CANÇONETA INCERTAJOSEP CARNER

VIDA Josep Carner i Puigoriol és uns dels poetes

noucentista més representatiu de la poesia catalana del segle XX.

Va néixer a Barcelona el 1884 i morí el 1970 a Brussel·les.

Començà a escriure des de ben petit fet que li proporcionà un gran prestigi.

Durant la Guerra Civil es posà al costat de la República i restà a Brussel·les, on es casà amb Émilie Noulet. Es refugià a Mèxic, on professà a la Universitat Lliure.

Col·laborà estretament amb Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua

A més a més, treballà en l’àmbit periodístic,

col·laborant en revistes com “L’Atlàntida” i “Montserrat”. També com a traductor i director de teatre en obras com “El giravolt de maig”.

El Noucentisme és un moviment cultural, d’abast polític, que s’inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el cop d’Estat de Primo de Rivera. És la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme.

A diferència dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i cultura.

A nivell ideològic, el Noucentisme representa la imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l’ordre i la claredat.

NOUCENTISME

OBRES

L'idil·li dels nyanyos (1903)

El giravolt de maig (1928)

Llibre dels poetes (1904)

Les planetes del verdum (1918)

El Ben Cofat i l'Altre (1951)

Corones (1904)

Les bonhomies (1925)

Cop de vent (1966)

La estranya amor (1910) (Premi de la Flor Natural)

PROSA TEATRE POESIA

Aquest camí tan fi, tan fi,¿qui sap on mena?

¿És a la vila o és al pide la carena?

Un lliri blau, color de cel,diu: -Vine, vine-.

Però: -No passis! -diu un velde teranyina.

¿Serà drecera del gosat,rossola ingrata,

o bé un camí d’enamorat,colgat de mata?

¿És un recer per a adormirqui passi pena?

Aquest camí tan fi, tan fi,qui sap on mena?

¿Qui sap si trist o somrientacull son hoste?

¿Qui sap si mor sobtadament,sota la brosta?

¿Qui sabrà mai aquest matía què em convida?

I és camí incert cada camí,n’és cada vida.

CANÇONETA INCERTA

Carena : La cresta de la muntanya, la línia divisòria de dos vessants en una muntanya.

Vila : Població que, sense ser ciutat té alguns privilegis més que els pobles.

Drecera : Camí més curt que el principal per arribar a un lloc.

Gosat : Atrevit. Rossola : Lloc pelat i lliscós en un rost o pendent. Ingrata : Malagraïda, que oblida o menysprea els

beneficis rebuts. Colgat de mata : Cobert de plantes baixes, que

creixen arran de terra. Recer : Lloc cobert del vent Hoste : Persona allotjada en un hostal, una dispesa... Brosta : Conjunt de brots i branques tendres d’un

arbre o un arbust Incert : Imprecís, no ben determinat, que no duu a la

certesa d’alguna cosa.

VOCABULARI

Es tracta d’un poema ple de preguntes retòriques amb les quals Joan Carner ens fa veure que mai sabem el que pot passar el dia de demà.

El camí del què parla l'autor és la vida. El tema d’aquest poema fa referència al

dilema que tenim tots sobre la nostra vida, sobre el que hem de fer i el que no.

ESTRUCTURA INTERNA

El poema, compost de tres octaves d’art menor, està format de dos grans blocs: -El primer comença i acaba amb l’ interrogació “Aquest camí tan fi tan fi, / qui sap on mena?”, està format per les dues primeres estrofes.-El segon conté les tres interrogacions “Qui sap... / Qui sap... / Qui sabrà” i la últim vers “I és camí incert cada matí, / n’és cada vida!”

ESTRUCTURA EXTERNA

Crec que és un poema fàcil de comprendre, encara que sigui de forma general. El significat del poema i la qüestió que planteja constantment és la que tothom es fa moltes vegades al llarg de la vida. Per tant, estic segur que és un poema amb el que qualsevol ens podem identificar.

CONCLUSIÓ

Luís Miguel Soto

Eric Carnerero

1BA