cátala i repúblic v- a - ddd.uab.cat · » se?46? $ veu rt, 1e ex i i i cátala i repúblicv- a...

6
» se? 46? $ Veu rte , 1 exi I i cátala i república V- \k* 44 19 de Juliol de 1989 19 de Juliol de 1936 El 18 de Juliol de 1936, la fraccicf reaccionaria i subver- . siva de l'exércit espanyol comet "el Crim" : seguint la corrent fei- xista que envaeix Europa, entra en rebel.lio' en el Marroc i a la pen- ínsula contra el pable i les institucions republicanes. El 19 de JuliolT a Barcelona, a Madrid i en les regions industriáis, el poblé república i antifeixista, s'áixeca revolucionáriament, prén lea armes i veng la rebel.lio'. Perb per l'ajut directe de les potencies feixistes i amb la compli- citat evident de les anomenades democrácies, l'agressiú feixista conti- nua ... entrem aixi' en la nostra guerra, la guerra d'Espanya. Els • franquistas triaifen. Pero la segona guerra mundial segueix i el feí- xisme internaciknal és vengut. Claudi Fournier, des del exili mexicá i jutjant el franquisme, es- criu al 14 d'abril de 1974 : "... el franquisme, expressid espanyola del nazisme i feixisme in- ^''rrenacional, al ser derrotats aquests bel.licament, a la península es '•'•Vi transformar en ocupacio militar estricta a les ordres deis vence- 'dors de la guerra mundial. Per tant, el franquisme no ha estat mai un moviment polftic, sino' l'exércit en país ocupat . ... utilitzant, a ve- ..'- gades, servidors civils amb infules de politics" . f,i¡> Avui, els "servidors civils" s'han convertit en "democrates" i, sota fe|»'l« proteccitf de les "cancelleries" , tracten "democráticament" d'impe- f> dir el retorn a les Iluites republicanes. L'exércit, poder fáctic, '88 veu representat per un "rei borbo". Una "Constituciá" ha permés una simulacio de restabliment del ré- ¡ , gim monárquic, sense que el poblé hagi pógut optar peí régim repú- blica. Un llibrs de l'exili "De rege. De libértate" 'Del rei. De la llibertat") A Dow Ju*t ' i i : . - i *.i -•—_•• Vrrnjajo Haafa vt Boaa/v* r toaÓH. paJ l aiw de la •*-*• 11 «nqoftmrna. f*i I arte det El itulle- MTÍ de '•* «wat* M i Capel». • nff&ei -» II r-- — , r . -w I* DetJ» randdela D m da I H w i del Cuitada. I i r 1« Krvetut» Fti«™ A S* M»f**T«T O r d u c * per la aran» ár Dé» t Atututt Seneor DB* ••••**• Carla» t, reí d Erpanre. de Caarella. ¿ * >J de Li*4. «V l a D M M $¿e«e». de !—,.*--, 4, H—am. ée ^ •*••** de JtUh, da V A i w <W CaUaa. de M ^ W a . & Mniljan de 5ev>Ea. i r Sardeave*, de Cbréo~*. de Cónrfa. de Htm*, ét Jaén, dril ,- r—i a r--~' de br. u de leí TUn C l M l l . de I» W w i Oañdemab i Onemab. de la Terra Trrrtu i ée let Ule* deJ Mar Otea, anadiar rf'Áuttna. dar dr »-.- T.-.< de Brinefii. de Mii* d~Aime* i de Nerfema. rremr d HiMbura.. de ''•-•--. i «V Tiaed. anrrat de Bitcaie i de Mofen*, PL-CXI dOnitim i esaare da Corea, aje , eic . ra» •aave* i atan irteitre de finiifnr CMe de la Toite d Of. delí Or-fcn teali de Carlet I I I , ¿ Uafael U O - : , . - , d* la tetn. Mana Uaaaa. de Saní Hermeneaild. •raa •Milu i *da«ru mador per I AvO'"it IH"'^ÍÍI delt Ordr-r «áVian «W Remuga. Calatraia. Akaniata i Moniru « da Franca. UPBWH Wwran i Kercditari de !• Cátedra! de Ueñ i de la Btifltf» * Sama Mana la Mawr; ueaflu de I Orefc de San G e m a » . re^aSer A- t'Ordr de la Santú t •*•> Hajajajim¡ WtBe p i n trev de anrirta amr< ro3ar de lOrrt* * aaaawamn* dr San fordi. ca*aSer r * n CTTM de TOrde del |alaa> de*-, eaflai de TOrde de Ca^rami • lenl> de Cree» )>aiDe i - « - erra d I f j M I | de de^aew de '• OMr teAuá de Malte ra'.alkr de t o d a M Ued d o» de Majaaaj; paji rre« de la L r , » d Ko-or tda rr>d» « r w - j del Mere) de Frarati. r a e eeJla> de la d*r>.*'<e da P«M d Lqaa. fran coni» «V I'OraV ruaren del Cnumrn. P an •a«W da rOrde aV k » „ « aV W - etc.. ate •«. X A»arnanjf aa u O^armuac M « a Q u u aa i «•" |V7I ("1 De quin mal profund sofreixen l'Es- panya i la Catalunya post-franquistes? Sofreixen de l'abséncia d'esperit crític, de l'abséncia de polémica, de contesta- cio". Un son les publicacions, els lli- bres de sátira política i social? Un llibre crític, un assaig de politi- ca-fic.cio, no ha pogut ser publicat, en cátala, a Catalunya.. El seu titol encap- gala aquest text. L'autor és Lluis Sala Molins , professor de la Sorbona. "Abans de comencar", ja diu l'autor : "Al reialme del Horbon y Borbon, parlar

Upload: dinhtram

Post on 19-Aug-2018

219 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: cátala i repúblic V- a - ddd.uab.cat · » se?46? $ Veu rt, 1e ex i I i cátala i repúblicV- a \k* 44 19 de Juliol de 1989 19 de Juliol de 1936 El 18 de Juliol de 1936,l a fraccicf

» se? 46? $

Veu rte , 1 exi I i

cátala i república V-\k* 44 19 de Juliol de 1989

19 de Juliol de 1936

El 18 de Juliol de 1936, la fraccicf reaccionaria i subver-

. siva de l'exércit espanyol comet "el Crim" : seguint la corrent fei­xista que envaeix Europa, entra en rebel.lio' en el Marroc i a la pen­ínsula contra el pable i les institucions republicanes.

El 19 de JuliolT a Barcelona, a Madrid i en les regions industriáis,

el poblé república i antifeixista, s'áixeca revolucionáriament, prén

lea armes i veng la rebel.lio'. Perb per l'ajut directe de les potencies feixistes i amb la compli-

citat evident de les anomenades democrácies, l'agressiú feixista conti­nua ... entrem aixi' en la nostra guerra, la guerra d'Espanya. Els

• franquistas triaifen. Pero la segona guerra mundial segueix i el feí-xisme internaciknal és vengut.

Claudi Fournier, des del exili mexicá i jutjant el franquisme, es-criu al 14 d'abril de 1974 :

"... el franquisme, expressid espanyola del nazisme i feixisme in-^''rrenacional, al ser derrotats aquests bel.licament, a la península es '•'•Vi transformar en ocupacio militar estricta a les ordres deis vence-'dors de la guerra mundial. Per tant, el franquisme no ha estat mai un moviment polftic, sino' l'exércit en país ocupat. ... utilitzant, a ve-

..'- gades, servidors civils amb infules de politics" .

f,i¡> Avui, els "servidors civils" s'han convertit en "democrates" i, sota

fe|»'l« proteccitf de les "cancelleries" , tracten "democráticament" d'impe-f> dir el retorn a les Iluites republicanes. L'exércit, poder fáctic, '88 veu representat per un "rei borbo".

Una "Constituciá" ha permés una simulacio de restabliment del ré-¡ , gim monárquic, sense que el poblé hagi pógut optar peí régim repú­

blica.

Un llibrs de l'exili "De rege. De libértate"

'Del rei. De la llibertat") A Dow Ju*t ' i i : . - i *.i -•—_•• Vrrnjajo Haafa vt Boaa/v* r

toaÓH. paJ l aiw de la •*-*• 11 «nqoftmrna. f*i I arte det El itulle-

MTÍ de '•* «wat* M i Capel». • nff&ei -» I I • r-- — , r . -w I* DetJ»

randdela D m da I H w i del Cuitada. I i r 1« Krvetut» F t i « ™

A S* M»f**T«T O r d u c * per la aran» ár Dé» t Atututt Seneor D B * ••••**• Carla» t, reí d Erpanre. de Caarella. ¿ * >J de Li*4. «V l a D M M $¿e«e». de ! — , . * - - , 4, H—am. ée ^ •*••** de JtUh, da V A i w <W CaUaa. de M ^ W a . & Mniljan de 5ev>Ea. i r Sardeave*, de Cbréo~*. de Cónrfa. de Htm*, ét Jaén, dril ,- r — i a •r--~' de • br. u de leí TUn C l M l l . de I » W w i Oañdemab i Onemab. de la Terra Trrrtu i ée let Ule* deJ Mar Otea, anadiar rf'Áuttna. dar dr »-.-T.-.< de Brinefii. de Mii* d~Aime* i de Nerfema. rremr d HiMbura.. de ' ' • - • - - . i «V Tiaed. anrrat de Bitcaie i de Mofen*, P L - C X I d O n i t i m i esaare da Corea, aje , eic .

ra» •aave* i atan irteitre de finiifnr CMe de la Toite d Of. delí Or-fcn teali de Carlet I I I , ¿ Uafael U O - : , . - , d* la tetn. Mana Uaaaa. de Saní Hermeneaild.

•raa •Mi lu i *da«ru mador per I AvO'"i t I H " ' ^ Í Í I delt Ordr-r «áVian «W Remuga. Calatraia. Akaniata i Moni ru « da Franca.

UPBWH Wwran i Kercditari de !• Cátedra! de Ueñ i de la Btifltf» * Sama Mana la Mawr;

ueaflu de I Orefc de San G e m a » . re^aSer A- t'Ordr de la Santú

t •*•> Hajajajim¡ WtBe p i n trev de anrirta amr< ro3ar de lOrrt* * aaaawamn* dr San fordi. ca*aSer r * n CTTM de TOrde del |alaa>

de*-, eaflai de TOrde de Ca^rami • lenl> de Cree» )>aiDe i-«-erra d I f j M I | de de^aew de '• OMr teAuá de Malte ra'.alkr de t o d a M Ued d o» de Majaaaj; paji rre« de la L r , » d Ko-or tda rr>d» « r w - j del Mere) de Frarati. r a e eeJla> de la d*r>.*'<e da P«M d Lqaa. fran coni» «V I'OraV ruaren del C n u m r n . P a n •a«W da rOrde aV k » „ « aV W - etc.. ate

• « . X A»arnanjf aa u O^armuac M « a Q u u aa i «•" |V7 I

("1

De quin mal profund sofreixen l'Es-panya i la Catalunya post-franquistes? Sofreixen de l'abséncia d'esperit crític, de l'abséncia de polémica, de contesta-cio". Un son les publicacions, els lli-bres de sátira política i social?

Un llibre crític, un assaig de politi-ca-fic.cio, no ha pogut ser publicat, en cátala, a Catalunya.. El seu titol encap-gala aquest text. L'autor és Lluis Sala Molins , professor de la Sorbona.

"Abans de comencar", ja diu l'autor : "Al reialme del Horbon y Borbon, parlar

Page 2: cátala i repúblic V- a - ddd.uab.cat · » se?46? $ Veu rt, 1e ex i I i cátala i repúblicV- a \k* 44 19 de Juliol de 1989 19 de Juliol de 1936 El 18 de Juliol de 1936,l a fraccicf

1'any 1988 d'un tabú reial i de les seves nefastes incidéncies sobre una constitució" i sobre la indivisibilitat deis drets d'uns ciutadans (ciuUuane, súbdits?) és una temeritat..." L'assaig és dedicat a Salvador Puis Antich, cal dir-ho.

Abans 1•"introduccio","peí X Aniversari de la Cons­titució monárquica de l'any 1978", tota una página "A Don Juan Carlos Alfonso Vittorio Maria de Borbon

y Borgon..." "A 5a Majestat Catfclica per la gracia de Deu l'August Senyor Don Juan Carlos I, rei d'Es-panya, de Castella, d'Arago, de Lleó'...". Sembla di­fícil creure-ho!

En el "Preámbul" l'autor se'les emprén amb els conceptes imposats per la monarquía : "Diguem "rei"?"

"El mot "ciutadania" i el mot "sübdit" només teñen accepcicf técnica, no son del vocabulari corrent... en canvi el mot "rei" sí que ho és deis dos vocabularis (técnic i corrent)". De la critica de la noció' de "rei-monarca" passem a considerar que "En sistema

república, per entendre'ns, 1'excel.léncia de la llei i de la sobirania popular sdn tan absolutes, el lli-

gam de l'una amb l'altra tan indissoluble, que no s'hi anomena la sobi­rania de cap altra manera que com a qualificatiu de la llei i de la producciá legislativa del poblé, ni s'hi esmenta el poblé altrament que com a "sobirá". Diu també ; "... quan parlem de la llibertat... aquest mot té sentits prou diferents si s'utilitza on hi ha ciutadans o si s'utilitza on hi ha sdbdits, si s'utilitza en el context de la ciutadania republicana o si s'empra en el context de la quitidianitat d'un reialme".

L'assaig fa aparéixer un pais imaginari, "Gotolándia". En aquest país, "hi ha rei", i "hi ha llibertat". "Gotolándia és un"Estat de dret" que practica la monarquía".

Examinant en detall les caracterxstiques de les diferents monarquies existents avui dia, l'autor dedueix que "els gotolandesos han dit, al-menys dues vegades en la seva historia recent, i de la manera mes so­lemne, que no estaven per reis amb poders discrecionals ni per sobirans amb corones i erminis , que, la sobirania, la tenien ells...".

Naruralment, l'autor observa que, parlant de la constitució7 de Go­tolándia, , el rei Dlegari, si és "legitim hereu de la dinastía histó­rica", "enlloc s'explica d'on ve aquesta legitimitat, de quina histo­ria es parla ni qué diantre vol dir "dinastía". "De fet, diguem-ho, la veritat histérica és vergonyosa, no se'n pot parlar". I s'hi diu molt bé : "El poblé es foragita de la seva propia historia, s'enmotlla en la historia de la monarquía...".

En el curs de la historia la sobirania i la monarquía s'entrecreuen i s'arriba a que "no hi ha legitimitat reial si el fet de la rialesa de tal rei depén, historicament, de l'agressio a la sobirania del po­blé per tiranía, fets de guerra, complot o intriga".

"Poble-llei-rei", la trilogía és manejada en un veritable curs d' historia i de filosofía. La crítica de la institucid* monárquic§, críti­ca en abstráete, es dibuixa en un plantejament historie complet.

Curiosament, aquest assaig no fa el plantejament historie de la institucid" monárquica del punt de vista de la nostra legalitat repu­blicana de l'any 1931, sino des de l'interior mateix del régim actual, és a dir, a partir de 1947. La condamnacit/ cau, decisiva : "... combinar un Estat de dret amb la preservacio' respectuosa i escrupulosa de la voluntat institucional i testamentaria d'un dictador que fou res­ponsable directe de la mort de milions de gotolandesos i de l'aillament politic i cultural de Gotolándia".

I, com narqué la nova democracia? : "ü bé el rei sense els fusells o bé el rei amb els fusells. Aixi parlaren al poblé els seus profetes i els seus ponents...". "I els fusells, com diu l'Evangeli, li van

Page 3: cátala i repúblic V- a - ddd.uab.cat · » se?46? $ Veu rt, 1e ex i I i cátala i repúblicV- a \k* 44 19 de Juliol de 1989 19 de Juliol de 1936 El 18 de Juliol de 1936,l a fraccicf

1

e rH 03 w

•H 1

03 X 3 n

-p en -03 N o

rH ro H i en

C ro * ro • ex o »-4

-p en -03 N o -M a c ro c

n 03 tu to •H v O -H UJ 3 -rH c ro cu H ro 03 X (0 3 H H ' H " 0 U cr u tu u T3 H •H

ro CX-H o u -H ttr oí ro u E 01 10 •tí •» •H - tu U 3 u H -p - -H ro » 3 •P c U •H c 10

-P 0) 3

M -P 3 O O -H -P -H

O 4*

x i t i ­ c 0

H

o

cr 03

-ro H

c 03

0) tu • H 4 - U +> - H > ro ro tt- +> •r l X o rH 3 í -P en tn -p » M > 3 X -p rH tx M • H cu c tn ro ro O 03 ro ro ro o ro

0) ro o c H tn i - en u — • u » LD > H H a. •H - u o 0 •H rH V H o Z-tu JQ M ro u cu •H ro ro -P • tn X • 01 M

O 0) 03 e r o I-I u H M •P —« w • X o -p a. •H en •H H ro -p 3 E rH c tn 0) rH • X (0 CU 03 e c tu C 03 03 u 03 03 3 r -P •H to

-p rH -a rH ro -H a E - H 3 X ) E en CXrTO ro •H

a tu O X u E •P ro ro tu M 3 1 M IU • cu ro • 03 •H X c U X) ro ro c O

u tu • » •H = O. en en - H 3 •H c rH X ro -P

u 3 « M - 3 -H >Q3 03 c ro X •rH c •H en (0 cr E O ro ex cu -p • tn - p X *o H E u 0) c •H

a U H H o •> ro c ro •H M -P 03 u X /10 X

ro r-H M •H ro —i a. ro •H 03 E CU •H o LO ro E X ro •r l •P C S 4J u u LO -p ro «v en

u ro roo ro 03 c • en H ro •» o H «03 r—1

« en ro >»H E ro 3 rH /tu c cu U 03 O- VH •p -p rH en u 4-> i—i •H C H . H cr a x » -r l X •H ai 10 LO 01 O tu z 10 U O o ro E •H ro x) 01 -H 3 •H ro Ir- LO M LU

•H • tu u E H (0 « O > H • D. IX C X a _ j IH 0O H o 3 B u «cu M 0) c X -H -ro i •H CU ro en < H

-P h- a. u X 01 -H -H 03 X ) 03 3 •4 E • ai X M cu en as 13 m tn c 3 1 ex ro u X 3 X

1 <D T - tn T I to s M «CU tu ex tn E H M M •H • I •P LH X cu •H E ro 03 s 03 ro O /tO O -p T ) 0 (0 c 03 h -

n >1 u H U rH ro «3 (0 X I u u c p 01 X •rH • 03 > ) _ l o c ro ro O -H X -H u +j H •H o 3 O» -P H en > c a

1 c ro •H c 4 - -P O 03 •H ro « -p - £ ro O •H •H \ D ro s: — •o •H •"•H O. O. -P tn 03 M VH O - ro a X mr~> c

0) H e X -P H S VH o TJ O -H x en H •P 0) •p ro (0 r-H / H /TO E C. O -P M a •P O 1 03 * tn O (0 o -P X I •» H o •H a -n c u en 3 a E 3 X tn 01 -p tn M —i C r-< 0 M O u > I ro cu c -p ro 03 CX E c C O to cr a ro -p • O O E ro o ro - -p M -H ro ro -03 ro 10 u ro 3 <

•H o ro g en u e H _ l tn •rH r H ro 03 rH CJ X en u •p •• eren H N LD H • •H -H ro ^H +J Q . X * •H E •rH •H ex o c cr UJ -p • -P - o 03 E • •H • H - •H 03 3 •P rH ro rH rH •H •H 03 •H Lü £ tu •P • C -H M U en X x ro H 03 a c X H- rH X (0 M H U >

ro- X c X ro M = o c 03 -H ro 03 •H 3 3 en -p U r—(

• > ro •rH U 3 C ro tn T I cu - t r +J d e^ O a 03 (0 •H z B ro > u a - > - T - H X I 0) « C u -ro 03 tu cn X 01 10 a+> <c X o •H 10 u E tu ro ro rH en /TO u 03 a. M 01 M E M

•H c M TJ ro 03 fO X ! T 3 *» X 03 rH ro 3 X I 01 •p 0) -p O to z V ' O ai *H ro 3 •H M O > (0 M e tn 3 * en u X M V •p C u • U E H •H 01 -P -P 0) X 0 tu •H LT tn 03 -P

u H en 03 O) C 03 O U tn rH O tn •H E X) -p 03 3 •H 03 0) X •H H •H • H »03 en -H o (0 L3 •H C 03 0) c tn M tx 1)

• O X ro (0 -P 03 > en a en ro • X Z> M 3 01 3 •P Q U •o • a c ro tn tn ro H O 03 H ro %-' ro CXT> c rH •H tx -o • • , (0 •H •H en -H ex M cu en C T ) > O X c ro E E to

C H S H H u 10 X 13 X) H 03 •H c a ro •H tu rH en V ro H •P UJ - H U O - 83 « en H •H -P X I 01 LD u X a n o X — to ro ro s 4» >-< c -p _J - Nr l -p ro t n ro •H H a < • 01 13 z 3 _J •H

c • c •H 0) -H X -P 03 4J -p O u z: X 3 H > o o e •» • H • H O M 01 0) 0) t r c ex a c

• o a x i en x •H < a T I T I UJ 1 X I 3 •H a n 11

C I I I -H C .

en tu - 03 tu ro x C C r H E X C E - H

O 3 -H 03

ro X H

ex n -p tn 3 03 03

-P (0

c tu 01 3 I

U rH ro 3 ro c c ex

IX 03 03 r H M 3 t 0 I 0 3 - H - p r O E - P - H I O

M 3 ro tn H-> cr • o > - e «H c tu CL en

u - p f O r H t u c r o r o x t u o 03 03 03 X 03 U

H ro a <t- -H a r o a t x x r o r o c r o t n

•H o rH 03 03 H

•H > u HJ en

en ro c c 0 3 0 3 - H r O V H X ' t ü 03 C 03

X C U - -P E 3 en c en ro - H

E H 0) 3 10 U C -H

-P III X H H

rH /tu +> o ro ro -p E ro rH rH ro N en

3 u -p en - p ej a -P -H cu x u

eu c u - H E roo a x

c E - P 4 - e n x Q . X - H - H exra

-•*H H 03 U SJ

03 (0 M 03 E rH 03

en o ro - p cu -p >>

E -H T I -P c o r H a - p n o r o r o o c u

c tn o 3 ta. roeuooaouEQ.eu

•H cr c -H c ro u

C C O 3 O 3 0 3 C U E - P - P - p Q - u r u c c c u o - p - H - H r o r H

0) ro 3 >, x E a - n c

M O C 3 -P -H U 01 -H

v O 03 U 03 -H -P H 01

M eu c « H en

( o i n - p t o t u c u r o E u

ro -H -H -H c c -p a o 3 > 3 o

en 3 ro -p +> 3

-p eu ro -p x oí ro H H

0) -P O 03 -H O rH E 03 rH X -H

(0 3 CT C -P U C «3 03 03 0) ID U E 03

H -H u ro cu en

cu ro M

a 3

ro E a •H -p eu

E ro c M en •H 03 -P 03

03 rH (0 M <*. H i i

rH 3 c ro c -P -H +> 03 ' O H

r O - P - H M 0 3 11 U H M t x • C - H 03

t n x r o ro30io3oi<r--HMX-HH

en E tn tn a . u 03 03 E 03 3 03 03

o c tx u a cu

03 r H M X

C 03 3 a 03

CJ X e u 3 r H . H r o r o c r x u

3 r H M O e U 0 3 O a - H M -H a 03 n

tx ro -p -p ro cu t u o j c u M o - p r o - P x x r o t u r H c n ü i

•H H u o en 03 3 rH O» H C a 3 r 0 3 H t X C - P 0 3

en -H c tu ex eu rorootxn-Poenroc<un3

E -H rH 03 03 10

*H <H en M x -H M l-l •H D> H-> tO

(p ro a tu en eu 0) M ro ru rH X 03 <P

03 M ro CL 03 03

o ro -p a 03 0) « 03 -H 03 03 rH (D

L» H tu ro to U x

a >> u c ro tu

x -p c c x 3 H e n c e u 3 3 c a o C - H f l 3 0 3 X 0 3 O - t 0

• H 3 ( 0 - H H C T \ X H H a i u en 3

> U -P X cu ro c ro E M

cu x -P ro -p cu cu • H u c en a

tn 3 Q . r H x

x - p r H - x oí roi~- o v u -

3 (0 E -P 03 o M -P 10 C E

c x x ro tn -p cr> i - i X r H r o - H 0 3 0 i e n

ex ro r-H 3 01 X -H 0) rH (D *H

•p o o •- ro oí tu O r H U - H 0 3 U H ( H H > ) 0 3 ( 0 U a ) O

3 a c tx ra

u 03 -H -P tO -H E - p r o - p u M c u c - H r o e o

>> b c a ro ro U M - H X 0 ) 0 1 C X r H r o r H > -

0)

+J 3 X •H 4 -H -P H /(0 a - n X

C H-> M - p t o u r o o 3 - H o i t n < + -

oi tn to u > tu

O -P -P rH tn x x -p

E C '10 C C E 01 O rH C 03

- ro M rH C 03 ro

•H C M

t 0 r H 0 3 3 0 J - P E > o ro <i- ro -H ro tu

ai u u M C x x o r o - Q . o i r o =

X U X X c ro -H

oí E > ro 03 -H -P rH

«03 rtD rH ' O d 01 O - P - H t O H X L U I D 10

3 H

•H 03 X C C en eu E c a x u

C 11 r l H 3 H E 01 -H v o ex

ro ro •H 03 O

u m ro rH c ro 3

en -p 03 (0 03 -H

03 X rH u X 03 -H

OÍ 0 3 - H r H C X U - P X U o ro c 03 •H Q. 3 M * X M -P

3 E t X 3 - H 3 C 0 ) O 0 j a i - r - ) H r o X > - H

ro - ro X U rH 03 -P ex 3 X

- H en en - P 3 H E ( 0 r H X + > C a

ro en ro ro to -H tu ro X O « 0 3 - H - H C 03 0 3 X c n c x x

X U E +> 03 E

03 ro en 3 o tx to

u u t u i u H o a r o r o - H r o > ro roMD c u a

en 03 <H a. i H tn

ro c -p i - ro c tn

01 H H (0 M c a H -H O -H

• P E U M O ) 0 3 - r - ) O 3 4 J U U H - > r o - H r o

E en en •p ro H H 03 H

• C 03 03 03 tO r-H f0

•P +> U U S O ' H UJ 01 r l V H H O C -H

c n - P 0 3 O 3 O 3 - P O 3 C X U U C X

•H > C N (0

•H M E +» 03 10 I - I C C

3 -H 03 flj-prorocofOrHro-H-pncuco

x ro 3 •H - eo ex

CX/ID-H 03 E r H M en tu c a. C C O X < H . H 0 3 3 ( 0

to tn ui c •

M -P 3 t0 3 - H - p / o t x t n x E O

03 X C CX-H H H ro ro 3 a -H o -H

en 03 0) r H

•H o -H ro r o t u - p r o c n u o i N H

t o e n r o - r o e n > > M c u 3 C 03

. O H - > C 3 f l 3 O - H 0 3 t 0 3 • 3 r H 0 3 X t 0 - P M U U r 0 C U r H ( ü O ( 0 r 0 - H 0 ) S C X r H X

•H CO -P -H -H -P r H - H t O C 0 3 ( O r H u r o - P E O 3 C r H - P 3

O X - H a - H a / to o 03 r o x t o x

I H C C X -P cu to tu 3 ' < 0 M 03 -H CX-P X

CTrH ro cz ro •p ro -H

Si -ri TJ -ri. E U

U E «4-•H (0 3 U - H (0 C X H

U O -H H0 -H 03 U H U 3 H O 0 3 O t 0 - E D . O - H • • H t O - H t O

CO 3 -H +» C M O 03 < cr tn a o u u oso

+ » > > + > ü « » 0 U J E H O C - H O 3 - H - H 03 13 01

•P C 0 - P H - r - l U 0 3 X X X

a a n i i u a i H r H O ) 0 3 t O X > 3 3 0 1 0 3

tx ex M 3 03 03 03 13 H O H B + r r l H H H C - P X 3 I ) - H (0 3 3 03 - H -H 01 03 03 10 - H C C t X H X 01 D i H - > B ) X M X > X X C U 11

Page 4: cátala i repúblic V- a - ddd.uab.cat · » se?46? $ Veu rt, 1e ex i I i cátala i repúblicV- a \k* 44 19 de Juliol de 1989 19 de Juliol de 1936 El 18 de Juliol de 1936,l a fraccicf

-a

t ro M u H o M -H a 03 a a) c TJ

•-ir-i 03 (O -H • H H 0 P H >

•H tn oj a H B ro

•H _i g - H D H o> u u B • BJ B M

H C 4B V fi 10 • H ' - O T ) O H > E BJ B H 3

• H P - H TJ O. H M 3 U C -H O. B -H C * H C

u U A a c 0) M M E

TJ B H B rH P OJ 4 - 0) M

P -H V c -H M TJ x a O UJ ID C -H E TJ C -H • 01

•H - H - D i UJ C ( H H I I H ce HJ u < « - 3

P M C -H BJ -H

E ID H -H X ai M - a

H -H a -ID in c QJ - P ID

01 01 C 01 E M C H 3 O QJ (0 3 H (D 0) a U U O ID •

•H 0) > U r-K ID H M X B 'O ir. U

•H E C -H P £ ID ID 10 U H <D U TJ H ID O C 3 D> C E B 01 01 - H P

c a> c BI 0) 01 3 M U Í

HJJ O (0 (-1 E 0) HU E •

M X P P I I (0 £ (0 C C 3 a ID - J O (D D P C C

• M ^ I D I D I D P O l í i a J í l

• H H E ' - I H U E > > a u n o a o o

•H M

I C /ID

II) B n

I 03 /ID tn tn

O I X B O I O - M U C O I • 3 01 I C 03 /ID

c c r o i o i o p x i o ) l - l ' H i C U B J U J B B > < - I T ) P O 3 r - | H 0 }

•H 01 0 r-i 01 H a i > E a i a i - H H ( o c

O 01 ID M E 03 01 01 03 TJ -H U -H H P E

• • P M ID C 03 03 03 03 I

3 QJ 0) C ID TJ

I - H P 3 ID > E ID

•H

03 a io c oí i cr

•H 03 0) c u nj M ai ai ai ID I T T J T3 E c ai

-i Q 3 B Q J O a M 3 T ) H O C l l l l H > D I C h l l U C U E

«aj 03 P 03 (D 03 0) 01

E 01 0) 0) (0 C E H M -H 03

03 M o) OJ o 3 a H

D O Q 3 B - H B > 3 M 3 - H C 03 ID <̂ - -H ID D

-i -H -H ID 3 H 03

TJ •H D -H

OÍ (0 C c r < * - o n j - H > H C M oj P u

T 3 0 1 3 C 0 1 0 1 T 3 3 P 3 -

M CDII D C c n C c r i > 03 (0 C H 0) U

(0 U E •H oí io m TJ O O ID

03 U U O ID

03 O 03 X I 03 <•-

•H H U U 0J -H

E T I O E «H -H CP Oí U P

B t - t U Q 3 P f l J T J M U U 03 Q. D J O H C D . 0 3 - H 03 UJ H Q. X 01 ID H U BJ -H

0) C O T I X H T I T3 03 >> O 0 3 * Ü

a H -H U -H C o) P 3 :

M 3 M -H D>

o) m u E -H P -OJ O U C P 0! UJ T J - H U J P P - H B H 0 j a ) P 0 J 0 3 ' 0 J - H B

nj en 03 MU 3 01

01 03 3 <t- P P •H P -H C S X

a C H C - H E -H OJ m

> U E OJ C -H 3

OJ C

H ^ H -H CT)-H BJ

E a U C 03 -H -H OJ 03 P (0

T 3 3 0 3 - H H P E 0 ) 3 X 0 3 P P M 0 3 3 C J i a > UJ > M

3 M Q. 03 O" P

- H 0 3 M - H O ) - H 0 3 0 3 P O

3 ID O. P 03 03 X P O J - P - H

C M B O C P 0 J 3 U 3 H

ID > E U 03 O O O 03 /OJ O U

P 03 10 3 C C 'QJ

X 3 Q J U 0 ) Q 3 ( 0 Q 3 C I H E T S E P B Q J C E X TJ 03 03 M 0)

O ) O ) a ) 0 J 0 3 0 ) E 3 0 3 0 3 B - H O J B 3 ' H O ) - H T J O D E a

P T3 TJ TJ OJ E O"

•> O

03 03 03 03 C U D" 03 >¡ a 03 c a ai c ai

R T J a o ) H T J - H - H M P BJ D > - H C Q J O 3 0 3 E T J B J T J P - H D >

C 3 3 03 03 (0 C •H -H 03 X -H

03 C oí P a 03 O C 3 E C « P O S H

03 >H -H -H 03 O 03 H C 03

T3 03 03 • 03 03 03 M B - > ) B 0 ) E a J B Q . C I - l - H 0 J 0 ) ' - H C U }

B 0 1 M < - H U B U B T J ' H » B H <•- OJ 03 •H 03 -H 03 03 01 TJ <«- /-H

03 3 -H 0) 03 H P > E C OJ H 03 OJ

03 -H 03 O- TJ H T I P

•H 03 H H H M O - H Q TJ 3 P <•- H T i 3 P 3

0 ' H c a H O ) > a r a - H o ¡ D C a 3 io

O" H V D +> M P -H »

03 H 03 a E m

• - 1 O" 10 (0 0) -H "H c E P OJ TJ O» B B V O H O ) O J ' H 3 E

d " D D O J Q J ' t O ^ H 0 3 3 O 3 M 03 -H O" C H 0 3 r t 3 0 3 0 3 - H L » C 3 M 0 3 a H Q 3 0 3 - M 0 3 0 3 Q 3 O

03 OJ 03 -H ' H O 3 C P 0 J 0 J H P > >

01 — C T3 - t 0 3 X O 3 QJTJ 03 TJ T )

ID ID U P (0 X X

OJ U H TJ C 3

M Q j n j O J C Q J M C T M > C 03 P U 3 E T I 03 03 P >

• H C • H Q 3 P U - H 0 3 a ) ' H r H T J O 3 Q

O C a ) 0 3 0 3 0 J U a O J Q 3 P < f - 3 P - H - H Q l P O D H H i u o i i u i i i > ' H a

•H 03 > 0 3 X U O C T 0 3 H C 3 X > T J C

a> E O O J 0 J P P 0 J E P

•H N C - -H > 03 C 03 03 03 •" • • -> 01 > 0)

U E ID D <«) Q - n 0) OJ

E B i a t H H o a e u c u i a < H • H O 3 Q 3 T 3 U > M T J 0 J O T l u a 3 0 J T J - H M ( H

C 10 TJ CT-H O

UJ

en H (D 03 03 -H E I

U 03 3 O P <•- M C 03 * 0

03 -H 3 M OJ P -H 03

03 3 E -H OJ oí a. oí a. •<->

X 03 -H 03 3 a í C M H / O J O J O l T S C n j u 03 01 -

•H 03 01 P H 01

P O 01 o U 01 -H C H H O _ l 01 X C

• H 0 1 - H 0 1 > 3 Q 1 0 i a i * M 10 3 a> E H O) 01

3 OJ

U 03 P TJ 3 0 J ' H E P P B 3 O > > a 3 Q . a ) Q 3 ( * - Q 3 CT H H C h l D O g H I O w t»- 03 0 3 P X 03wH C •* 03 BJTJ

C C X ü 3 - H C O 0 3 T 3 0 3 U T 3 H U M - H 0 ) a O 3 O ) O 3 O 3 0 3 P - ' - ) P U M H O ) 0 3 0 3 T J I D 3 - H H 0 J U 0 J N

3 P

+> H 03 C 3 0) M T I C 3 0 ) 0 3 r H 3 O E a > 0 1 0 3 t t - T l f l l M M Q 0 1

(D C Q. U 03 U

•H ID 3 C U T3 O E 03 3 03 C 3 -H 03 T3 -H TJ

O- 3 O E -H 03 C?1 -H (0 O

M 03 C , 3 ' O

CT 0) 3 03 M 03 03 -H P O -H

O 03 03 Q - ^ O - P 0) U P - H 0) CT cr c 9 'H a u >» OJ 0 ) U t l ' H 0 ) D ' D . 0 3 C P - H ( - i a i

a. «J

S o u c C C UJ O O C E f l l t t l O l O l Q l O J

C C H > O J - H - H M C •H OJ OJ -H T3 U

P - H I D C O J C I O U C / O J C 03

U a i U J C O ) P O C U 0 3 C 0 1 l H C 0 3 C Q J f l 3 ' 0 3 • H 11 C a 03 3 03 H C

U X OJ 03 C X 03 M -H -H 01 a •H P 3

I U P M 03 O" • 03 M <<D

n j E Q 3 3 D . - H P 0 3 H E X ( - ( 0 3 X O J 0 3 I D a - H r-i U 03 3 03 CT CT>-i 03 03

3 3 - H 0 3 U a ) P H P 3 a 3 E a > l - l T J U I t - - H T J < « - Q 3 P

ai u • 3 N 03 •H ID O U

<•- 3 m > o) -M < ü - H Q 3 i « - a 3 C n p . t - > U 3 C O J 0 1 C J C O ) - H 0 1 f - l - H 0 3 P

03 rH P U U M •H I t H l ( - IB U

•H t». C ••-) 3 O M 03 u 03 P U

E X 03 H M H CT' B J Q 3 C r U O U C ' a j Q ] 3 Q 5 T J M B )

03 D i H H

O TJ -H c TJ C -H 01 Wl s C C U O J

O J C n j n í O l P M . O J J - l ' H 01/01 01 • H - O B J i H 0 1 < - l > - H I - l O

U 01 •H *i «H 3 H C M r H + J U 0 1 U 0 1 M T 3 P C O M 0 3 P T 3 X

03 -0) X H

B 3 U 3 » « J 0 3 3 C O J O ) ' H 0 3 X D > 0 1 0 3 M E O 0 ) 0 3 W - H a O 0 ) a 0 3 3 T J

03 P -H H 03 a U X 03 TJ 03 O 03 E

0) M- P O. 03 03 /03 -H 03 -H T 3 Q 3 J - | 0 3 0 3 T 3 0 3 0 J O ) 3 - H

r-( H X U P 03 C lH X /OJ P -H 03 C /ID M C P

> ) O J / 0 3 U C f l 3 D i C O ! O J 0 3 0 J U H 0 3 0 3 0 3 03 -H - H - D > C n O J E

D-T3 P c a .

ID 03 O -H 3 C 3 0) H C h I I D ID -« C (H 3 01 01 03 a - H

TJ D -H 01

01 03 -H T i > 0 1 I 0 0 3 D O ) > 5 U ' H P X ' - * - H I D O !

• H 0 1 P 0 3 0 3 O K 3 C 0 3 P T 3 0 ) P - H n 3 C 0 3 > M O - H U H D O D J - | / a 3 H a ! k 0 3 i - H > 0 ) 0 3 H c ai ^ - t " O M B J U > < t - B 3 D 3 T i a 3

>> 03 P 01 l_l -H

H I ) 1) H 1) M a

3 a 3 T3 -H en C

C -\ C * H X /ID 03

D » t l 3 0 i E H « + ' I H I D 0 1 0 J O O D > O C

u 01 01 3

•H -H • n U l £ 03 P

03 a ai

•H M 3 a H 03 a D B H O C I I I I I U > H E D g i O J

c c c a\ •* tn U P B 3 a 3 0 3 E 3 O X a 3

T3 O O 03 U -H P

0 3 3 X O 3 0 3 0 3 ( H 0 3 E M CT> IC 03 3 P T3 a

P 3

«•- a oí X T3 -H M

m JO ^H M -H <»-D 1 - H E U 0 J 3 O 3 T J 0 J 3 E 03 03 U

(0 P 03 M M 03

I-I 03

M U —I T3 O 03 E • U -H 0 i a \ - H M 0 3 E I D C 0 3 P P O" 3

H P ai E

o i T i o i o a j o J i o o a i t i / - t a i a i a i o i s - H a i s p i H C > O 3 > H - H U O 3 p T - X 0 J a 3

03 03 03 03 03 C P U ( J i l D O U O J l O I D i t - I o a i )

S t U C ^ D H t H H U I I I

a: + > ' « H M O P

w X ^ H 3 U C 0 3 U r H - H . Ü

P /<D O 03 01 C a E J H H D

P t O - H H D O 0) > 03 TJ 03 / « O H + J ^ H S l I l O J I h U l I I

X TJ a OJ M • E 03 as > -H X C 03

m I-I -H ' H H M í E T j a O - H I l O I Í H I O I I I H

> O / H 0 J X T J - H C - H E 0 3 E a ) C

T i OJ (O ID 9! •—I E OJ "H C C P 03 03 TJ 03

| E 03 P

• H M 03 -H

D 01 03 03 -H TJ / O a > oí o a 03 O 03

0) M --H P O P -H M P C P N < H M C O P P P - H /01 U O) a O I D K C H ) > I D B 3

03 U 03 C

• K¡ 01 03 03 0) 3 M 01 X O >

3 a 03 o) a. U C - í X I D C I D O J O i a i O ) D>T3 3 3 03 M M

•H TJ 03 P 03 03

TJ -H C > O

/n3 0 J - H E U 0 3 H 3

H t t) m C D E •H O 01 J-l 03

E E <4- ID r H O J D O l C P O l H 03 03 M

T J C P C D 1 C 0 1 C I D / O - H 0 1 0 3 O 3 - H M 3 ' H 0 3

> 03 U —I •H SI U (_) 4-> D» P X 03 P -H M O C 0 3 O 3 H C M - H 0 3 O 3 0 3 T 3

C C O —I H U 03 • H M P X T J 3 M 0 3 0 3 M Q . D " ^ —I LX 3 3 T3

01 01 M -H O > U

c I I . D I I . « i « a - t i u > o . i u v •H c D D M 0) 03 -H

C 03

C TJ C E • r e o i t i o j E r t J x i c

C X 03 "B O c m

p c ai Z E ai

0) C P -H Q 3 i o o j i - i > ( o a o u a j a 3 H H I I

01 P p > « a i o c u T J

U 3 u C - H P 03 0 3 X > P a U » P c OJ oí

1-4 03 TJ 3 03 O o 03 a

E P BJ OJ V t -H C -ri TÍ -ri t ) ti 01 OJ 03 E X 03

M U B J 0 3 X - H (-!<•- I

C « t 3 B 3 l l C Z : « l O C P T J X 0 3 O U M U E C M A J E <H T> 0 » H H H 03 O

3 - -H M O 0) - I c M 03

> P UJ TJ í. 01 C —I C 01 «3 3 o-H u • i a U B I X T J P P - H - a

u >H c _J P -H D> si 1 I H l - H H M t I

c a> -< oí TJ a o • H D C C B 3 0 J H - C U O 0 J - H — ) 3 B J X

BJ a. P

u > 03 U -H P Lfl D

M BJ 01 V- C f-l U

H U 01 -H c P OJ < 03

( D U / B J - H M M - H O l C B í a i a i C 01

U X C -M 03 BJ —( • ««i «01 03 4 1 I I O H C - H E 0 3 8 3 C L X B l P ' - H E H O X t - a . B t l P B J B l B l

u a u U T I OJ O E o v u a g p x c o B j u u a n H a s x

•H BJ U t) M 01 03 X ID 03 D>

H 03 03 03 E C 3 -H

03 -I B -H P P C O 0 J 0 3 B J - H M 3 O R l B J « J I - l 3

C 01 BJ U T I H V m -H M

C O i - H B U a M - H X M

C t H E T 3 T l E > Q . B P E > - P C T - H U Bl O B C O B B 3 B E -ri B O i B X r B J P D - P - H T 3 B B Q . T J

Page 5: cátala i repúblic V- a - ddd.uab.cat · » se?46? $ Veu rt, 1e ex i I i cátala i repúblicV- a \k* 44 19 de Juliol de 1989 19 de Juliol de 1936 El 18 de Juliol de 1936,l a fraccicf

- 5 -

correspon el mérit d'ésser els pioniers en fer arribar al carrer el crit rebel contra la injusticia. Un crit que penetrava ais centres univer8itaris i les fabriques, desvetllant l'interés de les joves pro-mocions envers els ideáis de la llibertat i el dret. Fou el moment de la protesta, de l'avalot, de la reclamació d'una forma de vida fins 11a-vors manipulada. S'entrava en una etapa en la que el risc es compartia entre does promocions generacionals. Els vells lluitadors de bracet amb la gent jove que s'iniciava en la lluita, enllagaven la tasca i furgaven amb l'objectiu de debilitar l'estructura del régim dictato­rial.

En el curs deis darrers anys s'ha parlat molt d'aquests joves deci-dits que es van incorporar a la tasca per a recuperar el sentit de poblé. D'aquells grups n'han sorgit alguns caps de brot prou intel. ligents i destacats per a ocupar importants llocs de direccio en mol-tes agrupacions polxtiques i de govern. Els coneixem i podem compar­tir o discrepar respecte els seus plantejaments ideologics. I els iden­tifiquen) en l'imatge perqué sovintegen llurs aparicians en tots els me­die de comunicacid*. Pero: TDels vells lluitadors qui en fa mencio? ¿Uui els coneix? D'aquells heroics pioners que van propiciar les bases d'a-questa situado democrática que amb moltes mancances ara es respira, ningií no han sap res. Resten totalment ignorats i premeditadament obli-dats. Només cal escrutar l'horitzó polític del país, per a contemplar amb pena i desil.lusicf els esculls que han sorgit quan s'ha volgut rei­vindicar el dret a unes pensions pe r la condicio" de militars de la Re-publica o vidues d'aquells combatents; o quan s'ha contemplat passiva-ment com sota el pes deis anys anaven desapareixent en l'anonimat tants d'aquells valors patribtics a l'exili o en 1' indigencia; o quan per es-talviar records que poden ferir susceptibilitats de novells i sospito-BOS democrates, s'ha preferit commemorar el descobriment d'América i deixar en blanc el cinquanté aniversari de la destrossa física i moral que sofrí Catalunya amb la repressicí; quan s'ha ignorat com fou defe-nestrada la República Espanyola; quan resta pendent l'homenatge nacio­nal i institucional ais combatents, ais exiliats, ais perseguits, em-presonats i afusellats peí franquisme; quan el record del President Companys ocasiona tantes incomoditats, quan produeix tanta angúnia par­lar a Barcelona del monument a Francesc Maciá. Es tot un mosáic de man­cances que ens obliga a creure que l'estigma de la por, o la feliciiát~ d'uns pactes que han propiciat la bona vida, inhibeix ais oficiants de la política d'ara, per afrontar amb valentia la necessária decissio d'obrir el llibre de la nostra historia, girar un bon plec de pagines endarrera i comencar amb fermesa la lectura per explicar amb sinceri-tat la llicd, sense cap apassionament, només com un exercici didáctic que tindria el doble valor del reconeixement a uns inqüestionables mérits patriátics.

Aquesta jove democracia en quedaria molt mes reforcada si els fona-ments amb que fou forjada comptéssin amb l'aportacio* del coneixement diáfan d'uns fets, d'unes actuacions, de la voluntat i la decissio" d'uns homes i unes dones que en bpna part van ajudar a fer-la possible.

Joan Ventura 5olé - historiador vallenc. Fou jutjat en consell de guerra el 1939 i compli sis anys d'em presonament. Valls (Alt Camp) abril 1989.

Ext La Revolucio francesa a Esp anya

reiem La gran Revolucio francesa va teñir una mes gran influencia a Es-

panya pels tradicionals lligams de relaciá política, cultural i militar

ran^a vivía entre els dos gran paisos deis das costats del Pirineu el desvetllar intel.lectual deis Enciclopedistes, d'aqulla constel.la-.í¿ d e mestres del pensament que foren Diderot, d'Alembert i Rousseau en primera lí nía 1 iue, en la doctrina i praxis política simbolitzarer Sieyes, Condorcet i Benjamin Constant. Els volums de la gran Enciclopedia

Page 6: cátala i repúblic V- a - ddd.uab.cat · » se?46? $ Veu rt, 1e ex i I i cátala i repúblicV- a \k* 44 19 de Juliol de 1989 19 de Juliol de 1936 El 18 de Juliol de 1936,l a fraccicf

- 6 -

es filtraven per térra a travers deis pies nevats del Pirineu i per •"ar venien en els cellers deis vaixells de comerg.

Es diu qu basto de Mar el llibre de 1'Home. Perq deis ideáis deis nous i bolitzats en

. .. els a lectualitat la I i II Re fica, irnpres

e els* soldats de Napol iscal. Pero seria mili la Constitucicí france

ue llur pas victorias revolucionaris i const grans principis de Lli els tres colors de le

nomenáts"ftagrancesados avancada i progressist publiques i llur culmi sionant, de la Institu

eo portaven tots en la motxilla el or i mes auténtic dir que portaven sa i la Declarada^ deis Drets de per tot Europa... va ser l'expansio itucionals. Va ser la proclamado bertat, Igualtat i Fraternitat sim-s noves banderas.

" foren la sel .leccio* de la intel.-a. *-lur constituciá política foren naciá cultural va ser l'obra magni-ci(í Lliure d'Ensenyament. Manuel Riera - Marc 1989

BDNE5 PAGINES Continuado de les "Memories d'un cátala parisenc" . V.E. - XIX. La colla es comprometía a acabar el bloc abans d'anar-se'n. Calia des-carregar els sacs de ciment, alimentar la formigonera amb ciment, ai-gua i grava i carregar la barreja a les vagonetes i abocar-la dins dei gran motile, fer vibrar el formigo' amb aire comprimit. Pero el gran avantatge era de poder anar a la platja a la tarda a l'estiu, que era apreciable. Com que es treballava a tors nu, jo estava socarrimat com un salvatge. Amb Martin vaig descobrir nedant la gruta del pop, prop del Bec de l'Aigle.

Un cop acabat aquest treball de fer blocs, m'elevaren a la catego­ría de manobra de paleta individual, és a dir afectat de manera per-manent amb un paleta jove que es deia Darrigo. Un bombardeig de les Drassanes per l'artilleria naval, havia fet estralls a la Cité Quvrié-re, a les vureres, on s'allotjaven una part deis obrera. Calis dones reparar els murs i parets, adobar els sostres, etc., tots els treballs d'obra. Aquest Darrigo era molt actiu i i}o havia de preparar-li el ci­ment a la pala, sense formigonera, portar i preparar les pedrés, els maons i les teules i formar equip amb ell. Era un treball mes intere-ssant que el de remenaterra col.lectiu. D'altra part aixo em permeté de fer veritablement coneixenga amb els francesos, filis d'italians, peri francesos. Fins aleshores les barreges de la guerra a Espanya i deis Grups a Franca, s'havien fet amb gent provinent de totes les re-gions d'Espanya i alguns d'estrangers, pero no amb francesos.

Un grup de negres s'integraren al Grup de 1'Escorxador. Déien "Nous sommes francais" i van protestar per obtenir millores materials. Poc després se'n van anar.

El vocabulari deis obrers i els renecs Sois els vells obrers parlaven provencal. Els botiguers, els obrers

joves, parlaven francés. Es representava en provencal, "La Pastorale" representado' de final d' any muntada pels catolics (Els pastorets). També uña columna del "Provencal" estava redactada en provencal.

Els renecs mes tipies a les Drassanes eren : "Bonne Mere" "Porca Madona - utilitzada pels sards. "Fan de chichourne (Fill de ....) s'endevina lo que vol dir

chichourne. "Fache de con. En espanyol, facha, s'aplica al taranná general.

En Provenga fa al.lusió" sobretot a la cara.

"Que vols que t'hi digui". Idéntic al cátala, aixb volia dir "No s'hi pot fer res" " U est "fada". Está grillat.

Ja se sap qué vol dir "La Ciotat" en cátala. (Continuará)

Presentat per : Agustí Clariana Joaquim Vinyes : b ecines Franca