cançoneta gitana
DESCRIPTION
Dedicat a la "bailaora" Carmen Amaya i a totes les gitanes de la Barceloneta (antic barri pescador de BCN) (poema in catalanish language)TRANSCRIPT
La lluna, la prunai la gitana bruna
Mentre el sol besava foll, arran les parets encalcinadesl'ensopiment de la migdiada li’n robava totes les promeses..i la tarda....., ai, la isolada i llarga tarda....!quantes esgarrifances somouen els pressentiments
La lluna, la prunai la gelosia de tots els romancers, veritat
La lluna, la prunai la gitana bruna
Mentre el sol besava foll, arran les parets encalcinadesl'ensopiment de la migdiada li’n robava totes les promeses..i la tarda....., ai, la isolada i llarga tarda....!quantes esgarrifances somouen els pressentiments
La lluna, la prunai la gelosia de tots els romancers, veritat
De prompte, ella es balanceja dalt la fúnebre barca d’Osirísi parents i amics, s’acuiten en cobrir-la de poncelles i florsja que els dos sagraments, de l'amor i de la mort,junts, són un tot indestriable per la raça dels ardors
La lluna, la prunai les angunies de la nit
De prompte, ella es balanceja dalt la fúnebre barca d’Osirísi parents i amics, s’acuiten en cobrir-la de poncelles i florsja que els dos sagraments, de l'amor i de la mort,junts, són un tot indestriable per la raça dels ardors
La lluna, la prunai les angunies de la nit
No ho sabeu? És que l’amulet i l'ametista l'han traït,la empolainada dama noucentista, aquella gata maula,li ha pres l'amant voluble del seu llitEn advertir tan cruel absència, ella llença un esgarip
La lluna, la prunai la guitarra plora que plora
No ho sabeu? És que l’amulet i l'ametista l'han traït,la empolainada dama noucentista, aquella gata maula,li ha pres l'amant voluble del seu llitEn advertir tan cruel absència, ella llença un esgarip
La lluna, la prunai la guitarra plora que plora
Castanyola i Cante Hondo, ara ballen prop del focDamunt d’uns estrenats i també ben escarnits
blancs llençols de matrimoni,ella viu la tragèdia sense gemecs ni sanglots
La navalla del despit, clava i s'enfonsa dins el corperquè aquesta única sang, mostrarà llur virginitat
i la infidelitat de son marit també.
La lluna, la prunai la llei de la gent decent
Castanyola i Cante Hondo, ara ballen prop del focDamunt d’uns estrenats i també ben escarnits
blancs llençols de matrimoni,ella viu la tragèdia sense gemecs ni sanglots
La navalla del despit, clava i s'enfonsa dins el corperquè aquesta única sang, mostrarà llur virginitat
i la infidelitat de son marit també.
La lluna, la prunai la llei de la gent decent
La morenor i els cabells negres esdevenen esfilegats, talment un sargit d'aranyaassaltant el nu de son pit quasi violaci, quasi, quasi com una cirereta clivellada pels ocells
La lluna, la prunai la gitana bruna
La morenor i els cabells negres esdevenen esfilegats, talment un sargit d'aranyaassaltant el nu de son pit quasi violaci, quasi, quasi com una cirereta clivellada pels ocells
La lluna, la prunai la gitana bruna
Ara ho diuen. Ara ho cantendel Somorrostro a Casa Antunez,l’amor bruixot de n'Antolina Nuñezse’ns ha finit sobtadament,s’ha ofegat ben xop i ple de sang.Tràgic destí d’un esclatant clavellvehement com el cel rogent de tarda
I era la primera nit de noces...,precisa la cançóAi Déu!....quines cosesQuines coses....Ai, Déu meu!
Ara ho diuen. Ara ho cantendel Somorrostro a Casa Antunez,l’amor bruixot de n'Antolina Nuñezse’ns ha finit sobtadament,s’ha ofegat ben xop i ple de sang.Tràgic destí d’un esclatant clavellvehement com el cel rogent de tarda
I era la primera nit de noces...,precisa la cançóAi Déu!....quines cosesQuines coses....Ai, Déu meu!
Carmen Amaya visitant el Somorrostro
Ara ho diuen. Ara ho canten
La lluna, la prunavestida de dol
Son pare la cridaSa mare no vol
Ramon (1962)
Ara ho diuen. Ara ho canten
La lluna, la prunavestida de dol
Son pare la cridaSa mare no vol
Ramon (1962)
A Carmen Amaya, a la Barceloneta i les gitanes,les seves trapelleries i enredades, des de la meva infantesaen aquest estimat barri que no he pogut oblidar mai
A Carmen Amaya, a la Barceloneta i les gitanes,les seves trapelleries i enredades, des de la meva infantesaen aquest estimat barri que no he pogut oblidar mai