Dunes litorals i escocells urbans: medis biofísics extrems?

2 case studies sobre hàbitats urbans extrems:

• Dunes híbrides, dinàmica litoral i processos antropogènics

Les dunes de Gavà als anys 80.

Una franja molt estreta de dunes juvenils en una platja que ja era molt freqüentada.

La “privatització” de la reraduna afavoria la seva vegetació. Espècies de duna i clapes de sorra nua

1991. Inici de les obres. Es trasplanta vegetació + S’introdueix planta des de València

1991

Reconstrucció artificial dels edificis dunars

1991. La qualitat de la sorra va ser un factor central. Per això part dels nuclis va ser de sorra. El coneixement de la dinàmica del transport de sorra també va ser decisiva.

20 anys després

La nostra interpretació de la qualitat de vida

L’efecte físic del trepig continuat

Modifica el relleu dunar

Els efectes col·laterals de la freqüentació

Un sòl oligotròfic?

La senyalització que permet interacció

Els codis bidimensionals QR permeten l’accés a continguts audiovisuals des dels smartphones.

Accés a slidecasts personalitzats per a cada tema tan sols escanejant el codi QR

1990 Els pins de reraduna eren un element singular a preservar

1992 Es van preservar

2010 Però ara ja no hi ha reraduna! Sols hi ha pins

Same place in 2010

Comporta també pèrdua de heterogeneïtat visual

Which are the causes of the ruderalization and open sand areas disappearance process?

How can we rejuvenate the dune system?

Les dunes, a demés d’una funció estètica i ecològica, tenen un rol molt important en la protecció del litoral

Dune ecosystem

Storm events Coastal abrasion

Anthropogenic changes and coastal dynamics (abrasion-

accumulation)

Recreational use

Biodiversity of an scarce ecosystem.

Dune habitat fragmentation.

Dune aestetics

Les dunes són el resultat de processos geomorfològics, físics i ecològics.

Blowouts

1990

Hauríem d’aprendre a reproduir els processos físics, encara que sigui de forma artificial

En no haver evaporació, la radiació solar es transforma en calor

A uns centímetres la temperatura s’atenua.

I quan fa marinada, la temperatura a uns mm de profunditat encara és major

Millores de conducta+

Comprensió dels fenòmens físics +

Gestió activa i decidida=

Un possible nou dia per a les dunes urbanes

2 case studies sobre hàbitats urbans extrems:

• Els escocells urbans

L’ecosistema urbà té història que comptar. Ha variat la seva condició com a hàbitat?

És evident que l’estat vital dels plàtans és ara pitjor. És culpa del canvi climàtic?

Com era aquest hàbitat fins els anys 70? Les fotografies d’en Francesc Català Roca . . . .

. . Ens donen pistes ben clares: no hi havia asfalt!

Els plàtans i tots els arbres urbans, es queden majoritàriament sense poder participar del cicle hidrològic

`Que un escocell s’ompli d’aigua depèn del microrrelleu

Un factor que actualment és aleatori

N’hi ha molts més serveis i moltes més oportunitat d’obrir rases i tallar arrels

No sorprèn que ha finals de juny aparegui una sequera fisiològica, amb una clorosi evident i una època òptima pel fullam que no arriba als tres mesos.

I aquest és el destí final de l’arbre que suporta major biodiversitat a Barcelona.

L’escocell és el resultat d’una història. De vegades l’arbre és més vell. Això podria donar pistes d’integració.

Els escocells urbans de Vilanova i la Geltrú fa a penes tres anys, abans de ser anorreats pel disseny.

A Vilanova encara es podia apreciar els canvis de cota del paviment.

No podríem re-dissenyar els escocells i les voreres?

El clima no ha canviat tant en 40 anys. Però el clima és un factor central de l’ecosistema urbà a moltes ciutats catalanes.

I si ens adonem que un plàtan suporta biodiversitat i genera microclima?

Aquesta interacció entre:• Condicionants físics molt determinants (extrems?).• Patologies i disfuncions de l’a interacció amb el medi urbà.• Les “funcions” i “serveis” que haurien d’assolir les dunes i l’arbrat urbà.

Podria suggerir una estratègia de gestió comú?

Dinàmica dunar

Dinàmica litoral(regressió/

estabilització)Transport eòlic Temperatura

Contingut hídric

Sòls oligotròfics

Vegetació adaptada a les pertorbacions dunars

(olgament-descolgament)

Dinàmica dunar

Dinàmica litoral(regressió/

estabilització)Transport eòlic Temperatura

Contingut hídric

Sòls oligotròfics

Vegetació adaptada a les pertorbacions dunars

(olgament-descolgament)

Dinàmica urbana

Manca d'alimentació

eòlica

Deformació del relleu per trepig

Aportació de nutrients i

aigua

Aforestació i competència

amb vegetació nitròfila

Dinàmica dunar

Dinàmica litoral(regressió/

estabilització)Transport eòlic Temperatura

Contingut hídric

Sòls oligotròfics

Vegetació adaptada a les pertorbacions dunars

(olgament-descolgament)

Dinàmica urbana

Manca d'alimentació

eòlica

Deformació del relleu per trepig

Aportació de nutrients i

aigua

Aforestació i competència

amb vegetació nitròfila

Noves fruncions de les dunes

Les dunes, encara que híbrides, continuen sent protecció del litoral

La sorra nua en duna és única

Dunes híbrides però illes de biodiversitat

Gestió funcional dels paràmetres ambientals

Dinàmica dunar

Dinàmica litoral(regressió/

estabilització)Transport eòlic Temperatura

Contingut hídric

Sòls oligotròfics

Vegetació adaptada a les pertorbacions dunars

(olgament-descolgament)

Dinàmica urbana

Manca d'alimentació

eòlica

Deformació del relleu per trepig

Aportació de nutrients i

aigua

Aforestació i competència

amb vegetació nitròfila

Noves fruncions de les dunes

Les dunes, encara que híbrides, continuen sent protecció del litoral

La sorra nua en duna és única

Dunes híbrides però illes de biodiversitat

Extracció de vegetació arbustiva i llenyosa i formació de clarianes per

vegetació de reraduna

Campanya comunicació

Tractament mecànic de la sorra

Dunes híbrides, però amb els atributs

funcionals de l'ecosistema dunar

Dinàmica forestal

Biodiversitat edàfica.invertebrats, fongs, bacteris,...

Cicle de l'aigua i els nutrients

Estructura del sòl

Condicionants físics del dosel forestal: velocitat del vent, humitat relativa, radiació solar

Dinàmica forestal

Biodiversitat edàfica.invertebrats, fongs, bacteris,...

Cicle de l'aigua i els nutrients

Estructura del sòl

Condicionants físics del dosel forestal: velocitat del vent, humitat relativa, radiació solar

Dinàmica urbana

Paviments impermeables

Humitat relativa i temperatura

del aire

Sense biodiversitat

edàfica

Lesions en arrels

Dinàmica forestal

Biodiversitat edàfica.invertebrats, fongs, bacteris,...

Cicle de l'aigua i els nutrients

Estructura del sòl

Condicionants físics del dosel forestal: velocitat del vent, humitat relativa, radiació solar

Dinàmica urbana

Paviments impermeables

Humitat relativa i temperatura

del aire

Sense biodiversitat

edàfica

Lesions en arrels

Noves fruncions dels arbres rbans

Regulació tèrmica del microclima urbà

Els arbres com a font de biodiversitat

Efecte de laminació dels parterres

Gestió funcional dels paràmetres ambientals

Dinàmica forestal

Biodiversitat edàfica.invertebrats, fongs, bacteris,...

Cicle de l'aigua i els nutrients

Estructura del sòl

Condicionants físics del dosel forestal: velocitat del vent, humitat relativa, radiació solar

Dinàmica urbana

Paviments impermeables

Humitat relativa i temperatura

del aire

Sense biodiversitat

edàfica

Lesions en arrels

Noves fruncions dels arbres rbans

Regulació tèrmica del microclima urbà

Els arbres com a font de biodiversitat

Efecte de laminació dels parterres

Disseny de seccions de carrer i d'escocell que permetin a l'arbre

participar del cicle hídric.

Selecció i gestió de l'estructura de la capçada

Selecció de les espècies que suporten biodiversitat

Arbres sans, amb menors requeriments de

manteniment, amb biodiversitat i capacitat

de laminació.

Dinàmica natural Dinàmica urbana

Funcions

Gestió funcional dels paràmetres ecològics

Identificació dels paràmetres clau

Recerca i tecnologia

Resultat

Ecosistema de gestió

Pla de gestió

Aquest esquema el va dibuixar Frank an der Meulen fa ja 24 anys.I si revisem la seva vigència?

www.sgm.cat