1. CORPUS CHRISTI 2015 BARCELONA MANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET canventu@hotmail.com CATAL 2. Baslica de la Purssima Concepci la histria de la Concepci s el resultat d'una srie de trasllats i construccions realitzades en el llarg de la histria, i que sorprendr encara avui 3. Al costat de l'antiga muralla barcelonina, molt a prop d'on ara hi ha la plaa d'Urquinaona, s'aixecava el convent de Santa Maria de Jonqueres, un bell temple gtic, amb un magnfic claustre. La necessria expansi de Barcelona va fer imprescindible que aquest conjunt arquitectnic s'hagus d'enderrocar cap a final del segle XIX. 4. Devem a la sensibilitat histrica i esttica dels nostres avantpassats el fet d'haver mantingut, encara que fos lluny del seu emplaament original, tots els elements arquitectnics que conformen avui la parrquia de la Immaculada Concepci i Assumpci de Nostra Senyora: nau principal, claustre i campanar. 5. L'Ajuntament va decidir, que el convent es desmunts i trasllads pedra per pedra des del seu emplaament original (al barri vell) cap a la nova zona d'expansi econmica i demogrfica: l'Eixample. Aquesta decisi s l'origen del trasllat, desprs de les destrosses de la Guerra Civil 1936-1939, la nau principal presenta l'aspecte que veiem avui. La festivitat de Corpus, que durant segles s'ha considerat l'autntica festa major de la ciutat, s una tradici que t ms de sis-cents anys d'histria a Barcelona. Avui en dia desfilen els elements ms representatius de la imatgeria festiva de la ciutat, representada pel seguici. A ms, temps enrere va esdevenir un model per a moltes altres poblacions del pas. 6. Col-legi Escolpies Llria ubicat molt a prop de la Baslica de la Purssima Concepci - Carrer de `Arag 302 7. Col-legi Escolpies Llria L `ou com balla, una de les celebracions ms singulars de Barcelona 8. El costum consisteix a fer ballar un ou als brolladors de les fonts dels claustres, patis i jardins que s'adornen per a l'ocasi amb motius florals i fruites del temps. 9. Esglsia de Santa Anna El monestir de Santa Anna s una esglsia i antic monestir amb claustre i sala capitular, vinculat a l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem des del segle XII, i situat a la carrer Santa Anna, 29 molt a prop de l'actual plaa de Catalunya. 10. El conjunt dna nom al barri de Santa Anna, un dels integrants del Barri Gtic. L'esglsia romnica va ser declarada monument nacional l'any 1881 i va ser declarat B d'Inters Nacional 11. Actualment es conserva l'estructura romnica original del temple, amb absis quadrat i planta de creu. La portada d'estil gtic s original de l'any 1300. Al segle XIV es va allargar la nau que ja es va cobrir amb volta gtica de creueria i al segle XV es va construir el cimbori, el qual va haver de ser reconstrut desprs de la Guerra Civil. La capella dels Perdons, del segle XIV, est situada a l'esquerra de l'absis. Cal destacar el sepulcre del cavaller Miquel de Boera, del segle XVI. La nova capella del Santssim est decorada amb pintures de Pere Pruna 12. El monestir va acollir les Corts de Barcelona convocades pel rei Ferran II d'Arag. A partir de 1592 es va convertir en una collegiata secular 13. La primavera omple un any ms Barcelona de llum, colors i olors i amb ella arriba tamb la festivitat del Corpus 14. Una de les tradicions que gaudeix d'una major arrelament a la nostra ciutat i de Catalunya. 15. Ateneu Barcelons 16. T la seva seu al Palau Savassona, una casa senyorial construda el 1796 i adquirida per l'entitat en 1906 17. Ara se suma al Corpus noves activitats i nous espais per visitar 18. Els barcelonins gaudeixen amb alegria el simbolisme d'aquesta festivitat histrica i popular 19. L'espectacular biblioteca est decorada amb pintures murals de temtica mitolgica, originals de Francesc Pla "el Vigat i s un dels pocs llegats de l'art catal durant la illustraci. 20. Centre promotor de la cultura: celebrava conferncies i exposicions ha format una rica biblioteca uns 400.000 ttols en 1985 amb importants colleccions de revistes i premsa diria, que durant molts anys va ser la ms activa de Barcelona 21. La seu va ser remodelada i declarada B Cultural d'Inters Nacional 22. Als peus de l'Ateneu aquesta la Plaa Vila de Madrid on aquesta un important jaciment de tombes romanes 23. Casa de l `Ardiaca Arxiu Histric 24. Est situada a la Casa de l'Ardiaca. s una antiga residncia eclesistica que s va edificar aprofitant part de la muralla romana. A finals del segle XV va ser reconstruda per l'ardiaca Llus Despl en estil gtic amb elements renaixentistes. 25. s l'arxiu responsable de la custdia, tractament i difusi de la documentaci produda pels rgans de govern de la ciutat des de la creaci del rgim municipal, a mitjan segle XIII al segle XIX, aix com d'altres materials arxivstics, bibliogrfics o hemerogrfics de inters per a la histria de la ciutat de Barcelona 26. La riquesa i diversitat de la documentaci que reuneix fan de l'Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona un dels centres de conservaci de patrimoni documental ms importants de Catalunya. L'Arxiu disposa d'unes installacions dotades amb els equipaments i les condicions prpies d'un centre arxivstic del segle XXI per garantir la bona conservaci i la consulta dels documents. 27. Participar en les activitats organitzades amb motiu del Corpus, portes obertes a edificis emblemtics 28. Bisbat 29. Catedral de Santa Eulalia de Barcelona 30. La catedral actual es va construir durant els segles XIII a XV sobre l'antiga catedral romnica, edificada al seu torn sobre una esglsia de l'poca visigoda a la qual va precedir una baslica paleocristiana, les restes es poden veure al subsl,. La finalitzaci de la imponent faana en el mateix estil, per, s molt ms moderna (segle XIX). L'edifici s B d'Inters Cultural i des de l'any 1929, Monument Histric-Artstic Nacional. 31. L` Ou com balla L'escenari ms emblemtic s la Catedral -coorganizadora histrica de la festa s i ha estat una estampa clssica del claustre seva font decorada de flors 32. Arxiu de la corona D `Arag Palau del Lloctinent 33. L'Arxiu del Patrimoni Reial de la Corona d'Arag s el resultat de l'evoluci de l'Arxiu Reial de Barcelona, creat per Jaume II, que va ser l'arxiu nic i central de la Corona des 1318. Posteriorment es van anar creant, a ms, arxius privatius dels diferents regnes. 34. Ms enll de la discussi sobre els orgens del Corpus la tradici ha arrelat i s en l'nic lloc del mn on actualment es fa ballar l'ou 35. Museu Frederic Mars 36. El Museu Frederic Mars s un singular museu de colleccionista que es troba al centre de la ciutat a la plaa de Sant Iu, 5 en una estada del Palau Reial Major dels Comtes de Barcelona. Alberga la collecci donada a la ciutat per l'escultor Frederic Mars 37. La process del Corpus va ser durant segles la veritable festa major de la ciutat 38. Plaa de Sant Just i Pastor La construcci de l'esglsia gtica que podem veure actualment va comenar el 1 febrer 1342 i es va perllongar fins al 1574. Va ser l'ltim dels grans temples gtics de Barcelona. La font de Sant Just, contempornia de l'esglsia es considera la font ms antiga de la ciutat 39. Reial Acadmia de Bones Lletres 40. Davant de l'esglsia s'obre la carrer del Bisbe Caador. Al final, es pot entrar a l'antic Palau de la Comtessa de Palams. Va ser construt durant el segle XIII sobre la muralla romana. T un ampli pati amb una escala descoberta i una bella galeria gtica. Actualment s la seu de la Reial Acadmia de Bones Lletres i al seu interior es pot contemplar la Galeria d'Catalans I llustres. 41. Galeria de Catalans I llustres. s una galeria de retrats de personalitats catalanes creada per l'Ajuntament l'any 1871. Els retrats que formen part ella pertanyen a les colleccions del Museu d'`histria de Barcelona. 42. En el sentit festiu, El Corpus ha estat l'origen de molts balls i elements d'imatgeria festiva: els gegants, els capgrossos, el bestiari i altres danses que avui dia formen part de la cultura tradicional ms arrelada a Catalunya. 43. El Barri Gtic 44. Drassanes Reials Museu Martim de Barcelona El conjunt gtic, consta de vuit naus 45. Drassanes Reials Museu Martim de Barcelona, D'estil gtic, la seva construcci es va realitzar en una primera etapa entre els anys 1283/1328 i la segona entre 1328/1390. sn el monument histric ms representatiu de la faana martima de la ciutat i un dels ms importants en la construcci naval de la Mediterrnia. va ser declarat Monument Histric-Artstic el 5 mar 1976. 46. Muralles de les Drassanes Entre els anys 1641/1644 es va fortificar el recinte amb motiu de la Guerra dels Segadors 47. Grans naus que alberguen exposicions temporals, Museu Maritm, va ser un espai dedicat a la construcci naval entre els segles XIII i XVIII, que es troba documentat amb data de l'any 1243. 48. El Jard del Rei catifes de flors i portes obertes en palaus, museus i institucions pbliques. 49. Ou com balla, una tradici que mant intacta almenys des de 1637. 50. Capitania General de Barcelona. Desprs de la utilitat prpia de convent, en 1.808 amb motiu de la presa de Barcelona per les tropes napoleniques va ser habilitat com a caserna i desprs com a pres 51. El Palau s una monumental obra arquitectnica d'inicis del segle XVII, inicialment com a segon Convent de la Merc, comunicat mitjanant un pont amb l'Esglsia de la Merc 52. Amb accs lliure i profusament decorats amb flors i plantes. Per a alguns estudiosos, es tracta d'una allegoria festiva pagana de la fertilitat i la primavera. 53. Mentre que per a altres fa referncia a l'Eucaristia cristiana i al calze de missa. Altres teories, ms pragmtiques, atribueixen aquesta enginyosa tradici a un entreteniment dels nobles barcelonins mentre esperaven l'arribada de la process de Corpus, que est documentada a la ciutat des 1320. Sigui com sigui, aquesta curiosa illusi visual ha perdurat fins als nostres dies i s l'excusa perfecta per endinsar-se en edificis histrics i espais privats que normalment no admeten pblic. 54. Reial Monestir de Santa Mara de Pedralbes 55. s un dels conjunts monumentals ms representatius del gtic civil catal. Fundat el 1326 pels Reis Jaume II i Elisenda de Montcada per l'Orde de Santa Clara 56. Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes El permetre va estar en un origen emmurallat. D'aquesta muralla nicament es conserven dues torres de vigilncia i dues de les portes que donaven accs al recinte. 57. s una joia arquitectnica poc coneguda del meravells i esplendors gtic catal. Situat a la zona alta de Barcelona, el monestir s'ha convertit en una mena de tresor amagat de la ciutat 58. La celebraci de Corpus, configura una tradici viva de Barcelona, que s'engalana per participar en aquesta manifestaci de la rica tradici popular de la ciutat 59. Parrquia de Sant Jeroni de Montbau 60. Al barri de Montbau una modesta parrquia en un nou barri poblat majorment per gent senzilla i treballadora. El 30 de setembre de 1965 es va celebrar la primera missa. 61. "Festivitat del Corpus Christi": "L'Ou com Balla" a la Parrquia de Sant Jeroni de Montbau 62. MANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET canventu@hotmail.com FI - FIN