ccoo de parcs i jardins ajuntament de barcelona informa sols ccoo.pdf · metodologies de treball en...

Secció Sindical CCOO Parcs i Jardins. Via Favència 41-47 08042 Barcelona. tel. 932.914.781 i 932.914.798 / mòbil 650.671.486 , Web: www.ccoo.cat/fsc/parcsijardins , e-correu: [email protected]

Blocs: http://lacanyadeparcsijardins.blogspot.com/ i http://lacanyasalutlaboral.blogspot.com/

CCOO de Parcs i Jardins Ajuntament de Barcelona

INFORMA

MANUALS DEL CURS ONLINE 2014

METODOLOGIES DE TREBALL EN JARDINERIA

3. Procediment preparació del sòl

Edició de CCOO de Parcs i Jardins

Maig 2014

Maig 2014

Secció Sindical CCOO Parcs i Jardins. Via Favència 41-47 08042 Barcelona. tel. 932.914.781 i 932.914.798 / mòbil 650.671.486 , Web: www.ccoo.cat/fsc/parcsijardins , e-correu: [email protected]

Blocs: http://lacanyadeparcsijardins.blogspot.com/ i http://lacanyasalutlaboral.blogspot.com/

La secció sindical de CCOO ha fet un recull dels manuals corresponents al

curs online 2014 “Metodologia de treball en jardineria”, que comprèn els

temes següents:

1. Procediment de Grups de Flor

2. Poda arbusts i retall vorades

3. Procediment preparació del sòl

4. Manteniment instal·lacions de reg

5. Procediment implantació i manteniment de gespes

6. Procediment roses

7. Procediment plantació d’arbres i palmeres

Recordeu que l’accés als cursos de formació online 2014 s’ha de fer mitjançant

l’aplicatiu EVA a l’adreça http://cvajbcn.il3.ub.edu/login/index.php, i dóna dret a

quatre dies de lliure disposició.

Per accedir cal el nom d’usuari, que és el vostre DNI complert, i heu d’utilitzar la

contrasenya que vau canviar en la edició de l’any passat.

CCOO de Parcs i Jardins posa a disposició de la seva afiliació un servei d’assessorament

per facilitar l’accés i la resolució de problemes. Posa’t amb contacte amb nosaltres per

telèfon o email, si tens qualsevol dubte o dificultat.

Metodologies de treball en jardineria

B3-Procediment-Preparació del sòl

1/15

Medi Ambient i Serveis Urbans - Hàbitat Urbà Parcs i Jardins, Institut Municipal

Índex

Índex .............................................................................................................................................................. 1

Introducció .................................................................................................................................................... 2

Metodologia .................................................................................................................................................. 2

Eliminació de males herbes .......................................................................................................... 2

Preparació del terreny .................................................................................................................. 4

Aportació d’encoixinat .................................................................................................................. 7

Equips de protecció individual (epi) ............................................................................................................ 10

Annexos ....................................................................................................................................................... 11

Annex 1: Eines manuals .............................................................................................................. 11

Annex 2: Eines mecàniques ........................................................................................................ 14



2/15


Introducció Descripció Metodologia de treball per a la preparació i manteniment del sòl per al seu ús en jardineria. Punt d’aplicació Zones verdes establertes o en procés de construcció. Eines Eines manuals: rascle metàl•lic i de fusta, forca, cabàs, arpiot, magall, xerrac, xapo, magalló, pala. Eines mecàniques: desbrossadora, motocultor, tractor. Documents de referència PMA/11 Gestió de residus PMA/07 Control de tractaments fitosanitaris Manual de Prevenció de Riscos Laborals en Jardineria, editat pel Departament de Prevenció propi. Objectiu - Preparació del sòl per donar les condicions òptimes pel desenvolupament de les espècies vegetals. - Mantenir els sòls sense males herbes i millorar l’absorció d’aigua al sòl i l’aireació del mateix. Metodologia Eliminació de males herbes L’eliminació de males herbes es pot realitzar de manera manual, mecànica o química. - L’eliminació manual de les males herbes es pot realitzar mitjançant l’escatada o l’entrecavat. - L’eliminació mecànica es fa amb la desbrossadora. Consultar l’ús, els riscos i les mesures de

prevenció al “Manual de Prevenció de Riscos Laborals en Jardineria”.

- L’eliminació química consisteix en l’aplicació d’herbicides. Aquesta tasca només pot ser realitzada per personal que disposi del carnet d’aplicador i seguint el que disposa el procediment ambiental PMA/07.



3/15


Escatada Consisteix en eliminar les males herbes amb l’ús de l’aixada o xapo. L’eina ha d’anar pràcticament arran de terra i paral•lela a aquest, de forma que, amb el desplaçament de l’eina cap a nosaltres, s’arrossegui i talli el vegetal deixant únicament l’arrel, i procurant que hi hagi un mínim desplaçament de la terra.

La direcció de l’escatada ha de ser sempre cap endavant, deixant la vegetació eliminada darrera nostre. En cas de que el terreny on s’hagi de realitzar la tasca sigui en pendent, la direcció de treball és de baix cap a dalt i, si s’escau, en diagonal ascendent. Quan un terreny en pendent estigui qualificat com a talús, s’han de seguir les normes de treball i les mesures de seguretat establertes en la documentació específica sobre aquest tema.

Utilitzar guants de cuir per evitar talls, rascades, punxades o contacte amb organismes patògens i calçat de seguretat per protegir el peu de possibles cops o talls amb les eines. Quan treballem prop d’arbustos o bé si ho fem en terreny sec i compacte, cal fer servir ulleres protectores per evitar projeccions o ferides als ulls. Farem servir una mascareta antipols els dies ventosos si veiem que poden aixecar-se núvols de pols.



4/15


Entrecavada És el treball del sòl que es realitza a una profunditat d’entre 8-15 cm de fondària final que, permet extreure les males herbes amb les seves arrels. Alhora també proporciona un millor airejat en aquesta capa del sòl i facilita l’absorció d’aigua. Per aquesta tasca l’eina recomanada és el magalló. La tècnica de treball és la següent: l’eina s’agafa amb les dues mans, una més avançada que l’altra aproximant-se a la part metàl·lica. Aquesta mà és la que dona la força a l’eina, i és la dreta pels dretans o l’esquerra pels esquerrans. La mà més avançada ha de lliscar pel mànec en un desplaçament descendent de l’eina, amb cura de no acompanyar-la amb un moviment d’esquena. L’altra mà es situa per darrera de la primera i el més proper al cos i té la funció de dirigir la trajectòria per tal que es dirigeixi allà on desitgem. A mida que s’avança en el terreny es van descompactant les trepitjades que queden darrera nostre mantenint la posició dels peus i girant lleugerament el cos. Utilitzar guants de cuir per evitar talls, rascades, punxades o contacte amb organismes patògens i calçat de seguretat per protegir el peu de possibles cops o talls amb les eines. Quan treballem prop d’arbustos o bé si ho fem en terreny sec i compacte, cal fer servir ulleres protectores per evitar projeccions o ferides als ulls. Farem servir una mascareta antipols els dies ventosos si veiem que poden aixecar-se núvols de pols. Preparació del terreny Remullat del terreny Per facilitar el moviment de terres quan es prepara el terreny s’ha de regar la zona 2 dies abans per tal de tenir el saó (humitat) adequat. Cavada La cavada del terreny es pot fer amb mitjans manuals o mecànics. La cava-da té com a objectiu remoure el sòl a una profunditat entre 15-35 cm de fondària final. Es realitza per preparar el sòl per a una posterior implantació de vegetació, facilitant el desenvolupament de les noves arrels, millorant l’airejat del terra i l’absorció de l’aigua. Cavada manual El criteri d’elecció de l’eina ve determinat per la duresa del sòl. En els casos de major compactació són la piotxa o l’arpiot. S’enfonsa l’eina dins la superfície amb una mínima inclinació, fent palanca per tal de trencar el terreny, treballant sempre cap endavant, aixecant l’eina pels costats del cos i mai per sobre el cap. Amb una mà s’agafa l’eina i amb l’altra s’acompanya fent-la lliscar pel mànec en el seu desplaçament cap el terra. Si cal es desterrona (trencar la compactació per deixar una textura còmoda per al maneig posterior) la porció cavada. A mida que s’avança en el terreny es van



5/15


descompactant les trepitjades que queden darrera nostre mantenint la posició dels peus i girant lleugerament el cos.

Si el terreny que es cava presenta una textura tova es procedeix de la mateixa forma però en aquest cas s’han de fer servir eines planes com l’aixada o similars. El maneig d’aquestes eines s’ha de fer tal i com s’ha explicat al punt “6.1.2. Entrecavada” per evitar sobreesforços dorsolumbars. En cas de que el terreny on es cava sigui en pendent, la direcció de treball és de baix cap a dalt i, si s’escau, en diagonal ascendent. Quan un terreny en pendent estigui catalogat com a talús, s’han de seguir les normes de treball i les mesures de seguretat establertes en la documentació específica sobre aquest tema. Durant el procés de cavada és possible trobar arrels d’arbres. En principi, i sempre que no sigui necessari, s’ha d’evitar afectar les arrels principals. En el cas que això no fos possible, s’ha de descobrir l’arrel i tallar-la amb un xerrac. Si les arrels afectades són de poc gruix i toves es poden tallar amb la mateixa eina amb la que s’està treballant. També es possible trobar alguna pedra de grans dimensions, en aquestos casos pot ser necessari l’ús del pic per tal de facilitar la seva extracció. Utilitzar guants de cuir per evitar talls, rascades, punxades o contacte amb organismes patògens i calçat de seguretat per protegir el peu de possibles cops o talls amb les eines. Quan treballem prop d’arbustos o bé si ho fem en terreny sec i compacte, cal fer servir ulleres protectores per evitar projeccions o ferides als ulls. Farem servir una mascareta antipols els dies ventosos si veiem que poden aixecar-se núvols de pols. Cavada mecànica El llaurat mecànic es realitza amb un motocultor o tractor. Com a mínim s’han de fer dues passades creuades. Consultar l’ús, els riscos i les mesures de prevenció al “Manual de Prevenció de Riscos Laborals en Jardineria”. Utilitzar guants de cuir per evitar talls, rascades, punxades o contacte amb organismes patògens i calçat de seguretat per protegir el peu de possibles cops o talls amb les eines. També cal fer servir ulleres protectores, protectors auditius contra el soroll, polaines (si la duresa del terreny ho requereix) per evitar projeccions de fragments o partícules i cops i mascareta antipols si poden aixecar-se núvols de pols o en dies ventosos.



6/15


Esmenes Són necessàries per aconseguir un sòl amb les condicions òptimes d’estructura per al desenvolupament de la vegetació que es vol implantar. Les esmenes es distribueixen de forma homogènia i superficial, utilitzant segons convingui la pala i el rascle. Es fan esmenes minerals o orgàniques (les orgàniques han d’estar ben compostades, lliures de males herbes i malalties). Un cop distribuït l’esmena es torna a cavar el terreny fins a obtenir una mescla homogènia, amb una profunditat final mínima de 25 a 30 cm. Utilitzar ulleres protectores per evitar lesions per projecció de fragments o partícules, guants de protecció, calçat de seguretat de l’any per tenir la sola en bones condicions i evitar relliscades i mascareta antipols. Rasclonat Té dues funcions: separar els residus no desitjats per a eliminar-los del sòl (males herbes, pedres, etc.) i/o anivellar el terreny assolint el perfil desitjat. Existeixen dos tipus de rascles: metàl·lic i de fusta o jardiner. La retirada de residus, tant vegetals com inerts, es fa mitjançant el rascle metàl·lic amb un rasclat superficial, eliminant el residu segons es descriu en el procediment ambiental PMA/11. S’apilen els residus amb el rascle i es recullen amb l’ajut d’una forca o una pala i es dipositen en un cabàs per, posteriorment, abocar-los dins d’un vehicle que els traslladi al dipòsit.

El de fusta es fa servir per anivellar el sòl un cop net de residus. El rasclonat s’inicia per la zona on hi ha més terra acumulada i es va distribuint per la superfície fins a aconseguir una homogeneïtat i el perfil desitjat.



7/15


En cas de que el terreny on es rasclona sigui en pendent, la direcció de treball és de baix a dalt i, si s’escau, en diagonal ascendent. Quan un terreny en pendent és qualificat com a talús, s’han de seguir les normes de treball i les mesures de seguretat establertes en la documentació específica sobre aquest tema. Quan rasclonem farem servir guants de cuir i calçat de seguretat per protegir mans i peus de possibles lesions. És molt important l’angle entre el mànec i el rascle ja que això determinarà la nostra postura de treball. Igual que en tot tipus d’aquestes eines manuals, la mà que està per davant és la que lliscarà pel mànec. Al rasclar cal evitar forçar la zona dorsolumbar. Els braços són els que treballen, no l’esquena. Quan treballem carregant i descarregant qualsevol material evitarem aixecar pes per sobre de les espatlles. Cal respectar les recomanacions específiques sobre manipulació manual de càrregues que s’especifica al Manual de Riscos Laborals en Jardineria. Utilitzar guants de cuir per evitar talls, rascades, punxades o contacte amb organismes patògens, calçat de seguretat per protegir el peu de possibles cops o talls i ulleres protectores. Aportació d’encoixinat L’encoixinat és el material orgànic o inorgànic que estès sobre la superfície del sòl al voltant d’un arbre, arbust o conjunt de plantes, millora les condicions del sòl. Objectiu de l’encoixinat Objectius principals

•Optimització de l’ús de l’aigua •Control de males herbes •Protecció de la capa superficial d’arrels i sòl

Objectius secundaris

•Millora de les característiques del sòl •Millora d’aspectes estètics •Control de l’erosió •Millora d’aspectes mediambientals •Altres característiques pràctiques

Tots els materials emprats com encoixinats han d’assolir com a mínim els tres objectius principals.



8/15


Materials Segons el tipus de material, els encoixinats es poden classificar en:

•Orgànics d’origen natural: acícules de pi, closques de fruits secs, encenalls de fusta, escorça de pi, fullaraca, restes de poda triturades, serradures, etc. •Inorgànics: formats per àrids solts com sauló, argila expandida, còdols de riu, grava, arena, graveta, terra volcànica, etc.

Aplicació És recomanable realitzar una entrecava prèvia i en àrees que presentin problemes de males herbes col·locar una tela antigerminant. Els encoixinats es distribueixen de forma homogènia i superficial, utilitzant segons convingui la pala i el rascle. El gruix d’aplicació dels encoixinats orgànics naturals sobre sòls drenants és d’una capa de 5-10 cm (de 5 cm per als encoixinats de textura fina i de 7,5-10 cm per a encoixinats de textura gruixuda). Sobre sòls poc drenants amb 5 cm de gruix és suficient per donar un control adequat de les males herbes. L’àrea d’encoixinat hauria de cobrir una superfície superior a l’àrea que delimita la línia de degoteig de l’arbre, cobrint tot el sistema radical. Per arbres i arbusts joves, l’àrea d’encoixinat orgànic es perllongarà fins a 30 cm més enllà del radi del pa de terra, engrandint-la progressivament al llarg dels anys. És molt important no posar l’encoixinat en contacte amb el coll de l’arrel dels troncs i tiges dels arbres i arbustos aïllats. Mantenir l’encoixinat un mínim de 7,5-15 cm separat dels troncs dels arbres i arbusts joves i un mínim de 20-30 cm separat dels troncs del arbres més vells. En l’aplicació d’encoixinats inorgànics és recomanable l’ús d’un geotèxtil com a capa filtrant o de separació entre el producte i el sòl. Aplicar una capa de 5-8 cm per els encoixinats de textura fina i de 8-12 cm per encoixinats de textura gruixuda. Èpoques d’aplicació La millor època d’aplicació d’encoixinats per a l’optimització de l’aigua és a la primavera, després que el sòl hagi absorbit l’aigua de les pluges de l’època, però abans de l’inici de la calor. Els encoixinats usats principalment per a realçar aspectes estètics i/o control de males herbes es poden aplicar en qualsevol moment.



9/15


Manteniment El manteniment dels encoixinats respon a la necessitat de conservar o millorar els objectius per als quals s’ha aplicat. •Reposició

. No afegir encoixinat si ja hi ha una capa suficient per a cada cas (5-10 cm).

. Afegir suficient encoixinat orgànic quan calgui per mantenir el gruix desitjat.

•Rasclada

. Rasclar la capa d’encoixinat per augmentar l’aspecte estètic i trencar la capa o crosta impermeable i així afavorir que l’aigua arribi a les arrels.

•Neteja del coll de l’arrel

. Si el coll de l’arrel es troba enterrat o cobert per una capa d’encoixinat orgànic excessiva, es retirarà en la seva totalitat fins que la base del tronc i el coll de l’arrel no quedin en contacte amb l’encoixinat.

•Reg

. L’aigua afavoreix la descomposició de l’encoixinat orgànic.

. Les plantes que han estat encoixinades s’hauran de regar assegurant que l’aigua arribi a la zona radical.

Utilitzar ulleres protectores per evitar lesions per projecció de fragments o partí-cules, guants de protecció, calçat de seguretat de l’any per tenir la sola en bones condicions i evitar relliscades i mascareta antipols.



10/15


Equips de protecció individual (epi)



11/15


Annexos Annex 1: Eines manuals

Eines de treball del sòl



12/15


EINES DE RECOLLIDA I NETEJA



13/15


RASCLES



14/15


Annex 2: Eines mecàniques MAQUINÀRIA TREBALL DEL SÒL



15/15


MAQUINÀRIA ELIMINACIÓ VEGETACIÓ