ccoo de parcs i jardins ajuntament de barcelona informa ccoo.pdf · metodologies de treball en...

Secció Sindical CCOO Parcs i Jardins. Via Favència 41-47 08042 Barcelona. tel. 932.914.781 i 932.914.798 / mòbil 650.671.486 , Web: www.ccoo.cat/fsc/parcsijardins , e-correu: [email protected]

Blocs: http://lacanyadeparcsijardins.blogspot.com/ i http://lacanyasalutlaboral.blogspot.com/

CCOO de Parcs i Jardins Ajuntament de Barcelona

INFORMA

MANUALS DEL CURS ONLINE 2014

METODOLOGIES DE TREBALL EN JARDINERIA

6. Procediment roses

Edició de CCOO de Parcs i Jardins

Maig 2014

Maig 2014

Secció Sindical CCOO Parcs i Jardins. Via Favència 41-47 08042 Barcelona. tel. 932.914.781 i 932.914.798 / mòbil 650.671.486 , Web: www.ccoo.cat/fsc/parcsijardins , e-correu: [email protected]

Blocs: http://lacanyadeparcsijardins.blogspot.com/ i http://lacanyasalutlaboral.blogspot.com/

La secció sindical de CCOO ha fet un recull dels manuals corresponents al

curs online 2014 “Metodologia de treball en jardineria”, que comprèn els

temes següents:

1. Procediment de Grups de Flor

2. Poda arbusts i retall vorades

3. Procediment preparació del sòl

4. Manteniment instal·lacions de reg

5. Procediment implantació i manteniment de gespes

6. Procediment roses

7. Procediment plantació d’arbres i palmeres

Recordeu que l’accés als cursos de formació online 2014 s’ha de fer mitjançant

l’aplicatiu EVA a l’adreça http://cvajbcn.il3.ub.edu/login/index.php, i dóna dret a

quatre dies de lliure disposició.

Per accedir cal el nom d’usuari, que és el vostre DNI complert, i heu d’utilitzar la

contrasenya que vau canviar en la edició de l’any passat.

CCOO de Parcs i Jardins posa a disposició de la seva afiliació un servei d’assessorament

per facilitar l’accés i la resolució de problemes. Posa’t amb contacte amb nosaltres per

telèfon o email, si tens qualsevol dubte o dificultat.

Metodologies de treball en jardineria

B6-Procediment Roses

1/15

Medi Ambient i Serveis Urbans - Hàbitat Urbà Parcs i Jardins, Institut Municipal

Índex

Índex .............................................................................................................................................................. 1

Introducció .................................................................................................................................................... 2

Metodologia .................................................................................................................................................. 2

Tècniques de tall ........................................................................................................................... 2

Criteris de selecció de branques ................................................................................................... 3

Criteris de selecció de flors ........................................................................................................... 3

Poda de rosers ............................................................................................................................................... 4

Procés de la poda .......................................................................................................................... 5

Poda de rosers trepadors .............................................................................................................. 9

Poda de rosers paisatgístics ........................................................................................................ 10

Poda de rosers en arbret ............................................................................................................ 10

Poda de rosers miniatura ............................................................................................................ 11

Eines ............................................................................................................................................................ 11

Treballs a realitzar després de la poda........................................................................................................ 11

Normes generals de seguretat .................................................................................................................... 12

Equips de protecció individual (epi) ............................................................................................................ 13

Annexos ....................................................................................................................................................... 14

Annex 1: Eines manuals .............................................................................................................. 14

Annex 2: Eines mecàniques ........................................................................................................ 15



2/15


Introducció Descripció

Metodologia de treball per desenvolupar les tècniques de poda de rosers.

Àmbit d’aplicació En tots aquells àmbits on hi hagi rosers: parcs, jardins o zones verdes de titularitat pública.

Eines Eines manuals: tisora de mà, tisora francesa, xerrac, escales i bastides Eines mecàniques: tallabardisses i plataformes.

Documents de referència

Objectiu

L’objectiu d’actuació en la poda dels rosers és:

• Màxima producció de flor • Rejoveniment de l’arbust • Bon estat vegetal

Metodologia Tècniques de tall

• El tall ha de ser net. • La inclinació màxima del tall ha de ser de 45º. • El tall s’ha de fer sempre per sobre d’una fulla o gemma lateral i a una distància màxima

d’1 cm. • Cal tenir en compte la direcció de la última gemma, ja que aquesta ens marcarà la

direcció de la brotada, sempre ha de ser una gemma orientada cap a l’exterior. • Es procurarà amagar sempre el tall a la vista, fent-lo pel costat contrari a la fulla o

gemma terminal.



3/15


Criteris de selecció de branques Al podar cal tenir cura en l’elecció de les branques que hem de tallar i les que hem de deixar. Al tallar procurarem deixar les branques més vigoroses i joves de l’arbust, és a dir, les que són més grosses i tenen un color verd o verd-vermellòs, la pell de les tiges ha de ser brillant i llissa, ja que són les que faran la brotada amb més facilitat.

Criteris de selecció de flors

Si un roser te en una mateixa branca molt botons florals, podem aclarir-los per aconseguir flors més grans i millors formades. S’ha d’eliminar les flors marcides, ja que consumeixen energies per formar el fruit. Durant la floració, si volem potenciar la formació de botons florals, serà necessari eliminar la tija on estava l’anterior flor, per la qual cosa, quant un brot es despunta és necessari retirar tota la porció superior fins al punt per sobre de la primera fulla de 5 folíols ben formats i amb un bona coloració.



4/15


Poda de rosers

S’entén per poda de rosers l’eliminació de branques, brots i les parts seques i malaltes, amb el propòsit de modificar la forma de la planta i augmentar així el seu vigor, millorant la qualitat de les seves flors. Abans de començar a podar un roser cal tenir en compte alguns conceptes sobre la planta:

• Es conreen per la seva floració. • Floreixen en branca nova. • El moment de la floració ens marcarà l’època de poda. • Les varietats de rosers empeltades, ho fan sobre un roser silvestre (portaempelt) el qual

aporta un sistema radicular vigorós i per tant genera un major desenvolupament de la planta. En el cas dels rosers d’arbrat, el portaempelt comprèn les arrels i el tronc. Aquest portaempelt te tendència a emetre brots, que s’anomenen xucladors. Solen tenir un aspecte diferent al de l’empelt, amb fulles menors i tiges més espinoses i no produeixen flors o son de tipus silvestre, simples i poc vistoses. Solen ser més vigorosos i competeixen amb l’empelt, podent debilitar-lo e inclús substituir-lo. Per això s’han d’eliminar tan bon punt apareixen des de el seu punt d’intersecció. En el cas de xucladors d’arrel, és convenient gratar amb compte fins arribar a la inserció amb l’arrel i tallar des de la base.

• Rosers comercialitzats: o Antics: n’hi ha d’empeltats i no empeltats o Híbrids de Te: tots empeltats (utilitzats per flor tallada) o Paisatgístics: no estan empeltats o Rosers en forma d’arbret: tots estan empeltats o Miniatura: no estan empeltats o Trepadors: n’hi ha d’empeltats i no empeltats



5/15


Procés de la poda

De manera general, la poda de rosers s’ha de centrar en: • Cal suprimir les branques seques i/o malmeses. • S’han de treure els possibles monyons de podes anteriors. • Eliminar les branques poc vigoroses. • Quan dues branques pugnen per un mateix espai cal eliminar la menys vigorosa. • Cal suprimir les branques que es creuen amb altres i les que envaeixen el centre. • Quan una branca és molt vella i ha perdut vigor (3 anys o més) s’ha de treure total o

parcialment. • Eliminar tots els xucladors.

Utilitzar guants per protegir les mans de punxades, rascades, talls o el contacte amb organismes patògens, entre d’altres. Portar sempre posades les ulleres protectores per evitar projeccions de fragments o partícules. Cal vestir roba d’alta visibilitat, especialment si es treballa en zones de trànsit de vehicles o de vianants, calçat de seguretat de l’any per a tenir la sola en bones condicions i evitar cops o punxades al peu. Es recomana fer servir màniga llarga especialment si els arbustos són espinosos i mascareta antipartícules quan al moure el brancatge s’aixequi molta pols o pol·len.



6/15


Poda de formació en la plantació

Si la plantació es realitza amb exemplars a arrel nua o amb pa de terra, a l’hivern, no és necessària la poda, generalment els rosers en contenidor ja venen formats i no la necessiten, excepte les branques malmeses i/o dèbils i les arrels malmeses. D’altre banda cal tenir en compte alguns conceptes sobre la planta a arrel nua com ara submergir-la durant 3 – 6 hores en una barreja d’aigua i fang per tal de hidratar les arrels, ja que segurament es trobarà tota la planta deshidratada pel temps que porta fora de la terra. En el moment de la plantació, les arrels no es toquen mai, no es aconsellable podar-les ja que es poden assecar i morir. Si venen en contenidor cal tenir en compte alguns conceptes com ara no trencar mai el pa de terra, si és necessari es trenca el test per no malmetre la planta. No retallar mai les arrels que surten del test. Durant el primer any des de la plantació el que es pretén es que el roser arreli i desenvolupi una bona estructura radicular, la floració en aquesta època manca d’importància. Es tracta d’aconseguir que el roser adquireixi una forma de got, amb 3-9 branques principals obertes cap a l’exterior. • Els híbrids de té solen deixar-se amb 3-4 branques amb 2-4 gemmes cada una. • Els floribundes, polyanthas i paisatgistics, per ser més vigorosos, és solen deixar amb 4-6

branques amb 3-5 gemmes cada una. • Els cobresòls no s’haurien de podar. • Els miniatura no es poden. • Els trepadors, solen deixar-se amb 3-4 branques amb 3-5 gemmes cada una o 3-4

branques llargues (sense podar) segons el viver de procedència • Els rosers en arbret, al ser rosers de les varietats anteriors empeltats sobre un roser

silvestre, es poden com les varietats de les que procedeixen.



7/15


Poda de manteniment

Durant els anys posteriors al de la plantació, es duran a terme les següents accions:

Època vegetativa

Durant la floració, s’hauran d’eliminar les flors just quan comencin a marcir-se, sempre per sobre de la primera fulla que presenti cinc folíols ben format amb un bon color de pigmentació i vitalitat. Aquestes presenten un alt consum de reserves pel desenvolupament de les llavors, si eliminem el fruit, aquestes reserves la planta les utilitza per tornar a brotar i produir més flors (refloridores o remuntats). Els xucladors s’eliminaran tan bon punt apareguin, tallant des del seu punt d’intersecció, doncs si es deixa un tros, rebroten varis més. En el cas de xucladors d’arrel, és convenient gratar amb compte fins arribar a la inserció amb l’arrel i tallar des de la base. També es tallaran aquells brots bords (brots que creixen però no fan flor) i cal suprimir les branques seques i/o malmeses.

Època de repòs

En aquesta època es realitza la poda més forta en la majoria dels rosers. En llocs amb hiverns suaus es poden podar des de finals de novembre fins a la brotació. No obstant, en llocs freds s’han de podar al final del hivern, quan hagi passat el perill de les gelades fortes; lo ideal es quan les gemmes superiors comencin a inflar-se (febrer o inclús març).



8/15


Aquesta poda tardana es fa perquè les pròpies fulles i branques superiors serveixen de protecció front els freds de les parts més baixes. A més a més, en cas de brotació i posterior gelades tardanes, aquestes poden provocar la destrucció de les gemes superiors. Si el roser no ha estat podat encara, amb la poda s’eliminen aquestes gemes malmeses i seran les inferiors, intactes, les que produiran la nova vegetació. En canvi, si el roser va ser podat prematurament, les gemes baixes que s’han respectat seran les afectades per la gelada i el roser es veurà obligat a formar noves gemes, amb el conseqüent retard en la floració i el seu debilitament. Si el roser esta molt embullat o en el cas de podadors inexperts, pot resultar molt útil reduir prèviament la mida de la planta a uns 40-50 cm d’alçada, tallant totes les branques, de manera que serà més fàcil veure l’estructura i decidir per on realitzar els talls definitius.

Poda de rejoveniment Consisteix en la eliminació de branques o part d’aquestes per afavorir la brotada. Eliminem les més velles sense modificar l’estructura de la planta. Quan els rosers no s’han podat durant varis anys, formen un garbuix de branques vives i mortes que floreixen relativament poc, amb flors més petites i de poca qualitat. Si no són masses anys i l’empelt no ha sucumbit en front dels xucladors (cosa bastant comú amb el pas del temps i la falta de poda), poden recuperar-se mitjançant una poda de renovació, que consisteix en eliminar els xucladors i tallar el màxim de branques possibles a la mìnima alçada (deixant 1 – 2 gemmes sempre per sobre del punt d’empelt). Desprès s’ha d’acotxar be amb “mantillo” a la base i aportació d’adob químic i regs. En anys posteriors ja es pot fer una poda normal de manteniment segons la varietat.



9/15


Poda de rosers trepadors La majoria dels roses trepadors són derivats dels rosers híbrids de té i polyantha, per tant floreixen en la fusta de l’any. L’any de la seva plantació no es poden, excepte eliminar alguna branca que s’hagi malmès durant el transport o que sigui molt dèbil. Es guien les branques de forma convenient, subjectant-les amb brides, tenint en compte que les branques verticals tendeixen a florir només a la punta, mentre que les horitzontals ho fan en tota la seva longitud. Es tracta de que el roser ocupi tot l’espai assignat.

Els primers anys es deixa que creixi fins aconseguir la alçada o ocupar l’espai desitjat, al mateix temps s’aniran format els diversos brots al llarg de la tija que constituiran les branques principals. Es important mantenir-los arreglats al llarg de tota la temporada, no només en el moment de la poda, a la primavera ofereixen un aspecte ordenat però a mesura que avança l’estació arriben a formar un garbuix de branques. La diferencia entre branques principals i secundaries en un roser trepador son:

• Branques principals: són les guies o branques llargues que anirem lligant a la pèrgola, paret etc... i no es despunten mai. Seria necessari deixar entre 5 i 7 guies principals per planta.

• Branques secundaries: són les branques laterals que surten de les principals, aquestes son les que es poden, això es així, per que el roser trepador sempre floreix a les guies secundaries.

Les branques secundaries, es poden deixant 2 – 3 gemmes per branca. Els xucladors s’han d’eliminar tant bon punt apareguin. Desprès de la floració s’eliminen les flors marcides. A l’hivern s’eliminen les branques mortes o dèbils. Quan en un roser envellit hem de substituir una branca principal, simplement triarem una branca secundaria o una branca basal nova. El resultat final desprès de la poda, es un conjunt de branques principals llargues guiades la majoria d’elles en horitzontal amb branques secundaries al llarg de tota la guia i aclarides o buidades.



10/15


Poda de rosers paisatgístics Els rosers paisatgístics es caracteritzen per la seva rusticitat, adaptació a tot tipus de sols, resistència a plagues i malures i gran capacitat continua de floració. Es divideixen en dos grups, tipus arbustiu o cobresols. Estan especialment indicats per la jardineria publica, s’aconsella per la formació de vorades o grans grups d’un sol color amb fons arbustius. Aquest rosers si son de tipus arbustiu es poden anualment seguint les pautes de poda indicades en el punt “Poda de manteniment” Si son cobresols es poden podar:

• Realitzant podes lleugeres com algun pinçament per mantenir el desenvolupament controlat tant d’alçada com d’amplada

• Realitzant podes tal i com es descriu en el punt “Poda de manteniment” quan el tipus de parterre o varietat de rosers emprats sigui aconsellable la poda mes severa.

Aquest tipus de rosers també es poden podar mecànicament a mitja alçada mitjançant tallabardisses. Poda de rosers en arbret El roser amb forma d’arbret és ni mes ni menys que un Híbrid de Té, un floribunda o un roser Miniatura que s’ empelta sobre un tronc de roser silvestre seleccionat. El roser silvestre es cultiva per formar-lo amb un tronc, i se l’empelta a una certa alçada (entre 0,5 y 1 m.) un borró d’alguna varietat de roser dels tipus mencionats anteriorment. Son molt decoratius, tant aïllats com en grups o alienats a cada costat d’ un camí. També es cultiven molt en testos i jardineres. Els rosers d’arbret es poden de la mateixa forma que els rosers arbustius.

Amb la poda cal aconseguir una copa equilibrada i airejada, que no estigui densa ni embullada. La idea és buidar la copa i conservar la forma en l'exterior. Amb la poda es persegueix eliminar la fusta vella i esgotada per substituir-la cada any per tiges fortes i vigoroses, que donaran flors en quantitat i qualitat. L'ideal és que tingui 4 o 5 branques principals, estructurals. Podar les tiges que ja han florit l'any anterior a uns 20 centímetres de la seva inserció, és a dir, deixant-los amb uns 20 cm. de llarg.



11/15


En el cas de rosers de peu alt pendula (llorón), es poden eliminant les branques velles, netejant l'interior del "paraigua" de tiges seques i febles i mantenint la forma exterior. Les tiges joves es formaran en verd, rebaixant-les i deixant com a mínim 5 gemmes. Poda de rosers miniatura Els miniatura son rosers petits; no passen de 20 – 30 centímetres d’alçada. Son refloridors i amb flors reunides en ramillet. Els rosers miniatura no es necessari podar-los tot i que es pot realitzar en cas necessari una poda lleugera (pinçament de branques).

Eines Per a realitzar la poda dels rosers farem servir tres tipus d’eines manuals sempre depenent del perímetre de tall de la branca i una de mecànica:

• Tisores de mà (per fer talls fins 2,5 cm) • Tisores franceses (per fer talls de 2,5 a 5 cm) • Xerrac (per fer talls superiors a 5 cm.) • Tisores de perxa (per rosers trepadors) • Tallabardisses (per rosers cobresols)

Per la poda de rosers trepadors, utilitzarem escales, bastides i/o plataformes.

Treballs a realitzar després de la poda

Una vegada acabada la poda, s’ha de procedir a retirar el material vegetal eliminat, què serà considerat com a residu vegetal i tractat d’acord amb el que estableix el procediment ambiental PMA/11, deixant la zona d’actuació neta. L’aportació d’esmenes i adobs està indicada especialment per rosers en el PMA/06.



12/15


Normes generals de seguretat Per portar a terme la poda de rosers s’han de seguir unes pautes bàsiques de seguretat per realitzar els treballs de forma eficaç i segura.

• Mantenir els voltants nets d’acumulacions de farda vegetal o d’eines per evitar caigudes. • Utilitzar el casc de seguretat quan es tallin branques per sobre del nivell del cap (pèrgoles). • Extremar les precaucions tractant-se de plantes punxants. • Mantenir les eines ben esmolades i en perfecte estat. • Utilitzar guants per protegir les mans de punxades, rascades, talls etc... • Portar sempre posades les ulleres protectores per evitar projeccions de fragments o

partícules. • Cal vestir roba d’alta visibilitat, especialment si es treballa en zones de trànsit de vehicles o

de vianants. • Portar calçat de seguretat amb la sola en bones condicions per evitar cops o punxades al peu. • Es recomana fer servir màniga llarga especialment en arbustos espinosos i mascareta

antipartícules quan al moure el brancatge s’aixequi pols, pol·len o partícules de pol·lució.



13/15


Equips de protecció individual (epi)

Utilitzar guants per protegir les mans de punxades, rascades, talls o el contacte amb organismes patògens, entre d’altres. Portar sempre posades les ulleres protectores per evitar projeccions de fragments o partícules. Cal vestir roba d’alta visibilitat, especialment si es treballa en zones de trànsit de vehicles o de vianants, calçat de seguretat de l’any per a tenir la sola en bones condicions i evitar cops o punxades al peu. Es recomana fer servir màniga llarga especialment si els arbustos són espinosos i mascareta antipartícules quan al moure el brancatge s’aixequi molta pols o pol·len.



14/15


Annexos Annex 1: Eines manuals Eines manuals. Eines poda

*Les marcades en gris



15/15


Annex 2: Eines mecàniques

Eines mecàniques