Peridic gratutJuliol 2014 / N 229 Associaci de Mitjans de Comunicaci Local www.lamarinadigital.cat

Alberto Fernn-dez Daz (PPC): "La ciutat est paralit-zada, no es prenen decisions" (Pg. 14)

Les festes majors i les Bacanals enimatges (Pg.12)

"El trfic de drogues no pot quedar impune, l'eradicarem". (Pg. 2-3)

Tema del mes

Toms Rodrguez, Intendent de la comissaria dels Mossos d'Esquadra del districte:

Les dues caresde l'estiu

A dalt, una noia mirant l'aparador d'una agncia de viatges/ A sota, una collaboradora de la campanya "La Fam no fa vacances" Foto: Uni d'Entitats

Iris Vieiros

Rafel Vidal

2 TEMA DEL MES

Tel. 932965007redaccio@amcl.catwww.lamarinaditigal.catC.C. La BsculaC. Foc, 128, 1a planta08038, Barcelona

DirectorJuan Antonio ReyesCap de redacciSara TorremochaEdici i maquetaci Ricardo BenettiCorrecciAran Comn i Estel Oleart

Redacci i fotografiaAgustn Forteza, Carla Gens, Estel Oleart, Eric Barrachina, Eva Albiol, Jor-di Gispert, Snia Maza, Raquel Mart-nez, Natalia Morales, Sara Torremocha, Miquel Vera, Rafel Vidal, Iris Vieiros, Araitz Pipers.

CollaboradorsJulio Baos, Juan Bibin, Julio Garca Mireia Gargallo, Marc Gispert, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles Macondo, Anna Mir, Myriam Reyes, Gemma Roig, Xavier Sanz, Guillermo Segador, Paula Stanislavsky i M. Jess Valderas.

Publicitatcomercial@amcl.cat (652566846) AMCL (932965007)Impressi: GestXXITirada6.000 exemplarsDistribuci gratutaDL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

amclassociaci mitjans comunicaci local

juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Intendent Toms Rodrguez: El trfic de drogues no pot quedar impune, leradicarem

Entrevista al cap dels Mossos d'Esquadra del districte de Sants-Montjuc

|| Miquel Vera || REDACCI

La seguretat ciutadana s una de les principals preocupacions de molts vens i venes. Sovint s'ha dit que els barris de La Marina sn conflictius i que suposen un pol d'inseguretat dins el conjunt de la ciutat de Barcelona. Aquestes afirmacions es contradiuen amb les dades oficials. Segons les estadstiques de la Taula de Coordinaci Policial de Sants Montjuc, que agrupa Mossos i Gurdia Urbana, l'any 2013 es van cometre 11.500 delic-tes al districte de Sants-Montjuc, dels quals 231 van cometre's als barris de La Marina i la Zona Franca. La majoria d'aquests delictes sn furts i robatoris amb violncia.

D'aquestes qestions n'hem parlat amb Ra-mn Toms Rodrguez, intendent dels Mossos d'Esquadra al districte de Sants Montjuc.

Ramn Toms Rodrguez entr als Mossos a l'any 1991, abans havia estat funcionari de just-cia. El seu primer servei com a agent de policia va ser controlar lINEF de Montjuc durant els JJ.OO. de Barcelona 92.

Quines sn les seves tasques com a intendent?Sc el cap visible comandant dels 200 policies del districte, coordino la seguretat ciutadana, la unitat dinvestigaci pels delictes ms greus i la policia de proximitat, que s la que patrulla pel carrer. El districte tamb disposa duna oficina de denncies i un punt datenci a les vctimes que fa una tasca molt important.

Per qu?Malauradament en aquest districte hi ha moltes vctimes de violncia de gnere i aquest servei les ajuda moltssim.

Quina s la relaci entre els Mossos i les enti-tats del districte?Ens reunim de forma oficial i extraoficial pe-ridicament per parlar dels seus problemes. A travs de l'oficina de relacions amb la comuni-tat ens poden comunicar les seves necessitats, alertes o queixes. Coordinar-se amb ells s til i important.

Ens reunim sovint amb les enti-tats del districte per conixer les seves preocupacions

Quins sn els principals problemes de segure-tat del districte?Com a tot Barcelona, per volum serien les faltes de furt, robatoris per descuido dun valor infe-rior als 400 euros. Si supera aquesta xifra ja s un delicte. A Sants Montjuc tamb hi ha hagut un repunt de robatoris a linterior dels habitatges.

Pel que fa la violncia de gnere, sha avanat en la seva eradicaci a Sants- Montjuc?Es mant, no es redueix, estem amb unes xifres fora antes que no baixen. Si en coneixem un cas, sha danar als mossos immediatament, no tractar-ho com un tema interior dels vens.

Quines sn les seves prioritats en la lluita contra el trfic de drogues?En aquest districte hi ha uns quants punts importants de venda de drogues. Un seria la Plaa del Nou a la Zona Franca, s un dels punts de venda de cocana ms importants de Barcelona, estem molt atents per tal de detenir a tots els que shi dediquin. Ms relacionat amb loci nocturn tindrem la zona del Poble Sec, on els venedors de llaunes tamb aprofiten per vendre tot tipus de substncies.

Calen ms efectius dels Mossos al districte?Els recursos humans i materials sn limitats, per crec que tenim un equip ben dimensio-nat i operatiu, podem realitzar la nostra tasca correctament. Tenim la mateixa proporci de policies que a la resta de la ciutat.

Quina valoraci faria de lactuaci policial

Dels 11.300 delictes comesos al districte de Sants-Montjuc, 231 van produir-se als ba-rris de La Marina i la Zona Franca Furts i robatoris amb intimidaci sn els delictes ms habituals La sensaci de seguretat augmenta, per queda feina per fer.

Ramn Toms Rodrguez, entrevistat al Portes Obertes de La Marina FM (102.5 FM) Miquel Vera

TEMA DEL MES 3juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Arriba lestiu, i s en aquesta poca de lany quan fem un s ms intensiu de lespai pblic, dels carrers, de les places, de les terrasses i bars; s quan ms hem de treballar en la prevenci per garan-tir les normes bsiques de convivn-cia; el bon s dels espais pblics, com parcs i zones verdes, i aix contribuir a minimitzar el soroll excessiu en zones de lleure nocturn. A ms, s durant aquests mesos quan ms hem de tre-ballar en la prevenci de les activitats delictives ms comuns que poden afectar els turistes que visiten al nostra ciutat, tan nacionals com estrangers, aix com al disseny de la millor assis-tncia especialitzada a les vctimes. Els Mossos dEsquadra de la Comis-saria de Sants-Montjuc estarem aler-ta per tal de poder detectar qualsevol indici que ens porti a prevenir i evitar qualsevol fet delictiu. La millora de la seguretat en aquesta poca de lany, consisteix en el foment de la ms m-plia collaboraci i coresponsabilitat de tothom, fent imprescindible la partici-paci activa i passiva de tots els ciuta-dans en aquesta tasca de seguretat.Per qu aquesta collaboraci passi-va? Perqu hem dintentar minimitzar tant com sigui possible les situacions de risc. Evitar difondre que us absen-teu de casa s un dels consells per duur a terme aquesta participaci passiva. s important a ms, simular que hi ha alg al domicili (no tancant totalment les persianes, fent servir temporitza-dors automtics de llums, rdio o TV, etc). Tamb s important que si teniu una persona de confiana els hi demaneu que us recullin el correu de la bstia i els hi faciliteu un telfon de contacte per si heu de ser localitzats. s molt til elaborar un inventari dels objectes de valor que deixeu al vostre domicili amb nmeros de srie, marques i mo-dels i fotografies per poder identificar-los millor en cas de sustracci.

Per qu aquesta collaboraci acti-va? Perqu tots som part de la nostra societat i hem de participar i implicar-nos per millorar la qualitat de vida de tots els vens dels nostres barris i tamb dels que ens visiten. Per aix es dema-na la mxima participaci ciutadana, la coresponsabilitat de tots i totes per prevenir i evitar que es produeixin fets delictius al nostre Com treballem els Mossos dEsquadra? Des de la comissaria de

Sants-Montjuc ens impliquem com a part activa en la seguretat del districte, abocant-hi tots els nostres recursos i mitjans per poder garantir aquesta protecci. Treballem donant resposta a les trucades del 112 i prevenim els delictes en relaci amb les diferents entitats del barri, amb una comunica-ci fluida, integrant-nos com una en-titat ms, per tal de millorar el nostre servei al ciutad i tenir presents totes i cadascuna de les problemtiques del districte. Qu cal fer si sou vctimes dun fet delictiu? El primer pas s posar en coneixement de la policia el fet delic-tiu a travs de la trucada al 112 (amb la mxima informaci disponible). s molt important que ens feu arribar la vostra denncia, adreant-vos a qual-sevol comissaria del Cos de Mossos dEsquadra o per Internet. Aquest trmit s molt important per nosaltres perqu ens dna la informaci que necessitem per poder treballar. Tam-b s imprescindible per nosaltres, els policies, tota la informaci que ens pugueu fer arribar, perqu vosaltres, els comerciants i vens del districte, sou els que coneixeu tot all que succeeix als nostres carrers i que ens ha dajudar a analitzar i tractar els casos que han de servir per millorar la seguretat dels barris.

Des de lOficina de Relacions amb la Comunitat (ORC) de la comissaria de Sants-Montjuc es treballa per integrar aquesta policia en el dia a dia del dis-tricte, oferint diferents serveis com sn les xerrades de seguretat per a la gent gran del barri, les visites a les escoles i els tallers dactivitats per als ms men-uts, per tal de donar a conixer a tots els vens la vostra policia, els Mossos dEsquadra.

No volem acabar larticle sense recordar-vos que el nostre desig s aconseguir que aquesta integraci de la policia amb la resta del teixit associatiu doni el resultat que tots esperem. Noms entenent que la seguretat s una tasca comuna, en la qual tots estem implicats i hem de par-ticipar. Aix, ara que arriba lestiu, noms ens haguem de preocupar dorganitzar les sortides de cap de setmana i gaudir delles en famlia. Aquest s el nostre desig. ABP Sants-Montjuc

Gaudir amb seguretat a l'estiudurant el desallotjament de Can Vies?Va ser exemplar, no hem de lamentar ni ferits greus, ni grans danys materials. Es va produir de forma esglaonada, sempre que vam carregar, abans havem estat molta estona avisant.

L'acci dels Mossos a Can Vies va ser exemplar

Com es va planificar el tot plegat?Els mossos vam rebre una ordre del jutge, per fer fora als ocupants de Can Vies. Des de Maig ja veiem que el centre social sestava fortificant. Tot va acabar amb ms de 60 de-tinguts de totes les nacionalitats, molts dells delinqents co-muns que es van apuntar a la festa.

Parlins de loperaci contra els llauners-traficants del Po-ble Sec...Vam ser avisats daquesta qesti pels vens. Es venia hero-na, haixix, cnnabis, cocana, speedball, en petites quantitats, sobretot a turistes, per la zona de la discoteca Apollo. Vam fer un seguiment daquests llauners i la investigaci va durar ms d'un mes perqu prenien molta precauci.

Al pis hi van trobar alguna cosa ms a part de drogues?Hi havia moltes llaunes, drogues per valor de 6.000, do-cumentaci falsa, ja que tots els detinguts eren immigrants illegals a qui shaur dexpulsar, i alguns electrodomstics. Aquests aparells podrien ser robats, aix que si algun ve ha patit un robatori daparells, pot reclamar-lo a veure si est en-tre els que vam decomissar. Tot i aix, no vam trobar armes.Actualment sn en llibertat, em sorprn per s aix. El per-qu se li hauria de demanar al jutge.

Hem desmuntat un dels punts de trfic ms importants de Barcelona"

Aquesta no s lnica actuaci contra el trfic de drogues que sha realitat recentment...Efectivament, fa poc vam localitzar uns dels pisos ms ac-tius en venda de droga a la Marina, amb desenes de clients durant les 24 hores del dia. Vam entrar amb grups especials, tenien una doble porta blindada, i un sistema per desempa-llegar-se de la droga llanant-la pel baixant cap a les clave-gueres. Aquesta operaci va acabar amb un detingut.

Quin tipus de persones compren droga a La Marina?Sn clients sobretot espanyols, molts pocs turistes. A Barce-lona els dos grans punts de venta de droga sn la Zona Fran-ca i la Minam que reben persones de tota la zona metropoli-tana per proveir-se amb les seves dosis dautoconsum.

La prostituci s un fenomen a lala al barri?Jo crec que no, hi ha un grup redut de noies, la majoria delles drogodependents que causen pocs problemes, i que estan ben ateses per serveis socials i controlades per la poli-cia. Intentem que vagin cap al cementiri, on sha habilitat la circulaci de vehicles. Cal recordar per que la prostituci noms est prohibida a les carreteres .

La gent opinaVicente (72 anys)

"El tema de la seguretat el veig

fora b, per amb dileg i ms igualtat

encara anirem millor"

Estem en un barri segur?

Manuel (64 anys)

"Crec que hi ha un problema amb els cha-tarreros i els

indigents, sem-bla que vinguin

tots aqu"

Crec que el barri s molt ms tranquil

que abans, em tranquillitza veure parelles de policies pel

carrer

Rosalia (32 anys)

Alicia (63 anys)Fa temps que

no pateixo robatoris ni

atracaments, no s un barri insegur, per no ens em de

relaxar

La reciente expedicin rusa al rtico despert crticas de Dinamarca, Canad, Noruega y Estados Unidos. Foto Ice

4 OPINI juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Les millors piulades

mirada crtica

Ja fa temps que laccs a la plaa de Sant Cris-tfol des del carrer Fo-neria est en mal estat, fins i tot fa por passar-hi. El fals sostre est destrossat: falten moltes lmines, cauen trossos de l' allament, man-quen alguns llums i els coloms han trobat all la seva colnia perso-nal. Sent un lloc de pas i d'accs a les dues porte-ries, no creuen que alg hauria de fer-se crrec d'arreglar-ho abans no prengui mal un vianant?

Pots fer-nos arribar la teva foto-denncia al correu electrnic: redaccio@amcl.catO per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bscula, 1a planta, 08038, Barcelona

@lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

EDITORIALRoda el mn i torna al Born s una dita catalana que fem servir per indicar que en-cara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendncia a tornar al punt ms cntric o al lloc d'origen. Una dita que resumeix perfectament lestratgia encetada per lAssociaci de Mitjans de Comunica-ci Local (AMCL) aquest 2014, entitat que com b saben els nostres lectors celebra en-guany els seus 20 anys dhistria.

El 1994 lAMCL naixia com a paraiges de dos projectes comunicatius de proximi-tat: aquesta publicaci que ara tenen a les mans (centrada en els barris de la Marina) i Sants-Montjuc Rdio, emissora de dis-tricte que havia arrencat les emissions cinc anys abans com a Rdio Zona Franca.Per tranquils, no tornarem a recordar en aquest espai els orgens daquests dos mitjans i les diferents etapes que han viscut. s moment de parlar de present i futur.

Fa tres mesos en ledici dabril de 2014- LA MARINA estrenava nova imatge. Un nou disseny que no noms s ms agrada-ble visualment, sin que a ms va en sinto-nia amb la voluntat de fer daquesta publica-ci un espai ms reservat a lanlisi, lopini i les entrevistes i reportatges en profunditat. I s que en ser aquesta una publicaci de pe-riodicitat mensual, t lgica que lactualitat del dia a dia (que avana a un ritme cada dia ms rpid) quedi recollida a Internet i a les xarxes socials.

Ara hem fet un pas ms. Sants-Montjuc Rdio -que va nixer com a Rdio Zona Franca i va viure fins i tot una etapa com a Alternativa Barcelona- torna als orgens i es reconverteix en La Marina FM. Com diem a linici: Roda el mn i torna al Born. El motiu i lobjectiu s clar. Volem centrar el focus de lactualitat en la Marina (millor dit, les Marines: de Port i el Prat Ver-mell), mantenint com a marc de referncia el nostre Districte (Sants-Montjuc) i la nos-tra ciutat (Barcelona).

Els nostres barris creixen, evolucio-nen, es transformen... I s que si els pronstics municipals es compleixen, en menys duna dcada hauran multi-plicat la seva poblaci. Caldr, per tant, disposar duns mitjans forts capaos de donar resposta en lactualitat del territori i la necessitat dinformaci de proximitat dels seus vens i venes. Amb aquesta renovada publicaci, l'acabada d'estrenar Marina FM, el nostre nou portal web (www.lamarinadigital.cat) i els nostres espais a Facebook (Diari la Marina-La Marina FM) i Twitter (@lamarinacat i @lamarinafm) intenta-rem, si ms no, aconseguir-ho.

El tnel del terror

@xaviertrias @CJCZonaFranca @AdaColau Insisteixo, garantim l'allotjament a la famlia afectada, a ms de tot el suport que necessitin. @AdaColau Ahir @xaviertrias va dir q ga-rantia aturar desnonament i reallotjament per #IreneSeQueda i els seus 3 fills pero avui no-ms @PAH_BCN ho fa.facebook/Josinma Jose e Inma: (sobre la festa de lescuma a Ca lAlena) Una idea genial para los nios del barrio!!! Espero que sirva de precedente para los prximos aos!!! Jejeje

facebook/Jordi.martigalbis Jord Mart: (sobre el chupinazo de les festes de Sant Cristfol) Lhe sentit des de la seu de lAssociaci de Vens de Sant Cristfol!

facebook/dani.cpedrosa Dani Castro Pedrosa: (entrevista Alberto Fernndez Daz) Esperpento es lo que es su grupo poltico. E igualmente esperpntico es que los primeros planos del de La Marina daten de 1976 y nuestro regidor salte con que la culpa es del estado espaol. Con todos mis respetos Jordi Mart. O es un ignorante o se est intentan-do rer de nosotros en la cara. O lo que es peor, tomarnos por tontos.

OPINI 5

La columna gregaPer Mriam Reyes

juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

No s el ressorgir del fnix per gaireb...la columna ha estat de baixa...i just quan caminava cavillant qu escriure vaig rebre la seva carta. Una miqueta trista i malenconiosa, per em va traslladar a un mes d'agost de la meva infncia:

"Sembla que va ser ahir quan asseguda a la porta de casa prenia una gran tassa de cacau i esperava que la meva vena, en aquells dies la meva millor amiga, vingus a buscar-me per anar a jugar. Clar, noms ho sem-bla perqu no va ser ahir ...d'aix fa ja molt temps. Tant que la meva millor amiga, que ja no s ni vena ni amiga, i jo gaireb, no recordo quan vrem canviar de domicili i quin va ser el segon o tercer o lloc on a les escales esperava que alg vingus a jugar ... Els estius van deixar de ser llargs i fins i tot avorrits, i em diuen per aqu que aix s 'el pas del temps'.

La gran bola de foc que surt per l'est i es posa per l'oest...i s'han pre-guntat el perqu d'aquest fet?... Encara que si fos seguiria sortint pel ma-teix lloc dia desprs de dia... seria doncs, un saber per gust. I per plaer m'agradaria saber tantes coses... i en canvi ... es deixa de pensar i preferei-xes mirar aparadors ...i si pot ser dins d'un centre comercial millor...que hi ha aire condicionat. Potser el proper estiu recuperi la tassa de cacau i cridi a la meva vena..aquest el tinc complicat...com a molt ficar els peus a la font del poble on em deixi caure".

Grcies per la vostra pacincia.

Lacomodador por Juan Bibian (cineasta)

trobo en una cantonada, al costat d'unes vies de tren, giro la vista i tenim el Centre Catlic de Sants; amb l'Esglsia hem topat? T a veure amb el cobriment de les vies? s tot desconcertant. O no. I l'abdicaci. No-ms el rei ha d'abdicar? No hi ha molts totpoderosos dins d'aquest regne dels que ja en tenim prou? No us sembla que realment ja no som ciutadans sin sb-dits de qualsevol mamarratxo? A vegades el temps passa i tot continua igual per a qu tot canvi per no canvia res. Un altre tema per parlar s com Podemos irromp a l'escena poltica. Un fenomen que comena amb una manifestaci un 15 M a Madrid, que ja est trastocant-ho tot, per tot. Tanmateix podrem par-lar de com crear llits d'hostaleria per al turisme per com, simultniament, estem tancant llits hospitalaris, aquest tema lenvoltarem de silenci.

El sueo de EllisJames Gray realiza en El Sueo de Ellis la que podemos decir que es su obra ms seria y con la que se encuentra ms comprometido. Se nota que el director ha realizado los deberes y se ha empapa-do del cine de inmigracin como Amrica, Amrica de Kazan o la gran rase una vez en Amrica de Sergio Leone para no caer en los tpicos de la mafia y los italianini de turno.

El guin a ratos es magistral y otros flaquea un poco aunque no desmerece el resultado final. Esto es Estados Unidos y aqu hay que vender amor, libertinaje y religin formando un trptico ideal para desarrollar una historia potente que, sin pretensiones, intenta con-tar un relato de apego y desconfianza, de esperanza y desespera-cin en un Nueva York decrpito donde conviven fulanas y proxe-netas. El final sigue el estilo libre de una Casablanca de yanqui sin hroes y pone la guinda a un buen proyecto.

Joaquin Phoenix est grandioso, balancendose entre la dulzura y la atencin de un enamorado y la clera y frustracin del que se siente traicionado. Marin Cotillard tambin est perfecta con un dominio excelente de su acento polaco, en el papel de una des-dichada inmigrante que se ve arrastrada a un mundo ingrato del que parece que no hay forma de salir. Resignada, frgil y sufrido-ra, la francesa se muestra como baluarte de la lucha sin descanso por conseguir su sueo americano. El primo chulo y guaperas de Phoenix, encarnado por Jeremy Renner, es un guay de la vida que ensea un doble juego de caridad y de egosmo mezclado con or-gullo y bravuconera. Gran film sobre la inmigracion a los USA en los aos 20. FELIZ VERANO!!!

La crnica

Guillermo Segador

Podem parlar de l'abdicaci i de l'abstenci de CiU a continuaci i de Can Vies. Podem parlar de la se-gona transici i de Podemos. O podem parlar de tot alhora. Can Vies: Un mat comencen a enderrocar l'edifici ocupat, incidents previstos, manifestacions, detencions, violncia, ms manifestacions, pres i fi-nalment tot torna al principi. Alg s'ho explica? Obro el maps a la recerca de la seva ubicaci i me'l

Nascuda lany 1928 al bar La Joya del barri de lAnimeta a la muntan-ya de Montjuc, dun grup de nois i noies que es divertien cantant canons humorstiques, fins que varen deci-dir formalitzar el grup adherint-se a la Federaci de Cors de Clav. El fill duna daquestes noies s avui dia el nostre soci deg, en Julin Gmez.La societat va quedar inactiva durant la Guerra Civil i es va reiniciar lany 1948.Som membres de la Uni dEntitats de la Marina. En Paco Candel ha sigut un dels personatges rellevants, amic, collaborador i soci dhonor.

Des de lany 1972 tenim llogats els locals al Patronat de lHabitatge. Amb la Llei dArrendaments Urbans (LAU), sens va aplicar la pujada considerant-nos com a local comercial 490/mes es fan molt difcils de pagar. Es sufraguen entre les quotes dels socis, las aporta-cions voluntries de particulars, i dels llocs on collabora la banda musical com festes majors, Tres Tombs o cercaviles.

Si us agrada la xerinola de les Festes de la Verema, Caramelles, o tocar algun instrument us esperem.

La Joia de Montjuc ha passat de ser la degana entitat cultural del

barri a ser lentitat amb ms pro-blemes econmics del barri, ja que s una de les poques, per no dir l'nica, que paga un lloguer (co-mercial) pel seu estatge social.Ens hi reunim pels assaigs de la coral tots els dilluns de 20h30 a 22h30.

Paco Candel va ser un-personatge rellevant, amic, collaborador i soci dhonor.

Pel que fa a la banda, que assa-ja tots els dissabtes de 12h a 14h, d'un temps en, no en pot gaudir. Desprs duna denncia presenta-

da per un ve molest pel soroll de la msica, ens veiem obligats cada dissabte, per prohibici expressa de la Gurdia Urbana, a carre-gar els instruments fins el Centre de La Bscula, on ens ha adreat lAjuntament, anada i tornada evi-dentment. La pregunta que ens fem s de qu serveixen els esfor-os que fem per abonar tal quan-titat de lloguer si no podem fer s dels locals com ho portvem fent fins ara.

Cantar s una activitat social enriquidora i tota una filosofia de vida.

Les nostres fites de futur sn, com sempre, portar el cant coral i la cul-tura arreu. Seguir amb les tasques del treball diari i, a curt termini aconse-guir, salvant les dificultats, arribar a celebrar el 90 aniversari ja que tan sols falten 4 anys. Bo seria poder comptar amb noves incorporacions que farien aquest esdeveniment la mar de llut, a part de recordar que cantar s una activitat social enriqui-dora i tota una filosofia de vida. Reu-nir-se i escoltar la veu dels companys transmet una energia positiva que tatrapa i sense dubte recomanem.

La Joia de Montjuc porta 86 anys oferint la seva msica

La Joia de Montjuic

6 ACTUALITAT juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

|| Raquel M. Martnez || REDACCI

Participaci desigual a la Selectivitat Vint-i-tres alumnes dels instituts pblics de la Marina han participat a les PAU (Proves d'Accs a la Universitat). L'INS Montjuc ha presentat a dos alumnes, da-vant dels vint-i-un de l'INS Domnech i Montaner

Enguany 26.148 alumnes shan presentat a selectivitat. El 9548% ha aconseguit supe-rar les proves daccs a la universitat, segons Unportal. La nota mitjana a Catalunya s un 6474, una mica ms alta que el 2013; des del 2007 el nmero daprovats ha augmentat cada any. Per aix ha pujat unes dcimes la nota mitjana daccs a la universitat, que es calcula a partir del 60% de l'expedient de Batxillerat i el 40% de la qualificaci de la fase general de la Selectivitat, i es situa en un 695, respecte el 688 de 2013.

El 2014 han millorat les notes de Catal, Histria de la Filosofia, Castell i Angls, aquestes dues ltimes significativament. Noms es mant (una centsima per sota) la d Histria. Shan batut dos rcords: el n-mero destudiants amb notes superiors a 9 ha passat de 226 el 2013 a 323 enguany i un alumne ha sigut el primer en treure un 10.

A la Marina dos instituts deducaci p-blica han presentat estudiants als exmens: l INS Montjuc i l INS Llus Domnech i Montaner. Els directors dambds cen-tres, Domingo Espot i Amparo Brull res-pectivament, aporten les segents dades. Els resultats contrasten, ja que noms dos alumnes del Montjuc van presentar-se, enfront dels 21 del Domnech. Tant els

dos participants del primer com el 9047% (19 alumnes) del segon centre han supe-rat les PAU. Entre els alumnes de lINS Domnech i Montaner la nota mitja ha estat de 63 i la millor nota de 85, sense afegir-hi les assignatures especfiques, que poden sumar fins a quatre punts amb un mxim de 14.

Al barri, dos instituts d'educaci pblica han pre-sentat estudiants als exmens

Crida latenci que la majoria dalumnes que han aprovat batxillerat al Domnech i Montaner (23, 2 amb matrcula dhonor, i 4 aprovats a la convocatria extraor-dinria de juny dun total de 39) opten per presentar-se a les PAU, deixant els Cicles Formatius de Grau Superior com a sego-na opci; com confirmen la directora del centre i lalumna Yarait Prada.

En canvi, al Montjuc noms 2 dels 7 aprovats a Batxillerat (dun total de 15 es-tudiants matriculats a segon) ha optat per aquest cam. Sn lIvan Alba i el David Aguilera, que comenten que entre els seus companys marxar a un Grau Mitj o Grau Superior sn les opcions amb ms adep-

tes. Expliquen tamb que no han sentit gaire pressi del centre per fer Selectivitat.

En Domingo Espot atribueix la poca participaci dels alumnes del seu centre a que es tracta duna promoci reduda. Afirma que tenint en compte aix i que molts estudiants troben els seus interessos en cicles formatius, no troba preocupant aquest fet i est satisfet amb les qualifica-cions. L Amparo Brull considera que el percentatge daprovats a les PAU del seu centre no s dolent i espera que encara puguin presentar-se ms alumnes a la convocatria de setembre.

En lopini dels alumnes, el Batxillerat s dur i sobretot segon, un curs amb molta pressi i exigncia per acabar el temari a temps; per pot compaginar-se amb acti-vitats extraescolars i aprovar si lobjectiu est clar.

En David i lIvan creuen, per, que potser si fos de tres anys enlloc de dos ms estudiants lacabarien, ja que hi hau-ria menys pressi i no tan desgast. Als exmens s'hi suma, a ms, el Treball de Recerca obligatori. La Yarait, per facilitar les coses, proposa no fer classe durant els perodes dexmens i poder triar a princi-pi de curs entre fer Histria o Histria de la Filosofia, ja que noms cal presentar-se a una de les dues a les PAU. Afirma, per, que el Batxillerat es pot superar amb faci-litat amb treball constant.

Parlem amb els alumnes de les PAU

La Yarait t Matrcula d'Honor a Batxillerat (9'15) i opta al Premi Extraordinari de Batxillerat. Va cursar el Batxillerat Biosanitari. "Anava ben preparada a Selectivitat perqu des de l'escola havem fet reps i els exmens no van ser especial-ment difcils" - explica - "no m'havia plantejat cap opci que no fos acabar Batxillerat per entrar a Veterinria".

La Sara volia entrar a Comunicaci Audiovisual, per com que la nota era molt alta finalment ha optat per Periodisme. Va cursar el Batxillerat Social. "Excepte l'examen de Catal, la resta em van semblar fcils d'entendre, tot s'havia fet durant el curs" - afirma - "al Batxillerat, segon m'ha semblat ms fcil que primer, per els professors han estat molt per nosaltres".

Ivan Alba INS Montjuc8'62 a les PAUL'any vinent cursar ADE a la UB L' Ivan va escollir cursar Batxillerat Social perqu li agradaven les matries i la seva famlia tamb ho trobava b. ADE era la seva primera opci, tot i que havia contemplat tamb Economia com a alternativa. Ha compaginat el Batxille-rat amb els entrenaments i la competi-ci de beisbol, amb molt d'esfor i hores de biblioteca. "Penso com el David, m'hagus agradat tenir ms ajuda, per em sento molt b amb el resultat, trobo que l'esfor val la pena".

David Aguilera INS Montjuc 5' a les PAU L'any vinent cursar Histria a la UABEn David va fer primer de batxillerat a l' INS Domnech, per en repetir segon va canviar al Montjuc. S'havia plantejat fer un grau, per finalment va cursar Batxillerat Social. "M'hagus agradat te-nir ms ajuda per preparar els exmens en algunes assignatures, suposo que no s'han fet tantes classes de reps perqu erem noms dos" -aix s, afegeix - "estic content amb la nota, per podria haver sigut ms alta treballant ms".

Sara Agharbi INS Domnech i Montaner 9'6 a les PAUL'any vinent cursar Periodisme a la UAB

Yarait PradaINS Domnech i Montaner 12'29 a les PAU L'any vinent cursar Veterinria a la UAB

PUBLICITAT 7juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

8 LA MARINA DEL COMER ASSOCIAT juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

ww

w.c

omer

cian

tsla

mar

ina.

cat

a.c.

lam

arin

a@gm

ail.c

omTe

l i fa

x: 9

3421

2386

14a Fira de Primavera del Petit ComerLa Fira de Primavera de les Parade-tes de La Marina celebrada el pas-sat 14 de juny, va ser una jornada festiva i ben calorosa( vam viure un dels dies ms xafogosos del mes de juny).

Hi va haver una mplia partici-paci dels comeros del barri: 24 parades van exposar els seus pro-ductes i serveis als vens i venes de la Marina. Durant el dia es van apropar a la Fira tant els clients ha-bituals dels comeros participants, molts dells animats per les ofertes i promocions especials que aquests oferien durant la jornada, com una part del venat que desconeixia la diversitat comercial que hi ha als barris de la Marina.

Aquesta desconeixena comer-cial t una explicaci: La Marina est constituda per diferents ba-rris que urbansticament queden dispersos. s la nostra realitat i aix fa que una diada comercial com la celebrada aquell dia, en una ubicaci popular com s la de la plaa de la Marina, es converteixi en loportunitat de molts vens per conixer quins sn els comeros i

on subiquen aquests al barri. Aix ho van manifestar les persones que sapropaven a les paradetes i xerra-ven amb els comerciants. Aqu s on aquest pblic estableix un pri-mer contacte amb el comer que

fins aleshores no coneixia i que samplia ms endavant per amb-dues parts quan el nou client visita la botiga.

La novetat daquesta Fira del Petit Comer va ser la gran parti-cipaci del sector de lhostaleria de la zona que va donar un aire ms ldic a la jornada. Es va poder beu-re, picar suggerents tapes, gaudir de bones pizzes,...tot acompanyat amb un bon ambient.

Com a cloenda van actuar el grup The Xarrots que van oferir per primera vegada el seu ritme i les seves llestres a aquesta festa co-mercial i als barris de la Marina.

LAssociaci de Comerciants i els comeros que participen en aques-tes jornades del comer al carrer fan un gran esfor hum, logstic i econmic per dur a terme aques-ta jornada.Una activitat comercial daquests tipus implica una prepa-raci anticipada de mesos de tre-ball que sempre es considera posi-tiva per la dinamitzaci comercial que aix suposa per la zona i tamb per la bona acceptaci dels vens i venes del barri.

Organitzada per lAssociaci de Comerciants La Marina

Jordi Mart, Regidor del Districte de Sants Montjuc, va visitar la Fira de la Primavera.

La fira va ser organitzada per l' Associaci de Comerciants de la Marina.

Comeros participants a la Fira de la Primavera

TU CERRAJERIA.COMXIT DONA HOME I COMPLEMENTSART I DECORACICHARCUTERIA SANTYRELLOTGERIA JOIERIA RAMON CARNESPAI PER VESTIRCERVESERIA LA PLAAELECTROUTLETLA PIRULETAASSOCIACI CIVIL DE DIANTICAPIZZERIA MAMMA MIAFRANKFURT SINENCAMBIOASSOCIACI DE DONES PUNTAIRESSAMANTHAPATCH MERCERIACELLER PEAMARIA ROSA PERFUMERIA GNERES DE PUNTLA MARINA FMROSTISSERIA LA PLAAMODES MARIL

ADMINISTRACI LOTERIAADMN. LOTERIA 137 COSTAMare de Du de Port, 379-381Tel. 93 331 52 98

ANIMAL DOMSTICMon AnimalFoneria, 43-45 Telf. 93 431 74 02

ASSESORIES-GESTORIESAssesoria Comercial Anna Ma. MadridGran Via, 146 7 2a Telf. 607 338 236

GESTORIA FRANCISCO JAVIER BOFILL LAMAMineria , 4-6 Esc. A 7 4Telf. 609 932 494 93 298 99 77

AUTOESCOLESAUTOESCOLA ZONA FRANCAPG ZONA FRANCA, 186Telf. 93 331 86 12

AUTOMBILSKIA AR MOTORSPg. Zona Franca, 6- 8Telf. 93 223 92 88

BRICOLATGE (Parquet, portes, cuines)BRICOLAGE ZONA FRANCAFoneria, 43 Telf. 93 432 32 54

BUGADERIA-TINTORERIESBUGADERIA-TINTORERIA MARIAlts Forns, 81Telf. 93 332 28 96

CELLERSCeller PeaAviador Franco, 15Telf. 93 332 63 95

COPISTERIESCOPISTERIA SANT JORDIMare de Du de Port,337-339Telf.93 421 33 23

CORREDURIES DASSEGURANCESICALI CORREDURA DE SEGUROSMare de Du de Port, 252Telf. 93 223 33 09Telf. 93 223 33 09

ELECTRODOMSTICSELECTROUTLETAlts Forns,78Telf. 93 421 17 89

ESTANCSESTANC ZONA FRANCApg. Zona Franca, 244Tel. 93 332 69 46

EXPENDURA N 276Alts Forns, 70-72Telf. 93 332 65 66

FARMCIESFARMCIA CUSCPg. Zona Franca, 162Telf. 93 421 81 29

FARMCIA FORNS-GIRMare de Du de Port, 234Telf.93 332 21 94

FERRETERIES -LAMPISTERIESBAYOT COLLADO, S.LMare de Du de Port, 168-170Telf. 93 421 49 22

COMERCIAL LVAREZEnergia, 20Telf. 93 421 59 77

TU CERREJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173Telf. 661 991 144

FORNS DE PA365. CAF I FORN DE PA I DEGUSTACIMare de Du de Port, 271Telf.93 421 87 26

365.CAF FORN DE PA I DEGUSTACIMare de Du de Port, 379Telf.93 422 38 47

FOTOGRAFIAFOTOSISTEMAPG. Zona Franca, 177- 179Telf. 93 332 57 97

INMOBILIARIESTECNOCASA ZONA FRANCAAlts Forns, 71Telf. 93 432 77 80

JOIERIESJOIERIA RAMON CARNRuiz de Alda, 8Telf. 93 332 02 06

JOYERA LURAAlts Forns, 7593 422 14 48

LLAMINADURESLA PIRULETAAviador Ruiz de Alda, 6Telf. 93 667 22 77

LLAR D INFANTSEL GALL I LA GALLINAMare de Du de Port, 355Telf. 93 332 26 78

LLAR D INFANTS ELS GEGANTSPg. Zona Franca, 168 esc A 1aTelf. 93 296 48 18

LLAR D INFANTS XUMETSEnergia, 10. Telf. 93 431 76 72

MATERIALS DE CONSTRUCCIMACARROFerrocarrils Catalans, 87-89Telf. 93 332 78 56

MOBLESMUEBLES EL CISNEPg. Zona Franca, 224Tel. 93 332 26 98

MacMOBLES ZONA FRANCAPg. Zona Franca, 141Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2Ctra. Del Prat, 11Telf. 93 421 20 70

MODA I COMPLEMENTSESPAI PER VESTIR (Confecciones Ray)Pg. Zona Franca, 200Telf. 93 93 332 30 46

EXIT DONA I COMPLEMENTSMare de Du de Port, 337- 339Telf. 93 296 88 92

WALA SPORTPg. Zona Franca, 191-205Telf. 93 332 04 13

PTIQUESJOSA PTICSPg. Zona Franca, 155Telf. 93 432 24 98

ZONA PTICAMare de Du de Port, 252Telf. 93 331 40 47

PERFUMERIES I DROGUERIESDROGUERIA FELIAlts Forns, 74Telf.688 89 30 77

PERRUQUERIESBALLESTERS PERRUQUERS UNISEXMare de Du de Port, 413 baixos local 3. Telf. 93 422 10 48

QUADRES I MARCSART I DECORACIMineria, 17Telf. 93 296 70 03

QUEVIURESALIMENTACIN RUIZEnergia, 3 93 332 31 43

CARNISSERIA NGELFoneria, 26 bTelf. 93 332 64 44

CHARCUTERIA SANTYAlts Forns, 74Tel. 93 431 01 82

CONDIS SUPERMERCATSPg. Zona Franca, 210- 214Telf. 93 431 84 78

QUEVIURES MIQUEL CARNMare de Du de Port, 198Telf. 93 250 22 96

TOCINERIA CHARCUTERIAPLUS ULTRAAviador Ruiz de Alda, 24Telf. 93 332 64 94

RESTAURACIGRANJA ELENA, S.C.PPg. Zona Franca, 228Telf. 93 296 98 43

RESTAURANTE GRANJA LA MASIAAlts Forns, 61Telf. 93 431 84 37

MAMMA MIA (NOU SOCI)Foneria, 37-39Telf. 93 331 11 06

LA PATATONAFoneria, 40Telf. 93 331 02 38

ROSTISSERIA LA PLAA (NOU SOCI)Pg. Zona Franca, 174- 176Telf. 93 432 25 96

WOK PALACIO MANDARIN (NOU SOCI)Pg. Zona Franca, 241-243Telf. 93 421 87 15

REVISI CARNET DE CONDUIRCERMASA CENTRE MDICGran Via, 162Telf. 93 431 431 05 89

SALUT CENTRE D INFERMERIA I PODOLOGIAMineria, 17Telf. 93 332 14 98

TEXTIL- DECORACI- LLARDECORACIN MARI CARMENFoneria, 11Telf. 93 332 3316

TOLDOS DURANMare de Du de Port, 260Telf. 93 331 63 49

TALLERS MECNICSTALLERES J.FMare de Du de Port, 279Telf. 93 332 89 95

TALLERES PREZ- ALONSOMare de Du de Port, 124Telf. 93 223 30 42

TELECOMUNICACIONSI.T.C. SYSTEMSMare de Du de Port, 305- 319Tel. 93 421 56 17

Botigues associades:

PUBLICITAT 9juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Escola Llus Vives i Institut Llus VivesC. Canalejas, 107

De dilluns a diumenge, de 17.30 a 20.30 hEscola Enric Granados

Pg. Zona Franca, 98 (entrada pel C. Foc)De dilluns a diumenge, de 17 a 20 h

Escola Llus Vives i Institut Llus Vives

ESPAI DE LLEURE, EDUCATIU I COMPARTIT

VACANCES DESTIUDel 23 de juny al 31 de juliol

S A N T S - M O N T J U C

Els nens i nenes que hi accedeixin ho faran sota la responsabilitat de les seves famliesAmb el suport de: Fundaci Jaume Bofill

CURS

2013

- 2014

foto

: iSt

ockp

hoto

diss

eny: teresa

cana

l.com

bcn.cat/educacio

10 ACTUALITAT juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

El nostre s un barri viu i actiu, amb diversitat i potencial suficients per a or-ganitzar activitats de tota mena on tot-hom tingui cabuda i noms cal que ens expressem i compartim. En poc temps per amb molta empenta, La Marina Viva ha esdevingut una entitat revolu-cionria que, com el Dani Fernndez i el Javier Lpez ens asseguren, tracta de ser el reflex de la veu del barri. Ens expliquen com la iniciativa porta el dia a dia del barri als vens i potencia que ens sentim ms part dell.

Com sorgeix La Marina Viva?Va nixer fa 3 anys i mig per la neces-sitat dinformar sobre el dia a dia del barri. Volem donar veu als vens i, les xarxes socials van ser fonamentals per fer-ho possible. s un projecte petit i fruit duna illusi que sha realitzat i, del qual, tots en traiem recompensa. La gent es va bolcar amb la iniciativa i per aix vam convertir-ho en entitat.

Quins sn els objectius?Sn pocs per clars: la coordinaci as-sociativa, el treball en xarxa i la fomen-taci i participaci venal. Aix reque-reix comunicaci i motivaci i, per ara

sest aconseguint.

Com es fan realitat els objectius?La Marina Viva intenta fer de vincle entre la resta dentitats, associacions i grups de vens del barri. Si tots tre-ballem conjuntament i en la mateixa direcci, enfortim el barri i les seves relacions. A ms, no deixa de ser una plataforma per donar veu al barri, per aix s indispensable la participaci venal. La gent t curiositats i propostes i senten la necessitat de contactar amb alg que pugui canalitzar-ho cap a on puguin ser dinters i ateses. Al final, els protagonistes de les accions i de les publicacions que fem a les xarxes sn, majoritriament, els mateixos vens fent-nos-ho arribar la informaci.

Quin tipus dactivitats organitzeu? Doncs, projectes de tot tipus: alguns diaris i variats, altres permanents com ara La Marina Patina i projectes ms grans i elaborats com, per exemple, el vdeo que vam realitzar per les 10 Ba-canals. Per no volem involucrar-nos noms en temes ldics i culturals sin que apostem per propostes reivindica-tives que preocupen el barri, com les manifestacions per un transport p-blic digne. Sn iniciatives importants.-

Amb quins recursos compteu? Explotem les eines que ens propor-ciona el barri i les que la gent posa al nostre abast, de forma desinteressada.

Quines lnies de participaci estan obertes actualment a la xarxa?De moment fem publicacions sobre: 1.Incivisme/Denunciem: tractem de conscienciar i fomentar el civisme i, les denncies, es comuniquen a les

Institucions. 2.+Info/+Barri: tractem temes i activitats que sorgeixen al barri. 3.Flaixos: compartim imatges curioses del barri. 4.Memria Viva: facilitem la histria del barri a partir dimatges antigues.Per totes elles, la collaboraci venal s indispensable.

Qui treballa darrere La Marina Viva?Ara, lequip dinamitzador est format per 15 persones diriament actives. A

part daquests, per cada activitat con-creta creem un equip organitzador format per uns 10 membres. Tamb tenim collaboradors en prctiques i, no cal dir, la gent del barri. Sn moltes persones les que ens ajuden contnuament.

Com es viu el treball diari? A vegades, has dimplicar la famlia per tal de compaginar-ho tot, per daix tracta aquest projecte. Compensa no-tar que el barri es posa en marxa i que fas xarxa entre aquells que el formem.

Podreu avanar-nos algun projecte que sestigui preparant?Ara estem centrats en una campanya enfocada en aquest estiu perqu, aque-lles persones que es quedin al barri aquests mesos, puguin gaudir tamb.

Quina valoraci nextraieu de La Ma-rina Viva i quin s el vostre missatge ?La valoraci s molt positiva i volem continuar treballant tots junts. La gent t ganes de fer barri i de fer coses en ell, fer-ho visible i sentir-se actius i, aix, motiva. Als vens, dnals-hi les grcies per la participaci i collaboraci que tan fonamental s. Com diu leslgan: La Marina Viva viu per tu, s a dir, entre tots la fem possible.

La Marina Viva: "Intentem reflectir la veu de barri"

|| Araitz Pippers || REDACCI

Javier Lpez, esquerra, i Dani Fernndez, dreta, de l'equip de la Marina Viva Marina Viva

L'entitat, que va nixer fa tres anys a les xarxes socials, basa la seva activitat en la participaci venal

Paralitzat el desnonament d'Alts Forns 61El quart intent de desnonar la famlia de l'Irene Garcia, amb tres menors, tamb ha estat fallit. Els vens van mostrar la seva solidaritat durant els dos dies en els quals es podia produir, 2 i 3 d'aquest mes

|| Estel Oleart || REDACCI

Lhistorial del cas s encara ms llarg: la Irene i els seus fills ja van ser desnonats fa cinc anys i van anar a viure amb lvia. Aquest cop, doncs, es tractava del pis de la mare de la Irene.

Una concentraci va tenir lloc davant de la casa de lafectada durant tot el mat del dimecres dia 2. Tot i que el desnonament podria haver tingut lloc fins a les tres de la tarda, el mat va acabar tranquil.

Membres de la PAH i vens es van concentrar de nou davant del pis el dia 3. A mida que avanava el mat ms gent es va acostar per demostrar el seu suport mentre de banda sonora sonaven xiulets, botzines i frases diverses. Les samarretes verdes demanaven als cotxes que toquessin el clxon en passar, i aix ho van fer la gran majoria.

A mig mat es va rebre una trucada de les persones que eren a la Ciutat de la Justcia intentant aturar lordre de desnonament

durant la qual van informar que no ho havien pogut fer i que els Mos-sos estaven en cam. Rpidament es va formar una assemblea on membres de la PAH van explicar el procediment per a bloquejar pac-ficament la porta. Per els Mossos no van arribar i ms tard es va sa-ber mitjanant un mediador que no vindrien. La comitiva judicial, per, encara havia darribar, ja que lordre seguia en peu.

Parallelament, una vintena de membres de la PAH ocupa-va el Consorci de la Vivenda

de Barcelona per exigir una in-tervenci per aturar el possible desnonament.

Aquella mateixa tarda lAjuntament va emetre una nota de premsa en la qual es comunica-va que es garantiria allotjament per a la famlia i que sajornaria el des-nonament. Aix es far per dues vies: lOficina dhabitatge de Sants-Montjuc i el Centre de Serveis Socials La Marina. Aix, es va com-plir amb el que ja shavia afirmat al compte de twitter de Xavier Trias, en ser interpellat per Guanyem,

la PAH de Barcelona i Ada Colau. L'alcalde va dir a travs de la xarxa social que no es desnonaria la fa-mlia sense donar una soluci ha-bitacional abans.

L'Ajuntament va comunicar la garantia d'allotjament a la famlia per una nota de premsa

1SUPLEMENT ESPECIALjuliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

juliol 2014 / SUPLEMENT ESPECIAL / N 3

pg. 4

pg. 2

pg. 4pg. 3

Els infants posen nota al barri

La TIAF es presenta a l'Espai Ensems

La famlia opina

Com son les teves vacances?

Esglsia Evanglica Filadelfia

Joves sempre a punt per a participar

A la Marina, tamb s estiu

A lestiu tota cuca viu! Sacosta la ca-lor i arriba el temps danar a la platja; de gaudir de la famlia , dels amics i co-neguts... B! Ja s aqu lestiu!

Des de la TIAF us volem desitjar a tots i a totes unes molt bones vacances es-tiuenques. Nosaltres apro-fitarem aquestes setmanes de descans, per recarregar les piles i tornar amb mol-tes energies al proper se-tembre; per encarar nous projectes i noves activitats. Entre les quals, volem des-tacar la realitzaci de les Terceres Jornades Anuals de la TIAF, que tindran lloc el proper mes de novembre. A les quals esteu tots convi-dats i convidades. Estigueu atents als propers suple-ments, en els quals anirem detallant tota la informa-ci. Comptem amb la vos-tra participaci.

Aix que ens tornem a veure al setembre, per con-tinuar amb molta fora, treballant conjuntament des de les diferents comis-sions i grups de treball de la TIAF.

I... recordeu el que diu lArticle 31 de la Convenci dels Drets dels Infants: el dret de linfant al descans, a lesplai, al joc i les activitats desbarjo.

Bon estiu!

Grup i Comisions de treballTIAF

Nota Editorial

Fem vacances i carreguem les piles

Arriba la calor i sacaba lescola. s temps de viure la natura, de jugar, destar amb els amics, danar a la platja, de trobar la teva primera feina... Per, com sorganitzen les famlies per continuar treballant i que els seus infants continun gaudint de lestiu? Quines opcions hi ha al barri? pg. 2-3

Foto: Arxiu TIAF

info

2 info juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Web: www.tiaflm.orgA/e: tiaflm.comunicacio@gmail.comAdrea: La Bscula Espai MusicalC. Foc, 128, 1a planta08038 BarcelonaTel. 93.965.007

Consell de redacci:Grup de comunicaci de la TIAF-Districte Sants-MontjucDirecci de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor Gonzlez.-Associaci de Mitjans de Comunica-ci Local (AMCL): Joan Barutel.-Equip Socioeducatiu en Medi Obert: Gemma Andreu i Jordi Llistosella-Federaci dAssociacions de Vens i Venes de Barcelona (FAVB): Ancor Mesa.-Assessors TIAF: Sergio Surez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).

Edici i maquetaci:Ricardo BenettiImpressi: GestXXITirada:6.000 exemplarsDistribuci gratutaDL: B-3220/94

Amb el suport de:

La famlia opina

Mirian (9 anys)Juan Carlos (pare)

Oscar (17 anys)Famlia Mercedes

Jo jugar amb els meus amics i aju-dar a la meva famlia. Magraden molt les vacances, i el que ms magrada s estar amb els meus tiets.

Durant el mes dagost, setembre i el que queda de juliol treballar. Tinc vacances per les treballar. Em quedar al barri i anir a la platja algun cap de setmana, per la resta estar aqu.

Anir de vacances a casa dels meus tiets a Cardedeu, hi estarem uns dies. Anirem a la platja algun altre dia si el temps acompanya.

Edita aquest suplement:

Al barri, cadasc t el seu estiuFamlia, conciliaci laboral i estiu

Com sn les teves

vacances?

Els infants ja estan de vacances Els pares i mares continuen treballant Als avis i vies els hi toca fer de pares Els joves tenen temps per a trobar la seva primera feina

D'altres gaudeixen les activitats que es fan al nostre barri Aquest mes us ensenyem les diferents maneres de viure l'estiu a la Marina.

Arriba lestiu i sacaba lescola. s temps de viure la natura, de jugar, destar amb els amics, danar a la platja...

Per com sorganitzen els pares, per continuar treballant i que els seus fills/es continun gaudint de lestiu?

Hem anat al Mercat de la Mari-na, i hem preguntat a mares, pares i avis, com es distribueixen el pe-rode de vacances escolars.

Si un dels membres de la pare-lla no treballa, pot dedicar el seu temps a estar amb els fills/es i fer activitats estiuenques amb ells/es. Ja que hi ha mares que ens comen-ten que: No hay dinero, Todo es muy caro i per tant, no poden pagar campaments o casals destiu i ho passen conjuntament.

En el cas que els dos treballin, pare i mare; poden continuar amb les seves feines, perqu reben un suport molt gran per part dels avis. Hi ha avis i vies que es desplacen des d altres barris cap a la Marina

per tenir cura dels seus nts. Per, a la vegada hi ha nens i nenes que vnen daltres llocs, per estar a casa dels seus avis. Fins i tot, hem tro-bat dues vies que fan torns per atendre les seves ntes.

I qu fan tots plegats? Van al parc, a comprar, a passejar, fan la migdiada... Una via molt eixerida ens comenta que va al gimns amb la seva nta de set anys; totes dues aprofiten per a fer esport.

Trobem el cas dun pare que treballa mentre t cura de les se-ves dues filles. O el cas de la mare que ens comenta, que: Si no tens avis, tot es complica. Ja que sn un suport molt gran i eficient per a la famlia.

Veiem que el recolzament dels avis en aquest perode de lany s prou important pels pares i pels propis nens/es, ja que enforteix els vincles de tota la famlia.

Elisenda i Merc, Tcniques de Suport de la TIAF

El Submar i la Fundaci Mans a les mans treballen amb infants i joves del barri que tenen entre 8 i 23 anys, desenvolupant diferents projectes de caire socio-educatiu durant el curs escolar i en el pe-rode de vacances lectives. Durant juliol realitzarem diferents activitats segons ledat dels participants.

Casals destiu per nois i noies dentre 8 i 14 anys (es funcionar en 3 casals diferents). Els casals giraran en torn a lart i lexpressi. A part dels diferents tallers plstics i estones ldiques es realitzaran activitats relacio-nades amb lexpressi corporal, la cuina o el teatre. Tamb es realitzaran diferents sortides ldiques: a la platja, a la piscina i al TIbidabo.

Ep Jove!, tu s que pintes. Aquesta activitat est dirigida a nois i noies de 15 a 17 anys. s una activitat que cerca lautogesti del grup a partir duna acci collectiva que pugui tenir incidncia en el barri. A partir de les propostes dels mateixos joves es triaran accions, sortides, activitats... i ells/es seran els encarregats de posar-les en marxa amb lajuda dun equip educatiu.

Lactivitat estrella seran les Colnies, a les que participaran infants joves dentre 8 i 18 anys, dividits en 4 grups segons la seva edat. Passarem una setmana a la Garrotxa, al costat del Croscat, visitarem diferents in-drets com el Volc de Sant Margarida o la Fageda den Jord. Gaudirem a laire lliure, nedarem a la piscina, farem jocs de pistes, jocs de nit... i, ens han avanat que les bruixes de la Garrotxa vindran a passar diferents estones amb nosaltres i a posar-nos a prova, segur que demostrarem que els infants de la Marina satreveixen amb tot.

Conciliaci familiar Casals i colnies de la TIAF La Marina

Els nens i nenes de l'Esplai La Platgeta de colnies. Foto: Arxiu

3infojuliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Al barri, cadasc t el seu estiu

Som un esplai del barri de la Ma-rina que va nixer el 2008. Ofe-rim unespai deducaci en el lleure per als infants i els joves,amb valors crtics, cooperants i de com-proms, i actituds participatives.

A lSpai-T fem tot tipus dactivitats deducaci en el lleure: jocs,gimcanes, sortides de natura, tallers, excursions ... i a lestiu mar-xem de CAMPAMENTS!!!

Entre els dies 26 i 29 de juny estarem acampats a PLANOLES. Anirem tots els infants i joves de lesplai, des del 7 anys fins el 17 anys. Aprendrem a muntar ten-des de campanya i a fer-nos dels dinars, ser tota una experincia! Tamb farem excursions, jocs de nit i fins i tot, farem vivac.

El passat 13 de juny, Amor, Eveline i Jos Manuel van presentar la TIAF al grup de pares i mares de lesplai EN-SEMS, membre de la TIAF. Du-rant els propers mesos continua-rem presentant la TIAF a pares i mares de la Marina als diferents espais a on es troben.

Es va plantejar als pares i mares com podria ser la seva participa-ci activa a la TIAF i molts dells ens van demostrar inters en fer-ho. A mes, els pares van contes-tar un qestionari amb preguntes relacionades a la participaci dels nens i nenes a la famlia.

Ens van sorprendre molt positivament els resultats. La majoria dels pares partici-pants (un 87%) afirma que:

Cada dia xerren una es-tona amb els seus fills/les a l'hora dels pats, en sortir de lescola, abans danar a dor-mir perqu els expliquen com ha sigut el dia i com els va tot.

Quan posen un cstig als fills/es, sempre t relaci di-recta amb lincompliment de la norma i els expliquen molt b el perqu.

Aquestes dos punts asse-nyalen que hi ha dileg en-tre els pares i fills i aix es fonamental al desenvolupa-ment dels nens/es.

Si vols, pots tamb con-testar el qestionari que est disponible a www.tiaflm.org i aix reflexionar i debatre a casa teva sobre la presa de decisions, les normes, com es dona la participaci dels infants a la famlia!

Lesplai La Platgeta de la Marina s un indret de trobada dinfants i joves dentre 3 i 16 anys, un espai educatiu, de valors, creat per atorgar als infants i joves la possibilitats de viure unes experin-cies inigualables i niques. Junts, desenvolupem projectes al llarg de lany per a que nens i adolescents coneguin lessncia de lespai on viuen i la possibilitat daprendre fora lentorn familiar i escolar que perseguei-xen dia a dia. Gimcanes, tallers, acampades de cap de setmana i fes-tes i celebracions, sn algunes de tantes i tantes activitats que cerquen aquests objectius. s, doncs, un espai de tots i totes, que es gestiona de manera assembleria i que t per eix leducaci en valors, tals com la sostenibilitat, la responsabilitat, laltruisme, la cooperaci i el respecte. Durant lestiu, La Platgeta de la Marina continua el seu projecte educa-tiu i les colnies i el casal en sn una bona prova.

Aquest mes marxarem de colnies. Nens i monitors agafarem un au-tocar per anar a Olot, on ens espera la nostra casa de colnies. Aquest any les excursions seran divertidssimes perqu veurem volcans apa-gats i com la terra escup aigua. A ms, anirem al riu tots junts i ens banyarem si fa bon temps. Per les nits, farem jocs ple denigmes per ajudar al nostre amic extraterrestre a tornar al seu planeta. I lltim dia, farem una gran festa per acomiadar el nostre gran amic que ens haur acompanyat durant tot aquest viatge. Quan tornem de colnies, con-tinuarem al casal. En aquestes setmanes farem jocs, tallers i gimcanes. Per no seran com les que fem cada setmana a lesplai, sin que amb elles coneixerem les cultures de diferents pasos i la importncia de la diversitat, una paraula que fins ara no coneixia. Com que fa molta calor, tamb anirem a la piscina, on els monitors ja ens han explicat que ser molt xula. I fins i tot, farem una mega-excursi cada dimecres per anar a visitar els racons de Barcelona ms increbles i allucinants. Ja tenim moltes ganes que comenci lestiu per poder gaudir al mxim de tot!

Aquest estiu, la Carmen va tenir la sort de pocs joves: trobar feina. I per a ella no significa solament una ocupaci qualsevol, sin el seu primer tre-ball!-Com vas comenar a cercar tre-ball?-Mirant moltes pgines webs i con-tactes de la meva famlia.-Recomanaries alguna pgina web per la recerca de treball?-Infojobs, per exemple.-Com vas trobar tu el teu primer treball per aquest estiu?-A travs d'Infojobs.-Com et vas sentir quan et van dir que hi eres contractada?-B, emocionada i amb ganes de comenar.-Com ser el teu primer dia?-Doncs com el primer dia de cole per sabent que m'anava a portar calerons a final de mes.-Com et vas sentir ara que portes un dies treballant a la teva prime-ra feina?-Igual de b-Quina s la sensaci que tens al llevar-te abans d'anar a Treballar?-Tinc sn i a vegades penso, la ma-jor part dels meus amics estan dor-mint i jo aqu... Per desprs se'm passa i ho porto b em sento be

amb mi mateixa aprofito el temps i s que s productiu, no sn hores perdudes.-Ets sents realitzada?-S, bastant.-Qu s el que et motiva per tre-ballar?-Saber que obtindr recompensa.-Quin consell donaries a una per-sona que no sap com moure's i vol comenar a treballar?-Que comenci mirant per Internet, que posi sobretot actitud guerrera encara que pensi que aquesta fei-na que est disponible no s prou bona, que posi afany perqu nin-g neix aprenent, i potser trobis un lloc de treball que encara que no t'agradi, t'ajudi a conseguir el que necessites per als teus capricis i fins i tot et fa sentir a gust sense ser el que t'agrada. A part, que co-neixers gent nova que t'ajudar. Sobretot que comenci buscant per Internet i que no miri dient aix s i aix no, tot s agafar experincia i desprs podrs triar ms tenint un currculum extens. I sobretot, no cal desanimar-se perqu no t'agafin a la primera, cal insistir i sobretot actitud positiva i proactiva.

Hugo Aguilar

La illusi de la primera feina

L'esplai La Platgeta

Entrevista a Carmen Romero

Els nens i nenes de l'Esplai La Platgeta de colnies. Foto: Arxiu

L'Spai-T

La TIAF es presenta a l'esplai Ensems

L'Amor, l'Eveline i el Jos Manuel presentat la TIAF a les famlies de l'esplai Ensems. Foto: Arxiu

Els nois i noies de l'esplai, de colnies el any passat. Foto: Arxiu

Resultats del qestionari relacionat amb la atenci als infants:

Aques any els nois d'Ensems marxem de colnies a la Vall de Bo durant 9 dies. Estarem a una casa "xulssima" a Erill la Vall. Durant aquests dies sortirem molt a la muntanya (que aquesta zona s espec-tacular), visitarem les esglsies romniques de la vall i compartirem molts moments amb la gent del poble ja que la nostra casa est dins el poble. El nostre centre d'inters son els estels i les constel.lacions. Apren-drem a reconixer constel.lacions durant les nits i ens aproparem a la seva mitologia. EnsemStars comena!

Aquest any, colnies a Bo

4 info juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Escola Dominical de l'Esglsia Evanglica Filadelfia

Escoles participants

CEIP El Polvor

CEIP Enric Granados

CEIP Ramn Casas

CEIP Can Clos

CEIP SEAT

Aquest any se celebra el 25 ani-versari de la Convenci sobre els Drets de lInfant. Es tracta dun acord internacional, redactat per les Nacions Unides, per protegir els drets de les nenes i els nens. Per primera vegada es van reco-llir en un nic document tots els drets que tenen els infants i que sn de compliment obligat.

Formen part dels drets de linfant, entre daltres: el dret a la identitat, dret a latenci especial, dret al joc, dret a la comprensi i lafecte, dret a la protecci, dret a la salut, dret a la igualtat, dret a

leducaci, dret a la participaci, dret a la pau i al benestar, i dret de la petita infncia a una atenci i cura adequada a les seves neces-sitats.

No es una declaraci terica, sin que son guies dacci per as-segurar el benestar dels infants en tots els pasos del mn. Pots coni-xer els drets dels infants duna manera molt divertida a les webs: www.coneixelsteusdrets.cat/www.dretsinfant.cat/w w w. s i n d i c . c at / e s / p a g e .asp?id=113

Sabies qu...?El Barri Espai de Convivncia"

(BEC), s un projecte portat a terme per la Federaci dAssociacions de Vens i Venes de Barcelona (FAVB) als barris de La Marina des de finals de 2012.

Aquesta s una mostra dels 294 dibuixos que hem recollit i quina s la percepci sobre all que ms i menys els hi agrada als infants dels barris de la Marina.

Els nois i noies de lEscola Do-minical de lEsglsia Evan-glica de Filadlfia sempre estan a punt per participar en qual-sevol esdeveniment del barri, amb la finalitat de donar-se a conixer i de collaborar en les activitats co-munitries que simpulsen des de les diferents entitats.

El passat diumenge 22 de juny van organitzar, a la Plaa de la Ma-rina i en el marc de la Festa Major del barri, dues activitats per a in-fants i joves a travs duna propos-ta de la Comissi de Participaci de la TIAF. Donze del mat a una del migdia, van dinamitzar un ta-ller de maquillatge i perruqueria (amb la collaboraci de la perru-queria Ballester), un taller de cup-cakes i un espai de maquillatge de fantasia infantil. Nombroses fam-lies van participar a lactivitat i els nois i noies van gaudir sentint-se partcips de la festa.

Dos mesos de preparaciLa preparaci daquestes activitats

ha comportat que el grup de joves

dediquessin dos mesos a preparar-se per poder dinamitzar els tallers amb qualitat, amb lacompanyament educatiu dels monitors de lEscola Dominical i els Educadors A Partir del Carrer, i el suport del Servei So-cioeducatiu de la Marina.

Esperem que lany vinent

disposar de lespai i els recursos necessaris per desenvolupar les activitats amb qualitat.

Gemma Andreu EstruchComissi de Participaci

dInfants i Joves

daltres entitats juvenils se sumin a la matinal dactivitats organitzades per joves de la Marina i poguem celebrar una Festa Major Jove en majscules. Agram la disponi-bilitat de la Uni dEntitats que ha facilitat que els joves pogessin

"Tot infant t dret a descansar i jugar, i ha de tenir loportunitat de participar en tot tipus dactivitats artstiques i cultu-rals". (Article 31 de la Conven-ci sobre els Drets de l'Infant)

Joves sempre a punt per a participar

Joves de l'Escola Dominical dinamitzen el taller de maquillatge de fantasia infantil. Arxiu

Escales del Polvor

Trnsit i bruticia als carrers

Metro inacabat

Els infants posen nota al barriNo m'agrada: M'agrada:

Els parcs

Canxes pbliques

La biblioteca

11ACTUALITATjuliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Des de fa anys, el dia 28 de Juny es celebra a diversos pasos del mn el dia de lOrgull Gai, un esdeve-niment que t la intenci dinstar a la tolerncia i la igualtat de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals.

A Catalunya existeixen prop de 21 organitzacions que ajuden i do-nen recolzament a aquest sector. Gais positius s una organitzaci del districte de Sants-Montjuc que ajuda a homes amb VIH. Catalun-ya es la regi europea amb ms diagnosticats de VIH, un 0,46% de la poblaci pateix la malaltia. A Gais Positius ajuden a que to-tes aquestes persones portin una vida normal, i lluiten pels drets del collectiu LGTB. Parlem amb en Juan Castillo, un dels treballadors de l'associaci.

Els homes tenen ms risc a contagiar-se del virus durant d'acte sexual.

Des de quan existeix lassociaci? La nostra associaci es va crear

lany 1994 i duna manera una mica clandestina, ja que llavors no exis-tia tanta informaci sobre el VIH.

Aquest any es celebren els 20 anys dhistria de lassociaci i estem organitzant diverses activitats per commemorar linici: un docu-mental i una festa entre les asso-ciacions del sector. Ens agradaria poder portar a algun personatge de carcter meditic perqu po-gus fer un discurs. Per tot aix ser a la fi daquest any i principis del que ve.

Quina s la vostra missi?La nostra missi s la dajudar

homes amb VIH. Moltes persones ens han preguntat que perqu no-ms brindem ajuda als homes, i la qesti s que realment els homes tenen ms risc a contagiar-se del vi-rus durant lacte sexual. Prestem els nostres serveis a persones que han estat ja diagnosticades. De tant en tant convidem a lassociaci a met-ges i infermeres que donen xerra-des sobre nous medicaments, nous tractaments. Pretenem ajudar-los a que segueixin amb la seva vida, igual que una persona corrent.

Quin s el vostre funcionament? Funcionem amb socis, qui vulgui pot ser membre de la nostra asso-ciaci de manera gratuta. Molts dells vnen amb la intenci de conixer gent, fer amics. D'altres necessiten ajuda psicolgica, per aix el nostre psicleg els ajuda de manera personal cada dimecres i cada divendres.

Creieu que a la gent li costa acu-dir a vosaltres?

S, encara que hi ha de tot. Hi ha gent que ja coneix la seva malaltia i la seva situaci i nicament vol ve-nir a conixer gent que estigui pas-sant pel mateix o fins i tot ajudar a altres persones.

Uns altres vnen amb la por al cos perqu li han donat el resul-tat fa dos dies i necessita molt de suport. Sn aquests ltims els que creiem que els hi costa ms accedir i obrir-se a explicar el seu proble-ma perqu en la majoria de casos ni ells mateixos sn encara cons-cients del que els ha passat.

Quants membres sou?Gaireb 500, per no tots vnen a cadataller ni activitat que realitzem. La majoria sn de Barcelona, en-cara que tamb tenim membres de Tarragona o de Girona. Vinguin don vinguin, nosaltres atenem a tothom.

LAjuntament de Barce-lona us ofereix ajudes? S, de fet a Catalunya sn molt comprensius amb el tema i fins i tot ens han ajudat bastant en poques de crisi. LAjuntament ens ofereix una srie de subvencions, igual que el Govern central. Realitzem el treball lleig, atenem a aquelles per-sones de les quals els hospitals no s'encarreguen.

Juan Castillo: Fem el treball lleig, atenem a aquells dels qui els hospitals no s'encarreguenLAssociaciGais Positius ajuda els malalts de VIH a portar una vida normal i lluita pels drets del collectiu LGTB || Natlia Morales || REDACCI

En aquest ltim, Plus Ultra, es duu a terme la urbanitzaci dels tres carrers Aviadors (Franco, Ruiz de Alda i Duran) i la desafectaci de la zona. Des del districte es va triar aquesta opci per evitar lexpropiaci i garantir, aix, la histria del barri.

Hem parlat amb Francesc Boix, president de lAssociaci de Vens de Plus Ultra, per saber qu opinen sobre la Llei de Barris.

En qu consisteix lampliaci del barri de Plus Ultra?

De moment sha aprovat que, per desprs de la trepitjada (del ram, al setembre), es far la remodelaci dels carrers per fer-los de vianants i se soterraran les lnies elctriques, els telfons... En principi aix s el que est aprovat.

Quin impacte creu que tindr per a la salut de la gent del barri, pels vens ms grans?

Els nics perjudicats per aquesta

situaci seran els pocs del barri que tenen cotxe i que laparquen aqu, que hauran de buscar algun altre modus vivendi.

Creu que s una reforma necessria? Ms important que el metro o alguna altra cosa?

No, alto, el metro est per damunt de tot. No lliguem les coses. El metro correspon a la Generalitat i aix (Llei de Barris) a lAjuntament. I no t res a veure el que puguin gastar aqu, que seran quatre rals, amb el que sha de gastar pel metro.

Com veu lAssociaci de Vens lampliaci del barri?

Lampliaci del barri s una cosa que est aprovada per una part, per ara sest fent un estudi per canviar-ho.

El que era remodelar i fer nou el tros entre Mare de Du de Port amb Ruiz de Alda est molt para-litzat, i ara sest lluitant per una altra cosa. LAjuntament, pel fet de que no hi ha diners, va enda-rrerint les coses per fa algunes re-

paracions a les cases, dna efecti-vitat pel que t planta baixa per tal de que pugui posar un pis. O sigui, dins del que s el barri, rentar una mica la cara.

Creu que aquestes millores shaurien de portar a altres barris de la Marina?

S, la vertat s que hi ha llocs que estan tan o ms abandonats que com puguin estar els nostres.

Jo sempre faig una hiptesi so-bre un particular: quan ens varen anunciar que la Fira de Mostres vindria a la Marina, ens vam dir tots aix ser la soluci i podrem arreglar el nostre barri. I resul-ta que baixant cap al mar a m dreta estan fent millores, per a lesquerra no se nha fet cap.

Baixant cap al mar a m dreta s'estan fent millores per a l'esquerra cap

La Llei de Barris arriba a Plus UltraEls tres barris de la Marina afectats per la Llei de Barris sn La Vinya, Can Clos i Plus Ultra

|| Estel Oleart || REDACCI

Vista aria de Plus Ultra. Districte Sants Montjuc

Juan Castillo, un dels treballadors de l'associaci. Arxiu Gais positius

12 ACTUALITAT juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

La crisi econmica ha provocat el tancament de 1.000 agncies de viatges des del 2009, incapaces de fer front a les seves despeses, llanant amb aix a prop de 5.000 professionals a l'atur. Les agncies de viatges es nodreixen del pressu-post que en cada llar es destina a l'oci, pressupost que sol ser el pri-mer en retallar en poca de crisi.

Com si ja no n'hi hagus prou amb Internet, l'eliminaci de les comissions sobre bitllets aeris i la reducci dels percentatges que co-bren sobre paquets de vacances, les agncies de viatges espanyoles s'han enfrontat en els ltims anys a una crisi del turisme mundial sen-se parang en dcades; una caigu-da dels viatges aeris que noms al juny del 2013, segons la IATA, va suposar una reducci del 9,2% del benefici del sector.

Al 2009 ja s'augurava aquesta situaci. A aquest any, Francisco Carnerero, president d'ACAV, i Paul de Villiers, director general d'Amadeus Espanya, van elaborar el primer estudi estratgic de les agncies de viatges espanyoles. In-forme que recull, per primera ve-gada a Espanya, una anlisi quanti-tativa i qualitativa del sector de les agncies de viatges. Segons aquest informe, al juny del 2009 hi havia a Espanya un total de 8.174 punts

de venda, 980 menys que els d'un any abans.

Ara, al 2014, la situaci sembla que comena a millorar. I s que el turisme a Espanya est vivint una poca de creixement accelerat recu-perant-se, daquesta manera, de la gran davallada patida des del 2009. El sector va llenar coets a finals del passat curs i amb ra: el nom-bre de visitants va arribar gaireb als 60 milions, un rcord histric. Aix mateix, tamb han augmentat les pernoctacions hoteleres, tant pel que fa als residents espanyols com als turistes internacionals, regis-trant un increment interanual del 5,5% al febrer del 2014. A ms, se-gons les dades dEurostat, Espanya s el pas on els turistes estrangers han passat ms temps al 2013. Per daquesta afirmaci els turistes es-panyols noms en representen el 35% del total que han passat les va-cances a Espanya.

La majoria dels turistes que estiuegen al nostre pas sn estrangers

L'Institut dEstudis Turstics (IET) del Ministeri dIndstria, ha publicat la dada de quants espan-yols viatgen cada mes, sigui quina sigui la destinaci i el motiu del

viatge. De la seva enquesta Fami-litur, de moviments turstics dels espanyols, es desprn que al 2007 els nacionals van realitzar 158 mi-lions de viatges, xifra que roman constant fins el 2014. Llavors, du-rant els sis anys de crisi, el turisme a Espanya va caure noms un 2%, xifra prcticament insignificant.

I a qu es deu aix? Doncs a que la gent continua viatjant tot i la crisi per es gasta menys. Aix ho demostren les mltiples enquestes docupaci hotelera (INE): al 2007 el nombre de pernoctacions hote-leres de residents a Espanya va ser de 117 milions; del 2009 al 2011 es va estabilitzar al voltant dels 112 milions; i al 2012 i 2013 va baixar a 102 i 100 milions respectivament.

Les principals vctimes daquesta situaci no en sn altres que les agncies de viatges, que opten per tancar les seves portes en no re-bre clients o no poder suportar els costos dels seus serveis amb el poc producte que venen.

Sense anar molt lluny, al barri de la Marina actualment noms hi ha dues agncies a peu de ca-rrer i una altra als grans magat-zems Gran Via 2. Aquest s el cas de Carrefour Viatges. La Melanie, una de les seves treballadores, es reafirma en que tot i la crisi la gent continua viatjant. A ms, ha

afegit que aquest estiu a Carrefour Viatges "han augmentat les vendes respecte el passat" per que ara la gent busca millor preu que abans i redueix els dies destada.

Es continua viatjant, per de forma ms ba-rata i a nivell nacional

Daltra banda ha assegurat que algunes destinacions han patit ms la caiguda que daltres, com per exemple Egipte, Tunsia, Israel o Jordnia, a arrel dels conflictes so-cials i poltics que sestan donant en aquestes zones. DEgipte noms hem venut un viatge aquest estiu, i en canvi abans era una de les destinacions ms sollicitades, ha afirmat. A ms en aquesta agncia el nombre de viatges nacionals ha augmentat, ja que aix moltes fam-lies sestalvien els bitllets aeris.

D'altra banda, la Sandra, de Nau-talia Viatges al Passeig de la Zona Franca 145, ha explicat que la gent segueix viatjant perqu ho necessi-ta: A tothom li va b desconnectar i tornar a la realitat amb ms fora i energia renovada. Pel que fa a les destinacions ms afectades per la

crisi, a Nautalia succeeix el mateix que a Carrefour Viatges, i s que Egipte torna a ser la destinaci amb ms reducci de demanda. Per tot i la inestabilitat actual dels pasos rabs, la Sandra ha assegurat que el Marroc i Tunsia continuen sent dels ms sollicitats, almenys en aquesta agncia.

Pel que fa el turisme local, tant per Catalunya com per la resta de la Pe-nnsula, a la Zona Franca t un pes molt important, sobretot el turisme destiu per les costes. Per, tot i aix, quina s la clau per sobreviure? Se-gons Javier Bellido, director de Odi-geo, "la soluci s haver realitzat una migraci important cap als canals low cost".

Al barri el turisme per Catalunya i Espanya t un pes molt important

Sembla que la situaci de les agncies de viatges tradicionals va vent en popa i les ofertes en sn una bona aposta de fu-tur. Tot i aix, les agncies han de seguir fomentant all que millor saben fer: oferir una completa informaci sobre les destinacions i actuar amb rapidesa en possibles incidncies del viatger.

Ja ha arribat l'estiu, per l'empremta de la cri-si no s'esborra. Es viatja s, per ms barat i menys dies. Altres sobreviuen grcies a l'ajuda d'entitats com Crites i a campanyes socials

com "La fam no fa vacances", organitzada per la Fundaci Banc dels Aliments, ha recollit en to-tal 800 kg de menjar pels ms necessitats i ha funcionat al barri a travs de la Uni d'Entitats.

Les agncies noten com el sector turstic es va recuperant de la davallada que patia des de l'any 2009|| Iris Vieiros || REDACCI

Les dues cares de l'estiu al barri

Agncies de viatges vs crisi: una croada per viure

L'agncia Nautalia Viatges al Passeig de la Zona Franca 145 Iris Vieiros

Sn molts els que opinen que, en-cara que es recuperi el mercat, els antics temps de bonana del turis-me ja formen part del record. La imparable onada d'Internet amb les agncies online fa molt difcil que un mercat com l'espanyol pugui suportar gaireb 7.000 agncies de viatges, una de les rtios ms elevats de tota Europa.

Al 2012, Rafael Gallego, presi-dent de la Confederaci Espanyo-la d'Agncies de Viatges (CEAV), explicava que "hi ha un replante-jament del negoci, no noms per la crisi, sin per la irrupci de les noves tecnologies que fan insoste-nibles tants punts de venda".

I s que les cerques de vacan-ces en lnia sn cada vegada ms senzilles. Moltes persones prefe-reixen planificar els seus viatges de manera independent, assumint

el risc ells mateixos. Aquesta s la gran diferncia entre el servei web i l'agncia: al local fsic sempre hi ha un encarregat que pot respondre en cas de problemes.

Si b Internet s el culpable del descens de les vendes d'aquestes empreses, s tamb considerat un gran aliat, ja que suposa una eina til a travs de la qual molta gent va a l'agncia amb les seves prefern-cies ja buscades.

Per tot i les facilitats que ofereix el servei web, no hi ha dubte en que s el major competidor de les agn-cies de viatges tradicionals. Experts opinen que el negoci de les agncies tradicionals seguir disminuint a favor de les online, com ha passat en mercats ms madurs com els Es-tats Units o el Regne Unit, on una de cada dues reserves es realitza per Internet.

Internet, la competncia de les agncies

13ACTUALITATjuliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Ja som a lAssociaci de Vens de Ciutat Meridiana, poc abans de les sis. Ens espera un noi, el Vctor. Porta una factura de lelectricitat de ms de 140 euros. Visc sol, abans encara perqu tamb hi ha-via la meva germana. Surto de casa ben dhora i no torno fins a lhora de sopar. No puc gastar tant.

Li revisem la factura: la penalit-zaci per haver-li tornat el servei delectricitat. Justifica una part de limport daquella factura. Laltra part s una mica ms misteriosa: el Vctor no cuina amb electrici-tat, diu que mira una estona la tele abans danar a dormir i aquest hivern no ha posat la calefacci. Aix s, el seu sistema per escalfar la casa s una estufa de resistncia: lantieficincia. Aix li advertim.

La potncia contractada s co-rrecta. Li preguntem al Vctor com escalfa laigua per rentar-se. Tinc un termo. Aqu est: un termo probablement massa gran per a les seves necessitats, que gasta tot el dia. Un termo al que conv tamb baixar-li la temperatura del termostat. Tamb lajudar a estal-viar energia i diners.La primera recomanaci que li fem s acollir-se al bo social i demanar la tarifa de Discriminaci Horria. Els seus hbits de consum delectricitat li seran molt beneficiosos.

El seu sistema per escalfar la casa s una estufa de re-sistncia: lantieficincia. Aix li advertim.

Seguim, el Vctor t un con-tracte amb una empresa comer-cialitzadora que NO contempla labonament social. Cal canviar-se a una de les cinc que s que ho fan. Ens adonem tamb que li han encolomat una assegurana duns cinc euros mensuals. De mica en mica somple la pica.

El Vctor truca per fer el canvi dempresa i aqu comena el li passo, li poso musiqueta, aqu no s i finalment, li pengen el te-lfon. Lequip de suport comena tamb a fer trucades, primer una, desprs laltre, desprs una altra, aconseguim parlar amb un inter-locutor hum per tamb hi ha so-btades interrupcions de la comu-nicaci o esperes incomprensibles.

Finalment, en una demostraci de pacincia i sabiduria infinites, aconseguem fer el canvi de com-panyia. Animeu-vos!

#Lluitem contra lapobresa energticaUna experincia al Punt dInformaci de Ciutat Meridiana|| Associaci Benestar i Desenvolupament

Lluny dels plans de turisme i di-versi, l'estiu deixa veure una cara ms trista. La meitat de les fam-lies espanyoles no poden anar de vacances ni tan sols una setmana i el 27,7% dels habitants a Espanya -un de cada tres -, est en risc de pobresa i dexclusi social.La ten-dncia es mant a Catalunya, amb un 26,7%, 325.000 menors cata-lans en aquestes circumstncies i 95.000 llars sense cap ingrs.

I quina s la situaci a la Mari-na? Doncs complexa. Les rendes familiars considerades ms baixes es troben, entre altres, als dos ba-rris de la Marina, i la Marina del Prat Vermell ha experimentat la davallada d'ingressos ms gran de tota Barcelona amb una caiguda del 13,5%, respecte a l'any 2011.

Molt lligat a la renda trobem l'atur. A la Marina del Prat Vermell sha incrementat un 11,2% respec-te al 2012, amb una taxa de 22,7 %, superant en 12 punts la mitjana de la ciutat comtal i sent el barri amb ms atur de Barcelona. En el cas de la Marina de Port, la taxa es situa sobre el 12,3%

Parlem amb Ferran Moreno, coordinador de lacci social de Critas Diocesana de Barcelona del territori del barcelons sud, que engloba els territoris de Sants -La Marina (Barcelona), Hospita-let i Cornell de Llobregat. La seu est al carrer Mare de Du de n Port 344-346.

A Barcelona, Critas Diocesana atn ara al doble dusuaris que a linici de la crisi, i si al 2007 noms el 24% eren espanyols, la xifra arri-ba al 48%.

Quina s la situaci socioecon-mica de La Marina?

Doncs, s una evidncia que la petjada de la crisi es manifesta en aquest territori duna forma ms evident que a altres indrets de Barcelona. Lndex desperana de vida ho alerta, com els indicatius de la salut genrics i les condicions laborals de la zona sn molt pre-cries en alguns casos. La precarietat augmenta durant els mesos destiu?

Realment no, les circumstn-cies sn les mateixes que a la resta de lany. A vegades, el nombre de voluntaris es redueix i lambient festiu daquesta poca pot invisibi-litzar les dificultats. Per, avui dia, som conscients que si hi ha gent que sen va de vacances, tamb hi ha que no ho poden fer i que, amb prou feines poden menjar.

Quins sn els collectius ms per-judicats al barri?

Labast global de la pobresa en lactualitat, al nostre pas, ha arrbat

a tots els collectius: la fam i la cri-si ja no entn de nacionalitats, ni dedats, ni de cap etiqueta. Aquesta dimensi global, per ens obliga a optimitzar els recursos que tenim i a prioritzar certs collectius so-bre daltres. Creiem que es troben en una situaci de risc major les famlies amb nens de 0 a 3 anys i amb menors en general i les per-sones grans, que desprs dhaver estat treballant durant tota la seva vida, en molts casos han de man-tenir la famlia amb la seva pensi.

Quines actuacions esteu realit-zant per resoldre o palliar les dificultats daquestes persones?

Doncs, Critas Diocesana t un abast molt ampli i duu a terme moltes accions socials de forma simultnia segons les circumstn-cies dels afectats, tal i com fa, per exemple, Serveis Socials.

"Mires la pobresa als ulls i quan veus el rostre s complicat no actuar".

A la Marina tenim un equip de 40 a 50 voluntaris i hi ha persones que reben un suport econmic; al-tres, menjar a casa o poder assistir a menjadors socials, per all ms important s lacompanyament, fer-los sentir que no estan sols, sobretot en el cas dels ms petits, que sn les vctimes ms invisibles de la crisi. Amb la Fundaci Pere Tarrs i el Submar, hem impulsat un casal destiu perqu els nens i nenes puguin gaudir dun ambient educatiu i de lleure durant aquests mesos i rebre un pat equilibrat.

Des de l'arribada de l'estiu, di-verses onegs han mostratpor a que els nens es quedessin sense l'pat equilibrat diari que feien a l'escola. Segons Educo, a Ca-talunya, 70.000 nens estaven en aquesta situaci. s la gran pre-ocupaci de les entitats dacci social?

s molt important que els nens puguin alimentar-se b i fer-ho dins dun context tant normalitzat com sigui possible: si el nen pot rebre el menjar a casa, molt millor que si ha dassistir a un menjador

social. Cal tenir en compte que la salut fsica s importantssima, per tamb s molt rellevant la sa-lut mental. El nen ha de viure en una situaci de normalitat, perqu langoixa que senten per les difi-cultats econmiques, aquest pati-ment, sobreviur al final de la crisi i estar dins seu fins que surti.

Qu necessita un nen en risc dexclusi social?

Els nens sn persones en cons-trucci i noms poden fer front a circumstncies complicades a par-tir duna xarxa social forta.s aix el que ens salva que la pobresa in-terior.

Sembla mentida, per hi ha nens de la Marina que mai han sortit del barri. La precarietat en el transport pblic, clar, no ajuda. Aix que anar a la -platja o pas-sejar pel centre de Barcelona els hi proporciona molta felicitat, i aquest sentiment s molt til per evitar situacions dexclusi social. Lobjectiu s evitar que la pobresa sigui viure al marge de la societat.

Si un de cada tres habitants a Es-panya i Catalunya est en risc de pobresa, s evident que la preca-rietat econmica s una circum-stncia que impregna la societat actual. s una nova pobresa?

Abans es relacionava amb uns determinats collectius, per ja no hi ha perfils. Ara, la pobresa s genrica i aix obliga a multiplicar els recursos i les forces per ajudar. I aix ha capgirat la nostra mirada vers la pobresa, ja no s quelcom lluny. Tothom coneix alg que est en unes condicions compli-cades per la crisi, no arriba a final de mes o no sap com comenar el segent. I aix mirem la pobresa als ulls i veiem que darrere no hi ha un nmero, sin una cara dun amic o dun conegut i quan veus el rostre s complicat no actuar.

Entrevista a Ferran Moreno, coordinador de l'acci social de Critas Diocesana a la Marina

"La Fam no fa vacances" s una campanya organitzada per la Fun-daci Banc dels Aliments que s'ha coordinat al barri a travs de la Uni dEntitats i la xarxa dAMPAS de cen-tres pblics de la Marina per recollir aliments pels ms necessitats, sota el paraiges de la Fundaci Banc

d'aliments. Hi van participar 12 cen-tres dels nostres barris: escoles bres-sol - Collserola, El niu, El cotxet -, es-coles de primria Brkeno, Enrique Granados, Seat, Ramon Casa, El Pol-vor i Can Clos- i instituts deducaci secundria INS Llus Domnech i Montaner i INS Montjuc i el centre

La Merc. Durant els deu dies que va durar

la campanya van recollir quasi 800 kg. de menjar- llegums, arrs, oli, conserves de peix, tomquet, cacau en pols, llet, productes per nadons- i enguany i a petici dels destinataris, productes d'higiene personal. Tot el recapte va ser lliurat al grup solidari de Port que els distribueix entre els nostres vens ms necessitats.

Agrats per la solidaritat de les per-sones que han fet alguna aportaci a la campanya i pel suport i comproms dels directors dels centres, la Uni dEntitats espera tornar a organitzar aquesta campanya per finals d'any i coincidint amb les festes de Nadal.

De les tres campanyes que han organitzat, han recaptat un total de dues tones d'aliments.

Ferran Moreno coordina ms de 40 voluntaris a la Marina. Crites Diocesana de Barcelona

Moreno: "Noms una xarxa social forta ens pot salvar de la pobresa excloient"

"La Fam no fa vacances" recapta 800 kg de menjar

|| Sara Torremocha || REDACCI

Crites coordina un casal d'estiu al barri amb El Submar i la Fundaci Pere Tarrs

En les tres campanyes de recollida han recaptat un total de dues tones U. d'Entitats

14 ACTUALITAT juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Des de finals del mes de juny, els vens del barri de Sant Cristfol ja poden gaudir duna nova forma de trobar aparcament. Aquesta nova rea formada per un total de 691 places se situa en la zona que configura els carrer de la Mecni-ca, del Plat, de lAlumini, duna part del carrer Alts Forns, tamb de Jane Adams i la Carretera de Prat, incloent-hi diversos carrers interiors situats entre els blocs de pisos.

La implantaci de lrea verda posa aix punt i final a una llarga demanda dels vens, especialment la daquells que viuen a la part in-terior de Sant Cristfol. Estvem farts de no trobar mai aparcament perqu les persones no residents al barri ocupaven totes les places daparcament disponibles, de-nuncia Fernando Abad, president de lAssociaci de Vens de Sant Cristfol, que afegeix que fins i tot en algunes zones com la plaa Arboreda no hi havia cap control i la gent aparcava com volia, sense respectar ni el pas de cotxes ni de vianants.

El problema es veia agreujat durant els actes organitzats per la Fira de Barcelona a causa de que molts dels seus usuaris venien fins al nostre barri per aparcar i evitar haver de pagar per disposar de la zona daparcament que ofe-reix la Fira.

Disconformitat dels vensTot i que la major part dels re-

sidents es mostren satisfets amb lrea verda, aquesta iniciativa ama-ga un gran handicap. Sant Crist-fol s un barri on la major part dels seus vens sn gent gran i no tenen vehicle propi. El problema arriba quan familiars i amics venen a visi-ta