia personal que l'origina.Una de les seves conseqüéncies, pertant, sera la crea ció d'idioma. Elpoeta col-labo a amb la /lengua viva,eixamplant-la, subjectant-la a lagimnástica exasperada, més o menys,del seu joc per tal de fer-li dir méscoses de les que, per si, diria. És lafunciá de la metafora -i, en el cabalquotidiá de les llengües, resulta fácild'esbrinar una pila de girs i matisossemántics que sán metaforescongelades. 1 encara, per reglageneral, la poesia -la poesia de cadatemps, de cada escola, de cada poeta-rehabilita els mots vulgars, enprefereix alguns: el( aplicar-los aservir de nexe entre el mán secret delpoeta i les referéncies acceptades pertothom, els mateixos motsexperimenten una purificaciásuprema, adopten un dring insolit,La poesia, com a operació sobrel'idioma, resideix en aquest rescat dela paraula, en el trae te lustral que lidána.

Certament, aquest aspecte delfenomen poétic el trobem en marxagradual, més pales encara, quanobservem la producció lírica d'una/lengua no cossificada, no endurida

per una tradiciá literaria coherent idensa, pero que se la va bastint, És elcas -pr a bé o per a mal- del catalámoderno Els nostres poetes de laRenaixenca encá han fet la sevapoesia amb una /lengua que,retrobada quasi de sobte -fins i tot espodria dir: retrobada incessantmentde sobte-, els facilita va unespossibilitats d'expressiá prácticamentinfinites. En un altre idioma queposseís una major consistencia culta,el matrimoni del poeta amb laparaula hauria estat -com ho és ara,ja, en el catalá- més treba/lós. En elnostre, pero, durant la Renaixenca,el poeta ha gaudit d'un camp extens iintocat on, sense precedents quecondicionen ni codis a que sotmetre's,tenia la máxima opció per a lafantasia verbal. Agustinianament, ien el moment en que aquest cicles'esgota, Josep Carner recomanava:«Tingueu sentit del vostre /lenguatge,i escriviu després com vulgueu.»Aquest sentit de l'idioma, carismático fi/l de l'atzar, és el que ha anatconstruint el catalá modern: és, amés, el que ens han proporcionatalguns deis nostres poetes elau-Aribau, Verdaguer, Josep CarneroAribau tenia al seu favor la sorpresaque, infal-liblement, havia de produirla paraula catalana represa de nou:en l'Oda a la Patria, la nostra/lengua es canta a e/la mateixa, i elseu miracle es fonamenta en lesressonáncies emotives, d'enyoranca id'incitaciá, que el to arcaic i culted'Ariba\ ha vio. de despertar en elsseus lectol(s. La llengua prosperava,amb /'Oda, i no sois en pregonesaestrictament'tirica, siná també cap alpassat, cap a la historia feto. recordque 'el poeta des vela va. Verdaguer, encanvi, eixampla la llengua en unadirecciá horitzontal: el lexiccamperol i muntanyenc, aportat pere/l en una prodigiosa sintesi vital,duu fixada, i nua, una naturalesa iuna humanitat que, durant segles,havia romas sense versiá activa en